Casal d´Avis deVALLDOREIXTibidabo 7 08197 Valldoreix T.935 898 689Correu electrònic: casal.avis@valldoreix.catwww.avisvalldoreix.santcugatentitats.net

número 152AGOST 2014

2

15 de juny: aquest dia vam assistir al concert de Primave-ra de la Coral Harmonia amb les seves filials infantil i jove; Music’Al Cor. Ens va agradar el bé que ho fan els tres grups amb diferents temes, ens hi sentim lligats en l’amistat.17 de juny: visita esperada a la Sgda. Família. Obra im-pressionant de Gaudí que s’està intentant acabar i que vàrem poder recórrer exhaus-tivament. Visita molt comple-ta i enriquidora.18 de juny: ens van visitar Mossos d’Esquadra per adver-tir-nos dels perills que tenim i com ens podem protegir. Una mossa ens va exposar com es poden resoldre conflictes acu-dint a Creu Roja a un depar-tament dedicat expressament a aquest tema.19 de juny: sortida a Capella-des (crònica a part pag 6).20 de juny: Vam anar al Tea-tre Goya a veure “El Zoo de vidre”, ens va agradar l’obra i sobre tot la interpretació dels quatre actors.21 de juny: Aniversari dels nascuts aquest mes. La tarda va transcórrer amablement amb la projecció d’un DVD de l’Esbart Manresà molt bonic, el berenar, la rifa i les flore-tes.22 de juny: Concert d’avis i néts (comentari pag 4)23 de juny: Revetlla de Sant Joan. Tranquil·la vetllada vis-

cuda amb ambient d’amistat al jardí que també és bo d’aprofitar. Els focs molt es-pectaculars! I el cava i la coca molt bons.2 de juliol: continuen les pas-sejades a l’ombra de la Font de Can Barba on es faran du-rant l’estiu.8 de juliol: visites a les dues masies més properes; Can Cadena i Can Rosàs. (comen-tari a par, pag 4).El follet demana vacances i diu que les farem a l’agost: Una mica només, l’última set-mana, però, no us preocupeu, continuaré informant.

Follet Tafaner

Les activitats que anem fent

som molt actius

posem-hi esperança

EDITORIAL

3

Agost evoca calor, sol intens i tempestes. Serà bo guardar-se de les inclemències del temps i no sortir a les hores de forta calor.

És el moment de parar activitats, de fer una aturada en el camí i asseguts a l’ombra deixar fluir el pensament i REFLEXIONAR. Te-nim tantes coses en què pensar... i les més profundes: Què som? On anem? Misteris de la vida.

També el Casal es pregunta: Què som? Som un col·lectiu de gent gran (avis per a nosaltres)

que tenim com a objectiu omplir aquesta etapa de la nostra vida en un present actiu i positiu on a més d’aprendre coses (que no havíem pogut fer abans o bé aprofundir en coneixements) tenir un espai de convivència per a gaudir amb els amics col·legues d’activitats tan es-portives com d’esplai i així estar presents en la societat, començant pel nostre poble Valldoreix.

On anem? En el sentit de ¿on volem enfocar les nostres passes?És evident que el nostre públic ha canviat, ens hem de renovar,

però, necessitem gent més jove que s’estimi el Casal i sigui capaç de fer-ne un objectiu prioritari.

Darrere les classes dels tallers hi ha voluntàris que no es ve-uen potser però, hi són. També el conjunt d’activitats compten amb persones que les fan possibles.

Molt entranyable, com sem-pre que actuen nens i joves.

La família Eckart va co-mençar les actuacions amb diversos instruments (violon-cel, clarinet, piano i flauta travessera) molt ben interpre-tades, tan pels solistes com ben acompanyats per “l’avi” que d’això es tracta, en aquest concert. Va ser molt aplaudi-da l’obra del Sr. Eckart “Dan-sa de l’Est”.

Després, més néts i més instruments (trompeta, gui-tarra, piano i flauta traves-sera) i els cants finals de la família Cardoner com ja ens tenen acostumats amb la seva alegria.

Per a finalitzar la Coral Es-clat de Germanor va interpre-tar unes cançons dedicades a la seva directora Joana Vila-plana que no hi va poder as-sistir a conseqüència d’un ac-cident sofert recentment.

Joana, des del Casal t’en-viem tot el nostre afecte amb tots els pensaments positius perquè t’ajudin en la teva re-cuperació.

El dia 8 de juliol vam visitar aquestes dues masies tan ar-relades en el poble i viscudes per les persones que les van habitar.

comentaris a les activitats que anem fent (pag 2)

A Can Cadena hi havien viscut tres famílies, passant després a FECSA, per ser ve-nuda més tard i sent seu, ac-tualment, dels Minyons Es-coltes que l’han restaurada i adaptada a les seves necessi-tats.

Can Rosàs presentada pel seu actual amo i director Jo-sep Rosàs que ens la va ense-nyar amb tota mena de detalls i explicacions.

Les dues masies ens van fer reviure temps passats, no tan llunyans, en què es vivia a la cuina al voltant de la xemene-ia des de la qual es pot veure el cel. Quins temps més dife-rents! Tots menjaven el ma-teix menú (amos i criats) de l’olla que penjava al bell mig... Ara a Can Cadena hi guarden arxius per qüestió d’espai i a Can Rosàs és una peça deco-rativa per a ensenyar.

La resta d’estances, conti-nuant la segona visita, deco-rades amb mobiliari del segle XIX restaurades respectant l’època. En una d’elles admi-rem la col·lecció de ceràmi-ques del nostre amic Fèlix. Quan arribem a la sala on se celebren els esdeveniments socials, l’estil és totalment modern.

Els més agosarats encara van continuar visitant el se-gon pis i van pujar al petit mi-rador.

Van ser unes visites molt interessants concorregudes i celebrades.

4

CONCERT D’AVIS I NÉTS

Visita a Can Cadenai a Can Rosàs

5

l’experiència és la mare de la ciència

CONSELLS DEL PADRÍ I DE LA PADRINA

Ara que la calor ens estreny de veritat , si voleu apagar la set, la padrina us recomana una beguda natural molt re-frescant .

Agafeu una gerra d’aigua fresca de la nevera. Afegiu-hi una mica d’infusió de farigola, suc de llimona i una cullera-deta de mel. Us passarà la set en un moment.

Resulta que a casa dels pa-drins tenen dos gats que es fan les seves necessitats allà on els sembla. La padrina ho ha solucionat tal com us ho explico:

Ha posat una mica de pe-bre o nou moscada allà on s’embruten i no han trigat gens a fer les seves necessi-tats a la caixa de sorra que els hi ha preparat.

Voleu un consell de pagès “Terra bona si no reposa es torna sorra”

Antoni Mallol

6

“D’aquí 3.500 milions d’anys s’acabarà tot”

J. Wagensberg

El sol mana sobre la Terra, que mama aquesta energia seva. El paisatge ( passatge que paguem a l’estiu ) és ple de nespreres d’on pengen les nespres acabant de madurar, dolces i sucoses. És el 19 de juny, Corpus, que arribem a Capellades, a l’Abric Romaní, lloc arqueològic dels neander-tals, que s’hi aturaven en el seu caminar nòmada, fa uns 30.000 anys. Ossos d’animals que es cruspien, restes de fogars, pol-len, etcètera, donen als científics informació de com era la fauna, flora, clima i aquells antics. Es devien trobar amb els nostres re-besavis, els sàpiens, però no es van barrejar. Sempre caminant, de mar a muntanya, reposaven a la balma, potser per un part; després tal vegada anaven a la cova del Toll o a un altre lloc adequat. Es van extingir en tenir menys capacitat innovadora que els sàpiens. Aquest jaciment és el més important del món mun-dial del paleolític mitjà i confien a trobar-hi restes humanes. En el grup, algú creu notar un alè neandertal... Com devien ser ?

Carbonat calci, travertí, fusta conservada, com una estaca per recol·lectar; no hi ha als museus fustam tan antic. ( Aquets ele-ments també són a Banyoles, allà el poblat, no neandertal,

crònica sortida a Capellades

TRES TROSSOS D’HISTÒRIA

té 5.000 anys. L’audiovisual i l’excel·lent guia fan veure com vi-via aquell grupet de gent. Tenen peces extretes a més o menys profunditat, algunes ens les dei-xen tocar : Mandíbula i dents de cavall, un copròlit de hiena ( res-ta fecal )... Ens regala trossets de sílex modern i ens agafen ganes d’anar a buscar-ne.

Adéu i cap al Molí Paperer, antic però recent, només uns 70 anys. S’ hi fa el paper de mode artesà ( de barba, de fumar, fi, gruixut ) i per encàrrec. Una peça expo-sada ensenya fulles i papallones, ben bonic. Allà, una altra excel-lent guia ens fa treballar, tasca lenta i feixuga; no la nostra, que imita la seva, limita l’esforç. Tot ho iniciava el drapaire recollint roba vella per les cases. Els vint-i-cinc aprenents treballaven de sol a sol a canvi del menjar i un vestit a l’any. Triadores, espolsa-dores ... La roba vegetal era ren-tada, estovada i remenada; tres setmanes de fermentació i força pudor. Trencat el teixit, tancat el procés, en part. De sol a sol, “xi-quixiqui, espera que la gota sigui fina”. Gran maquinària i soroll, la roda de fusta al rec, movent molta aigua, remor de gran tem-pesta. Dura tasca per fer paper de molts colors, preciós.

Adéu a la guia, bona i amena, a la bassa i els ocells que canten, al cereal madur a punt de sega. A les tres !! anem cap al restaurant,

7

crònica sortida a Capellades

TRES TROSSOS D’HISTÒRIA

enganxat a la reserva de carros que visitem després. El Museu del Traginer mostra la història del transport, des del mitjà més senzill : una mena de trineu que hvist a les pel·lícules d’indis ( quan els nous americans els ma-taven i expulsaven de les terres seves; en aquell trineu fet senzi-llament hi arrossegaven malalts i ferits. Aquí, podria passar quel-com semblant? ). Carros, selles, eines diverses, omplen tres pisos del museu, ben interessant. Som allà el dia del nou rei, fa estrany no saber-ne res, si a Madrid hi ha hagut incidents o no. ( Més tard ens assabentem que quatre banderes republicanes no s’han pogut dur lliurement, visca la democràcia espanyola!) Arribem a una sella de muntar perfecci-

onada i el senyor ens recorda –bones explicacions- que Felip V va prohibir que els catalans les uséssim !!! Seguim, veiem que el més difícil és fer un carro. Hi ha el tir de nou cavalls que duia 700 picarols, tots amb so diferent. El carreter sabia la posició dels ani-mals pel so dels cascavells.

Es consumeix un dia ple de co-neixements, convivint. Un poeta (Panero) recordava les hores en què junts van ser feliços... Algú pensa en aquell lloc, allà dalt a l’ Univers, potser a Tità, que és l’únic del sistema solar, a part de la Terra, on hi cau la pluja, len-ta, suau, calladament.

MARIÀNGELA ROVIRA

8

Recorre la viasilenciosamente.

Va de pueblo en pueblosusurrando sus secretos.

El tren suelta el humoporque quiere

soltar sus malos pensamientos.Cuando cierra la puertaencierra sus secretos.

Genís Llansó, 9 anys

LA LLÀGRIMA

La llàgrima surtquan tu plores.

Surt i té forma de punxa.És transparenti és molt maca.

Per a miés com brillant

i màgica.Xènia Llansó, 7 anys

EL CIELO

El cielo es bonito como el mar,que es su compañero.

El cielo es libre como todo el mundo.Incluso cuando llorase deshace a trocitoscomo un cristal roto.

Por la noche el cielo tiene visitantesque son las estrellas

que brillan como el sol.El cielo guarda todo lo que tu deseas.

Núria Llansó, 9 anys

Néts d’ Isabel Castells

Genís, Xénia i Núria han escrit...

REBOMBORI Són escrits fets pels néts dels nostres socis

9

macramé, retalls, punt de mitja, brodats

El taller de manualitats tèxtils

Seguint amb els tallers, un del més actius és el del tèxtil. Entro, i em trobo a la sala un grup de vuit persones -tot dones- amb el cap baix i ben atentes al tre-ball. M’atenen molt amablement Montse Roura i la Carme Martí.

Com va sorgir el taller de cos-tura? És un dels primers que es crea al Casal. Ara fa uns 15 anys es posa de moda el macramé com a element de decoració, ja que permet quantitat de formes i colors. Aleshores Francesca Pallerola engega el taller al que ràpidament s’hi sumen altres in-teressades.

Quins treballs acostumeu a realitzar? Una vegada el macra-mé decau, es posa de moda el patchwork, que consisteix a co-sir diferents retalls de roba amb els que es poden confeccionar un munt de peces: “bosses”, es-tovalles, cobertors, coixins i al-tres. La gràcia consisteix a sa-ber combinar els colors, inclús podem arribar a efectuar obres d’art i quadres abstractes. Un al-tra modalitat clàssica és el punt de mitja de llana, arriben a for-mar jerseis, bufandes, guants entre altres (punt darrera punt, cal d’una paciència infinita).

També hi ha qui cus robes? inclús hi ha qui confecciona pe-ces de vestir, de tota mena. És tan ampli el ventall de possibili-tats que ofereix la costura tèxtil que acostumen a canviar de tèc-nica i treballs. Com que el treball

és personal i creatiu, tot depèn de la saviesa i ofici de cadascú. N’hi ha que tenen molta habili-tat manual “manetes” i enginy. Unes més que altres.

Pel què puc veure, em sem-bla que us ho passeu molt bé?. Si això ja ho pots ben dir. Nor-malment, el grup de vuit a deu persones, més aviat, diríem som companyes amb molt bona ente-sa. La majoria fa temps que as-sistim al taller i ens estimulem a millorar, en realitat no hi ha mestres, entre nosaltres ens anem explicant les tècniques i sorgeixen les idees. Existeix més aviat un esperit de col·laboració, de trobada i ànsia per passar-ho bé. En certa manera, ens ser-veix de teràpia, d’entreteniment i treball que ens fa oblidar de les cabòries. Tot el que són treballs manuals és compartir, com és el cas, ens fa que ens obrim als al-tres i sempre resulta gratificant per a l’esperit.

Ja veig que sou molt treballa-dores. Què feu de les peces un cop enllestides? En principi es fan obres funcionals, bé sigui per a la llar i per vestir, destina-da a la família, o s’acostuma a regalar a amics o al Casal. A fi-nal de curs (juny) muntem una mostra col·lectiva.

Ja ho sabeu, si us agrada la costura, la Montse i la Carme us assessoraran i ajudaran a per-feccionar-la.

Emili Sempere

10

Ingredients per a 4 perso-nes: 12 canelons, 100 gr. de to-nyina amb oli, 100 gr. de foiegras, 3 ous durs, salsa de tomàquet es-pessa i maionesa.

Bulliu els canelons amb aigua abundant i sal durant uns 15 minuts. Escorreu-los i deixeu-los en un bany d’aigua freda durant 30 minuts.

Aixafeu amb una forquilla els ous durs, la tonyina ben escor-reguda i el foiegras, barregeu-ho tot fins que quedi una pasta fina. Tasteu-ho i rectifiqueu-ho de sal.

Escorreu els canelons i este-neu-los damunt un drap, repar-tiu-hi la pasta per sobre, enrot-lleu-los i col·loqueu-los a la plata servir.

Barregeu la salsa de tomàquet ja freda amb la maionesa i cobriu els canelons preparats.

Deixeu-los reposar un mínim de 3 hores.

ACOMPANYAMENT DEMADUIXOTS PER A GELATS

Ingredients: 600 gr. de ma-duixots madurs i forts, 30 cc. de suc de llimona, 100 cc. de suc de taronja, 180 gr. de sucre, 50 gr. de mantega, 60cc. de Gran Mar-nier.

Netegeu els maduixots i dei-xeu-los escórrer durant una hora. Col·loqueu-los en un bol i barre-geu-los amb 60 gr. de sucre.

fem cuina

CUINA D’ESTIU CANELONS FREDS

i ACOMPANYAMENT PER A GELATS

Poseu una paella gran al foc amb els 120 gr. de sucre restants i la mantega, foneu-ho fins que agafi un color de caramel. In-corporeu-hi els sucs de llimona i taronja, i deixeu-ho reduir a la meitat.

Afegiu els maduixots i el suc que hagin fet, i aneu sacse-jant-los amb el suc durant uns minuts. Afegiu-hi el licor Gran Marnier i flamegeu-los.

Serviu-ho immediatament.

Nota: Resulta un acompanya-ment excel·lent per a gelats.

Mercé

11

Lija............................................Paper de vidre.Limbo........................................Llimbs.Limosna....................................Almoina.Limpiabotes...............................Enllustrador.Limpiar.....................................Netejar.Lince.........................................Linx.Lindar.......................................Confinar.Línea.........................................Línia.Lino...........................................Lli.Lio.............................................Farcell, embolic.

vocabulari

Parlem bé el català,que no costa gaire

No s’ha de dir Cal dir

12

viatge a l’Europa de l’Est

PRAGA-(BRATISLAVA)-BUDAPEST-VIENA

Quan un/a ha de fer una petita crònica del viatge del Casal, té plena consciència que no pot representar el col-lectiu. Tots hem vist el mateix però amb sensibilitats dife-renciades i, veient el mateix, hem vist coses diferents. Així, els que gaudíem de fines-tra a l’avió, vam poder veure des del cel una Terra com si fos un gran mosaic perfecta-ment harmonitzat entre tots els verds, grocs, liles... un pahwork elaborat per mans traçudes.

Castells de núvols que, pot-ser, ens permetria lliscar-nos suaument per les seves alme-nes.

Un noi de Bilbao (cabell negre i barba tancada) ens rep a l’aeroport amb veu con-tundent i el cartell de “Casa d’Avis de Valldoreix”. El Jhon esdevindrà un guia eficient i protector que ens tutelarà tot el viatge mereixent la nostra estima i una estona d’enyo-rança per la seva absència . El retrobarem algun dia?

PRAGA 1€ 25 corones.Circuit turístic entre edifi-

cis de cartó pedra?. Un conte de fades fet de pedres!. Soroll del riu Moldàvia. Places em-marcades per palaus, esglési-es i cúpules. Rellotge astronò-

mic per on passegen sans i se senten aletejos d’àngels. Ciu-tat plató cinematogràfic res-pectada per la segona guerra mundial que conserva l’essèn-cia medieval. I gent. Gentada. Angoixa. Sol i calor que ens sorprèn. Les nostres maletes de roba d’abric esdevenen fora de lloc i ens falta roba alterna-tiva per l’onada de calor que tortura l’Europa Central.

El castell de Hradcany ex-tens ple de figures i noms que conformen la història, ens aclapara i esgota. Gent.

TXÈQUIA és una petita nació de tan sols 10 milions d’habitants, moltes esglésies i un 40% de catòlics. La cate-dral és una explosió de llum per on penetra travessant vi-tralls de mil colors. El Palau reial, el carreró d’or .... en to-tal una excursió de cinc ho-res! Esgotament.

La plaça Wenceslao (que no és una plaça sinó un llarg passeig) està en el nostre re-cord amb tancs russos enva-int Txecoslovàquia.

En el barri jueu hi podem entreveure el seu cementiri de làpides amuntegades, estra-nya direcció sense ordre degut a morts sobre altres morts. En morien massa.

Ahoj! (es pronuncia ajoi) sa-

13

viatge a l’Europa de l’Est

PRAGA-(BRATISLAVA)-BUDAPEST-VIENA

ludem al Jan, el jove conduc-tor que ja havia aprés a dir-nos “bon dia”, ens porta cap a la ciutat balneari de Karlovy Vary que ens recorda Andor-ra però més rica, més boscosa i enriquida amb noms de reis, emperadors, emperadrius, dictadors, swaroskis i cristalls de Bohèmia. Repetida sensa-ció de passejar-te per un plató cinematogràfic (Casino Royal. 007).

El riu Calent cantusseja notes juguesques que, pot-ser, van sentir també Beettho-ven o Bach o Goethe.. i Hitler. Què va poder sentir a Karlovy Vary?.

El costat del guèiser em-presonat, la gent bevia l’aigua termal amb gerretes compra-des feia una estona. Us con-fesso que no em vaig atrevir a beure l’aigua sulfurosa.

Fora de ruta traspassem la frontera (ni adornar-nos!) amb Eslovènia. Breu aturada per dinar a Bratislava. 35º a l’ombra.

BUDAPEST d’Hongria (1€ 300 cero....que?) Buda i Pest estan dividides pel Danubi.

L’hongarès és una de les llengües conegudes més difí-cil. En l’escriptura hi trobem una paraula de deu conso-nants amb tan sols una vocal.

Es que dues consonants po-den formar una sol. És això!

Hongria es va aliar amb els alemanys a la primera i segona guerres mundial (se-ran rucs!) i van patir des-prestigi, aïllament, pobresa, fam i van ser dominats pels vencedors russos. En tenen molt mal record dels russos.

Buda és la part més anti-ga i, creuant el Danubi (que no és blau) vam anar a Pest. Passeig pel castell de Vajda-hunyad admirant un poble ben cuidat que ens va sor-prendre.

En el Parlament vam co-nèixer el funcionament dels escons democràtics del país i vam veure la monarquia (St. Esteban) amb la corona amb una creu torta i altres atri-buts caducs de la reialesa. Forta presència militar que impedia l’aproximació al tre-sor.

L’Opera és com una pre-ciosa caixeta de música em-bolcallada amb pa d’or. Diuen que Francesc Josep (el de Sissí) es va enfadar perquè era més bonica que la de Viena i tan sols hi va anar una vegada. Ella hi anava sovint asseguda al balcó la-teral (ma esquerra mirant l’escenari) amb mala visió de l’obra però amb bona visió de

14

viatge a l’Europa de l’Est

PRAGA-(BRATISLAVA)-BUDAPEST-VIENA

la seva esplèndida bellesa.Al capvespre, a punt de

la posta de sol, vam endins-ar-nos al plaer de la passeja-da pel Danubi amb una em-barcació per a nosaltres sols. Després d’un sopar més aviat millorable vam descansar a coberta. Pau. (sense calor, sense caminar). A la vorera vam veure una filera de saba-tes de coure que parlava d’un temps fosc de refinades cruel-tats: lligaven els jueus de dos en dos, els descalçaven vora l’aigua i en mataven un que, caient dintre el riu arrossega-va el company (potser el fill, potser la mare) dintre l’aigua on s’ofegaria.

El riu, de sobte, va esde-venir roig, com de sang. El passeig balsàmic s’acabava, nosaltres, tan lluny de casa, vam voler omplir l’aire amb desig de llibertat, el cant del Segadors va lligar-nos a l’es-perança, algú va dir: Que bo-nito!.

A la nit, ja tard, el guia amic ens va regalar la visió de Budapest des d’un elevat mirador que ens va permetre puntejar la ciutat, els ponts i els palaus que reflectits amb mil llumetes, es duplicaven dintre l’aigua.

VIENA 1€ = 1€. Calor. Mar-cador del termòmetre exterior 45º.

Viena Imperial, grans avin-gudes sense ombra. Palaus, fonts, estàtues, esglésies, olor de cavall. Ringtrasse, l’òpera, palau d’Schönbrunn de Mari Teresa emperadriu, Sissí, Napoleó. Un empatx de Sissí! Viena és Sissí, els souvenirs, el paisatge. Mite construït sobre una trilogia cinematogràfica (de Romy) que va apaivagar la tristesa de postguerra. Habitacions, despatxos, dormitoris, sa-lons...... Tot parlava d’un estil de vida dels poderosos. Potser l’assassinat de Sissí (i el nos-tre Sí-Sí del 9 de novembre?) va amplificar la seva alta figu-ra (1,72) anorèctica, cultiva-da i analitzada com un culte idolàtric, emmascarada pels cabells treballats hores al dia, que l’hi arribaven al cul.

Que li va faltar al viatge? Un somriure dels habitants de l’Europa de l’Est.

Viatger/a del Casal

15

aniversaris

RELACIÓ DE SOCIS QUECELEBREN L’ANIVERSARI DURANT EL MES D’AGOST

Mercè CampsRosa TorresJordi BeldaJoana ZaniniMargarita MasifernFrancesc RabellaIsabel MartinVictòria UrquidiTrinitat BrizMargarita BorràsRoser DiazCarme BardajíAlbert MedinaMaria Asunción BruguerasSalvador VicenteMatilde HernándezMa. Angels OliverasMariangela RoviraMargarita JuarezMaria Dolores PamiesSara SalvadorMontserrat FerrerJoan TeixidorRemedios ToránMaria Trinidad AsensioJosep Maria CastellóLorenza García

Joan Maria GiraltTrinidad IsernRamon SeguerLuisa RuizMiquel Rejat

I tots els que vulguin acompanyar a la Festad’aniversari del dissabte 23

(Cal confirmar l’assistència abans del 16 d’agost)

16

Que difícil és adaptar-se als can-vis! El teclat és més dur, la lletra més clara (això ja va bé). Haig de fer servir el ratolí. Té dificultats amb el català, el cursor s’encalla...d’aquí uns dies espero que sigui història passada.

Ara fa un sorollet (com un timbre llunyà), què deu ser?. Mentre em dei-xi continuar...això és un misteri.

El que passa és que no sé encara fer funcionar aquest nou aparell que per cert me l’han regalat. M’he que-

dat sense el portàtil al qual havia aconseguit, mitjanament, acostumar-m’hi i he de ser àgil per a tornar al sistema nou.

Això em fa pensar en el que em costa adaptar-me a nous canvis o també a reptes per a conèixer noves tècniques i em consolo pensant que potser “és cosa de l’edat” i que ens passa a tots els jubilats, avis o gent gran com vulgueu dir-ne, però... no ens hem de deixar vèncer per la mandra i encara que repre-senta un esforç s’ha de fer.

En aquest punt he establert un diàleg amb la meva consci-ència:

-Isabel: però ja he lluitat prou amb tantes coses...

-Consciència: això t’ha fet forta i t’ha mantingut activa i present.

-Isabel: ho he provat i hi perdo molt de temps...

-Consciència: el temps és per aprofitar-lo. Quan ho hagis après ja no serà tant.

-Isabel; vinga, paciència i endavant. T’has guanyat una giga de memòria i ara va més ràpid... amb voluntat te’n sortiràs.

amb bona harmonia

Estic provant un ordinador nou

17

notícies de notícies

Notícies

HORARI DEL CASAL AGOST I SETEMBRE

DE 16:30 A 20 H.

**********TANCAREM PER VACANCES

del 25 al 31 d’agost.

**************LA CORAL ESCLAT DE GERMANOR

COMENÇARÀEL DILLUNS 8 DE SETEMBRE

A LES 16:30 H.

**************Les classes “Exercicis de salut”

de Maria Armengolcomençaran el dijous 4 de setembre

a les 11:15 h. com sempre.

*********************

CINEMA

Dimarts 5 a les 18:00 h.

Pequeñas mentiras sin importanciaDimarts 12 a les 18:00 h.

Big FishDimarts 19 a les 18:00 h.

Yo creo en ti

(L’argument de les pel·lícules a la web)

18

TANCAREM PER VACANCESdel 25 al 31 d’agost

23, dissabte. A les 18:00 h. Festa d’aniversari per als nas-cuts el mes d’agost. (veure llistat i que confirmin l’assistència).30, dissabte. A les 9:30 h. del Casal d’Avis. Sortida de viat-gers cap a Menorca.

SETEMBRE05, divendres. Retorn dels viatgers de Menorca.08, dilluns. A les 9:30 h. Missa a l’església de Sant Cebrià. Recordem Pere Bordes.

FESTA MAJOR DE VALLDOREIX: Comencen els campionats:Inscripcions al Casal d’Avis de

l’11 al 22 d’agost i de l’1 al 4 de setembre

01, dilluns. A les 16:30 h. Campionat d’escacs.01, dilluns. A les 16:30 h. Campionat de billar.01, dilluns. A les 16:30 h. Campionat de dòmino.06, dissabte. A les 9:00 h. Campionat de petanca.

13, dissabte. De 10.00 a 14:00 h. El Casal d’Avis participarà a la Trobada d’entitats. Farem el Mercadet a la Pl. del Casal de Cultura. Venda d’objectes per continuar el nostre projecte Rwanda. Esperem la vostra col·laboració ja sigui portant ob-jectes de “qualitat” per vendre com, també comprant.

14, diumenge. De les 14 a les 18:00 h. Concurs de paelles amb ball a la tarda a l’Escola Ferran i Clua.Inscripcions al Casal d’Avis fins el DIVENDRES 5 de setem-bre.

Recordem Ma. Lluïsa Grau dona vital i alegre que participava a la Coral dels Avis, venia a les excursions i feia broma amb el Pere. També recordarem el seu comiat tan sentit i emotiu preparat pels seus néts

agenda

Calendari d’activitats no fixes del mes d’agost

19

DillunsDies 4, 11 i 18A les 16:30 h. Tarda lúdica.A les 16:30 h. Ping-pong.

DimartsDies 5, 12 i 19A les 17:00 h. Jocs.A les 18:00 h. Cinema al Ca-sal (veure notícies)

DimecresDies 6, 13 i 20A les 16:30 h. Tarda lúdica.A les 16:30 h. Ping-pong.A les 16:30 h. Perruqueria.

agenda

Calendari d’activitats fixesdel mes d’agost

DijousDies 7, 14 i 21A les 16:30 h. Tarda lúdicaA les 16:30 h. Ping-pong.A les 16:30 h. Perruqueria.

DivendresDies 1, 18 i 22A les 16:30 h. Tarda lúdica.A les 16:30 h. Ping-pong.

DissabteDies 2, 9, 16, 23 i 30A les 10:00 h. Petanca.

20

Catalunya a lo largo de su historia siempre ha demostrado ser un pueblo muy valiente, defendiendo sus orígenes, sus costumbres y sus gentes.En un país destrozado tras una guerra civil, empieza a luchar con coraje viviendo en un sin vivir.Dejándose sus entrañas consigue tener la industria más grande de toda España.Con ello pudo acoger a toda la emigración que se entendía por Catalunya como los hilos de una araña.Yo me vine a Catalunya porque de mucho trabajar y poco ganar, la vida era muy dura.A punto de cumplir los veinte años me vine de Extremadura, tierra que siempre recuerdo, cuando me pongo a hablar de ella lo hago con alaban-zas, porque en mi mente siempre están los recuerdos de mi infancia.Pero cuando hablo de Catalunya, ésta ya es mi tierra, si alguien la ofende me siento ofendido.No consiento que nadie insulte, en ella he tenido lo que en ningún otro sitio había conseguido.Tengo dos hijos que aquí han nacido, aquí se han criado, aquí han estu-diado y aquí han crecido.Catalunya, ésta es su tierra, la que siempre han conocido y a la que siem-pre han querido.Desde los años sesenta que yo llegué a esta tierra muchas etapas aquí se han vivido, pero ¿Qué está pasando en ésta última que el vivir de cada día se hace más duro y vemos cómo se nos ahoga el futuro?Esta etapa hay que luchar para dejarla en el olvido.Porque las nuevas tecnologías y las malas gestiones nos han invadido.Siempre me ha sorprendido y de ello he aprendido que el buen catalán cuando se siente caído siempre ha encontrado una cuña.Para que nunca caiga su Catalunya.Porque Catalunya es grande, fuerte y valiente, de coraje esta llena.Una de sus grandes frases es “anem per feina”Sabrá salir adelante con la ayuda de todos los ciudadanos.Desciendan de donde desciendan hay que agarrarse de las manos para hacer un cordón humano y, bailando una sardana seguir queriendo a esta tierra que en su día nos tendió su mano.

Con afectoFederico Velarde

Con afecto...

A NUESTRA CATALUNYA