Embed Size (px)
Citation preview
#català947 Er aranés e eth catalan
enes municipis d’Aran
Arres Coneishements e usatges lingüistics
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 2
PRESENTACION
Conéisher era realitat des usatges lingüistics des ciutadans ei ena basa de tota politica
lingüistica, dera articulacion des accions especifiques entà aufrir condicions mès apropriades
entà qu'es ciutadans poguen apréner era lengua e optar per usar-la en totes es situacions,
damb naturalitat e facilitat.
Era politica lingüistica a estat de tostemp un terren de consens entre eth Govèrn e es ens
locaus a compdar dera restauracion dera Generalitat de Catalonha e es corporacions
democratiques. Frut d’aguesta sinergia, fòrça municipis de Catalonha se provediren, damb
eth supòrt dera Generalitat, ath long des ans ueitanta deth sègle XX, de servicis de catalan
entà aufrir corsi as ciutadans. Aguesta collaboracion condusic ara creacion deth Consòrci
entara Normalizacion Lingüistica er an 1989. En cas der aranés, aguest procès s’amie a tèrme
damb era collaboracion des institucions dera Val d'Aran. Es politiques entà promòir es
lengües son mès efectives se compden damb era cooperacion des encastres diuèrsi dera
gestion publica e civica, coma es centres educatius, es entitats e organizacions, es servicis
d’atencion sociau o es mieis de comunicacion de titolaritat publica.
Damb era volentat de refortir aguesta cooperacion, era Direccion Generau dera Politica
Lingüistica a realizat eth projècte #Català947. Era lengua catalana enes municipis de
Catalonha Coneishements e usatges lingüistics en Aran entà aufrir, damb ua actualizacion
annau, es donades de qué se dispausen sus es coneishements e es usatges lingüistics des
ciutadans de toti es municipis de Catalonha, damb es donades demografiques de populacion
qu’ajuden a compréner era situacion des lengües. Totes aguestes dades s’aufrissen soent
acompanhades des que corresponen ara comarca o ar encastre territoriau a on aperten eth
municipi entà dar ua informacion mès complèta. Es donades provien dera darrèra
actualizacion de hònts oficiaus, coma eth padron municipau d’abitants, eth recensament
lingüistic e era Enquèsta d’usatges lingüistics dera populacion realizada per Idescat e pera
Direccion Generau dera Politica Lingüistica.
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 3
Eth mon e eth país an cambiat fòrça. En Catalonha, cau mantier e refortir era implicacion e
era accion deth Govèrn damb totes es administracions e damb es sectors culturaus e
economics tà garantir era egalitat d’opcions de toti es ciutadans e tà aumentar era preséncia
publica des lengües en territòri que li ei pròpri. Qu’es donades qu’aufrim mos siguen ua
estimulacion tà progressar amassa devèrs era plenitud dera lengua aranesa e catalana ara
quau a d'aspirar ua societat democratica.
Ester Franquesa i Bonet
Directritz generau dera Politica Lingüistica
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 4
ENSENHADOR
1. Introduccion ....................................................................................................................................... 5
2. Demografia ......................................................................................................................................... 6
2.1 Evolucion dera populacion ........................................................................................................... 7
2.2. Lòc de neishença dera populacion .............................................................................................. 8
3. Coneishements lingüistics .................................................................................................................. 9
3.1. Coneishements d’aranés .............................................................................................................. 9
3.2. Coneishements de catalan ......................................................................................................... 12
3.3. Coneishements d’autes lengües ................................................................................................ 14
4. Es usatges lingüistics ........................................................................................................................ 15
4.1. Es lengües dera populacion ....................................................................................................... 15
Hònts: .................................................................................................................................................... 17
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 5
1. Introduccion
Aguest document aufrís donades sus era situacion sociolingüistica de Arres. Es donades mos
apròpen as coneishements e as usatges lingüistics dera populacion e s’acompanhen de
donades demografiques qu’ajuden a explicar era situacion des lengües ena localitat.
Era informacion que se presente proven de diuèrses hònts estadistiques que permeten ua
informacion larga deth coneishement des diferentes situacions sociolingüistiques que i a en
Catalonha. A condicion qu’era hònt d’informacion ac permete, es donades corresponen
especificament a Arres. Quan no i a disponibla informacion corresponenta estrictament en
municipi, mostram resultats dera comarca (Aran).
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 6
2. Demografia
Era situacion demografica a un impacte clar enes coneishements e usatges lingüistics des
ciutadans e, per tant, ei de besonh tier-la en compde ara ora de definir politiques e accions
concrètes. En Catalonha e en Aran es movements migratòris an configurat ua composicion
demografica damb fòrça populacion d’origines diuèrses. Era procedéncia o eth moment en
quau s’arribe pòt èster excellent entàs coneishements e es usatges lingüistics dera
populacion, tanben pr'amor qu'era situacion juridica der aranés e deth catalan e eth sòn
aprendissatge en ensenhament obligatòri an evolucionat.
En aguest arrepòrt, en prumèr lòc, mostram eth nombre d’abitants de Arres e i indicam a on
an neishut, era edat qu’an e com aguestes donades an cambiat enes darrèri ans. En dusau
lòc, comparam aguesta informacion damb era que correspon as donades comarcaus e ar
ensems de Catalonha, de manera que s’obsèrve s’es dinamiques son especifiques deth
municipi e se son semblantes o non ara mejana dera rèsta de territòris.
Era hònt estadistica fondamentau ei eth padron municipau d’abitants, eth registre de
donades personaus regulat pera Lei de bases de regim locau e era Lei de proteccion de
donades, que comprenen es abitants e abitantes d’un municipi, çò que constituís ua pròva
dera sua residéncia. Cada ajuntament s’encargue dera creacion, era gestion e eth
manteniment deth sòn padron.
Er an 1996 entrèc en foncionament eth sistèma de gestion contunhada e informatizada des
padrons municipaus, coordinat per Institut Nacionau d’Estadistica (INE). A compdar de 1998
s’obtien chifres de populacion eth 1èr de gèr de cada an, que se declaren oficiaus ena fin
der an. Er Institut d’Estadistica de Catalonha (Idescat) elabòre ua espletacion estadistica
deth padron, que se pòt consultar ena sua web.
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 7
2.1. Evolucion dera populacion
Ara seguida descriuem era evolucion dera populacion totau deth municipi d’Arres a compdar
der an 2000 segons eth lòc de neishença.
En 2019, era populacion totau d’Arres ei de 65 abitants. D’aguesti, 54 an neishut en
Catalonha, 5 an neishut ena rèsta der Estat espanhòu e 6 an neishut en estrangèr.
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 8
2.2. Lòc de neishença dera populacion
Eth grafic de populacion segons eth lòc de neishença mòstre es donades dera origina dera
populacion deth municipi comparades damb es dera comarca e er ensems de Catalonha.
Arres se caraterize per auer un percentatge de neishudi en estrangèr plan mès petit qu'era
Val d’Aran e mès petit qu'eth globau de Catalonha.
En relacion damb era gent neishuda ena rèsta der Estat a un percentatge plan mès petit
qu'era Val d’Aran e mès petit qu'eth der ensems de Catalonha.
Catalonha Resta d’Espanha Estrangèr
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 9
3. Coneishements lingüistics
3.1. Coneishements d’aranés
Era Enquèsta d’usatges lingüistics dera populacion (EULP) ei era estadistica quinquennau sus
es usatges deth catalan e d'autes lengües dera populacion de Catalonha. Ei ua activitat
estadistica oficiau integrada enes Plans estadistics de Catalonha, desvolopada amassa pera
Direccion Generau dera Politica Lingüistica deth Departament de Cultura e per Idescat. Es
objectius principaus son conéisher a hons era identificacion lingüistica, es coneishements de
lengües (catalan, castelhan, anglés e francés e occitan o aranés ena Val d'Aran), es usatges
lingüistics enes espacis de relacion personau e es actituds e opinions sus eth catalan dera
populacion de 15 ans e mès.
Des dera dusau edicion dera Enquèsta d’usatges lingüistics dera populacion (EULP) se
recuelhen donades sus eth coneishement der aranés ena Val d'Aran. Atau, un des objectius
dera enquèsta a estat mesurar er usatge e eth coneishement dera lengua occitana,
denominada aranés, en Aran, un objectiu qu’a meritat un dimensionament mostrau e un
tractament estadistic especific. Ei clau dispausar d’informacion solida generau pr'amor que,
sense dobte, ei ua basa utila entà definir politiques lingüistiques ajustades as besonhs des
ciutadans e ara realitat territoriau.
Era mòstra teorica ei de 456 enquèstes corresponentes a un univèrs de 8.612 persones de 15
ans o mès. Era Enquèsta, damb eth qüestionari disponible en occitan aranés, catalan,
castelhan, a seguit era metodologia multicanau entà qu'es enquestadi podessen arrespóner-
la per un des tres canaus possibles: Internet, telefonic o presenciau.
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 10
En an 2018 eth 83,3% dera populacion adulta compren er aranés, eth 73,5% lo sap liéger, eth
60% lo sap parlar e eth 45,8% lo sap escríuer. Es coneishements d’aranés aumenten a compdar
de 2008 sustot en çò que tanh ara abilitat de liéger (14 punts) e escríuer (11 punts). Aumente
tanben eth percentatge de populacion que sap parlar er aranés (3,2 punts) e era que
compren er aranés (5,1 punts).
Tanben aumente era populacion qu’a coneishements d’aranés en nombres absoluts. Es
aumentacions en periòde 2008-2018 son deth 5,1% ena populacion que compren er aranés,
un 3,2% ena que lo sap parlar, un 14,1% ena que lo sap liéger e un 11% ena que lo sap escríuer.
Era aumentacion de coneishements d’aranés ei plan notabla entre era populacion de 15 a 29
ans d'Aran que supèren eth 70% en totes es abilitats: eth 90,6% compren er aranés, eth 75,2%
lo sap parlar, eth 87,4% lo sap liéger e eth 72,2% lo sap escríuer. Ath delà, ei en aguest grop
d’edat a on es percentatges an aumentat mès des de 2013 (entre 11 e 20 punts). Eth dusau
grop d’edat damb uns coneishements mès elevadi ei eth de 65 ans o mès (eth 86,7% lo
compren, eth 67,9% lo sap parlar, eth 78% lo sap liéger), exceptat dera abilitat d’escríuer
qu’obten eth percentatge mès baish (34,8%).
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 11
Ena seccion dedicada as coneishements lingüistics dera populacion indicam eth percentatge
de populacion qu’a era capacitat de compréner, parlar, liéger o escríuer en ua determinada
lengua. Aguesta informacion proven sustot deth Recensament de populacion e abitatges e
dera Enquèsta d’usatges lingüistics dera populacion.
Eth Recensament de populacion e abitatges ei era operacion estadistica amiada a tèrme per
INE que, damb periodicitat decennau (era darrèra ondada ei de 2011 e era darrèra damb
donades d’aranés en Aran en 2001), proporcione eth recompde dera populacion de dus ans
e mès que residís en territòri e era distribucion geografica. Tanben proporcione informacion
sus es principaus caracteristiques demografiques e sociaus dera populacion e des cases e
familhes. Aufrís era informacion en escala municipau (en tot includir-i seccions recensaus e
districtes), comarcau, encastres deth Plan territoriau, províncies e eth globau de Catalonha.
Es competéncies en aranés en Arres, diminuïren des de 1984 a 2001 a exception d'en cas de
saber escríuer qu'aumentèc 10 punts en percentatge pendent aguest periòde.
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 12
3.2. Coneishements de catalan
Eth recensament de populacion e abitatges tanben proporcione informacion sus es
coneishements de catalan a nivèu municipau. Des de 1996 enquia 2011, era capacitat de
compréner se mantenguec e era rèsta melhorèren.
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 13
Ara seguida mostram es donades de coneishements de catalan dera darrèra ondada dera
EULP de 2018 comparades damb es que son globaus de Catalonha. Cau arrebrembar que se
referissen a populacion adulta de 15 ans e mès.
En Catalonha, 4.170.500 persones sabien escríuer en catalan, 5.463.100 lo sabien liéger,
5.187.100 lo sabien parlar e 6.028.000 lo comprenien.
En Aran, 5.100 persones sabien escríuer en catalan, 7.200 lo sabien liéger, 6.500 lo sabien
parlar e 8.000 lo comprenien.
Eth percentatge de persones que dominen es categories 'Lo sap parlar' e 'Lo sap escríuer' en
encastre territoriau d'Aran ei inferior ath percentatge a nivèu de Catalonha.
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 14
Ara seguida mostram es coneishements de catalan des persones de 15 ans e mès neishudes
en Catalonha, es neishudes ena rèsta der Estat e ena rèsta deth mon.
En Aran eth collectiu de neishudi en Catalonha a un percentatge mès naut de coneishement
en cadua des abilitats de catalan.
3.3. Coneishements d’autes lengües
Era EULP rend compde des principaus lengües qu’es ciutadans saben parlar fluidament, ath
delà deth catalan e deth castelhan. Era qüestion especifique es lengües enes que se pòt
mantier ua convèrsa quotidiana. Es donades hèn referéncia ara populacion de 15 ans e mès.
En Aran, dempús der aranés, eth catalan e eth castelhan, eth francés ei era lengua que mès
ciutadans la saben parlar, damb apuprètz 3.800 persones.
Lo compren Lo sap parlar Lo sap liéger Lo sap escríuer
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 15
4. Es usatges lingüistics
4.1. Es lengües dera populacion
Era lengua iniciau ei era lengua qu'era persona parlèc prumèr en casa quan ère petita.
Permet, donques, auer informacion sus es origines lingüistiques dera populacion. Era lengua
d’identificacion ei era que se considère coma personau e s’obten a compdar dera qüestion
«Quina ei era vòsta lengua»?. En Catalonha, i a mès persones que considèren qu'eth catalan
ei era sua lengua que non pas es que l'an coma iniciau. Aguest hèt ei indicador dera capacitat
d’atraccion deth catalan.
Era tresau variabla que mòstre eth grafic següent ei era lengua abituau, ei a díder, era
lengua qu'era persona enquestada use de manèra predominanta. Ei ua variabla qu’indique
percentatges de populacion que parle abituaument ua lengua, mès no ne mòstre era
frequéncia d’usatge. En Catalonha, persones qu’usen abituaument ua lengua tanben n’usen
d'autes, encara que non sigue de manèra prioritària. Cau tier en compde qu’era populacion
que parle abitualament eth catalan o eth castelhan pòt usar en grads diferenti d’usatge era
auta lengua.
En 2018, er occitan aranés ei lengua iniciau deth 21,4% dera populacion dera Val d'Aran, eth
catalan ac ei entath 16,3%, eth castelhan entath 37,7%, eth 17% a d'autes lengües iniciaus e
eth 6,9% d'autes combinasons de lengües. I a mès populacion qu’a er aranés coma lengua
d’identificacion que non era que l’a coma iniciau (24,7%).
Anglés Francés
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 16
Eth 19,7% a er occitan aranés coma lengua abituau, eth 15,3% eth catalan e eth 44,9% eth
castelhan. Eth percentatge de persones qu’an eth castelhan coma lengua abituau ei mès
gran qu'es que l’an coma lengua iniciau e d’identificacion. Diminuís eth percentatge d’autes
lengües a respècte dera lengua iniciau e d’identificacion e aumente era combinason de
lengües qu’includís era combinasons d’aranés, catalan e castelhan.
#català947
POLITICA LINGÜISTICA__ 17
Hònts:
● Donades demografiques. Padron municipau d’abitants, Idescat:
https://www.idescat.cat/pub/?id=pmh
● Coneishements lingüistics. Recensament lingüistic, Idescat:
https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&tema=cultu&n=39
● Coneishements e usatges lingüistics. Enquèsta d’usatges lingüistics dera populacion
de Catalonha 2018:
https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/dades_i_estudis/poblacio/Enquesta-
EULP/Enquesta-dusos-lingueistics-de-la-poblacio-2018/
● Es usatges lingüistics dera populacion d’Aran. Principaus resultats deth Sondatge
d’usatges lingüistics dera populacion 2018
https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/dadesestudis/altres/arxius/d
ossier_eulp-2018_aranes-OC.pdf
