1. CTARS I CATARISME A CATALUNYA SEGONA MEITAT DEL S. XIIAlba
Llaurad Gateu 2. INTRODUCCI CatarismeMoviment religis que es
desenvolupa durant la baixa edat mitjana, entre els segles X i XV
per diverses regions dEuropa, de lsia menor a lAtlntic, dAlemanya a
Siclia i molt particularment al territori del Balcans.
Caracterstiques Religi cristiana fonamentada en la Bblia i en
particular, en lEvangeli segons Sant Joan. Es basava en un cos
doctrinal dualista, un nic sagrament de salvaci i unes prctiques
religioses estrictes. Estava organitzat en forma desglsies locals
amb el model jerrquic de lesglsia primitiva (bisbes, diaques i
ancians). 3. Ctars o albigesos.Aix sanomenaven els seus membres,
per histricament tenien altres noms en els diferents indrets.
Practicaven unes formes de vida que incloen el celibat, labstinncia
de la carn, la continncia sexual, la pregria, la predicaci i el
treball manual. 4. FIGURA 1. Mapa de lexpansi del del catarisme
catarisme 5. PRECEDENT A CATALUNYA: CATARISME AL LLENGUADOC Els
territoris conegut com el Llenguadoc, en el s. XI sorgeixen
diversos focus dheretgia. Tolosa concentra un gran nombre de ctars
ja al 1145, per on sn ms abundants s a Alb. Lpoca de mxima expansi
de les esglsies ctares a Occitnia s entre 1167 i 1209. Amb linici
de la croada de 1209 les esglsies ctares continuaran existents per
en la clandestinitat. 6. FIGURA 2. Mapa zona dOccitniaFIGURA 3. Els
bisbats ctars 7. Els ctars a Catalunya El catarisme influ en la
societat catalana sobretot des de la segona meitat del s. XII i
present escasses variacions respecte loccit. Penetr des dOccitnia a
travs del comer i de la indstria i sincrement amb la immigraci de
nobles occitans ctars, motivada per la repressi religiosa en les
seves terres i afavorida per lesglsia i la corona catalanes. 8.
Zones ms infludes Rossell i les valls Pirinenques, on les
familiarstenien relacions familiars, culturals, econmiques amb els
occitans. Zona catalana pirinenca Occidental, des dAndorra,
Puigcerd i la vall de Querol fins a Berga. Lheretgia sestengu cap a
Barcelona, Lleida, Prades, Siurana, lArbol, Cornudella, la regi de
la Morella i les noves zones conquerides. 9. FIGURA 4. Mapa zona
dinfluncia a Catalunya 10. Doctrina religiosa Va ser un moviment de
signe religis quebuscava i oferia una determinada via de salvaci
per als homes i les dones del seu temps. El catarisme era cristi
per allunyat de lortodxia catlica. Religi dualista: oposen Du,
autor dels esperits, del b i del Nou Testament a Satans, autor de
la matria, del mal i de lAntic Testament. Fan una lectura dualista
de les sagrades escriptures i, en la seva recerca de respostes als
orgens del mn i al problema del mal, hi distingeixen dues
creacions: una de bona (obra del Du veritable) i una de dolenta
(obra del 11. Visi del cosmos: lorigen del mn Buscaven a la Bblia
lexplicaci sobre lorigendels temps, que es desprn dels mateixos
atributs del Du bo que la seva obra no pot destruir-se ni deixar
dexistir. Creien en dos mites relatius a la creaci de lhome. Un era
sobre la caiguda dels esperits del cel a la terra i laltre era el
mite de lacci creadora de Du a partir del fang de la terra. 12. -
Esser hum: cos, nima i esperit. Consideraven el cos obra del
diable, destinat al sofriment, a la mort i a la corrupci. Lhome,
emps a reproduir-se, collabora amb lobra diablica. Tota carn que
neix de la fornicaci s, per definici, impura i obra del prncep
malvat. 13. Relaci amb altres espais Les circumstncies histriques
que va viure el catarisme van fer que,particularment a Occitnia, la
fe religiosa sidentifiqus amb una conscincia collectiva duna
conjunt de territoris que acabarien sent annexionats per fora a la
corona francesa. Dirigeixen croades contra els ctars. Lesglsia
catlica intentava promoure una reforma per acabar amb
elcomportament del clergat com autntics senyors feudals. En aquest
moment a Europa sinicia un ampli moviment de regeneraci. Aquest
moviment sexpressava en mltiples corrents religiosos, alguns fora
del dogma del costums catlics i de lautoritat del papa (catarisme).
El papa, situat al bell mig del sistema feudal i sobir dels pasos
catlics,utilitza tan les armes poltiques com instruments
religiosos, lexcomuni i lentredit, per lluitar contra els corrents
contraris a lEsglsia. Catalunya: focus de migraci ctara per una
major acceptaci. 14. FIGURA 5. Mapa amb les zones dinfluncia del
rei de Frana 15. La casa o ostal Els ctars vivien en comunitat,
homes i dones perseparat, en una casa religiosa presidida per un
anci o una priora i sempre a linterior dels pobles. Hi treballaven
manualment, compartien pregria i practicaven els seus ritus. Es
tractaven destabliments religiosos equivalents als que desprs
serien els convents catlics dels ordres mendicants. 16.
Bibliografia i webgrafia ADROER, A i CATAL, P: Ctars i catarisme a
Catalunya. Rafael Dalmau, Editor. 1996, Barcelona. DALMAU, Antoni:
Els ctars. UOC. 2005, Barcelona. MESTRE, Jess: Atles dels ctars.
Edicions 62. 1997, Barcelona.
http://www.xtec.cat/~apalau12/catarcat.htm (consultat el
16/10/2013). 17. Figura 1-2-3-4-6. Extretes: Atles dels ctars.
Figura 5. Extreta: Ctars i catarisme a Catalunya.(Citats en la
bibliografia).
