Caracteristiques alumnes segon cicle

Gabinet Psicopedagògic MunicipalAjuntament d’Aielo de Malferit

CARACTERÍSTIQUES DE L’ALUMNAT DEL 2N CICLE

8 A 10 ANYS

L’etapa evolutiva de les característiques físiques i psíquiques dels infants entre els 8 i 10 anys s’ha tenir en compte, per entendre la seva evolució en l’aprenentatge, comportament i educació dins i fora de l’escola.

L’educació és un procés continu, que exigeix la nostra dedicació. Des de la seva entrada en el món escolar, els xiquets/es passen per diverses etapes de creixement i maduració fins arribar a fer-se adults. Això exigeix de nosaltres, pares i educadors, l’esforç permanent de comprendre la seva situació, ajudar-los a fer-se persones madures, crítiques, responsables i lliures, respectant la seva llibertat i personalitat. Per tot això cal estar atents, observar-los i escoltar-los, compartir amb ells la nostra experiència i la seva, dedicar-los el nostre temps per poder descobrir des d’un clima positiu com són, per què són així i què necessiten de nosaltres. El xiquet/a de TERCER acostuma a:

1. Mostrar-se mogut i espontani.2. Li agraden els esports i jocs de moviment i s’entrega amb entusiasme.3. S’interessa pel món dels adults.4. Sent curiositat per tot i passa sovint d’un tema a l’altre.5. Apareixen les preguntes sobre el tema de la procreació. Cal que els

pares les contestin com qualsevol altra doncs si el xiquet/a ho planteja vol dir que té necessitat de saber.

6. Es mostra menys servicial. Quan se li manem tasques, protesta (no s’ha de sortir amb la seva).

7. Té necessitat d’afecte i que el feliciten per les feines ben fetes.8. És l’etapa de confirmació de la lectura, el nen/a llegeix més àgilment i és

capaç de reflexionar sobre el que llegeix, li agraden els còmics i les revistes.9. Li agrada la televisió però encara li cal la presència d’un adult per poder

comentar i valorar el que veu.10. La seva intel·ligència es torna més lògica.11. Té més capacitat de memoritzar. Cal que els ensenyem (pares i

mestres) a descobrir coses i retenir-les a la memòria. És el procés d’aprendre a aprendre que té tres frases: Percebre (hem d’ensenyar al xiquet/a a informar-se del que no coneix); repetir (cal repetir sovint una mateixa cosa per fixar-la a la memòria) i repàs (passat un temps cal veure què recorda). El xiquet/a de QUART acostuma a:

1. Estar ple d’energia. No es cansa de jugar, practicar esports, moure’s…2. Té més dificultats per calmar-se.3. Dona la imatge de nen/a però la veritat és que té una personalitat força

formada i una afectivitat profunda.

Orientacions 2n cicle de primària 1


4. Tenir ganes d’independència. Cal començar a confiar en ell/a, quan s’ho mereix. Cal començar a donar-li responsabilitats perquè tot té més sentit per ell/a si ho assumeix com una responsabilitat.

5. Ser l’edat en que es motiva per llegir i pot arribar a divertir-se llegint. S’interessa pel cinema, per les hores dels seus programes favorits de TV.

6. Els 10 anys és l’edat d’or del creixement:- Un nen/a content, alegre i satisfet d’ell mateix i del món que l’envolta.- Sense dificultats de relacionar-se.- Plora poc i la causa principal és quan s’enfada.- Les pors van desapareixen.- Es mostra afectuós i molt expressiu amb els pares.- Es mostra cooperatiu i participa molt de les activitats.- A l’escola es mostra actiu i participatiu, té curiositat encara que la

seva atenció és inestable però la memòria està en el seu millor moment.

- Es mostra sensible i a vegades pot patir crisis de còlera que pot ser capaç de controlar sense que li quedi rancúnia.

- En aquesta edat detesta la trampa, la mentida i té un sentit molt acusat de la justícia i de l’amistat.

- Les nenes normalment tenen una o vàries amigues íntimes, mentre que els nens desenvolupen les seves amistats dins del grup.

- No es preocupa molt de si mateix i generalment és desordenat i deixat en el seu aspecte personal. Li costa ordenar l’habitació i cuidar la roba.

- Una de les característiques d’aquest període és el ràpid desenvolupament de la capacitat de raonar fins poder arribar al raonament hipotètic deductiu.

- Augmenta la seva capacitat de ser responsable i de prendre iniciatives.

- La nena a aquesta edat experimenta un desenvolupament molt més ràpid que el dels nens.

Tenint en compte els anterior aspectes, el podem ajudar:

• L’actitud que els pares i mares adoptin sobre l’escola influirà en la percepció que el xiquet/a tindrà de l’escola.

• És important que juguen. El joc també educa, tant el que té regles com el lliure.

• Ensenyeu als vostres fill/es a organitzar-se el temps establint un horari funcional i a la vegada flexible que li permeta conèixer en cada moment el que pot fer.

• El càstig no s’ha d’utilitzar però com a últim recurs, si l’hem d’utilitzar, cal tenir en compte el següent:El càstig només funciona si:

- És immediat.- Passa sempre que fa allò.- El xiquet/a ha de saber perquè se’l castiga i conèixer les

normes per saber que no ho ha complert.- Ha de ser intens i curt.



- Cal ensenyar una forma alternativa per actuar correctament.- Evolutivament s’ha vist que l’explicació acompanyant al càstig

resulta més eficaç.

Els pares i educadors hem d’ensenyar-los a conèixer i estimar als altres com éssers socials que som per naturalesa. Però al mateix temps cal que tinga un bon concepte de si mateix, que valore les seves accions per tal que agafe equilibri i confiança i tinga una bona entrada a l’adolescència.

A TENIR EN COMPTE: La televisió, el vídeo i l’ordinador no són ni dolents ni bons en si mateix, tot depèn de l’ús que fem d’ells. Per tal de donar-li un ús positiu s’hauria de fer servir per:

• Subministra informació, proporcionar idees i com ajut per tranquil·litzar els nervis.

• Pot estimular el diàleg entre la família depenent dels temes que planteja.

• Encara que físicament estàs inactiu, estàs actiu psicològicament.

• Ens pot donar suggeriments per la vida, el joc i la creativitat.• Pot proporcionar un estímul social per l’aprenentatge, per al

desenvolupament del vocabulari…



ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

CARACTERÍSTIQUES PSICOLÒGIQUES DE L’ALUMNAT DE SEGON CICLE DE PRIMÀRIA

PERSONALITAT:

TERCER:Als 8 anys ja te una consciència creixent de si mateix com a persona.

Pensa sobre si mateix. Està en procés de convertir-se en un individu, en un membre del mon social. Parla de si mateix amb major llibertat. Els pares comencen a pensar que té personalitat pròpia. Té una clara consciència del que el separa dels demés.

No li agrada que el tracten com a un crio i vol ser com l’adult i saber tant com ell, està impacient per créixer. Però pot estar immers en una lluita interna entre créixer o seguir sent menut.

Augmenten els seus contactes socials, li interessen les persones i els llocs llunyans en l’espai i el temps. Intenta viure segons les normes dels demés.

Per a ells, no hi ha res difícil. Explora contínuament l’entorn. Ho intenta quasi tot. Fa noves amistats i es preocupa molt de la opinió dels demés. Dos característiques destacades són la nova capacitat d’apreciació dels demés i alleujaments constants.

QUART:Es mostra més segur i independent, pensa i raona per si mateix. Es pot

confiar amb ell/a i els pares tenen la percepció de que canvia per a millor.És més raonable, compren millor el seu entorn i per tant es suavitzen els

conflictes. És molt exigent amb si mateix, vol destacar i agradar als demés. De

vegades açò pot dur a subestimar-se, a perdre la confiança en si mateix i a l’autocrítica. Fa plans de futur. Esta interessat pels demés i per ajudar-los; poden aparèixer conflictes entre el codi adult i el dels companys.

L’automotivació, és la característica típica d’aquesta edat. Es preocupa per prevenir, programar i reflexionar per endavant sobre les seues activitats i obligacions.

EXPRESSIÓ EMOCIONAL:

TERCER:Valoren tot el que passa, es critiquen a si mateix i als demés. Per contra,

l’adult el valora més com a persona i es pot conversar millor amb ells.Tendeix a dramatitzar-ho tot, a exagerar-ho, sobretot les seues

emocions. És sensible i, quan es sent ferit, li afecten molt les crítiques i potser els ulls se li ómpliguen de llàgrimes.

Encara que continua pensant que ho sap tot, comença a pensar que potser altres saben més que ell/a. Mostra curiositat per les activitats dels demés.



Discuteix, però és menys susceptible malgrat que s’emociona amb facilitat. . Admira als pares i germans i mostra obertament aquest afecte.

Té sentit de l’humor i li agrada pillar als demés en errades o defectes; però no suporta que facen bromes sobre ell/a.

QUART:Les transformacions psicològiques d’aquesta etapa li proporcionen un

major domini de si mateix i una nova forma d’autosuficiència que li fa canviar les relacions amb l’entorn.

Es caracteritza per l’automotivació, fa les coses per pròpia iniciativa i s’apassiona en algunes activitats que li absorbeixen la major part del temps. Té molts interessos (treball escolar, tenir èxit en qualsevol cosa, el futur, la història, aparell mecànics, fer coses.

És independent, responsable i digne de confiança. És crític amb si mateix i pot sentir vergonya de coses passades.

Els canvis emocionals externs són curts. És impressionable i explosiu però també raonable. Només plora quan es sent desbordat per les emocions.

Es queixa de les injustícies. El domini del llenguatge li facilita expressar les seues emocions. Es mostra orgullós dels seus pares i els demostra afecte. Ara, ja es capaç d’acceptar bromes, a diferència de tercer.

CONEIXEMENT SOCIAL:

Els companys: La influència dels iguals als 8 anys té més importància, i la participació social es fa en grups d’amics. El sentiment que es crea al pertànyer a un grup menut afavoreix el desenvolupament del jo, es a dir, d’una personalitat pròpia i estable, així com a una major consciència social i moral.

Els adults: Les relacions d¡autoritat en aquest cicle són al temps reflex de la inquietud i el desig d’obrar per si mateix. A aquesta edat necessiten autoritat i els agrada la disciplina. Quan no la troba espontàniament, la demana i si no la té en casa la busca en el líder del grup, açò pot ser perillós a certes edats.

L’autoritat li produeix seguretat i sensació d’estabilitat i ajuda a controlar la inquietud, però no li agrada que siga una autoritat de dret. A aquesta edat necessiten decidir per si mateix i les seues experiències tenen un gran valor educatiu. Ha de coexistir l’autoritat i l’estima de forma equilibrada.

Els pares i professorat, perd la preponderància i el protagonisme en benefici del grup d’iguals.

INTERESSOS SEXUALS:

TERCER:Es burla i fa bromes sobre els temes sexuals.Poden aparèixer els jocs sexuals. Cal afrontar-ho sense dramatismes, es

poden oferir altres alternatives de joc en grup, esports, etc. I no donar importància al tema. Els xiquets, poden fer burla a les xiquetes, malgrat que ja poden interessar-se per alguna en especial.



QUART:Estan interessats pels detalls dels seus òrgans sexuals i per la seua

funció; eviten que els pares els vegen nuets. En els jocs, els xiquets van amb xiquets i les xiquetes amb xiquetes.; si els grups són mixtes, els xiquets fan broma sobre el sexe.

DESEVOLUPAMENT FÍSIC I MOTOR:

Te assolida la orientació espacial i temporal quasi totalment. Potser només li coste un poc més situar fets històrics en el temps.

Assoleixen un grau d’equilibri que els permet estructurar l’espai i el temps, aconsegueixen un rendiment que els permet llançar amb precisió, saltar eficaçment, el control motor gros i la resistència en esforços de llarga durada, conta amb grans reserves d’energia.

Pot fer tot tipus d’exercicis amb força i destresa, gràcies a la capacitat de frenar, a la força muscular i a la quasi desaparició de les sincinèsies o moviments paràsits que apareixen a edats anteriors en alguns tipus d’activitat motora.

Les activitats físiques en aquesta etapa han de tenir com finalitat l’aconseguiment de l’autodomini, aconseguint la calma i parar atenció als altres. Açò és important, ja que no mesuren les forces quan juguen o es barallen.

Normalment la salut és excel·lent i les seues reserves d’energia lli permeten recuperar-se fàcilment.

JOC I ESPORT:

Al final d’aquest cicle és important que practique esports d’equip on aprenga el respecte a les regles, evite els comportaments agressius i desenvolupe l’educació en el saber guanyar i perdre.

L’esforç ha de ser proporcional a la resistència física i no practicar-lo en inferioritat física (per no tenir repercussions psicològiques).

MORAL:

Accepta les regles , descobreix la noció de solidaritat, aprèn a diferenciar els diferents papers i la necessitat de la disciplina col·lectiva.Es produeix una negació de les convencions socials; com poden ser les formes de tractament al professorat, forma de vestir, ocupacions relacionades amb el sexe, sistemes de vida familiar en diferents cultures i formes de menjar.

DESEVOLUPAMENT SOCIAL:

El comportament social, ve determinat per les experiències que té en la família, per això la gran importància del tipus d’interacció educativa (estil democràtic, autoritarisme, permissivitat, sobreprotecció, etc.).



En la relació entre iguals, el xiquet de 8 anys mostra estima pels companys i li agrada estar en grup. Els companys són els grans protagonistes. El treball en grup, la colla, el joc i aventures entre iguals, tenen per a ells màxim interès. Els grups tendeixen a ser homogenis en quant a sexe o edat.

Les xiques són més madures socialment que els xiquets i dediquen més temps a parlar entre elles i a les confidències.

Als xiquets, per contra, els agraden els jocs de velocitat, de força i els de pensar.

Tenen por a ser exclosos del grup i açò pot influir en el seu comportament per a bé o per a mal, depenent de la influència del grup.

DESEVOLUPAMENT COGNITIU:

Al fina de l’etapa, és capaç de resoldre problemes de més d’una operació. També és capaç de descobrir dades mal formulades i quan un problema no te sentit o està mal plantejat. Assoleix la noció de conservació de pes (fins ara pensava que quan més gran més pesava, ara es capaç d’entendre que un quilo de palla pesa igual que un quilo de ferro).

Compren les relacions de causa i efecte, la reversibilitat de les relacions de temps i espai, així com tots els sistemes de valors, regles i codis, però encara no pot fer totes aquestes operacions lògiques si no són sobre un objecte concret.

A final de cicle serà capaç de tronar el canvi sense haver de calcular-ho, detectarà l’absurd de frases aparentment lògiques, repeteix al revés nombres de quatre xifres i busca rimes a les paraules que se li proposen amb rapidesa.

Des de els 8 anys està en procés, que completarà als 10 anys, d’aconseguir adoptar una perspectiva mútua, podent assumir el punt de vista d’una tercera persona. És conscient de que en cada interacció entre dos persones, ambdues tenen la capacitat de conèixer simultàniament la pròpia perspectiva i la del l’altre.

DESEVOLUPAMENT LINGÜÍSTIC:

El domini de les habilitats bàsiques de lectura que es té en aquestes edats, els permet informar-se, aprendre i gaudir de la lectura, distingint el sentit global i podent extraure informacions específiques usant diferents estratègies com retrocedir en la lectura, fer hipòtesis, buscar al diccionari, preguntar, etc.

La lectoescriptura es consolida sense errades d’omissions, translacions, rotacions, etc. El lèxic cada vegada és més ample i correcte, la sintaxis és més complexa i la gramàtica s’acomoda a l’ús convencional.

PROBLEMES MÉS FREQÜENTS:

Dificultats d’aprenentatge:1. Comprensió verbal.2. Vocabulari.



3. Dificultats de lectoescriptura.4. Dificultats de càlcul.5. Estratègies d’aprenentatge.6. Memòria.7. Raonament.

Altres dificultats:

A.- Dèficit emocional i motivacional

Els problemes familiars, per desestructuració o per males relacions, influeixen en el desenvolupament emocional del xiquet. Convé tenir en compte si són aquests factors o altres els que influeixen en l’actitud d’un xiquet/(a solitari/a o impulsiu/agressiu. Entre els factors, destaquem:

- Actitud despectiva i menyspreu. -- Pares autoritaris que ensenyen i practiquen la violència verbal.

- Perfeccionisme i exigència patològica. -- Afany per organitzar la vida dels demés membres de la família i indicar-los que és el que han de fer en cada moment.

- Ús del xantatge de qualsevol tipus per a que les conductes dels demés membres responguen a la pauta que marca el “espabilat de la família”.

- L’actitud derrotista i pessimista que veu en tots els problemes, dificultats i perills.

Des de l’escola no podem fer molt per suplir els dèficits emocionals, la nostra influència és limitada, sobretot en famílies desestructurades.

De totes formes, podem reforçar les dificultats d’aprenentatge que solen acompanyar i donar suport emocional a aquests alumnes a través de la tutoria individual. Però és en els dèficits motivacionals on es poden buscar els recursos didàctics per fer que l’alumne/a agafe interès pels temes escolars o relacionals i que aquesta millora repercutisca a nivell acadèmic.

També cal estar atents i distingir entre els problemes que tenen un caràcter emocional i els que bàsicament són de comportament.

Problemes emocionals específics:

- Depressió: És difícil de mesurar perquè els xiquets no poden descriure bé els estats emocionals i l’observació implica arreplegar no només la tristesa, sinó també la baixa energia, sentiment de culpabilitat, sentiment de rebuig, autoimatge negativa.

- Pors: Es diferencien de l’ansietat perquè tenen un objecte de referència. Suposen una resposta emocional desagradable, agitació, o por, front a la presencia o anticipació d’un objecte o situació específics. Les fòbies: Son tipus de pors desproporcionades amb la situació, que no es poden raonar o explicar, que estan fora de control voluntari, que fan evitar la situació temuda.

- Obsessions: Solen anar associades a les fòbies. Xiquets molt fòbics, solen desenvolupar obsessions i viceversa. Cal tenir present que hi ha conductes pseudobsessives pròpies del desenvolupament que es



caracteritzen per no ser temudes, sinó per proporcionar plaer, els xiquets/es gaudeixen d’elles.

Problemes emocionals inespecífics:

- Hiperactivitat: Aquest problema fa que el xiquet no pare quiet un minut, que no escolte,

que passe d’una activitat a un altra sense parar.... Tant pares com professorat es veuen desbordats i esgotats front a tanta activitat incontrolada. La inatenció i falta de fixació del xiquet hiperactiu contribueix de manera directa al descens en el rendiment escolar, propi i dels companys.

Necessita èxits de manera especial, perquè a penes experimenta un mínim d’acceptació social i d’èxit:”tot en ell són faltes i problemes”. El seu comportament és “insuportable” i açò l’exclou cada vegada més dels cercles de possible acceptació.

Cal ser sempre positius i demostrar que tenim confiança en el seu esforç i èxit. El suport entusiasta dels demés xiquets, sumat al del professorat, es fonamental. La primera mesura a prendre és facilitar-li les coses per aconseguir xicotets èxits i lloar-los immediatament i amb entusiasme. Si augmentem l’autoimatge positiva, propiciarem que el tractament de la hiperactivitat siga eficaç.

- Integració escolar:Per nova incorporació, per immigració, per dificultats de relació i/o

acceptació de la dinàmica escolar.Quan un xiquet/a fracassa en els primers intents d’aprenentatge social i

es sent incapaç, es tancarà en si mateix i dura una vida infeliç i solitària.L’autoimatge té un paper decisiu i va formant-se des de els primers anys,

tenint molt a veure el que creu que els demés veuen en ell/a i el que desitja que veien. És evident, que una bona autoimatge només es possible si el cercle proper d’amics, familiars i coneguts es senten tranquils en la seua presencia i li proporcionen afecte i reconeixement.


Documents

Caracteristiques alumnes segon cicle