Campanya Xarxa Musical Escolar - accat.cataccat.cat/mat_recursos/1242733312.pdf · los en format pdf a apartat Xarxa Musical Escolar.CAT o sol·licitar-lo a l’ACCAT per correu electrònic:

Campanya Xarxa Musical Escolar.CAT

Dossier 3 Curs 2008-2009

Setembre de 2008

Col·labora:

Associació Conèixer Catalunya - ACCAT Rbla. de Catalunya, 15, pral. 08007 Barcelona Tel. 93 412 57 33 – Fax 93 317 05 85 a/e: [email protected] - www.accat.cat

Amb el suport de:

En el marc de:

accat

1

Í N D E X Presentació ............................................................. 2 100 anys d’història: Palau de la Música Catalana ................................ 5

• Patrimoni de la Humanitat. Centenari del Palau ................ 6

• L’Orfeó Català .................................................................. 7

• L’Orfeó Català digne d’un Palau. El Modernisme ........... 8

• Visitem el Palau ................................................................ 9

• Els Silencis. Els fets del Palau ........................................... 12

• Qüestionari per als alummes sobre el Palau ..................... 13

• Repertori de cançons ....................................................... 19 Margarideta / El mariner / Muntanyes del Canigó Cançó del lladre / La dama d’Aragó / La Balanguera L’emigrant (comentari i partitura) .................................. 32 El cant de la senyera (comentari i partitura) ................... 36 Els segadors (comentari i partitura ................................. 40

• Fonts bibliogràfiques i discografia ................................... 45

Annex .................................................................... 46

• Nadales .............................................................................. 47 Cant dels ocells / On aneu pastorets L’àngel i els pastors / Santa Nit

• Sant Jordi ........................................................................... 54

• Varis ................................................................................... 57

Ei! Tu! / Jo tinc una cabana / Mai més / Més enllà Baixant de la Font del gat / Les roses franques

accat

2

PRESENTACIÓ

TROBADES i TROBALLES Enguany encapçalem aquesta 3a. presentació del dossier amb el títol de “Trobades i troballes” com a fruit del que hem constatat en aquests dos anys de vida de la Xarxa. TROBADES: Per dur a terme la Campanya XARXA MUSICAL ESCOLAR.CAT són essencials les Trobades amb els professors de música d’Eco a través d’uns Tallers de Música que s’organitzen a diferents punts de Catalunya: Tarragona, Vic, Girona, Lleida, Barcelona, amb una doble finalitat:

a) Presentar el contingut del dossier. Cada curs gira a l’entorn d’un centre d’interès musical acompanyat d’uns comentaris per als alumnes i d’un repertori de cançons adients al tema. També s’inclou un ANNEX que incorpora cants propis de les festes destacades de l’any.

b) Cantar el repertori. En aquesta tasca hi col·labora el director de coral i pianista, David Gómez, molt valorat per tots els que ja heu participat en algun dels nostres Tallers. En David forma part de l’equip d’AMICS DE LA UNIÓ DE GRANOLLERS. Aquesta activitat de cantar el repertori ha estat molt ben acollida pels professors. Serveix de ressort, és a dir, dóna impuls a aspectes que, de vegades, resten adormits. La primera bona conseqüència és que els professors canten plegats i sabent que, generalment, no obtindran aquests resultats amb els alumnes. En el fons desitgen que als centres Escolars de Secundària es canti i que cada aula sigui una coral. Cantar junts desplega entusiasme, il·lusió i un professor motivat té la capacitat d’engrescar els alumnes, d’apropar-los a la música a través del cant, d’emocionar-los... La segona bona conseqüència és que la trobada es converteix en una classe didàctica. El mètode emprat amb els professors: breus exercicis de tècnica vocal, repetició de les dificultats, afinació, etc. ajuden a ampliar els recursos que seran ben útils quan els professors es trobin davant dels seus alumnes.

TROBALLES: En aquestes “trobades” els professors també tenen oportunitat de manifestar-se i explicar les seves inquietuds, les seves il·lusions, les seves recerques... Tan de bo disposéssim de més temps per escoltar-nos tots plegats! I d’aquestes “trobades”, tant a nivell de grup com les que al llarg del curs anem realitzant individualment amb els professors que no han pogut assistir als Tallers de Música, hem descobert autèntiques “troballes”: Sou una veritable “troballa”. I malgrat que el col·lectiu de professors de música passa per moments difícils, és un gran goig tenir una conversa amb vosaltres. Ens retrobem:

- amb professors molt ben preparats musicalment - amb professors entusiastes que sempre participen en l’organització de festes en

els centres escolars

accat

3

- amb professors que han estudiat gralla perquè en la ciutat o vila on treballen, hi ha geganters o castellers, i ensenyen als alumnes a tocar-la

- amb professors que han format una coral, superant molts obstacles

- amb professors que fan arranjaments per poder formar un conjunt instrumental

- amb professors que cerquen formació per millorar les seves capacitats

- amb professors que formen part d’orquestres, de conjunts, o fan un concert en la

pròpia Escola

- amb professors que actuen com a cantants o com a solistes instrumentals... Davant d’aquest panorama, com no hem d’entusiasmar-nos i veure el futur amb més esperança malgrat tot?

POTENCIAR ELS CORS DE QUALITAT És un dels objectius centrals del projecte. La proposta iniciada el curs passat creiem que mereix una continuació. Els tallers es plantegen a dues bandes: comptar amb la figura d’un director de prestigi i, alhora, comptar amb un cor amb el seu propi director/a. D’aquesta manera podrem arribar a obtenir uns coneixements a través del comentaris i suggeriments del Director provinents de l’actuació del cor. La teoria i la pràctica caminen juntes per mostrar que és viable formar cors de qualitat si tenim uns coneixements bàsics i els sabem aplicar correctament. Enguany, també comptarem amb la presència del prestigiós director del Cor Vivaldi, Òscar Boada, i la participació de vàries corals, tant de primària com de secundària, per fer possible que les sessions siguin ben pràctiques i profitoses.

• També us oferim la possibilitat que els Centres Escolars participin en el concurs “Sons i Cançons” per alumnes d’Educació Infantil, Primària i Secundària que du a terme Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana dins la seva campanya “El país a l’escola”. Per a més informació dirigiu-vos al telèfon 93 318 54 24 – a/e: [email protected] – www.accioescolar.org

• Si algun professor interessat no disposa dels dossiers de cursos anteriors pot trobar-

los en format pdf a www.accat.cat apartat Xarxa Musical Escolar.CAT o sol·licitar-lo a l’ACCAT per correu electrònic: [email protected]

• Podeu fotocopiar el material del dossier segons els vostres interessos de treball.

accat

4

Per a qualsevol informació o suggeriment ens teniu a la vostra disposició com sempre! Coordinació Xarxa Musical Escolar.CAT: Montserrat Figuera Coordinació d’Activitats de l’ACCAT: Eulàlia Bofill ACCAT: Rbla. de Catalunya, 15, pral. 08007 Barcelona Tel. 93 412 57 33 – Fax 93 317 05 85 a/e: [email protected] – www.accat.cat

Xarxa Musical Escolar.CAT agraeix l’especial i valuosa col·laboració de: Òscar Boada (Cor Vivaldi) i David Gómez Comino (Societat Coral Amics de la Unió de Granollers) Agraïm també a Oriol Hernández i JM Pagan que ens hagin permès publicar les seves partitures o arranjaments en aquest dossier i el recolzament de: Víctor Cucurull (FUSIC), Jordi Maluquer (crític musical), Josep Porter (crític musical), Manuel Cabero (exdirector Cor Madrigal), Núria Trias (Institut Llongueras), Ramon Beltran (Corals inf. i juv. de l’Orfeó de Sants), Àngel Soler (director Estudi de Música A. Soler), Lluís Virgili (exdirector Orfeó Lleidatà), Pere-Albert Balcells (especialista en l’obra de Mozart), Josep Vila (Societat Coral Amics de la Unió de Granollers), Josep Espar (promotor cultural i Secretari Gral. de l’ACCAT), de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i d’AECCC – campanya “el país a l’escola” Transcripcions, còpies i diversos arranjaments a càrrec de: David Gómez. A/e: [email protected] - http://diapaso.net

accat

5

100 Anys d’història...

Palau de la Música Catalana

La casa dels cants

accat

6

Patrimoni de la Humanitat QUÈ ENTENEM PER PATRIMONI DE LA HUMANITAT? És un pla, proposat per la UNESCO, de protecció dels bens culturals i materials que reuneixin unes característiques de gran interès històric, artístic, arqueològic, ambiental. L’any 2007 es catalogaren 660 bens culturals, 166 bens naturals i 25 mixtes. També hi ha Obres Mestres del patrimoni Oral i Immaterial com per exemple la Patum de Berga. Aquest petit preàmbul ens ajuda a situar el tema que proposem.

EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA forma part d’aquest Patrimoni de la Humanitat. Per les seves peculiaritats úniques l’any 1977 la UNESCO el va incloure en la llista d’edificis dignes de protecció. És un honor comptar amb aquest reconeixement.

Centenari del Palau I A MÉS A MÉS, CENTENARI Si el fet que el Palau de la Música formi part del Patrimoni de la Humanitat ja és prou significatiu per conèixer aquest edifici singular, cal afegir-hi una altra circumstància. El dia 9 de febrer de 2008, es va commemorar el centenari del Palau. Una llarga trajectòria plena d’història i d’esdeveniments que mereixen ser coneguts i estimats.

Durant tot un any, del febrer de 2008 al febrer de 2009, hi ha previstos diversos actes commemoratius per festejar tal efemèride.

Els alumnes de l’etapa d’ESO no podeu quedar al marge de la història d’aquest centenari i

si ja heu tingut la sort de visitar el Palau, podeu tornar a recordar les característiques d’aquest edifici tan singular i, alhora, ampliar els vostres coneixements consultant l’extensa xarxa de d’adreces electròniques que teniu tan a l’abast.

Ara bé, cal que entengueu el perquè de la construcció del Palau. Si ho seguiu atentament

comprovareu com la il·lusió, l’entrega, la bona preparació i el talent de les persones va fer possible el que, sense aquestes actituds, mai s’hagués pogut edificar.

accat

7

L’ORFEÓ CATALÀ

No podem descriure el Palau de la Música Catalana si, prèviament, no dediquem un espai a parlar de l’Orfeó Català. Aquesta entitat coral fou fundada pel Mestre LLUÍS MILLET i AMADEU VIVES el 6 de setembre de 1891. Ja són més de cent anys d’una trajectòria brillant, sòlida i de prestigi. Hem de ressaltar que hi havia, en la societat d’aquella època, un fort arrelament de cors fundats per Josep Anselm Claver. Ara bé, un fet important com va ser l’Exposició Universal de l’any 1888, va propiciar que vinguessin orfeons estrangers. El Mestre Millet en escoltar-los va quedar tocat. Ell mateix ens diu: “La manera de cantar d’aquestes colles va ser una revelació per a mi. La tradició del bell cantar s’havia perdut en nostre terra.(...) En sentir, doncs, aquelles societats corals cantant amb un art nou per a mi, me’n quedà un record fondo que em rondinava per dins com el desig d’una cosa que havia de venir i a no tardar gaire.” El Mestre Millet havia descobert que hi havia un nou concepte d’interpretació coral. D’aquest fet i d’altres circumstàncies, nasqué l’Orfeó Català que, com hem dit, inicià la seva brillant carrera l’any 1891. A la crida inicial hi participaren 28 cantaires i 37 socis protectors. Al cap de 10 anys ja eren 172 cantaires i 400 socis. Per assajar llogaren un pis humil. Pagaven 20 pessetes al mes que és l’equivalent a uns 80 cèntims d’euro, és a dir no arribava ni a un euro. Sovint tingueren que canviar d’estatge segons les necessitats i possibilitats. Us indiquem els llocs per fer més real aquest relat. 1.- 1891 instal·lats al c/ Lledó, 6 2.- 1892 c/ Canvis Nous, 7 3.- 1894 c/ Dufort, 1 4.- 1897 c/ Plaça de Sant Just 5 i 6 entre 1906 i 1908 al c/ Ripoll, 22 i c/ Magdalenes, 2 Citem aquests canvis per mostrar, també, el coratge que es necessita quan s’emprèn una tasca de tal envergadura. S’ha de superar moltes proves, molts entrebancs. Ni el director ni els cantaires van sucumbir perquè aspiraven a que el seu Orfeó fos un cor de qualitat i que amb els seus cants persistís l’ànima del poble català i entonessin, alhora, les pàgines glorioses de la música universal. La figura del Mestre Millet fou decisiva per realitzar aquests objectius:

• divulgar el repertori del cançoner tradicional • crear, composar obres originals • interpretar les grans obres simfonicocorals

Cal remarcar l’interès i afany que el director va mostrar per preparar bé els cantaires tant per l’adquisició de mètodes de cant, com per fer classes de vocalització, d’interpretació. Les fites foren, des de bon principi, ben elevades i les obres dels grans compositors com Bach, Mozart, Wagner, Beethoven... formaren part habitual dels programes de l’Orfeó Català.

accat

8

L’ORFEÓ CATALÀ DIGNE D’UN PALAU: EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA LA CASA DELS CANTS Musicalment l’Orfeó desitjava transformar-se en un cor de prestigi. D’aquí ve que des de bon principi aspirava a tenir un lloc estable i propi per assajar i amb una sala d’audicions. Era el somni dels seus fundadors, dels cantaires, dels socis: disposar d’aquest edifici, disposar de casa pròpia i que fos un patrimoni artístic i cultural per al país. Doncs sí, va arribar el dia de començar a cercar un terreny per construir-hi l’edifici. Malgrat tot, l’ambient era propici per iniciar aquesta aventura. Es va tenir en compte l’aspecte econòmic, és a dir, que fos en una zona de preu assequible i una altra raó, que ens resulta insòlita avui dia, que estigués situat a prop dels cantaires. Per dur a terme aquesta iniciativa, de tanta envergadura, foren decisives dues persones:

• El president de l’Orfeó, Joaquim Carbó • L’arquitecte, Lluís Domènech i Montaner

L’arquitecte escollit tenia un gran prestigi professional i reunia un reconeixement social no menys important (President dels Jocs Florals, de l’Ateneu, Diputat de les Corts…) Tot era a punt per iniciar la gran obra d’aquest edifici que, sense saber-ho els creadors, esdevindria Patrimoni de la Humanitat. Abans, però, repassem el que va representar el Modernisme, per entendre les peculiaritats del Palau de la Música. EL MODERNISME El Modernisme és un corrent cultural i artístic, especialment arquitectònic i decoratiu. Va iniciar-se a Anglaterra i es va desenvolupar a d’altres països europeus a la fi del segle XIX. A Catalunya, concretament a Barcelona, va adquirir una gran expansió. En arquitectura es caracteritza:

• pel predomini de la corba sobre la recta • riquesa i detallisme de la decoració • ús freqüent de motius florals, vegetals • gust per l’asimetria • els arquitectes eren o treballaven amb ceramistes, vidriers, escultors, forjadors… • ús d’elements simples: pedra, majòlica, vidre, ceràmica....

Si tenim en compte aquests aspectes descobrirem que formen part de la construcció del Palau. Però el Palau és això i molt més.

accat

9

VISITEM EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA AMB LA PARAULA I LA IMATGE Es considera aquest edifici com l’obra més important i representativa del Modernisme a Catalunya. L’edifici es va construir només en tres anys. La primera pedra es va posar el dia de Sant Jordi, 23 d’abril de 1905 La inauguració va ser el 9 de febrer de 1908. Per iniciar el recorregut pensem que es va evitar separacions brusques entre l’exterior i l’interior. En l’edifici hi ha balcons, superfícies vidrieres, interior lluminós, fanals... PART EXTERIOR El Palau està situat en una cantonada. La façana segueix un ritme que no es trenca per l’angle que les uneix. Podem distingir: a) En l’angle de la cantonada: Hi ha un grup escultòric dedicat a la cançó popular catalana simbolitzada per una noia. També la configuren un conjunt de cares i personatges que representen totes les classes socials i edats: donzelles, vailets, avis, camperols, el llop de mar, l’elegant dama....Corona el grup escultòric la figura de Sant Jordi. L’autor d’aquesta obra fou Miquel Blay. b) En les façanes: Destaquen els bustos de músics com Palestrina, Bach, Beethoven, Wagner. c) Hi ha una balconada amb columnes revestides de mosaic. d) També a la façana, a la part de dalt, hi ha un mosaic al·legòric de l’Orfeó Català. EL VESTÍBUL I LES ESCALES

A l’antiga entrada del Palau hi trobem el vestíbul. Dos fanals, com els que hi havia a la Barcelona d’aquella època, i dues làmpades a banda i banda de l’escala decoren i il·luminen l’accés cap a la platea i els diferents pisos. Tot ben a punt per començar a albirar la riquesa i el detallisme de la decoració, per gustar de l’encant de la Sala de Concerts.

accat

10

SALA DE CONCERTS És una de les sales de música més belles i singulars del món. La llum penetra a l’interior com una perllongació de l’exterior. La fantasia crea un món de sorprenent bellesa. No és simplement una Sala de Concerts. És un conjunt que res no és trencat bruscament. Hi ha un equilibri entre la part de l’escenari, o sia dels intèrprets, i el lloc de l’auditori, com per fusionar aquests dos móns, com per fer un sol cor entre els que interpreten i els que escolten. Farem un petit resum d’aquestes dues parts: a) La part de l’escenari (hemicicle) consta de:

• Orgue. Presideix l’escenari. • 18 muses. El contrast entre el bust escultòric de pedra blanca i la resta del cos de

mosaic ceràmic que porten vestits exòtics i bells instruments, formen un conjunt considerat la joia artística del Palau.

• Dos grups escultòrics en pedra blanca. El de l’esquerra representa la música popular catalana simbolitzada per Clavé i la seva cançó Les flors de maig amb el fons d’un salze, famosa cançó que deia: Sota d’un salze seguda una nina / trena joisa son ric cabell d’or. El de la dreta representa la música universal simbolitzada per Beethoven i la al·lusió de la cavalcada de Les Valquíries de Wagner.

b) La part dels oients (sala):

• Té una capacitat per unes dues mil persones. • Consta d’amplis finestrals ornamentats amb garlandes de flors i els escuts de

Catalunya i de Sant Jordi. • Destaca la claraboia central d’una gran bellesa formada amb vidre emplomat

multicolor en que hi han representats uns rostres femenins en la part del perímetre de la claraboia.

• Penetra la llum per l’abundància de finestrals i que va canviant de tonalitat en la mesura que avança el dia.

• Les aranyes que pengen del sostre semblen nascudes d’una palmera.

accat

11

SALA DE DESCANS Anomenada la Sala de Lluís Millet. Hi destaca el gran finestral. Quan es va construir era el més gran d’Europa. Lluís Domènech i Montaner sentia molta inquietud per renovar les tècniques arquitectòniques i va usar-ne una en què es podien obrir grans finestrals sense perjudicar la seguretat. Des d’aquesta Sala es poden veure millor les columnes situades al balcó i gustar del color i ornamentació diferent de cada una d’elles. INAUGURACIÓ La Casa dels cants expressió afortunada del poeta Joan Maragall, referint-se al Palau de la Música Catalana, fou inaugurada el 9 de febrer de 1908. I l’Orfeó es consolida amb la inauguració de la seva impressionant seu. El president Joaquim Carbó en el seu discurs digué: Amics, companys... Ja tenim casa! Amb quina senzillesa manifestava una història intensa d’il·lusions i de sacrificis! El Director de l’Orfeó Català, el mestre Lluís Millet, deia: El moment actual de nostra Catalunya és un moment vibrant, líric per excel·lència, que demana a grans crits educació i expansió. No hem de demanar també ara nosaltres, a grans crits, educació i expansió? I per anar acabant aquest passeig pel Palau cal que servem en el nostre cor una altra característica: El Palau és una obra col·lectiva sufragada per subscripció popular i, per tants, artistes i particulars que col·laboraven amb el seu art i les seves aportacions. El poble s’hi abocà i els diumenges les famílies anaven a visitar les obres per veure com creixia el seu estimat Palau. També el Palau és decisiu en ordre a la cultura musical del país. Un edifici de permanent activitat que, alhora, va assumint nous reptes per obrir-se al món com actes culturals, congressos, exposicions i altres esdeveniments. I el més important és que continua essent un símbol de Catalunya. La història d’aquest país també s’ha viscut al Palau. Grans moments de goig, com el dia de la inauguració, i moments turbulents i plens de foscor com els obligats silencis i els Fets del Palau. Malgrat tot, en La casa dels cants, cal que sempre s’entoni el cant del poble. OBRES D’AMPLIACIÓ L’any 2004 es va inaugurar una segona fase d’ampliació i remodelació del Palau. Una de les més destacades és una sala de cambra anomenada el Petit Palau amb una capacitat de 538 espectadors. El treball arquitectònic va anar a càrrec d’Òscar Tusquets.

accat

12

ELS SILENCIS. ELS FETS DEL PALAU

Les circumstàncies anòmales que ha viscut Catalunya han provocat, en certes èpoques, tant la prohibició dels símbols com de l’actuació d’entitats com l’Orfeó Català.

Després de la Guerra Civil, l’Orfeó va entrar en una etapa de letargia perquè no es va

autoritzar la seva actuació. Ara bé, per mantenir el patrimoni coral, decidiren treballar en la clandestinitat. Els orfeonistes, amb la reserva que calia, assistien als assajos per anar conservant el repertori i l’esperit de fidelitat al país. Foren temps de silenci, i de sofriment, i de fermesa.

L’any 1945 l’Orfeó va inicià el seu camí tímidament i amb prudència. La desaparició

dels règims nazis i feixistes ajudà a que el govern no perseguís despietadament la cultura catalana i l’Orfeó començà a actuar públicament. El premi a la resistència fou la represa.

Ara bé, entre d’altres coses, continuava prohibida la bandera, El cant de la senyera,

Els segadors. El cant de la senyera seria autoritzat més endavant i es cantava en substitució d’Els segadors que va continuar prohibit fins que es va acabà el règim.

També hem de dir que la represa no va ser flors i violes. Va caldre molta resistència i

voluntat de ser. Cal destacar un fet molt deplorable: ELS FETS DEL PALAU. L’any 1960 s’esqueia el Centenari del naixement de Joan Maragall. L’Orfeó

organitzà un homenatge a tan destacat poeta i en l’última part del programa figuraven tres obres amb text de Maragall:

El cant de la senyera (música de Lluís Millet) Cant espiritual (música de Xavier Montsalvatge) Cant de maig, cant d’alegria (música de Francesc Pujol)

Abans de començar el concert es va prohibir cantar El cant de la senyera. A l’hora que tocava cantar-lo, l’Orfeó inicià el Cant espiritual. Les protestes del públic assistent foren sorolloses i una part va entonar l’himne prohibit. Alguns el cantaven amb la boca closa perquè la vigilància policial era nombrosa. Les veus del públic ofegaven les veus dels cantaires. La tensió va anar creixent i la gent estava cada cop més exaltada perquè la policia començava a actuar. Els fets demostraven que encara hi havia repressió, que encara eren prohibits els himnes, que encara era lluny el dia de recobrar les llibertats democràtiques.

La prohibició d’El cant de la senyera va ser el detonant per protestar de les

mancances i de la falta de llibertat que existia. En el mateix Palau els policies detingueren uns vint-i-cinc joves que, emmanillats, van ser traslladats a la Comissaria.

Després d’aquesta situació, coneguda com ELS FETS DEL PALAU, l’oposició al

règim continuà lluitant i resistint, no sense doloroses conseqüències, com el consell de guerra del jove Jordi Pujol.

accat

13

QÜESTIONARI PER ALS ALUMNES SOBRE EL PALAU

accat

14

RECORDEM EL QUÈ SABEM D’AQUEST CENTENARI DEL PALAU... ORFEÓ CATALÀ Fou fundat per ...........................................................….. i ....................................................... L’any ………………………….. Varen gaudir d’un lloc estable per reunir-se i assajar? .............................................................. ..................................................................................................................................................... Digues els objectius del Director en relació al Cor que va fundar: l’Orfeó Català: - .............................................................................................................................................. - .............................................................................................................................................. - .............................................................................................................................................. Quin era el somni del director, dels cantaires i dels socis de l’Orfeó? a) ............................................................................................................................................. b) ............................................................................................................................................. MODERNISME On es va iniciar aquest corrent artístic i cultural? ...................................................................... On va adquirir una gran expansió? ............................................................................................. Període que avarca aquest moviment artístic ............................................................................. ........................................................................................ Digues algunes característiques del Modernisme ..................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................... .....................................................................................................................................................

accat

15

Tot és Modernisme?

accat

16

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA Aquest edifici es cataloga dintre del moviment anomenat ......................................................... Nom de l’arquitecte del Palau ................................................................ Dia, mes i any de la inauguració ............................................................. Digues quines paraules va pronunciar l’arquitecte el dia de la inauguració .............................. ..................................................................................................................................................... PART EXTERIOR Explica què representa aquest grup escultòric ........................................................................ ........................................................................ ........................................................................ ........................................................................ ........................................................................

Digues el nom dels músics ............................................ ............................................ ............................................ Explica elements importants d’aquesta balconada ............ ............................................ ............................................ ............................................

accat

17

EL VESTÍBUL I LES ESCALES Quin element trobem a l’entrada que també hi havia als carrers de les ciutats .......................... Digues el que observes d’aquesta sumptuosa entrada ................................................................ ..................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................... SALA DE CONCERTS a) ESCENARI: Digues el nom de l'instrument que presideix l’escenari ........................... Digues alguna característiques de les figures anomenades muses ............................................. ..................................................................................................................................................... .....................................................................................................................................................

accat

18

b) SALA DELS ESPECTADORS

Digues l’aforament de la Sala .............................

Quins escuts hi ha representats en aquests vitralls

.............................................................................

De quin material està formada aquesta aquesta claraboia ..........................................................

i quins elements destacaries en la fotografia de la dreta ............................................................ .....................................................................................................................................................

Explica el simbolisme

d’aquests grups escultòrics

Esquerra .....................

....................................

....................................

....................................

Dreta ...........................

....................................

....................................

....................................

accat

19

REPERTORI DE CANÇONS

& bbb 42 .jœ rœ rœ rœ rœ rœQuan jo n'e ra pe ti

.œ Rœ Rœtet fes te

Jœ Jœ Jœ Jœja va/i pre su

Jœ Jœ œmi a,- - - - - - - - -

& bbb5 .Jœ Rœ Rœ Rœ Rœ

rœes par de nya blan ca/al

œ jœ rœ rœpeu i mo

Jœ Jœ Jœjœ

ca dor/a la fal

œ œ œ jœ œ3

si a.- - - - - - - -

& bbb9 .Jœ Rœ Rœ Rœ Rœ

rœA déu, cla vell mo re

œ jœ rœ rœnet! A déu,

Jœ Jœ Jœjœ

es tre lla del

œ œ œ jœ œ3

di a!- - - - - - - -

Cançó del lladre

Popular catalana

Quan jo n'era petitetfestejava i presumia, espardenya blanca al peui mocador a la falsia.

Adéu clavell morenet!Adéu, estrella del dia!

I ara, que ne só grandet,m'he posat a mala vida.Me'n só posat a robar,ofici de cada dia.

Vaig robar un traginerque venia de la fira:li prenguí tots els dinersi la mostra que duïa

Quan he tingut prou diners,he robat també a la nina:l'he robada amb falsedat,dient que m'hi casaria.

La culpa, no la tinc jo,ni ella tampoc la tenia,jo m'hi volia casari els seu pares no ho volien.

& b 43Gronxadís

œ œ œ œ œ œA la vo ra de la

˙ œmar hi/ha/u

˙ œna don

œ œ œze lla, hi/ha/u- - - - -

& b5 ˙ œ

na don

œ ˙ze lla,

œ œ œ œ œ œque/en bro da va/un mo ca

˙ œdor que/és- - - - - -

& b9

˙ œper la

œ œ œrei na, que/és

˙ œper la

œ ˙rei na.- -

El mariner

Popular catalana

Quan en fou a mig brodarli manca la seda;gira els ulls envers la marveu una vela.

Veu venir un galiottot vora terra,en veu venir un marinerque una nau mena.

-Mariner, bon mariner:que en porteu seda?-De quin color la voleu,blanca o vermella?

-Vermelleta la vull jo,que és millor seda.Vermelleta la vull joque és per la reina.

-Pugeu a dalt de la nau,triareu d'ella.-Ai no? No hi puc pujarno tinc moneda.

El meu pare té les clausde l'arquimesa,-No quedeu per diners, no,gentil donzella.

La donzella entra a la nau,tria la seda.Mentre va mercadejantla nau pren vela.

Fa Fa Do Re m Sib Fa

Do Re m Sib Fa Re 7 Mib Sib m

La m Re m Do Sib Sol m Do 7 Fa

& b 43Molt a poc a poc i dolç

.jœ rœMun ta

.œ jœ Jœjœ

nyes del Ca ni

˙ .jœ Rœgó, fres ques

.œ Jœ Jœ Jœsou i re ga

.œ œ œ .Jœ Rœla des, so bre

.œ Jœ Jœ Jœtot a ra/a l'es- - - - - - - - - - -

& b7

˙ .Jœrœ

tiu, que les

.œ jœ Jœ Jœai gües són ge

.œ œ œ .Jœrœ

ma des, que les

.œ jœ Jœ Jœai gües són ge

.œ œ œma des.- - - - - -

Muntanyes del Canigó

Popular catalana

Muntanyes del Canigó,fresques sou i regalades,sobretot ara a l'estiu,que les aigües són gemades.

Sis mesos m'hi som estatsens veure-hi persona nada,sinó un trist rossinyoletque en eixir del niu cantava.

Lo rossinyolet s'és mort,l'enyorança m'hi ha agafada,si ne som caigut malaltd'una cruel mala gana.

Ningú no em coneix el mal,ningú no sap lo que em mata,sinó una nina gentilque l'amor me'n té robada.

& bb 42Alegret

jœ rœ rœMar ga ri

jœ Jœrœ rœ rœ rœ

de ta, lle va't de ma

œ Jœ Jœtí; dei xa

jœ Jœ Jœjœ

de fer ma ti- - - - - - - - -

& bb5

Jœjœ jœ

, rœ rœna da! Mar ga ri

jœ Jœrœ rœ rœ rœ


œ Jœ Jœtí; de se

jœ Jœ Jœjœ

guit vés te/a ves- - - - - - - - - -

& bb9

œ ‰ rœ rœtir. Prou em

jœ jœ Jœ Jœlle va ri a

.œ Rœ Rœjo, si/em por

jœ Jœ Jœjœ

ta va/al gú sa- - - - - - -

& bb13

œ œ œ rœ, rœ

ba tes; prou em

jœ jœ Jœ Jœlle va ri a

.œ Rœ Rœjo, que sa

jœ Jœ Jœjœ

ba tes no tinc- - - - - -

& bb17

œ rœ, rœ rœ rœ

no. Pe re va/a la

jœ jœ rœ rœ rœ rœpla ça; Pe re ja n'hi

jœ jœ rœ rœ rœ rœcom pra; Pe re ja se'n- - - - -

& bb20 jœ jœ rœ rœ Rœ Rœtor na; Pe re ja/és a

œ Jœ,

Rœ Rœquí. Mar ga ri

Jœ Jœ Rœ Rœrœ Rœ


œtí.- - - - - - - - -

Margarideta

Popular catalana

A les repeticions es canvia la paraula "sabates", per mitgetes, jaqueta, arrecades, tumbaga o cinteta, etc.

Sol m Re Sol m Re

Sol m Sol m Re Sol m Do m Re 7

Sol m Sol m Do m Re 7

Sol m Sol m Do m Re 7

Mi b Sol 7 Do m Sol 7 Do m Sol 7

Do m Mi b Re Do m Sol m Re 7 Sol m

& bb 43Tranquil

Jœjœ

A/A ra

œ œ jœ jœgó n'hi ha/u na

œ œ Jœjœ

da ma que/és bo

œ œ jœ jœni ca com un- - - - - -

& bb 42 435

˙ Jœ Jœsol; té la

œ œ Jœ Jœca be lle ra

œ œ Jœjœ

ros sa, li/ar ri

Jœ Jœ Jœ Jœba fins als ta

jœ Jœ Jœjœ

lons. Ai, a mo- - - - - - - -

& bb 43 42 4310

œ œ jœ jœro sa/An na Ma

œ# œ Jœ Jœri a, ro ba

œ œ Jœ Jœdo ra de l'a

jœ Jœ Jœjœ

mor, ai, de l'a

˙mor.- - - - - - - - -

La dama d'Aragó

Popular catalana

Sa mare la pentinavaamb una pinteta d'or;sa germana li triavaels cabells de dos en dos.Ai, amorosa...

Cada cabell, una perla,cada perla, un anell d'or,cada anell d'or una cintaque li volta tot el cos.

Sa germana més petita li baixava el lligador.El lligador que li baixaés un floc de nou colors.

-Doncs, qui és aquella damaque fa tanta resplendor?N'és filla del rei de França,germana del d'Aragó.

&

&

&

?

bb

bb

bb

bb

43

43

43

43

œ œA/A

Sa

ra

ma

∑

∑

∑

œ œ œ œgó

re

n'hi

la

ha/u

pen

na

ti

.˙Hi/ha/u

Pin

œ œ œ

œ œ˙

œ œ œ œda

na

ma

va

que/és

amb

bo

u

.˙#na

te

œ œ# œ

œ œ˙#

œ œ œ œni

na

ca

pin

com

te

un

ta

.˙da

ta

œ œ œ

œ œ˙

-

- -

- - - -

- - - -

-

-

-

-

- - - - -

-

- -

- - - -

- -

-

&

&

&

?

bb

bb

bb

bb

42

42

42

42

5

˙ œ œsol;

d'or;

té

sa

la

ger

5

˙n œ œma

d'or

té

sa

la

ger

5 œ œn œ œ

œ œ˙˙˙n

œ œ œ œca

ma

be

na

lle

li

ra

tri

œ œ œ œca

ma

be

na

lle

li

ra

tri

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œ œ3

3

3

œ œ œ œros

a

sa,

va

li/ar

els

ri

ca

œ œb œ œnros

a

sa,

va

li/ar

els

ri

ca

œ œ œ œb œ œnœœœ

œb œ œb œ œ œ œ3 3

œ œ œ œba

bells

fins

de

als

dos

ta

en

œ œba/als

bells

ta

en

œ œ œ œœœœ œ

œœœœœ

-

-

-

- -

-

-

-

- -

-

-

-

- -

-

-

-

- -

-

-

-

La dama d'Aragó

Popular catalanaArranjament: David Gómez Comino

&

&

&

?

bb

bb

bb

bb

c

c

c

c

43

43

43

43

rit.

rit.

9

œ œ œ œlons.

dos.

Ai,

Ai,

a

a

mo

mo

9

œ œ œlons.

dos.

A

A

mo

mo

9

œ œ œ œ˙

œœœœœ

Tempo primo

œ œU œ œ œ

ro

ro

sa.

sa.

An na Ma

œn œU œ œ œ

ro

ro

sa.

sa.

An na Ma

œœœœn œœœœU Ó

œœœn œœœ Ó

Tempo primo

œ# œ œ œri a, ro ba

œ# œ œ œri a, ro ba

œ œ œ# œ œ œœ


3

3

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

- -

-

-

- -

- - -

- - -

&

&

&

?

bb

bb

bb

bb

42

42

42

42

43

43

43

43

12 œ œ œ œdo ra de l'a

12

œ œ œdo ra, ai,

12 ˙ œ œ˙ œœœ

œ œ œ œ œ œœ œ œ3

3

3

rit.

rit.

œ œ œ œmor, ai, de l'a

œ œde l'a

œœœ œœœ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ3 3

˙U

mor.

œn œmor.

œn œ œ œœ3

˙

˙ Œ

- -

-

-

- - -

& b 86p

œ œ œLa ba lan

œ jœ œ jœgue ra mis te

œ Jœjœ jœ jœ

rio sa, com u na/a

œ jœ œ Jœra nya d'art sub- - - - - - - - - -

& b5 .˙

til

œ ‰ Jœ Jœ Jœbui da que

œ Jœ œ Jœbui da sa fi

œ Jœ jœ jœ jœlo sa, de nos tra

œ Jœ œ jœvi da trau el- - - - - -

& b10

.˙fil.

œ ‰ jœ jœ jœCom u na

œ jœ œ jœpar ca bé ca

œ Jœjœ jœ jœ

vil la tei xint la

œ jœ œ Jœte la per de- - - - - - -

& b15 .˙

mà.

œ ‰ Jœ Jœ JœLa ba lan

œ Jœ œ Jœgue ra fi la,

œ Jœjœ Jœ Jœ

fi la, la ba lan

œ Jœ œ jœgue ra fi la

.˙rà.- - - - - - - - - -

& b fTornada

21

œ ‰ Jœ Jœjœ

Com u na


œ œ jœ Jœ Jœjœ

vil la tei xint la

œ jœ œ jœte la per de

.˙mà.

œ ‰ Jœ Jœ JœLa ba lan- - - - - - -

& bƒ27 œ Jœ œ Jœgue ra fi la,

Pesant

œ Jœjœ Jœ Jœ

fi la, la ba lan


f.˙

rà.

œ ‰ Œ .- - - - - - - -

La Balanguera

Música: Amadeu VivesLletra: Joan Alcover

La balanguera misteriosa, com una aranya d'art subtil,buida que buida sa filosa,de nostra vida trau el fil.Com una parca bé cavil�la,teixint la tela per demà,la balanguera fila, fila,la balanguera filarà.Com una parca bé cavil�la,teixint la tela per demà,la balanguera fila, fila,la balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enrera,guaita les ombres de l'avior,i de la nova primaverasap on s'amaga la llavor.Sap que la soca més s'enfilacom més endins pot arrelar.La balanguera fila, fila,la balanguera filarà.Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar,la balanguera fila, fila,la balanguera filarà.

Quan la parella vé de noces,ja veu i compta sos minyons,veu com davallen a les fossesel que ara viuen d'il�lusions.Els que a la plaça de la vila surten a riure i a cantar,la balanguera fila, fila,la balanguera filarà.Els qui a la plaça de la vilasurten a riure i a cantar, la balanguera fila, fila, la balanguera filarà.

Bellugant l'aspi el fil cabdella,i de la pàtria la visiófa bategar son cor de vellasota la sarja del gipó.Dins la profunda nit tranquil�la,destria l'auba que vindrà,la balanguera fila, fila, la balanguera filarà.Dins la profunda nit tranquil�ladestria l'auba que vindrà,la balanguera fila, fila,la balanguera filarà.

De tradicions i d'esperancestix la senyera pel jovent,com qui fa un vel de noviancesamb cabelleres d'or i argent.De la infantesa qui s'enfila,de la vellúria qui se'n va,la balanguera fila, filala balanguera filarà.De la infantesa qui s'enfila,de la vellúria qui se'n va,la balanguera fila, fila,la balanguera filarà.

&

&

&

?

b b bb

b b bb

b b bb

b b bb

86

86

86

86

{q. = 60}

∑

∑

∑

Œ . œœœœnn

œœnnf

f.˙

Ah

.œ .œAh

‰ œœœ œœœ ‰ œœœ œœœ..œœ .

.œœ

.œb œ œ œn

.œ .œn

‰ œœœb œœœ ‰ œœœn œœœn

..œœbb ..œœ

.˙

.œ .œ


.œœ

.œb œ œ œn

.œ .œn


..œœbb ..œœ

&

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

b bb b

..

..

..

..

6

.˙6

.˙6

‰ œœ œ œ ‰ œœœn..œœ ..œœ

P

P

œ ‰ œ œn œnLa ba lan

œ ‰ œ œn œnla ba lan




‰ œœ œ œ ‰ œœ œ œ

.

.œœ ..œœ

œ Jœ œ œ œrio sa, com u na/a

œb jœ œn œ œrio sa, com u na/a

‰ œœ œb œœ ‰ œœnn œœn..œœbb ..œœ

œ jœ œ Jœra nya d'art sub

œ jœ œ jœra nya d'art sub

‰ œœ œ œ ‰ œœ œ œ

.

.œœ ..œœ

- - - - - - - - - -

- - - - - - - - - -

&

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

b bb b

11 .˙til

11

.œb .œtil sub

11 œœ œ œ œb œ œ œ œn œ œ œ œ..œœbb .

.œœnn

œ ‰ Œ .

œ ‰ œ œ œtil bui da que

œœœœn ‰ œ œ œ

.

.œœŒ .

F

F

.˙fi

œ jœ œ jœbui da sa fi

.œ œ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

.œ .œ

œ œ œ œ œ œlo sa de nos tra

œ jœ œ œ œlo sa, de nos tra

.œ œ œœ œœœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

.œ .œ

rit.

rit.

œ Jœ œ jœvi da trau el

œn jœ œ jœvi da trau el

œœn œ œ œ œ œn œ œ œ œ œ œ

.œn .œn

- - - - - - - -

- - - - - - - -

La BalangueraMúsica: Amadeu VivesLletra: Joan Alcover

Arranjament: David Gómez Comino

&

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

b bb b

n n nb

n n nb

n n nb

n n nb

16

.˙fil.

16

.œ .œfil, el

16

œn œ œ œ œ œ

.œ .œ

Tempo Primo - Amb swing (a la semicorxera)

.œU

œ œn œnCom u na

.œn œ œ œnfil. Com u na

....œœœœnn UŒ .

.œŒ .

f

f



≈ ....œœœœ œœœœ ≈ ....œœœœn œœœœ

.œ œ œ .œ œ œ

œ Jœ œ œ œvil la tei xint la

œb jœ œ œ œvil la tei xint la

≈ ....œœœœb œœœœ ≈ ....œœœœ œœœœ

.œ œ œb .œ œ œ

œ jœ œ Jœte la per de

œ jœ œb jœte la per de

≈ ....œœœœ œœœœ ≈ ....œœœœbb œœœœ

.œ œ œ .œb œb œb

- - - - - - -

- - - - - - -

&

&

&

?

b

b

b

b

21 .˙mà.

21

.œ .œb .œ .œmà de mà de

21 .˙ ...œœœ ...œœœbbb ...œœœn ...œœœb..œœ

.

.œœbb ..œœ ..œœbb

œ ‰ œ œ œLa ba lan

œ ‰ œ œ œmà La ba lan

œœœ œœœ œœœ ≈ rœœœœbn œœœœœœ œœ œœ

≈ rœœnn œœ

œ Jœ œ jœgue ra fi la,

œ jœ œ jœgue ra fi la,

≈ œœœœ ‰ œœœœ ≈ œœœœ ‰ œœœœ

œ œ œ œ œ œ œ œ

œ jœ œ œ œfi la, la ba lan

œ jœ .œfi la i


œ œ œ œb œ œ œ œb


.œ .œfi la


œ œ œ œb œ œ œ œ

- - - - - - - - -

- - - - - - - - -

&

&

&

?

b

b

b

b

26

.˙rà.

26

.rà.

26

≈ œ œ œ œ œŒ .

jœ ‰ ‰ œ œb œ œ œ œœ ‰

œ ‰ Œ .

œ ‰ œ œ œCom u na

Œ . Œ .

..œœ œœ ‰ Œ ..

.œœ œœ

∑


œ jœœ œœœjœœœRÔœb œn .œ œ

.œ œ œ .œ œ œ

Œ . œ œ œtei xint la

œ œ œ œ œ œvil la tei xint la

.œ œœ œœ œœRÔœb œn .œ œ

.œ œ œ jœ‰ ‰



œ jœœ œœœjœœœRÔœb œn .œ œ

.œ œ œ .œ œ œ

- - -

- - - - - - -

&

&

&

?

b

b

b

b

b bb b

b bb b

b bb b

b bb b

31 .˙mà

31

.œ .œb .œ .œmà de mà de

31 .˙ ...œœœ ...œœœbbb ...œœœn ...œœœb..œœ

.

.œœbb ..œœ ..œœbb

œ ‰ œ œ œLa ba lan

œ ‰ œ œ œmà La ba lan

œœœ œœœ œœœ ≈ rœœœœbn œœœœœœ œœ œœ

≈ rœœnn œœ

œ Jœ œ jœgue ra fi la,

œ jœ œ jœgue ra fi la,

≈ œœœœ ‰ œœœœ ≈ œœœ ‰ œœœ


œ jœ œ œ œfi la la ba lan

œ jœ .œfi la i


œ œ œ œb œ œ œ œb


.œ .œfi la


œ œ œ œb œ œ œ œ

- - - - - - -

- - - - - - - -

&

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

b bb b

36 1.

.˙rà.

36 1.

.œ .œra.

36 1.


.œœ

.œb œ œ œn

.œ .œn


..œœbb ..œœ

.˙

.œ .œ


.œœ

.œb œ œ œn

.œ .œn


..œœbb ..œœ

.˙

.˙


&

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

b bb b

..

..

..

..

nn n b

nn n b

nn n b

nn n b

P

P

41


41


41


f2.Œ . ‰ œ œ œ œ œ

3

La ba lan gue ra!

cridat

2.Œ . ‰ œ œ œ œ œ3

La ba lan gue ra!

2.≈ œ œ œ œ œjœœœb ‰ ‰

.

.œœjœœ

‰ ‰

∑

∑

Jœœœœ ‰ ‰ Œ .

jœœ‰ ‰ Œ .

- - - - - - - - - -

- - - - - - - - - -

accat

32

L’EMIGRANT Música: Amadeu Vives (1871-1932)

Lletra: Mn. Jacint Verdaguer (1845-1902)

MÚSICA, TEXT I CONTEXT

Obra dedicada a l’Orfeó Català. Va ser estrenada pel mateix Orfeó el 8 d’abril de 1891 amb gran èxit i entusiasme. Si fem un petit esforç veurem que una cançó antiga com aquesta té moltes connexions amb la realitat actual. El títol mateix de L’emigrant no és una paraula estranya, tot el contrari, és del nostre temps perquè aquest fenomen de la immigració i per tant de l’emigració, el vivim en el nostre entorn. Ara bé, perquè quedin els conceptes ben clars definim les dues paraules: EMIGRANT: Una persona és emigrant quan deixa el seu propi país per anar a un altre. IMMIGRANT: Una persona és immigrant quan arriba a un altre país i pretén establir-s’hi i viure en el país d'acollida. En èpoques anteriors, i concretament en l’època que va ser composada aquesta cançó vers l’any 1891, molts catalans van deixar Catalunya per establir-se en altres països. Cadascú d’ells era un emigrant. Pensem el que representava prendre la decisió de deixar la terra en el segle XIX, tenint en compte que els mitjans de transport eren molt lents en relació amb les velocitats actuals, i els viatges podien durar dies i dies, fet que implicava que veiessin que el retorn era molt difícil, gairebé impossible, i que l’adéu als sers estimats era un adéu per sempre en la majoria de casos. Jacint Verdaguer, poeta de gran sensibilitat, va plasmar en la poesia L’emigrant els sentiments que sent un emigrant, en aquest cas un emigrant català, quan deixa la terra. Va musicar aquest poema Amadeu Vives que va saber interpretar les sentides paraules composant una música plena de dolça tristesa i enyorança.

Si deixar el país és un fet dramàtic, encara s’accentua més quan és per causes forçades. És el que anomenem exili, generalment, per motius polítics. A les persones exiliades encara els provoca més dol i enyorança aquest allunyament forçat de la pàtria. Durant la Guerra Civil o Incivil (1936-39), molts catalans s’hagueren d’exiliar durant l'inici i final de la guerra perseguits per les seves conviccions polítiques. Molts intel·lectuals i dirigents polítics marxaren a l’exili. Alguns d’ells es van exiliar voluntàriament com l’eminent músic PAU CASALS. S’exilià a Prada (Conflent) després de la guerra. No podia suportar l’esclafament a que seria sotmès el seu poble per la manca de llibertats. Va morir a San Juan de Puerto Rico (1973)

Per tot el que hem esmentat, bé prou es pot entendre que L’emigrant, amb el pas del

temps, es va convertir en un cant patriòtic i nostàlgic, especialment per als exiliats, i alhora fou un cant autènticament popular a casa nostra, com si el poble es volgués sumar al dolor que sentien els que vivien lluny de Catalunya.

& b 83Tornada

œ œ jœDol ça

œ JœCa ta

jœ jœ rœ rœlu nya Pà tria

œ Jœdel meu

œ ‰cor

œ œ jœquan de- - - - -

& b bbbb 427

œ Jœtu s'a

jœ jœ rœ rœllu nya d'e nyo

œ jœran ça/es

.œmor.

œ ‰- - - - -

& bbbb 42Estrofa12

œ jœ jœHer mo sa

˙vall

œ ‰ jœbres

jœ jœ jœ jœsol de ma/in fan

œ œte sa

˙- - - - - -

& bbbb 4318

œ œ jœ jœblanc Pi ri

.œn ‰neu

œ jœ jœmar ges i

˙rius

œ ‰ jœer

jœ jœ jœ jœmi ta/al cel sos- - - - - -

& bbbb 43 4224

œ ˙pe sa

˙per

œ œ œ jœ jœsem pre/a

.œ ‰déu.

œ jœ jœAr pes del

œ ‰ jœbosc, pin- - - - -

& bbbb30 jœn jœ jœ jœçans i ca der

˙ne

œ œres

œ jœ jœcan tau, can

˙tau

œ Œ- - - - - - -

L'emigrant

Música: Amadeu VivesLletra: Mn. Jacint Verdaguer

& bbbb 43 4236

œ jœ jœjo dic plo

˙rant

œ ‰ jœa

jœ jœ jœ jœbos cos i ri

œ ˙be res- - - -

& bbbb 4241 ˙

a

œ œ œ jœ jœdéu si

˙au.

.œU ‰

- - - - - -

Dolça CatalunyaPàtria del meu cor quan de tu s'allunyad'enyorança es mor.

Hermosa vallbressol de ma infantesablanc Pirineumarges i riusermita al cel sospesaper sempre adéu.Arpes del bosc,pinçans i cadernerescantau, cantau,jo dic plorant a boscos i riberesadéu siau.Dolça Catalunya...

On trobarétos sanitosos climes?ton cel dauratMes ai!, mes ai!On trobaré tes cimesbell Montserrat?Enlloc veuré ciutat de Barcelonata hermosa Seuni eixos turons joiells de la coronaque et posà Déu.Dolça Catalunya...

Adéu germans Adéu-siau mon pareno us veuré mésOh! si al fossaron jau ma dolça marejo el llit tingués.Oh marinerslo vent que me'n desterraque em fa sofrir.Estic malaltmes... ai! Tornau-me a terraque hi vull morir!Dolça Catalunya...

& 83 œ œ jœ œ jœ jœ jœ rœ rœ œ jœ œ ‰ œ œ jœ

& œ jœ jœ jœ rœ rœ œ jœ .œ œ ‰

& b œ œ jœ œ Jœjœ jœ rœ rœ œ Jœ œ ‰ œ œ jœ

& b œ Jœjœ jœ rœ rœ œ jœ .œ œ ‰

& # œ œ Jœ œ Jœ Jœjœ rœ Rœ œ Jœ œ ‰ œ œ Jœ

& # œ Jœ Jœjœ rœ Rœ œ jœ .œ œ ‰

Música: Amadeu VivesLletra: Mn. Jacint Verdaguer

Do M

Fa M

Sol M

Escolliu la tonalitat que més dominin els alumnes.

L'emigrantFlauta

accat

36

EL CANT DE LA SENYERA Lletra: Joan Maragall Música: Lluís Millet


Mira aquesta fotografia. És un estendard ben especial. Aquest estendard pertany a l’Orfeó Català, ja es nota, oi? Aquest Cor, des de l'inici, va causar una forta sensació per la

perfecció en la interpretació de les obres corals. Es pronosticava un futur excel·lent de l’entitat. I quan una corporació cultural, cívica, esportiva, etc., comença a tenir entitat, de seguida es manifesta a través de:

- documents fundacionals - reglaments - banderes - estendards - himnes

L’Orfeó no va ser menys. Sense tardar va comptar amb aquests

signes d’identitat. Un d’ells és aquest estendard que estem veient i comentant. Cal

esmentar que en la realització d’una bona part de l’estendard hi participaren les noies cantaires de l’Orfeó que es reunien per les tardes per brodar-lo. Volien sentir-lo molt seu i en cada repunt hi deixaven una nota de color i bellesa.

La benedicció de l’estendard tingué lloc l’11 d’octubre de 1896

a la Basílica del Monestir de Montserrat. (pensem que encara no s’havia construït el Palau)

Per donar més relleu a la Festa, també s’estrenà el que seria l’himne de l’Orfeó

Català. El director, el Mestre Millet, va musicar per aquesta avinentesa el poema de Joan Maragall El cant de la senyera. L’emoció s’escampà per tots els que escoltaven per primera vegada, les notes vibrants d’aquest cant.

Aquest acte de tant contingut patriòtic fou molt ben entès pel poble català i l’Orfeó

rebé el beneplàcit d’arreu quedant, ben palès, que aquesta entitat coral era i seria un dels referents del país. També cal que recordem que molts Orfeons i Corals van fer seu El cant de la senyera i va formar part del seu repertori en els programes dels concerts.

& b 43fMajestuós i enèrgic

.œ jœ jœ JœAl da munt dels

.jœ rœ ˙nos tres cants

.œ jœ jœ Jœai xe quem u

.jœ rœ œ œna senye ra

.Jœrœ .œ jœ

que/els fa rà més- - - - -

& b bbbb 42 43fPoc més viu

6

.jœ rœ œU .jœb

, rœtri omfants. Au, com

.œ jœ jœ Jœpanys, e nar bo

œ œ , .jœ rœrem la en se

.œ jœ jœ Jœnyal de ger man

œ œ œ jœ jœdat! Au, ger- - - - - - - -

& bbbb 43 42 4311 .œ œ œ jœ jœ

mans, al vent des

jœ jœn jœ œn œfem la en se

jœ jœ jœ Jœnyal de lli ber

majestuós

œ .Jœ Rœtat! Que vo

.œ Jœ Jœ Jœlei ï! Con temp- - - - -

& bbbb 42 nnnb 4316 œ œ , .Jœ Rœ

plem la en sa

.œ Jœ Jœ Jœdol ça ma jes

œ œ œ œ œtat!

rit.jœ jœn jœ rœn rœCon tem plem la/en sa

retard.

jœ jœ jœ Jœdol ça ma jes

˙tat!- - - - -

& b 43ƒI Temps

22

.œ jœ jœ JœAl da munt dels

.jœ rœ ˙nos tres cants

.œ jœ jœ Jœai xe quem u

.jœ rœ œ œna senye ra

.Jœrœ .œ jœ

que/els fa rà més- - - - -

& b 4227

.jœ rœ œ jœ ‰tri om fants.

Moderatp.jœ rœ .jœ rœ

Oh bande ra

œ œ œ rœ jœ jœca ta la na!

.jœ rœ .jœ rœNos tre cor t'és

œ œ œ rœ œ œ,

ben fi del:

.Jœrœ .Jœ

rœVo la ràs com- - - - -

El cant de la senyera

Música: Lluís MilletLletra: Joan Maragall

& b33

œ œ œ rœ jœ jœau ga la na

jœ jœ rœ Rœ Rœrœ

pel da munt del nos tre/a

œ Œnhel:

.jœ rœ .jœ rœper mi rar te

œ œ œ rœ jœ jœso bi ra na

.Jœrœ .Jœ

rœal ça rem els- - - - - - - -

& b39

œ œ œ Rœ œ œnulls al cel,

F.Jœ

>Rœn Jœ

jœper mi rar te

.Jœ> rœ Jœ

jœ,

so bi ra na

retard.jœ jœ rœ Rœ Rœrœ

al ça rem els ulls al

πœ jœ ‰cel.- - - - -

Al damunt dels nostres cantsaixequem una senyeraque els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-laen senyal de germandat!Au, germans, al vent desfem-laen senyal de llibertat!Que voleiï! Contemplem-laen sa dolça majestat!Al damunt dels nostres cants...

Oh bandera catalana!Nostre cor t'és ben fidel:Volaràs com au galanapel damunt del nostre anhel:per mirar-te sobiranaalçarem els ulls al cel.Al damunt dels nostres cants...

I et durem arreu enlaire,voleiant al grat de l'aire,et durem, i tu ens duràs:el camí assenyalaràs.Dóna veu al teu cantaire,llum als ulls i força al braç.Al damunt dels nostre cants...

& 43fMajestuós i enèrgic

.œ jœ jœ jœ .jœ rœ ˙ .œ jœ jœ jœ

& .jœ rœ œ œ .jœ rœ .œ jœ .jœ rœ ˙

& b 43fMajestuós i enèrgic

.œ jœ jœ Jœ .jœ rœ ˙ .œ jœ jœ Jœ

& b .jœ rœ œ œ .Jœrœ .œ jœ .jœ rœ ˙

& # 43fMajestuós i enèrgic

.œ jœ Jœ Jœ .jœ rœ ˙ .œ jœ Jœ Jœ

& # .jœ rœ œ œ .Jœ Rœ .œ jœ .jœ rœ ˙

El cant de la senyeraFlauta

Música: Lluís MilletLletra: Joan Maragall

Escolliu la tonalitat que més dominin els alumnes.

Do M

Fa M

Sol M

accat

40

ELS SEGADORS Himne Nacional de Catalunya


Durant els segles XVIII i XIX els estats i les nacions volien dotar-se d’uns símbols: himnes, banderes, ensenyes... Nosaltres ens fixarem bàsicament en els himnes perquè formen part de la identitat pròpia i també del patrimoni musical col·lectiu. Tant en els Estats com en les Nacions la procedència del text com de la música és diversa:

• FRANÇA .................. La Marsellesa. Prové d’una marxa militar • ESPANYA ................ La Marxa reial. Obra d’un compositor anònim alemany enviat

per Frederic el Gran a Carles III com a present • ALEMANYA ........... Deutschlandlied. Música de Joseph Haydn de 1796 i amb

lletra posterior de 1841 • ILLES BALEARS .... La Balanguera. Prové de la cançó tradicional • CATALUNYA ......... Els segadors. Prové de la cançó tradicional

El nostre himne, Els segadors, té una llarga gènesi que val la pena que desglossem per comprendre millor el procés que va conduir a proclamar-lo Himne de Catalunya, i serà més plausible l’asseveració que només el que es coneix es pot estimar. 1870 Es fa una crida als escriptors i poetes perquè escrivissin la lletra per a l’himne, però

van considerar que les que s’havien presentat no eren prou acceptables.

COM QUE AQUESTA IDEA NO PROSPERÀ SORGÍ UN ALTRE CAMÍ. CAL, NO OBSTANT, RETROCEDIR MOLTS ANYS ENRERE

1640 Els segadors fou una cançó popular catalana nascuda arran de la Guerra dels Segadors. La lletra d’aquesta cançó és un romanç històric coetani als fets. 1640 a 1863 Aquesta cançó va passar oralment de generació en generació. 1863 Jacint Verdaguer la va recollir pels voltants d’aquesta època. 1882 Manuel Milà i Fontanals la va incloure en el Romancillero catalán. 1892 Francesc Alió va fer un canvi. Considerant que la música no era prou solemne, pel

caràcter del text, va adaptar la música d’un altre romanç del mateix títol. Va publicar el text i la música en el volum Cançons populars catalanes.

L’Orfeó Català, en el seu primer concert, va cantar Els segadors amb armonització d’Amadeu Vives.

1892 i anys següents: L’Orfeó Català divulga aquesta cançó que era escoltada a peu dret per l'impacte del seu contingut.

1899 Es va realitzar un concurs públic per premiar un text que s’adaptés a la música popular i que s’inspirés en el romanç antic. L’obra premiada fou de l’Emili Guanyavents, que és, amb algun retoc, el text actual de l’himne.

1993 El Parlament de Catalunya va acordar, per unanimitat, proclamar Els segadors com a himne nacional.

CAL DESTACAR QUE EL SENTIT DE L’HIMNE ÉS UN CANT A LA LLIBERTAT

accat

41

LA GUERRA DELS SEGADORS “Entren com a segadors

com érem en temps de sega” PROFESSOR/A - Us vull explicar la història de “La guerra dels Segadors”. D’aquesta

manera podreu entendre millor un fet ben relacionat amb l’himne d’Els segadors. Us dono permís per intervenir-hi quan vulgueu, i segurament que hi haurà algun

entès que també hi dirà la seva... En el primer terç del segle XVII, en el Principat, hi regnava un malestar general.

ESO 1- Jo en sé la causa, jo la sé. PROFESSOR/A - Ja ho deia que hi hauria un documentat. ESO 1 - Perquè el Govern de Felip III, per mantenir l’Imperi ja decadent, necessitava diners. ESO 2 - I els va demanar a Catalunya? PROFESSOR/A.- Just. Oh! I no tan sols diners. Desitjava una unió d’armes ESO 3.- Què vol dir això de la unió d’armes? PROFESSOR/A - Doncs volia una col·laboració militar per part de tots els regnes per

formar un exèrcit de 100.000 homes i que 16.000 fossin del Principat. ESO 4 - Acceptaren? ESO 1 - Alguns regnes sí perquè a canvi oferien càrrecs a la casa reial, a l’Imperi i això és

molt temptador. TOTS - I Catalunya? ESO 1 - No ho va acceptar, es va oposar tant a la unió d’armes com a donar els diners

perquè era prou crítica la situació en què vivia la gent: misèria, pesta, fam... PROFESSOR/A.- Davant d’aquesta negativa el Govern de Felip III buscà una sortida ni que

fos per la força. Aprofità l’entrada en guerra amb França (1635), la Guerra dels Trenta Anys, per imposar als catalans la col·laboració militar atacant França pels Pirineus.

ESO 5 - Ah, ja les veig a venir! Reclutaren soldats del Principat. PROFESSOR/A - Sí, sí, el Principat va haver de mobilitzar 12.000 homes. TOTS - Renoi, renoi! ESO 1 - Espereu, espereu. No s’acabà així la demanda. PROFESSOR/A - No, no. És molt gros el que va passar. La població catalana, de prop de la

frontera, hagué de mantenir l’exèrcit castellà mitjançant l’allotjament de les tropes compostes per 10.000 soldats.

ESO 1- (En to trist) El meu pare em va llegir el document que el rei havia decretat. Em penso, em penso que el tinc escrit a la llibreta de Socials. El busco. Sí, ja el tinc. El llegeixo: “Se ha de acomodar a toda la gente en casas y camas aunque no duerman en ellas los dueños sin contemporizar con nadie, pues es razón que los de la tierra duerman en una tabla...”

ESO 6 - Això no era just. TOTS - Això no era just. ESO 7 - Ni es podia obligar. TOTS - Ni es podia obligar. ESO 8 - Ni acceptar. TOTS - Ni acceptar. ESO 1 - (També en to trist) I encara més coses. A més de l’angoixosa càrrega per als

pagesos, varen haver de suportar molts abusos. ESO 9 - Quins? PROFESSOR/A - Malmetien els productes de la terra, maltractaven la gent, robaven,

violaven, fins i tot hi va haver assassinats...

accat

42

ESO 9 - Crec que això no es podia aguantar. Havia de petar. TOTS - Hi tant! I peti qui peti. ESO 1 - Teniu raó. PROFESSOR/A - Per això les relacions entre el Govern de la Monarquia i les autoritats del

Principat s’anaven fent més tibants. ESO 10 - I com s’acabà? PROFESSOR/A - No es varen acabar, tot el contrari, els conflictes rurals van convertir-se

en una revolta que s’anava estenent . ESO 11 - I com va reaccionar el Govern de la Monarquia? PROFESSOR/A - El comte duc Olivares, home fort de Felip IV, ja havia proposat al rei la

conveniència de “reducir estos reinos de que se compone a estilo y leyes de Castilla”

ESO 12 - Ara entenc moltes coses. ESO 13 - A mi em sona que en aquesta història hi va haver un avalot anomenat Corpus de

Sang. PROFESSOR/A - Tens raó. La revolta dels pagesos esclatà el dia de Corpus, el 7 de juny.

Uns cinc-cents segadors van entrar a Barcelona, com era costum de fer-ho cada any, per tal que els contractessin per les feines de la sega dels camps del Pla de Barcelona.

ESO 14 - Pobre gent, i si no els llogaven? PROFESSOR/A.- Això no va ser el pitjor. A causa d’un incident en què resultà ferit un

segador, va esclatar un motí i els segadors armats amb els estris de la feina com la falç, amb dagues i pedrenyals, i al crit de “morin els traïdors” atacaren les cases dels funcionaris reials que eren els que col·laboraven a fer complir les decisions del rei.

ESO 15 - I les autoritats catalanes, què feien? PROFESSOR/A.- Les autoritats catalanes havien fet tot el possible per calmar els revoltats.

Malgrat tot, la revolta va acabar amb entre 12 i 20 morts, molts d’ells funcionaris reials que els segadors consideraven traïdors perquè complien uns ordres que anaven contra el poble, com era aceptar l’allotjament dels soldats amb tot el que comportava.

ESO 16 - Aquest motí, només fou a Barcelona? PROFESSOR/A - No, en d’altres ciutats es van anar repetint fets com el de Barcelona.

La història és més llarga, però fins aquí en teniu prou per entendre el sentit d’Els segadors. La falç d’eina de treball va passar, en uns moments, a eina de defensa.

ESO 1 - Jo aquesta història ja la sabia. Els meus pares i avis me l’explicaven perquè comprengués i estimés els nostres símbols.

ESO 17 - Ets molt saberut! ESO 1 - No cal ser savi. Només cal una mica de ganes de saber el nostre passat. ESO 18 - Jo no sóc d’aquí i no sabia res de res. ESO 19 - Es clar que no en sabies res! Però aquí a l’escola t'explicarem el que hem estat. ESO 20 – Catalunya és un país amb molta història ESO 21 - Jo tampoc sóc d’aquí. El meu país també té un himne. ESO 22.- Un dia ens el cantaràs. ESO 21 - A veure si me’n recordo! PROFESSOR/A - Per acabar us dic que de seguida van anar sorgint romanços i cançons

que relataven aquests fets de la Guerra dels segadors. D’aquí vindrà el nostre himne. La versió antiga s’iniciava dient: “Catalunya, comtat gran, / qui t’ha vist tan rica i plena! / Ara el Rei Nostre Senyor / declarada ens té la guerra”

Montserrat Figuera

& # 43 42.jœ rœCa ta

.œ jœ jœ jœlu nya tri om

˙ .jœ rœfant tor na

.œ Jœ Jœ Jœrà/a ser ri ca/i

œ œ .jœ, rœ

ple na. En da- - - - - - - - - -

& # 42 43Jœ Jœ jœ jœre ra/a ques ta

˙ .jœ rœget tan u

œ œ Jœjœ

fa na/i tan su

œ œ œ jœ, jœ jœ

3

per ba. Bon cop de- - - - - - -

& #˙ Jœ Jœ Jœ

3falç, bon cop de

.Jœ Rœ Jœ Jœjœ Jœ

falç de fen sors de la

œ œ jœ, jœ jœ

3

ter ra, bon cop de

˙falç!- -

Els Segadors

Música: Tradicional catalanaAdaptació: Francesc Alió

Lletra: Romanç catalàAdaptació: Emili Guanyavents

Catalunya triomfanttornarà a ser rica i plena.Endarrera aquesta genttan ufana i tan superba.Bon cop de falç,

defensors de la terra,

bon cop de falç.

Ara és l'hora segadors, ara és hora d'estar alerta.Per quan vingui un altre junyesmolem ben bé les eines.Bon cop de falç...

Que tremoli l'enemicen veient la nostra ensenya.Com fem caure espigues d'or,quan convé seguem cadenes.Bon cop de falç...

& b 43 42.jœ rœ .œ jœ jœ jœ ˙ .jœ rœ .œ jœ Jœjœ œ œ .jœ

, rœ

& b 42 43jœ Jœ jœ jœ ˙ .jœ, rœ œ œ jœ jœ œ œ œ jœ

, jœ jœ3

& b ˙jœ jœ jœ

3 .Jœ Rœ Jœjœ jœ jœ œ œ jœ

, jœ jœ3

˙

Els SegadorsFlauta Música: Tradicional catalana

Adaptació: Francesc AlióLletra: Romanç català

Adaptació: Emili Guanyavents

accat

45

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES Carandell, Josep M.; Pla, Ricard; Vivas, Pere, El Palau de la Música Catalana. Triangle-Postals El Palau de la Música Catalana. Patrimoni de la Humanitat. Edició i Producció ALDEASA Sàbat, Antoni, Palau de la Música Catalana. Ed. Escudo de Oro, S.A. Palau de la Música Catalana. Les Escoles al Palau. Solé i Amigó, Joan, L’Orfeó Català, un cant i una senyera. Edició de l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. Roig i Rosich, Josep M. L’Orfeó Català: dos moments crítics de la seva història. Artís, Pere, L’Orfeó Català. 1891-1991. Editorial Barcino i Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. DISCOGRAFIA NADALES 1 - Orfeó Català VIATJANT 2 - Cor de Noies de l’Orfeó Català CRISTÒFOR TALTABULL 3 - Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana DISC D’OR - Del Palau de la Música Catalana CANÇONS TRADICIONALS CATALANES - Orfeó Català L’ORGUE DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA VICTÒRIA DELS ÀNGELS - Al Palau de la Música Catalana Solucions “Tot és Modernisme?” Masia Plaça Reial Casa Batlló - Modernisme Teatre Nacional Cadires - Modernisme Edifici Eixample Forn de pa – Modernisme Mirall – Modernisme Carrer del Bisbe Balconada Via Laietana Torre Mapfre Pagoda xinesa Casa Batlló – Modernisme

accat

46

ANNEX

accat

47

NADAL Primavera de miracle, immarcescible Nadal, preserva’ns el cant pairal! Josep Ros i Artigas Preserva’ns el cant pairal! Bell pensament per renovar el desig de cantar per Nadal! I els professors podem evitar que s’imposi el silenci, podem evitar que s’apaguin les veus que durant generacions i generacions, per tradició oral, ens han transmès les delicioses melodies nadalenques. Nadal és ben viu, i si es canta el repertori que la cultura tradicional i popular ha mantingut, contribuïm, alhora, a que es consolidi el model de respecte a la diversitat. Si no es manifesta la pròpia cultura, qui la coneixerà? com formarà part del tot si no hi posem la nostra peculiar contribució? Pensem que Nadal és de tots. Nadal és naixement. Nadal és vida. Nadal és inici. Nadal és prometença. Nadal és alegria. Manifestem-ho cantant!

accat

48

NADAL Enguany no hem inclòs els petits acompanyaments en les cançons nadalenques perquè hem preferit posar de relleu altres aspectes. El repertori és: CANT DELS OCELLS En aquest centenari del Palau de la Música hem d’incloure aquesta meravellosa cançó que ha estat tan interpretada per l’Orfeó Català i també per Pau Casals ben vinculat en aquesta institució. Stravinsky va manifestar que era la melodia més bella que havia sentit mai. Podríem escoltar-la en diferents versions i després fer-ne una valoració violoncel: CD Pau Casals lo mejor track, 1 en el CD 1 i track 7 en el CD2 cor: CD Cançó Tradicional i Popular Catalana COR LIEDER CÀMERA

CD Cançons Tradicionals Catalanes / Nadales 1 ORFEÓ CATALÀ veu: CD Clàssics Catalans MARINA ROSSELL tenora: CD Passió per la tenora Jordi Figaró, track, 8 Hauríem d’aprofitar l’avinentesa, tant si escoltem el Cant del ocells com si el cantem, per aclarir que aquesta melodia no és de Pau Casals com moltes vegades s’anuncia en concerts o audicions, sinó que és una cançó popular catalana. No podem confondre l'intèrpret amb l’autor. En les cançons populars es desconeix el seu nom.

ON ANEU PASTORETS Cant i flauta. És una melodia anglesa fàcil de cantar i de tocar. No hem d’alterar cap nota i aquest aspecte facilita la interpretació amb la flauta dolça.

L’ÀNGEL I ELS PASTORS Cançó popular amb un acompanyament de piano d’en David Gómez que dóna un aire nou a la popular cançó. Tan de bo puguem acompanyar-la per anar educant el sentit musical dels alumnes. SANTA NIT (STILLE NACH) El text és de Joseph Mohr i la música de Franz Gruber. Joseph Mohr era rector de l’església de Sant Nicolau a Oberndorf (Àustria). El 24 de desembre de l’any 1816 les persones que anaven a missa de mitjanit, estaven preocupades perquè s’havia espatllat l’orgue. Però tant el rector com l’organista havien trobat una solució. El dia abans el rector va donar un text a Franz perquè el musiqués i amb molt poc temps va composar la música per tenor, baix i cor amb acompanyament de guitarra. La mateixa Nit de Nadal la van cantar i el poble va quedar corprès al sentir aquella formosa melodia. Aquest és l'inici de Santa Nit d’una de les cançons de Nadal més traduïda i coneguda del món. Per si teniu una coral, o bé els alumnes estan acostumats a cantar, oferim la partitura a tres veus. També podem escoltar la gravació dirigida per l’Òscar Boada del CD Viatges, track, 4 i podreu comprovar l’excel·lent interpretació.

& # 42 jœEn

jœ jœ jœ jœveu re des pun

˙tar

.œ Jœ,

el

Jœ# Jœ Jœ Jœnma jor llu mi

.œ Jœnar en- - - - - -

& #7

Jœ Jœ Jœ Jœla nit més jo

.œ# œ œio sa,

˙ ˙,els

jœ# jœ Jœ Jœo ce llets can

˙tant- - - - -

& #13

.œ jœ,

a

Jœ Jœ Jœjœ

fes te jar lo

.œ rœ rœvan amb sa

œ œ jœ jœveu me lin

˙dro

˙sa.- - - - - -

& #19

.œ ‰ ˙Els

jœ# jœ œ œ œ œo ce llets can

jœ ˙tant

.œ jœ,

a

Jœ Jœ Jœjœ

fes te jar lo- - - - - -

& #25 .œ rœ rœvan amb sa

œ œ jœ jœveu me lin

jœ ˙dro

˙sa.

.œ ‰- - - - -

Cant dels ocellsPopular catalana

Pels aires tot volant, diu l'àliga cantantamb clara melodia:El bon Jesús és nat per treure-us del pecat i dar-vos alegria.

Cantava la perdiu:Me'n vaig a fer el meu niua dintre l'Establiaper veure bé l'Infantcom plora tremolantals braços de Maria.

La garsa, griva i gaigdiuen: Ja arriba el maig!Respon la cadernera:Tot arbre reverdeix,tota planta floreixcom la primavera!

Cantava el francolí:Ocells, ¿qui vol venira fer una melodiadavant el gran Senyornascut amb esplendora dintre l'Establia?

Cantava el passerell:Oh, que és formós i belll'Infant que té Maria!I diu l'alegre tort:Vençuda és la mort,ja neix la Vida mia.

Mi m Si 7 Mi m

La m Si 7 Mi m Mi 7 La m

Re 7 Sol La m Si 7 Mi m

Mi m Mi 7 La m Re 7

Sol La m Si 7 Mi m

& 43 œ œOn

Ens

a

a

.œ jœ œ œneu

nem

pas

bo/i

to

can

˙ œ œrets

tant

en

a

el

Bet

œ œ œcor

lem

de

aques

la

ta

˙ œ œnit

nit

i

se

mo

gons

-

-

- -

- - - -

-

&6 œ œ œ

vent

l'àn

tan

gel

bro

ha

œ œ œgit

dit

per

ha

a

nas

œ œ œquests

cut

ca

un

mi

In

˙ œ œnets?

fant.

On

Res

a

plan

.œ jœ œ œneu

dent

tots

més

ple

que-

- -

-

- -

- -

-

-

-

&11

˙ œ œgats

l'or

car

que

re

del

œ œ œgats

cel

de

ha

pre

bai

˙ œ œsents,

xat

tan

per

xi

dur/a

œ œ œrois

la/hu

i

ma

con

ni

œ œ œtents

tat

i/amb

la

la

llei

- - -

-

-

- -

-

-

&16 œ œ œ

flor

no

dels

va

re

d'a

˙ œ œmats?

mor.

On

A

a

Bet

.œ jœ œ œneu

lem

si

si

us

us

˙ œ œplau?

plau,

On

a

a

Bet

œ œ œneu

lem

em

a

di

ni-

-

-

-

-

-

- -

-

-

&21

.˙reu?

rem,

œ œ œI/en

i/en

vos

nos

tra

tra

œ œ œco

co

lla

lla

si/és

tam

œ œ œque/ens

bé/us

hi

comp

vo

ta

.˙leu.

rem.

-

-

-

- - -

-

-

On aneu pastorets?

Popular anglesa

Es pot tocar amb flauta dolça.

&

&

?

86

86

86

q = 90

∑

‰ œ œ œ Jœ

‰ œœ ...œœœ..

˙

∑

˙b œ œb œ œb œ ..œœ.˙b

...˙bb

∑

‰ œ œ œ Jœ

‰ œœ ...œœœ..

˙

∑

˙b œb œb œ œb œb ..œœ.˙b

...˙bbb

∑

œ œ œ œ œ œ .œ œ œ

‰ œœ ...œœœ..˙

&

&

?

..

..

..Œ ‰ ‰ œ œ1.Pas to

œœœœœœœœ ‰ ‰

..œœ ..œœ &

œ jœ œ jœquestqual

rets deso

larollno

munquet'en

≈ œ œ œ œ œ ..œœ

‰ œœ ...œœœ.˙

.œ œ œ œta

senfa

nyato

dis,

quea/aque

viquessóc

≈ œ œ œ œ œ ..œœ

‰ œœ ...œœœ.˙

œ jœ œ jœviu

ta/houn

ambra/en

àn

granelgel

recordel

≈ œ œ œ œ ≈ œ œ œ œ

.œ .œ

œ jœ œ jœcel,ral?cel,

ambenàn

granelgel

recordel


.œ .œ

- --

-

-

- - -- - -

- - --

-- -

-

--

-

--

&

&

&

.œ ‰ œ œcel,ral?cel.

desEs

Que/a

perpequíœ œ œ œ œ œ ....œœœœ

.œ .œ

.œ œ œ œteu,reu,vinc

vequeper

niusia

dejo

nunœ œ œ œ œ œ ..œœ

.˙

.œ œ œ œpresbaiciar

saxovos

quesa

que

n'ésbreuja/ésœ œ œ œ œ œ ..œœ

..œœ Œ .

œ jœ œ jœnatquinat

elésel

Reienrei

delPasdel


...œœœ ..œœ

.œ ‰ œ œcel,

qual,cel,

deses

que/a

perpequíœ œ œ œ œ œ ....œœœœb

...œœœ .œ

---

--

-

-

-- - -

--

--

- - -

&

&

&

.œ œ œ œteu,reuvinc

vequeper

niusia

dejo

nunœ œ œ œ œ œ ..œœ

.˙

.œ œ œ œpresbaiciar

saxovos

quesa

que

n'ésbreuja/ésœ œ œ œ œ œ ..œœ

..œœ Œ .

œ jœ œ jœnatquinat

elésel

Reienrei

delPasdel


...œœœ ..œœ

œ ‰ œ œ œcel.

cel.qual!

Cap al mig

.œ œœ œœœœ

...œœœ .œ?

- - - -- - - - -

- - - - -

-

L'àngel i els pastors Pop. Catalana Arrj: David Gómez Comino

&

&

?

œ jœ œ œ œdi a can ta/i re

..œœ..œœ˙ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ

œ œ œ .œ

œ jœ œ œ œfi la; to ca Pas

..œœ..œœ˙ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ

œ œ œ .œ

œ jœ œ œ œqual re pi ca/el tim

.....œœœœœ.....œœœœœ

œ œ œ œ œ œœ œ œ œ œ œ

.œ œ œ œbal, ram pa ta

.....œœœœœ.....œœœœœ


- - - - - - - - - - - -

&

&

?

.œ œ œ œplam, ram pa ta

.....œœœœœ .....œœœœœ

œ œœ œ œ œ

œ œœ œ œ œ

.œ ‰ œ œplan! Que són

.....œœœœœ ....œœœœ

œ œ

œ œ œ œ

.

.œœ

.œ œ œ œfes tes d'a le

....œœœœ ....œœœœ


.œ œ œ œgri a Pas qües

....œœœœ ....œœœœ#b

œ œ œ œ œ œœ œ œ œ# œ œ

- - - - - - - - - -

&

&

?

œ jœ œ jœSan tes de Na

....œœœœ œœœœ Jœœœœ


.œ ‰ œ œdal! Que són

œœœœ œ œ œ œ œ ....œœœœb

.

.œœ ..œœ

.œ œ œ œfes tes d'a le

....œœœœ ....œœœœ


.œ œ œ œgri a Pas qües

....œœœœ ....œœœœ#b

œ œ œ œ œ œœ œ œ œ# œ œ

- - - - - - - - - -

&

&

?

..

..

..œ jœ œ jœSan tes de Na

....œœœœ œœœ Jœœœ


.œ Œ ‰dal.

œœœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

.œ œ œ# œ

∑œ œb œb œ œ œb œ œb œ œ œ œb

œb œb œ jœb œ

Œ ‰ ‰ œ œ2.Què/és

3.Ai,a

Pasœœœœœœœœ ‰ ‰

..œœ ..œœ

.œ Œ ‰dal.

....˙˙˙

.˙

- -

1a i 2a

&

&

&

86

86

86

Veu I

Veu II

Veu III

π

π

π

Llarg i misteriós

.œ œ jœ .œSan ta nit,



.jœ, rœ jœ .œ

Plà ci da nit

.jœ, rœ jœ .œ

Plà ci da nit

.jœ, rœ jœ .œ

Plà ci da nit

œ,Jœ .œ

els pas tors

œ, jœ .œ

els pas tors

œ,

jœ .œels pas tors

œ Jœ .œ,

han sen tit

œ jœ .œ,

han sen tit

œ jœ .œ,

han sen tit

- - - - -

- - - - -

- - - - -

&

&

&

5

œ jœ .Jœ Rœjœ

l'al le lu ia que'ls

5

œ jœ .jœ rœ jœl'al le lu ia que'ls

5

œ jœ .jœ rœ jœl'al le lu ia que'ls

.jœ rœ jœ .œ,

àn gels can tant

.jœ rœ jœ .œ,

àn gels can tant

.jœ rœ jœ .œ,

àn gels can tant

œ jœ .Jœ Rœjœ

en el món han es

œ jœ .jœ rœ jœen el món han es

œ jœ .jœ rœ jœen el món han es

.jœ rœ jœ .œ,

tat escam pant

.jœ rœ jœ .œ,

tat escam pant

.jœ rœ jœ .œ,

tat escam pant

- - - - - -

- - - - - -

- - - - - -

&

&

&

F

F

F

9 œ Jœ.Jœ Rœ Jœ

El Me si es és

9

œ jœ .jœ rœ jœEl Me si es és

9

œ jœ .jœ rœjœ

El Me si es és

.œ œ ‰nat

.œ œ ‰nat

.œ œ ‰nat

p

p

p

.œ œ jœ .jœ rœ jœEl Me si es és



.œ œ ‰nat.

.œ œ ‰nat.

.œ œ ‰nat.

- - - -

- - - -

- - - -

Santa NitPopular alemanya

Santa nit. Plàcida nit.Ja està tot adormit.Vetlla sol en la cambra bressant,dolça Mare que al Nin va cantant;Dorm en pau i repós, dorm en pau i repós.

Santa nit. Plàcida nit.El Jesús tan petit.És el Deu, Ser suprem poderósen humil petitesa reclósper l'home redimir, per l'home redimir.

accat

54

SANT JORDI És una festa molt celebrada en els Centres Escolars. No cal dir que els professors de música, i els seus alumnes, hi intervenen d’una manera destacada. Us presentem dues propostes fàcils, per bé que es poden ampliar i acompanyar amb instruments si disposeu d’un conjunt instrumental. Aquestes propostes han estat extretes del CD Cançons de Sant Jordi, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb el vist i plau del compositor, Josep M. Pagan, que ben gustosament ens cedeix la reproducció del seu treball (recordeu que en el Dossier-1 teniu la melodia i l’acompanyament del piano de la cançó El regal)

accat

55

PROPOSTA 1 Declamar de forma ritmada la cançó Sant Jordi del futur, track, 6. Els alumnes poden seguir-la fàcilment només que l’escoltin una o dues vegades del CD També tenim l’avantatge que està gravada en playback en el track 17. És un nivell superior de dificultat per iniciar les entrades a temps i acomodar-se al “tempo” de l’acompanyament.

Sant Jordi del futur

Lletra i música: Josep M. Pagan

Ei, tu! La pregunta és:

farem festa de Sant Jordi el 2093? Sí o no?

Jo no ho sé! Només penso en el futur

quan no sé que fer. Les ciutats seran de plàstic,

tot serà molt diferent, farem festa de Sant Jordi

el 2093?

Ei, tu! La pregunta és:

hi haurà gent que s’enamori el 2093? Si? No?

Jo no ho sé! Només penso en el futur

quan no sé que fer. Les ciutats seran de plàstic,

tot serà molt diferent, jo t’enviaré la rosa

per Internet.

(I un llibre, també)

accat

56

PROPOSTA 2 Treball amb flauta i declamació amb el tema El cavaller Sant Jordi, track 11, extret del CD mencionat. Primer cal cercar un bon rapsode entre els alumnes perquè reciti la poesia i després tocar tots junts la melodia amb flauta. Si teniu algun estudiant de música podria actuar de solista tocant-la amb el seu instrument (flauta travessera, violí, piano, etc.) i a continuació tot el grup de classe amb la flauta dolça. També es poden improvisar uns acompanyaments amb un carilló tot fent glissandos.

El cavaller Sant Jordi

Melodia: Mn. F. Baldelló. Lletra: J. M. Pagan

Quan el sol s’amaga i arriba la nit

Sant Jordi cansat, se’n va a dormir.

Els somnis envolten

el bon cavaller amb aquesta non-non

l’acomiadarem.

Els alumnes han de recordar que hi ha dues notes alterades. Mireu la digitació en el dibuix.

accat

57

VARIS

& # # c ..œEi!

œ Œ Œ œ œTu! Cap on

Re M La M La M7 Re M

˙ Œ œ œvas? Vius la

œ ˙ œ œvi da sen se

œ œ œ œ Œ ‰ jœpe na ni goig. Re- - -

& ## ..6

œ œ ‰ œ œ œ œ œ œ œcor da: el temps no pas sa en

Sol M Re M La M Re M

œ Œ œ œ œ œva, l'ahir no tor na

œ ‰ jœ jœ œ jœrà ni/a vui ni de

1.

jœ .œ Œ œmà. Ei!- - -

& ## ..10 2.

jœ .œ Ómà.

Re M Re M 7 Sol M Sol M/Fa # Mi m7 Mi m7/Re %‰ . rœ œ œ œ œ œ œ œNo pen sis pas que tot és

œ œ œ œ œ œfosc que no hi/hau rà

œ œ œ œ œ œ œun món mi llor

& ## ..14

œ Jœ œ œ jœque tot es tà

La M/Do# La M Re M Re M Re M7 La M La M71.

œ œ .œ Óper dut.

2.

œ œ .œ ‰ œ œ œper dut. na na na

.œn œ œ œ# œ œna na na na na na

˙ Œ œna. Ei!-

& ## ..19

œ Œ Œ œ œTu! Cap on

Re M La M La M7 Re M Sol M

˙ Œ œ œvas? Vius la

œ ˙ œ œvi da sen se

œ œ œ œ Œ ‰ jœpe na ni goig. Re

œ œ ‰ œ œ œ œ œ œ œcorda: el temps no pas sa en- - -

& ## ..24

œ Œ œ œ œ œva, l'ahir no tor na

Re M La M Re M Re M Re M7

œ ‰ jœ jœ œ jœrà ni/a vui ni de

1.

jœ .œ Œ œmà. Ei!

2.

%jœ .œ Ómà.

∑- - -

& ## .. ..29

˙ œ œAu, llen ça/un

Re M Do M Sol M Re Mœ œ œ ˙ Œcrit en da vant,

œ œ œ ˙ œvi ne can tant, tot

œ Œ Ótu.- - - - -

Ei! Tu!The Beatles

Adaptació: Xavier Morlans

A la

& b 43 œ œJo tinc

œ œ œu na ca

œ œ œ œba na molt a

œ œ œprop del tor

˙ œœ œœrent. Jo tinc- - - -

& b6

œœ œœ œœu na ca

œœ œœ œœ# œœba na on se

œœ œœ œœ#sent xiu lar/el

˙ œvent. Les

˙ œtor to- - - - - -

& b11 œ œ œ

re tes i

˙ œles per

˙ œdius en

˙ œtre les

œ œ œteu les hi/han- - - -

& b16 ˙ œ

fet els

˙ œnius. Si

˙ œvols ve

œ œ œnir hi et

œ œ œpor ta- - - -

& b21

˙ œré a

˙ œla ca

œ œ œba na prop

œ œ œdel tor

˙rent.- - -

Jo tinc una cabana

Jo tinc una cabanamolt a prop del torrent.Jo tinc una cabana on se sent xiular el vent.Les flors més bellesi els pins més alts,hi són a centescom els pardals.Jo canto alegrecom ho fan ells,a la cabanaprop del torrent.

Lletra i música: Blas SánchezAdaptació: M. Teresa Giménez

& b bb b c ∑ ∑F m

∑F m7/Eb∑D

b∑B

b∑F m

∑F m7/Eb∑D

b∑B

b

& b bb b10

Œ œ œ œ œF m

Mai més en un

œ œ œ œ œ œ ŒF m7/E b

pa ís en guer ra

Œ œ œ œ œDb

cap més men ti

œ œ œ œ œ œ ŒB b

da per ban de ra,

Œ œ œ œ œF m

mai més la por- - - -

& b bb b15

œ œ œ œ œ œ ŒF m/E b

com es tra tè gia

Œ œ Jœ œ JœDb

cap més crim in

Jœ œ Jœ œ ŒBb

no cent.

Œ œ œ œ œF m

Mai més es pe


cu lar/amb la ter ra,- - - - -

& b bb b20

Œ œ œ œ œDb

cap més a bús

œ œ œ œ œ œ œBb

que mi ra bé la llei,

Œ œ œ œ œF m

mai més el dol


de la mi sè ria

Œ œ Jœ œ JœDb

mai més el crit- - - -

& b bb b25

Jœ œ Jœ œ ŒB b

al cel.

Œ . jœ œ œF m

Di gueu me

œ œ œ œ ŒF m7/E b

a ra/a quí

‰ œ œ œ œ œ œDb

puc ex pli car me com

Ó ‰ .œB b

mig

œ œ œ œ œF m

món s'engreixa/amb el- - -

& b bb b31

Jœ œ Jœ œ œ œ œF m7/E b

Down Jones i l'al tre

œ œ jœ œ JœDb

mig no té con sol.

œ Œ ‰ jœ œB b

On és

˙ ˙F m7

l'e qui

.œ Jœ œ œF m7/E b

li bri si

Œ œ œ œ œDb

tot és per un,- - - -

& b bb b37

œ œ œ œ œ œ œB b

no que da res per tots,

œ œ Œ ‰ jœ œF m

ja veu

œ œ œ œF m7/E b

rem fins quan es

œ œ œ œ œDb

con tin drà/el do lor.

œ Œ ÓB b∑

- - -

& b bb b43

∑ Ó ‰ œ œ œEns di uen

œ œ ÓDb

lliu res,

∑F m

œ œ œ œ Jœ œ JœAb

tam bé/ens di uen que som els

Jœ œ Jœ œ œ œ œBb

més grans, que po dem-

& b bb b49

œ œ ÓDb

viu re

∑F m

œ œ œ œ œ œ œC m

sem pre que pu guem se guir

Jœ œ Jœ œ œ œ œC m Bb

pa gant. Ens di uen

œ œ ÓDb

lliu res,

∑F m

- - - -

Mai mésGerard Quintana

& b bb b55


també/ens di uen que som els


més grans, que po dem

œ œDb

riu re

∑F m

œ œ œ œ Jœ œ JœE b

si no vo lem a ca bar

Jœ ‰ Œ Œ œEb

plo- - -

& b bb b61

œ Œ ÓBb

rant.

∑ œ œ œ œ ≈ œ œ œ .œ ‰ jœœ œœ œœb œœ ‰ œ œ œ œ Œ œ œ œ œF m

Mai més en un


pa ís en guer ra- -

& b bb b67

Œ œ œ œ œDb

cap més men ti


da per ban de ra,

Œ œ œ œ œF m

mai més la por


com es tra tè gia

Œ œ Jœ œ JœDb

cap més crim in

Jœ œ Jœ œ ŒB b

no cent.- - -

& b bb b73

∑F m

∑F m7/E b∑D

b∑B

b∑F m

∑F m7/Eb∑D

b∑B

b∑F m

∑F m7/E b∑D

b∑B

b∑F m

∑F m7/E b∑D

b∑B

b

& b bb b89

œ œ œ œ œF m

Tots som pocs i pocs

jœ œ jœ œ œ œF m7/E b

som tots pe rò

œ œ œ œ œDb

uns vanmolls i/els al

jœ œ jœ œ œB b

tres xops, sen

jœ œ jœ œ œ œ œF m

se conscièn cia no hi/ha

œ œ œ œ œ œF m7/E b

e vo lu ció i/a- - -

& b bb b95

œ œ œ œ œ œ œDb

nem de cap cap a la

œ œ œ œ œ œB b

in vo lu ció. Si

˙ ˙F m7

tot té/un

.œ Jœ œ ŒF m7/E b

preu si

Œ œ œ œ œDb

val més un ral

Jœ œ Jœ œ œ œBb

que/el teu bon nom- - -

& b bb b101

Œ Œ ‰ jœ œF m

di gue'm

œ œ œ œ œ œ œF m7/E b

què fa rem quan no/ens pu

œ œ œ œ œDb

guem veu re/al mi rall.

œ Œ ÓBb∑ ∑

- - - - -

& b bb b107

Ó ‰ œ œ œEns di uen

œ œ ÓDb

lliu res,

∑F m



Jœ œ Jœ œ œ œ œB b


œ œ ÓDb

viu re- - -

& b bb b113

∑F m




pa gant. Tu tam bé/ets

œ œ ÓDb

lliu re,

∑F m


tam bé/et di uen que se ràs-

& b bb b119


més gran, que po dràs

œ œDb

riu re

∑F m

œ œ œ Jœ œ JœE b

si no vols a ca bar

Jœ œ Jœ œ ŒBb

plo rant.

œ œ ÓDb

lliu res,- - - - -

& b bb b125

∑F m





œ œ ÓDb

viu re

∑F m


sempre que pu guem se guir-

& b bb b131

Jœ œ Jœ œ œ œ œC m B b


œ œ ÓDb

lliu re,

∑F m


tam bé/et di uen que se ràs



œ œDb

riu re-

& b bb b137

∑F m


si no vols a ca bar

Jœ œ Jœ œ ŒB b

plo rant.

Œ œ œ œ œDb

Mai més en un

œ œ œ œ œ œ ŒF m

pa ís en guer ra

Œ œ œ œ œAb

cap més men ti- - - - - - - -

& b bb b143


da per ban de ra,

Œ œ œ œ œDb

mai més la por


com es tra tè gia

Œ œ Jœ œ JœC m

cap més crim in

Jœ œ Jœ œ ŒC m Bb

no cent.

Œ œ œ œ œDb

Mai més es pe- - - -

& b bb b149


cu lar/amb la ter ra,

Œ œ œ œ œAb

cap més a bús


que don(a) per bo la llei

Œ œ œ œ œDb

mai més el dol


de la mi sè ria

Œ œ Jœ œ JœEb

mai més el crit-

& b bb b155


al cel ens di uen

œ œ ÓDb

lliu res,

∑F m





œ œ ÓDb

viu re- -

& b bb b161

∑F m





œ œ ÓDb

lliu re,

∑F m


po dràs se guir ca mi nant- -

& b bb b167


si vols i po dràs

œ œDb

riu re

∑F m


si no vols a ca bar

œ Œ Œ œE b

plo

œ Œ ÓBb

rant

∑ ∑ ∑- -

Mai Més (Gerard Quinatana)Treu banya Original en La menor.

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

c

c

c

∑

∑

Ó ‰œ œ œn

∑F m

Œ ‰ jœ œb œn œ ‰

œ œ Ó

∑F m7/E b


œ œ Ó

∑Db

Ó Jœœ œœ jœœ

œ œ Ó

∑Bb

jœœ œœ œœn œ ‰

.œ jœ œ œ œ

∑F m


œ œ Ó

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

7

∑F m7/E b

7


œ œ Ó

∑Db

Ó ˙

œ œ Ó

∑Bb

œœ œœn œœ œœ

.œjœ œ œ

Œ œ œ œ œF m

Mai més en un


œ œ Ó

œ œ œ œ œ œ ŒF m7/Eb

pa ís en guer ra


œ œ Ó

Œ œ œ œ œDb

cap més men ti

Ó Jœœ œœ jœœ

œ œ Ó

-

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

13

œ œ œ œ œ œ ŒBb

da per ban de ra,

13 jœœ œœ œœn œ ‰

.œ jœ œ œ œ

Œ œ œ œ œF m

mai més la por


œ œ Ó

œ œ œ œ œ œ ŒF m/E b

com es tra tè gia


œ œ Ó

Œ œ Jœ œ JœDb

cap més crim in

Ó ˙

œ œ Ó

Jœ œ Jœ œ ŒB b

no cent.


.œjœ œ œ

Œ œ œ œ œF m

Mai més es pe


œ œ Ó

- - - - - -

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

19


cular/amb la terra,

19


œ œ Ó

Œ œ œ œ œDb

cap més a bús

Ó Jœœ œœ jœœ

œ œ Ó


que mira bé la llei,


.œ jœ œ œ œ

Œ œ œ œ œF m

mai més el dol


œ œ Ó


de la mi sè ria


œ œ Ó

Œ œ Jœ œ JœDb

mai més el crit

Ó ˙

œ œ Ó

- -

Mai mésGerard Quintana

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

25

Jœ œ Jœ œ ŒB b

al cel.

25


.œjœ œ œ

Œ . jœ œ œF m

Di gueu me

œ œ œ œ ˙

œ œ Ó

œ œ œ œ ŒF m7/E b

a ra/a quí

˙˙ œœœ œ œ œ

œ œ Ó

‰ œ œ œ œ œ œDb

puc ex pli carme com

wwww

œ œ Ó

Ó ‰ .œB b

mig

wwwn

.œ jœ œ œ œ

œ œ œ œ œF m

món s'en greixa/amb el

œ œ œ œ ˙

œ œ Ó

- -

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

31

Jœ œ Jœ œ œ œ œF m7/E b

Down Jones i l'al tre

31

˙˙ œœœ œ œ œ

œ œ Ó

œ œ jœ œ JœDb

mig no té con sol.

wwww

œ œ Ó

œ Œ ‰ jœ œBb

On és

wwwn

.œjœ œ œ

˙ ˙F m7

l'e qui


œ œ Ó

.œ Jœ œ œF m7/E b

li bri si

w

œ œ Ó

Œ œ œ œ œDb

tot és per un,


œ œ Ó

- - -

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

37

œ œ œ œ œ œ œBb

no que da res per tots,

37

w

.œ jœ œ œ œ

œ œ Œ ‰ jœ œF m

ja veu


œ œ Ó

œ œ œ œF m7/Eb

rem fins quan es

œ .˙

œ œ Ó

œ œ œ œ œDb

con tin drà/el do lor.


œ œ Ó

œ Œ ÓB b

w

jœ œ jœ œ œ œ

∑

∑

œ œ œ œ œ

- - -

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

43

∑43

jœ œ jœ œ œ œjœ œ jœ œ œ œ


œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ

œ œ ÓDb

lliu res,

Ó ˙

˙ œ œ

∑F m

jœ œ jœ jœ .œ

˙ œ œ


també/ens diuen que som els

˙ ˙

˙ œ œ


més grans, que podem

Ó ˙n

˙ œ œ

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

49

œ œ ÓDb

viu re

49

Ó ˙

˙ œ œ

∑F m

Ó ˙

˙ œ œ



Ó ˙

˙ œ œ

Jœ œ Jœ œ œ œ œC m

pa gant. Ens di uen

Ó ˙

˙ œ œ

œ œ ÓDb

lliu res,

Ó ˙

˙ œ œ

∑F m

jœ œ jœ jœ .œ

˙ œ œ

- - -

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

55



55

˙ ˙

˙ œ œ



Ó ˙n

˙ œ œ

œ œDb

riu re

Ó ˙

˙ œ œ

∑F m

Ó ˙

˙ œ œ

œ œ œ œ Jœ œ JœEb

si no vo lem a ca bar

Ó ˙

˙ œ œ

Jœ ‰ Œ Œ œE b

plo

Ó ˙

˙ œ œ

- -

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

61

œ Œ ÓBb

rant.

61

wwwn

w

∑

www

w

œ œ œ œ ≈ œ œ œ .œ ‰ jœœ

œ œ œ œ ≈ œ œ œ .œ ‰ jœœ

∑

œœ œœb œœ ‰ œ œ œ œ

œœ œœb œœ ‰ œ œ œ œ

∑

Œ œ œ œ œF m

Mai més en un


œ œ Ó


pa ís en guer ra


œ œ Ó

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

67

Œ œ œ œ œDb

cap més men ti

67

Ó Jœœ œœ jœœ

œ œ Ó


da per ban de ra,


.œ jœ œ œ œ

Œ œ œ œ œF m

mai més la por


œ œ Ó


com es tra tè gia


œ œ Ó

Œ œ Jœ œ JœDb

cap més crim in

Ó ˙

œ œ Ó

Jœ œ Jœ œ ŒB b

no cent.


.œjœ œ œ

- - - - -

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

73

∑F m

73 œœbb œn œn œœœœœœœœœœœœ

œ œ Ó

∑F m7/E b

œœœœœœœœœœœœœœœœ

œ œ Ó

∑Db

œœœœœœœœJœœ œœbb J

œœ

œ œ Ó

∑Bb

Jœœ œœ œœ

jœœœœ

.œ jœ œœ œ

∑F m

Œœœbb œn œn œœœœœœœœ

œ œ Ó

∑F m7/E b

œœœœœœœœœœœœœœœœ

œ œ Ó

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

79

∑Db

79 œ œ œ œ œ œ œ œJœœ œœbb J

œœ

œ œ Ó

∑Bb

Jœœ œœ œœ œœ J

œœ

.œjœ œ œ

∑F m

jœ œ jœ jœ œ jœww

œ œ Ó

∑F m7/E b

jœ œ jœ jœ œ jœwww

œ œ Ó

∑Db


œ œ Ó

∑Bb

jœ œ jœn jœ .œww.œ jœ œ œ œ

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

85

∑F m

85 jœ œ jœ jœ œ jœww

œ œ Ó

∑F m7/E b

jœ œ jœ jœ œ jœwww

œ œ Ó

∑Db


œ œ Ó

∑Bb

jœ œ jœn jœ .œww

.œjœ œ œ

œ œ œ œ œF m

Tots som pocs i pocs


œ œ Ó

jœ œ jœ œ œ œF m7/E b

som tots pe rò


œ œ Ó

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

91

œ œ œ œ œDb

uns vanmolls i/els al

91

Ó Jœœ œœ jœœ

œ œ Ó

jœ œ jœ œ œB b

tres xops, sen


.œ jœ œ œ œ

jœ œ jœ œ œ œ œF m

se conscièn cia no hi/ha


œ œ Ó

œ œ œ œ œ œF m7/E b

e vo lució i/a


œ œ Ó

œ œ œ œ œ œ œDb

nem de cap cap a la

Ó ˙

œ œ Ó

œ œ œ œ œ œB b

in vo lu ció. Si


.œjœ œ œ

- - - -

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

97

˙ ˙F m7

tot té/un

97


œ œ Ó

.œ Jœ œ ŒF m7/E b

preu si

w

œ œ Ó

Œ œ œ œ œDb

val més un ral


œ œ Ó

Jœ œ Jœ œ œ œBb

que/el teu bon nom

w

.œ jœ œ œ œ

Œ Œ ‰ jœ œF m

di gue'm


œ œ Ó

œ œ œ œ œ œ œF m7/E b

què fa rem quan no/ens pu

œ .˙

œ œ Ó

-

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

103

œ œ œ œ œDb

guem veu re/al mi rall.

103


œ œ Ó

œ Œ ÓB b

w

jœ œ jœ œ œ œ

∑

∑

œ œ œ œ œ

∑

jœ œ jœ œ œ œjœ œ jœ œ œ œ


œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ

œ œ ÓDb

lliu res,

Ó ˙

˙ œ œ

- -

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

109

∑F m

109 jœ œ jœ jœ .œ

˙ œ œ


també/ens diuen que som els

˙ ˙

˙ œ œ



Ó ˙n

˙ œ œ

œ œ ÓDb

viu re

Ó ˙

˙ œ œ

∑F m

Ó ˙

˙ œ œ


sempre que puguem seguir

Ó ˙

˙ œ œ

-

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

115

Jœ œ Jœ œ œ œ œC m

pa gant. Tu també/ets

115

Ó ˙

˙ œ œ

œ œ ÓDb

lliu re,

Ó ˙

˙ œ œ

∑F m

jœ œ jœ jœ .œ

˙ œ œ


tam bé/et di uen que se ràs

˙ ˙

˙ œ œ



Ó ˙n

˙ œ œ

œ œDb

riu re

Ó ˙

˙ œ œ

-

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

121

∑F m

121

Ó ˙

˙ œ œ


si no vols a ca bar

Ó ˙

˙ œ œ

Jœ œ Jœ œ ŒB b

plo rant.

Ó ˙n

˙ œ œ

Œ œ œ œ œDb

Mai més en un

Ó ˙

˙ œ œ


pa ís en guer ra

jœ œ jœ jœ .œ

˙ œ œ

Œ œ œ œ œAb

cap més men ti

˙ ˙

˙ œ œ

- - - - -

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

127


da per ban de ra,

127

Ó ˙n

˙ œ œ

Œ œ œ œ œDb

mai més la por

Ó ˙

˙ œ œ


com es tra tè gia

Ó ˙

˙ œ œ

Œ œ œ œ œC m

cap més crim que

Ó ˙

˙ œ œ

œ œ œ œ œ œ ŒC m

no tin gui pe na

Ó ˙

˙ œ œ

Œ œ œ œ œDb

Mai més es pe

Ó ˙

˙ œ œ

- -

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

133


cu lar/amb la ter ra,

133 jœ œ jœ jœ .œ

˙ œ œ

Œ œ œ œ œAb

cap més a bús

˙ ˙

˙ œ œ


que don(a) per bo la llei

Ó ˙n

˙ œ œ

Œ œ œ œ œDb

mai més el dol

Ó ˙

˙ œ œ


de la mi sè ria

Ó ˙

˙ œ œ

Œ œ œ œ œE b

mai més el crit

Ó ˙

˙ œ œ

-

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

139


al cel ens di uen

139

Ó ˙n

˙ œ œ

œ œ ÓDb

lliu res,

Ó ˙

˙ œ œ

∑F m

jœ œ jœ jœ .œ

˙ œ œ



˙ ˙

˙ œ œ



Ó ˙n

˙ œ œ

œ œ ÓDb

viu re

Ó ˙

˙ œ œ

-

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

145

∑F m

145

Ó ˙

˙ œ œ


sempre que puguem seguir

Ó ˙

˙ œ œ


pa gant. Tu també/ets

˙ ˙n

˙ ˙

œ œ ÓDb

lliu re,

Ó ˙

˙ œ œ

∑F m

jœ œ jœ jœ .œ

˙ œ œ


podràs seguir cami nant

˙ ˙

˙ œ œ

-

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

151


si vols i po dràs

151

Ó ˙n

˙ œ œ

œ œDb

riu re.

Ó ˙

˙ œ œ

∑F m

Ó ˙

˙ œ œ

œ œ œ Jœ œ JœEb

si no vols a ca bar

Ó ˙

˙ œ œ

œ Œ Œ œE b

Ó ˙

˙ œ œ

- - - - -

&

&

?

b bb b

b bb b

b bb b

156

œ Œ ÓB b

156

wwwn

w

∑

Ó œ œ œ œ

Ó œ œ œ œ

∑

‰ œ œ œ ≈ œb œn œ œ œ

‰ œ œ œ ≈ œb œn œ œ œ

∑

Ó œ Œ

Óœ

Œ

Mai Més (Gerard Quintana)Treu banya (2007)Original en La menor.

& ## c Ó ÓD B m

Ó ÓG A

Œ œ œ œ œ œ œ œD B m

Més enllà delsteuspro

.œ jœ œ ŒG A

ble mes,


mésenllà d'aquesta- -

& ##6 .œ jœ œ œG A

pe na hi/ha/un

. .œ rœ œ ‰ jœD B m

lloc fe liç no

œ œ œ œ œ œ œ œ œG A

més has de pro var a/endin sar t'hi.- - - - -

& ##9

œ Œ ÓD B m G A

∑ Œ œ œ œ œ œ œ œD B m

Pot ser/el mal i la re

.œ jœ œ ŒG A

cep ta,- - -

& ##13


ets la cor ba/i la dre

œ œ œ œ œG A

ce ra. A


din tre teu hi/ha/un


pa radís per des cobrir lo- - - -

& ## 42 c17

œ Œ œ œ œ œF# m

No bus quis re

œ œ ˙ œ œG

gles que

œ œ œ œ œ œ œ œA B m

tots els ca mins por ten cap

œ œ œA/C #

a tu.- -

& ## c21

œ œ œ œ œ œ œ œ œD G

Ets la ru ta i/el des tí, tan

œ œ œ œ œ ˙E m A

sols cal mi rar/en dins.


Tots som nit i tots ma tí per-

& ##24

œ œ œ œ œ .œjœ

E m A

duts al pa ra dís. Pren

œ œ œ œ œ œ œ œ œD B m

el teu temps, busca/el moment, que


mai no/és tard per des co brir te.-

Més enllà

Lax'n'Busto

& ##27 D B m

∑G A


Potser pou on tot s'o

.œ jœ œ ŒG A

fe ga,


o bé font d'on creixi- -

& ##32

œ œ œ œ œG A

l'her ba. Te

œ œ œ œ œ ‰ rœ ≈D B m

nir o do nar, sen


tir o/in sen si bi lit zar te.

œ Œ ÓD B m

- - -

& ##36 G A


Ets la llum del teu pla

.œ jœ œ ŒG A

ne ta,


ets qui té la teva/a

œ œ œ œ œG A

dre ça, un- - - -

& ##41


u ni vers qu/és

œ œ œ œ œ œ œ œ œA

dins de la te va cons cièn cia.


No bus quis re- - - - - -

& ## 42 c44

œ œ ˙ œ œG

gles que



œ œ œA/C#

a tu.- - -

& ## c47

œ œ œ œ œ œ œ œD G





Tots som nit i tots ma tí per- - -

& ##50


E m A





mai no/és tard per des co brir te.-

& ##53

Œ œ œ œ œ œD

Dre ce res

∑ Œ œ œ œ œ œA/C#

in cer tes,

∑- - - -

& ##57

Œ œ œ jœ œ jœB m

dub tes que m'ar

jœ œ jœ jœ .œros se guen,

Œ œ œ jœ œn jœBb

sen tits que/em fan

jœ œ jœ jœ œbjœ#

som riu re/i creu- - - - -

& ##61

˙ jœ œ jœD/A

re/en qui

.œ jœ ˙A

me res.


Més en llà dels teus pro

˙ œ ŒG A

ble mes,- - - - - -

& ##65


més en llà d'a ques ta

.œ Jœ œ œG A

pe na hi/ha/un

œ .œ œ œ ŒD B m

lloc fe liç,

Ó Œœ

G A

hi/ha/un- -

& ##69


pa ra dís,

Ó Œœ

G A

hi/ha/un

œ œ œ œ œ ŒD B m

lloc fe liç

Ó ‰ œ œ œG A

per a tu.

wD

- -

Més enllà (Lax'n'Busto)Relax (2007)

&

&

?

##

##

##

c

c

c

Ó ÓD B m

œœ œœ œœ œœ.œ Jœ Jœ œ jœ

Ó ÓG A

œœ œœ œœ œœjœ œ jœ jœ œ jœ



œœ œœ œœ œœœ œ œ œ œ œ œ œ˙ ˙

.œ jœ œ ŒG A

ble mes,

œœ œœ œ œœœ œ œ œ œ œ œ œ

˙ ˙

- - -

&

&

?

##

##

##

5



5


.œ jœ œ œ

G A

pe na hi/ha/un


˙ ˙


lloc fe liç no



més has de pro var a/endin sar t'hi.


˙ ˙

- - - - - - - -

&

&

?

##

##

##

9

œ Œ ÓD B m

9


G A

∑


˙ ˙


Pot ser/el mal i la re


.œ jœ œ ŒG A

cep ta,


˙ ˙

- - -

&

&

?

##

##

##

13


ets la cor ba/i la dre

13


œ œ œ œ œ

G A

ce ra. A


˙ ˙

. .œ rœ œ ‰ jœ

D B m

din tre teu hi/ha/un



pa ra dís per des co brir lo


˙ ˙

- - - - - - - - -

Més enllà

Lax'n'Busto

&

&

?

##

##

##

42

42

42

c

c

c

17


No bus quis re

17

www

w

œ œ ˙ œ œ

G

gles que

www

w



œœœ œœœ œœœ œœœ œœœ œœœ œœœ œœœ


œ œ œA/C #

a tu.

œœœœ œœœœ œœœœ œœœœ

œ œ œ œ

- - - -

&

&

?

##

##

##

c

c

c

21

œ œ œ œ œ œ œ œ œ

D G


21

Œ œœœ ≈ ...jœœœ œœœ

œ œ Œ ‰ jœ Œ




œ œ Œ ‰ jœ Œ


D G

Tots som nit i tots ma tí per


œ œ Œ ‰ jœ Œ


E m A



œ œ Œ ‰ jœ Œ

- -

&

&

?

##

##

##

25


el teu temps, bus ca/el mo ment, que

25

Œ œœœ Œ œœœ

œ œ Œ œ œ Œ


mai no/és tard per des co brir te.

Œ œœœ Œ œœœ

œ œ Œ œ œ Œ

D B m

∑

œ œ œ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ

˙ ˙

G A

∑

œ œ jœ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ

˙ ˙

- - - -

&

&

?

##

##

##

29


Pot ser pou on tot s'o

29


.œ jœ œ ŒG A

fe ga,


˙ ˙


o bé font d'on crei xi


œ œ œ œ œ

G A

l'her ba. Te


˙ ˙

- - - - -

&

&

?

##

##

##

33

œ œ œ œ œ ‰ rœ ≈D B m

nir o do nar, sen

33



tir o/in sen si bi lit zar te.


˙ ˙

œ Œ ÓD B m


G A

∑


˙ ˙

- - - - - - -

&

&

?

##

##

##

37


Ets la llum del teu pla

37


.œ jœ œ ŒG A

ne ta,


˙ ˙


ets qui té la te va/a


œ œ œ œ œG A

dre ça, un


˙ ˙

- - - - -

&

&

?

##

##

##

41

. .œ rœ œ ‰ jœ

D B m

u ni vers qu/és

41


œ œ œ œ œ œ œ œ œA

dins de la te va cons cièn cia.


˙ ˙


No bus quis re

www

w

œ œ ˙ œ œ

G

gles que

www

w

- - - - - -

&

&

?

##

##

##

42

42

42

c

c

c

45



45

œœœ œœœ œœœ œœœ œœœ œœœ œœœ œœœ


œ œ œA/C#

a tu.

œœœœ œœœœ œœœœ œœœœ

œ œ œ œ


D G



œ œ Œ ‰ jœ Œ




œ œ Œ ‰ jœ Œ

- - - -- -

&

&

?

##

##

##

49


D G

Tots som nit i tots ma tí per

49


œ œ Œ ‰ jœ Œ


E m A



œ œ Œ ‰ jœ Œ



Œ œœœ Œ œœœ

œ œ Œ œ œ Œ


mai no/és tard per descobrir te.

Œ œœœ Œ œœœ

œ œ Œ œ œ Œ

- -

&

&

?

##

##

##

53

Œ œ œ œ œ œD

Dre ce res

53

www


∑

...˙ œœœ


Œ œ œ œ œ œA/C#

in cer tes,

www


∑

...˙ œœœ


- - - -

&

&

?

##

##

##

57

Œ œ œ jœ œ jœB m

dub tes que m'ar

57

www


jœ œ jœ jœ .œros se guen,

www


Œ œ œ jœ œn jœB b

sen tits que/em fan

wwwbn

œb œ œ œ œ œ œ œ

jœ œ jœ jœ œbjœ#

som riu re/i creu

www

œb œ œ œ œ œ œ œ

- - - - - - - -

&

&

?

##

##

##

61

˙ jœ œ jœ

D/A

re/en qui

61 www


.œ jœ ˙A

me res.

˙ ˙





˙ œ ŒG A

ble mes,


˙ ˙

- - - - - - - -

&

&

?

##

##

##

65



65


.œ Jœ œ œ

G A

pe na hi/ha/un


˙ ˙


lloc fe liç,


Ó Œœ

G A

hi/ha/un


˙ ˙

- - - -

&

&

?

##

##

##

69


pa ra dís,

69


Ó Œœ

G A

hi/ha/un


˙ ˙

œ œ œ œ œ ŒD B m

lloc fe liç


Ó ‰ œ œ œG A

per a tu.


˙ ˙

wD

www

w

- -

Més Enllà (Lax'n'Busto)Relax (2007)

&

?

c

c

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœœ Œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ∑

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœœ Œœ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ

Œ∑

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ# œ œ œn œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Jœ ‰

œ œ œ œ œ œ jœ‰

&

&

?

I

5

∑5

‰ œœœ œœœ œœ# œœœ œœœb œ Œ

œ œ œ œ œ

Tots

Ó Œ ‰ jœBai

‰ œœœ œœœ œœ œœœ œœ# œœœ œœœb œ

œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œxant de la Font del Gat, u na

‰ œœœ œœœ œœ# œœœ œœn œœ œœ œœ

œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œno ia, u na no ia. Bai

œ œœ œ œ œ œ œ œ œ


- - - - - -

&

&

?

I

9 œ œ œ œ œ œ œ œxant de la Font del Gat, u na

9


œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ ‰ œ œno ia i/un sol dat. Pre gun

œ œœ œ œ œ œ œ Jœ ‰


œ œ œ œ œ œ œteu li com se diu, Ma ri


œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œe ta, Ma ri e ta. Pre gun



- - - - - - - - - - -

&

&

?

I

13 œ œ œ œ œ œ œteu li com se diu, Ma ri

13


œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ Œe ta de l'ull viu.

œ œœ œ œ œ œ œ œ œ œ


∑

œœœb œœœ œœœ œœ œœœ œœœœ ‰ œ œ

œ œ œb œ ‰ jœœjœœ

‰

∑

œœœb œœœ œœœ œœ œœœb œœœœ ‰ œb œ

œb œ œb œ ‰ jœœjœœbb

‰

- - - -

Baixant de la Font del Gat

Popular catalanaArranjament: Oriol Hernández Llort

&

&

&

?

bb b bb

bb b bb

bb b bb

bb b bb

I

II

Ÿ~~

17

∑17

∑17 œœœbb ‰ œ œ œœœ ‰ œ œ

‰ œb œ œœœb ‰ œ œ œœœ

Ó Œ ‰ jœbBai

Ó Œ ‰ jœbBaiœb œb œ œ œ œb œb œ œb œ œ œ œbU

œb œb œb œ œ œb œb œ œb

œ œ œ œ œ œ œ œxant de la Font del Gat u na

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œxant de la Font del Gat, de la Font del

‰ œœœ œœœ œœn œœœ œœb œœ œœ œœ

œ œ œ œ œ


œ œ œ œ œ œ œGat hi va/una no ia. Bai



- - - - -

- -

&

&

&

?

b bb b b

b bb b b

b bb b b

b bb b b

I

II

21 œ œ œ œ œ œ œ œxant de la Font del Gat u na

21 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œxant de la Font del Gat, de la Font del

21


œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ ‰ œ œno ia i/un soldat. Pregun

œ œ œ œ œ ŒGat, i un soldat.


œ œ œ œ œ œ jœ ‰


Œ ‰ œ œ œ œ œ œPregunteu li com se


œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œe ta, Ma ri e ta. Pregun

œ œ œ œ œ œ œdiu, Ma ri e ta. Pregun



- - - - - -

-

&

&

&

?

b bb b b

b bb b b

b bb b b

b bb b b

I

II


25

œn œ œ œ œb œ œteu li com se diu, Ma ri

25

‰ œœœn œœœ œœ œœœ œœb œœ œœ œœ

œ œ œ œ œ




œ œ œ œ œ œ jœ ‰

∑

∑

œœœb œœœ œœœ œœœ œœœ ˙˙

.

.œœjœœ

˙

∑

∑

œœœnb œœœ œœœ œœœ œœœ ˙˙

.

.œœjœœ

˙

- - - -

- - - -

&

?

b bb b b

b bb b b

bbbb b b

bbbb b b

43

43

rit.29 œœœb œœœ œœœ œœœ œœœ œœœb œœœ œœœ œœœ œœœ

.

.œœjœœ

.

.œœjœœ

œœœb œœœ œœœ œœœ œœœ ˙˙U

.

.œœjœœ

˙

Temps de Vals

FŒ œœ œœ œœ

œœŒ Œ

Œ ˙n

œœŒ Œ

&

&

&

?

b bb b bb

b bb b bb

b bb b bb

b bb b bb

I

II

p

33

∑33

∑33

Œ œœ œœ œœ

œœŒ Œ

Œ Œ œBai

Œ Œ œBai

Œ ˙n

œœŒ Œ

œ œ œxant de la

œ œ œxant de la

Œ œœ œœ œœ

œœŒ Œ

Œ œ œFont del

˙ œFont del

Œ œœ œœ

œœŒ Œ

œ œ œ œGat, Font del Gat

.˙Gat,

Œ œœ œœ œœ

œœŒ Œ

Œ œ œu na

˙ œu na

Œ œœ œœ

œœŒ Œ

- -

- -

&

&

&

?

b bb b bb

b bb b bb

b bb b bb

b bb b bb

I

II

39 œ œ œno ia i/un

39

˙ œno ia,

39

Œ œœ œœ œœ

œœŒ Œ

Œ œ œu na

˙ œu na

Œ œœ œœ

œœŒ Œ

œ œ œ œ œno ia i/un sol dat.

.˙no

œœ œœ œœ œœ œœ

œœœœ

œœ

Œ Œ œBai

˙ œia. Bai

Œ ˙n

œœ œœ œœ

œ œ œxant de la

œ œ œxant de la

Œ œœ œœ œœ

œœŒ Œ

Œ œ œFont del

˙ œFont del

Œ œœ œœ

œœŒ Œ

- - - - -

- - - - - - -

&

&

&

?

b bb b bb

b bb b bb

b bb b bb

b bb b bb

I

II

45

œ œ œ œGat, Font del Gat,

45

.˙Gat

45

Œ œœ œœ œœ

œœŒ Œ

Œ œ œu na

˙ œu na

Œ œœ œœ

œœŒ Œ

œ œ œno ia i/un

˙ œno ia

Œ œœ œœ œœ

œœŒ Œ

Œ œ œi/un sol

˙ œi/un sol

Œ ˙n

œœŒ Œ

.˙dat.

.˙dat.

Œ œœ œœ

œœœœ

œœ

Œ œ œPre gun

Œ œ œPre gun

Œ œœœ œœœb

œœŒ Œ

- - - - -

- - - - -

&

&

&

?

b bb b bb

b bb b bb

b bb b bb

b bb b bb

I

II

51 ˙ œteu li,

51

˙ œteu li

51

Œ œœ œœ œœ

œœœœ

œœ

Œ œ œpre gun

˙ œcom se

Œ œœ œœœœ Œ Œ

œ œ œ œteu com se diu,

.˙diu,

Œ œœ œœ œœ

œœœœ

œœ

Œ œ œcom se

˙ œMa ri

Œ œœ œœ

œœ Œ Œ

œ œ œ œdiu, com se diu,

˙ œe ta,

Œ œœ œœ œœ

œœŒ Œ

Œ œ œMa ri

˙ œMa ri

Œ œœ œœ

œœŒ Œ

œ œ œ œ œe ta de l'ull viu.

.˙e

œœ œœ œœ œœ œœ

œœœœ

œœ

Œ œ œPre gun

œ œ œta. Pre gun

Œ œœœ œœœb

œœŒ Œ

- - - - - - -

- - - - - - - - - - -

&

&

&

?

b bb b bb

b bb b bb

b bb b bb

b bb b bb

c

c

c

c

42

42

42

42

nn n n nn

nn n n nn

nn n n nn

nn n n nn

c

c

c

c

I

II

59 ˙ œteu li

59

˙ œteu li

59

Œ œœ œœ œœ

œœœœ

œœ

Œ œ œcom se

˙ œcom se

Œ œœ œœœœ Œ Œ

rit.

rit.

œ œ œdiu, com se

œ œ œdiu, com se

Œ œœ œœœ

œœœœ

œœ

Tempo I

Tempo I

œU ‰ œ œ œ œ œ œdiu: Ma ri e ta de l'ull

œ ‰ œ œ œ œ œ œdiu: Ma ri e ta de l'ull

œœœœU

Œ œœœ œœœ œœœ œœœœœœ Œ œ œ œ œ

jœ ‰ Œviu.

jœ ‰ Œviu.jœœœ ‰ œœœœnn##

jœœ ‰ œœœnnn

- - -

- - -

&

&

&

&

?

c

c

c

c

c

I

II

III

A tres veus (dues parlades)

64

∑64

∑64

∑64

‰ œœ# œœ ‰ jœœ# ‰ œœ œœn œœ##

œœ‰ œœ

‰ œœ œœœœ

œœ

3a veu: Amb veu greu i marcial

∑

∑

Ó Œ . jœBai

‰ œœ œœ ‰ jœœb# ‰ œœ œœ ‰ jœœb#

œœ‰ œœ

‰ œœ‰ œœ

‰

∑

∑

jœ ‰ ‰ œ œ œ ‰ ‰ œxant de la Font, bai


œœ‰ œœ

‰ œœ‰ œœ

‰

- -

&

&

&

&

?

I

II

III

67

∑67

∑67

œ œ œ œ œ œ ‰ ‰ œxant de la Font del Gat. Bai

67


œœ‰ œœ

‰ œœ‰ œœ

‰

2a veu: Veu més aguda

∑

‰ œ œ jœ ‰ ‰ œ œ ‰de la Font del Gat



œœ‰ œœ

‰ œœ‰ œœ

‰

Ó Œ ‰ jœBai

‰ jœ œ œ œ œ œ œ ‰bai xant de la Font del Gat.


‰ œœ œœ ‰ jœœb# ‰ œœn œœ œœ##

œœ‰ œœ

‰ œœ œœœœ

œœ

-

-

-

&

&

&

&

?

I

II

III

70 œ œ œ œ œ œ œ œxant de la Font del Gat, u na

70


70


70


œœ‰ œœ

‰ œœ‰ œœ

‰




‰ œœ œœ ‰ jœœ# ‰ œœ œœ# œœ#

œœ ‰ œœ‰ œœ œœ

œœœœ

œ œ œ œ œ œ œ œxant de la Font del Gat, u na




œœ‰ œœ

‰ œœ‰ œœ

‰

- -

- - - - - -

-

&

&

&

&

?

I

II

III

73

œ œ œ œ œ ‰ œ œno ia i/un sol dat. Pre gun

73


73

œ œ œ œ œ jœ ‰ ‰ œ œxant de la Font del Gat. Pre gun

73

‰ œœ œœ ‰ jœœ# ‰ œœb œœ œœ#


œœœœ


‰ œ œ œ œ ‰ œ œ jœ ‰Pre gunteu li com se diu

œ œ ‰ œ œ jœ ‰ ‰ œ œteu li com se diu Ma ri


œœ‰ œœ

‰ œœ‰ œœ

‰

œ œ œ œ œ œ œ œe ta, Ma ri e ta. Pre gun

‰ œ œ œ œ œ œ œ ‰Ma ri e ta de l'ull viu.

œ œ œ œ jœ ‰ ‰ œ œe ta de l'ull viu. Pre gun

‰ œœ œœ ‰ jœœ# ‰ œœ œœ# œœ#


œœœœ

- - - - - -

- - - - - - - - - - -

- - - - -

&

&

&

&

?

42

42

42

42

42

##

##

##

##

##

I

II

III


76

‰ œ œ œ œ ‰ œ œ jœ ‰Pre gun teu li com se diu

76

œ œ ‰ œ œ jœ ‰ ‰ œ œteu li com se diu Ma ri

76


œœ‰ œœ

‰ œœ‰ œœ

‰

p

π


‰ œ œ œ œ œ œ œ ‰Ma ri e ta de l'ull viu.

œ œ œ œ jœ ‰ ‰ œ œe ta de l'ull viu de l'ull

‰ œœ œœ ‰ jœœ# ‰ œœ œœ ‰ jœœn

œœ ‰ œœ‰ œœ

‰ œœ‰

f

∑

∑

jœ ‰ Œviu.

jœ ‰ œ#

jœœ‰ œœœœ

~~~~~~

- - - -

- - - -

- - - - - -

&

&

?

##

##

##

I

79

∑79 œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œœ œ œœ

∑

œn œ œ œ œ œ œ œ

œ# œœn œ œœ

∑


œ œœ œ œœ

Œ . œ œMa riœn œ œ œ œ œ œ œ

œ# œœn œ œœ

~~~~

- -

&

&

&

?

##

##

##

##

I

II

83

œ œ ‰ œ œe ta, Ma ri

83

‰ œ œ œ œMa ri e ta,

83 œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œœ œ œœ

œn œ ‰ œ œe ta, Ma ri

‰ œ œ œ œMa ri e ta,œn œ œ œ œ œ œ œ

œ# œœn œ œœ

œ œ œ œe ta de l'ull

‰ œ œ œ œMa ri e taœ œ œ œ œ œ œ œ

œ œœ œ œœ

jœ# ‰ ‰ œ œviu! Ma ri

œ œ jœ ‰de l'ull viu!œn œ œ œ œ œ œ œ

œ# œœn œ œœ

- - - - - - - - -

- - - - - - - - -

&

&

&

?

##

##

##

##

I

II

87 œ œ ‰ œ œe ta, Ma ri

87


87 œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œœ œ œœ


‰ œ œ œ œMa ri e ta,œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œœ œ œœ

œ# œ œ œe ta de l'ull

‰ œn œ œ œMa ri e ta

œ# œ œ œn œ# œ œ œn

œ# œœ œ œœb

- - - - - - -

- - - - - - - - -

&

&

&?

##

##

##

##

I

II

90

œ ‰ œ œviu! Ma ri

90

œ œ jœ ‰de l'ull viu!

90


œ œœ œ œ




œ œœ œ œœ




œ œœ œ œœ

- - - - - - - -

- - - - - -

&

&

&?

##

##

##

##

I

II

93

œ# œ ‰ œ œe ta, Ma ri

93

‰ œn œ œ œ œ œMa ri e ta, Ma ri

93

œ# œ œ œn œ œ# œ œ

œ# œœ œ œœ

ƒ

Tempo I

ƒœ# œ ‰U œ œe ta... Ma ri

œn œ ‰U œ œe ta... Ma ri

œœœ#n œœœ ŒU

œb œœn Œ

Tempo I




œ œ œ œ

Jœ ‰ Œviu!!!

jœ ‰ Œviu!!!

œ œ Jœ ‰

œ œ jœ ‰

- - - - - - -

- - - - - - - - -

& # c jœ jœ jœ jœ œ œHe vist u nes ro ses

Jœ Jœjœ Jœ ˙

d'un ver mell pu jat

œ œ jœ jœ œd'un ver mell ne grós

jœ jœ jœ jœ œ# œnd'un ver mell mo rat- - - - -

&

&

#

#

5 jœ Jœ Jœ Jœ œ œ œpen ja ven gron xant se

5 jœ jœ jœ jœ œ œHe vist u nes ro ses

Jœ Jœ Jœ Jœ ˙del mur d'un jar dí

Jœ Jœjœ Jœ ˙


Jœ Jœ Jœ# Jœ œ œ œnin gú les pot treu re


- - - - - - -

- - - - - -

&

&

&

#

#

#

..

..

..

8 jœ jœ jœ jœ ˙no/es po den co llir

8 jœ jœ jœ jœ œ# œnd'un ver mell mo rat

8

∑

Jœ Jœ Jœ Jœ œ# œnin gú les pot treu re

jœ Jœ Jœ Jœ œ œ œpen ja ven gron xant se

jœ jœ jœ jœ œ œHe vist u nes ro ses

jœ jœ jœ jœ œ œno/es po den co llir


Jœ Jœjœ Jœ ˙


- - - - - -

- - - -

- - - - - -

&

&

&

#

#

#

11

œ œn œ jœ jœno no no no/es po

11


11


œ# œn ˙den co llir.

jœ jœ jœ jœ ˙no/es po den co llir

jœ jœ jœ jœ œ# œnd'un ver mell mo rat

jœ jœ jœ jœ œ œHe vist u nes ro ses


jœ Jœ Jœ Jœ œ œ œpen ja ven gron xant se

- - - -

- - - - - - -

- - - - - -

Les roses franquesMúsica: Òscar BoadaText: Joan Maragall

&

&

&

#

#

#

14

Jœ Jœjœ Jœ ˙


14 jœ jœ jœ jœ œ œno/es po den co llir

14





jœ jœ jœ jœ œ# œnd'un ver mell mo rat


jœ jœ jœ jœ ˙no/es po den co llir

- - - - - -

- - - - -

- - - -

&

&

&

#

#

#

17 jœ Jœ Jœ Jœ œ œ œpen ja ven gron xant se

17 jœ jœ jœ jœ œ œHe vist u nes ro ses

17



Jœ Jœjœ Jœ ˙


jœ jœ jœ jœ œ œno/es po den co llir




- - - - - - -

- - - - -

- - - - - -

&

&

&

#

#

#

..

..

..

20 jœ jœ jœ jœ ˙no/es po den co llir

20 jœ jœ jœ jœ œ# œnd'un ver mell mo rat

20


Jœ Jœ Jœ Jœ ˙no/es po den co llir,

Jœ Jœ œ# Jœjœ jœ jœ

no/es po den no/es po den co

œ œ œ œ#no/es po den co

˙# U

co llir.

œ œ œ œ ˙#U

llir co llir.

œ œ ˙U

llir, co llir.

- - - - -

- - - -

- - - - - -

Coda

Documents

Campanya Xarxa Musical Escolar - accat.cataccat.cat/mat_recursos/1242733312.pdf · los en format pdf a apartat Xarxa Musical Escolar.CAT o sol·licitar-lo a l’ACCAT per correu electrònic: