Embed Size (px)
Citation preview
1
3ªÈ
poca
, nú
m. 2
2Ju
liol 2
014
QüestionariNeus Sanmartí Pàg. 9
CuriositatsLa capella de Sant Jordi del
Palau de la Generalitat Pàg. 11
ActivitatsXàtiva i Almansa Pàg. 2
Balanç de les activitats
commemoratives del Tricentenari
de la Guerra de Successió Pàg. 7
El Castell d’Almansa. Foto: Montserrat Baig
2
En la defensa de la ciutat van tenir especial protagonisme els Maulets, milícies irregulars que entraven en combat sense cap tipus de formació militar. En el monòlit de pedra tallada que els va dedicar la ciutat hi figura "Als Maulets per l'heroica defensa de la ciutat cremada en 1707 per Felip V en la lluita pels furs valencians“.
Altres llocs d'interès històric
Vam iniciar el recorregut davant l'Ajuntament (antic edifici del banc d'Espanya) en front de la popular font del Lleonet (si us conviden a un lleonet us donaran un gotet d'aigua). A continuació, el monument als Maulets junt al convent dels franciscans (1294), l'edifici anomenat Almodí on s'emmagatzemava i es venia blat
�
Act
ivita
ts
Foto J. Badosa
Descoberta: Xàtiva i Almansa(30-V-2014 / 1-VI-2014)
Text: Ma. José Martínez i Montserrat BaigFotos: Montserrat Baig
.
El 31 de maig a les 8 del matí 33 persones vam iniciar un viatge de cap de setmana, amb autocar, des de l'estació de Sants de Barcelona, a Xàtiva i Almansa i com a final de les activitats culturals d'aquest curs per recordar llocs i fets de la Guerra de Successió (1701-1715).
XÀTIVA
Al mig dia vam arribar a l'hotel Vernisa de Xàtiva. Desprès de dinar, quatre representants de la Fundació Scout Sant Jordi de l'escoltisme valencià ens van acompanyar a la visita pel Patrimoni Històric de la ciutat. Un d'ells Carles Cuenca, historiador, amb molt bona disposició, ens va explicar els fets històrics, socials i econòmics més rellevants de la història de Xàtiva i ens va permetre conèixer i comprendre els fets de 1707, les seves causes i les seves conseqüències.
Guerra de Successió a Xàtiva
La recuperació econòmica i demogràfica de Xàtiva de la segona meitat del segle XVII es va veure truncada per la Guerra de Successió: el juny de 1707 els exèrcits borbònics del general D'Asfeld incendiaren la ciutat austriacista. L'ordre del incendi va ser donada per Berwick, el triomfador d'Almansa, abans del setge de la ciutat. La població fou molt castigada i fins i tot el nom de la ciutat fou canviat pel de NuevaColonia de San Felipe. El 1811 recuperà el nom de Xàtiva, gràcies a les Corts de Cadis i concretament al diputat Joaquim Llorenç Villanueva.
Monument als Maulets
3
En el seu interior ens vam aturar davant la tomba del canonge Vinyes, cap de l'escoltisme, obrerista i que fou assassinat l'any 1936 durant la guerra civil espanyola i, pel seu interès artístic, davant d'un retaule dels Sants Joans i Santa Úrsula ambdós del segle XVI.
Entre altres edificis i elements interessants destaquen, el convent dels dominics que posteriorment va ser seu de la Inquisició, un retaule ceràmic d'estil rococó (S XVIII), la casa del Papa de la família Borja, Alexandre VI, i finalment l'església de Sant Pere del segle XIV que en el seu interior es troben elements d'ornamentació d'estil barroc, pintures murals de força colorit i un interessant retaule dedicat a Sant Pere i Sant Pau d'estil gòtic i renaixentista.
�
Act
ivita
ts
i que actualment és un museu on es troba el quadre de Felip V penjat cap per avall i que no vam poder veure perquè estava tancat.
El Carles ens va comentar que la crisi econòmica actual afecta al comerç i la indústria de Xàtiva i tot passejant pel barri antic, ens va fer notar la seva despoblació, com a conseqüència de la sortida de la ciutat d'un gran nombre d'immigrants.
Vam arribar a una gran plaça on cal destacar dos edificis: l'antic hospital que conserva un interessant portal de gòtic florit i altres elements renaixentistes i, en front, la Seu de Santa Maria, construïda sobre una mesquita. Actualment és un edifici renaixentista de planta de tres naus amb creuer, erigida en col·legiata el 1413 pel Papa Benet XIII i no és seu episcopal per no voler dependre en el seu moment de Castella.
Façana de l’antic Hospital
Retaule de l’església de Sant Pere
4
L'Herminio ens va fer notar l'habilitat del pintor en mostrar les unitats militars d'ambdós bàndols representades a diferents llocs del quadre seguint els esdeveniments militars succeïts durant les hores que va durar la batalla.
Camp de la Batalla d'Almansa
Es troba a poca distància del nucli urbà. Al baixar de l'autocar i desprès de fer uns quants equilibris per travessar un petit rierol ens vam trobar el camp on tingué lloc la batalla, que té una extensió aproximada de 6 Km. d'amplada i 18 Km. de profunditat.
El 25 d'abril de 1707 es va lliurar la batalla entre les forces de Felip V de Borbóformades per 25000 homes entre castellans i francesos, comandades pel duc de Berwicki les forces de la Gran Aliança favorables a l'arxiduc Carles d'Àustria formades per 18000 homes portuguesos la majoria, holandesos i britànics, comandades per Lord Galloway i el Marquès de les Mines.
Ens vam situar al voltant d'un dels monuments que hi han dedicats a la batalla i allà l'Herminio explicà que en principi les forces aliades, amb menys cavalleria que l'enemic, obtingueren un cert èxit, però Berwcik desplegà una maniobra envoltant que va obligar a les forces aliades a replegar-se vers Alacant i durant la nit atacàper la reraguarda produint-se definitivament el desastre dels aliats.
Act
ivita
ts
A la sortida d'aquesta església va finalitzar el nostre recorregut per la ciutat i ens vam acomiadar dels nostres acompanyants.
ALMANSA
L'1 de juny desprès d'esmorzar vamviatjar a la ciutat d'Almansa.
A l'arribar a la ciutat la primera visió és la del seu emblemàtic castell. A la plaça de Santa Maria on es troba l'església i l'Ajuntament amb una original façana manierista, vam conèixer el nostre guia, l'Herminio Gómez, que ens havia d'acompanyar durant les visites al Museu de la Batalla d'Almansa i al camp on es va produïr l'esmentada batalla.
L'Herminio bon comunicador i gran coneixedor dels fets històrics va saber captar en tot moment la nostra atencióintroduint en el seu relat aspectes humans, socials i fins i tot poètics que van fer interessant i amè un tema, en principi poc atractiu, com és la descripció d'estratègiesmilitars en una batalla.
Museu de la Batalla
A destacar la rèplica del quadre de la Batalla d'Almansa (l'original està al Palau de les Corts Valencianes, cedit pel Museu del Prado) que Felip V va ordenar realitzar a Filippo Pallotta (dibuixant i enginyer del exèrcit) i Buonaventura Ligli(pintor) desprès de la seva victòria. A cop d'ull el quadre és simplement la representació de dos exèrcits enfrontats en un camp de batalla, però la seva singularitat són les 181 referències numèriques detallades en la "cartela" de la part inferior, junt a pictogrames explicatius de les diferents banderes dels dos exèrcits.
5
Molt representatiu de la zona, està situat sobre el Cerro del Aguila. El va reconstruir l'infant Don Juan Manuel en el segle XIV sobre fortificacions musulmanes. En el segle XV Juan Pacheco i el seu successor DiegoLópez Pacheco, Marquesos de Villena, realitzaren moltes reformes i entre elles destaca la torre de l'homenatge que amb la seva volta apuntada i l'escala de cargol conformen un espai gòtic civil molt interessant. A partir del segle XVI el castell va entrar en una llarga etapa d'abandonament fins arribar a un estat ruïnós. Al 1921 va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional i el 1952 s'inicià la primera restauració. El 2001 amb el Pla Director del Castell d'Almansa s'unifiquenels criteris d'actuació.
Alguns es van animar a pujar fins a dalt de la torre de l'homenatge on es pot veure una esplèndida panoràmica, el "Corredor de Almansa" en tota la seva extensió.
Havíem visitat tot el previst i ens en vamanar a dinar al restaurant Hogar del Productor abans d’emprendre el viatge de tornada a Barcelona. �
Act
ivita
ts
Una altra de les causes de la derrota es troba en el fet que l'exèrcit austracistavenia cansat d'una llarga caminada, mentre que el borbònic estava més fresc (al final les guerres es guanyen o es perden per condicionants no específicament lligats a la batalla en sí).
El poble d'Almansa va sofrir cruelment les conseqüències de la batalla. Els vençuts es van refugiar a Xàtiva, que posteriorment va ser assetjada. Actualment la ciutat d'Almansa a l'abrilcelebra festes que recorden aquests fets.
La victòria va permetre als felipístesocupar l'Aragó i València que van veure suprimits els seus furs, les seves terres ocupades militarment i van patir una forta repressió.
En tornar a Almansa ens vam acomiadar de l'Herminio i començarem la visita al castell amb una nova guia.
Castell d'Almansa
Fortalesa medieval situada a la frontera entre els regnes cristians de Castella i Aragó i el regne musulmà de Murcia, va ser un lloc estratègic en aquella època i important nucli de comunicacions.
Contemplant el camp de batalla
El Castell d’Almansa
Per una ambientació musical d’aquesta visita us recomanem el Romanç de cec, pista 7 del CD Al Tall 25 anys en directe .
6
Act
ivita
ts
Foto J. Badosa
Descoberta: Xàtiva i AlmansaÀlbum de fotos
Fotos: Joan Millán
.
En Carles Cuenca ens explica Xàtiva Davant l’antic Hospital de Xàtiva, cremat el 1707
Davant el convent de St. Domènec. Al fons la Seu Almansa. Museu de la Batalla
Herminio Gómez explicant el quadre de la batalla Almansa. Trepitjant el terreny de la batalla
7
La Descoberta d’hivern del 25 de gener de 2014 ens va portar a les valls del Montcau, Mura i Talamanca . En aquesta darrera població vàrem visitar el castell i l’escenari de la darrera victòria de les tropes catalanes sobre les borbòniques, un mes abans de la caiguda de Barcelona.
El 28 de febrer es va repetir la visita al Born Centre Cultural per a aquelles persones que no havien pogut participar en la visita del novembre anterior.
El 29 de març vàrem dedicar la Descoberta de primavera a visitar Cardona 1714. La fortalesa inexpugnable . Precedida de la visió d’un audiovisual, els participants van poder recórrer el castell on 1.800 homes amb el coronel Desvalls al davant van resistir el setge de 25.000 soldats borbònics entre novembre i desembre de 1711, cosa que va allargar la guerra tres anys més. El castell va capitular el 18 de setembre de 1714, en compliment de les condicions imposades pels borbònics per no arrasar Barcelona.
El 26 d’abril la Descoberta ens va portar a Cervera i la Torre de la Manresana . Ens va servir per conèixer una de les conseqüències de la política de Felip V: la supressió de les Universitats i Estudis que hi havia a Catalunya i la creació de la Universitat de Cervera. La Torre de la Manresana és el què queda del castell de la Manresana, prop dels Prats del Rei, on tingué lloc la batalla del mateix nom simultàniament amb el setge al castell de Cardona l’any 1711.
�
Act
ivita
ts
Foto J. Badosa
Balanç de les activitats realitzades en commemoració delTricentenari de la Guerra de Successió
Text: Jordi Canet
Durant aquest curs 2013-2014 que estem acabant hem dedicat la major part de les activitats realitzades a commemorar el Tricentenari de la Guerra de Successió. Tot seguit en fem un breu resum.
Vàrem començar el 10 d’octubre amb un Dimarts cultural dedicat a la Barcelona de 1714. Des de les teulades i terrasses de Santa Maria del Mar es va poder veure una panoràmica del barri de Ribera, que seria enrunat més tard per ordre de Felip V per bastir la Ciutadella. Els participants es van desplaçar després fins l’Arc de Triomf, on va començar un recorregut a peu que va seguir pel convent de Sant Agustí i diversos punts d’interès històric per acabar a la placeta d’en Marcús.
La Descoberta de tardor la vàrem fer el 19 d’octubre al Moianès i ens va servir per, entre altres coses, visitar a Moià la casa natal de Rafael Casanova i Comes (1660-1743), conèixer els seus antecedents familiars i els fets que van portar a l’11 de setembre de 1714 en que sent Conseller en Cap de la ciutat de Barcelona va caure ferit.
El 16 de novembre vàrem fer la primera visita al Born Centre Cultural , a Barcelona. Després d’una introducció a càrrec del seu director, es van poder visitar les restes que s’han tret a la llum de les cases de part del barri de Ribera, així com les exposicions (permanent i temporal) que s’hi han instal·lat. D’aquesta manera ens vàrem poder fer càrrec d’allò que va suposar el setge de Barcelona per part de 80.000 soldats borbònics entre el juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714.
8
Si haguéssim volgut fer les visites seguint un ordre cronològic hauríem hagut de fer-les més a menys com segueix:
1707.- Batalla d’Almansa. Setge i incendi de Xàtiva.
1711.- Setge del castell de Cardona. Batalla dels Prats de Rei.
1714.- Batalla de Talamanca. Setge de Barcelona.
1717.- Supressió de les set universitats de Catalunya i creació de la de Cervera. Inici de l’enderroc del barri de la Ribera de Barcelona. �
Act
ivita
ts
Foto J. Badosa
Finalment, els passats 31 de maig i 1er de juny vàrem poder conèixer de prop les vicissituds de la batalla d’Almansa i el posterior setge i incendi de Xàtiva , que podeu trobar explicades en el present número del CALIU.
Com a conclusió podríem dir que les visites ens han permès comprendre la complexitat d’un conflicte internacional que va començar en terres centreeuropees per iniciativa dels països signants del Pacte de La Haia i que, un cop Carles III va accedir a la corona imperial austríaca, van deixar els catalans sols davant les tropes borbòniques..
Presentació de llibre
El dimarts 9 de setembre , es presentarà el llibre Sant Andreu de Palomar. De Francesc de Tamarit al Decret de Nova Planta (1640–1716) escrit per diversos autors i patrocinat per l'Ajuntament de Barcelona.
En aquest llibre, Sebastià Que, soci d'Antics Escoltes i Guies, hi aporta la biografia de Francesc de Tamarit, el diputat militar que, al voltant de la Guerra dels Segadors, es va distingir per la seva aferrissada defensa de les llibertats de Catalunya.
En el llibre s’hi exposa abundant informació inèdita, extreta de centenars de documents originals consultats, ressaltant la descoberta de la vinculació personal de Francesc de Tamarit amb Sant Andreu de Palomar, fet que podria explicar la destacada participaciód’aquest poble en l’alliberament del diputat militar i en els esdeveniments del Corpus de Sang.
Data i lloc de presentació:
Dimarts, 9 de setembre de 2014 , a les 19 hores, al carrer dels Segadors, just davant la Capella del Sant Crist dels Segadors. Estació de metro, línia vermella, “Sant Andreu”. En cas de pluja l’acte es realitzarà a l’Auditori del Centre Cultural Can Fabra.
9
Cal recordar que en aquells moments, la única opció alternativa era el “Frente de Juventudes” o la “Sección Femenina”.
P.- Quines responsabilitats has tingut dins l’escoltisme/guiatge fins ara?R.- Vaig ser ajudant de majorala, majorala, cap de les majorales (no recordo com se’n deia al “càrrec”) en el primer equip de Guies St. Jordi, amb la Rosa M. Carrasco com a comissària general, i després co-comissària general (1975?), en l’equip que es va fusionar amb minyons i que en dèiem “set i mig”(tres comissàries, quatre comissaris i el consiliari)P.- Vas dedicar uns quants anys de la teva vida a l’escoltisme/guiatge. Quins són els valors que més et van marcar? Alguna situació concreta de la teva vida personal o professional ha estat resolta utilitzant els punts de la Llei Escolta?
�
Neus Sanmartí i Puig
Aquí teniu un nou joc de respostes al Qüestionari que anem proposant a persones que han viscut intensament l’escoltisme o el guiatge.
P.- Quan vas entrar al guiatge? Quina edat tenies? On vas començar?R.- La meva entrada a les guies va ser el 1956, quan ja tenia 14 anys. A casa coneixien Mossèn Batlle i, per tant, l’escoltisme. Però no va ser fins a aquesta edat que la meva germana i jo ens vàrem decidir. Era el moment de l’adolescència i sabíem que si ens hi apuntaven els pares hi estaríem d’acord i, al mateix temps, faríem activitats de forma independent. Com volíem autonomia total, cadascuna ens vàrem apuntar a dos agrupaments escoltes diferents en funció de les amigues que hi coneixíem: ella va anar a l’Agrupament Congesta i jo al d’Elisenda de Montcada. Vaig estar a l’Esplet i després al Clan. Recordo especialment l’any (que van ser dos) amb la colla de novelles, amb l’Elisabet Laplana que era la nostra cap. Va ser excepcional.
P.- Creus que la situació per la que va travessar el nostre país durant els anys de la dictadura va afavorir l’engrescament de moltes persones per l’escoltisme/ guiatge?En el meu cas va ser força clar, junt amb la vinculació de bona part de l’església renovadora i catalana amb l’escoltisme. Recordo de petita haver anat a missa a Riells del Montseny, on Mn Pere Ribot la feia de cara a la gent i tot en català, i molts altres moments. L’escoltisme catòlic va fer possible que persones que no s’havien exiliat, catòliques però no franquistes, trobessin un lloc per a què els seus fills visquessin valors diferents dels que es promovien a l’escola i a l’ambient.
Qüe
stio
nari
10
R.- A les associacions amb un gran passat i que van ser fortes en bona part degut a fets contextuals -ja hem parlat del caràcter antidictadura i cristià-progressista del moment- els hi costa molt evolucionar, però en el cas de l’escoltisme els canvis han estat constants, gràcies suposo al fet que els responsables han estat sempre persones joves i innovadores. Valoro molt especialment l’esforç que el moviment està fent actualment per un canvi en profunditat, tant pel que fa al replantejament de la visió d’espiritualitat no necessàriament lligada a la institucióesglésia catòlica, com al de la necessitat d’establir vincles més forts o fins i tot fusionar-se amb d’altres grups d’escoltisme a Catalunya. Crec que és necessari perquè el context del país i de l’església actual demanen aquests canvis.
P.- Segueixes en contacte amb alguns companys / companyes d’aquells mo-ments? Els tornaries a dedicar aquests anys a l’escoltisme/guiatge o creus que ara faries una altra cosa? R.- Només he tingut contacte amb companys de l’escoltisme amb els que m’he anat trobant per motius professionals, tot i que en el darrer any m’ha agradat tornar a trobar-me amb companys a través del grup “’antics escoltes. Quan vaig deixar de ser comissària ho vaig fer amb la creença que els nous responsables havien d’actuar amb total autonomia respecte els “vells” i sempre he defugit implicar-me formalment. Però això no ha exclòs fer col·laboracions puntuals i participar en el Senat.
�
R.- Crec que el valor més important va ser el de “servei” i no tenir por a prendre responsabilitats (el “sempre a punt”), però en general tots han estat com pals de paller en la meva vida. No hi ha dubte que l’experiència en l’escoltisme va marcar el meu interès per a l’educació i, per tant, en la meva professió. Recordo que un company mestre, amb el qual em vaig trobar després de més de 10 anys de no veure’ns, em va dir que les idees que explicava eren noves però que els valors eren els mateixos, i crec sincerament que aquests valors són els de l’escoltisme.P.- De quina activitat en guardes més bon record? Alguna anècdota que vulguis recordar?
R.- Com he dit, l’etapa clau va ser la de novelles, per la cap i les companyes de colla –amb les que ens vàrem entendre molt bé- i, també, per l’edat: 16 anys. Va ser l’any de la descoberta del món en tots els sentits, de l’entrada a la universitat, de les discussions “filosòfiques” sobre la vida, del coneixement del país a través de les sortides que vàrem fer (per exemple, cada mes anàvem a conèixer les ruïnes d’algun castell i, per tant, la història associada). Va ser l’any que, junt amb una de les companyes de la colla, em vaig tallar la trena ben llarga que m’havia acompanyat tota la vida conscient, és a dir, l’any que vaig començar a ser (o a sentir-me) adulta.
P.- L’escoltisme i el guiatge han anat evolucionant en el decurs del temps. Com valoraries els canvis que has viscut més de prop? Sembla que la societat en general i en especial la catalana tendeixen cada cop més cap a una laïcitat més gran. Quèpenses sobre el paper de l’Església en l’escoltisme i si continua tenint sentit la diferenciació entre escoltisme laic i escoltisme catòlic?
Qüe
stio
nari
11
P.- Vols dirigir alguna recomanació als caps actuals de MEG?R.- Només felicitar-los pel seu compromís, autoexigència i esperit d’iniciativa i renovació. Crec que el projecte que tenen entre mans no és fàcil de concretar, però al mateix temps és una mostra de la vitalitat del moviment.
��
P.- Et sembla que tres anys és un període adequat per liderar el moviment com a Comissaris, valorant les circumstàncies d’edat, evolució de la societat, etc.?R.- Segurament per consolidar un projecte són necessaris més anys, però la realitat és la que és i crec que és difícil demanar més als joves que accepten aquesta responsabilitat en un moment en que paral·lelament, estan iniciant-se molt d’ells i elles en el que serà la seva professió.
Qüe
stio
nari
La capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1936-39)
Font: Nemesi SolàEl nostre consoci Nemesi Solà ens fa arribar de tant en tant còpies de documents interessants per
diversos conceptes. Aquí en teniu un dels darrers.
Cur
iosi
tats
En aquest dibuix es mostra l’aspecte que tenia la capella de St. Jordi, habilitada com a habitatge i despatx, durant la guerra de 1936-39.
12
CALIURbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 10
08197 [email protected]
www.fundaciojsans.cat/node/42
Red
acci
ói E
dici
ó
Octubre Nou!Dissabte, 25 d’octubre
Visita pendent de confirmació
SetembreDissabte, 27 de setembre
Nova temàtica: Productes de la terra
Al voltant del Montseny
Visita a la granja de La Tavella (FundacióVivers de Bell-lloc) i a la Masia Mariona, del mecenes Rafael Patxot i Jubert.
Age
nda
Avi
sos Adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir
El 31 d’octubre de 2013, en un acte al Parlament de Catalunya, es va visualitzar l’adhesió de gairebé seixanta entitats o grups d’entitats cristianes al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, responent a la crida feta per un primer grup d’aquestes entitats.
Podeu trobar un bon recull informatiu d’aquell acte a:
http://grupsantjordi.blogspot.com.es/2013/11/mobilitzacio-eclesial-pel-dret-decidir.html
Com que la crida segueix oberta, l’Equip Coordinador del Grup d’Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans ha decidit fer ús de l’autorització que li va concedir la darrera Assemblea General per sumar-se a l’esmentat Pacte.
Pel dilluns 7 de juliol a les 19:30 està previst un acte a l’auditori del centre CaixaForum de Barcelona per afirmar i explicar el compromís cristià pel Dret a Decidir, per sumar noves adhesions i per reclamar-ne el seu exercici.
Novembre Nou!Dissabte, 15 de novembre
L’oli novell a les Garrigues
