Embed Size (px)
Citation preview
La Judit Olalde ens parla d’allò que podem controlar.
GROC i LILAC . B . S a n t J o s e p - B a d a l o n a
06 M A I G 2 0 1 7
EDITORIALpàg. 2
Í N D E X
EN EL CAPÍTOL ANTERIOR...pàg. 3
L ‘ 1 c 1pàg. 8
LA PISSARRApàg. 12
EN SAM DIU...pàg. 14
LA MENT TAMBÉ JUGApàg. 17
ZONA SAMPEPpàg. 19
L’AGENDApàg. 21
LA GOTERApàg. 22
EN EL CAPÍTOL ANTERIOR...
L’aturada de Setmana Santa ens deixa el Campus, molts tornejos i ens condueix a les últimes jornades de lliga, on es decideixen les fases finals.
La Carme Lucena ens vol guanyar en un 1c1. Ja ens avisa que no ho posarà gens fàcil. Som-hi!
L ‘ 1 c 1
En Pablito li envia una carta al seu estimat entrenador. Llegiu-la i reflexioneu-hi. No té desperdici.
EN SAM DIU...
@CBSantJosep
@cbsantjosep
facebook.com/cbsantjosep
LA MENT TAMBÉ JUGA
LA PISSARRA amb en Jorge Álvarez
EDITORIAL
Som els que Sam
Potser fa 10 anys no vam reenviar un mail d’aquells que demanava fer cadena amb 10 amics més. Potser vam passar, sense haver-nos donat compte, per sota d’una escala. Potser vam creuar-nos amb un gat ne-gre o ves a saber si una bruixa ens ha maleït el 2017. El fet és que les úl-times setmanes hem patit, el Club en general, una plaga de lesions que ha deixat gairebé tots els equips tocats. Malgrat això, tenint en compte que estem a final de temporada i molts equips estan en el període de “jugar-se les garrofes”, hem de tenir clares un parell de coses.
La primera és que no val la pena posar excuses, ja que si el Club seg-ueix tirant endavant és perquè la gent que en forma part no està feta d’aquesta pasta. Un bon “Sampeperu” no es rendeix o tira la tovallola a la mínima, així que, entre tots, hem de seguir entrenant i ajudant-nos per tal d’afrontar el final de temporada amb garanties.
La segona és que, siguem els que siguem, hem de fer tot el possible per aconseguir els objectius plantejats a principi de temporada. O, com a mínim, lluitar-los, competir-los. Potser dediquem tot el temps neces-sari, ens sacrifiquem i ens esforcem, entrenem hores i hores i, tot i així, no ho aconseguim. Però és molt pitjor no haver-ho intentat. Per tant, a tots aquells que lluiteu, ànims i forces per arribar fins on pugueu. O fins on vulgueu!
Val a dir també que el Campus ens ha donat una energia extra que de ben segur ens ajudarà. Tots els dies de convivència plegats ens han deixat equips més cohesionats i amb més confiança entre jugadors (i inclús, tot i que a vegades no ho posem fàcil, amb els entrenadors), per dir algunes de les avantatges grupals que el Campus ens ha deixat.
Cordialment, l’equip de redacció i en Sam.
2
Equip de redacció : Gerard Castro
Óscar Rosés
Direcció i maquetació :Oriol Entrena
EN EL CAPITOL ANTERIOR...
01/04/2017 Mini A 85-84 Torrot Maresme 3VImportant victòria del Mini A contra el Maresme enmig d’un Centre Parroquial ple.L’equip parroquial va començar el matx molt concentrat , agafant els primers avantatges al marcador i dominant el ritme del partit. Però l’equip visitant, va començar a trobar la seva defensa i va ser capaç de desconnectar el joc parroquial. A poc a poc, l’equip parroquial es va anar fent petit i va veure com el Maresme agafava una avantatge de 12 punts a mitjans del 6è quart. I a partir d’aquí va començar un partit nou.L’equip parroquial , ajudat en tot moment per un públic entregat, va ser capaç capgirar el partit gràcies a una gran defensa i amb un atac molt més fluid i directe. Van ser capaç d’igualar el matx abans de començar l´últim quart i van forçar una pròrroga.
A la pròrroga, amb els dos equips molts cansats , l’equip parroquial va encomanar-se al seu públic per endur-se una victòria de molt de prestigi en una tarda que serà recordada durant molt de temps pels nostres joves jugadors.
3
4
EN EL CAPITOL ANTERIOR...
El 31è Campus de Bàsquet, tot un èxitDel dissabte 8 al dijous 13 d’Abril, va tenir lloc a Amposta la 31a edició del tradicional Campus de Setmana Santa que organitza el nostre Club. Marxàvem de Campus amb la il·lusió d’haver arribat als 127 inscrits, la major xifra de participants de tota la història del Campus.I el Campus va sortir rodó. El temps va ser perfecte, havent-nos de posar crema solar cada dia i amb una caloreta més que agradable que fins i tot ens va permetre fer el primer bany de la temporada. Com ja és una costum, les activitats, els entrenaments i les competicions van
discórrer sense cap mena d’incident, cosa que ens va permetre tenir una estada d’allò més agradable. Un altre any, el Campus ha sigut perfecte.Pots llegir el resum de cada dia i veure els vídeos corresponents visitant el BLOG del Campus. No te’l perdis!Comencem el compte enrere per l’edició del 2018! Som-hi!
23/04/2017Premini A 73-72 Joventut de BadalonaEl Premini A va anar de menys a més en el partit que el va enfrontar contra el Joventut de Badalona. El matx va començar amb el conjunt local molt nerviós, amb moltes errades en atac i algun error de concentració en defensa.El ritme era altíssim pels dos conjunts i això va beneficiar a la primera meitat al conjunt visitant, que va mostrar el seu millor joc.Els groc-i-lila no deixaven de lluitar i la insistència els va permetre tornar-se a posar dins del partit ja que, a mesura que passaven els minuts, es sentien més còmodes i es veien millors accions en atac.Un final d’allò més igualat va decantar-se pels locals, més encertats en el darrer període, i va permetre sumar la victòria per un sol punt de diferència.
El Cadet A participa al Torneig MHL de SaragossaEl Cadet A ha participat al XI Torneo HMY de Baloncesto Cadete, que ha tingut lloc del 13 al 16 d’Abril a Saragossa. Després d’algunes baixes i un parell de lesions, el Torneig ha servit per cohesionar el grup i viure uns dies intensos de bàsquet i d’experiències molt enriquidores tant a dins com a fora la pista.Podeu consultar tota la informació i els resultats a la pàgina web del Torneig.
5
EN EL CAPITOL ANTERIOR...
El Mini B, sotscampió de nivell B en caure davant de l’UBSA a la final.Bon paper del Mini B al XVI Torneig Mini Vilassar de Dalt. Després d’una matinal de divendres, encara amb ressaca de Campus, on no vam poder competir enfront dels amfitrions, trobàvem millors sensacions a la tarda, on batíem amb claredat al Calella.Dissabte, a la segona jornada del torneig, topàvem amb un seriós Mataró, però els nostres van fer un partit intens i concentrats, que ens va donar el triomf. A la tarda, l’UBSA A esdevenia massa rival i ens passaven per sobre. A la darrera jornada del torneig, tornàvem a creuar-nos amb els amfitrions, aquest cop en partit de semifinals. Després d’uns 3 primers períodes molt seriosos, aconseguíem un avantatge màxim de 21 punts. Al darrer quart, els locals tiraven d’orgull per retallar diferències fins al 66-60 final. Per últim, a la final, l’UBSA A esdevenia massa superior físicament i ens feia impossible competir.Malgrat això, un paper molt més digne que en l’anterior matx, lluitant fins al final i marxant amb bones sensacions del Maresme.
El Mini A, sotscampió de nivell A en veure’s superat per un Joventut de Badalona molt encertatNomés unes hores després d’arribar del Campus, els jugadors parroquials van fer un gran partit per derrotar al Valldemia per 92-52. Més tard, van haver de patir fins als instants finals per superar per només 3 punts al C.B. Hospitalet, en un partit on van haver de remuntar més de 10 punts.L’endemà, i amb el pas a semifinals sota el braç, van superar a un bon Jac Sants i van acabar invictes aquesta primera fase del torneig. A la tarda es disputaria l’All-Star, on en Santiago Ramírez i en Xavi Canals van estar escollits per participar-hi. El nostre entrenador, en Sergi Curto, també va ser seleccionat i va portar a l’equip Blanc, que finalment va acabar imposant-se i en Santiago
En Pau Majoral i en Pablo Santiago, Bronze amb la Selecció Catalana MiniDel dissabte 8 al dimecres 12 d’Abril, en Pau Majoral i en Pablo Santiago, jugadors del Mini A del club, han participat al Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques a San Fernando, Cadis, i han aconseguit la medalla de bronze.La Selecció Catalana Mini Masculina dirigida pel seleccionador Josep Maria Planas s’ha penjat finalment la medalla de bronze en guanyar per un ajustat 83-80 a la Comunitat Valenciana en el partit pel 3r i 4t lloc celebrat aquest mateix dimecres 12 d’abril.Catalunya va caure a semifinals davant Canarias per un 81-64, mentre que els valencians es van veure superats a l’altra semifinal per Andalucia. Els catalans accedien a les semifinals del torneig com a segon classificat del seu grup en una fase prèvia en la que va debutar amb victòria davant Galicia (30-80). Catalunya però va caure contra els amfitrions d’Andalucia per un 55-73 en el segon dia de competició però es va refer d’aquesta i va tancar la prèvia amb dues victòries a la jornada doble del dilluns superant a Euskadi (52-96) i Castilla y León (90-60).De les 30 vegades que el combinat masculí ha participat en aquests campionats, en 29 ocasions s’ha fet amb medalla sumant un total de 14 d’or, 9 d’argent i 6 de bronze.
6
EN EL CAPITOL ANTERIOR...
No obstant això, l’equip va mostrar la seva millor cara, superant amb contundència l’equip italià de l’Udine per 71-31. Excel·lent carta de presentació per a una competició que s’aniria endurint, amb enfrontaments contra equips que van imposar el seu físic i major experiència, com el JL Bourg francès (que acabaria sent el campió), el Desio de Milà italià o l’IVV d’Eslovènia. Tot i així, els grocs-i-liles van competir de manera brillant, deixant clar que l’equip anava a per totes. Val a dir que, en general, el nivell esportiu va ser molt alt, amb equips participants de França (alguns de tant coneguts com l’ASVEL Villeurbanne) en la seva majoria, però també d’altres països com Itàlia, Eslovènia, Lituània o Alemanya. Sens dubte, una gran experiència per als nostres jugadors, els més joves de la competició. A més, també hi va haver lloc pel concurs d’esmaixades, amb la participació de l’Hugo Clement, i pel de triples, on el Marc Ríos va aconseguir quedar entre els tres primers classificats després d’una fantàstica sèrie d’encerts. La Final la van disputar tot seguit el Bourg francès contra el Munich alemany, amb clara victòria dels locals. Per últim, l’expedició va visitar el punt més alt de Vienne, situat sobre una muntanya des de la qual va gaudir d’unes magnífiques de la ciutat, inclòs l’amfiteatre romà als seus peus. En definitiva, l’equip va competir a un gran nivell i va poder fer pinya per aquesta recta final de temporada.
Ramírez nomenat MVP de l’All-Star.S’arribava a l’últim dia amb les semifinals contra el Toulouse Travel Team, un equip físicament molt potent i que ja havia guanyat als nostres de més de 35 punts al Torneig de Granollers. Però diumenge, els parroquials van oferir la seva millor versió i, sostinguts per un públic espectacular, van aconseguir superar als francesos per només 4 punts. Els nostres jugadors van celebrar molt l’accés a la gran final.A la tarda s’enfrontaven a la Penya, revalidant la final més repetida al llarg d’aquest any. I aquest cop els verds-i-negres van fer un molt bon partit i van agafar una diferència al marcador durant els primers 10 minuts que va decidir la final. Tot i la diferència al marcador, els jugadors parroquials no van rendir-se en cap moment i fins que l’àrbitre no va xiular el final del partit no van deixar de lluitar i van acabar el torneig amb sensacions molt positives i orgullosos del treball fet.
El Júnior B de torneig a FrançaEl nostre Júnior B es va desplaçar per Setmana Santa a Vienne (França), per participar en el seu 16è Torneig Internacional Sots-18. Situada a 30km del sud de Lió, Vienne es coneguda per les seves restes romanes i pel festival de Jazz que s’hi celebra cada any. Després del llarg viatge, el primer partit va arribar ben d’hora (a les 8:30h del dissabte 15).
7
El Mini A campió de la VI Mini Easo KopaEl Mini A va desplaçar-se el cap de setmana del 22 i 23 d’Abril a Sant Sebastià per disputar el torneig del Easo.El cap de setmana va començar el divendres al vespre, on els jugadors i entrenadors del Mini A van poder assistir com a convidats al partit del GBC contra el Coruña , de la Leb Or. La festa va ser completa quan els locals van guanyar el partit i van certificar el seu ascens a la Lliga Endesa.Dissabte el matí va començar la competició, on els parroquials van sumar dues victòries contra el Easo B i el Getxo. A la tarda van jugar-se el pas a la gran final contra el C.B.Palencia, un bon equip que va competir durant la primera meitat. Finalment van acabar imposant-se amb claredat i els permetia jugar la gran final contra els amics
de l’Easo.La gran final va disputar-se diumenge al matí, on va haver-hi un ambient molt maco i molt de respecte. Finalment els parroquials van acabar proclamant-se campions amb un marcador final de 55-84. Però el més important no ha estat la victòria, sinó la genial convivència amb els jugadors del Easo i la gran amabilitat dels pares de l’equip local, que van acollir als nostres jugadors a casa seva .
EN EL CAPITOL ANTERIOR...
8
L ' 1 c 1 amb Carme Lucena
• Nom complet: Carme Lucena Cayuela• Data de naixement: 02/10/1975• Lloc de naixement: Badalona• Relació actual amb el bàsquet: Jugo 1c1 i tandes de KO amb el meu fill allà on hi hagi una cistella (l’Ivan del Pre-Mini B, que fins fa poc jo em deixava guanyar però ara ja tremolo), vibro des de la grada amb els partits del seu equip, els dels meus nebots (en Robert del Cadet 1 i la Paula del Sènior Femení) i la resta de categories del Sampep... i, en fi, miro partits i campionats per la televisió o les xarxes, siguin dels equips que siguin de l’ACB o l’NBA, inclosos els femenins, és clar.• Clubs on has estat com a jugadora: A la categoria mini, Escoles Minguella i Gitanjali. A partir d’aleví (bé, aleshores ja vaig passar a jugar a categories Infantil i Cadet), clubs com el Club Bàsquet Femení de Badalona (Femení Badalona) i finalment el Club Joventut Badalona, passant també per la Selecció Catalana de Basquetbol.• On tornaries si tinguessis oportunitat? Al Femení Badalona.• Pavelló on sempre t’ha agradat jugar? La Plana.• Pavelló “odiat”? El Pavelló Olímpic de Badalona. Les cistelles de la pista central no em resultaven com les de la resta de pavellons, potser per la perspectiva; jugar en un pavelló amb aquella fondària no podia “visualitzar” bé les cistelles.
Carme Lucena, jurista, ex-jugadora i mare
“Jugo 1c1 i KO amb el meu fill allà on hi hagi una cistella... fins fa poc jo em deixava guanyar, però ara ja tremolo.”
9
L ' 1 c 1 amb Carme Lucena
• Ha guanyat algun títol? (campionat clubs, seleccions, torneig...) Sí. Els més entranyables per a mi, pels records de companyes i el nivell esportiu: campiona de Catalunya en categoria Mini amb les Escoles Minguella (Tortosa, 1987); tercera classificada en el Campionat d’Espanya de Clubs en categoria Cadet preferent amb l’Escola Gitanjali (Madrid, 1989); campiona d’Espanya en categoria Infantil amb la Selecció Catalana de Basquetbol (Saragossa, 1989), i campiona de Catalunya de Clubs en categoria Cadet preferent amb el Femení Badalona (Manresa, 1992).I a les portes de la classificació ens vam quedar el Femení Badalona en el campionat d’Espanya de clubs en categoria Cadet preferent que es va disputar a Manresa el 1991, per davant de l’Universitari de Barcelona i la Universidad Complutense de Madrid.També em van distingir com a millor jugadora en el I Torneig organitzat pel club El Masnou Basquetbol en categoria Juvenil (El Masnou, 1992) quan ja jugava amb el Club Joventut de Badalona.
• Millor entrenador que has tingut? Joan Vives Ribó.• Millor companya amb qui has jugat? Lourdes Soler (també “mare Sampep”). Vam seguir la mateixa trajectòria d’equips i competicions. Ella com a pivot i jo com a aler ens enteníem molt bé a la pista.• Millor rival amb qui t’has enfrontat? Fora de Catalunya, amb l’Amaya Valdemoro, quan jugava a “la Complutense”.• Un partit que recorda sempre. Per què? L’Universitari Barcelona vs Femení Badalona per obtenir la classificació com a primer equip representant de Catalunya en els campionats d’Espanya. Les badalonines vam obtenir una victòria que va trencar esquemes i estereotips.• Relació que vas tenir amb el CB Sant Josep de Badalona? Quan vaig començar a jugar a bàsquet en lligues preferents, el CB Sant Josep no tenia equip femení. Tot i així, algun entrenament de la selecció catalana l’havíem fet a la seva pista i també hi havia anat a veure partits dels companys d’escola que havien passat al club Sampep.• A quants Campus havies participat? Vaig participar en els dos primers campus, que es van fer a Arbúcies i a l’Espluga de Francolí ara farà... res, 31 anys! Després ja no em va ser possible continuar perquè els campionats acostumaven a coincidir amb la Setmana Santa.• Una anècdota en algun Campus, entrenament, al vestuari, algun viatge, torneig..? (que es pugui explicar) Que es pugui explicar... Em vénen al cap uns quants records, com ara la visita sorpresa i masterclass d’en Rafa Jofresa i en Jordi Villacampa al primer Campus o els crits que em propinava el Sr. Arqué a l’All-Star perquè defensés. També recordo un partit a La Plana que es va aturar perquè una jugadora no trobava la lentilla.
10
“Recordo un partit que es va aturar per-què una jugadora va perdre una lentilla... resulta que la lentilla la continuava portant a l’ull!”
L ' 1 c 1 amb Carme Lucena
Tots dos equips ens vam situar a la línia de fons per avançar rastrejant la pista lentament i resulta que la lentilla la continuava portant a l’ull. O també la presentació que ens van fer al Femení Badalona al Torneig francès de clubs europeus en categoria Sènior (Lyon, 1991) amb l’himne espanyol llarguíssim de tal manera que, en no acabar-se mai, no sabíem quan havíem de saludar i començar a fer la roda.• Entrenaments o partits? Partits! Allà s’entrega tot.• ACB o NBA? NBA.• Jugador ACB: No em sé decidir entre en Sergi Llull i en Juan Carlos Navarro.• Jugador NBA: Encara em sé decidir menys... Larry Bird forever.• Entrenador: Antonio Díaz-Miguel.• Esport que no sigui bàsquet: Tennis.• Esportista: Mireia Belmonte.
• Un hobby: Que no sigui fer “tirillos” o “raquetades” allà on s’hi prestin... viatjar.• Un lema: S’aprèn dels errors.• Un desig: Que es reformin les instal·lacions de Sampep de dalt a baix.• Un somni: Que es compleixi el desig!• Un país on t’agradaria viatjar per veure com viuen el bàsquet? Estats Units d’Amèrica.
Situacions compromeses de partit:
• Queden 10 segons i perds d’1, bàsquet ràpid i defensar o jugar-se-la a l’últim segon? Per mi, 10 segons són una eternitat. Per tant, proposo bàsquet ràpid, assegurar el rebot per si de cas i a defensar sense faltes.• Queden 3 segons i perds de 2. Te la jugues de triple o busques assegurar de dins 6,75? Triple!
11
“Vaig participar als dos primers Campus. Re-cordo una MasterClass d’en Jordi Villacampa i en Rafael Jofresa, i els crits del sr. Arqué.”
L ' 1 c 1 amb Carme Lucena
• A favor del nou criteri amb les faltes antiesportives?Amb una jurista heu topat. Sí, a favor; no deixa de ser l’aplicació estricta del reglament.• Es veu sent àrbitre? Prefereixo jugar però... per què no?
12
LA PISSARRA
La qualitat de passe com a connector d’avantatges ofensives
Un exemple de GAP ( “buit” que cal omplir per interconnectar els processos d’aprenentatge) és el treball metodològic de la passada i la integració dels components tècnics i tàctics del fonament, passar de la tècnica al joc.La qualitat de passi marca la diferència en la gestió de les avantatges ofensives. Això es pot apreciar en tots els nivells de joc, en totes les categories. La passada és el fonament de joc col·lectiu per excel·lència, el connector entre la generació d’avantatges i la finalització de les mateixes.En un Bàsquet cada vegada més sofisticat, el temps de resposta del que disposa l’atacant per mantenir o millorar l’avantatge ofensiva generada és cada vegada menor.Creiem que la millora individual del fonament de la passada es treballa en situacions menys reals que d’altres, que hi ha un GAP entre la tècnica individual descontextualitzada d’aquest fonament i l’exigència i necessitat d’una execució correcta dins de la tàctica col·lectiva.Sovint exigim una percepció, decisió i execució perfecta sense haver-la treballat.En les tasques de tecnificació es tendeixen a centrar els esforços en la generació d’avantatges i en la finalització de les mateixes i sovint es passa per alt la necessitat de crear un context de passi real.Moltes vegades els Entrenadors exercim de passadors o permetem passis irreals per afavorir o prioritzar els fonaments del tir, però sense una bona passada és difícil un bon tir. Transferit al joc, es pot observar com es perden avantatges correctament generades i amb una bona lectura tàctica d’ocupació d’espais per una mala
gestió de la passada, de vegades per temps de passi, de vegades per falta de reconeixement de a on oa qui transferir aquesta avantatge i moltes altres, per una deficient execució tècnica que condiciona, limita i en molts casos anul·la les opcions del receptor: passades que arriben tard, que no arriben on han d’arribar o que estan bé llegits però mal passats.Si aquesta qualitat de passi, aquesta gestió de l’avantatge, marca tant la diferència ¿li donem la importància que té en l’entrenament?Els San Antonio Spurs estudien la capacitat de passada que tenen els jugadors rivals per decidir les defenses. No és un scouting de moviments sinó de característiques tècniques de jugadors, perquè són aquestes les que són claus.Treballar sobre els fonaments i els conceptes per sobre dels sistemes i els moviments, que estan al servei d’aquests fonaments. Com la cèlebre cita deLeonardo da Vinci : “La simplicitat és la major sofisticació”. És complex ensenyar i aprendre a “fer-ho fàcil”.Russell Springmann, Entrenador ajudant de la Universitat de Texas , es preguntava en veu alta sobre l’equilibri entre el desenvolupament individual dels jugadors i el joc col·lectiu. Aquí hi ha el GAP i l’ensenyament de la passada com a element vertebrador. Creiem que existeix aquest GAP i una necessitat de cobrir-lo, una necessitat basada en ensenyar i aprendre a jugar a un nivell que no depengui de carregar al jugador amb una
13
LA PISSARRA
Videos interessants:
· GAPS passe 2015:
https://youtu.be/h4mGbMCxHTc
· Manu Ginóbili pases:
https://youtu.be/g-F-HH6awf8
excessiva tàctica col·lectiva o moviments de pissarra màgics. Potser és més difícil de dissenyar. Potser és un camí més llarg. Segur que exigeix un major esforç per conèixer les necessitats dels nostres jugadors, però segur que és un desafiament apassionant.Sovint vam dissenyar entrenaments i ensenyem i dirigim des del què fer. El GAP és entrenar i ensenyar des del com i el per què.De tot això surt la següent reflexió sobre la seqüència natural del joc ofensiu, i la distinció entre generació, gestió i finalització dels avantatges i, sobretot, en com integrar la gestió dins de l’entrenament.
Jorge ÁlvarezEntrenador de Bàsquet, actual Assistent d’en Ricard Casas a l’equip “1o de Agosto” (Angola)https://zonadebasquet.com/2017/04/11/gap-tecnico-la-calidad-de-pase-como-conector-de-ventajas-ofensivas/amp/
14
EN SAM DIU . . .
“El teu objectiu no hauria de ser sortir als diaris d’aquí a uns anys com el “míster” que va descobrir a no sé qui, sinó que hauries de matar-te per fer-nos millors jugadors i millors persones.”
Estimat entrenador: Sé que vas llegir amb molta atenció la carta que vaig escriure als meus pares fa uns dies. En ella et vaig defensar. Et vaig defensar perquè tinc una fe enorme en l’equip, perquè sé que treballes dur i perquè mereixes el meu respecte. I també perquè els meus pares han de saber que ets el cap i que, quan saltem a la pista, tu ets el que mana. Ara bé, els meus companys i jo estem una mica cansats de la teva manera de gestionar-nos. Està bé voler guanyar, però no sempre la fi justifica els mitjans. La setmana passada vas deixar sense jugar a un dels meus millors amics perquè era un partit molt important. Som petits i venim amb il·lusió cada dissabte. Encara que ens enfadem una mica si perdem, en el fons realment ens dóna una mica igual i de seguida vam passar pàgina.Sé que és difícil, perquè tots els que vam jugar volem guanyar cada partit, però en aquest camí
Estimat entrenador no hauríem de perdre de vista que som nens, que la nostra obligació simplement és fer-ho el millor possible, entrenar i estudiar, i tot això sense deixar de passar-ho bé. I jugar. Volem jugar. Jo no em vaig apuntar a l’equip per guanyar cap campionat, em vaig apuntar perquè m’encanta jugar a aquest es-port. M’encanta jugar-lo. M’agrada formar part de l’equip, és clar que sí, però si el partit dura quaranta minuts, noranta o els que siguin, jo el que vull és jugar molt, o almenys jugar tot el que em mereixo. Sé que és molt difícil gestionar això i sé que el més lògic del món és que es jugui tenint en compte la meritocràcia. I això va ser el que vas dir en pretem-porada que anaves a fer. El tema és que van passant els mesos i crec que ens vas enganyar una mica. Amb uns ets molt flexible si falten algun dia a en-trenar i a altres no ens en perdones ni un. Amb uns passes per alt la seva falta d’actitud i compromís i a altres no ens permets ni el més mínim error. I resulta que aquests uns són els millors de l’equip i que els altres no ho som tant. La meva il·lusió per jugar i el meu compromís es-tan per sobre de tot i, moltes vegades, fins i tot he de discutir amb els meus pares perquè comencen a parlar malament de tu. Estaré entrenant mala-ment, els dic. Hi ha companys que ho deuen estar mereixent més, els insisteixo. Però, no sé, jo crec que m’esforço cada setmana i no em sento valorat.Jo no et demano que em treguis més. No et de-mano que em donis més del que mereixo. Només et demano que siguis just. Et demano que t’oblidis d’intentar ser el campió tota l’estona. No necessitem tantes tàctiques, tants dibuixos a la pissarra i tants exercicis avorrits que cal fer perquè de tota la vida de déu s’han fet i ara no deixarem de fer-los. Fes-nos millors, encara que en el camí et deixis unes quantes victòries. Però fes-nos millors a tots, no et centris a treure dos cracs i t’oblidis dels altres. El teu objectiu no hauria de ser sortir als diaris d’aquí a uns anys com l’entrenador que va descobrir a no
15
EN SAM DIU . . .
sé qui, sinó que hauries de matar-te per fer-nos millors jugadors i millors persones.Jo sóc fort i jugar poc no m’està afectant, però sé que hi ha companys que volen deixar l’equip, que s’avorreixen i que no se senten importants.
No, no t’exculpis en els rols. Ni tan sols ens hem desenvolupat del tot, no ens encasillis: els alts per aquí, els baixets per allà, els grossos fora. No. Mi-ra’ns en perspectiva. Guanyar avui no necessària-ment ens farà millors demà. Som petits projectes de persones. Fixar-te simplement en el que som i en com som ara és una visió molt simplista, massa. I, si us plau, no et prenguis aquesta carta com una cosa personal. I tampoc em regalis res només per-què l’he escrit. Dilluns tornaré a anar a l’entrena-ment a mort. Com sempre. I tu, sense tu, aquí o en un altre costat, seguiré jugant, que és l’únic que vull.
Una abraçada.
Pablito.
http://www.esdiario.com/240017875/Querido-entrenador.html
16
GROC i LILAC . B . S a n t J o s e p - B a d a l o n a
ANUNCIA’TA LA NOSTRA
REVISTA !!!!
Aqui pots anunciar la teva empresa o negoci.
Si et vols anunciar a la nostra revista, posa’t en contacte a:[email protected]
o bé al telèfon 659 04 45 90 (Oriol)
17
LA MENT TAMBE JUGA
Controlar el que depèn de nosaltres
Moltes vegades ens enfadem o ens sentim mala-ment per coses que s’escapen al nostre control. Acostumem a prendre’ns com a nostres reaccions, decisions i accions que no depenen de nosaltres.Per exemple, si fallo un tir sota la cistella sol i un company em crida, jo no puc controlar el que ell sent i expressa quan passa això. Però el que sí puc controlar és la meva reacció posterior i la meva concentració en el partit, per mirar de no fallar el pròxim tir. I el mateix passa amb les decisions ar-bitrals o de l’entrenador, cada persona té els seus criteris i totes les situacions tenen moltes inter-pretacions. Per això, jo no puc canviar aquestes decisions, només puc fer el que es troba al meu abast per controlar les meves emocions i intentar millorar les següents accions.Posem un altre exemple. Si, en un partit, un àrbitre em xiula passos de sortida cada cop que arrenco una acció d’1c1 en estàtic, no em servirà de res queixar-me i intentar explicar-li que no ho són, perquè ell té el seu criteri i pren les seves decisions. Però el que sí puc fer és parar més atenció la pròx-ima vegada que vagi a jugar l’1c1, per tal d’assegu-rar-me que no faig passes de sortida. Si, tot i així, me les continuen xiulant, hauré de buscar entre tots el meus recursos per aconseguir generar avan-tatges de forma diferent.
Òbviament, tot això no és fàcil d’aconseguir per-què a ningú ens agrada que les coses no surtin com nosaltres volem, però la primera pedra per trebal-lar aquest aspecte es posa als entrenaments. Hem d’aprendre que només podem controlar el que depèn de nosaltres, d’això se’n diu tenir un lo-cus de control intern. És a dir, que estem pendents només del que nosaltres podem fer per millorar les coses. D’altra banda, el locus de control extern vol dir que busquem excuses i justificacions en les circum-stàncies: “és que la pista rellisca”, “és que la pilota no bota”, “és que és molt d’hora”, “és que fa molt de fred”... o en el que fan els altres: “és que no em passen la pilota”, “és que l’àrbitre no pita”, “és que no sap les jugades”, “és que l’entrenador no em fa jugar el que mereixo”... Tot això no són més que paraules i pensaments que nosaltres creiem que ens eximeixen de la re-sponsabilitat del que està passant, quan nosaltres som els veritables responsables de les nostres ac-cions. El que s’ha de fer és agafar totes les eines i recursos personals que tenim a l’abast per fer-ho el millor possible. Això no assegura que les coses sur-tin com realment desitgem, però sí haver donat el nostre 100% i acabar satisfet de la nostra actuació.
18
LA MENT TAMBE JUGA
La majoria de vegades, l’esport no és més que un reflex de la vida, per tant, tot el que expliquem aquí sempre està pensat per posar-ho en pràctica també a les nostres situacions quotidianes, i així millorar la nostra qualitat de vida esportiva i personal.Per finalitzar, us proposo un repte: Penseu sempre què podeu fer perquè les coses surtin bé i, si no surten, no busqueu excuses, torneu a intentar-ho fins que trobeu la manera més adient per gaudir sempre del que feu. Proveu-ho! I a veure com us sentiu.
Judit OlaldeJugadora, entrenadora i Psicòloga Coach
http://encestandohaciaelinfinito.blogspot.com
19
“Los entrenamientos han de ser más duros que los partidos, y no lo son nunca si el jugador no se conciencia”, John Calipari @jFelipo
El TUIT del mes
ZONA SAMPEP
Martín Martín, Adrià 04/05/2001 Ajudant Infantil BEl Mouali Benítez, Naima 05/05/2009 Escola de BàsquetFranquesa Navarro, Guillem 08/05/1991 Entrenador Infantil ACastells Tortosa, Gerard 08/05/2002 Cadet BMateos Queralt, Albert 08/05/2006 Mini BPerseguer Valls, Gerard 10/05/1999 Júnior ACarbonell Navarro, Irene 11/05/1998 Sènior FemeníSantaella Perea, Yaiza 15/05/2005 Mini A FemeníRopero Jiménez, Noelia 16/05/2006 Mini B FemeníLaviña Termes, Pau 16/05/2007 Pre-Mini ASantiago Paz, Pablo 18/05/2005 Mini ARomero Garcia, Irene 18/05/2006 Mini A FemeníMorales Yapura, Joacyr 19/05/1984 Conserge del ClubBlancafort Pons, Carla 20/05/2005 Mini A FemeníPrior Ruiz, Albert 21/05/1999 Júnior ACuenda Lucena, Robert 23/05/2002 Cadet 1Haro Val, Clàudia 23/05/2006 Mini B FemeníIgualador Álvarez, Eric 26/05/2003 Infantil ATorra Cabrera, Àlex 30/05/2004 Infantil B
Aniversaris de Maig
20
La FOTO del mes (263 likes)
ZONA SAMPEP
21
L ' AGENDA
Partits destacats a Sant Pep
EQUIPS DATA HORACadet A - U.B.S.A. Diss. 06/05 19:30Júnior A - Bàsquet Olost Diu. 07/05 19:15Mini A - C.E. Valldemia Diu. 14/05 12:45Cadet A - Joventut Badalona Diu. 14/05 19:153x3 Festes de Maig Dij. 11/05 -
22
LA GOTERA
Com bé dèiem al principi de la revista, arribem a una fase de la temporada on molts dels nostres equips tindran partits d’una transcendència important. Partits que ens donaran accés a fases, que ens classificaran per aquella Fase Final, o que ens faran somiar per intentar arribar a...
O almenys això és el que volem pensar. I és que, sovint, podem tenir la sensació de que ni la pròpia Federació sap com es resoldrà la Fase Final de cada categoria, ni si serà com l’any anterior o si buscarem innovar; si es jugarà per territoris primer o de forma conjunta, etc.En definitiva, per tots aquells somiatruites i il·lusionistes de l’esport, els companys de Bac de Roda cada cop us ho posen més difícil.
Enguany, n’hem tingut dos exemples que ens toquen de ben a prop. El primer, en part comprensible, a la nova categoria de Cadet Interterritorial, on poc a poc es van descobrint noves fases de la competició. I d’altre banda, a la màxima categoria del minibàsquet, on el popurri de fases finals s’ha anat renovant. Esperem que la darrera modificació ja sigui la definitiva! Una llàstima que el nostre Mini B no
s’hagi classificat i ens permeti viure un nou duel interparroquial.
On tampoc caldria que s’inventessin una nova fase final seria a la categoria de Pre-Mini; després de que el nostre Pre-mini A doblegués en un final agònic a la Penya i es proclamessin campions de lliga. Un partit amb gran ambient a la graderia, per animar als nostres i increpar a la taula, un final espectacular (a pista) i un millor final per alguns mentre els jugadors es dutxaven.
Enhorabona, i que la federació no ens privi d’allò que hem aconseguit!
