Castellón - Fira i Festes de la Magdalena 2016

Llibre de la Festa

3

FIRA I FESTES DE LA

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

MAGDALENA • 2016

DEL 27 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ • CASTELLÓ DE LA PLANA


Sumari

Descarrega aquesta revista al teu telèfon

Les persones autores dels escrits esfan responsables del seus continguts.

Edició:Patronat Municipal de FestesJunta de Festes de Castelló

Direcció:Ximo Górriz

Equip Redactor:Adrián Nebot, Nelo Melchor

Portada:Basada en el cartell oficial d’Ivan Rodríguez

Fotografia:Rogelio Cruella

Disseny i maquetació:Edicions MICTel. 93 799 07 07www.revistesamida.cat

Imprimeix:Editorial MIC

Enquadernació:Editorial MIC

I.S.B.N.: 978-84-940273-2-1

Dipòsit Legal: CS-77-2012

Des de l'equip redactor volemexpressar el nostre agraïment a totsels col·lectius que han participat enla realització d'aquesta obrasense la seua inestimable ajudahaguera estat impossible la seuarealització.

EDITORIAL ...........................................................................................................4

SALUTACIONS D’AUTORITATS ..............................................................................5

REINES I CORTS D’HONOR MAGDALENA 2016 ...................................................11

JUNTA CENTRAL FALLERA ................................................................................32

FEDERACIÓ DE FOGUERES DE SANT JOAN ........................................................34

AVANÇ DEL PROGRAMA DE FESTES MAGDALENA 2016 ....................................38

JUNTA DE FESTES

Composició de la Junta de Festes .................................................................49

Records de la Magdalena 2015

Reina 2015. Dunia Gormaz Campos .........................................................50

Reina Infantil 2015 Cristina Batalla Serret ...............................................52

Repàs al cicle fester:

Moments del cicle fester ............................................................................54

Imposició de Bandes ..................................................................................56

EL CAN VI EN LES FESTES

Origen i simbolisme de la gaiata. Antoni J. Gascó Sidro .............................59

La gènesi de l’era moderna de la consagració de la primavera

a la manera castellónenca. Vicente Cornelles Castelló ..............................61

De ‘Pubilla i en Fanecaes’ a la Gaiata 20, Raval Universitari.

Chelo Pastor ..................................................................................................64

Les colles al món de la festa de Castelló. Joan Josep Trilles i Font ...........67

1988: més que un canvi, una revolució en l’estructura

de les festes. José Luis Serrano ...................................................................70

Evolució i itinerància dels espectacles pirotècnics en les festes

de la Magdalena. Luis Oria Domènech .........................................................74

La Magdalena del canvi. Beatriz Pascual Ventur .........................................79

COL·LE CTIUS FESTERS (GAIATES, ENS VINCULATS, COLLES)

Gaiates

Salutació President de la Federació Gestora de Gaiates ..........................81

Totes les gaiates .........................................................................................82

Ens vinculats ........................................................................................122

Germandat del Cavallers de la Conquest ................................................122

LXI Violant d´Hongria i Dames de Companya ........................................124

Colla del Rei Barbut .................................................................................126

Colla Bacalao ...........................................................................................128

Host del Castell Vell .................................................................................130

Moros d’Alqueria ......................................................................................132

Festes de Carrer ......................................................................................134

Colles

XVI Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado ...............................137

Colles ........................................................................................................138

Cavallers Templers de Castelló ...............................................................141

Editorial

Benvolguts amics, benvolgudes amigues…La Magdalena 2016 se’ns presenta matinera, ben matinera

i plena d’energies per a omplir d’alegria els carrers de Castelló. La ciutat és un llenç en blanc sobre el qual, els pròxims dies, es

començaran a dibuixar somriures, càntics, sons, olors… tot un seguit d’emocions que ens portaran en volandes fins el quart diumenge de

Quaresma.Però abans, ara mateix, vivim en l’expectativa. Estem vigilants per anticipar

qualsevol signe de festa, des del cartell anunciador a les lluminàries dels carrers, des dels caus gaiaters en ebullició a les colles que es preparen per a la setmana

més intensa de l’any.Com és obvi, per a la nova Junta de Festes de Castelló, aquesta no és una Magdalena

qualsevol. Amb tota la il·lusió, s’han preparat unes celebracions ambicioses, seguint el consell de Bernat Artola. Unes festes dignes de nom i de fets que

volen evolucionar i créixer d’acord amb l’audàcia dels qui, en 1945, van donar la configuració actual a la nostra setmana gran. Amb l’esperit autocrític i renovador dels qui, en 1988, van fer un pas endavant perquè la festa fóra un poc més plena i

de tots els castellonencs.Hui, la festa es troba davant d’una nova cruïlla, la que marca la societat del

segle XXI, amb noves preguntes que exigeixen noves respostes. Des del respecte a la tradició, a l’essència de les festes de la Magdalena, és

clar, però també decididament valentes per fer possibles unes festes cada vegada més integradores i amb més projecció.

I ací venen manifestes, per raons de tradició, les festes que Castelló fa seguint la llum antiga. Us

convidem a seguir-la amb nosaltres.

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016DEL 27 DE FEBRER AL 6 DE MARÇ • CASTELLÓ DE LA PLANA

5

SALUTACIÓ

El poble de Castelló ha fet de les seues festes una part molt impor-tant de la seua vida. Les diverses

manifestacions que tenen lloc al llarg de tot l’any ens permeten no sols mantenir vius alguns costums entranyables que formen part de la nostra identitat; tam-bé ens animen a exterioritzar la nostra alegria, a compartir moments feliços i a mirar cap al futur amb optimisme.

Les festes castellonenques, que tenen en les festes fundacionals de La Magda-lena la seua màxima expressió, integren un gran nombre de tradicions d’orígens molt distints, i també són un espai obert a tots els que vulguen prendre part ac-tiva en la vida de la ciutat, a tots els que treballen per enfortir els lligams que uneixen als veïns des de qualsevol àmbit.

Amb el pas del temps els castellonencs han sabut enriquir el seu calendari fes-tiu amb l’entusiasme i la col·laboració activa de milers de persones, unides en diferents institucions i entitats. El caràcter popular que tenen totes les celebracions ha sigut sempre un dels seus trets més evidents i també una de les claus que explica el seu èxit com també ho ha sigut l’esforç desplegat per tots els que des de la Junta de Fes-tes, que enguany enceta una etapa de renovació de persones i projectes, llui-ten per donar un major realç a les fes-tes castellonenques, per potenciar els seus valors i per difondre’ls en totes les direccions.

Les pàgines del Llibre de la Festa són un immillorable testimoni d’un treball

ben fructífer. Gràcies a elles hem pogut seguir, amb el pas del temps, l’evolució de les grans celebracions de la ciutat i també la d’aquelles altres menys cone-gudes però que mantenen viu l’esperit festiu en tots els barris i en qualsevol època de l’any.

Són aquestes mateixes pàgines del Llibre de la Festa de 2016 les que em permeten ara fer arribar, tant als que treballen des de la Junta de Festes de Castelló com a tots els veïns de la ciutat, la meua salutació més afectuosa acom-panyada per una forta abraçada. •••

Ximo Puig i FerrerPresident de la Generalitat Valenciana

Salutació del president de la Generalitat Valenciana

El caràcter popular que tenen totes les celebracions

ha sigut sempre un dels seus trets més evidents i també una de les claus

que explica el seu èxit com també ho ha sigut l’esforç desplegat per tots els que des de la Junta de Festes, que enguany enceta una

etapa de renovació de persones i projectes, lluiten per donar un major realç a les festes castellonenques,

per potenciar els seus valors i per difondre’ls en totes les

direccions.

FIRA I FESTES DE LA


6

SALUTACIÓ

Quan l’origen d’una festa es perd en l’antigor i el seu fulgor creix en el present, el seu futur està garantit.

És el cas de les festes fundacionals de Castelló, l’etern retorn de la primavera a la Plana, que enguany s’avança com anunci d’alegria que esclata amb l’ener-gia de tota una ciutat.

Els carrers de la capital acolliran en uns dies a milers de visitants i els cas-tellonencs és segur que els acolliran de manera que ningú se senta foraster. La Magdalena es viu al carrer i els seus valors són els d’una terra oberta i els

d’una cultura que viu amb naturalitat la participació i que potencia la Mediterrà-nia com una manera de viure i gaudir la vida.

El dia del Pregó, tota la província farà seua la ciutat en eixe calidoscopi d’emo-cions que travessa les generacions per donar-se la mà en el recorregut de la primera cavalcada de festes. Deixar-se atrapar per la barreja de sensacions que ens deparen els sentits mentre avança la representació dels nostres pobles és com emprendre un deliciós viatge per totes les nostres comarques. Un viatge

que mai cansa perquè la riquesa etnolò-gica i la diversitat de les tradicions és un combustible inesgotable.

Des de la Diputació, vull convidar-vos a gaudir al màxim amb uns dies molt es-pecials i així mateix, aprofite per traslla-dar a la nova Junta de Festes els millors desitjos en aquesta nova etapa. El seu èxit serà el de tots.•••

Javier Moliner GargalloPresident de la Diputació de Castelló

Saluda del president de la DiputacióEls carrers de la capital acolliran en uns dies a milers de visitants i els castellonencs és segur que els acolliran de manera que ningú se senta foraster. La Magdalena es viu al carrer i els seus valors són els d’una terra oberta i els d’una cultura que viu amb naturalitat la participació i que potencia la Mediterrània com una manera de viure i gaudir la vida.

FIRA I FESTES DE LA


7

SALUTACIÓ

Respecte. Emoció. Orgull. Felicitat. Són els sentiments que m'assal-ten cada any a mesura que s'acos-

ta la setmana gran de Castelló. La que rememora la nostra essència com a po-ble i ens retorna als nostres orígens per a ajudar-nos a escriure el present i el futur; la que desplega nou intensos dies de convivència; de germanor; de color; de llum; de música de dolçaina i tabal; i de recuperació de tradicions gràcies al treball incansable d'entitats com la Jun-ta de Festes i els col·lectius als quals representa, autèntica columna vertebral de les nostres festes fundacionals i a qui des d'aquestes línies tinc l'enorme plaure de dirigir-me.

“Ja el dia és arribat…”. La Magdale-na 2016 arriba. I amb ella aflora de nou l’emoció, el respecte, la felicitat, l’orgull, els nervis continguts en escoltar els primers repics des del Fadrí previs al

viatge als orígens al que ens condueix la Romeria de les Canyes. Sentiments que segueixen intactes després dels anys transcorreguts vivint de ple com a cas-tellonera les festes de la meua ciutat. Però el ‘formigueig’ torna, i ho fa amb més força si cap enguany, per l'honor que suposa viure aquesta Magdalena per primera vegada com a alcaldessa. I no vull que cesse mai, perquè la capaci-tat de seguir emocionant malgrat el pas del temps és una mostra que la Magda-lena és una festa viva.

Viva perquè respira. Perquè uneix. Per-què omple de somriures i felicitat cada racó de la ciutat. Perquè abraça el vi-sitant. Perquè creix i evoluciona sense perdre, per açò, un àpex de les seues arrels. Perquè és font de riquesa i de progrés. Perquè anhela traspassar fron-teres i situar a Castelló com a referent gràcies a la seua declaració com a Festa

Saluda de l’alcaldessa de Castelló Remar en la mateixa direcció. Aquesta és la clau per a arribar a bon port, perquè les Festes de la Magdalena seguisquen sent un referent de cohesió i d'identitat com a poble.

d'Interès Turístic Internacional, un reco-neixement lluitat, i merescut, que des de l'Ajuntament anem a defensar i im-pulsar amb el suport inestimable de la Junta de Festes.

Remar en la mateixa direcció. Aques-ta és la clau per a arribar a bon port, perquè les Festes de la Magdalena se-guisquen sent un referent de cohesió i d'identitat com a poble. I a aquest tre-ball ‘braç a braç’ amb la Junta de Festes és al que, des de l'Ajuntament, dedica-rem tota l'obstinació, perquè el repte és gran: aconseguir que les nostres festes fundacionals seguisquen il·lusionant, i emocionant. Seguisquen sent, en defi-nitiva, unes festes vives, amb futur. •••

Amparo Marco GualAlcaldessa de Castelló

FIRA I FESTES DE LA


8

SALUTACIÓ

Saluda de la regidora de Festes de Castelló

El 27 de febrer. La Magdalena de 2016 arriba enguany matinera, però amb força. Castelló fa olor ja de pólvora, la

de la mascletà de l’Anunci, el punt de parti-da d'unes festes fundacionals que conver-tiran els carrers de la ciutat en un apara-dor cultural i lúdic gràcies a un programa d'actes que conjuga en una perfecta sim-biosi la tradició i el respecte a la identitat com a poble, de la mà de cites ineludibles com la Romeria de les Canyes, la desfilada de Gaiates, el Pregó o l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó; i la voluntat d'innovació de la nova Junta de Festes, plasmada en un major protagonisme del concurs de mas-cletaes o l'impuls al Festival d'Animació i Música de Magdalena.

Amb la il·lusió intacta malgrat les nits en vetla i l'esforç intensiu de les últimes

setmanes per a dotar a Castelló de les millors festes fundacionals, no puc sinó agrair la dedicació i generositat dels qui integren la Junta de Festes per fer rea-litat el repte marcat: convertir aques-ta edició magdalenera en una cita que es recorde en l'imaginari col·lectiu per la diversitat d'activitats, l'harmonia, la participació i una projecció internacio-nal a l'alça.

Precisament per a potenciar aquesta projecció de la Magdalena, declarada, amb orgull, Festa d'Interès Turístic In-ternacional, la Magdalena ha sigut més protagonista que mai en la fira Fitur de Madrid amb una recreació de la Rome-ria per a donar a conèixer l'acte amb el qual Castelló rememora els seus orí-gens, el retorn al Castell Vell.

Fer possible unes festes com la de les Magdalena suposa tot un desafiament que no seria possible sense l'esforç incansable del Patronat de Festes, col·lectius festers i, per descomptat, de la Junta de Festes, que ha fet possible que ara, amb la Magdalena a punt d'arrancar, estiguem preparats per a recollir els fruits que ofereix la setmana gran castellonera.

Des d'ací vull convidar tota la ciutadania a “traure l’amor de pena”, com enuncia Bernat Artola en el ‘seu’ Pregó, i a gaudir en aquests dies d'un intens calendari festiu que conjuga l'exaltació de la tradició i els costums del po-ble de Castelló amb una aposta decidida per la modernitat i la innovació.•••

Sara Usó AlíaRegidora de Festes

Precisament per a potenciar aquesta projecció de la Magdalena, declarada, amb orgull, Festa d'Interès Turístic Internacional, la Magdalena ha sigut més protagonista que mai en la fira Fitur de Madrid amb una recreació de la Romeria per a donar a conèixer l'acte amb el qual Castelló rememora els seus orígens, el retorn al Castell Vell.

FIRA I FESTES DE LA


9

SALUTACIÓ

Saluda del president de la Junta de Festes

Com a president de la nova Junta de Festes, és un plaer adreçar-me a vosaltres per primera vegada a

través d’aquestes pàgines. En nom de tot el meu equip, us salude amb la se-guretat que compartim l’estima per les nostres festes i l’ambició de fer-les mi-llors dia a dia. Cada any, al voltant del tercer diumenge de cada Quaresma, la Magdalena ens uneix per commemorar el simbolisme de la fundació de la nostra ciutat. Du-rant nou intensos dies, renovem a través de la festa el compromís que tots tenim

amb el projecte comú que compartim i construïm cada dia: la nostra ciutat.

Les festes de Castelló són per a viu-re-les al carrer, per a compartir cada moment amb amics i per a gaudir jun-tament amb quantes persones ens vi-siten aquests dies. I són, també, unes festes per a fer de la ciutat la casa de tots, on tothom se senta acollit, d’acord amb el nostre caràcter mediterrani. Hi ha mil maneres de viure la festa, perquè el protagonisme és del poble de Caste-lló. Entre tots transmetem, generació a generació, la força de la tradició que ens

identifica des de fa més de 750 anys. Vull acabar desitjant-vos unes magní-fiques festes. Recordeu que ho seran gràcies al treball anònim de moltes persones que, en els diferents col·lec-tius implicats, també esperen amb il·lusió aquests dies. La seua tasca és la millor garantia d’èxit i assegura el futur dels valors que ens agermanen com a castellonencs i castellonenques. La Magdalena 2016 ja està ací. De tots depèn que siga inoblidable. •••

Juan Vicente Bellido ZafónPresident de la Junta de Festes de Castelló

Les festes de Castelló són per a viure-les al carrer, per

a compartir cada moment amb amics i per a gaudir juntament amb quantes

persones ens visiten aquests dies. I són, també, unes festes

per a fer de la ciutat la casa de tots, on tothom se senta

acollit, d’acord amb el nostre caràcter mediterrani.

REINES I CORTS D’HONOR 2016

FIRA I FESTES DE LA


11

Reina i Reina Infantil

FIRA I FESTES DE LA


12

Reines i Corts d'Honor

FIRA I FESTES DE LA


13

Reines i Corts d'Honor

FIRA I FESTES DE LA


14

Fa ara 9 anys vaig aplegar al mera-vellós món de les gaiates. Però la meua relació amb les nostres fes-

tes fundacionals es remet a molt temps abans. De ben menudeta junt amb els meus pares i amb els amics que confor-maven la colla, matinava per a pujar a la nostra volguda ermita i com no, feia un mosset en Sant Roc, eixia a la Cavalcada Infantil repartint caramels i confeti des del carromato vestida de llauradora, mi-rava embovada els monuments gaiaters a la desfilada de gaiates i -com no- espe-rava sempre amb moltes ganes veure-la a ella, a eixa xiqueta i a eixa dona que portava una preciosa banda verda i que al seu pas tot Castelló aplaudia, pareixia que estava vivint un somni. Somni que tota dona castellonera vol-dria complir.

El meu vincle amb la nostra ciutat i les nostres festes existeix de fa molt de temps, però aquests anys que he tingut la sort de formar part d’un sec-tor, s’ha fet més intens. Vaig arribar a la Gaiata 1, “Brancal de la Ciutat”, gràcies a Mar, una molt bona amiga meua, que va ser Dama de la Ciutat el 2006. Ella em va fer descobrir les nostres fantàs-tiques festes des de dins d’una gaiata. Gaiata a la qual he tingut l’honor de re-presentar passant per tots els càrrecs, col·laboradora, dama d’honor, madrina d’honor i madrina. Tots ells han tingut alguna cosa especial, però si he de des-tacar algun, és el que vaig ostentar el passat cicle fester, el 2015, com a ma-drina. Gràcies a la comissió que ha es-tat al meu costat en tot moment i que sempre m’ha mostrat la seua estima, he pogut viure una de les experiències més boniques que pot tindre una caste-llonera dins del seu sector, ser màxima representant del mateix. Va ser gràcies a això que vaig poder compartir milers de moments al llarg de l’any amb unes xiques meravelloses, noves amistats que van arribar per a quedarse al meu costat, per això sens dubte és un any que portaré sempre al meu cor i que mai oblidaré.

Però si em pensava que ací acabava el meu camí per les festes de la nostra ciutat, el meu particular somni, estava molt equivocada, tota dona castellone-ra, com he dit abans, somnia amb arri-bar al més alt, però també és un somni que es veu tan llunyà... Per això aquell 31 de juliol del passat any, en rebre la inesperada cridada de l’alcaldessa la felicitat no podia ser major. Tot i que no m’ho acabava de creure notava que hi havia un somriure permanent a la meua cara i que l’emoció es palpava en l’am-bient. Però no va ser fins a l’esperada imposició de bandes que vaig començar a creure que el somni s’havia fet realitat,

que jo era la Reina de Castelló per a la Magdalena 2016, jo era

eixa xica que veia i aplau-dia, quan era menuda.

En eixir de l'ajunta-ment per primera vegada, el meu cor va ser un es-clafit d'emocions que no vaig poder parar, veure a tots

els castellonencs al meu costat en un

dia tan important com aquest... l'únic que pen-

sava era: Gràcies, moltes grà-cies Castelló, per donar-me aquest mo-ment que per sempre recordaré plena d'emoció i amb el meu millor somriure! Açò només era el començament d'un any que com em deia tot el món seria meravellós e inoblidable, però he de dir-vos que es queden curts. Aquest any està superant totes les meues expec-tatives. Des del començament ha estat ple de vivències, de persones, de sen-timents, que mai podré explicar en pa-raules. L’únic que pense és mantenir els ulls ben oberts, per a no perdre’m cap moment d’aquest magnífic any, perquè se que sóc una privilegiada i us promet que ficaré tota la meua energia en re-presentar a la ciutat de Castelló com es mereix.

Aquell 12 de setembre es donava l'eixi-da al cicle magdalener en el qual jo ana-va a viure experiències úniques, un nou món s'obria per a mi i jo no podia ser més feliç. Des del minut zero, en cada presentació de gaiata, en cada acte, en

cada processó, a cada segon, he cone-gut a gent fantàstica, persones amb les quals he tingut el gust de mantenir una conversa i que m'han ensenyat molt, no només de la nostra festa i de les nostres tradicions, sinó també com a persones, milers de consells, rialles, en definitiva, “felicitat festera” que li dic jo. La gent de Castelló sou això: festa, tradició, orgull i amor per la nostra ciutat i per eixe motiu sempre és necessari reconéixer i agrair a les gaiates, a les festes de carrer, a les colles i als ens vinculats, la seua dedica-ció, la seua passió i les seues ganes per-què la cultura de Castelló s'engrandisca any rere any i que nosaltres puguem gaudir d'ella.

Tot eixe esforç es veu reflectit quan arri-ben les nostres festes fundacionals, en eixa setmana en la qual els carrers de la nostra ciutat s'omplin de soroll, de dolçaina i tabal, de bruses i pantalons mil ratlles, de faldes, manteletes i da-vantals. Eixa setmana en la qual tre-molaré amb tot Castelló en cada mas-cletà, esperaré l'emocionant moment d'escoltar al pregoner, matinaré per a pujar, com marca la tradició, a la nostra volguda Magdalena i com no l'esperada Ofrena, li duré emocionada un ram de clavells a la nostra Mareta i al final de la setmana amb una sensació de tristor però felicitat a la mateixa vegada pujaré al balcó de l'Ajuntament per a donar per acabada, un any més, la setmana més màgica de la nostra ciutat.

Açò és només un xicotet repàs de tot el que passarà al llarg de la nostra setma-na gran, setmana en què Castelló escla-ta en forma de llum, música, pólvora i emocions que com a castellonencs te-nim el privilegi de viure.

Però si amb algú he gaudit i estic gau-dint aquest cicle fester tan especial per a mi és amb elles, les dones, les xique-tes i els xiquets que conformen les corts d'honor. Madrines, madrines infantils i presidents infantils, sou els màxims representants dels vostres sectors, junt amb ells viureu una setmana de Mag-dalena immillorable i al llarg d'aquest any es convertirán amb la vostra família festera, viureu moments junts que sem-pre recordareu, com les nits al palau, les vesprades en el cau, els sopars i molts

Reina de les Festes de Castelló 2016

l meu vincle amb la nostra ciutat i les

nostres festes existeix de fa molt de temps, però aquests anys que he tin-gut la sort de formar part

d’un sector, “Brancal de la Ciutat”, s’ha fet més

intens.

Carolina Tárrega Beltrán

FIRA I FESTES DE LA


16

Reina 2016

moments mes que faran que aquest any un acompanye sempre i que quan el re-cordeu es dibuixe al vostre rostre un gran somriure. Gràcies per la vostra amistat.

I no, no m'oblide de vosaltres, no ho po-dria fer mai. Vosaltres petites però tan grans… vosaltres que amb cada somriu-re, cada paraula i cada gest m’ensen-yeu coses noves dia rere dia, sempre pendents de tot. Maria, Balma, Esther, Berta, Maria i Anna, seguiu donant-me grans moments perquè són els fan que un any com aquest siga meravellós.

Però no només aquestes sis xiquetes estan compartint aquest recorregut amb mi. Tinc la sort de contar al meu costat amb sis dones castelloneres de cap a peus, Alba, Laia, Marta, Verònica, Estefa-nia, Inma i Marta, Na Violant 2016. Vosal-tres que m'ajudeu i aconselleu, incondi-cionals amb les que estic vivint un munt d'emocions que arribaran al cim a la set-mana de magdalena. Gràcies, només puc donar-vos les gràcies, per estar sempre al meu costat, per cada paraula, per eixes mirades que ho diuen tot, perquè sense vosaltres res haguera sigut igual.

I com no tu, la meua meitat, la sorpre-sa més gran d'aquest any inoblidable, mai haguera imaginat ni per un instant que poguera arribar algú a la meua vida amb qui només amb una mirada o amb un apretó a la mà, ens entenguérem i sí, aquest any hi ha passat. Lola, eres una gran Reina infantil, divertida, responsa-ble i amanida per a tot. No se com t'ho fas però sempre tens la paraula correc-ta, controlat fins al mínim detall i això diu molt de tu, d'una castellonera de qui els xiquets de Castelló poden estar molt orgullosos.

FIRA I FESTES DE LA


17

Reina 2016

Però res d'açò haguera pogut ser sense la Junta de Festes, sempre cuidant-nos, sempre amb un gest amable, pendents de què no ens falte res. Gràcies pel vos-tre esforç incansable i la vostra dedica-ció. Gràcies per donar-me moments i experiències que mai oblidaré.

Però si hi ha algú que està al meu cos-tat sempre, que passa hores de son, que s'encarrega d'amanir-lo tot per a què isca perfecte, que m'ho dóna tot sense esperar res a canvi, és la meua família, a la que els estaré eternament agraïda

per poder viure aquest any, per poder viure aquesta experiència que m'està fent tan feliç.

Castelló, ciutat de llum, pólvora i tradi-ció, tu que des de la primera mescletà ens deixes clar que estem de festa, que comença la tan esperada i màgica set-mana gran, la carrera d'emocions que ens durà del somriure més vertader a les llàgrimes més emotives en un tan-car i obrir d'ulls. El Pregó, les gaiates, l'ofrena a la nostra Mareta un mar de noves experiències, que estic segura

gaudirem tots junts. Ús convide a re-córrer els carrers de la nostra ciutat a olorar la pólvora i sentir el terratrémol de les nostres mascletades, que se us fiquen els pèls de punta en escoltar al pregoner cantar els versos de Bernat Artola, que li porteu preciosos clavells a la nostra Mareta i que ens acompanyeu en aquest viatge per la nostra història, per les nostres tradicions. Perquè les nostres festes són "orgull de genealo-gia". •••

Sempre, MAGDALENA

FIRA I FESTES DE LA


18

Reina Infantil 2016

Hola! sóc Lola, tinc 12 anys i es-tudie 1er. ESO a l’Institut IES Ca-minàs. Les assignatures que més

m’agraden són les matemàtiques i la geografia, i les meues aficions són les Festes de la Magdalena.

Bé, encara recorde el dia en el que, els meus pares, em van dir, el que tantes i tantes vegades havia volgut sentir. Per fi, després de molt de temps, insistint, ho havia aconseguit.

Anàvem a formar part d’una comissió gaiatera i el meu somni de poder lluir el vestit de caste-llonera, que tant esti-mava, s’anava a con-vertir en realitat !!!

Però no creieu, que això va ser el co-mençament d’una vida magdalenera !!!

Jo he gaudit de les nostres tradicions des de ben xicoteta. Amb tres mesos, el meu ramell de flors ja estava als peus de la nostra mareta el dia de l’Ofrena.

A partir d’ací, sí.Sóc d’eixes xiquetes que només les nos-tres regines criden el Magdalena Vítol,

ja comencem a comptar els dies que falten per a la propera Magdalena.

Any rere any, anava fent-me major i cada vegada, el meu cor bategava més ràpid quan s’apropava la nostra setma-na gran.

Però, com vos contava al principi d’aquest article, no va ser fins l’any 2010, quan gràcies a la meua insistèn-

cia i, com no, a la dels meus tios Manolo i Sally, i sobretot del

meu germà Aarón (que en això també em va aju-

dar moltíssim), vaig formar part, oficial-ment d’una Comis-sió de Sector.

El meu currículum fester, passa per

dos anys com a Dama d’Honor del Portal de

l’Om, al 2012 Madrina d’Honor infantil i al 2013 Ma-

drina infantil de la meua gaiata.

Quins records!!! Un any que mai oblidaré, un any en el que vaig tindre l’honor de re-presentar a tots els xiquets del Portal de l’Om amb una gran comissió al meu cos-tat, que em van fer sentir molt orgullosa de pertànyer a la meua gaiata.

Durant aquest temps, vaig tindre la sort de conèixer de prop a la Regina infantil 2012, Carla Collazos. Estar al seu cos-tat em feia somniar. Què es deu sentir, portant la banda verda? Em preguntava cada nit.

El destí va voler que al 2014, formara part junt a cinc xiquetes meravelloses de la Cort d’Honor de la immillorable Regina infantil, Beatriz Iturralde.

Juntes, vam riure, vam jugar, vam gau-dir, però sobretot, jo vaig aprendre mol-tíssim.

El 2014 era etern, però va acabar.Dos anys després, una trucada de telè-fon, va canviar bruscament la meua vida.

Eixe plujós 31 de juliol, no l’oblidaré mai. Sobre les sis de la vesprada, la trucada més desitjada, es feia realitat. L’alcal-dessa n’Amparo Marco, em preguntava si volia se la Regina infantil de les Festes de Castelló. Eixe moment, va ser el més feliç de la meua vida. A partir d’ací, tot va canviar.

Comença un ritme frenètic.El poquet que vaig dormir eixa nit, ho vaig fer somniant. Un somni ple de somriures. De somriures Magdaleners que, molt de matí, anava a conèixer.

Lola Marco Alors Reina infantil de les Festes de Castelló 2016

Durant aquest temps, vaig tindre

la sort de conèixer de prop a la Reina infantil

2012, Carla Collazos. Estar al seu costat em

feia somniar.

FIRA I FESTES DE LA


20

Reina Infantil 2016

El més gran, el més elegant, el més fe-liç... el de la meua Regina i des d’eixe moment, de tots els castellonencs... Carolina.

Em vaig adonar de sobte, que acabava de conèixer a una germana major.

Junt amb ella, Inma, Estefania, Veróni-ca, Alba, Laia i Marta.

Però, en faltaven sis molt importants per a mi.

El somriure més responsable era el d’Ana... simpàtica, divertida i sobretot, molt bona amiga.

El somriure més tímid era el de Balma... la més menuda del grup, a la que estime molt.

El més inquiet i nerviós era el de Maria Villach... un terratrèmol, molt afectuosa.

El més conegut era el de Berta... sem-pre al meu costat des del principi, jocs i rialles al nostre cau ens han fet grans amigues.

El somriure més afectuós el d’Esther... sempre amb ell al rostre i molt xarrado-ra... un encant.

I per acabar, el més graciós, el de Ma-ría Collados... molt simpàtica i sobre tot molt castellonera.

Totes elles, van ser des del primer mo-ment el suport perfecte per a una Re-gina.

Tots eixos somriures que ja formen part de la meua vida per sempre.

Començàvem a sentir els aplaudiments i el calor del poble de Castelló a la plaça Major, en eixe primer acte, en que l’al-caldessa de la ciutat ens presentava ofi-cialment.

Passaven els dies i cada vegada estava més prop l’11 de setembre. El dia que tant havia estat esperant. El dia de la Imposició de Bandes.

Recorde cada instant d’eixe dia perfec-tament. La meua gran obsessió era no ficar-me nerviosa, per poder viure cada segon, cada instant... no volia perdre’m res !!!

FIRA I FESTES DE LA


21

Reina Infantil 2016

I de veres que ho vaig aconseguir, fins és clar... quan va arribar el moment més im-portant... Però ara poseu-vos al meu lloc... qui no es posaria nerviós quan en obrir-se les portes de la platea del nostre teatre, es troba a tot un poble als peus de la seua Re-gina? Això és impossible!!!

Una vegada dalt de l’escenari, continua-ven els moments emotius. El primer... veure aparèixer al meu coixiner... bé, en este cas, coixinera... amiga i com-panya... Paula Gascó. Quin honor ser la primera Regina en tindre coixinera!!!

A continuació, evidentment, el més gran... el millor. N’Amparo Marco m’imposava la banda verda... No puc explicar els senti-ments d’eixe moment. L’orgull i la satis-facció que sentia i sobretot l’agraïment

cap als meus pares, per deixar-me ser... la xiqueta més feliç del món.

I va ser uns minuts més tard, quan, en-tre mirades de complicitat, la meua Re-gina de l’any 2014, però sobretot gran amiga, Lara Sos em va sorprendre fi-cant-me l’agulla que subjectava eixa banda verda.

A partir d’ací, els actes es multiplicaren, tant dins com fora de la nostra ciutat.

He tingut l’honor de conèixer ja a mul-titud de gent, d’entre els quals voldria destacar a les màximes representants de les nostres festes germanes, a Sofia Soler, Fallera major infantil de València i a Daniela Guzzardo, Bellea del Foc in-fantil d’Alacant.

Espere amb gran impaciència la nostra setmana gran. L’inici de festes amb eixa gran mascletà, els versos de Bernat Artola de la veu del nostre pregoner, el record dels nostres avantpassats pujant a l’ermita, tot l’esforç de les Comissions de Sector quan cau la nit del tercer diu-menge de Quaresma, l’Ofrena a la nos-tra patrona, amb tota la meua estima i també, com no, l’últim crit del Magdale-na Vítol, que de segur vindrà acompan-yat d’un mar de llàgrimes...

Desitjant que tots pugueu gaudir amb mi, d’aquestos moments... em despe-disc amb moltíssima estima.•••

Lola.

FIRA I FESTES DE LA


22

ALBA CLOFENT RAMOS

Amb 20 anys, Alba Clofent Ramos estudia el 3er curs del Grau de Dret (del qual va fer el primer curs a la Univer-sitat de València) a la Universitat Jaume I.

Li agrada prou viatjar i conèixer altres cultures, però el que més fa en el seu temps lliure és ballar, sobretot ballar musi-cals, i per això mateix forma part d'un grup de ball que té com a principal objectiu ajudar a les Gaiates a les seues presenta-cions realitzant espectacles i balls.La seua trajectòria festera ha estat arrelada a la Comissió del Tir de Colom. De 1996 a 2003 va formar parte de la seua co-missió infantil, en 2004 va ser la madrina d'honor infantil i en 2005, Madrina infantil. De 2010 a 2013 va passar a ser dama d'honor de la comissió major, en 2014 madrina d'honor i, en 2015, justament 10 anys després del seu primer càrrec, Ma-drina del sector. Enguany, espera que formar part de la Cort d'Honor de la Reina siga una experiència inoblidable en la seua memòria.

MARIA VILLACH I RODRIGUEZ,

Nascuda en Castellon el 12 de Febrer de 2006. Té 9 anys i estudia 4º de Primària en el Col·legi Isidoro Andres Vilarroya. Va començar des de molt xicoteta en Centre

Aragones de Castellon i en la Ilustrisima Cofradia de la Sang i des de fa quatre anys pertany a la comissió de la Gaiata 2 Fadrell, com a col·laboradora, Madrina d'Honor 2014 i despréscom a Madrina en el 2015. Les seues aficions són el ball, la gimnàstica Rítmica i patinar. El que mes li agrada de les fes-tes de la Magdalena són la Cavalcada Infantil, la Desfilada de Gaiates, el Cos Multicolor i la Romeria.•••

Els seus actes preferits de Magdalena són el Pregó i la Des-filada de Gaiates, seguides de l'Ofrena a la Mare de Déu del Lledó, Patrona de la ciutat. •••

Dam

es d

e la

Ciu

tat

FIRA I FESTES DE LA


23

MARÍA COLLADOS MARZÁ

Va néixer a Castelló fa 11 anys. Estudia 5è de Primària al CEIP Isidoro Andrés Villarroya. Una de les coses que més li agrada és estar amb les seues amigues i jugar, i

a més fa natació i pàdel.Des del 2008, forma part del món de la festa. La seua trajec-tòria festera ha estat sempre a la Gaiata 15, Sequiol. En 2008 com a col·laboradora, del 2009 al 2013 com a Dama Infantil, en 2014 va ser Madrina dHonor i en 2015, Madrina Infantil. Justament l’any passat va rebre el Fadrí d’Or infantil.Els actes que més li agraden de les festes de la Magdalena són la Desfilada de Gaiates i la Romeria. Confia que enguany serà inoblidable per a ella i la resta de la Cort d’Honor infantil.•••

Dam

es de la Ciutat

ESTEFANÍA CLIMENT MORENO

Estefanía Climent Moreno té 22 anys i estudia el Grau en Química en la Universitat Jaume I. Entre les seues afi-cions, destaquen les de fer esport, llegir o cuinar. Porta

8 anys com a membre de la Comissió de la Gaiata 15, Sequiol, dels quals 4 anys (2010-2013) ha estat dama d’honor, un any (2014) madrina d’honor, i finalment, en 2015 va ser Madrina del sector. Els seus actes preferits de Magdalena són el Pregó, la Romeria i la Desfilada de Gaiates. •••

FIRA I FESTES DE LA


24

Damas

ANA ESCUDERO MONGE

Té 11 anys i estudia sisè curs de Primària al CEIP Bisbe Climent, les seues assignatures preferides son les Cièn-cies de la Naturalesa i les Ciències Socials. El que més

li agrada fer és anar a classe de gimnàstica rítmica i a Judo. També forma part del cor de música del col-legi.Sent passió per les festes de la Magdalena i ha de donar les gràcies d’això als seus iaios materns i al seus pares, que han estat vinculats durant molts anys a estes festes tan merave-lloses i han sabut transmetre eixe amor per elles.Va entrar a les gaiates al 7 anys, en el 2012 y 2013 com a Dama d’honor infantil y en 2014 com a Madrina Infantil en la Gaiata 10.En 2015 va tornar a ser Madrina Infantil de la Gaiata 1 “Bran-cal de la ciutat”, on va ser un any molt especial que mai ho oblidarà.El actes que més li agraden de la setmana de la Magdalena són la Desfilada de Gaiates y l’Ofrena a la Verge de Lledó.Està molt il.lusionada per aquest any tan meravellós que està segura serà inolvidable junt a la seua Reina Lola i a la resta de la Cort d’Honor, que des del principi han fet una gran pinya “perquè son unes xiquetes meravelloses”.

INMA ADSUARA MIRALLES

Treballa d'administrativa a Unión de Mutuas de Castelló. I estudie a l'Escola Oficial d'Idiomes el Grau Superior de Valencià. Porta dos anys en la Gaiata 10 "El Toll" i l'any

passat va ostentar el càrrec de Madrina.Entre altres aficions li agrada llegir i viatjar.Li agraden tots els actes, en especial la Cavalcada del Pregó, la Romeria de les Canyes, la Desfilada de Gaiates però també es-pera amb molta il-lusió l'Ofrena a la Mare de Déu del Lledó.•••

Dam

es d

e la

Ciu

tat

FIRA I FESTES DE LA


25

Damas

LAIA TIRADO ALCÁNTARA

Té 20 anys i estudia Ciències de l’activitat física i l’esport a la Universitat d’EUSES. Porta 20 anys en les Gaiates i 15 d’ells, concretament a la Gaiata 11, Forn del Pla. Els ac-

tes que més li agraden són el Pregó, la Romeria de les Canyes i l’Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó. •••

BALMA ALONSO MIRAVET

Balma Alonso Miravet té 9 anys i estudia quart de Primària al col·legi Izquierdo. Ha estat dama infantil de la Gaiata 10 El Toll els anys 2012 i 2013, i en 2014 va ser Madrina d'Honor, per arribar a ser Madrina en 2015, coincidint amb el mandat del seu pare com a president. Balla a la Nova Escola des dels 5 anys i els actes que més li agraden de les festes són la Rome-ria i la Desfilada de Gaiates. Entre les seues aficions, destaca anar en bicicleta i jugar al pàdel. Li agrada molt la platja, però també anar d'excursió per la muntanya. •••

Dam

es de la Ciutat

FIRA I FESTES DE LA


26

Damas

MARTA BALADO FERRER

Té 19 anys i estudia 1er de Belles Arts i Conservació de Béns Culturals a Universitat Politècnica de València. En el seu temps lliure li agrada pintar, anar al cine, escoltar

música i eixir amb els seus amics. Des que tenia 3 anys ha format part de la comissió de la Gaiata 6, Farola Ravalet.Durant aquest temps, ha estat dama d’honor infantil, col·labo-radora, dama d’honor, i en el 2015 va tenir la satisfacció de ser la màxima representant del seu sector com a Madrina. A més de la Gaiata, també ha estat vinculada a altres activitats fes-teres com els Dançants del Corpus, i ha après balls regionals des que era ben menudeta.Quant a la setmana de la Magdalena, els seus actes pre-ferits són la Desfilada de Gaiates i la Romeria de les Can-yes. També li encanten les mascletaes, sobretot la primera, perquè marca l’inici de la nostra setmana gran. Espera que aquesta Magdalena la visquem tots junts intensament per-què siga inoblidable.•••

ESTHER RENAU LLEÓ

Esther Renau Lleó té 11 anys i estudia al colegi Isidoro An-drés Villarroya, on la seua assignatura favorita són ma-temátiques. El que més li agrada fer en el temps lliure

es dibuixar o escriure. Desde molt menuda està al món de la festa; només tenia 2 anys i ja era dama d’honor, i als 8 va es-devenir Madrina d’Honor de la Gaiata 3, Porta del Sol, sector del qual va ser Madrina als 9 anys. A l’any següent va ser Ma-drina Infantil també, però amb la Gaiata 13, Sensal. Li agrada tot, de les festes de la Magdalena, però especialment l’emoció de l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó. Vol que enguany siga “inoblidable” i espera guardar-ne un gran record. •••

Dam

es d

e la

Ciu

tat

FIRA I FESTES DE LA


27

Damas

BERTA MONTAÑÉS SELMA

Berta Montañes Selma té 10 anys, va néixer a Castelló i cursa Quart de Primària al Col.legi Ntra. Sra. de la Con-solación. La seua principal afició és a viure amb inten-

sitat les Festes de la nostra Ciutat; per això forma part de la Gaiata 8, “Portal de lÓm” des de lány 2009.Des de xicoteta ha viscut les nostres Festes junt als amics de la seua gaiata i dáltres col.lectius festers com a Dama Infantil, com a Madrina d´Honor Infantil, i especialment com a Madrina Infantil la passada edició magdalenera del 2015.Enguany té “lórgull” de continuar la història festera de la seua familia com a Dama de la Ciutat Infantil 2016, doncs la seua mare ja va ser Madrina i Dama de la Ciutat,; el seu pare President de la Junta de Festes i a lány 1991 la seua tia, Car-men Selma, va ser Regina Infantil.Tots els actes de la setmana de Magdalena tenen quelcom especial per a Berta, però també gaudeix de la festa tot l’any, cosa que li fa sentir-se “una xiqueta molt afortunada” que espera viure plenament la Magdalena 2016 junt a la resta de xiquets i xiquetes de la nostra Ciutat. •••

Dam

es de la Ciutat

VERÓNICA PRADAS BARREDA

Té 27 anys i ha estudiat Administració i Direcció d’Empreses i un Grau Superior d’Educació Infantil. Actualment treballa com administrativa en un club de futbol de Castelló.

Des de ben menudeta té dins de seu cor el món de la festa, una relació que començà als 4 anys ballant al Grup de Ball de les Escoles Pies i va continuar a l’Escola de Dansa Castelló fins fa un parell d’anys. Ballar balls regionals durant 20 anys fa que siga una de les seues grans passions.Va entrar a formar part de la Gaiata 4 L” Armelar ja fa onze anys, en l’any 2005, on va estar tres anys com a Dama d’Honor, un com a Madrina d’Honor i altres tres com a col·laboradora. També va formar part de la Junta de Festes com a col·labora-dora durant dos anys. I a la fi, l’any passat, es va complir el seu somni de ser Madrina de Sector.Enguany està molt orgullosa de ostentar el càrrec de Dama de la Ciutat de la cort de la Reina Carolina i espera viure amb intensitat cadascun dels actes junt a la resta de la Cort i junt a la seua germana Andrea, que aquest any ostenta el càrrec de Madrina de L’Armelar. Els actes que més li agraden son la Romeria a la Magdalena, la desfilada de Gaiates i l’ofrena de flors a la Mare de Deu del Lledó.•••

FIRA I FESTES DE LA


28

Cort d'Honor

ALBA CLOFENT RAMOS • Dama de la Ciutat

ESTEFANÍA CLIMENT MORENO • Dama de la Ciutat

CAROLINA TÁRREGA BELTRÁN • Reina

INMA ADSUARA MIRALLES • Dama de la Ciutat

FIRA I FESTES DE LA


29

Cort d'Honor

LAIA TIRADO ALCÁNTARA • Dama de la Ciutat

MARTA TENA SOLER • Na Violant d’Hongria

MARTA BALADO FERRER • Dama de la Ciutat

VERÓNICA PRADAS BARREDA • Dama de la Ciutat

FIRA I FESTES DE LA


30

Cort d´Honor Infantil

LOLA MARCO ALORS • Reina Infantil

BERTA MONTAÑÉS SELMA • Dama de la Ciutat Infantil

BALMA ALONSO MIRAVET • Dama de la Ciutat Infantil

ESTHER RENAU LLEÓ • Dama de la Ciutat Infantil

FIRA I FESTES DE LA


31

Cort d´Honor Infantil

ANA ESCUDERO MONGE • Dama de la Ciutat Infantil

MARIA VILLACH I RODRIGUEZ • Dama de la Ciutat Infantil

MARÍA COLLADOS MARZÁ • Dama de la Ciutat Infantil

FIRA I FESTES DE LA


32

Junta Central Fallera

Els valencians entenem la festa d’una manera especial: vivim les nostres celebracions intensament,

recuperant l’espai públic com un lloc per a la convivència de veïns i ciutadans. I això, que pot resultar un valor difícil de

mesurar en paràmetres econòmics, fa de la nostra una societat més rica. Eixa, si haguérem de jutjar les festes pels seus beneficis socials, seria la seua principal aportació: bastir una xarxa de complicitats, una càlida xarxa de rela-cions humanes que contribuïxen a fer barri i a fer ciutat. Però, a més, les festes ens connecten amb els nostres orígens, amb les ge-neracions que ens han precedit i que en el seu moment trobaren en la festa una manera de projectar-se en el futur, ac-tualitzant i renovant el llegat que al seu torn van rebre dels seus majors. Això es fa més palés encara en una festa com la vostra, en què rememoreu aquell tras-llat que va donar lloc a la fundació de Castelló. Eixe «orgull de genealogia» que tots els anys s’escampa pels carrers de la capi-tal de la Plana no és sinó expressió de la nostra identitat com a poble, la de tots els valencians. Perquè això són també les festes, una manifestació de la nostra singularitat, que es manifesta quan ens vestim a l’antiga, en l’ús festiu de la pól-vora, en la creativitat que els nostres ar-tistes exhibixen als carrers, en la música de les bandes o de les colles de tabal i dolçaina...

Alicia Moreno Morales, Fallera Major de València 2016

FIRA I FESTES DE LA


33

Junta Central Fallera

I això passa als carrers de Castelló du-rant la Magdalena, però també passa en les Falles de València o en les fes-tes de moltes altres localitats de les nostres comarques, perquè les festes també ens vertebren de dalt a baix, ens fan compartir il·lusions i senti-ments. Per això, quan el calendari ens ho permet, els ciutadans de València ens desplacem a Castelló a viure la festa plena i sabem que ens trobarem a casa, i així és com desitgem que se senten els ciutadans de Castelló quan visiten les Falles. Esperem que eixe sentiment de fraterni-tat es renove un any més, i que els veïns i visitants de Castelló puguen gaudir d’eixa renovada alegria popular que són les nostres festes. •••

Pere Fuset i TortosaRegidor de Cultura Festiva

de l’Ajuntament de ValènciaPresident de la Junta Central Fallera Sofia Soler Casas, Fallera Major Infantil de València 2016

FIRA I FESTES DE LA


34

Salutació de la Federació de Fogueres de Sant Joan

Em complau adreçar-me a tots vos-tès per quart any consecutiu per a desitjar que visquen unes grans

Festes de la Magdalena, ja que així que-da palés la magnífica relació que s’esta-bleix entre les nostres dues festes ger-manes, en un moment en què sembla que res no perdura, perquè necessitem que tot es resolga amb immediatesa. Tanmateix, la germanor de què fem gala també en aquestes pàgines demostra que els qui tenen molt en comú poden afermar les seues relacions en aquests punts concomitants.

Si han vist mai la Regina de les Fes-tes de la Magdalena junt a la Bellesa del Foc d’Alacant, tant en el cas de les adultes com de les infantils, hauran observat l’amistat que s’estableix en-tre elles i la complicitat que naix entre ambdues. Doncs bé, elles són només un bon exemple del vincle existent en-tre les nostres dues ciutats i les nostres

dues Festes, perquè entre Castelló de la Plana i Alacant i entre les Festes de la Magdalena i les Fogueres de Sant Joan els lligams són ben ferms i ben forts. Gràcies a la tradició mediterrànea que dóna importància a la llum i al foc sem-pre estarem units.

Castelló i Alacant són ciutats molt sem-blants, ciutats on la vida als carrers és cabdal i on la llum del sol medite-rrani fa goig i il·lumina de manera que som l’enveja de tot aquell que no la té diàriament. Per això, rebem un gran nombre de visitants durant els nostres dies grans i els rebem amb els braços oberts, esdevenint els millors amfi-trions, per a què tots se senten com a casa. I això mateix m’ha passat a mi i els meus acompanyants quan hi hem anat a les Festes de la Magdalena, fins al punt que ens hem sentit part de la ciutat, la seua gent i la seua vida.

Quan vostès passegen pels carrers en aquestes dates i s’apropen a veure les gaiates, pensen en mi i en tots els vi-sitants que se sorprendran i quedaran meravellats en contemplar com la seua ciutat viu les seues festes fundacionals, perquè vostés seran el millor exemple per a ells, per a nosaltres, de tot allò que suposa el vítol de la Magdalena. I sé que ho faran perquè el tarannà medite-rrani es caracteritza per l’hospitalitat i la generositat, cosa que es tradueix en germanor.

Llavors, només em resta que els dies que ara s’enceten els porten alegria i felicitat a tots els habitants de la seua ciutat i a tot aquell que s’aproxime a viu-re’ls amb vostès.

Manolo JiménezPresident de la Federació de les Fogueres

de Sant Joan d’Alacant

FIRA I FESTES DE LA


35

Federació de Fogueres

Bellesa del Foc dÁlacant • CARMEN CABALLERO SERRA

Bellesa del Foc dÁlacant • DANIELA GUZZARDO GONZÁLEZ

FIRA I FESTES DE LA


36

Federació de Fogueres

Bellesa del Foc d’Alacant Infantil i les seues Dames d´Honor

Marina Espinosa García • Andrea González Camús • Paula Vázquez de Agredos Jiménez Victoria Esteve José • María Ponce Balaguer • Altea Gadea Ribera

Bellesa del Foc d’Alacant i les seues Dames d´Honor Elena Herrero Correoso • Yaiza Heras Torres • Itziar Cutillas Izura • Alba María Olmos Ortuño

Desirée Ruiz Pérez • Laura Ponce Rodríguez

CARTELL 2016AUTOR: Iván Rodríguez Piquer

FIRA I FESTES DE LA


38

Avanç del programa de festes Magdalena 2016

DISSABTE 27 “De la festa, la vespra”, Dia de la província• Recepció de les delegacions

convidades en la sala de l’Excm. Ajuntament i lliurament de distincions

• ANUNCI OFICIAL DE FESTES, amb el llançament de carcasses commemoratives de la 72ena edició de la nova etapa, focs aeris i GRAN

MASCLETÀ a càrrec de PIROTECNIA TURÍS (Guanyadora del CONCURS de “Mascletaes” “Ciutat de Castelló” - Magdalena 2015) al carrer Sta. Mª Rosa Molas (al costat de la Plaça del Primer Molí)

• MESÓ DE LA TAPA I LA CERVESSA a la Plaça d’Espanya (antiga estació)

• Obertura del Mercat Gastronòmic de Castelló a la plaça de Sta. Clara

• Inauguració de la XLVII EDICIÓ DEL MESÓ DEL VI, ubicat a la Plaça de la Muralla

• Inauguració del recinte gastronòmic CARPA DE LA CERVESSA, ubicat a l’antic recinte de Fires i Mercats (junt a l’Avgda. de la Mar)

• Inauguració de la FIRA DEL BOU i EL RACÓ TAURÍ, ubicats davant de la Plaça de Bous

• Inauguració de l’envelat del Centre Asturià de Castelló, instal.lat a la plaça de Tetuán

• HOMENATGE AL REI EN JAUME I, al seu monument, organitzat per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta

• CAVALCADA DEL PREGÓ. Manifestació popular i etnològica on es ressalta la Mitologia, Història, Costums i Folklore de Castelló i les seues comarques, partint del carrer Sant Roc

• TRADICIONAL VOLTEIG DE LA CAMPANA “MARIA” anunciant la vespra de la FESTA

• ENFAROLÀ DEL CAMPANAR a la plaça Major. En finalitzar, correfocs

• MAGDALENA DJ’s FESTIVAL al recinte de concerts de Castelló

FIRA I FESTES DE LA


39

Avanç del programa de festes

DIUMENGE 8 “Magdalena, festa plena”• En eixir el sol, TRADICIONAL

VOLTEIG DE LA CAMPANA “VICENT” que anuncia la solemnitat del dia. GRAN DESPERTÀ al carrer de Sta. Mª Rosa Molas, a càrrec de la Pirotècnia PEÑARROJA

• REPARTIMENT DE CANYES I CINTES als romers a la Plaça Major

• Concentració de participants a la Mostra de Vehicles Engarlandats al carrer Governador, i lliurament de premis del concurs

• MISSA DE ROMERS a la cocatedral de Santa Maria. En acabar, ROMERIA DE LES CANYES, que presidida pel clergat de la Cocatedral de Santa Maria, Reines de les Festes, Dames de la Ciutat, madrines de les Gaiates, Junta de Festes, corporació municipal i autoritats, es traslladarà al ERMITA DE LA MAGDALENA. En arribar a l’ermitori, repartiment del típic rotllo magdalener. A l’ermitori s’oficiarà missa solemne i es cantaran els antics gojos

• Visita de la Reina a la Mostra de Vehicles Engarlandats

• Al peu del turó de la Magdalena, DEGUSTACIÓ D’UNA MONUMENTAL PAELLA

• Tornà de la Romeria, que presidida pel clergat, Junta de Festes, corporació municipal i autoritats, partirà des de l’Ermita de la Magdalena fins la Cocatedral de Santa Maria

• A Sant Roc de Canet, recepció per part de l’ermità, Cap de Colla “El Pixaví” a Autoritats i Romers, amb llançament de coets i traques. Cant dels Gojos i Dansà Popular. Repartiment de “rollets” oferts per la Junta de Festes amb la col·laboració de la Colla “El Pixaví”

• Visita dels Romers al convent de les Carmelites Descalces de S. Josep i cant dels Gojos

• Arribada de la “Tornà de la Romeria” a la Basílica de Lledó. Recepció per part del Prior de la Basílica, i del President i Junta de la Reial Confraria a autoritats i romers, amb llançament de salves i cant dels GOJOS i la SALVE

• La “Tornà de la Romeria”, precedida pels Vehicles Engarlandats, fa la seua entrada a la ciutat pel “Forn del Plà”, on tindrà lloc el tradicional acte de “LES TRES CAIGUDES”, per continuar després pel centre de la ciutat. Seguidament, PROCESSÓ DE PENITENTS i tot seguit, DESFILADA DE GAIATES partint del carrer Sant Roc

• Gran actuació al recinte de concerts de Castelló

FIRA I FESTES DE LA


40


DILLUNS 29• CAVALCADA INFANTIL que,

mitjançant la participació dels xiquets, rememora antigues escenes castellonenques, i una mostra d’animació infantil, partint del carrer Sant Roc

• Primera Jornada del XXII CONCURS DE “MASCLETAES” “CIUTAT DE CASTELLÓ” a la C / Sta. Mª Rosa Molas (al costat de la plaça del Primer Molí) a càrrec de Pirotècnia Tomàs

• XXVII VISITA AL “FADRÍ”, organitzada per la Colla “El Pixaví”

• Primera Jornada del “MAGDALENA CIRCUS”, XIX Mostra internacional de nou circ al carrer, a la plaça Hort dels Corders

• TEATRE, al Teatre del Raval

• Lliurament de Premis dels Concursos de Redacció i Dibuix per al Programa de l’Acte de Galania a la Reina Infantil de les Festes, al Saló de Plens de l’Ajuntament.

• “MOSTRA FOLKLÒRICA”

• “ENCESA DE LES GAIATES” a l’av. Del Rei en Jaume I. Exaltació del monument gaiater

• “XVI MOSTRA DE MÚSICA I FOLKLORE REGIONAL”

• SOPAR DE COLLES

• Gran actuació al recinte de concerts de Castelló

FIRA I FESTES DE LA


41


DIMARTS 1• Espectacle d’Animació organitzat per

Afanias Castelló

• Espectacle Infantil

• XXVI CONCURS DE PAELLES INTERCOLLES al Parc dels Jocs Tradicionals, organitzat per la Colla del Rei Barbut

• ‘Encierro’ infantil, que partint de la Pl. Sta. Clara, recorrerà el carrer Major fins la plaça Mª Agustina

• Segona Jornada del XXII CONCURS DE “MASCLETAES” “CIUTAT DE CASTELLÓ” a Sta. Mª Rosa Molas (al

costat de la plaça del Primer Molí) a càrrec de Pirotècnia Caballer FX

• HOMENATGE A LA TERCERA EDAT a la Pèrgola

• Segona Jornada del “MAGDALENA CIRCUS”, XIX Mostra internacional de nou circ al carrer, a la plaça Hort dels Corders


• Formació, al costat del Monument del Rei en Jaume I, de la Comitiva de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta que partirà cap a la Plaça de Na Violant d’Hongria per l’Avgda. Rei en

Jaume, Ruiz Zorrilla, Porta del Sol, Gasset, Escultor Viciano i Guitarrista Tàrrega

• MOSTRA FOLKLÒRICA

• HOMENATGE a Na Violant d’Hongria, al seu monument, per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta

• XVII MOSTRA DE MÚSICA I FOLKLORE REGIONAL

• A la Plaça Major, LLIURAMENT DE PREMIS de Gaiates i llibrets

• Especial “NIT MÀGICA”, a càrrec de Xarxa Teatre, partint de la plaça de Cardona Vives

FIRA I FESTES DE LA


42


DIMECRES 2• Espectacle infantil

• ‘Encierro’infantil, que partint de la Pl. Sta. Clara, recorrerà el carrer Major fins la plaça Mª Agustina

• Cercavila a càrrec de xarangues pels principals carrers de la ciutat

• Tercera jornada del XXII CONCURS DE “MASCLETAES” “CIUTAT DE CASTELLÓ” al carrer Sta. Mª Rosa Molas (al costat de la plaça del Primer Molí) a càrrec de Pirotècnia Germans Ferrandez

• Tercera jornada i cloenda del “MAGDALENA CIRCUS”, XIX Mostra internacional de nou circ al carrer, a la plaça Hort dels Corders


• “XVI HOMENATGE DE CASTELLÓ A LA DOLÇAINA I TABAL”

• “TOMBACARRERS”, cercavila d’animació que, partint de l’Avgda. del Rei en Jaume I, recorrerà els carrers Colón, Enmig, Porta del Sol, Gasset, Major i Colón, fins a la Av. Del Rei en Jaume I

• Castell de Focs a càrrec de Pirotècnia Caballer FX

FIRA I FESTES DE LA


43


DIJOUS 3• Lliurament de Premis del Concurs

d’Aparadors a l’Excm. Ajuntament de Castelló

• Homenatge a les empreses col·laboradores amb la Junta de Festes a la Sala de Plens de l’Excm. Ajuntament

• Espectacle infantil en la Plaça Santa Clara

• Pasacarrers de bandes internacionals amb animació en el Primer Molí (zona de “mascletaes”)

• Encierro infantil, que partint des de la plaça de Santa Clara, recorrerà el carrer Major fins la plaça de Mª Agustina

• Quarta jornada del XXII CONCURS DE “MASCLETAES” CIUTAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molas, amb la participació de Pirotecnia Gironina

• COS MULTICOLOR. Desfilada de carrosses amb batalla de confeti pel circuit format a l’Avgda. del Rei En Jaume (entre el carrer Saragossa i la plaça Clavé), acte amenitzat per les bandes del Festival d’Animació i Música de Magdalena (FAMM!)

• En la Pl. Sta. Clara, “XVII MOSTRA DE MÚSICA I FOLKLORE REGIONAL”

• “MOSTRA FOLKLÒRICA”

• TEATRE

• Festival d’Animació y Música de Magdalena (FAMM!), actuació de bandes internacionals

• Concert en la plaça Major

• Castell de focs a càrrec de Pirotecnia Hermanos Ferrández.

FIRA I FESTES DE LA


44


DIVENDRES 4• En la Plaça Santa Clara,

Espectacle Infantil

• VII Mostra Gastronòmica i Lúdica al Parc dels Jocs Tradicionals (Segon Molí), amb exhibicions de jocs tradicionals


• Cinquena Jornada del XXII CONCURS DE “MASCLETAES” CIUTAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molas, amb la participació de Pirotècnia Reyes Martí

• Segona jornada de l’Homenatge a la Tercera Edat a la Pèrgola

• GRAN DESFILADA DEL FESTIVAL D’ANIMACIÓ I MÚSICA DE MAGDALENA (FAMM!),amb la participació de companyies de teatre de carrer, grups d’animació i bandes de música internacionals. Desfilada on la fantasia i l’espectacle envolten i fan participar el públic. Itinerari: plaça de les Aules, plaça Mª Agustina, Governador, Guitarrista Tárrega, Asensi, plaça de la Pau, Gasset, Ruiz Zorrilla i Avgda. del Rei En Jaume I

• TEATRO

• “MOSTRA FOKLÒRICA”

• “XVII MOSTRA DE MÚSICA I FOLKLORE REGIONAL”

• Concert en la plaça Major

• Castell de focs a càrrec de Pirotecnia Gironina

• En el recinte de concerts, AMSTEL FEST, amb un gran concert

FIRA I FESTES DE LA


46


DISSABTE 5• VISITA DE LA REINA DE LES FESTES

I LA SEUA CORT D’HONOR, a la Llar d’Ancians Nostra Senyora del Lledó.

• FESTIVAL D’ANIMACIÓ Y MÚSICA DE MAGDALENA (FAMM!). Recepció oficial a les agrupacions participants en les sales de l’Excm. Ajuntament

• Recepció oficial a les Reines dels pobles de la província a la Sala de Plens de l’Excm. Ajuntament

• Cercavila a càrrec de xarangues pels principals carrers de la ciutat.


• Sisena jornada del XXII CONCURS DE “MASCLETAES” CIUTAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molas, amb la participació de Pirotècnia Altura.

• OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ, a la seua Basílica. Confecció per tots els participants d’una COMPOSICIÓ FLORAL

• Entrada de Moros i Cristians

• TEATRE

• Homenatge del Districte Marítim del Grau a les Reines de les Festes. A continuació, MASCLETÀ MULTICOLOR al Port Pesquer a càrrec Pirotecnia Reyes Martí

• En el Recinte de Concerts de Castelló, gran concert

• Castell de Focs a càrrec de Pirotècnia Turís

FIRA I FESTES DE LA


47


DIUMENGE 6“Magdalena VÍTOL”• FESTIVAL INTERNACIONAL

D’ANIMACIÓ I MÚSICA DE MAGDALENA. Jornada de Clausura. CONCERT EXTRAORDINARI a la Plaça Major amb l’actuació de totes les agrupacions participants al Festival i la BANDA MUNICIPAL DE CASTELLÓ

• Cercavila a càrrec de xarangues pels principals carrers de la ciutat

• Passacarrers de bandes internacionals amb animació en el Primer Molí (zona de “mascletaes”)

• Concurs de paelles a Sant Jaume de Fadrell. Organitzat per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta

• Setena jornada del XXII CONCURS DE “MASCLETAES” CIUTAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molas, amb la participació de Pirotècnia Peñarroja

• Entrega del “XXVI MASCLET D’ARGENT COLLA A MITGES”, al seu local del carrer Padre Vicent

• DESFILADA FINAL DE FESTES amb inici a avinguda Rei en Jaume I amb participació de les Bandes del FESTIVAL D’ANIMACIÓ Y MÚSICA DE MAGDALENA (FAMM!)

• En finalitzar, GRAN TRACA FINAL, a càrrec de la Pirotècnia MARTÍ de Borriana, que partint de la Plaça Major, recorrerà els carrers Vera, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla, Av. del Rei En Jaume I, Sant Vicent, Ronda del Millars, Plaça de la Independència, Saragossa, Colón, Enmig, Porta del Sol, Trinitat, Ximènez, Plaça de la Pau, Major, Plaça Mª Agustina, Sanahuja, Sant Fèlix, Enmig i Colón

• A continuació, tradicional MAGDALENA VÍTOL en la Plaça Major •••

FIRA I FESTES DE LA


49

JUNTA DE FESTES

President: Juan Vicente Bellido Zafón

Vicepresident de Programació: José Iturralde MurriaVicepresidenta de Comunicació: Lidón Barberá Jordán

Vicepresident d’Economia: José Martí NicolauVicepresidenta de Protocol: Ana Alegre Aguilar

Vicepresident d’Infraestructures-Seguretat: Fernando Torrent GuinotVicepresidenta de Col·lectius: Lledó Lleó Rubio

Secetària general: Lara Sos BoixAdjunt a la Presidència: Ximo Górriz Plumed

Vocals: Lidia López Edo

Jorge Martí ObiolNelo Melchor Jordán

David Pérez PerisJosé Miguel Rebollo y de la Rosa

Javier Roig VarochLaura Daudén VicenteLidón Batiste Salazar

Delia Sánchez GrageraCarmina Beltrán Sanfeliu

Elena Llopis GimenoAlberto Navarro Carsi

Adrián Nebot SanahujaJosé Javier Also Fabregat

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016DEL 27 DE FEBRER AÑ 6 DE MARÇ • CASTELLÓ DE LA PLANA

50

Junta de Festes

Pareix mentida el que un any et pot canviar la vida, sempre em con-sideraré una afortunada per les

grans experiències que he pogut viure durant aquests 365 meravellosos dies. Tot va començar aquella calorosa tarda de juliol, amb una trucada que suposa-ria l’inici d’una experiència nova, espe-cial i gratificant.

Sens dubte una experiència que m’ha canviat la vida, no pel fet de representar el meu ciutat durant un any, sinó perquè tot el que he viscut m’ha fet créixer i for-mar-me com a persona.

Des del primer minut van començar a envair-un cúmul de sentiments i sensa-cions impossibles de descriure amb pa-raules. Són moltes les ocasions en les que he intentat fer-ho, sense cap èxit. M’encantaria, poder explicar i fer sentir a la gent el que jo he sentit. A poc a poc el meu somni anava agafant forma, a mesura que passaven els dies i els actes em donava més adonar que el somni que jo havia tingut, de vegades conscient, altres no tant; havia deixat de ser-ho per convertir-se en el meu millor realitat.

Reina Magdalena 2015Dunia Gormaz Campos

FIRA I FESTES DE LA


51

Junta de Festes

Una pregunta molt recurrent que m’han fet en innombrables ocasions, ha estat que declarara la meva predilecció per un acte o un altre. Sonarà a tòpic, però com et quedaràs només amb un instant de l’any més meravellós que he pogut viure a dia d’avui? Si un any ja em sembla curt, em resulta impossible escollir un instant.

I si ha estat meravellós ha estat perquè he comptat dia rere dia amb persones que han aconseguit que el 2015 no tin-gués un “però”. Persones que han ca-minat al meu costat, que m’han portat de la mà, quan ha calgut m’han donat l’empenteta necessari perquè seguira el camí i no baixara el ritme.

Hi ha hagut set princeses que han fet que el nostre camí fos un conte. Aina-ra, Paula, Sara, Lledó, Inés i Patricia, juntament amb la nostra Reina Infantil Cristina, han representat la infància de la nostra estimada ciutat, de la millor manera.

Lluitant contra qualsevol contratemps perquè com en els contes, al final tot acaba bé. Per a nosaltres ha estat un or-gull poder compartir aquest viatge. Però sens dubte en aquest viatge, el destí capritxós, fent de les seues, va posar en aquest any a sis persones, sis pilars que sens dubte han estat les responsables que el record del 2015 dure per sempre. Sis persones a les que puc considerar amigues, 6 personalitats diferents, una barreja explosiva que va resultar ser perfecta. Gràcies per ser vosaltres ma-teixes, per la sinceritat i tots i cadascun dels detalls que heu tingut, no imagino un 2015 sense elles, i estic orgullosa de tenir-les d’amigues.

Un altre dels pilars de l’any han estat les nostres famílies, sempre al peu del canó, gaudint amb nosaltres i pendents que tot isquera perfecte, crec que parle en nom de totes quan dic GRÀCIES, grà-cies per ser-hi i superar totes les nos-tres expectatives.

Gràcies també a l’Ajuntament de Caste-lló, a tots els membres de la corpora-ció municipal, la Junta de Festes i totes aquelles persones que d’una manera o altra han treballat perquè tinguérem la millor setmana i el millor any de les nostres vides, sens dubte per a nosal-tres el millor.

Una vegada acabat l’any, només puc donar les gràcies. Seré redundant fins a la sacietat, perquè mai seré capaç de tornar tot l’afecte que tota la meua ciu-tat m’heu brindat. Per fer del Pregó el millor recorregut per la tradició que ha-

guera pogut esperar, de la Romeria una excursió inoblidable al nostre passat, de la desfilada de gaiates un record perma-nent, de l’ofrena a la Nostra Mareta unprivilegi i del Vítol la més vibrant sensa-ció que viuré mai.

Gràcies Castelló per un any únic, per un sentiment que recordaré tota la vida i per fer-me sentir la dona més afortu-nada del món en representar la meua estimada ciutat. Gràcies als col·lectius gaiaters, associacions, organitzacions i gràcies a tu castellonenc, perquè amb el teu afecte has convertit un any en un record perenne.

Perquè a vegades, la vida és tan bonica que sembla de veritat.

Dunia Gormaz CamposReina 2015

Junta de Festes

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016DEL 27 DE FEBRER AÑ 6 DE MARÇ • CASTELLÓ DE LA PLANA

52

Fa tot just un any, quan aquest Lli-bre de la Festa veia la llum, estava desitjosa que començara una nova

Magdalena, la meua Magdalena. Era una xiqueta alegre, feliç, responsable però alhora temorosa i expectant da-vant l’important paper que se m’havia encarregat tot just uns mesos abans. Recorde que era una vesprada plena de somnis per complir i que m’acompanyava una maleta buida que calia omplir.

El passat mes de setembre, quan vaig tornar de Sogorb i em vaig treure per última vegada la banda verda que tantes vegades havia lluït, em va envair un sen-timent de nostàlgia i de tristesa, vaig re-cordar totes les satisfaccions que m’ha-via donat i vaig pensar que havia arribat el moment de tancar aquesta maleta.

Pense que potser serà impossible fer-ho, segur que tot allò bo que em porte amb mi i el record de totes les persones que he conegut, no caben dins. Un any després, quan la nostra setmana gran ja comença a fer-se notar, seguisc sent la mateixa Cristina de sempre alegre i feliç, però amb el privilegi d’haver estat la Reina Infantil de la Magdalena 2015.

Però tots aquests records no tindrien sentit sense tots vosaltres, les perso-nes que m’heu acompanyat durant tot aquest any i que sou tan irrepetibles com la Magdalena 2015. Tots vosaltres heu donat sentit a la meua banda, la ciutat de Castelló és la que m’ha donat la força i il·lusió necessàries per a os-tentar meu càrrec amb la major dignitat possible.

Recorde amb afecte la visita als 19 sectors de la ciutat, la calor dels seus veïns i l’alegria dels xiquets de cada barri perquè arribava la Reina Infan-til. Al costat de vosaltres, gaiaters, m’he rigut, emocionat i vibrat du-rant tota la setmana, al costat de vosaltres he plorat al Magdalena Vítol i he demanat una setmana més. Espere que us porteu un bonic record de mí, jo així ho faré. Gràcies.

Reina Infantil Magdalena 2015Cristina Batalla Serret

FIRA I FESTES DE LA


53

Junta de Festes

Indubtablement, el meu agraïment més sentit és per a la meua Gaiata 1, Brancal de la Ciutat, que em va donar l’oportuni-tat de ser la seua Madrina Infantil 2014 i que en part ha fet possible que Hui estiga ací, omplint de records aquestes pàgines. Gràcies.

No vull deixar de recordar de cadascuna de les persones que han fet possible que aquest any fóra meravellós i que des de hui viatjaran a la maleta al costat de la meua banda verda: gràcies a les perso-nes que han fet possible que lluïra ra-diant en cada ocasió, indumentaristes, perruquers, estilistes, gràcies a les per-sones que m’han portat d’un lloc a un altre en els cotxes oficials, a la Policia Local que m’ha escortat en la setmana de festes, a tots els integrants dels ser-veis públics que treballaven mentre jo descansava.

Recorde amb afecte l’hora de recollida a ma casa durant les festes i els comiats a la nit quan em tornaven molt cansada. Els divertits esmorzars tots junts amb les meues dames i la Junta de Festes. Com ens rèiem! Fins que tocava po-sar-se serioses i començar a recórrer Castelló, ¡totes unes professionals!

Gràcies als mitjans de comunicació, als fotògrafs que m’han acompanyat durant tot l’any, era divertit veure’ls per les can-tonades demanant-me un somriure.

Gràcies a tres amics que m’han arrencat sentides emocions en un escenari: els meus coixiners Miguel Manjón i Carlos Vidal, i el meu galanteador Carlos Feliu.

Gràcies a la Banda Municipal de Caste-lló per dedicar-me aquest pasdoble tan bonic que porta el meu nom. Amb que emoció el vaig escoltar per primera ve-gada a l’Auditori de Castelló!

Gràcies a totes les empreses col·labora-dores de les festes i a les Cases Regio-nals per l’afecte rebut i per la seva con-tribució desinteressada a les mateixes.

Gràcies a les ciutats de València, Ala-cant i Borriana per la seua gran acolli-da. La meua emoció més sentida en re-cordar a Maria Donderis, Fallera Major Infantil de València, Carmen Domenech, Fallera Major Infantil de Borriana i a Nu-ria Menargues, Bellesa del Foc Infantil d’Alacant 2014. Al costat d’elles he tin-gut l’orgull de representar Castelló per tota la Comunitat.

Però els primers records del meu regnat són sens dubte per a Alfonso Bataller, el

meu alcalde. Recorde la seua telefona-da un 25 de juliol per preguntar-me si volia ser la Reina Infantil de Castelló i dos mesos més tard, quan m’imposava la banda verda al Teatre Principal i les paraules tan boniques que va dedicar a la meua família. Mai les oblidaré.

Gràcies a Joaquín Torres, regidor de festes 2015 i a la resta de la corpora-ció municipal, gràcies per acollir-me tan bé, per cuidar-me tant, pels detalls tan bonics que heu tingut amb mi, però sobretot per demostrar a Castelló que les festes són només això, festes, per sobre de qualsevol creença, siga del ti-pus que siga.

Gràcies per haver fet possible que en tots aquests anys el somni de moltes xiquetes castolleneres es fera realitat.

I com no! Gràcies a Jesús López, pre-sident de la Junta de Festes i a tots els seus membres. Per a mi sou l’ànima de la festa. La vostra constància i dedica-ció per fer gran Castelló fa que tingueu la meua consideració i respecte per sempre.

Gràcies a la meua família i als meus amics per estar ací encara que no es note.

La meua maleta és plena, però no seria possible tancar-la sense ficar-hi el mi-llor dels records: DUNIA, la meua Rei-na. Després de tants anys al teu costat en la nostra gaiata Brancal de la Ciutat, hem intentat representar Castelló i les seues festes amb tot l’amor que sentim per elles. Les DAMES DE LA CIUTAT, les nostres amigues grans. Les meues DA-MES, Ainara, Lledó, Sara, Patricia, Inés

i Paula, emocionades per haver viscut juntes nostra aventura més especial.

Es tanca el teló d’un any màgic. He tor-nat a la meva estimada gaiata Brancal de la Ciutat, a les nits de Palau, he es-perat ansiosa conèixer el nou cartell anunciador de les festes i d’ací a uns dies, escoltaré de nou el Pregó i veuré una altra vegada encendre els llums de les 19 gaiates.

Espere que seguim tots units pel nostre sentiment gaiater i per la nostra devoció a la nostra patrona, la Mare de Déu del Lledó.

Que el tercer diumenge de Quaresma, entre milers de romeus arribem al peu de l’Ermita, que gaudim amb la Tornà, que ens emocionem quan portem les nostres flors a Lledó, que riguem amb el Magdalena Circus i que l’olor de la polvora i el color del foc ens acompan-yen fins al Magdalena Vítol. Finalment, tornaré la vella Panderola al seu parc, la mateixa que ens va acompanyar en els meus somnis, en la qual vam pujar tots el dia de l’Homenatge a les comissions Infantils de sector, on vaig tenir el privi-legi de dirigir-me a tots els xiquets dels 19 sectors gaiaters, l’ànima de la festa, i junts vam recórrer Castelló, omplint-lo de llums i alegria. Gràcies a tots vosal-tres el meu somni s’ha complit i hem il·luminat, encara més si és possible, els carrers de Castelló.

He intentat aprofitar al màxim aquesta oportunitat que m’ha brindat Castelló i només espere que guardeu un bon re-cord de Cristina, Reina Infantil de la Magdalena 2015. Jo així ho faré. Men-trestant, ¡MAGDALENA! •••

FIRA I FESTES DE LA


54

Junta de Festes

Santa Bàrbara

Virgen del Pilar

Sant Roc de la Vila

Sant Fèlix de Cantalici

Sant Roc del Raval

Sant Nicolau

Moments del cicle fester

FIRA I FESTES DE LA


55

Junta de Festes

Immaculada Concepció

Sant Roc del Pany de Santo Domingo

Sant Roc de Vora Sèquia

Sant Roc de Cassola-Canyaret

Moments del cicle fester

FIRA I FESTES DE LA


56

Junta de Festes • Imposició de Bandes

FIRA I FESTES DE LA


57

Junta de Festes • Imposició de Bandes

EL CANVI EN LES FESTES

FIRA I FESTES DE LA


59

El canvi en les festes

La gaiata és amb la canya, i el seu annex rotllo, el símbol magdalener per excel·lència, fins a l’extrem que

ja en el primer document, (datat per Jo-sep Miquel Francés en 1730 i per Ger-mán Navarro en 1710, ja que aquesta va ser la data en què va començar a actuar l’il·lustre notari Josep Llorens de Cla-vell de Castelló), que es parla de gaia-tes, es parla també de canyes. L’escrit de referència és el de l’erudit escrivà de la Il·lustració, on descriu la romeria al Castell Vell i la processó nocturna de tornada. En les últimes línies del seu manuscrit diu: «...después se sigue la misma procesión y para en la ermita de San Roque del Pla y cerca del anochecer sale lo restante del clero, con la comuni-dad de padres de San Agustín y el clava-rio y mayorales de la Sangre, con el San-to Cristo, y muchas luces que componen la procesión y en el llano del Pla se junta ésta y aquella (es refereix a la tornà de la romeria) y por la calle del Medio se encamina a la iglesia parroquial; en la cual procesión van mujeres y niñas lle-vando muchas luces en gaiatas de caña que forman y se llama la procesión de las luces por la muchedumbre de ellas. En dicha iglesia parroquial se queda la que viene de la Magdalena de donde sa-lió por la mañana y la otra vuelve a la Sangre de donde salió y allí fenece; con-curriendo a ver dicha procesión multitud de gente de las villas y lugares del con-torno y otras partes con ocasión de bajar de retorno a la feria de Cabanes».

Veiem en aquest text, publicat en el número 66 del Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura per Enric Guinot, que es fa exprés esment de les llums que formen gaiates de canyes, la qual cosa fa pensar que amb les can-yes haurien de modelar algun tipus d’adreç que tinguera l’aparença d’una cayada. Aquesta és la primera narra-ció d’ambdues figures. La segona cita, molt pròxima a l’anterior en el temps, ja tantes vegades repetida en les pàgines d’aquesta obra, és la coneguda del llibre del pare Vela de 1750, en la qual no es fa referència a les gaiates però sí a les llums: «Después se hace una solemne deprecación a María santísima y con-cluida vuelve la procesión en toda forma a la iglesia mayor y va muy acompañada de luces que convierten la noche en cla-ro día». El poètic text del pare Vela està

menys documentat que el de Llorens i en aquest importa més l’aspecte religiós que l’històric o costumista.

Les gaiates al segle XVIIILa realitat és que el terme gaiata, com a apel·latiu referent a unes menudes ar-quitectures lluminoses, està assumit en l’època, com es demostra en unes cites quasi coetànies, que va donar a conèixer Carlos Espresati en les seues Estampas de una antigua cofradía, en referir-se al plet amb el bisbe de Tortosa -no s’obli-da que Castelló depenia llavors de la mitra dertuense-, Bernardo de Velarde, arran de la prohibició, en 1770, de la ce-lebració nocturna de la processó de la Magdalena, pels escàndols que provo-caven algunes de les dones que anaven abillades amb aquesta vestimenta. Els confrares de la Sang van pregar, quatre anys més tard, al prelat que la processó «pueda concluirse después del toque de las Avemarías para que pueda lucir la iluminación de las gaiatas que en dicha noche acostumbra».

Ben clar ens diu açò que les gaiates eren ja un element incorporat, des de molt de temps arrere, a la peregrinació romera i que depenien en gran manera de la confraria, ja que aquesta -i seguim citant a Espresati- davant la negativa del bisbe a concedir el retard sol·lici-tat per a l’hora de la processó, decideix suspendre-la segons acord de la junta de 9 de febrer de 1775. Així van estar les coses fins a 1782, any en què es va arribar a un conveni per a tornar a cele-brar-la en els termes antics, recorrent a l’argúcia de retardar el toc de les Ave-maries perquè la desfilada es fera en la foscor que requereix el lluïment de les lluminàries. Sens dubte que la tra-dició gaiatera, com a comitiva peniten-cial, era de l’agrat de la gent des de feia temps, atès que la mateixa confraria així li’l reconeixia al bisbe, en una carta anterior, parlant-li que «ésta era una devoción muy antigua».

No deixa de ser revelador un altre pas-satge publicat també per Espresati, però ací sota el seu pseudònim de Pascual de Aurancia en el seu opuscle de 1952, Mi-tologia de la gaiata, en el qual fa referèn-cia al fet que les «magdalenas» -que pel que sembla tenien més devoció per la vida profana de la santa que per la seua

ulterior postració penitent- van tornar a les seues caminades, malgrat els conflictes que amb la cúria van donar els seus anteriors excessos. Açò va fer que l’alcalde i corregidor de la vila de-cretara que només pogueren vestir-se amb l’hàbit xiquetes de fins a nou anys. Aquestes xicotetes penitents sembla que lluïen en la processó, en comptes de ciris, una espècie de diminuta gaia-ta. Aquesta idea l’extrau Espresati de la traducció feta del llatí d’un curiós còdex, anònim i sense data (encara que presu-miblement d’inicis del XVIII) conservat en l’Arxiu Municipal i donat a conèixer per Eduardo Codina, on s’explica aquest detall. Es descriu la desfilada del festeig religiós i es parla d’unes xiquetes que porten en les mans canyes que adornen amb corones de minúsculs ciris.

Il·luminadora i il·luminada Aquest text pot ser molt clarificador respecte a l’origen de la gaiata castello-nera, sobretot en un període com el de la Il·lustració en què l’església erudita va tornar a tirar mà de textos antics de la religiositat. Entre ells, pel que ací es valora, caldria fer esment de La leyenda dorada de Jacobo de la Vorágine, que considera a Santa María Magdalena com «iluminadora e iluminada» basant-se en el significat del seu nom, perquè «como consecuencia de su elección su mente está ilustrada del conocimiento divino e iluminado quedará su cuerpo cuando resucite puesto que participará de los resplandores de esa claridad».

El text posa en íntima connexió a la penitent de Magdala amb la llum, la qual cosa fa pensar que les gaiates po-gueren tenir en els primers anys de la seua aparició la categoria de vertaderes al·legories. Bona prova del caràcter re-ligiós d’aquestes és que una confraria com la de la Sang estava a la seua cura, segons es dedueix d’allò que s’exposa abans amb motiu del plet amb el bisbe de Tortosa. De la mateixa manera es comprèn el simbolisme dels policroms lucernaris llocs, en la desfilada peniten-cial, enmig dels carros que representen les escenes més excel·lents de la vida de la santa i que van ser tan comunes des de l’inici del segle XX fins avui. Vista des de la ostra òptica, la figuració de les llums, citades per Llorens i el pare Vela, no pot ser més convincent. És més, en

Origen i simbolisme de la gaiataAntoni J. Gascó SidroCronista oficial de Castelló de la Plana

FIRA I FESTES DE LA


60


la mateixa tessitura, es pot calibrar la dels monuments gaiaters amb la santa titular de l’ermita del Castell Vell en la centúria següent. En efecte, el pintor i erudit Bernardo Mundina escriu en 1873 respecte de la processó nocturna del tercer diumenge de Quaresma: «cen-tenares de niñas y mujeres vestidas de penitentes unas y de Magdalenas otras forman esta procesión... De trecho en trecho van las gaiatas que no son otra que una pirámide que forma en su cen-tro un templete donde está la Magdale-na penitente, adornado con profusión de vasos y luces de colores, terminado en

un cayado que simboliza lo mismo que las cañas». L’historiador Arcadi Listar ratifica en 1887 allò que va dir Mundi-na, a qui copia textualment pel que fa a l’arquitectura de la piràmide llumino-sa. En semblants termes s’expressa, al mateix temps, el cronista José Antonio Balbás.

Fins i tot en 1926 encara queden aires de veneració i respecte a les gaiates, ja que la premsa critica de «irreverencia, atre-vimiento y cosa poco meditada» voler afegir a la típica processó de les gaiates una desfilada de moros i cristians.

Amb el temps, la gaiata es va individua-litzar de la canya. La idea d’una peregri-nació a l’ermita com a acció de gràcies va passar a convertir-se en una com-memoració del trasllat fundacional, com encertadament van exposar, en aquesta i altres publicacions, Sánchez Adell, Josep Miquel Francés i Eugeni Díaz, entre d’altres. En 1852 la canya, tan pròpia de les riberes de la nostra horta, és assumida com a bordó pelegrí i la gaiata, perdut ja el seu primitiu sig-nificat religiós, va passar a convertir-se en un símbol historicofestiu per anto-nomàsia. •••

FIRA I FESTES DE LA


61


Les festes de la Magdalena en la seua estructura actual arranquen en la seua primera edició en l’any

1945. La ciutat estava encara ferida per una guerra fratricida. Ferida en el seu orgull, en la seua autoestima, en la di-visió entre rojos i blaus, en la devasta-dora situació que suponia la urbe liberal que va viure moments de glòria cultural i ciutadana abans de la contesa, s’havia convertit en un marasme de patiments. Perquè, fins i tot, els vencedors en Cas-telló volgueren que la capital de la Plana recobrara el seu esperit d’unió i de ver-sàtil convivència entre el poble.

I aquest va ser l’objectiu i el sentir d’un grup de castellonencs, amb comanda-ment en plaça i sense el, per aglutinar tots els ciutadans en unes dates concre-tes i que, no només es van superar els rigors d’una batalla que va resultar inútil, sinó que retornés a Castelló seu renom i una empremta amb personalitat marca-da en els afanys i esperances d’un poble. Així, sota l’ègida del que era alcalde de la ciutat, Benjamin Fabregat, s’inicia el camí d’una gesta mil·limètricament prepara-da, estudiada a consciència i oberta a la participació de tots els castellonencs. De tots. Un sentiment que es va anar forjant en els primers anys de la dècada dels 40, amb la sempre generositat d’una classe dirigent que mostrava el seu amor sense límits a la ciutat. Hi havia una irrenuncia-ble necessitat d’unir els castellonencs. Castelló, en aquells dies, de tot just 40.000 habitants, celebrava com a festes les de la Mare de Déu del Lledó, massa identificades amb la religió, les de l’Alli-berament, trufades de règim franquista, que a més s’havia carregat les de tall li-beral, el 7 , 8 i 9 de juliol, o les de Sant Roc, relacionades amb l’èxode estival cap alqueries, masets o la Pineda. No obstant això, hi havia una data, un dia en el calendari en què els castellonencs,

participaven col·lectivament i activament sense distinció de credos i paraules, en una jornada que des de l’alba fins a la nit la gent s’arremolinava al voltant d’una ermita. Una romeria, al tercer diumenge de Quaresma. Un pelegrinatge d’orígens remots que barrejava rituals penitencials i barrocs, amb l’alegria compartida de, segons la llegenda, tornar als orígens. Era la pujada a la Magdalena, oratori so-bre un turó, on el mite i la ficció arengava les tradicions, on, entre disputes del po-der municipal i el clergat, estava sempre per sobre el gaudi de la broma, els bons viandes, els bons brous i continuar amb costums transmeses gairebé a nivell oral, entre generació i generació. ‘Pujar a la Magdalena’: baluard de l’expressió d’una gent que, aquest dia, tenien molt clar el que havien de fer. I, a aquest esperit unificador de l’anual i sempre multitudinària rogativa, es

La gènesi de l’era moderna de la consagració de la primavera a la manera castellónencaFestes de nova planta. ¿O no? No hi ha debat possible. Tradició secular i varies voltes centenària adaptada a uns temps i a unes circumstancies molt concretes en el primer terç del segle XX. Obra de ments privilegiades, tal volta iniciats en coneiximents secrets, ¿per que no?, que saberen en un moment donat no solament estimar Castelló, sinó projectar una idea de festejos amb visió de futur, amb l’intenció que perdurara en el temps una amalgama de senyes d’identitat molt concretes.

Primera ofrena a la Mare de Déu del Lledó, realitzada per la Gaiata 7 a l’antiga Arxiprestal.

Gaiata 11, ‘Pubilla i en fanecaes’, guanyadora del primer premi en el primer concurs de gaiates.

Vicente Cornelles Castelló • Llicenciat en Ciències de la Informació i periodista

FIRA I FESTES DE LA


62


aclamen els que serien gestors i crea-dors de les celebracions magdaleneres en el seu desenvolupament actual, que comencen a treballar per fer realitat unes celebracions que, des de la base de la participació popular, pretenien obrir al món a la ciutat de Castelló. Visionaris d’un avenir fester amb pro-jecció il·limitada, -recordem que les Festes de la Magdalena porten el títol de Festes d’Interès Turístic Interna-cional-, els ‘pares’ de la ‘reinvenció’ d’una romeria ancestral en un con-junt d’actes que sorprengués als cas-tellonencs, dissenyen una amalgama d’oferta festiva, pionera a la ciutat, a Espanya o, possiblement en el món.

D’entrada, amb la feliç iniciativa de la Cavalcada del Pregó, un seguici, sorgit de la preclara imaginació de Manuel Segarra Ribes, que, en la seua primera edició, triomfa i impacta de tal manera entre el públic que la presència que, fins i tot, es arriba a expressar: “ja mai veurem cosa igual”. Una desfilada que unirà Història, Província i ‘Ciutat i Terme de Castelló’ (molts anys després s’afe-

girà l’apartat de Mitologia), i, aquest era l’objectiu, convertir-se en museu vivent de la riquesa de l’esplendor històric, folklore i danses diverses com patrimo-ni intangible de les comarques caste-llonenques, i les plenament identifica-tòries senyes d’identitat d’un Castelló atàvic amb els seus emblemàtics llocs, personatges i referències de l’imaginari col·lectiu castellonenc. Perquè no hi ha festa a més que es preue sense un Pregó anunciador. I, a més, en la vigília. Un espectacle creat punt per punt, coma per coma, negre sobre blanc. Lluís Sales Boli va dibuixar figurant per figurant com havia de ser el Pregó, en quin lloc havien d’eixir i l’or-dre perfecte en el seu desenvolupament i trams. Amb un Pregoner, el ‘Sequier Major’, que convidava a la ciutat, en nom de l’autoritat, a participar a la festa gran del dia següent. Però, també es va voler que aquestes magnes festes renovades al voltant de la romeria al sagrat recinte tingués una representació femenina, amb el títol de Reina i Cort d’Honor, titulada Dames de

la Ciutat. I, no podia faltar un símbol re-presentatiu que entroncara amb el més castellonero, la gaiata, lluminàries que acompanyaven i il·luminaven amb la seua llum el nocturn retorn de la rome-ria. I es va voler que aquestes gaiates foren monumentals, en cadascuna de les demarcacions urbanes de Castelló. Neixen les comissions de sector, asso-ciacions de dinamització ciutadana i fes-tera perquè tots els barris de la ciutat tinguéren la seua festa. Unes gaiates monumentals amb els seues Madrines. I no és casualitat el seu nom: perquè les gaiates es bategen, com a primera gran cerimònia d’aquesta arquitectura efímera que, al contrari que a València o a Alacant, on el protagonisme al·le-gòric en les seues festes majors és el foc; aquí era la llum. Llum encegadora i alliberadora. Fins i tot podríem dir que d’origen càtar o templer, però això seria motiu d’un altre article. I, des del primer dia ja es va advertir que les gaiates no anaven a ser preses del foc. “Les gaia-tes no es cremen”, es va sentenciar amb claredat rotunda. I en cada enclavament la seua gaiata, la seua Madrina (amb les seues Dames de Sector, en un llenguatge concret i el vocable encertat, res deixat a la impro-visació), la seua comissió i la seua festa particular de la Magdalena. Cal dir que tampoc era nou el ‘in-vent’ de gaiates monumentals. Al se-gle XIX, i coincidint amb el V Cente-nari de la Fundació de la Ciutat ja es van construir gaiates de grans dimen-sions per evocar l’al·legoria de la llum.

D’aquesta manera, arrenca una set-mana d’actes triomfals. Amb les li-mitacions de l’època, però amb el convenciment segur d’aconseguir la participació popular: Revetlles, fun-cions de titelles, sessions de sarsuela, trets de traques i castells de focs ar-tificials, folklore popular, balls amb la Banda Municipal, certamen literari ... i fins a una tómbola de caritat, en la fa-ceta més solidària de la festa, abastarà la qual va ser primera programació elaborada per la qual es va cridar Jun-ta Central de Festejos de la Magdalena.

Capítol a banda mereix l’apartat taurí. Coincidint amb la romeria de la Mag-dalena, també des de temps immemo-rial, el dilluns següent al pelegrinatge sempre era festiu local, el ‘dilluns de Magdalena’, jornada que des de mit-jan segle XIX, acollia una correguda de braus, la qual es convertiria en la pri-mera del calendari taurí d’Espanya.

Carmen Abriat, primera reina de les festes en 1945

FIRA I FESTES DE LA


63


Per tant, aquesta celebració taurina es convertia en un afegit més als afan-ys i esperances d’un grup d’homes que apostaven per la magnificència d’unes festes que, precisament en els bous tenien ja el seu prestigi guanyat. Amb aquests vímets, s’inicia la gran aventura de les festes magdaleneres en la seua versió segle XX, ampliada i es-tesa a la fi del segle passat i principis del nou segle XXI. Uns festejos populars i de carrer. Amb una nomenclatura molt concreta. Amb tot prefixat i predeter-minat. Organitzat minut a minut. Com una obra d’enginyeria festera. Com un puzzle, les peces del qual estaven total-ment encaixades. Més de 70 anys després, aquella gene-rositat del grup humà que va idear les celebracions majors de la ciutat en la consagració de la primavera a castello-nenc manera, segueix fixa i permanent. Un pas que va donar la ciutat i que li ha donat esplendor i glòria a la voluntat

d’un poble per lliurar-se a la diversió i l’alegria. A aquesta característica me-diterrània d’una forma de viure la festa sense embuts, sense concessions al

dubte, sense perdre el nord del que sig-nifica ser castellonenc i castellonero i / o viceversa. Castelló. Magdalena. Festa. Visionaris (iniciats). •••

Estampa del primer Pregó. Pere Saborit i els seus fills Pedro y Salomé.

Primera Junta Central de Festejos de la Magdalena

FIRA I FESTES DE LA


64


La distribució en 12 barris festers es va dur a terme en 1944 amb vistes a les grandioses festes de la Mag-

dalena de 1945 que un grup de caste-llonencs havia començat a dissenyar sota les directrius de l’alcalde Benjamí Fabregat des de la recent creada Jun-ta Central de Festejos de la Magdalena. Aquest comitè compost pels membres de la corporació local, representants de la societat civil castellonenca, entre ells intel·lectuals i, sent temps de post-

guerra, també diverses figures afins a la Dictadura, va estar presidit per José Miazza, regidor de l’Ajuntament de la ca-pital de la Plana.

Van ser moments d’ajustar el terme de ‘gaiata’ que fins llavors s’aplicava només al monument que dóna sentit a la festa, estenent-se a les persones que formen part de la comissió que la fa possible ia la zona urbana a la qual pertany, el sector. La idea de dividir la

ciutat en sectors va ser de José Simón Hernández, membre d’aquella primera Junta Central obstinada a donar aires de grandiositat a la celebració que girava al voltant de la romeria anual a l’ermi-ta de la Magdalena. Rogativa, desfilada de gaiates gremials i correguda de bous era tot el que s’organitzava cada tercer diumenge de Quaresma.

Inicialment es van crear una dotzena de ‘barris festius’, onze al nucli urbà de

De ‘Pubilla i en Fanecaes’ a la Gaiata 20, Raval UniversitariChelo Pastor

“Pubilla i en Fanecaes” va ser el lema amb que van batejar a la gaiata que va representar al onzè sector en què es va dividir la ciutat de Castelló en les festes de 1945 i que ha passat a la història local com el primer monument en alçar-se amb el Premi de Gaiates en els seus 71 anys de trajectòria. Des de llavors fins entrat ja el segle XXI no només els gustos estètics dels artistes gaiaters han evolucionat. També han canviat els noms dels ‘districtes festers’ originaris que es ‘van inventar’ per albergar aquestes gaiates monumentals, alhora que amb el creixement urbà de la ciutat, els sectors gaiaters han passat a ser 19 i potser siga ara el moment d’assolir el 20 que no es va deixar prosperar fa tot just tres anys.

FIRA I FESTES DE LA


65


Castelló i l’últim en el districte marítim. A cadascun d’aquests sectors se li va donar un número i una denominació, d’acord amb la seua ubicació geogràfica sobre el mapa de la ciutat: sector 4, Carrer Navarra i adjacents; 10, Plaça Maria Agustina i Ad-jacents i així fins a la ‘grauera’ que va rebre el nom de Poblats marítims.

Cada sector tenia el seu monument que, després de desfilar pel centre, s’instal·lava a la plaça més cèntrica i era batejat per la seua padrina, càrrec honorífic que es va donar a la màxima representant festera de cada barri per la raó de ‘apadrinar’ cada gaiata.

El monument anava variant, passant de creacions més figuratives a estructures geomètriques que incorporaven més llums a lloc d’escultures... a mesura que la ciutat creixia. Així va ser com a princi-pis dels anys 80, en només tres anys, es van constituir set sectors gaiaters a tota la ciutat. Uns van absorbir l’imparable desenvolupament urbanístic cap a tots els punts cardinals -13, Censal; 14, Cas-talia i 16, Rafalafena-, mentre que altres van ser resultat del fraccionament dels barris que havien crescut de manera im-portant en aquella època: 15, Sequiol; 17, Tir de Colom i 18, ‘Crèmor’ -.

La primera d’aquestes dues sorgir de l’ex-tensió del sector 1, Brancal de la Ciutat cap al sud-est de la ciutat, les dues res-tants, perquè els tradicionals barris de l’Armelar i La Farola-Ravalet es desenvo-lupaven cap a l’oest sense cap fre. Ni la ba-rrera de la via va parar el tren de l’augment demogràfic en una ciutat que mentre veia augmentar la seua població volia engran-dir les seues festes fundacionals.

19- i 14, Castàlia, al voltant de l’estadi municipal del que pren nom. També el ‘barri gaiater’ 15, Sequiol -va adoptar l’apel·latiu del vell camp de futbol on va jugar el Castelló, entre les avingudes de València i Casalduch.

Un any més tard, el 1983 va néixer el 17, Tir de Colom, en torn a l’Institut Politèc-nic, més conegut com Mestratge Indus-trial -sobre el vell solar del Mercat de Abastos- i en direcció a l’Hospital Pro-vincial.

Aquest va ser, a més, l’any en què es va canviar la denominació dels sectors ve-tustos, passant a adoptar els noms que s’han mantingut fins a l’actualitat. Així, la comissió de la gaiata 1, carrer Trinitat i adjacents passar a ser Brancal de la Ciutat, o la 3, plaça del Caudillo i adja-cents, a Porta del Sol.

Als sectors se’ls va adjudicar apel·la-tius de les antigues partides de conreu que aquests barris havien ocupat com és el cas de Fadrell, o noms que re-memoraven algun paratge del terme

Primer a 1982, amb Pepe Vicent en la Junta Central de Festejos de la Magda-lena i Antonio Tirado com a alcalde, es van incorporar els sectors 13, Censal -entre avinguda Germans Bou i el Peri

FIRA I FESTES DE LA


66


Any 1983 UBICACIÓ Any 1945

1 Brancal de la Ciutat Entre plaça País Valencià i avinguda València Carrer Trinitat i adjacents

2 Fadrell Plaça Fadrell Plaça de la Pau i adjacents

3 Porta del Sol Porta del Sol Plaça del Caudillo i adjacents

4 l’Armelar Carrer Pelayo Carrer Navarra i adjacents

5 Hort dels Corders Plaça Hort dels Corders Plaça del Rei i adjacents

6 Farola-Ravalet Plaça de la Independència Plaça de la Independència i adjacents

7 Cor de la Ciutat Plaça Cardona Vives Carrer Colón i adjacents

8 Portal de l’Om Plaça Borrull Plaça Santa Clara i adjacents

9 L’Espartera Avinguda del Mar Plaça Clavé i adjacents

10 El Toll Plaça Maria Agustina-Joan XXIII Plaça Maria Agustina i adjacents

11 Forn del Pla Carrer Sant Roc Glorieta de Sant Roc

12 El Grau Districte Marítim Poblats marítims

13 Censal Grapa

14 Castalia Entorn estadi Castalia i Ronda Magdalena

15 Sequiol Entre avingudes Casalduch i València

16 Rafalafena Polígon Rafalafena

17 Tir de Colom Entre Maestría i Hospital Provincial

18 Crémor De la vía per amunt

19 La Cultural Entre avinguda de València i Gran Via

municipal com l’Armelar o El Toll o un lloc emblemàtic com Porta del Sol, La Farola o Forn del Pla. També vestigis històrics com Portal de l’Om o reminiscències d’antics oficis com Espartera.

I el 1984 es van crear els dos últims dels 19 actuals sectors: 16, Rafalafena -absorbint tot el polígon residencial que va adoptar el nom de la partida agríco-la que va fagocitar a la fi dels anys 70- i

19, La Cultural, fruit de les dues circum-stàncies abans comentades: seguir es-queixant el sector 1, Brancal de la Ciutat, un dels de major extensió geogràfica i al mateix temps absorbir el creixement de Castelló al sud-oest del terme municipal.

Amb La Cultural, que va prendre el nom d’un antic club esportiu de la ciutat, as-sentada sobre el que va ser el Pinar Vero a l’entrada de la ciutat fins al segle XVIII, semblava que el successiu creixement urbanístic de la ciutat no reclamava més sectors gaiaters . Així va ser fins al 2012 quan l’intent per crear la gaiata 20 va co-brar força ia punt va estar de constituir-se la comissió gaiatera el 2013, però la Jun-ta de Festes presidida llavors per Jesús López no va veure oportú aquest projecte.

La iniciativa de l’Associació Cultural Gaia-ta 20 Raval Universitari va ser liderada pel professor d’Enginyeria de la Universitat Jaume I, Vicent Chulvi, recollint l’interès de l’associació de veïns del barri de l’UJI, en temps del polifacètic Fernando Vilar com a president de la plataforma ciutadana, per constituir una comissió i sumar un sector al mapa festiu de Castelló. •••

FIRA I FESTES DE LA


67


Parlem de colles en festes i trobem que després de la Guerra

Civil Espanyola a Castelló se celebren unes Festes de la Pau on conten les cròniques que carros y camiones y mi-les de romeros... Se conceden los tres premios previstos a otros tantos carros y camio-nes adornados, así como a las colles más numerosas. Una primera referència d'aquest col·lectiu fester.

Cal recordar també la Con-lloga de Tombatossals en la representació de La Filla del Rei Barbut al Teatre Principal l'any 1940, amb text de Manuel Segarra Ribés i música de Matil-de Salvador. Aquesta representació resultà decisiva per a la pròxima renovació de les festes de la Magdalena trobant els símbols que constituiran el fervor magdalener.

Anys després, concretament l'any 1944, resultà definitiu per a la renovació que

Les colles al món de la festa de CastellóJoan Josep Trilles i Font

1r premi Colla Magdalena 1944, Família Aldás

La Filla del Rei Barbut(programa)

ja es va crear el 3 de des-embre, la Junta Central de Festejos de la Magdalena en un intent de potenciar les festes gràcies a Carlos Murria Arnau i José Simón Hernández que li feren arri-bar les propostes a l’alcal-de Benjamín Fabregat, les quals es materialitzarien l’any 1945. Pretenien pro-jectar per primera vegada les festes als barris, els fu-turs sectors, demanant aju-da a tothom.

Així doncs, el 12 de desem-bre de 1945 es publiquen les normes per fer gaiates en els sectors i festes particulars. A més cada sector triarà una Madrina de la Gaiata que figurarà entre les dames de la Reina de la festa d'aquest any, Carmen Abriat Puig. Cada gaiata rebrà un nom adequat que serà triat per la comissió del sector. Llavors primerament es creen dotze sectors: Gaiata 1 Plaza Alcázar de Toledo; Gaiata 2

Gaiata monumental

Plaza de la Paz; Gaiata 3 Plaza Generalísimo; Gaiata 4 Calle Navarra; Gaiata 5 Plaza Rey don Jaime; Gaiata 6 Plaza Independencia;

FIRA I FESTES DE LA


68


Gaiata 7 Plaza de la Iglesia; Gaiata 8 So-lar de Santa Clara; Gaiata 9 Plaza Clavé; Gaiata 10 Plaza María Agustina; Gaiata 11 Plaza San Roque; i Gaiata 12 Caserio del Grao.

L’any següent es crea el Reglamento por que ha de regirse la Junta Central de Festejos de la Magdalena, vigent fins a la nova reglamentació aprovada el 1987 mitjançant la Fundació Municipal de Festes.

I Congrés Magdalener

Llavors en el I Congrés Magdalener de 1979, organitzat per la Junta Central i l’Ateneu de Castelló es concretà -entre d'altres- que: la data de celebració de la festa gran hauria de seguir sent el tercer diumenge de Quaresma; calia va-loritzar la Tornà de la Romeria; han de mantenir-se els símbols magdaleners de la canya i el rotllo; que els tradicio-nals mocadors recuperen el seu colorit; recuperar les xiquetes del meneo a les gaiates; fomentar les gaiates indivi-duals; dignificar la gaiata monumental, fomentar la participació individual i de-mocratitzar la participació i gestió...

Llavors naixen l’any 1982 tres noves gaiates: Gaiata 13 Sensal, per nàixer en eixa partida; 14 Castàlia, per trobar-se prop de l’estadi de futbol; i Sequiol, en record de l’antic camp del Club Esportiu Castelló.

Una nova referència en el món de l'as-sociacionisme i més concretament de les colles són els Moros d’Alqueria, quan sent president Jorge Vitoria i se-cretari Sixto Barberá, es constitueixen en associació l'any 1983 amb l'objectiu de dignificar el Pregó amb la participa-ció de moros.

El mateix any naixen tres nous sectors: 16 Rafalafena, 17 Tir de Colom i 18 Cré-mor, tot i que Rafalafena no acaba de quallar. L’any 1984 naix la gaiata 19 La Cultural.

Seran els Moros d’Alqueria els que or-ganitzen el II Congrés Magdalenenc al saló d’actes de la Conselleria de Cultura el 31 de gener de 1986 amb tres ponèn-cies: Antecedentes Históricos de las Fies-tas de la Magdalena per José Sánchez Adell; Las Fiestas de la Magdalena desde 1945 per Jaime Nos Ruiz; i Actualidad y futuro de las Fiestas de la Magdalena per Paco Pascual Mas.

En aquest congrés les gaiates i colles no van participar activament però encara així, l’Associació Folklòrica El Millars va presentar una interessant comunicació sobre indumentària; Josep Miquel Fran-cés i Vicent Farnós sobre Les tradicions oblidades del Dia de la Magdalena; també ho feren la Germandat del Cavallers de la Conquesta; la Gaiata 2 Fadrell; la Co-lla de Dolçainers i Tabaleters de Caste-lló; els Moros d’Alqueria; i Juanjo Pérez Macián.

Es reivindicà, entre d'altres, fomen-tar una major identificació entre les

comissions de sector i el seu veïnat; la necessitat d’un Casal de festes com a lloc de trobada dels col·lectius festers; donar espai de participació a les colles; i la revisió urgent dels estatuts de la Jun-ta de Festes. Les colles comencen a te-nir importància en la festa.

En l’Assemblea de festes de 1988 els es-tatuts de les Festes canvien. L’evolució de la festa va ser notable amb l’eclosió de les colles, amb les quals s’havia de comptar, encara que ningú no sabia ben bé com integrar-les a l’estructura festera i amb les comissions de sector. Eren dos maneres diferents d’entendre la festa.

Sent alcalde Daniel Gozalbo, l’any 1989 es constitueix la Fundació Municipal de Festes. Es produeix un canvi en les fes-tes, nous estatuts i nova Junta amb Se-bastián Pla Colomina com a president. Començava un nou cicle per a les festes, en el qual s’implicava a tots els nous col·lectius festers.

II Congrés Magdalenenc - Mediterráneo

Magdalena 84. Romeria en tricicle

FIRA I FESTES DE LA


69


Les Festes de la Magdalena de 1989 van ser diferents. El món de la festa s'havia dotat d'una estructura nova i partici-pativa que donava protagonisme a tots els ens festers en la programació dels diferents festejos i no solament per la seua participació en aquests, sinó per la responsabilitat adquirida per ells en la programació i organització de molts d'ells. Així es donava autonomia als ens festers i es feia possible la descentralit-zació, l'autonomia també en la festa.

Sent Sixto Barberá president de la Junta de Festes naix la Federació de Colles de Castelló (FCC) el dia en què represen-tants de divuit colles van signar el docu-ment fundacional: Colla A Mitges, Colla Boticaris, Conlloga Xavaloies, Colla l’Al-jama, Colla El Pardal, Colla Rebombori, Colla A Tabalades, Colla Canya, Colla Dolçainers i Tabaleters de Castelló, Co-lla El Magre, Colla Pixaví, Colla El So-roll, Colla Bacalao, Colla Cassola, Colla La Host del Castell Vell, Colla Pasparís, Colla Polseguera i Colla Margalló. Sig-naren els Estatuts d’una nova associació cultural, al saló d’actes del Centre Mu-nicipal de Cultura. Corria el dia 14 d’oc-tubre de l’any 1993.

Ens conta encertadament José Juan Sidro que l’arribada de la democràcia va portar l'aparició de les Colles com a fenomen social, festiu i participatiu, ju-gant un paper important i fonamental en l'evolució festera, en ser entitats que d'una banda busquen la renovació i l'en-fortiment dels actes de caire popular i, de l'altra recuperar tradicions i cultura; per això prompte nous actes impulsats per les Colles van ocupar espais festers i tempo-ralització dins la setmana magdalenera, i no va tardar-se massa a potenciar-se de bell nou “el concurs de carros”, tot i que adaptat als nous temps com a concurs de “vehicles engarlandats”.

Escola de dolçaina i tabal 1995

L’any 1994 celebrem els 50 anys del Pre-gó i naix l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal de Castelló gràcies a la Colla El Fadrí i qui fou president d’aleshores, en Xavi Pérez i del regidor Miguel Ángel Mulet.

Passem al III Con-grés Magdalener que es va celebrar al saló d’actes de Bancaixa de Castelló durant els dies 10, 17 i 23 de juny de 1995. Or-ganitzat per la Fede-ració Colles de Cas-telló. Com deia Paco Pascual A Castelló, les colles han sabut guanyar-se el res-pecte i el reconeixe-ment de la població. D’una banda, aquests

col·lectius propicien la descentralització i l’engrandiment de la festa, i d’una altra, han demostrat una gran capacitat d’orga-nització envers la festa. Per tot això, sí és important la seua presència; la manifesta voluntat de col·laboració i la seua aportació són un enriquiment al patrimoni cultural del nostre poble... Aquest III Congrés ha de ser el punt de partida d’una nova etapa d’engrandiment de la festa i de manera es-pecial en la nostra Magdalena i en el res-pecte a les tradicions, sense perdre el pas.

I així seguim un bon camí de molt bona sintonia entre tots els col·lectius festers de la nostra ciutat, tots treballem per la festa i la cultura, aportant el nostre granet de sorra, sumant, innovant dia a dia per fer les nostres festes més grans, més internacionals aconseguint plegats el títol de Festes d’Interès Turístic Inter-nacional.

Les colles segueixen creixent i creixent any rere any, són més de 200 colles les federades a l'FCC, i estic convençut que és la mateixa tendència econòmica que ens envolta la que ho provoca, la gent vol gaudir amb el mínim cost.

La festa és responsabilitat de tots els col·lectius, fent ús de la Responsabi-litat Social Compartida (RSC). Tot el que movem ho fem gràcies a l’esforç del veïnat i a molts recursos institu-cionals, gaiates, colles, associacions, dolçainers, gent del teatre..., hauríem de compartir espais i estructures per optimitzar la nostra festa i si cal, reor-ganitzar i adaptar-nos a les noves ten-dències festeres.•••

Romeria Magdalena 2011

III Congrés Magdalener

Concurs de paelles de la Colla del Rei Barbut (2005)

FIRA I FESTES DE LA


70


El dissabte 18 de juny de 1988 cap a les cinc de la vesprada, hora tau-rina i festiva per excel·lència, la

tensió acumulada durant setmanes es-clatava en una perllongada ovació dels setanta-sis components de la primera Assemblea de Festes que havia sigut convocada eixe dia per vegada primera per a procedir a l’aprovació dels Estatuts de la Fundació Municipal de Festes, des-prés d’haver arribat al consens i apro-var, sense cap vot en contra i tan sol tres abstencions, el text que anava a servir per a “revolucionar” les estructures festeres inamovibles des que s’aprova-ren en 1946 els vigents Estatuts de la Junta Central de Festejos de la Magda-lena que s’havia encarregat de l’orga-nització de les més tradicionals festes de Castelló, les de la Magdalena, des que aquestes patiren la profunda re-modelació l’any 1944, ja visible en la Magdalena de 1945.

Quaranta-tres anys havien hagut de passar per a açò i per descomptat, do-nar-se una sèrie de circumstàncies, so-ciològiques i també polítiques, que feren necessari aquest canvi i ho propiciaren. El Castelló del final de la dècada ”dels vuitanta” era molt diferent d’aquell de l’any 1944, en el qual amb prou faenes sí s’havien reposat els seus habitants dels devastadors efectes d’una guerra “incivil” i en el qual aquell grup de cas-tellonencs encapçalats pel seu alcalde, Benjamí Fabregat, i el primer president de la Junta Central de Festejos de la Magdalena, José Miazza, on figuraven prohoms que van pensar que una forma d’unir a tot el poble podia ser a través de l’ímpetu col·lectiu entorn de les Festes de la Magdalena, copiant per a açò, d’al-guna forma, l’estructura de les Falles de València.

Amb l’arribada de la democràcia, els nous “aires” també van arribar al món de la Festa, encara que l’estructura oficial d’aquesta seguia rígidament de-penent orgànicament de l’Ajuntament, ja que el president de la Junta Central era un regidor que actuava per delega-ció de l’Alcalde i els fons que servien per a la contractació i desenvolupament del programa de festes, formaven part del pressupost municipal com una partida més d’aquest.

Si bé és cert que durant anys, els mem-bres de la Junta Central de Festejos de la Magdalena, nomenats sempre per l’alcalde de la ciutat, gaudien d’una au-tonomia destacable (per als temps que corrien), però amb el pas dels anys les estructures festeres anaven exigint, bé que tímidament, majors quotes de par-ticipació en les decisions i, en definitiva, de “democratització” de les velles es-tructures.

L’ANY DECISIUAqueixes quotes de “democràcia inter-na” van anar creixent amb l’arribada a l’alcaldia d’Antonio J. Tirado i el nome-nament de José Vicent com a president de la Junta Central. En aqueix primer any, el corresponent a la Magdalena de 1980, assistim a la primera mostra real d’aquesta obertura democràtica, quan per primera vegada en la història de les Festes de la Magdalena la reina va ser triada per votació secreta dels compo-nents de la Junta Central que van triar a María José Peña Martí per al càrrec. Encara que poc després i en vista de les pressions a les quals van ser sotmesos, ells mateixos van demanar a l’alcalde que continuara designant ell a les rei-nes, comptant amb tot el seu assesso-rament, açò sí.

Les Festes van anar guanyant en po-pularitat i el carrer es va convertir en el centre de la festa. Singularment la plaça Major es va convertir en el cor de la ciutat en festes i per allí van desfilar actuacions de primera fila per a delit dels joves i dels no tant. Encara que el recinte de la Pèr-gola va seguir sent també un lloc per a la festa més “oficial” amb un altre tipus d’actuacions. El salt qualitatiu en aquei-xos anys va ser notable…, encara que tots demanàvem una mica més.

I va arribar la Magdalena de 1988. Uns mesos abans, al juny de 1987 arribava a l’alcaldia Daniel Gozalbo, encara que cap partit va aconseguir majoria absolu-ta. El PSPV amb 12 regidors, AP amb 9, el CDS amb 5 i UPV amb 1, van dibuixar un Ajuntament en el qual va governar el PSPV en coalició amb el CDS. I amb aquesta nova configuració, un nou pre-sident de la Junta Central, el socialista Clement Agost.

La nova Junta Central va apostar per alguns canvis que van ser polèmics. No em cap el menor dubte que va haver-hi bona intenció però es va apostar per un tipus de festa que la major part del po-ble, ni entenia ni estava en disposició de poder accedir a aquesta. Aquell any va tornar a triar-se la reina de les Festes pel vot secret dels membres de la Jun-ta Central; la triada va ser Ana Alegre Aguilar.

El major problema amb què es va en-frontar la Junta Central presidida per Clement Agost va ser l’aposta pel “Re-cinte Firal” que es va situar a l’avinguda del Mar i en el qual diferents empre-ses celebraven festes a porta tancada per als seus convidats, a l’estil del que ocorre en fires com la de Sevilla o com aquella de la qual es van copiar les ins-tal·lacions després d’una visita que s’hi va fer: la d’Albacete.

Les actuacions musicals també van te-nir crítiques adverses, perquè es van anunciar les de figures de primer nivell que o no van arribar mai o es van limitar a saludar des de l’escenari, mentre que les seues actuacions eren substituïdes per “videoclips”. La festa en el carrer es va ressentir i açò és alguna cosa que la major part dels castellonencs no va perdonar.

Es va crear, doncs, una sensació de malestar a la qual es va unir la creixent pressió d’aqueix fenomen de “les colles” que seguia imparable i que difícilment es conciliava amb el paper protagonis-ta, des de sempre, de les Comissions de Sector. La festa “oficial” cada vegada estava més distanciada d’aquella que naixia a impulsos del desig d’una gran part dels joves que no volien tenir gens o poc a veure amb aquesta i que volien divertir-se a la seua manera i no troba-ven vies per a açò.

Tot aquest ambient va portar al mateix Ajuntament a intervindre i, fins i tot abans que s’iniciaren les Festes de la Magdalena 1988, va celebrar un Ple Ex-traordinari de caràcter monogràfic per a tractar sobre tot allò relacionat amb les Festes de la Magdalena, la seua organit-zació, desenvolupament i programació que es va celebrar el 26 de febrer.

1988: més que un canvi, una revolució en l’estructura de les festesJosé Luis Serrano

FIRA I FESTES DE LA


71


Tant AP com el CDS van presentar pro-postes per a iniciar l’estudi tendent a la reforma de les estructures festeres i fins i tot el mateix alcalde, Daniel Gozalbo, també va presentar una proposta simi-lar en nom del PSPV; tema en el qual va estar d’acord l’únic regidor d’UPV, Antoni Porcar, que s’hi va sumar. Una-nimitat total, doncs, encara que mo-ments de tensió en un ple que es va perllongar durant hores i que, després d’una suspensió, es reprendria després d’un breu descans per a menjar, per a aprovar la proposta final de convocar la I Assemblea de Festes poques setma-nes després de la finalització d’aques-tes per a aprovar uns nous estatuts que substituïren els de 1946, triar una nova Junta de Festes (desapareix el concepte de “centralitat”) i amb açò s’obriria una nova era en les Festes de la Magdalena.

I les coses es van precipitar, després de l’acord. El 5 d’abril es convoca la Comis-sió d’Assessors per a establir el calen-dari de treball. Una comissió formada per María Ángeles D’Amato, José María Arquimbau, Vicente Das, Josep Miquel Francés, Sebastián Pla, Francisco Pas-cual, José Roselló i Miquel Soler. Sent designats els membres de la Corpora-

ció: Alfredo Cadroy (PSPV), Carlos Fa-bra (AP), Hipòlit Beltrán (CDS) i Antoni Porcar (UPV) juntament amb l’alcalde Daniel Gozalbo.

Aquesta comissió especial va tenir en les seues mans la responsabilitat de re-dactar documents tan importants com els Estatuts de la Fundació Municipal de Festes, el Reglament de l’Assemblea de Festes i la seua composició.

L’Assemblea es va convocar per al dis-sabte dia 11 de juny de 1988 per a la seua constitució i allí els seus 76 com-ponents, després de la formació de la Mesa d’edat (composta per: president, Francisco Pascual; vicepresident, Jor-ge Moll; secretària primera, Maria Án-geles D’Amato i secretari segon, Emilio Olucha), van escoltar les paraules de l’alcalde Gozalbo, el qual els va expo-sar el que s’esperava d’ells i després de rebre els textos que anaven a ser objecte de discussió perquè pogueren estudiar-los, van ser convocats per a l’Assemblea que es va celebrar una set-mana més tard, en idèntic lloc: el saló d’actes dels Serveis Territorials de la Conselleria de Cultura, Educació i Es-ports, a l’avinguda del Mar.

La data del 18 de juny de 1988 marca un abans i un després en l’estructura fes-tera de Castelló, ja que amb l’aprovació dels nous estatuts s’engegava tot l’en-tramat que va possibilitar els canvis que es van engegar a partir del treball de la nova Junta de Festes que era un altre dels òrgans que, juntament amb el Pa-tronat i l’Assemblea anaven a nàixer de l’aplicació dels nous Estatuts aprovats aquella vesprada.

Aquella Assemblea va tenir com a ca-racterística fonamental, des del nostre punt de vista, la gran il·lusió que van po-sar de manifest tots els seus integrants, l’interès amb què es van seguir totes les deliberacions de les propostes d’esme-nes als diferents punts dels estatuts que es van substanciar en el seu curs i fins i tot la passió amb què es van defensar alguns dels punts de vista. Però per so-bre de tot, posaria en relleu l’esperit de consens entre tots els assembleistes i la profunda alegria que regnava en fi-nalitzar l’acte, per haver fet un pas que se’ns desitjava històric per al futur de les Festes de la Magdalena i per al de la seua estructura que es feia més par-ticipativa i evidentment molt més demo-cràtica, ja que es donaven noves vies a la

Elecció de la Reina de les festes

FIRA I FESTES DE LA


72


participació de tots els ciutadans inte-ressats en açò.

Vaig seguir una bona part de l’Assem-blea al costat de l’anterior president de la Junta Central, Clement Agost, i puc recordar també la seua alegria i l’abraçada amb què rubriquem la nostra participació en aquesta. Aquella mateixa vesprada es van triar els 17 membres de la primera Junta de Festes (entre els quals vaig tenir la sort de trobar-me) que més tard, el 3 de juliol, en el saló de plens de l’Ajuntament anava a triar a Sebastián Pla Colomina com a primer president de la Junta de Festes per un període de dos anys, que després com-pletaria amb vuit persones més de de-signació directa i personal, els 25 com-ponents de la Junta.

Es va obrir aquest dia una nova etapa en les Festes de la Magdalena. L’Ajun-tament, sens dubte, gràcies a l’especial configuració de la corporació sense ma-jories absolutes i sí amb la necessitat de governar per consens, però també grà-cies a la disposició personal de l’alcalde Daniel Gozalbo que va entendre molt bé el que li sol·licitava el món de la festa, va permetre la descentralització d’una part de la seua responsabilitat, donant

possibilitat que els mateixos ciutadans, a través d’aquest nou òrgan que era la Fundació Municipal de Festes, pogueren participar directament en la gestió mu-nicipal.

També es va donar la possibilitat d’acon-seguir un finançament complementari a aquell que es consignava dels propis pressupostos municipals, gràcies a la col·laboració d’empreses, entitats, or-ganismes i administracions públiques, etc., amb les quals es va poder augmen-tar el pressupost destinat a totes les festes que se celebraven a Castelló, ja que a totes les que tenien d’alguna for-ma responsabilitat municipal, s’estenia la responsabilitat de la Fundació i per tant de la Junta, sempre sota el control del Patronat.

En aquesta primera època també es va prestar una especial atenció a l’organit-zació administrativa dels diferents ens que participaven en l’organització de les festes (comissions de sector, colles...), de la qual una gran part d’ells man-caven: Aquesta va ser una missió pos-siblement més fosca, però no per açò menys important i substancial perquè, administrativament, tot estiguera en el seu lloc. També als ens (tant els col·la-

boradors com els vinculats) arribava la democratització com a exigència que l’aplicació dels Estatuts feia necessària. I tot açò propiciava, a la vegada, la sig-natura de “convenis de col·laboració”, fórmula mitjançant la qual, la Junta de Festes delegava en algun d’aquests ens, l’organització (degudament controlada) d’algun dels actes que componien el Programa Oficial de les Festes. Bona prova d’açò va ser la immediata enge-gada, per exemple, del Festival Interna-cional de Música de Festa, nascut de la col·laboració amb l’Associació “Moros d’Alqueria”…

I per descomptat, amb el canvi, la ima-ginació es va instal·lar al costat de l’es-tructura de les festes i d’aquesta forma van nàixer molts dels actes i iniciatives que van servir per a fer de les Festes de la Magdalena unes de les festes més populars que es poden viure a Espan-ya. Actes que estan en la ment de tots i als quals no ens anem a referir de nou, perquè tots recordem el programa de Festes.

Van ser anys d’il·lusió i així, els primers presidents es van anar succeint amb els seus equips humans cada dos anys, per-què d’aquesta forma no hi havia temps

FIRA I FESTES DE LA


73


pel al desànim, ni l’acomodació. Era una de les premisses fonamentals que havien marcat el treball dels que havien intentat donar un aire nou a l’estructura de les festes. Els equips humans tin-drien una vigència de dos anys, encara que podrien ser triats sense límit. Se cercava la renovació constant, el fluir continu d’idees que van fer difícil l’es-tancament o el cansament en aquests; la possibilitat que tots els castellonencs interessats pogueren optar a aqueixos llocs de responsabilitat…

Sebastián Pla (1989-90), Luis Doménech (1991-92), Sixto Barberá (1993-94), Juan José Pérez Macián (1995-96), van ser els quatre primers presidents que van romandre en el seu càrrec tan sols dos anys. Raúl Pascual (1997-2000) va ser el primer que va repetir mandat, mentre que el sisè president, Pere Pau Monta-ñés (2001-02) va tornar a complir el seu bienni. Per la seua banda l’últim presi-dent, Jesús López Guillén, ha sigut qui ha batut tots els rècords de permanèn-cia en el càrrec ja que va ser triat per al càrrec per a la Magdalena de 2003 i ha deixat aquesta en la del passat any 2015. Ni tan sols el que més anys va es-tar al capdavant de la Junta Central de Festejos de la Magdalena, ho va arribar a superar…

El fet que l’Ajuntament haja estat go-vernat amb majoria absoluta pel Partit Popular sens dubte ha propiciat que des de la corporació municipal no es donara ni un sol pas perquè l’esperit dels Esta-tuts de la Fundació Municipal de Festes de 1988 es complira en aquests últims dotze anys, perquè sens dubte es troba-ven còmodes amb una gestió que pos-siblement no els plantejara problemes. Ja saben aquell refrany sobre “el cone-gut”… i el “per conèixer”…

Però sens dubte s’ha ressentit l’esperit del que parlàvem. I també allò que en el principi era el “leiv motiv” dels que van donar motiu a la reforma: fer que hi haguera sempre il·lusió, renovació contínua en les persones i en les idees. El programa oficial s’assemblava com un calc un any darrere l’altre i, com la societat de Castelló ha anat canviant, i molt, en els últims anys, el desfasament cada dia es feia més profund, mentre des de “Casa la Vila” es mirava cap a un altre costat com si la cosa no anara amb ells. Fins i tot es va arribar a oblidar l’existència d’un Patronat de Festes amb majoria municipal, que tenia la respon-sabilitat de fiscalitzar tots i cadascun dels passos que havia de donar la Junta de Festes. En tots els sentits.

Amb les últimes eleccions municipals i la redistribució dels escons en la cor-poració, s’ha donat un nou pas per a l’engegada d’un nou Patronat Municipal de Festes, deixant de costat aquells es-tatuts de 1988 que van nàixer com una nova etapa de les Festes de la Magda-lena que, amb l’elecció de Juan Vicente Bellido com a nou president de la Junta de Festes, encara que ara el seu paper i el dels seus col·laboradors semble més “descafeïnats” a la llum dels nous

estatuts, s’obri una altra etapa que ens porta noves il·lusions als romàntics que pensem que el món de la festa encara té molt a aportar a la vida de Castelló. Anem a viure-la amb la il·lusió que els seus protagonistes principals ens han transmès amb la seua actitud i els seus passos ferms en pro de la recuperació del temps perdut.

Magdalena, Festa Plena! •••

FIRA I FESTES DE LA


74


1. Antecedents HistòricsLa utilització de productes pirotèc-nics en la societat castellonenca per a simbolitzar l’alegria, representació de processons i actes religiosos, així com tot tipus d’exaltacions i representació d’actes culturals i socials, és una tra-dició molt arrelada (de soca) a la ciu-tat de Castelló, però també a la nostra cultura mediterrània, en la qual el foc i la pólvora juguen, i han jugat, un paper purificador i d’exaltació de sentiments de vinculació amb la nostra terra, i han forjat el caràcter, la nostra forma de ser, la manera de relacionar-nos i de com-partir els nostres sentiments.

L’ancestral utilització del foc en deter-minades festes (Sant Antoni, Sant Joan, fogueres i fanals de Sant Roc dÁgost), va donar pas (sense oblidar aquests) a la utilització continuada de la pirotècnia durant tot l’any, en major o menor me-sura, en tot tipus de festes i representa-cions culturals i religioses. És a dir, el pas que va suposar l’única utilització del foc en festes, per a adquirir vida pròpia ja que amb la utilització de la pirotècnia, aquesta és utilitzada en aquelles festes en les quals és necessària, tant públi-ques com privades i no com succeïa abans, on el poder purificador del ritus

del foc venia vinculat a unes tradicions seculars concretes.

Els antecedents històrics d’utilització d’elements pirotècnics, a la ciutat de Castelló, es poden classificar en actes religiosos, polítics i socials/culturals:

Religiosos. L’any 1699 es van utilitzar morters i carcasses d’avís en la festivitat

del Corpus Christi. Posteriorment l’any 1731, coincidint amb la benedicció de la llavors denominada Església de Lledó es va realitzar un espectacle pirotècnic, així com també l’any 1769, per a celebrar la finalització de les obres de la cape-lla del sant sepulcre de l’església de la Sang. També l’any 1771, com a colofó a la rematada del retaule de l’església de Sant Agustí i més recentment, l’any 1929 en els actes de coronació de la Mare de Déu del Lledó.

Polítics. L’any 1789 en la celebració de la coronació de Carles IV; l’any 1820 com a conseqüència de l’aprovació de la Constitució Lliberal; en les corona-cions d’Isabel II (1833) i Alfons XII. Com a exaltació del fervor popular i homenat-ge en les visites a Castelló de diferents monarques, com la dels reis Carles IV i la reina Maria Luisa, i la dels reis de Nàpols amb la reina Cristina. També per a celebrar la finalització de la guerra Carlista (1837).

Socials i culturals. Inauguració de l’Ate-neu Obrer (1880); viatge inaugural de la Panderola (1885); inauguració de la Plaça de Bous (1890); també de la plaça del Rei (1897) i de l’Obelisc (1898).

Evolució i itinerància dels espectacles pirotècnics en les festes de la Magdalena Luis Oria Domènech Enginyer de Mines i President del Jurat del Concurs de Mascletades de les festes de la Magdalena de Castelló.

FIRA I FESTES DE LA


75


Els espectacles i disparades, que es realitzaven i que a causa del domini de la tècnica del moment, es limitaven a la utilització de salves, carcasses i trons, així com també a la utilització de piro-tècnia estàtica (la llavors cridada en-graellats), elements pirotècnics amb efectes simples de llum i so, instal·lats sobre una estructura de fusta, ancorada en façanes d’edificis. Amb la recupera-ció l’any 1945 del que avui dia coneixem i respectem com la Fira i Festes de la Magdalena, es va viure una revolució, un revulsiu al qual es refereix la utilització de l’espectacle i artificis pirotècnics, i en el qual la pirotècnia va aconseguir posi-cionar la seua utilització en unes festes amb caràcter històric, religiós i popu-lar, mitjançant mascletades, castells de focs, traca final i enfarolà del Fadrí.

2. Tipologia d’espectacles, finalitat i ubicació.Els espectacles pirotècnics tradicionals es poden enquadrar en alguna de les següents classes:

• Castells: es caracteritzen per la uti-lització d’artificis pirotècnics aeris. És un espectacle generalment de color, sonor i de caràcter nocturn. Existeixen diferents varietats de castells de focs realitzats en la ciutat als llarg dels anys, com són:

• Castell aquàtic. Disparat en el Grau, aprofitant les dàrsenes portuàries, de manera que el reflex dels efectes so-bre la làmina d’aigua incrementen el seu efecte lumínic.

• Castell piromusical. Espectacle pi-rotècnic i sincronitzat amb la música que sona de fons.- Mascletà: es pot definir com una “simfonia del soroll”. La mascletà se sent mitjançant l’oïda, l’olfacte, el tacte i la vista. Només fal-tarà la degustació durant o posterior d’una bona mostra de productes gas-tronòmics per a potenciar i comple-mentar tots els sentits.

• Enfarolà del Fadrí. Espectacle de focs artificials realitzat per a celebrar la vespra de la Romeria. L’acte va ser recuperat per la Junta de Festes presi-dida per Sebastià Pla. L’any 2003 l’acte es va realitzar de forma virtual, l’any 2004 es va realitzar una edició espe-cial, amb motiu del 400é aniversari de la construcció de la torre campanar.

• Dispar Anunciador i Salves Inici de Festes. Consisteix en el tret de tan-tes salves (tret de carcasses, foc aeri) d’igual nombre de carcasses com

a anys es porten celebrant les Fes-tes de la Magdalena. Posteriorment es complementa amb el tret d’una mascletà, espectacle que realitzarà l’empresa pirotècnica guanyadora del Concurs de Mascletades de l’any an-terior.

• Traca Final. Última traca de les Fes-tes de la Magdalena, que tendida en trajecte aeri, discorre des de la Fa-rola (plaça de la Independència), pels principals carrers de Castelló, amb una distància total d’aproximada-ment de 4 km, a la qual acompanyen centenars de castellonencs pel cen-tre. La traca actualment s’inicia i fi-nalitza a la plaça Major amb l’espec-tacle del Magdalena Vítol.

L’ús de la pirotècnia en la Fira i Festes de Castelló és divers, atenent a la seua utilitat i al seu emplaçament.

2.1. Anunci oficial d’inici de les festes, es va realitzar en els següents emplaçaments:• Des de 1944 fins a 1975 es van rea-

litzar a la plaça Major. Consistien en

tret anunciador de l’inici de les festes, acompanyat de salves detonadores (avui les coneixem com a carcasses).

• Des de 1976 fins a 1993 es van desen-volupar a la plaça de Maria Agustina, a causa de l’expansió urbanística de Castelló i a l’increment de població. D’aquesta forma la plaça Major podia ser utilitzada per a altres actes de les Festes.

• L’any 1994 es van desenvolupar a l’avinguda del Mar.

• Els anys 1995, 1996 i 1997 van ser al polígon de Rafalafena, concretament al carrer de la Vilavella (on actualment tro-bem el Camp de Futbol de Rafalafena).

• L’any 1998 l’anunci es va traslladar al Pau Gumbau.

• Des de 1999 se celebren ininterrom-pudament a la zona del Primer Molí, amb l’excepció de l’any 2002, quan a causa de les obres de condicionament del col·legi Isabel Ferrer, van haver de tornar al seu anterior emplaçament, i des de l’any 2003 aquesta zona suposa l’actual emplaçament.

FIRA I FESTES DE LA


76


2.2. Mascletades que s’han realitzat en els següents emplaçaments:• L’any 1946 es dispara la primera Mas-

cletà, concretament a la plaça del Rei en Jaume, coincidint amb l’inici de les Festes de la Magdalena. Aquest emplaçament seria utilitzat fins a l’any 1969. Aquest any comencen les “Mascletades itinerants” (no existia el concepte de concurs) i es disparen en diferents emplaçaments, en concret a les places associades a seus de les di-ferents comissions de Sector.

Els diferents emplaçaments, se situaven a:• Fins a l’any 1994: plaça de Fadrell,

ronda de Vinatea, Parc de l’Oest, plaça de Maria Agustina, avinguda Rei en Jaume, plaça Borrull, Hort del Cor-ders, Esplanada Urb. Sant Francesc, carrer Sant Roc, entre d’altres. Aquest canvi d’emplaçament, cercant noves places i espais oberts, es va veure mo-tivat per l’entrada en vigor l’any 1988 de l’Ordre del Ministeri de l’Interior de 20 d’octubre, que regulava la utilització d’artificis pirotècnics en l’organització i desenvolupament de castells de focs d’artifici o d’altres espectacles públics anàlegs, de focs artificials. Aquesta normativa va entrar en vigor atenent a les novetats en les tipologies d’ar-tificis pirotècnics, la seua tecnologia i el perill que l’ús inadequat d’aquests comportava, la qual cosa va obligar a regular aquesta matèria per a satisfer la llacuna legal que fins a aqueix mo-ment existia i que deixava la seguretat dels pirotècnics i dels espectadors al bon fer dels pirotècnics i d’algunes incipients normatives en determinats municipis, així com també la que la bona fortuna tenia encomanada una

bona missió en aquests espectacles. Aquesta ordre ministerial obligava a complir una sèrie de normes de segu-retat durant el muntatge dels espec-tacles, així com obligava a les entitats organitzadores (generalment ajunta-ments) a contractar obligatòriament assegurances de responsabilitat civil i accidents, que pogueren cobrir danys personals ocasionats als espectadors i els espectacles. Però posteriorment una modificació d’aquesta norma, en concret l’Ordre del Ministeri de l’Inte-rior de 02-03-89, ja va establir l’obliga-ció de guardar distàncies de seguretat entre les zones de llançament i dels espectadors, així com es va establir unes distàncies mínimes de seguretat en funció del calibre de les carcasses, tant en mascletades com en castells de focs.

• L’entrada en vigor d’aquesta normati-va va ser la que va obligar l’Ajuntament de Castelló de la Plana a desplaçar a espais més oberts, en general les pla-ces situades fora del nucli històric, en les ubicacions descrites i que podien oferir aqueixes distàncies de segure-tat necessàries, entre la zona de foc i la de públic, així com també facilitar l’evacuació de possibles ferits.

• L’any 1995 i fins a l’any 1997, s’instau-ra l’I Concurs de Mascletades Ciutat de Castelló al recinte del polígon de Rafalafena, carrer de la Vilavella. El concurs va ser de dimarts a dissabte (tots dos inclosos) amb la participació de les següents pirotècnies: Antonio Caballer de Montcada; Turís; Brunchú, Ricardo Caballer; i Gori.

• L’any 1998 el Concurs es va traslladar al Pau Gumbau.

• Des de l’any 1999 fins a l’actualitat el Concurs de Mascletades gaudeix d’una ubicació definitiva en l’espai de-limitat per la plaça del Primer Molí, l’actual carrer Maria Rosa Molas i el camí de la Plana. En l’anecdotari cal subratllar que el Concurs va ser de dilluns a dissabte (tots dos inclosos) i que l’últim diumenge es va disparar una Mascletà Manual a càrrec de Pi-rotècnia Gori. Únicament l’any 2002 es va abandonar aquest emplaçament, com hem comentat abans, a causa de les obres de reformes del CEIP Isa-bel Ferrer. Una altra mascletà digna d’esment va ser la disparada en com-memoració del 750é aniversari de la signatura del privilegi reial, per part del monarca Jaume I, que va perme-tre el trasllat dels primers pobladors cristians des del tossal sobre el qual s’assentaven, al Castell Vell, fins a la fèrtil plana, habitada per musulmans i jueus. Va ser el 8 de setembre de 1251 quan des de Lleida, el rei de la Corona d’Aragó va concedir el permís que ara se celebra, fent cas a les reivindica-cions de la població cristiana, que re-clamava baixar al pla per a establir-se i abandonar la seua precària manera de vida en la muntanya, aprofitant que pràcticament havien desaparegut les tensions entre les diferents comuni-tats religioses, i envejant l’èxit comer-cial i agrícola de jueus i musulmans. Després de l’homenatge davant l’es-tàtua del rei conqueridor, i comptant amb la presència de les autoritats locals i autonòmiques, al costat de representants festives de València i Alacant, al Pau Gumbau, la pirotèc-nia Turís de València es va encarregar de disparar la major mascletà de la història, que quedarà reflectida en el llibre Guinness dels rècords. Un total d’1.251 quilos de pólvora -en record de l’any de la fundació de la ciutat-, dotze vegades més que la major part d’aquest tipus d’esdeveniments piro-tècnics, eixordaren les oïdes dels par-ticipants en l’esdeveniment i de bona part dels habitants de la ciutat durant uns 8 minuts, després dels quals una intensa i penetrant fumera es va apo-derar del cel de Castelló.

En un principi l’elecció d’aquest espai no resultà del grat de la ciutat de Cas-telló, ja que per a gaudir de l’espectacle, obligava a desplaçar-se als afores de la ciutat, una ciutat que en aqueix moment experimentava la urbanització d’aquest sector i que inicialment no oferia unes condicions d’accessibilitat i urbanització adequades, però el pas dels anys i les normatives posteriors de l’àmbit dels

FIRA I FESTES DE LA


77


espectacles pirotècnics, han demostrat l’encert en l’elecció d’aquesta zona com a la ubicació definitiva per al desenvo-lupament de les mascletades de les Festes de la Magdalena. S’ha de tenir en compte que aqueix espai escollit per a les mascletades des de l’any 1999, en l’actualitat reuneix tots els requisits de seguretat, en els referent a distàncies, vies d’auxili i evacuació, que tant el de-rogat Reglament de Pirotècnica de l’any 2010 ja exigia, així com el recent Regla-ment de Pirotècnica, que al novembre de 2015 va entrar en vigor.

• Un cas digne d’esment quant al tret de mascletaeds, és la mascletà aèria del dia de la Magdalena a l’ermitori. Durant molts anys, es realitzava el tret des de la mateixa esplanada de la Magdalena, per a posteriorment pas-sar a la zona d’aparcament. L’incre-ment poblacional de la ciutat i la cada vegada més participació de veïns en la Romeria, van obligar a desplaçar el tret a l’antiga Pedrera de les Serretes, situada al nord de l’ermita.

2.3 Castells de focs.Des de l’inici de la recuperació de les Festes fins a l’any 1968 els “Castells” de la Junta Central de Festes solien disparar-se a l’avinguda del Rei en Jaume (davant de l’Institut Ribalta). En aquest espai temporal i coincidint amb inauguracions de nous espais urbanit-zats de la ciutat, van ser utilitzats per a disparar els castells de focs, com en l’any 1949 en executar-se l’actual avin-guda del Mar i l’any 1955 l’avinguda de Lledó. També l’any 1955 i amb la inten-ció d’acostar les festes al Grau, es va disparar un castell de focs aquàtic, en les aigües del port.

Existeixen dos anys, amb especial signi-ficació de tret dels Castells de Focs, per la seua peculiaritat, com són:

• Entre els anys 1965-1968 es dispa-rava un castell a l’avinguda del Rei en Jaume, però aquest era sufragat ínte-grament per la ciutat de Saragossa i organitzat per la Junta Central de Fes-tejos, ja que es va instaurar el Dilluns

de Magdalena com el dia de Saragossa i tant els representants polítics de la ciutat aragonesa, com els festius eren rebuts amb tots els honors a la ciutat. - L’any 1966 va tenir lloc el I Concurs de Focs Artificials de la Cuitat de Cas-telló, a l’entorn del nou polígon de Ra-falafena, com a conseqüència de la ce-lebració del VI Centenari de les Festes de Lledó, que va resultar molt vistós i aclamat.

Els castells de la Nit de Foc, en la qual es realitzava el concurs entre els dife-rents sectors gaiaters es disparaven sempre a les diferents places on les gaiates tenien la seua seu, encara que els primers dos dies de festes els cas-tells eren sufragats per la Junta Cen-tral i els tres últims dies de les festes tenia lloc la Nit del Foc. A partir de l’any 1969, els castells de la Junta Central de Festes també es van fer itinerants, en determinades ubicacions: avinguda del Rei en Jaume, avinguda Cernuda i Ve-lasco (avui avinguda del Mar), polígon de Rafalafena, Parc de l’Oest, avinguda de

FIRA I FESTES DE LA


78


Lledó... Aquest Concurs va tenir la seua fi l’any 1986. És important destacar que la ciutat es dividia en tres seccions en la Nit del Foc, de manera que en un mateix espai les gaiates integrants de la secció corresponent, es feien càrrec d’organit-zar i sufragar el cost de l’espectacle.

• Secció núm. 1. Sectors de Gaiates 1, 3, i 11.

• Secció núm. 2. Sectors de Gaiates 4, 7, 8 i 9.

• Secció núm. 3. Sectors de Gaiates 2, 5, 6 i 10.

Cal destacar, com a anècdota, que l’any 1982 es va produir un accident en fer explotar una carcassa dins del morter de llançament, produint uns 40 ferits, tots ferits de caràcter lleu, excepte un nombre reduït de 6 espectadors, que van haver de ser hospitalitzats. Aquest fet va ocórrer a la plaça Hort dels Cor-ders, quan a l’entorn de la seu de la Gaiata 5 s’estava oferint un grandiós castell de focs, participaven en aquest concurs les gaiates que conformaven la Secció tercera.

L’any 1987 es va iniciar I Concurs de Pi-rotècnia-Castells de Focs de les Festes Magdalena, Aquest format va durar fins a l’any 1993 i tenia una durada de dos dies amb diversos castells cada dia en diferents emplaçaments:

1r dia: • Pirotècnia Arnal de Montcada al carrer

Columbretes.• Pirotècnia Antonio Caballer a l’em-

plaçament del Peri 18.• Pirotècnia Santa Bárbara de Tenerife

al carrer Juan Ramón Jiménez.

2n dia: • Pirotècnia Saragozana al carrer de

Juan Ramón Jiménez.• Pirotècnia Vicente Caballer al Peri 18.• Pirotècnia Astondoa de Biscaia al ca-

rrer Columbretes.

L’any 1994 va començar el I Festival In-ternacional de Pirotècnia Ciutat de Cas-telló, el qual va durar fins a l’any 2003. Els castells es disparaven al carrer Columbretes, un cada dia. A la primera edició van participar-hi: Hop Kee Pyro-technics de Hong Kong, Ricardo Caba-ller, Pirotècnia Bugano A.G. de Suïssa i Pirotècnia Parente. Com a anècdota cal destacar que l’any 1998, el concurs va estar dedicat als piromusicals i van te-nir com a escenari el Pau Gumbau. En l’actualitat, els Castells de Focs, es dis-paren al recinte del Pau Gumbau.

2.4 Traca Final de Festes.Des del moment de l’inici de les reno-vades festes l’any 1945, les Festes de la Magdalena sempre han finalitzat amb l’encesa de la traca final i el tradicional

Vítol, acompanyat d’espectacle (pirotèc-nic i teatral, entre d’altres). La traca final és una traca tradicional, però amb una llargària aproximada de 4 km i un contin-gut net d’explosiu de 30 a 40 kg de pólvora. Com a peculiaritat, la traca no es troba si-tuada sobre el paviment, sinó que es tro-ba suspesa en l’aire a uns 3,0-3,5 metres. Inicialment, la traca s’iniciava a la plaça de la Independència (La Farola) i discorria encesa pels principals carrers de Castelló fins a arribar a la plaça Major. En l’actuali-tat, es manté l’itinerari pels principals ca-rrers de la ciutat, però s’inicia l’encesa de la traca per part de les reines de les Fes-tes, des de la balconada de l’Ajuntament i finalitza en aqueix mateix punt, per a tot seguit, iniciar l’acte de Magdalena Vítol.

Des del punt de vista de l’anecdotari, es pot citar que durant l’inici de la dècada dels anys 50 del segle XX, el Diumenge de la Romeria, en finalitzar la tradicional Tornà, es disparava una traca de format similar a la traca final, que es muntava pel centre històric de la ciutat.

Benvolgut lector, doncs ara tan sols resta esperar que arriben les nostres estima-des festes de la Magdalena, per poder gaudir de les mascletaes i castells de focs, això sí... acompanyats de les per-sones que estimem i amb les que volem compartir léspectacle dels sentits: vista, oïda, tacte, olor i el gust tastant la nostra gastronomía i begudes. Vitol!!! •••

FIRA I FESTES DE LA


79

Castelló és un poble fidel al seu pas-sat, que no sap mirar enrere amb ira, ni tampoc cap endavant sen-

se esperança. Som gent orgullosa de la nostra història i de les nostres tradicions però, que ningú s’enganye, la fidelitat al nostre orígens va necessàriament unida a la innovació, l’evolució i el desenvolupa-ment d’un futur il·lusionant.

L’estructura organitzativa de les festes de la Magdalena ha passat per diverses etapes, algunes de més esplendor al costat d’altres de certa decadència, i ara estem vivint un moment transcendent.

La successió de la realitat social i econò-mica de la ciutat ha influït de manera determinant en tots els aspectes vitals de Castelló i com és natural també en el desenvolupament i evolució de les nos-tres festes. Com ja va passar l’any 1988, el canvi operat en la societat manifes-tava des de feia temps la insatisfacció i la urgent necessitat de dotar les nostres festes de nous aires que asseguren la seua bona salut. I en aquestes estem …

Els homes i dones que des de diferents col·lectius intervenen de forma directa en l’organització de la Magdalena, “la gent de la festa”, i la ciutadania en ple tenim clar que el canvi en les nostres festes és i ha de ser possible. Aquesta renovació hem

emprendre sense por, i, sense oblidar aquella frase que s’incloïa en l’exposició de motius dels, ja derogats, estatuts de 1988: “amb el noble propòsit d’afrontar la realitat present i obrir esperances de futur engrandiment”. Respectant el passat però amb la vista posada en el futur.

Castelló es mereix unes festes a l’alçada de la ciutat, obrint majors vies de partici-pació i fent que siguen, no només per als festers i festeres, sinó per a tota la ciuta-dania en la seua diversitat. El protagonis-me sempre ha de recaure en la ciutat i en les persones que la conformen.

Diàleg, tolerància i transparència, escol-tar a la ciutadania i als diferents col·lec-tius com sant i senya en unes festes per a tots i per a totes. Assumir l’evolució i el desenvolupament de la societat, mi-tjançant la implantació efectiva en les festes de la Magdalena de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, pro-mocionant un accés paritari als llocs de responsabilitat dins de l’estructura feste-ra. Dins de la implementació de la igual-tat en les nostres festes, no podem obli-dar la figura de la Reina i de les Dames de la Ciutat, dotant-les de veu i d’una imatge més d’acord amb la dona actual.

Se’ns presenta també la necessitat de realitzar una bona projecció exterior de

les festes de la Magdalena dotant-les de major atractiu per als nostres visitants, aconseguint que es trobe amb una ciutat acollidora i on la festa es desenvolupa en cada racó. Tot això també represen-taria sens dubte una major promoció de la ciutat.

El canvi en el recorregut dels actes prin-cipals és una altra de les demandes que ve fent-se des de fa molt de temps. No podem seguir amb cavalcades que es desenvolupen en estrets carrers, que no permeten que s’aprecie la vistositat de les desfilades íntegrament. Sense oblidar que l’amplitud garanteix una major seguretat per a les persones par-ticipants i per al públic, de la mateixa manera que permet millorar l’accés a aquests actes de persones amb proble-mes de mobilitat.

Donar a conèixer la gastronomia, fo-mentar els llocs i edificis representatius de la ciutat, potenciar i augmentar el nombre i protagonisme dels esdeveni-ments pirotècnics, renovar el desenvo-lupament de Cavalcades i de l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó perme-tent major fluïdesa en el seu recorregut... Tantes són les coses que es poden fer que l’únic que es pot pensar és que l’ho-ritzó es presenta emocionant. El camí està fet, només queda caminar. •••

La Magdalena del canviBeatriz Pascual Ventura

Col·lectius festers

FIRA I FESTES DE LA


81


Les festes de la Magdalena marquen un punt d'inflexió en el dia a dia de la nostra ciutat. D'aquesta ciutat

que lluita incansable pel desenvolupa-ment dels seus serveis bàsics turístics, culturals i per descomptat, festius.

Castelló ha estat sempre exemple d'in-tegració, de modernitat i ahí estem les Gaiates donant aquest exemple. Les persones que formem les comissions dels diferents sectors hem donat sem-pre el millor de nosaltres mateixos tre-ballant amb il·lusió i d'una forma total-ment altruista per millorar això que és tan important i que no és altra cosa que les nostres festes.

Volem que la gent sentisca l'emoció del Pregó, la solemnitat de la desfilada de

Gaiates, l'alegria de la Romeria, el fer-vor de l'ofrena a la nostra Patrona i per finalitzar, aquella mica de tristesa quan arriba la desfilada final i el Vítol.

Entre tots hem aconseguit que les nos-tres festes siguen el que hui dia són i la nostra meta ha de ser aconseguir man-tenir-les i si és possible millorar-les. Les Gaiates continuarem posant tot el nostre esforç perquè aquestes siguen les festes que tots desitgem. •••

Feliç Magdalena 2016

Andrés BortPresident de la Gestora de Gaiates

Salutació del president de la Gestora de Gaiates

FIRA I FESTES DE LA


82


Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

El primer nom adjudicat es el de “Sector de la calle Tri-nidad y adyacentes” que tenia com a eix principal eixe carrer. En 1983 a la Gaiata 1 se li dona el nom de Bran-

cal de la Ciutat, probablement, perquè l’accés a Castelló es feia a través de la porta de la murà que hi havia junt al convent dels franciscans al segle XIX, (ja que els frares se

nànaren en 1834) i totes les portes solien tenir un brancal. Un dels llocs emblemàtics per a la Gaiata 1 “Brancal de la Ciu-tat”, és la plaça Botànic Calduch, enfront del’església de Sant Francesc. Esta església va ser alçada sobre el solar de l’antic quarter d’infanteria Tetuan 14, i on també va estar emplaçat l’antic convent del sant franciscà. •••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

83



Andrés Bort BortPresident 2016

Lucia Madero AgostMadrina Infantil 2016

Marina Redó Fortanet Madrina 2016

FIRA I FESTES DE LA


84


La gaiata 2, “Fadrell”, ha viscut un gran nombre de canvis tant pel que fa al sector com a la comissió al llarg del temps fins aplegar al que coneixem hui en dia. Han hagut

canvis estructurals i festers. Tots són molt importants per a conèixer un poc millor a la gaiata de Fadrell i no tots són co-neguts per als veïns.

El 3 de Març de 1945, quan va tindre lloc el primer Pregó de la Magdalena, la plaça Fadrell va ser testimoni d’excepció de la desfilada, ja que eixe any aquesta va tindre un recorregut molt diferent al que es fa hui en dia: la cavalcada va començar a la plaça Fadrell.

Eixe mateix any, es va decidir dividir la ciutat en dotze sectors i la Gaiata que quedava emplaçada a la plaça Fadrell i que va rebre eixe mateix nom que encara hui en dia manté- va obtin-dre el número 2. Amb el pas dels anys i l’ampliació de la ciutat, els sectors van anar canviant i es van donar més números fins arribar als 19 actuals. No obstant això, la Gaiata 2 i la seua plaça Fadrell s’han mantingut en el temps i no s’han vist sepa-rades en cap moment. Però, el que si que s’ha vist modificat i a anant creixent poc a poc ha sigut tot el sector. El Conservatori de Música, l’avinguda Chatellerault, el parc del llac...i com no el Palau de la Festa són alguns dels emplaçaments clau de Fadrell que han fet gran el sector i dels que la seua comissió i els seus veïns es senten orgullosos.

Hui en dia, durant pràcticament tot l’any, les gents de Fadrell viuen la Magdalena en primera persona en escoltar els coets que ixen del Palau de la Festa els dissabtes a la nit i que van marcant el conte enrere per al començament de la setmana

gran. I així, al arribar el tercer diumenge de Quaresma, els membres de Fadrell i tot aquell que s’acoste a la plaça, poden gaudir de la tasca de la comissió, de la xurreria i, com no, dels monuments, sempre situats molt prop de la seua benvolguda estàtua del llaurador.

Un sector que viu intensament les festes, que ha anant evolucio-nant al mateix temps que aquestes evolucionaven, i que dia a dia treballa per millorar, per fer gaudir als seus socis y que viu i pre-para la setmana de Magdalena durant els 365 anys de l’any. •••

Gaiata 2 Fadrell

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

85



Aarón Martín RipollPresident Infantil 2016

Manuel López SafontPresident 2016

Desirée Santos DomínguezMadrina Infantil 2016

María Soriano RuzMadrina 2016

FIRA I FESTES DE LA


86


Gaiata 3 Porta del Sol

El sector 3 “Porta del Sol”, el cèntric sector el qual evoca la porta meridional de l’antiga ciutat medieval emmu-rallada, era en els seus començaments conegut com

“Sector plaça del Caudillo i adjacents”. Comprenia la plaça del generalíssim (hui Porta del Sol), i els carrers de la Trinitat (fins al Rellotge), d’Enmig (fins als Quatre Cantons), de José Antonio (hui de Gasset), de Calvo Sotelo (hui de Ruiz Zorrilla), del General Mola (hui de Falcó) , de Navarra (primer tram), de l’Hort de Mas, plaça del General Sanjurjo (hui del Real), d’Alloza (fins a la de Colon), del Poeta Verdaguer, d’O’Done-ll, de Balaguer (hui de Pasqual i Tirado), del Mestre Chapí i de Vera (tram final). El 1983 el sector canvi el seu nom per l’actual, adaptant-se a l’evolució de l’entorn, encara que no al creixement de la ciutat ja que la demarcació de la zona va continuar sent pràcticament la mateixa d’aquell llunyà 1944 de la seua creació.En els anys 60, quan es va instaurar el concepte de la llum com a part inherent de la nostra festa, la comissió va donar mostres del seu marcat caràcter innovador encarregant a l’ar-quitecte Buhigas una ben recordada gaiata. Des de llavors, els monuments han evolucionat d’acord amb els pressupostos que han anat minvant considerablement.La ubicació del monument gaiater també ha anat canviant: al principi, es col·locava enmig de la Porta del Sol, davant del

llavors Banc de València; després es va desplaçar al costat del Banc Central per cedir el seu espai a la tribuna d’auto-ritats; des de fa un parell d’anys s’ha recuperat l’antic em-plaçament, encara que per això cal esperar a que aquesta tribuna estiga degudament desmuntada i retirada. I és que aquest benvolgut espai que ens dóna nom és centre neuràl-gic de la ciutat de Castelló però, per la mateixa raó, no ho és del sector, ja que no se’ns permet ni carpa, ni barra, ni música, limitant-se el nostre espai fester, amb la moder-nització de la Festa, a la mig amagada “Plaça del Real”. Gaiata 3, Porta del Sol, símbol de la ciutat, bressol de la socie-tat castellonenca i de l’arrelament fester, reina de l’antiquitat. Avui transformada en una gaiata xicoteta, amb una xicoteta encara que entusiasta comissió que lluita per mantenir-se, en un sector fet amb trossos de carrers amb vells edificis buits i multitut de comerços, restaurants, sucursals bancàries, firmes de renom i llocs emblemàtics com el Casino Antic, dels quals només uns pocs -als quals estem molt agraïts-, els més castelloners i conscienciejats amb la festa popular, molts menys dels que caldria esperar, s’avenen a col·laborar.Va ser el genial mestre José Gargori Vicent qui composà la música i escriguè la lletra de l’himne, insígnia d’or per aquesta gaiata que lluita any rere any per seguir el camí de la festa i la tradició sense perdre el compàs dels nous temps. •••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

87



Jose Mª Batán FontPresident 2016

Sara Sánchez OlivaresMadrina Infantil 2016

Leire Blanca Martínez BárcenaMadrina 2016

FIRA I FESTES DE LA


88


Gaiata 4 L’Armelar

La nostra gaiata va nàixer oficialment el 12 de desembre de 1945, quant es publiquen les normes per fer gaiates en els sectors i festes particulars. Aleshores es crea la

Gaiata 4 Calle Navarra y Adyacentes sent la primera madrina Elisenda Ribes Segarra i president José Mateu.Posteriorment agafa el nom de L’Armelar del barri que la bressola, del barri de l’Armelar (de Breva), situat entre la ron-da del Millars i la Gran Via. Va ser en principi un “armelar” propietat del senyor Fèlix Breva, adinerat agricultor castello-nenc de finals del XIX.Al nostre sector destacaven com a edificis singulars l’Hospital Provincial del Dr. Clará, l’Església de la Trinitat, les Escoles Pies, així com l’Escola Nova (Exèrcit) al carrer de Lepanto.

La primera gaiata que es va plantar al sector va ser en la Magdalena de 1947. Els primers anys es plantava al cantó del carrer del Doctor Clarà amb la Ronda, posteriorment es tras-llada al carrer de Pelayo on també fiquem la nostra carpa.Estem agermanats amb la Falla Exposició de València i amb la Foguera José Ángel Guirao d’Alacant. Tots els anys viatgem a les Falles i a les Fogueres de Sant Joan.Nomenem tots els anys donem la distinció de L’Armelar d’Or a un personatge que ha destacat per la seua trajectòria en el món de la festa, enguany ha estat Pepe Mora la persona guardonada.Enguany representaran a tot el sector la xiqueta Mireia García Falo-mir com a Madrina Infantil i Andrea Pradas Barreda com a Madrina, estant al front de tot l’equip de la Comissió, Roberto Blasco Ahís. •••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

89



Roberto Blasco AhísPresident 2016

Mireia García FalomirMadrina Infantil 2016

Andrea Pradas BarredaMadrina 2016

FIRA I FESTES DE LA


90


Gaiata 5 Hort dels Corders

Ara fa 71 anys que naixia una comissió anomenada “Hort dels corders”. El nom actual del sector, deri-va d’aquest hort que el gremi de corders tenia prop

a la murà oest de la ciutat, que quan va ésser comprat per l’Ajuntament es va dedicar una part a la construcció d’ha-bitatges i l’altra es va urbanitzar com a plaça titulada de l’Hort dels Corders com a homenatge a aquest gremi. Li van imposar com escut la cimera del Rei Jaume I, des d’eixe mateix moment, la gaiata de la Plaça Hort dels Cor-ders i adjacents segueix els passos del seu dragó alat. Una de les coses que han evolucionat de forma relativa en les comissions de sector són els monuments, aquest recorda la seua primera gaiata amb un gerro sobre un templet, amb un, que va ser instaurada a l’antic refugi de la plaça del Rei. La primera madrina d’aquest sector va ser Paquita Mar-tínez Navarro en 1945, i 40 anys després, en 1985 Elena Beltrán Renau va ser la primera i única reina que hi ha sigut madrina d’aquesta gaiata, com també moltes dames

de la ciutat majors i infantils que formaren part d’aquesta comissió.La gaiata es va agermanar en la Germandat dels cavallers de la conquesta, des d’eixe moment, participa el primer dissab-te de Magdalena a l’homenatge al rei organitzat pels Cava-llers. Han sigut vàries Na Violants i Dones de Companya les que també han estat vinculades a la comissió de la gaiata. Durant aquests anys la gaiata ha anat evolucionant de la mà de diversos presidents, un d’ells l’actual president de la Junta de Festes, Juanvi Bellido. També va haver-hi un any en el qual la comissió va desaparéixer. Els 20 últims anys hem sigut so-bre 40 comissionats, menys aquests dos últims anys, que la gaiata ha estat a càrrec de la primera dona presidenta, que ha doblat el nombre de membres.Tan sols esperem que aquesta gaiata seguisca endavant i que la gent s’apunte per poder assegurar un futur valuós i espe-cial, i que eixe dragó alat que portem de insígnia sempre ens marque el nostre millor camí.•••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

91



Arantxa Miralles BenagesPresidenta 2016

Jordi Altarejos BonoPresident Infantil 2016

Laura Altarejos BonoMadrina Infantil 2016

Noelia Capdevila DuránMadrina 2016

FIRA I FESTES DE LA


92


Gaiata 6 Farola-Ravalet

La Gaiata 6 es una de les comissions pioneres dins de la ciutat de Caste-lló, ja que la seua creació data de

l’any 1945 quan la reestructuració de les festes de la Magdalena duta a terme per l’Ajuntament de Castello. La primera co-missio de l’any 1945 estava encapçalada pel president Joaquin Fabregat i la ma-drina Carmen Jordán Fonfría , que dos anys després seria la reina de les festes.Tal vegada anomenar gaiata deuria de ser sinònim de parlar de sector, i com tot sector de Castelló, el guarisme de la Gaiata 6 te un simbol més que represen-tatiu, la Farola.

La plaça de la Independència era l’eix principal que definia el sector que en un principi s’anomenava “Plaza Indepen-dencia y adyacentes”. Estaven inclosos en aquest sector els carrers de Saragos-sa, Ronda Magdalena, Passeig Ribalta, Dolors, Climent, Pedro Aliaga, d’Arenós (primer tram) i les de l’eixample.Pero no sols la plaça de la Independèn-cia es un punt important dins del sector, doncs la gaiata sis compta al seu sector amb l’edifici de Correus, l’institud Ribal-ta i les cases modernistes mes boniques de la ciutat, Casa de les Cigonyes i La Casa Alcón.

En 1973 es va rebatejar el nom de la nostra comissió formant així l’actual “Farola – Ravalet” que per part del po-lifacètic Francisco Vicent Domenech co-negut per “Quiquet de Castalia”El nom actual del sector ve, com no po-dia ser d’una altra manera, per la Faro-la. Farola que el 4 de maig de 1924 el cardenal de Tarragona en Francesc Vi-dal i Barraquer va coronar en la plaça de la Independència a la Mare de Déu del Lledó com a Mare, Reina i Patrona de la ciutat de Castelló. Just en eixe mateix lloc i per aquesta raó l’arquitecte Fran-cisco Maristany en 1929 la dissenyà i el fe-rrer Josep Mª López per un preu de 4.500 pessetes treballà l’estructura metàl·lica de la Farola quedant enclavada dins del bells edificis modernistes i formant així la Plaça de la Independència, en record de la independència espanyola, una bella via urbana, on al seu centre lluïx majestuosa Farola un vertader esperit Magdalener, erigint artística Gaiata. El Ravalet, afegit al nom, ve de les illes de cases construi-des davant de la plaça de Tetuan quan es va vendre l’Hort dels Corders que van constituir el conegut Ravalet. Castelló creixia molt ràpidament, fruit d’això al 1981 en començaren a formar noves comissions de sector, fet que va donar lloc a una reestructuració dels sectors i entre ells els nostre, on des-prés de uns quants anys veiem com molts carrers passaven a formar part d’altres gaiates veïnes, es el cas dels carrers Llucena, Useres, Sorita o Pas-seig Morella formaren part de la Gaiata 18. Tot i això la nostra gaiata continua fent arribar la festa fins a estos carrers fins el 1983, any en el que definitiva-ment es va constituir la comissió de la gaiata Crémor.En tots estos anys d’existencia de la gaiata sis, malogradament hi va haver un any on no va haver comissió, l’any 1970. En 1971 va ser la primera vega-da en que es crea el càrrec de madri-na infantil i en 1979 quan aparegué la figura del president infantil. En quant a premis, cal destacar el primer premi de Gaiates de 1993, monument creat per l’artista Rafael Tecles, els primers premis de gaiates infantils del 2008 y 2014, creades per Esteban Gual o els dos últims segons premis de Gaiates, monuments de l’artista Vanesa Pérez.La Gaiata 6 és dinamica i en moviment en més de setanta anys d’història, una història que de segur continuarà escri-vint-se…•••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

93



Esteban Gual IbañezPresident 2016

Francisco Vilar AlbertPresident Infantil 2016

Claudia Beltrán PalenciaMadrina Infantil 2016

Rocio Querol VilarMadrina 2016

FIRA I FESTES DE LA


94


Gaiata 7 Cor de la Ciutat

La Gaiata 7 té un llarg camí en les festes de la Magdalena des de la seua creació l’any 1945 fins als nostres dies , són ja 72 anys d’història en què hi ha hagut prou dates

significatives per a ressaltar. En principi és curiós, que han si-gut diversos els noms amb què s’ha conegut la Gaiata. Primer es va cridar “Plaza de la Iglesia”, més avant se li va denominar “Plaza de l’Hierba” i en l’actualitat se li coneix com “Cor de la Ciutat”. Hi ha tres moments molt destacables en la seua història: L’any 1947 la Gaiata va tindre l’honor que la seua Ma-drina de l’any 1945 Mª Luisa Dols Cosín fora designada Reina de les Festes de la Magdalena, convertint-se així en la primera Reina nascuda a Castelló.”“Anècdota simpàtica i curiosa destaquem que l’any 1954 la Gaiata es va veure afavorida per la Loteria Nacional, així l’any es podria haver cridat “el de la siete” i com a conseqüència d’això, a més de pel treball de la seua comissió, es va portar tots els premis en litigi. En Gaiates es va portar el primer pre-mi de la primera secció i en el concurs de focs artificials entre

els sectors participants, també en primera secció, els sectors 2, 3, 7 i 8 es va portar el “premio especial”.“Finalment destacar que l’any 2007 es va recuperar per a la Gaiata i per a tot Castelló l’Ofrena de Flores a la Mare de Déu del Lledó en la Cocatedral de Santa Maria els dilluns de Magdalena. Acte que des de fa 7 anys compta amb la presència de la Reina de les Fes-tes i la seua Cort d’Honor junt amb diversos col·lectius festers.”“En el programa de festes de la Gaiata de l’any 1945 es pot llegir: “Dilluns dia 5 A les 12, Ofrena a la Patrona de Caste-lló per la Madrina i Cort d’Honor, amb el veïnat d’este Sector. Assistiran al dit acte l’Excel·lentíssim Sr. Alcalde d’esta ciutat, President d’Honor d’esta Comissió; President i Secretari de la Junta Central de Festes, i distingides personalitats. Seran cantades una pregària per la Srta. Angelita Avinent i el jove tenor D.Jaime Babiloni Vives, este de la Schola Cantorum. Al finalitzar l’acte es dispararan carcasses i una traca.”•••

Jorge Batiste Sanz

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

95



Manuel Jesús López PalominoPresident 2016

Balma Querol GarcíaPresidente Infantil 2016

Iris Macías LaraMadrina 2016

FIRA I FESTES DE LA


96


Gaiata 8 Portal de l’Om

Situat a la vora de l’antic Portal de l’Om, una de les en-trades al Castelló murallat, es tracta d’un Sector cèntric dels de tota la vida.

Va ser el punt d’encontre fins el 31 d’agost del 1963 dels viat-gers que feien servir l’Estació de La Panderola per anar al Grau, exactament on s’ubica actualment el monument de la Gaiata.Amb els anys, l’èxit que va adquirir el “Mesón del Vino”, va fer que es traslladara, canviant d’ubicació i novament modificara la fisonomia del Sector, primer a la Plaça de Santa Clara (fins 1985) i després a la Plaça de Borrull (fins 1987).El 1988 es va inaugurar el monument a Na Violant d’Hongria a la plaça del seu nom, també al Sector, que és visita obligada de la Germandat la setmana de festes. Per últim algunes re-compenses festeres que ens omplen d’orgull: En primer lloc tindre a satisfacció de superar-se any rere any en la Presentació Oficial de les Madrines i Presidents, autèn-tic esdeveniment, si més no, per als membres de la nostra comissió.És també un orgull desfilar amb els nostres germans fallers de Borriana, La Vall d’Uixó i València, així com a les Fogueres d’Alacant. I, com no, fer galania a les regines de diferents po-bles i associacions. Hem sigut la primera i l’única comissió

que ha fet que el seu monument, traspassarà les fronteres de la nostra província, en concret, fins Alacant, quan l’any 2002, el monument de la Gaiata 8 Portal de l’Om va desfi-lar junt a les màximes representants de Castelló al Desfile Folklòric Internacional de la citada ciutat. El nostre col·lectiu , volíem tornar a sorprendre, gràcies a la lluita i el saber fer, per ser un gran referent dins de les nostres festes. I la millor manera era, no traspassar les fronteres provincials, sinó i ara sí, traspassar les fronteres internacionals. Així que, després de dures e intenses gestions, vam aconseguir el que havíem proposat, desfilar al Parc Disneyland París.En els últims anys han sigut Reines 2014-Lara, 2010-Mari Paz, 2002-Mercedes, ... i reines infantils 2016-Lola, 2012-Carla, 2011-María, 2004-Andrea, 2003-Sara, ...Des de l’any 2008 s’elegeix la figura del Portaler, per re-conèixer una persona o entitat que, per la seua aportació, per la seua col·laboració o per la seua implicació amb la Gaiata, meresquen tal reconeixement.S’ha aconseguit el primer Premi de Gaiates els anys 2000 i 2001, i d’Infantils els anys 2010 y 2013.I pel que fa al Llibret de Festes 8 primers premis de llibret, 7 d’ells en la dècada dels anys ’90 i recentment 7 primers pre-mis a la promoció de l’ús del valencià.•••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

97



Raul Collazos MartinPresident 2016

Pau Olaria DoñatePresident Infantil 2016

Natalia Collazos RoviraMadrina Infantil 2016

Ana Goterris EstradaMadrina 2016

FIRA I FESTES DE LA


98


Gaiata 9 L’Espartera

En 1945, a l’inici de les festes de la Magdalena, al sector 9 se li dóna una ubicació dins de la ciutat que no té res a veure amb l’actual. En aquell temps, a la gaiata es deia plaça de Clavé i

adjacents, i tenia com a eix principal l’esmentada plaça. A més, in-cloïa el carrer Enmig (segon tram), carrer Poeta Guimerà, carrer del Pany de les Creus (Plaça de l’Olivera), carrer de Sant Tomàs, carrer de la Mare de Déu del Lledó, carrer Lope de Vega, carrer Cisneros i carrer d’Arenós (segon tram). La gaiata quedava instal·lada a la Plaça de Clavé.Amb el pas dels anys, la gaiata passa a denominar-se de l’avinguda Cernuda i Velasco i adjacents. Segueix evolucionant i convertint-se, a poc a poc, en el que és actualment. És en l’any 1983, amb la reestruc-turació dels sectors gaiaters, quan ressorgeix la Gaiata 9 passant a denominar-se L’Espartera. Així, amb aquesta denominació es recor-dava que a Castelló es treballava l’espart, matèria primera fonamen-tal per a l’elaboració de les espardenyes. Dins dels límits del sector també es trobava la agramadora, lloc on es treballava el cànem. Con-sistia en agramar, que era trencar la part dura del cànem i treure-li les fibres, per posteriorment ser utilitzades i fer amb elles les cordes que després anaven destinades a la marina espanyola. La agramado-ra es trobava al costat del Camí del Soterrani, limitant amb l’actual carrer Columbretes. De la mateixa manera, el carrer Adoberies deu el seu nom a l’activitat que en ella es desenvolupava antigament, i a la professió que els que hi vivien realitzaven. Aquesta tasca consistia a estovar i preparar les pells dels animals o cuir, perquè agafaren flexibilitat. Després, mitjançant un elaborat procés, que desprenia una olor característica típic de la professió, es treballava amb elles. Final-ment, eren utilitzades per elaborar o fabricar productes.La gaiata, des de la seua nova denominació, passa a ser instal·lada en tres ubicacions diferents. És a dir, a l’Avinguda del Mar (primer tram, començament de la mateixa per carrer Governador), a la plaça Escultor Adsuara i en la intersecció de l’Avinguda del Mar amb el ca-rrer Peníscola.Actualment, el sector és totalment diferent. Els carrers que el compo-sen són: Rafalafena (primer tram), Madrid, Gaibiel, Compositor Vicente Asensio, Plaça de la Muralla, Peníscola, Benicarló, Orpesa, Torreblan-ca, Moncofa, Tarragona, Plaça Escultor Adsuara, Adoberies, Avinguda del Mar, Bisbe Salinas, Bellver, Travessia Bellver, Plaça Bisbe Pont i Gol,

Marquès de la Ensenada, Lagasca, Císcar, Ulloa, Marquès de Valver-de, Pablo Iglesias i Músic Perfecte Artola.Així mateix, el sector es troba jalonat per una sèrie d’edificis em-blemàtics per a la nostra ciutat. Ens trobem amb el Col·legi Nacio-nal Mestre Canós i Sanmartín, la Conselleria d’Educació i Ciència, la Conselleria de Sanitat, la Subdelegació de Defensa o l’antic recinte de fires i mercats. Altres llocs emblemàtics del sector, lamentable-ment, ja no es troben en el seu lloc originari. Així doncs, el Col·legi Sant Cristòfol es trobava situat al Carrer Adoberies i era un lloc que aportava gran vida al barri, o l’antic edifici del diari Mediterráneo, que és l’actual Conselleria d’Educació.D’altra banda, l’Associació Cultural Gaiata 9 l’Espartera ha anat adap-tant-se als nous temps, a les noves exigències i les ha intentat adequar als veïns del barri i a les necessitats d’aquests. La gaiata s’ha intentat convertir en una associació viva, en constant moviment i participativa, fent que la gent se senta orgullosa de la gaiata mateixa, dels seus re-presentants i del monument. Dos anys importants destaquen en la his-tòria de l’Espartera i són a la memòria històrica: en 1982, Mª Carmen Albuixech Ballester es converteix en Reina de les Festes de Castelló, havent estat la màxima representant de la Gaiata 9 el 1980. D’altra ban-da, el 1986 l’Espartera aconsegueix el seu únic primer premi de gaiates. A més, la gaiata se sent orgullosa d’haver aportat a les corts d’honor de les Reines de Castelló una gran quantitat de Dames de la Ciutat, des dels anys 90 fins a l’actualitat.Finalment, L ‘Espartera segueix el pols anual a les festes de la Mag-dalena. Continua treballant i intentant sempre mantenir-se en un ni-vell òptim de satisfacció. En els últims anys de la 9 ha aconseguit fer-se un lloc important en els premis al millor llibret. D’aquesta manera, anualment s’han anat succeïnt importants premis com els de l’ús de valencià o millor portada. A més, el monument gaiater també ha estat lloat en diverses ocasions obtenint diversos premis com ara el de mi-llor il·luminació de Canal 9.Totes aquestes pinzellades històriques serveixen d’estímul per conti-nuar treballant per la gaiata, pel sector i per tant per Castelló. Mirar enrere és important i hauria de ser un exercici necessari. A més, és fonamental saber d’on venim, el que hem estat i el que som. Només així comprendrem les festes i les tradicions sentint-nos orgullosos de nosaltres mateixos i de tot el que s’ha aconseguit. •••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

99



Rafael Quiroga AlegrePresident 2016

Leire Ferrando ParreñoMadrina Infantil 2016

Rosana Nebot MorenoMadrina 2016

FIRA I FESTES DE LA


100


Gaiata 10 El Toll

El nostre sector té el privilegi d’acollir com a veïna a la Mare de Déu de Lledó, i això imprimeix caràcter al barri. Les primeres presentacions es van efectuar al carrer,

més concretament a l’avinguda Caputxins. Dames i madrines

van lluir el tratge de dama antiga fins 1990. En 1991 van tras-lladar-se al recinte municipal de la Pérgola. La Gaiata 10, El Toll, va ser una de les comissions pioneres en fer servir la in-dumentària de castellonera per a les seues presentacions.•••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

101



Enrique Alonso TorresPresident 2016

Beatriz Rodríguez DomínguezMadrina 2016

Lucia Alvarez GarcíaMadrina Infantil 2016

FIRA I FESTES DE LA


102


Gaiata 11 Forn del Pla

L'associació cultural Gaiata 11, Forn del plà es va formar l'any 1945.Aquest any el monument va guanyar el primer premi fe

gaiates, es recordada com la gaiata dels caragols,donçs tenia dos caragols als costas.Durant la década dels seixanta el mestre Gargori va escriure el pasándole, Forn del plà, dedicat a les madrines i la comissió d'aquesta anys. També va ser en aquells anys quan la comissió va donar a la mare de dé del Lledó un manto, de color beige brodat amb fils d'or, van ser aquells anys els de màxim esplendor del sector.En aquells temps el president al càrreg era Pepito l'estanquer. Al llarg del temps la comissió ha tingut pujades i baixades en

el nombre de membres, actualment estem al voltant del cen-tenar. De les nostres llistes de comissionats hem tingut l'ho-nor de contar amb una Regina infantil de les festes l'any 1988 la srta Jana Almenar Ferrer, i com a regines de les festes les srtes Mónica Sidro Maneus l'any 2011 i Cristina Pastor Salines l'any 2013 ; al igual que vam tindre a Na Violant d'hongria, la srta Belén Boix Domínguez l'any 2007. Totes elles madrines de la nostra gaiata. Al llarg dels anys hem tingut el plaer de agermanar-mos amb falles i fogueres, València, Burriana, Alacant o Sant vicent del rapeig fora de la provincia o el poble de Sueras, Borriol o les coses de Vinromà han sigue pobres veïns amb qui hem pogut compartir momento de festa i alegria. •••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

103



Luis Sánchez MuñozPresident 2016

Javier Godes GarbíPresident Infantil 2016

Nuria Escuder CausanillesMadrina 2016

Laura Godes GarbíMadrina Infantil 2016

FIRA I FESTES DE LA


104


Gaiata 12 El Grau

Al principi va ser coneguda com el sector “Poblados Ma-rítimos però sempre ha sigut el “EL GRAU”, el nostre estimat GRAU DE CASTELLÓ, que ha servit a la cituat,

dùnió amb la mar i tots els continents de la resta del món.A més a més abastit sempre a la ciutat de Castelló i també per a les exportacions a altres terres.Aquest sector també ha tingut l´honor de contar dins de la història de les Reines de les festes de Castelló amb quatre dones graures que han pogut lluïr lèstimada banda verda.La primera dona grauera que va respresentar a tots el caste-lloners i castelloneres en els nostres festes fundacionals va ser en làny 1.984, Marta Gallén Peris. Uns anys més tard, làny 1.996, va ser Isabel Garcia Mañà la que ens va respre-sentar a tot Castelló, en làny 2.001, Natalia Conde Martínez i l`última representant grauera va ser en làny 2.008, Laia Ba-cas Casanova, esperem que la histora continue…

Molts han sigut els canvis que el nostre sector marítim a través dels anys ha tingut, pels quals ha evolucionat, però per molt que passe el temps i molts canvis que es produeixsquen, les arrels, tra-dicions i costums “GRAUERES” es mantindran al llarg del temps.Han sigut alguns els anys en què la Gaiata 12 “EL GRAU”, ha aconseguit premis de gaiata, arribant a guanyar el màxim guardó en làny 1.994, igual que en els monuments infantils, que també van aconseguir guardons importants.Destacar també els premis dìl.lumiació que van rebre un grapat dànys, ja que si per alguna cosa destaca aquest sector és sempre pels seus monuments moderns i innovadors pels què sempre aposta.En làctualitat els monuments sùbiquen en la Plaça Verge del Carmen, ubicada al centre del Grau.Aquest any serà un disseny un poc més clàssic que altres anys, una aposta de la comissió de la gaiata 12, “EL GRAU”.•••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

105



Juan Antonio Tirado SerranoPresident 2016

Maria Gomez VicenteMadrina Infantil 2016

Natalia Albert GinerMadrina 2016

FIRA I FESTES DE LA


106


Gaiata 13 Sensal

En el segle XV ja apareix i es coneix amb el nom de CENSAL o SENSAL, a una partida de l'horta rica en cítrics del terme municipal de Castelló i que els seus límits són Fadrell, Al-

malafa, Villamargo i Estepar . El nom possiblement fa referencia a una terra sotmesa al pagament del cens.El sector ha anat creixent i evolucionant i dins del mateix tro-bem molts punts de notable interes cultural i social tant per la seua antiguitat com de recent creació com "El Molí ",junt a la Séquia Major, entre tarongers trobem l'ermita de Sant Josep de Censal (antigament de L' Olivera) i Sant lsidre i Sant Pere de Censal, huiconeguda només per S. lsidre que daten del segle XVII. També podem visitar el Museu de Belles Arts de Castelló (antic llar de Serra Espadan), el CEPA Josep Pas-cual i Tirado, El Pavelló esportiu Fernando Úbeda,la Cambra de Comer, ElProp i El Palau de la Festa entre altres.La gaiata 13, Sensal va comen ar el seu camí l'any 1982,el primer cau va tindre la seua ubicació en el carrer Montornés núm.18, després es traslladaria al carrer Cid núm. 5 i en l'actualitat es troba en la C/ Pintor Soler Blasco n.18-A. la gaiata és col·loca en la plaça Miguel Bellido al cap d'avall deis xalets que tenen quasi J'antiguitat deis gaiates monumentals (anys 5O).Al llarg de la nostra historia han passat 13 Presidents,sent una d'ells la primera dona que va ostentar el càrrec en els anys 2004-2005 i que també va ser Dama de la Ciutat en l'any

1999, Paula Gómez Bernat, també nombrosos presidents infantils, madrines, madrines infantils i comissionats que han fet possible que esta associació este huion ens trobem.Repassant els premis atorgats als monuments en esta Asso-ciació podem ressaltar els primers, segons i tercers premis aconseguits "A la il·luminació" en els anys 1990, 98, 99, 2002, 03, 05. En relació amb els premis concedits als monuments en les seues dos categories han sigut molts els segons, tercers i quarts premis en els anys 1986, 88, 1993, 98, 2002 entre altres.El nostre currículum fester és ampli i des del seu comen ament fins l'actualitat hem tingut el privilegi de presenciar l'elecció de set Dames i dotze Dames infantils de la Ciutat.Ja passat el temps, recordar que la nostra comissió infantil des del 2003 guanya durant tres anys consecutius el primer premi infantil del Certamen Castelló Artístic. Més recentment en l'any 2014 vam guanyar un premi amb el llibret del sector per a la promoció de l'ús del valenciá.I per últim, mereixen menció especial les germandats que mantenim des de fa anys amb distints pobles de la província com Benafigos, Soneja, Tales i dins de la Comunitat amb La Foguera Nou Babel d'Alacant, la Falla Sierra Martés - Miguel Servet de Valencia i La Foguera Pare lo Torrent - l'Horta de Sant Vicent del Raspeig (Alacant) i també com no amb altres gaiates com la Gaiata.17 " Tir de Colom.•••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

107



Carlos Chippirraz Gómez-MillánPresident 2016

Jesús Ortega BallesterPresident Infantil 2016

Ana Ortuño SalvadorMadrina 2016

María Peralta FajardoMadrina Infantil 2016

FIRA I FESTES DE LA


108


Gaiata 14 Castàlia

La Gaiata 14 “Castàlia” engloba dos barris: Els Mestrets i La Guinea. Aquest sector, porta el nom de l’antiga font grega que segons la llegenda, pot haver estat situada a

Castelló i que també dóna nom a l’estadi del C.D. Castellón, l’equip de la nostra ciutat, que curiosament va estar inaugurat el mateix any que les festes de la Magdalena. A més a més, Castàlia va ser també el nom de la primitiva ciutat de Castelló.En els barris que formen la Gaiata amb el guarisme 14 es poden trobar alguns edificis i monuments significatius de la nostra ciutat. Entre ells estan l’església de la Sagrada Fami-lia, la Torre Maratón, l’Estadi Castàlia o la guarderia Nuestra Señora de Lourdes, antic Auxili Social on anteriorment en el seu solar va estar ubicada l’antiga ermita de Sant Roc del Pla.Aquesta Gaiata va viure la seva primera Magdalena a l’any 1982 amb José Felip i Cubedo al capdavant d’aquesta co-missió. Soles van tindre que passar cinc anys, quan al 1986 aquesta Gaiata va guanyar el seu primer premi del monu-ment, del llibret i del millor article. Els següents anys també van donar moltes alegries a aquest sector ja que en 1987 i

1998 va guanyar el primer premi del monument i el primer premi del llibret. A més del premi a la millor portada en 1987. En 1991 va tornar a guanyar el primer premi de Gaiata i el del millor llibret.Durant els anys següents, aquesta comissió va seguir fent la feina ben feta, obtenint premis al llibret, al millor article, mi-llor portada, ús del valencià, adaptació al metall i il·luminació tècnica. Però fins al 1994 no va aplegar el primer premi de Gaiata Infantil. A l’any 1997, aquesta Gaiata va tindre la seva primera i única Regina Infantil de les Festes quan Andrea Felip i Martínez va ocupar el major càrrec de totes les xiquetes de Castelló. Anys després aquesta comissió va rebre l’alegria de que un dels seus membres, Nicomedes Barreda i Pons, seia el Pregoner de les festes de la Magdalena 2004.A l’any 2006, aquesta comissió va estar de celebració, va complir 25 anys d’existència. A dia d’avui la Gaiata 14 “Cas-tàlia” ja té 34 anys i compta amb un total de 43 membres de comissió.•••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

109



Eloy Soria IzquierdoPresident 2016

Nerea Fabra BatanerMadrina 2016

Helena Minguez UsóMadrina Infantil 2016

FIRA I FESTES DE LA


110


Gaiata 15 Sequiol

El naixement de la Gaiata 15 Sequiol ja va representar un gran canvi donat que des de l’inici de les festes en 1945 l’estructura de sectors gaiaters no havia tingut cap variació. I començava la

seua anada en 1982 trencant motles, ja que per primera vegada en la historia, una dona assumia l’important repte de presidir una co-missió de sector. Amb el nom del mític camp de futbol i tenint com a símbol la nostra entranyable Panderola, la gaiata 15 Sequiol iniciava la seua història, i trenta-cinc Magdalenes després podem assegurar que la nostra és una associació molt activa, en permanent innovació i reinvenció.Així va ser des d’un principi. Els primers anys de vida de Sequiol la in-novació va començar amb el llibret: amb la introducció de dues tintes, la forma apaïsada o de diari, i amb la creació de “La veu del sector” on els veïns aportaven els seus comentaris sobre les nostres Festes. Des de l’any 2000 el nostre llibret està escrit en la seua totalitat en valencià i cada any ens esforcem per innovar en la seua maquetació, els reportatges fotogràfics o els articles.I també amb els monuments hem volgut reinventar des del primer dia. Piques de gots en moviment, figures de fusta tallada de gran alçada, vidrieres pintades a mà amb una delicadesa sublim, delicada ceràmica de la nostra terra, o també noves tecnologies aplicades a la construcció dels nostres monuments, de vegades amb arriscats treballs pel disseny i subjecció dels braços. A més, recuperant un símbol important, des del 2006, la nostra Gaiata gran va precedida per Xiquetes del Meneo.En la gaiata 15 Sequiol sempre ha estat una prioritat que els veïns del sector es senten part activa de la nostra comissió i que qualsevol xiquet, xiqueta o jove que vullga representar-nos ho puga fer. D’ahi que en 1985 per primera vegada en la història de les Presentacions de Gaiata, els membres de la comissió anaren vestits de castelloners,

per tal d’estalviar costs innecessaris. Amb el mateix propòsit, l’any següent, les gaiates 7, 13, 15 i 18 s’unien per a realitzar compres, con-tractar espectacles,..., en la que seria la llavor que donaria pas temps després a la Gestora de Gaiates.Una altra de les obsessions de la 15 ha estat sempre la participació activa en la cultura del nostre poble. En 2001 es creaven el taller de Teatre Valencià i el de Balls Regionals. L’any següent arrancava l’es-cola de Tabal i Dolçaina, un any després el Futbol Sala i ja en 2015 naixia l’Escola de Pesca organitzada amb els amics del Club de Pesca el Gregal.Però si hi ha una fita que ha marcat la història de la Gaiata 15 Sequiol, aquesta ha estat el naixement i posterior desenvolupament del Con-curs de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló, primer en col·labora-ció amb el col·legi Isidor Andrés, allà pel 1999, i després, des de l’any 2004 i del braç de la Fundació Ruralcaixa Castelló, com un concurs obert a tots els col·legis i instituts de la Ciutat. La sorprenent imagi-nació dels més joves ens fa pensar que el futur de les nostres festes està assegurat i que la Gaiata és i serà una peça fonamental del seu desenvolupament futur.La creació de la nostra pàgina web, la publicació electrònica de la revista mensual Infosequiol, l’entrada en les xarxes socials, són fites que demostren el compromís de la nostra Comissió amb la moder-nització i innovació que l’entorn social en què ens trobem reclama. I així seguirà sent, perquè els canvis ens mantenen vius. Tradició sí, sempre, però reinventada.Bones Festes de la Magdalena 2016! •••

A.C. Gaiata 15 Sequiol

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

111



Elisabeth Breva AlmerichPresidenta 2016

Carlos López PorcarPresident Infantil 2016

Ana Rodríguez PérezMadrina 2016

Balma Doumere FabregatMadrina Infantil 2016

FIRA I FESTES DE LA


112


Gaiata 16 Rafalafena

La història de la nostra Gaiata comença de nou, de zero, tras els problemes dels darrers anys. Comencem de zero amb molta il·lusió des del 18 de maig de 2015, amb molt

d’esforç aconseguim un nou projecte gaiater per traure enda-

vant amb moltes ganes i pocs recursos ambdós monuments. L’amor per les nostres festes s’ha imposat en cada membre de la nostra Comissió, fent d’aquesta Gaiata, de nou, una gran família. •••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

113



Desirée López GutiérrezPresidenta 2016

Dennis Gutiérrez AndreuPresident Infantil 2016

Andrea Martínez NebotMadrina 2016

Deborah Fernández EstellerMadrina Infantil 2016

FIRA I FESTES DE LA


114


Gaiata 17 Tir de Colom

La gaiata 17 “Tir de Colom”, es va fundar el any 1982 i la seua pri-mera magdalena va ser el 1983 amb una àmplia comissió. Va ser una gaiata de màxim esplendor durant els anys 80.

El 1996 vam aconseguir per primera vegada el primer premi de gaiata amb un monument que va fer les delícies de tot el sector.L’any 2000 la nostra madrina infantil Sonia Bernat Pascual va tindre el honor, i el orgull per al sector, de ser nomenada Reina Infantil de les festes.L’any 2003 vam guanyar per primera vegada el premi al millor llibret. I des de eixe moment hem estat referència per aquesta categoria de concurs.Els anys 2009 i 2010 va ser la primera vegada que el Tir de Colom va tindre una dona en la presidència (Verónica Sanahuja).

Les noves tecnologies també van arribar al nostre sector i el Tir de Colom pot estar orgullós de tindre l’únic blog gaiater que cumplirá, al juny de 2016, els 10 anys d’existència i, el millor, sempre actualitzat.Son molts els guardons i premis que aquesta gaiata ha aconseguit al llarg de tots aquests anys d’història en diferents certàmens i ha estat referent en el concurs de playbacks que durant diversos anys es va realitzar sota el títol “Castelló Artistic” i en el que participaven no només gaiates sinó també diverses associacions culturals. Per la qual cosa també les nostres presentacions han gaudit d’un ben guanyat crèdit com a espectacle amb la seua part protocol·lària a parts iguals.Però, sens dubte, el millor que la gaiata 17 ha tingut sempre és la seua gent treballadora i amant de la tradició i les nostres festes.•••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

115



Miguel Ángel Moreno GraciaPresident 2016

Carla Bernat PascualMadrina 2016

Sandra Gimeno GuerreroMadrina Infantil 2016

FIRA I FESTES DE LA


116


Gaiata 18 Cremor

El barri del Cremor porta aquest nom en record del Cre-mor Tartari ... ungüent que es feia antigament en fàbri-ques del nostre barri. El Barri del Cremor estava format

per antics xalets als afores de la ciutat, que amb el temps van anar desapareixent i donant pas als actuals edificis i centres comercials.Amb el soterrament de la via, el barri conegut com el de l'antiga via per amunt passa a integrar-se dins de la gran ciutat... però la comissió de la Gaiata 18 mantindrà la via en el seu insígnia, com a emblema referent del sector i de la seua comissió.La gaiata 18, fundada el 1983 per un grup de persones amants de les nostres festes, ha anat creixent al llarg dels anys, amb temporades millors que d'altres. Entre les seues fites his-tòriques, per exemple, en la Magdalena 2000 la Comissió del

Cremor va ser presidida per primera vegada per una dona. Eva Barberá va ser la valenta que va agafar les regnes de la comissió.Una altra data marcada en or en la història va ser el juliol del 2005 quan per primera vegada una banda verda formava part de la família del Cremor. Cristina Giner, madrina infantil 2005, es convertia en Reina de tots els xiquets per a l’exercici 2006.I alegria en majúscules quan en la Magdalena 2008, s'alçava per primera vegada amb el premi de gaiates, guardó que va ser repetit en 2 ocasions més ...La Gaiata 18 escriu moltes pàgines en el llibre de la seua evolució, sent els més destacats els anteriorment esmentats, però cada dia, cada representant i cada moment haja estat bo, o menys bons formen part del record de la nostra comissió.•••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

117



José Antonio Lleó RubioPresident 2016

Manel Vidal PanadesPresident Infantil 2016

María Beltrán AlcácerMadrina 2016

Isabel Busto LleóMadrina Infantil 2016

FIRA I FESTES DE LA


118


Gaiata 19 La Cultural

La Gaiata va néixer l'any 1984 quan, es van crear els dos últims col·lectius i actualment compta amb el major d'aquests nombres en ser la 19. Abasta uns dels sectors

més nous de la ciutat de Castelló en comprendre des de la ca-rrer Salvador Guinot a avd. València i gairebé tot el districte sud.El seu nom va ser adquirit pel camp que hi havia a l'avinguda de València on en "La Cultural Deportiva "es practicava el bàs-quet, atletisme o qualsevol esport a l'aire lliure.Quan va desaparèixer aquest camp van construir un grup de cases conegut com Cardona Vives. que en l'actualitat ha que-dat totalment integrat a la meitat del sector envoltat d'edificis i col·legis junt altres modernismes de la construcció.Mas al sud hi havia el "Tronío", una escombrada característica perquè majoria de persones que residien en ella eren d'ètnia gitana, al costat es va construir el grup de casa de Mare de Déu de Lledó.En l'actualitat també compta amb una moderna circumval·la-ció i un disseny més actual de la Avgda. València amb la qual cosa té un aspecte jove i modern. Quan la gaiata néixer es

va instal·lar a la plaça de la llibertat sent aquesta l'epicentre del barri i una bona ubicació. Al creixement del sector va ser traslladat a la plaça Illa Baleato on més o menys se li dóna al sector una referència des de qualsevol punt d'ell.Sent aquest el seu trenta-dosè aniversari no va ser fins al 2.010 quan el jurat va distingir a la gaiata amb un premi espe-cial a la millor gaiata infantil de la magdalena 2009.Aquesta gran família també compta amb la satisfacció d'haver pogut comptar amb la representació de les nostres padrines, elegides com a dames de la ciutat, en primer lloc va ser Ester Raez Ribalta quan en el 2.001 va ostentar amb el càrrec de dama de la ciutat infantil i en el 2009 tornava ha fer-se amb ell, però ara com a dama de ciutat gran.La mateixa oportunitat va tenir la seva germana a l'ésser dama de ciutat el 2005. Aquesta petita i humil gaiata després d'algun any d'aturada i alguns desafortunats moments conti-nua amb força obrint-se de nou camí en aquest món gaiater i compartint així una gran il·lusió i devoció per les nostres fes-tes fundacionals. •••

FIRA I FESTES DE LA

MAGDALENA • 2016

119



Luis Fernández FernándezPresident 2016

Carla Gómez ZabalzaMadrina 2016

María Jurado ArchilésMadrina Infantil 2016

FIRA I FESTES DE LA


120


Sandra Serra San RamónGaiatera de la Casa de la Comunidad Valenciana en Zaragoza

COL·LECTIUS FESTERSENS VINCULATS

FIRA I FESTES DE LA


122


Breu resum històric

El 1951 el col·lectiu nascut amb el nom de La Germandat dels Cava-llers de la Conquesta de Castelló

assumeix la funció de representar la fi-gura del Rei En Jaume I El Conqueridor i els cavallers que el van acompanyar en les seues conquestes per les terres del regne de València, formant el seguici me-dieval de caràcter històric que encapçala la Cavalcada del Pregó de les nostres tra-dicionals Festes de La Magdalena.

Des de 1957, La Germandat va instaurar la representació de la Regina Na Violant d’Hongria, segona esposa del Monarca fundador de la nostra Ciutat i primera Regina del poble valencià, d’ençà cada any, una jove de família ben arrelada a la nostra societat, representa la benvol-guda i estimada Regina “Ioles”.

Serà a partir del 1976 quan una cort de dames completaran el seu seguici amb el nom de “Dones de Companya de Na Violant” representant aquelles que for-maren part de la seua cort i que es de-dicaven a acompanyar, atendre i servir personalment a la Regina i a la seua família.

Aquest grup de joves castelloneres pre-nen el nom d’aquelles antigues dones des del 1985: Na Dolça, N’Ermengarda, Na Eva, Na Margarida, Na Provençala i Na Rama. Elles acompanyaran a Na Vio-lant en totes les representacions i actes als quals se’ls convoca tant a la nostra Ciutat, com a la província, com també altres llocs de la Comunitat Valenciana o arreu d’Espanya.

La contribució a les Festes de la Magda-lena,per par de la Germandat es mate-

rialitza mitjançant la representació his-tòrica de la fundació de la nostra ciutat.

Activitats pròpies de la germandat dels cavallers de la conquesta.La Germandat organitza i celebra el primer dissabte de les festes fundacio-nals de Castelló, l’acte d’Homenatge al Rei En Jaume I. La desfilada recorre des de la Plaça de Na Violant d’Hongria els principals carrers de Castelló fins el monument al rei En Jaume Ien l’avin-guda que porta el seu nom, on es dóna lectura a la carta de poblament atorgada pel Rei Jaume I i s’ofrena una corona de llorer als peus de l’estàtua.

El Pregó: La Germandat dels Cavallers de la Conquesta és l’encarregada de desfilar en el Pregó desenvolupant la part històrica cristiana de la fundació de la ciutat, la comitiva incorpora la figura del Rei En Jaume I a cavall, enguany el Prohom ha designat estatutàriament a Marco A. Esteve Cano, cavaller Beren-guer d’Esplugues (Prohom de 2011 fins 2015). Acompanyat per l’Esquadra Jove, el Consell d’Honor, Capítol Permanent, la secció de Tambors i Bombos de Combat “Desperta, ferro!”, la Milícia Templària,

i socis cavallers. A més, dos carrosses, amb una escena històrica i la principal, amb la representació femenina de la Ger-mandat amb la regina Violant i les Dones de Companya. Enguany, com a 61 Na Vio-lant d’Hongria, la Srta. Marta Tena Soler i com a Dones de Companya de la seua Cort: Judith Alfonso, Mireia Andreu, Lore-na Valls, Maria Montañana, Laura Agra-munt i Nadia Mas.

Homenatge a Na Violant: Aquest és l’acte, on tota la ciutat ret homenatge a la primera regina dels Valencians, Na Violant d’Hongria. El recorregut s’inicia a boqueta nit des dels peus de l’estàtua del Rei En Jaume i es dirigeix pels prin-cipals carrers de la ciutat fins la plaça dedicada a Violant, on té lloc l’homenat-ge, i la lectura del Laude Arbitral i dels poemes de Miquel Peris i Rafael Lloret dedicats al rei i a la reina respectiva-ment. Tot seguit El Prohom i Na Violant, acompanyats de la Reina de les Festes i l’Alcalde de la ciutat, ofrenen una coro-na de llorer als peus de l’estàtua de la Regina. Després, la invocació als Sants Patrons(la mare de Déu del Lledó, Sant Jaume i Sant Cristòfol, tanca aquest acte multitudinari.

El Concurs de Paelles a l’ermita de Sant Jaume de Fadrell. Es premia el gust, la cocció i la imaginació en la presentació, i és un acte obert a tothom, siguen o no membres de la Germandat.

Presentació de Na Violant i les seues Dones de Companya: El 8 de setembre dia de la Llicència del Trasllat de Cas-telló es presenten en societat les joves que ostentaran l’any següent el càrrec de Na Violant d’Hongria i les seues Do-nes de companya.

La Setmana del Cavaller o Festes d’Oc-tubre es celebra al voltant del 9 d’octu-bre en la qual es realitzen conferències, exposicions i altres actes culturals des-tinats a difondre la història de Castelló i la seua vinculació amb la figura de Jau-me I i/o la seua esposa.

A l’ermita de St. Francesc de la Font, res-taurada per la Germandat, es celebren

Germandat dels Cavallers de la Conquesta

La Germandat dels Cavallers de la Conquesta va esser fundada en 1951 i els seus emblemes oficials són: l’estendard “El Penó de la Conquesta”, el casc i l’espasa del Rei En Jaume I. La representació oficial està a càrrec del Prohom i el Capítol Permanent.

FIRA I FESTES DE LA


123


les festes en honor al Sant titular i tam-bé l’aniversari de la restauració de l’er-mita. A l’estiu, es celebra la santa missa tots els dissabtes de juliol i agost. La vespra del dia de l’Assumpció al cel de la Mare de Déu, una solemne festa en honor a la Mare de Déu del Lledó, en la que era la data primicera de les festes en el seu honor.

Vetla d’Armes: tots els anys es celebra la jura dels nous cavallers, nous mem-bres que, en aquest acte i sota la pre-sidència de Na Violant i les Dones de Companya, són armats cavallers i fan públicament el seu jurament, a l’ermita de Santa Maria Magdalena del Castell Vell. És des d’aleshores que el nou ca-valler tindrà dret a utilitzar l’escut amb les armes del cavaller al qual represen-tarà. El ritual s’inicia amb un acte íntim i privat, amb un sopar medieval a l’ermita de Sant Francesc de la Font i un seguici fins a arribar a l’ermitori de la Magdale-na on és l’acte públic de jurament.

També es celebra l’Homenatge Popu-lar a Tomba Tossals al Molí de La Font, indret des del qual, segons la llegenda, va partir la flota cap a la conquesta de les illes Columbretes, el gegant i la seua conlloga, personatges mitològics re-presentatius de la nostra tradició als qui el lletraferit Josep Pasqual Tirado va do-nar vida en el seu relat fantàstic “Tomba Tossals”.

Proclamació de Na Violant i Dones de Companya. En Febrer (data variable en funció de l’any segons la celebració de les festes de la Magdalena) té lloc al Teatre Principal l’acte de proclama-ció de les representants femenines de la Germandat del Cavallers de la Con-questa. En aquest acte es on es voran per primera vegada els vestits d’època de Na Violant i les seues Dones de Com-panya, i serà proclamada solemnement Na Violant amb la imposició de la banda i la insígnia d’or de la Germandat.

Milícia Templària. Representant els monjos guerrers que van servir també a la cristiandat i a les empreses del Rei Jaume I, aquesta secció participa inte-grada en la Germandat en tots aquells actes que celebra.

Nomenament de Guillem de Mont-Ro-don La Milícia Templària de la German-dat, nomena cada any una representarà a qui va ser el tutor del nostre Rei Jau-me I durant uns anys de la seua infància al Castell Templer de Monzón (Huesca) i Mestre de l’Ordre del Temple a Aragó. Enguany, José Vicente Ramón Segarra.Secció de Tambors i Bombos de Combat “Desperta, ferro!” obrin pas amb el seu ressò a totes les desfilades en les que participa la Germandat.

Visita als llocs Sants on es troben so-terrats els els reis Jaume I, al Monestir de Santa Maria de Poblet (Tarragona) i Violant d’Hongria, al de Vallbona de les Monges (Lleida). Cada any, el Capítol Permanent, les representants femeni-nes de l’any, socis cavallers i famílies es desplacen en expedició per visitar els monestirs i retre homenatja als peus dels sepulcres de Violant i Jaume, ofre-nant una corona de llorer.

Acampada al Castell Vell: La Germandat, interessada per l’educació del més me-nuts, realitza una acampada a l’ermita de la Magdalena, cap als darrers dies del mes de juliol. Durant l’estada es realitzen, jocs i recorreguts lúdics i educatius pels voltants del turó de la Magdalena. El da-rrer diumenge es realitza la cloenda amb la celebració d’una missa de campanya.

Activitats amb altres col·lectius festers provincials i de la comunitat.La Germandat com a entitat que repre-senta la figura del Rei En Jaume I i la de Na Violant, es convidada a diverses localitats de la comunitat on es realitzen commemoracions històriques d’algun tipus o on es celebra algun acte vinculat amb la figura del Rei En Jaume I i/o Na Violant.

PublicacionsTots els anys es publica la revista “Crò-nica dels Cavallers”. Aquest llibre-revis-ta recull una mostra d’articles i investi-gacions al voltant de la nostra història, cultura, tradicions i els seus personat-ges més destacats. Inclou també texts i fotografies d’aquells esdeveniments que es produeixen al si de la German-dat durant el període corresponent de l’any. Aquesta publicació té com a funció principal difondre i informar la societat de les nostres activitats i aportar cultu-ra amb texts de persones amb criteri i formació en temes històrics, alhora que es manté de manera activa un contacte periòdic amb els socis i amics de la Ger-mandat dels Cavallers de la Conquesta. La Crònica dels Cavallers compleix en-guany 35 anys de publicació amb el seu número 69. •••

FIRA I FESTES DE LA


124


LXI Violant d´Hongria Srta Marta Tena i Soler

FIRA I FESTES DE LA


125


Na Dolça Srta Nadia Mas i Gasulla

NÉrmengarda Srta Laura Agramunt i Arnau

Na Margarida Srta Lorena Valls i Albert

Na Rama Srta Mireia Andreu i Prades

Na Provençala Srta María Montañana i Grijalbo

Na Eva Srta Judith Alfonso i Calvo

Dames de Companya

FIRA I FESTES DE LA


126


La Colla del Rei Barbut és una asso-ciació sense ànim de lucre que es crea el 1977, i es caracteritza per la

seua activitat en les festes de la Magdale-na amb un vessant cultural molt impor-tant en tot allò que pertoca a Castelló.

És part imprescindible en molts actes com el Pregó, on representa la part mitològica de la història de Castelló, el concurs de paelles que organitza, que el 2014 celebrava el seu 25 aniversari i on han participat en cadascuna de les últi-mes edicions prop de 1500 persones i la majoria de colles de Castelló. Al Prego-net infantil també té presència, donant a conèixer als més joves els personatges mitològics. L’Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó compta amb una re-presentació de nens i majors de la Colla. La seua taverna i les revetlles populars, obertes a tot el públic i costejades per la Colla són una referència obligada a les festes. Al programa festiu-cultural

Memòria d’actividades de la Colla del Rei Barbut

de Magdalena hi ha un espai per a tots i tots són benvinguts.

El guardó que lliura tots els anys, el “Vo-ladoret d’Or”, reuneix a destacats per-sonatges i entitats del món de l’art, la cultura o la societat, la tasca dels quals ha estat destacada com a castellonencs.

La Colla forma part de l’Assemblea del Patronat de Festes com a ens vinculat.Al seu local de la plaça de les Aules guar-da una excel·lent pinacoteca relativa a Tombatossals, obra dels principals pin-tors castellonencs. En aquest aspecte cultural va editar i pensa reeditar l’obra Tombatossals i El Mon del Mite. Ha par-ticipat en innombrables actes culturals com la promoció d’obres escultòriques a Castelló, o la commemoració el 2012 de la mort de Josep Pascual i Tirado. La Colla manté viva l’obra Tombatossals i

els seus personatges per qualsevol mit-jà al seu abast.

Fa uns anys va crear el seu grup de Ca-buts, que es van unir als Gegants (pro-pietat de l’Ajuntament de Castelló però en custòdia de la Colla) i als personat-ges de la conlloga del Rei Barbut. A la Magdalena 2013 van ser una part im-portant en la representació de la Gala-nia a la reina de les festes. És habitual la participació d’aquests personatges en celebracions d’altres ciutats, donant a conèixer la mitologia de Castelló.

El «Llibret de Festes» reuneix tots els anys importants col·laboracions de prestigiosos castellonencs que són lle-gides pel públic del Pregó, ja que es re-parteixen gratuïtament 3.000 exemplars durant el seu desenvolupament.

Els concursos gastronòmics que s’or-ganitzen habitualment permeten donar

FIRA I FESTES DE LA


127


Llistat de persones o entitas que han rebut el Voladoret dÓr

1986 Matilde Salvador, Miquel Peris y Traver Griñó

1987

1988 Josep Pascual i Tirado

1989 Junta de Festes

1990 Francisco Pascual Mas

1991 Universitat Jaume I

1992 José Sánchez Adell

1993 Juan G. Ripollés

1994 Carlos Murria Arnau

1995 Xarxa Teatre

1996 Germà Colón Domènech

1997 Els Llauradors

1998 Fundació Municipal de Festes

1999 Alberto Ramírez Sorribes

2000 José María Arquimbau

2001 Moros dÁlqueria

2002 Ciutat de Castelló

2003 Acadèmia Valenciana de la Llengua

2004 Colla de Dolçainers y Tabaleters de Castelló

2005 Conso Jóvena

2006 Salvador Bellés Sabater

2007 Antonio José Gascó Sidro

2008 Diputació de Castelló

2009 Rafael Lloret Teruel

2010 Miguel Ángel Mulet Taló

2011 Josep Miquel Francés

2012 Alberto Fabra Part

2013 Club Atletisme Playas de Castellón

2014 Fundación Dávalos Fletcher

2015 Juan José Carratalá

a conèixer les excel·lències dels res-taurants de Castelló, enregistrant una gran participació. Les relacions amb altres entitats festeres i culturals per-met realitzar activitats conjuntes com tornejos esportius (pàdel, futbol, etc ...) especialment en els últims anys. Totes aquestes activitats es reparteixen al llarg de l’any, i encara que la Magda-

lena és la setmana amb major acumu-lació d’actes, la Colla es manté viva tot l’any, especialment pel que fa a la part cultural.

L’any 2014 vam ser nomenats clava-ris de Sant Roc, de manera que al mes d’octubre també es van realitzar dife-rents actes amb aquest motiu.

Com propers projectes es desitja re-editar les obres de Tombatossals i El Mon del Mite, distribuint, com sempre de forma gratuïta, especialment entre les escoles de Castelló perquè la seua lectura i coneixement estiga a l’abast de tots. •••

Castelló 2016

FIRA I FESTES DE LA


128


Colla BacalaoColla, Associació Cultural, ens vinculat: 24 anys de Festa, Cultura, Implicació

L'Associació Cultural Colla Bacalao es va constituir al febrer de 1992 per la unió de diverses colles de joves de

Castelló i després de prendre la decisió la nit del Roscón de Reis de 1991 al popu-lar bar Les Tres Banderes, al camí de la Plana. Molts d'ells havien format part de diferents gaiates, de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, de la Junta de Festes i, fins i tot, d'altres colles i asso-ciacions i van creure que era el moment de crear un nou col·lectiu a la ciutat per viure la festa "al màxim" sense perdre les senyes d'identitat castelloneres.

El seu primer local va ser 'herència' d'un altre col·lectiu fester: la Colla del Rei Barbut. El baix que ells van deixar a la plaça de les Aules per a ocupar un al-tre en el mateix enclavament, va ser llo-gat pel mig centenar de socis fundadors que van emprendre rumb a la Magdale-na d'aquell any. 'Bacallans' i 'barbuts' van ser veïns i van compartir plaça fins la Magdalena de 1993.

També es van sumar a les distincions a castellonencs destacats per molt diver-ses raons. El seu primer 'bacallà Ma-ravillao' va néixer de l'amistat: Chimo Algar, el millor ambaixador de les fes-tes de Castelló que ha conegut la ciutat, castellonenc de cor i logronyès de resi-dència. A 'el Bola' com li diuen els que el coneixen, l'han seguit fins ara cronistes, toreros, forces de l'ordre, músics …

Aquell any 1993, un grup de 20 socis va crear la secció gastronòmica de la colla Bacalao, organitzant jornades gastronò-miques i sopars a càrrec dels més fa-mosos xefs de la província fins a l'extin-ció de la mateixa.

Tot just dos anys n'hi va haver prou per veure que aquell punt de reunió era in-suficient. Bacalao va duplicar el nombre de socis en pocs mesos. Es va convertir en el col·lectiu punter entre la joventut castellonenca d'aquells anys -encara es recorden les seues festes de l'escuma

i les seues multitudinàries cercaviles amb pancarta i xaranga en l'inici de fes-tes- i va haver de buscar un altre local social. Així, en vigílies de la Magdalena de 1994, les reines de les festes d'aque-ll any, Lorena Sánchez i Carla Cerdà, van inaugurar la seu del carrer Lluís Vives, enclavament que es va convertir en cita obligada cada nit de Magdalena. Orquestres i figures del món de l'espec-tacle com Micky, Luis Aguilé, Regina do Santos ... van omplir el carrer d'espec-tadors àvids de festa.

Primer es va ocupar la planta baixa del número 3 del carrer situada al costat del popular carrer de la VIETA 'i en poc temps es va negociar amb el propieta-ri de l'immoble a l'arrendament de la planta superior on es va habilitar una cuina industrial i es va comunicar les dues dependències amb sengles esca-les, una d'interior i una altra externa, garantint així la seguretat del local.

No contents amb convertir-se en punt de referència obligat en les nits de Mag-dalena, atenent a la crida d'un dels seus distingits bacalaos, el mestre de perio-distes Francisco Pascual, van apostar per participar en el Pregó, representant la invasió dels pirates berberiscos. Va ser l'any 2002.

Uns anys abans van sol·licitar a la Jun-ta de Festes passar a ser ens vinculat de la mateixa, a més de formar part de la Federació de Colles des del moment de la seua creació, el 1993, i de partici-par directament en l'organització del III Congrés Magdalener el 1995 .

Després de viure els seus 'anys daurats' Bacalao passar un moment crucial en la seva història el 2003. Problemes d'ín-dole econòmica, sobrevinguts per una mala gestió de la presidència d'anys an-teriors, van fer dubtar de la continuïtat del col·lectiu, va haver-hi baixes entre

FIRA I FESTES DE LA


129


els seus socis, però un reduït nombre de festers va decidir seguir endavant, sane-jar les finances de l'entitat i recuperar el lloc en el panorama festiu de la ciutat que havia ocupat la colla.

RenéixerL'afany de diversos socis va tirar enda-vant Bacalao. Va ser el moment de re-plantejar les activitats i els fins. Així hi va haver uns anys de contenció de la des-pesa, l'activitat al carrer va minvar i el nombre de socis es va veure reduït. Tot i així, Bacalao no va perdre l'esperit ni el sentit amb el qual havia nascut: sumar festa a la festa ... sense oblidar la tradi-ció, la història, la cultura popular.

El 2007, la colla va estar de celebració: el seu quinzè aniversari. A més d'apos-tar per un merescut homenatge a tots els ‘bacalaos maravillaos' nomenats fins aquell moment i de prendre el ca-rrer amb espectacles gratuïts per a tots els públics- amb una desfilada musical i rematada de focs commemoratiu que rememoren mesurat socis i amics-, va sumar a les biblioteques de la ciutat una nova publicació. El conte 'L'amic de Jaume' que es convertiria en el primer d'una sèrie de relats que aprofundeixen en la figura i transcendència històrica dels pirates berberiscos. Aquest any, 'Les llàgrimes del drac' és el desè conte en veure la llum.

I va ser en 2013 quan Bacalao incorpo-rar una activitat més a les seues contí-nues aportacions a les festes. Va crear el concurs de redacció escolar en què convida els nens de les escoles de la ciutat a participar en l'acostament del paper històric que van jugar els berbe-riscos en terres castellonenques.

Un succint repàs als 24 anys d'història d'aquest inquiet col·lectiu mostra canvis i evolucions dirigides a un 25 aniversari a celebrar a 2017 en què la inquietud i la il·lusió dels bacalaos no decreixen. Tot el contrari. Hi ha Associació Cultural Colla Bacalao per llarg. •••

Chelo Pastor

FIRA I FESTES DE LA


130


L’Associació Cultural Host del Cas-tell Vell va nàixer el 18 de setembre del 1987 i aprovà els seus estatuts

a l’octubre del mateix any. La gran ma-joria dels seus fundadors provenien del Capítol Permanent de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

Pel que fa a la seua denominació, la Host del Castell Vell pren el seu nom de la guarnició que el rei Jaume I va establir al tossal de la Magdalena du-rant els primers temps de la conques-ta. Fidel a aquest origen, l’associació nomena cada any un soci d’honor que

rep el títol d’Alcaid del Castell Vell, en memòria del que era la primera auto-ritat d’aquella host. El darrer Alcaid ha estat Miguel Ángel Trilles Cano, pre-sident de la Societat Filharmònica de Castelló. Per a enguany el càrrec de l’Alcaid ha recaigut en la persona del coronel Juan José Miralles Bagán qui ha estat comandant en cap de la Guàr-dia Civil a Castelló.

Des del seu inici, la nostra entitat s’im-plicà plenament en les festes fundacio-nals de la ciutat i durant els darrers 28 anys ha participat en els actes tradi-cionals magdaleners: Romeria, Pregó i Cavalcada Infantil (amb aquella carros-sa on els guerrers es preparen per al combat, menjant en una taula davant del castell) i Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó.

La Host va estar present de ple dret al procés que va culminar amb la consti-tució de la Fundació Municipal de Fes-tes (que substituïa la Junta Central) i a l’aprovació dels estatuts de la nova estructura festera. A més, l’any 1993 la nostra associació, junt amb altres 18 colles, va ser membre fundadora de la Federació Colles de Castelló i participà

Host del Castell VellJ. Vicente Francisco i Balaguer • Gran Mestre de la Host del Castell Vell

Pregó Magdalena 2014

Pregó Magdalena 2014

FIRA I FESTES DE LA


131


també en la redacció dels seus esta-tuts. Fruit de tota aquesta implicació, el 1994 la Junta de Festes va reconèixer a la Host el caràcter d’ens vinculat a l’es-tructura de la festa.

Però, a més de les esmentades conno-tacions històriques i festeres, des de la seua fundació, la Host del Castell Vell té també una indubtable projecció en els àmbits cultural i gastronòmic, amb una gran implicació amb la ciutat que ens bressola.

En el camp cultural, a través de con-ferències, descobriment de plaques commemoratives i distincions, la Host ha homenatjat personalitats de la talla d’Ausiàs March, Àngel Sánchez Gozalvo, Matilde Salvador, Lluís Revest, Arca-di Garcia Sanz, Bernat Artola, Federico Garcia Moliner, Joan Francesc Mira, Ta-sio Flors, Alejandro Garcia, Miguel Ángel Trilles i un llarg etcètera. També cada any hem anat editant el nostre llibret “LA HOST”, i enguany serà el número 24, que constitueix una crònica anual detallada de les activitats i les inquie-tuds de l’associació.

Pel que toca a la gastronomia, la Host disposa de la seua secció gastronòmica amb el nom de “Confraria de l’Arròs i la Taronja”, amb la finalitat de promocio-nar urbi et orbe les excel·lències de la nostra cuina més tradicional i el pro-ductes de la nostra terra. Nombroses confraries gastronòmiques procedents de tot arreu de l’estat i d’altres països

europeus s’han donat cita a la nostra ciutat i a altres de la nostra terra (com han estat Morella, Borriana, Benicàs-sim, Orpesa i Peníscola) per a participar en els capítols generals de la confraria castellonenca, en correspondència als viatges d’aquesta a molts diversos punts de la geografia ibèrica i europea, portant el nom de Castelló amb la dignitat i ex-cel·lència que li escauen.

Al mes de juny de 2013 vam celebrar el nostre XVI Capítol Enogastronòmic al Grau de Castelló, on vam mostrar, pro-mocionar i gaudir d’aquest racó del nos-tre Mediterrani a les 17 confraries vin-gudes de la resta de l’estat i de França, Bèlgica, Itàlia i Portugal.

La nostra confraria forma part de la Federación Española de Cofradías Ví-nicas y Gastronómicas FECOES. Al mes d’abril vam participar en la Trobada Na-cional de Requena on es va reconèixer a

la Diputació de Castelló, concretament a la Ruta de sabor de Castelló com a la Millor Iniciativa Gastronòmica 2015.

A nivell europeu, l’any 2014 vam estar presents a Lieja a Bèlgica i el passat més de novembre vam participar en el Congrés de CEUCO Conseil Européen des Confréries Enogastronomiques a ciutat francesa de Perpinyà, on vam portar entre altres productes vins de Castelló, concretament de Bodegas Les Useres. Enguany viatjarem fins a la ciu-tat portuguesa d’Oeiras representant la nostra ciutat.

El cau de la Host es troba al carrer Al-calde Tàrrega, 45, planta baixa, on tots els dimecres ens reunim per a compar-tir el tradicional sopar, que és cuinat cada setmana per un dels socis, i on es pot comprovar que això de “el bon hu-mor per blasó” que diu el Pregó de la Host, està plenament fonamentat. •••

Capítol Grau de Castelló 2013

Congrés a Lieja 2014


FIRA I FESTES DE LA


132

Cal recordar que, setmanes abans de la celebració de les Festes de la Magdalena 2015, l’Assemblea Ge-

neral de Moros d’Alqueria havia aprovat per unanimitat la creació de la Fundació Moros d’Alqueria, que a partir d’aquest mateix moment s’anava a encarregar de la concessió dels Premis “Moros d’Al-queria”, de la participació de l’entitat en el Pregó i la promoció i difusió de les celebracions castellonenques, prenent el testimoni de l’organització d’aquells actes que l’Associació Cultural havia creat i potenciat des de la seua fundació el 1976.

Però en el mateix exercici fester 2015, els membres de la nova Fundació “Mo-ros d’Alqueria” anaven a prendre una altra decisió de gran importància per al seu futur: deixar el local social que havia estat testimoni de la seva història des que va ser inaugurat un 17 de març de 1984, al ca-rrer Fola, en acte presidit per la Reina de les Fes-tes, Marta Gallén Peris, per traslladar-se a un de nou, molt més capaç, que farà possible poder dur a terme activitats de tota mena, aquestes activitats que vénen recollides en la declaració d’intencions dels Estatuts de la Fun-dació “Moros d’Alqueria”,

que obren un horizont ple de noves pos-sibilitats.

I és que, mitjançant la creació d’aquesta Fundació, Moros d’Alqueria vol ratificar el seu compromís amb la societat cas-tellonenca aprofundint en el caràcter cultural de l’associació. Entre els ob-jectius immediats de la Fundació Moros d’Alqueria es troba la difusió nacional i internacional de les festes de Castelló, la recopilació i exposició de material cultural relacionat amb les festes tra-dicionals, i la promoció de la música de banda i les festes de la Comunitat Valen-ciana. Una cosa que en el nou local, que es preveu inaugurar en l’últim trimestre de 2016, podrà tenir cabuda en les degu-des condicions.

Projecció internacionalCom va sent habitual, Moros d’Alqueria van saltar més enllà de l’oceà Atlàn-tic, per portar el batec de la festa a un país germà. De nou Colòmbia i de nou el Carnaval de Barranquilla (un festeig que ja havia estat distingit amb el Premi “Moros d’Alqueria” Cultura i Festa), van veure el colorista desfilada de “filaes” dels moros, a la Gran Parada Tradició que va ser aplaudida per centenars de milers de persones al llarg de diversos quilòmetres de entusiàstica comunió amb un poble que ja coneixia de la bri-llantor de la desfilada de les esquadres espanyoles, que eren rebudes amb molt afecte.

L’organització sempre dispensa als cas-tellonencs unes atencions particular-ment amistoses, fruit del coneixement forjat a través de les relacions al més alt nivell, tant a Colòmbia com a Es-panya, on han tingut l’oportunitat de conèixer alguns aspectes de les Festes de la Magdalena, on ens van visitar a la nostra seu compartint moments molt agradables.

Sempre és un plaer visitar Barranqui-lla i el seu Carnaval, un mostrari del ric folklore colombià, amb les seues cançons i els seus balls, plens d’un frenètic ritme que contagia a tots. Val la pena viure-ho.

Moros d’Alqueria es consolida com a Fundació i anuncia el seu canvi de seu per a l’últim trimestre de 2016L’any 2015 ha estat molt important per Moros d’Alqueria, com ja ho va serel curs fester 2014 quan es va convertir d’Associació en Fundació Moros d’Alqueria, ja que en el transcurs de l’any es va dur a terme l’aprovació dels Estatuts de la Fundació, amb la qual cosa donava a la mateixa el recolzament oficial definitiu, autoritzant el seu funcionament.

FIRA I FESTES DE LA


133


Però en aquesta ocasió, la visita a Colòmbia va tenir un bis, al novembre i de la mà de Xarxa Teatre, per participar al Carnaval de l’Alegria, amb una “entra-da mora” dissenyada `per Xarxa Teatre i coproduïda per Tchyminigagua de Bosa, districte situat al sud de Bogotà.

La fundació colombiana va aportar les actrius, acròbates, etc., a més d’encarre-gar-de confeccionar els vestits i preparar l’escenografia a partir dels dissenys de Genís Barberá i la direcció de Leandre Es-

camilla i Nel·lo Vilanova. Els participants de Moros d’Alqueria van ser els “profes-sors” que van iniciar als colombians i les colombianes en l’”art” de formar part d’una “filà” i ells van ser els veritables “Soldats per la Pau”, d’una desfilada en què van participar més de 1.500 persones al districte de Bosa (Bogotà).

Premis “Moros d’Alqueria”I ja en l’avantsala de les Festes de la Magdalena, el Teatre Principal va ser

de nou la seu del lliurament dels pre-mis que per primera vegada va lliurar la Fundació “Moros d’Alqueria”, en el transcurs d’una gala que va tenir els ingredients que sempre solen ser tradi-cionals: l’originalitat, la sorpresa, l’ale-gria i la música.

Els assistents, que omplien a vessar el primer coliseu castellonenc, ho van pas-sar d’allò més bé, des del primer minut. No van faltar, ni les representants fes-tives, ni les primera autoritats, ni “els moros” i els seus amics.

Va ser una cita amb molt d’humor i molta música (gràcies a la Banda del Conserva-tori Superior de Música “Salvador Seguí” i el seu director Juan Pablo Hellín), en la qual es va posar l’accent en la internacio-nalitat de l’entitat, ambaixadora cultural de les festes de la Magdalena arreu del món, amb referències des de la llunyana Rússia a l’Anglaterra més monàrquica, passant per l’Orient més moro, com marca la tra-dició, amb la sempre agradable presència del Ballet d’Ana Botella.

Van rebre els seus merescuts premis als guanyadors dels Premis de Músi-ca, la clarinetista Inés Renau i el Premi “Adrián Segura” de Gastronomia, el xef Josep Batalla. I finalment el Premi “Mo-ros d’Alqueria-Ciutat de Castelló” Cultu-ra i Festa per al Carnaval de Niça, que va recollir de mans de l’alcalde Alfonso Bataller, el diputat dels Alps Marítims i delegat de Turisme, Relacions Inter-nacionals i Animació de l’Ajuntament francès , Rudy Salles, a qui el president de Moros d’Alqueria, Carlos Ramos, va imposar la insígnia d’honor.

I en una sorpresa final, el xef Dídac Català, premi de Gastronomia 2014, va captar l’atenció del públic mentre con-feccionava un pastís de xocolata (la seva matèria primera favorita), mentre que Isabel Andreu volava pel cel de l’escena-ri amb piruetes plenes d’estètica belle-sa al compàs de la música ... El Rotllo i Canya final no ho va ser.

L’endemà sí ho va ser la colorista par-ticipació de diversos centenars de per-sones en altra impressionant manifes-tació de color música i dansa, però a això ja ens tenen acostumats els “Mo-ros d’Alqueria”, ara a punt d’estrenar nova seu per a la seva flamant Fun-dació , Tot això, a penes sense temps de descansar del seu recent viatge a Panamà tot just unes setmanes abans de l’inici de les Festes de la Magdalena 2016. Però aquesta... aquesta és una altra història.•••

FIRA I FESTES DE LA


134


Les Festes de Carrer són l’execució un tipus d’oci i acte festiu, lúdic-re-ligiós, que es va desenvolupar en

tot el territori del Llevant des de l’edat mitjana i fins al S. XVIII gestionades com a confraries i des de final del S.XVII i

durant dos segles XIX i XX a la ciutat de Castelló com una gestió lúdica festiva del concepte religiós i l’encontre veïnal. És l’expressió del poble per gaudir de la seva pròpia festa, per buscar el desen-volupament personal i col·lectiu en la gent, el carrer o el barri, creant les seu-es pròpies motivacions i compromisos compartits.

Les festes de Carrer o Popular són tant antigues con la creació i el creixement de la nostra ciutat; ja al segle XIII en l’arribada de nous pobladors cristians van aparèixer festes que albergaven ac-tes religiosos i que van donar peu a la construcció de les primeres esglésies de reconquista. Va ser en l’edat mitjana, on la convivència tolerant, pacifica i or-dena dels musulmans, jueus i cristians va donar peu a creure amb llibertat en els sants que avui en dia continuem ve-nerant i per a desenvolupar les prime-res “Fires de Castelló”; cal recordar la primera que ens va concedir Jaume I a l’any 1269 a celebrar en octubre; data que encara a data d’avui es celebren la majoria de les festes.

L’orgull d’una història compartida amb els veïns de la ciutat de Castelló Pili Escuder MollónPresidenta de l’Associació de Festes de Carrer i Barris de Castelló

FIRA I FESTES DE LA


135


És a principi del S. XIV quan Jaume II dona el terrens de fora dels antics murs perquè la ciutat pogué créixer i també és a meitat del mateix segle quan apa-reixen a la ciutat les primeres mani-festacions de pesta negra; apareixeran aleshores les manifestacions religioses a Sant Roc, Verge de Lledó o Sta. Bàr-bara.

En el S. XVII és un moment de canvis i transformacions importants que que-

daran reflectides en les festes i en la creació de diferents germandats, grups de veïns i confraries: S. Cristòfol, S. Mi-quel, Senyora del Cònsol, S. Francès, S. Bàrbara o Divina Pastora. Segons cons-ta ja en 1770 eren tres els ravals que ce-lebraven festes: el de S. Félix, el de S. Francisco i el Calvari. Conseqüència d’ açò el rei Carles III, al S. XVIII va dictar mesures al respecte per conèixer quins eren els carrers o veïns que celebraven festes, hem de tindre en compte que,

encara que lentament, el moviment de la il·lustració i per tant la consolidació cultural dels castelloners començava a donar-se.

Per aquelles dades, en una ciutat d’uns 20.000 habitants, celebraven festes al carrer S. Cristòfol, S. Nicolau, la Purís-sima, S. Agustí, Verge del Pilar, Mª Déu del Lledó, la Balma, Sta. Bàrbara, S. Antoni, S. Blai, S. Francesc, S. Vicent i fins sis S. Roc. Amés a més aquestes es

FIRA I FESTES DE LA


136


Calendari Festes de Carrer Sant Antoni 1a setmana de gener

Sant Roc de Vora Sèquia 2n diumenge de gener

Sant Antoni de Venta Nova 31 de gener

Sant Blai Febrer

Sant Vicent 3r diumenge de Pasqua

Mª de Déu del Lledó 2na setmana de maig

Sant Cristòfol 2na setmana de juliol

Mª de Déu del Carmen 16 de juliol

Mª de Déu de la Balma 4ta setmana de setembre

Sant Francès d’Assis 1ra setmana d’octubre

Sant Francès Clara d’Assis 1ra setmana d’octubre

Santa Bàrbara 1ra setmana d’octubre

Sant Félix de Cantalici 2na setmana d’octubre

Mª de Déu del Lledó 3ra setmana d’octubre

Sant Roc del Raval 4ta setmana d’octubre

Sant Roc de la Vila 2na setmana de novembre

Immaculada Concepció del 6 al 8 de desembre

Sant Nicolau 5 i 6 de desembre

Portal de la Puríssima 7 i 8 de desembre

Sant Roc de Cassola-Canyaret 3ra setmana de desembre

Sant Roc del Pany de Sto. Domingo Última setmana de desembre

compaginaven a les més antigues, d’ori-gen medieval, dels gremis.

Al S. XIX, concretament a l’any 1837, van iniciar-se les “festes de la llibertat” que commemoraven el sentit lliberal de la ciutat a les guerres carlistes i que fins l’any 1939 van ser les principals de la ciutat junt a les festes de carrer que van anar a més, però es van veure truncades per la Guerra Civil, encara que en la dè-cada dels 60 moltes d’elles es tornaren a fer i les que faltaren per recuperar-se, o s’havien perdut a finals dels 70, es van recuperar definitivament als anys 90.

Una figura molt rellevant per gestio-nar la festa era el Clavari, en els seus

orígens corresponia a la persona en-carregada d’organitzar tots els detalls de la mateixa, i en certa manera tam-bé d’ajudar econòmicament. Era el que “donaven la clava”, és a dir, anaven pel barri a demanar diners per poder rea-litzar les festes. En l’actualitat la majo-ria de Festes de Carrer són gestionades per Associacions Culturals les quals estructurades orgànicament són les que gestionen les Festes i els clavaris han passat a ser figures representati-ves. Encara aixina cal destacar la Festa de Sant Félix que continua la tradició del Clavaris.

En l’actualitat són més de vint les Festes de Carrer i Barris que es mantenen a la ciutat de Castelló però cal tenir present que algunes d’elles tenen moltes difi-cultats per continuar una festa en la que

el veïnat al centre de la ciutat es reduït i en molts casos són persones majors. Tots som sabedors que la nostra ciutat creix contínuament però cal recordar que si no vol perdre les seves arrels, la cultura tramesa oral i culturalment te-nim tots que recolzar una festa que sigui el cor de la nostra ciutat.

La història és un esdevenir, és dinàmi-ca i s’adapta als estils de vida de cada moment però des de l’Associació de Festes de Carrer estem convençuts que els valors com els que representen les nostres associacions poden i deuen tro-bar el seu lloc en aquesta societat i en la nostra ciutat.

Pàgina web de l’Associació de Festes de Carrer i Barris de Castelló:www.festesdecarrer.org


FIRA I FESTES DE LA


137

L’escriptor castellonenc, Carles Be-llver Torlà, ha rebut de mans de la reina de les Festes de la Magdale-

na, Carolina Tárrega, la rosa que l’acre-dita com a guanyador del XVI Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado. Aquest certamen està organitzat per la Llibreria Babel, la Federació Colles de Castelló, Unaria Ediciones i disposa del patrocini de la Diputació de Castelló.

El jurat, format per: Xavier Ramos An-dreu, Francesc Rambla Renau, Amelia Díaz Benlliure i Joan Josep Trilles i Font, va decidir que, entre les set obres pre-sentades, declarava guanyador el treba-ll de Carles Bellver amb el títol de Un cel nou i una terra nova.

El guardó té una dotació de 3.000 euros i dóna accés a la publicació de l’obra per Unaria Ediciones de Castelló. El premi

Carles Bellver guanya el XVI Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado

fou lliurat el passat 18 de novembre al Saló de Plens de la Diputació de Caste-lló pel diputat Andrés Martínez.

Fins ara han obtingut aquest guardó els autors: Reis Lliberós, Nel· lo Navarro (dues vegades), Xavier Mínguez, Pasqual Mas, Vi-cent Pallarès, Albert Garcia, Joan Andrés Sorribes, Pep Castellano, Jordi Sebastià, Joan Baptista Campos, Leandre Iborra, Víc-tor Garné, Manuel Abad i Xavier Ramos.

Carles Bellver Torlà va nàixer l’any 1967 a Castelló de la Plana, ciutat on viu i tre-balla. És analista de tecnologia educati-va a l’UJI i escriptor de ficció.

Tot i això Carles ens diu: “Jo em con-sidere per damunt de tot un amateur. És a dir, que m’agrada fer les coses en primer lloc per plaer, pel plaer de fer-les bé i d’aprendre a fer-les bé, tant en l’exercici de la meua professió com en altres activitats que m’interessen. Par-ticularment en aquesta d’escriure”.•••

FIRA I FESTES DE LA


138


TOMBATOSSALSTombatossals de la novel·la de l’au-tor castellonenc Josep Pasqual Tirado, personatge fill de Penyeta Roja i Tossal Gros, aquest nom de la mitologia de Castelló, va ser el que van decidir po-sar-li a un nou projecte un grup de fes-ters per a crear una colla per a les festes fundacionals de Castelló, la seua ciutat natal.

Per l’any 2007 es van reunir per a crear una colla vàris amics, d’aqueixa reunió va eixir creada la CollaTombatossals i la decisió de la construcció d’un carro en-galanat per a les festes.

Tots els anys ens preparem amb espe-cial entusiasme per a participar en tots els actes que els treballs i els més xi-cotets ens permeten assistir, pertanyent com Colla a la Federació Colles de Cas-telló i participant activament dels actes que la nostra federació organitza durant els 9 dies de festes.

Especialment ens fa molta il·lusió par-ticipar en La Romeria de les Canyes, La Torná, i per als més xicotets en la desfilada de carros que antecedeix a la Cavalgada Infantil, participant tam-bé en actes com El Sopar de Colles, Mostra Gastronomica,Concursos Gas-tronòmics etc….

Actualment en la colla hi ha gent que ha participat en les festes en diferents col·lectius com Colles, Gaiatas, Cava-llers de la Conquesta, etc…

La Colla Tombatossals us desitja que passeu unes bones festes.MAGDALENA FESTA PLENA

XALEMLa colla va nàixer a partir d’un grup d’amics que des de sempre disfruten de les festes de la Magdalena, començant en 1991, en un principi sense nom i sen-se cau.

Amb el pas dels anys i l’augment de la colla, ja som 14 adults i 11 xiquets, orga-nitzem les festes amb més entusiasme i dedicació, preparant un local (de llo-guer, sense lloc fixe) i un vehicle per al concurs de carros engalanats.

El nom de la nostra colla té una fàcil explicació, XALEM, la paraula ho diu tot, xalem molt amb les festes, en tots els

sentits. Fem nostre el crit de: Magdale-na Festa Plena!

Des de l’any 2006 som membres de la federació de colles, col·laborem en el concurs de carros engalanats i cada any intentem millorar per a guanyar cada vegada.

En el nostre logo apareix el nostre “ca-rro” una còpia casolana de Sant Fran-cesc de la Font, el qual a poc a poc in-tentem millorar perquè siga el més real possible, ja que entre tots decidirem construir aquest carro per ser un lloc emblemàtic per a la ciutat de Castelló.

Situat en la ruta de les ermites del ca-minàs a mig camí entre la Basílica del Lledó, on es venera la imatge de la Pa-trona de la Ciutat i l’ermita de la Mag-dalena, Castell Vell, lloc d’assentament dels avantpassats de la ciutat.

Els paratges de Sant Francesc de la Font han adquirit el caràcter de mitològics entre els Castellonencs. Segons relata l’escriptor costumista Josep Pascual Tirado en el seu llibre “Tombatossals” va ser un dia de Sant Francesc quan van partir des del “Molí la Font” el gegant “Tombatossals i la seua Conlloga” a la conquista de les Illes Columbretes. Una vegada conquistades i de tornada cap al Castell Vell, de nou els nostres herois mitològics van visitar l’ermita de Sant Francesc.

Per a tots els membres de la nostra colla el nostre lema és el nostre nom, Xalem, és el que fem i inculquem als nostres fills, perquè la festa continue viva, junt la nostra cultura i tradicions.

DEU BACCOTot va començar fa ja uns 32 anys quan un grup d’amics van decidir tallar un 124 i posar-li una espècie de barres “anti-vuelco” i poder anar tots allí encastats a la Magdalena, llavors corrien uns altres temps i no hi havia la quantitat de ca-rros que hi ha avui dia, anterior a tot açò aquest grup d’amics si no tenien mane-ra d’anar a Sant Roc i a la Magdalena, recorrien a agafar el camió de Fernando (Picolin) i allí es pujaven tots i sense pro-blema anaven al romiatge.

Amb el temps, i ja estant la majoria ca-sats i amb xiquets van decidir construir el tradicional carro que més tard vam

canviar pel que tenim ara, ja que es que-dava massa xicotet.

El nom de la colla (Deu Bacco) va ser sempre el triat per unanimitat per ser el Déu del Vi i sempre va semblar que sen-se vi i bota les festes no són res, igual que sense la truita de faves, la coca de tomaca i la tradició de comprar lione-ses en la Pastisseria Montserrat per a després fer una guerra de lioneses a la Magdalena.

Avui en dia ho hem substituït per la tra-dicional paella a la “campa” de la Mag-dalena juntament amb les altres colles federades i per descomptat cacaus, llonganisses, xoriços, botifarres, etc....

VA UN TREN QUE VOLA L’any 2015 va començar una gran his-tòria, d’una colla de bons amics, d’una colla de germanor, d’un tren que molt prompte volarà per tot el món.

La colla “Va un tren que vola” es va crear per gaudir de la cultura castellonenca, de la música i la gastronomia local i so-bretot de les Festes de la Magdalena i totes les seues activitats. No us estran-yeu doncs si veieu aparéixer un tren vo-lant pels carrers de la ciutat. Molt bones festes a tots i Visca Castelló!

NO TENEMOS COLLA, PERO NOS SUDALa colla No tenim colla naix d’un grup d’amics l’any 2009, quan decideix fede-rar-se per a participar en els principals actes de les festes de la Magdalena. Des de llavors participem en el Romiatge a

Colles

FIRA I FESTES DE LA


139


la Magdalena, el qual fem amb “carro-mato” i realitzem la pujada i la tornà; en el concurs de paelles de la colla Rei Barbut; el tradicional concurs de All i oli de la colla de Dolçainers i tabaleters i en laOfrena a la Verge del Lledó.

Durant la resta de setmana ens agra-da assistir a les mascletas i visitar els

diferents mesons: el mesó del vi, mesó asturià, el de la tapa…

Actualment formen part de la colla 6 xics, 4 xiques i dos xiquets.

Des d’aquestes pàgines ens agradaria enviar una salutació a tota la ciutat de Castelló en general i especialment a les persones que formen part del món de la festa.

LA BUTXACA BUIDAColla nascuda per les ganes de festa, d’un grup d’amics de Castelló, a la tar-dor del 2008.

No som una colla molt nombrosa, però ens veureu per tot arreu, amb el “carro-mato” o a peu.

La nostra premissa: gaudir participant amb la festa.

Ja estem desitjant poder dir: “... el dia ja es arribat de la nostra MAGDALENA!”.

CANÇÓ COLLA BUTXACA BUIDA.Els de la butxaca buidaens ajuntàrem un bon diai va nàixer esta collaun grup d’amics i molts xiquets,i de ca-rro una alqueria. (bis)I els de la butxaca buidaanem a la...magdalenai farem una paellatindrem la butxaca buida però la panxa ven plena. (bis)

I si t’empines la botaque du la butxaca buidapot passar-te una cosai és que al cap del “ratet” tingues la cara borrosa. (bis)

I els de la butxaca buidaanem a la romeriai tornem per Lledóper a dir a boca plena que som fills de Castelló.

R. MIGUEL VALLS

GLANDERIOTXA En Colla Glanderiotxa, sempre ens do-nem la mà , els gitanos i els paios ens volem com a germans, uns tiren de front i uns altres tiren de costat, però en fes-tes de magdalena uns vins i arreglat.

FIRA I FESTES DE LA


140


COLLA CASSOLA:BODAS DE PLATA DE LA COLLA CASSOLA 1991-2016La Colla CASSOLA, naix l’any 1991, a l’origen s’engloben diverses circum-stàncies d’una banda l’amistat de la majoria dels integrants d’aquesta colla ja que es coneixen des de la infància i l’estreta relació d’aquests amb l’actual carrer Isabel Ferrer mes coneguda com “carrer Cassola” bé per naixement o per haver viscut allí.

Pel que no és difícil d’entendre perquè aquesta colla adopta el nom de Cassola.

En efecte en documents antics de la ciu-tat de Castelló ja ens apareix un carrer dedicat a la cassola, mostra d’açò és un plànol de la vila de l’any 1588 on apareix el nom d’aquest carrer, com no, aques-ta entroncada dins del cor de la nostra ciutat entre el carrer Enmig i el carrer Mealla, forma part del casc històric de Castelló, és l’arrel dels nostres orígens on les petjades de jueus musulmans i cristians àdhuc estan patents.

Sembla ser que en temps passats era costum que la denominació d’alguns

carrers fora en funció dels oficis que en elles es realitzaven, per aquest mo-tiu TRAVER ens indica que en el citat carrer, es feien treballs de terrisseria moruna, tals com a cassoles (cassola), olles pitxers …

D’altra banda la cultura popular ens dóna testimoniatges que en aquest ca-rrer va viure un bisbe el cognom del qual era justament el de Cassola.

Però deixant a un costat la història del nom de la colla també hauríem de par-lar una mica de la seua trajectòria mol-tes són les coses que es podrien expli-car, en principi podríem dir que la seua relació amb la cassola és tan estreta que tenen el cau en aqueix emblemàtic carrer castellonenc i àdhuc segueixen ací en l’actualitat, és una de les colles fundadores de la federació, és una de les antigues.

Ha guanyat diversos premis del con-curs de camions i motocultors, com l’any 1994 que guanya el primer pre-mi de camions, fins a l’any 2002, realitzaven un certamen gastronòmic, el divendres de la setmana madale-nera on l’objectiu era presentar men-jars realitzats en cassola de fang i es

premiava, el gust, la presentació i la tradició triant sempre com a jurats a personatges de la cultura i tradicions de la nostra ciutat.

L’any 1995, amb motiu del cinquanta aniversari de les festes de la magdale-na, van realitzar una gaiata que va estar exposada al seu cau durant les festes.

En aquesta magdalena 2016 celebren les seues noces de plata ja són 25 anys formant part de les tradicions costums i festes de la nostra ciutat que han sabut inculcar-los als seus fills aqueixa il·lu-sió fins al punt que en l’actualitat alguns d’ells tenen la seua propia colla.

Però no solament és la magdalena, ja que estan molt vinculats a una festa de Carrer concretament la de Sant Roc de Cassola Canyaret, ja que diversos mem-bres de la colla formen part de la junta.

La colla Cassola ha intentat viure les festes de la nostra ciutat al cent per cent mostra d’açò és que porten 25 anys donant canya i esperem que seguisquen fent-ho durant molts anys més. •••

Noelia Blanco Porcar

FIRA I FESTES DE LA


141


El 8 de setembre, data de la signa-tura del privilegi de trasllat de la muntanya al pla per part de Jaume

I el 1251, per tant, data del naixement de Castelló com a poble, els Templers obrien les portes d’una magna exposició que, sota el lema ‘Templers: tutors d’un rei, forjadors d’un regne’, i que mostrava no solament part de l’ingent patrimoni de l’associació pel que fa a espases, indumentària medieval i referències de la presència del col·lectiu en les festes fundacionals de la ciutat, sinó tam-bé historiografia, literatura i facsímils de la importància de l’ordre religiosa i guerrera al llarg dels segles, anava a significar el ple protagonisme dels tem-plers castellonencs en aquesta data

màgica. L’alcaldessa de la ciutat, Am-paro Marco, i una representació muni-cipal fins llavors desconeguda en els actes de l’associació, beneïen amb la seua presència la mostra que va tenir com a escenaris les parets del moder-nista palauet Matutano, actual Museu Etnològic, i amb la referència sempre present del lloc on es van signar Les Normes de Castelló.

Tot just una hora abans de la inaugura-ció de l’exposició, la mateixa alcaldessa, acompanyada del president de l’asso-ciació, Sergio Sánchez, realitzava una ofrena floral als peus del monument de Jaume I a l’avinguda del seu nom. Ratificació d’un acte que els Templers

Templers de Castelló: 2015, un any complet2015 ha estat un any ben complet per l’Associació Cultural Cavallers Templers de Castelló. A més de les activitats anuals de l’associació, diversos fets i esdeveniments han consagrat la importància del col·lectiu en l’esdevenir cultural i ciutadà castellonenc, fora fins i tot de l’àmbit purament magdalener.

FIRA I FESTES DE LA


142


realitzava des d’anys, sent l’única entitat civil que realitzava un acte de record a la figura del monarca en aquesta data assenyalada.

Un 8 de setembre que arrodonia l’ha-bitual i característica presència del

Temple en les festes de la Magdalena, fonamentalment el Pregó, en un segui-ci majestuós i solemne, i les ja perma-nents i constants cites dels Templers de Castelló a la Fira Medieval de Sant Mateu. Jornades medievals d’Onda i la Trobada templera de Montsó (Osca),

recordant la figura de Guillem de Mont-rodó, tutor de Jaume I, portant el nom de Castelló fora de les fronteres del terme municipal.

I també la presència dels Templers a la cavalcada històrica del 9 d’Octubre a la Vall d’Uixó, estrenyent més encara els llaços d’agermanament amb l’As-sociació de Dames i Cavallers d’Uixó, col·lectiu amb el qual es comparteixen amistats, vivències i complicitats en l’àmbit de la festa i de la història. Un any, sobretot, ple d’emocions, realitats en la sacrosanta defensa dels valors del Temple, que no són més que els valors humans, i perseverança en les inquie-tuds i treball dels membres de l’asso-ciació.•••

FIRA I FESTES DE LA


146

Publicitat

FIRA I FESTES DE LA


148

Publicitat

FIRA I FESTES DE LA


150

Publicitat

FIRA I FESTES DE LA


151

Publicitat

FIRA I FESTES DE LA


152

Publicitat

FIRA I FESTES DE LA


153

Publicitat

FIRA I FESTES DE LA


154

Publicitat

FIRA I FESTES DE LA


155

Publicitat

FIRA I FESTES DE LA


157

Publicitat


Documents

Castellón - Fira i Festes de la Magdalena 2016