C/ MAJORAL 15 TEL. 971653082SANTANYÍ

REPORTATGES PROFESSIONALSREVELAT AMB 1 HORA INDEXGRATUÏTFOTOS CARNETCOPIES SENSE NEGATIU EN 5MINUTSRETOC FOTOGRÀFICINVITACIONS

PAPERERIAFOTOCÒPIES B/NFOTOCÒPIES COLORENQUADERNACIONSPLASTIFICACIONSMATERIAL ESCOLARLLIBRES DE TEXT

www.mundofree.com/iessantanyiwww.mundofree.com/iessantanyi

A la fi ja tenim revista! Quan l’Institut es disposa a complir el seuquart any de vida, l’aparició d’aquesta publicació ha de ser un símptomade maduresa que ens ha de servir per apropar vincles i donar a conèixerla realitat de tota la comunitat educativa. Cal recordar que el nostreCentre, enguany, ha vist culminat tot el procés educatiu: l’ensenyamentobligatori de l’ESO fins als setze anys i els dos cursos de batxillerat.Tot amb tot suma quatre-cents vint-i-tres alumnes, entre els quals s’hicompten catorze nacionalitats diferents, i quaranta-vuit professors.Considerant les dades apuntades, el paper de la nostra revista ens vedonat amb safata: ser una eina harmonitzadora i integradora de larealitat amb què convivim quotidianament, tenint ben presents elsfactors socio-culturals, lingüístic i lúdic que la propicien.El nom escollit, després d’una cinquantena de propostes, és “Téntol”.Fer téntol significa suspendre o interrompre un joc, generalment in-fantil, després d’una situació de perill per a alguns dels participants.Aleshores, fer téntol, per a nosaltres voldrà dir aturar per una estona elritme rutinari de la vida acadèmica i retrobar-nos, si ho voleu, al recerd’aquestes planes per parlar i comunicar-nos tot allò que ens venguide gust. Això sí, sempre des del respecte a la persona i a les sevesidees o creences, En qualsevol cas, tots els escrits aniran signats pelsseus autors i, no necessàriament, reflectiran el pensament de tots aquellsque feim la revista. Del que no hi ha cap dubte, és que en la diversitati en les diferències s’hi troba la font on hom pot beure i enriquir-sepersonalment.Quant a les seccions, la revista és variada. Pel que fa al volum és lasecció ”actualitat” la que té més pes. És una secció d’informació ge-neral, el motor de la qual han estat, i esperam que siguin, els alumnesde la matèria Processos de Comunicació de 4rt d’ESO. A les sevespàgines hi trobareu informació diversa i d’actualitat (notícies, potseralguna petita entrevista) relacionada amb la vida de l’Institut (alumnes,professors, pares, personal no docent, el propi municipi).Una altra secció que es potencia a la publicació és “opinió”. És a dir,articles o cartes sobre qualsevol tema interessant, no obligatòriamentde rabiosa actualitat.Finalment, la secció “creació” es pretén que sigui una de les estrellesde “Téntol”. Som un poble d’escriptors i de creadors; per tantesdevendria una bella fita que els futurs escriptors o artistes publicaren,ara, les seves novelles narracions, els seus primers poemes ocomençassin a dibuixar en aquestes planes.Tenim moltes més seccions que anireu trobant, que esperam sols siguinl’inici que vos meni a aportar-ne de noves i a fer-nos-les arribar.Si vols que “Téntol” sigui una realitat i tengui futur, no et queda mésremei que col·laborar amb nosaltres. De tu, benvolgut lector, dependràque el curs vinent tengui una continuïtat i arribi més sovint a les tevesmans (per exemple cada trimestre). Seria una llàstima que la il·lusió iles moltes hores invertides per l’equip que hem elaborat aquest núme-ro no tinguessin una continuïtat. Els ciments ja estan posats!

TÉNTOL, TÉNTOL!!!

Andreu Server-Mas

CoordinadorAndreu Server-Mas

Consell de redaccióAlícia Adrover, Catalina Artigues, PereJoan Cabot, Tatiana Carrera, J.Fco.Fernández, Maria del Mar Font, Alejan-dro Lorido, Joan Lliteres, Mª JesúsMuñoz, Guillem Nadal, Maria del MarRigo, Guillem Rosselló, Javier Ruiz,Andreu Server, Xesca Suau, Daniel Tra-vieso, Maria del Mar Vicens, AntoniVidal.

Cap de fotografia: Xeles TortosaMaquetació: Pau Vadell Vallbona

Col·laboradorsIgnasi Alonso, Maria Amengual, Catali-na Barceló, Damià Bonet, Maria AntòniaBonet, Delphine Cerisier, Maria InésClar, Mabel González, Albert Grignano,Andreu Julià, Juana Mª HidalgoEstefania Martínez, Neli Martínez,Adriana Meunié, Pere Munar, XiscoObrador, Catalina Oliver, Xesca Oliver,George Peev, Toni Picó, Toni Rosselló,Toni Sbert, Pau Vadell, Martí VanStokkum, Marina Sunyer, MagdalenaVich, Maris Vida, Sebastià Vidal.

Agraïm totes les col·laboracions i suportde tots els nostres lectors.Els articles signats d’aquesta publicacióexpressen únicament l’opinió dels seusautors.

Amb el suport informàtic de

IES SANTANYÍC/ Bernat Vidal i Tomàs, 79

Codi postal: 07650Tel: 971642071 / Fax: 971186145

Web: www.mundofree.com/iessantanyí

Imprimeix

OPINIÓ

4

Mallorca sempre ha estat, desd’ímmemorables temps, terra de cultura,terra de llibertat i, per tant, terra dellinatge català. Som l’herència d’aquellpoble que un dia ens va portar la sevallengua i que ara, més de 7 segles llavors,encara segueix deixant constància del seuesperit viu, fins i tot després d’haver estatenterrada, trepitjada i exiliada en variesocasions en les pàgines escrites de lahistòria.L’intent de disgregació d’aquesta, en elstemps actuals, ha estat dirigida des delpoder, lloc on germina la destrucció depluralitat. Per tot això i per moltes altresraons els intel·lectuals de les nostrescontrades i, agermanats amb la, tambénostra, terra dels Països catalans, han fetun front comú per dir prou a aquestamortaldat cultural. Són ells, els nostresescriptors, els que amb el seu punt i laploma plena de tinta han intentat muntardes del record, el trencaclosques que hanfragmentat. Deia jo en un altre article:

“Ens persegueixen, ens troben, perònosaltres sabem que som una sola força,que som un sol poder i que podemsobreviure a tot color. Les quatre barresens donem força, ens nodreixen la ment iel pensament, som un poble unit i que“vaig néixer sense fronteres” i vull “viurei ser lliure”.En ocasions la moral fluixeja, en ocasionsla senyera s’enfosqueix, per això i altres

“ Amunt, ànima forta! Traspassa la boiradai arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,i tes cançons tranquiles ‘niran per la ventadacom l’au dels temporals. “

M. Costa i Llobera.

apareguessin com un sol poble. Com unsol poble apareixien als ulls dels altrespobles. I com un sol poble se sentien ellsmateixos en confortar-se amb els poblesveïns: “catalans” en definitiva.”Joan Fuster

No sempre, però, les coses han estat tanmeravelloses. Quants pics ens l’han de-negada a la nostra llengua just per fotre?Quants franquistes han imposat la sevadictadura davant els nostres ulls? Quantspics la barrera ens ha barrat el pas? Noimporta anar-se’n molt lluny per veureles vergonyes d’aquest estat actual, solsbasta fer una ullada aqualsevol racó, aqualsevol lloc ondues persones, quesaben la llengua,reneguen d’ella. Bas-ta frenar en un “cedael paso” en qualsevolcarretera, llegirl’etiqueta de qualsevolproducte.Segons un cens de l’IDESCAT un 63,1%de la població de terres de parla catalanala parla i un 86,5% l’entén (dades de1996), creieu que les dades són reals?Creieu que una persona que parla tot eldia en castellà, però que coneix el català,no dirà que el sap parlar? Realment, però,no l’empra. Saber-lo parlar i no utilitzar-lo pot aparcar el català prop del llatí odel grec, llengües mortes (segons la gent)que s’aprenen en alguns estudis, però queno s’utilitza per parlar. Hem de caure enel mateix error?Amics que parleu la nostra llengua:utilitzeu-la; amics que la sabeu i l’apreneuara: és tant sacrifici intentar pujar a l’aviord’una cultura i una tradició de què,almenys ara, formeu part?

motius l’estrella dins un fons blau ensguia pel carrerany de l’encontre amb lanostra identitat com a poble, com a na-ció.Trenca’m a bocins i troba les quatre ba-rres senyades dins el cor roent devitalitat, som d’aquí, i no d’allà”.

Enguany la celebració de Sant Jordi, festadel llibre, aquí a Santanyí, es dedica a Mn.Antoni Maria Alcover, personatge clauper a la normalització de la nostra llengua.Aquest manacorí de bon cor va impulsarla societat a utilitzar el que era seu: la sevallengua, la seva cultura... a més de recolliren 24 toms un patrimoni lingüístic oralque, encara ara i gràcies a ell, perdura enla consciència dels illencs i de tota lacomunitat la qual compartim parla. Féutambé el Diccionari català-valencià-ba-lear i construí les bases de la nació ambel 1r Congrés Internacional de la LlenguaCatalana (1906).

“Ni valencians, ni mallorquins no vamtenir altre nom internacional que el de“Catalans”. Com a “catalans” erenconeguts i com a“catalans” es donaven aconèixer.(...) De vegades i tot elgentilici “català” arribavaa aplicar-se a tots elssúbdits de la Coronad’Aragó, incloent-hi elsaragonesos. Però era laidentitat de llengua id’estirp el que feia quemallorquins, valencians icatalans estrictes,

«No cal dir PaïsosCatalans. No, PaísCatalà i prou. I un solpresident. Unpresident per al PaísCatalà.»

Blai Bonet

Pau Vadell i Vallbona2n Batxillerat

Som tots d’una arrel,de la mateixa que ens agermana.

OPINIÓ

5

M´agradaria tornar a ser una nina per no ser conscient del tipusde món en què vivim. Un món on l´enveja, l´odi, el mal, lavenjança, la gelosia, etc. és el motor que mou la societat d´avuidia.Fa dos estius, aproximadament, vaig fer un viatge molt llarg.En aquest viatge vaig aprendre que la gent més feliç és aquellaque no té res. Aquella gent que viu el present sense pensar endemà perquè potser, no hi haurà un demà. No tenen mitjansnecessaris per prevenir les necessitats bàsiques de l´ésser humà.És aquella gent que viu en barraques, que comparteix un platd´arròs entre vuit entre vuit germans, persones que viuen encondicions infrahumanes. I no penseu que ells no tenen il.lusionsni somnis!! Sí que en tenen però, ells no desitgen tenir un boncotxe que faci molta via, ni anarvestits a l’última moda, sino quedesitgen tenir una caseta senzilla,per no banyar-se quan plou, uncentre de salut, menjar, roba, etc.Qualsevol de nosaltres, per a ells,és una fada o un rei màgic perquè,nosaltres podem fer realitat elsseus somnis!!!!Aquest és un tipus de gent que estroba en el planeta Terra i quemolts pocs saben de la sevaexistència. Són marginats pelspaïsos desenvolupats, països queno fan altra cosa que predicar lallibertat, la igualtat, els articlesdels drets humans i a l´hora de laveritat... res de res!!!Ésprecisament en el països rics on reina l´odi, el mal, la venjança,l´enveja, la gelosia, etc.Posem per cas els polítics. No fan altra cosa que barallar-seentre ells, mentir i a solucionar els problemes a tirs. Au, va!!!!!Tots a la guerra! I no oblideu a matar-vos els uns als altres. Sónpatètics!! Darrerament el ministeri d´educació no fa altra cosaque posar revàlides i llevar la selectivitat perquè els joves tenguinuna bona formació professional. Es preocupen per nosaltres –diuen - . Si de veritat es preocupassin mirarien també de for-mar-nos com a persones, d´ensenyar-nos què ens espera en esseradults. L´educació no només es basa en aconseguir bons

intel.lectuals sinó també, a ensenyar-los a ser persones quepuguin afrontar els problemes amb maduresa i a escollir elscamins correctes que s´obriran al llarg de la vida!!!!!Els adultstroben que els joves d´avui dia són uns drogats, uns perduts,uns ignorants, que no saben valorar el que tenen i que no fanres per canviar les coses. Però, saps que és de bo de ferxerrar!!!!!! I sobretot, quan s´obliden que ells són els nostreseducadors i que d´ells aprenem els joves. Quan un nin petittorna gran al costat d´un pare que no fa altra cosa que pegarpallisses a la seva mare; quan veu que els seus pares són unsalcohòlics o els veu que roben o que el pare o la mare és a lapresó per tràfic de drogues; o simplement un nin que als dotzeanys veu, a primera fila, com el seu pare mata la seva mare o

viceversa. Sense anar tan lluny:quan un nin veu que els seus pa-res menteixen o posen excusesque no són certes; quan un ninsent la seva mare xerrarmalament de la veïna sensemotiu; quan veu que els seuspares discuteixen; quan veu quela seva mare es passa tot el diaal centre comercial malgastantels diners o quan el pare es passael dia treballant a l´oficina i quanarriba a casa el nin ja dorm; quanels seus pares no li diuen mai alnin que l´estimen, o no li donenmai una besada o no valoren elque el nin fa a l´escola... QUI-NA CLASSE DE GENT

VOLEU QUE SIGUI QUAN TORNI GRAN!!!!!Els joves escomporten, simplement, com es comporta la gent gran. No sónunes cuques rares ni res per l´estil. Sinó que sempre és mésfàcil donar la culpa del que passa a aquells que no es podendefensar. I només miram les coses dolentes de les persones;sempre ens oblidam de les bones.Totes les persones tenim les mateixes sensacions i tots sabemestimar!!!!!!! Només falta demostrar que en sabem. I no totsels joves ni tots els adults es comporten com a animals salvatges.Si voleu que els joves canviïn, començau a canviar vosaltrestambé. Perquè en aquest món hi som tots: grans i petits. Icomença a ser hora de posar-nos les piles!!!!!!

ÉS BEN HORA D´OBRIR ELS ULLS!!!!Neli Martínez Verdera 1r Batxillerat B.

Quan començarem fa quasi quatre anys, les coses negatives talvegada no ens deixaven veure bé les positives, que sens dubtehi eren. Amb el temps hem pogut entreveure una qualitat hu-mana capaç de superar dificultats i que podrà fer d’aquest institutnovell, una bona font d’estudiants i escriptors que segueixenl’exemple dels ja reconeguts i consolidats que ha tingut i téaquest municipi de Santanyí.Iniciatives com el concurs de narrativa, dins la Setmana del

Llibre i l’elaboració d’aquest primer exemplar de la Revista,de ben segur que ajudaran a que així sigui.Hem de domar-vos l’enhorabona als promotors i a tots alscol·laboradors i animar-vos a donar-li una continuïtat que, podeutenir la seguretat que ha de ser un motiu més, i no l’únic, delque sentir-vos orgullosos amb el pas del temps.Les hores de dedicació, de vegades desinteressada, però fetes agust i amb il·lusió, som les que vos reportaran les més profundessatisfaccions.

SALUTACIÓ DE L’EQUIP DIRECTIU

La direcció

Vivenda de la República Dominicana. Estiu 2000

OPINIÓ

6

“Comerç: conjunt d’activitats de compra i venda i debescanvi de productes naturals o industrials ambl’objectiu de connectar la producció amb el consum ola inversió”

“Justícia: qualitat d’allò que és fet amb equitat”

Diccionari manual de la llengua catalana(Enciclopèdia Catalana)

Per què parlam de comerç “just”? És que normalment el comerçés “injust”? Quan podem parlar de comerç just i quan de comerçinjust? Segons les anteriors definicions, el comerç serà qualificatcom “just” si aquest intercanvi de béns que connecten laproducció amb el consum és un intercanvi equitatiu, això és,que allò que és ven val tant com allò que es paga. Ara bé... ésaquesta la situació dominant, l’actualment majoritària?Contestem aquesta pregunta amb dues simples dades a moded’exemples:- de cada cent pessetes de plàtans produïts al tercer món (elSud) que compram, només 8 pessetes van a parar als camperolsproductors, mentre que l’empresa de transports se’n queda 61i la cadena de distribució 31 (aquestes dues empreses estansituades als països rics del Nord);- el 70% del comerç mundial de matèries primeres està en mansde grans multinacionals. aquestes empreses, es diuen així perquèoperen a molts de països alhora, però pertanyen als pocs païsosdel nord que monopolitzen la riquesa, el poder polític, militar i

cultural. Les 10 majors multinacionals sumen actualment uningrés major que el de 100 països junts.Aquestes empreses multinacionals han desplaçat les sevesfàbriques als països empobrits del sud amb l’objectiud’aconseguir majors beneficis a costa de l’explotació humanamés descabellada: pagant salaris de misèria, jornades laboralsinacabables (12-16 hores diàries), utilitzant mà d’obra infantil,negant el dret a la sindicació dels treballadors, sense cap tipusde seguretat social o garanties sanitàries, etc. Així, per exemple,els salaris dels treballadors per hora treballada varia moltíssimsi ens anem al Nord o al sud. Fixem-nos: a Europa una hora detreball es paga com a mitja a 1200 ptes, mentre que al Marroces paga a 133 ptes, a l’Índia a 51, i a Filipines a 25 pessetes. Ladiferència és brutal! No és d’estranyar que empreses com Nikei Adidas, tenguin les seves factories a països com Polinèsia,Indonèsia, Singapur o Malàisia, doncs el cost de producció ésbaixíssim, mentre què els beneficis són impressionants. Unexemple més: Nike paga al jugador de Golf Tiger Woods, laquantitat de 19 milions de pessetes diaris per portar roba ambel seu logotip, mentre què un treballador de la fàbrica Niked’Indonèsia hauria de treballar 139 anys per guanyar aquestaquantitat. No sembla que aquest tipus de comerç sigui gaireequitatiu.En front d’aquest comerç “injust” que és el responsable del’existència de països enriquits a costa d’empobrir altres països,s’aixeca una iniciativa com la del Comerç Just que intentacanviar poc a poc les condicions del comerç Nord-Sud, alhoraque conscienciar a la gent del Nord de la necessitat de pagar unpreu més just pels productes i matèries primeres comprades alSud. Les botigues de comerç just es caracteritzen per oferirproductes produïts a països del Sud que compleixen els següentsrequisits: salaris dignes per als treballadors, condicionsd’igualtat en la producció entre homes i dones, destinar partdels beneficis de la producció a la inversió dins l’entorn per ala millora social, funcionar democràticament (organització coo-perativista), respectar el medi ambient durant el procés deproducció, no utilitzar mà d’obra infantil i oferir un productede qualitat. d’aquesta manera, quan compram cafè, mel, roba,o qualsevol producte a una botiga de comerç just sabem que elsnostres diners no fomenten l’explotació i ajuden a canviar lasituació de pobresa i injustícia dels treballadors del Sud.Has de saber que les persones que treballen a les botigues decomerç just no ho fan amb afany de lucre (de beneficiar-seeconòmicament) sinó que ho fan amb caràcter voluntari demillora social i defensa de la justícia. A la nostra Illa hi ha tresbotigues de Comerç Just: a Palma (C/ de l’Oli, 6), a Manacor(Plaça de l’Orgue, 5) i a Inca (C/ Pou Fondo,1). Visita-les, se-gur que no t’empenediràs i estaràs canviant el món...anant decompres!

Pere Joan CabotCOMERÇ JUST, COMERÇ INJUST?

Hem d’estar agraïts a l’associació de mares i pares d’alumnesper la seva co·laboració i l’ajuda que ens han donat sempre.Aquest curs volem donar-los les gràcies per ser esplèndits amb

el patrocini de les activitats fora de l’aula i extraescolars (en-tre d’altres aquesta publicació) i també per haver trobat el camíper fer feina, professors i associació, des de l’esforç conjunt.

GRÀCIES A L’AMPA DEL CENTREEquip directiu

OPINIÓ

7

El culte al cos és un costum moltantic. A la Xina i a l’India, fa uns30 segles abans de Crist, ja existiaun interès per aconseguir un millordesenvolupament del cos humà.Els Tao Chue, posseïen uninteressant estudi sobre lagimnàstica, aptituds, moviments irepiració. Es van trobar en unesexcavacions fetes a la Xina unespeses construïdes de pedra i de fus-ta que tenen una antiguitat de 6000anys.Per millorar la condició física ge-neral i especialment la força, des demolt antic es duen utilitzant el treballde càrregues progressives. El primerque va treballar amb aquest sistemava ser un lluitador grec, anomenat,Milon de Crótona, aquest atleta duiadiàriament amunt les seves espatllesun xot petit. Poc a poc,l’animalaugmentava de pes, el que liproporcionava al mateix temps un grandesenvolupament de la força i resistència.La gent que va al gimnàs a practicar elculturisme és molt diversa. Es poden ferdos grups diferents.El primer grup que seria el més majoritari,va al gimnàs a entrenar-se amb pesos perreduir el percentatge de teixit lipós delcos, per tonificar els músculs i encaramolt millor si podem augmentar unsquants quilos de massa muscular.Alguns es pensen que aconseguiraquestes pautes és molt fàcil, per aixòpodem comprovar per nosaltres mateixosque molta gent en ocasions diu: “ vaiganar uns quants mesos al gimnàs idesprés em vaig cansar i em desapuntà”. Això passa perquè la majoria de gentva entrenar i no sap què és que ha de feramb aquelles màquines o amb aquellsdics foradats que tenen una barra ficadaper la meitat ( mancornes ); també hi hagent d’aquest primer grup que van algimnàs a passar unes hores i s’emportael mòbil i entre sèrie i sèrie es possa aescriure un missatge a l’amiguet.Per això després diuen que el culturismeo el fitness es molt avorrit perquè sempreés el mateix. Per fer aquest esport es ne-cesita una concentració ment – múscul, iaixò molt gent no ho entén perquementres que fan una repetició pensen amb

APUNTA’T AL CULTURISME

el què faran el cap de setmana, també esnecessita molta paciència i temps, aquesttambé és un motiu per que la gent aban-dona una sala de musculació. Es pensenque al cap de tres mesos hauran fet unscanvis impresionants i quan arriba aquesttemps veuen que els canvis són mínims iper això és un altre motiu del perquèabandonen.

El segon grup de gent que acudeix a ungimnàs seran els que entrene per a unacompetició oQue tenen pensat en fer-ne alguna enca-ra que no sabin quan. Aquests es prenenl’entrenament des d’un altre punt de vis-ta que no tenen els del primer grup.Del primer grup hi ha gent que es pensaque basta anar al gimnàs per millorar,realment aquest punt és molt importantperò ni ha uns altres que són iguals o mésimportants que l’entrenament, aquestsserien l’alimentació i un adequat descanso recuperació per la nit.Sense una alimentació adequada, basadaen un gran nombre de proteines ingerides,aliments baixos en greix i un adequatnombre de glúcids i una recuperació comcal, per molt que entrenen si no tenimaquests conceptes ben clars nomillorarem el nostre cos.El segon grup té aquets conceptes benassolits i saben entrenar així com cal.

La temporada, per la gent quecompeteix, es divideix en dues fa-ses: la primera seria la deVolum, que consisteix en ingeriruns 3 grams de proteïna per quilo-pes, uns 9 grams de glúcids perquilo-pes, augmentar molt lescalories, mengen cada dues o treshores per estar sempre en fase deanabolisme i no entrar en fase decatabolisme. Arriben a fer uns 8menjades diaries, descansarsempre que poden i segueixen untipus d’entrenament, arriben a en-trenar una vegada pel matí i unaaltre vegada per la tarda, i gairebéno fan mai exerciciscardiovasculars o aeròbics.La segona fase seria la de pre-competició, aquí baixen la ingestade glúcids, eliminen els lípids,pugen la ingesta de proteina, eli-

minen l’aigua del cos, no mengen sals,baixen el nombre de calories, fan unesdues menjades menys que en la fase devolum, fan un altre tipus d’entrenament ifan ejercicis aeròbics encara que no molts.Fan tot això per aconseguir una definiciómuscular per al dia de la competició.

Aqusts tipus de persones solen fer ús deesteroides anabolitzants, per guanyarmassa muscular, obtenir més energia perrealitzar els entrenaments etc..., tambéutilizen diurètics per eliminar l’aigua delcos i per tant consuguir una majordefinició muscular etc...La gent que no competeix no sol fer usdel dopping, encara que hi haguiexepcions.A més per fer us del dopping ha de seruna persona professional o que sapigamolt bé on posa les injeccions i si sonesteroides orals sebre molt bé que es pren,si algú en vol prendre i no sap com ha defer-ho que es posi en contacte amb algúsapiga del tema que no es posi a prendeaquestes substancies prohibides pel seucompte.El dopping te uns forts efectes secundarisque no val la pena fer ús d’ells si no s’hade competir.

Animau-vos tots i entrau en el món delsferros !!!

Un cos atlétic ben proporcionat també pot ser femení

Toni Picó Ferrer 1r Batxillerat B

OPINIÓ

8

M´agradaria dedicar aquest espai a donar a conèixer l´esportque jo pràctic, el motocròs. Encara que és un esport més practicatper homes que per dones, fa temps que les motos ja no sónexclusives dels homes i tampoc ho és el motocròs, on lapresència femenina és ja una realitat amb noms propis.Des de petits i sense saber per què, als al·lots se’ls sol ensenyara jugar amb motos i cotxes... i a les al·lotes amb pepes. Peròaixò no significa que a algunes no mos apassionin les dues rodestant o més que als al·lots. Avui en dia és bastant habitual veurea moltes al·lotes damunt d’una scooter desplaçant-se per ciutats,pobles i carreteres. El que sí és realment difícil de veure en elnostre país és al·lotes recorrent camins forestals, creuar rierols,pujar trialeres, botar mesetes i obrint gas a fondo en un tècniccircuit de MX. Difícil, però no impossible. I és que a nosaltrestambé mos agraden els tacos, l’aigua, el fang i aquestessensacions fortes que només pots sentir quan puges damuntuna moto. No per aquest motiu som rares, o poc femenines,simplement som diferents... Què passa?Valor, coratge, i molta força de voluntat són característiquescomunes en aquest esport. No discutiré si aquest esportés d’al·lots, perquè evidentment ho és, ni tampoc queells, generalment, solen anar més ràpid. Això és unfet, una realitat, i hem d’acceptar-la, encara quepensem que les possibilitats de les al·lotes esvegin limitades pel nombre de practicants. Elque si està clar és que moltes al.lotes no noméstrepitgen els circuits per acompanyar el seuestimat.Bots, bassiots, peralts i interiors, dubbies,

MOTOCRÒS? SÍ,GRÀCIES

Potser m’emocioni un poc escriure aquest primer article meuper a la nova revista del nostre Institut de Santanyí, perquè enel meu cor és talment com sembrar una llavor al costat de moltesaltres i després estar disposts a esperar que el temps -el Jutgeimplacable de totes les promeses- dicti la seva sentència defi-nitiva i ens faci saber si els fets -aquests Senyors que fanpossibles tots els somnis- facin veritat aquesta curolla nostrade comunicar quelcom i comunicar-nos. Crec que els mots sónla millor manera de trencar la solitud que ens amenaça amagadaentre els silencis que ens fan esclaus de les nostres petitesviolències i els orgulls i les pors que ens tanquen les boques.Potser les paraules siguin la màxima llibertat que posseïm, lamés alta creació de la ment humana. I al cap i a la fi, és fàcilentendre que una revista pot tenir una certa semblança amb elsjocs més estimats per l’univers i per Déu, perquè veig que totarealitat per menuda que sigui comença quan dos éssers materialso espirituals decideixen dir-se en la seva veritat més profundai original, i fins i tot així hi comença la vida humana, i el saber,i la pau, com en un joc de paraules que després esdevé amor ialquímia i llibre i lliçó i llibertat, i paraula apresa, i entenimenti intel·ligència, i es converteix en una pàgina que ens omplecada dia, i travessa el temps, i no ens permet que siguem vençutsper la còmoda cadira de la paraula muda i estèril i que sols ens

pot portar a les violències. Ara vull dir que potser la violènciasigui el fill més evident de tots els silencis, de tot el que hauríemde dir i no diem, de tot el que ens hauríem de dir i no ens diem,de tot el que hauríem d’escoltar i no escoltem. Està clar que entot cas un Institut, aquest conjur entre aprenents i mestres, nopot existir sense deixar que les opinions de cada un s’expressinamb aquella llibertat arriscada però bella que fa possible laconeixença i el repte per ser millors. Potser que el Jutge detotes les promeses (el temps), i els Senyors que fan possiblestots els somnis (els fets), també van nàixer d’aquesta màgia deposar una lletra darrera l’altra dins nosaltres i conrear-les, idesprés, en deixar-les viure en llibertat, adonar-nos que enspermeten ser qui som. Escriure aquest article m’ha ajudat aentendre un poc més el bell preàmbul de l’Evangeli de SantJoan “Al començament, existia la Paraula, i la Paraula estavaen Déu, i la Paraula era Déu. Estava en Déu al començament.Totes les coses han vingut a l’existència per mitjà d’ella, i niuna sola de les que han vingut a l’existència han vingut senseella. En ella hi ha la Vida, i la Vida era la Llum dels homes; i laLlum resplendeix enmig de les tenebres, sense que les tenebress’hagin pogut imposar mai” Sant Joan, 1,1-5.Nosaltres, posem només el nostre temps i els nostres fets alservei de la Revista, perquè els mots són les millors llavors queposseïm per tirar endavant i millorar la realitat.

Mabel González 1r Batxillerat B

EL PER QUÈ DE TOTES LES PARAULESGuillem Rosselló Bujosa

OPINIÓ

fortes pujades i baixades d’infart... tot en un circuit tancat, on,per si no fos suficient, has d’enfrontar-te cara a cara als altrespilots. Perquè una cosa és pujar a una moto i una altra moltdistinta és competir. És probablement aquí on una al·lota trobamés dificultats que un al.lot. Jo personalment he hagut de passarper moltes crítiques masclistes, que per sort no m’han impeditavançar i arribar fins a on estic.Molts poden pensar que, a pesar de practicar el mateix esport,les al·lotes crosseres veiem les coses de diferent manera. Elcert és que en algunes situacions sí que pot haver-hi diferències«Si vaig a una carrera pensant que he de guanyar, no ho faigbé. En canvi, si ho faig per divertir-me, si que ho faig bé.M’agrada guanyar, està clar, però no m’obsessiona».He aconseguit un títol de campiona de Balears de 85c.c i fa unany que competeixo en 125c.c. La meva aspiració seria arribara dis- putar el Nacional, però soc conscient que

hauré de treballar molt dur i sobretotperquè he de combinar-ho amb elsestudis, la qual cosa em deixa poc temps.

Aquest esport el pot practicar tothoma partir dels 6 anys. Només necessitesuna moto, l’equipatge necessari per po-

der practicar motocròs, un entrenamentadequat i molt millor si algú t’acompanyai et dona suport, i la llicència que et donaràpas a la competició.

Per últim m’agradaria animar totesaquelles al·lotes que vulguin còrrer en

motocross, que s’animin perquè és un món molt divertiti emocionant del que no sortiràs decebut.

9

ACTA DE LACONCESSIÓ DELII PREMI DE NA-

RRATIVA IESSANTANYÍ

Reunit el jurat a la biblio-teca del centre, en data 22d’abril de 2002 a les 12h,i format per Miquel PonsBonet, escriptor; JoanaAina Ferrer Nadal,representant de l’AMPA;Guillem Rosselló Bujosa,membre designat perl’equip directiu (escriptor i professor del centre); MargalidaBonet Vidal, membre del departament de castellà i CatalinaBarceló Mayol, membre del departament de català i secretàriadel jurat, ha decidit atorgar els premis següents:Primer cicleDels 10 originals presentats, han quedat com a guanyadors elssegüents:1r premi de 60 euros, per l’obra L’alzina somiadora de SaraBenita Brito Pérez (2n B)2n premi de 36 euros, per l’obra Una acampada al bosc de

ACTUALITAT

SETMANA DEL LLIBRE

Del 22 al 26 d’abril

LLIURAMENT DEL II PREMI DENARRATIVA DE L’IES SANTANYÍ

Maria del Mar OrtegaAdrover (1r A)3r premi de 24 euros, perl’obra Un estiu moltmogut de Sara MelendoCastro (2n B)Segon cicle i BatxilleratDels 6 originalspresentats han quedatcom a guanyadors elssegüents:1r premi de 60 euros, perl’obra Nostàlgia d’unapresó de Pau Vadell i

Vallbona (2n Batxillerat)2n premi de 36 euros, per l’obra Excavacions a Egipte de NeusOrtega Adrover (3r B)3r premi de 24 euros, per l’obra L’anell màgic d’ AndreuAdrover González (3r C)L’escriptor Miquel Pons Bonet agraeix al centre que l’haginconvidat a formar part del jurat i destaca la qualitat de les obrespresentades, la qual cosa temps enrere, ens diu, era impensa-ble. Considera molt lloable que des de l’institut es fomentinactes d’aquesta índole.

Santanyí, 22 d’abril de 2002

Els guanyadors amb el regidor de cultura, el secretari deljurat i el director del centre.

CÒMIC. «Un dia a la platja». Activitat realitzada a lamatèria d’anglès pels alumnes de 1er i 2on cicle d’ESO apartir d’una situació en què tres personatges es troben a laplatja un dia qualsevol, es produeix un soroll, i la restadeprèn de la imaginació dels alumnes. El resultat finalforen deset històries diferents.

ANTOLOGIAPOÈTICA. Exposiciótitulada «Dona’muna besada». L’eix ésel bes al llarg de lapoesia universal i lesdistintes connotacionsque ha tengut al llargde la història, a mésde l’evident vessanteròtica. Activitatrealitzada a lamatèria de LiteraturaUniversal.

LECTURA D’UNARONDALLA DEMN. ALCOVER. Alllarg del dia de SantJordi tots elsalumnes de l’institutque ho desitjarenllegiren en veu altaun fragment del’esmentada obra.

RECITAL POÈTIC. Elsalumnes de batxillerat varenassistir a un recital poètic,amb acompanyament musi-cal, de l’emblemàtic llibre deMiquel Martí. i Pol. Fou totauna lliço d’honestedad icoratge per a l’esdevenidor.

GRAN NOMBRE D’ACTIVITATS AL LLARG DE 5 DIES

10

DIMECRES, 20 DE MARÇ:A la fi, va arribar el gran dia, després de fer rifes i mésrifes, de preparar torrades i vendre coca cada setmanaja erem a FRANCE. Estàvem molt cansats, un nos’aixeca cada dia a les quatre del matí per agafar l’aviói seguidament passar-se 12 hores amb bus per arribarallà on havíem de passar la nit.A les 9:00 del matí agafàvem l’autocar de Barcelonacap a Poittiers. Només vam fer... 800 km, fent paradetescada dues hores, una de les quals va ser a un poblemedieval emmurallat anomenat Carcassone. Vamaprofitar per dinar allà. Seguidament, vam continuarla ruta, fins que a les 11 vam aconseguir arribar després de feruna hora de voltes per dins Poittiers. Una vegada a l’hotel “DEFRANCE” i, la veritat és que hi havia un bon hotel. No estàvemtots sols, per aquí tenim “madrilenyos” i un estressat xofer queens va fer el camí insuportable. Quan vàrem arribar el primerque vàrem fer va ser seure’ns al menjador de l’hotel que, percert, era molt elegant. El sopar fou molt bo. Després, es va ferel repartiment d’habitacions, i ja començaren les ordres: ninsamb nins i nines amb nines. També ens van fer pagar 15 euros,i si fèiem algun desperfecte, se’ls quedaven. Era qüestió de ferbonda al·lots...Estàvem molt cansats, però alguna correguda se’ns va escaparpel passadís, que n’hauríem fetes més si un senyor moltencorbatat i el director de l’hotel no ens perseguissin per tal deno ficar-nos a dins les habitacions, i si a l’habitació trobavamés de quatre persones, te montava un “pollo”... això si, nol’entenies gens i te’n podies fotre d’ell perfectament. Ara ja ensanàvem a dormir, BONA NIT A TOTHOM.

DIJOUS, 21 DE MARÇ:Els telèfons de les habitacions sonaren molt prest. Mitja horaper dutxar-nos i mitja per berenar. A les 9:00 partírem cap aFUTUROSCOPE, el parc del futur. A les 10:00 entràvem adintre i de pressa ens dirigim cap a les nombroses atraccionsper descobrir coses noves. És un parc molt molt gran i eraimpossible trobar-te amb algú del grup, això sí, hi haviaespanyols per tot (i bastant guapons). I ja dins les atraccionsvam poder veure que tot estava relacionat amb el mateix:cinemes en 3D, pantalles gegants, cadires amb moviment... ipareixia que tu eres el protagonista de la pel·lícula. També vamanar a com una roda que pujava molt amunt i podies veure totel parc.A les 19:00 ens vam anar cap a l’hotel, ens vam dutxar i vambaixar a sopar. Avui ja estàvem més descansats i ja començàvema preparar la festa del vespre. No coneixíem el lloc i vam deci-dir anar a les afores de l’hotel. No ens fa falta anar gaire llunyper montar-nos les nostres “pròpies festes”... Ens ho vam passar

La història de Poittiers, Futuroscope al·lucinant, la Torre Eiffiel, L’Arc del Triomf, el Louvre,El Sena amb el bateaux mouches, Notre Dame, la tomba de Napoleó, Eurodisney, la mala sort

den Patrick, el triumfante Bustamante, l’espectacular Norma Duval feren més divertits els més de2000 quilòmetres i les quasi 30 hores invertits en l’aventura francesa dels alumes de 4rt d’ESO.

Maria del Mar Font, 4C Alícia Adrover, 4C

CRÒNICA DEL VIATGE MÉS DESITJAT

de “puta mare”, i si es veuen esclats com el que va pegar enPatrick, molt més divertit. A la tornada vam tenir un petit granproblema: vam despertar a n’en Guillem i ens va renyar bastant.Ens havíem quedat sense sortir en tot el viatge. El vespre sesentien molt de roncs... alguns que sabem eren els de na Mari-na, els d’en Pere Joan Cabot, en Sebas, na Maria Amengual, naMare i na Maria Vicens... Ja teníem les maletes preparades jaque l’endemà partíem cap a París.

DIVENDRES, 22 DE MARÇ:La festa del dia anterior es reflectia a les nostres cares (...)estàvem morts de son però ens havíem d’aixecar prest ja queencara ens quedaven... 400 km per arribar a París, unes 6 horetes(quasi res), però molts les van aprofitar per dormir el que nohavien dormit el vespre. En Guillem aprofita per dir-mos queens han tornat els 15 euros. Al·lots, ens hem portat bé! Deversles 12:30 ens vam aturar a una estació de servei per dinar. Jacomençàvem amb els sandwitchs, patates fregides ihamburgueses (el menjar típic del viatge). A les 13:30 vamcontinuar la ruta, i a les 3:00 ja érem davant la “Tour Eiffel”,però ja havíem vist des de l’autocar l’Arc del Triomf, la torrede Montparnasse, els Invàlids i la Plaça de la Concòrdia. Vambaixar per fer la típica foto davant la Torre Eiffel de tot el grupi després vam pujar a la Torre. Després de fer una estona de coavam arribar fins a dalt de tot. I si París és gran, de dalt encaraho és més! Vam quedar a les 17:00, però vam partir amb tresquarts de retard. El xofer ja més tranquil (ja que l’agència lihavia posat les coses clares) ens va dur a fer una visitapanoràmica per la ciutat. Vam veure moltes moltes coses. En-tre elles: La Magdalene, el Palau de la Música, el Ritz, la zonade tendes allà on no entraríem mai, l’Òpera de París,l’Ajuntament, el Louvre... ah! Se’ns oblidava, el Moulin Rouge(que estava a una zona un tant peculiar). Després de fer voltesi més voltes vam arribar a l’hotel. Aquest si que estava bé!!!Vam fer els repartiments però no estàvem molt conformesperquè eren de dos en dos. Ens vam dutxar i vam baixar a soparperò...

Palau de Versalles

PPPPPARÍS

2002

ARÍS 2

002

ARÍS 2

002

ARÍS 2

002

ARÍS 2

002ACTUALITAT

11

Alicia Adrover, 4C Maria del Mar Rigo,4BJugau habitualment a jocs d’atzar?Sí. Normalment si me’n ofereixen sí que en compr.I sabeu qui vos va vendre el tiquet premiat?No, no sé exactament qui eren. Però sé que eren duesal·lotes, van tocar el timbre i vaig sortir.Quants bitllets vàreu comprar?En vaig comprar quatre.Pensàveu guanyar alguna cosa?No, no pensava guanyar. Sempre compres perguanyar però mai penses que la sort et tocarà a tu.Ja havíeu guanyat altre cosa d’altre pic?No, mai havia guanyat res, ni tan sols la loteria!, imira que hi juc...

ENTREVISTA A GUILLEM RIGO

Vos semblen bé les activitats que feim per recaptar doblerspel viatge d’estudis, o pensau que a vegades som massa pesats?

No que va, no sou pesats. Això em pareix bé, ja que sinó,jo tampoc hauria tengut viatge d´estudis.Què en pensau fer ara amb aquest premi?De la panera no sé que en farem, però de la porcella sí.Anirem a fer un dinar amb l’equip de futbol del meu fillChristian.Pel que veim els vostres fills són petits i no deuen ve-nir a aquest institut, o sí en teniu d’altres que hi venen?No, només tenc dos fills i tots dos són petits. Na Clàudiaencara va a l’escoleta i en Christian va a un altre col·legi,al Bisbe Verger, aquí a Santanyí.

Guanyador de la panera i porcella que els alumnes de 4t rifaren per al seu viatge d´estudis.

El guanyadoramb la filla

1er problema: a l’hotel no hi havia sopar. Si volíem anar a soparhavíem d’anar al centre de París, però era massa enfora perquèestàvem a les afores. No ens va quedar més remei que anar al“BUFFALO GRILL”, un restaurant que estava molt a prop del’hotel. Ens van ficar així com van poder, perquè no es troben50 places així com així, i vam sopar el que vam voler. Vamacabar i ens vam dirigir a l’hotel ràpidament, però el més ràpidva ser el nostre amic Patrick, que va ser sorprès per un cotxeamb dos negres a dintre que el van perseguir fins a l’hotel ambel cotxe. En Patrick, assustat, va fer via a pujar a la sevahabitació. En aquest hotel també pagàvem els 15 euros, però,en canvi, se’ls quedaven si sentien renou. No vam estar gairetemps a fer el nostre primer desastre. Un grupet d’al·lots: Edu,Janfry, Toni Rigo, Tato, etc van botar per una de les finestresper poder veure la discoteca, però amb tan mala sort que eldirector de l’hotel els va pillar. No vegis la que es va montar!!!2n problema: Les habitacions només es podien obrir de dins iper aquest motiu, més d’un es va quedar tancat a fora: EnGuillem (mestre), que anava en camisa, calçonets i uns calcetinsben alts, vaia pintes! en Lliteres i en Janfry... ells van ser unparell que van haver d’anar a baix a cercar la clau.I el que es feia a cada habitació no ho podem explicar... BONANIT.

DISSABTE, 23 DE MARÇ:Tornava a ser molt prest. Baixàrem a berenar i partírem cap alPalau de Versalles; però, un moment, no hi èrem tots. On s’haviaficat en Guillem Nadal? Sí, encara dormia. El van anar a cercari ell no reaccionava, però quan es va despertar, amb un segonva ser a baix. Ens tornàrem a contar. Falteven dues persones:En Joan Carles i n’Andreu Pons. Torna-hi a fer fues cap a l’hotel.I també estaven ben adormits, quina cara de son que tenien! Nivan tenir temps a pentinar-se! Ja podem partir. Arribàrem alPalau. Seguírem amb les fotografies de grup, però en Patrick lava deixar un poc apartada en terra i una furgoneta li va passarper damunt. Quina mala sort aquest Patrick!!! Entràrem gratis,perfecte. Éra grandiós i els jardins preciosos. Després vam anara dinar al centre de París, per després visitar el Louvre. Vamtornar a dinar d’un simple sandwitch, però ens va costar com sihaguéssim anat a un restaurant de luxe. A les 15:30 havíemquedat amb els mestres, però ells es van presentar a les 16:15 iun poquet més contents de lo normal. Què havien fet??? Vamvisitar el museu durant una hora. Vam poder veure la famosaMona Lisa i vam partir cap al restaurant. Durant el camí vam

passar per el Pont de l’Alma, allà on na Lady Di vaesclafar el cotxe. Partírem a sopar i després a l’hotel. Ungrupet va anar a la discoteca de devora l’hotel. Els altres vanquedar perquè creien que l’entrada era molt cara. BONA NITAMICS.

DIUMENGE, 24 DE MARÇ:Bon dia, a la fi un dels dies més esperats! Avui tocavaEURODISNEY! A les 10:00 arribàrem al parc però fins a les11:00 no vam poder entrar perquè hi havia molta gent. Vamdisfrutar molt, totes les atraccions eren molt divertides i vampoder veure alguns personatges Disney. Amb un dia no es potveure tot el parc, però vam aprofitar-ho bé. A la tornada tothomanava carregat de bosses, i com a costum, vam tornar a fer tard,gràcies una altra vegada a n’en Guillem Nadal. Anàrem a soparal restaurant d’ahir i després anàrem cap al l’hotel. Veiem laTorre Eiffel il·luminada. Així si que és guapa! Quan arribàremfèrem les maletes, ja que era la darrera nit i cap a jeure s’ha dit.BONA NIT GUAPOS!

DILLUNS, 25 DE MARÇ:Ohhh....!!!!! Ja era el darrer dia. Però encara teníem temps pervisitar algunes coses. Primer de tot, vam anar pel riu Sena ambel Bateaux Mouches (Barco Mosca), que ens va permetre veureNotre Dâme dins l’illa de La Citte. A la baixada del vaixell ensvan deixar escollir entre anar de compres o visitar Els Invàlids,que és allà on es troba la tomba de Napoleó. Vam anar a dinari a les 17:00 agafàrem l’autocar per tornar cap a Barcelona.Passàrem el que queda de dia dins el bus i en Barbas ens va ferla tarda un poc més divertida. El vespre vam mirar duespel·lícules i a les 8:00 del matí arribàvem a l’aeroport. Mentreanàvem cap a la porta d’embarcament la sorpresa va ser trobar-nos en DAVID BUSTAMANTE!!!! A més a més alguns denoltros ens vam poder fer fotos amb ell. A les 12:00 arribàvema Palma. Ja teníem totes les maletes, menys una, la de na Yoli,que no apareixia enlloc. Estava extraviada. Alguns també vanveure na Norma Duval. A les 13:00 ja érem a l’institut. Esveia més d’alguna cara trista, però ara ens esperaven 15 dies devacances.Ha estat la millor setmana que hem tengut en molt de temps, iesperam no oblidar-la mai. Moltes gràcies a n’en Pere Joan,n’Ignasi i en Guillem per haver-nos aguantat aquests dies.

ADÉU I FINS AL PRÒXIM VIATGE!!!!!!!

PPPPPARÍS 2002

ARÍS 2002

ARÍS 2002

ARÍS 2002

ARÍS 2002

ACTUALITAT

12

La Comissió d’Interculturalitat formadaper les professores Margalida Galmés,que és la coordinadora; Catalina Barceló,Catalina Valens i el professor GuillemGonzalez, s’ha posat en marxa aquestcurs 2001-2002 a l’IES Santanyí. Té perobjectiu oferir unes orientacions per fa-cilitar l’acollida i l’escolarització de totl’alumnat, especialment el que arribaprocedent d’altres països ambdesconeixement de les dues llengüesoficials i de la cultura. La intenció de la comissió és elaborarun pla d’acollida lingüístic i cultural perals nouvinguts que sigui d’aplicacióimmediata a l’arribada de l’alumne/a.Segons la professora Catalina Barceló,aquest pla tendrà les característiquessegüents: Promoure activitats l’objectiu de lesquals sigui la presentació del nouvingutal grup-classe i viceversa, sempre enfunció de la manera de ser d’aquest grup-classe. Proposar, la creació d’un o dos alumnesamics d’aquest nouvingut, que, sobretotdurant els primers mesos, l’ajudin ambl’horari, l’esperin per anar a classe, etc. Demanar a l’equip directiu que informiel més aviat possible del nouvingut totl’equip educatiu i si és necessari queproposi una reunió en què es doni lamàxima informació sobre la novaincorporació.

ES POSA EN MARXA LA COMISSIÓD’INTERCULTURALITAT

«La nostra intenció és elaborar un pla d’Acollida Lingüístic i Cultu-ral per als nouvinguts» afirma la professora Catalina Barceló.

Tatiana Carrera, Mª Jesús Muñoz, Javier Ruiz 4rt C

ADÉU A LA PRIMERAPROMOCIÓ DE 2N DEBATXILLERAT

Ja fa quatre anys que va començar la històriadel nostre centre. El primer any, noméstinguérem grups d’alumnes molt jovenets(de primer a tercer d’ESO). Tot era molttendre, tothom anava una mica despistat,l’edifici estava encara en obres... Va ser unany que ens va posar tots a prova. De cadaany hem anat creixent, amb nombred’alumnes, cursos, professors, personal isobretot, amb experiència. El centre ja hafet una petita història i aquest curs, aquellsalumnes de tercer d’ESO ja són alumnesde segon de batxillerat i que seran elsprimers que es titularan al nou ies. Tambéseran el primer curs que deixarà el centredes del seu començament.L’institut és petit i ens és fàcil arribar-nos aconèixer molt bé, per tant, sense cap dubteels trobarem a faltar. Volem donar-los unaabraçada i desitjar-los un futur ple d’èxits.Adéu: Xisques, Maria Antònia, Pau, Pere,Victòria, Llorenços, Patrícia, Guillem, AinaMaria, Miquela, Ana Bélen, Xavier,Alexandra, Raquel, Maria del Carmen iMaria... i sort.

14 NACIONALITATS

Una de les característiques de la societatde les Illes és l’afluència de gent que ve defora a viure amb nosaltres. El municipi deSantanyí no n’és cap excepció, per tant, elseu institut reflecteix aquesta varietat decultures. En el curs actual tenim matriculatsalumnes de 14 països diferents, incloent-hiels del país . Alemanya (12 alumnes),Marroc (7), Cuba (1), Portugal (3), GranBretanya (4), Canadà (1), Bulgària (1), Itàlia(1), República Txeca (1), Uruguai (1),França (4), Austràlia (1) i Equador (2).Per a tots ells procuram tenir el major res-pecte i donar-los tota l’ajuda i suport quepodem. Molts d’ells ja duen temps vivintamb nosaltres i no tenen cap dificultatd’adaptació, per als alumnes que acabend’incorporar-se al nostre sistema educatiui que no coneixen la llengua catalana tenimuna aula d’acollida on se’ls fa classes nomésde llengua.Tenim un projecte en comú, del qual és elmotor la comissió d’interculturalitat delcentre, que és que tots aquests alumnes sesentin amb nosaltres el millor possible i queles diferències culturals entre nosaltres si-gui una base per a l’enriquiment de tots.

Equip directiu

Equip directiu

Editar un full informatiu adreçat a lesfamílies sobre aspectes de l’ensenyamentobligatori. Per altre costat, també ensconta la professora Catalina Barceló, quese sol·licitarà la presència de testimonisdel fet de la interculturalitat. De fet ja hemrebut la visita de dues persones que vanfer una conferència interactiva per alsalumnes de Batxillerat, que va tenir unaexcel·lent acollida. A partir d’unes fotografies deCentroamèrica i d’un materialaudiovisual els alumnes de 1r i 2n cicled’E.S.O han pogut prendre consciènciade l’estil de vida dels nins d’altres països,alguns dels quals poden ser possiblesalumnes del nostre centre.Ho han treballat a la classe de tutoria atraves d’un document d’anàlisis que elsha permès treure unes conclusions iaclarir conceptes sobre la informació.

També s’ha pensat que alguna de leslectures obligatòries que ofereixen elsdiferents departaments contempli aquesttema de la diversitat cultural; per aixòs’han seleccionat una sèrie de llibresadreçats als infants per conèixer com viui com són la resta d’infants del món.Aquestes històries ajudaran l’alumnat aentendre que a través de la diferènciapodem aprendre a ser més oberts, méstolerants, més humans....

Aula d’acollida dels nouvinguts

ACTUALITAT

13

L’Institut de Santanyí ha estat elegit per la Conselleriad’Educació per dur a terme el curs 2001-2002 el projecteXarxipèlag. Per al Centre, això suposarà una millora en tresaspectes importants:En primer lloc Xarxipèlag connecta en xarxa tot el Centre i, amés, el Centre amb la Conselleria d’Educació. Per tant, elsdistins departaments, la sala de professors i secretaria estanpermanentment connectats entre sí per mitjà de la informàtica.El segon aspecte ofereix la possibilitat d’utilització de recursosinformàtics dins l’aula, un ordinador portàtil amb unretroprojector a disposició del professorat, a més de la connexióa internet dins l’aula.Finalment s’aconsegirà una major agilització de tots els tràmitsburocràtics, la qual cosa dinamitzarà en tots els aspectesl’organització del Centre. També, a través d’una comissió, s’estàplanejant la configuració de la pàgina web del Centre.La Conselleria d’Educació ha dotat al Centre de Santanyí ambuns quinze ordinadors nous, una de les dotacions importants ésun retroprojector per poder projectar les imatges en gran a lapissarra o simplement a la paret, i un ordinador portàtil, perpoder fer-ne ús dins de les classes amb el retroprojector i millorarl’ensenyament.El professor Roberto Ayuso ha estat l’elegit per poder dur aterme el projecte.

XARXIPÈLAG ARRIBA A L’INSTITUT DE SANTANYÍ

L’Institut de Santanyí ha estat seleccionat per la Conselleria d’Educació per dur a termel’ambiciós projecte informàtic.

Javier Ruiz, Tatiana Carrera, Mª Jesús Muñoz. 4C

SONDEIG: 1-Millora? 2- Ús? 3- Manteniment ?

Alícia Adrover ,4rtC Maria del Mar Font 4rtCDesprés de l’experiència del curs passat, aquest any s’ha deciditcontinuar amb tot el seguit d’activitats, l’objectiu de les quals ésfer compatible el Centre amb el medi ambient. L’ecocentre ajudaa conscienciar l’alumnat d’aspectes tan importants com laconvivència respectuosa, tenir una major cura del material i deles instal·lacions escolars. Per vetllar del seu complement s’hacreat una comissió formada per: Llorenç Caldentey (cap d’estudisi professor de ciències naturals), Lluís Calatayud (matemàtiques),Guillem Llinàs (tecnologia) i Xisco Obrador (ciències naturals).Per saber un poc més de l’ecocentre, vam parlar amb en Xisco,membre de la comissió, i ens va fer tot un resum del projecte.L’objectiu de l’ecocentre és que tots siguem poc contaminants irespectuosos amb el medi i ser possible que tota la comunitateducativa col·labori activament en aquesta tasca. La idea de duraixò a terme va sorgir de distints professors de l’any passat i elque s’intenta és continuar i ampliar la feina. També ens interessacom es fa el seguiment d’aquest estat ecoambiental, que es tre-balla des de tutories, i cada grup amb el seu tutor s’encarrega dedur el seguiment de la seva aula i de mantenir a la vegada la sevaaula en condicions òptimes. Però com va arribar la informació alcentre? Molt fàcil. El govern envia informació a tots els centresde Mallorca sobre l’ambientalització de centres i ells et donentotes les facilitats per inscriure’t sense cap problema. I va arribarl’hora de les preguntes, què era això del Dia de la Terra, què sónles ecoauditories, l’ambientalització del centre, què ésl’ecobústia... idò en Xisco ens ho va explicar molt bé. Les jornades

consistiran a fer una sèrie de tallers amb materials de rebuig a fid’utilitzar-los i es pretén, a part de divertir, mentalitzar els alumnesque hem de consumir menys recursos. En les ecoauditories esduu el registre de totes les activitats que consumeixen recursosal centre, millorar la seva gestió i aconseguir un compromís perpart de tots, per tal de minimitzar l’impacte ambiental.L’elaboració de les ecoauditories es farà fent un projecte previde totes les accions a fer i es repartiran les tasques als distintsimplicats (professorat, alumnat o pares, personal administratiu).L’ecobústia és el lloc on es depositen totes les queixes orecomanacions per millorar ambientalment el centre. Encara noés segur que l’any que ve es torni dur a terme, i si fos el cascontrari, se seguiria fent el mateix però a ser possible millorar iampliar les activitats. I una de les coses que ens va cridar l’atenció,va ser que els pares també hi podrien col·laborar, podrien anar alcentre l’horabaixa, ja que està obert per a tothom, o bé demananthores de classe, i els alumnes també ho podran fer d’aquestamanera. De moment els alumnes només hi participen intentantmantenir actituds positives quant a neteja i bon ambient, així ésque, tots hem d’intentar col·laborar un poc més i fer que entretots tenguem un centre d’allò més ambiental possible. I finalmentvam fer una pregunta a en Xisco: -Si surt bé, creus que ajudariaen la millora i solucionaríem res?Només amb activitats positives ja millorarà. El que s’intenta ésmotivar l’alumnat i mantenir una sèrie d’activitats fora i dins delcentre, i de ser respectuosos amb l´institut.

L´ECOCENTRE, TASCA DE TOTS

Segons l’alumne de 4A Jorge Juan Granados:1- Segons estic informat, tenim internet tot el dia i, que gràciesa això tenim uns quants ordinadors nous que ja era hora detenir de nous.2- Malgrat que sembli un desbarat, estaria tot el dia connectat ainternet, ja que n’hi ha tot el dia.3- Si tots col·laboram un poquet, jo crec que durarà bastantsd’anys, però sí que crec que l’internet durarà poc perquè totsnoltros voldrem utilitzar-lo, i per això jo crec que es cremarà.

Segons el professor de Castella Ignasi Alonso:1- Ha suposat l’inici de la modernització de l’ensenyament. Fadeu anys això ni tan sols es podia imaginar. Avui dia fins i totpodem imaginar que d’aquí a deu anys podrem ensenyar iaprendre amb aquestes màquines. Encara és molt prest per sa-ber les possibilitats que tendrem i si ens hi adaptarem bé.2- Faria com a un Institut de Ciència-Ficció, que a les aules elsalumnes poguessin emprar ordinadors i aprendre el seu ús, comcrec que fan a alguns llocs. Però això suposa, a més d’un bonspressuposts, molt de respecte pels béns públics, perquè elsalumnes haurien de saber valorar aquestes coses i també moltsde professors. Ja ho veurem, si ho podrem fer.3- Com ja he dit, amb interès. Quan empram Internet no sónnomés jocs i porno on-line, sinó també saber emprar tota lainformació i els recursos que ens proporciona. La solució a aixòestarà en tenir ganes d’aprendre, d’aquesta manera ajudaremsense adonar-nos-en.

ACTUALITAT

14

SALSACom va explicar n’Ilia, la salsa és un ball folklòric que té elsseus orígens a Àfrica. Quan els espanyols conqueriren Cubavan dur africans i junts mesclaren les seves tradicions i d’aquísorgí la salsa, que és una mescla dels balls de les dues cultures.Aquest ball mou mescla tradicional amb rumba. Els instrumentsutilitzats són bàsicament de percussió, tambors, trompetes ialtres instruments de vent. Antigament, el vestit era una faldaamb can-can i un turbant, a les dones, i un guardapits ambvolants de colors els homes. Actualment no hi ha tradició al’hora de vestir. Es balla típicament als països del Carib, peròes balla pràcticament a molts llocs de tot el món. De salsa nomésn’hi ha d´un sol tipus, però a Colòmbia rep el nom de “ballena-to” i a Puerto Rico el de “merengue”. És de caràcter de festa ialegre i de ritme ràpid i mogut.

“MOINHEIRAS”El professor de Llengua castellana, Ignasi Alonso s’encarregàenguany del nou taller de “moinheiras”. N’Ignasi que és natu-ral de Galícia, explicà un poc en que consistia aquest ball. Esremunta al s. XVI i és tradicional de Galícia, Lleó i Zamora.Els balladors es col·locaven en dues fileres i ballavenguiats per un guia que feia els primers punts iseguidament els altres. Normalment els instruments sónla gaita i el tamborí i se surt a ballar de manera impro-visada. El ball té de 2 a 5 parts amb ritme de 6/8. Eltipus de “moinheira” més conegut és la “chantada”.En aquest taller la majoria van ser dones i totes ho vantrobar realment interessant.

BALL DE BOTI com dèiem abans, els alumnes Pau Vadell i na Cati

TOTHOM A BALLAR !Alícia Adrover ,4rtC Maria del Mar Font ,4rtC Artigues juntament amb professors, com van ser na Xesca Suau

i na Miquela Palerm, van fer possible que el taller de ball debot fos un dels més ballats. Els interessats només poguerenaprendre a ballar jotes i boleros, però ara vos mostrarem elsdistints tipus que s’hi poden trobar.S’ha de saber que aquest ball de caràcter folklòric, és molt ric ipur gràcies al seu aïllament de la península.Els més importants i coneguts balls eren per exemple “Ball delsseguers” a Sencelles, Pollença, Algaida, Montuïri ...; el “Bole-ro de la neu” a Selva que es cantava i ballava quan baixaven dela Serra, “bolero de vermar” a Binissalem i els “Balls dematances” generals arreu de Mallorca. Les danses mésescampades eren els boleros ( de l’amor, Bolero Vell, BoleroAmorós, etc. ). El “Parado de Valldemossa” es caracteritza perla suavitat de les seves cadències. La “Jota Mallorquina” i la“Jota de sa Potada” li segueixen popularitat però són més típicsi originals els “Copeos” i “Mateixes”. A Menorca es balla tambéel Fandango Menorquí i a Eivissa n’hi tenen dos: la “llarga” ila “curta”, de ritme marcat pel tamboret, la flauta i lescastanyetes. Altres instruments són la mandurria, el tamborí,pandero, guitarró i guitarra. També s’hi poden sentir violins iximbombes. Segons es té entès, el ball va estar devers 30 anysaturat, ara torna anar bé gràcies a les diverses escoles de ballque fan classes. Fa uns anys que molt poca gent era la queballava “mateixes”, però ara ja se’n veuen més persones i amés a més, persones joves.La indumentària del vestit tradicional de pagès, és en les doneso “jovençanes”, el d’un gipó de mitja mànega i botonada, ambfalda florejada o llistada. Al cap duien el típic “rebosillo”.Els homes duien calçons amb bufes i camisa blanca, sobre lacamisa hi duien un guardapits.Les dones al voltar mentre ballaven, se’ls hi aixeca la falda, iper no deixar les cames al descobert duen uns “faldons”. Aras’usen només aquests vestits per a ballar en agrupacions o fer-ho en públic.És un ball que es pot ballar en parelles o en rotllada, n’hi ha decaràcter alegre i mogut, i d’altres, com són els boleros, que lamajoria són de caràcter trist i lent.

La veritat és que els professors se sentíren satisfetsde poder ensenyar aquests balls, i el que més elsva impactar va ser la col·laboració i les ganes quehi posaven els interessats. Afirmaren que no elsimportaria tornar-ho a repetir el pròxim any. Hiva haver una vintena de participants, però al llargdel matí fins i tot s’hi afegiren més dels que hihavia apuntats. La majoria ho va trobar interessanti entretingut i aquests són alguns professors quedisfrutaren ballant : Cati Genovart, Josefina,Antònia Fontirroig, Xesca Suau, Miquela Rigo,Ilia, Margalida Galmés i n’Ignasi Alonso.

El denominador comú de les activitats organitzades a final dels primers trimestres ha estataquest any el ball. El darrer dia del primer trimestre els protagonistes foren els tallers de salsa,“moinheiras” i ball de bot, que impartiren alguns professors i alumnes del centre. I ja, coincidintamb les vacances de Setmana santa, el focus d’ atenció fou el concert de jazz que van fer elsjoves de “Vivim Plegats”.

Les professores del taller de ball

ACTUALITAT

15

Treballar el tractament de llengües dins el nostre centre, tantpel que fa al seu ús vehicular, llengua usada com a eina decomunicació, com curricular, assignatura de llengua, és tot unrepte de tots els departaments. Per això, la Comissió deNormalització Lingüística, que aquest any està formada permembres dels departaments de llengua castellana, catalana ianglesa, treballa aquells aspectes que tenen a veure ambl’augment de l’ús de la llengua vehicular del centre, que és lacatalana, entre els membres de la comunitat educativa. Perquètothom s’impliqui en el seu desenvolupament s’han treballat is’estan treballant algunes activitats que ho afavoreixen. Perexemple, a les sessions de tutories es va treballar durant el pri-mer trimestre un mapa de les llengües d’Europa on quedavapalesa la diversitat lingüística ja que a molts d’estats europeus

L’any 2001 es va celebrar l’Any Europeu de les llengües.Aquesta celebració es va dur a terme per poder mostrar la grandiversitat de les llengües que es parlen a Europa. La diversitatlingüística és un element clau del patrimoni europeu i també dela humanitat, i aprendre o millorar un nou idioma contribueix aenriquir el tarannà cultural de les persones i de les societats.L’I.E.S Santanyí també va voler participar i prendre part enaquest Any Europeu de les Llengües, per això treballar quatrellengües per cada grup dels respectius nivells. O sigui, que entotal ha podria haver fàcilment unes cinquanta llengües, algunesmes imprescindibles que les altres, i algunes gairebé molt poc

L’ANY EUROPEU DE LES LLENGÜESCatalina Mª Artigues, Guillem Nadal, Alejandro Lorido.4rtB

ÚS DE LES LLENGÜES AL CENTREToni Rosselló

hi ha més d’una llengua. A més a més , els membres d’aquesta comissió juntament ambaltres membres d’aquests departaments dins un grup de feina,fan un esforç perquè les programacions de les distintes llengüesque s’ensenyen a l’institut, siguin un punt de referència comúper explicar no només conceptes, sino també actituds quant al’ensenyament de les llengües. Aquest aspecte curricular del’ensenyament de llengües esperam sigui una realitat el cursvinent al primer curs d’ESO, on de moment la llengua catalanai castellana compartiran la mateixa programació.Els professors implicats en aquest projecte treballen dins unseminari de formació de professorat i compten ambl’assessorament del centre de professors.

JAZZEl jazz té els seus orígens a Àfrica amb la gent que treballava ales plantacions de cotó i cantaven sobre aquesta feina; peròquan els africans van anar a Amèrica va ser realment quan vanéixer el jazz. El jazz era per transmetre els seus pensaments através de la música.El concert que es va fer el darrer dia del segon trimestre era perfer una trajectòria de la història del jazz. Lligar el jazz ambl’esclavitud i fer un poc d’història del jazz. Per als de batxillerates van fer dues conferències i el concert era sobretot per ells,perquè es lligava amb les conferències dels drets humans, en-cara que no fossin molt participatius. Pot ser que els alumneses pensessin que era un simple concert sense importància peròen realitat era un concert que va costar molts diners i no era perpassar d’ell.“S’altra Senalla” de Manacor va fer una petita conferència pelsalumnes de tercer d’E.S.O que va tenir bastant d’èxit. Tambévan dur una paradeta de productes i als alumnes que els vainteressar van poder-ne comprar al pati de l’institut.

conegudes i minoritàries, com ara podrien ser: el lapó, l’ingrià,i moltes més, i algunes que la gent té molt més conegudes comara poden ser: el català, el castellà, l’anglès, l’alemany,...El català podria ocupar un lloc mitjà, però per aconseguir queaixò perduri o millori, l’hauríem de parlar, i utilitzar molt més,i així no deixar que la nostra llengua desaparegui.El projecte que vàrem dur a terme a l’I.E.S Santanyí es va tractarde que cada grup ens informes de la llengua que se li haviaassignat, amb algunes fotografies dels llocs més importants, lagastronomia d’aquell país, el seu folklore, i els seus costums itradicions.

Alguns dels participants en l’animada jornada.

ACTUALITAT

16

L’anunciada ampliació de l’Institut no podrà ser efectiva per alcomençament del proper curs 2002-03. Després de dos anysd’haver-se decidit l’esmentada ampliació,diverses irregularitats en la realització delplànols han anat endarrerint el vistiplaude la Conselleria d’Educació a l’inici deles obres.Actualment, l’Institut té un cent per centd’ocupació. Tant és així, que la sala devisites, els despatxos, la biblioteca, elsseminaris, i més sales, s’utilitzen com aaules.Segons Mateu Cànoves, regidord’urbanisme de l’Ajuntament deSantanyí, els últims plànols es van entre-gar fa unes setmanes i ara s’està esperant que la Conselleriadoni llum verda per poder subhastar l’obra i començar el mésprest possible. Malgrat tot, el regidor d’urbanisme és optimistaa que les obres estiguin fetes per al pròxim curs. Per altra banda,el director de l’Institut, Miquel Alemany, i el representant del’AMPA, Miquel Rigo, afirmen que les obres no estaranenllestides fins el curs 2003-04.Aquestes noves instal·lacions constaran de vuit aules, d’una aula

L’AMPLIACIÓ DE L’INSTITUT NO SERÀPOSSIBLE EL PRÒXIM CURS

Maria del Mar Vicens 4rtC i Maria del Mar Rigo 4rtB

polivalent on es podran realitzar conferències, obres de teatre,etc. També constarà d’un bar tancat. “Tot això si la Conselleria

ho accepta”, explica el director delcentre. Aquesta ampliació es farà alcostat del pavelló, a continuació de labarrera que dóna al pati. El pressupostés d’uns 700.000 euros, és a dir, uns116.000.000 de pessetes. L’arquitecteés Jaume Vidal Ferrer, el mateix queva fer les obres de l’Institut.L’empresa de construcció querealitzarà les obres encara és unaincògnita perquè s’està a l’espera quesurti a subhasta.S’ha de destacar que, des que

l’AMPA va saber que s’havia de realitzar l’ampliació de l’Institutes preocupà de dur a terme unes gestions entre l’Ajuntament i laConselleria d’Educació. Alguns representants de l’AMPA vantenir una reunió amb el conseller d’educació, i una reunió a laConselleria amb Tomàs Martínez Miró, cap de gabinet delConsell, i amb l’arquitecte de la Conselleria. A més, semprehan duit les gestions directes amb l’Ajuntament. També des dela direcció del centre s’han mantengut contactes periòdics ambambdós organismes.

- El cangur és una competició de caràcter obert, com el de lescurses i maratons populars, en què participen des de campionsolímpics fins a esportistes esporàdics.- En aquest concurs peculiar els alumnes de batxillerat i darrerscursos de secundària poden comprovar, en un marc ludicofestiu,el grau de la seva destresa per resoldre problemes – adequats alseu nivell escolar – de càlcul i de raonament.- El passat 21 de març més d’un milenar de joves d’arreu de lesIlles s’uniren al més d’un milió i mig de joves europeus quecelebraren, el mateix dia i a la mateixa hora, aquesta festa de lesmatemàtiques.- En el nostre institut s’han inscrit 18 alumnes de 3er d’ESO(primer nivell del curs), 20 de 1er de batxillerat (tercer nivell) i13 de 2on de batxillerat (4art nivell).- Els alumnes de 4art d’ESO se n’anaren de viatge d’estudisel dia abans, dia 20, i això minvà considerablement el nombrede participants d’aquest nivell.

PROVES CANGURMa. del Mar Vicens Bover 4rtC

Dunia i Madiop són conferenciants, van d’institut a institut aensenyar-nos la realitat del món, ells ens han explicat que sónels drets humans, el racisme i la història de l’esclavitud. Madioppertany a una associació de senegalesos, una associaciód’immigrants i una altra associació de veïns. Na Dunia duuquinze anys a Mallorca i en Madiop en duu cinc. Aquest és deSenegal i ella és de pare guadalupeny i de mare espanyola, ténacionalitat francesa i espanyola. Ells fan això per defensar elsvalors de pau, solidaritat, amistat i humanitat. En Madiop hatingut problemes amb alguna persona racista de Mallorca, peròell, segueix pensant que Mallorca és el millor que li ha passat, ies considera mallorquí.

XERRADA «VIVIM PLEGATS»Martí van Stokkum Rigo. 1r Batxillerat B

Pau Vadell i Vallbona, alumne de 2n de batxillerat del nostreinstitut, fou guardonat amb el 1r premi de poesia del XXVIIConcurs Literari Josep Pla que lliura l’institut Frederic Martí iCarreras de Baix Empordà. El poemari guanyador: Confixe,compost de 8 poemes, és una obra d’escenes quotidianes i unareflexió interior de la joventut. El lliurament del guardó fou dia26 d’abril i fou dotat de 240 euros en efectiu i possibilitat depublicació. L’autor comenta que: “La poesia és una manera deparlar al món quan la soledat t’observa, diré més encara, que lapoesia extreu aquests monòlegs interiors i aquestes quinòciesque duu qualsevol ànima dintre”.Enhorabona i sort als joves escriptors!

PAU VADELL, PREMI DE POESIA

ACTUALITAT

17

L’Ajuntament de Santanyí obrirà els propers dies una Oficinad’Informació Juvenil. Aquesta Oficina estarà ubicada dins labiblioteca del centre.El principal objectiu de l’Oficina serà donar i rebre informacióde qualsevol tema. Hi haurà informació sobre tot el món,especialment sobre l’entorn que ens enrevolta. Per això, escontarà amb dos ordinadors amb internet a disposició de lagent, principalment jove. Dos dies a la setmana s’obrirà elshorabaixes i els altres dies els matins, perquè es creu que lagent té més temps lliure a aquestes hores.El promotor és l’Ajuntament amb la col·laboració de laConselleria de Benestar Social. Es creia que ja estaria obertaper Sant Antoni però no va poder ser, ara es preveu que as’abril s’aconseguirà obrir. Allà, hi faran feina professionals,educadors de carrer... que donaran i rebran la informació, quese’ls demani o se’ls doni.Hi haurà un centre a Santanyí i un punt d’informació a Calad’Or. Fa tres anys que aquesta oficina està en projecte.

S’OBRIRÀ UNA OFICINA D’INFORMACIÓJOVE A LA BIBLIOTECA

Daniel Travieso Adrover 4rt C

Aquest curs s’ha posat en funcionament un conveni entre laConselleria d’Educació i l’Ajuntament de Santanyí, bastantnovedós dins el marc educatiu. El conveni és per col·laboraren l’educació i formació d’alumnes que els manca motivacióper a les tasques acadèmiques. Consisteix que l’alumneimparteix només tres hores diàries de classe al centre i duranttres hores fa un aprenentatge de treball amb brigades del’Ajuntament. De moment, el programa funciona molt bé i lesdues parts es mostren satisfetes. Des d’aquí agrair al’Ajuntament la col·laboració, especialment al cap delscaminers i a la brigada que en aquests moments participa en elprojecte.

L’emissora municipal Santanyí Ràdio ha convocat un concursper crear un logotip representatiu. Les bases són les següents:1. Poden participar tots els alumnes fins als 18 anys.2. El logotip ha d’incloure el nom de l’emissora i el número

de freqüència: SANTANYÍ RÀDIO 107.33. Es poden fer servir dues tintes.4. Hi haurà un primer premi que consistirà en 300 euros.5. Un segom premi que consistirà en un walkman.6. El termini de presentació acaba el proper 15 de maig.7. Els treballs s’han de presentar a la Secretaria de

l’Ajuntament. De 9 a 15 hores, de dilluns a divendres.8. Darrere cada treball hi ha de constar un títol i el pseudònim

de l’autor. Juntament amb el treball, es lliurarà un sobretancat a la part exterior del qual s’hi ha d’indicar elpseudònim. A l’interior, hi han de constar les dades del’autor (nom, llinatges, adreça i telèfon).

9. La decissió del jurat serà inapel.lable. El jurat podrà de-

clarar desert el premi.10. El jurat estarà format per Miquel Vidal, batle; Damià Rigo,

regidor de cultura; Andreu Server, professor d’ensenyamentsecundari; Cosme Aguiló, filòleg; Miquel Ferrer, escultor iPere Pons, director de l’emissora municipal.

11. Els drets de reproducció dels logotips guanyadors del primeri segon premi quedaran en propietat de l’Ajuntament quetendrà la potestat d’utilitzar-los de la forma que creguiconvenient.

12. Les obres no guantadores es podran retirar a l’Ajuntamenten el termini màxim d’un mes des de la publicació del resultatd’aquest concurs; les que no es retirin passaran a ser propietatde l’Ajuntament.

13. La participació en aquest concurs implica l’acceptaciód’aquestes bases. Qualsevol circumstància no prevista enaquestes bases serà resolta per l’organització.

SANTANYÍ RÀDIO CONVOCA UN CONCURS DE LOGOTIPS

La regidoriad’Educació i Cultura

dóna la benvinguda a larevistaCONVENI SOCIOEDUCATIU AMB

L’AJUNTAMENTEquip directiu

ACTUALITAT

18

PARLAM AMB ELS ALUMNES DE 2N DEBATXILLERAT QUE ENGUANY ENS DIUEN ADÉU

Per als alumnes de segon de batxillerat el curs 2001-2002 és el seu darrer a l’institut, i per aixòhem volgut saber algunes coses que els han passat durant aquests quatre anys, des que vareninaugurar l’institut; quins professors han tingut, què han après, què volen fer a partir d’ara...Per saber-ho amb més exactitud, vam anar a veure tres alumnes que ens van respondre tot aixòal qüestionari que trobareu més avall.

Maria del Mar Font, Alícia Adrover 4C

1.- No. Darrerament encara s’han fet mésràpids perquè cada vegada hi ha més feina.2.- Per ara l’any passat, però crec queaquest darrer trimestre es farà moltcomplicat. Perquè en vaig suspendre una ila vaig haver de recuperar; i enguany,

perquè tenim molta mateèria i ens pressionen molt amb laselectivitat.3.- He après a agafar apunts i adonar-me’n que quan no escoltés quan diuen les coses més importants.4.- No he tengut els mateixos professors, cada any es canviaven,però en general m’han agradat i he après molt amb ells.5.- Sí. El director l’he tengut tres anys i m’ha agradat molt laseva manera de dur la classe i he après molt.6.- En general tots donen molta feina a causa de la selectivitat,

1.- Ja han passat quatre anys. S’han fet molt llargs?2.- Quin ha estat el moment més complicat?3.- Què és el que has après al llarg d’aquest temps?4.- Dóna’ns la teva opinió sobre el professorat al llargd’aquest temps.5.- En tens algun que t’hagi influït més positivament? Quin?

6.- I el típic professor que sempre mana feina? Qui?7.- Quines amistats has fet dins l’institut?8.- Què penses estudiar? On? Per què?9.- Seguiries a l’institut en cas que les classes es fessin aquí?10.- Dóna un consell a algú que ha de començar a estudiara l’institut.

però a biologia com que és molt densa no ens aturam de ferfeina amb na Margalida Soler.7.- He fet molts amics, però sempre he anat amb els amics mésíntims i per això no m’he fet tant amb els altres perquè els teniaa ells.8.- Estudiaré a la U.I.B. ja que és on ho tenc més a prop i aixípodré fer amics amb els quals podré tenir una relació méspropera perquè tots viurem a Mallorca. Encara no sé ben béquè estudiaré, però segurament serà magisteri o infermeria,encara que puc canviar i voler-me llicenciar. Ho vull estudiarperquè m’agrada tenir tracte amb la gent. I tant en magistericom en infermeria tendré una relació directe amb la gent.9.- No. M’agrada canviar d’ambient després d’un cert temps icrec que ha arribat l’hora després d’aquests quatre anys.D’aquesta manera podré renovar il·lusions.10.- Que si de debò li agrada estudiar que segueixi endavantfins al final ja que assolirà les bases cap a un futur millor. Isinó, que intenti acabar l’E.S.O. per tenir una garantia deconeixements.

Mari Carmen Plazas Hernández17 anys, Santanyí

Xavier Ballester Barceló17 anys, s’Alqueria Blanca

1.- Bé, jo només fa tres anys que vénc al’institut i s’han fet més curts que no llargs.2.- Aquests dos darrers s’han fet més curtsperquè pentura el primer any estàs més

sorprès.3.- Segon de batxillerat, enguany. Perquè hi ha molta feina i ésmolt fotut.4.- He après a escriure molt molt aviat i malament, sobretotenguany, ja que hem d’agafar molts d’apunts.5.- Els professors han estat bastant bons; no sols com a profes-sors en sí, sinó també com a persones, sempre amb algunaexcepció. Però en general, estic content i agraït al professoratque hem tengut fins ara.6.- Com ja he esmentat abans, la majoria han estat molt bons;

opin que en Miquel Amengual ha estat un dels millors profes-sors que he pogut tenir.A hores d’ara tots en manen, ja que a segon de batxillerat ésnecessari per dur el curs bé. Potser en Toni Boix s’endugui unamica l’avantatge en aquest aspecte.7.- Les amistats són moltes i seria injust no anomenar a algú, i,per tant, no mencionaré noms concrets. A l’institut he tengutdos molt bons amics que encara que ja els conegués, l’institutha fet que siguin de cada dia més bons amics.8.- Crec que estudiaré empresarials, i si és possible o si em veigamb forces, en dos anys més, llicenciar-me en economia. A laU.I.B. Perquè té moltes sortides laborals i ja fa anys que tencpensat estudiar-ho.9.- Potser sí, però la il·lusió d’anar a la U.I.B. és molt gran acausa de les ganes de canviar d’ambient i de conèixer un llocnou.10.- Que faci bonda i que estudïi molt si vol arribar a ser algú,ja que el món d’avui en dia és cada vegada més competitiu.

ACTUALITAT

19

El nostre professor de llengua catalanaJoan Cabot, escriu el seu segon llibrejuntament amb n’Aina Adrover Oliver.El llibre es titula: “Felanitx, 1931-1939.República, Guerra i Repressió”. El passat13 d’abril, a la Casa de Cultura deFelanitx, es va fer la presentació del llibrea càrrec de Francesc Riera, historiador iescriptor, i David Ginard, professord’història contemporània, acompanyatd’un disc compacte (fotos i documentacióanexa que han escollit) i amb un facsímilque reprodueix un document de l’any1936, que resumeix gràficament l’obrade la República a Felanitx. El llibre parlade la història de Felanitx als anys trenta,concretament dels cinc anys de Repúbli-ca de Felanitx, durant els quals la ciutatva viure una transformació en urbanisme,educació i sanitat de grans proporcions.I també de la Guerra Civil viscuda desde la rereguarda felanitxera.Aquest llibre els va dur uns tres anysd’investigació i el van fer perquè els hiagradava la idea de fer-ne un. Joan Cabot,republicà de tota la vida, ens ha confirmatque li atreu més la investigació que ferde professor, però la seva feina també liagrada.

JOAN CABOT, ESCRIPTOR

Alícia Adrover, 4C Mª Mar Rigo, 4C

Guillem Rosselló ha guanyat el PremiCiutat d’Eivissa de novel·la pel seu darrerllibre: “El senyor de tots els somnis”.Aquest, tracta dels darrers vuit dies enquè hi va haver monjos a la Cartoixa deValldemossa, del 7 al 15 d’agost de 1835,dia en què les Corts de Cadis menadesper Mendizábal van donar llum verda pera l’exclaustació, on s’aprenien tots elsbéns dels ordres religioses per treurel’Estat Espanyol de la crisi econòmica.La trama del llibre és la vida que recordaun dels cartoixos que viuen aquestsmoments tan angoixants. Quan recorda,ens explica la seva visió de la persona,de l’home, del món, de Déu i de la sevapròpia vida com a Cartoix.El premi se li entregà a Eivissa . Lapresentació la farà en Gabriel JanerManila i don Bruno Morey (Canonge), ala cel·la prioral de la Cartoixa deValldemossa dimarts, dia 14 de maig, ales 20:00. Estau tots convidats a anar-hi.També, en aquest acte pot coincidir queun director de cinema porti al cine duesde les novel·les d’en Guillem. Aquestessón: “Assutzenes dins el mirall” i “Elsenyor de tots els homes”.

GUILLEM ROSSELLÓ,PREMIAT

Maria del Mar Font 4C

El poeta, narrador, historiador i mestredel nostre institut, Antoni Vidal Ferrando,va presentar el passat dijous devuit d’abrila l’edifici de la Misericòrdia del Consellde Mallorca una antologia poètica en CD-ROM dels seus darrers poemarispublicats, en català, castellà i anglès. L’ antologia és una tria d’una trentenade poemes, elegits pel propi autor delsdarrers llibres que ha escrit. Els poemesestan basats en el pas del temps.Bàsicament els poemes s’ han tret de tresllibres: El Batec de les Pedres; BanderaBlanca i Cartes a Lady Hamilton. Dinsaquesta antologia hi ha dos poemesinèdits que sortiran l’ any que ve a unllibre que es dirà Cap de Cantó.Ha escrit nou llibres de poemes i duesnovel·les.Tots els seus llibres han estat premiats.Entre d’altres premis ha guanyat dospremis de Ciutat de Palma de poesia, elBernat Vidal i Tomàs de l’Ajuntament deSantanyí i un de molt important anomenatAusiàs March, de Gandia.L’any 1999 va guanyar el premi SantJoan de novel·la amb una obraanomenada La Mà del Jardiner que esva traduir al castellà.

Daniel Travieso Javier Ruiz 4C

ANTONI VIDAL,EN CD-ROM

1.- Sí, perquè cada any hi ha hagut més omenys les mateixes persones i perquè elcurs ha estat cada vegada més difícil.2.- Quan hi va haver la vaga per la brutorde l’institut i per les males condicions en

que estava. Perquè era imposible fer feina.3.- Moooooltes coses!!! He après a ignorar un poc als mestres ia conviure amb companys que no coneixia.4.- Crec que la majoria ha estat qualificat i bastant sociableamb els alumnes, però sempre hi ha hagut qualque excepció.5.- Sí, en Ferran de psicologia. Perquè m’ha fet veure les coses

d’una altra manera i en Miquel Amengual per la sevaprofessionalitat.6.- La de català d’enguany i el d’història de l’art, però crec queho fan perquè és necessari, ja que estam a segon de batxillerat.7.- Moltes, perquè sempre m’ha agradat conèixer gent nova,com la de Santanyí i Cala d’Or.8.- Avui encara tenc dubtes, però m’agradaria estudiarpsicología o educació infantil. Aniré a la U.I.B. o a la Universitatde Granada si tot va bé, perquè m’agradaria anar a estudiar afora i perquè Granada és la meva terra.9.- Sí, m’agradaria, pèrò crec que me n’aniria perquè m’agradaconèixer altres llocs.10.- Que respecti els companys i professors però sobretot quees diverteixi.

Patricia Bustos Acosta18 anys, s’Alqueria Blanca

ACTUALITAT

20

VA DE VAGUESJoan Lliteres, 4rtB Guillem Nadal, 4rtC, Cati Artigues, 4rtB J.Fco Fernandez 4rtBPer intentar donar un poc de llum sobre la situació creada al llarg d’aquest curs, arran de l’atur de lesclasses amb certa freqüència, hem demanat l’opinió a alumnes, professors i pares. També hem volgutdesxifrar les claus de la LOCE i la LOU, les lleis que han propiciat el conflicte. Així que hem fet lacronologia, una enquesta i un glossari sobre els esdeveniments.

Què, per què, qui?

1-. Digau dos motius per què fan vaga els estudiants.2-. Donau dues raons per no fer vaga.3-. Digau dos beneficis o dos perjudicis que creis que s’hauranaconseguit amb les vagues.4-. Què és la LOU?5-. Què és la LOCE?6-. Què vàreu fer el dies de vaga?/ Què va fer el vostre fill els diesde la vaga?7-. Quina opinió teniu de Pilar del Castillo?8-. Quina opinió teniu de Damià Pons?9-. Quins són els vostres representants al Consell Escolar i quinaés la seva funció?10-. Com vos han informat els vostres representants al ConsellEscolar de les vagues?

- 25 d’octubre/2001: Vaga realitzada pels alumnes debatxillerat per protestar contra la LOU.- 7 de novembre/2001: Vaga realitzada pels alumnesde secundària i batxillerat per protestar contra la LOU.- 13 de novembre/2001: Una altra vegada la mateixavaga de la LOU ja que no canviaren d’opinió. Elsalumnes de secundària i batxillerat acudiren a Palma ies concetraren davant la Conselleria d’Educació.- 7 de març/2002: Alumnes de secundària i batxilleratreincidiren amb una vaga. El motiu, protestar per larevàlida que la LOCE vol imposar.

CRONOLOGIA

Nom: RafelBauçà Ginard.Professió:Professor deciències socials

1.- Un, per millorar la qualitat del’ensenyament i, l’altre, per ésser una micamés lliures.2.- Qualsevol motiu és bo per fer vaga,per tant, és improcedent la pregunta.3.- Beneficis immediats cap. A la llargapareix que els estudiants són més lliures.4.- És una llei universitària que no conecmolt bé, però que perjudica a la universitati és així perquè els conservadors al poderno ho volen solucionar.5.- Un llei d’educació que varen implan-tar els socialistes en bones intencions peròno ha tingut èxit per falta de finançament.6.- Me vaig gratar la panxa i vaig badar.7.- La mateixa que la de qualsevol con-servador, incompetent i sectària.8.- És un bon amic meu. He fet feina ambell i en tenc bons records d’ell. És una bonapersona.9.- Són en Toni Vidal, Andreu Server,Xisco Obrador, jo mateix i un parell més.La funció és escoltar i opinar.10.- Els professors no necessiten informar,ja saben el que ells volen.

Nom: Mª InésClar Jorquera.Professió:Estudiant de 1rBaxillerat B.

Nom:Llorenç SotoBas.Professió:Estudiant de4rt B

1.- Per sa LOU, la nova llei i per la llei demillora de l’ensenyança.2.- Perquè estic d’acord amb la LOU. Iperquè trob que l’educació com està avui endia no va bé.3.- Perjudicis, perdem dies de classe i potser no aconseguirem res. I beneficis, feimque se’ns escolti i que puguem aconseguirque modifiquin la LOU i la llei de qualitatde l’Ensenyança.4.- Una llei que vol posar el paper en marxaque modifica l’accés a la universitat i canviala selectivitat per la revàlida.5.- Llei Orgànica de Centres d’Ensenyança.És l’organització de Centres Educatius.6.- Vaig estudiar perquè tenim moltsd’exàmens i també vaig dormir. Llavors vaigvenir a fer un examen.7.- És una ........., és broma. No sé que mepareix.8.- Qui és aqueix?9.- Elena Rodríguez i Neus Ortega. Escol-ten, opinen, voten, participen i representenles nostres formes de pensar.10.- Nos me van informar, són uns malsrepresentants.

1.- Per la reforma de sa LOU.2.- Perquè sa LOU serà molt injus-ta per molts d’estudiants.3.- No s’haurà aconseguit res.4.- Llei Orgànica d’Universitats.5.- No ho sé.6.- Vaig anar a una manifestació.7.- No opín.8.- No opín.9.- Marina Sunyer, Mª AntòniaBonet,Neus Ortega, Elena Rodríguez. In-formar-nos de tot el que passa alConsell Escolar.No mos van informar de les va-gues , nosa l t r e s hem hagu td’in fo rmar -nos pe r nosa l t r e smateixos.

ENQUESTA:

ACTUALITAT

21

1-. Jo crec que un 10% dels alumnes fanvaga perquè el Govern vol implantar larevàlida, i un 90% dels alumnes fan vagaper no anar a classe.2-. És d’opció personal, fa vaga qui vol.3-. Jo no hi veig cap benefici per ara.4-. Llei d’Ordenació Universitària que re-gula el funcionament universitari.5-. La Llei de Qualitat d’Ensenyament.6-. Vaig venir a classe com un altre dianormal.7-. No la conec personalment. No pucopinar. De la política del seu ministeriestà reaccionària.8-. No el conec personalment. No pucopinar, però trob que hi ha coses què laconselleria fa bé i altres que no.9-. En Toni Vidal, Xisco Obrador,Guillem Llinàs, etc. La seva funció és elbon funcionament del centre.10-. No m’hos han informat. Almenys ajo.

Nom: AntòniaFontirroig Vidal.Professió:Professorad’anglès.

LOCE: Llei orgànica de la qualitat de l’ensenyament.

LOU: Llei orgànmica de la universitat.

Revàlida: La nova Prova General del batxillerat serà necessària perobtenir el títol de batxillerat. Hi haurà quatre convocatòries per su-perar-la, es realitzarà una vegada aprovades totes les assignatures dela modalitat elegida per l’alumne. La prova no és realitzarà en elcentre i constarà d’una part comuna i una altra específica. La provacorresponent a la llengua estrangera inclourà una part oral i una partescrita. Una vegada obtingut el títol de batxillerat els estudiantspodran accedir a la Universitat, llevat d’aquells centres que perproblemes de plaça es veuran obligats a realitzar una prova deavaluació complementària.

Itineraris: A tercer i quart d’Educació Secundària Obligatòrias’organitzaran distints itineraris formatius. Dos en el tercer curs:itinerari General d’Orientació Tècnic Professional i Itinerari Gene-ral d’Orientació Científico-Humanística. A quart de caràcterpreparatori pels estudis posteriors, l’elecció és realitza amb tresitineraris: d’Orientació Tècnico-Profesional, d’Orientació Científi-ca i d’Orientació Humanística. Aquests itineraris seran de lliureelecció per part de les famílies, amb l’orientació del centre i constaràde matèries comunes i específiques –inclòs el Llatí-. Tots ellsconduiran el mateix títol i es permet la mobilitat entre un i l’altre.

Repetir curs: S’acabarà amb l’actual promoció automàtica, de ma-nera que en el futur els alumnes en tres o més assignatures suspeses

repetiran curs, encara que només es podrà repetir una vegada cadacurs. L’avaluació de les assignatures d’E.S.O. es realitzarà al finalde cada exercici escolar i els que no superin les necessàries per passarcontaran per les proves de recuperació

Director: Es reformarà la funció directiva, amb la refinició de lesseves competències i amb la modificació del sistema d’elecció delsdirectors. El període inicial de mandat serà de tres anys, prorroga-bles fins a un màxim de cinc mandats consecutius renovables en casd’avaluació positiva. També s’estén el treball dels docents i esconcedirà una especial importància a la seva formació inicial per alque s’exigirà un nou títol professional d’especialització didàctica decontingut teòric i pràctic.

Immigració: Es contempla la posada en marxa de programesespecials d’escolarització per afavorir la integració dels alumnesestrangers, concedint una especial importància a l’aprenentatge del’idioma. Els alumnes superdotats seran per primera vegada objectesd’atenció d’una llei educativa.

Educació infantil: En la educació primària (de 6 a 12 anys) es donaràpreferència al desenvolupament de les habilitats de lectura, escripturai càlcul, així com els idiomes estrangers. L’aprenentatge d’unallengua estrangera s’avança al primer curs.

Calendari i llibres: El calendari escolar queda en 175 dies lectius.Se suprimeix l’autorització administrativa prèvia pels llibres de text,encara que s’hauran respectar el decret d’ensenyament de mínims.

GLOSSARI

1.- Per no anar a l´escola. Pensen que fentvaga arreglen problemes.2.- No perdre classes inútilment. No estàd´acord amb els motius de la vaga.3.- Fent vagues no s´aconsegueix res, odificilment s´aconsegueix res.4.- Llei Orgànica Universitat.5.- Llei Orgànica de la Qualidadd´Ensenyament.6.- No va anar a escola i va disfrutar deldia i de no anar a escola.7.- Trob que fa una cosa ben feta que ésacabar amb aquesta classe d´ensenyamentque no duu enlloc.8.- No sé qui és.9.- No sé qui són i la seva funció és dirigirel Consell Escolar juntament ambprofessors i alumnes.10.- A mi no m´han informat de res.

Nom: LlorençLliteres Vanrell.Professió:Pare,Treballador depedrera i Celadorsanitari.

1.- Perquè no estan conformes amb la po-lítica educativa del govern.Perquè la majoria d´estudiants no volen ferclasse.2.- Anar a classe. Perquè la majoriad´estudiants no saben per què fan vaga.3.- Cap ni un.4.- És la llei universitària del govern ac-tual representat per Pilar del Castillo.5.- És la reforma que la ministra Pilar delCastillo vol fer.6.- Va anar a l´institut per aprofitar a fertreballs i avançar feina.7.- És la ministra d´educació del PP quevol reformar l´ensenyament.8.- És el Conseller d´Educació del GovernBalear.9.- Són els membres del claustre elegitsper votació dels pares i representants del´ajuntament. Ens informen del que passa.10.- A l´ensenyament de primària no hanfet vaga els alumnes.

Nom: MariaAntòniaFerrando Esca-lasProfessió:Mare,Mestre deprimària.

ACTUALITAT

22

Autonomia:Las acusaciones quieren que el Caso Mapau pase cuanto antesal supremo. Fiscalía y acción popular coinciden en que la cau-sa vaya a Madrid tras la declaración de Cardona. Diario deMallorca, 20-11-2001.

Hisenda té enllestit el procés per cobrar la liquidació del’ecotaxa el setembre. Tècnics juridicotributaris desenvolupensessions informatives amb professionals i hotelers. Diari deBalears, 17-03-2002.

Cas formentera: un acte ple de matisos. Al magistrat AntoniMonserrat li han bastat menys de cinc mesos d’instrucció perdecretar l’arxiu. Diari de Balears, 24-03-2002.

El 80% de la comunidad universitária secunda la Huelga con-tra la LOU. Rectorados, profesores, alumnos, sindicatos yGovern Balear paran las clases para protestar contra la nuevalei, los alumnos salen a las calles con pancartas y afirman queno pararan hasta que se soluciones el problema. El Mundo, 08-11-2001.

Catàstrofes:El temporal de vent i pluja amb ràfegues de 150 km/h i més de300 l /mª, provocaren importants danys a les illes. Moltíssimespoblacions es quedaren sense llum durant més de 24 hores i elsforts vents devastaren 40 hectàries de bosc a les illes. A mésd’ocasionar greus pèrdues en les collites i en els camps, tambéacabà amb la vida de dues persones. Diari de Balears, 12-11-2001.

Dinou morts i vint-i-quatre ferits en un accident d’autobús aHuelva. El conductor, que anava a més velocitat del que tocava,volcà l’autobús enmig de la carretera. Les víctimes eren personesde la tercera edat que es dirigien a passar uns dies de vacances.Diari de Balears, 15-11-2001.

Clima:El alcalde de Manacor solicita a Antich la declaración de zonacatastrófica por los daños de las lluvias del pasado 28 de Mar-zo. Ultima Hora,10-04-2002.

Cultura:Los amigos mallorquines recuerdan a Camilo José Cela en SantFrancesc. El mundo cultural de la isla asistió ayer al funeral delescritor. Ultima Hora, 02-02-2002.

El pintor Miquel Barceló, entre el parón del projecto en la capellade Sant Pere de la Seu, renuncia voluntariamente a cobrar sushonorarios. Diari de Mallorca, 15-04-2002.

Economia:Els hotelers tornen a plantar al govern a Fitur, una fira marcadaper l’ecotaxa. Diari de Balears 30-01-2002.

Pocoví serà president de SA NOSTRA amb una candidatura deconcens. Diari de Balears 30-01-2002.

Los patronales turisticos boicotean la política del gobierno enoposición a la ecotasa. El País, 31-01-2002.

Esports:“Vull reaparèixer amb un rècord”Xavi Torres tornarà a nedar a Palma l’1 de març per intentarentrar al guinness. Diari de Balears, 13-02-2002.

Món:Dos aviones se estrellan contra las torres gemelas de NuevaYork. A continuación, las dos se derrumbaron. Miles de muer-tos. E.E.U.U. prepara las represalias. Se cree que pudo ser ellíder taliban Osama Bin Laden. Diari de Mallorca, 12/13-09-2001.

Misiles norteamericanos i britanicos desde aviones, barcos ysubmarinos bombardean Kabul y Kandahar. Ultima Hora, 08-10-2001.

Cómplices de Bin Laden en Mallorca. El tesorero de Al Qaedaalojó en su piso del paseo marítimo de Palma a un cómplice deOsama Bin Laden en 1998. El pasado 14 de abril lo cogieronen Barcelona. Ultima Hora, 17-04-2002.

Orient:Sharon ignora a la ONU, que exige la retirada israelí de losterritorios ocupados. Ultima Hora, 31-03-2002.

Part forana:Sigue la búsqueda del joven alemán que desapareció en la cos-ta de Cala Figuera. La Guardia Civil buscó por tierra y mar alcamarero, pero no se encontró rastro alguno de su paradero.Ultima Hora, 31-03-2002.

UGT denuncia que Majórica ha reactivado la economía sumer-gida en la ciudad, los sindicatos condenan que la empresa reti-re el expediente de regulación. Ultima Hora, 6-04-2002.

Un juez da la razón a los promotores de es Pujol y anula enparte su protección, el TSJB dice que el consell no tenía com-petencias para suspender el planeamiento de esta zona deSantanyí. Ultima Hora, 15-04-2002.

Societat:La reina Madre muere a los 101 años, uno de los personajesmás populares de la monarquía británica. La viuda del rey Jor-ge VI, falleció mientras dormía en su castillo de Windsor. Susrestos mortales fueron trasladados desde Westminster hasta elcastillo de Windsor. A su funeral asistieron numerosos miem-bros de la realeza, entre ellos los Reyes de España i la polémicaCamilla Parker- Bowles. El País, 31-03-2002.

Gil en la cárcel. El juez ordena prisión incondicional para Gilpor malversación en Marbella. El magistrado Del Olmo acusaal alcalde de apropiación indebida de 27 millones de euros y defalsedad documental. El empresario estará incomunicado hastael día 19 para practicar las diligencias pertinentes. Diario deMallorca, 17-04-2002.

Succeïts:Dos muertos al estrellarse una avioneta de carga en Palma deMallorca. El aparato de paquetería procedente de Madrid per-dió el control cuando aterrizaba en la pista sur i se estrelló con-tra el asfalto, provocando la muerte inmediata del piloto y elcopiloto. Ultima Hora, 13-04-2002.

Alumnes de 4rt d’ESO de Processos de Comunicació

***

***

***

***

***

***

***

***

***

***

***

***

***

***

***

***

***

***

***

***

***

***

RETALLS DE PREMSA

23

En iniciar-se el camí de la revista del nostre Institut de Santanyíi fer-ho al voltant de la Fira del llibre, no podem oblidar lahistòria de les nostres paraules, i menys encara quan aquestany passat, el 2001, vam celebrar el centenari d’un fet cabdal ique ha marcat el sentiment d’unitat de la llengua catalana: la“Lletra de Convit” que un capellà manacorí, Antoni MariaAlcover (Manacor 1862, Palma 1932), va llançar arreu delsPaïsos de parla catalana per tal de confeccionar el primerDiccionari de la llengua Catalana. El títol complet de la Lletrade Convit” era “Diccionari de la llengua Catalana, Lletra deConvit que a tots els amics d’aquesta llengua els envia Mn.Antonia Mª Alcover”. A la lletra comença explicant els treballsfets al s XIX i l’inconvenient que suposava fer diversosdiccionaris regionals, Català, Valencià, Balear, quan totes ellestenien un tronc comú: el català, i avisa que el Diccionari ha decontenir la llengua catalana en les formes antigues i modernes,parlades i escrites. Per això instrueix els col·laboradors sobre laforma de fer les fitxes (cèdules) de cada paraula escrita o dita,i mana que aquestes es classifiquen en 583 seccions on hi ha detot: si els conceptes eren religiosos, científics, filosòfics, o sieren els propis d’un ofici determinat o de l’altre oficis. És unafeinada, i per això estableix que els Secretaris del Diccionari a

València o Catalunya o les Illes, sàpiguen com classificar i com-pletar les cèdules que després s’envien als Corresponsals quearrepleguen les tasques dels Col·laboradors de cada comarca iles envien a Mallorca. Es tracta d’una obra immensa per la qualMn. Alcover diu comptar amb la Providència de Déu i l’ajudade Santa Maria, amb els Bisbes i Arquebisbes dels PaïsosCatalans, i amb el moviment generós del qui sent afecte per lanostra llengua i dels, literats de Catalunya, València i les Illes.

A l’any 1901 Alcover escampà aquesta “Lletra deConvit” i començà una tasca ingent que produiria el primerDiccionari Català-Valencià-Balear, del qual, el primer volumseria editat l’any 1930.

Però el filòleg nascut a la possessió de Santa Cirga,Manacor, no només es dedicà al Diccionari sinó que després deser ordenat de capellà (1886) i treballar com a tal, l’any 1898va ser anomenat Vicari General del Bisbe. Però mentre feia laseva tasca, encara va tenir temps per iniciar “l’Aplec deRondalles Mallorquines” firmant-les amb el pseudònim “EnJordi d’es Racó”. En total en va recollir de boca de la gent demolts pobles 427, i ens expliquen la forma de pensar d’unagent.

UN PETIT HOMENATGEGuillem Rosselló Bujosa

“Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres,i tendràs un tresor al cel; després vine, segueix-me” (Mt 19:21).Sant Antoni, quan només tenia vint anys, va escoltar aquestpassatge a l’esglèsia; i sense pensar-ho dues vegades va vendrela seva hisenda, va distribuir els diners entre els necessitats i esva retirar a fer oració al desert. Sant Antoni va viure entre elssegles III i IV. La seva vida contada per Sant Atanasi, explicaque el Sant era un noi de bona família. En el transcurs de laseva vida, va haver de suportar inombrables temptacions deldimoni, que, a més, el castigaren durament.Moltes són les llegendes que se li atribueixen a aquest Sant.Una de les més conegudes explica com, va aconseguir guarirun porquet que era esguerrat. D’ençà aquell dia, l’animal el vaseguir per tot arreu. Aquesta és la raó perla qual, segons la veu popular, es repre-senta el Sant amb un porquet als peus. Unaaltra llegenda explica que un ase, el qualhavien de matar perquè estava malalt, esva posar a córrer totalment recuperatdesprés d’agenollar-se davant una ermitadedicada al Sant. Aquests miracles justi-fiquen el que els pagesos vegessin SantAntoni com a protector del seu bestiar.A causa que els animals de feina han anatdesapareixent, els cans, moixos i altres animals de companyiahan anat agafant protagonisme.La festa de Sant Antoni ha estat, sens dubte, la celebració mésimportant del cicle hivernal, és la data que ha fixat nombrosescelebracions hivernals d’arrel precristiana.En els seus continguts hi trobam sovint, restes de rituals depurificació i de fertilitat propis del carnaval. Sant Antoni és elSant per excel·lència que representa el triomf del cristianisme

sobre els antics déus, assimilats al dimoni. Això ha suposat, ala pràctica, la integració del personatge del dimoni a la festa.La vetlla de Sant Antoni, es caracteritza per l’encesa delsfoguerons o fogueres, que s’encenen als carrers o places delpoble, entorn dels quals la gent menja, beu, balla i cantaacompanyant-se de ximbombes. Als foguerons s’hi cremenobjectes vells, mobles, paneres, a més de llenya.És també tradicional que els més joves botin per damunt de lesflames. Els pobles mallorquins on se celebren els fogueronsmés coneguts són: Algaida, Artà, Sa Pobla, Muro i altres.El foc és el símbol de purificació i de renovació de la vida.Molts foguerons es basteixen al voltant d’un arbre central,anomenat maig. Aquest arbre simbolitza l’arbre de la vida,

l’eix del món. Les fogueres hivernalsconstitueixen un ritual de renovació, perpropiciar el pas de l’hivern a la primave-ra, i de purificació, cremant el mal,representat pel dimoni.El dia de Sant Antoni, el 17 de gener,l’acte central de la diada són les beneïdesdels animals. Es creença comuna que aixíqueden protegits durant tot l’any. Lesbeneïdes se solen fer, per norma general,al davant de l’esglèsia. Després, hi ha un

concurs de carrosses, on cada carrossa intenta ser la més origi-nal, però sense perdre la tradició mallorquina.La gastronomia de la festa inclou un seguit de menjars dolços(panets, pastissets, rosques,...) Però la gastronomia mésimportant de Mallorca (especialment a Sa Pobla) ésl’espinagada. És tradició que tots aquests menjars esrepartesquin entre els participants després de la benedicció delanimals.

SANT ANTONI, TRADICIÓ I LLEGENDAMa. del Mar Vicens, Ma. del Mar Rigo,4rtC

CULTURA

24

Al restaurant de Ca’n Pep Serra, de sa Colònia de Sant Jordi, vaig conèixer unsiberià molt estrany, que no s’assemblava en cap aspecte a la idea que jo teniaformada d’aquest tipus de nòrdics.A l’hora de berenar, se va asseure a sa meva taula, i per demanar-me permís,me va amollar un rotllo de cinc minuts, jo que me pensava que no xerravengaire. Me va cridar s’atenció que tenia els ulls bastant grossos i que era moltblanquinós de pell.Jo estava encuriosit per veure quins plats demanaria. Confesso que era unaactitud infantil, esperant que encarragués plats poc corrents o molt de peixcru. El cas és que me va sorprendre quan va demanar bullit d’ossos, pa ambxulla, i xipirons per picar, i de postres, palo amb xifon i un rebentat de Torres.M’havia immaginat que es siberià menjaria triant molt el menjar, perquè ellshan de llevar moltes espines i s’hi han de mirar bastant. Peró no va ser així:I’home menjava a “lo basto”, aviat i amb mossegades grosses.D’altre banda, xerrava es mallorquí com qualsevol de nosaltres, sense capaccent foraster. Això era bastant estrany, ja que aquesta gent no sol xerrarmolt. Però a mi me feia sentir menys llest, menys cult, perquè només sé esmallorquí i encara.Jo creia que aquell home devia ésser pescador o empaquetador de gel, qui sapsi era un venedor il·legal de pells de foca. Vaig provar de xerrar-li de totesaquestes professions,_però no en va fer molt de cas.- Som sabater, me va dir vaig demanar-Ii amem si era una feina productiva, iem va dir que sí.- Viviu en es vostre-país?- No, a ca’s veinat !! on vols que visqui si no?Sí, és clar: són molt callats, i no solen amollar els seus secrets, són vius, xerrenpoc. Me vaig fitsar amb la seva roba, duia una jequeta des club de tir deCalvíà, calçons curts i unes porqueres.Tot això era molt sospitós, i me va fer pensar. Sa meva dona s’havia fet servires sopar a sa terrassa, perquè estava una mica empipada; vaig contar-lis’aventura, li vaig dir que es tractava d’un espia.- I d’on ho has tret que es siberià? - em preguntà ella.Vaig riure, un poc emprenyat, planyent la seva innocència.- Els veig venir d’una hora enfora... – li vaig dir. - Què és que n’has vistmolts?- No, però me basta pegar una ullada per coneixer-los. - T’ho ha dit ell queera siberià.- No, ja t’he dit que són molt callats.- T’ho ha dit algú?- Jo ja som grandet i sé el que dic.Me va donar sa raó. Sempre ho acaba fent, aquestes dones...Aquell vespre vaig dormir poc i neguitós. No me podia treure es siberià descap.Pensava: ens estaran envaint, ens voldran congelar com han fet en el seu país,ens imposaran la seva moda d’abrics, haurem de deixar de menjar figues se-ques i faves tendres i mos haurem d’avesar en es peix. Si no feim qualquecosa acabarem freds i malament.

* A partir de la recreació del conte “Invasió Subtil” (1979) de Pere Calders, activitatrealitzada a la matèria de Literatura Universal.

ALERTA QUE VE ES FRED*Damià Bonet 1r Batxillerat B

XSet colors tingué ma vida, ja inert.Sóc persona humil i arbre en calma blava,com també el pagès que en les hores cavaentotsolat en un vestigi incert.

Sóc enyor i record d’un món que es perd;set colors tornen a mi, vida esclava.Sols coratge a l’espiga li mancavaper fer tornar l’esperança al desert.

El record, fulla que em talla l’alèm’abraça en la partida. I en l’esglai,ai esglai! Quan te’n vas, mon cor n’és ple.

Només la teva ombra em cerca al meu rai;viatjant, set espurnes en esplet.Sol, em trob amb lletres i no em dic Blai.

Pere Munar Adrover, 2n Batxillerat

racó del versCREACIÓ

Sóc de mar endinsd’aquella terra on tot blau no té color,és sentiment d’enyor,d’esperes en port ferm.Erudits són els llavisque creen desmanec,aquella confusió sòbriade blau.

L’illa camí d’arbitrar-se lliurecerca entre la bullícia el Caesar dúctilon recolzar, amb esment, la claror,l’escut de la fortalesa escriventd’aquesta història.

L’illòmperi

Pau Vadell i Vallbona2n Batxillerat(Poema extret del poemari guanyadordel Josep Pla de Baix Empordà)

VIIISols la nit fosca tornarà la rosaamb la blava amargor de les espines;sols desitges la mar i aurores finesi al llindar del somni tristor reposa.

Les hores ja s’esgoten i s’imposavers els meus ulls cansats un vel d’ombrines;s’emporten el desig i escodrinyentotes les lletres d’una vida en prosa.

Sols amb la mirada els seus ulls saludenun cor gelat per la desesperança;tres versos ocults llàgrimes inunden...

Mai hauré conegut tal cobejançacom un riu sent per la mar, tan profunda.Les hores passen, el meu cor descansa...

25

TIRA CÒMICA per Joan Sebastià Vidal, 2ESO -A

Enguany s’ha convocat al centre un concurs de fotografia ambel tema definit de “COM CONTAMINAM EL MEDI?”. Laqualitat de les obres entregades ha estat alta tant per la foto ensí com pels comentaris que les acompanyaven. Esperam queen futures edicions s’engresquin més alumnes a participar i ensremoguin les consciències envers la conservació del medi.Aquí teniu les obres guanyadores que en aquest cas s’han

“COM CONTAMINAM EL MEDI?”

repartit el premi per igual segons decisió del jurat, els autorssón: Miquel Salom Rigo i Mª Neus Salom Rosselló amb“Que ens costa tirar els fems als containers corresponents” iInés Mª Burguera Vicens amb “Assessinat domèstic”. Elpremi ha consistit en 45€ per cada un.

Fotografia

“Que ens costa tirar els fems als containers corresponents” “Assessinat domèstic”

CREACIÓ

26

És engrescador veure al·lots i al·lotes anar d’un lloc a l’altreentrevistant la gent, cercant acudits per internet o pensant-losells mateixos, o recopilant dades i material per contar-nos atots que es el que han estat fent durant aquest curs en el seu llocde feina, l’Institut.Feina dels pares, familiars i professors es reconèixer la tascaque han fet, donar-li la importància que té, felicitar-los i ani-mar-los a continuar. Els varen proposar fer una revista i elles iells han respost amb molt d’ànim i responsabilitat a l’entusiasmedels professors per dur endavant la revista. W. Flasser, unpsicòleg especialista en adolescents diu: “la responsabilitat ensdóna enteniment; la irresponsabilitat, bogeria”.Si els nostres fills i filles aprenen a ser responsables en la sevatasca de cada dia també ho seran en les seves diversions i ocis.No és necessari prohibir el “botellón”, ni les drogues…; sabrandir que no, o basta, o fins aquí. Però no ho poden fer tot sols, elsprofessors els han d’ajudar i per damunt de tot la família. I no

BENVINGUDA LA REVISTA!Catalina Oliver

és gens fàcil ser pare o mare d’un adolescent: no ser rígid, peròsaber posar límits, pactar regles que siguin consensuades, es-coltar molt, parlar amb sinceritat…i tantes altres coses. Però jocrec que no hem d’oblidar que som pares, no amics. Els amicstenen una funció molt important i els pares en tenim una altra iels educadors també tenen la seva. No es tracta de ser paresautoritaris, però tampoc pares excessivament permisius.Jo des d’aquí vull fer una crida a tots els pares, mares i altresfamiliars a col·laborar amb la revista. Tenim una plana reser-vada per l’AMPA i l’AMPA no es només la Junta Directiva. Siuna persona té habilitat per escriure o simplement li agrada fer-ho, ànim!Val tot: articles d’opinió, narrativa, cartes, suggeriments, con-tar una experiència còmica o dramàtica, viatge que vulgui com-partir amb tots….Així serà una revista de tota la comunitat educativa.

Benvinguda sigui la revista.

Envia els teus escrits a:

Tens moltíssimes coses a dir i encara no hastrobat on dir-les.

No t’ho pensis!!!

ECOCENTRE

TASCA

DETOTS

Foto de Xisco Obrador

RACÓ DELS PARES

27

- Per què hem de començar a les 8:00a.m. ino a les 9:00am?Mª Antònia Munar Adrover(1D)S’horari ve determinat per la Conselleria i perles instruccions que sen’s ha donat s’horariescolar a de començar a les 8:00a.m.

- Per què no posen una màquina depreservatius?Rogelio Del Ojo Díaz (1D)No s’ha posat perquè no s’ha sol·licitat mai,però es pot plantejar…

- Per què a primer d’Eso no feim tecnologia?David Juárez Mingorance (1B)Perquè la Conselleria ha determinat que elsalumnes de primer facin plàstica i a segond’Eso el alumnes que ara són a primer faran 4hores de tecnologia i no faran plàstica, això ésper poder aprofitar les assignatures.

- Qui va organitzar l’estructura del’institut?Mateu Càneves Roca (1B)L’arquitecte que va contractar l’Ajuntament iel projecte va ser aprovat per la Conselleria.

- Per què no mos deixau anar al bany entemps de classe?Desiré Barroso Gómez (1B)En principi al bany teniu temps per anar-hi eltemps de pati. En temps de classe s’obri si estracta d’una emergència, això és més que resper evitar un mal ús del mobiliari i per evitarque el alumnes es fuguin de les classes.

- Per què sortim els dilluns i els dimarts ales tres en lloc de a les dues?Juan José Rubio Caracuel (1A)Perquè s’han de complir les 32 hores de classei si no fos els dilluns i el dimarts hauria de serels dimecres o els divendres…

- Per què amenacen els professors amb elsavisos?Fco. Javier Gómez Pérez I Jose Angel GarcíaLópez (1A)No son amenaces, són simplement unes einesper tal de fer complir unes mínimes normesde convivència que permetin que l’institutcompleixi la seva finalitat que es educar i im-partir ensenyances.

- Per què els banys estan tan bruts?Rafa Rodríguez (¿?)Perquè segurament els usuaris fan un mal úsd’ells.

- Per què varen construir aqueixes reixesde ciment a les classes de dalt que semblenpresons?Un alumne de 4CSegurament perquè el projecte ja ho preveia

- Per què hi ha aquella sortida davant delParc i per què no s’utilitza?AnònimAqueixa entrada està per preveure unaquantitat grossa d’alumnes per tal d’evitarembossos als passadissos, però nosaltres nol’utilitzam perquè trobam que per la quantitatd’alumnes que hi ha no és necessari, a méshauríem de tenir dues porteres i ara mateixcontem sols amb una.

- Hi ha Psicòleg a l’institut?AnònimSí, a l’IES tenim un orientador educatiu(Ferran Ribot) que és psicòleg i que pot atendrea l’alumnat que ho sol.liciti, hi ha uns fullsque tenen els tutors per sol·licitar-ho i si perun cas el tutor no en tengués es pot demanarals caps d’estudis.

- Per què encara no s’han començat lesobres pel nou institut?AnònimAquestes obres també les necessitam nosaltresperquè creim que necessitam mésespais per als estudiants. El dia 18 d’abril de2002 l’Auntament, l’arquitecte del’Ajuntament, l’arquitecte de la Conselleria il’equip directiu estaran reunits per tal de dis-cutir-ho.

- Per què els joves comencen a prendredrogues?AnònimNormalment el jove comença a prendredrogues perquè és incitat per una altra perso-na “amiga seva” que la convenç que d’aixòno fa cap mal al cos sense saber que prendredrogues és una de les principals causes de mortentre els més joves, i les prenen sense saberque d’allò mai sense ajuda es pot sortir si noes surt a temps, molta gent entra per tal de

trobar noves emocions sense sabre que hi hamoltes maneres diferents i molt mes sanes dediversió.

- Pili: m’agrades, vols sortir amb mi?David Juarez Mingorancé(1B)No!!!!

Maria Amengual, Tatiana Carrera,Maris Vidal, Mª J. Muñoz, 4rtC

En aquesta secció intentarem donar resposta a totes les preguntes que ens facis arribar sobre les qüestions mésdiverses i que afectin directament la teva vida com estudiant del Centre. També ens pot fer arribar altresqüestions curioses o divertides que creguis que puguin interesar a la resta dels teus companys.Aquesta primera vegada hem notat que quasi totes les teves inquietuds les has dirigides al Cap d’estudis,manco una pregunta que ha estat per l’orientador, Ferran Ribot, i una altra una declaració d’amor.Ens hem posat en contacte amb Llorenç Caldentey, cap d’estudis adjunt, i amb els altres requerits. Aquest haestat el resultat. Ja esperam les teves properes preguntes!!!!!!!!!!!!!

- És veritat que en Ferran, un professor quees troba en la plenitud de la vida, es jubila?Un alumne de 4BLa paraula jubilar ve de “júbilo” (alegria) iper a mi no és cap alegria deixar una professióque he exercit durant tants d’anys.Més aviat, utilitzaria la paraula dimissió.Malgrat sigui una situació no confirmada, estàdins de les possibilitats. Puc considerar queaquesta etapa de la meva vida es dóna per aca-bada i, a més, cal donar pas a professionalsmés joves amb idees i mentalitat més properaals alumnes actuals.

Ferran Ribot.

En Ferran dona per acabada la sevaetapa docent.

Per què no hi ha una àrea per alsfumadors? Perquè els alumnes dediversificació no tenim una classe comtots? I per què no hi ha màquines debeguda i un bar com a altres instituts?Inma Botia (4A)Primer: Els alumnes menors de 18 anysno poden fumar, a més en el centre estàprohibit i per als professors no hi ha espaiper aquesta activitat.Segon: Classes per als alumnes dediversificació i un bar es faran quan hihagi l’ampliació d’aquí a dos anys.Tercer: No hi ha máquines de begudaperquè no fa falta, per això hi ha bar.Tenim demanades màquines d’aigua po-tables.

DEMANA EL QUE VULGUIS

28

Andreu Julià Burguera, George Peev, Joan Sebastià Vidal 2nD

ESPÈCIES CAÇADORES

Descripció: fa entre 33-38 cm, i de 500-850 g. S’esquena és decolor marró fort, té una llarga cella de color blanc, es coll ésblanc amb retxes negres. Es pit i sa part inferior des coll és gris,es bec i ses cames són de color vermell.Habitat: viu en es camps de cultiu, a sa marina, a campsempedrats...etc. sempre en llocs secs.Reproducció: es niu està amagat enmig de sa vegetació. Safemella pon entre 10-16 ous que cova tota sola durant uns 24dies. Es pollets quan neixen ja són autosuficients però estanamb sa mare uns vint dies.Alimentació: principalment menja grans, herbes,cucs...ectDistribució: està pel Nord d’Itàlia sud i oest de França, el Sudd’Anglaterra i per tota sa peninsula Ibèrica i Balears.

Descripció: fa entre 50-65cm, i de 900 a 1500 g. Es mascle tées cap de color verd, i es pit és castany, té un collar de colorblanc és bec és de color groc. I sa femella és de color marró.Hàbitat: sempre està a prop de l’aigua. Llacunes, parcs. Sempreamb molta vegetació.Reproducció: un petit forat en terra forat de plomes ja bastaperquè sa femella hi pongui de 8-12 ous que cova 28 dies. Espolls neixen amb plomatigó obscur, groc i ja són autosuficients.Alimentació: sol menjar llavors, algues, caragols i algunsinsectes.Distribució: cria a Europa, Àsia, Amèrica del Nord, Austràliai Nord d’Àfrica. A sa Península Ibérica i Balears és molt comú.

Descripció:fa entre 41-45 cm, 500g. És sa més gran de totasa família des coloms. Té una retxa blanca a ses ales i en escoll. Ses cames i es bec són de color rosa amb sa punta groga.Habitat:Viu a boscs, a sa muntanya, a alzinars.I també acamps de cultiu.Reproducció: fa es niu en es arbres, rarament en edificis. Espares coven de 17 dies, dues postes l’any, d’un o dos ous.Alimentació: S’alimenta de:fruits, herbes, llavors, caragols,insectes i cucs.Destaquen ets aglans.Distribució: Cria en es Nord d’Àfrica, Europa, arribant finsa l’Índia. Nidifica en tota sa Península Ibèrica i Balears.

Descripció: fa entre 30-33cm, i 330g. És fàcil d’indentificar. Téses bandes negres, i s’esquena grisa, blava amb taques liles i ver-des al coll.Es final de sa coa és negre i ses cames són vermelles.Habitat: Camps de cultiu, penya-segats,boscs amb clarianes,etc.Sa varietat domèstica abunda en parcs, jardins, pobles i ciutats.Reproducció:es niu és una petita depressió amb branques i arrels.A coves i encletxes. Els pares coven durant uns 18 dies, dues o trespostes de dos ous. Polls amb plomatigó groc en néixer.Alimentació: Principalment menja: llavors, herbes algues imoluscos.Distribució:Es troba pel nord, oest d’Àfrica, Àsia occidental. A saPenínsula Ibèrica i Balears nidifica ben repartida.

Coll –Blau-Anas platyrhynchos-

Tudò-Columba Palumbus-

Colom salvatge-Columba livia.-

Sa Perdiu--Alactrois Rufa-

ECOLOGIA

29

QUÈ ÉS INTERNET?InterNet és un conjunt de xarxesd’ordinadors interconnectades quecomparteixen el mateix protocol decomunicacions (TCP/IP). La definicióanterior és, potser, la més exacta per in-tentar definir InterNet. Tot el que es puguidir de més, són dades estadístiques queens serveixen per acabar d’entendre lamagnitud d’InterNet. Apart de compar-tir el mateix protocol de comunicacions,el medi de connexió d’aquestes xarxessón les línies telefòniques.

També es pot definir InterNet com un noumitjà de comunicació amb un esperit deglobalitat. Actualment és el sistema mésràpid que hi ha per transmetre informaciói segons l’evolució de la xarxa, amb un

creixement del 150% anual,en poc temps estarà a l’abastde tothom.Es calcula queestà integrada per més de80.000 xarxes i que la fanservir més de 100 milionsd’usuaris. A InterNet hitrobem xarxes corporativesd’universitats, de governs,d’empreses privades i, fins itot, de particulars.Cadascuna d’aquestesxarxes és responsabled’InterNet, des de la gestió dels recursosfins a les connexions exteriors, passantper la informació que posen a disposiciódels usuaris. No hi ha ningú que controlidirectament InterNet.

Néix al departament de defensa dels EUAel 1960 com a projecte de xarxad’investigació en els àmbits militars icientífics. La seva finalitat és que unmissatge, en època d’un possibleconflicte bèl·lic, pugui arribar adestinació sense ser interceptat i/o senseperdre part del seu contingut. Així, unmissatge pot anar de Barcelona a NovaYork via transatlàntica o bé via Rússia-Japó-Los Angeles-Nova York. Aquestesdiferents combinacions que es donen enla transmissió d’un missatge, segons vagiel tràfec, són possibles gràcies al proto-

Aquesta és una pàgina web, en la qual etpots baixar el “Kazaa” que és unprograma que els usuaris utilitzen perbaixar-se musica d tot tipus, tant clásica,jazz, tecnho, progressive, dance etc. Enformat mp3.Si ets un usuari, quan estas conectat ainternet, pots baixarte música, jocs, potsentrar a xats etc.A més si t’estas baixant una canço, i t’hasd desconectar o es desconecta, quan ettornes a conectar no importa que te latornis a baixar de nou, sino que aquestprograma té un sistema que permet quequant et tornes a conectar seguéis baixantla canço des d’alla on s’ha aturat.

HISTÒRIA DE LA XARXAcol TPC/IC.

En la dècada dels 80, es convertí en unaxarxa purament científica, especialmentdins la comunitat universitària. A finalsde 1990 és ja esclusivament una xarxadestinada a la comunitat científica i al’educació. En aquesta dècada, gràcies alsavenços tecnològics i a la incorporaciód’empreses dins la xarxa, InterNet esconverteix en un autèntic fenomen socialque arriba ja a més de 40 milionsd’usuaris en tot el món.

Joan Lliteres Escales i Daniel Travieso, 4C

Ara podeu veure una pàgina Web del’institut. Increïble! Qui ho diria! I què tédedins? Ara, com dèiem, ja tenim unapàgina Web a Internet i ens podranconèixer pertot arreu. Hi ha dues maneresd’accedir-hi, una éswww.mundofree.com/iessantanyi i l’altraés entrant a WEIB i després cercantPÀGINES WEB DE CENTRES i jaaquí seleccionar IES SANTANYÍ. En-cara trobareu que hi falten coses, perquèencara és molt novella, però poc a pocl’anirem omplint amb fotos i notícies. Elresultat és una presentació suau i agrada-ble, com li toca a una institució seriosacom la nostra, no espereu colors bigarrats,animacions ni coses rares surant perenmig. Quan facem els retrats delsalumnes i dels profes (quin horror!) jan’hi haurà a bastament. Mentrestant, jatenim a disposició dels visitants un serveide xateig. Esperam que vos agradi.

WEBS D’INTERÉS

www.kazza.com

Ve de la pàg. 31: «Xuletes»3 E.S.O «Popeye».En algunes assignatures estudï i en altres faig«xuletes».Quasi sempre a ordinador amb lletra petita,o bé a mà.3. Me las pos a l’estoig perquè com que és dellauna el puc obrir i tancar ambfacilitat i no cridar massa l’atenció si ho faigdissimuladament.4. Quasi sempre vaig a seure a un racó de saclasse i dissimul bastant, encara que tambéhe de vigilar jo al professor perquè no metrobin copiant .5. Si, que em varem trobar un pic.6. Ses conseqüències varen ser, que em varensuspendre s’avaluació i a mésvaren telefonar els meus pares.7. Les solc fer a castellà, encara que a altrestambé.8. Si no he estudiat gens perd molt de temps,però si es curt i sé la meitad uns 20 minuts.9.- Antònia Fontiroig ( Anglès) i en MiquelFrau ( E.F:)

4 E.S.O « Hércules».1. Com que jo no pens estudiar més i no faigcomptes fer batxillerat no estudï gaire. Mésbé faig el que jo anomen «apunts».2. Les faig a mà, les aferr amb cel·lo a uncartró i me las pos a baix de la taula.També ben aferrades a dalt i només les hed’estirar o amagar segons convengui. El mésfotut es si me canvien de taula.3.Les pos aferrades a la taula com ja heexplicat abans.4. Me’n vaig a seure darrera de tot de sa classei a un racó normalment devora de la finestra.No.Cap.Sobretot les faig a ètica i a castellà.Tard bastant de temps «lo» meu es unafeinada i qualque pic ni aproves.Pere Joan ( Ètica).

www.mundofree.com/iessantanyi

Ignasi Alonso

www.mundofree.com/iessantanyi

INFORMÀTICA

30

Llorenç González, Santanyí, 2n Bat.1. Realment crec que és molt avorrit, perquè no hi ha cap llocper als joves i hi haurien de posar un bar o una discoteca.2. No n’hi ha cap que m’agradi! Realment no n’hi ha cap quem’agradi,perquè no hi ha cap lloc per divertir-se! No sé....3. Avorrit.4. Home... poquets poquets! eh?! Jo crec que sa piscina, ques’hi pot anar ara, que està bastant bé!....I el poliesportiu, la res-ta hi ha poca cosa.5. Ui! Inconvenients!No hi ha gaire cosa per als joves...ni gairebars...6. Ja ho he dit abans...: qualque discoteca, parcs verds(jardins)...i això més o manco...7. Home...jo...Santanyí; és el poble on he nascut... és un pocavorrit però és el que més m’agrada.8. Quin cine? ja! Quin cine han posat? ja!No sé..no sé quin noucine han posat....

Ana María Burguera, Mare d’un (bé, dos) alumne(s)1. No! jaja!2. Com a locals per estar així amb els amics no n’hi ha! Ellocals són les cases dels altres amics!3. Turístic.4. Hi ha molts de llocs de feina, deguts a l’hoteleria... tenim lamar a prop, els que hi volem anar a nedar estam a dues passes!Molts de joves que no tenen estudiera poden posar-se a treballar.5. Està enfora de Palma, falten metges, falten llocs per als joves...No, de totes formes els que vivim a Santanyí ens hi sentim moltbé!6. No sé el que hi posaria...el que hem dit abans: lloc o esplaisper als joves, que els joves tenguin un lloc per poder-se reunirque no fossin els típcs bars, allà on hi ha tothom.7. Santanyí mateix...8. No sé que hagin posat un nou cinema a Santanyí....!

Clara Romero Martinez, Santanyí, 1ª BAT. B1. Ens hem de conformar amb el que tenim!2. El banc que està davant del parc de l’Insti.3. Trist.4. Que estan millorant algunes coses, per exemple: la plaça delmercat, la piscina climatitzada....5. Les voreres, que són molt estretes i amb la cadira de rodes nova bé, perquè he d’anar anar per la carretera.6. Un lloc de diversió.7. Santanyí.8. L’han posat? NO! No hem prenguis el pèl!

Xavi Torres, Cala d’Or, 1er Bat. A1. No2. La platja3. Diferent.4. El camp de futbol.5. Els carrers.6. Li posaria més llocs d’oci.7. Cala d’Or!8. No hi he estat mai! Ah! Oh! No! Era una broma... (jajaja)

Martí Van Stokkum, Porto Petro, 1er Bat. B1. No2. La platja3. Aburrit4. El camp de futbol5. L’institut6. Un cine7. Porto Petro!8. No n’hi ha ni n’hi haurà mai.

Gabriela Meunié, Llombards; 3er B1. No, què dius?! és un poble fantasma!2. El parc del carrer del Bisbe Verger, perquè així ens podem

ENQUESTA

SANTANYÍ...ÉS UN POBLE DIVERTIT! O NO?Adriana Meunié, Albert Grignano, Delphine Cerisier.

Santanyí és el poble on es troba el nostre Institut, és la «capital» del nostre municipi, és un poble ambhistòria....Oh! Potser és massa històric per a nosaltres, els joves.... pot estar molt bé per als turistes que vénena visitar Mallorca, però, tal vegada no satisfà el jovent de per aquí... tú que penses? Escolliries Santanyí persortir de marxa un dissabte nit? Hem demanat repostes per a les preguntes següents, i aquest és el resultat.

1. Santanyí...és un poble divertit! o no??!!2. Quin lloc t’agrada més per estar amb els teus amics?3. Descriu Santanyí amb un sol adjectiu.4. Avantatges5. Incovenients.

6. Qué li afagiries o que més li posaries a Santanyí perreviure-la?7. Quin és el millor poble per a tu del municipi deSantanyí?8. T’agrada el nou cinema que han posat? (Pregunta tram-pa! És una broma!)

Llorenç González Catalina Nadal Martí Van Stokkum Gabriela Meunié Xavi Torres Clara Romero

31tirar taronjes.3. Avorrit.4. Que quan vols estar sols, pots estar sol!5. Que tothom et coneix.6. Una bona discoteca.7. Cala d’Or.8. A on? Quin? Que dius? Com que el nou cinema que hanposat? Ets boja o qué?! Si se gasten tot el doblers en una plaçaque no serveix per rés!!!

Catalina Nadal, Llombards, 1er1. No2. On fan el mercat3. D’ambient cargat4. Auí te pots divertir més que en un poble com es Llombards!5. Hi ha molts de carrers y molt estrests.6. Una discoteca7. Porto Petro8. Com? On? Que jo sapiga no n’hi han posat cap!

Després de saber el que opinava el jovent de l’Insti, decidiremcontactar amb el regidor de joventut, un homesorprendentment simpàtic que, segons el que pareix, estàposant en funcionament un programa per un Santanyí tambéapte pels joves.Antoni Mates, regidor de joventut.1-Informins de les posibilitats que els joves podem trobar aSantanyí. ...Bé....tenim una piscina pública, un poliesportiu, bàsquet, tennis,centres o zones de lleure infantils per als més petis; hi ha la

Estefanía Martínez 1r Bax B, Javier Ruiz 4rtC.

disposició de la biblioteca.Hi haurà un centre d’informació jove que posarem en marxa elmés que ve, on hi haurà informació del món laboral, se podràtrobar tota l’informació que poden necesitar els joves en aca-bar l’institut.Hi haurà activitats per les festes; jo sé que per exempleconcerts....Totes les suggerències que poden fer els joves són importantsper a nosaltres!2-Què aconsellarieu als joves de per aquí?Que s’ho passin el millor possible!Tenim poques coses encaraa Santanyí per divertir els joves,i... mira, el que volem és queens donin totes les suggerències possibles y que vulguin, perquènosaltres encara començam a fer feina en el món dels joves iper començar hem de saber com hem de começar el que volemfer i el que volen els joves; No podem fer un taller d’arreglarvespinos, si els joves no volen arreglar vespinos!! Si els jovesvolen fer un altre tipus d’activitat com per exemple ferexcursions de ràpel per aprendre a anar a la muntanya, doncses fa això.3-Aquí tenim unes suggerències com per exemple, llocs d’oci,un cine...Uuuuuh! un cinema....haha!Però llocs d’oci... doncs mira, són coses que sí que estanprevistes: encara no tenim físicament un lloc, però sí que esteimfent feina en això.Ens has agafat en un moment que precisament esteim fent feinaamb això!I un consell?Que facin vida sana, i que nosaltres posam tot el que podem dela nostra part.

1º E.S.O. «Tío Tom».1.- En quasi totes les assignatures faig «xuletes», d’allò que nom’he arribat a sebre del tema. Són els meus apunts de suport.2.- Les faig a mà.3.- O bé me les aferr a les sabates o bé me les pos dins lesbutxaques.4.- Mir es professor bastant i quan aquest no mira o no estàmolt pendent les mir jo i començ a copiar.5.- No.6.- Cap.7.- A totes les assignatures.8.- Entre 10 i 20 minuts, perquè a les «xuletes» només pos elque no me sé del tema.9.- Cati Mesquida (Castellà).

«XULETES»Un mètode fàcil i ràpid d’aprovar els examens.

2º E.SO «Pepito de los palotes»1.- Jo vaig als exàmens sense estudiar, només m’ho llegeix perquèhe de fer les «xuletes» per treure almenys un cinc.2.- Les solc fer a mà, encara que si hi ha molt les faig a ordinadoramb lletra petita.3.- Les pos en els bolígrafs bics, perquè són transparents i perllegiir-les només he d’anar voltant es bolígraf.4.- M’assec a un racó de sa classe i procur no cridar molt s’atenciósempre estic pendent dels professors per, si venen ,canviar debolígraf.5.- No.6.- Cap.7.- En totes les assignatures.8.- Molt de temps perquè jo en les «xuletes» me pos tot lo quetenim a nes tema.9.-Miquela Rigo ( Naturals i Matemàtiques).

Per conèixer si els alumnes de l’Institut sabiem d’algun sistema alternatiu per aprovar que no fos la típica «empollada» prèvia alsexamens, hem fet una enquesta a diferents companys de primer i segon cicle d’E.S.O per tal d’aconseguir alguna valuosa pista perpoder dur a la pràtica. Nosaltres hem suggerit que ens parlassin de les «xuletes», i aquest és el resultat.Els alumnes enquestats han decidit posar-se un nom secret perquè així els professors del Centre no puguin identificar-los i fitxar-los en els exàmens.En els cursos de E.S.O les «xuletes» de més èxit són les que estan fetes a mà. I les «xuletes» de menys èxit són les fetes aordinador.1.- Com sols aprovar el curs? 2.- Com fabriques les teves «xuletes»? 3.- A on te les posses? 4.- Com t’ho fas perquè no ettrobin copiant als exàmens? 5.- T’han agafat copiant qualque pic? 6.- Quines han estat les conseqüències? 7.- A quina oquines assignatures sols fer? 8.- Quin temps invarteixes en fer les « xuletes»? 9.- Quin/a professor/a vigila més els exàmens?

Segueix a la pàg. 29

ENQUESTA

32

SANTANYÍ, POBLE DE MÚSICS

AGRIMÒNIA FORESTALSón -si hem sabut contar- quatre. Des de Santanyí ens van ferpassar una estona divertida, contant-nos una història plenad´ilusions, somnis, anècdotes... que ens van transmetre el seugran sentiment per la música.Tot va començar amb un caramull d´idees per omplir horesmortes i així, passar moments inoblidables.N´Alfredo i en Berna, “al.lotets depaquete”, iniciaren, sense saberl’instrument que volien tocar, les sevesaventures i incursions musicals. Unavegada complet el grup amb en Sebas i enMiquel arribà el dilema de trobar-li nomal grup. Agrimònia Forestal sortí a l´atzaramb l´ajuda del diccionari (planta medici-nal per a la panxa). Però, el grup, realment,es va veure consolidat quan una lletraperduda i una música sense vida vanfusionar-se i va sorgir, a base d’assatjos,“Putes guerres”. Les seves lletres,semprecomposades per ells, parlen de problemesactuals i de la preocupació per la nostra terra, a més a més,alguna de cuita amb el pa d’un forn picant i que pujen el to dela nit, quan, a les altes hores que solen fer els seus concerts,pugen la moral i la festa als seus admiradors i amics. I la pugenperquè cada una d’elles ens transmet un sentiment especial idiferent.Ara, el grup, ja amb gran experiència-entre rialles i brometes-ens conten les seves primeres actuacions davant el gran públic,que van ser agradables i que no s’aturen de recordar.Per aquest imminent estiu no ens tenen preparat gaire trui, elsseus grans projectes sortiran cap a l’any que ve, seguramentnou disc amb noves cançons i més ganes de brou calent, bencalent!Mirant cap a un futur, Agrimònia, vol treure un CD encondicions, només per fer més concerts, però de cara a la partlúdica de la vida, ja que no pensen dedicar-s’hi professionalment( si no els hi toca la loteria!-je,je,je-).Parlant de l’actualitat musical, els vam preguntar sobre el

programa musicaltelevisiu OperaciónTriunfo i obtinguerendiverses opinions. Unsopinaven que era unapossible sortida peraquelles persones quetenen il.lusions percomplir, altrespensaven que eranomés un altre“xanxullo” per

aconseguir calerets, però al final van arribar a la conclusió dequè el triomf hagués estat si el programa no s’hagués televisat.Idol? Klaus Meine (cantant d’Scorpions)Dediquen la seva obra creadora en forma d’agraïment a l’institut(“que ens donen rollo”), a tots els que els fan entrevistes(gràcies,gràcies!!! -je,je,je-) i els pujen cap a l’èxit.

JOC FORA (se pensen).Definició: Joves, uns joves que nosaben on van, però que van bé. Lesseves versions de diferents grupsmusicals del panorama musicalcatalà com els Ja t’ho diré, els Petso Lax’n’busto van combinant-seamb altres de pròpia creació que,de cada vegada més, són d’unaqualitat extraordinària. En JoanRamon, el més jovenet, aporta algrup uns impressionants “solos” de

guitarra, juntament amb en Jaume Antoni, l’altre guitarristadel grup, que lliguen amb els de bateria de’n Sebas i amb lainconfusible sonoritat del baix de na Marina i tots ellsacompanyen en Gustí, la veu del grup, a començar una novaaventura que ara complirà el primer any de vida i que, comalguns podreu recordar, aquesta aventura començà aquí, al’institut, quan se’ns presentaren amb el nom de Kariòpsida.Posteriorment aquest nom ha anat canviant donant lloc a altresalternatives com Rots d’all, Xupitos de sobrassada... No obstantvan decidir optar per Va Com Va, però encara no satisfets hanacabat com “Joc Fora”, que encara no es segur (s’esperenpròxims canvis, si algú vol aportar alguna sugerència?!? -je,je,je-). S’ha de dir, que la capdavantera d’aquesta idea fou na XescaSuau (la nostra cap d’estudis), la qual els donà la darrera empentaque necessitaven oferint-lis l’oportunitat de realitzar els seuspropòsits.Els seus records del primer “concert” no són gaire bons, hi vahaver símptomes de mal de panxa, molts d’empagaïment, molts

Magdalena Vich, Maria Inés Clar 1r.Batxillerat B.La societat canvia i les tendencies també, així doncs, el nou mil·leni està ple de sons i, en aquesta ocasió, hem decidit visitarels parells de grups que ens mostren les seves qualitats musicals. Els Joc Fora, nou grup ple d’il·lusions i ganes de divertir-se, igual que els seus companys d’Agrimònia Forestal els quals tenen un poc més de rodatge i estan pujant molt amunt i, enla nova tendència de Jazz els joves Dionisio’s Jazz Band. Tots són fantàstics i ens han deixat uns minuts per poder-losespigolar el suc i tot el que tenen dins aquesta ment privilegiada.

Els componets d’Agrimònia Forestal tot desfilant per nosaltres

Guitarra i veu de Joc Fora durant la firade Santanyí.

REPORTATGE

33

Jaume Amengual Bonet, alumne de 1er de Batxilleratd’aquest centre, fou guanyador el passat dia 7 d’Abril de lamodalitat de piano, d’entre 14 i 20 anys, en la 3ª edició delconcurs internacional de Sóller.Aquest concurs constava de dues categories i hi hagué moltaparticipació. El nostre particular guanyador va ser guardonatamb 300 € en material musical. Dia 6 passà la fase declassificació i dia 7 superà la gran final amb molt d’èxit.A més d’aquest premi ja duu guanyats altres certàmens deels Illes Balears.Ens hem informat sobre la seva “carrera musical” i ens hacontat que toca piano des de els 10 anys a l’Escola de Músicade Santanyí i els seus professors són: Ireneusz Jagla i IvánMartín.Tot ho ha anat superant amb excel.lentsqualificacions.De l’any 2000 és alumne del Conservatori de Palma, peròencara continua sent alumne de l’Escola d’aquí.

JAUME AMENGUAL*, GUARDÓINTERNACIONAL DE MÚSICA

de nirvis... però si vos serveix de consol heu de saber que elresultat va ser magnífic ;-).Els vam demanar a veure quins projectes ens tenien preparatsper aquest estiu (somiat estiu!!!) i entre rialles van confessar-nos el “maltrago” que estan passant de veure com lescompanyies discogràfiques es barallen per ells -je,je,je-.Passada una estona, espigolarem qui eren els seus grans ídols idescobrirem la unanimitat del grup: Rosa, Bisbal i Bustamante(uueeeee!!!), ens contestaren a l’unisó, però ens timaren, enrealitat són Guns’N’Roses, ACDC i Bob Marley.Durant la xerradeta que tinguerem amb ells, no deixaren desucceir el comentaris d’Operación Triunfo i quan va arribar

l’hora de demanar-lis la seva opinió novan saber que dir,just van especificarque hagués estatmillor si no s´haguéstelevisat i tot d’unavan baratar-nos eltema dient-nos lagent a qui agraeixenque és a la gent queels ajuda a navegardins aquest mar

d’aventures i donam per suposat que a tots els seus fans.

DIONISIO’S JAZZ BAND

Aquest grup de jazz es desmembrà de la família de l’Escola deMúsica de Santanyí per fer coses noves i per demostrar tot elque eren capaços de fer. Finalment podem veure els resultats.Nou joves de Santanyí, en concret del municipi de Santanyí,que són en Joan i en Miquel Amengual amb els trombons, enBiel Febrer a la bateria, en Jaume Amengual* al piano, enMiquel Mulet amb el saxo tenor, en Mateu Nadal amb latuba, en Toni Llull amb la trompeta, en Sebastià Galmés ambel saxo alt i el seu germà Llorenç amb una altra trompeta.La idea de formar el grup va sorgir un vespre d’estiu desprésd’un soparet i una llarga i coventeta vetlada. El qui duia méstrui de tot era en Miquel Mulet i ho va proposar als altres i ja hoveis, ho han aconseguit, han triomfat amb el nom de Dionisio’s:Déus de les orgies i del vi, cosa que van treure d’una classe defilosofia.La primera “prova” de cara al públic, com a grup, fou un poc

passada per aigua(fira de Santanyí),però llavors, ambl’immens calor queels oferiren tots elsseus oients, la festas’animà moltíssimi tot anà sobrerodes...La música que toquen no està composada directament perells,sinó que d’una cançó o música ja existents, ells en fan laseva pròpia versió.Per ells, el futur és llunyà, de moment el que volen és disfrutarde les oportunitats que els dóna la vida dins aquest camp quetant els agrada, la música, i si la vida els brinda bon camí enaixò: Bon Vent! S’arribarà fins on es podrà.Abans de la pujada prèvia a cada actuació, ens han confessatque necessiten omplir el cos d’un dolç elixir, quin serà aquest???Els seus ídols són: Duke Ellington, Tito Puente i Dizzy Gillespie.Com a tots els altes grups, a ells els tocà desvetllar-nos la sevaopinió sobre el concurs musical de l’actualitat, OperaciónTriumfo i la resposta fou semblant als seus anteriors companys,pensen que hagués estat coionut si no l’haguessin televisat, jaque és un bon aprenentatgedins el món de la música.Finalment, el seu triomfpersonal, l’agraeixen al’Escola de Música deSantanyí, a Pedro Vallbona,a n’en Joan (tècnic de so), an’en Toni Cuenca, enMiquel Bonet i sobretot a lagent que els ha donat suportfins ara i que esperen que elsho segueixin donant.

***Volem agraïr-vos la vostra col·laboració, donar-vos lesgràcies per l’estona divertida que ens heu fet passar i sobretotdonar-vos ànims per seguir endavant ja que pensam que podeuarribar lluny, molt lluny!!!

Els dos germans components de JocFora.

Els Dionisio’s Jazz Band són un grup de joves dequasi tots els pobles del municipi excepte un deManacor.

REPORTATGE

34

FINA HISADO, RECORDWOMAN I CAMPIONADE BALEARS DE CROS

La professora de matemàtiques és una autèntica col·leccionista de rècords i medalles. En totalen suma 84. A més ha aconseguit els rècords de Balears a les destàncies de 600m, 3000m i5000m pista i mitja marató, qui sap, si al mundial de Puerto Rico la xifra encara augmentarà.

Alícia Adrover , Maria del Mar Font 4rtC

Ets campiona de Balears i ensenyesmatemàtiques, com és això?M´agraden les dues coses. Viure de l´atletismeno és fàcil, i econòmicament no està benpagat, deu ser per això que per joprincipalment és l´ensenyament.Quin temps fa que ho practiques?Aquesta temporada fa vint-i-tres anys queestic dins l´atletisme tan autonòmic com na-cional.Havies guanyat altre campionat? Quin?Sí. Tenc cinc rècords de Balears, trenta-quatre vegades campiona de Balears, trenta-una vegades subcampiona de Balears, onzevegades tercera de Balears i tres vegadescampiona d´Espanya de 1.500m., 5.000m. iCross.Què es sent quan et col·loquen la medalla?Uff! Molta satisfacció. Són moltes horesd´entrenament i quan guanyes sents que elteu esforç ha valgut la pena.Et dediques plenament a aquest esport oho tens com a “hobby “?És un hobby, però t’ho has de prendre de veresi s´han de dedicar moltes hores diàries.Matemàtiques o cross?Les dues coses.Com compagines la teva feina amb l´esport?Tenc el temps ben estructurat per fer les dues coses, els matinstreball a l´institut i els horabaixes els dedic a entrenar.Et permet sortir de marxa amb els amics?Sí, però jo no solc sortir, tot el dia el passes entrenant i estàscansada, i si surts, l’endemà al matí també has d´entrenar, inecessites estar descansada.En practiques més d´esports?No, ja és suficient amb aquest!Explican´s un poc en que consisteix això del cross.La modalitat del cross és córrer per terrenys que no siguin asfalti amb certs obstacles que t’hi pots trobar.Quantes hores diàries entrenes?Unes tres hores diàries.Has viatjat mai fora de Mallorca o a l´estranger?Sí. He participat en Campionats a Catalunya concretament aBarcelona, Tarragona i Sabadell, també a València, SanSebastián, Santander, Tenerife, Navarra, País Basc, Logronyo,Jaén i Ciudad Real, i de molts més llocs.Havies estat entrevistada altres vegades?Moltes vegades.

Ets afeccionada a l´esport des de petita odes de fa poc?Vaig començar per afecció a l´escola, quantenia onze anys, motivada per Julià Mascaróamb qui realitzava els entrenaments.Vas ser tu tota sola que et vares iniciar al´atletisme o algú et va aconsellar?No. Vam començar un grup d´amics al´escola.Quins consells donaries als interessatsque es volen adintrar en aquest món?En primer lloc que ho practiquin com unhobby, però també és important que hi hagigent que et pugui ajudar, això no és untreball de tu sol, hi ha molta gent darrereteu.Esport per homes, dones o mixtPer a tothom i a qualsevol edat.Has tengut problemes alguna vegada?No.Ens imaginam que ara tot seran pregun-tes, no sempre es té una professoracampiona de competició.Sí, la veritat és que els alumnes s´haninteressat molt.I els teus companys que en diuen?S´han interessat per l´esport que pràctic.

Estan contents de que hagi guanyat el Campionat de Balears.Esperes guanyar més premis?Sí, m´agradaria arribar als diferents campionats autonòmics inacionals.Guanyes molts diners amb això?És un esport molt sacrificat i econòmicament es guanya poc.En realitat amb el que hi guanyes és amb la publicitat que tudones.Quins esportistes admires?A nivell nacional a Fabián Roncero que té els rècords d´Espanyade 10.000m., mitja marató i marató, i a Abel Antón, campió delmón de marató. També cal destacar a Carmen Valero i AnaIsabel Alonso.A nivell internacional, a Said Aovita i Emil Zatopek.Què opines del “positiu” donat per Johann Muehlegg?Estic totalment en contra de la gent que s´està dopant peraconseguir victòries i marques. Ara bé, cada esportista és res-ponsable del que fa.Quin és el teu pròxim objectiu? (Mundial, Olimpíada...)Prepar diferents campionats d’Espanya de pista de 5.000 i10.000 metres, i el campionat del món de pista que es farà aPuerto Rico.

ESPORTS/ENTREVISTA

35

1) Pep!!! La meva filla ja fa dos mesos que camina!!- Idò si que deu esser enfora!!

2) Va un caragol i derrapa.3) Mare, mare!!! Ja tinc 14 anys, puc dur minifalda..

- No.- Però, mare...- ¡ Que no Pepito, que no!

4) RRRING, RRRING!- Telepizza, què vol?- Magdalenes, no te fot!!!

5) Un lladre parla amb el seu company de garjola:- M’ha tocat un jutge supe eucat.- I això?- En vers de dir-me “xorizo” em deia embotit.

6) Dos amics es troben pel carrer:- Uep, com anam, on t’havies ficat que no et vèiem

per enlloc?.- He estat internat a un centre on et lleven les ganes

de fumar.- I què fas fumant?- Fum però sense ganes.

7) Un bollat del manicomi està pintant una paret del pati, pujatdamunt una escala. De sobte, passa pel seu costat uncompany que li crida:

- ¡¡¡¡ Augustet!!! Ves alerta i fes el favor d’agafar-teben fort a nes pinzell, que me’n dure s’escala.

8) Quina cosa és blanca, dóna voltes, i si te cau damunt desd’un arbre te mata?- Una rentadora.

9) Un home està assegut a damunt unaacera amb una canya de pescar amb sa mà. Mentres,passa un home amb el cotxe, el veu, s’atura i li diu:- Què, piquen?- Si amb tu ja en van vuit.

10) Dos homes van pel carrer i un li diu a l’altre:- Què dus dins aquesta senalleta?- Polllastres, si endevines quants en duc els te regal a

tots tres.11) Va una barca en es moll i rebota.12) Un coronel sol.licita parlar per telèfon amb l’estat major

a altes hores de la nit, a l’altre costat li contesten:- Qui es l’imbècil que truca en aquestes hores?!- ¡ Però home, sap vostè amb qui parla?!! Som es

coronel.I l’altre li contesta:- I vostè sap amb qui parla?- No.- Ufff!! ¡¡Menys mal!!

En quin equip jugues ?.Per quantes temporadest‘han fitxat?Jug a l’Atlético Madrileño, en la categoria dedivisió d’honor. Estic fitxat per tres temporades.Quantes hores entrenes cada dia?Dues hores cada dia menys els dissabtes idiumenges, que jug el partit.En què penses quan surts a jugar un partit?( Riu...).Quan surt al camp de futbol pens enguanyar,fer-ho el millor possible i escoltar el queem diu l’entrenador.Et supossa massa esforç compaginar estudis iesport?Molt,massa...(respon rient-se’n).és molt difícil peròés pot dur bé.Què fas en el teu temps lliure?Dormir,donar voltes per Madrid i també estar ambla meva al.lota.On vius i amb qui?Visc a una residència d’Alcorcón amb els jugadors.Som trenta-cinc. Dins cada habitació hi som tres.Conèixes FERNANDO TORRES?Què en penses?Sí que el conec, és molt bo, molt simpàtic i sobretot molt bonapersona.

EN SALVI CAÑETE TRIOMFA A L’ATLÉTICODE MADRID.

“El meu sommi és jugar a primera divisió”, diu l’ex-alumne de l’Institut.

Què opines del president GIL?(Riu...) No és tant mala persona com la gent diu.L’hevist només una vegada en la meva vida...Quin és el gran somni de la teva vida?El meu somni... jugar a primera divisió.Et pensaves arribar tan lluny?Doncs...la veritat és que no però intent fer-ho el millorque puc.Qui ha estat el teu major suport en aquest món del’esport?El meu oncle Ventura, Alvaro Solana, Rafa Serrano,els meus pares i família.Quina és la teva meta?La meva meta seria arribar a jugar a primera divisió,com he dit abans, però tambè és GUANYAR!!! I fer-ho el millor possible.Has visitat quasi tota España. I ets molt jove. Avegades anyores la teva familía?Trob a faltar a la meva família quan no tinc res a fer.Quin missatge enviaries a altres al.lots que estiguinpel mateix camí que tu?

Els diria que aquest món és molt difícil i molt dur, però si volsaconseguir alguna cosa t’has de sacrificar.

Juana Mª Hidalgo 1r Batxillerat B

Damià Bonet, Toni Sbert, 1r Batxillerat- B/A

DOIS I MÉS DOISHUMOR

ESPORTS/ENTREVISTA