Embed Size (px)
DESCRIPTION
Butlletí amb les novetats literàries d'Edicions 96. Entrevista a Miren Agur Meabe.
Citation preview
1
M. Carmen RibellesMario MáñezPilar SànchezMiren Agur MeabeTeresa GomisCristina Carrasco...
primavera 2014núm. 5
2
Ddes que Howard Gardner revolucionà el món de l’aprenentatge amb la teoria de les intel·ligències múltiples, la intel·ligència ja no és
el resultat d’un test on es valoren —només— capa·citats acadèmiques o vinculades al coneixement del codi lingüístic escolar.
La intel·ligència cultural, principi de l’aprenentatge dialògic, fonamenta les actuacions de les anomena·des comunitats d’aprenentatge. A banda de la intel·ligència acadèmica, necessària per a la superació de les desigualtats socials en col·lectius exclosos i perso·nes amb majors dificultats, hi ha altres capacitats de caràcter pràctic i comunicatiu necessàries en molts àmbits: quants professors universitaris tindríem se·riosos dubtes per canviar la roda d’un cotxe o l’oli del motor… tot i que sempre podríem aprendre·hi!
Els col·lectius tradicionalment exclosos o els nou·vinguts, malgrat aquesta situació d’exclusió, tenen habilitats de caràcter cultural que els permeten desenvolupar·se en els seus contextos i que en de·mostren les habilitats i la intel·ligència; un fet que encara hui cal destacar contra un determinat tipus de racisme relativista o que justifica la desigualtat atenent a factors de tipus falsament culturals o èt·nics. Tots compartim operacions cognitives bàsiques com l’abstracció, la deducció, la categorització, etc., sorgides i desenvolupades arran de la interacció —o les interaccions— amb el context que ens ha tocat viure. De la qualitat i la multiplicitat de les relacions amb aquest entorn sociocultural, a més dels factors evolutius i personals, dependrà la nostra intel·ligèn·cia; una eina àmplia i útil per entendre els diferents punts de vista de la societat actual i la del futur, que promet ser ben divers.
puceta
LA INTEL·LIGÈNCIACULTURAL
Jordi oviedo i SeguerProfessor de Magisteri a la [email protected]
EDITORIALÉs cada vegada més habitual que les editori·als dediquem tants esforços, o més, a la pro·moció dels llibres com a la producció. Tant és així que ens estem convertint en una mena d’activistes culturals, d’animadors i de divul·gadors de la literatura, més enllà de la pura feina interna d’editar un llibre. No negarem que és una feina divertida i molt adequada per a conèixer de primera mà la reacció del públic davant dels llibres que produïm. Però de vegades ens fa l’efecte que estem suplint les mancances d’institucions, d’organismes oficials, d’establiments públics que, a pesar d’estar dissenyats amb la finalitat de difon·dre i acostar la cultura a la ciutadania, han entrat en una letargia provocada per manca de recursos (econòmics i humans); o de re·cursos i d’interès; o de recursos, d’interès i d’imaginació.
I aquesta missió d’activistes de la cultura li·terària és fa més necessària encara quan ens trobem que les distribuïdores de llibres, obli·gades segurament també per les circumstànci·es, s’han convertit en magatzems —i que no s’hi donen per al·ludides les honroses excepci·ons—, que distribueixen només allò que mar·quen els grans grups mediàtics, mentre que la resta de títols esperen en silenci que algú que els haja de menester els rescate de l’oblit. En contra de la resignació, l’acció; i en contra del desànim, la reactivació de les idees i les respostes constructives i interactives.
Potser caminem cap a un futur immediat on producció, distribució i venda, promoció, dinamització cultural i visibilitat literària hagen de treballar fent pinya. La necessitat obliga; i tothom —cultura inclosa— n’eixirí·em beneficiats.
dolorS PedróS
SEGUEIX-NOS:www.edicions96.com
BUSCA’NS!
Ens trobaràs al Facebook, Twitter, Youtube i Pinterest
No ho diem nosaltres, sinó un poema parti·cipant del Concurs de Poesia escolar: A la nostra agenda, que hem convocat enguany
per primera vegada, com una de les activitats com·plementàries amb què hem reforçat els recursos per a poder treballar amb l’agenda de Primària. I és que s’ha convertit en una companya inseparable per als xiquets i les xiquetes, que la utilitzen diàriament, se la fan seua i esdevé una companya inseparable al llarg de tot el curs. I això per quins motius? Segu·rament perquè l’agenda de Primària no és un simple dietari per anotar·hi tasques o recordar obligacions. A més d’això, els i les alumnes hi troben frases set·manals, versos, dites o refranys, que funcionen com a recursos lingüístics instructius i lúdics alhora; hi tenen espais per a interactuar, dibuixar, expan·dir·se artísticament; i s’han familiaritzat amb l’exis·tència de dos personatges marca de la casa que les doten, les agendes, de personalitat pròpia: Pepet i Marieta.
Tot això fa que no siga gens estrany que, cada any, per les Trobades d’Escoles en Valencià, que és on solem presentar en societat els dissenys del curs següent, s’hi acosten encuriosides les criatures que saben que les utilitzaran en tornar de l’estiu. I les contemplen i en fan comentaris en grupet com si hagueren descobert l’estil de la roba que es portarà en la nova temporada de moda.
3
Cada any escollim un motiu te·màtic per al disseny de l’agen·da: portada a tot color i inte·rior amb motius extrets de la portada. La del curs 2014·2015 recrea un fons marí que ins·peccionen els nostres prota·gonistes, la Marieta i el Pepet. Sospitem que hi descobriran
un munt de sorpreses subma·rines. Potser, des de la nostra pàgina de recursos, us dema·narem també que ens ajudeu vosaltres a descobrir·ne. I és que, com hi hem escrit en una de les dites setmanals: «L’anar per mar cura de tot mal.»
www.agendaedicions96.com
96 246 11 04 692 22 10 04 [email protected]
www.edicions96.com
Personalitzat
4
Després de moltes i variades sessions d’anima·ció lectora al voltant de la poesia infantil, amb experiències molt positives, volem com·
partir amb altres persones algunes reflexions que puguen ser aprofitables per abordar una manera di·nàmica de fer poesia.
En el nostre cas l’animació lectora naix a partir d’un llibre de poesia adreçat fonamentalment a xiquets i xiquetes d’infantil i primària.
A partir d’aquest moment ens plantegem què i com farem per tal que persones tan menudes, puguen entrar, conèixer i gaudir el màgic món de la poesia
En primer lloc sorgeix la necessitat de reflexionar i tindre presents les característiques i capacitats corresponents a la infància, com són: espontaneï·tat, imaginació, gran curiositat per tot, capacitat de sorpresa, desinhibició, necessitat de tocar totes les coses, sensibilitat, gran energia, resposta a estímuls exteriors... Com deia García Lorca, la poesia està dins de la infància, tan sols cal ajudar·la a aflorar.
Conscients d’aquestes condicions i capacitats, ens plantegem la selecció d’uns poemes que ens donen joc per a realitzar activitats dinàmiques, divertides i participatives provocant estímuls dirigits a tots els sentits, utilitzant tota classe d’objectes, espais, so·rolls, olors, ritme, música... Procurarem incorporar en alguns poemes elements sorpresa un poc dife·rents que capten l’atenció i transformen l’activitat en un joc: un paraigües, un barret de pallasso, una flor, una disfressa, etc.
Considerem determinant preparar un espai adequat, tant a l’interior com a l’exterior de l’aula, lliure d’obstacles, ample, que facilite la comunicació, el moviment, poder seure en cercle... Tot açò seguint un ritme de temps fluid i àgil amb una duració con·trolada, segons el grup.
Altres aspectes que podrien afavorir positivament el desenvolupament de la sessió serien: remarcar amb la veu, com un element molt important, els distints registres dels poemes —complicitat, intenciona·
LLENGUA, POESIA I VIDA
M. CarMen ribelleSMario Máñ[email protected]
TereSa goMiS Bibliotecària de [email protected]
REDESCOBRIRLA BIBLIOTECAEN ESO
5
La col·laboració entre escola i biblioteca sempre resulta profitosa. Que els dos mons estiguen en contacte és fonamen·
tal en els primers anys dels lectors i les lec·tores, però també ho és quan creixen i han de trobar les lectures que els facen seguir enganxats als llibres.
Des de fa uns anys la Biblioteca de Guadassuar i l’Institut de Secundària duem a terme un programa per al redescobriment de la bibli·oteca per part dels alumnes de primer d’ESO.
La bibliotecària fa una primera visita a la clas·se amb una maleta plena de llibres que des·perten la curiositat dels joves lectors. Es pre·senten els llibres escollits, fugint d’allò que l’alumnat espera, i amerant l’activitat amb di·nàmiques i jocs poètics. En un ambient distés i animat es parla de llibres, dels que agraden i dels que no, dels que els fan llegir a l’escola i d’aquells que trien pel seu compte.
El grup torna la visita a la biblioteca. Per a l’ocasió es prepara una sessió de formació col·lectiva d’usuaris: s’explica com utilitzar el catàleg i com localitzar els exemplars a les prestatgeries; després es fa una recerca com·petitiva per grups, on guanya el grup que primer aconsegueix trobar tots els llibres del seu llistat.
Aquesta dinàmica senzilla sempre ha funcio·nat pel deliri de guanyar dels joves. Siga com siga, a partir d’eixe moment els usuaris saben buscar al catàleg i trobar els llibres pel seu compte, cosa que els obri la porta de qual·sevol biblioteca. Al mateix temps amplien el ventall de lectures al seu abast i reben una projecció de la biblioteca respecte del seu fu·tur com a lectors.
Biblioteca Pública Municipal de Guadassuar Salvador MahiquesCarrer Ortells, 5. Guadassuar
La mar en versCarmen RibellesIl·lustracions: Eugenio Simó
Nadant entre els poemes del llibre ens embar·carem en una aventura marina i junts desco·brirem un sorprenent món ple de vida: colors, aromes, misteris, tresors, curiosos personatges aquàtics, cants de vent, somnis, sospirs…
Els dibuixos d’Eugenio Simó il·lustren aquest article i el llibre La mar en vers.
ISBN: 978·84·15802·22·832 pàginesColor
Enquadernació rústica150x190 mmPreu: 5 euros
litat, sorpresa, interrogació, paraules suggerents, pauses…—, per tal de donar més intensitat i força al poema.
Tractarem de fer el possible per crear un ambient de confiança i seguretat que puga integrar tots els components del grup, amb tota la seua diversitat.I volem recordar que el nostre principal objectiu és que tots els xiquets i xiquetes gaudisquen, ho pas·sen bé i guarden un bon record i estimen els llibres.
La maren vers
Carmen RibellesIl·lustracions d’Eugenio Simó
6
Animals de séquia és una idea de la lúcida, ecològica, naturalista i respectuosa ment de dues germanes, la il·lustradora Manola
Roig i l’escriptora Rosa Roig.
És un llibre generós, ple de complicitat, com elles, molt ben documentat des de l’arxiu de Sueca, amb fotografies dels indrets que van anomenant·se al llarg del text, i les il·lustracions originals que re·creen la ficció dels animalets de séquia.
Fet aquest preàmbul, necessari per aclaridor, us diré que l’obra té dues vessants: la de llibre i la d’espectacle, i que l’un es recolza en l’altre. Com les germanes, les bones germanes. Nascut en la tradició oral, base de la nostra cultura, la que, a poc a poc, pareix que vaja desapareixent i que els nostres contacontes, rondallaires, poetes i moltes persones intentem rescatar.
El llibre no és tan sols el plaer de llegir i d’escol·tar, sinó també el plaer de contar. La veu de «ma iaia la Blanca», dona de molí i de camí, la que re·latava les històries en veu alta, té una empremta devastadora com el nostre riu Xúquer (el devasta·dor). És ben rotunda quan sentencia: «Ai, ai, ai! Si no cuidem l’origen de la nostra riquesa, del nostre paisatge, acabarem per secar·nos i desaparèixer com els pous i les sénies».
L’espectacle és una proposta interdisciplinar, on conflueixen les paraules, la música i la imatge, destinat a convertir la geografia en emoció. En són les creadores Manola i Rosa; Rosa i Manola. Les in·terpretacions musicals són responsabilitat d’Estela Mira i Conrado Gallent (compositors, flauta traves·sera i fagot). S’hi encarreguen de la lectura drama·titzada David Martí, Marta Pérez, Pilar Sànchez i Alcaide, Mari Luz Fos, Manola Roig i Rosa Roig.
LA VEU SECRETA DE LES SÉQUIES Pilar SànChez i [email protected]
Miren Agur Meabe (Lekeitio, 1962). Narradora i po-eta, coneix molt bé el món de l’edició, perquè va tre-ballar durant molts anys com a cap de la línia de text d’una editorial basca. Ha rebut en tres ocasions el Premi Euskadi de Literatura Juvenil. En poques paraules, Miren Agur és una de les escriptores més valorades de les lletres basques.
Si pogueres distanciar-te de la teua condició d’es-criptora i situar-te al lloc dels lectors i de la críti-ca, què diries que tenen els teus llibres que acon-segueixen despertar admiració unànime?Gràcies per l’afalac, però l’admiració no és mai unà·nime... Bromes a banda, crec que una explicació podria ser que els lectors s’identifiquen amb els per·sonatges o amb les veus narratives i que els temes que hi tracte són pròxims, sovint íntims, i les situa·cions resulten versemblants. D’altra banda, crec que
MIREN AGUR MEABEALS QUI ESTAN EN EDAT D’ENAMORAR-SE
Animals de séquiaRosa RoigIl·lustracions: Manola Roig
L’Home del Sac, el Guardià de les Séquies, o un Dosidós es mouen en la narració a través del terme de Sueca, i corren pels caixers de les 26 filloles de la séquia Major. Un text per a recuperar el plaer de contar històries.
ISBN: 978·84·15802·23·540 pàginesColor
Enquadernació grapada195x195 mmPreu: 7 euros
Per Maria JoSeP eSCrivàTraductora de Què és l’amor, sinó...?
L’Home del Sac, ma iaia la Blanca, el Guardià de les Séquies, una Ungla Negra, un Iolflic o un Dosidós es mouen en la narració a través dels 96 quilòmetres quadrats del terme de Sueca, i corren, com els caixers de les 26 filloles de la séquia Major, fins a la Casa dels Catalans, el camí de la Malva, i la gola del Perelló. Un text per a ser dit, fet per a recuperar el plaer de contar històries. Un text que és memòria i tradició oral, capacitat per a escoltar, i respecte cap als misteris de la terra d’arròs. Una rondalla que demana, so-bretot, saber seguir el conjur que els poetes han descrit.
el llenguatge també hi ajuda, perquè procure que l’expressió siga rica i acurada.
Fa uns anys vas deixar el teu treball d’editora per a dedicar-te exclusivament a la literatura. Es pot permetre una eixe luxe, escrivint en basc i més encara en els temps que corren?És veritat que és un luxe, un luxe de pobre. Optar per l’escriptura professional és un pas arriscat, bonic perquè t’aproxima a la realització d’un somni, però dificultós, ja que cal dedicar·hi moltíssim temps i energia a activitats i encàrrecs complementaris. Al final no et queda quasi temps per a escriure; és la trista contradicció. De totes maneres, no canviaré el meu pla mentre puga anar pagant totes les factures...
Com tracten les institucions basques a les escrip-tores i els escriptors del teu país? I al sector del llibre en general?La figura dels escriptors s’ha revalorat molt en els últims anys gràcies a diversos convenis del Govern Basc amb Euskal Idazleen Elkartea (Associació d’Es·criptors): un dels programes subvenciona les visites als centres escolars; un altre programa sufraga els diàlegs en clubs de lectura; etc. D’altra banda, l’Ins·titut Etxepare treballa en dos fronts fonamentals, que són exportar la cultura basca (literatura, música i teatre) a l’exterior, i fomentar la traducció. Però el que cal subratllar és l’existència de multitud de grups populars de lectura que donen vida als llibres, petites cèl·lules que metabolitzen la literatura basca amb criteris exigents de qualitat.
De Què és l’amor, sinó... em va seduir, quan el tra-duïa, la teua manera d’escriure per a adolescents i joves, amb el seu mateix llenguatge, però sense oblidar temes de compromís social, de consciència crítica amb el món en el qual viuen. Com ho fas? És fàcil connectar amb la gent d’aquesta edat des d’uns temes en absolut superficials ni còmodes?L’adolescència és l’etapa en què comencem a ser conscients del món que ens envolta. Per això m’inte·ressava descriure dues persones joves compromeses i solidàries. La idea seria una cosa així com «viure, però també per a alguna cosa». A alguns, els arriben els temes ecològics, de desigualtat social, immigra·ció o pobresa, però a uns altres els basta amb el seu dia a dia... La connexió es produeix amb la gent més sensible, que és minoria, però, en general, sí que els agrada aquest llibre.
També em va interessar i em va emocionar desco-brir a Què és l’amor...? que allà hi havia la Miren Agur poeta, parlant alhora en vers i en prosa als
joves. Podria ser arriscat i, tanmateix, al meu pa-rer, la combinació dels dos gèneres funciona per-fectament. Com ho ha encaixat el públic lector?Quan escrivia el llibre, sentia que la prosa se’m que·dava curta per a expressar tots els matisos que pot abarcar l’amor: admiració, gratitud, inseguretat, zels, por a l’abandonament... Com que els capítols són molt breus, em va semblar un remat original afegir·hi poemes que n’explicaren o en contrasta·ren el contingut en un altre to. De vegades, una metàfora és més eloqüent. A més a més, això és una manera dissimulada de fer que la gent jove llija po·esia. Jo faig broma amb ells dient·los que tenen dos llibres, l’un dins de l’altre, al preu d’un.
El llibre es divideix en dues parts oposades tam-bé físicament: el relat de l’enamorament per part d’Especial (la xica) en una meitat; i en l’altra, el de Míster X (el xic). Una altra sorpresa per a mi: l’habi-litat per a crear dos registres lingüístics diferents. Segons tu, hi ha molta diferència, en aquesta edat, entre la manera d’actuar d’ells i d’elles?He intentat reflectir la diferència entre ells i elles, precisament, a través de les seues maneres de par·lar. Ella és reflexiva i observadora, per la qual cosa s’expressa a través de frases curtes, utilitza com·paracions i recorre a referències literàries. Ell és bromista i actiu, i el seu llenguatge és més bàsic i col·loquial. Em sembla que, en general, en aquella edat elles són més introspectives i donen més im·portància als assumptes del cor.
Una dedicatòria inicial: «Als qui estan en edat d’enamorar-se». Té edat, l’amor?Totes les edats són edats per a l’amor, d’ací la de·dicatòria. Cada vegada que ens enamorem tornem a ser, en part, aquella joveneta o aquell xicon que vàrem ser, amb més experiència i saviesa, però amb la mateixa set.
Què és l’amor, sinó...?Miren Agur MeabeIl·lustracions: Concetta Probanza
Especial i Míster X estan enamorats, però el seu amor és secret. Els dos intentaran trobar respostes a través de les seues reflexions i de la narració, que fan cadascú de la mateixa història d’amor. Tot acompanyat d’una mirada personal sobre el món que els envolta, i s’expressen tant en prosa com en vers.
ISBN: 978·84·15802·26·6168 pàginesBlanc i negre
Rústica175x210 mmPreu: 10 euros
7
8
CriSTina CarraSCo garCí[email protected]
POESIA, SENSE POR
Edicions 96 SLApt. de correus 23 - 46670 La Pobla Llarga
www.recursosdidactics.netTel.: 96 246 11 04 - 692 22 10 04
Fax: 96 246 14 90
NOVETAT EDITORIALEL LLOP CENTO
Cinco maneras dulces de besar un espejo, de Miguel Sánchez Robles i Poemes de la llum, de Vicent Torres Aguado, foren les obres gua·
nyadores del Certamen de Poesia Marc Granell Vila d’Almussafes de l’any 2013.
Cinco maneras dulces de besar un espejo és un po·emari que des de la maduresa, ens parla de l’inter·canvi que la vida fa amb nosaltres. Se’n porta la joventut amb les seues il·lusions, somnis i utopies i ens deixa tres regals que són la quietud, la calma i el silenci, amb els quals ens donem permís per a gaudir de la natura i dels records. Perquè la vida potser siga això: perdre per a continuar endavant. Perdre per a guanyar.
Miro hacia atrás y amo,amo dándote cuentade lo que hemos perdido para seguir viviendo.
Poemes de la llum comença amb el fragment d’un salm, i tots sabem que els salms són cants joiosos: aquest poemari és un cant joiós a la llum, a la natu·ra, a la gràcia del món, a la bellesa. Una paraula sola es fa metàfora, idea plena i recerca del mot primi·geni i de l’essència. Amb aquesta densitat de versos curts dedicats a un tu, trobem una esperança:
La bellesa s’ha vessat en copa de gràcia damunt la pell assedegada, com vi dolç que fermenta al cor, llàgrimes de joia i galivança, fins badar el cristall de la monotonia i el desànim.
HEM RENOVAT EL NOSTRE WEB
ww.edicions96.com
El llop Cento no era bo ni per a caçar una mosca, de manera que patia més fam que un ratolí en una ferreteria i estava flac com un abadejo. Després de fer-se vegetarià a la força, es va encabotar a arreglar el món. Amb l’ajuda de la rabosa Carmela i d’unes altres primeres figures, va posar pau on hi havia guerra i procurà menjar als qui tenien fam. A més a més, va crear Llopcentilàndia Mix, el superparc de la pau i de l’harmonia entre tots els habitants de la Terra.
Al superparcde la pauManel Joan i ArinyóIl·lustracions: Lalalimola
56 pàginesBlanc i negre
Enquadernació rústica130x194 mm
ISBN: 978-84-15802-25-9 PVP: 6 €
