carrer en les arts de instal·lacions sobre les Informettp.cat/wp-content/uploads/2012/05/Informe-sobre-les-instal·lacions-en... · anomenades "instal·lacions artístiques", concepte

Informe sobre les instal·lacions en les arts de carrerA s s o c i a c i ó p r o f e s s i o n a l d e t e a t r e p e r a t o t s e l s p ú b l i c s

Salvador González Toll

Setembre 2017

INFORMESOBRELESINSTAL·LACIONSENLESARTSDECARRER

1

ÍNDEX.

1.-Introducció. Pàg.2

2.-Definiciód’instal·lacióenlesartsdecarrerivalorsqueaporten. Pàg.3

2.1.-Respostes:

2.1.1.-Gestorsculturals,programadors,tècnicsmunicipals... Pàg.4

2.1.2.-Companyies. Pàg.10

2.2.-Resumdelesdefinicions. Pàg.13

2.2.-Resumdelsvalors. Pàg.14

2.4.-Conclusió:Definicióivalors. Pàg.15

2.4.1.-Definiciód’instal·lacióenlesartsdecarrer. Pàg.15

2.4.2.-Valorsqueaportenlesinstal·lacionsenlesartsdecarrer. Pàg.15

3.-Informecompanyies. Pàg.17

3.1.-Metodologiadetreballd’unainstal·lacióenlesartsdecarrer. Pàg.18

3.1.1.-Comsorgeixelplantejamentd’unainstal·lació? Pàg.18

3.1.2.-Comvariaelplantejamentsiésunaideapròpiaounencàrrec? Pàg.18

3.1.3.-Quinéselprocésdedesenvolupamentd’unainstal·lació? Pàg.19

3.1.4.-Quinaimplicacióésbuscaperpartdelpúblic? Pàg.21

3.2.-Dadesdelescompanyies(personal,númerod’actuacions...). Pàg.22

3.2.1.-Anydefundaciódelacompanyia. Pàg.22

3.2.2.-Númerodeprofessionalspermanents. Pàg.22

3.2.3.-Númerodeprofessionalseventuals. Pàg.22

3.2.4.-Sónlesinstal·lacionslapartprincipaldelvostrenegoci? Pàg.23

3.2.5.-Númerod’actuacions2012-2016. Pàg.23

3.2.6.-QuantesactuacionsheufetaCatalunya? Pàg.24

3.2.7.-Quantesactuacionsheufetal’Estatespanyol? Pàg.24

3.2.8.-Quantesactuacionsheufetalarestadelmón? Pàg.24

3.3.-Mercatsicontractació. Pàg.25

3.3.1.-Mercatdemajorimportànciaperalescompanyies. Pàg.25

3.3.2.-CondicionsquemillorarienlacontractacióaCatalunya. Pàg.26

Agraïments. Pàg.28

Annex:Qüestionaris. Pàg.29


2

1.-Introducció.

Elpresentinformeneixd’unencàrrecrealitzatperl’AssociaciódeTeatreperaTotsels

Públics (TTP) amb l’objectiu inicial d’establir una definició sobre què són les

instal·lacionsenlesartsdecarrer.

Aquest objectiu té l’origen en la preocupació de la TTP per aconseguir el

reconeixementdelesinstal·lacionsperpartdelesadministracionscomunadisciplina

més dins de les arts de carrer, així com trobar una via per poder-les fer partícips

d’algunsavantatgesqueobtenenaltrescompanyiesatravésd’ajutsisubvencionsque

finsarase’lshadenegat.

Amés de la definició, també es va proposar preguntar als enquestats sobre quins

valors aporten les instal·lacions en les arts de carrer, per tal d’oferir una visió

complementàriasobreelquesón.

Partintd’aquestabase,tanmateixesvaproposarenviaralescompanyiesenquestades

un breu formulari que permetés fer una ràpida i bàsica fotografia sobre alguns

aspectes addicionals que permetessin entendre en quin marc creatiu i laboral es

movien,preguntantdesdelprocésdecreaciód’unainstal·laciófinsadadesbàsiques

sobreelnúmerod’actuacions,mercats,etc.

Pelquefaa lesrespostessobrelesdefinicionsd’instal·lacióenlesartsdecarrer iels

seus valors que van enviar els gestors culturals i les companyies, s’ha optat per

reproduiríntegramentelseutextinoretocarcapdelessevesexpressions.

Respecte als apartats més concrets sobre el funcionament i la economia de les

companyies, s’ofereix un resum de les seves respostes i valors agregats per tal de

mantenirlaconfidencialitatdelesrespostesdelescompanyies.

SalvadorGonzálezToll,Juliolde2017


3

2.-Definiciód’instal·lacióenlesartsdecarrerivalorsqueaporten.

Per taldedefinirquès’enténcoma instal·lacióen lesartsdecarrer iels valorsque

aquestes aporten, es va enviar una enquesta a programadors, tècnics municipals,

directorsartísticsicompanyiesperquèaportessinelseupuntdevista.

Aquesta enquesta incloïa una introducció que permetés als entrevistats situar-se en

quinmarcesmovieniduespreguntes.

Laintroduccióilesduespreguntesvanseraquestes:

Introducció:

EnelsectordelesartsdecarrerdeCatalunya,unbonnombredecompanyiescentren

la seva activitat en la fabricació i exhibició de jocs i espectacles denominats

generalment "instal·lacions". Aquesta activitat està estretament inspirada en elmón

tradicionaldelsespectaclesdecarrerdelsfirairesidelessevesbarraques,enelquales

mostrencuriositats,atraccions, jocs ipetitsespectacles,presentades i conduïdesper

actorsiactriusprofessionals.

Aquestes"instal·lacions"decarrertenencomadenominadorcomúuntreballartístic

tantenlaconcepciócomenlafabricaciódelsobjectesqueformenpartd'elles, ique

cerquen la participació activa del públic. Cal diferenciar aquesta activitat de les

anomenades "instal·lacions artístiques", concepte usat habitualment per les arts

visuals contemporànies. Partint d'aquestes observacions, si us plau contesta les

següentspreguntes:

a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.

b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?


4

2.1.-Respostes:

2.1.1.-Gestorsculturals,programadors,directorsartístics, tècnicsmunicipals... (Per

ordrealfabèticd’esdeveniment,municipi...):

• JordiEscuerGiménez.Ajuntamentd’Alpicat/FestivalCircPicat.Alpicat.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Entenc com a instal·lació, un element físic, que ocupa un espai, en un llocdeterminat,habitualmentenelmarcd’unafira,festivalofesta,elqualnoesmouigeneralment dóna cabuda a públic, tan al seu interior comal voltant, per tal depoderpresenciarel queofereix. Tanpot ser interactiu, comportatperunactor,manipulador,monitor...Lamevapercepciódelqueésunainstal·lació,ésunespaide dimensions reduïdes, no entenent com a instal·lació, una carpa de circ, perexemple...b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Suposa en el públic, un efecte sorpresa que,moltes vegades, no existeix en elsespectacles “convencionals” de carrer. També un efecte d’admiració, ja quecol·locada en algun lloc estratègic, és un element més, que visualment pot seratractiu. El fet de ser un espai autònom (la majoria de vegades) fa que siguiinteressantatenirencompteal’horadeprogramar-lo.Portarelpúblicaunpetitteatre tancat en esdeveniments on l’acció es desenvolupa al carrermajoritàriament,diversificantd’algunamaneral’oferta...

• LolaCasademont.AjuntamentdeLaBisbald’Empordà.LaBisbald’Empordà.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.La exhibició amb voluntat artística d’espectacles i jocs inspirat en el móntradicionaldefirairesiquecerquenparticipacióactivadelpúblic.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Aproparlaculturaatotstipusd’usuaris.

• PauPlana.AjuntamentdeLleida.Lleida.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Per mi les instal·lacions d’arts de carrer són muntatges de tipus fix, que nopermanent(“depervida”)niitinerants,ons’hidesenvolupaunaactivitatd’artsdecarrer com s’esmentava a la introducció: jocs, o algun tipus d’espectacle. Lacomplexitat/midesdelainstal·laciótambépotservariable,icrecqueNOenseriael tret definitori, ja que podríem comptar-hi des de la petita tenda d’un contacontesfinsagransestesesdejocs.Unelementquepotsersiquelesdefineixéselconceptedeproximitatidedetallquenopasenespectaclesd’escenariodemésgran format. L’accés sovint fàcil, el poder entrar i interactuar amb la instal·lació,permi també formaria part dels elements que podria definir la cosa, ja que tot


5

sovint, participar d’una instal·lació, vol dir entrar-hi a dins, formar-ne part moltdirectament.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Diversitatenelsformatsienlespropostes.Proximitat.Interacció.Ladiversitatqueli dona cada entorn. Cada proposta en un lloc/horari diferent la pot fer semblardiferent.

• JordiPríncep.FesticAM-FestivalinternacionaldeteatreicircCiutatd'Amposta.Amposta.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Una instal·lació d’arts de carrer és pot definir com una peça artísticamultidisciplinàriaquedesd’unaposadaenescenaconcretaal’espaipúblictéunapretensiócomunicativaoexpressivaproposantuna interacciódeterminadaentreels participants i els elements i objectes que la configuren amb la possibilitatd’interactuar amb o sense actors o actrius. El joc és l’element catalitzador del’experiènciaqueproposa.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Fomenta la participació dels espectadors-assistents. Interactivitat. Apropallenguatges artístics al públic. Proposa elements de reflexió des del cos i l’acció.Democratitza l’art. Socialització de l’expressió artística. Experiència significativa.Peratotes lesedats.Fomentael jocnens/joves/adults.Proposanovesformesdejociexpressió.Possibilitalaintegracióilainclusió.

• PauMarquès.FestivalEmergent/FestivalXalaro.VàriespoblacionsdelGironès/Platjad’Aro.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Unespectacleensimateixquehabitualmentésdiferenciadelarestad’espectaclesper les següents característiques: muntatge d’algun tipus d’estructura específicaamb participació activa de l’espectador i repetició de l’acció/experiència durantunafranjadetempsgeneralmentàmplia.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Diversitat,participació,originalitat,experiènciesnovedoses,tempsdevisualització.

• AmàliaAtmetllóFolguera.FestivalEsbaiola’t.Esterrid’Àneu.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Unespaifixeialcarrerqueésdefineixprincipalmentperaserinteractiuentreelcreadori/o“unproducteartístic”ielpúblic.El“producteartístic”tantpotser:jocsartesanals,unlaberint,uncarrusel,autòmats,...enmoltscasoshihaactorsquehodinamitzen, en altres hi ha el propi creador del “producte artístic” qui dóna lesindicacions al públic de com gaudir-ne. Són espais lúdics, que ens fan pensar opassarunabonaestona.Desde l’Esbaiola’t pensemque cal tenirmolt clarqueno tot entradins aquestadefinició,els inflables,perexemple,nohauriendeserconsiderades instal·lacionsd’artsdecarrer.Caltenirencontelaqualitatartísticailafinalitatambquèesfanaquestes instal·lacions, valorar les que tenen un fil conductor, una història aexplicaroquesegueixenuncriteriartísticinnovador.


6

b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Elmateixquequalsevolespectacled’artsdecarrer.Les instal·lacionssónart,sóncultura, són tradició,... ens fan sentir, pensar, compartir... i per tant, han de serconsideradesigualquequalsevolespectacled’artsescèniques.

• JaumeAntichGascó.FestivalInternacionaldeTeatreiAnimacióAlCarrerdeViladecans.Viladecans.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Instal·lacions d’arts de carrer, elements pensats per la interacció amb el públicsituats a l’espai públic. El tret distintiu és la interacció, aquestes instal·lacionspermetenlamanipulaciód’objectesambunplantejamentcreatiuiartístic.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?El joc i la interactivitat comavalorsgenerals, laparticipacióactivacomaapostad’artsnopassiusquenecessitenl’altrecomaquelcommésquesubjectereceptordel missatge, el qui participa de les instal·lacions hi aporta el seu bagatge perresoldre l’equació del joc de forma activa per tant són diferents per cadaparticipantiaquestassumeixunrolmoltmésactiuqueenaltresdisciplinesd’artsescèniques. Aquestes instal·lacions no tenen sentit dins un teatre, onmajoritàriament lamirada va de platea a escenari, en les arts de carrer aquestabarreracontinuaexistintperòambformesmoltdiversesienlesinstal·lacionsjanoexisteix, evidentment hi ha el paper del creador/autor que imagina opcions departicipacióperòlainstal·laciónomésesplenaambl’altre(elpúblic)participant-hi.

• PepTines.

Festus,Festivald’artsalcarrer.Torelló.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Unespai,generalmentdelimitat,ambaccés lliureocontrolat,enunespaipúblic,en el qual un artista proposa objectes, estructures, ambients, etc... de creacióartística,jasiguinpensatsperaunasimplecontemplació,jasiguinmanipulablesointeractiuspelpúblic,peruntempsdeterminat.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Nous llenguatges artístics. Espais de participació i interacció del públic.Entreteniment per a tots públics. Formació en àmbits creatius. Investigació enmaterialsimecanismes.Noususosdel’espaipúblic.

• DavidIbáñez.FiraMediterràniadeManresa.Manresa.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Una proposta que implica una experiència artística, lúdica i individualitzada ibasada en l’experiència. I que no encaixa amb els paràmetres habituals d’unespectacleestandardenquantaduradaiaformat.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Proximitat,qualitat(quann’hiha,n’hihamolta!),experiència,participació.

• OriolFerre.FiradeTeatredeTitellesdeLleida.Lleida.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.


7

Sota el nostre punt de vista, una instal·lació és una posada en escena dirigida al’espectador en un format que surt del clàssic teatre en espais adaptats o a laitaliana.Posadaenescenaadaptableadiferentsespaisd’exhibició,sovinttantenespais tancats com en espais escènics a l’aire lliure. Hem notat un augmentd’interès per part dels creadors en investigar i crear propostes escèniques enl’àmbitdelesinstal·lacions.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Pernosaltres,aportenmoltaesdevenimentscomelnostre,unaposadaenescenadiferentquel’usuari(elpúblic)repdeformaagraïda,jasiguiperlainteraccióquesolen tenir, oper laproximitatque sovint tenenamb l’espectador, jaque sovintsonpropostesquesense l’espectadorde formaactivano funcionen,per tant fanque l’espectador esdevingui en moltes ocasions el protagonista de la propostaartística o unmembre clau pel bon funcionament de la proposta. Des de la Firaapostem per oferir en cada edició una o vàries instal·lacions en la nostraprogramació.

• JordiDuran.

FiraTàrrega.Tàrrega.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Crecque,efectivament,calvetllarperunaterminologiaclara iadequada.Els jocsque produeixen les companyies que ens demanen opinió des de la TTP nopertanyena l’àmbitde lesartsvisuals. Fan jocs,plantegen reptes lúdicsa l’espaipúblic.Esticmoltd’acordquecalafinar,inosaltresambells.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Connecten amb la idea d’un carrer festiu i desacomplexat. Quan el que se’nsplantejaalsusuaris/espectadorsestàfetambqualitatirigor,sónuncontrapuntala programació escènica que pot atendre de manera inclusiva. Es dirigeixen atothom.Iaixòésmoltinteressant.

• LeandroMendoza.

FiraTrapezi.Reus.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Perlanostrafiratrapezi,elsfiraireshansigutuneixdelaprogramació,desdefa20 anys en trapezi es feia unaprogramació especial de firaires aReus a la PlaçaPrim, entenem tot el que pot incloure, atraccions de petit format de força odestresa, jocs,música per poc públic, galeria de personatges, crec que elmotordels firaires sónmoltesvegadeselmateixpúblicquehad'intervenirper feranarl'atracció(moltesvegades).b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Entenc que poden aportar molts valors, dedicat a un públic transversal, és unformattradicionalidediferentsarrelsculturals,ésunespectacled'aproximacióalpúblic,normalmenttéunacreativitatenlaconstruccióidissenydel'atraccióojoc,espectacleartesanaliproper.

• MartaAlmirallElizalde.

InstitutdeCulturadeBarcelona/MercèArtsdeCarrer(MAC).Barcelona.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.


8

Una instal·lació d’arts de carrer és una proposta artística que generalment esparticipativa,d’estilsmoltdiferents,pensadaonoperunnumerodeparticipantsmésomenysgraniqueresponalmomentactuald’unaexpressióartística.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Les arts de carrer sónunapart de les arts escèniquesmolt important ja que lesaproximenalpúblicengeneral,ambmoltallibertat.Elcarrerésl’espaidemocràticperexcel·lènciapercompartir, iestransformaenungranaparadorartístic iéselmoment de compartir cultura i posar el millor dels nostres artistes a l’abast detothom. És per això que les instal·lacions d’arts de carrer juguen un paperimportantíssimal’horad’aproparalaculturaalspúblicsquetenenmenysaccésalscircuitsconvencionals.

• PepFarrés.LaMostrad'Igualada-Firadeteatreinfantilijuvenil.Igualada.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Permiunainstal·laciód'Artsdecarrerésunconjuntd'objectesomaterialscreatsdesd'unamiradaartística,ques’instal·laenunespaipúblic,iqueelsvianants-ipertant espectadors- poden interactuar-hi. Interactuar-hi adiferentsnivell, onomésvisualmentod'unamaneramésinteractiva.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Depenentdeltipusd’instal·laciótéunacàrregamésteatraloméslúdicaobémésparticipativa omés contemplativa, sempre entre el joc i el teatre. Pensoqueundelsvalorsmésimportantsqueaportaéseldebatsobrelasegüentsreflexions:Onés la frontera entre teatre i joc? Com és de fina aquesta frontera?M'agradariaposar sobre la taula un reflexió personal, un aspecte que crec que hauríem devalorar de totes les propostes escèniques: A vegades el concepte instal·lació esdeslliga de la part humana, personalment valoro molt quan una instal·lació nonomés és un joc o una proposta estètica sinó que t'ha aportat uns instantsd'emoció, t'ha explicat una història -per petita que sigui-, en definitiva de lesinstal·lacionsdecarrertambén'hauríeudecuidarladramatúrgia.

• PepFargas.Lluèrnia,Festivaldelfocidelallum.Olot.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Són muntatges efímers que interpel·len l’espectador ocupant l’espai públic.Aquesta interacció del públic pot ser més o menys activa i més o menysintencionada. Laconcepció,disseny,producció imuntatgede les instal·lacionsesmouperunavoluntatartística,atèsquebuscainterpel·larl’espectadorcomunicantalgunaidea,donantunavisióparticular,generantunaambientaciódeterminadaobuscantlatransmissiód’unaemoció.Mésenllàdel’úsdel’espaipúblic,emsembladifícildiferenciarlesinstal·lacionsd’artsdecarrerdeles“instal·lacionsartístiques”de les arts visuals contemporànies, simés no, enmolt casos la frontera pot serrealmentdifusa.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Com que la definició ésmolt ample, els valors que poden aportar a les arts decarrer també són molt diversos. Una primera aproximació podria destacar: Elcaràcter efímer de les instal·lacions comporta un valor d’incertesa, la proposta


9

creativa és una aportació respectuosa, poc invasiva i temporal. Són opinions ohipòtesis més que dogmes (humiliat i senzillesa) en les que s’ha buscat lainteractivitat, ja sigui activa o passiva, invita a la subversió dels papers clàssicsautor-espectadordemanantunaimplicaciócreativadelpúblic(democratitzaciódel’art) Les instal·lacions que generen nous espais o ambientacions determinades,promouen novesmirades i nous usos dels espais públics (recuperació de l’espaipúblic)Algunespropostesdemanenunainteraccióméscontemplativa,reposadaitranquil·la,potenciant l’observació ieldesenvolupamentdelssentits (sensibilitat)Sovint,comamínimenelnostrefestival,elsautorsdelesinstal·lacionsprovenende sectors creatius o professionals no convencionals en les arts de carrer(arquitectes, il·luminadors, dissenyadors d’espais, alumnes de les escoles d’art...)enunaclarainvitacióalaparticipaciócreativa,finsitotespeculativa,quedespréspodenincorporarenlasevapràcticaprofessional.Lesinstal·lacionssónelterrenyidealperexperimentarenentornsreals(livinglabs).

• JaumeBaliarda.PassatgeInsòlit.SantaColomadeGramenet.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Elementescenogràfic,ambunavoluntatestètica iartística,queespotmuntaralcarrer,enunperíodedetempsdefinit,creantunnouespaialvoltantdelquals’hirealitzaunaaccióteatralolúdicaqueimplicaactorsi/omanipuladorsipúblic.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Aquestes instal·lacions impliquen noves relacions dels espectadors amb el fetteatral i artístic: espectacles de molt poca durada, espectacles per a molt pocsespectadors, noves relacions espacials entre actor i espectador, moltes vegadesmolt mésproperesqueenaltrestipusd’espectacles.Peraltrabandahihael fetplàstic i estètic: les instal·lacions poden ser considerades un nou format en l’artpúblic,del’artcontemporani,unanovaformadegaudiestèticforadelsmuseus.

• DavidAyzaGranell.

PrimaverArt.ElMorell.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Una instal·lacióentencqueésunaactivitatquees realitzadurantunperíodedetemps d'unes quantes hores, en un lloc determinat fix i que utilitza diferentsconstruccions,enginysoinventsd'unamateixatemàticapertald'interactuarambelpúblicquehipassalliurement.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Aportenprimeramentdinamitzaciódelsespaisonescol·loquen,participacióactivadel públic que hi participa, un ampli horari per a realitzar l'activitat així com seractivitatssingulars.


10

2.1.2.-Companyies(Perordrealfabèticdenomdelacompanyia):• ÀlexRigolEspejo.

ElPájaroCarpintero.Castellcir.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Unespaiinteractiuentreespectadorsiobra.Sentaquesta,unacol·lecciódepecesoobjectescreatsperalgaudidelsespectadorsnormalmentambundenominadorcomúotemàticacentral.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?FomentenlaCreativitat,l’enginyiaportenunvalorsocialimportantíssim,queéselcompartirambelsnostresméspropers interactuanttantambl’obracreada,comambelsqueensenvolten.

• JoanRoviraiBoix.

Guixotde8.Taradell.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Home,crecqueel temadels jocsal carrerésuna instal·lacióen tantqueésunacosa que es posa i es treu al cap d’unes hores i per això algú li diu instal·laciómanllevantlaparaulaalesinstal·lacionsartístiquesquetreuenl’artdelsmuseusiel posen al carrer. Nosaltres no la fem servir aquesta expressió. Com tampoccreiem que siguem els hereus dels espectacles de carrer i els firaires. Nosaltresvenimasubstituirelsjocsdecucanyaquehavienestattradicionalsamoltesfestesmajors fins a l’últim quart del segle passat. Crec, sincerament que la resta decompanyiesqueesdediquenalmóndel jocselquehan fetésunaversiómésomenys original del que ha fet Guixot de 8 al llarg dels anys. Guixot de 8 és laprimeracompanyiadel’estatquehaconvertiteljocenunespectacledecarrer.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Jocrecquesimplementésunllenguatgemés.Alcarrerhihamúsica,teatre,dansa,circ i d’uns anys a aquesta part hi ha també jocs. Jocs que serveixen per jugar,descobrir, relacionar-se, pensar, riure i somriure, que fan que el públic sigui avegades l’actor principal i que ens permeten dir que el món tal com va no ensacabad’agradar.

• PacoHernández.Itinerània.SantMiqueldelBalenyà.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Es una disciplina artística emmarcadadins de les arts de carrer, que proposa undesafiamental’enginydelsparticipants.Cercadiluirlabarreraartista-espectador,aconseguintunesdevenimentoncomparteixenprotagonismepúbliciinstal·lació.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Jodiriaquepersobredetotelvalorseria laparticipació.Creativitat,cooperació,desafiament,enginyi inter-generacionalitatpotserserienunsaltres.Assenyalaria,quelesinstal·lacionssónmoltvaloradestambéenmoltscasosperlatransformacióestètica que provoquen al carrer, degut a les dimensions i vistositat quemoltesvegades aporten. La llargaduradade lespropostes (normalment sessionsde3h)suposentambéunatractiupermoltesprogramacions.


11

• MarinaVivesPhipps.JocsAmbulants.SantAntonideVilamajo.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Exposicióinteractivaonelpúblicparticipamanipulantelsobjectesexposats.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Possibilitat que qualsevol persona pugui gaudir d’una experiència artística,independentmentdelasevasituacióeconòmicaicultural.

• SandraSardà.

Katakrak.Tona.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Lesinstal·lacionsdecarrersóntreballsques’exposenalcarrer iquetenencomabaseelementsfísicsqueinteractuenambelpúblicparticipant.Lainstal·laciópotono estar complementada per tècnics, monitors o per altres disciplines (actors,ballarins, circ...) però sempre, comaobjectiuprincipalhi ha la interaccióambelpúblic.Comaobjectiutambéhihalatransformaciódel’espaial’airelliureenunaexperiènciaartística.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Aporten la fusió total amb el públic. Les instal·lacions no tenen sentit sense elpúblic actiu, participatiu, compartint el mateix espai. Acaben de completar elnostretreball.Tambépotencienenmajorgrauquelesaltresdisciplines,lacreaciód’artilugisvisualsimecànicamentatractiusperquèensonlabase.

• XescoQuadrasRoca.

PeusdePorc.Centelles.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Ésunespectacleestàtic(ambosenseintervencióactoral)que,perseguintobjectiuslúdics, artístics, crítics o de denúncia (entre altres), interpel·la al vianant oespectadorques'acostaalamateixa.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Lesartsdecarrersónbàsiquesperacostar totes lesdisciplinesartístiquesagentquenotél'hàbitd'anarateatres,galeriesosalesdeconcerts.Tambétéunefectemolt important,eld'aglutinadorsocial:espectadorsdediferentssexes,creencesiclasses socials comparteixen una experiència i, probablement, en perceben lesmateixessensacions.

• AlfredBorràsÁlvaro.

TocdeFusta.LesAvellanes.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.És un espai generador d’emocions que transforma la quotidianitat urbana. Éstambéunapropostaestèticaalaquèelpúblicpotaccedirsensecapfiltre.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Ajuda a desfer la concepció més tradicional del valor de les Arts... A nivellinstitucional (i és una opinió personal) sempre m’ha semblat que les Arts esclassifiquenenunamenad’escala o podi i que les polítiques culturals que s’hananat fent guarden una relació directa amb aquesta visió subjectiva de la


12

importànciaquetéuntipusd’Artounaltre.Unexempled’aixòésladiferenciadepresènciamediàticaqueexisteixentreelteatredeSalaieldeCarrer.Afortunadament, i tot i queencaraquedaun llarg camí, les creacionsartístiquescatalanesd’artsdecarrersemblaqueestancontribuintadiluiraquestavisiómésmaniqueadelesArtsEscèniques,d’Artmajúsculiminúscul.Vullpensarqueperlasevaqualitat,pel treballcontinudecreació iper lasevaoriginalitat, inotantpelreconeixementinternacionalquehihahagutdelseuvalor.Dinsd’aquestacapacitatcreativaiinnovadoradelesArtsdeCarreraCatalunyaéson jo situo les instal·lacions de carrer, que considero espais artístics fruit d’untreball de creació similar i equiparable al d’una altra obra d’Arts escèniques.Evidentment hi ha moltes instal·lacions que no podria situar dins aquestsparàmetres, i és aquí on crec que hi ha la principal confusió que ha fet de lesinstal·lacionsunartminúsculaullsd’aquestavisióescaladadelesartsescèniques.Crecquelesinstal·lacionsaportendiversitat,originalitatinousformatsdecreació.Novesexperiènciesartístiquesalpúblicdebutaca...quepotseralgunesnoparlende la Vida i la Mort o de la fragilitat humana, però que sens dubte totes ellesbusquenoferirunaexperiènciatransformadoraalseupúblic,ambmenysambiciósiesvol,peròtrobantlamanerad’arrencarunsomriure,ungestdesorpresaounaestonaagradableonretrobar-seamblespersonesproperes.

• ToniTomàs.

TombsCreatius.Bellpuig.a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.Per mi es una forma d’expressió artística més en les arts de carrer on ensexpressem en un llenguatge que són els jocs, tot allò que volem explicar itransmetrealpúblic.b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?Aportem una idea nova participativa on el públic entra dintre de la proposta iformapartprincipaldeladinàmica(interacció)


13

2.2.-Resumdelesdefinicions.

Resumint els elements comuns de totes les definicions que s’han pogut llegir enl’apartat anterior, els enquestats van respondre que les instal·lacions en les arts decarrerserien:

• Una manifestació artística i multidisciplinària amb clara voluntat innovadora iestètica.

• Que posseeixen un clar fil conductor, una temàtica central, i que comporta unaparticipacióactivaperpartdelpúblicmitjançantlamanipulaciód’objectesambunclarplantejamentcreatiu.

• Quedilueix/eliminalabarreraentreartista/creadoriciutadà/espectador.Elpúblicesconverteixentotselscasosenactor.

• Queusaalguntipusd’estructuraespecíficaadaptableal’espai.• Queesrepeteixdurantunaàmpliafranjatemporalenunespaifixe,lúdic,delimitat

ipúblicamblaintervenciód’actorsi/omanipuladorsquedinamitzenl’espai.• Queesconverteixenunespaid’experimentaciódenous formats ipropostesper

als creadors, amb un alt component estètic accessible per al ciutadà sense capmenadefiltre.

• Aconsegueixen convertir l’espai que ocupen en una experiència artística,transformantlaquotidianitaturbana.


14

2.3.-Resumdelsvalors.

Tenintencomptelesaportacionsdelpunt2.1.,elsvalorsqueaportenlesinstal·lacionsenlesartsdecarrerserien:• Apropenlaculturaatottipusdepúblic.• Aglutinador social i creador de nous públics: Espectadors de diferents sexes,

creencesiclassessocialscomparteixenunaexperiènciaartísticaiestètica.• Ajudenacompartir,sentiripensar.• Participació activa – no tenen sentit sense la interacció entre creador i públic.

Elimina barreres entre espectacle i espectador. L’espectador es converteix enactor,enprotagonistadelaproposta.

• Úsdenous llenguatgesartístics, ambuncomponentartesà intrínsecquepermetque la proposta sigui més propera al públic, amb gran diversitat de formats ipropostes.

• Noususos/recuperacióde l’espaipúblic,quecomporta tambéuna transformacióestètica del mateix i la creació d’espais de proximitat que acosten l’art al’espectadordeformapocinvasivaitemporal.

• Apropa llenguatges artístics al públic i promouen la creació de nous públicsmitjançant la democratització de l’art en general i de les arts escèniques enconcret, ambuna subversió dels papers clàssics autor-espectador demanant unaimplicaciócreativadelpúblic.

• Intervenció en el procés creatiu de professionals d’altres disciplines com araarquitectes,dissenyadors,etc.–visiódiferentdel’espai.


15

2.4.-Conclusió:Definicióivalorsdelesinstal·lacionsenlesartsdecarrer.

Unavegadaanalitzatselspunts comuns,es vaprocedir a la redacciód’unadefiniciód’instal·lacióenlesartsdecarreriunadescripciódelsvalorsqueaquestesaporten.

Pelquefaaladefinició,esvanobviaraquellspuntsquefeienreferènciaalsvalorsdelesinstal·lacionsenlesartsdecarrerpertald’incloure’lsenl’apartat2.4.2(“Valorsqueaportenlesinstal·lacionsenlesartsdecarrer).

2.4.1.-Definiciód’instal·lacióenlesartsdecarrer.

Lesinstal·lacionsenlesartsdecarrersónunamanifestacióartísticaimultidisciplinàriaambclaravoluntatinnovadoraiestètica,queusenalguntipusd’estructuraespecíficaadaptable a l’espai i que posseeixen un clar fil conductor, una temàtica central, unguió, que demanda una participació activa per part del públic mitjançant lamanipulaciód’objectes.

Lesinstal·lacionsenlesartsdecarreresrepeteixendurantunaàmpliafranjatemporalenunespaifixe,lúdic,delimitatipúblicamblaintervenciód’actorsi/omanipuladorsquedinamitzenaquestespai,iqueposseeixenunclarplantejamentcreatiu,ambgrandiversitatdeformatsitemàtiques.

2.4.2.-Valorsqueaportenlesinstal·lacionsenlesartsdecarrer.

Lesinstal·lacionsenlesartsdecarrerconverteixenelpúblicenactor,enprotagonistadelapropostaartística.Estractad’unaparticipacióactivadelaciutadania,quenotésentit sense la interacció entre creador i públic, eliminant la barrera entre artista-creador/ciutadà-espectador.

Aquest fetpermetque les instal·lacionsen lesartsdecarrerapropin laculturaa tottipusdepúblic,complintlafunciód’aglutinadorsocial,onpersonesdediferentssexes,creences i classes socials participen d’una experiència única que ajuda a compartir,sentiripensar.

Aquestaimplicaciódel’espectadorescanalitzahabitualmentmitjançanteljoc,unactearrelatenl’ésserhumàquepermetalesinstal·lacionsenlesartsdecarrerdonaraccésimplícit i immediat a nous llenguatges artístics. La construcció dels elements queconformenlainstal·laciócontenentambéuncomponentcàlidiartesàqueprovoquenquel’espectacleesfaciencaramésproperperalpúblic.

Pel que fa a la seva execució, les instal·lacions en les arts de carrer són espaid’experimentació de nous formats amb un component estètic accessible per al’espectador sense cap mena de filtre, comportant nous usos de l’espai públic i larecuperació d’aquest per part de la ciutadania, i on sovint intervenen en el procés


16

creatiuprofessionalsqued’altresdisciplinescomaraarquitectes,dissenyadors,etc...iqueposseeixenunaconcepciódiferentiinnovadoradel’úsdel’espaifísic.Les instal·lacionsen lesartsdecarrercomporten la transformacióestèticade l’espaipúblicmitjançantzonesdeproximitatpocinvasivesitemporals.Potencialacreaciódenouspúblics,lademocratitzaciódel’artengeneralidelesartsescèniquesenconcret.Sónunaportad’accéscapalaculturaperamoltespersonesquenooptenperaltresdisciplines artístiques i, per la seva condició itinerant, temporal i fàcil exhibició(condicionstècniquespocexigents),podenacostarlacreacióartísticaatotelterritori,fins i tot en poblacions que no estan dotades d’infraestructures culturals com arateatresobiblioteques.


17

3.-Informecompanyies.

A més de les dues preguntes generals que es van enviar a tots els enquestats

demanant una definició de les instal·lacions en les arts de carrer i els valors que

aquestesaporten,tambéesvarealitzarunaenquestamésdetalladaalescompanyies

quetreballenaquestadisciplina.

En total van ser 9 les companyies que van contestar aquesta enquesta (per ordre

alfabètic):

- ElPájaroCarpintero.Població:Castellcir.Província:Barcelona.Comarca:Osona.

- Guixotde8.Població:Taradell.Província:Barcelona.Comarca:Osona.

- Itinerània. Població: Sant Miquel de Balenyà. Província: Barcelona. Comarca:

Osona.

- Jocs Ambulants. Població: Sant Antoni de Vilamajor. Província: Barcelona.

Comarca:VallèsOriental.

- Katakrac.Població:Tona.Província:Barcelona.Comarca:Osona.

- PeusdePorc.Població:Centelles.Província:Barcelona.Comarca:Osona.

- TocdeFusta.Població:LesAvellanes.Província:Lleida.Comarca:Noguera.

- TombsCreatius.Població:Bellpuig.Província:Lleida.Comarca:Urgell.

- TotiToronell.Població:Olot.Província:Girona.Comarca:LaGarrotxa.

Cal destacar que aquest conjunt representa la quasi totalitat de companyies que es

dediquenprofessionalmentaCatalunyaalesinstal·lacionsenlesartsdecarrer.

Comanotacuriosa,esmentarque5de les9companyiesenquestadestenen laseva

seualacomarcad’Osona.

En els següents apartats es detallen les preguntes que es van formular a les

companyiesenquestadesiunresumdelessevesrespostes,oferintelspuntsencomú,

peròtambédestacantaquellescaracterístiquesespecífiquesoopinionssingularsque

hanexpressatalgunesd’elles.


18

3.1.-Metodologiadetreballd’unainstal·lacióenlesartsdecarrer.

3.1.1.-Comsorgeixelplantejamentd’unainstal·lació?Ideapròpia?Encàrrec?

Lamajoria de les companyies van contestar que el plantejament sorgeix d’una idea

pròpia,d’unconceptequemotivialcreadorialquals’aplicauntreballderecercaque

permeti explicardiferentshistòries i oferir reptes innovadorsa travésdel llenguatge

deljocielsobjectes.

Aquesta idea original sorgeixmitjançant l’observació de les dinàmiques i necessitats

del sector que permet a la companyia crear un projecte autogestionat que sigui

econòmicamenticreativamentviable.

Només algunes companyies han treballat per encàrrec, però, en tots els casos,

s’acceptaelprojecteproposantunaideapròpiaioriginalquepotencaixaronoenla

demanda.

3.1.2.-Comvariaelplantejamentsiésunaideapròpiaounencàrrec?

Totiqueaprioriaquestapreguntadeixavadetenirsentitdesprésdelesrespostesque

va obtenir l’anterior, algunes companyies la van respondre igualment i de les seves

respostesesvanpoderextraurealgunesconclusionsinteressants:

- Que el plantejament no varia: Es segueix treballant amb una idea pròpia que

s’ajustial’encàrrec.

- Que, en general, l’encàrrec no és una proposta còmode per a les companyies,

doncs s’han d’adaptar a les necessitats del client (econòmiques, temporals...),

mentrequeunprojectepropipotvariardurant la sevaevolucióavoluntatde la

companyia.Elsencàrrecsespercebencomareptesacotats,ambmenysmargede

maniobra,mentre que els projectes propis parteixen de la llibertat creativa i els

únicslímitssónelsques’imposenlapròpiacompanyia.

- Queunencàrreciunprojectepropitenenunimportantpuntencomú:l’aplicació

dels coneixements que aporta la companyia i la seva professionalitat a l’hora

d’executarl’encàrrec.

- Que s’ha d’estudiar bé l’acceptació d’un encàrrec, doncs en aquest tipus de

projectes el pressupost depèn del que assigna el client i s’ha de valorar si la


19

inversió de temps, esforç, creativitat, diners (avançament de materials, etc.) no

repercutirànegativamentenelfuncionamentilaimatgedelacompanyia.

3.1.3.-Quin és el procés de desenvolupament d’una instal·lació? Temps necessari,

personalimplicat(fixedelacompanyiaicol·laboradorsexterns)

- Idea / concepte: Com ja ha quedat reflectit en les respostes a les preguntes

anteriors,elprocésdecreaciód’unainstal·lacióenlesartsdecarrerarrencaambel

concepte, la idea, que pot trigar en materialitzar-se entre 1 i 4 anys, ja que,

paral·lelament a l’exhibició d’altres propostes de la companyies, s’arrenca un

procés d’investigació (tant històric com de materials) exhaustiu que permeti

estudiarsielconcepteinicialespotduraterme,construir-seiexhibir-se.

En aquesta part del procés solen intervenir generalment els integrants de la

companyiainoesnecessitaelrecolzamentdepersonalextern.

- Construcció:Pelquefaa laconstrucció,enstrobemdavantunafeinaplenament

artística i alhora artesana, doncs les companyies són a la vegada tallers on es

fabriquentotselselementsqueformaranpartdelainstal·lació.Enaquestafasees

potinvertirentre1i2anysfinsques’ofereixlaprimeraactuació.

Éselmomentons’hadematerialitzartotallòquefinsaleshoresformavapartdela

imaginaciódelcreadorienfrontar-seambelsproblemesmecànicsdelespecesque

formaranpartdelainstal·lació.

A part de la concepció, aquesta fase segurament és la part més important del

procés creatiu, doncs s’ha de tenir en compte que durant la seva exhibició la

instal·lacióhadefuncionaralaperfeccióenmansdequalsevolespectadoripoder

solucionar immediatament els problemes mecànics que sorgeixin en aquell

moment.

Ésenaquesta fasequantambésorgeixenelscanvis, lesmodificacions,de la idea

original,acotantlesmúltiplesversionssobrelesques’hantreballatfinsaleshores.

Tambéhihaunagran inversióen l’aspecteexterior final que s’oferirà, enel seu

acabat,enelgrafisme,enl’estèticaexterna,doncspartdel’èxitd’unainstal·lació


20

rauenlaprimeraimpressióquecausienl’espectadorilacapacitatd’atraccióque

aquestatingui.

Elnúmerodepersonesqueintervenenenaquestafaseilasevaprocedènciadepèn

de la companyia: en alguns casos, la construcció es desenvolupa exclusivament

ambelpersonalintegrantdelacompanyia,mentrequeend’altress’usapersonal

extern,entre1o2personesdemitja.Amésaquestaintervencióexternapotvariar

si lacompanyiaes trobaenunmomentàlgidde feinaenelcampde l’exhibició i

necessitacontractaraltresprofessionalsquedoninuncopdemà.

Tambépodenintervenirprofessionalsquesupleixenlamancadeconeixementdels

integrants de la companyia en algun camp en concret com ara electrònica,

programació,etc.

- Exhibició/perfeccionament: Una vegada construïda la instal·lació, s’ofereixen les

primeres exhibicions/proves, que poden ser en festivals, fires, i mostres, o en

àmbitsmésreduïtscomaraamicsifamiliars.

Amblaprimeraexhibicióarrencalafasedeperfeccionamentdelainstal·lació,que

espotallargardurant1anyimig,peròque,segonslamajoriadelescompanyies,

mai finalitza, doncs sempre es realitzen petits ajustos per tal que la instal·lació

funcionialaperfeccióielpúblicpuguigaudir-neplenament.

Sicoms’havistenladefinicióielsvalorsdelesinstal·lacionsartístiquesenlesarts

decarrerelpaperdelpúblicilasevainteraccióésprimordial,noésmenyscertque

en les primeres exhibicions aquest paper pren un protagonisme encara més

important,doncs lessevesreaccions, lasevaactituddavantel funcionamentdels

diferents mecanismes, la seva resposta davant el concepte, que s’entengui la

propostaques’estàoferint...s’estudienafonsperpartdelacompanyiaperpoder

afegirmodificacions,corregirdefectes...Aixídoncs,elpúblicnotansolsparticipa

activamentenl’exhibiciósinótambéenlafasefinaldelprocéscreatiu.

És en aquesta fase onmés personal extern a la companyia intervé per diferents

motius: coincidència de dates i desdoblament dels equips, necessitat física de

contractar personal pel bon funcionament de la instal·lació i atenció adient del

públic.


21

Cal destacar que si una instal·lació funciona, la seva exhibició es perllongarà

permanentmentenel temps,passanta formarpartdel catàlegde lacompanyia.

Aquest fet pot provocar que la companyia hagi de contractar personal per a la

exhibiciósiesdonaunacoincidènciadedatesenlaexhibiciód’instal·lacionsdela

mateixacompanyia.Tambéesdonaelcasqueesfacinvàriescòpiesdelamateixa

instal·lació, sobre tot en el cas de les companyies que treballen en el mercat

internacional,arribantaadaptar-seaaltresidiomesenelcasquelesinstal·lacions

incloguinnarració, textos,etc.Aquestdesdoblament comportaunesforç logístic,

d’inversióicreixementques’had’afrontarambcura.

Pelquefaalpersonalexternqueescontracta,estractahabitualmentdepersones

que comparteixen criteris artístics i conceptuals amb la companyia, és a dir,

personesquesónplenamentafinsalseuesperitiideari.

És també en la part d’exhibició on pot sorgir el concepte/la idea d’una nova

instal·lació,tancantelcercledelprocéscreatiu.

3.1.4.-Quinaimplicacióésbuscaperpartdelpúblic?

Lamajoriadelescompanyiesdestaquenquetenencomaobjectiuprincipalprovocar

lacuriositatdelpúblic–siunainstal·laciónocridal’atenció,elcreadorlaconsideraun

fracàs.D’aquí, icoms’haesmentatenelpuntanterior,quesovints’inverteixinmolts

esforçosenl’aspecteexterndelainstal·laciópertald’atraureal’espectador.

Apartird’havercaptatlasevaatenció,ésquanesposenenmarxaaltresfactors:

• Que el públic jugui, compartint l’experiència amb els seus acompanyants o amb

personesquehanconegutenaquellmoment.

• Transmetremissatgepositiusalpúblic:sostenibilitat,ecologia...

• Potenciarlacreativitatdelsusuaris.

• Transformarl’espaipúblic.

• Total llibertat per interactuar amb els diferents elements que composen una

instal·lació,quefacinsevalaproposta,ambpoquesregles,onelpúblicjugaperquè

voliquanvol.Iésaquestfactorlúdiciespontanielquepermetqueesgeneriuna

relacióentregeneracions,sexesi,perexemple,classessocials.


22

3.2.-Dadesdelescompanyies(personal,númerod’actuacions...).

Nota:Lesdadesqueesmostrensónglobalsinos’havolgutcitaracapcompanyiaen

concret per respectar la seva privacitat i la confidencialitat de les dades aportades.

L’excepcióéselpunt3.2.1.

3.2.1.-Anydefundaciódelacompanyia.

COMPANYIA ANY

Guixotde8 1991TotiToronell 1992TombsCreatius 1998Katakrac 2005PeusdePorc 2005Itinerària 2006JocsAmbulants 2011TocdeFusta 2011ElPájaroCarpintero 2014

La companyia ambmés antiguitat esGuixot de 8 amb26 anys de trajectòria i la de

fundaciómésrecentElPájaroCarpinteroamb3anys.Lamitjaésde13,5anys.

3.2.2.-Númerodeprofessionalspermanentsqueintegrenlacompanyia.

El número total de professionals permanents que integren les companyies és de 22

persones. Això vol dir que, com a mitja, cada companyia dona feina de manera

permanententre2i3persones.

3.2.3.- Número de professionals que s’incorporen en cada projecte, diferenciant

entreconstruccióiexhibició.

ü Construcció:

El número total de professionals que s’incorporen en les companyies per a la

construcció d’un espectacle és de 14 persones. Això vol dir que, com amitja, cada

companyiadonafeinade formaeventualdurantelprocésdeconstruccióentre1 i2

persones.


23

ü Exhibició:

Elnúmerototaldeprofessionalsques’incorporenenlescompanyiesperal’exhibició

d’unespectacleésde25persones.Aixòvoldirque,comamitja,cadacompanyiadona

feinadeformaeventualdurantelprocésd’exhibicióentre2i3persones.

ü Total:

Lasumadelnúmerodepersoneseventualsqueescontractenperalaconstrucciód’un

projecteiperalasevaexhibiciódonaunresultatde39persones.

ü Nota:

D’aquestesdadeséspotextraurequelescompanyiesd’instal·lacionsenartsdecarrer

contractenmés personal durant el procés d’exhibició d’un espectacle que en el de

construcció.Elsmotius sónelsargumentatsenelpunt3.1.3: coincidènciadedates i

desdoblament dels equips, necessitat física de contractar personal pel bon

funcionamentdelainstal·lacióiatencióadientdelpúblic.

Cal destacar que, en un parell de casos, les companyies dupliquen o tripliquen el

personal addicional contractat per a l’exhibició en comparació amb el seu personal

estable.

Lasumadepersonalfixeieventualdetoteslescompanyiesésde61persones.

3.2.4.-Sónlesinstal·lacionslapartprincipaldelvostrenegoci?Sí/No.Quintantper

cent?

Setdelescompanyiesenquestadesvanafirmarquelesinstal·lacionssónentreel90i

el100percentdelapartprincipaldelseunegoci.Laresta(2),vancontestarqueles

instal·lacionssónel50percentdelseunegoci.

3.2.5.- Pel que fa a les instal·lacions, quin número d’actuacions heu tingut en els

darrerscincanys(desde2012)Siusplau,especifiqueu-lesanyperany?

2012 2013 2014 2015 2016 TOTAL516 561 578 497 665 2.817


24

La suma total d’actuacions de les 8 companyies des de 2012 a 2016 és de 2.817

actuacions.Lamitjaanualseriade563,40actuacions,i352,13percompanyia.

Cal tenir en compte que es va demanar el número de contractacions obtingudes a

partirde2012,peròunadelescompanyieshaarrencatlasevaactivitatenelcampde

les instal·lacions durant l’any 2017 i encara no ha obtingut resultats. És per aquest

motiuqueescomptabilitzenelsresultatsde8companyiesinode9.

3.2.6.-QuantesactuacionsheufetaCatalunya?

1.584actuacionsentotaldesde2012finsjuliolde2017.Mitjapercompanyia(entre8

companyies):198actuacions.

3.2.7.-Quantesactuacionsheufetal’Estatespanyol?

388actuacionsentotaldesde2012finsjuliolde2017.Mitjapercompanyia(entre8

companyies):48,5actuacions.

3.2.8.-Quantesactuacionsheufetalarestadelmón?

1.060actuacionsentotaldesde2012finsjuliolde2017.Mitjapercompanyia(entre8

companyies):132,5actuacions.

Notageneralsobreelnúmerod’actuacions:L’enquestaesvarealitzaralmesdejuliol

de2017,perlaqualcosacaldriarecopilarlesdadesd’agostadesembreperteniruna

panoràmicacomplertad’aquestanyenconcret.


25

3.3.-Mercatsicontractació.

3.3.1.-Mercatdemajorimportànciaperalescompanyies.

Pera6delescompanyiesenquestades,elcatalàéselmercatdemajorimportànciai

prioritariperaells.Laresta(3)esdecantapelmercatinternacional.

Totiaixí,lamajoriadelescompanyiesenquestadestrobenqueelseutreballs’aprecia

mésenelsmercatsinternacionalsiaquestsofereixenméspossibilitatsdefacturaciói

creixementeconòmic.

Elsmotiusexposatssónelssegüents:

• Mercatcatalà:

- Menysdespeses-carburant,transport,dietes...

- Menystempsdeviatgeiriscosalacarretera.

- Mercatnatural,pròxim.

• Mercatinternacional:

- Inclusiódelesinstal·lacionscomadisciplinad’artsdecarrer.

- Prestigi.

- Projecció.

- S’han invertit majors esforços (assistència a fires i mercats, treball des de

l’oficina...) en el mercat català, però s’està obtenint millors resultats a

l’estranger.

- Mercatqueaugmentadavantl’estabilitatdelcatalà.

- Catxetsmésalts.

- Pagamentsràpids.


26

3.3.2.-CondicionsquemillorarienlacontractacióaCatalunya.

Elspuntsdestacatsperlescompanyiessón:

• Ajuts:

• Quelesinstal·lacionspuguinentrarenelPrograma.cat

• Subvencionar part del catxet, per accedir sobre tot a centres educatius públics i

ajuntamentspetits.

• Que l’administració potencií i promocioni les iniciatives que s’encaminen cap a

programacions on les arts de carrer siguin un eix més vertebrador, no un

complement(sovintinfantil)compassaara.

• Desconeixementperpartdemolts ajuntamentsde líniesd’ajut a laprogramació

comaraelPrograma.cat.

• Promoció:

• Promocióperpartde l’administracióperfersaberqueles instal·lacionscatalanes

sónunfenomenúnicalmón,queaportenvaloralesartsdecarrer,iferpedagogia

sobrequèaportenalasocietat.

• Creaciód’unportalwebonlescompanyiesespuguininscriurepertaldefacilitarla

cerca als tècnics municipals, i que puguin tenir una comunicació directa amb la

companyia.

• Acurttermini,treballaramblaprogramaciócultural,ambelsregidorsdeculturai

programadorsdiversos,facilitant-loslaformacióielconeixementdel’actualitatde

lesartsdecarrercatalanes.

• Donar valor a les propostes com elements artístics i pedagògics i no pur

entreteniment.

• Donaraconèixerelquèéselteatredefira,queéselnomilaformaquealgunes

companyiesdonenalessevesinstal·lacions.


27

• Contractació:

ü Aconseguir que les festes majors instaurin un espai on es pugui gaudir de les

instal·lacions.

ü Més diversitat i varietat en la contractació, optant per espectacles nous que

ajudarienaunaculturamésdiversaiperatotselspúblics.


28

Agraïments(percognomonomdelacompanyia):Marta Almirall, Amàlia Ametlló, Jaume Antich, David Ayza, Jaume

Baliarda, Lola Casademont, Jordi Durán, El Pájaro Carpintero, Jordi

Escuer,PepFargas,PepFarrès,Oriol Ferrer,Guixotde8,David Ibáñez,

Itinerària, Jocs Ambulants, Katakrac, Pau Marquès, Leandro Mendoza,

PeusdePorc,PauPlana, JordiPríncep,PepTines,TocdeFusta,Tombs

Creatius,TotiToronell.


29

Annex:Qüestionaris.


30

1)Qüestionaridirigitatotselsenquestats:

DEFINICIÓD’INSTAL·LACIONSENLESARTSDECARRER.VALORS.

Introducció:

EnelsectordelesartsdecarrerdeCatalunya,unbonnombredecompanyiescentren

la seva activitat en la fabricació i exhibició de jocs i espectacles denominats

generalment "instal·lacions". Aquesta activitat està estretament inspirada en elmón

tradicionaldelsespectaclesdecarrerdelsfirairesidelessevesbarraques,enelquales

mostrencuriositats,atraccions, jocs ipetitsespectacles,presentades i conduïdesper

actorsiactriusprofessionals.

Aquestes"instal·lacions"decarrertenencomadenominadorcomúuntreballartístic

tantenlaconcepciócomenlafabricaciódelsobjectesqueformenpartd'elles, ique

cerquen la participació activa del públic. Cal diferenciar aquesta activitat de les

anomenades "instal·lacions artístiques", concepte usat habitualment per les arts

visuals contemporànies. Partint d'aquestes observacions, si us plau contesta les

següentspreguntes:

a)Defineixsiusplauquèésperatuunainstal·laciód’artsdecarrer.

b)Quin/svalor/saportenalsectordelesartsdecarrer?

2)Qüestionariespecíficperalescompanyies:

MÈTODEDETREBALLD’UNAINSTAL·LACIÓARTÍSTICA.

a)Comsorgeixelplantejamentd’unainstal·lació?Ideapròpia?Encàrrec?

b)Comvariaelplantejamentsiésunaideapròpiaounencàrrec.

c)Quinéselprocésdedesenvolupamentd’unainstal·lació?Tempsnecessari,personal

implicat(fixedelacompanyiaicol·laboradorsexterns)

d)Quineselprocésd’exhibiciód’uns instal·lació? Implicacióde lacompanyia, temps

d’exhibició,etc.

e)Quinaimplicacióésbuscaperpartdelpúblic?


31

DADESECONÒMIQUES.

Nota: Les respostes d’aquesta tercera part es tractaran de forma confidencial i els

resultatsestractarandeformaglobal/agregadainoesmencionaràacapcompanyia

enparticular.Nomésusdemanencitarelvostrenomenelcasdelapregunta(j)–Sino

hiesteud’acord,siusplau,usagrairemenshonotifiqueu.

a)Anydefundaciódelacompanyia.

b)Númerodeprofessionalspermanentsqueintegrenlacompanyia.

c) Número de professionals que s’incorporen en cada projecte, diferenciant entre

construccióiexhibició.

d)Sónlesinstal·lacionslapartprincipaldelvostrenegoci?Sí/No.Quintantpercent?

e)Pelque faa les instal·lacions,quinnúmerod’actuacionsheu tingutenelsdarrers

cincanys(desde2012)Siusplau,especifiqueu-lesanyperany?

f)QuantesactuacionsheufetaCatalunya?

g)Quantesactuacionsheufetal’Estatespanyol?

h)Quantesactuacionsheufetalarestadelmón?

i)Delstresmercatsdescritsanteriorment,quinéselprincipalperavosaltres?Perquè?

j) Quines accions creieu necessàries per augmentar al número d’actuacions / les

condicionsdecontractacióaCatalunya?


32

Autor:SalvadorGonzàlez

Impulsatper:

Ambelsuportde:

Documents

carrer en les arts de instal·lacions sobre les Informettp.cat/wp-content/uploads/2012/05/Informe-sobre-les-instal·lacions-en... · anomenades "instal·lacions artístiques", concepte