la

caputxeta

vermella

Hi Havia una vegada una nena molt bonica. la mare li Havia fet una capa vermella i la portava tan sovint que totHom li deia caputxeta vermella.un bon dia la mare li va dir que anés a casa de l’àvia, que vivia a l’altra banda del bosc, a portar-li uns pastissets.

1

pel camí, la caputxeta es va trobar el llop, que li va preguntar:—on vas, caputxeta?—vaig a casa de l’àvia a portar-li aquests pastissets.el llop, quan Ho va sentir, va intentar ser amable i li va dir que si anava per un altre camí trobaria unes floretes molt maques per regalar a l’àvia.

2

quan el llop se’n va Haver anat, la caputxeta va respirar tranquil·la i es va entretenir buscant unes floretes per a l’àvia, que l’estava esperant a casa seva...

3

quan la caputxeta va arribar a casa de la seva àvia, la va saludar i li va donar els pastissets. però la va trobar una mica diferent i per això li va preguntar:—àvia, quins ulls més grossos que tens…—són per veure’t millor! —va dir el llop imitant la veu de l’àvia.—àvia, i quines orelles més grosses que tens…—són per sentir-te millor!—àvia, i quines dents més grosses que tens…—són per menjar-te millor!

5i... nYam! el llop es va menjar la caputxeta d’un sol mos! i llavors ja es va quedar tan tip que es va adormir profundament al llit de l’àvia.

6però, per sort, un caçador que Havia vist com el llop entrava a casa de l’àvia va decidir acostar-s’Hi per veure si anava tot bé. i quina sorpresa que es va endur quan es va trobar el llop dormint al llit de l’àvia i amb una panxa ben grossa!

7

mentrestant, el llop es va acostar de pressa a casa de l’àvia i quan ella li va obrir la porta... nYam! se la va menjar d’un sol mos. després es va posar el seu barret i les seves ulleres i es va ficar al seu llit per esperar la seva néta, la caputxeta vermella.

4

el caçador sempre duia un ganivet a la butxaca, així que el va agafar i va obrir la panxa del llop per poder treure’n la caputxeta vermella i la seva àvia, que es van posar molt contentes. i després li va omplir la panxa de pedres i va esperar que es despertés...

8

quan el llop es va despertar, tenia tanta set que es va atansar al riu a beure aigua, però la panxa li pesava tant que Hi va caure de cap i el corrent se’l va endur molt llunY, molt llunY...

9

i la caputxeta vermella va aprendre la lliçó: va entendre que no Havia de parlar amb els desconeguts que se li acostessin pel camí i que sempre Havia de fer cas del que li diguessin la mare i a l’àvia.

10 imaginació, creativitat, interrelació

www.nowordbooks.com