Embed Size (px)
Citation preview
13
Canvi climàtic 2001
III Informe del Grup Intergovernamentald’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC)
Generalitat de CatalunyaConsell Assessor per alDesenvolupament Sostenible
Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient
Títol del document original:IPCC Third Report - Climate Change 2001© Intergovernamental Panel on Climate Change (2001)
Canvi climàtic 2001. III Informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobreel Canvi Climàtic (IPCC)© d’aquesta traducció, Generalitat de Catalunya (2003) http://www.gencat.net
La responsabilitat d’aquesta traduccióés exclusivament de la Generalitat de Catalunya
Edició a cura de: Xavier Delgado i Clos i Arnau Queralt i Bassa
Traducció: Traducciones y Tratamiento de la Documentación, S.L.
Primera edició: juny de 2003Tiratge: 1.000 exemplars
Disseny i producció gràfica: Fotogravats Barcino
DL: B-28861-2003
Aquesta publicació ha estat feta amb paper ecològic 100% (lliure de clor) estucat mat de 135 g iles cobertes en paper ecològic (lliure de clor) estucat mat de 250 g.
BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP:
Canvi climàtic 2001 : III informe del Grup Intergovernamental d'Expertssobre el Canvi Climàtic (IPCC). - (Col·lecció documents ; 13)"Basat en un document elaborat per: Daniel L. Albritton ... [et al.]"._ Resumsdels informes presentats pels grups de treball I, II i III del GrupIntergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic I. Albritton, DanielL. (Daniel Lee), 1936- II. Delgado i Clos, Xavier, ed. III. Queralt, Arnau,ed. IV. Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático.Grupo de Trabajo I V. Grupo Intergubernamental de Expertos sobre elCambio Climático. Grupo de Trabajo II VI. Grupo Intergubernamental deExpertos sobre el Cambio Climático. Grupo de Trabajo III VII. ConsellAssessor per al Desenvolupament Sostenible (Catalunya) VIII. Catalunya.Departament de Medi Ambient IX. Col·lecció: Documents (Catalunya.Departament de Medi Ambient) ; 131. Canvis climàtics 2. Gasos d'efecte hivernacle - Aspectes ambientals551.586
Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient
Generalitat de CatalunyaConsell Assessor per alDesenvolupament Sostenible
Canvi climàtic 2001
III Informe del Grup Intergovernamentald’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC)
1
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................................3
CANVI CLIMÀTIC 2001: LES BASES CIENTÍFIQUES ...............................................................................5
1. Un corpus creixent d’observacions dóna una visió col·lectiva d’un món que s’estàescalfant i d'altres canvis en el sistema climàtic...............................................................................9
1.1. La temperatura mitjana de superfície a escala global ha augmentat al voltant de 0,6º Cal llarg del segle XX .............................................................................................................................9
1.2. Les temperatures han augmentat durant les darreres quatre dècades en els 8 quilòmetresinferiors de l’atmosfera......................................................................................................................11
1.3. La capa de neu i l’extensió del gel han disminuït ........................................................................11
1.4. El nivell del mar mitjà mundial ha crescut i el contingut de calor de l’oceà ha augmentat............11
1.5. També s’han donat canvis en altres aspectes importants del clima............................................11
1.6. Sembla que alguns aspectes importants del clima no han canviat .............................................12
2. Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i aerosols derivats de les activitatshumanes segueixen alterant l’atmosfera de formes que s’espera que afectaran el clima. ........12
2.1. Les concentracions dels gasos amb efecte d’hivernacle atmosfèrics i el seu forçamentradiatiu han continuat creixent com a conseqüència de les activitats humanes .................................14
2.2. Els aerosols antropogènics tenen una vida curta i la majoria generen un forçamentradiatiu negatiu .................................................................................................................................16
2.3. Els factors naturals han fet unes contribucions molt petites al forçament radiatiu al llargdel segle passat................................................................................................................................16
3. Ha augmentat la confiança en la capacitat dels models per projectar el clima futur..............16
3.1. Hi ha una evidència nova i més ferma que la major part de l’escalfament observat al llargdels darrers 50 anys es pot atribuir a les activitats humanes .............................................................17
4. Les influències humanes continuaran canviant la composició atmosfèrica durant el
segle XXI ..............................................................................................................................................19
4.1. Gasos amb efecte d'hivernacle..................................................................................................19
4.2. Aerosols ....................................................................................................................................19
4.3. Forçament radiatiu al llarg del segle XXI .....................................................................................19
5. Es preveu que la temperatura mundial mitjana i el nivell del mar augmentaran en tots
els escenaris SRES IPCC ...................................................................................................................20
5.1. Temperatura ..............................................................................................................................20
5.2. Precipitacions ............................................................................................................................20
5.3. Situacions extremes...................................................................................................................22
5.4. El Niño.......................................................................................................................................23
5.5. Monsons ...................................................................................................................................23
5.6. Circulació termohalina................................................................................................................23
5.7. Neu i gel ....................................................................................................................................23
5.8. Nivell del mar .............................................................................................................................23
6. El canvi climàtic antropogènic persistirà durant molts segles...................................................24
7. Calen més accions per tractar els buits que queden en la informació i la comprensió ..........24
7.1. Els escenaris d’emissions de l’informe especial sobre escenaris d’emissió (SRES).....................25
8. Informació font: Resum per als responsables de la política ambiental.....................................26
2
CANVI CLIMÀTIC 2001: IMPACTES, ADAPTACIÓ I VULNERABILITAT.................................................29
1. Introducció.......................................................................................................................................33
2. Dades emergents ............................................................................................................................33
2.1. Els recents canvis climàtics regionals, especialment els augments de temperatura,ja han afectat molts sistemes físics i biològics ...................................................................................33
2.2. Hi ha indicacions preliminars que apunten que alguns sistemes humans s’han vistafectats per recents increments de les inundacions i sequeres .........................................................35
2.3. Els sistemes naturals són vulnerables al canvi climàtic, i alguns en quedaranirreversiblement danyats ...................................................................................................................35
2.4. Molts sistemes humans són sensibles al canvi climàtic, i alguns hi són vulnerables...................35
2.5. Els canvis previstos en els extrems climàtics podrien tenir conseqüències importants................37
2.6. El potencial d’impactes a gran escala i possiblement irreversibles planteja uns riscs ahores d’ara pendents de quantificació fiable .....................................................................................37
2.7. L’adaptació és una estratègia necessària a totes les escales per complementar elsesforços de mitigació del canvi climàtic.............................................................................................38
2.8. Els que compten amb menys recursos són els qui tenen menys capacitat d’adaptació iels més vulnerables...........................................................................................................................39
2.9. L’adaptació, el desenvolupament sostenible i la potenciació de l’equitat podenreforçar-se mútuament......................................................................................................................40
3. Efectes i vulnerabilitat dels sistemes naturals i humans ............................................................40
3.1. Hidrologia i recursos hídrics .......................................................................................................40
3.2. Agricultura i seguretat alimentària...............................................................................................41
3.3. Ecosistemes terrestres i d’aigua dolça .......................................................................................43
3.4. Zones costaneres i ecosistemes marins.....................................................................................43
3.5. Salut humana ............................................................................................................................44
3.6. Colonitzacions humanes, energia i indústria...............................................................................45
3.7. Assegurances i altres serveis financers ......................................................................................46
4. La vulnerabilitat varia a través de les regions ..............................................................................50
5. Millora de les valoracions dels impactes, vulnerabilitats i adaptació........................................51
CANVI CLIMÀTIC 2001: MITIGACIÓ ........................................................................................................53
1. Introducció.......................................................................................................................................57
2. La naturalesa del repte de la mitigació .........................................................................................57
3. Opcions per limitar o reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i
augmentar-ne les davallades .............................................................................................................60
4. Els costos i beneficis secundaris de les accions de mitigació...................................................64
5. Vies i mitjans per a la mitigació .....................................................................................................67
6. Llacunes de coneixement...............................................................................................................69
3
INTRODUCCIÓ
En els darrers anys s'ha posat de manifest, amb molt poc marge de dubte, que les activitats antròpiquesprodueixen canvis en els sistemes que determinen el clima de la Terra. Així doncs, es pot parlar de l'existènciad'un canvi climàtic a escala global, lligat a les activitats humanes, que se superposa al canvi natural de lescondicions climàtiques del planeta. Essencialment, aquest canvi té el seu origen en un conjunt de gasos ambefecte d'hivernacle (com, per exemple, el metà o el diòxid de carboni) emesos a l'atmosfera com a resultat deles pautes de comportament i consum de les societats del nostre planeta (especialment per al sector deltransport, la indústria i l’agricultura).
Davant la complexitat del fenomen del canvi climàtic, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programade les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) van establir, l’any 1988, el Grup Intergovernamentald’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), amb l’objectiu de disposar d’una font d’informació, objectiva i àmpliamentacceptada, sobre el canvi climàtic, les seves repercussions ambientals i socioeconòmiques i les opcions deresposta possibles.
L’IPCC neix, doncs, amb el mandat d’avaluar –a partir d’una base exhaustiva, objectiva, oberta i transparent-tota la informació rellevant en relació amb el canvi climàtic que es difon a nivell mundial. D’aquesta manera,l’IPCC ha esdevingut una institució de referència a escala internacional que proporciona assessorament científic,tècnic i socioeconòmic a la comunitat mundial i, en particular, a les Parts del Conveni Marc sobre el CanviClimàtic (CMCC).
L’IPCC s’estructura a partir de tres grups de treball i un equip especial sobre inventaris nacionals de gasos ambefecte d’hivernacle. Les àrees de treball de cada grup són les següents:
Grup de Treball I: avaluació dels aspectes científics del canvi i el sistema climàtics.
Grup de Treball II: estudi de les qüestions relatives a la vulnerabilitat dels éssers humans i els sistemesnaturals davant el canvi climàtic, les seves conseqüències i la possibilitat d’adaptació a aquests canvis.
Grup de Treball III: avaluació de les possibilitats de limitar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle imitigar el canvi climàtic, incloent-hi l’estudi d’aspectes tècnics, econòmics i d’implementació de les diferentsopcions/accions de millora.
Una de les tasques d’aquests grups de treball és l’elaboració periòdica d’uns informes avaluatius que presentenl’estat del coneixement sobre el canvi climàtic des d’una perspectiva científica, tècnica i socioeconòmica. Desde la seva creació, l’IPCC ha publicat tres informes (els anys 1990, 1995 i 2001), que han contribuït a confirmarl’existència de bases científiques relatives al canvi climàtic i les preocupacions que aquest genera. També hanestat documents de referència i de suport en els processos de negociació de la Conferència Mundial sobreMedi Ambient i Desenvolupament (Rio de Janeiro, juny de 1992) i les successives conferències de les PartsContractants del Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic. En aquest sentit, cal destacar que l’informe de 1995va contribuir a la redacció i aprovació del Protocol de Kyoto, l’any 1997, en el marc de la 3a Conferència deles Parts.
El tercer i últim informe d’avaluació, publicat l’any 2001, se centra en els resultats dels últims estudis realitzatsdes del 1995, prestant especial atenció a l’àmbit regional. Presentat a la 7a Conferència de les Parts, l’Informes’ha consolidat com una referència útil i d’ús comú a l’hora d’extreure informació pertinent per a la formulacióde polítiques de lluita contra el canvi climàtic i de mitigació dels seus efectes potencials.
En aquest sentit, aquesta publicació presenta els resums per als responsables de polítiques que els diferentsgrups de treball van redactar per a l’Informe 2001:
Grup de Treball I: Canvi Climàtic 2001: La base científica
Grup de Treball II: Canvi Climàtic 2001: Impactes, adaptació i vulnerabilitat
Grup de Treball III: Canvi Climàtic 2001: Mitigació
La publicació de la versió catalana d’aquests informes coincideix amb l’inici, l’any 2003, de la preparació delQuart Informe d’Avaluació, que l’IPCC té previst presentar durant el 2007.
CANVI CLIMÀTIC 2001:
les bases científiques
Informe del Grup de Treball I del Grup d’Experts
Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic
Basat en un document elaborat per:
Daniel L. Albritton, Myles R. Allen, Alfons P. M. Baede, John A. Church, Ulrich Cubasch, Dai Xiaosu,Ding Yihui, Dieter H. Ehhalt, Christopher K. Folland, Filippo Giorgi, Jonathan M. Gregory, David J. Griggs,Jim M. Haywood, Bruce Hewitson, John T. Houghton, Joanna I. House, Michael Hulme, Ivar Isaksen,Victor J. Jaramillo, Achuthan Jayaraman, Catherine A. Johnson, Fortunat Joos, Sylvie Joussaume,Thomas Karl, David J. Karoly, Haroon S. Kheshgi, Corrine Le Quéré, Kathy Maskell, Luis J. Mata,Bryant J. McAvaney, Mack McFarland, Linda O. Mearns, Gerald A. Meehl, L. Gylvan Meira-Filho,Valentin P. Meleshko, John F. B. Mitchell, Berrien Moore, Richard K. Mugara, Maria Noguer,Buruhani S. Nyenzi, Michael Oppenheimer, Joyce E. Penner, Steven Pollonais, Michael Prather,I. Colin Prentice, Venkatchala Ramaswamy, Armando Ramirez-Rojas, Sarah C. B. Raper, M. Jim Salinger,Robert J. Scholes, Susan Solomon, Thomas F. Stocker, John M. R. Stone, Ronald J. Stouffer,Kevin E. Trenberth, Ming-Xing Wang, Robert T. Watson, Kok S. Yap, John Zillman.
amb la col·laboració de molts autors i revisors.
7
ÍNDEX APARTAT
1. Un corpus creixent d’observacions dóna una visió col·lectiva d’un món que s’està escalfanti d'altres canvis en el sistema climàtic................................................................................................9
1.1. La temperatura mitjana de superfície a escala global ha augmentat al voltant de 0,6º Cal llarg del segle XX .............................................................................................................................9
1.2. Les temperatures han augmentat durant les darreres quatre dècades en els 8 quilòmetresinferiors de l’atmosfera......................................................................................................................11
1.3. La capa de neu i l’extensió del gel han disminuït ........................................................................11
1.4. El nivell del mar mitjà mundial ha crescut i el contingut de calor de l’oceà ha augmentat............11
1.5. També s’han donat canvis en altres aspectes importants del clima............................................11
1.6. Sembla que alguns aspectes importants del clima no han canviat .............................................12
2. Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i aerosols derivats de les activitats humanessegueixen alterant l’atmosfera de formes que s’espera que afectaran el clima. .........................12
2.1. Les concentracions dels gasos amb efecte d’hivernacle atmosfèrics i el seu forçamentradiatiu han continuat creixent com a conseqüència de les activitats humanes .................................14
2.2. Els aerosols antropogènics tenen una vida curta i la majoria generen un forçamentradiatiu negatiu .................................................................................................................................16
2.3. Els factors naturals han fet unes contribucions molt petites al forçament radiatiu al llargdel segle passat................................................................................................................................16
3. Ha augmentat la confiança en la capacitat dels models per projectar el clima futur..............16
3.1. Hi ha una evidència nova i més ferma que la major part de l’escalfament observat al llargdels darrers 50 anys es pot atribuir a les activitats humanes .............................................................17
4. Les influències humanes continuaran canviant la composició atmosfèrica durant el
segle XXI ..............................................................................................................................................19
4.1. Gasos amb efecte d'hivernacle..................................................................................................19
4.2. Aerosols ....................................................................................................................................19
4.3. Forçament radiatiu al llarg del segle XXI .....................................................................................19
5. Es preveu que la temperatura mundial mitjana i el nivell del mar augmentaran en tots elsescenaris SRES IPCC .........................................................................................................................20
5.1. Temperatura ..............................................................................................................................20
5.2. Precipitacions ............................................................................................................................20
5.3. Situacions extremes...................................................................................................................22
5.4. El Niño.......................................................................................................................................23
5.5. Monsons ...................................................................................................................................23
5.6. Circulació termohalina................................................................................................................23
5.7. Neu i gel ....................................................................................................................................23
5.8. Nivell del mar .............................................................................................................................23
6. El canvi climàtic antropogènic persistirà durant molts segles...................................................24
7. Calen més accions per tractar els buits que queden en la informació i la comprensió ..........24
7.1. Els escenaris d’emissions de l’informe especial sobre escenaris d’emissió (SRES).....................25
8. Informació font: Resum per als responsables de la política ambiental.....................................26
Resum per als responsables de la política ambiental
El tercer informe d’avaluació del Grup de Treball I del Grup d'Experts Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic(IPCC) actualitza anteriors avaluacions i incorpora resultats fruit dels darrers cinc anys de recerca sobre el canviclimàtic1. Diversos centenars de científics2 procedents de diferents països van prendre part en la seva preparaciói revisió.
El present resum, adreçat als responsables de la política ambiental (RPA) i que va ser aprovat pels governsmembres de l’IPCC a Xangai el gener de 20013, descriu el grau de comprensió del sistema climàtic que es téactualment i aporta estimacions sobre l’evolució projectada per al futur i les seves incerteses. En la versió íntegrade l’informe es pot trobar informació més detallada, de la mateixa manera que l’annex final proporciona referènciescreuades als capítols de l’informe original.
1. UN CORPUS CREIXENT D’OBSERVACIONS DÓNA UNA VISIÓ COL·LECTIVAD’UN MÓN QUE S’ESTÀ ESCALFANT I D'ALTRES CANVIS EN EL SISTEMA CLIMÀTIC
Des de la publicació del Segon Informe d’Avaluació (SAR4), les dades obtingudes a través de nous estudissobre els paleoclimes i els climes actuals, l’anàlisi més acurada de les dades, la valoració més rigorosa, la sevaqualitat i les comparacions entre dades procedents de diferents fonts, han desembocat en una millor comprensiódel canvi climàtic.
1.1. La temperatura mitjana de superfície a escala global ha augmentat al voltantde 0,6º C al llarg del segle XX
La temperatura global mitjana de la superfície (la mitjana de la temperatura de l’aire prop de la superfícieterrestre i la temperatura de la superfície del mar) ha augmentat des del 1861. Al llarg del segle XX l’incrementha estat de 0,6ºC ± 0,2ºC 5,6 (Figura 1a). Aquest valor supera al voltant de 0,15ºC el valor estimat pel SARper al període que va fins al 1994, a causa de les temperatures relativament elevades dels anys següents(1995 a 2000) i la millora dels mètodes de processament de dades. Aquestes xifres tenen presents diversosajustaments, inclosos els efectes de l’illa de calor urbana. Els registres de temperatures mostren una elevadavariabilitat; per exemple, la major part de l’escalfament s’ha produït durant el segle XX, al llarg de dosperíodes: de 1910 a 1945 i de 1976 a 2000.
A escala mundial, és molt probable7 que la dècada dels noranta fos la més càlida i el 1998 l’any més càliddel registre instrumental des del 1861 (vegeu la Figura 1a).
Noves anàlisis de dades representatives per a l’hemisferi nord indiquen que l’increment de temperaturadurant el segle XX és probable7 que hagi estat el més elevat de qualsevol segle dels darrers 1.000 anys.També és probable7 que, a l’hemisferi nord, la dècada dels noranta fos la dècada més càlida i el 1998 l’anymés càlid (Figura 1b). Atès que no es disposa de prou dades, se sap molt poc sobre les mitjanes anualsprèvies als 1.000 anys precedents al present i de les condicions amb més incidència en la major part del’hemisferi sud d'abans del 1861.
9
1 D’acord amb l’ús que en fa l’IPCC s’entén per canvi climàtic qualsevol canvi en el clima al llarg del temps, ja sigui fruit de la variabilitat naturalo com a resultat de l’activitat humana. Aquest ús és diferent del que se li dóna al Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic, on canvi climàtic fareferència a un canvi en el clima que s’atribueix directament o indirecta a l’activitat humana, que altera la composició de l’atmosfera global ique s’afegeix a la variabilitat climàtica natural observada al llarg de períodes de temps comparables.
2 En total 122 autors coordinadors en cap i autors en cap, 515 autors col·laboradors, 21 editors revisors i 337 revisors experts.
3 A la vuitena sessió del Grup de Treball I, realitzada a Xangai del 17 al 20 de gener de 2001, hi van participar delegacions de 99 estats membresde l’IPCC.
4 En aquest resum per als responsables de la política ambiental es farà referència al segon informe d’avaluació de l’IPCC com a SAR.
5 En termes generals, la tendència de la temperatura s’arrodoneix fins al 0,05ºC més proper per unitat de temps, i sovint els períodes es veuenlimitats per la disponibilitat de dades.
6 Generalment, s’usa un nivell de significança estadística del 5% i un nivell de confiança del 95%.
7 En aquest Resum per als responsables de la política ambiental i en el resum tècnic, s’han fet servir les següents paraules allà on era adequatper indicar el nivell de confiança de les estimacions: virtualment cert (més d’un 99% de probabilitats que el resultat sigui veritat); molt probable(90 – 99% de probabilitat); probable (66 – 90% de probabilitat); mitjanament probable (33 – 66% de probabilitat); improbable (10 – 33% deprobabilitat); molt improbable (1 – 10% de probabilitat); totalment improbable (menys d’un 1% de probabilitat). Es remet el lector a capítolsconcrets si desitja més informació.
10
Entre el 1950 i el 1993, les temperatures mínimes nocturnes sobre la superfície terrestre van augmentar,de mitjana, al voltant de 0,2ºC per dècada. Això equival aproximadament a dues vegades la taxad’augment de les temperatures màximes aèries diàries en hores de sol (0,1ºC per dècada), la qual cosaha allargat l’estació de no-congelació a moltes regions situades a latituds mitjanes i altes. Consegüentment,l’augment de la temperatura de la superfície del mar al llarg d’aquest període se situa al voltant de lameitat de la temperatura mitjana de l’aire sobre la superfície terrestre.
Variacions de la temperatura de la superfície terrestre durant:
a) els darrers 140 anys
b) els darrers 1.000 anys
Des
viac
ions
de
la t
emp
erat
ura
mitj
ana
(ºC
)d
es d
el 1
961
fins
al 1
990
Des
viac
ions
de
la t
emp
erat
ura
mitj
ana
(ºC
)d
es d
el 1
961
fins
al 1
990
GLOBAL
HEMISFERI NORD
Dades obtingudesdels termòmetres
Dades obtingudes dels termòmetres (vermell) i dels anellsdels arbres, coralls, nuclis de gel i registres històrics (blau).
Any
Any
Figura 1: Variacions de la temperatura de la superfície terrestre al llarg dels darrers 140 anys i del darrer mil·lenni
a) La temperatura de la superfície terrestre es representa any per any (barres vermelles) i aproximadament dècada per dècada(línia negra, que representa una corba anual filtrada que elimina les fluctuacions per sota de les escales temporals gairebéper dècades). Hi ha incertesa en les dades anuals (les barres negres amb límits representen el 95% del marge de confiança)a causa de la manca de dades, errors i incerteses instrumentals; també hi ha incerteses en les correccions de biaixos en lesdades sobre la temperatura de la superfície dels oceans, així com en els ajustaments derivats de la urbanització del territori.Pel que fa tant als últims 140 anys com pels darrers 100, la millor estimació apunta que la temperatura global mitjana de lasuperfície ha augmentat 0,6 ± 0,2ºC.
b) A més, les variacions mitjanes any per any (línia blava) i per períodes de cinquanta anys (corba negra) de les temperaturesmitjanes de la superfície a l’hemisferi nord durant els darrers 1.000 anys s’han reconstruït a partir de dades aproximades ques’han contrastat amb dades obtingues amb el termòmetre (vegeu la llista de principals dades aproximades al diagrama). Elmarge de confiança del 95% a les dades anuals està representat per l'àrea grisa. Aquestes incerteses creixen a mesura queens allunyem en el temps i sempre són més grans que en el registre instrumental a causa de l’ús de dades proxy relativamentescasses. No obstant això, la taxa i la duració de l’escalfament al segle XX ha estat molt superior a qualsevol dels nou seglesanteriors. De forma similar, és probable7 que la dels noranta hagi estat la dècada més càlida i el 1998 l’any més càlid delmil·lenni.
(Basat en (a) capítol 2, figura 2.7c i (b) capítol 2, figura 2.20)
1.2. Les temperatures han augmentat durant les darreres quatre dècades en els8 quilòmetres inferiors de l’atmosfera
Des de finals dels anys cinquanta (el període a partir del qual comencen a ser adequades les observacionsprocedents dels globus meteorològics), els increments generals de la temperatura en els 8 quilòmetresinferiors de l’atmosfera i de la temperatura terrestre han estat semblants, d'uns 0,1ºC per dècada.
Des que el 1979 es va iniciar el registre via satèl·lit, tant els mesuraments dels satèl·lits com dels globusmeteorològics mostren que la temperatura mitjana global dels 8 quilòmetres inferiors de l’atmosfera hacanviat +0,05 ± 0,10ºC per dècada, però, la temperatura mitjana global de la superfície ha augmentatsignificativament, de +0,15 ± 0,05ºC per dècada. La diferència en les taxes d’escalfament és estadísticamentsignificativa i es manifesta principalment a les regions tropicals i subtropicals.
Els 8 quilòmetres inferiors de l’atmosfera i de la superfície es troben influenciats de diferent manera perfactors com ara la disminució de la capa d’ozó estratosfèrica, els aerosols atmosfèrics i el fenomen d’ElNiño. Per això, és físicament plausible esperar que en un període de temps breu (per exemple 20 anys) hipugui haver diferències en les tendències de les temperatures. A més, les tècniques de mostreig espacialtambé poden explicar algunes de les diferències en les tendències, tot i que no estan plenament resoltes.
1.3. La capa de neu i l’extensió del gel han disminuït
Les dades dels satèl·lits indiquen que molt probablement7 s'han produït descensos d’aproximadament el10% en l’extensió de la capa de neu des de finals dels seixanta, i les observacions preses des de terraindiquen que és molt probable7 que al llarg del segle XX hi hagi hagut una reducció de prop de dues setmanesen la duració anual de la capa de gel als llacs i rius a les latituds mitjanes i altes de l’hemisferi nord.
Hi ha hagut un retrocés generalitzat dels glacials muntanyosos a les regions no polars durant el segle XX.
L’extensió del gel estival i primaveral de l’hemisferi nord ha descendit entre un 10 i un 15% des del 1950.És probable7 que hi hagi hagut al voltant d’un 40% de pèrdua del gruix del gel marí àrtic entre el final del’estiu i el començament de la tardor en les darreres dècades i una pèrdua notablement més lenta del gruixhivernal del gel marí.
1.4. El nivell del mar mitjà mundial ha crescut i el contingut de calor de l’oceà haaugmentat
Les dades de mostres de marees indiquen que el nivell mitjà mundial del mar va créixer entre 0,1 i 0,2 metresdurant el segle XX.
El contingut de calor global dels oceans ha crescut des de finals dels cinquanta, període del qual es disposad’observacions adequades de temperatures de la subsuperfície oceànica.
1.5. També s’han donat canvis en altres aspectes importants del clima
És molt probable7 que les precipitacions hagin augmentat entre un 0,5 i un 1% per dècada en el segle XXal llarg de la majoria de latituds mitjanes i altes dels continents de l’hemisferi nord, i és probable7 que lesprecipitacions en forma de pluges hagin augmentat entre un 0,2 i un 0,3% per dècada a les àrees terrestrestropicals (10ºN a 10ºS). Els augments als tròpics no són evidents al llarg de les darreres dècades. Tambéés probable7 que les precipitacions en forma de pluges hagin descendit a gran part de les àrees terrestressubtropicals de l’hemisferi nord (10ºN a 30ºN) durant el segle XX aproximadament un 0,3% per dècada. Encomparació amb l’hemisferi nord, no s’han detectat canvis sistemàtics equiparables a mitjanes latitudinalsàmplies de l’hemisferi sud. No hi ha prou dades com per establir tendències de les precipitacions sobre elsoceans.
A les latituds mitjanes i altes de l’hemisferi nord, és probable7 que hi hagi hagut un augment d’entre el 2 iel 4% en la freqüència d’esdeveniments de precipitacions fortes al llarg de la segona meitat del segle XX.
11
12
Els augments en els esdeveniments de precipitacions fortes poden ser fruit de diferents causes, per exemple,canvis de la humitat atmosfèrica, activitat tempestuosa i activitat tempestuosa a gran escala.
És probable7 que hi hagi hagut un augment del 2% de la capa de núvols a les àrees de latituds mitjanes ialtes durant el segle XX. A la majoria d’àrees les tendències coincideixen força amb el descens del rang detemperatures diàries observat.
Des del 1950 és molt probable7 que hi hagi hagut una reducció en la freqüència de temperatures baixesextremes, amb un augment més lleu de la freqüència de temperatures extremadament elevades.
Els episodis de calor del fenomen d’El Niño–oscil·lació del sud (ENSO) -que afecta de forma consistent lesvariacions regionals de precipitacions i temperatures al llarg de la major part dels tròpics, subtròpics i algunesàrees de latituds mitjanes- han estat més freqüents, persistents i intensos des de la meitat dels anys setanta,en comparació amb els 100 anys anteriors.
Al llarg del segle XX (del 1900 fins al 1995), hi va haver augments relativament petits a les àrees terrestresmundials que patien una sequera o una humitat greu. A moltes regions, aquests canvis estan dominats peruna variabilitat interdecennal o multidecennal del clima, tal com va passar amb el canvi ENSO cap a fenòmensmés càlids.
En algunes regions, com en certes parts d’Àsia i d’Àfrica, s’ha observat que la freqüència i la intensitat deles sequeres ha augmentat en les darreres dècades.
1.6. Sembla que alguns aspectes importants del clima no han canviat
En canvi, un grup petit d’àrees del globus no han patit escalfament en les darreres dècades, principalmentalgunes zones dels oceans de l’hemisferi sud i zones de l’Antàrtida.
Des del 1978, el període fiable de mesuraments per satèl·lit, no s’han detectat tendències significatives del’extensió del gel antàrtic.
Els canvis a escala mundial de la intensitat i la freqüència de les tempestes tropicals i extratropicals es veuendominats per variacions des d’interdecennals fins a multidecennals, sense que s’evidenciïn tendènciessignificatives al llarg del segle XX. Les anàlisis conflictives fan difícil definir conclusions definitives sobre elscanvis en l’activitat tempestuosa, especialment als extratròpics.
A les àrees limitades analitzades no s’han evidenciat canvis sistemàtics en la freqüència dels tornados, diesde trons o fenòmens de calamarsa.
2. LES EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE D'HIVERNACLE I AEROSOLS DERIVATSDE LES ACTIVITATS HUMANES SEGUEIXEN ALTERANT L’ATMOSFERA DE FORMESQUE S’ESPERA QUE AFECTARAN EL CLIMA.
Els canvis climàtics deriven tant de la variabilitat interna del sistema climàtic com de factors externs (tant naturalscom antropogènics). La influència dels factors externs sobre el clima es pot comparar àmpliament fent servirel concepte de forçament radiatiu8. Un forçament radiatiu positiu, com el que es produeix amb concentracionscreixents de gasos amb efecte d'hivernacle, té tendència a escalfar la superfície. Un forçament radiatiu negatiu,que pot derivar d’un increment d’alguns tipus d’aerosols (partícules microscòpiques aerotransportades), tétendència a refredar la superfície. Factors naturals, com ara els canvis en la sortida solar o l’activitat volcànicaexplosiva, també poden provocar un forçament radiatiu. És necessari caracteritzar aquests agents de forçamentsdel clima i els seus canvis al llarg del temps (vegeu la figura 2) per poder entendre el canvis climàtics del passaten el context de les variacions naturals i per projectar quins canvis climàtics es poden produir en el futur. Lafigura 3 presenta les estimacions actuals del forçament radiatiu provocat per l’augment de les concentracionsdels constituents atmosfèrics i altres mecanismes.
8 El forçament radiatiu és una mesura de la influència que té un factor per alterar l’equilibri de l’energia entrant i sortint en el sistema atmosfèricterrestre i, també, és un índex de la importància del factor com a mecanisme potencial del canvi climàtic. S’expressa en watts per metre quadrat(Wm-2).
13
Figura 2: Els registres llargs de canvis en el passat de la composició atmosfèrica proporcionen el context de lainfluència de les emissions antropogèniques
(a) Presenta els canvis en les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i òxid nítric (N2O) al llargdels darrers 1.000 anys. Les dades del nucli del gel i de les geleres de diversos punts de l’Antàrtida i Groenlàndia (representadesper símbols diferents) es complementen amb les dades de mostres atmosfèriques directes al llarg de les darreres dècades(representades per la línia del CO2 i incorporades en la corba que representa la mitjana mundial de CH4. El forçament radiatiuestimat del sistema climàtic d’aquests gasos s’indica a l’escala de la dreta. Atès que aquests gasos tenen unes videsatmosfèriques d’una dècada o més, estan ben combinats, i les seves concentracions reflecteixen emissions d’arreu del món.Els tres registres presenten els efectes del gran creixement progressiu de les emissions antropogèniques durant l’era industrial.
(b) Representa la influència de les emissions industrials sobre les concentracions de sulfat atmosfèric que genera forçamentradiatiu negatiu. Es presenta l’historial temporal de les concentracions de sulfat, no a l’atmosfera sinó als nuclis de gel deGroenlàndia (representats per línies, de les quals s’han eliminat els efectes episòdics d’erupcions volcàniques). Aquestesdades indiquen la deposició local d’aerosols sulfatats en el lloc, reflectint les emissions de diòxid sulfúric (SO2) a les latitudsmitjanes de l’hemisferi nord. Aquest registre, encara que més regional que el dels gasos amb efecte d'hivernacle ben combinats,demostra el gran creixement de les emissions de CO2 antropogèniques durant l’era industrial. Els signes positius indiquenles emissions regionals d’SO2 estimades (escala dreta).
(Basat en (a) capítol 3, figura 3.2b (CO2); capítol 4, figura 4.1a i b (CH4) i capítol 4, figura 4.2 (N2O) i (b) capítol 5, figura 5.4a)
Indicadors de la influència humana sobre l’atmosferadurant l’era industrial
Con
cent
raci
ó at
mos
fèric
a
a) concentracions atmosfèriques mundials de tres gasos amb efecte d'hivernacle ben combinats
Diòxid de carboni
Metà
Òxid nítric
Forç
amen
t ra
dia
tiu (W
m-2
)
CH
4 (p
pb
)C
O2
(pp
b)
N2O
(pp
b)
Con
cent
raci
ó d
e su
lfat
(mg
SO
4 p
er t
ona
de
gel)
Em
issi
ons
d’S
O2
(milio
nsde
tone
s de
sul
fur
per
any)
Any
Any
b) aerosols sulfatats dipositats al gel de Groenlàndia
Sulfur
=
14
2.1. Les concentracions dels gasos amb efecte d'hivernacle atmosfèrics i el seuforçament radiatiu han continuat creixent com a conseqüència de les activitatshumanes
La concentració atmosfèrica de diòxid de carboni (CO2) ha augmentat un 31% des del 1750. La concentracióactual de CO2 no s’ha superat en els darrers 420.000 anys i probablement7 tampoc durant els darrers 20milions d’anys. La taxa actual de creixement no té precedents com a mínim en els darrers 20.000 anys.
Al voltant de tres quartes parts de les emissions antropogèniques de CO2 a l’atmosfera durant els darrers20 anys són resultat de la combustió de combustibles fòssils. La resta és resultat principalment dels canvisen l’aprofitament de la terra, especialment la desforestació.
Actualment, l’oceà i la terra, conjuntament, prenen al voltant de la meitat de les emissions antropogèniquesde CO2. Les emissions de CO2 antropogèniques que assumeix la terra molt probablement7 superenl’alliberament de CO2 per desforestació durant els noranta.
La taxa d’augment de la concentració atmosfèrica de CO2 ha estat de prop d'1,5 ppm9 (0,4%) per anydurant les darreres dues dècades. Durant els noranta l’augment d’any a any va variar entre 0,9 ppm9 (0,2%)i 2,8 ppm (0,8%). Una gran part d’aquesta variabilitat és deguda a l’efecte de la variabilitat climàtica (perexemple, els esdeveniments d’El Niño) sobre l’absorció i l’alliberament de CO2 per part de la terra i delsoceans.
La concentració atmosfèrica de metà (CH4) ha augmentat 1.060 ppb (151%) des del 1750 i segueix creixent.La concentració actual de CH4 no s’ha superat en els darrers 420.000 anys. El creixement anual de laconcentració de CH4 es va frenar i es va tornar més variable als noranta, en comparació amb els vuitanta.Una mica més de la meitat de les emissions actuals de CH4 són antropogèniques (per exemple, ús decombustibles fòssils, bestiar, agricultura de l’arròs i abocadors de residus). A més, les emissions de monòxidde carboni (CO) s’han identificat recentment com una causa de la concentració creixent de CH4.
La concentració atmosfèrica d’òxid nítric (N2O) ha augmentat 46 ppb (17%) des del 1750 i segueix creixent.La concentració actual d’N2O no s’ha excedit com a mínim en els darrers mil anys. Al voltant d’un terç deles emissions actuals d’N2O són antropogèniques (per exemple, terra agrícola, lots d’alimentació de bestiari la indústria química).
Des del 1995, les concentracions atmosfèriques de molts d’aquests gasos halocarbònics que tant fandisminuir la capa d’ozó com són els gasos amb efecte d'hivernacle (per exemple, CFCI3 i CF2CI2), estan obé creixent més lentament o bé decreixent, com a conseqüència de la reducció de les emissions d’acordamb les regulacions del Protocol de Montreal i de les seves esmenes. Els seus components substitutius(per exemple, CHF2Cl i CF3CH2F) i altres components sintètics (per exemple, perfluorocarbons (PFC) iexafluorur sulfúric (SF6)) també són gasos amb efecte d'hivernacle i actualment estan augmentant les sevesconcentracions.
El forçament radiatiu derivat dels augments dels gasos amb efecte d'hivernacle ben combinats des del 1750fins al 2000 s’estima que se situa en 2,43 Wm-2: 1,46 Wm-2 de CO2, 0,48 Wm-2 de CH4, 0,34 Wm-2 delshalocarbons i 0,15 Wm-2 d’N2O. (Vegeu la figura 3, on també es reflecteixen les incerteses.)
La disminució de la capa d’ozó estratosfèrica (O3) observada des del 1979 fins al 2000 s’estima que haprovocat un forçament radiatiu negatiu (-0,15 Wm-2). Si suposem que hi ha un compliment complet de lesregulacions halocarbòniques actuals, el forçament positiu dels halocarbons es reduirà tant com ho faci lamagnitud del forçament negatiu de la disminució de la capa d’ozó estratosfèrica a mesura que es recuperala capa d’ozó al llarg del segle XXI.
La quantitat total d’O3 a la troposfera s’estima que ha augmentat un 36% des del 1750, principalment acausa de les emissions antropogèniques de diversos gasos generadors d’O3. Això correspon a un forçamentradiatiu positiu de 0,35 Wm-2. El forçament d’O3 varia considerablement segons la regió i respon molt mésràpidament als canvis en les emissions que els gasos amb efecte d'hivernacle de llarga vida, com ara elCO2.
9 ppm (parts per milió) o ppb (parts per mil milions) és la proporció entre el nombre de molècules de gasos amb efecte d'hivernacle i el nombretotal de molècules d’aire sec. Per exemple: 300 ppm equival a 300 molècules de gas amb efecte d'hivernacle per milió de molècules d’airesec.
15
Figura 3: Molts factors externs forcen el canvi climàtic
Aquests forçaments radiatius sorgeixen a partir de canvis en la composició atmosfèrica, l’alteració de la reflectància de lasuperfície per l’aprofitament de la terra i la variació de l’emissió solar. Tret de la variació solar, en tots els casos hi ha algunaactivitat humana que hi està vinculada. Les barres rectangulars representen estimacions de les contribucions d’aquestsforçaments –alguns dels quals causen escalfament i altres refredament. No es reflecteix el forçament provocat per esdevenimentsvolcànics episòdics, que generen una càrrega de forçament negativa només durant uns quants anys. L’efecte indirecte delsaerosols que es presenta és el seu efecte en les dimensions i la quantitat de gotes de pluja. Tampoc no es representa unsegon efecte indirecte dels aerosols sobre els núvols, concretament el seu efecte sobre la vida dels núvols, que tambéconduiria a un forçament negatiu. Els efectes d’aviació sobre els gasos amb efecte d'hivernacle s’inclouen a les barresindividuals. La línia vertical sobre les barres rectangulars indica un rang d’estimacions basat en l’extensió dels valors publicatsdels forçaments i la comprensió física. Alguns dels forçaments tenen un grau molt superior de certesa que d’altres. Una líniavertical sense barra rectangular indica un forçament pel qual no es pot fer una millor estimació a causa de grans incerteses.Tal com s’indica, el nivell global de comprensió científica per a cada forçament varia considerablement. Alguns dels agentsde forçaments radiatius es troben ben combinats arreu del món, com ara el CO2, i d’aquesta manera es pertorba l’equilibride calor a tot el món. Altres representen pertorbacions amb unes signatures regionals més fortes a causa de la seva distribucióespacial, com ara els aerosols. Per aquesta i altres raons, una simple suma de les barres positives i negatives no es potesperar que ens doni com a resultat l’efecte net sobre el sistema climàtic. Les simulacions d’aquest informe d’avaluació (perexemple, figura 5) indiquen que l’efecte net estimat d’aquestes pertorbacions és que s’hagi escalfat el clima mundial desdel 1750.
(Basat en el capítol 6, figura 6.6)
El forçament radiatiu mitjà mundial del sistema climàtic per a l’any 2000,en relació amb el 1750
Forç
amen
t ra
dia
tiu (w
atts
per
met
re q
uad
rat)
Ref
red
amen
tE
scal
fam
ent
HalocarbonsN2O
CH4
CO2
Ozótroposfèric
Carboni negre dela combustió de
combustiblesfòssils
Polsmineral
Aerosols
Induït per aviació
Solcs Cirrus
Solar
Ozóestratosfèric
Sulfat
Carboniorgànic
de lacombustió
decombustibles
fòssils
Combustióde
biomassaEfecte
indirectedels aerosols
Nomésaprofitament
de la terra(albedo)
Alt Mitjà Mitjà Baix Moltbaix
Moltbaix
Moltbaix
Moltbaix
Moltbaix
Moltbaix
Moltbaix
Moltbaix
Nivell de comprensió científica
16
2.2. Els aerosols antropogènics tenen una vida curta i la majoria generen unforçament radiatiu negatiu
Les principals fonts d’aerosols antropogènics són la combustió de combustibles fòssils i de biomassa.Aquestes fonts també es troben vinculades a la degradació de la qualitat de l’aire i la deposició d’àcids.
Des que es va publicar el SAR, s’han assolit avenços importants en una millor caracterització de les funcionsradiatives directes de diferents tipus d’aerosols. El forçament radiatiu directe s’estima que és –0,4 Wm-2
per al sulfat, -0,2 Wm-2 per als aerosols de la combustió de biomassa, -0,1 Wm-2 per al carboni orgànicde combustibles fòssils i +0,2 Wm-2 per als aerosols de carboni negre de combustibles fòssils. Es té moltamenys confiança en la capacitat de quantificar l’efecte directe total dels aerosols i la seva evolució al llargdel temps, que per als gasos esmentats abans. Els aerosols també varien considerablement per regions iresponen ràpidament als canvis en les emissions.
A més del seu forçament radiatiu directe, els aerosols tenen un forçament radiatiu indirecte a través delsseus efectes sobre els núvols. Ara es tenen més evidències d’aquest efecte indirecte, que és negatiu, encaraque d’una magnitud molt incerta.
2.3. Els factors naturals han fet unes contribucions molt petites al forçament radiatiual llarg del segle passat
El forçament radiatiu causat pels canvis en la irradiació solar per al període des del 1750 s’estima que ésde prop de +0,3 Wm-2, la major part del qual es va produir durant la primera meitat del segle XX. Des definals dels anys setanta els instruments satèl·lits han observat petites oscil·lacions derivades del cicle solard’11 anys. S’han proposat mecanismes per a l’amplificació dels efectes solars sobre el clima, però actualmentmanca una base teòrica rigorosa o observacional.
Els aerosols estratosfèrics de les erupcions volcàniques explosives duen a un forçament negatiu, que durapocs anys. En els períodes entre el 1880 i el 1920 i entre el 1960 i el 1991 han tingut lloc diverses erupcionsimportants.
El canvi combinat del forçament radiatiu dels dos factors naturals principals (variació solar i aerosols volcànics)s’estima que és negatiu pel que fa a les dues darreres dècades, i possiblement les quatre darreres.
3. HA AUGMENTAT LA CONFIANÇA EN LA CAPACITAT DELS MODELS PERPROJECTAR EL CLIMA FUTUR
Per obtenir estimacions acurades de les dades del passat i trets regionals calen models climàtics complexosbasats en la física. No obstant això, aquests models no poden simular tots els aspectes del clima (per exemple,encara no poden donar explicacions completes de la tendència observada en la diferència de la temperaturade la superfície de la troposfera des del 1979) i hi ha incerteses concretes associades als núvols i a la sevainteracció amb la radiació i els aerosols.
Tanmateix, la confiança en la capacitat d’aquests models per proporcionar projeccions útils del clima futur hamillorat gràcies als resultats demostrats en un rang espacial i d’escala de temps.
La comprensió dels processos climàtics i la seva incorporació en els models climàtics ha millorat, inclososel vapor d’aigua, la dinàmica del gel marítim i el transport de la calor als oceans.
Alguns models recents generen simulacions satisfactòries del clima actual sense que facin falta ajustamentsno físics de calor i els fluxos d’aigua a la interfície de l’atmosfera oceànica que s’usaven en models anteriors.
Les simulacions que inclouen estimacions de forçaments naturals i antropogènics reprodueixen els canvisobservats a gran escala en la temperatura de la superfície al llarg del segle XX (figura 4). No obstant això,pot ser que als models no s’hagin inclòs contribucions d’altres processos addicionals i forçaments. Tanmateix,la consistència a gran escala entre els models i les observacions es pot fer servir per obtenir una comprovacióindependent sobre les taxes d’escalfament previstes al llarg de les properes dècades en un escenarid’emissions determinat.
17
Han millorat alguns aspectes de les simulacions de models d’ENSO, monsons i l’oscil·lació de l’AtlànticNord, així com períodes triats del clima passat.
3.1. Hi ha una evidència nova i més ferma que la major part de l’escalfamentobservat al llarg dels darrers 50 anys es pot atribuir a les activitats humanes
El SAR concloïa: “El balanç de les evidències suggereix una influència humana discernible sobre el clima mundial.”Aquest informe també indicava que el senyal antropogènic encara estava emergint de l’entorn de la variabilitatclimàtica natural. Des de la publicació del SAR, s’han assolit avenços en la reducció d’incerteses, especialmentpel que fa a la distinció i quantificació de la magnitud de les respostes a diferents influències externes. Tot i quemoltes de les fonts d’incertesa identificades al SAR encara estan per resoldre, noves evidències i la millora dela comprensió donen suport a una conclusió actualitzada.
Es disposa d’un registre de temperatures molt més llarg i molt més acurat i noves estimacions de modelsde variabilitat. L’escalfament al llarg dels darrers 100 anys és molt poc probable7 que hagi estat causa nomésde la variabilitat interna, tal com estimen els models actuals. Les reconstruccions de dades climàtiques delsdarrers 1.000 anys (figura 1b) també assenyalen que aquest escalfament no era habitual i que és improbable7
que tingui un origen completament natural.
Es disposa de noves estimacions de la resposta climàtica al forçament natural i antropogènic, i s’han aplicatnoves tècniques de detecció. Els estudis de detecció i d’atribució troben evidències consistents d’un senyalantropogènic en el registre climàtic dels darrers 35 a 50 anys.
Les simulacions de la resposta als forçaments naturals sols (és a dir, la resposta a la variabilitat de la irradiaciósolar i les erupcions volcàniques) no expliquen l’escalfament a la segona meitat del segle XX (vegeu, perexemple, la figura 4a). Tanmateix, indiquen que els forçaments naturals poden haver contribuït a l’escalfamentobservat durant la primera meitat del segle XX.
L’escalfament al llarg dels darrers 50 anys derivat de gasos amb efecte d'hivernacle antropogènics es potidentificar malgrat les incerteses del forçament a causa de l’aerosol sulfatat antropogènic i dels factorsnaturals (volcans i irradiació solar). El forçament d’aerosols sulfatats antropogènics, tot i que incert, és negatiuper a aquest període i, per tant, no pot explicar l’escalfament. Els canvis en el forçament natural al llarg dela major part d’aquest període també s’estima que són negatius i és improbable7 que puguin explicarl’escalfament.
Ara, els estudis de detecció i d’atribució que comparen canvis simulats per models amb el registre observatpoden tenir en compte la incertesa en la mesura de la resposta modelada al forçament extern, especialmentel causat per la incertesa en la sensibilitat del clima.
La majoria d’aquests estudis mostren que, al llarg dels darrers 50 anys, la taxa estimada i la magnitudd’escalfament a causa de concentracions creixents de gasos amb efecte d'hivernacle sols es poden compararamb, o són més grans que, l’escalfament observat. És més, la majoria d’estimacions que tenen en comptetant els gasos amb efecte d'hivernacle com els aerosols sulfatats són coherents amb les observacionsd’aquest període.
La concordança màxima entre les simulacions de models i les observacions al llarg dels darrers 140 anyss’ha trobat quan tots els factors antropogènics i naturals anteriors es combinen, tal com es mostra a la figura4c. Aquests resultats indiquen que els forçaments inclosos són suficients per explicar els canvis observats,però no exclouen la possibilitat que altres forçaments també hi hagin pogut contribuir.
Davant les noves evidències i tenint en compte les incerteses que queden, la major part de l’escalfament observaten els darrers 50 anys és probable7 que hagi estat causa de l’augment de les concentracions de gasos ambefecte d'hivernacle.
És més, és molt probable7 que l’escalfament del segle XX hagi contribuït significativament a l’augment observatdel nivell del mar, per mitjà de l’expansió tèrmica de l’aigua del mar i l’àmplia pèrdua de gel terrestre. Entre lesactuals incerteses, tant les observacions com els models són consistents amb la manca d’una acceleraciósignificativa de l’augment del nivell del mar durant el segle XX.
18
Simulació de les temperatures mitjanes anuals mundials de la superfície
Ano
mal
ies
en le
s te
mp
erat
ures
(ºC
)
a) Natural b) Antropogèniques
c) Tots els forçaments
Ano
mal
ies
en le
s te
mp
erat
ures
(ºC
)
Ano
mal
ies
en le
s te
mp
erat
ures
(ºC
)
ModelObservacions
ModelObservacions
ModelObservacions
Any Any
Any
Figura 4: La simulació de les variacions de les temperatures terrestres i la comparació dels resultats amb elscanvis mesurats pot proporcionar una visió de les causes subjacents dels canvis principals
Un model climàtic pot fer-se servir per simular els canvis de temperatures que es produeixen tant per causes naturals comantropogèniques. Les simulacions representades al diagrama (a) es van elaborar només amb els forçaments naturals: variaciósolar i activitat volcànica. Els que s’inclouen al diagrama (b) es van elaborar amb els forçaments antropogènics: gasos ambefecte d'hivernacle i una estimació dels aerosols sulfatats, i els que s’inclouen al diagrama (c) es van elaborar tant amb elsforçaments naturals com antropogènics. A partir de (b), es pot concloure que la inclusió de forçaments antropogènicsproporciona una explicació plausible per a una part substancial dels canvis de temperatura observats al llarg del segle passat,però la coincidència màxima amb les observacions s’obté a (c), on s’inclouen tant els factors antropogènics com naturals.Aquests resultats indiquen que els forçaments inclosos són suficients per explicar els canvis observats, tot i que no exclouenla possibilitat que altres forçaments també hi hagin pogut contribuir. Els diagrames dels resultats del model que es presentenaquí equivalen a quatre execucions del mateix model. Amb altres models amb forçaments antropogènics s’obtenen resultatssemblants als de (b).
(Basat en el capítol 12, figura 12.7)
19
4. LES INFLUÈNCIES HUMANES CONTINUARAN CANVIANT LA COMPOSICIÓATMOSFÈRICA DURANT EL SEGLE XXI
S’han fet servir models per realitzar projeccions de les concentracions atmosfèriques dels gasos amb efected'hivernacle i els aerosols, i, per tant, del clima futur, a partir d’escenaris d’emissions de l’Informe especial IPPCsobre els escenaris d’emissions (SRES) (figura 5). Aquests escenaris es van desenvolupar per actualitzar la sèrieIS92, que es van fer servir al SAR i es presenten en el present document per comparar-los en alguns casos.
4.1. Gasos amb efecte d'hivernacle
Les emissions de CO2 a causa de la combustió de combustibles fòssils són virtualment certes7 de ser lainfluència dominant sobre les tendències en la concentració atmosfèrica de CO2 durant el segle XXI.
A mesura que augmenta la concentració de CO2 a l’atmosfera, l’oceà i la terra assumiran una fracció cadavegada més gran de les emissions antropogèniques de CO2. L’efecte net de les retroalimentacions climàtiquesterrestre i oceànica tal com indiquen els models és augmentar encara més les concentracions atmosfèriquesprevistes de CO2, reduint el CO2 que assumeixen tant l’oceà com la terra.
Per a l’any 2001, els models del cicle del carboni preveuen unes concentracions atmosfèriques de CO2 de540 a 970 ppm per als escenaris il·lustratius SRES (90 a 250% per damunt de la concentració de 280 ppml’any 1750), figura 5b. Aquestes previsions inclouen la retroalimentació del clima a terra i mar. Les incerteses,especialment sobre la magnitud de la retroalimentació del clima de la biosfera terrestre, provoquen unavariació de prop del –10 al +30% al voltant de cada escenari. El rang total és de 490 a 1.260 ppm (75 al350% per damunt de la concentració del 1750).
El canvi de l’aprofitament de la terra podria influir en la concentració atmosfèrica de CO2. Hipotèticament,si tot el carboni alliberat pels canvis històrics d’aprofitament de la terra es pogués retornar a la biosferaterrestre al llarg del segle (per exemple, amb reforestacions), la concentració de CO2 es reduiria entre 40 i70 ppm.
Els càlculs del model de les concentracions dels gasos amb efecte d'hivernacle no CO2 per a l’any 2100varien considerablement en els diferents escenaris il·lustratius SRES, amb unes modificacions del CH4 de–190 a +1.970 ppb (concentració actual 1.760 ppb), unes modificacions de l’N2O d’entre +38 i +144 ppb(concentració actual de 316 ppb), unes modificacions de l’O3 total troposfèric d’entre –12 i +62% i un amplirang de canvis en les concentracions d’HFC, de PFC i d’SF6, tots en relació amb l’any 2000. En algunsescenaris, l’O3 total troposfèric esdevindria un agent de forçament radiatiu tan important com el CH4 i, agran part de l’hemisferi nord, amenaçaria l’assoliment dels objectius actuals de qualitat aèria.
Les reduccions en les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i els gasos que en controlen la concentracióserien necessaris per estabilitzar el forçament radiatiu. Per exemple, per al gas amb efecte d'hivernacleantropogènic més important, els models del cicle del carboni indiquen que l’estabilització de les concentracionsde CO2 atmosfèric a 450, 650 o 1.000 ppm necessitaria que les emissions antropogèniques globals de CO2
caiguessin per sota dels nivells del 1990, en poques dècades —al voltant d’un segle, o al voltant de dossegles, respectivament—, i seguissin descendint uniformement en endavant. Finalment les emissions deCO2 haurien de disminuir una fracció molt petita de les emissions actuals.
4.2. Aerosols
Els escenaris SRES inclouen la possibilitat d’augments o descensos dels aerosols antropogènics (perexemple, els aerosols de sulfats (figura 5c), aerosols de biomassa, aerosols de carboni negre i orgànic) enfunció de la proporció d’ús de combustibles fòssils i les polítiques per acabar amb les emissions contaminants.A més, els aerosols naturals (per exemple, la sal marina, pols i emissions que duen la producció d’aerosolssulfatats i carbonis) es preveu que augmentin com a conseqüència dels canvis en el clima.
4.3. Forçament radiatiu al llarg del segle XXI
Per als escenaris il·lustratius del SRES, referents a l’any 2000, el forçament radiatiu mitjà mundial com aconseqüència dels gasos amb efecte d'hivernacle segueix augmentant al llarg del segle XXI, i es preveu que
20
la fracció corresponent al CO2 augmenti entre una mica més de la meitat fins prop de tres quartes parts.El canvi en el forçament radiatiu d’aerosols directe més l’indirecte es preveu que serà més petit en magnitudque el del CO2.
5. ES PREVEU QUE LA TEMPERATURA MUNDIAL MITJANA I EL NIVELL DEL MARAUGMENTARAN EN TOTS ELS ESCENARIS SRES IPCC
Per tal de fer projeccions del clima futur els models incorporen les emissions passades i les futures dels gasosamb efecte d'hivernacle i d’aerosols. Per això, inclouen estimacions de l’escalfament fins al dia d’avui i elcompromís per a l’escalfament futur de les emissions passades.
5.1. Temperatura
La temperatura mitjana de la superfície a escala mundial es preveu que augmentarà entre 1,4 i 5,8º C (figura5d) al llarg del període comprès entre el 1990 i el 2100. Aquest resultats corresponen al rang complet de35 escenaris SRES, derivats d’una sèrie de models climàtics10,11.
Es preveu que els increments de temperatura seran més grans que els del SAR, que eren propers a 1,0 i3,5º C a partir dels sis escenaris IS92. Les temperatures previstes més elevades i el rang més ampli sónresultat, principalment, de les emissions de diòxid sulfúric més baixes en els escenaris SRES referents alsescenaris IS92.
La taxa prevista d’escalfament és molt superior als canvis observats durant el segle XX i és molt probableque no tingui precedents durant com a mínim els darrers 10.000 anys, a partir de les dades del paleoclima.
Per a l’any 2100, el rang de la resposta de la temperatura de la superfície en el grup de models climàticsexecutats amb un escenari concret és comparable al rang que s’obté a partir d’un model únic executat ambels diferents escenaris SRES.
Sobre escales temporals de poques dècades, la taxa observada actualment d’escalfament es pot fer servirper limitar la resposta prevista per a un escenari d’emissions determinat malgrat la incertesa en la sensibilitatdel clima. Aquest plantejament suggereix que l’escalfament antropogènic és probable7 que recaigui en unrang d’entre 0,1 i 0,2ºC per dècada al llarg de les properes dècades en l’escenari IS92, semblant al rangcorresponent de projeccions del model simple usat a la figura 5d.
A partir de les simulacions de models globals recents, és molt probable7 que pràcticament totes les àreesterrestres s’escalfin molt més ràpidament que la mitjana global, especialment les de les latituds altes delnord a l’estació freda. El més notable d’aquestes simulacions és l’escalfament a les regions del nord d’Amèricadel Nord i el nord i el centre d’Àsia, que supera l’escalfament mundial mitjà a tots els models en més del40%. En canvi, l’escalfament es troba per sota del canvi mitjà mundial al sud i sud-est d’Àsia a l’estiu i alsud d’Amèrica del Sud a l’hivern.
Es preveu que les darreres tendències en la temperatura de la superfície per esdevenir més semblants aEl Niño al Pacífic tropical continuaran a molts models, amb un escalfament del Pacífic tropical occidentalsuperior al del Pacífic tropical oriental, amb el corresponent canvi cap a occident de les precipitacions.
5.2. Precipitacions
A partir de les simulacions dels models globals i per a un ampli ventall d’escenaris, la concentració de vapord’aigua mitjana mundial i les precipitacions es preveu que augmentin durant el segle XXI. A la segona meitatdel segle XXI, és probable7 que les precipitacions s'hagin incrementat a les latituds del nord passant perles latituds mitjanes i altes i a l’Antàrtida a l’hivern. A les latituds baixes hi ha tants augments com descensossobre les àrees terrestres. Les variacions més grans entre anys en les precipitacions són molt probables7
a la major part d’àrees en les quals es preveu un augment de les precipitacions mitjanes.
10 Els models climàtics complexos basats en la física són la principal eina per projectar el futur canvi climàtic. Per tal d’explorar tot el ventalld’escenaris, aquests es complementen amb models climàtics simples calibrats per tal que donin una resposta equivalent en temperatura i nivelldel mar als models climàtics complexos. Aquestes projeccions s’obtenen aplicant un model climàtic simple, la sensibilitat climàtica del qual il’absorció oceànica de calor es calibren per als set models climàtics complexos. La sensibilitat climàtica aplicada en el model simple abraçades d’1,7 fins a 4,2ºC, que és comparable al rang acceptat habitualment d’1,5 a 4,5ºC.
11 Aquest rang no inclou incerteses en el modelatge de forçaments radiatius, per exemple, incerteses de forçaments d’aerosols. S’inclou unapetita retroalimentació climàtica del cicle del carboni.
21
El clima mundial del segle XXI
a) Emissions de CO2 b) Concentracions de CO2 c) Emissions d’SO2
d) Canvi de les temperatures e) Augment del nivell del mar
Em
issi
ons
de
CO
2 (G
t C
/any
)
Con
cent
raci
ó d
e C
O2
(pp
m)
Emiss
ions
d’S
O2
(milio
ns d
e to
nes
de s
ulfu
r per
any
)
Can
vi e
n le
s te
mp
erat
ures
(ºC
)
Aug
men
t d
el n
ivel
l del
mar
(met
res)
Escenaris Escenaris Escenaris
Diversos models totel conjunt SRES
Mètode TAR
Models junts totel conjunt SRES
Les barresmostren el rangel 2100 generat
a partir dediferents models
Escenaris
Conjunt de tots els SRESinclosa la incertesa
del gel terrestre
Diversos models de totel conjunt de SRES
Agrupament de models detot el conjunt de SRES
Les barresmostren el rangel 2100 generat
a partir dediferents models
Figura 5: El clima global del segle XXI dependrà dels canvis naturals i de la resposta del sistema climàtic a lesactivitats humanes
Els models climàtics preveuen la resposta de diverses variables climàtiques —com ara els augments de la temperatura globalde la superfície i el nivell del mar— a diversos escenaris de gasos amb efecte d'hivernacle i altres emissions relacionadesamb l’activitat humana. (a) Presenta les emissions de CO2 dels sis escenaris SRES il·lustratius que es resumeixen al quadrede la pàgina 25, juntament amb l’IS92a per comparar-les amb el SAR. (b) Presenta les concentracions de CO2 previstes. (c)Representa les emissions antropogèniques d’SO2. Les emissions d’altres gasos i d’altres aerosols es van incloure al modelperò no s’inclouen a la figura. (d) i (e) presenten les respostes previstes de la temperatura i el nivell del mar, respectivament.Els “diversos models de tot el conjunt SRES” a (d) i (e) indica l’augment de les temperatures i el nivell del mar, respectivament,per al model simple quan se sintonitza amb una sèrie de models complexos amb un ventall de sensibilitats climàtiques. Totsels conjunts SRES fan referència al rang complet de 35 escenaris SRES. L’”agrupament” de models de tot el conjunt deSRES” indica la mitjana d’aquests models per al ventall d’escenaris. Cal indicar que l’escalfament i l’augment del nivell delmar d’aquestes emissions podria continuar ben bé més enllà del 2100. També cal destacar que aquest ventall no permetincerteses relacionades amb els canvis dinàmics del gel al casquet polar de l’Antàrtic occidental, i tampoc no respon de lesincerteses en la previsió d’aerosols no sulfatats i les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle.
(Basat en (a) capítol 3, figura 3.12, (b) capítol 3, figura 3.12, (c) capítol 5, figura 5.13, (d) capítol 9, figura 9.14, (e) capítol 11,figura 11.12, apèndix II)
22
5.3. Situacions extremes
La taula 1 representa una avaluació de confiança en canvis observats en situacions meteorològiques i climàtiquesextremes durant la segona meitat del segle XX (columna esquerra) i en els canvis projectats durant el segle XXI(columna dreta)a. Aquesta avaluació es basteix sobre estudis observacionals i de modelatge, així com sobre laplausibilitat física de projeccions futures entre tots els escenaris utilitzats habitualment, alhora que es basa enun judici expert7.
Actualment no es disposa de prou informació sobre altres fenòmens extrems, molts dels quals poden tenirimpactes importants sobre el medi ambient i la societat, per poder avaluar les darreres tendències, i elsmodels climàtics actuals manquen de la precisió espacial necessària per fer projeccions fiables. Per exemple,fenòmens a escala molt petita, com ara tempestes de trons, tornados, calamarsa i llamps, no se simulenen els models climàtics.
12 Índex de confort: combinació de temperatura i humitat que mesura els efectes sobre la comoditat humana.
Taula 1: Estimacions de confiança en canvis observats i projectats en cas d’esdevenimentsmeteorològics i climàtics extrems
Confiança en els canvis observats(segona meitat del segle XX)
Probable7
Molt probable7
Molt probable7
Probable7, a moltes àrees
Probable7, a moltes àreesterritorials de latituds mitjanes ielevades de l’hemisferi nord
Probable7, a poques àrees
No observat a les poquesanàlisis disponibles
Dades insuficients per a l’avaluació
Canvis en els fenòmens
Temperatures màximes elevades imés dies calorosos a pràcticamenttotes les àrees terrestres
Temperatures mínimes méselevades, menys dies freds i diesde glaçades a pràcticament totesles àrees terrestres
Rang de temperatura diürna reduïta la majoria d’àrees terrestres
Augment de l’índex de calor12 enàrees terrestres
Esdeveniments de precipitacionsmés intensosb
Augment de la dessecaciócontinental i el risc associat desequera
Augment de les intensitats del ventmés fort en ciclons tropicalsc
Augment de la mitjana de ciclonstropicals i intensitat de lesprecipitacionsc
Confiança en els canvis previstos(durant el segle XXI)
Molt probable7
Molt probable7
Molt probable7
Molt probable7, a la majoria d’àrees
Molt probable7, a moltes àrees
Probable7, a la majoria d’interiorscontinentals de latituds mitjanes.(Manca de projeccions consistentsa d’altres àrees)
Probable7, en algunes àrees.
Probable7, en algunes àrees.
a Per a més informació vegeu el capítol 2 (observacions) i els capítols 9, 10 (projeccions).
b Per a altres àrees, hi ha o bé dades insuficients o anàlisis conflictives.
c Els canvis passats i futurs en la ubicació de ciclons tropicals i la freqüència són incerts.
23
5.4. El Niño
La confiança en la projecció de canvis en la freqüència futura, l’amplitud, i el patró espacial dels esdevenimentsd’El Niño al Pacífic tropical es veu suavitzada per alguns defectes de la precisió de la simulació d’El Niñoen models complexos. Les projeccions actuals presenten canvis petits o un petit augment de l’amplitud delsesdeveniments d’El Niño al llarg dels propers 100 anys.
Fins i tot encara que hi hagi pocs canvis o cap en l’amplitud d’El Niño, és probable7 que l’escalfamentmundial generi uns extrems molt més oposats de dessecacions i precipitacions de pluja fortes i un augmentdel risc de sequeres i inundacions que tenen lloc amb els esdeveniments d’El Niño a diverses regionsdiferents.
5.5. Monsons
És probable7 que l’escalfament associat a unes concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle creixentsprovoqui un augment de la variabilitat de precipitacions de monsons estivals a Àsia. Els canvis en la duraciói la força mitjanes del monsó depenen de les condicions de l’escenari d’emissió. La confiança en aquestesprojeccions també està limitada per la precisió amb què els models climàtics simulen l’evolució estacionalacurada dels monsons.
5.6. Circulació termohalina
La majoria dels models presenten una debilitació de la circulació termohalina que duu a una reducció deltransport de calor a latituds elevades de l’hemisferi nord. Tanmateix, fins i tot en els models en què lacirculació termohalina es debilita, encara hi ha un escalfament a Europa a causa de l’augment dels gasosamb efecte d'hivernacle. Les projeccions actuals que utilitzen models climàtics no presenten un tancamentcomplet de la circulació termohalina per a l’any 2100. Més enllà del 2100, la circulació termohalina podriaestancar-se completament, i possiblement de forma irreversible, a tots dos hemisferis si el canvi en elforçament radiatiu és prou gran i s’aplica durant prou temps.
5.7. Neu i gel
Es preveu que la capa de neu i l’extensió del gel marítim de l’hemisferi nord encara es reduiran més.
Els glacials i els casquets glacials continuaran la seva retirada generalitzada durant el segle XXI.
El casquet glacial de l’Antàrtic és probable7 que guanyi massa a causa de l’augment de les precipitacions,mentre que el casquet glacial de Groenlàndia és probable7 que perdi massa perquè l’increment de la pèrduaserà superior a l’augment de les precipitacions.
S’ha expressat la preocupació sobre l’estabilitat del casquet glacial de l’Antàrtic occidental perquè es trobafixada per sota del nivell del mar. No obstant això, la pèrdua de gel fixat que durà a un augment del nivelldel mar substancial, actualment està àmpliament acceptat que és molt poc probable7 que es produeixidurant el segle XXI, tot i que la seva dinàmica encara no s’entén prou bé, especialment pel que fa a lesprojeccions en escales de temps més perllongades.
5.8. Nivell del mar
El nivell del mar mundial mitjà es preveu que augmentarà entre 0,09 i 0,88 metres entre el 1990 i el 2100,per a tot el ventall d’escenaris SRES. Això és a conseqüència principalment de l’expansió tèrmica i la pèrduade massa dels glacials i dels casquets polars (figura 5e). El rang de l’augment del nivell del mar presentatal SAR era d’entre 0,13 i 0,94 metres a partir dels escenaris IS92. Malgrat les projeccions de canvi detemperatura més elevat en aquesta avaluació, les projeccions del nivell del mar són lleugerament inferiors,principalment a causa de l’ús de models millorats que infereixen una contribució més petita dels glacials idels casquets glacials.
24
6. EL CANVI CLIMÀTIC ANTROPOGÈNIC PERSISTIRÀ DURANT MOLTS SEGLES
Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de llarga durada (és a dir, CO2, N2O, PFC, SF6) tenen unefecte durador sobre la composició atmosfèrica, el forçament radiatiu i el clima. Per exemple, diversos seglesdesprés que es produeixin les emissions de CO2, al voltant d’una quarta part de l’increment de la concentracióde CO2 causada per aquestes emissions encara és present a l’atmosfera.
Un cop s’hagin estabilitzat les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle, les temperatures mitjanesde la superfície augmentarien a una taxa de només unes dècimes de grau per segle en comptes de diversosgraus per segle tal com es preveu per al segle XXI sense estabilització. Com més baix és el nivell a quès’estabilitzen les concentracions, menor és el canvi total de temperatures.
Els augments de la temperatura mitjana mundial de la superfície i el nivell del mar creixent a partir de l’expansiótèrmica de l’oceà es preveu que continuaran durant centenars d’anys després que s’hagin estabilitzat lesconcentracions de gasos amb efecte d'hivernacle (fins i tot amb els nivells actuals), a causa de les llarguesescales de temps sobre les quals el profund oceà s’ajusta al canvi climàtic.
Els casquets glacials continuaran reaccionant davant l’escalfament del clima i contribuiran a l’augment delnivell del mar durant milers d’anys després que aquest s’hagi estabilitzat. Els models climàtics indiquen quel’escalfament local sobre Groenlàndia és probable7 que sigui equivalent a entre una i tres vegades la mitjanamundial. Els models del casquet glacial preveuen que un escalfament local superior a 3ºC, si es mantédurant mil·lennis, conduiria virtualment a una fosa completa del casquet glacial de Groenlàndia amb unaugment resultant del nivell del mar de 7 metres. Un escalfament local de 5,5ºC, si es manté durant 1.000anys, probablement7 resultaria en una contribució per part de Groenlàndia de prop de 3 metres a l’augmentdel nivell del mar.
Els models actuals de la dinàmica del gel suggereixen que el casquet glacial de l’Antàrtic occidental podriaaportar fins a 3 metres a l’augment del nivell del mar en els propers 1.000 anys, però aquests resultatsdepenen en gran mesura de les suposicions del model pel que fa als escenaris del canvi climàtic, la dinàmicadel gel i altres factors.
7. CALEN MÉS ACCIONS PER TRACTAR ELS BUITS QUE QUEDEN EN LAINFORMACIÓ I LA COMPRENSIÓ
Cal més investigació per millorar la capacitat de detectar, atribuir i comprendre el canvi climàtic, per reduir lesincerteses i preveure futurs canvis climàtics. Especialment, cal que hi hagi observacions addicionals sistemàtiquesi sostenibles, modelatge i estudis de procés. Una de les qüestions més serioses és la reducció de xarxesobservacionals. A continuació es presenten àrees d’acció d’alta prioritat.
Observacions sistemàtiques i reconstruccions:- Invertir la reducció de xarxes observacionals a moltes parts del món.- Sostenir i ampliar els fonaments observacionals per als estudis climàtics proporcionant dades acurades,
a llarg termini i coherents, que incloguin la implementació d’una estratègia per a observacions globalsintegrades.
- Millorar el desenvolupament de reconstruccions de períodes climàtics passats.- Millorar les observacions de les distribucions espacials dels gasos amb efecte d'hivernacle i els aerosols.
Modelatge i estudis de procés:- Millorar la comprensió dels mecanismes i factors que condueixen a canvis en el forçament radiatiu.- Entendre i caracteritzar els processos i retroalimentacions importants no resolts, tant físics com biogeoquímics,
en el sistema climàtic.- Millorar mètodes per quantificar incerteses de les projeccions climàtiques i escenaris, incloent-hi les
simulacions conjuntes a llarg termini utilitzant models complexos.- Millorar la jerarquia integrada de models climàtics globals i regionals centrant-se en la simulació de la
variabilitat del clima, els canvis climàtics regionals i els esdeveniments extrems.- Vincular molt més eficaçment models del clima físic i el sistema biogeoquímic, i a la vegada millorar la
connexió amb les descripcions d’activitats humanes.
25
Passar per tots aquests punts és una necessitat primordial associada amb el reforçament de la cooperació ila coordinació internacionals per tal de treure molt més profit de les fonts científiques, computacionals iobservacionals. Això també hauria de promoure l’intercanvi lliure de dades entre els científics. Una necessitatespecial és augmentar les capacitats observacionals i de recerca de moltes regions, especialment en païsosen desenvolupament. Per acabar, com és l’objectiu d’aquesta avaluació, segueix existint el forçament continuatde comunicar els avenços en recerca en termes que siguin rellevants per a la presa de decisions.
7.1. Els escenaris d’emissions de l’Informe especial sobre escenaris d’emissió(SRES)
A1. L’argument i la família d’escenaris A1 descriuen un món futur amb un creixement econòmic vertiginós,una població mundial que arriba al màxim a meitat de segle i en endavant davalla, i la ràpida introduccióde tecnologies noves i més eficients. Els principals temes subjacents són la convergència entre lesregions, la construcció de capacitats i l’increment d’interaccions culturals i socials, amb una reducciósubstancial de les diferències regionals en els ingressos per càpita. La família d’escenaris d’A1 esdesenvolupa en tres grups que descriuen direccions alternatives del canvi tecnològic en el sistemaenergètic. Els tres grups A1 es distingeixen pel seu èmfasi tecnològic: intensiu de fòssils (A1F1), fontsd’energia no fòssils (A1T) i un equilibri entre totes les fonts (A1B) - on equilibrat es defineix com a nodependent en gran mesura d’una font d’energia concreta, suposant que unes taxes de millora semblantssón aplicables a tots els subministraments d’energia i les tecnologies d’ús final.
A2. L’argument i la família d’escenaris A2 descriuen un món molt heterogeni. El tema subjacent és laconfiança en un mateix i la preservació de les identitats locals. Els patrons de fertilitat entre les regionsconvergeixen molt a poc a poc, la qual cosa resulta en un augment continuat de la població. Eldesenvolupament econòmic està principalment orientat a les regions i el creixement econòmic per càpitai el canvi tecnològic estan més fragmentats i són més lents que en d’altres arguments.
B1. L’argument i la família d’escenaris B1 descriuen un món convergent amb la mateixa població globalque arriba al màxim a meitat del segle i en endavant davalla, com en l’argument d’A1, tot i que amb uncanvi ràpid de les estructures econòmiques cap a una economia de serveis i d’informació, amb reduccionsen la intensitat material i la introducció de tecnologies netes i eficients en recursos. L’èmfasi es posa enles solucions globals per a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, incloent-hi una equitat millorada,però sense iniciatives climàtiques addicionals.
B2. L’argument de B2 i la família d’escenaris descriuen un món en el qual l’èmfasi es posa en lessolucions locals a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Es tracta d’un món amb una poblacióglobal que creix continuadament, a una taxa inferior que a A2, uns nivells de desenvolupament econòmicintermedis, i un canvi tecnològic menys ràpid i més divers que als arguments de B1 i A1. Mentre quel’escenari també s’orienta cap a la protecció ambiental i l’equitat social, també se centra en l’àmbit locali regional.
Per a cadascun dels grups d’escenaris A1B, A1F1, A1T, A2, B1 i B2 es va triar un escenari il·lustratiu.Tots haurien de considerar-se igualment sans.
Els escenaris SRES no inclouen iniciatives climàtiques addicionals, cosa que significa que no s’inclouenescenaris que assumeixin explícitament la implementació del Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic deles Nacions Unides o els objectius d’emissions del Protocol de Kyoto.
26
8. INFORMACIÓ FONT: RESUM PER ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICAAMBIENTAL
En aquest apèndix es recullen les referències creuades dels temes del Resum per als responsables de la políticaambiental (pàgina i tema de punts) de les seccions dels capítols de l’informe complet que conté la informacióampliada del tema.
La temperatura mitjana mundial de la superfície ha augmentat al llarg del segle XXaproximadament 0,6º C.● Capítol 2.2.2 ● Capítol 2.2.2 ● Capítol 2.3 ● Capítol 2.2.2
Les temperatures han augmentat durant les darreres quatre dècades en el 8 quilòmetresinferiors de l’atmosfera.● Capítol 2.2.3 i 2.2.4 ● Capítol 2.2.3 i 2.2.4 ● Capítol 2.2.3, 2.2.4 i Capítol 12.3.2
La capa de neu i l’extensió del gel han disminuït.Capítol 2.2.5 i 2.2.6
El nivell mundial mitjà del mar ha crescut i el contingut de calor de l’oceà ha augmentat.● Capítol 11.3.2 ● Capítol 2.2.2 i Capítol 11.2.1
També s’han produït canvis en altres aspectes importants del clima.● Capítol 2.5.2 ● Capítol 2.7.2 ● Capítol 2.2.2 i 2.5.5 ● Capítol 2.7.2 ● Capítol 2.6.2 i2.6.3 ● Capítol 2.7.3 ● Capítol 2.7.3
Sembla que alguns aspectes importants del clima no canvien.● Capítol 2.2.2 ● Capítol 2.2.5 ● Capítol 2.7.3 ● Capítol 2.7.3
Referència creuada: tema SPM – capítol seccióPàgina SPM
2
4
4
4
4 - 5
5
Un corpus creixent d’observacions proporciona una imatge col·lectiva d’un mónque s’està escalfant i altres canvis en el sistema climàtic
Encapçalament: “Els canvis climàtics es donen…”Capítol 1, Capítol 3.1, Capítol 4.1, Capítol 5.1, Capítol 6.1, 6.2, 6.9, 6.11 i 6.13.
Les concentracions dels gasos amb efecte d' hivernacle atmosfèrics i el seu forçamentradiatiu han continuat creixent com a conseqüència de les activitats humanes.Diòxid de carboni: ● Capítol 3.3.1, 3.3.2, 3.3.3 i 3.5.1 ● Capítol 3.5.1 ● Capítol 3.2.2,3.2.3, 3.5.1 i Taula 3.1 ● Capítol 3.5.1 i 3.5.2Metà: ● Capítol 4.2.1Òxid nítric: ● Capítol 4.2.1Halocarbons: ● Capítol 4.2.2Forçament radiatiu de gasos ben combinats: ● Capítol 4.2.1 i Capítol 6.3Ozó estratosfèric: ● Capítol 4.2.2 i Capítol 6.4Ozó troposfèric: ● Capítol 4.2.4 i Capítol 6.5
Els aerosols antropogènics tenen una vida curta i la majoria generen un forçamentradiatiu negatiu.● Capítol 5.2 i 5.5.4 ● Capítol 5.1, 5.2 i Capítol 6.7 ● Capítol 5.3.2, 5.4.3 i Capítol 6.8
Els factors naturals han fet unes contribucions molt petites al forçament radiatiu al llargdel segle passat.● Capítol 6.11 i 6.15.1 ● Capítol 6.9 i 6.15.1 ● Capítol 6.15.1
Referència creuada: tema SPM – capítol seccióPàgina SPM
5
7
9
9
Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i d'aerosols causats per lesactivitats humanes segueixen modificant l’atmosfera de forma que s’espera queafectin el sistema climàtic
27
Encapçalament: “Per obtenir estimacions acurades …”Capítol 8.3.2, 8.5.1, 8.6.1, 8.10.3 i Capítol 12.3.2
● Capítol 7.2.1, 7.5.2 i 7.6.1 ● Capítol 8.4.2 ● Capítol 8.6.3 i Capítol 12.3.2 ● Capítol8.5.5, 8.7.1 i 8.7.5
Referència creuada: tema SPM – capítol seccióPàgina SPM
9
9
Ha augmentat la confiança en la capacitat dels models per projectar el clima futur
Referència creuada: tema RRP – capítol seccióEncapçalament: “El SAR concloïa: …”Capítol 12.1.2 i 12.6
● Capítol 12.2.2, 12.4.3 i 12.6 ● Capítol 12.4.1, 12.4.2, 12.4.3 i 12.6 ● Capítol 12.2.3,12.4.1, 12.4.2, 12.4.3 i 12.6 ● Capítol 12.4.3 i 12.6 ● Capítol 12.6 ● Capítol 12.4.3● Capítol 12.4.3 i 12.6
“Davant les noves evidències i tenint en compte que…”Capítol 12.4 i 12.6
“És més, és molt probable que l’escalfament del segle XX hagi…” Capítol 11.4
Referència creuada: tema SPM – capítol seccióPàgina SPM
10
10
10
10
Hi ha una evidència nova i més ferma que la major part de l’escalfament observatal llarg dels darrers 50 anys es pot atribuir a les activitats humanes
Encapçalament: “S’han fet servir models per fer previsions …”Capítol 4.4.5 i Apèndix II
Gasos amb efecte d'hivernacle● Capítol 3.7.3 i Apèndix II ● Capítol 3.7.1, 3.7.2, 3.7.3 i Apèndix II ● Capítol 3.7.3i Apèndix II ● Capítol 3.2.2 i Apèndix II ● Capítol 4.4.5, 4.5, 4.6 i Apèndix II ● Capítol3.7.3
Aerosols● Capítol 5.5.2, 5.5.3 i Apèndix II
Forçament radiatiu al llarg del segle XXI● Capítol 6.15.2 i Apèndix II
Referència creuada: tema SPM – capítol seccióPàgina SPM
12
12
12
12
Les influències humanes continuaran canviant la composició atmosfèrica durantel segle XXI
28
Tots els punts: Capítol 14, resum executiu
Referència creuada: tema SPM – capítol seccióPàgina SPM
Calen més accions per tractar els buits que queden en la informació i la comprensió
17 - 18
● Capítol 3.2.3, Capítol 4.4 i Capítol 6.15● Capítol 9.3.3 i 9.3.4 ● Capítol 11.5.4● Capítol 11.5.4 ● Capítol 11.5.4
Referència creuada: tema SPM – capítol seccióPàgina SPM
El canvi climàtic antropogènic persistirà durant uns quants segles
17
Temperatura● Capítol 9.3.3 ● Capítol 9.3.3 ● Capítol 2.2.2, 2.3.2 i 2.4 ● Capítol 9.3.3 i Capítol 10.3.2● Capítol 8.6.1, Capítol 12.4.3, Capítol 13.5.1 i 13.5.2 ● Capítol 10.3.2 i Quadre 10.1● Capítol 9.3.2
Precipitacions● Capítol 9.3.1, 9.3.6, Capítol 10.3.2 i Quadre 10.1
Esdeveniments extremsTaula 1: Capítol 2.1, 2.2, 2.5, 2.7.2, 2.7.3, Capítol 9.3.6 i Capítol 10.3.2 ● Capítol 2.7.3i Capítol 9.3.6
El Niño● Capítol 9.3.5 é Capítol 9.3.5
Monsons● Capítol 9.3.5
Circulació termohalina● Capítol 9.3.4
Neu i gel● Capítol 9.3.2 ● Capítol 11.5.1 ● Capítol 11.5.1 ● Capítol 11.5.4
Nivell del mar● Capítol 11.5.1
Referència creuada: tema SPM – capítol seccióPàgina SPM
13
13
15
16
16
16
16
16
Es preveu que la temperatura mitjana mundial i el nivell del mar augmentaran entots els escenaris IPCC SRES
CANVI CLIMÀTIC 2001:
Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat
Informe del Grup de Treball II del Grup d’Experts
Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic
Aquest resum, aprovat en detall a la Sisena Sessió del Grup de Treball II de l’IPCC (Ginebra, Suïssa,13-16 de febrer de 2001), representa la declaració formalment acordada de l’IPCC relativa a la
sensibilitat, capacitat adaptativa i vulnerabilitat dels sistemes naturals i humans al canvi climàtic, aixícom les seves conseqüències potencials
Basat en un document elaborat per:
Q.K. Ahmad, Oleg Anisimov, Nigel Arnell, Sandra Brown, lan Burton, Max Campos, Osvaldo Canziani,Timothy Carter, Stewart J. Cohen, Paul Desanker, William Easterling, B. Blair Fitzharris, Donald Forbes,Habiba Gitay, Andrew Githeko, Patrick Gonzalez, Duane Gubler, Sujata Gupta, Andrew Haines, HideoHarasawa, Jarle Inge Holten, Bubu Pateh Jallow, Roger Jones, Zbigniew Kundzewicz, Murari Lal, EmilioLebre La Rovere, Neil Leary, Rik Leemans, Chunzhen Liu, Chris Magadza, Martin Manning, Luis JoseMata, James McCarthy, Roger McLean, Anthony McMichael, Kathleen Miller, Evan Mills, M. MonirulQader Mirza, Daniel Murdiyarso, Leonard Nurse, Camille Parmesan, Martin Parry, Jonathan Patz, MichelPetit, Olga Pilifosova, Barrie Pittock, Jeff Price, Terry Root, Cynthia Rosenzweig, Jose Sarukhan, JohnSchellnhuber, Stephen Schneider, Robert Scholes, Michael Scott, Graham Sem, Barry Smit, Joel Smith,Brent Sohngen, Alla Tsyban, Jean-Pascal van Ypersele, Pier Vellinga, Richard Warrick, Tom Wilbanks,Alistair Woodward, David Wratt, i la col·laboració de molts revisors.
31
ÍNDEX APARTAT
CANVI CLIMÀTIC 2001: IMPACTES, ADAPTACIÓ I VULNERABILITAT.................................................29
1. Introducció.......................................................................................................................................33
2. Dades emergents ............................................................................................................................33
2.1. Els recents canvis climàtics regionals, especialment els augments de temperatura,ja han afectat molts sistemes físics i biològics ...................................................................................33
2.2. Hi ha indicacions preliminars que apunten que alguns sistemes humans s’han vistafectats per recents increments de les inundacions i sequeres .........................................................35
2.3. Els sistemes naturals són vulnerables al canvi climàtic, i alguns en quedaranirreversiblement danyats ...................................................................................................................35
2.4. Molts sistemes humans són sensibles al canvi climàtic, i alguns hi són vulnerables...................35
2.5. Els canvis previstos en els extrems climàtics podrien tenir conseqüències importants................37
2.6. El potencial d’impactes a gran escala i possiblement irreversibles planteja uns riscs ahores d’ara pendents de quantificació fiable .....................................................................................37
2.7. L’adaptació és una estratègia necessària a totes les escales per complementar elsesforços de mitigació del canvi climàtic.............................................................................................38
2.8. Els que compten amb menys recursos són els qui tenen menys capacitat d’adaptació iels més vulnerables...........................................................................................................................39
2.9. L’adaptació, el desenvolupament sostenible i la potenciació de l’equitat podenreforçar-se mútuament......................................................................................................................40
3. Efectes i vulnerabilitat dels sistemes naturals i humans ............................................................40
3.1. Hidrologia i recursos hídrics .......................................................................................................40
3.2. Agricultura i seguretat alimentària...............................................................................................41
3.3. Ecosistemes terrestres i d’aigua dolça .......................................................................................43
3.4. Zones costaneres i ecosistemes marins.....................................................................................43
3.5. Salut humana ............................................................................................................................44
3.6. Colonitzacions humanes, energia i indústria...............................................................................45
3.7. Assegurances i altres serveis financers ......................................................................................46
4. La vulnerabilitat varia a través de les regions ..............................................................................50
5. Millora de les valoracions dels impactes, vulnerabilitats i adaptació........................................51
1. INTRODUCCIÓ
La sensibilitat, la capacitat adaptativa i la vulnerabilitat dels sistemes naturals i humans al canvi climàtic, i lesseves conseqüències potencials, són valorades en l’informe redactat pel Grup de Treball II del PanelIntergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), Canvi climàtic 2001: impactes, adaptació i vulnerabilitat13.Aquest informe s’elabora a partir d’anteriors informes de l’IPCC sobre valoracions ja dutes a terme, tot tornanta examinar les conclusions clau de les valoracions prèvies i incorporant-hi els resultats de les recerques mésrecents.14,15
Els canvis observats en el clima, les seves causes i els futurs canvis potencials són valorats en l’informe delGrup de Treball I de l’IPCC, Canvi climàtic 2001: base científica. L’informe del Grup de Treball I conclou, interalia, que les temperatures globals mitjanes de la superfície han augmentat 0,6 ± 0,2ºC al llarg del segle XX, ique, per a la gamma d’escenaris desenvolupats en l’Informe especial sobre els escenaris d’emissions (SRES)de l’IPCC, es preveu, segons els models, que la temperatura global mitjana de l’aire de la superfície s’escalfid’1,4 a 5,8ºC vers l’any 2100, respecte de l’any 1990 i, també segons els models, s’estima que el nivell globalmitjà del mar augmenti, passant de 0,09 a 0,88, pels volts de l’any 2100. Aquests pronòstics indiquen quel’escalfament variaria per regions, i que aniria acompanyat d’augments i reduccions de les precipitacions. Amés, hi hauria canvis en la variabilitat del clima, i canvis en la freqüència i la intensitat d’alguns fenòmens climàticsextrems. Aquestes característiques generals del canvi climàtic actuen sobre els sistemes naturals i humans icreen el context adequat per a la valoració del Grup de Treball II. La bibliografia disponible encara no ha investigatels impactes, l’adaptació i la vulnerabilitat del canvi climàtic associats a l’extrem superior del rang d’escalfamentpronosticat.
Aquest Resum per als responsables de la política ambiental, el qual va ser aprovat pels governs membres del’IPCC a Ginebra el febrer de 2001, descriu l’estat actual de percepció dels impactes, l’adaptació i la vulnerabilitatal canvi climàtic i les seves incerteses. Poden trobar-se més detalls pel que fa al tema en qüestió en l’informesubjacent.16 A l’apartat 2 del resum es presenten una sèrie de dades generals derivades de la integraciód’informació arreu de l’informe. Cadascuna d’aquestes dades aporta una dimensió diferent dels impactes, del’adaptació i la vulnerabilitat del canvi climàtic, sense que cap dimensió única regeixi. A l’apartat 3 es presentenles dades relatives als sistemes individuals naturals i humans, i a l’apartat 4 es posen en relleu algunes de lesqüestions d’interès pel que fa a les diferents regions del planeta. A l’apartat 5 s’identifiquen les àrees prioritàriesde recerca, per tal de poder anar més enllà en la percepció de les conseqüències potencials i l’adaptació alcanvi climàtic.
2. Dades emergents
2.1. Els recents canvis climàtics regionals, especialment els augments detemperatura, ja han afectat molts sistemes físics i biològics
L’evidència observacional disponible indica que els canvis climàtics regionals, especialment els augments detemperatura, ja han afectat un conjunt divers de sistemes físics i biològics en molts indrets del món. Entre elsexemples dels canvis observats, cal fer esment de la contracció de les glaceres, el desglaç del permagel, lacongelació tardana i el trencament prematur del gel de rius i llacs, la prolongació de les estacions de creixementde latitud mitjana a alta, els desplaçaments cap als pols i altitudinals de determinades espècies d’animals i deplantes, reduccions d’algunes poblacions vegetals i animals, i el floriment prematur dels arbres, l’apariciód’insectes i la posta d’ous abans de temps (vegeu la figura SPM-1). Les associacions entre els canvis de lestemperatures regionals i els canvis observats en els sistemes físics i biològics han estat documentats en moltsmedis aquàtics, terrestres i marins. [2.1, 4.3, 4.4, 5.7 i 7.1]
33
13 El canvi climàtic en l’ús de l’IPCC es refereix a qualsevol canvi produït en el clima al llarg del temps, tant si és degut a la variabilitat naturalo com a resultat de l’activitat humana. Aquest ús difereix de l’emprat pel Conveni Marc sobre Canvi Climàtic, en què el terme canvi climàtic fareferència a un canvi del clima que s’atribueix directament o indirectament a l’activitat humana que altera la composició de l’atmosfera delplaneta i que és addicional a la variabilitat climàtica natural observada a través de períodes de temps comparables. L’atribució del canvi climàtica les forces naturals i a les activitats humanes ha estat tractada pel Grup de Treball I.
14 L’informe ha estat redactat per 183 autors principals coordinadors i autors principals i per 243 autors col·laboradors. Ha estat revisat per440 revisors del govern i revisors experts, i 33 editors de revisions han donat el seu vistiplau al procés de revisió.
15 Delegacions dels 100 països membres de l’IPCC han participat en la sisena sessió del Grup de Treball II, celebrada a Ginebra dels dies 13al 16 de febrer de 2001.
16 En el resum tècnic es facilita un compendi més exhaustiu de l’informe, i els apartats pertinents de l’esmentat volum apareixen referenciatsentre parèntesis al final dels paràgrafs del Resum per als responsables de la política ambiental per a aquells lectors que necessitin més informació.
34
Els estudis esmentats anteriorment i que s’il·lustren a la figura SPM-1 han estat extrets d’una revisió bibliogràfica,en la qual es van identificar estudis a llarg termini, amb una durada característica de 20 anys o més, dels canvisproduïts en els sistemes biològics i físics que podrien estar correlacionats amb els canvis de temperaturaregionals.17 En la majoria dels casos que es van detectar canvis en els sistemes biològics i físics, la direcciódel canvi va ser l’esperada, tot partint de mecanismes coneguts. La probabilitat que els canvis observats enla direcció esperada (sense fer al·lusió a la magnitud) poguessin produir-se només com a fruit de l’atzar ésinsignificant. En molts indrets d’arreu del món, els impactes relacionats amb les precipitacions podrien serimportants. A hores d’ara, hi ha una manca de dades climàtiques i biofísiques concurrents sistemàtiques d’unadurada suficient (2 dècades o més) que es consideren necessàries per a la valoració dels impactes de lesprecipitacions.
Factors com són ara els canvis en l’ús del sòl i la contaminació també actuen sobre aquests sistemes físics ibiològics, i dificulten l’atribució de les variacions a causes particulars en alguns casos concrets. Malgrat tot,en conjunt, els canvis observats que es produeixen en aquests sistemes són coherents quant a direcció i através de diverses localitats i/o regions (vegeu la figura SPM-1) amb els efectes esperats dels canvis regionalsde temperatura. Així doncs, a partir dels testimonis col·lectius, hi ha una confiança alta18 que els recents canvisregionals produïts en la temperatura hagin exercit impactes discernibles en molts sistemes físics i biològics.
17 Hi ha 44 estudis regionals sobre més de 400 animals i plantes, amb una durada que oscil·la entre 20 i 50 anys, procedents principalmentd’Amèrica del Nord, d’Europa i de la regió del pol Sud. S’han fet 16 estudis regionals que inclouen uns 100 processos físics sobre la majorpart de regions del món, la durada dels quals és de 20 a 150 anys. Vegeu l’apartat 7.1 del resum tècnic per obtenir-ne més detalls.
18 En aquest Resum per als responsables de la política ambiental, s’han utilitzat els termes següents, quan s’ha considerat adequat, per indicarles estimacions crítiques de la confiança (basades en el judici col·lectiu dels autors mitjançant proves observacionals, el modelatge dels resultatsi la teoria que han examinat): molt alta (95% o superior), alta (67-95%), mitjana (33-67%), baixa (5-33%) i molt baixa (de 5% o menys). En altressupòsits, s’utilitza una escala qualitativa per valorar el nivell de percepció científica: perfectament contrastat, contrastat però incomplet, calenexplicacions i especulatiu. Els plantejaments utilitzats per tal de valorar els nivells de confiança i el nivell de percepció científica, així com lesdefinicions d’aquests termes, es presenten en l’apartat 1.4 del resum tècnic. Cada vegada que s’utilitzen aquests termes en el Resum per alsresponsables de la política ambiental, apareixen referenciats com a “notes al peu”.
Hidrologiai glaceres
Gel marí Animals Plantes Estudis que inclouengrans àrees
Estudis que utilitzenteledetecció
Figura SPM-1: Emplaçaments en els quals els estudis sistemàtics a llarg termini compleixen uns criteris estrictes quedocumenten els recents impactes dels canvis climàtics regionals relacionats amb la temperatura sobre els sistemes físics ibiològics. Les dades hidrològiques, relatives al retrocés glacial i al gel marí, representen tendències que oscil·len des dedècades fins a segles. Les dades dels ecosistemes terrestres i marins representen tendències d’almenys 2 dècades. Elsestudis de teledetecció cobreixen grans àrees. Les dades corresponen a impactes únics o múltiples que són coherents ambels mecanismes coneguts de les respostes del sistema físic/biològic als canvis regionals relacionats amb la temperatura ques’han observat. Pel que fa als efectes enregistrats que inclouen grans àrees, es va elegir una ubicació representativa al mapa.
2.2. Hi ha indicacions preliminars que apunten que alguns sistemes humans s’hanvist afectats per recents increments de les inundacions i sequeres
Hi ha indicis que apunten que alguns sistemes socials i econòmics s’han vist afectats per la recent freqüènciacreixent d’inundacions i sequeres en algunes zones. Això no obstant, aquests sistemes també es veuen afectatsper les modificacions dels factors socioeconòmics, com per exemple els desplaçaments demogràfics i els canvisen l’ús del sòl. L’impacte relatiu dels factors climàtics i socioeconòmics resulten, per regla general, de difícilquantificació. [4.6 i 7.1]
2.3. Els sistemes naturals són vulnerables al canvi climàtic, i alguns en quedaranirreversiblement danyats
Els sistemes naturals poden ser especialment vulnerables als canvis climàtics per raó de la seva limitada capacitatadaptativa (vegeu el quadre SPM-1), i alguns d’aquests sistemes poden patir danys significatius i irreversibles.Els sistemes naturals que es troben en perill inclouen: glaceres, esculls de corall i atols, manglars, boscos borealsi tropicals, ecosistemes polars i alpins, zones humides de planes al·luvials i restants prades natives. Mentre queés possible l’increment de l’abundància i la gamma d’algunes espècies, el canvi climàtic augmentarà els riscsexistents d’extinció d’algunes espècies més vulnerables i de pèrdua de biodiversitat. Està perfectamentcontrastat18 que l’abast geogràfic del dany o de la pèrdua, i el nombre de sistemes afectats, s’incrementaranamb la magnitud i el ritme del canvi climàtic (vegeu la figura SPM-2). [4.3 i 7.2.1]
2.4. Molts sistemes humans són sensibles al canvi climàtic, i alguns hi són vulnerables
Entre els sistemes humans que són sensibles al canvi climàtic, cal incloure principalment els recursos hídrics;l’agricultura (especialment la seguretat alimentària) i la silvicultura; les zones costaneres i els sistemes marins(pesqueries); els assentaments humans, l’energia i la indústria; les assegurances i altres serveis financers, i lasalut humana. La vulnerabilitat d’aquests sistemes varia en funció de la ubicació geogràfica, el moment i lescondicions socials, econòmiques i ambientals. [4.1, 4.2, 4.3, 4.4, 4.5, 4.6 i 4.7]
Entre els impactes adversos pronosticats, basats en models i altres estudis, cal esmentar els següents:
Una reducció general en els rendiments de les collites potencials en la major part de les regions tropicals isubtropicals pel que fa a la majoria d’augments de temperatura pronosticats [4.2]
Una reducció general, amb algunes oscil·lacions, en els rendiments de les collites potencials en la majoriade regions pertanyents a les latituds mitjanes pel que fa als increments de la temperatura mitjana anual demés d’uns quants ºC [4.2]
Menor disponibilitat d’aigua per a les poblacions situades en moltes regions amb escassetat d’aigua,especialment en els subtròpics [4.1]
Augment del nombre de persones exposades a malalties de transmissió vectorial (per ex.: malària) i detransmissió hídrica (per ex.: còlera) i increment de la mortalitat a causa de les agressions tèrmiques [4.7]
Increment generalitzat del risc d’inundació per a molts assentaments humans (desenes de milions d’habitantsen els enclavaments estudiats) tant a causa de l’augment de les precipitacions intenses com per la pujadadel nivell del mar [4.5]
Més demanda energètica per a la refrigeració espacial a causa d’unes temperatures estivals més elevades.[4.5]
35
36
Quadre SPM-1. Canvi climàticSensibilitat, capacitat adaptativa i vulnerabilitat
La sensibilitat és el grau en el qual un sistema es veu afectat, tant de forma adversa com beneficiosa,pels estímuls relacionats amb el clima. Aquests estímuls engloben tots els elements integrants del canviclimàtic, incloent les característiques climàtiques mitjanes, la variabilitat climàtica i la freqüència i magnituddels extrems. L’efecte pot ser directe (per ex.: un canvi en la producció de la collita com a resposta aun canvi de la mitjana, del rang o de la variabilitat de la temperatura) o indirecte (per ex.: danys causatsper un increment en la freqüència de les inundacions costaneres a causa de la pujada del nivell del mar).
La capacitat adaptativa és l’habilitat d’un sistema per ajustar-se al canvi climàtic (incloent la variabilitatdel clima i els extrems climàtics), als danys potencials moderats, per tal de treure profit de les oportunitatso fer front a les conseqüències.
La vulnerabilitat és el grau en el qual un sistema és susceptible als efectes adversos del canvi climàtic,o incapaç d’enfrontar-s’hi, incloent la variabilitat del clima i els extrems climàtics. La vulnerabilitat és enfunció del caràcter, la magnitud i la cadència del canvi climàtic i la variació a la qual un sistema estàexposat, la seva sensibilitat i la seva capacitat adaptativa.
Figura SPM-2: Qüestions suscitades pel que fa als impactes pronosticats del canvi climàtic. Els riscs d’impactes adversosper raó del canvi climàtic augmenten amb la magnitud del canvi climàtic en qüestió. La part esquerra de la figura mostral’increment de temperatura observat en relació amb l’any 1990 i el rang d’augment previst de temperatura després del 1990segons estimació feta pel Grup de Treball I de l’IPCC per als escenaris de l’Informe especial sobre els escenaris d’emissions.El panell de la dreta mostra les conceptualitzacions de cinc qüestions suscitades quant als riscs del canvi climàtic en evolucióvers l’any 2100. El color blanc indica impactes o riscs neutrals o petits negatius o positius, el color groc indica impactesnegatius per a alguns sistemes o riscs baixos, i el color vermell significa impactes o riscs negatius que estan més difososi/o són de major magnitud. La valoració dels impactes o riscs té en compte solament la magnitud del canvi i no la sevacadència. El canvi de la temperatura global mitjana anual s’utilitza en la figura com a substitut de la magnitud del canvi climàtic,però els impactes previstos seran en funció, entre altres factors, de la magnitud i cadència dels canvis mundials i regionalsdel clima mitjà, els fenòmens de variabilitat climàtica i de climes extrems, les condicions socials i econòmiques, i l’adaptació.
Can
vi d
e te
mp
erat
ura
(ºC
)ObservatA1F1A1BA1TA2B1B2IS92a
Diversos models detot el conjunt de SRES
Any
Qüestions suscitades
Riscs pera molts
Granincrement
Negatiuper a lamajoria
de regions
Negatiunet entota lamètrica
Méselevat
Riscs pera alguns Increment
Negatiuper a
algunesregions
Impactespossitius onegatius
en elmercat; lamajoria depersoneses veuenadversa-
mentafectades Molt baix
I Riscs per als sistemes únics i amenaçatsII Riscs procedents d’esdeveniments climàtics extremsIII Distribució dels impactesIV Impactes agregatsV Riscs procedents de discontinuïtats futures a gran escala
Entre els impactes beneficiosos pronosticats, basats en models i altres estudis, cal esmentar els següents:
Més rendiments potencials de les collites en algunes regions de les latituds mitjanes pel que fa als incrementsde temperatura inferiors a uns quants ºC [4.2]Un increment potencial del subministrament mundial de fusta procedent de boscos gestionats de maneraadequada [4.3]Més disponibilitat d’aigua per a les poblacions situades en algunes regions amb escassetat d’aigua, perexemple, en parts del Sud-est asiàtic [4.1]Reducció de la mortalitat hivernal en les latituds mitjana i alta [4.7]Menor demanda energètica per a la calefacció espacial, a causa d’unes temperatures hivernals més elevades[4.5]
2.5. Els canvis previstos en els extrems climàtics podrien tenir conseqüènciesimportants
La vulnerabilitat de les societats humanes i dels sistemes naturals als extrems climàtics es demostra pels danys,infortunis i morts causats per esdeveniments com ara les sequeres, inundacions, onades de calor, allaus ihuracans. Si bé hi ha incerteses vinculades a les estimacions d’aquests canvis, es preveu que alguns esdevenimentsextrems augmentin en freqüència i/o gravetat durant el segle XXI, a causa dels canvis produïts en la mitjanai/o variabilitat del clima, de manera que cal esperar que la gravetat dels seus impactes s’incrementi així mateixparal·lelament a l’escalfament del planeta (vegeu la figura SPM-2). Contràriament a això, en el futur es preveuuna reducció en la freqüència i magnitud dels esdeveniments causats per temperatures baixes extremes, comper exemple les onades de fred, tant amb els impactes positius com negatius que això comporta. Hom esperaque els impactes dels futurs canvis en els extrems climàtics caiguin de manera desproporcionada sobre elspobres. Alguns exemples representatius dels impactes d’aquests canvis previstos en la variabilitat del clima iels extrems climàtics es presenten en la taula SPM-1. [3.5, 4.6, 6 i 7.2.4]
2.6. El potencial d’impactes a gran escala i possiblement irreversibles planteja unsriscs a hores d’ara pendents de quantificació fiable
Els canvis climàtics pronosticats19 durant el segle XXI tenen el potencial de conduir cap a futurs canvis a granescala i possiblement irreversibles en els sistemes terrestres que donin lloc a impactes d’àmbit tant continentalcom mundial. Aquestes possibilitats depenen en gran mesura de l’escenari climàtic i encara no s’ha avaluatuna gamma completa d’escenaris viables. Entre els possibles exemples s’inclou l’alentiment significatiu de lacirculació oceànica que transporta aigua calenta a l’Atlàntic septentrional; les grans reduccions experimentadesals casquets glacials de Groenlàndia i de l’Antàrtic occidental, l’escalfament accelerat del planeta a causa deles retroalimentacions produïdes en el cicle del carboni a la biosfera terrestre i a causa de les alliberacions delcarboni terrestre de les regions amb permagel i de metà dels hidrats en els sediments costaners. La probabilitatque es produeixin molts d’aquests canvis en els sistemes terrestres no està contrastada, però probablementés molt baixa; malgrat tot, cal preveure que aquesta probabilitat augmenti amb la cadència, magnitud i duradadel canvi climàtic (vegeu la figura SPM-2). [3.5, 3.7 i 7.2.5]
Si es duguessin a terme aquests canvis en els sistemes terrestres, els seus impactes serien de gran abast isostinguts. Per exemple, l’alentiment significatiu de la circulació termohalina oceànica afectaria els nivells d’oxigende les aigües profundes i l’absorció de carboni per part dels oceans i ecosistemes marins, i reduiria l’escalfamentsobre determinades parts d’Europa. La desintegració del casquet glacial de l’Antàrtic occidental o la fosa delcasquet glacial de Groenlàndia faria pujar el nivell del mar arreu del món fins a 3 metres al llarg dels propers1.000 anys20, submergint infinitat d’illes i inundant àmplies zones costaneres. En funció de la cadència de lapèrdua de gel, la cadència i magnitud de l’augment del nivell del mar podrien superar en gran manera la capacitatd’adaptació per part dels sistemes humans i naturals, sense patir impactes substancials. Les alliberacions decarboni terrestre procedents de les regions amb permagel i del metà dels hidrats en els sediments costaners,induïdes per l’escalfament, augmentarien encara més les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle enl’atmosfera, i donarien més entitat a la magnitud del canvi climàtic. [3.5, 5.7 i 7.2.5]
37
19 Els detalls dels canvis climàtics pronosticats, il·lustrats a la figura SPM-2, es faciliten en el Resum per als responsables de la política ambientaldel Grup de Treball I.
20 Els detalls de les aportacions previstes a l’augment del nivell del mar per part dels casquets glacials de l’Antàrtic occidental i de Groenlàndiaes faciliten en el Resum per als responsables de la política ambiental del Grup de Treball I.
38
2.7. L’adaptació és una estratègia necessària a totes les escales per complementarels esforços de mitigació del canvi climàtic
L’adaptació té el potencial de reduir els impactes adversos del canvi climàtic i de potenciar els beneficiosos,però incorrent en costos i sense evitar que es produeixin tots els danys. Els extrems, la variabilitat i les cadènciesdels canvis són, totes elles, característiques clau a l’hora d’abordar la vulnerabilitat i l’adaptació al canvi climàtic,no simplement als canvis en les condicions climàtiques mitjanes. Els sistemes humans i naturals, fins a certpunt, s’adaptaran de manera autònoma al canvi climàtic. L’adaptació planificada pot complementar l’adaptacióautònoma, encara que les opcions i els incentius són més elevats pel que fa a l’adaptació dels sistemes humansque quant a l’adaptació per a la protecció dels sistemes naturals. L’adaptació és una estratègia necessària atots nivells per complementar els esforços de mitigar el canvi climàtic. [6]
Major incidència de mortalitat i de malalties greus en els grups d’edat avançadai en la població urbana pobra [4.7]Major nombre d’agressions tèrmiques en la ramaderia i la vida salvatge [4.2 i4.3]Canvi de les destinacions turístiques [Taula TS-4 i 5.8]Major risc de danys per a una sèrie de collites [4.2]Major demanda de refrigeració elèctrica i menor fiabilitat en el subministramentenergètic [Taula TS-4 i 4.5]
Menor morbiditat i mortalitat humanes relacionades amb el fred [4.7]Menor risc de danys per a una sèrie de collites, i major risc per a d’altres [4.2]Ampliació del rang i de l’activitat d’algunes plagues i vectors de malalties [4.2i 4.3]Menor demanda d’energia per a calefacció [4.5]
Increment de les inundacions, corriment de terres, allaus i danys per corrimentde fangs [4.5]Major erosió del sòl [5.2.4]El major vessament de les inundacions podria augmentar la recàrrega d’algunsaqüífers de les planes al·luvials [4.1]Major pressió sobre els sistemes estatals i privats d’assegurança contrainundacions i alleujament de catàstrofes [Taula TS-4 i 4.6]
Menors rendiments de les collites [4.2]Majors danys als fonaments dels edificis causats per la contracció del sòl [TaulaTS-4]Menor quantitat i qualitat dels recursos hidràulics [4.1 i 4.5]Major risc d’incendis forestals [5.4.2]
Més riscs per a la vida humana, risc d’epidèmies de malalties infeccioses imolts altres riscs [4.7]Major erosió costanera i danys als edificis i infraestructures costaners [4.5 i7.2.4]Més danys als ecosistemes costaners, com ara els esculls de corall i manglars[4.4]
Menor productivitat agrícola i de terrenys de pastura en regions propenses ala sequera i a les inundacions [4.3]Menor potencial d’hidropotència en regions amb tendència a patir sequeres[5.1.1 i figura TS-7]
Major magnitud i danys per part de les inundacions i sequeres en l’Àsiatemperada i tropical [5.2.4
Increment dels riscs per a la vida i la salut humanes [4.7]Majors pèrdues de béns i d’infraestructures [Taula TS-4]Majors danys als ecosistemes costaners [4.4]
Extrems simplesTemperatures màximes méselevades; més dies de calor i onadesde calord sobre gairebé totes leszones agràries (molt probable a)
Temperatures mínimes més elevades(en augment); menys dies de fred,dies de gelades i onades de fredd
sobre gairebé totes les zones agràries(molt probable a)
Precipitacions més intenses(molt probablea sobre moltes zones)
Extrems complexosMajor dessecació sobre la majoria dezones continentals interiors de latitudmitjana i amb risc associat de sequera(probable a)
Augment de les intensitats màximesdel vent del cicló tropical i de lesintensitats de precipitacions mitjanesi màximes (probable a en alguneszones)e
Sequeres i inundacions associadesals esdeveniments causats per ElNiño, intensificades en moltes regionsdiferents (probable a)
(vegeu també l’apartat de sequeresi precipitacions intenses)Augment de la variabilitat de lesprecipitacions per monsons estivalsasiàtics (probable a)
Major intensitat de tempestes en lalatitud mitjana (escassa concordançaentre els models de corrents)d
Canvis pronosticats durant el segleXXI en fenòmens climàtics extremsi les seves respectives probabilitatsa
Exemples representatius dels impactes pronosticatsb
(tots ells amb alta confiança d’incidència en algunes àreesc)
a La probabilitat fa referència a les estimacions crítiques de la confiança utilitzada per TAR WGI (Tercer Informe d’Avaluació del Grup de TreballI): molt probable (90-99% de probabilitat); probable (66-90% de probabilitat). Llevat que s’indiqui el contrari, la informació sobre els fenòmensclimàtics s’extreu del Resum per als responsables de la política ambiental, TAR WGI.b Aquests impactes poden reduir-se tot prenent les mesures de resposta adequades.c L’alta confiança fa referència a les probabilitats compreses entre el 67 i el 95%, tal com es descriu en la nota al peu 18.d Informació procedent de TAR WGI, resum tècnic, apartat F.5.e Els canvis en la distribució regional dels ciclons tropicals són possibles, però no han estat determinats.
Taula SPM-1: Exemples dels impactes resultants dels canvis pronosticats enfenòmens climàtics extrems
L’experiència amb l’adaptació a la variabilitat del clima i als extrems climàtics pot servir per desenvolupar unesestratègies adequades per a l’adaptació al canvi climàtic previst. L’adaptació a la variabilitat i als extrems climàticsactuals sovint reporta beneficis, de la mateixa manera que forma una base que permetrà fer front al futur canviclimàtic. Malgrat tot, l’experiència demostra també que hi ha restriccions per assolir íntegrament la mesurad’adaptació potencial. A més a més, es pot donar lloc a una mala adaptació, com és el cas de promoure eldesenvolupament en indrets amb tendència al perill, a causa de les decisions basades en consideracions a curttermini, la inobservança de la variabilitat climàtica coneguda, unes previsions imperfectes, informació insuficienti una confiança excessiva en els mecanismes d’assegurança. [6]
2.8. Els qui compten amb menys recursos són els qui tenen menys capacitatd’adaptació i els més vulnerables
La capacitat dels sistemes humans per adaptar-se i enfrontar-se al canvi climàtic depèn de factors com lariquesa, la tecnologia, la formació, la informació, les capacitats tècniques, la infraestructura, l’accés als recursosi les capacitats de gestió. Hi ha potencial per als països desenvolupats i en vies de desenvolupament perpotenciar i/o adquirir capacitats adaptatives. Les poblacions i comunitats són altament variables en les sevesdotacions dels esmentats atributs, i els països en vies de desenvolupament, especialment els menys desenvolupats,són, per regla general, els més pobres en aquest sentit. En conseqüència, tenen menor capacitat d’adaptaciói són més vulnerables als danys produïts pel canvi climàtic, de la mateixa manera que són més vulnerables aaltres agressions. Aquesta condició és més extrema entre la capa més pobra de població. [6.1; vegeu també5.1.7, 5.2.7, 5.3.5, 5.4.6, 5.6.1, 5.6.2, 5.7 i 5.8.1 pel que fa a la informació d’àmbit regional]
Els beneficis i costos dels efectes del canvi climàtic han estat estimats en unitats monetàries i agregats a nivellnacional, regional i mundial. Aquestes estimacions generalment exclouen els efectes dels canvis de la variabilitatdel clima i dels extrems climàtics, no tenen en compte els efectes de les diferents cadències de canvis i noméstenen en compte parcialment els impactes sobre els béns i serveis que no es comercialitzen en els mercats.És probable que aquestes omissions donin lloc a infraestimacions de les pèrdues econòmiques i a sobreestimacionsdels guanys econòmics. Les estimacions dels impactes agregats són motiu de controvèrsia, ja que tracten elsguanys d’alguns com si es tractés de la cancel·lació de pèrdues d’altres i també perquè les ponderacions ques’empren per dur a terme l’agregació a través dels individus són necessàriament subjectives. [7.2.2 i 7.2.3]
A pesar de les limitacions expressades anteriorment, basades en unes quantes estimacions publicades, elsincrements de la temperatura global mitjana21 es traduirien en pèrdues econòmiques netes en molts països envies de desenvolupament pel que fa a totes les magnituds de l’escalfament que s’han estudiat (confiançabaixa18), i la magnitud de les pèrdues seria superior com més gran fos el nivell d’escalfament (confiança mitjana18).Per contrast, un increment de la temperatura global mitjana d’uns quants º C donaria lloc a una mescla deguanys i pèrdues de caire econòmic en els països desenvolupats (confiança baixa18), amb pèrdues econòmiquespel que fa als increments de temperatura superiors (confiança mitjana18). La distribució prevista d’impacteseconòmics és tal que augmentaria la disparitat del benestar entre els països desenvolupats i els països en viesde desenvolupament, i la disparitat creixeria en relació amb els augments de temperatura més elevats pronosticats(confiança mitjana18). Els impactes estimats més nocius pel que fa als països en vies de desenvolupamentreflecteixen, en part, la seva menor capacitat adaptativa en relació amb els països desenvolupats. [7.2.3]
A més, quan s’agrega a escala global, el producte interior brut (PIB) mundial es veuria modificat en ± unpercentatge petit pel que fa als augments de la temperatura global mitjana d’uns quants º C com a màxim (baixaconfiança18), i l’increment de les pèrdues netes donaria lloc a majors augments de la temperatura (confiançamitjana18) (vegeu la figura SPM-2). Es preveu que el canvi climàtic perjudiqui més persones que no pas enbeneficiï, fins i tot amb increments de la temperatura global mitjana de menys d’uns quants º C (baixa confiança18.Aquests resultats són sensibles a presumpcions sobre els canvis del clima regional, el nivell de desenvolupament,la capacitat adaptativa, la freqüència dels canvis, la valoració dels impactes i els mètodes emprats per al’agregació de les pèrdues i els guanys monetaris, incloent l’elecció del tipus de descompte. [7.2.2]
Cal esperar que els efectes del canvi climàtic siguin més grans en els països en vies de desenvolupament desdel punt de vista de la pèrdua de vida i dels efectes relatius sobre la inversió i l’economia. Per exemple, elsdanys percentuals relatius al PIB derivats dels extrems climàtics han estat substancialment superiors en elspaïsos en vies de desenvolupament que no pas en els països desenvolupats. [4.6]
39
21 El canvi experimentat per la temperatura global mitjana s’utilitza com a indicador de la magnitud del canvi climàtic. Les exposicions dependentsde l’escenari tingudes en compte en aquests estudis inclouen canvis regionalment diferenciats quant a temperatura, precipitacions i altresvariables climàtiques.
40
2.9. L’adaptació, el desenvolupament sostenible i la potenciació de l’equitat podenreforçar-se mútuament
Moltes comunitats i regions vulnerables al canvi climàtic es troben també pressionades a causa de forces comel creixement demogràfic, l’exhauriment de recursos i la pobresa. Les polítiques que redueixen la pressió exercidasobre els recursos milloren la gestió dels riscs ambientals i augmenten el benestar dels membres més pobresde la societat poden avançar simultàniament en el desenvolupament sostenible i l’equitat, potenciar la capacitatadaptativa i reduir la vulnerabilitat al clima i altres agressions. La inclusió dels riscs climàtics en el disseny i lainstauració de les iniciatives de desenvolupament nacionals i internacionals poden promoure l’equitat i eldesenvolupament més sostenible i capaç de reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic. [6.2]
3. EFECTES I VULNERABILITAT DELS SISTEMES NATURALS I HUMANS
3.1. Hidrologia i recursos hídrics
L’efecte del canvi climàtic en el flux dels corrents i la recàrrega de les aigües subterrànies varia regionalment ientre escenaris climàtics, àmpliament després de la producció dels canvis previstos en les precipitacions. Unpronòstic coherent entre la majoria d’escenaris climàtics correspon als augments del flux dels corrents mitjansanuals en les latituds altes i en el Sud-est asiàtic, i a les decreixences produïdes a l’Àsia central, la zona queenvolta el Mediterrani, l’Àfrica del sud i Austràlia (confiança mitjana18) (vegeu la figura SPM-3); la quantitat decanvis, malgrat tot, varia entre els diferents escenaris. Pel que fa a altres zones, incloent les latituds mitjanes,no hi ha una coherència sòlida en les previsions del flux de corrents, en part per raó de les diferències existentsen les previsions de pluges i en part a causa de les diferències de l’evaporació prevista, la qual pot compensarels increments de precipitacions. Es preveu que la recessió de la majoria de glaceres s’acceleri, i que moltesglaceres petites desapareguin (alta confiança18). En general, els canvis pronosticats en els vessaments anualsmitjans són menys consistents que els impactes basats exclusivament en el canvi de temperatura, ja que elscanvis produïts en les precipitacions varien més entre escenaris diferents. En l’àmbit de la zona de captació,l’efecte d’un canvi climàtic donat varia amb les propietats físiques i la vegetació de les zones de captació, i potser addicional als canvis materialitzats en la cobertura terrestre. [4.1]
Aproximadament 1.700 milions de persones, una tercera part de la població mundial, viuen actualment enpaïsos assotats per problemes hídrics (definits per la utilització de més del 20% del seu subministrament d’aiguarenovable, un indicador comunament utilitzat de l’estrès hídric). Cal esperar que aquesta xifra s’incrementi finsa arribar al voltant de 5 mil milions vers l’any 2025, en funció de la taxa de creixement demogràfic. El canviclimàtic pronosticat podria reduir encara més el flux de corrent i la recàrrega d’aigües subterrànies en moltsd’aquests països sotmesos a l’estrès hídric (per exemple, a l’Àsia central, Àfrica del sud, i països al voltant delMar Mediterrani) però pot augmentar-lo en d’altres. [4.1; vegeu també 5.1.1, 5.2.3, 5.3.1, 5.4.1, 5.5.1, 5.6.2 i5.8.4 pel que fa a la informació d’àmbit regional]
La demanda d’aigua augmenta, generalment, a causa del creixement demogràfic i del desenvolupamenteconòmic, però disminueix en alguns països per la major eficàcia d’ús. És improbable que el canvi climàtic tinguiun efecte important en les demandes hídriques municipals i industrials, en general, però pot afectar de manerasubstancial les retirades de reg, les quals depenen de la manera com es compensen o exageren els augmentsde l’evaporació mitjançant els canvis produïts en les precipitacions. Les temperatures més elevades, i per tantuna major demanda evaporativa de les collites, volen dir que la tendència general es decanta cap a un augmentde les demandes de reg. [4.1]
La magnitud i freqüència de les inundacions podria incrementar-se en moltes regions com a conseqüència dela major freqüència de precipitacions intenses, la qual cosa pot augmentar els vessaments en la majoria dezones, així com la recàrrega de les aigües subterrànies en algunes planes al·luvials. El canvi en l’ús del sòl podriaagreujar aquests esdeveniments. El flux de corrents durant els períodes estacionals de baix flux es reduiria enmoltes zones, a causa d’una major evaporació; els canvis produïts en les precipitacions podrien agreujar ocompensar els efectes de la major evaporació. El canvi climàtic previst degradaria la qualitat de l’aigua a travésd’unes temperatures més elevades de l’aigua i d’una major càrrega de contaminants procedents dels vessamentsi dels desbordaments de les instal·lacions de residus. La qualitat es veuria degradada encara més quan elsfluxos disminuïssin, però els increments dels fluxos podrien mitigar, fins a cert punt, algunes degradacions dela qualitat de l’aigua mitjançant l’augment de la dilució. En aquells casos en què les nevades són actualmentun component important de l’equilibri hídric, una major proporció de precipitacions hivernals podria caure enforma de pluja, i donar lloc a un flux de corrent màxim més intens que, a més a més, es desplaçaria des de laprimavera fins a l’hivern. [4.1]
És probable que les majors vulnerabilitats es produeixin en els sistemes hídrics no gestionats i en sistemes queactualment es veuen afectats o estan gestionats d’una manera inapropiada i insostenible, a causa de lespolítiques que desencoratgen l’ús eficient de l’aigua i la protecció de la qualitat de l’aigua, una gestió inadequadade les conques, la incapacitat de gestionar el subministrament i la demanda d’aigua variables, o la faltad’assessorament professional prudent. En els sistemes no gestionats, hi ha escasses o nul·les estructuresestablertes per tamponar els efectes de la variabilitat hidrològica sobre la qualitat i el subministrament hidràulics.En els sistemes gestionats de manera insostenible, els usos hidràulics i del sòl poden afegir càrregues quesubratllen la vulnerabilitat al canvi climàtic. [4.1]
Les tècniques de gestió dels recursos hídrics, especialment les que fan referència a la gestió dels recursoshídrics integrats, poden aplicar-se per tal d’adaptar-se als efectes hidrològics del canvi climàtic, i a les incertesesaddicionals, a fi i efecte de reduir les vulnerabilitats. En l’actualitat, els plantejaments orientats al cantó de l’oferta(per ex.: l’increment de les defenses per a les inundacions, la construcció de preses, la utilització de zonesd’emmagatzematge d’aigua, incloent els sistemes naturals, i la millora de la infraestructura per a la recollida idistribució de l’aigua) estan més estesos que els plantejaments orientats al cantó de la demanda (els qualsalteren l’exposició a les condicions extremes); aquest últim és el centre de major atenció. Nogensmenys, lacapacitat per instaurar respostes de gestió eficaces està distribuïda d’una manera desigual arreu del món i ésbaixa en molts països tant en transició com en vies de desenvolupament. [4.1]
3.2. Agricultura i seguretat alimentària
A partir de la recerca experimental, les respostes de la producció de les collites al canvi climàtic varien àmpliament,en funció de les espècies i varietats cultivades; les propietats del sòl; les plagues i els agents patògens; elsefectes directes del diòxid de carboni (CO2) sobre la vegetació, i les interaccions entre el CO2, la temperaturade l’aire, l’estrès hídric, la nutrició mineral, la qualitat de l’aire i les respostes adaptatives. Tot i que una majorconcentració de CO2 pot estimular el creixement i el rendiment de les collites, és possible que aquest beneficino sempre compensi els efectes adversos de la calor i la sequera excessives (confiança mitjana18). Aquestsavenços, juntament amb els assolits en la recerca sobre l’adaptació agrícola, han estat incorporats des delSegon informe d’avaluació (SAR) als models utilitzats per a la valoració dels efectes del canvi climàtic sobreels rendiments de les collites, el subministrament alimentari, els ingressos de les granges i els preus. [4.2]
Els costos prendran part en la lluita contra les pèrdues de rendiment induïdes pel clima i l’adaptació dels sistemesde producció de ramaderia. Aquestes opcions d’adaptació agronòmica i agrícola podrien incloure, per exemple,els ajustos necessaris per a les dates de plantació, els índexs de fertilització, les aplicacions de reg, els tretsdels tipus de cultius i la selecció d’espècies animals. [4.2]
Quan s’inclou l’adaptació agronòmica autònoma, les valoracions de modelatge de les collites indiquen, ambuna confiança de mitjana a baixa18, que el canvi climàtic durà a unes respostes generalment positives a menysd’uns quants ºC d’escalfament i, en línies generals, a unes respostes negatives pel que fa a més d’uns quantsºC en els rendiments de les collites de latitud mitjana. Les valoracions similars indiquen que els rendimentsd’algunes collites situades en indrets tropicals disminuirien generalment, fins i tot amb uns increments mínimsde temperatura, ja que aquestes collites es troben a prop de la seva tolerància màxima de temperatura ipredomina l’agricultura de terres de secà/alimentada per la pluja. En els casos en què es produeix així mateixuna marcada reducció de les precipitacions, els rendiments de les collites tropicals encara es veurien mésadversament afectats. Amb l’adaptació agronòmica autònoma, els rendiments de les collites als tròpics tendeixena veure’s menys adversament afectats pel canvi climàtic que sense adaptació, però tot i així encara tendeixena mantenir-se per sota dels nivells estimats amb el clima actual. [4.2]
La majoria d’estudis econòmics, tant d’àmbit regional com mundial, que no incorporen el canvi climàtic indiquenque la tendència a la baixa en els preus reals a l’engròs del segle XX es preveu que continuï en el segle XXI,tot i que la confiança en aquestes prediccions disminueix més en el futur. Les valoracions del modelatgeeconòmic indiquen que s’estima que els impactes del canvi climàtic en la producció agrícola i els preus doninlloc a petits canvis percentuals en els ingressos mundials (baixa confiança18), amb uns increments més gransen les regions més desenvolupades, i uns increments més petits o reduccions en les regions en vies dedesenvolupament. La major confiança en aquesta dada depèn de recerques addicionals sobre la sensibilitatde les valoracions dels modelatges econòmics a les seves presumpcions base. [4.2 i quadre 5-5]
41
42
<-250 -250 a -150 -150 a -50 -50 a -25 -25 a 0 0 a 25 25 a 50 50 a 150 >150
Canvi en el vessament anual (mm any -1)
Figura SPM-3: Els canvis pronosticats en el vessament hídric anual mitjà vers l’any 2050, relatius al vessament mitjàcorresponent al període 1961-1990 segueixen en gran mesura els canvis previstos posteriors produïts en les precipitacions.Els canvis de vessament es calculen amb un model hidrològic, utilitzant com a entrades els pronòstics climàtics procedentsde dues versions del model de circulació general d’atmosfera-oceà del Centre Hadley (AOGCM) per a un escenari d’incrementde l’1 per cent anual en la concentració efectiva de diòxid de carboni en l’atmosfera: (a) Mitjana conjunta HadCM2 i (b)HadCM3. Els increments previstos en els vessaments en les latituds altes i en el Sud-est asiàtic, i les decreixences produïdesa l’Àsia central, l’àrea al voltant del Mediterrani, l’Àfrica del sud i Austràlia són àmpliament coherents a través dels experimentsrealitzats al Centre Hadley, i amb les previsions de precipitacions d’altres experiments AOGCM. Pel que fa a altres zones delmón, els canvis produïts en les precipitacions i els vessaments depenen de l’escenari i del model en qüestió.
La major part dels estudis indica que els augments de la temperatura global mitjana anual d’uns quants ºC osuperiors es traduirien en un increment dels preus dels aliments a causa de l’alentiment de l’expansió de l’ofertad’aliments en l’àmbit mundial en relació amb el creixement de la demanda mundial d’aliments (contrastat, peròincomplet18). A quantitats d’escalfament inferiors a uns quants ºC, els models econòmics no distingeixen ambclaredat el senyal del canvi climàtic d’altres fonts de canvi basades en aquells estudis inclosos en aquestavaloració. Alguns estudis agregats recents han estimat els impactes econòmics sobre les poblacions vulnerables,com ara els petits propietaris productors i els consumidors urbans pobres. Aquests estudis troben que un canviclimàtic reduiria els ingressos de les poblacions vulnerables i augmentaria el nombre absolut de persones ambrisc de patir fam, encara que aquesta afirmació no ha estat corroborada i exigeix una recerca més detallada.S’ha establert, tot i que de manera incompleta, que el canvi climàtic, principalment a través dels majors extremsi els desplaçaments temporals/espacials, empitjorarà la seguretat alimentària a l’Àfrica. [4.2]
3.3. Ecosistemes terrestres i d’aigua dolça
Els estudis de modelatge de la vegetació continuen fent palès el potencial de desbaratament significatiu delsecosistemes en virtut del canvi climàtic (alta confiança18). És improbable que es doni la migració dels ecosistemeso bioma com a unitats discretes; per contra, en un indret donat, es produirà un canvi en la composició i dominacióde les espècies. Els resultats d’aquests canvis demoraran els canvis climàtics des d’uns quants anys fins a unesdècades i segles (alta confiança18). [4.3]
Les distribucions i l’envergadura de la població, la densitat de població i el comportament de la vida salvatges’han vist, i es continuaran veient, afectats directament pels canvis climàtics mundials o regionals i indirectamentpels canvis produïts en la vegetació. El canvi climàtic donarà lloc a un moviment de desplaçament cap als polsde les circumscripcions de les distribucions de peixos d’aigua dolça, juntament amb la pèrdua d’hàbitat pel quefa als peixos d’aigua calenta (alta confiança18). Moltes espècies i poblacions ja es troben en un nivell alt de risc,i cal esperar que aquest risc augmenti mitjançant la sinergia entre el canvi climàtic que fa que algunes partsdels hàbitats actuals esdevinguin inadequats per a moltes espècies, i el canvi de l’ús del sòl, el qual comportala fragmentació dels hàbitats i l’aparició d’obstacles per a la migració de les espècies. Sense una gestió adequada,aquestes pressions faran que algunes de les espècies actualment classificades com a “espècies en perill críticd’extinció” finalment s’extingeixin i que la majoria de les catalogades com a ”espècies en perill d’extinció ovulnerables” desapareguin gradualment, i per tant s’apropin a l’extinció, durant el segle XXI (alta confiança18).[4.3]
Entre els possibles mètodes d’adaptació per a la reducció dels riscs per a les espècies, podríem incloure elssegüents: 1) l’establiment de refugis, parcs i reserves amb passadissos per permetre la migració de les espècies,i 2) l’ús de reproducció captiva i translocació. Malgrat tot, aquestes opcions podrien tenir limitacions per raódels costos. [4.3]
Els ecosistemes terrestres semblen emmagatzemar quantitats creixents de carboni. En el moment del SAR,aquest fet es va atribuir àmpliament a la major productivitat vegetal, a causa de la interacció entre la concentracióelevada de CO2, temperatures més altes i canvis en la humitat del sòl. Els resultats recents confirmen que s’estanproduint guanys en la productivitat, però suggereixen que són inferiors en condicions de camp que els indicatspels experiments duts a terme en testos (confiança mitjana18). Així doncs, l’absorció terrestre pot estar causadamés pels canvis en els usos i la gestió de la terra que pels efectes directes del CO2 elevat i el clima. El graufins al qual els ecosistemes terrestres continuen essent desguassos nets per al carboni és incert, a causa deles complexes interaccions entre els factors esmentats anteriorment (per ex.: els ecosistemes terrestres àrticsi les zones humides poden actuar tant a manera de fonts com de desguassos) (confiança mitjana18). [4.3]
Contràriament al SAR, els estudis de mercat d’àmbit mundial sobre la producció de fusta que inclouen adaptacionsa través de la gestió del sòl i dels productes, fins i tot sense projectes forestals que incrementin la recollida il’emmagatzematge de carboni, suggereixen que una petita quantitat de canvi climàtic incrementaria elsubministrament mundial de fusta i potenciaria les tendències existents del mercat envers a una major quotade mercat en els països en vies de desenvolupament (confiança mitjana18). Els consumidors es poden beneficiardels preus més baixos de la fusta, mentre que els productors poden guanyar o perdre, en funció dels canvisregionals materialitzats en la productivitat de fusta i els efectes potencials d’assecament. [4.3]
3.4. Zones costaneres i ecosistemes marins
Hom preveu que els impactes a gran escala del canvi climàtic sobre els oceans incloguin increments de latemperatura de la superfície marina i del nivell mitjà del mar a escala mundial, reduccions en la cobertura degel marí i canvis en la salinitat, les condicions de les onades i la circulació oceànica. Els oceans són un componentintegral i sensible del sistema climàtic, amb importants retroalimentacions físiques i biogeoquímiques al clima.Molts ecosistemes marins són sensibles al canvi climàtic. Hom reconeix que les tendències i la variabilitatclimàtiques, tal com es reflecteixen en els règims oceànics climàtics multianuals (per ex.: oscil·lació per dècadesdel Pacífic) i passen d’un règim a un altre, afecten en gran manera l’abundància de peixos i la dinàmicapoblacional, amb impactes significatius en les societats humanes dependents de la pesca. [4.4]
Moltes regions costaneres experimentaran majors nivells d’inundacions, una erosió accelerada, la pèrdua dezones humides i manglars, i la intrusió de l’aigua del mar en fonts d’aigua dolça, com a resultat del canvi climàtic.L’àmbit i la gravetat dels impactes de les pluges, incloent les inundacions de les onades de tempestes i l’erosióde la costa, augmentaran com a resultat del canvi climàtic, incloent la pujada del nivell del mar. Les costes d’altalatitud experimentaran impactes afegits relacionats amb la major energia de les ones i la degradació del permagel.Els canvis en el nivell del mar relatiu variaran localment, a causa de la sustentació i l’enfonsament causats peraltres factors. [4.4] 43
44
Els impactes sobre els ecosistemes costaners altament diversos i productius, com és el cas dels esculls decorall, atols i illes d’esculls, maresmes i boscos de manglars, dependran de la taxa d’augment del nivell del maren relació amb els índexs de creixement i el subministrament de sediments, l’espai i els obstacles per a lamigració horitzontal, els canvis en el medi ambient climàtic oceànic, com les temperatures de la superfície i lestempestes, i les pressions de les activitats humanes en les zones costaneres. Els episodis de blanqueig de corallal llarg dels darrers 20 anys han estat associats amb diverses causes, incloent les temperatures més altes delsoceans. El futur escalfament de la superfície marina augmentaria l’esgotament dels esculls de corall i donarialloc a una major freqüència de malalties marines (alta confiança18). [4.4]
Les valoracions de les estratègies d’adaptació relatives a les zones costaneres han desplaçat la rellevància deles estructures de protecció dures de les línies de la costa (per ex.: dics marítims i esculleres) cap a unes mesuresde protecció que podríem classificar com a toves (per ex.: la nutrició de les platges), la retirada controlada, i lacapacitat de recuperació intensificada dels sistemes biofísics i socioeconòmics en les regions costaneres. Lesopcions d’adaptació per a la gestió costanera i marina són més efectives quan s’incorporen amb polítiques enaltres àrees, com els plans d’alleujament de les catàstrofes i els plans d’ús del sòl. [4.4]
3.5. Salut humana
Els impactes dels fenòmens meteorològics a curt termini sobre la salut humana han estat més àmpliamentelucidats des del SAR, especialment pel que fa als períodes d’estrès tèrmic, la modulació dels impactes decontaminació de l’aire, els impactes de les tempestes i inundacions, i les influències de la variabilitat climàticaestacional i interanual sobre les malalties infeccioses. Hi ha hagut una major comprensió dels determinants dela vulnerabilitat de la població als impactes adversos per a la salut i les possibilitats de respostes adaptatives.[4.7]
Se sap que moltes de les malalties infeccioses transmeses de manera vectorial, pels aliments i per l’aigua, sónsensibles als canvis de les condicions climàtiques. A partir dels resultats de la majoria d’estudis de modelspredictius, hi ha una confiança de mitjana a alta18 que, en escenaris de canvi climàtic, es produiria un incrementnet en l’àmbit geogràfic de transmissió potencial de malària i dengue: dues infeccions de transmissió vectorial,cadascuna de les quals afecta en l’actualitat un percentatge del 40 al 50 per cent de la població mundial.22 Dinsdels seus rangs actuals, aquestes i moltes altres malalties infeccioses tendirien a incrementar en incidència iestacionalitat, encara que es produïssin reduccions regionals en algunes malalties infeccioses. En tots els casos,nogensmenys, la incidència real de les malalties es veu fortament influenciada per les condicions ambientalslocals, les circumstàncies socioeconòmiques i la infraestructura de la sanitat pública. [4.7.]
El canvi climàtic previst vindrà acompanyat d’un increment de les onades de calor, sovint agreujat per la majorhumitat i contaminació de l’aire de les ciutats, la qual cosa donaria lloc a un increment de les morts i episodisde malalties relacionats amb la calor. Les proves documentals apunten que l’impacte seria més gran en lespoblacions urbanes, i afectaria en concret les persones d’edat avançada, els malalts i aquells sense accés aaire condicionat (alta confiança18). Indicis limitats indiquen que en alguns països temperats, un nombre mésreduït de morts hivernals superaria la major quantitat de morts estivals (confiança mitjana18); això no obstant,les recerques publicades han estat àmpliament confinades a poblacions dels països desenvolupats, excloentaixí doncs la possibilitat de fer una comparació generalitzada dels canvis produïts en la mortalitat estival i hivernal.[3.5 i 4.7]
L’experiència exhaustiva estableix clarament que qualsevol increment de les inundacions augmentarà el riscd’ofecs, així com de diarrees i malalties respiratòries, i, en els països en vies de desenvolupament, de la fam ila malnutrició (alta confiança18). Si els ciclons augmentessin regionalment, amb freqüència es produirien impactesdevastadors, particularment en poblacions densament poblades i amb recursos inadequats. Una reducció dela producció de les collites i d’aliments, a causa del canvi climàtic en algunes regions, especialment en elstròpics, predisposarà les poblacions que no tenen garantit l’aliment a la malnutrició, i conduirà a trastorns enel desenvolupament dels infants i a una menor activitat en la població adulta. Es podrien produir trasbalsossocioeconòmics en algunes regions, els quals perjudicarien tant els manteniments com la salut. [3.5, 4.1, 4.2,4.5 i 4.7]
Quant a cada impacte advers previst sobre la salut, hi ha una gamma d’opcions d’adaptació social, institucional,tecnològica i comportamental per tal de mitigar aquest impacte. Les adaptacions podrien, per exemple, abraçar
22 Vuit estudis han modelat els efectes del canvi climàtic sobre aquestes malalties: cinc d’ells sobre la malària i els altres tres sobre el dengue.N’hi ha set que utilitzen un plantejament biològic o basat en el procés, i l’altre restant empra un enfocament estadístic empíric.
a consolidació de la infraestructura de la sanitat pública, la gestió sanitària del medi ambient (incloent la qualitatde l’aire i de l’aigua, la seguretat dels aliments, el disseny urbà i urbanístic i la gestió de les aigües superficials),i l’aportació de l’assistència medicosanitària adequada. En conjunt, els impactes adversos del canvi climàticsobre la salut seran més grans en poblacions vulnerables amb rendes més baixes, predominantment en elspaïsos tropicals/subtropicals. Les polítiques adaptatives, en general, reduirien aquests impactes. [4.7]
3.6. Colonitzacions humanes, energia i indústria
Una quantitat creixent i cada vegada més quantitativa de bibliografia revela que les colonitzacions humanes esveuen afectades pel canvi climàtic en una de les tres maneres següents:
1) Els sectors econòmics que donen suport a l’enclavament es veuen afectats per raó dels canvis produïts enla productivitat dels recursos o pels canvis de la demanda de mercat dels béns i serveis que allà es produeixen.[4.5]
2) Alguns aspectes de la infraestructura física (incloent la transmissió energètica i els sistemes de distribució),els edificis, els serveis urbans (incloent els sistemes de transport), i les indústries específiques (com aral’agroindústria, el turisme i la construcció) se'n poden veure directament afectats. [4.5]
3) Les poblacions se'n poden veure directament afectades mitjançant unes condicions climàtiques extremes,canvis en les condicions sanitàries o la migració. Els problemes són lleugerament diferents en els centresdemogràfics de més envergadura (< 1 milió) i amb els de dimensions de mitjana a petita.
El risc directe més difós per a les colonitzacions humanes derivat del canvi climàtic són les inundacions i elscorriments de terres causats per increments previstos de la intensitat de les pluges i, en les zones costaneres,per l’augment del nivell del mar. Els enclavaments riberencs i costaners són especialment motiu de risc (altaconfiança18), però les inundacions urbanes podrien plantejar un problema sempre que els desguassos de lespluges, el subministrament hídric i els sistemes de gestió residual tinguin una capacitat inadequada. En aquestesàrees, els ocupes i altres enclavaments urbans informals amb alta densitat de població, els refugis pobres,l’accés escàs o nul als recursos com l’aigua segura i els serveis de sanitat pública, i la baixa capacitat adaptativasón altament vulnerables. Les colonitzacions humanes experimenten en l’actualitat altres problemes ambientalssignificatius que podrien agreujar-se en condicions de temperatura més alta/més quantitat de precipitacions,incloent els recursos i les infraestructures hídrics i energètics, el tractament dels residus i el transport. [4.5]
La ràpida urbanització en les zones costaneres baixes tant del món en vies de desenvolupament com del móndesenvolupat està incrementant enormement les densitats de població i el valor dels actius humans exposatsals extrems climàtics costaners, com els ciclons tropicals. Les previsions basades en models del nombre anualmitjà de persones que s’inundarien per onades de tempestes costaneres s’incrementen diverses vegades (de75 a 200 milions de persones, depenent de les respostes adaptatives) quant als escenaris de rang mitjà d’unapujada del nivell del mar de 40 cm vers la dècada del 2080 en relació amb els escenaris sense augment delnivell del mar. Es preveu que els danys potencials a la infraestructura de les zones costaneres arran de l’augmentdel nivell del mar siguin de desenes de milers de milions de dòlars americans per als països individuals (perexemple: Egipte, Polònia i Vietnam). [4.5]
Els enclavaments amb escassa diversificació econòmica i on un elevat percentatge d’ingressos procedeix deles indústries de recursos primaris sensibles al clima (agricultura, silvicultura i pesca) són més vulnerables queels enclavaments més diversificats (alta confiança18). En les àrees desenvolupades de l’Àrtic, i en aquells indretson el permagel és ric en gel, caldrà parar especial esment per mitigar els impactes nocius del desglaç, comés el cas dels danys greus als edificis i a la infraestructura de transports (confiança molt alta18). La infraestructuraindustrial, de transport i comercial és generalment vulnerable als mateixos perills que la infraestructura delsenclavaments. Hom espera un increment de la demanda energètica per a la refrigeració de l’espai i una reducciód’aquesta demanda per a la calefacció espacial, però l’efecte net depèn tant de l’escenari com de la ubicació.Alguns dels sistemes de producció i distribució energètica poden experimentar impactes adversos que reduirienels subministraments o la fiabilitat del sistema, mentre que en altres sistemes energètics se’n podrien beneficiar.[4.5 i 5.7]
Les possibles opcions adaptatives impliquen la planificació dels enclavaments i la seva infraestructura, l’establimentd’instal·lacions industrials i la presa de decisions a llarg termini similars, de tal manera que es redueixin els efectesadversos dels esdeveniments que són de baixa probabilitat (però en augment) i de conseqüències elevades (ital vegada creixents). [4.5]
45
46
3.7. Assegurances i altres serveis financers
Els costos dels esdeveniments climàtics ordinaris i extrems han augmentat ràpidament en dècades recents.Les pèrdues econòmiques mundials derivades dels esdeveniments catastròfics han augmentat 10,3 vegades,passant de 3,9 mil milions de dòlars l’any-1 en la dècada del 1950 fins a 40 mil milions de dòlars l’any-1 en ladècada del 1990 (tot en dòlars de 1999, no ajustat quant a la paritat del poder adquisitiu), amb aproximadamentuna quarta part de les pèrdues produïdes en països en vies de desenvolupament. La porció garantida d’aquestespèrdues va augmentar, des d’un nivell insignificant de 9,2 mil milions de dòlars americans l’any-1 durant el mateixperíode. Els costos totals són un factor del doble quan s’inclouen les pèrdues dels esdeveniments menors ino catastròfics relacionats amb el temps. Com a mesura de la major vulnerabilitat del sector assegurador, laproporció de primes d’assegurança de béns immobles/fortuïtes en l’àmbit mundial per pèrdues relacionadesamb esdeveniments climàtics va caure en un factor tres entre els anys 1985 i 1999. [4.6]
Els costos dels esdeveniments climàtics han augmentat ràpidament malgrat els esforços significatius i enaugment a l’hora d’enfortir la infraestructura i potenciar la preparació per als desastres. Part de la tendènciaascendent observada en les pèrdues per desastres al llarg dels darrers 50 anys està vinculada a factorssocioeconòmics, com el creixement demogràfic, la major riquesa i la urbanització en zones vulnerables, i partté relació amb factors climàtics, com els canvis observats en les precipitacions i inundacions. L’atribució precisaés complexa i hi ha diferències en l’equilibri d’aquestes dues causes per regió i per tipus d’esdeveniment. [4.6]
El canvi climàtic i els canvis previstos en els fenòmens meteorològics que es percep que estan vinculats al canviclimàtic augmentarien la incertesa actuarial en la valoració del risc (alta confiança18). Aquests desenvolupamentsfarien pressió a l’alça en les primes de les assegurances i/o podrien donar lloc a la reclassificació de determinatsriscs com a no susceptibles d’assegurança, amb la posterior retirada de la cobertura. Els esmentats canvisocasionarien uns costos més elevats de les assegurances, alentirien l’expansió dels serveis financers als païsosen vies de desenvolupament, reduirien la disponibilitat d’assegurança per al risc difós i incrementarien la demandade subsidis governamentals un cop produïdes les catàstrofes naturals. En el supòsit que tinguin lloc aquestscanvis, cal esperar un canvi en les funcions relatives de les entitats públiques i privades en el subministramentd’assegurances i recursos per a la gestió del risc. [4.6]
Hom preveu que el sector dels serveis financers, en conjunt, sigui capaç de fer front als impactes del canviclimàtic, tot i que el registre històric demostra que els esdeveniments de gran impacte i baixa probabilitat o elsesdeveniments múltiples estretament espaiats afecten greument parts del sector, especialment si la capacitatadaptativa resulta simultàniament minvada per factors no climàtics (per ex.: condicions financeres adverses delmercat). Els segments d’assegurança i reassegurança de béns immobles/infortunis i les petites empresesespecialitzades o no diversificades han demostrat una major sensibilitat, incloent una menor rendibilitat i fallidesocasionades per fenòmens meteorològics. [4.6]
L’adaptació al canvi climàtic presenta uns reptes complexos, però així mateix oportunitats, per al sector. Laimplicació normativa en la fixació de preus, el tractament fiscal de les reserves i la (in)capacitat de les empresesper retirar-se dels mercats en risc són exemples de factors que influeixen en la capacitat de recuperació delsector. Els actors dels sectors públic i privat també donen suport a l’adaptació mitjançant la promoció de lapreparació de catàstrofes, programes de prevenció de pèrdues, creació de codis, i optimització de la planificacióde l’ús del sòl. Malgrat tot, en alguns casos, els programes d’assegurança pública i d’alleujament han propiciat,de manera inadvertida, la complaença i la mala adaptació mitjançant la inducció del desenvolupament en leszones de risc, com és el cas de les planes al·luvials i zones costaneres dels EUA. [4.6]
Hom preveu que els efectes del canvi climàtic siguin majors en el món en vies de desenvolupament, especialmenten països que confien en la producció primària com a font principal d’ingressos. Alguns països experimentenimpactes sobre el seu PIB com a conseqüència dels desastres naturals, amb danys xifrats en quantitats tanelevades com la meitat del PIB en un cas concret. Se suscitarien qüestions relatives a l’equitat i les restriccionsdel desenvolupament si els riscs relacionats amb les condicions climàtiques esdevinguessin impossiblesd’assegurar, els preus augmentessin o la disponibilitat passés a ser limitada. De manera contrària, un accésmés exhaustiu a les assegurances i una introducció més difosa dels programes de microfinançament i de bancade desenvolupament incrementarien la capacitat d’adaptació al canvi climàtic per part dels països en vies dedesenvolupament. [4.6]
47
La capacitat adaptativa dels sistemes humans a l’Àfrica és baixa a causa de la manca derecursos econòmics i de tecnologia, i la vulnerabilitat és alta com a resultat del gran nivell deconfiança dipositat en l’agricultura alimentada per la pluja, les sequeres i inundacions freqüents,i la pobresa. [5.1.7]Es preveu una reducció de la producció de gra pel que fa a molts escenaris, així com de laseguretat de provisió d’aliments, sobretot en els països petits que importen aliments (confiançade mitjana a alta18). [5.1.2]Els principals rius d’Àfrica són altament sensibles a les variacions climàtiques; el vessamentmitjà i la disponibilitat hídrica es reduirien en els països del Mediterrani i del sud d’Àfrica(confiança mitjana18). [5.1.1]L’extensió dels rangs de vectors de malalties infeccioses afectarien adversament la saluthumana a l'Àfrica (confiança mitjana18). [5.1.4]La desertització es veuria agreujada per les reduccions en la quantitat de pluja mitjana anual,el vessament i la humitat del sòl, especialment a l’Àfrica del sud, nord i oest (confiançamitjana18). [5.1.6]Els increments de les sequeres, inundacions i altres esdeveniments extrems s’afegirien a lescondicions extremes a les quals estan sotmesos els recursos hídrics, la seguretat dels aliments,la salut humana i les infraestructures, i restringiria en desenvolupament a l’Àfrica (confiançaalta18). [5.1]Cal preveure extincions significatives de les espècies vegetals i animals, les quals afectarienels petits propietaris rurals, el turisme i els recursos genètics (confiança mitjana18). [5.1.3]Els enclavaments costaners, per exemple, en el Golf de Guinea, Senegal, Gàmbia, Egipte ial llarg de la costa de l’est i el sud d’Àfrica es veurien adversament afectats per la pujada delnivell del mar a través d’inundacions i de l’erosió costanera (confiança alta18). [5.1.5]
La capacitat adaptativa dels sistemes humans és baixa i la vulnerabilitat és alta en els païsosd’Àsia que es troben en vies de desenvolupament; els països desenvolupats d’Àsia són méscapaços d’adaptar-se i menys vulnerables. [5.2.7]Els esdeveniments extrems han augmentat a l’Àsia temperada i tropical, incloent les inundacions,sequeres, incendis forestals i ciclons tropicals (confiança alta18). [5.2.4]Les disminucions de la productivitat agrícola i de l’aqüicultura a causa de l’estrès tèrmic ihídric, la pujada del nivell del mar, les inundacions i sequeres, i els ciclons tropicals reduirienla seguretat en l’obtenció d’aliments en molts països de l’Àsia àrida, tropical i temperada;l’agricultura s’expandiria i s’incrementaria la productivitat en les regions septentrionals (confiançamitjana18). [5.2.1]Els vessaments i la disponibilitat hídrica pot disminuir a l’Àsia àrida i semiàrida, però incrementar-se en l’Àsia septentrional (confiança mitjana18). [5.2.3]La salut humana es veuria amenaçada per una possible major exposició a les malaltiesinfeccioses de transmissió vectorial i a l’estrès tèrmic en parts d’Àsia (confiança mitjana18).[5.2.6]L’augment del nivell del mar i l’increment en la intensitat dels ciclons tropicals desplaçariadesenes de milions de persones de zones costaneres baixes de l’Àsia temperada i tropical(confiança alta18). [5.2.5 i Taula TS-8]El canvi climàtic incrementaria la demanda energètica, reduiria l’atracció turística i influiria enel transport en algunes regions d’Àsia (confiança mitjana18). [5.2.4 i 5.2.7]El canvi climàtic agreujaria les amenaces a la biodiversitat a causa de l’ús del sòl i al canvien la coberta del sòl i la pressió demogràfica d’Àsia (confiança mitjana18). L’augment del nivelldel mar arriscaria la seguretat ecològica, incloent els manglars i els esculls de corall (confiançaalta18). [5.2.2]El moviment en direcció al pol dels límits sud del permagel d’Àsia donarien lloc a un canvidel termocarst i de l’erosió tèrmica, amb impactes negatius sobre la infraestructura social iles indústries (confiança mitjana18). [5.2.2]
La capacitat adaptativa dels sistemes humans és generalment alta, però a Austràlia i NovaZelanda hi ha grups, com són ara els indígenes que habiten algunes regions, amb baixacapacitat d’adaptació i, en conseqüència, vulnerabilitat elevada. [5.3 i 5.3.5]L’impacte net dels canvis climàtics i de CO2 sobre alguns cultius temperats podrien resultarinicialment beneficiosos, però cal preveure que aquest equilibri esdevingui negatiu pel quefa a algunes zones i cultius sotmesos a un canvi climàtic addicional (confiança mitjana18).[5.3.3]
Capacitat adaptativa regional, vulnerabilitat i qüestions clauRegió
Àfrica
Taula SPM-2: Capacitat adaptativa regional, vulnerabilitat i qüestions clau.a,b
Àsia
Austràlia iNovaZelanda
48
L’aigua probablement passi a ser una qüestió clau (confiança alta18) a causa de les tendènciesd’assecament previstes sobre gran part de la regió, passant a un estat mitjà més semblantal d’El Niño [5.3 i 5.3.1]Els increments en la intensitat de les pluges intenses i dels ciclons tropicals (confiança mitjana18),i els canvis específics de la regió quant a freqüència dels ciclons tropicals alteraria els riscsper a la vida, els béns, i els ecosistemes a causa d’inundacions, onades de tempestes i danysproduïts pel vent. [5.3.4]Algunes espècies amb nínxols climàtics restringits i que són incapaces de migrar a causa dela fragmentació del paisatge, les diferències del sòl o la topografia podrien esdevenir en perilld’extinció o fins i tot extingir-se (confiança alta18). Entre els ecosistemes australians que sónespecialment vulnerables al canvi climàtic podem incloure els esculls de corall, els hàbitatsàrids i semiàrids del sud-oest i interior d’Austràlia, així com els sistemes alpins australians.Les zones humides d’aigua dolça de les regions costaneres, tant d’Austràlia com de NovaZelanda, són vulnerables, i alguns dels ecosistemes neozelandesos són vulnerables a lainvasió accelerada de les males herbes. [5.3.2]
La capacitat adaptativa és generalment alta a Europa pel que fa als sistemes humans; l’Europadel sud i l’Àrtic europeu són més vulnerables que altres parts d’Europa. [5.4 i 5.4.6]Els vessaments estivals, la disponibilitat hídrica i la humitat del sòl és probable que es veginreduïts al sud d’Europa, ampliant la diferència existent entre el nord i el sud amb tendènciaa patir sequeres; els increments són probables a l’hivern tant al nord com al sud (confiançaalta18). [5.4.1]La meitat de les glaceres alpines i les grans zones de gel permanent podrien desaparèixercap al final del segle XXI (confiança mitjana18). [5.4.1]El perill per inundacions dels rius augmentarà en gran part d’Europa (confiança de mitjana aalta18); en les zones costaneres, el risc d’inundacions, erosió i pèrdua de zones humidesaugmentarà de manera substancial, amb implicacions per a les colonitzacions humanes, laindústria, el turisme, l’agricultura i els hàbitats costaners naturals. [5.4.1 i 5.4.4]Es produiran alguns efectes àmpliament positius en l’agricultura a l’Europa septentrional(confiança mitjana18); la productivitat disminuirà al sud i a l’est d’Europa (confiança mitjana6).[5.4.3]Tindrà lloc un desplaçament ascendent i cap al nord de les zones biòtiques. La pèrduad’hàbitats importants (zones humides, tundra i hàbitats aïllats) podria posar en perill lasupervivència d’algunes espècies (confiança alta18). [5.4.2]Les temperatures més elevades i les onades de calor podrien canviar les destinacions turístiquesestivals tradicionals, i les nevades menys fiables podrien afectar negativament el turismed’hivern (confiança mitjana18). [5.4.4]
La capacitat adaptativa dels sistemes humans a l’Amèrica Llatina és baixa, especialment pelque fa als esdeveniments climàtics extrems, i la vulnerabilitat és elevada. [5.5]La pèrdua i retirada de les glaceres tindria un impacte advers en el vessament i el subministramentd’aigua en zones on la fosa de les glaceres constitueix una font hídrica important (confiançaalta18). [5.5.1]Les inundacions i sequeres esdevindrien més freqüents; les inundacions augmentarien lescàrregues de sediment i degradarien la qualitat de l’aigua en algunes zones (confiança alta18).[5.5]Els increments en la intensitat dels ciclons tropicals alterarien els riscs per a la vida, els bénsi els ecosistemes a causa de les pluges intenses, inundacions, onades de tempestes i danysproduïts pel vent. (confiança alta18). [5.5]Cal preveure la disminució de la productivitat de collites importants en molts indrets del’Amèrica Llatina, fins i tot quan es tenen en compte els efectes del CO2; els cultius desubsistència en algunes regions de l’Amèrica Llatina es podrien veure amenaçats (confiançaalta18). [5.5.4]La distribució geogràfica de les malalties infeccioses de transmissió vectorial s’expandirienen direcció als pols i a elevacions més altes, i l’exposició a malalties com la malària, el denguei el còlera augmentarà (confiança mitjana18). [5.5.5]Els enclavaments costaners humans, les activitats productives, la infraestructura i els ecosistemesde manglars es veurien afectats negativament per l’augment del nivell del mar (confiançamitjana18. [5.5.3]L’índex de pèrdua de biodiversitat augmentaria (confiança alta18). [5.5.2]
Capacitat adaptativa regional, vulnerabilitat i qüestions clauRegió
Europa
Taula SPM-2 Continuació
AmèricaLlatina
49
La capacitat adaptativa dels sistemes humans és generalment alta, i la vulnerabilitat sol serbaixa a Amèrica del Nord, però algunes comunitats (per ex.: pobles indígenes i poblacionsdependents dels recursos sensibles al clima) són més vulnerables; les tendències socials,econòmiques i demogràfiques estan canviant les vulnerabilitats en les subregions. [5.6 i 5.6.1]Algunes collites es beneficiarien d’un modest escalfament, acompanyat d’un CO2 en augment,però els efectes variarien entre cultius i regions (confiança alta18), incloent les reduccions acausa de la sequera en algunes àrees de les prades del Canadà i la prada nord-americana,una major producció alimentària potencial en zones del nord del Canadà de les zones deproducció actuals, i una major producció forestal mixta càlida-temperada (confiança mitjana18).Malgrat tot, els beneficis pel que fa als cultius disminuirien a una taxa en augment i possiblementesdevindrien una pèrdua neta amb un escalfament addicional posterior (confiança mitjana18).[5.6.4]Les conques dominades per la neu fosa de la part occidental d’Amèrica del Nord experimentaranuns fluxos màxims primaverals precoços (confiança alta18), reduccions en els fluxos estivals(confiança mitjana18), i nivells reduïts de l’aigua dels llacs i vessaments pel que fa als GransLlacs-St. Lawrence sota la majoria d’escenaris (confiança mitjana18); les respostes adaptativescompensarien alguns dels impactes, però no tots, dels usuaris d’aigua i dels exercits en elsecosistemes aquàtics (confiança mitjana18). [5.6.2]Els ecosistemes naturals únics, com són ara les zones humides de les prades, la tundra alpinai els ecosistemes d’aigua freda, correran un risc, i és improbable que es produeixi unaadaptació efectiva (confiança mitjana18). [5.6.5]L’augment del nivell del mar donaria lloc a una major erosió costanera, inundacions de lacosta, pèrdua de zones humides costaneres i major risc a causa de les onades de tempestes,especialment a Florida i a gran part de la costa atlàntica dels EUA (confiança alta18). [5.6.1]Les pèrdues assegurades relacionades amb les inclemències del temps i els subsidis percobrir les catàstrofes del sector públic a Amèrica del Nord han anat en augment; la planificaciódel sector de les assegurances encara no ha inclòs sistemàticament informació sobre el canviclimàtic, de manera que hi ha potencial per a la sorpresa (confiança alta18). [5.6.1]Les malalties de transmissió vectorial (incloent la malària, el dengue i la malaltia de Lyme)poden expandir els seus rangs a Amèrica del Nord; es donaria lloc a una exacerbada qualitatde l’aire i a la morbiditat i mortalitat per estrès tèrmic (confiança mitjana18); els factorssocioeconòmics i les mesures de la sanitat pública tindrien un paper destacat en la determinacióde la incidència i abast dels efectes per a la salut. [5.6.6]
Els sistemes naturals de les regions polars són altament vulnerables al canvi climàtic i elsecosistemes actuals tenen una baixa capacitat adaptativa; les comunitats tecnològicamentdesenvolupades tendeixen a adaptar-se fàcilment al canvi climàtic, però algunes comunitatsindígenes, on se segueixen uns modus vivendi tradicionals, disposen d’escassa capacitat ide poques opcions per a l’adaptació. [5.7]El canvi climàtic de les regions polars s’espera que es trobi entre els majors i més ràpids dequalsevol regió de la Terra, i aquest causarà impactes físics, ecològics, sociològics i econòmicsde primer ordre, especialment a l’Àrtic, la Península Antàrtica i l’Oceà meridional (confiançaalta18). [5.7]Els canvis climàtics que ja s’han produït es manifesten en la reducció de la grandària i gruixdel gel marí Àrtic, el desglaç del gel permanent, l’erosió de la costa i els canvis produïts enels casquets glacials i en les plaques de gel, i en la distribució alterada i l‘abundància d’espèciesde les regions polars (confiança alta18). [5.7]Alguns ecosistemes polars poden adaptar-se a través de la substitució, amb el temps,mitjançant la migració d’espècies i la modificació de la composició d’aquestes, i possiblementpels increments eventuals de la productivitat global; els sistemes de vores de gel quesubministren hàbitat per a algunes espècies es veurien amenaçats (confiança mitjana18). [5.7]Les regions polars contenen importants impulsors de canvi climàtic. Un cop desencadenats,poden perllongar-se durant segles, temps després que les concentracions de gasos ambefecte d'hivernacle s’estabilitzin, i produeixin impactes irreversibles en els casquets polars,la circulació oceànica global i l’augment del nivell del mar (confiança mitjana18). [5.7]
Capacitat adaptativa regional, vulnerabilitat i qüestions clauRegió
Amèrica delNord
Taula SPM-2 Continuació
Polar
50
La capacitat adaptativa dels sistemes humans és generalment baixa en els estats formatsper petites illes, i la vulnerabilitat és elevada; aquests estats solen trobar-se entre els païsosmés greument afectats pel canvi climàtic [5.8]L’augment previst del nivell del mar de 5 mm any-1 durant els propers 100 anys intensificarial’erosió de la costa, donaria lloc a una pèrdua de terres i propietats, a una confusió generalitzadaentre la gent, a un major risc d’onades de tempestes, a una menor capacitat d’adaptaciódels ecosistemes costaners, a la intrusió de l’aigua salada en els recursos d’aigua dolça, i auns elevats costos dels recursos necessaris per reaccionar davant d’aquests canvis i adaptar-s’hi (confiança alta18). [5.8.2 i 5.8.5]Les illes amb subministraments molt limitats d’aigua són altament vulnerables als impactesdel canvi climàtic sobre l’equilibri hídric (confiança alta18). [5.8.4]Els esculls de corall es veurien negativament afectats pel blanqueig i pels menors índexs decalcificació per raó d’uns nivells de CO2 més alts (confiança mitjana18); els manglars, el llitd’algues i altres ecosistemes costaners, així com la biodiversitat associada a aquests, esveurien adversament afectats per l’augment de les temperatures i un augment accelerat delnivell del mar (confiança mitjana18). [4.4 i 5.8.3]Els declivis en els ecosistemes costaners tindrien un impacte negatiu en la pesca als escullsi posarien en perill les pesqueries dels esculls, els qui es guanyen la vida gràcies a la pescaals esculls i els qui confien en les pesqueries com a recurs alimentari significatiu (confiançamitjana18). [4.4 i 5.8.4]La limitada quantitat de terra per llaurar i la salinització del sòl fan que l’agricultura dels petitsestats formats per illes, tant per a la producció nacional d’aliments com per a l’exportació decollites, siguin altament vulnerables al canvi climàtic (confiança alta18). [5.8.4]El turisme, una font important d’ingressos i de divises per a moltes illes, s’enfrontaria a undesbaratament greu a causa del canvi climàtic i de l’augment del nivell del mar (confiançaalta18) [5.8.5]
Capacitat adaptativa regional, vulnerabilitat i qüestions clauRegió
Estatsformatsper petitesilles
Taula SPM-2 Continuació
4. La vulnerabilitat varia a través de les regions
La vulnerabilitat de les poblacions humanes i dels sistemes naturals al canvi climàtic difereix substancialmenta través de les regions i de les poblacions que habiten aquestes regions. Les diferències regionals en el climabasal i el canvi climàtic esperat donen lloc a diferents exposicions als estímuls climàtics a través de les regions.Els sistemes naturals i socials de diferents regions tenen característiques, recursos i institucions diversos, i estansotmesos a pressions diverses que donen com a resultat diferències en la sensibilitat i capacitat adaptativa. Apartir d’aquestes diferències, sorgeixen diferents qüestions clau per a cadascuna de les principals regions delmón. Això no obstant, els impactes, la capacitat adaptativa i la vulnerabilitat variaran, fins i tot dins de les mateixesregions. [5]
A la llum d’això, és probable que totes les regions experimentin alguns efectes adversos del canvi climàtic. Ala taula SPM-2 es presenten de manera molt resumida algunes de les qüestions clau que afecten les diferentsregions. Algunes d’elles són especialment vulnerables a causa de la seva exposició física als riscs del canviclimàtic i/o a la seva limitada capacitat adaptativa. La majoria de regions menys desenvolupades són especialmentvulnerables, ja que una gran quota de les seves economies pertany a sectors sensibles al clima i la seva capacitatadaptativa és baixa a causa dels baixos nivells de recursos humans, financers i naturals, així com a la sevalimitada capacitat institucional i tecnològica. Per exemple, els estats formats per petites illes i les zones costaneresbaixes són especialment vulnerables als augments del nivell del mar i a les tempestes, i la majoria d’ells tenencapacitats d’adaptació limitades. Hom espera que els impactes del canvi climàtic de les regions polars siguingrans i ràpids, incloent la reducció de l’abast del gel marí i el gruix i la degradació del gel permanent. Els canvisadversos en els fluxos estacionals dels rius, les inundacions i sequeres, la seguretat d’obtenció d’aliments, lespesqueries, els efectes sanitaris i la pèrdua de biodiversitat es troben entre les principals vulnerabilitats i qüestionsregionals d’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, on les oportunitats d’adaptació són, per regla general, baixes. Fins itot a les regions amb una capacitat adaptativa més alta, com per exemple Amèrica del Nord i Austràlia i NovaZelanda, hi ha comunitats vulnerables, com és el cas de les poblacions indígenes, i la possibilitat d’adaptaciódels ecosistemes és molt limitada. A Europa, la vulnerabilitat és significativament superior al sud i a l’Àrtic quea qualsevol altre lloc de la regió. [5]
a Com que els estudis disponibles no han emprat un conjunt comú d’escenaris i mètodes climàtics, i a causa de les incerteses relatives a lessensibilitats i a l’adaptabilitat dels sistemes naturals i socials, la valoració de les vulnerabilitats regionals és necessàriament qualitativa.
b Les regions relacionades en la taula SPM-2 es representen gràficament en la figura TS-2 del resum tècnic.
51
5. Millora de les valoracions dels impactes, vulnerabilitats i adaptació
S’han assolit avenços des de les valoracions prèvies de l’IPCC en la detecció del canvi materialitzat en elssistemes biòtic i físic, i s’han pres mesures encaminades a millorar la comprensió de la capacitat adaptativa,la vulnerabilitat als extrems climàtics i altres qüestions relacionades amb els impactes crítics. Aquests avençosindiquen la necessitat d’iniciatives per començar el disseny de les estratègies d’adaptació i la construcció decapacitats adaptatives. Cal una recerca més exhaustiva, malgrat tot, per consolidar les valoracions futures ireduir les incerteses, a fi i efecte de garantir que es disposi de suficient informació per a l’elaboració de mesuresde política sobre les reaccions a les possibles conseqüències del canvi climàtic, incloent la recerca en els païsosen vies de desenvolupament i per part d’aquests. [8]
Tot seguit farem esment de les altes prioritats per a l’acostament dels espais existents entre els coneixementsactuals i les necessitats d’elaboració de polítiques:
Valoració quantitativa de la sensibilitat, capacitat adaptativa i vulnerabilitat dels sistemes naturals i humansal canvi climàtic, amb especial èmfasi als canvis en el rang de la variació climàtica i la freqüència i gravetatdels esdeveniments climàtics extrems
Valoració dels possibles llindars als quals es desencadenarien amb força unes respostes discontínues alcanvi climàtic previst i a altres estímuls
Comprensió de les respostes dinàmiques dels ecosistemes a les múltiples agressions, incloent el canviclimàtic, tant en l’àmbit mundial com regional i a escala més petita
Desenvolupament d’enfocaments a les respostes d’adaptació, estimació de l’eficàcia i dels costos de lesopcions d’adaptació, i identificació de les diferències quant a oportunitats i obstacles a l’adaptació en lesdiferents regions, nacions i poblacions
Valoració dels impactes potencials de tot el ventall de canvis climàtics previstos, sobretot pel que fa als bénsi serveis no pertanyents al mercat, en mètriques múltiples i amb un tractament coherent de les incerteses,incloent, però sense limitació, les quantitats de persones afectades, les zones de terres afectades, lesquantitats d’espècies en perill, el valor monetari de l’impacte i les implicacions en aquests sentits delsdiferents nivells d’estabilització i altres escenaris polítics
Millora de les eines per a la valoració integrada, incloent la valoració del risc, per investigar les interaccionsentre els components dels sistemes naturals i humans i les conseqüències de les diferents decisions polítiques
Valoració de les oportunitats per incloure informació científica sobre els impactes, vulnerabilitat i adaptacióen els processos de presa de decisions, la gestió del risc i les iniciatives de desenvolupament sostenible
Millora dels sistemes i mètodes per a la monitorització a llarg termini i comprensió de les conseqüènciesdel canvi climàtic i altres agressions sobre els sistemes humans i naturals.
Ultrapassant aquest focus, hi ha necessitats especials associades a la consolidació de la cooperació i coordinacióinternacionals per a la valoració regional dels impactes, la vulnerabilitat i l’adaptació, incloent la construcció decapacitats i la formació per a la monitorització, valoració i recollida de dades, especialment en els països envies de desenvolupament i per part d’aquests (sobretot en relació amb els punts identificats anteriorment).
CANVI CLIMÀTIC 2001:
Mitigació
Informe del Grup de Treball III del Panel Intergovernamental
sobre el Canvi Climàtic
El present resum, aprovat completament a la Sisena Sessió del Grup de Treball III de l’IPCC (Accra,Ghana, 28 de febrer – 3 de març de 2001), constitueix la declaració acordada formalment de l’IPCC
referent a la mitigació del canvi climàtic.
Basat en un esborrany elaborat per:
Tariq Banuri, Terry Barker, Igor Bashmakov, Kornelis Blok, Daniel Bouille, Renate Christ, OgunladeDavidson, Jae Edmonds, Ken Gregory, Michael Grubb, Kirsten Halsnaes, Tom Heller, Jean-CharlesHourcade, Catrinus Jepma, Pekka Kauppi, Anil Markandya, Bert Metz, William Moomaw, Jose RobertoMoreira, Tsuneyuki Morita, Nebojsa Nakicenovic, Lynn Price, Richard Richels, John Robinson, HansHolger Rogner, Jayant Sathaye, Roger Sedjo, Priyaradshi Shukla, Leena Srivastava, Rob Swart, FerencToth, John Weyant.
55
ÍNDEX APARTAT
1. Introducció.......................................................................................................................................57
2. La naturalesa del repte de la mitigació .........................................................................................57
3. Opcions per limitar o reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i
augmentar-ne les davallades .............................................................................................................60
4. Els costos i beneficis secundaris de les accions de mitigació...................................................64
5. Vies i mitjans per a la mitigació .....................................................................................................67
6. Llacunes de coneixement...............................................................................................................69
1. INTRODUCCIÓ
1. En aquest informe s’avaluen els aspectes científics, tècnics, ambientals, econòmics i socials de la mitigació23
del canvi climàtic. La recerca en la mitigació del canvi climàtic ha continuat des de la publicació del Segoninforme d’avaluació (SAR) de l’IPCC, tenint en compte canvis polítics com ara l’acord sobre el Protocol de Kyotoreferent al Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) el 1997, i es recull en elpresent document. L’informe també esmenta un seguit d’informes especials de l’IPCC, en concret l’Informeespecial sobre aviació i l’atmosfera global, l’Informe especial sobre aspectes metodològics i tecnològics en latransferència de tecnologies (SRTT), l’Informe especial sobre els escenaris d’emissions (SRES) i l’Informe especialsobre l’aprofitament de la terra, canvi de l’aprofitament de la terra i silvicultura (SRLULUCF).
2. LA NATURALESA DEL REPTE DE LA MITIGACIÓ
2. El canvi climàtic24 és un problema amb uns trets únics. És mundial, a llarg termini (fins a uns quants segles)i implica interaccions complexes entre processos climàtics, ambientals, econòmics, polítics, institucionals, socialsi tecnològics. Això pot tenir unes implicacions internacionals i intergeneracionals significatives en el contextd’uns objectius socialment més amplis com ara l’equitat i el desenvolupament sostenible. El desenvolupamentd’una resposta contra el canvi climàtic es caracteritza per haver de prendre decisions amb incertesa i correntriscos, incloent-hi la possibilitat de canvis no lineals i/o irreversibles (seccions 1.2.5, 1.3, 10.1.2, 10.1.4, 10.4.5).25
3. Les vies de desenvolupament alternatives26 poden resultar en unes emissions de gasos amb efecte d'hivernaclemolt diferents. El SRES i els escenaris de mitigació que s’avaluen en aquest informe suggereixen que el tipus,magnitud, temporització i costos de la mitigació depenen de diferents circumstàncies nacionals i vies dedesenvolupament socioeconòmic i tecnològic i del nivell desitjat d’estabilització de la concentració de gasosamb efecte d'hivernacle a l’atmosfera (vegeu figura SPM.1 per consultar un exemple d’emissions totals de CO2).Les vies de desenvolupament que duen a unes emissions reduïdes depenen d’un ampli ventall d’eleccionspolítiques i necessiten uns canvis polítics importants en àmbits diferents al del canvi climàtic (seccions 2.2.2,2.3.2, 2.4.4, 2.5).
4. La mitigació del canvi climàtic es veurà afectada, tant per polítiques i tendències socioeconòmiques mésàmplies, o les que estan relacionades amb el desenvolupament, com per la sostenibilitat i l’equitat, i tindràefectes sobre elles. Les polítiques de mitigació del clima poden fomentar un desenvolupament sostenible quansón coherents amb aquests amplis objectius socials. Algunes accions de mitigació poden donar uns beneficisextensius a àrees fora del canvi climàtic: per exemple, poden reduir problemes de salut; augmentar l’ocupació;reduir els impactes ambientals negatius (com la contaminació de l’aire); protegir i millorar els boscos, el sòl iles conques; reduir les subvencions i els impostos que afavoreixen les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle,i induir el canvi tecnològic i la difusió, contribuint a objectius més amplis de desenvolupament sostenible. Deforma semblant, les vies de desenvolupament que satisfan objectius de desenvolupament sostenible podenderivar en uns nivells d’emissions de gasos amb efecte d'hivernacle més baixos (seccions 1.3, 1.4, 2.2.3, 2.4.4,2.5, 7.2.2, 8.2.4).
57
23 Mitigació. S’entén en aquest context com la intervenció antropogènica per reduir les fonts de gasos amb efecte d'hivernacle o augmentar-ne les davallades.
24 Canvi climàtic. D’acord amb l’ús que li dóna l’IPCC fa referència a qualsevol canvi en el clima al llarg del temps, ja sigui a causa d’unavariabilitat natural o de l’activitat humana. Aquest ús és diferent del que se li va donar al Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic, on canvi climàticfeia referència a un canvi climàtic que s’atribueix directament o indirecta a l’activitat humana i que altera la composició de l’atmosfera global ique s’afegeix a la variabilitat climàtica natural observada al llarg de períodes de temps comparables. Canvi climàtic, d’acord amb l’ús que lidóna l’IPCC, fa referència a qualsevol canvi en el clima al llarg del temps, ja sigui a causa d’una variabilitat natural o de l’activitat humana. Aquestús és diferent del que se li va donar al Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic, on canvi climàtic feia referència a un canvi climàtic que s’atribueixdirectament o indirecta a l’activitat humana i que altera la composició de l’atmosfera global i que s’afegeix a la variabilitat climàtica naturalobservada al llarg de períodes de temps comparables.
25 Els números de les seccions estan vinculats al corpus principal de l’informe.
26 En aquest informe, “vies de desenvolupament alternatives” fa referència a una sèrie de possibles escenaris per als valors socials i patronsde consum i producció a tots els països, incloent-hi, però sense limitar-se a, una continuació de les tendències actuals. Aquestes vies nocomprenen iniciatives climàtiques addicionals, cosa que significa que no s’inclouen escenaris que assumeixin explícitament la implementacióde l’UNFCCC o els objectius d’emissions del Protocol de Kyoto, però no inclouen suposicions sobre altres polítiques que influenciïn les emissionsde gasos amb efecte d'hivernacle indirectament.
58
5. Les diferències en la distribució de recursos tecnològics, naturals i financers entre i dins de les nacions iregions, i entre generacions, així com les diferències en els costos de mitigació, sovint constitueixen consideracionscabdals en l’anàlisi de les opcions de mitigació del canvi climàtic. La major part de la discussió sobre ladiferenciació futura de les contribucions dels països a la mitigació i les qüestions d’equitat relacionades tambétenen en compte aquestes circumstàncies27. El repte d’adreçar el canvi climàtic planteja una qüestió importantd’equitat, concretament la mesura en què els impactes del canvi climàtic o polítiques de mitigació creen oexacerben inequitats tant dintre com entre les nacions i les regions. Els escenaris d’estabilització dels gasosamb efecte d'hivernacle que s’avaluen en aquest informe (tret d’aquells per als quals l’estabilització es dónasense noves polítiques climàtiques, per exemple, B1) assumeixen que els països desenvolupats i els païsosamb economies en transició limiten i redueixen les seves emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en primerlloc.28
27 Els plantejaments de l’equitat s’han classificat en una sèrie de categories, incloses aquelles que es basen en l’assignació, resultats, processos,drets, obligacions, pobresa, i oportunitats, reflectint així les diferents expectatives de justícia que es fan servir per jutjar els processos polítics iels corresponents resultats (seccions 1.3, 10.2).
28 Les emissions de totes les regions divergeixen de les línies de base en algun punt. Les emissions mundials divergeixen abans i en majormesura a mesura que els nivells d’estabilització són inferiors o els escenaris subjacents són més elevats. Aquests escenaris són incerts, noproporcionen informació sobre les implicacions d’equitat ni de quina manera es poden assolir aquests canvis ni de qui pot assumir les despesesen què s’incorri.
Em
issi
ons
mun
dia
ls a
ntro
po
gèn
ique
s d
e d
iòxi
d d
e ca
rbo
ni (G
tC)
SPM-1a Escenari A1B SRES IPCC SPM-1b Escenari A1T SRES IPCC SPM-1c Escenari A1FI SRES IPCC
SPM-1d Escenari A2 SRES IPCC SPM-1e Escenari B1 SRES IPCC SPM-1f Escenari B2 SRES IPCC
Figura SPM.1: Comparació entre escenaris de referència i d’estabilització. La figura es divideix en sis parts, una per acadascun dels grups d’escenaris de referència de l’Informe especial sobre els escenaris d’emissions (SRES, vegeu el quadreSPM.1). Cadascuna de les parts de la figura presenta el rang d’emissions totals globals de CO2 (gigatones de carboni (GtC))de totes les fonts antropogèniques per al grup d’escenaris de referència SRES (ombrejat en gris) i els rangs dels diferentsescenaris de mitigació avaluats en el TAR que condueixen a l’estabilització de les concentracions de CO2 a diversos nivells(ombrejat de color). Els escenaris per a la família A1 es presenten subdividits en tres grups (el grup equilibrat A1B (figuraSPM.1a), combustibles no fòssils A1T (figura SPM.1b) i l’intensiu de fòssils A1F1 (figura SPM.1c)) amb estabilització de lesconcentracions de CO2 a 450, 550, 650 i 750 ppmv; per al grup A2 amb estabilització a 550 i 750 ppmv a la figura SPM.1d,el grup B1 amb estabilització a 450 i 550 ppmv a la figura SPM.1e, i el grup B2 amb estabilització a 450, 550 i 650 ppmv ala figura SPM.1f. No es disposa de la literatura per poder avaluar els escenaris d’estabilització a 1.000 ppmv. La figura il·lustraque com menor és el nivell d’estabilització i majors les emissions de línia de base, més gran és la llacuna. La diferència entreles emissions a diferents grups d’escenaris pot ser tan gran com la llacuna entre els escenaris de referència i els d’estabilitzacióen un grup d’escenaris. Les línies discontínues representen els límits dels rangs allà on coincideixen.
6. Els escenaris d’emissions inferiors necessiten patrons diferents de desenvolupament dels recursos energètics.La figura SPM.2 compara les emissions de carboni acumulades entre el 1990 i el 2100 per a diferents escenarisSRES amb el carboni contingut a les reserves i els recursos29 de combustible fòssil mundials. Aquesta figuramostra que hi ha recursos de combustibles fòssils abundants que no limitaran les emissions de carboni durantel segle XXI. No obstant això, a diferència dels relativament grans dipòsits de carbó i de petroli i gas noconvencionals, el carboni de les reserves de gas i petroli convencionals provades, o de reserves de petroliconvencionals, és molt inferior a les emissions de carboni acumulades associades amb l’estabilització del diòxidde carboni a nivells de 450 ppmv o superiors (la referència a un nivell de concentració particular no implica unadesitjabilitat acordada d’estabilització a aquest nivell). Aquestes dades de recursos poden implicar un canvi enla combinació d’energies i la introducció de nous recursos energètics durant el segle XXI. La tria de la barrejaenergètica i la inversió relacionada determinarà si, i si és el cas, a quin nivell i cost, es poden estabilitzar lesconcentracions de gasos amb efecte d'hivernacle. Actualment, la major part d’aquesta inversió s’adreça capal descobriment i desenvolupament de més recursos fòssils convencionals i no convencionals (seccions 2.5.1,2.5.2, 3.8.3, 8.4).
59
29 Les reserves constitueixen aquells casos que s’identifiquen i mesuren com a recuperables econòmicament i tècnicament amb les tecnologiesi els preus actuals. Els recursos són aquells casos amb unes característiques geològiques i/o econòmiques menys certes, però que es considerenrecuperables en potència amb els desenvolupaments tecnològics i econòmics previsibles. La base de recursos inclou totes dues categories.Al capdamunt se situen quantitats addicionals amb una quantitat incerta d’ocurrències i/o amb una importància econòmica desconeguda osense ella en el futur previsible, a les quals es fa referència com a “casos addicionals” (SAR, Grup de Treball II). Alguns exemples de recursoscombustibles fòssils no convencionals són sorra de quitrà, petroli d’esquist bituminós, altres petrolis pesants, metà de llit carbonós, gasgeopressuritzat profundament, gas d’aqüífers, etc.
Quadre SPM.1. Els escenaris d’emissions de l’Informe especial sobre escenarisd’emissió (SRES)
A1. L’argument i la família d’escenaris A1 descriuen un món futur amb un creixement econòmic vertiginós,una població mundial que arriba al màxim a meitat de segle i en endavant davalla, i la ràpida introduccióde tecnologies noves i més eficients. Els principals temes subjacents són la convergència entre lesregions, la construcció de capacitats i l’increment d’interaccions culturals i socials, amb una reducciósubstancial de les diferències regionals en els ingressos per càpita. La família d’escenaris d’A1 esdesenvolupa en tres grups que descriuen direccions alternatives del canvi tecnològic en el sistemaenergètic. Els tres grups A1 es distingeixen pel seu èmfasi tecnològic: intensiu de fòssils (A1F1), fontsd’energia no fòssils (A1T) i un equilibri entre totes les fonts (A1B) (on equilibrat es defineix com a nodependent en gran mesura d’una font d’energia concreta, suposant que unes taxes de millora semblantssón aplicables a tots els subministraments d’energia i les tecnologies d’ús final).
A2. L’argument i la família d’escenaris A2 descriuen un món molt heterogeni. El tema subjacent és laconfiança en un mateix i la preservació de les identitats locals. Els patrons de fertilitat entre les regionsconvergeixen molt a poc a poc, la qual cosa resulta en un augment continuat de la població. Eldesenvolupament econòmic està principalment orientat a les regions i el creixement econòmic per càpitai el canvi tecnològic estan més fragmentats i són més lents que en d’altres arguments.
B1. L’argument i la família d’escenaris B1 descriuen un món convergent amb la mateixa població globalque arriba al màxim a meitat del segle i en endavant davalla, com en l’argument d’A1, tot i que ambun canvi ràpid de les estructures econòmiques cap a una economia de serveis i d’informació, ambreduccions en la intensitat material i la introducció de tecnologies netes i eficients en recursos. L’èmfasies posa en les solucions globals per a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, incloent-hi unaequitat millorada, però sense iniciatives climàtiques addicionals.
B2. L’argument de B2 i la família d’escenaris descriuen un món en el qual l’èmfasi es posa en lessolucions locals a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Es tracta d’un món amb una poblacióglobal que creix continuadament, a una taxa inferior que a A2, uns nivells de desenvolupament econòmicintermitjos, i un canvi tecnològic menys ràpid i més divers que en els arguments de B1 i A1. Mentre quel’escenari també s’orienta cap a la protecció ambiental i l’equitat social, també se centra en l’àmbit locali regional.
Per a cadascun dels grups d’escenaris A1B, A1FI, A1T, A2, B1 i B2 es va triar un escenari il·lustratiu.Tots haurien de considerar-se igualment sans.
Els escenaris SRES no inclouen iniciatives climàtiques addicionals, cosa que significa que no s’inclouenescenaris que assumeixin explícitament la implementació del Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic deles Nacions Unides o els objectius d’emissions del Protocol de Kyoto.
60
3. OPCIONS PER LIMITAR O REDUIR LES EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE D'HIVERNACLE IAUGMENTAR-NE LES DAVALLADES
7. S’han realitzat importants avenços tècnics relacionats amb la reducció de les emissions de gasos amb efected'hivernacle des que es va publicar el SAR l’any 1995 i aquests han estat més ràpids del que es preveia. S’estanrealitzant avenços en una gran varietat de tecnologies a diferents nivells de desenvolupament, per exemple, laintroducció al mercat de turbines eòliques, la ràpida eliminació de gasos industrials derivats com ara l’N2O dela producció d’àcid adípic i els perfluorocarbons de la producció d’alumini, cotxes amb mecanismes híbridseficients, l’avançament de la tecnologia de cèl·lules combustibles i la demostració de l’emmagatzematge dediòxid de carboni sota terra. Entre les opcions tecnològiques per a la reducció de les emissions es troben unamillora de l’eficàcia dels dispositius d’ús final i les tecnologies de conversió energètica, el canvi als combustiblesde biomassa renovables i baixos en carboni, tecnologies amb emissions zero, gestió millorada de l’energia,reducció dels derivats industrials i les emissions de gasos de procés, i l’eliminació i emmagatzematge del carboni(secció 3.1, 4.7).
La taula SPM.1 recull els resultats de diversos estudis sectorials, majoritàriament a escala de projecte, nacionali regional i alguns a escala mundial, i proporciona estimacions de les reduccions d’emissions de gasos ambefecte d'hivernacle a la franja de temps del 2010 al 2020. Alguns dels descobriments més importants són:
Centenars de tecnologies i pràctiques per a l’eficàcia energètica d’ús final als sectors de la construcció, eltransport i la producció responen de més de la meitat d’aquest potencial (seccions 3.3, 3.4, 3.5).
Com a mínim fins al 2020, el subministrament d’energia i la conversió restaran dominats per uns combustiblesfòssils relativament econòmics i abundants. El gas natural, per al qual la transmissió és econòmicamentfactible, tindrà un paper cabdal en la reducció de les emissions juntament amb la millora de l’eficàcia deconversió i un ús major de plantes de cicle combinat i/o cogeneració (secció 3.8.4).
Els sistemes de subministrament d’energia baixos en carboni poden fer una contribució important a travésde la biomassa dels derivats forestals i agrícoles, residus municipals i industrials a l’energia, plantacions debiomassa dedicades, on es disposa de l’aigua i la terra adequades, metà d’abocador, energia eòlica i energiahidràulica, i per mitjà de l’ús i extensió en el temps de plantes d’energia nuclear. Després del 2010 lesemissions de les plantes d’energia fòssil i/o impulsades per biomassa es podrien reduir notablement permitjà de l’enretirament i emmagatzematge de carboni previ o posterior a la combustió. Qüestions ambientals,de seguretat, fiabilitat i proliferació poden posar límits a l’ús d’algunes d’aquestes tecnologies (secció 3.8.4).
PetroliGas
Carbó
1880-1998 B1 A1T B2A1B A2
A1FI
WRE350
WRE450
WRE550
WRE650
WRE750
WRE1000
Escenaris SRES
Emissions de carbó històriques
Emissions de gas històriques
Emissions de petroli històriques
Reserves i recursos no convencionals
Recursos convencionals (estimació a l’alça)
Reserves convencionals
Escenari
Figura SPM.2. Carboni a les reserves i recursos de petroli, gas i carbó comparades amb les emissions de carboni decombustibles fòssils entre el 1860 i el 1998, i amb les emissions de carboni acumulades d’una sèrie d’escenaris SRES iescenaris d’estabilització TAR fins al 2100. Les dades de reserves i recursos apareixen a les columnes de l’esquerra (secció3.8.2). El petroli i el gas no convencionals comprenen sorres de quitrà, petroli d’esquist bituminós, altres petrolis pesats, metàde llit carbonós, gas geopressuritzat profundament, gas d’aqüífers, etc. No es mostren els hidrats de gas (clatrats) que arribena una estimació de 12.000 GtC. Les columnes d’escenaris indiquen tant escenaris de referència SRES com escenaris queduen a l’estabilització de les concentracions de CO2 en una sèrie de nivells. Cal apreciar que si a l’any 2100 les emissionsacumulades associades amb escenaris SRES són iguals o inferiors a les dels escenaris d’estabilització, això no implicarà queaquests escenaris duguin igualment cap a l’estabilització.
GtC
A l’agricultura, les emissions de metà i òxid nítric es poden reduir, per exemple les que es generen per lafermentació entèrica del bestiar, els arrossars, l’ús de fertilitzants de nitrogen i els residus animals (secció 3.6).
Segons l’aplicació, es poden minimitzar les emissions de gasos fluorinats per mitjà de canvis de procés, unamillora en la recuperació, reciclatge i contenció, o evitar-les per mitjà de l’aplicació de compostos i tecnologiesalternatius (secció 3.5 i capítol 3 apèndix).
Les reduccions potencials d’emissions que es mostren a la taula SPM.1 per sectors es van sumar per obtenirestimacions de les reduccions potencials d’emissions tenint en compte les coincidències potencials entre i dinsels sectors i les tecnologies en la mesura que fos possible i atesa la informació disponible en els estudissubjacents. La meitat d’aquestes reduccions potencials de les emissions es poden assolir per a l’any 2020 ambuns beneficis directes (estalvi d’energia) que superaran els costos directes (capital net, explotació i costos demanteniment), i l’altra meitat a un cost net directe de fins a 100$/tCeq (als preus del 1998). Aquestes estimacionsdels costos s’obtenen utilitzant taxes de descompte en el rang del 5% al 12%, de manera coherent amb lestaxes de descompte del sector públic. Les taxes internes privades de retorn varien enormement, i sovint sónsignificativament més elevades, i afecten la taxa d’adopció d’aquestes tecnologies per part de les entitatsprivades.
Segons l’escenari d’emissions això podria permetre que es reduïssin les emissions globals per sota dels nivellsdel 2000 entre el 2010 i el 2020 amb aquests costos directes nets. Fer que aquestes reduccions siguin realitatimplica uns costos d’implementació addicionals, que en alguns casos poden ser substanciosos, la possiblenecessitat de polítiques de suport (com les que es descriuen al paràgraf 18), augment de la recerca i eldesenvolupament, transferència efectiva de tecnologies i la superació d’altres barreres (paràgraf 17). Aquestsaspectes, juntament amb els costos i beneficis que no s’inclouen en aquesta avaluació, es tracten als paràgrafs11, 12 i 13.
Els diferents estudis mundials, regionals, nacionals, sectorials i projectes avaluats en aquest informe tenendiferents plantejaments i suposicions. Tot i així, no hi ha estudis per a tots els sectors i regions. El rang dereduccions d’emissions que s’inclouen a la taula SPM.1 reflecteixen les incerteses (vegeu el quadre SPM.2) delsestudis subjacents en els quals es basen (seccions 3.3 – 3.8).
61
62
Sec
tor
Em
issi
ons
Taxa
de
crei
xem
ent
Red
ucci
ons
po
tenc
ials
Red
ucci
ons
pote
ncia
lsC
osto
s ne
ts d
irect
es p
er t
ona
de
carb
oni e
vita
da
hist
òri
que
s el
199
0hi
stò
ric
Ceq
d’e
mis
sio
ns e
l 201
0d
’em
issi
ons
el 2
020
(MtC
eq/a
ny)
1990
– 1
995
(%)
(MtC
eq/a
ny)
(MtC
eq/a
ny)
Con
stru
cció
aN
omés
CO
2 1.
650
1,0
700
– 75
01.
000
– 1.
100
La m
ajor
ia d
e le
s re
ducc
ions
són
fact
ible
s am
b co
stos
dire
ctes
net
s ne
gatiu
s.
Tran
spor
t N
omés
CO
21.
080
2,4
100
– 30
030
0 –
700
La m
ajor
ia d
’est
udis
indi
quen
cos
tos
dire
ctes
net
sin
ferio
rs a
25$
/tC
per
ò n’
hi h
a do
s qu
e su
gger
eixe
nqu
e el
s co
stos
dire
ctes
net
s ex
cedi
ran
50$/
tC.
Indú
stria
Nom
és C
O2
2.30
00,
4-e
ficàc
ia e
nerg
ètic
a30
0 -
500
700
- 90
0M
és d
e la
mei
tat d
ispo
nibl
es a
cos
tos
dire
ctes
neg
atiu
s-e
ficàc
ia m
ater
ial
~20
0~
600
nets
. Els
cos
tos
són
ince
rts
Indú
stria
Gas
os n
o C
O2
170
~10
0~
100
Els
cos
tos
de la
redu
cció
de
l’em
issi
ó d’
N2O
són
de
0-10
$/tC
eq.
Agr
icul
tura
bN
omés
CO
221
0La
maj
oria
de
les
redu
ccio
ns c
osta
ran
entre
0-1
00$/
tCeq
Gas
os n
o C
O2
1.25
0 -
2.80
0n.
d.15
0 -
300
350
- 75
0am
b op
ortu
nita
ts li
mita
des
per
a op
cion
s de
cost
os d
irect
es n
ets
nega
tius.
Res
idus
bN
omés
CH
424
01,
0~
200
~20
0A
prox
imad
amen
e el
75%
de
l’est
alvi
men
tre
lare
cupe
raci
ó de
l met
à d’
aboc
ador
s a
cost
dire
cte
nega
tiu n
et; 2
5% a
un
cost
de
20$/
tCeq
.
Prot
ocol
de M
ontre
alG
asos
no
CO
20
n.d.
~10
0n.
d.A
prox
imad
amen
t la
mei
tat d
e le
s re
ducc
ions
cau
sade
sap
licac
ions
de
per
la d
iferè
ncia
en
la lí
nia
de b
ase
de l’
estu
di i
els
subs
tituc
ióva
lors
de
línia
de
base
SR
ES
. L’a
ltra
mei
tat d
e le
sre
ducc
ions
dis
poni
bles
a c
osto
s di
rect
es n
ets
infe
riors
a 2
00$/
tCeq
.
Sub
min
istr
amen
t iN
omés
CO
2(1
.620
)1,
550
- 1
5035
0 -
700
Exis
teix
en o
pcio
ns d
e co
stos
dire
ctes
neg
ativ
es n
etes
conv
ersi
ólim
itade
s; m
olte
s op
cion
s es
pod
en a
plic
ar p
er m
enys
ener
gètic
scde
100
$/tC
eq.
Tota
l6.
900
– 8.
400d
1.90
0 –
2.60
0e3.
600
– 5.
050e
a Les
con
stru
ccio
ns in
clou
en a
cces
soris
, edi
ficis
, i l’
estr
uctu
ra d
e l’e
dific
i.b E
l ran
g de
l’ag
ricul
tura
est
à or
igin
at p
rinci
palm
ent p
er le
s gr
ans
ince
rtes
es s
obre
CH
4, N
2O i
les
emis
sion
s de
CO
2 re
laci
onad
es a
mb
el s
òl. E
ls re
sidu
s co
nsis
teix
en p
rinci
palm
ent e
n el
met
à d’
aboc
ador
s i e
ls a
ltres
sec
tors
es
podr
ien
estim
aram
b m
és p
reci
sió
atès
que
els
dom
ina
el C
O2
fòss
il.c In
clòs
en
els
valo
rs d
e se
ctor
ant
erio
r. Le
s re
ducc
ions
incl
ouen
nom
és o
pcio
ns d
e ge
nera
ció
d’el
ectr
icita
t (ca
nvi d
el c
ombu
stib
le a
gas
/nuc
lear
, cap
taci
ó i e
mm
agat
zem
atge
de
CO
2, e
ficiè
ncie
s d’
esta
cion
s d’
ener
gia
millo
rade
s, i
reno
vabl
es).
d El t
otal
incl
ou e
ls s
ecto
rs in
clos
os a
l cap
ítol 3
per
a to
ts s
is g
asos
. Exc
lou
les
font
s no
rela
cion
ades
am
b en
ergi
a de
CO
2 (p
rodu
cció
de
cim
ent,
160M
tC; c
ombu
stió
de
gas,
60M
tC; i
can
vi d
e l’ú
s de
la te
rra
600
– 1.
400M
tC) i
ene
rgia
util
itzad
ape
r a
la c
onve
rsió
de
com
bust
ible
s en
els
tot
als
dels
sec
tors
d’ú
s fin
al (6
30M
tC).
Si s
’hi a
fegí
s el
ref
inam
ent
de p
etro
li i e
l gas
de
forn
de
coc,
les
emis
sion
s m
undi
als
de C
O2
mun
dial
s de
7.1
00M
tC a
ugm
enta
rien
un 1
2%. A
prec
ieu
que
les
emis
sion
s si
lvíc
oles
i le
s se
ves
opci
ons
de m
itiga
ció
de c
aigu
da d
el c
arbo
ni n
o s’
incl
ouen
.e E
ls e
scen
aris
SR
ES d
e lín
ia d
e ba
se (p
er a
sis
gas
os in
clos
os e
n el
Pro
toco
l de
Kyo
to) p
reve
uen
un ra
ng d
’em
issi
ons
d’11
.500
– 1
4.00
0MtC
eq p
er a
l 201
0 i d
e 12
.000
– 1
6.00
0MtC
per
al 2
020.
Les
est
imac
ions
de
la re
ducc
ió d
e le
s em
issi
ons
són
com
patib
les
en la
sev
a m
ajor
ia a
mb
les
tend
ènci
es d
e le
s em
issi
ons
de lí
nia
de b
ase
a l’e
scen
ari S
RES
-B2.
Les
redu
ccio
ns p
oten
cial
s te
nen
en c
ompt
e un
vol
um d
e ne
goci
s re
gula
r de
les
rese
rves
de
capi
tal.
No
esta
n lim
itade
s a
opci
ons
d’ef
ectiu
s de
cap
ital,
però
exc
loue
n op
cion
s am
b co
stos
per
dam
unt d
e 10
0$/t
Ceq
(tre
t del
s ga
sos
del P
roto
col d
e M
ontr
eal)
o op
cion
s qu
e no
s’a
dopt
aran
per
mitj
à de
l’ús
de
polít
ique
s ge
nera
lmen
t acc
epta
des.
Taul
a S
PM
.1: E
stim
acio
ns d
e le
s re
duc
cio
ns d
e le
s em
issi
ons
de
gas
os
amb
efe
cte
d'h
iver
nacl
e el
201
0 i e
l 202
0 (s
ecci
ons
3.3
– 3
.8 i
cap
íto
l3
apèn
dix
)
8. Els boscos, terres agrícoles i altres ecosistemes terrestres ofereixen un potencial significatiu de mitigació delcarboni. Tot i que no necessàriament permanent, la conservació i captació del carboni poden donar temps perpoder seguir desenvolupant i implementant altres opcions. La mitigació biològica es pot generar per mitjà detres estratègies:
(a) conservació de les reserves de carboni existents,(b) captació augmentant les dimensions de les reserves de carboni, i(c) substitució de productes biològics elaborats de manera sostenible, per exemple, fusta per a productes de construcció d’energia intensiva i biomassa per a combustibles fòssils (seccions 3.6, 4.3)
La conservació de les reserves de carboni amenaçades pot ajudar a evitar emissions, si es pot evitar el degoteig,i només pot esdevenir sostenible si els conductors socioeconòmics per a la desforestació i altres pèrdues dereserves de carboni es poden tractar. La captació reflecteix la dinàmica biològica del creixement, que sovintcomença lentament, passant per un màxim i després davallant al llarg de dècades fins a segles.
La conservació i la captació donen lloc a unes existències de carboni més elevades, però també poden dur aunes emissions de carboni en el futur encara més altes, si aquests ecosistemes s’alteren greument ja sigui através d’alteracions naturals o directament/indirectament humanes. Tot i que les alteracions naturals normalmentvan seguides d’una recaptació, les activitats per gestionar aquestes alteracions poden tenir un paper importanten la limitació de les emissions de carboni. Els beneficis de la substitució poden, en principi, persistir indefinidament.Una gestió adequada de la terra per a la collita, la producció de fusta de construcció i bioenergia sostenible,pot augmentar els beneficis per a la mitigació del canvi climàtic. Tenint en compte la competència per l’aprofitamentde la terra i les declaracions SAR i SRLULUCF, el potencial mundial estimat de les opcions de mitigació biològicase situa en 100GtC (acumulades), tot i que resten grans incerteses associades amb aquesta estimació, per al2050, equivalents a aproximadament entre el 10% i el 20% de les emissions potencials de combustibles fòssilsdurant aquest període. La realització d’aquest potencial depèn de la disponibilitat de terra i aigua, alhora quede les taxes d’adopció de diferents pràctiques de gestió de la terra. El major potencial biològic per a la mitigaciódel carboni atmosfèric es troba a les regions tropicals i subtropicals. Les estimacions dels costos recollides finsa l’actualitat de la mitigació biològica oscil·len significativament entre 0,1$/tC i aproximadament 20$/tC a diversospaïsos tropicals diferents i entre 20$/tC i 100$/tC als països no tropicals. No s’han pogut comparar mètodesd’anàlisi financera i recompte del carboni. És més, els càlculs de costos no cobreixen, en molt casos, inter alia,costos per infrastructura, descompte adient, seguiment, recollida de dades i costos d’implementació, costosd’oportunitat de la terra i el manteniment, o altres costos recurrents, que sovint s’exclouen o es passen peralt. L’extrem inferior dels rangs té una tendència a la baixa, però la comprensió i el tractament dels costos milloraal llarg del temps. Aquestes opcions de mitigació biològica poden reportar beneficis socials, econòmics iambientals més enllà de les reduccions del CO2 atmosfèric, si s’implementen de forma adequada (per exemple,biodiversitat, protecció de les línies divisòries d’aigües, millora de la gestió sostenible de la terra i l’ocupaciórural). Tanmateix, si s’implementen de manera inadequada, poden suposar riscos amb impactes negatius (perexemple, pèrdua de biodiversitat, trencament de la comunitat i contaminació de l’aigua del terra). Les opcionsde mitigació biològica poden reduir o augmentar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle diferents delCO2 (seccions 4.3, 4.4).
9. No hi ha cap via per a un futur amb emissions baixes i caldrà que els països i les regions facin la seva pròpiatria. La majoria dels resultats dels models indiquen que les opcions tecnològiques conegudes30 podrien assolirun rang ampli de nivells d’estabilització del CO2 atmosfèric, com per exemple 550 ppmv, 450 ppmv o inferioral llarg dels propers 100 anys o més, tot i que la implementació requeriria canvis socioeconòmics i institucionalsassociats. Per assolir l’estabilització d’aquests nivells, els escenaris suggereixen que caldria una reducció moltsignificativa en les emissions de carboni mundials per unitat de PIB dels nivells del 1990. La millora tecnològicai la transferència de tecnologia tenen un paper cabdal en els escenaris d’estabilització avaluats en aquestinforme. Per al sector energètic crucial, gairebé tota la mitigació dels gasos amb efecte d'hivernacle i escenarisd’estabilització de la concentració es caracteritzen per la introducció de tecnologies eficients tant per a l’ús comper al subministrament d’energies i de l’energia baixa en o sense carboni. No obstant això, cap opció tecnològicaproporcionarà totes les reduccions d’emissions necessàries. Les opcions de reducció de les fonts no energètiquesi dels gasos amb efecte d'hivernacle diferents del CO2 també suposaran un potencial significatiu per reduir lesemissions. La transferència de tecnologies entre els països i les regions ampliarà la disponibilitat d’opcions aescala regional i les economies d’escala i aprenentatge reduiran els costos de la seva adopció (seccions 2.3.2,2.4, 2.5).
63
30 Les “opcions tecnològiques conegudes” fan referència a les tecnologies que existeixen avui en la fase de plantes de funcionament o pilot,tal com s’esmenta en els escenaris de mitigació que es tracten en aquest informe. No inclouen cap tecnologia nova que requerirà avençostecnològics dràstics. D’aquesta manera es pot considerar que és una estimació conservadora, tenint present la durada del període de l’escenari.
64
10. L’aprenentatge i la innovació socials, i els canvis en les estructures institucionals podrien contribuir a lamitigació del canvi climàtic. Els canvis en les normes col·lectives i les conductes individuals poden exercir unsefectes importants sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, però prenen cos en una situacióinstitucional, regulativa i legal complexa. Diversos estudis suggereixen que els sistemes d’incentius actualspoden fomentar els patrons de consum i producció intensius de recursos que incrementen les emissions degasos amb efecte d'hivernacle a tots els sectors, per exemple, el transport i l’habitatge. A curt termini, hi haoportunitats per influenciar per mitjà d’innovacions socials conductes individuals i organitzatives. A llarg termini,aquestes innovacions, juntament amb el canvi tecnològic, poden millorar encara més el potencial socioeconòmic,especialment si les preferències i les normes culturals es redrecen cap a conductes amb uns nivells d’emissióinferiors i sostenibles. Aquestes innovacions molt sovint s’enfronten a oposicions, que es poden superarfomentant una major participació del públic en els processos de presa de decisions. Això pot ajudar a contribuira nous plantejaments de la sostenibilitat i l’equitat (seccions 1.4.3, 5.3.8, 10.3.2, 10.3.4).
Quadre SPM.2. Enfocaments dels costos i beneficis estimatius, i les sevesincerteses
Per diverses raons, les estimacions quantitatives específiques dels costos i beneficis de les opcions demitigació es veuen envoltades de diferències importants. El SAR va descriure dues categories d’enfocamentals costos i beneficis estimatius: enfocaments de baix a dalt, que parteixen de les avaluacions detecnologies i sectors específics, com, per exemple, els que es descriuen al paràgraf 7, i els estudis demodelatge de dalt a baix que deriven de relacions macroeconòmiques, com les que es tracten al paràgraf13. Ambdós enfocaments resulten en diferències en les estimacions dels costos i beneficis, que s’hananat acostant des que es va elaborar el SAR. Fins i tot encara que es resolguessin aquestes diferències,restarien altres incerteses. L’impacte potencial d’aquestes incerteses es pot avaluar examinant l’efected’un canvi en qualsevol supòsit determinat sobre els resultats dels costos agregats, atès que s’adreciadequadament qualsevol correlació entre les variables.
4. ELS COSTOS I BENEFICIS SECUNDARIS31 DE LES ACCIONS DE MITIGACIÓ
11. Les estimacions dels costos i beneficis de les accions de mitigació divergeixen a causa de:
(i) la manera com es mesura el benestar,(ii) l’abast i metodologia de l’anàlisi i(iii) els supòsits subjacents inclosos a l’anàlisi.
Com a conseqüència, els costos i beneficis estimats poden no reflectir els costos i beneficis reals d’implementarles accions de mitigació. Pel que fa a (i) i (ii), les estimacions de costos i beneficis, inter alia, depenen del reciclatgedels ingressos i de si i com es consideren els factors següents: costos d’implementació i de transacció,impactes distribucionals, gasos múltiples, opcions de canvi de l’aprofitament de la terra, beneficis del canviclimàtic evitat, beneficis secundaris, oportunitats sense cost32 i la valoració de les externalitats i els impactesno mercantils. Entre els supòsits es troben, inter alia:
El canvi demogràfic, la taxa i l’estructura del creixement econòmic; augment de la mobilitat personal, innovaciótecnològica com ara les millores en l’eficàcia energètica i la disponibilitat de fonts energètiques de baix cost,la flexibilitat de les inversions de capital i els mercats laborals, preus, alteracions fiscals a l’escenari (de líniade base) no polític.
El nivell i la temporització de l’objectiu de mitigació.
Els supòsits referents a les mesures de mitigació, per exemple, la mesura del comerç de les emissions, elMecanisme de desenvolupament net (CDM) i la Implementació conjunta (JI), normativa, i acords voluntaris33
i els costos de transacció associats.
31 Els beneficis secundaris són els subordinats, o els efectes secundaris, de les polítiques adreçades exclusivament a la mitigació del canviclimàtic. Aquestes polítiques tenen un impacte no només sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, sinó també sobre l’eficiènciade l’ús dels recursos, com ara la reducció en les emissions de contaminants aeris locals i regionals amb la utilització de combustibles fòssils,i en aspectes com el transport, l’agricultura, pràctiques d’aprofitament de la terra, treball i seguretat dels combustibles. A vegades, es fareferència a aquests beneficis com a “impactes secundaris” per reflectir que en alguns casos els beneficis poden ser negatius.
32 En aquest informe, com en el SAR, les oportunitats sense cost es defineixen com aquelles opcions els beneficis de les quals, com perexemple, la reducció dels costos energètics i la reducció de les emissions de contaminants locals/ regionals, iguala o supera els seus costosper a la societat, excloent-hi els beneficis del canvi climàtic evitat.
33 Un acord voluntari és un acord entre una autoritat governamental i una o més parts privades, alhora que un compromís unilateral reconegutper l’autoritat pública, per assolir objectius ambientals o per millorar el rendiment ambiental més enllà del compliment.
Les taxes de descompte: les escales de temps llargues fan crítics els supòsits de descompte i encara nohi ha cap consens sobre taxes adequades a llarg termini, malgrat que la literatura presenta una atenció cadavegada més gran envers les taxes que es redueixen al llarg del temps i, per això, es dóna més pes alsbeneficis que es produeixen a llarg termini. Aquestes taxes de descompte s’han de distingir de les taxesmés elevades que els agents privats utilitzen generalment en les transaccions de mercat.(Seccions 7.2, 7.3, 8.2.1, 8.2.2, 9.4)
12. Algunes fonts d’emissions de gasos amb efecte d'hivernacle es poden limitar a cap cost social net, o designe negatiu, en la mesura que les polítiques poden explotar oportunitats sense cost (Seccions 7.3.4, 9.2.1):
Imperfeccions del mercat. La reducció dels errors existents al mercat o institucionals i altres barreres queimpedeixen l’adopció de mesures de reducció d’emissions rendibles, pot reduir els costos privats encomparació amb la pràctica actual. Això també pot reduir els costos privats en general.
Beneficis secundaris. Les mesures de mitigació del canvi climàtic exerciran efectes sobre altres aspectessocials. Per exemple, la reducció de les emissions de carboni en molts casos resultarà en la reducciósimultània de la contaminació de l’aire local i regional. És probable que les estratègies de mitigació tambéafectin el transport, l’agricultura, les pràctiques d’aprofitament de la terra i la gestió de residus, i tindran unimpacte sobre altres aspectes de preocupació social, com ara l’ocupació i la seguretat energètica. Noobstant això, no tots els efectes seran positius, la selecció i disseny acurats de les polítiques pot garantirmolt millor efectes positius i minimitzar els impactes negatius. En alguns casos, la magnitud dels beneficissecundaris de la mitigació pot ser comparable als costos de les mesures de mitigació, a més del potencialsense cost, tot i que és difícil fer estimacions i aquestes varien molt (seccions 7.3.3, 8.2.4, 9.2.2 – 9.2.8,9.2.10).
Doble divisió. Els instruments (com ara els impostos o les llicències subhastades) proporcionen ingressosal govern. Si s’usen per finançar les reduccions en els impostos alteradors existents (“reciclatge d’ingressos”),aquests ingressos redueixen els cost econòmic d’assolir les reduccions de gasos amb efecte d'hivernacle.La magnitud d’aquesta compensació depèn de l’estructura impositiva existent, tipus de retallades d’impostos,condicions del mercat laboral, i mètode de reciclatge. En algunes circumstàncies, és possible que elsbeneficis econòmics superin els costos de la mitigació (seccions 7.3.3, 8.2.2, 9.2.1).
13. Les estimacions dels costos per als països de l’annex B per implementar el Protocol de Kyoto són diferentsentre els estudis i les regions tal com s’assenyala al paràgraf 11, i depenen en gran mesura dels supòsitsreferents a l’ús dels mecanismes de Kyoto i les seves interaccions amb les mesures nacionals. La immensamajoria dels estudis mundials que recullen i comparen aquests costos utilitzen models internacionals estalviadorsd’energia. Nou d’aquests estudis proposen els impactes següents sobre el PIB34 (seccions 7.3.5, 8.3.1, 9.2.3,10.4.4):
Els països de l’annex II35: En absència del comerç d’emissions entre els països de l’annex B36, la majoria delsestudis globals presenten reduccions en el PIB previst d’aproximadament entre el 0,2% i el 2% el 2010 per adiferents regions de l’annex II. Amb un comerç ple de les emissions entre els països de l’annex B, les reduccionsestimades l’any 2010 se situen entre el 0,1% i l’1,1% del PIB previst37. Aquests estudis comprenen un ampliventall de supòsits tal com es recull al paràgraf 11. Els models els resultats dels quals es recullen en aquestparàgraf assumeixen un ús ple del comerç de les emissions sense costos de transacció. Els resultats dels casosque no permeten el comerç de l’annex B assumeixen un comerç completament interior dins de totes les regions.Els models no inclouen davallades ni gasos amb efecte d'hivernacle no CO2. No inclouen el CDM, opcionsnegatives de costos, beneficis secundaris, o el reciclatge objectiu dels ingressos.
Per a totes les regions els costos també es veuen influenciats pels factors següents:
65
34 Molts altres estudis que incorporen amb més precisió les especificitats del país i la diversitat de les polítiques objectiu proporcionen un rangmés ampli d’estimacions dels costos nets (secció 8.2.2).
35 Països de l’annex II: grup de països inclosos a l’annex II de l’UNFCCC, incloent-hi tots els països desenvolupats de l’Organització deCooperació Econòmica i Desenvolupament.
36 Països de l’annex B: grup de països inclosos a l’annex B del Protocol de Kyoto que van acordar establir objectius per a les seves emissionsde gasos amb efecte d'hivernacle, incloent-hi tots els països de l’annex I (tal com s’esmenta el 1998), tret de Turquia i Bielorússia.
37 Es poden fer servir moltes mètriques per presentar els costos. Per exemple, si els costos anuals per als països desenvolupats associatsamb el compliment dels objectius de Kyoto amb tot l’annex B implicat se situen en un ordre del PIB del 0,5 %, això representa 125 mil milionsUSD per any, o 125 USD per persona i any l’any 2010 a l’annex II (supòsits SRES). Això equival a un impacte sobre les taxes de creixementeconòmic al llarg de deu anys per sota del 0,1%.
66
Limitacions sobre l’ús del comerç de l’annex B, costos de transacció elevats en la implementació delsmecanismes i una implementació domèstica ineficient podrien fer pujar els costos.
La inclusió en la política i les mesures internes de les possibilitats sense cost32 identificades al paràgraf 12,l’ús de CDM, davallades, i la inclusió de gasos amb efecte d'hivernacle diferents del CO2, podrien fer baixarels costos. Els costos per als països individuals poden variar molt més.
Els models demostren que els mecanismes de Kyoto són importants per controlar els riscos de costos elevatsa determinats països, i, així, poden complementar els mecanismes polítics interns. De manera semblant, podenminimitzar els riscos d’impactes internacionals injustos i ajudar a anivellar els costos marginals. Els estudis demodelatge mundials esmentats abans demostren que els costos marginals satisfan els objectius de Kyoto desd’aproximadament 20$/tC fins a 600$/tC sense comerç, i un rang des d’aproximadament 15$/tC fins a 150$/tCamb el comerç de l’annex B. Les reduccions de costos d’aquests mecanismes poden dependre dels detallsde la implementació incloent-hi la compatibilitat dels mecanismes interiors i internacionals, limitacions i costosde transacció.
Economies en transició: per a la majoria d’aquests països, els efectes del PIB oscil·len de ser negligibles a unaugment d’uns quants punts percentuals. Això reflecteix oportunitats per a millores eficients energèticamentno disponibles als països del l’annex II. En el cas de supòsits d’una millora dràstica de l’eficiència energèticai/o una recessió econòmica continuada en alguns països, les quantitats assignades poden superar les emissionsprevistes en el primer període de compromís. En aquest cas, els models presenten un PIB augmentat a causadels ingressos procedents de les quantitats assignades de comerç. Tanmateix, per a algunes economies entransició, implementar el Protocol de Kyoto tindrà un efecte similar sobre el PIB que per als països de l’annex II.
14. Els estudis de rendibilitat amb una escala de temps d’un segle estimen que el cost d’estabilitzar lesconcentracions de CO2 a l’atmosfera augmenta a mesura que es redueix el nivell d’estabilització de la concentració.Diferents línies de base poden tenir una influència forta sobre els costos absoluts. Mentre hi ha un augmentmoderat en els costos quan es passa d’un nivell de concentració de 750 ppmv a 550 ppmv, hi ha un incrementsuperior dels costos quan es passa de 550 ppmv a 450 ppmv, tret que les emissions de l’escenari de línia debase siguin molt baixes. No obstant això, els resultats no incorporen la captació de carboni, gasos diferentsdel CO2, i no estudiaven el possible efecte d’objectius més ambiciosos en el canvi tecnològic induït38. Els costosrelacionats amb cada nivell de concentració depenen de nombrosos factors incloent la taxa de descompte, ladistribució de les reduccions de les emissions al llarg del temps, les polítiques i mesures aplicades, i, especialment,la tria de l’escenari de línia de base: per als escenaris caracteritzats per un focus en un desenvolupament locali regional sostenible, per exemple, els costos totals de l’estabilització en un nivell determinat són significativamentmés baixos que per a d’altres escenaris39 (seccions 2.5.2, 8.4.1, 10.4.6).
15. En qualsevol esforç de mitigació dels gasos amb efecte d'hivernacle, els costos econòmics i els beneficises distribueixen desigualment entre els sectors, en diferent proporció, els costos de les accions de mitigacióes podrien reduir amb unes polítiques adequades. En general, és més fàcil identificar activitats que pateixincostos econòmics en comparació amb aquelles que se’n poden beneficiar, i els costos econòmics són mésimmediats, més concentrats i més certs. En polítiques de mitigació, el carbó, i possiblement el petroli i el gas,i certs sectors d’energia intensiva, com ara la producció d’acer, és més probable que pateixin un desavantatgeeconòmic. Altres sectors, inclosos els sectors i serveis d’energies renovables es pot esperar que es beneficiïna llarg termini dels canvis en els preus i la disponibilitat de recursos econòmics i d’altra mena que, d’altra banda,s’haguessin destinat a sectors de carboni intensiu. Polítiques com la supressió de subvencions dels combustiblesfòssils poden augmentar els beneficis socials totals per mitjà de guanys en l’eficiència econòmica, mentre quel’ús dels mecanismes de Kyoto es podria esperar que reduís els costos econòmics nets de satisfer els objectiusde l’annex B. Altres classes de polítiques, per exemple l’exempció de sectors de carboni intensiu, redistribueixenels costos però alhora augmenten els costos socials totals. La majoria d’estudis demostren que els efectesdistributius d’un impost sobre el carboni poden tenir uns efectes negatius sobre els ingressos de grups ambrendes baixes tret que els ingressos impositius s’usin directament o indirecta per compensar aquests efectes(Secció 9.2.1).
16. Les limitacions d’emissions dels països de l’annex I tenen uns efectes40 ben establerts, encara que “derebot” sobre els països no inclosos a l’annex I (seccions 8.3.2, 9.3).
38 El canvi tecnològic induït és un camp creixent d’investigació. Cap dels documents de la literatura observats al TAR sobre la relació entreles concentracions a escala secular de CO2 i els costos recollia resultats per als models que fan servir el canvi tecnològic induït. Els modelsamb canvi tecnològic induït, en algunes circumstàncies indiquen que les concentracions a escala secular poden divergir, amb un creixementdel PIB semblant tot i que sota règims polítics diferents (secció 8.4.1.4).
39 Vegeu la figura SPM.1 per a la influència d’escenaris de referència sobre la magnitud de l’esforç de mitigació necessari per assolir un nivelld’estabilització determinat.
40 Els efectes de rebot inclouen només els efectes econòmics, no els efectes ambientals.
Els països no inclosos a l’annex I exportadors de petroli: Les anàlisis recullen uns costos diferents, incloent,entre d’altres, reduccions en el PIB previst i reduccions en els ingressos de petroli previstos41. L’estudi querecull els costos més baixos presenta reduccions del 0,2% del PIB previst sense el comerç d’emissions, imenys del 0,05% del PIB previst amb el comerç d’emissions de l’annex B el 201042. L’estudi que recull elscostos més elevats presenta unes reduccions del 25% dels ingressos del petroli previstos sense comerçd’emissions, i un 13% dels ingressos del petroli previstos amb el comerç de les emissions de l’annex B l’any2010. Aquests estudis no consideren polítiques ni mesures43 diferents de les de comerç de les emissionsde l’annex B, que podrien reduir l’efecte dels països exportadors de petroli no inclosos a l’annex I i, per tant,tendir a exagerar tant els costos per a aquests països com els costos generals.
Els efectes sobre aquests països es poden reduir encara més retirant les subvencions per als combustiblesfòssils, mitjançant la reestructuració fiscal energètica segons el contingut de carboni, l’increment de l’ús degas natural i la diversificació de les economies dels països exportadors de petroli no inclosos a l’annex I.
Altres països no inclosos a l’annex I: es poden veure afectats negativament per la reducció de la demandade les seves exportacions a les nacions de l’OCDE i per l’increment de preus dels productes de carboniintensiu i altres que segueixin important. Aquests països es poden beneficiar de la reducció dels preus delcombustible, l’augment de les exportacions de productes de carboni intensiu i la transferència de tecnologiesambientalment sanes i el saber fer. L’equilibri net per a un país determinat depèn de quin d’aquests factorsdomina. A causa d’aquestes complexitats, el desglossament dels guanyadors i perdedors segueix sentincert.
El degoteig de carboni44. El possible trasllat d’algunes indústries de carboni intensives als països de l’annexI i impactes més amplis sobre els fluxos de comerç en resposta als preus canviants pot dur a un degoteigde l’ordre del 5 – 20 % (secció 8.3.2.2). Les exempcions, per exemple per a les indústries d’energia intensiva,fan improbable que les estimacions del model per al degoteig de carboni siguin més elevades, però sí quefarien pujar els costos agregats. La transferència de tecnologies respectuoses amb el medi ambient i elsaber fer, no inclosa als models, pot dur a un degoteig inferior i, especialment a llarg termini, pot fer algunacosa més que senzillament compensar la pèrdua.
5. VIES I MITJANS PER A LA MITIGACIÓ
17. La implementació correcta de les opcions de mitigació de gasos amb efecte d'hivernacle cal que superimoltes barreres tècniques, econòmiques, polítiques, culturals, socials, conductuals i/o institucionals que evitenl’explotació plena de les oportunitats tecnològiques, econòmiques i socials d’aquestes opcions de mitigació.Les oportunitats potencials de mitigació i tipus de barreres varien segons la regió i el sector, i al llarg del temps.Això ho provoca l’àmplia variació en la capacitat de mitigació. Els pobres, a qualsevol país, s’enfronten ambles oportunitats limitades d’adoptar tecnologies o canviar la seva conducta social, especialment si no formenpart d’una economia de caixa, i la majoria de països es podrien beneficiar d’un finançament innovador i unareforma institucional i eliminar les barreres al comerç. Als països industrialitzats, les oportunitats futures es trobenprincipalment en l’eliminació de barreres socials i conductuals; en els països amb economies en transició, enla racionalització de preus, i en els països en desenvolupament, també en la racionalització dels preus, així comen l’augment de l’accés a dades i informació, disponibilitat de tecnologies avançades, recursos financers i laformació i la creació de capacitats. Tanmateix, les oportunitats per a qualsevol país concret es podrien trobaren l’eliminació de tot tipus de barreres (seccions 1.5, 5.3, 5.4).
18. Les respostes nacionals al canvi climàtic poden ser més efectives si es despleguen com una carterad’instruments polítics per limitar o reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. La cartera d’instrumentspolítics per al canvi climàtic pot comprendre —segons les circumstàncies nacionals— impostos sobre les
67
41 A la taula 9.4 de l’informe subjacent es presenta informació dels sis estudis considerats.
42 Aquests costos estimats es poden expressar com a diferències en les taxes de creixement del PIB al llarg del període 2000 – 2010. Sensecomerç d’emissions, la taxa de creixement del PIB es redueix en un 0,02%/any; amb el comerç d’emissions considerat a l’annex B, la taxade creixement es redueix en menys d’un 0,005 %/any.
43 Aquestes polítiques i mesures inclouen: aquelles per a gasos no CO2 i fonts no energètiques de tots els gasos; compensacions de davallades;reestructuració de la indústria (per exemple, del productor d’energia al proveïdor dels serveis energètics); ús del poder del mercat de l’OPEP,i accions (per exemple de les parts de l’annex B) relacionades amb el finançament, l’assegurança i la transferència de tecnologia. A més, elsestudis habitualment no inclouen les següents polítiques i efectes que poden reduir el cost total de la mitigació: l’ús dels ingressos impositiusper reduir la càrrega fiscal o finançar altres mesures de mitigació; beneficis secundaris ambientals de les reduccions de l’ús de combustiblesfòssils i el canvi tecnològic induït de les polítiques de mitigació.
44 Aquí el degoteig de carboni es defineix com l’augment de les emissions a països no inclosos a l’annex B a causa de la implementació dereduccions de l’annex B, expressat com un percentatge de les reduccions de l’annex B.
68
emissions/carboni/energia, llicències comerciables o no comerciables, provisió i/o supressió de subvencions,sistemes de dipòsit/refinançament, estàndards de tecnologia o rendiment, requeriments de combinació energètica,prohibicions de productes, acords voluntaris, despesa i inversió governamental, i suport per a la recerca i peral desenvolupament. Els governs poden aplicar criteris d’avaluació diferents, que poden dur a carteres diferentsd’instruments. La literatura en general no dóna preferències per a cap instrument polític concret. Els instrumentsbasats en el mercat poden ser rendibles en molts casos, especialment quan es desenvolupa la capacitat peradministrar-los. L’ús d’estàndards i de normatives de rendiment eficients energèticament està molt estès, i potser efectiu a molts països, i a vegades estar per davant dels instruments basats en el mercat. Els acords voluntarisfa poc que s’usen més sovint, a vegades precedint la introducció de mesures més estrictes. Les campanyesd’informació, l’etiquetatge ambiental, i la comercialització verda, sols o en combinació amb subvencionsd’incentius, s’emfasitzen cada vegada més per informar i configurar la conducta del consumidor o del productor.La recerca i el desenvolupament que reben el suport del govern o d’entitats privades són importants per avançarl’aplicació a llarg termini i la transferència de les tecnologies de mitigació més enllà del mercat actual o delpotencial econòmic (secció 6.2).
19. L’eficàcia de la mitigació del canvi climàtic es pot reforçar si les polítiques climàtiques s’integren amb elsobjectius no climàtics del desenvolupament polític sectorial i nacional i transformar-se en estratègies de transicióàmplies per assolir els canvis socials i tecnològics a llarg termini necessaris tant per al desenvolupament sosteniblecom per a la mitigació del canvi climàtic. De la mateixa manera que les polítiques climàtiques poden proporcionarbeneficis secundaris que millorin el benestar, les polítiques no climàtiques poden proporcionar beneficis climàtics.Pot ser possible reduir significativament les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle perseguint objectiusclimàtics per mitjà de polítiques socioeconòmiques generals. A molts països, la intensitat del carboni delssistemes energètics pot variar segons programes més amplis per al desenvolupament d’infraestructuresenergètiques, polítiques de preus i polítiques fiscals. L’adopció de tecnologies de vanguarda respectuoses ambel medi ambient pot oferir una oportunitat especial per al desenvolupament respectuós amb el medi ambient,alhora que s’eviten activitats intensives de gasos amb efecte d'hivernacle. Una atenció específica pot afavorirla transferència d’aquestes tecnologies a empreses mitjanes i petites. És més, si es tenen en compte els beneficissecundaris en les estratègies de desenvolupament nacionals, aquest fet pot fer perdre alçada a les barrerespolítiques i institucionals per a les accions específiques pel clima (seccions 2.2.3, 2.4.4, 2.4.5, 2.5.1, 2.5.2,10.3.2, 10.3.4).
20. Les accions coordinades entre països i sectors pot ajudar a reduir el cost de mitigació, adreçar qüestionsde competitivitat, conflictes potencials amb les normes del comerç internacional, i el degoteig de carboni. Ungrup de països que vulgui limitar les seves emissions col·lectives de gasos amb efecte d'hivernacle podriaacordar la implementació d’instruments internacionals ben dissenyats. Els instruments que s’avaluen en aquestinforme i que es desenvolupen en el Protocol de Kyoto són de comerç amb les emissions; Implementacióconjunta (JI); el Mecanisme de desenvolupament net (CDM); altres instruments internacionals que també s’avaluencomprenen els impostos coordinats o harmonitzats d’emissions/carboni/energia; un impost d’emissions/ carboni/energia; estàndards tecnològics i de productes; acords voluntaris amb els sectors; transferències directes derecursos financers i tecnologies, i la creació coordinada de possibilitació d’entorns com ara la reducció de lessubvencions a combustibles fòssils. Fins avui, algunes d’aquestes s’han considerat només en algunes regions(seccions 6.3, 6.4.2, 10.2.7, 10.2.8).
21. La presa de decisions sobre el canvi climàtic és en essència un procés seqüencial envoltat d’una incertesageneral. La literatura proposa que una estratègia de gestió de riscos prudent demana una consideració acuradade les conseqüències (tant ambientals com econòmiques), la seva probabilitat i l’actitud de la societat enversel risc. El darrer factor és probable que variï entre països i potser fins i tot entre generacions. Per tant, aquestinforme confirma la conclusió del SAR segons la qual el valor d’una informació millor sobre els processos delcanvi climàtic i els seus impactes i les respostes de la societat a aquests és probable que sigui més gran. Lesdecisions sobre polítiques climàtiques a terminis propers es troben en fase d’elaboració mentre que l’objectiud’estabilització de la concentració encara és sobre la taula a debat. La literatura suggereix una resolució pas apas orientada a estabilitzar les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle. Això també implicarà haverd’equilibrar els riscos d’una acció insuficient o excessiva. La pregunta més rellevant no és “quin és el curs perals propers 100 anys”, sinó més aviat “quin és el millor curs per al termini proper atès el canvi climàtic esperata llarg termini i les incerteses associades” (secció 10.4.3).
22. Aquest informe confirma el descobriment del SAR que les accions primerenques, incloent-hi una carterade mitigació de les emissions, el desenvolupament tecnològic i la reducció d’incerteses científiques, augmentenla flexibilitat en moure’s cap a una estabilització de les concentracions atmosfèriques de gasos amb efected'hivernacle. La combinació desitjada d’opcions varia segons el temps i el lloc. Els estudis de modelatgeeconòmic enllestits des del SAR indiquen que una transició gradual cap al termini proper del sistema energèticmundial actual cap a una economia amb menors emissions de carboni minimitza els costos associats amb
l’eliminació prematura de les existències de capital existents. També dóna temps per al desenvolupamenttecnològic, i evita el tancament prematur en versions primeres de tecnologies d’emissions baixes amb undesenvolupament ràpid. A més, una acció més ràpida a curt termini faria decréixer els riscos ambientals ihumans associats als canvis climàtics ràpids.
També estimularia un desplegament més ràpid de les tecnologies d’emissions baixes, proporcionaria incentiusferms a curt termini per a canvis tecnològics futurs que poden ajudar a evitar l’estancament en tecnologies decarboni intensives, i permetria un ajustament posterior dels objectius en el cas que es considerés desitjable envista de la comprensió científica en evolució (seccions 2.3.2, 2.5.2, 8.4.1, 10.4.2, 10.4.3).
23. Existeix una interrelació entre l’eficàcia ambiental d’un règim internacional, la rendibilitat de les polítiquesclimàtiques i l’equitat de l’acord. Tots els règims internacionals es poden dissenyar de manera que se’n reforcil’eficàcia i l’equitat. La literatura avaluada en aquest informe sobre la formació de coalicions en els règimsinternacionals presenta estratègies diferents que donen suport a aquests objectius, incloent-hi com fer mésatractiu adherir-se a un règim per mitjà d’una distribució adient dels esforços i la provisió d’incentius. Mentreque l’anàlisi i la negociació sovint se centren a reduir els costos del sistema, la literatura també reconeix queel desenvolupament d’un règim eficaç sobre el canvi climàtic ha parat especial atenció al desenvolupamentsostenible i a aspectes no econòmics (seccions 1.3, 10.2).
6. LLACUNES DE CONEIXEMENT
24. Des de les darreres avaluacions de l’IPCC s’han realitzat avenços en la comprensió dels aspectes científics,tècnics, ambientals i econòmics i socials de la mitigació del canvi climàtic. Cal, però, seguir investigant perreforçar avaluacions futures i reduir les incerteses en la mesura que sigui possible per tal que es disposi de prouinformació per a l’elaboració de polítiques sobre respostes al canvi climàtic, inclosa la recerca en els països endesenvolupament.
A continuació es presenten prioritats primordials per reduir encara més les distàncies entre el coneixementactual i les necessitats d’elaboració de polítiques:
Exploració més acurada dels potencials regionals, nacionals i específics del sector d’opcions d’innovaciótecnològiques i socials. Això comprèn la recerca a curt, mitjà i llarg termini potencial i els costos tant delCO2 com de no CO2, i opcions de mitigació no energètiques; entendre la difusió tecnològica entre diferentsregions; identificar oportunitats en l’àrea de la innovació social que duguin a un descens de les emissionsde gasos amb efecte d'hivernacle; una anàlisi comprensiva de l’impacte de les mesures de mitigació sobreels fluxos de carboni dins i fora del sistema terrestre, i algunes investigacions bàsiques en l’àrea de lageoenginyeria.
Qüestions econòmiques, socials i institucionals relacionades amb la mitigació del canvi climàtic a tots elspaïsos. Entre les àrees de prioritat es troben: l’anàlisi d’opcions i barreres específiques de mitigació a escalaregional; les implicacions de les avaluacions d’equitat; metodologies adequades i fonts de dades milloradesper a la mitigació del canvi climàtic i la creació de capacitats a l’àrea de l’avaluació integrada; el reforçamentde la recerca i les avaluacions futures, especialment en el països en desenvolupament.
Metodologies per a l’anàlisi del potencial de les opcions de mitigació i el seu cost, amb especial esment ala comparabilitat dels resultats. Alguns exemples en són: la caracterització i el mesurament de barreres queinhibeixen l’acció de reducció de gasos amb efecte d'hivernacle; fer les tècniques de modelatge de lamitigació més consistents, reproduïbles i accessibles; modelar l’aprenentatge de tecnologies; millorar einesanalítiques per a l’estudi dels beneficis secundaris, per exemple assignar els costos de la supressió delsgasos amb efecte d'hivernacle i altres contaminants; analitzar sistemàticament la dependència dels costossobre els supòsits de línia de base per a diversos escenaris d’estabilització de gasos amb efecte d'hivernacle;desenvolupar marcs analítics de decisions per tractar les incerteses i el risc socioeconòmic i ecològic enel disseny de polítiques climàtiques; millorar models i estudis globals, els seus supòsits i la seva coherènciaen el tractament i els informes de països i regions no inclosos a l’annex I.
Estudiar les opcions de mitigació climàtiques en el context del desenvolupament, la sostenibilitat i l’equitat.Alguns exemples en són: l’exploració de vies de desenvolupament alternatives, incloent-hi patrons deconsum sostenibles a tots els sectors, inclòs el sector del transport; anàlisi integrada de la mitigació il’adaptació; identificar oportunitats per a la sinergia entre les polítiques climàtiques explícites i les polítiquesgenerals que fomenten el desenvolupament sostenible; integrar l’equitat intrageneracional i intergeneracionalen l’anàlisi de la mitigació del canvi climàtic; implicacions de les avaluacions d’equitat; anàlisi d’implicacionscientífiques, tècniques i econòmiques d’opcions sota una àmplia varietat de règims d’estabilització. 69
