4

Index

CeRCCa Artist In Residency Program12

Textos en Català Angelica Sandoval | Sam Mogelonsky | Ardan Ozmenoglu

Oscar Lara | Sebastian Acker | Raphael Franco | Katie Sinnott

Scott Strickstein | Gisela Weimann | Jamie Langfear

236

FURNISH ME! Workshops 2009 16

A.I.R. 201040

About CeRCCa 8

Textos en Català 230

Textos en Català 233

Textos en Català

Inna Rogova & Natalya Korchemkina | Nike Forsander | Pegi Vail

Dženita Huseinovic | Noilin O’Kelly | Antonie Berthiaume & Zoe Balasch

Kaitlyn Reinhart & Cristal Boemi | Konstantin Sha & Stanislav Andreev

248

Yun Jeong Hong | Liliya Lifanova | Vivek Chokalingam

Alexander & Irina Kudriavchenko | Noilin O’Kelly | Sine Ergün | Antonie Berthiaume & Zoe Balasch

Masha Waisel | Eleodora Nessua | Ana Andra | Nuala Herron

SIMBIÒTIC 2011

Alexander Zaklynsky | Claire Le Clézio & Zoe Balasch

260

A.I.R. 2012

A.I.R. 2013

100

146

A.I.R. 2011 58

Textos en Català

Textos en Català

Lisa A. Krivitzky | Naoko Yasue | Elaine Defibaugh

Julie Laurin | Oreen Cohen | Cole Stenberg | Lourdes Guillén & Noemí Navarro

Martinho Costa | Irene Cortés & Magnus Aronson | Samantha Simmons

Textos en Català

Irina & Olga Ertakhanova | Marina Saura | Irene Schaap | An Vandevelde | Neja Tomšič

Monica Slavov | Chide Adah | Orsi Csoma | Yuri Boyko

Amany Mabrouk | Margaret Tali | Sarah Meléndez

281

301

A.I.R. 2014

CeRCCa Research & Curatorial Projects

Collaborations & Funding Institutions

Textos en Català

180

206

220

226

Textos en Català

Saskia & Shultz Abrahms-Kavunenko | Nadia Tawfik | Alfonso Deiros

Daniel Lowe & Lei Han | Jonathan Monaghan | Susan Olij

Laura Tous | Shehab Mohamed Hassan | Tatevik Avetisyan

Textos en Català

‘Theory as Practice’ & ‘A Winter Ritual’ T.R.I.B.E. Network

Tikeya Nomadic & Research Residency Project

North Africa Cultural Mobility Map

Transitory Landscape Laboratory

Textos en Català

319

335

348

8

About CeRCCa

9

CeRCCa – Center for Research and Creativity Casamarles is an independent non-profit and self-funded cultural association that has been developing research and artistic projects since 2009.

CeRCCa is based in an old house in Llorenç del Penedès, a small village with a local population of 2000 inhabitants, located in the Penedès region of Catalonia. Llorenç del Penedès is a village integrated in the contemporary processes of urban and social transformation. Although it maintains its sense of community through a strong presence of cultural associations, this same community is being challenged by processes of urban expansion, industrial development and social diversification making the village an example of the new dialogues and confrontations that have emerged as a consequence of globalization.

Ingrained in this context, from 2009 to 2014 CeRCCa has developed its activities through a double strategy. On one hand it has provided living and working space for artists and researchers in addition to facilitation of project development, networking visits and public presentations through its Artists-In-Residence (A.I.R) Program. On the other hand, CeRCCa has developed Research and Curatorial Projects that have as a common denominator the critical reflection on the phenomenon of artistic mobility, whilst implementing different initiatives that reflect, theoretically and practically, about A.I.Rs as a creative model.

As an interdisciplinary A.I.R Program, CeRCCa has facilitated living and working space for artists, curators and cultural researchers interested in temporarily being part of the context of Llorenç del Penedès, and has developed projects in interaction with or inspired by its community. With this objective, CeRCCa has supported research and creative practices that are interdisciplinary, collaborative and site specific. CeRCCa´s main objective has been to promote research and creativity in order to bridge the gap between creative practices and the community of Llorenç del Penedès. CeRCCa believes that the experience of living and creating in a different context must be facilitated through exchange and collaboration. From our perspective exchange and collaboration takes place both in the practices of art and research, but also outside of these discourses, that is in everyday life. Through this approach, CeRCCa has proposed a residency format where dialogue and interaction became essential.

10

As a Research and Curatorial Platform, CeRCCa has engaged in the current debates on the threads and the weaknesses of artistic mobility today. Furthermore, its aim has been to reflect upon the functionality and challenges of A.I.Rs as a creative method that enforces meaningful interactions and exchanges through the arts.

During these five years, CeRCCa has been part of different international projects and participated in various workshops, symposiums and conferences in the U.K, Germany, Armenia, Georgia, Hungary, Slovenia, Serbia, Morocco, Turkey, Tunisia and Egypt, as well as in Spain and Catalonia.

11

This publication is a selection of the different projects that have taken place within CeRCCa from its creation in 2009 to the present day. It includes short biographies and descriptions of the projects that the artists and researchers selected to be part of the CeRCCa residency program have developed. It also includes descriptions of some of the different research and curatorial projects developed internationally, as well as a list of the local, national and international collaborations that CeRCCa has developed during these five years.

This publication is thus a celebration and homage to all the artists and researchers that have been part of CeRCCa, as well as to all the people, associations and institutions that have helped make CeRCCa a meaningful and successful project.

12

CeRCCa Artist in Residency

Program

13

Through it’s A.I.R Program, CeRCCa has promoted artistic and research projects that reflect upon and interact with the local context, as well as projects that have a critical approach to contemporary issues.

Each year CeRCCa organized three A.I.R Programs that last for approximately two months. For each residency period three to four artists were selected. During that period the artists and researchers selected shared the space, living and working together. The structure of the program also enforced dialogue and collaboration in and out of the artistic framework.

In order to facilitate mutual knowledge both from the different creative perspectives of the artists and the different realities of Llorenç del Penedès, CeRCCa organized presentations by the artists and the organizers of the program during the first week of the residency. Often these presentations were the starting point to discuss the practice of each artist, becoming a key element for future collaborations.

Depending on the necessities of each artist or researcher, the organizers became the nexus between them, the local community and the different local and regional organizations and institutions that could help and benefit from their initiatives.

CeRCCa also facilitated a series of cultural visits to local and regional organizations as well as to different artistic production centers and other A.I.R programs in Catalonia. These activities were accompanied by guided tours and informal meetings with different cultural agents that worked as networking visits and potentially became the seed for future collaborations.

The residency also promoted the selected artists and researchers with the organization of and participation in workshops, local festivals and events, in addition to the documentation of their projects on CeRCCa’s web archive.

At the end of each residency, CeRCCa organized a public presentation of the projects that had been developed. These public presentations toke the format of artist talks, open studios, interventions in public space or exhibitions at the local art gallery or the Cultural House of the village. Depending on the interest of the artists, the public presentation toke place in a gallery, cultural space or festival in the region or in Barcelona.

14

During these five years, CeRCCa has hosted more than seventy national and international artists and researchers from Japan, Nigeria, Bosnia-Herzegovina, Russia, Argentina, the U.S.A., the U.K, Egypt, France, Ukraine or Iceland. The work of the residents at CeRCCa has been exhibited in spaces such as L’Espai d’Art Les Quintanes, the old cinema Cal Marçal and the Culture House of Llorenç del Penedès, as well as different public spaces in and around the village. Other exhibitions have taken place in the Arsenal Art School in Vilafranca del Penedès, Camil.la Perez Ceramic Gallery in El Vendrell, Covent.0 in Cal Rosal near Berga, CRA’P Pràctiques de Creació i Recerca Artística in Mollet del Vallès and the Paspertu Gallery and Jiwar Creation and Society Residency Program in Barcelona.

15

16

FURNISH ME! Workshops 2009

Angelica Sandoval Sam Mogelonsky

Larissa Hadjio Ardan Ozmenoglu

Oscar Lara Sebastian AckerRaphael Franco

Katie Sinnott

Scott Strickstein Gisela Weimann

Sarah StevensJamie Langfear

18

19

FURNISH ME! Workshops

Prior to it’s opening in 2010, between August and October 2009 CeRCCa invited twelve international artist and designers to develop different projects, installations and interventions in CeRCCa spaces. Three workshops of 15 days each were organized with the aim to create permanent structures and atmospheres in different areas of the house. All the installations and interventions had to be developed within a limited budget, recycling and transforming existing and collected furniture and objects and they had to respond to the history and stories of the family house where CeRCCa is based.

With this project CeRCCa wanted to encourage the practice of salvaging and re-imagining objects, spaces and resources from the past, which can be re-used inventively to meet contemporary needs. The result, though minimalist and economic in its aesthetic, was resonant with character and unexpected interventions becoming signs of the possibility of more sustainable and humble ways of producing and creating. Both sustainability and humbleness strategies that in fact shape the philosophy of CeRCCa. The project would not have been possible without the generosity of Carme Olivella, a passionate collector of antique furniture and objects, who made available lots of valuable material for the development of FURNISH ME! projects as well as thanks to the support of the people of LLorenç del Penedès.

What follows is a selection of the different projects developed between July and September 2009 at CeRCCa.

21

FURNISH ME

Angelica Sandoval www.studioasandoval.com

Angelica Sandoval is a sculptor and designer whose installations defy the traditional aspects of porcelain and other materials. She received a BFA from the Kansas City Art Institute and holds a Masters Degree from Cranbrook Academy of Art. She has taught at the Kansas City Art Institute and currently teaches at Johnson County Community College. Most recently, Sandoval was awarded the Arts KC Inspiration Grant for her installation at the Historic Power & Light Building in Kansas City. Sandoval was resident at the Charlotte Street Foundation Urban Culture Project Studio Residency Program 2011-2012.

Project: ‘The Atzavara Chandelier’

‘For my project I saw potential in a chandelier frame I found in the studio. The dining experience in the Mediterranean is a long leisurely, enjoyable time of gathering, eating, drinking, and conversing. The chandelier fixture in its original state had a connection to the family, as their dining room fixture, it once illuminated their feasts and celebrations. It was important to me to create a light fixture that would serve the same purpose, illuminate the dining table, and yet give it a new identity. I felt as if this would preserve the connection and history of the chandelier directly with the Marlès Viñas family, the family that used to live at Cal Tinentu before it became CeRCCa.

My intent was to stay true to the shape and structure of the chandelier but also give it a new identity. The white frame in conjunction with the natural color of the atzabara branches I used remains true to the natures of this land. I showcased the seams of the frame and the branches coming together to demonstrate a unity of the organic material, the machine made frame, the artist’s hand and the fixture’s connection with the family.

The chandelier continues hanging above the main location of gatherings and celebrations at CeRCCa. It serves as its original function to illuminate but also cast landscapes of shadows of the atzavara branches, becoming a conversation starter of past visitors and welcoming the artists that come to CeRCCa.’

23

FURNISH ME

Sam Mogelonsky www.sammogelonsky.com

Sam Mogelonsky is a visual artist based in Toronto. Her sculptural and photographic based works explore adornment and emerge through a meticulous approach to manipulating materials into abstract forms and shapes, thereby transforming the familiar into something seductive and strange. She holds a BFAH from Queen’s University in Kingston (Canada) and an MFA from Central Saint Martin’s College of Art in London (UK). She has participated in international residencies and has several solo shows.

Project: ‘Tomacons’

‘The project I created during FURNISH ME! was an installation in the bedroom I was given upon my arrival to CeRCCa and it was built by combining the existing furniture and family traditions with ideas of trace and storytelling.

I was intrigued by the practice of hanging ‘tomacons’ up on wires in the store room of CeRCCa to make them richer in flavor and used on breads and in sauces as well as to keep for the winter months and decided that their slumping shape would work with the sense of pastoral grace I was trying to crate for the room. I started casting these out of plaster, a material native to the house and family as some of their members worked in construction, and thus began the repetitive and labor-intensive process. This process works with my method of studio production, where I create multiples on a large scale, as well as engages with concepts of the miniature in relation to language and story telling.’

24

25

FURNISH ME

Ardan Ozmenogluwww.ardanozmenoglu.net

Ardan Ozmenoglu is an artist born in Ankara based nowadays in Istanbul. She was graduated in Visual Arts in 2006 and has an M.F.A by the Bilkent University. She had different solo shows in Ankara, Istanbul, Berlin and New York and has been an artist in residency in different organizations in Vienna, Belgium and Berlin. Her work is now part of different collections in Turkey and abroad.

Project

‘The foundation of my art springs forth from the idea of repetition as it investigates the process of image consumption, history, and permanence in relation to mass production, ritual, and accompanying psychological states. My investigation into our consumption of image splits off into two independent yet complimentary impulses. In some of my pieces, repetition provides social commentary; in others, it conjures a feeling of ritual and a more personal space for a contemplative mood. Whether commenting on the historical durability or transience of an image or sculpting with such fragile media as wire, glass slides or tree branches, my approach to my art and its sources coexists with aesthetic gestures that challenge, provoke and invite.

During my time at CeRCCa I developed different design projects using wire, paint and old furniture and together with Sam Mogolonsky I worked on an installation using religious memorabilia and objects found on the attic of CeRCCa.’

27

FURNISH ME

Oscar Larawww.oscarlara.com

Oscar Lara was born in Lima, Peru, in 1977. He started his career as a visual artist in Lima and continued his study in Australia, where he was awarded a Master of Creative Arts from the University of Wollongong. Exhibited internationally, his work has been acquired privately from public collections. Some of his recent work involves sculpture installations, video documentaries, performance and social development projects.

Project

During his time at CeRCCa Oscar worked on a wall installation made of old chairs. The eight chairs where found in the old cinema where Carme Olivella used to storage the furniture that she has been collecting over time. Oscar created an hypnotic structure by mounting the chairs vertically in a round structure that resembles a tridimensional mantra. To the chairs he added mirrors that create a multiplicity of patterns and reflexions that embrace the viewer and invites the users of the new space to interact and play with the different view perspectives that the installation offers.

29

FURNISH ME

Sebastian Acker www.sebastianacker.com

Born in East Germany in 1981 Sebastian Acker moved to London to study spatial design at Chelsea College of Art and Design, which led him to work as a commercial set designer for several years. After some endeavors in fine art he was awarded an AHRC Scholarship to study sculpture at the Slade School of Fine Art, from where he graduated with an MFA in 2012. He has since been awarded the Land Securities Studio Award and has exhibited in Copenhagen, London and Dresden (2012).

Project

‘The table is a simple relational piece, a table where the artists in residence can eat and gather. I merged and restored seven broken table legs and a tabletop I found on site. Eventually I placed three spy holes, the kind with the little removable covers you use for doors, in the tabletop. While dinner etiquette probably prevents people from actually making use of the spy holes in an every day situation, I liked the idea of animating the private space below the table, especially in the context of an artist residency as a temporary home.’

31

FURNISH ME

Raphael Francowww.raphaelfranco.com

Raphael Franco is an artist and activist born in Sao Paulo where he graduated in Visual Arts at the Faculta de Santa Marcelina. Since 2007 he lives and works in London. In his work Raphael explores the relationship between man and nature, reflecting on the way we relate to and transform the space around us. He has been involved in collaborative projects and urban studies and has been showing his work in both group and solo shows in Brazil and Europe. As integral part of his projects Raphael has been working with children and young people in diverse environments such as schools, educational and youth centers.

Project

‘A large part of my artistic practice is about exploring the relationship between humans and the physical world; reflecting on the contrast between nature and the built environment. Working mainly with photography and video, I examine how big cities are organized and are constantly under transformation. I am also involved in project-based works, which range from interventions on derelict buildings through the collaboration with other artists to community-based works. The major goal of my work is to encourage the audience to feel more connected to the city, expanding the perception as well as reflecting on the way we relate to and transform the landscape around us.

My project at CeRCCa consisted on the construction of a mobile building container shaped structure made of different pieces of wood. The structure is a multifunctional furniture piece that can be used as a shelf, as a working table or as a space divider. The use of the container as a shape is reminiscent of my obsession on this ubiquitous structure as a site I use as a performing and installation space.’

33

FURNISH ME

Katie Sinnottwww.katiesinnott.com

Katie Sinnott received her Master of Fine Arts from UCLA in 2013, and holds degrees from UC Berkeley and the School of the Museum of Fine Arts in Boston. In 2011, she was awarded the Travelling Scholars Grant from the School of the Museum of Fine Arts Boston, and in 2013 was the recipient of the Dedalus Foundation Master of Fine Arts Fellowship in Painting and Sculpture. Most recently, Sinnott has exhibited at Cirrus Editions, Night Gallery, ACME and the Sonce Alexander Gallery in Los Angeles, California, where she currently lives.

Project

‘My work involves play in architectural space, where I treat the studio like an unfolding painting, a malleable sculpture that develops and moves over time. In a daily practice I will add and remove paint, drywall, plywood, light and other materials in the space, to bring it close to a balancing point where it is moving and still, flat and dimensional, empty and vibrant, imagined and real; like an interior and outside space, coming together and falling apart. This work grows from the idea of being inside of a changing painting, and engaged in a process of continuous renewal.

I arrived at CeRCCa to an empty bedroom, no plan for my contribution, piles of old doors and windows, and the company of four other artists from all parts of the world. Together we sunk into the space of the house and mixed our ideas, and our own projects began. After four days of observing the empty, white room and playing with arrangements of pieces of old furniture, I began to construct the space around the feelings of emptiness, simplicity, and light, to build what I consider a three dimensional drawing.’

35

FURNISH ME

Scott Strickstein www.scottdanieldesign.com

Born in Detroit, Soctt Strickstein spent his youth puzzling over blueprints during visits to construction sites with his father, or watching his mother design and make clothing for the apparel industry. While attending Cranbrook high school, he took an elective in ceramics and was immediately fascinated by manipulating a material that could respond to touch. He earned a B.A. in political theory at Michigan State University, and then returned to art, attaining his B.F.A. from the College for Creative Studies in Detroit. After moving to New York he founded Scott Daniel Design, a Brooklyn-based studio that offers innovative contemporary lighting and furniture.

Project

‘During my residency at CeRCCa I developed different design projects that involved restoration of a chair and a lamp fixture. The main project though was a space diving structure made by recycling the two old window frames that once were part of the main facade of CeRCCa.

My interest was to keep the structure but to give it at the same time a new life. I was interested in leaving the trace of the different colors in which the window was paint over time. On one side the different layers of paint are visible and give the whole structure a rustic feeling. On the other side I removed all the paint completely in order to bring to live the wood that once was covered by so many layers.

The two window frames were then joined and hung with two chains from the ceiling. Playing with the shutters and the window glass, the structure is a playful piece of furniture that allows for intimacy when the shutters are closed but also dialogue and openness when the shutters are open.’

37

FURNISH ME

Gisela Weimann www.giselaweimann.de

Gisela Weimann lives in Berlin. She studied painting at Universität der Künste in Berlin, printmaking and experimental photography at the Royal College of Art in London, and film and photography at the San Francisco Art Institute. The breadth and variety of her artistic forms of expression and working techniques range from painting and printmaking, photography and film, mail art, installations and environments to multimedia projects, performances and art in public spaces. She leaps over the boundaries between artistic genres by means of intercultural and interdisciplinary co-operation with artists from theatre, music and film, as well as with researchers from various disciplines. Her works have been shown extensively in Germany and internationally.

Project

During her time at CeRCCa Gisela developed several projects including La Familia Cristiana where a shoddy shelf became attractive again after she had collaged it with snippets from the magazine La Familia Cristiana, which she had found in a wooden dresser. Guards of the House where Gisela converted old work boots found at CeRCCa and a traditional wooden pitchfork into hallstands. Button Mirror where she used colorful buttons and small pendants with images of saints in it to adorn the blind corners of an old mirror and Hang on where the artist sprayed the metal frame of an infant bed with golden color and placed it on the bath room door as a hanging device for towels and bath robes.

39

FURNISH ME

Jamie Langfear

Jamie Langfear is a designer based in London. He works with materials with the potential for re-appropriation and recycling. Using texture, color and form to re-establish our relationship with environment and the role of the furniture we use within it. The objects that He designs have nothing to do with trends but rather the expression of materials arrived at through process. Materials are formed together with an acknowledgement of their new function for which they are meant, and are created as living forms to complement ideas about space, environment and location.

Project

‘The project I developed at CeRCCa was a coffee table abstracted from the experience of being at CeRCCa. The design had to evolve from an understanding of the resources that were readily available, interaction with the other artists/designers, long intellectual conversations that would happen and the exchange of ideas. The colors were kind of rustic and sun-bleached by the Mediterranean sun; colors would emerge from what was once someone else’s piece of furniture while finding another use as a new piece. This was the special thing about CeRCCa – to take the old and somehow find a new resonance with respect to the rich landscape and backdrop.’

40

A.I.R. 2010

Inna Rogova & Natalya Korchemkina

Nike Forsander Pegi Vail

Dženita Huseinovic Noilin O’Kelly

Antoine Berthiaume & Zoe Balasch

Kaitlyn Reinhart &Cristal Buemi

Konstantin Sha &Stanislaw Andreev

42

Nike Forsander

Inna Rogova &Natalya Korchemkina

43

Inna Rogova & Natalya Korchemkina | Nike Forsander | Pegi Vail

Inna Rogova, Natalya Korchemkina and Nike Forsander were the first residents at CeRCCa. Their residency took place during March and April 2010.

During their residency, Inna Rogova and Natalya Korchemkina worked with ceramics, creating a number of different pieces. Inspired both by the myths and traditions of their native Russia and the landscape and stories they heard during their residency. CeRCCa facilitated networking visits to the studio of local ceramist Roser Oter and the ceramic studio and gallery of Camil.la Perez Salvà. Two exhibitions of their work were organized. The first exhibition took place at the end of their residency at Espai d’Art Les Quintanes in LLorenç del Penedès. The second one took place in May and June at the ceramic gallery of Camil.la Pérez Salvà in El Vendrell.

‘Art to go’ was the name of the project developed by Nike Forsander during her residency at CeRCCa. The project involved reusing everyday objects found in flea markets to create different compositions. After being costumized and painted white these compositions were placed in public space. The pieces were free to be taken or modified by anyone who wished to do so.

Nike Forsander placed her installations in Llorenç del Penedès, Barcelona, Vilafranca, El Vendrell, Marmellar, Prades and Siurana. Thanks to the support of local performing artist Zoe Balasch and the cultural association ‘Sonaquetmous’, Nike also conducted an ‘Art to Go’ workshop with the kids of the School Llebeig in Viloví del Penedès.

Together with the work of Inna Rogova and Natalya Korchemkina, her ephemeral installations were part of the final exhibition organized by CeRCCa at Espai d’Art Les Quintanes in LLorenç del Penedès.

44

Inna Rogova & Natalya Korchemkina www.innar0.wix.com/ceramics-ir-nk

Natalia Korchemkina is a freelance ceramic artist, member of the Union of Artists of Russia and nominated Meritorious Artist of Russia. She trained at the Leningrad Academy of Arts and Crafts and has since been widely exhibited in Denmark, U.K, Croatia, Spain, Turkey, China, the Czech Republic, Latvia and the U.S.A, as well as in Russia. She has also taken part in many International ceramic events. She normally works in collaboration with Inna Rogova. Their artworks are kept in a number of state museums in her country and in private collections all over the world.

Inna Rogova lectured on World Cultural History before studying ceramics. She is a freelance artist and a member of the Union of Artists of Russia. She has exhibited in many projects and participated in International ceramic symposiums and art-residencies. She has been part of more than 15 solo and duo exhibitions since 2000. Her works are kept in various state museums and public collections in Russia, Latvia, Belarus, China, Spain, U.K, the Czech Republic and the U.S.A.

45

AIR 2010AIR 2010

Nike Forsander Lorentsen www.kunsthojskolen.dkwww.artmoney.orgwww.projectmoveortake.dk

Nike Forsander Lorentsen is a multi media artist from Sweden. Her artistic practice evolves from the different uses of drawing and painting as well as installations and performances. In Sweden, she was member of the Society of Langelandske Artists. She moved to Copenhagen in 1995, were she got involved in different artist and activist groups such as 2020 Vison and Art-Money. She has exhibited at Inkonst in Malmo (2002), Forum in Copenhagen (2003), King Street Gallery in Amsterdam (2004) and The Danish Culture Institute in Brussels (2006). In 2008, she started the project Move-Or-Take in Berlin, and participated in The Underground Project, a New York City/Berlin based art project that aims at bringing people together to investigate human behavior in the underground. The project has since further expanded to Copenhagen and Stockholm.

46

47

AIR 2010AIR 2010

Pegi Vail www.gringotrails.com

Pegi Vail was resident at CeRCCa during the month of June. During her resi-dency, Pegi worked on her documentary project ‘Gringo Trails,’ and conduct-ed a series of networking visits at Jiwar Creativitat i Societat in Barcelona and C.A.N Centre d’Art i Natura in Farrera.

Pegi Vail is an anthropologist and the Associate Director of the Center for Media, Culture and History at NYU. She has lectured at NYU and Columbia University on Film, Culture, and Tourism. Her book ‘Right of Passage’ which is based on research she conducted as a Fulbright scholar amongst back-packers in Bolivia, will be soon published by Duke University Press. Vail has additionally served as lecturer for Columbia Alumni Travel Study Tours, National Geographic and Soros Open Society. She also served as a judge for the World Travel and Tourism Council’s Tourism for Tomorrow Awards. As a curator, she has collaborated with organizations such as the Museum of the American Indian, American Museum of Natural History, Museum of Mod-ern Art (MoMA) and The Moth, the storytelling collective of which she was a founding board member and curator.

Project: ‘Gringo Trails’

Are tourists destroying the planet or saving it?How do travelers change the remote places they visit, and how are they changed?

Gringo Trails is a feature-length documentary that raises urgent questions about one of the most powerful globalizing forces of our time: tourism. The film follows stories along the well-worn western travelers’ route – the ‘gringo trail’, through South America and beyond to Africa and Asia, revealing the complex relationships between colliding cultures: host countries hungry for financial security and the tourists who provide it in their quest for authentic experiences.

Gringo Trails offers answers—some heartbreaking, some hopeful. From the Bolivian jungle to the party beaches of Thailand, and from the deserts of Timbuktu in Mali to the breathtaking beauty of Bhutan, Gringo Trails shows the dramatic long-term impact of tourism on cultures, economies, and the environment, tracing some stories over 30 years.

48

Antoine Berthiaume &Zoe Balasch

Dženita Huseinovic

Noilin O’Kelly

49

Dženita Huseinovic | Noilin O‘Kelly | Antoine Berthiaume & Zoe Balasch

During July and August of 2010, Dženita Huseinovic, a print maker from Bosnia Herzegovina, Noilin O’Kelly, a multi media artist from Ireland and the Canadian musician Antoine Berthiaume were selected to be apart of CeRCCa’s A.I.R program. The residency counted with the support and collaboration of Zoe Balasch, a local performing artists and collaborator of CeRCCa.

During the residency the artists visited Cal Rosal, a derelict convent outside the city of Berga where the festival Convent.0 takes place every year at the end of June. As a result of the visit, Noilin O’Kelly and Zoe Balasch developed two projects that were presented at the Convent.0 Festival the following year.

Antoine Berthiaume also collaborated with Zoe Balasch creating a performance piece that together with the work of Dženita and Noilin was presented at the exhibition Instal·lació-Acció at Espai d’Art Les Quintanes of Llorenç del Penedès in August 2010.

50

Dženita Huseinovic Dženita Huseinovic is a printmaker based in Mostar. She earned both her graduate and postgraduate degrees in printmaking at the Academy of Fine Arts of Sarajevo. Since 2005, she has been a member of the Association of Artists of Bosnia and Herzegovina and the collective ‘Format’. She had sev-eral solo and many group exhibitions and participated in art biennales and triennales in Bosnia and Herzegovina and abroad.

Project

Using xylography as the primary technique and drawing inspiration from the landscape of LLorenç del Penedès, Dženita worked on a series of prints on paper, silk and linen. The works created during her residency now forms an integral part of CeRCCa space. For the exhibition, Dženita created an installation mimicking her studio where the process of the xylography technique was made available to the public.

51

AIR 2010AIR 2010

Noilin O’Kellywww.noilin.com

Noilin O’Kelly graduated with an MFA from Central Saint Martin’s College of Art and Design in London and has exhibited in Barcelona, Dublin, London, Berlin and Beijing. She is currently in the last year of her PhD studies, Media by Practice, at the NCAD in Dublin (Ireland).

Project

The main area of focus in Noilin’s work is the exploration of the uncanny within heterotopy spaces. She examines whether media and lens based art creates a separate space in order to answer questions relating to our own existence and the sense of identity and place within the world. She examines these concepts by using large-scale photography and video, and by continuously referencing duplicity, complicity, recognition, repetition and mirror imagery. During her residency at CeRCCa, Noilin developed creative autobiographic research inspired by the image and perception of different human organs. From the subjective interpretation of the aesthetics and simbology of these organs, Noilin created a body of work using different artistic techniques, such as sculpture, photography and drawing.

52

53

Heterotopia is a concept of space that is simultaneously physical and mental. It occupies a place in the world that is neither here nor there, mythical or real and includes spaces where norms of behavior are suspended.

54

Antoine Berthiaumewww.antoineberthiaume.com

Montréal guitarist and composer Antoine Berthiaume has been active on the jazz and improvisation circuits for over 15 years. His work has recently been enriched by collaborations with well-known filmmakers and contemporary dancers. Antoine is a founding member of the western-folk group Rodéoscopique. He has been seen performing in Montréal with Pierre Tanguay and Michel Donato, with who he has recorded his first jazz foray for Ambiances Magnétiques Jazz. With grants from the Conseil des Arts et des Lettres du Québec and the Canada Council for the Arts, Antoine has furthered his skills in the United States, Japan and Europe. He is currently working on a PhD in electronic music at the University of Montreal.

Project

During his time at CeRCCa, Antoine composed a series of pieces for solo guitar inspired by his background in classical music and also related to vernacular music and folk. His work is yet to be released as a study on time and space, exploring the many possibilities of the guitar. A total of 10 pieces were written during his two residencies at CeRCCa in 2010 and 2011.

55

AIR 2010AIR 2010

Zoe Balaschwww.zoebalasch.wordpress.com Zoe Balasch is a dancer, choreographer and researcher of body and dance. Since 2004 she participates in festivals in Catalonia, Bask Country, France, Denmark and India and develops diferent artistic projects related to body and territory collaborating with architects, landscapers and geographers as well as sound and video artists. In 2011 and 2010 she was selected by CACIS, Center of Contemporany Art and Sustainability and Nau Côclea to work on Phase I and II of Parinama, a project based on dance and experimental sound developed in collaboration with the sound artist Olga Solà.She was awarded a degree in Social Pschicology by the Universitat de Barcelona (UAB) where she also studied Dance Movement Therapy. She also participated in different courses and workshops in contemporary dance and performing arts in independent centers of Spain, France, Denmark and India engaging with Bodyweather.

As a researcher she is interested in the theory and practice of Eastern philosophies and how the body is understood in relation to Postmodern Studies. In adition her education has been implemented by a training course in Hatha and Naad Yoga as well as meditation linking her artistic practice to these disciplines as a way to explore the relation between the body, the mind and the movement.

56

KAITLYN REINHART & CRISTAL BOEMI KONSTANTIN SHA & STANISLAW ANDREEV

57

KAITLYN REINHART & CRISTAL BOEMI KONSTANTIN SHA & STANISLAW ANDREEV

Kaitlyn Reinhart & Cristal Buemi |Konstantin Sha & Stanislaw Andreev

For the last residency of CeRCCa 2010, two artistic collectives where selected: Three Legged House Productions from Canada and Trash DIY from Russia. Their works were presented at Espai d’Art Les Quintanes in October 2010.

Kaitlyn Reinhart & Cristal Buemi

Three Legged House Productions is a multi-media collaboration made up of Cristal Buemi and Kaitlyn Reinhart. Together, they have created several stop-motion animated films, documentaries, installation pieces, collage, photography and design. They have won several awards and have exhibited their work in Canada and internationally.

Project: ‘If These Walls Could Talk’

‘Memories can be both cultural histories and unique moments in a person’s life. Recorded as a way to mark time, places and events, they are often kept alive through art and story telling. Memories are communicated to help people understand the past and to help guide and shape the future.’

If these walls could talk was a mixed media installation piece using different found materials from the surrounding area of CeRCCa and the Penedès region. Within the physical installation itself there was a featured short documentary. The film focused on the production of the art piece itself as well as the experiences of both artists while in CeRCCa. Furthermore, the film integrated themes of memory and local art practice expressed through self-reflectivity and interviews to the four sisters that lived in ‘Cal Tinento´ before becoming CeRCCa as well as to the coordinator of CeRCCa Pau Catà and the director of Espai d’Art Les Quintanes Teresa Baltasar.

Konstantin Sha & Stanislaw AndreevKonstantin Sha and Stanislaw Andreev run the creativity-studio, Trash DIY in Saint Petersburg. Their project specializes in making pieces of interior and exterior design and promotional objects. They have been initiators of product design by recycling, a movement still underdeveloped in Russia. During their time at CeRCCa, they designed lamps, chairs and other objects that where then re-appropriated by the community.

58

A.I.R. 2011

59

Yun Jeong Hong Liliya Lifanova

Vivek Chokalingam

Sine Ergün Noilin O’Kelly

Antoine Berthiaume & Zoe Balasch

Alexander & Irina Kudriavchenko

Ana Andra Masha Waisel

Eleodora Nessua Nuala Herron

SIMBIÒTIC11

60

Exposició de punts de llibre dels artistes que han exposat a Les Quintanes.

Exposició dels artistes residents al CeRCCa (Centre de Recerca i Creació Casamarles):Yun Jeong HongLiliya LifanovaVivek Chockalingam

en col·laboració amb CEIP Les Cometes.

Inauguraciódissabte 23 d’Abril a les 8 del vespre

Sant Jordi 2011 23.04.2011– 7.05.2011

Per visitar la galeria cal trucar per hores convingudes o trucar directament al timbre de la casa.Casa Mas, núm. 1 · 43712 Llorenç del Penedès (Tarragona) · Tel.977 67 71 08 · Mòbil 670 212 625 www.artquintanes.com · artinfo@artquintanes.com

Col·laboraAmb el suport deOrganitza

61

Exposició de punts de llibre dels artistes que han exposat a Les Quintanes.

Exposició dels artistes residents al CeRCCa (Centre de Recerca i Creació Casamarles):Yun Jeong HongLiliya LifanovaVivek Chockalingam

en col·laboració amb CEIP Les Cometes.

Inauguraciódissabte 23 d’Abril a les 8 del vespre

Sant Jordi 2011 23.04.2011– 7.05.2011

Per visitar la galeria cal trucar per hores convingudes o trucar directament al timbre de la casa.Casa Mas, núm. 1 · 43712 Llorenç del Penedès (Tarragona) · Tel.977 67 71 08 · Mòbil 670 212 625 www.artquintanes.com · artinfo@artquintanes.com

Col·laboraAmb el suport deOrganitza

Yun Jeong Hong | Liliya Lifanova |Vivek Chokalingam

For the first residency in 2011, CeRCCa selected Liliya Lifanova, a multi media artist from Kyrgyzstan based in NYC, Yun Jeong Hong, an installation artist from Korea and Vivek Chokalingam, a product designer from India.

Together they developed different projects that ranged from a community art workshop to public interventions and a design installation. Their work was exhibited at Espai d´Art Les Quintanes at the end of April 2011.

63

AIR 2011AIR 2011

Yun Jeong Hong www.yunjeonghong.com

Born in South Korea, Yun Jeong Hong received her BFA from Seoul Women’s University in 2005, and her MFA from the University of Illinois in 2010. Her works involve sculpture, installation, painting, drawing, curating, writing, video and performance.

In the last years, Yun Jeong’s works have been shown internationally. Some of her more celebrated exhibitions are PLAYTIME, at Culture Station Seoul 284, 32nd JoongAng Fine Arts, Hangaram Art Museum at the Seoul Art Center and Mouthing (the Sentient Limb), at the Hyde Park Art Center in Chicago. Her sculpture was awarded the first prize of The Manifest, Manifest Gallery, Cincinnati (U.S.A).

Project

The work of Yun Jeong Hong proposed a labyrinthical pathway through memory. The installation consisted of a collection of objects in which Yun Jeong Hong expressed her interest towards the object as a container of experiences. Playing between reality and fiction, the artist used wool, textiles and domestic objects, transforming them into an immobile landscape through the obsessive and omnipresent use of cement as a unifying element. Memories, framed in the structure of a bed aged by time, breathe powerlessly, stuffed and heavy. The monumental sculpture was accompanied by a collection of pieces of both a subtle and disturbing nature that worked as laborious transformations of traces of fictitious pasts by using delicate materials, such as glass, copper, weaved textile and old photographs.

64

65

AIR 2011AIR 2011

One day before the opening of the exhibition, Yun created a public installation that traced the path between CeRCCa and Espai d´Art Les Quintanes. The public installation consisted in creating a mirror like effect using the pipe holes of the houses as a symbol of connection between the inside and the outside of the buildings.

67

AIR 2011AIR 2011

Liliya Lifanova www.liliyalifanova.com

Liliya Lifanova is a Kyrgyzstan-born American artist. She received her MFA from the School of the Art Institute of Chicago, and has been awarded the Fulbright Fellowship for Installation Art. Her work has been exhibited both nationally and internationally, most recently at Gridchinhall in Moscow, Russia, and at the Parrish Art Museum in Southampton, NY.

Project: ‘The Flying Carpet’

The art practice of Liliya Lifanova emanates a feeling of impermanence and fantasy. The Flying Carpet project was the result of a collaboration between the artist, the 5th grade students of the local school, Les Cometes de Llorenç del Penedès, and a group of local stitchers. Inspired by the myths and the nomadic traditions of her native Kyrgyzstan, the artist held a workshop where the children were involved in the creation of a felt carpet. The workshop was not merely a didactic activity but an experience where the children could share with the artist the location of their magical, real and imaginary places at Cal Figueres, the farmhouse where the workshop was held. Through careful production of costumes, props and staging, Liliya Lifanova created a dream-like scenario where the children were urged to access their inner wizards so as to imbue their work with magic. The felt pieces made by the children were then sewn together by a group of women from the village to create a flying carpet. In the Espai d’Art Les Quintana, Liliya exhibited the carpet and other materials made for the workshop as well as a video piece documenting the whole project. That video piece was the result of the collaboration between the artists and Xavier Mitjan’s editing studio, ‘Solucions Audiovisuals’ in Llorenç del Penedès.

‘My work explores notions of nostalgia, identity and dislocation, often using a binary scheme. Based on extensive research, I engage in a period of fastidious fabrication of parameters (spatial, narrative or costume), which I use to direct and define my video and performance projects.’

69

AIR 2011AIR 2011

Along with The Flying Carpet project, Liliya Lifanova presented ‘Untitled. Newspapers from January-March 2011. Robert family, a work based on meditative repetition. It comprised over 5000 pieces made with rolled newspapers that the Robert family accumulated in their home between January and March 2011. The result was a spectacular landscape-archive where the patient, dedicated and healing action of the artist was displayed.

71

AIR 2011AIR 2011

Vivek Chokalingam www.vchockalingam.com

Vivek Chockalingam is a Bangalore-based artist, creator and sculptor. After graduating with a degree in Product Design from Srishti School of Art, Design and Technology Chockalingam worked on several commissioned design projects centered on environmentally friendly themes. Bottled Kalamari, his installation at Sunburn Goa 2011, was an interactive sculpture comprising a metal framework, upon which discarded plastic bottles found at the festival were incorporated. The sculpture, created in collaboration with artists Nachiappan Ramanathan and Shanti Ganesha, was large enough to be experienced from the inside and grew as the festival progressed, as attendees could stick their empty plastic bottles into the sculpture to help complete it. Another recent installation The Cyclic-bug was commissioned by Puma’s sustainable store in Bangalore, and is made up of discarded bicycle parts.

Project: ‘Ojala’

Vivek’s project rested in an intermediate indefinite state. This uncertainty was present not only in his methodology, which was going through different creative disciplines, but also regarding the materials used and the concept of the piece. The origin of the expression ‘Ojala’, a Castilianism of common use in our country is interpreted by Vivek through the concept ‘Insha’Allah,’ an expression popularly used in Arabic countries that could be translated as: ‘If God wills.’ This concept is defined by the artist as ‘used when something is intended to be done in the future, but not as a certainty but as an uncertainty. That is: beauty lies in the acceptance that nothing is certain and whatever ultimately happens is the way for you to find truth and happiness.’

His installation rested then in a state of transitoriness by transforming a chair in a cosmology of possibilities and impossibilities that materialized both ‘Ojala’ and ‘Insha’Allah.’ These areas of uncertainty are understood by the artist as unique opportunities to undertake new challenges. Vivek was inspired by this concept to create a multifunctional and ambiguous structure that reflects upon the possibility to become something that is located between art, craft and design.

72

73

Alexander & Irina Kudriavchenko | Noilin O’Kelly | Sine Ergün |

Antoine Berthiaume & Zoe Balasch

For the second residency of 2011, CeRCCa selected Ukrainian painter and illustrator Alexander and Irina Kudriavchenko, and Turkish writer and curator Sine Ergün. After their residencies in 2010, Antoine Berthiaume and Noilin O’Kelly came back to CeRCCa for a second residency to continue developing their projects. Utilizing an interdisciplinary approach, the artists proposed a dialogue between the short stories inspired by the city life of Turkish writer Sine Ergün, illustrations by Irina Kudriavchenko, neo-renaissance murals by Ukrainian painter Alexander Kudriavchenko and sound landscapes based on experimental jazz by the Canadian composer Antoine Berthiaume.

During the residency, Alexander Kudriavchenko participated in The Open Circle Workshop organized by the cultural association Sonaquetmous. He also did a presentation of his work at the Arsenal Contemporary Arts and Crafts in Vilafranca del Penedès, and a collaborative mural together with the students of the art school.

After his residency in 2010, Antoine Berthiaume continued his collaboration with Zoe Balasch with a second residency in 2011. Together they presented their project nAu now at CRA’P Pràctiques de Creació i Recerca Artística in Mollet del Valles (Barcelona). As a result of a visit to Cal Rosal in 2010, and in order to further the research initiated in her previous residency, Noilin O’Kelly was selected for a second residency and had an exhibition as part of the Convent.0 Festival.

The public presentation of their projects took place in the gardens at Jiwar Creation and Society Artist in Residency in the Gràcia neighborhood of Barcelona coinciding with the Saint Joan festivities and the summer solstice.

74

Alexander Kudriavchenkowww.kudriavchenko.odexpo.com

Alexander Kudriavchenko graduated from the National Academy of Art and Architecture in Kiev. During his studies he focused on monumental painting whilst working in the studio of academician A. Storozhenko. There he became an expert on icon and mural religious painting, combining old tradition and avant-garde styles. Alexander is a member of the National Artist’s Union of Ukraine and has participated in several exhibitions in Ukraine as well as internationally. With his experience as a muralist, he has been commissioned to work in private houses as well as in orthodox churches in Ukraine, Russia, Serbia and Albania.

Inspired by traditional Byzantic, Italian and Old-Ukrainian sacred art, Alexander finds his own language through clear and bright figures full of humanity and symbolism, paying great attention to details, materials and technique. His paintings reflect both on challenging traditional methodologies as well as engaging with political and social problematics.

75

AIR 2011AIR 2011

The Open Circle Workshop took place in Vilobí del Penedès in June 2011 and again in July 2012. The workshops were a space of experimentation and creation where the central axis was rhythmic and emotional training. Rhythm was perceived as the key to produce exchange amongst the 42 participants. The workshop was based on the theater technique of Jacques Lecoq, where an integral part was the interaction between disciplines and was directed by expert Ruben Segal, accompanied by musicians Jose Luis Saguento, Carlos Perez and Octavio Beltran.

Project

During his residencies at CeRCCa in 2011, and later in 2012, Alexander Kudriavchenko created several drawings and paintings based upon his interest in the influence that sound has on a person who creates and performs a musical composition.In relation to his research he participated in the two editions of The Open Circle Workshop organized by the cultural association Sonaquetmous, coordinated by Zoe Balasch and Olga Solà.

76

Following his research on the relationship between music, movement and painting, Alexander created a 5m x 2.5m painting in collaboration with the participants.

The collaboration between Alexander and Ruben Segal, Jose Luis Saguento, Carlos Perez and Octavio Beltran continued one week later in CeRCCa. The four of them together with performer Zoe Balasch and musician Olga Sola, developed an experimental interdisciplinary performance piece.

77

AIR 2011AIR 2011

Furthermore, during his residency at CeRCCa, Alexander Kudriavchenko did a presentation of his work at the Arsenal Contemporary Arts and Crafts School in Vilafranca del Penedès. The presentation was accompanied by a talk about CeRCCa and the phenomenon of artist-in-residency programs worldwide conducted by Pau Catà. Additionally, a workshop was organized by CeRCCa and delivered by Alexander. The workshop consisted on the creation of a big mural on one of the walls at the Arsenal Contemporary Arts and Crafts School. The mural was developed in collaboration with the local students.

78

79

AIR 2011AIR 2011

Noilin O’Kellywww.noilin.com

During her second residency at CeRCCa, Noilin O’Kelly continued her research on heterotopia and the uncanny. The research, which is apart of her PhD studies, involved an installation in one of the rooms of the Cal Rosal convent.

The site-specific installation used the imperfections of the space to empower a sense of fragility and secrecy. Noilin used an old bathtub filled with water and milk to project imagery that documented the performances Zoe Balasch developed in the space one year before. The bathtub was placed on the unnerving and unstable wooden floor of the room. Every time a person entered the room, the pressure from the body weight and movement made the floor tremble. As a result, the water and milk which reflected the image also trembled, causing the image projection to blur. Simultaneously, the image projection created its own reflection into the wall, upon which the movement of a person entering the room caused it to become impossible to decipher. It was only until the viewer stood still for a while that the whole installation could become clear.

The project then reflected on states of movement and stillness, creating a fragile and unsettling space that could only be made familiar and understandable when contemplation and no movement were achieved.

80

Sine Ergün Sine Ergün is a Turkish writer, curator and director of Mau Mau, an interdisciplinary residency program in Istanbul. She has a BA in International Relations from Bilkent University, and a MA in Cultural Management from the Istanbul Bilgi Üniversitesi. She has worked for several editorial companies and was a research assistant at the Istanbul Bilgi University. As part of her creative practice as a writer She has published several short story books and has been awarded several prizes.

Project

During her residency at CeRCCa, Sine wrote six short stories that reflected upon her experience at the residency and Barcelona. The short stories were illustrated by artist and designer Irina Kudriavchenko.

As part of the event that took place at Jiwar Creation and Society, Sine and Irina printed several of their stories and illustrations that were then distributed to the public. Sine also developed a performative and participatory presentation of her creative process. The experimental workshop consisted of a multilingual composition in Turkish, English, Catalan and Spanish, created from the sentences that the participants wrote on pieces of paper which were inspired by Sine’s short stories. The different sentences were then projected onto a screen, and by means of the exquisite corpse surrealist methodology, a new shared story was created.

82

83

AIR 2011AIR 2011

Antoine Berthiaume & Zoe Balasch

Project

The project nAu now by Antoine Berthiaume and Zoe Balasch was developed at CeRCCa in collaboration with L’Escorxador, a cultural and social space of Vilafranca del Penedès.

Their work stemmed from several meetings in which the discussions and exchange of ideas opened up a dialogue for experimentation and improvisation, a mutual interest shared by both artists. For the artists, improvisation in dance is understood as the immediate translation of a sensation or a physical/energetic impulse in motion, all without passing through the logic of the mind. Regarding the music, the utilization of romantic sound landscapes created by string instruments, electronics and sound objects, opened the door for the interaction between movement and sound.

With the project nAw now, their aim was to draw attention so as to interact spontaneously and intuitively with the others, with sound, the surroundings and with anything else occuring.

nAw now was performed at CRA’P - Pràctiques de Creació i Recerca Artística in Mollet del Valles, and was accompanied by a talk and discussion about the project.

84

Eleodora Nesua

Nuala Herron

Masha Waisel

Anna Andra

85

Masha Waisel | Eleodora Nessua | Ana Andra | Nuala Herron

For the last residency of 2011, CeRCCa selected Argentine photographer Ana Andra, Israeli writer and visual artist Masha Waisel, Colombian multimedia artist Eleodora Nesua and Irish painter Nuala Herron.

At the end of their residency, their work was exhibited at the Culture House of Llorenç del Penedès and at the Paspertu Gallery in Barcelona. The exhibition also included the portraits made by the local kids of the Summer School during the workshop organized by CeRCCa and Nuala Herron.

87

AIR 2011AIR 2011

Masha Waisel

Masha Waisel is a writer and multidisciplinary artist from Israel. She has published two novels, Mikhtayim Le-Martah and Telaim, which reflect upon the contemporary history of Israel. She is also a visual artist working in photography and new media, and has exhibited in different museums and galleries in Israel.

Project: ‘States of matter’

States of matter is a multimedia installation that reflects upon the conditions of movement, the loss of the sense of place and the superficial perception of a space through the tourist gaze.

The installation was composed of a large flat stone made of different materials to resemble a millstone, or an altar, to give a sense of an ancient ritual. This was accentuated by the construction of a semi-circle wall made of black fabric surrounding the stone. The semi-circular black wall was placed in a way so that the installation was concealed from the audience’s view upon entering the exhibition space.

The stone was placed on the floor, and using a projector hanging vertically from the ceiling, a moving image was projected onto it. The moving image was the result of patient work done by the artist where she multiplied a small human figure, using subtle stop motion so that it appeared to be walking through the stone. This figure was multiplied in different measures. Through the stop motion effect the multiple figures walked all in different directions and rhythms through the stone. The effect was similar to the inside of a busy ant hill, in that it was a community of beings that besides working together for a common goal, follow an automatism that make them completely independent and unaware of the others surrounding them. The stone then became reminiscent of existential loneliness; a reflex on migration as a state of unrest. On the inner part of the black wall, three photographs hung. The three images were created trying to capture movement. The photographs were a statement about the instability of the object, and the inability to settle on one meaning. The three images worked together as a triptych to establish a dialogue with the stone: a dialogue that the artist describes as the one existing between the inner and outer world.

88

89

AIR 2011AIR 2011

´The figures projected on the stone were pointless but touching. This is the tragic condition of human being, where days are numbered and life purpose is not necessarily known.’

91

AIR 2011AIR 2011

Eleodora Nessuawww.eleodoranesua.es

Eleodora Nessua was born in Bogota, Colombia. There she studied social communication and visual arts and worked as an artistic director for theatre, cinema and television. In 1994, Granada University invited her for a research meeting. Since then, she splits her time between Barcelona and Granada where she continues to develop her career as an artist and writer and is engaged in a number of artist colectives and research groups on tourism, artistic mobility and the relation between art and ecology.

Project: ‘Aproximaciones al silencio’

Aproximaciones al silencio was a project developed from active meditation through artistic practice, and strived to reach the quietness of the internal dialogue and the perception of internal states. Having a closeness to automatic writing, the project differed from it in the sense that the former tries to achieve a state of neutrality where there is no interference of intellectual elements, while in her practice she insisted on documenting the traces of this transit creating abstract mental landscapes.

93

AIR 2011AIR 2011

Ana Andrawww.anaandra.com

Ana Andra is an artist from Buenos Aires. She has a degree in advertising, and has worked for different production companies, such as Pioneer Productions, Film Planet, Nunchaku and Peluca Films. She has been involved in different projects relating to the preservation of cultural identity of indigenous groups in Patagonia through the realization of workshops, and the commission of sellable pieces made following the tradition of local handicrafts.

As an artist she is engaged in the practice and theory of photography, and uses collage as a tool to develop her two-dimensional and three-dimensional pieces. In 2011, she moved to Europe where she has been selected to take part in different residencies. Her work has been exhibited in galleries in Buenos Aires, Barcelona and Berlin. She has worked for the ABC Contemporary Art Fair Berlin and for Tomas Sarraceno. Currently, she works for the Johann König Gallery in Berlin.

Project

Ana has been developing her artistic practice as a means to establish a dialogue between her work and the place she inhabits in order to impregnate the work with meaning. Photography allows her to recapture the city. The image she creates disintegrates in form and color, depth and figure, elements that she intertwines to generate her own cosmology.

‘As artists, we are not simply tourists. Travel is often part of our work. To produce in other places permits a shift in our spatial and temporal routines. Perhaps this also implies a change in our way of thinking and producing art. In fact, as it happens at times, we are tourists in our own place of residence. As artists, we visit places where what is different becomes exotic and what is exotic is in danger to lose its scene and transform into a trophy of our trip.’

95

AIR 2011AIR 2011

Nuala Herronwww.nualapaintings.tumblr.com

Nuala Herron is a painter from Northern Ireland. She graduated from the Belfast Collage of Art with a BA Hons in Fine Art, and holds a Postgraduate degree in Art and Design from the University of Edinburgh. She has taken part in more than 20 exhibitions in Northern Ireland, Scotland and Spain, and has been awarded on different occasions by the John Turner Bursary Award and the Culture Company. She has done several residencies in the USA, Italy and Spain.

Project

With a background in life painting, cinema has had always a strong influence on Nuala’s work. Oftentimes, she initially films her subjects, capturing the figures in action. By creating a voyeuristic situation, Herron draws the viewer into the scene, which is often framed within a dilapidated site. Her work highlights the beauty and significance found in these seemingly abandoned spaces, and captures the frailty and transience of beauty in ruin.

During her time at CeRCCa, she filmed and photographed the local inhabitants of Llorenç del Penedès. From these photographs she created large drawings and oil paintings. Once a month the town discards old, unwanted furniture onto the street. For her exhibition installation She seized this opportunity to select a few used pieces of furniture to create an intimate space where she installed her paintings. The exhibition also included the portraits made by the kids of the Summer School during the workshop organized by CeRCCa and Nuala Herron.

SIMBIÒTIC 2011Space of collaborative practices in Llorenç del Penedèswww.simbiotic2011.wordpress.com

During late summer of 2011 ten artists from different disciplines and backgrounds met regularly at CeRCCa. The aim of the meetings was to develop joint projects and to establish a collaborative dialogue with the local community to generate meeting spaces of exchange. The audience was invited to actively participate, developing a relational perspective to the creative act. These relations were facilitated through the organization of presentations, actions, interventions and installations in the public space. The outcome of these processes culminated with Simbiòtic 2011, an event that took place in Llorenç del Penedès on the 7th and 8th of October 2011.

Simbiòtic 2011 was a project in residence at CeRCCa, organized by CRA’P - Pràctiques de Creació i Recerca Artística, and supported by the local magazine Portal Nou. The project was aided by the collaboration of the Municipality of Llorenç del Penedès, Espai d’Art Les Quintanes, El Centre, La Cumprativa, Parròquia Sant Llorenç, Escola Les Cometes, the youth association Patuleia, and the caterings Selma, Dolça Tradició and D’Itàlia.

Among the public activities that took place during these 2 days, there was a concert with the local choir Coral Hamonia led by Victor Turull, and a minimalist concert held at the local church by Jaume Muntsant (a.k.a. Nigul) based on different sounds recorded in the village. Simbiotic also included interventions in the public space by Jorge Horno with furniture made through recycled materials; a large oil painting made during a workshop with the kids of the school led by Arturo Lacal; a performative narration based on a possible history – both documented and fictional – of the village by Pei Hwee Tan and Francesc Torrent (La Vella Fam); an installation by Oriol Freixa aka Uri Green based on the wine as a symbol of the blood that runs through the veins of that region; and an itinerary through the streets of the village searching the own limitations of the skin surface and the clown figure and dance as mediators by Diana Gadish.

For the last night of the event there was a closing party with the participation of local bands and associations.

97

‘Displacements’ by Esther Freixa.Performance, photomontage and public projection that questioned the function of popular culture on the collective imagery using the Catalan tradition of ‘Capgrossos.

‘The collective body’ by Zoe Balasch.Performance intervention accompanied by cello music from the local musician Valenti Vall. The piece aims at rethinking the gaze towards the local landscape by establishing a direct dialogue between the soil and the vineyards.

98

‘Pintura Mural’ by Oriol Freixa (a.k.a. Uri Green)A large mural painting made collectively with the locals.

‘Skins’ by Arturo Lacal.Installation of skin fabric that was suspended at the outskirts of the village, creating a presence that interacted with passers-bys.

99

AIR 2011AIR 2011

Participant Artists:

Toni Cots (Researcher and performing arts)www.cra-p.org

Diana Gadish (Performer and clown)www.dianagadish.com

Víctor Turull (Sound Artist)www.victorturull.org

Jaume Muntsant aka Nigul (Sound artist and DJ)www.nigul.bandcamp.com

Esther Freixa (Performer and theatre maker)www.estherfreixa.com

Pei Hwee Tan and Francesc Torrent - La Vella Fam (Performers and theatre makers)www.lavellafam.wordpress.com

Jorge Horno (Performer and visual artist)

Oriol Freixa aka Uri Green (Mix media artist)www.urigreen.es

Zoe Balasch (Performer and researcher)www.zoebalasch.wordpress.com

Arturo Lacal (Visual artist)

Photos by: Lourdes Ràfols, Joaquim Sicart, Arturo Lacal and Esther Freixa.

100

A.I.R. 2012

Lisa A. Krivitzky Elaine Defibaugh

Naoko Yasue

Julie LaurinOreen Cohen

Cole Sternberg Lourdes Guillén &

Noemí NavarroAlexander Kudriavchenko

Martinho CostaIrene Cortés &

Magnus AronsonSamantha Simmons

Claire Le Clézio &Zoe Balasch

Alexander Zaklynsky

102

Naoko Yasue

Elaine Defibaugh

Lisa A. Krivitzky

103

Lisa A. Krivitzky | Naoko Yasue | Elaine Defibaugh

From April to June 2012 artists Lisa A. Krivitzky from Australia, Naoko Yasue from Japan and Elaine Defibaugh from U.S.A. were selected to be apart of the first residence of CeRCCa 2012.

Lisa, Naoko and Elaine developed projects related to the everyday life of the village, using painting and glass as the primary techniques. The results of their residency at CeRCCa were exhibited at the end of June at Espai d’Art Les Quintanes.

104

105

AIR 2012AIR 2012

Lisa A. Krivitzky www.lisakrivitsky.com

Lisa Krivitzky is a Melbourne-based artist who uses a variety of mediums to inform her artistic impulse, predominantly working with photography and glass. Lisa completed a Fine Arts Degree at Monash University in 2009, majoring in glass and was awarded the Glass Plus Gallery Prize for her graduating work. Since then she has been part of different exhibitions.

Project

During her residency at CeRCCa, Lisa developed a body of work based on traditions and rituals specific to the region. Using abstraction as a technique, she focused her research in the different uses of a plant called ‘ruda’. The ‘ruda’ has been part of the hidden history of Catalonia. Since remote times, it has been said that the ‘ruda’ was used in magic rituals to make unguents and witchcraft. Drawing inspiration from this theme, Lisa proposed an installation composed of different images created on panels of glass using the fusing technique. The creation of her work was possible thanks to the collaboration with local glass artist, Josep Sadurni.

106

107

AIR 2012AIR 2012

Naoko Yasue www.flickr.com/photos/whokilledbanbi

Naoko Yasue is a Japanese painter born in Osaka in 1979. She is a self-taught artist. Her work has been part of exhibitions at C.R.E.T.A. Roma (Rome), WhiteBOX (Munich) and Caso (Osaka).

Project

The oil paintings of Naoko Yassue are inspired from her everyday life. Taking the form of a personal diary, the Japanese artist juxtaposes layers of painting, textures and colors. The results are eclectic compositions that combine text, figures and lines that introduce us to the particular interpretation of the experiences of the artists during her residency at CeRCCa.

Elaine Defibaugh www.elainedefibaugh.com

Elaine is a two-time recipient of the Pollock-Krasner Individual Artist Grant, awarded to her in 2011 and 2013. She has had several solo exhibitions in New York City and Miami, as well as throughout the U.S. and abroad. Her work is part of several collections, such as, the Whitney Gallery at the Buffalo Bill Historical Center, the Butler Institute of American Art, the Elizabeth Collection, SUNY Brockport, RIT and the Kathryn and Dan Mikesell Collection. Elaine has also attended numerous national and international artist residencies.

109

AIR 2012AIR 2012

Project

The work of Elaine Defibaugh transports the viewer into a colorful landscape composed of multiple layers made of shadow and light. The massive canvases function as the entrance door to a new world of dramatic shapes and forms created from an impossible collage of fluorescent paint and fabric applied to the surface of the canvas through a performative act more reminiscent of an abstract muralist than a traditional painter. The act of painting becomes a performance, a dance based on the dialogue between her body, her gaze and her intuitive energy that is transformed into disparate compositions of tranquility and madness. It is an act that has more to do with a magical ritual of transformation than with a planned and methodical use of line, color and perspective.

Her creative process starts from the quiet observation of the moving leaves. This meditative process she quickly transforms into her own language, casting the moving shadows of the trees straight away into the huge canvas. Once in the studio, the surface is hung on the wall. It is then that she starts using the shadows as a metaphor to create a world that balances between truth and illusion. This precarious balance is further developed with the use of black light. This is the tipping point of a process that materializes the interchangeability of truth and illusion. Once she feels ready she closes the shutters in her studio, enveloping the colorful patch-worked canvas in darkness where nothing can be seen, just the void. It all disappears until, when turning the black light on, a new world explodes.

110

111

AIR 2012AIR 2012

112

113

Julie Laurin | Oreen Cohen | Cole Stenberg | Lourdes Guillén &

Noemí Navarro

During July and August of 2012, CeRCCa reopened the old cinema of the village. Cal Marçal is a unique space of high historical and symbolic value. Opened in 1917, Cal Marçal first functioned as a café, dancing room and cinema. It was later converted into a school, and then a factory of toys, music boxes and lamps. It last served as a shop and sanctuary of exotics birds and reptiles. Closed to the public for more than 30 years, and thanks to the efforts of the owners of the space, the family Fontanals and CeRCCa, Cal Marçal reopened its doors during the main parties of the village, the Festa Major of LLorenç del Penedès, which takes place yearly between the 9th and the 13th of August.

In its beginnings, Cal Marçal was a space that transcended established norms by introducing new forms of creativity and entertainment to the village, such as, ballroom dancing and cinema. The innovative nature of Cal Marçal was revitalized during the reopening, presenting a historical documentary and three artistic installations inspired by the history of the space. The documentary traced the history of Cal Marçal. Developed by Lourdes Guillén and Noemí Navarro, the project included the recovery of historical objects and photographs, interviews of the elderly that were part of the history of the old cinema, and the Marçal family tree.

The projects developed by Julie Laurin, Oreen Cohen and Cole Sternberg, were based on the reinterpretation of objects that marked the history of Cal Marçal such as chairs, toys, music boxes and cages.

The exhibition at Cal Marçal, Chairs, Toys, Birds, Memories, was a unique opportunity for the people of the village to rediscover this space unoccupied for more than 30 years, through the documentation of the history and the subjective interpretation of this same history. The opening of the exhibition took place on the 12th August, and was attended by more than 200 people. For the closing event, CeRCCa organized the projection of the film Cinema Paradiso, the 1988 Italian drama film written and directed by Giuseppe Tornatore.

114

Julie Laurin www.julielaurinsculpteur.blogspot.com

Born in Montreal in 1985, Julie Laurin is a multidisciplinary artist working with sculpture, installation and performance. She completed her BFA at Concordia University in 2011. She has exhibited in Canada and abroad, and has participated in different artists collectives working in film, performance and public space intervention.

Project: ‘The Ashes’

Julie Laurin adapted the old chairs of the cinema and dance floor. The chairs became witnesses of the hours of work and free time of the men and women of the village, as well as of the conflicts and dialogues amongst different sectors of the village community. Using sculpture, photography, video and performance the aim of Julie was to pay homage to these people.

115

AIR 2012AIR 2012

‘The Release Of The Ashes’

The Release Of The Ashes was a participative performance organized by Julie Laurin and CeRCCa, in collaboration with the people of LLorenç del Penedès. The use of the chairs from the old theatre in LLorenç del Penedès as an artistic purpose was charged with meaning. The natural deterioration of the chairs was accelerated by the artist. Julie took the place of time desiring to catch up with the material by using sanding paper to polish and erode the chair day after day. The dust coming from the work of the artist over the chair was collected and meticulously kept on the awareness of its preciousness. This dust, vessel of a past life in Llorenç, witness of the leisure and labor of men and women of the town had to stay in Llorenç. In memoriam of the religious commitment of the village along with the important heritage of the culture of winery, a ceremony was held to release the dust from the chair into the vineyards.

116

‘I used the chair to pay a tribute to all the people who where ever in contact with. Like the insects that eat the wood, I accelerated the natural deterioration of the chair, continuing the dialogue between the chair and the human being, playing with the notion of time, in a society where everything goes faster. In memoriam of the commitment of the village the dust blended the precious soil, connecting the past, the present and the future wishing the new comes questioning and respecting all what we are.’

117

AIR 2012AIR 2012

119

AIR 2012AIR 2012

Oreen Cohen www.oreencohen.com

Oreen Cohen is a graduate art student at Carnegie Mellon University, Pittsburgh (U.S.A). She had several solo shows at Area 405 (Baltimore) and Transformer Gallery (Washington, DC), and numerous group exhibitions. In 2011, she was a recipient of a New York Foundation for the Arts Sculpture Fellowship. Cohen has participated in several residency programs in the U.S and abroad.

Project: The White Elephant that Dragged Spain into the Red

Oreen Cohen’s work is based in site-specific sculpture, installation and public art that investigates the potential of self and space. As an artist and resident from the Rust Belt Region, she poses a question and aims to answer it with her work: How can art contribute to a sense of local identity in light of our changing built environments?

Her installation at Cal Marçal transported viewers to the 1950’s when Cal Marçal, after being closed by the fascists, became a factory. Her installation, The White Elephant that Dragged Spain into the Red, was created by using the remains of machinery, lamps, toys, music boxes and tiles found in the cinema. Taking the action of cleaning as a metaphor, her installation reflected everyday life tasks.

She also connected with the landscape by doing performance work in the red dirt of the abandoned olive grove near the residency. In the work, White Wash, she raked the land, tiled the ground with white tiles and washed the floor with mud. In the work, Pedra Seca, she repetitively leapfrogged two stones across the field to recreate the laborious act of Pedra Seca wall building techniques on barren land.

After the residency, she exhibited the video works at an International Film Festival, in Camaguey, Cuba.

120

121

AIR 2012AIR 2012

123

AIR 2012AIR 2012

Cole Sternberg

Cole Sternberg is an American visual artist. He has studied at Villanova University and the American University, Washington College of Law, J.D. His work has been featured in numerous exhibitions and publications worldwide. Sternberg’s works are chiefly in the medium of painting, but also photography, sculpture, installations and film. Series of Sternberg’s works have focused on a variety of social issues, from current human rights activism and it’s relationship to the law, to the environment, to the media and concepts of content overload. The works tend to be subtle or subversive in nature, driven by elegant visual concepts and poetry versus overt political statements.

Project: ‘Trapped in a moment’

For his project at CeRCCa, Cole Stenberg brought us to the 1990’s when Cal Marçal, used now as a storage space, was the home of a rare collection of birds and reptiles. On the stage, hidden behind the curtains, the visitors could find a darkened place that combined painting, light, sound and real birds, creating a mysterious landscape. The hidden part became a sensorial space shared by golden canvases, spider webs, old cages and the subtle singing of the birds.

‘Trapped in a moment deals with visions of entrapment and perceptions of freedom. In discovering these elegant aged birdcages hidden behind a curtain on the stage of an old theater in LLorenç del Penedès, I found the perfect objects to address the entrapment of a small village in Catalonia as well as the entrapment of being caught chasing a false American dream in Los Angeles. The village and the theater themselves were stunning, as is the lifestyle of the place. However, religious and economical issues leave the village lacking on many levels. Whereas in Los Angeles, the streets are a mess and poverty battles extreme wealth on a daily basis and people breathe in pollution and hustle without a moment of contemplation.’

www.colesternberg.com

‘The installation was meant to show both sides of the coin and perhaps hint at true freedom. The gold abstractions were a sign of contemporary society, following a happiness that is synthetic as it is inherently tied to money. The cages represented the village, they are handsome and admirable, yet somehow out of place, antiquated in their construction.

The freedom came when the viewer saw many live canaries flying around locked cages and contrasts that with the open cages that echo the sounds of the birds gone free, via recordings hidden from site.’

Júlia Sicart Mestre

Marcel Ràfols Sicar

Maria Fontanals Massana

Josep Maria Fontanals Palau

Rosa Jané Torrents

Marçal Fontanals Mercader

127

AIR 2012AIR 2012

Lourdes Guillén & Noemí Navarro

Lourdes Guillén Viñas (Llorenç del Penedès, 1988) has a BA in Art History and an MA in Advanced Studies in Art History from the University of Barcelona. She is currently researching for her MA in Arts Management at the Open University of Catalonia. She has previously worked at the Pau Casals Auditorium and collaborated with the Galleria Trama, in addition to working in the artistic department of the l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Currently she is working at the Cultural Center Caixaforum in Tarragona.

Noemí Navarro Herrero was born in Tortosa, in 1988. She has a degree in Art History from the University of Barcelona, and a MA in Arts Management from the Open University of Catalunya. She has worked in the auction house, Balclis Barcelona. Currently she is a part of the artistic studio Art Cinta Dalmau, and collaborates on the cultural section of the Diari de L’Ebre in Tortosa.

Project

The documentary Cal Marçal, is the result of research done on the local history, and in particular the history of the café and cinema of Cal Marçal. Cal Marçal was a popular venue at the beginning of the 20th century. At that time, the inhabitants of Llorenç del Penedès were divided between the three cultural centers they were attending. The cultural centers were el Centre Moral i d’Acció Catòlica, La Cumprativa and Cal Marçal. Cal Marçal was frequented by liberal landowners. The documentary is composed of interviews of different people that have been a part of the history of this old cinema. In the interviews, the subjects tell stories and share memories that have been silenced for a long time.

The project also comprehended research on the Marçal family tree and the recovery of objects and photographs from that time, revitalizing an important piece of cultural heritage of the village.

128

Martinho Costa

Irene Cortés & Magnus Larson

Samantha Simmons

129

Martinho Costa | Samantha Simmons | Irene Cortés & Magnus Aronson

During August, September and October Martinho Costa from Portugal, Samantha Simmons from the U.S.A., Irene Cortés from Canada and Magnus Aronson from Sweden were selected for the summer residency of CeRCCa 2012.

At the end of the residency, Martinho Costa and Irene Cortés held a public talk presenting their projects at CeRCCa. Irene and Magnus developed a 3 day workshop at CACiS - Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç as part of their video art project. And Samantha Simmons organized a workshop with the children of the public school Les Cometes de Llorenç del Penedès.

The projects developed during this residency period would not have been possible without the support of the teachers of the public school Les Cometes and Gerard from Jane Ventura Wineries, who facilitated encounters and interviews with different people from the Baix Penedès who work on the preservation of the Pedra Seca tradition. It was also essential the support of Roser and Joan from the CACiS - Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç and the organizers of ‘El Marge’ local magazine from La Bisbal del Penedès.

131

AIR 2012AIR 2012

Martinho Costa www.martinho-costa.blogspot.com

Martinho Costa was born in Fatima, Portugal, in 1977. He currently lives and works in Lisbon. He graduated with a degree in Plastic Arts - Painting from the Faculty of Fine Arts in Lisbon in 2002. In 2003, he completed a Masters in Teoria y Prática de las Artes Plásticas Contemporâneas at the Universidad Complutense de Madrid. He received a prize for painting from the Fidelidade, Culturgest in 2006, and participated in several solo and group exhibitions in Portugal, Madeira and Spain. He is currently engaged in his project Pinturas ao Ar Livre.

Project

Pinturas ao Ar Livre, or The Open Air Paintings, are direct interventions over spaces in nature. Martinho started to develop this idea as a way to give a new response to the flow of his daily practice of painting. He immediately felt enthusiastic about the idea of leaving elsewhere, painted images chosen to engage with the specificity of the place.

Nature in its many forms and supports, emerges as a way to give more flow to his painting. Not with logic of provocation of conventional means of disseminating the work of art: museums and galleries, but rather a demand for other media in the natural and urban environments. A stone, a wall, a maple leaf, a metal lid or a potato, have been so far elected to activate the media images coming from the Internet, film and art history.

133

In CeRCCa, Martinho did a series of interventions about the memory of the Spanish Civil War, emphasizing the strong communist and anarchist resistance to rampant fascism. His project has, as its sole source of images, the 1937 documentary The Spanish Earth, directed by Joris Ivens, written by Ernest Hemingway and John Dos Passos. The images were then painted on pieces of broken ceramic tiles and were installed in several locations in the region.

134

Irene Cortés & Magnus Aronson

Irene Cortés is a Canadian artist based in Toronto. A published children’s book author, her books have been distributed in Asia, and her plays have been produced in theaters across South Korea and China. In 2012, Cortés premiered her first opera, a 5-hour piece commissioned by Urban Space Gallery for Nuit Blanche, Toronto. Her films and performances have been exhibited in venues such as Spin Gallery (Toronto), Fundació Suñol (Barcelona), RufXXX (Seoul), Platoon Kunsthalle (Berlin) and Dieselverkstaden (Sweden). Her current work reassembles film and opera productions, using these to build vernacular architecture and renewable energy infrastructures in developing communities.

Born in Mora, Sweden, and currently based in Stockholm and London, Magnus Aronson- Aminoff is a filmmaker and musician. Together with Anthony Bannwart, he founded the video art project Tempography, which has been exhibited in galleries in Europe and Eastern Asia. He co-wrote and starred in Laurin Federlein’s experimental feature film Build a Ship, Sail to Sadness. At the moment he is working on a script for a feature film project, Eurogirl, expected to premiere in 2015.

Project: Thinking Utopia – Creating Sustainable Culture by Irene Cortés in collaboration with Magnus Aronson.

During their residency at CeRCCa, Irene Cortés and Magnus Aronson worked on a research project based on the possibilities of developing permanent film sets for the film Nowhere Here Now. Nowhere Here Now is a sci-fi family adventure set in TRON-O, an ecological utopia where all the children have mysteriously fallen asleep. The film follows the mother of the only child left awake. When her child suddenly disappears, she sets out on a quest to find her missing child, and in doing so, discovers the root of TRON-O’s great suffering.

Their aim was to investigate the possibilities of creating permanent sets based on the restoration of decaying Pedra Seca buildings, the so-called

www.nowhereherenow.comwww.aronson-aminoff.com

135

AIR 2012AIR 2012

barraques, by means of equipping them with solar panels that would make them usable for the community.

The process of research included interviews to local winery owners, pedra seca experts and the coordinators of the local magazine of La Bisbal del Penedes El Marge. They also developed a workshop in collaboration with the Artist in Residency CaCis Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de Calç.

137

AIR 2012AIR 2012

Samantha Simmonswww.samanthajeannesimmons.com

Samantha has a degree in Visual Arts from the Pennsylvania Academy of Fine Arts. She has exhibited her work in several group exhibitions in Philadelphia and the surrounding area. She has been featured in the publication The ArtBlog, and currently teaches at the Art Studio Center in NYC.

Project

Together with the CeRCCa team, Samantha organized a large-scale painting workshop with the 5th grade students of the local school Les Cometes de Llorenç del Penedès. For the introduction to the workshop, Samantha did a presentation about artistic movements and individual artists that work closely with, and in relation, to nature. The philosophy of the workshop was to teach the children to work with found materials and mixed media. The students learned to work with collected objects from the land including feathers, dirt, twigs, branches, pinecones and rocks. They also added substances such as clay, plaster and sand to the paint.

This workshop would not have been possible without the support of the Escola Publica Les Cometes and Josep Coll from Cal Figueres Farm.

Claire Le Clézio & Zoe Balasch

Claire Le Clézio

Alexander Zaklynsky

Alexander Zaklynsky | Claire Le Clézio & Zoe Balasch

During October and November Reykjavik based painter and curator Alexander Zaklynsky and installation and video artist Claire Le Clézio from France were selected to be part of the last CeRCCa Residency 2012.

Alexander’s work was exhibited at the Others Festival in Turin and at the Newport Art Museum in Newport Rhode Island (U.S.A.) in May 2013 while the result of the collaboration between Claire Le Clézio and Zoe Balasch was shown at the 4th Art and Landscape Conference in Vilafranca del Penedes and Subirats and at the Fira de Medi Ambient in St. Cugat de Sesgarrigues in 2013. Claire’s individual project Brume also developed at CeRCCa, was selected to be part at the OODAAQ Festival in Rennes, France.

141

AIR 2012AIR 2012

Alexander Zaklynsky

Alexander Zaklynsky was born in the United States and graduated from the Rhode Island School of Design through the Sculpture Department in 2000. Zaklysnky travels extensively, and incorporates wide-ranging themes in his work, from his heritage to investigations on art and its presentation in contemporary culture.

Based nowadays in Reykjavik, Iceland, Alexander Zaklynsky founded the Lost Horse Gallery as a venue for local and international artists. Transformed in 2010 into an art production, fabrication and design company called Lost Horse Ehf, the business has been a springboard for numerous projects undertaken in Iceland, Cyprus, Ukraine, Czech Republic, Slovakia, Poland, Spain and Italy.

Alexander Zaklynsky’s creations are meditative explorations of perspective, color and structure. “I aim to build visual experiences that lead the viewer into a state of reflection and pause,” says Zaklynsky. In his paintings, Zaklynsky reveals a collage sensibility, using layering and combinations of color,

patterns and imagery to create depth.

Project

During his residency at CeRCCa he worked in several pieces and video performances that were shown at the Others Festival in Turin (Italy) and at the Newport Art Museum in Newport Rhode Island (US) in May 2013. He also worked in the Barcelona-Reykjavik Project. In 2010 Alexander was invited by the program Foreign Office organized by Sant Andreu Contemporani to give a presentation of his work and he established the firsts contacts for the Barcelona-Reykjavik Project. During his residency at CeRCCa he continued with the project of linking artists and curators from both cities with a series of networking visits to Aloma Lafontana, Lua Coderch, Amanda Cuesta and other artists and curators from Barcelona.

During his residency at CeRCCa he also worked in several pieces and video performances that were shown at the Others Festival in Turin (Italy) and at the Newport Art Museum in Newport Rhode Island (US) in May 2013.

www.losthorse.is www.retinaprojects.org www.zaklynsky.com

143

AIR 2012AIR 2012

Claire Le Cléziowww.clrleclezio.wordpress.com

Claire Le Clézio is a French video installation artist that works in what has been conceptualized as relational art. She currently lives and works in Bordeaux. She graduated from the Fine Arts School of Angers in June 2010, and obtained her DNAP with a special mention of the jury, and DNSEP with a mention for her project.

Her interests are articulated around sensory perception and space, as well as the act of sharing with the audience. She aspires to provoke the senses and emotions in the viewer by creating experiences. Through her sensitivity she likes to propose stories in order to generate critical thinking. Through installations, video projections and performances she wants the viewer and actor to reflect upon emotional memory, senses, and sensitivity. All this is proposed as a dialogue between the audience participants and herself. Claire Le Clézio explores and develops her research through artist residencies to deepen her interest in relational art and share projects with other artists, dancers and curators.

Project: ‘Brume’ & ‘Emotional Geographies‘

During her time at CeRCCa, Claire worked in a projection video piece called Brume… In Brume… Claire used a moving image as the medium itself. She played with the raw image through a process of deconstruction that empowers the image with new meaning, a new poetics that is up to the viewer to decipher. Brume… was selected to be part at the Festival OODAAQ Exploration and diffusion of poetic images 2012 in Rennes (France).

Claire also worked together with Zoe Balasch in the performance video piece Emotional Geographies. Their work focused on the on going research ‘Transitory Landscapes Laboratory’, a project that investigates the connection between art, geography and territory, with the aim to create new discourses and experiences about the elements that configure the contemporary landscapes. The collaboration between Claire and Zoe consisted in the creation of a site-specific video and performance piece. Emotional Geographies was shown at the 4th Art and Landscape workshop in Vilafranca del Penedes and Subirats in the summer 2013, and at the Fira de Medi Ambient in St. Cugat de Sesgarrigues in late 2013.

144

145

AIR 2012AIR 2012

“Half of the beauty of a place depends on the landscape and the other half on who contemplates.”

Lin Yutang

A.I.R. 2013

An VandeveldeIrina & Olga Ertakhanova

Marina Saura Irene Schaap Neja Tomšič

Monica SlavovChide AdahOrsi CsomaYuri Boyko

Sarah MelèndezMargaret Tali

Amany Mabrouk

148

Irene Schaap

An Vandervelde

Neja Tomšič

Irina & Olga Ert

Marina Saura

Irina & Olga Ertakhanova | Marina Saura | Irene Schaap | An Vandevelde | Neja Tomšič

For the first residency of 2013, five artists and researchers were selected:

The collective ‘Eart’ formed by Irina and Olga Ertakhanova, two illustrators from the Eastern Russian region of Buratia, developed their digital illustrations for their book of ancient tales from Tibet. The tales were performed by the Catalan actor Francesc Torrent at Jiwar Creation and Society in Barcelona.

During her time at CeRCCa, Marina Saura, a Catalan cultural researcher and coordinator of the cultural exchange project MUTIS developed a series of video interviews of different performing art collectives and institutions from Barcelona, and worked on her MA dissertation about the use of the Internet as a creative tool in the performing arts scene of the city.

Irene Schaap, a photographer from the Netherlands, continued her documentary project on micro stories of the Spanish Civil War in the context of Llorenç del Penedès.

An Vandevelde, a playwright and social worker from Belgium came for a period of two weeks to work on her new project involving performance and social action for a group of immigrant kids of Brussels.

Neja Tomšič, a researcher and artist from Slovenia, and a member of MoTA - Museum of Transitory Art, developed different projects in poetry and drawing while editing the publication of the project Artist Talk, as well as undertaking research for her PhD thesis about the so-called documentary turn in contemporary art and the display of documentaries in gallery contexts.

151

AIR 2013

Irina & Olga Ertakhanova www.iraolyaert.blogspot.com

Eart is the collective formed by Irina and Olga, two sisters from the Eastern Region of Buretia, in Russia. Since 2010, they are represented by the Khankhalaev Gallery in Moscow and their work has been exhibited widely, including in Art Taipei and Art Miami. For the illustrations of the book Zarhai, they won the The Best Book for Children of Buryatia Prize. Their art practice evolves around digital art, fine art, sculpture, crafts and ceramics.

Project

During their residency at CeRCCa they worked on the illustrations of the Vetala Tales.

In Hindu folklore, Vetala is a spirit that wonders cemeteries and inhabits corpses. It is usually regarded as a devilish spirit that brings bad luck to humans. However, although they can be carriers of big disasters, they are also the guardians of cities and villages. Vetala is a spirit that does not respond to the conventional laws of time and space, and has exceptional knowledge about the past, present and future. This knowledge gives him an in-depth knowledge of the human physique.

The Vetala Tales is a compendium of stories of ancient Tibet and India that have been passed through from generation to generation since remote times. The content of the main story that frames multiple secondary stories varies from teller to teller, but also includes the figure of a horrible king and of young adventurers that carry a corpse possessed by the Vetala.

Irina and Olga Ert presented The Tales of Vetala in Barcelona at Jiwar Creation and Society. The Tales where performed by Francesc Torrent.

152

153

AIR 2013

Marina Saura www.mutis.cat

Marina Saura has been working for different theater companies in London.Recently she was awarded an MA in Critical Arts Management at the London South Bank University. She is the coordinator of MUTIS, a project created in 2012, with the aim to create a participatory platform for communication between the contemporary performing arts communities of London and Barcelona.

The objective of MUTIS is to create a channel for communication, to talk and to create cultural actions related to the contemporary performing arts and to the culture of both cities. Furthermore the project will introduce artists, companies, spaces and festivals from each city becoming an info platform with useful resources for the promotion, investigation and diffusion of projects related to performing arts and the Internet.

Project

As a resident at CeRCCa, Marina developed research on the use of the Internet as a creative tool in the performing arts scene of Barcelona.

Her research comprehended literature review and field study, as well as interviews to different cultural operators, artists, curators and representatives of the most important companies and spaces working today in the performing arts in relation to the Internet in Barcelona.

Her project was presented as her dissertation for the MA in Critical Arts Management at London South Bank University in May 2014.

154

Irene Schaap

Irene Schaap is a visual artist from the Netherlands. Her artistic practice revolves around the different uses of painting, sculpture and installation art. During the last few years, she has further developed her artistic approach through the mediums of photography and video to better fit her interest in documenting everyday life and memory.

Her most recent project Silencio, focused on the documentation of the traces left by Herman Scheerboom, the last surviving ‘brigadist’ from Holland who fought during the Spanish Civil War for the lost cause of the Republicans. This three-year project was developed through in-depth archival research in the main institutions of Holland and Spain specializing in the subject. Additionally, she interviewed local elders that had fought in the civil war, and documented the different places where Herman Scheerboom was sent in his time of service. The documentation work of the project, encompassing various photographs, interviews and text, has been exhibited in different institutions in Holland, and is now part of the archive of the University of Amsterdam.

155

Project

The aim of Irene’s residency at CeRCCa was to continue with her research on the memories of the Spanish Civil War. She shifted her research focus from the experiences of the international ‘brigadist’ to the everyday consequences and micro-stories that the inhabitants of Llorenç del Penedès could remember, with an emphasis on the women’s perspective of the conflict.

With this aim in mind, and with the support of CeRCCa’s team, Irene interviewed Jaume Catà de Cala Angelina, a soldier for the republicans who had fought against his will, and Paquita Ferrer de Cal Ploraire, a woman who experienced the precariousness of life during the time of the civil war in the small village of Llorenç. Their stories were complemented by those of the elders of the village participating at the weekly ‘Memory Workshop’ organized by the municipality of Llorenç. She also interviewed Marta Coll and Marc Morales, young historians, Ramon Arnabat, president of the Centre d’Estudis Penedesencs and Queralt Soler, professor at the Contemporary History department of the Universitat de Barcelona.

156

The combination of these different points of view, the experiences and memories of the civil war by the elders and of how this event has been neglected from our collective memory as explained by the younger generations, was developed into a reflexive exercise of rediscovering what has been silenced, voluntarily or involuntarily, for too long.

Queralt Soler

Marc Morales

Paquita Ferrer Jaume Catà

Marta Coll

Ramon Arnabat

157

AIR 2013

An Vandevelde www.endewolf.be An Vandevelde is a playwright and social worker from Brussels. She is cofounder of a theater group that investigates the relationship between the self, the city and everyday life. She also supports and develops initiatives with the citizens of Brussels with projects like Blok, a play with 15 youths of Arabic origin about their life in the city, Children’s Choice Awards, a project with 10 year old kids who go to adult plays and write critiques about them and Ergens Hier, a project with a class of 11 year olds about their dreams for their neighborhood. In 2009, she founded Endewolf, her own theatre company for kids. As part of Endewolf, she is developing her 3rd play Gerda. In 2012, she formed Veld en Zand with Sara Vanderzande, a plastic artist, with the aim to develop installations and performances that have a direct influence on the public.

Project

During her residency, An Vandevelde worked on two plays. One for kids named The Wolf of Fame, a play about the difference between being famous and being creative.

The second one will be her first play for adults. The play is based on Madame de Sade. In this play, the five women around the Marquis de Sade tell his life story. Next to that the story investigates the traditional roles allocated to women: wife, mistress, prostitute and mother.

158

159

AIR 2013

Neja Tomšič www.ne-ja.tumblr.com

Neja Tomšič is a visual artist and writer from Ljubljana, Slovenia. Since graduating from the painting department at the Academy of Fine Arts in Ljubljana, she has been apart of individual and group exhibitions for drawing and media, exhibiting her performances, publishing poetry and prose, amongst others. She is currently a PhD candidate in the Department of Philosophy and Theory of Visual Culture at the University of Primorska, researching documentary cinema and related practices in the contemporary art context. She is co-founder of MoTA - Museum of Transitory Art, a research and production space devoted to transitory art, where she has been working since 2006. She is the manager and editor of the ArtistTalk project (www.artisttalk.eu).

Project

During her residency, Neja Tomšič worked on her PhD research on the exhibition of documentary films in gallery contexts in the past ten years, and the so-called ‘documentary turn’ in contemporary art. Her research attempts to answer the following questions: Which elements separate art documentary films from other video art in the gallery context? What is the position of the author in a documentary film: is s/he the narrator, the commentator, the interpreter, is he active or passive and how are these statuses related to concrete sociopolitical contexts that the film addresses?

Apart from this research she was editing Outerviews, the final publication of the ArtistTalk project, developed collaboratively by MoTA (Ljubljana), CIANT (Prague) and WRO (Wroclaw) with the aim to build an online platform for interviews with artists. Outerviews is comprised of interviews with 17 artists selected from the archive of the ArtistTalk project. The book presents authors active in a variety of artistic fields which challenge the common conceptions of art. It includes interviews with the following artists: Zbig Rybczyński, Eyal Sivan, Harun Farocki, Piotr Krajewski, Jorge Rodriguez Gerada, Arjan Pregl, Société Réaliste, Zimoun, Lilibeth Cuenca Rasmussen, Emptyset, Plaid, Burnt Friedman, Julian Oliver, Roy Ascott, Joe Davis, Ion Sørvin – N55 and Biennale de Paris.

160

Claire Le Clezio ‘Brume…’ presented at the Festival OODAAQ Exploration and Diffusion of Poetic Images 2012 in Rennes - France.

Irina and Olga ErtPublic presentation of Vetala Tales at Jiwar Creation and Society in Barcelona.

Orsi Csoma

Monica Slavov

Yuri Boyko

Chide Adah

161

AIR 2013

Monica Slavov | Chide Adah | Orsi Csoma | Yuri Boyko

During July and August 2013 photographer Monica Slavov from the U.S, architect and urban researcher Chide Adah from Nigeria, textile designer Orsi Csoma from Hungary and Yuri Boyko a photographer originally from Ukraine but based in the U.S were selected to be part of CeRCCa Residencies. During their stay at CeRCCa Monica Slavov worked on two projects using analogue and digital photography as well as video to document her inner feelings and performances both in the studio and on the public space.

Chide Adah continued her on going research The Urban Built Environment and Sustainable Social Practices. The research included interviews to different architects and the participation at a workshop during the Barcelona Design Week.

Orsi Csoma worked on the design of different silk scarves using as inspiration and patterns the landscape surrounding CeRCCa. She also collaborated with local designer Pau Batlle. Some of her designs have been recently exhibited at the Santes Creus Monastery.

Photographer Yuri Boyko developed a project based on the symbols that shape Catalan identity decomposing the Catalan flag ‘La Senyera’ into different historical landmarks and everyday situations.

162

163

AIR 2013

Monica Slavov www.monicatolia.weebly.com

Monica Slavov, working under the name Monica Tolia, is an artist from the U.S.A. During the last 6 years she has lived in London, Bangkok and Vienna. She relocated to Barcelona after her residency at CeRCCa. As a result of her nomadism, experiences and observations, the theme of identity has become crucial in her work. Monica oscillates between work about her own identity, identity of the artist and social, cultural and political identity, working in two avenues: internally and externally. She is a versatile artist, employing transmedial approaches with analog and digital photography, video, bookmaking, collage and drawing.

Project

During her residency at CeRCCa, Monica engaged the theme of exploring individual identities through past experiences. Taking a documentary approach, she used the body as a representation of its history.

In the piece titled Confessions, she used the idea of tattooing to represent this. Tattooing was first discovered by rubbing ink into an open wound. So the artist took the body history and brought open wounds of the past onto the surface, represented in site-specific tattoos.

The second set of works, titled Contact, employed the aesthetic of silver-gelatin contact sheets, where the 35mm film negative strips were organized into a timeline of one year using one contact sheet/roll of film per month. Contact explores the breakdown of time, its passing, the deterioration and stripping down of the Self as the days, months, years go by. The unique relationship between time and the body is established once adulthood is reached, in that it becomes an oppositional relationship. Time moves forward whilst the body experiences a backward movement as it ages, deteriorates, slows down. The series itself and choice of aesthetic of sporadic snapshots against predominantly blacked-out days, represents the artist’s disillusionment with the passing of time and its effects on her body and mind, which she shows in a progression of stripping an item of clothing in each calendar month until reaching a natural and vulnerable state of nudity.

164

Chide Adah

Ojochide Adah is a graduate in Architecture from the University of Jos in Nigeria. Her research focuses on the built environment and the consequences of this human activity on the everyday life of a given community.

Project

During her residency, Chide conducted research on the urban realm of Llorenç del Penedès, and the causes and consequences of the construction boom that eventually triggered one of the deepest economic crises in the contemporary history of Spain. The Urban Built Environment and Sustainable Social Practices was developed using qualitative research, literature analysis, study fields in Llorenç del Penedès and in Barcelona, research interviews of Pau Batlle, an urban planner that was part of the team of architects that developed the infrastructures of the Olympic Games in 1992 and the 22@ neighborhood in 2004. Furthermore, Chide contacted different personalities related to her research field, as well as participated in a workshop on sustainability and public space intervention as part of the Barcelona Design Festival 2013.

Orsi Csoma design

165

AIR 2013

Orsi Csoma www.behance.net/orsicsoma

Orsi Csoma was born in Budapest, and studied aesthetics and textile/surface design. She lived and worked in New York City and Como, Italy, where she worked in different design studios. She is currently working as a freelance textile designer between Barcelona and Budapest.

Project

‘I had been planning to design scarves for a while, finding them a very personal clothing item, and also a statement piece which solidifies the transition between a picture and an everyday material which is fabric. This in between status attracts me a lot. Coming from a musical and textile background, I chose rhythm as the theme of my project. The residency gave me the opportunity to use the rich Catalan landscape as my visual reference. I was interested in repetition and difference, two phenomena found in the organic world. Places, habits and people constantly reappear, and repeat themselves in our lives. The exciting thing to me is to observe how these patterns of repetition are being formed.

During the residency I made tons of sketches and aquarelles, then I decided to develop a small coherent collection of five pieces. I was particularly fascinated by the ‘choreography’ of groups. For example one of my pieces grew out of a sketch about a group of black sheep seen at a farm and another one came from the observation of grids formed by the grape yards. During my stay I was introduced to Pau Batlle, a local architect and scarf designer, who together with the CeRCCa team and the other residents, encouraged and helped me develop my work.’

167

AIR 2013

Yuri Boyko www.yuriboyko.com

Yuri Boyko is a San Francisco-based photographer of Ukrainian descent. His artistic practice develops from his interest in deconstructing the different aspects of identity. Through his work, Yuri researches the concept of identity both as a development of the distinct personality of an individual as well as a social role within a certain community. Two of his most recent projects are Constructivism: A Man and A Woman and Immersive Identity. His work has been exhibited extensively in the U.S. and Ukraine.

Project

During his residency at CeRCCa, Yuri developed a body of work inspired by the natural, social, and political contexts of the region with a particular interest in deciphering the symbols of Catalan identity in relation to the growing nationalism movement that Catalonia is experiencing in recent times. His project, Catalan Sketches, focused on the symbols of this identity through the foundational legend and social function of the Catalan flag: ‘la Senyera’. The Catalan flag is rethought in relation to different sites and situations that have marked the artist’s everyday life during his residency by using sites and situations that have a particular relation to the national psychology, its identity and history. The artist used form and color in order to create the subtle abstraction of these sites and situations. Catalan Sketches has the deconstruction of the shapes and colors of the Catalan flag as a continuous narrative element, and is ordered into four different thematic groups inspired by 4 different sites: the abandoned village of Selma, the Royal Monastery of Santes Creus, the Cal Figueres farm and different scenes of socialization in the city of Vilafranca del Penedès. These abstractions work as multilayered messages composed by the remembrance of a heroic past, the reflection on today’s multicultural society and an optimistic view of the future.

The final outcome of this intense creative period was twofold. On one hand his intention was to show a series of photographs that confirms a mapping of his idea of national symbology into the specific context of Catalonia.On the other hand he interacted with the local community by using projections on various surfaces in the village while the work was in progress.

168

During his time at CeRCCa he also worked in a series of photographs that he describes as follows:

‘In the summer of 2013 I was working on a series of photographs about Catalan culture, customs, and daily activities which later came out to present set of symbols of socio-historical fabric of contemporary life in Catalonia. I had a rigorous daily schedule around the main project: location exploration, shooting of raw material, developing idea by combing through and trying out acceptable and most expressive visual languages to build the narrative, post production, and engaging local community into dialog with images.

The awareness of the surroundings was heightened. But sometimes I’d stumble on clues of a different nature pointing to something outside boundaries of my concentrated and focused engagement. Whether it was dry long-stem wild flowers matched with an African drum as their vase, or wire birds on the wall brought to life by sun rays striking through the window, or elongated smooth one-piece bare wood pitchfork leaning against tapestry of inviting round logs, or grubbed out grapevine roots slumped tightly together by dusk, these split second piercings through the veil of mundane would bring in a realization of tranquility and existentialist sensation of the heavenly.’

170

Claire Le Clezio ‘Brume…’ presented at the Festival OODAAQ Exploration and Diffusion of Poetic Images 2012 in Rennes - France.

Irina and Olga ErtPublic presentation of Vetala Tales at Jiwar Creation and Society in Barcelona.

Sarah Melendez

Margaret Tali

Amany Mabrouk

171

Amany Mabrouk | Margaret Tali | Sarah Melendez

For the last residency of 2013, CeRCCa selected Amany Mabrouk, an Egyptian mosaic artist, Margaret Tali, a curator and cultural researcher from Estonia, and Sarah Melendez, a printmaker and multimedia artist from the U.S.A.

Amany Mabrouk came to CeRCCa through the DAWRAK Citizen Exchange Program, funded by the Ana Lindh Foundation and awarded to El Madina for Performing and Digital Arts in Alexandria (Egypt) and CeRCCa. During her residency at CeRCCa, Amany developed a body of work based on mosaic portraits made from local materials and a collage workshop attended by more than 30 participants.

Margaret Tali worked on her PhD dissertation on the discursive use of artworks to tell predetermined stories and histories in a museum context. She also organized a workshop based on media, childhood and memory.

During the first week at CeRCCa and coinciding with the main parties of the village, Sarah Melendez did a participatory installation where the inhabitants of the village were invited to make wishes. On her last week, the wishes were burned in a ceremony where Sarah transformed her studio into an intimate temple-like space decorated with different papier-mâché sculptures.

172

Amany Mabrouk

Amany Mabrouk is an Egyptian mural painter based in Alexandria. She works as a freelance mosaic and glass artist and had been commissioned to create more than 15 projects in both private houses and public space. Since 2010, she works as a workshop coordinator within El Madina Digital and Performing Arts (Alexandria, Egypt).

Project

During her residency, Amany did research on new materials found in the context of CeRCCa and the influence of Picasso and Tapies in contemporary mural painting. As a result of this research, Amany worked on the mosaic project Faces of the North, a project that included five mosaic pieces created using found materials. Together with the public presentation of her project in CeRCCa, she also conducted a collage and recycling workshop for the people of the village. Her residency was part of the exchange Program DAWARK funded by the Ana Lindh Foundation and awarded to El Madina for Performing and Digital Arts in Alexandria (Egypt) and CeRCCa. Both organizations have been selected for a second round of exchanges. In 2014 Catalan poet Bego Ricart and photographer Shehab Hassan have travelled to Alexandria and Barcelona respectively to develop different projects.

173

AIR 2013

Margaret Tali

Calling Amsterdam her home since 2009, Margaret Tali is a writer, teacher, and occasional curator who comes from Estonia. She has published articles on collectivism, memory, roles of humor in art, on nationalism and crises in several magazines and journals. She has also taught seminars and courses in University of Amsterdam, Tallinn University, Royal Academy of Arts in The Hague, Estonian Academy of Music and Theatre, and Rietveld Academy in Amsterdam.

Project

While at CeRCCa, Margaret was working on her PhD thesis Speaking Absence: Art Museums, Representation and Knowledge Creation, which she will defend at the Amsterdam School of Cultural Analysis in September 2014. How are art works used to tell stories in museums? Whose stories are these, and what kind of memories do they enact? What kinds of knowledge and art works are excluded? These are some of the questions that figure at the core of her work in which she focused on museums’ practices in Eastern Europe. During her residency Margaret also held a workshop exploring the impact of powerful stories and images from one’s youth and childhood. The workshop had the aim to look at how these (cross)cultural practices have shaped who we are, how we perceive ourselves and the world around us.

Un desig que serà llavor, pa i aliment.Un projecte de Sarah Melendez

Resident al CeRCCa.

Aquestes llavors son l’origen d’aquest pa.El pa és un element essencial, que ens

alimenta, ens nodreix. Els desitjos son les llavors de les nostres

intencions, ens nodreixen a nosaltres i a qui ens envolta. És la llavor de les nostres intencions, el teu regal. Amb la teva ajuda volem transformar els desitjos en llavors. Aprofita aquest moment

per concentrar-te en la intenció i el poder del teu desig. Pensa’l bé i fes un desig concret. Aquesta és

la teva oportunitat per realitzar un desig que serà llavor, pa i aliment per a tu, pels qui estimes, per la

communitat i el poble on vius.

175

AIR 2013

Sarah Meléndez

Sarah Melèndez is an American printmaker and multimedia artist based in Los Angeles. She earned her BFA in Printmaking from Colorado State University in 2007, and shortly after moved to LA to take over as the studio manager of Modern Multiples Fine Art Editions. During her five years at Modern Multiples, she facilitated the production of over 200 editions with a variety of artists from Shepard Fairey and Retna to Friedrich Kunath.

Project

During her residency at CeRCCa, Sarah Meléndez created a highly original body of work that reflected her inner personal experience, whilst developing a community art project based on a participatory installation that aimed at connecting with the cultural and environmental ecology to study the cycles, transformations and traditions of the land and community. The project took place in public space as well as in her studio.

177

AIR 2013

Sarah’s first intervention within the local context of Llorenç del Penedes took place on the 9th and 11th of August during the main festivities of the village. She created a magic stand where the people from the village were asked to write their wishes on special papers. They were then asked to roll the wishes and place them into a little spirit house. As symbol of gratitude she gave back to the participants a piece of bread made with laurel from the local bakery. More than 130 wishes were collected for use in the final installation one month later.

The second installation was comprised of piñatas, prints and found materials formed from individual and collective unconscious material alluding to archetypal myth and cultural symbology. With a vision of connecting people in a new dimension beyond that of the everyday, Sarah created a space of contemporary mysticism linked to self-transformation, therapy and personal insight. Audience involvement in the space further supported introspective commentary on the world of dreams, imagination and spirits that silently pass into the world, affecting people in unexpected ways.

Participants were led to the back of the space where Sarah had folded all of the wishes into seeds. They were then asked to pluck a seed and burn it at the altar, symbolizing the planting of the seed. The installation thus provides a dimension highlighting and exhibiting the transformative power of intention and imagination on our human experience.

‘I have a strong belief that it is incredibly important to recognize and embrace cultural and environmental ecology and its strengths, especially as it stands in opposition to the encroaching media/ digitization of all sensory connection. I believe this is necessary in order to fully explore the real, intrinsic connection to ones direct surroundings of time and space.’

178

179

‘A wish that will be seed, bread and nourishment’

A project by Sarah Melèndez, Artist in Residence at CeRCCa.

This bread started as a seed.Bread is an essential part of our lives and nourishment.Your wish is your seed of intention and the means in wish you can nurture yourself and the people that surround you. Your seed is your gift to the community and the village.With your help we are transforming our intentions into wishes and seeds. Take this moment to concentrate on the intention and power of your wish. A wish that is the seed in which it will be transformed into the bread and the nourishment for you and this community.

A.I.R. 2014

Saskia & Shultz Abrahms-Kavunenko

Nadia Tawfik Alfonso Deiros

Daniel Lowe & Lei Han

Jonathan Monaghan Susan Olij

Laura Tous Shehab Mohamed Hassan

Tatevik Avetisyan

182

Saskia & Shultz Abrahms-Kavunenko

Nadia Tawfik

Alfonso Deiros

183

Saskia & Shultz Abrahms-Kavunenko | Alfonso Deiros | Nadia Tawfik

During the months of March and April 2014 Australian researcher and writer Saskia and Shultz Abrahms-Kavunenko, Egyptian multi disciplinary artists Nadia Tawfik and Catalan songwriter Alfonso Deiros were selected to be part of CeRCCa A.I.R Program.

Saskia, an anthopologist specialized in post-soviet religion in Mongolia worked on her last essay ‘Spiritually enmeshed, socially enmeshed: Liquid Modernity, shamanism and belonging in Ulaanbaatar’ while Shultz continued his novel and worked on several drawings, one for each day of the residency.

During his residency Alfonso Deiros created a series of guitar compositions and video work and Nadia Tawfik, interested in social engagement through art, collaborated with art therapist Laura Tous and several educational institutions such as Apel.les Fenosa Art School, Santa Teresa School and the Servei de Teràpia Ocupacional El Ventall from El Vendrell. She also worked on a series of video works as well as a performance. The documentation of the performance was then exhibited as part of a collective exhibition at El Pardo Gallery also in El Vendrell.

During the residency the artists selected also visited Gallery Palma 12 in Els Monjos and Espai d’Art les Quintanes in Llorenç del Penedès as well as the studios of ceramist Camil.la Perez and painter Teresa Baltasar.

184

Saskia Abrahms-Kavunenko

Saskia Abrahms-Kavunenko is an anthropologist from Australia, specializing in Mongolian and post-socialist religion. Expanding on her doctoral research She is interested in researching and publishing on the diminishing importance of traditional religious institutions across a range of settings and the uptake of new forms of religiosity.

‘Having recently lived and taught on a Buddhist studies program in Bodh Gaya, India, I am increasingly interested in new forms of religiosity revolving around personal experience and active meaning making (first noted amongst evangelical movements, but widely identifiable) rather than the intercession of religious specialists, and the maintenance of ritual forms. That these changes are taking place in concert with the increasing globalization of information and movement, and near global uncertainty as to the effects (in contrast to the experience) of any given behavior or choice, is no coincidence. Through studying these phenomena in a number of settings some general characteristics of 21st Century religiosity may become more visible, providing common ground perhaps for inter-faith dialogue and cooperation. The intended outcome of the residency time would be the submission of one or more academic articles addressing the aforementioned topics.’

Project

During her time at CeRCCa Saskia has written the research paper ‘Spiritually Enmeshed, Socially Enmeshed: Liquid Modernity, Shamanism and Belonging in Ulaanbaatar’. The article examines how shamanic practices can, through the generation of a spiritualized narrative past, relocate individual subjectivities in an extensive web of relationships that include and extend beyond deceased relatives. The article mobilizes Bauman’s conception of ‘solid modernity’ and ‘liquid modernity’ to describe the transition from collective to individual responsibility (and concurrent individualism and dislocation) that occurred at the end of the socialist period. Referring to the biography of a young Mongolian woman, Oyuna, the article looks at how the vertical ontologies present in Mongolian shamanic practice have relocated Oyuna in extended kinship connections, building cosmologically enmeshed relationships that extend back into the pre-socialist past. In the increasingly fluid and unpredictable urban environment of Ulaanbaatar it explores a living instance of reengagement and attendant growths in both obligation and capacity.

AIR 2014

185

Shultz Abrahms-Kavunenko www.extremityandeternity.com

Shultz Abrahms-Kavunenko is an australian writer/perennial student, who over the last five years has completed two novel length works of exploratory fiction, and undertaken self-driven research (in and out of academic settings) on topics ranging through the influence of Buddhism and shamanism on human/animal interactions, and the potentialities of sacred conservation in mitigating environmental damage to behavioural change and stasis.

Project

During his time at CeRCCa he has combined his practice as a writer with an underdeveloped interest in drawing, searching in form when meaning has eloped. Alongside working on the development of several texts, he has each day of the residency drawn without corrections or preconception a single work in black ink. Largely organic and abstract these works mark a passage of time, spent without intention beyond expression. The drawings resemble an unreadable alphabet, ephemeral traces of the memory of formlessness trying to burst forth from some preconscious hinterland into almost, but never quite, sensibility.

‘Some, if not all forms of early writing abstracted themselves from pictorial forms. During this retreat my efforts at writing returned to this primordial ground. Left voiceless the works that resulted are unintentional. They record time through a mind and hand. Anything more is the frission of perception and conception.’

186

Nadia Tawfik

Nadia Tawfik is an installation artists and an art therapist from Egypt. She is interested in blurring the lines that separate humans in different health and mental conditions and establish, through art a dialogue and understanding amongst these differences. Since 1999 She has been working with Mohammed Sawi and artists with Down syndrome. She has also coordinated different multi media workshops in collaboration with Gudran Arts and Development, the Goethe Institute and the French Institute as well as with the French Language School Saint-Gabriel in Alexandria and Save the Children and Caritas in Cairo. Her art practice is based in multi media installations that use music, video, collage and recycled material to create immersive landscapes and structures that reflect on spirituality and the human condition.

Project

During her time at CeRCCa Nadia developed a research process based on networking visits and interviews. She visited the studios of Sumpci Rius Armajach, Camil.la Perez Barnadas and Teresa Baltasar. She also participated in the art workshop organized by the Apel.les Fenosa Art School in collaboration with the Santa Teresa School in El Vendrell and conducted a workshop with the adults of El Ventall, a centre for social engagement focused on adults with special needs. Her work was exhibited in a collective exhibition at the El Pardo Gallery in El Vendrell.

AIR 2014

187

Alfonso Deiros

Alfonso Deiros is a self taught catalan singer and a guitar composer. His career as a musician started four years ago as a process of healing giving a new dimension and direction to his life. In this process Alfonso engaged on inter religious studies that introduced him to Islam, Buddhism and Christianity. This research and experiences has given him the ground from where to develop his music compositions that range musicalization of mantras and Islamic prayers to auto biographical songs that talk about his thoughts and feelings as well as more ethical and morally engaged themes. He normally accompanies each track with a reflexive monologue and video. During his time at CeRCCa he composed several guitar pieces, monologues and videos.

188

Daniel Lowe & Lei Han

Susan Olij

Jonathan Monaghan

Daniel Lowe & Lei Han | Jonathan Monaghan | Susan Olij

During May and June 2014 CeRCCa selected video artists Daniel Lowe, Lei Han and Jonathan Monaghan from the U.S and Susan Olij a teacher on fashion design and multimedia artists originally from Indonesia but based in Singapore.

Daniel Lowe developed a film that contained a night-to-day transition with an ultra wide view of different landmark locations around the Penedès area while Lei Han worked on his ongoing project ‘The village and the extended soundscape’ where she documented the empty streets and sounds of Llorenç del Penedès.

As part of his professional development during his residency Jonathan Monaghan attended the Loop Art Fair and Sonar Pro Festival as well as different galleries in Barcelona. He also worked on his animated video art piece ‘Escape Pod’.

Susan Olij took a more community focused approach through visits, interviews and drawings of some of the residents at the Senior House of Llorenç del Penedès as well as of other members of the community. Then she modified the drawings by adding haute couture garments into the portraits so to juxtapose and reflect upon the disparities between village life and the elitist world of fashion.

During the residency CeRCCa organized different field trips to Palma 12 Gallery in Els Monjos, El Pardo Gallery in El Vendrell and Caves Albet i Noia in Sant Pau d’Ordal.

190

Daniel Lowewww.starmountainmedia.com

Daniel Lowe is a filmmaker and photographer; his outdoor and night sky timelapse films have been featured on over 400 websites and displayed in the Asheville Art Museum, the Hudson River Museum, Thomas Realty’s Media Wall in Philadelphia, and the Outer Banks Ocean Center. He currently lives in Asheville, North Carolina.

Project

Lost in Catalonia: Montserrat to Tamarit is a highlight reel of photographs from 5 weeks spent in Llorenc del Penedes, Barcelona and Montserrat Natural Park, in Catalonia. The film contains inspiring and breathtaking views from of the mountain and monastery at Monserrat near Barcelona. The film contains a night-to-day transition with an ultra wide view of the light changing from blue, to pink, to orange, and clouds swirling in the valley, literally miles below the mountain. There are also scenes from the castle of Tamarit, on the Mediterranean Ocean, including the moon rising over the sea.

AIR 2014

191

Lei Hanhttp://nm.unca.edu/~lhan/mysite/

Lei Han is a new media artist, educator and designer. Fascinated by the influences of eastern philosophy in western art, especially in modern and contemporary art, her recent work aim for creating the cohesion between spirituality and creativity, and as well as making new connections between artist, viewer and object/subject. Lei’s current work, in experimental video, digital animation, video art and interactive video installation, has been exhibited at galleries, museums, and film festivals nationally and internationally including Krannert Art Museum, the Arts Center, St. Petersburg, Asheville Fine Arts Theater, North Carolina Visions, and Shenzhen & Hongkong Bi-City Biennial, China.

Lei received her BA in fashion design from Shenzhen University in China and her MFA in computer arts from Memphis College of Art. She is currently an Associate Professor and Director of New Media at the University of North Carolina at Asheville.

‘My work, often inspired by nature and everyday life, explores notions of perception, memory, transience and time. “The Village and the Extended Soundscapes” is a body of work I started during my residency in CeRCCa in summer 2014. Llorenc del Penedes is the home of CeRCCa. Time appears to stand still, or slow down there. My project captures the surreal sense of emptiness, oblivion and the feeling of lost in time. This project will be presented as a multi-channel audiovisual installation that includes videos of the people from the village, streets in the village and a series of animated abstract soundscapes.’

Project: ‘The Village and the Extended Soundscapes’

192

194

AIR 2014

195

Jonathan Monaghan www.extremityandeternity.com American artist Jonathan Monaghan creates sculpture and animated video installations that challenge the boundaries between the real, the imagined, and virtual. Pulling from wide-ranging sources such as science fiction and baroque architecture, he creates bizarre, yet compelling, 3D environments. Jonathan received his BFA from the New York Institute of Technology in 2008 and his MFA from the University of Maryland in 2011. His work has been exhibited worldwide in venues such as Bitforms Gallery, BFI Southbank London, The Hirshhorn Museum, and the Moving Image Art Fair. He has given lectures and workshops at the Glasgow School of Art, the University of Denver, and the Metropolitan Museum of Art. His work has been featured by the Washington Post, Metropolis M, The Huffington Post, TimeOut NY, the Colbert Report, ArtInfo and NYC TV. Monaghan is represented by Curator’s Office in Washington D.C

Project

‘At CeRCCa I began production on a computer animated film, which melds mythology, architecture, and luxury goods into a moving surrealist landscape. The film, tentatively entitled “Escape Pod”, chronicles a golden stag moving through a series of otherworldly environments, which reference wealth, power, and authority. CeRCCa provided the time and ideal environment to focus on the intricate and time-consuming production.

Professional development was an important part of my time at CeRCCa as well. I attended the LOOP Video Art Fair and Sonar+D. I also connected the organizers of Monkeytown, a video art and dining experience, to CeRCCa as they plan for a showing in Barcelona, which may include the very piece I have worked on here. The residency also allowed time for reflection on my practice as a whole. My perspective on my work broadened, as I have begun sketching out ideas and proposals for sculptural installations, public art installations, fashion, prints and even staged performances. The relative isolation in Llorenç and detachment from daily routines aided this re-evaluation. I left CeRCCa with a significant amount of work accomplished, but also with a refreshing and exciting outlook on my practice and career.’

196

Susan Olij www.susanolij.com

Susan Olij is an Indonesian visual artist based in Singapore, and also teaches drawing and illustration at LaSalle College of the Arts part time.Living and working in the United Kingdom, New York and Singapore over the past 20 years has infused a multi-cultural perspective into her work. Her work in the fashion industry in New York City led to a position in Singapore where she received a scholarship to earn her MA in Fine Arts. With a Fine Arts degree, Susan shifted her focus to art production and academia.

In comparison to her previous works of pure abstraction, her current work traverses the borders of fine art and design: a return to her fashion roots combined with her love of illustration.

Project

‘What I produced during this residency was detailed observational studies of various people of the village. The focus was also reflecting on the best conditions where an art practice can flourish with the help of local community. For a long time, I have wanted to integrate my design and fashion background into my art. So in CeRCCa I decided to develop these portraits further by adding designs chosen from existing Haute Couture Labels. The fashion industry has long held the belief that they are an exclusive society of glamorous and stylish minority. The argument is when fashion takes itself too seriously; it’s a spectacle that’s often resulting in the absent of substance. Every day people who do not fall in the ‘fashionable’ categories, is beautiful in ways that are anti-thesis to the products consumed by this very limited category.

These drawings are meant to ask questions about where Haute Couture stands in the eyes of everyday people. What ultimately define Fashion, and how we can go beyond the surface. These drawings will be part of my next exhibition in Singapore.’

198

Laura Tous

Tatevik Avetisyam

Shehab Mohamed Hassan

Laura Tous | Shehab Mohamed Hassan | Tatevik Avetisyan

For the third residency of 2014 CeRCCa selected Catalan art therapist and artist Laura Tous, Egyptian photographer and web designer Shehab Mohamed Hassan and Armenian cultural researcher Tatevik Avetisyan.

While facilitating the development of CeRCCa residency, Laura Tous also worked on her own artistic projects based on both the technique of senotipia and her practice as a singer.

Shehab, beneficiary of the Anna Lindh Foundation DAWRAK Citizen Exchange Program which for two years has funded exchange programs between artists and researchers from Catalonia and Egypt through the collaboration between El Madina for Performing and Digital Arts in Alexandria and CeRCCa, worked on the content and web design of the Tikeya Nomadic and Networking Residency Program and the N.A.C.M.M The North Africa Cultural Mobility Map.

Tatevik worked in her research about the relationship between public space and culture in Penedès area and Barcelona. The information collected found its shape through creative writing in a series of articles.

During their residency they made several field trips to Gallery Palma 12 in Els Monjos and Cultural Association Rimaires in Subirats as well as participated in different cultural events in the Penedès area and in Barcelona.

200

Laura Tous www.flickr.com/photos/dafne_s

Laura Tous is an artist from El Vendrell. She studied Visual Arts at the University of Barcelona specializing in Painting. During her studies she engaged in Art Therapy at the Metàfora Art School. Through Art Therapy she discovered a refreshing point of view about the creative process and its therapeutic potential.

In 2008 she started her Master Integratiu d’Arteràpia at Universitat de Girona and joined the GREFART group of professional Art Therapist in 2010. Since 2012 She is focused in creating a net with artists and therapists from the Penedès area and its surroundings.

Project

During her time at CeRCCa Laura Tous worked in the development of her ongoing projects Ohne Dich (Without You) and Mit Dir (With You) where she explores the attachment feeling that remains in oneself in someone’s absence. Her media of expression is abstract painting which combines traditional tecniques like watercolor and experimental ones like blueprint. The concept of love she is working in doesn’t refer exclusively to romantic love but as a connection between people in an open state that allows new possibilities to grow and expand.

During her stay at CeRCCa she wanted to unify through a performance her paintings with her singing practice. The result is Zusammen (Toghether) a shared project with several musicians.

This project wouldn’t have been possible without the support of Tatevik and Shehab also artists in residence at CeRCCa.

AIR 2014

201

Shehab Mohamed Hassan www.shehabhassan.com Shehab Hassan is a graduated from the Faculty of Arts of Alexandria (Egypt). Since 2000 he got engaged in New Media and started working in advertising and photography as well as web design. The revolutionary events that took place in Egypt in January 25, 2011 were a turning point in his career both at a professional and personal level.

‘I came out to the street, through my participation in the demonstrations and protests I learned a lot from many situations and people with different directions and cultures realizing that art and culture are the best way to change communities’.

It was after this experience when Shehab Hassan started working for El Madina for Performing & Digital Arts. In 2012, he became one of El Madina team and since then he has been an integral part of the project developing the on line image of the organization as well as developing several workshops and festivals..

Project

During his time at CeRCCa Shehab Hassan worked on the developent of the concept and the websites the NACMM - North Africa Cultural Mobility Map and the Tikeya Nomadic and Research Residency Program projects that are part of the collaboration between El Madina and CeRCCa

Shehab Hassan was resident at CeRCCa as part of the DAWRAK Citizen Ex-change Program funded by Anna Lindh Foundation.

202

Tatevik Avetisyan Tatevik Avetisyan has accumulated over 10 years’ work experience in communications supported by academic and non-formal study as well as practice in Armenia, the U.S, Poland and Ukraine. Her areas of interest are public relations, communications and cultural studies. She has encompassed this scope through practical work, consultancy, academic and applied training as well as direct engagement. She has also conceptualized and managed a number of endeavors aimed at discussions, alternative use and transformation of public spaces through artistic performance. Currently She provides consultancy in managing communications, public relations and community relations to entities dealing with urban planning, infrastructure development and resource management systems.

Project

During her career as a communications professional She has been closely observing the developments of social sphere, transformations of culture and public space use in Armenia and other countries. During her time at CeRCCa she researched about the practices and challenges of similar habitats in Catalonia.

By using cultural, communication theories and social research methods such as observation and participation as well as story telling She gained insight into the practices of using cultural heritage and modernization in rural and urban communities in the Penedés region. Her main media of expression and content creation was text with visual interpretations such as sketches or photos.

AIR 2014

203

‘The book of impressions’

Thus starts my midsummer journey to CeRCCa with the dichotomy of a travelerversus a tourist. I was euphoric to immerse into Catalan culture during the two weeks of traveling in several towns in the Penedès region observing and reflecting upon the flux and flow, serenity and use of public spaces as well as storytelling through architecture and manifestation of local tradition. My quest was the discovery of phenomena and processes of the everyday and the unique, of the explicit and implicit without the precondition of the ‘what’ specifically. My trip to Catalonia was a mixed adventure ranging from planned to serendipitous findings and encounters, self-reflection and initiation of dialogue with people who eagerly shared their knowledge, experiences and hospitality. I had a good feeling of being in the right place in the right time. People that I have met make the inseparable part of this story. In fact, they are the story whether I have built close ties with them or simply passed by saying ‘hola’.

The diary of my observations evolves into a set of essays and features that seams this invaluable experience of looking beyond the everyday and tapping into the extraordinary. This repository of impressions and networks will continuously inspire me, and hopefully others, thanks to the drive for discovery and CeRCCa’s vision of providing a non-conventional creative space.

‘I opened the treasure box with awe. It was a simple receptacle with a few colorful ornaments. There was no lock or a key to it. They do not lock doors, boxes or drawers here. So I opened it with the awe of a curious traveler. There lay a diary with annotations in different languages, an aromatic papier armenie, a wooden egg, a piece of bread and a house with a courtyard, garden and shades that surpassed the time. If I ventured to enter that box I would be enchanted and lost in the mazes of it. I wanted to find the way to the unknown and back home, so I kept a thread of love and gratitude in my heart as a guide...’

204

The Everyday at Llorenç del Penedès

The house of Cal Tinentu that host CeRCCa residencies was an endless source of investigation and inspiration like the small town of Llorenç del Penedès itself.

206

CeRCCaResearch & Curatorial

Projects

207

Since its creation, CeRCCa has aimed at linking the local and the global, while at the same time developing a constructive dialogue between what is understood as theory and what we denominate as practice. It is with this objective that CeRCCa complements it’s A.I.R program with other international research and curatorial projects.

CeRCCa was born from a mentoring initiative developed with the support of the London South Bank University (LSBU) through its MA Creative Media Arts and Critical Arts Management Program. This two-year period of research culminated in the first initiative developed by CeRCCa in 2009, the FURNISH ME! Workshops, the experimental documentary A Winter Ritual and a research paper entitled Theory As Practice, a Practitioner based Research on CeRCCa Local Context.

After these two years of research, and thanks to the different connections established through the LSBU mentoring initiative, CeRCCa actively engaged in several national and international projects. The international approach started by joining the main A.I.R international networks such as Trans Artists and Res Artis, as well as other regional initiatives such as the Anna Lindh Foundation, a network that works for the promotion of intercultural dialogue in the Mediterranean, and Xarxaprod, the network of artistic production centers of Catalonia as well as the project Obert per Reflexio organized by Centre d’Art de Tarragona.

Between 2009 and 2014, CeRCCa has participated in projects related to both the theory and practice of artistic and cultural mobility. The theoretical projects have been materialized through the research papers Theory as Practice, a Practitioner Based Research on CeRCCa’s Local Context, The HyperMobile Icarus or the Social and Ethical Responsibilities of Artists-In-Residency Today and Nomadism and Commodification.

208

The practice of theory has been implemented with the participation in several international projects such as T.R.I.B.E. – The Transitory Research Initiative for the Balkans and Eastern Europe, a project being developed by MoTA (Ljubljana, Slovenia) and N.A.C.M.M – The North Africa Cultural Mobility Map, a project that is being developed in conjunction with the Egyptian based organization El Madina for Performing and Digital Arts (Alexandria, Egypt) and initially funded by the Anna Lindh Foundation.

These projects would not have been possible without the support of different funding institutions such as the Catalan Arts Council and the Oficina de Suport a les Iniciatives Culturals of the Generalitat de Catalunya (OSIC), the Spanish Ministry of Culture, the European Cultural Foundation, the Erasmus Young Entrepreneur Program, Cimetta Fund and Anna Lindh Foundation, as well as the promotional support of Trans Artists, Res Artis, and the H-Net Humanities and Social Sciences Network.

209

210

Theory as Practice. A practitioner based research on CeRCCa local context &A Winter Ritual (2009 – 2010)

Theory as Practice is an adaptation of the MA Creative Media Arts and Critical Arts Management final research that Pau Catà, coordinator of CeRCCa, realized at the London South Bank University between 2008 and 2010. The academic paper was the skeleton that supported the main piece of research, the documentary A Winter Ritual.

Proposing the reinterpretation of the scientific methodology, Theory as Practice pretended to blur the boundaries between theory and practice, reflection and action, in short, academia and its object of study. The focus of the paper, which more precisely could be qualified as an experiment, was to undertake a researcher-based exercise using a self analytical methodology to investigate one’s own experience of lived place and space. This self-analysis was done by creatively documenting and critically commenting on a series of ordinary activities and local rituals in the context of Llorenç del Penedès, the village where the researcher grew up and where CeRCCa is based.

A Winter Ritual is a practitioner-based creative exercise documenting the everyday processes involved in the construction of a space and the creation of a place in relation to experienced local interactions and acquired theoretical approaches. Making use of alternative visual anthropology, A Winter Ritual functioned as an experimental auto-ethnographic and micro-sociologic documentation of the local context of CeRCCa. The documentary embodies the dualism between what we understand for theory and what we experience as practice, and represents a critique of this dualism.

211

Theory as Practice won the MA in Critical Arts Management, Course Director Prize for Outstanding Achievement at LSBU (2010), and was published in the catalogue of the World of Art Program organized by SCCA Ljubljana (2012).

A Winter Ritual was presented at the Summer School for Art Curators in Yerevan and Ijevan in Armenia (2010) and at the World of Art School for Art Curators organized by SCCA Ljubljana (2011).

This project would not have been possible without the support of LSBU professors Andrew Dwedney, Ana Reading and Paula Roush, and the financial support of the OSIC, the Catalan Arts Council and the Spanish Ministry of Culture as well as the ECF - European Cultural Foundation.

Local Knowledge is substantially about producing reli-ably local subjects as well as about producing reliably local neighborhoods within which such subjects can be recognized and organized.

Arjun Appadurai in ‘Modernity at Large’ (1996)

212

www.transitoryart.org

Conflict - Technology - TraditionEthics - Transition - Identity - StateFuture - Artivism - Failure - Freedom Nationalism - Time-space - Public Engagement - Art & Research

A new network of residency spaces in the Balkans and Eastern Europe with a focus on the East.

>>>>>TRANSITORY RESEARCH INITIATIVE OFTHE BALKANS AND EASTERN EUROPE

BEDEN-İŞLEMSEL SANATLAR DERNEĞİ BODY-PROCESS ARTS ASSOCIATION

Partners: Support:

Culture

213

www.transitoryart.org

Conflict - Technology - TraditionEthics - Transition - Identity - StateFuture - Artivism - Failure - Freedom Nationalism - Time-space - Public Engagement - Art & Research

A new network of residency spaces in the Balkans and Eastern Europe with a focus on the East.

>>>>>TRANSITORY RESEARCH INITIATIVE OFTHE BALKANS AND EASTERN EUROPE

BEDEN-İŞLEMSEL SANATLAR DERNEĞİ BODY-PROCESS ARTS ASSOCIATION

Partners: Support:

Culture

T.R.I.B.E. - Transitory Research / Residency Initiative of the Balkans and Eastern Europe (2010 – 2014)www.transitoryart.org

During October 2010 and March 2011, CeRCCa was selected to be part of the Erasmus Young Entrepreneur Program. Thanks to this training program CeRCCa collaborated with MoTA - Museum of Transitory Art in Ljubljana (Slovenia). During his time in Ljubljana, and together with MoTA’s team, Pau Catà, coordinator of CeRCCa, helped creating the conceptual framework of the Transitory Network of A.I.R Programs in the Balkans and Eastern Europe, the first stage in the development of T.R.I.B.E. - Transitory Research / Residency Initiative of the Balkans and Eastern Europe. The conceptual framework took the form of the academic text The HyperMobile Icarus or the ethical responsibilities of A.I.R programs, a research paper funded by OSIC.

In June 2011, MoTA and CeRCCa organized the Transitory Network Forum in the Saloon of Contemporary Art in Belgrade (Serbia), where the network was presented. The Transitory Network has developed now into T.R.I.B.E., a platform established to connect media-labs and artist-in-residence spaces in Eastern Europe and the Balkans. All organizations involved develop site specific and media art projects, and are taking the first steps to build A.I.R programs for production of and research on experimental, digital and research based art. The network encourages exchange between these places as well as production and touring of international transitory artworks. All of them believe in building the infrastructure for artistic research, production and representation with the purpose to revitalize the either closed, or just unfamiliar artistic scenes of the so-called East.

T.R.I.B.E. was built in partnership with CIANT (Prague), ARTos Foundation (Nicosia) and BIS – Body Data Arts Association (Istanbul). Between 2012 and 2014 it was co-funded by EACEA - Culture Programme (2007-20014).

214

215

The Tikeya Nomadic Research &Networking Residency Project (Egypt)

The aim of the Tikeya Residency Project is to provide an alternative Artist in Residency model that responds to a specific social and cultural context. With this aim The Tikeya Nomadic Research and Networking Residency Project engages with the old Caravanserai tradition of the Arab World, a tradition that enforced multicultural exchange through travel, networking and self-reflexivity.

As in the old Caravanserais, for 20 days The Tikeya Residency Project moves from site to site and involves a strong component of networking based in visits and informal encounters with the different members of the social and cultural contexts of Alexandria, Siwa Oasis and Cairo. These encounters and visits include storytellers, musicians or political and religious representatives of Siwa as well as curators, cultural managers and artists in Alexandria and Cairo.

To be creative and critical is the main component for The Tikeya Residency Project. Creativity is understood here in its most broad definition, criticality as well.

The Tikeya Residency Project is not a production-based residency. The only thing required is to create a self reflexive Travel Journal /Artists Book. For the creation of the Travel Journal /Artists Book the participants can use any technique, from writing to drawing to photography, documentation of video and performance or a mix of all the above. The only condition is that the experience of the participants can be compiled in the format of a book. Through this methodology we wish to link the Arab tradition of Travel Literature and Artist Book while critically and creatively reflecting on different aspects of the socio-political and cultural issues that conform contemporary Egypt.

216

The N.A.C.M.M - North Africa Cultural Mobility Map (2012-ongoing)www.nacmm.info

N.A.C.M.M is a research project about mobility initiatives for artists, writers and researchers from all over the world interested in traveling to or within Northern Africa. The aim of the N.A.C.M.M. is to promote a better understanding of the cultural, social and political contexts of the region, while at the same time strengthening cultural dialogue and collaboration between North African counties.

In order to achieve these goals the project will facilitate:

· A country by country database of mobility programs operating in the region.· Video interviews to the coordinators of different initiatives that facilitate and promote cultural mobility. · Information about networking and funding opportunities.· A resources section with Artist in Residency Networks and other useful websites.· A research tool with relevant on-line articles, bibliography and creative projects and experiences on the topic of cultural mobility in North Africa.

One of the key elements of the project is a series of interviews to cultural operators in North Africa. Sixteen interviews have been conducted so far; 6 in Morocco, and 10 in Egypt. In Morocco we have interviewed the coordinators of Green Olive Arts, Ultra Laboratory, Mountain Proper Art & Sciences Research Centre in Imlil, Le Cube Art Space in Rabat, the French Institute in Fès and Cafe Tissardmine, a residencypProgram near Erfoud. The interviews in Egypt include Gudran for Arts and Development, El Madina for Performing and Digital Arts and Agora Arts and Development in Alexandria, the Fayum Art Center in Fayum, Badr’s Museum and Artist in Residency in Farafra Oasis, Artelewa, Beirut Art Space, the Jesuit Cultural Center, the Cairo Contemporary Arts Center and El Warsha Theater in Cairo.

217

Since its creation in November 2013 the NACMM has been presented at the DAWRAK Citizen Exchange Program Meeting in Alexandria and Cairo (Egypt), at the ‘A.I.R Perspectives Morocco’ Meeting organized by Trans Artists as part of the Marrakech Biennale in Marrakech (Morocco), ‘Mobility and Freedom of Movement Conference’ organized by The Arab Education Forum and the Istikshaf Coalition in Amman (Jordan), ALF Interedes Meeting ‘Art as instrument and expression of social transformation’ in Taroudant (Morocco) and at the Arab-Balkan Exchange Platform meeting in Zagreb (Croatia).

The North Africa Cultural Mobility Map is by no means a complete project, but an open and organic on-line portal. Its aim is to become an info-platform and a space to discuss the traditions and contradictions, interests and imbalances of cultural mobility in the region today.

The North Africa Cultural Mobility Map is a project that is being developed by CeRCCa and El Madina for Performing and Digital Arts (Egypt). The first stage of the project (2012-2013) has been implemented thanks to the support of the Anna Lindh Foundation and the DAWRAK Citizen Exchange Program.

218

Transitory Landscapes Laboratory (2011-ongoing)www.fudosei.jimdo.com

The transitory condition and changeable nature of the landscape gives the name to the project, as there are as many landscapes as experiences of it. Transitory Landscapes Laboratory, is a project based on the connection between art, geography and territory that aims at creating new discourse and artistic experiences about the elements that configure contemporary landscapes. Talking about landscape is talking about perception, about senses and the human body. Transitory Landscapes Laboratory is based on the exploration of the multisensory nature, the intangible values and the multiplicity of existing landscapes through the body and sensory lived experience. This fact bring us to transcend traditional labels such as the rural, the urban and the wild as named by Augustin Berque and so, questioning stereotypical definitions of landscape.

Transitory Landscapes Laboratory links theory and practice, combining this dichotomy. We consider this relationship in both directions: the practice leads to theory, and theory into practice. The aim is to develop a cross-cultural study on the percetion of the body and the environment complemented with texts by contemporary Western and Eastern researchers as well as Bodyweather and the concepts Fudo (climate) and Fudo-sei (the function of climate or climaticity) introduced by Watsuji Tetsuro. The study of these concepts in relation to vernacular forms of experience brings into the surface both the ontological nature of these same concepts, as well as the importance of its social and political potential. This is the starting point to study subjectivities of the landscape and individual and collective imaginary of the people who inhabit the areas where Transitory Landscapes Laboratory is developed.

The methodology of Transitory Landscapes Laboratory, is open to the site and to the community of the site. The work is developed at individual and collective level and is articulated through various actions: Landscape’s experiences and performances in the site, video creation, links and relationships with the local community

219

through walks, drifts, workshops, collective choreography and emotional mappings. Our aim is to participate in the process of sensibilitzation of landscape perception and use and the creation of territorial identities, or in other words, create new sensibilities about the different values and functions of the landscape and the development of participative process about the territory’s management.

An important characteristic of Transitory Landscapes Laboratory is its interdisciplinarity and the heterogeneous nature and versatility of the professionals involved. In the first stage of the project the result was the video creation Emotional Geographies (2012-2013) an artistic collaboration between Claire Le Clézio and Zoe Balasch. So far the video has been presented at the 4th Congress Art and Landscape in Vinseum, Vilafranca del Penedès and at the Environment Fair in St. Cugat de Sesgarrigues in 2013. In parallel Transitory Landscapes Laboratory was also presented through ‘Landscape experiences’ with the colaboration of Jordi Mas and Zoe Balasch in the Penedes and Priorat Region. Besides Zoe Balasch and Jordi Mas also developed different talks and workshops with the School of Architecture of Catalonia UPC ESTAB, and walks with architects and geographers as well as participated in conferences and symposiums that reflect upon the intangible values of the landscape.

220

Collaborations & Funding Institutions

221

The different projects developed during these five years would not have been possible without the support and collaboration of different local, regional, national and international institutions and associations, in addition to the enthusiasm of different individuals and CeRCCa team.

At a local level, CeRCCa projects have been developed thanks to the support of Espai d’Art Les Quintanes, the old cinema Cal Marçal and the Fontanals family, the municipality of LLorenç del Penedès, the local cultural associations El Centre and La Cumprativa, Residencia d’Avis de Llorenç, El Castell, the local school Les Cometes, the farm Cal Figueres, the local group of Memory, Solucions Audiovisuals, Ferros Bosque, Cal Jep, and Ferreteries Jaume hardware stores, Cal Fonso bakery, Josep Sadurni Ceramic Studio and Cal Estudiant news agent, Cal Klldo restaurant and the local magazine El Portal Nou, amongst many others.

At a regional level, CeRCCa has collaborated and been supported by Escola d’Art Apel.les Fenosa and Ocupational Center Santa Teresa Fundation-El Ventall in El Vendrell, the Arsenal Art School, the Art Gallery Palma 12 and the Center d’Estudis Penedesencs in Vilafranca del Penedès, the cultural association Sonaquetmous, the school Llebeig from Vilobí del Penedès, the Jane Ventura and Albet I Noia Wineries, the ceramic workshops of Camil.la Perez and Roser Oter, Paspertu Gallery and the Artist in Residency Programs CACiS Center d’Art i Sostanibilitat el Forn de Calç near Manresa, CRA’P Pràctiques de Creació i Recerca Artística in Mollet del Vallès, CAN Centre d’Art i Natura in Farrera, Hangar and Jiwar Creation and Society in Barcelona.

At an international level, CeRCCa developed different research and curatorial projects in conjunction with the London South Bank University (LSBU), Jakta Projects in Český Krumlov, International Association of Art Critics in Armenia, En Passant Gallery in Berlin, Centro Cultural la Factoria de Aviles, MoTA - Museum of Transitory Art and S.C.C.A Center for Contemporary Arts in Ljubljana and Sarajevo, Gallery of the Museum of Contemporary Arts in Belgrade, Mau Mau Artist in Residency Program in Istanbul and El Madina for

222

Performing and Digital Arts in Alexandria, amongst others.

These projects would not have been possible without the support of different funding institutions, such as the Departament de Cultura de la Genralitat de Catalunya, the Ministerio de Cultura of Spain, European Cultural Foundation, Cimetta Fund and Anna Lindh Foundation as well as the promotional support of Trans Artists, Res Artis, the H-Net Humanities and Social Sciences on line and Xarxaprod, Art Motile and the CA Tarragona.

And finally we want to thank the dedication and ethusiasm of Fransesc Torrent, Josep Sadurni, Carme Olivella, Alba Romeu, Olivia R, Angels Garreta, Roser Catà, Marta Coll, Josep Coll, Marta Hernández, Marina Saura, Carme Olivella, Marta Pérez, Bego Ricart, Colin Bloom, Àngels García, Neja Tomšič, Sumpci Rius, Laura Tous and all the residents that have been part of CeRCCa. We also want to underline the support given by Teresa Baltasar and Espai d’Art Les Quintanes and Jiwar Creacio i Societat coordinator Mireia Estrada and specially the energy recibed from the Catà Marlès and Marlès Vinyas families.

This publication is a hommage and a big thanks to all the people and institutions that, with their enthusiasm, curiosity and suport have made CeRCCa possible.

223

CeRCCa has received economical support from

224

Pau Catà, CeRCCa Director & Coordinatorwww.paucata.wordpress.com

Pau Catà has been working in the cultural field as facilitator and curator for more than 10 years. He has worked on the educational field facilitating guided tours in different museums and historical sites of Catalonia and Barcelona while completing his degree in Contemporary History by the University of Barcelona (with awarded Erasmus in Italy and Greece). He has also worked at The British Museum and the White Cube Gallery in London, where he completed a Diploma in Arts Management by Birkbeck College, participated in different courses on curating at Central Saint Martins School of Art and Design and created the curatorial partnership Nomadic Projects together with Emma Hammar and Louis O’Kelly. He has an MA in Critical Arts Management and Media Cultural Studies by London South Bank University for which he was awarded a Distinction and the Course Director Price for Outstanding Achievement. His MA creative research was presented at the Summer School for Curators in Yerevan (Armenia) and in the World of Art Program organized by SCCA in Ljubljana (Slovenia).

Pau Catà is the founder, director and coordinator of CeRCCa.During this 5 years he has organized the different residencies helping the artists and researchers to develop their projects, creating collaborations with local, national and international organizations and co-organizing different workshops and final public presentations. As part of his tasks he is currently engaged in numerous research projects in the field of artist mobility and artists in residence programs in the Balkans and North Africa.

225

Zoe Balasch, CeRCCa Assistant Coordinatorwww.zoebalasch.wordpress.com

Dancer, choreographer and researcher of the body and the different dance formats, since 2004 she works as a dancer and choreographer participating in festivals in Catalonia, Bask Country, France, Denmark and India. She is part of many artistic projects related to body and territory and collaborates with artists, architects, landscapers and geographers. Zoe develops site-specific projects related to the landscape in rural and urban spaces and usually takes the opportunities offered by technology as a link to collaborate with sound and video artists.

She studied contemporary dance and performing arts in independent centers of Spain, France Denmark and India and her practice has been deeply influenced by the Bodyweather methodology. She was awarded a degree in Social Psychology by the Universitat Autonoma de Barcelona where she also studied Dance Movement Therapy. Her education has been implemented by a training course in Hatha Yoga, Naad Yoga and meditation. Through teaching the discipline of yoga, meditation and dance she develops her artistic practice as a way to explore the body, the mind and its movement.

From 2009 Zoe Balasch collaborates with CeRCCa facilitating tasks related to the organization of the residency, facilitating workshops and creating spaces of collaboration with different local organizations and developing artistic projects with the artists in residence at CeRCCa.

Textos En Català

Programa de Residències Artístiques del CeRCCa

233

Angelica Sandoval | Sam Mogelonsky | Ardan Ozmenoglu

Oscar Lara | Sebastian Acker | Raphael Franco | Katie Sinnott

Scott Strickstein | Gisela Weimann | Jamie Langfear

Tallers FURNISH ME! 2009236

Residències Artístiques 2010248

Presentació del CeRCCa230

Inna Rogova i Natalya Korchemkina | Nike Forsander | Pegi Vail

Dženita Huseinovic | Noilin O’Kelly | Antonie Berthiaume i Zoe Balasch

Kaitlyn Reinhart i Cristal Boemi | Konstantin Sha i Stanislav Andreev

Residències Artístiques 2013 301

Irina i Olga Ertakhanova | Marina Saura | Irene Schaap | An Vandevelde | Neja Tomšič

Monica Slavov | Chide Adah | Orsi Csoma | Yuri Boyko

Amany Mabrouk | Margaret Tali | Sarah Meléndez

Alexander Zaklynsky | Claire Le Clézio i Zoe Balasch

Residències Artístiques 2012281

Lisa A Krivitzky | Naoko Yasue | Elaine Defibaugh

Julie Laurin | Oreen Cohen | Cole Stenberg | Lourdes Guillén i Noemí Navarro

Martinho Costa | Irene Cortés i Magnus Aronson | Samantha Simmons

Yun Jeong Hong | Liliya Lifanova | Vivek Chokalingam

Alexander and Irina Kudriavchenko | Noilin O’Kelly | Sine Ergün | Antonie Berthiaume i Zoe Balasch

Masha Waisel | Eleodora Nessua | Ana Andra | Nuala Herron

SIMBIÒTIC 2011

Residències Artístiques 2011 260

Residències Artístiques 2014

Projectes de Recerca i Comissariat ects

Col.laboracions i Suport Institucional

319

335

358

Saskia i Shultz Abrahms-Kavunenko | Nadia Tawfik | Alfonso Deiros

Daniel Lowe i Lei Han | Jonathan Monaghan | Susan Olij

Laura Tous | Shehab Mohamed Hassan | Tatevik Avetisyan

Teoria com a pràctica i Un ritual d’Hivern (2009 – 2010)

T.R.I.B.E. Network. Transitory Research Initiative for the Balkans and Eastern Europe.

N.A.C.M.M – Mapa de Mobilitat Cultural del Nord d’Àfrica (des de el 2012)

The Tikeya Residència Nòmada basada en el Treball en Xarxa i la Investigació, Egipte (des del 2013)

Laboratori de Paisatges Transitoris (des del 2011)

Presentació del CeRCCa

231

El CeRCCa - Centre de Recerca i Creació Casamarlès - és una associació cultural sense ànim de lucre que ha estat desenvolupant projectes artístics i d’investigació des del 2009.

El CeRCCa té la seu en una antiga casa de Llorenç del Penedès, un poble de 2000 habitants de la regió del Penedès. Llorenç del Penedès és un poble integrat en diferents processos de transformació urbanística i social. Tot i mantenir una identitat comunitària teixida amb l’acció d’un destacat moviment associatiu, la comunitat de Llorenç no es veu exempta dels reptes que suposen els processos d’expansió urbanística, desenvolupament industrial i diversificació social. Aquests processos converteixen el poble en un exemple dels nous diàlegs i confrontacions que han emergit a partir dels processos que incloem dins del terme Globalització.

Integrat en aquest context, el CeRCCa desenvolupa activitats a partir d’una doble estratègia. Per una banda, ofereix un espai d’habitatge i de treball a artistes i investigadors i facilita el desenvolupament de projectes, el treball en xarxa i el coneixement del context a partir de diferents visites i trobades. També organitza la presentació pública dels treballs realitzats pels artistes i investigadors al final de cada període de residència. Per altra banda, el CeRCCa desenvolupa projectes de recerca i comissariat que tenen com a comú denominador el fet de reflexionar críticament sobre el fenomen de la mobilitat d’artistes i investigadors. Alhora, posa en pràctica diferents iniciatives que reflexionen de manera teòrica i pràctica sobre el model creatiu que s’ofereix des de les residències artístiques.

Com a Residència Artística el CeRCCa facilita un espai d’habitatge i creació a artistes, investigadors i curadors interessats a formar part, de forma temporal, del context de Llorenç del Penedès. Els residents desenvolupen projectes a partir de la interacció o la inspiració que els ofereix la comunitat del poble. Amb aquest objectiu el CeRCCa dóna suport a pràctiques artístiques i investigació que es caracteritzen per l’aproximació interdisciplinària, col.laborativa o específica del context. El principal objectiu del CeRCCa és promoure la recerca i la creativitat per tal d’apropar aquestes pràctiques a la comunitat de Llorenç.

El CeRCCa creu que l’experiència de viure i crear en un context diferent al qual un està habituat, s’ha de propiciar amb l’intercanvi i la col·laboració. Des de la nostra perspectiva aquest intercanvi i col·laboració es desenvolupa no només dintre de la pràctica artística sinó també en un altre àmbit, en la vida quotidiana. A partir d’aquesta aproximació el CeRCCa proposa un format de residència on el diàleg i la interacció esdevenen essencials.

232

Com a plataforma de desenvolupament de Projectes d’Investigació i Comissariat el CeRCCa forma part dels diferents debats sobre el fenomen de la mobilitat de creadors i investigadors. L’interès del CeRCCa és reflexionar sobre la funcionalitat i els reptes de les residències artístiques com a model creatiu que potencia les interaccions reals i l’intercanvi cultural a partir de les arts. Durant aquests 5 anys el CeRCCa ha format part de diferents projectes internacionals i ha participat en tallers, simpòsiums i conferències al Regne Unit, Alemanya, Armènia, Geòrgia, Hongria, Eslovènia, Sèrbia, Marroc, Tunísia, Turquia i Egipte, i també a Espanya i a Catalunya.

Aquesta publicació és una selecció dels diferents projectes que han tingut lloc al CeRCCa des que es va crear el 2009 fins avui. Inclou les biografies i la descripció dels projectes desenvolupats pels artistes residents, així com una descripció dels projectes de recerca i comissariat en l’ambit internacional, i un llistat amb les col·laboracions que s´han anat creant durant aquests 5 anys.

Aquesta publicació és, doncs, una celebració i un homenatge a tots els artistes i investigadors que han residit al CeRCCa, i també a tota la gent, les associacions i institucions que han fet del CeRCCa un projecte d’èxit.

233

Programa de Residències Artístiques

del CeRCCa

234

El Programa de Residències del CeRCCa promou projectes artístics i d’investigació que reflexionen o interactuen en el context local o que fan una aproximació crítica envers diferents aspectes del món contemporani.

Cada any el CeRCCa organitza tres períodes de residència que tenen una durada aproximada de dos mesos. Per cada període de residència se seleccionen 3 o 4 artistes. Durant aquests dos mesos els artistes i investigadors comparteixen l’espai de treball i viuen conjuntament. La metodologia de les residències promou el diàleg i la col·laboració dins i fora dels diferents marcs artístics o d’investigació.

Per tal de facilitar el coneixement mutu tant de les diferents pràctiques artístiques i d’investigació com del context on es desenvolupa el CeRCCa, durant la primera setmana de residència el CeRCCa organitza la presentació dels diferents projectes seleccionats. Aquestes presentacions són dutes a terme tant pels artistes i investigadors com també pels coordinadors de la residència.

Depenent de les necessitats de cada artista o investigador, els organitzadors del CeRCCa esdevenen el nexe entre aquests, la comunitat local i les diferents organitzacions i institucions que potencialment poden ajudar i beneficiar-se dels projectes que es desenvolupen a la residència.

El CeRCCa també organitza un seguit de visites culturals a diferents espais i iniciatives locals i regionals així com a diferents centres de producció artística o altres residències de Catalunya. Aquestes activitats normalment van acompanyades de visites guiades o trobades informals amb diferents gestors culturals i artistes i esdevenen espais d’intercanvi i networking que potencialment són l’inici de futures col·laboracions.

La residència també promou els artistes i investigadors seleccionats a partir de l’organització o participació en diferents tallers, festivals o altres esdeveniments, i també amb la documentació dels projectes a la pàgina web de l’associació.

Al final de cada residència el CeRCCa organitza la presentació pública del treball realitzat. Aquestes presentacions públiques poden tenir diferents formats tals com conferències, visites a l’estudi de l’artista, intervencions en l’espai públic o exposicions a la galeria local del poble, l’Espai d’Art Les Quintanes o a la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès, i també a l’espai públic o en altres espais alternatius. De forma puntual les exposicions o presentacions públiques també es poden dur a terme en alguna galeria,

235

espai o festival de Barcelona o de la resta del territori català.

Durant aquests 5 anys, el CeRCCa ha seleccionat més de 70 artistes i investigadors de llocs tan diversos com Japó, Nigèria, Bòsnia-Hercegovina, Rússia, Argentina, els Estats Units, el Regne Unit, Egipte, França, Ucraïna, Islàndia, Estònia, Irlanda, Austràlia, Eslovènia, Suècia, Canadà, Portugal, Índia, Turquia, Corea, Espanya i Catalunya.

Aquests artistes i investigadors han desenvolupat projectes en disciplines com la pintura, la performance, el videoart, la ceràmica, l’escultura, la instal·lació, la fotografia, el dibuix o el mixmedia. El CeRCCa també ha donat suport a escriptors, antropòlegs, músics, urbanistes i dissenyadors així com a investigadors culturals i curadors.

El treball dels artistes residents al CeRCCa s’ha prensentat en espais com L’Espai d’Art Les Quintanes, l’antic cinema Cal Marçal o la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès, i també a l’espai públic del poble i als paisatges del voltant. Altres exposicions han tingut lloc a l’Escola d’Art Arsenal de Vilafranca del Penedès, la Galeria de Ceràmica de Camil·la Pérez al Vendrell, al Festival Convent.0 a Berga, al CRA’P Pràctiques de Creació i Recerca Artística a Mollet del Vallès, o la Galeria Paspertu i la Residència Artística JIWAR Creació i Societat de Barcelona, entre d’altres.

236

Taller FURNISH ME! 2009

Angelica Sandoval Sam Mogelonsky

Larissa Hadjio Ardan Ozmenoglu

Oscar Lara Sebastian AckerRaphael Franco

Katie Sinnott

Scott Strickstein Gisela Weimann

Sarah StevensJamie Langfear

237

AIR 2013

Taller FURNISH ME! 2009

Com a pas previ al Programa de Residències del CeRCCa 2010, entre l’agost i l’octubre del 2009 es van seleccionar dotze artistes i dissenyadors internacionals per tal de desenvolupar diferents projectes, instal·lacions i intervencions en els diferents espais que conformen el CeRCCa. Durant aquests tres mesos es van organitzar tres tallers de 15 dies cada un. Les úniques condicions eren que els artistes i dissenyadors tenien un pressupost limitat per adquirir material, tots els projectes s´havien de fer reutilitzant mobles i objectes ja existents, i totes les instal·lacions s’havien d’inspirar o relacionar amb la història de la casa on es fan les activitats del CeRCCa o bé en el context social, cultural i ecològic de Llorenç del Penedès.

Amb FURNISH ME! l’objectiu del CeRCCa era encoratjar pràctiques artístiques i de disseny basades en la reapropiació d’objectes i històries del passat o materials trobats a la casa i als voltants. El resultat respon a la mateixa filosofia que el CeRCCa ha desenvolupat en aquests cinc anys: l’adopció d’estratègies sostenibles de creació basades en el context i impregnades de respecte i humilitat per l’entorn social i ecològic immediat.

FURNISH ME! no hauria estat possible sense el suport i la generositat de Carme Olivella, una col·leccionista de mobles vells, que sumant-se a les andròmines i mobles recollits pel CeRCCa, va proveir de matèria primera els artistes i dissenyadors residents. El projecte es va poder dur a terme gràcies, també, a l’ajuda de diferents persones i artesans del poble.

238

Angelica Sandoval www.studioasandoval.com

Angelica Sandoval és una escultora i dissenyadora que treballa principalment amb la ceràmica, però intentant desafiar les metodologies que tradicionalment s´han emprat per treballar aquest material. Està graduada en disseny pel City Art Institute de Kansas i té un màster del Cranbook Academy of Art de la mateixa ciutat. Actualment és professora d´Art i Disseny al Johnson Country Community College. Recentment, ha estat premiada amb l’Arts KC Ispiration Grant per una instal·lació a l’Historic Power and Light Building de Kansas City i ha estat resident al Charlotte Street Foundation Urban Culture Project durant el 2011 i el 2012.

Projecte

‘El repte que proposava el CeRCCa era reinventar un objecte existent però obsolet en un producte funcional que respongués al context de la residència. Per al meu projecte, des del primer dia, em vaig fixar en una vella làmpada que vaig trobar entre la pila de mobles i objectes que hi havia al meu estudi. Reunir-se per dinar o sopar, menjar, beure i conversar durant llargues sobretaules és una tradició ben coneguda i integrada en el dia a dia de les societats Mediterrànies. La làmpada chandelier que vaig trobar havia format part d’aquesta tradició familiar ja que va il·luminar durant anys aquestes ocasions de celebració i reunió familiar. Vaig trobar important recuperar la funció d’aquesta vella làmpada ara inservible i adaptar-la a un nou ús en el context del CeRCCa, tornant-li així la funció que tenia quan a la casa hi vivia la família Marlès Vinyes.

Vaig intentar ser fidel a l’estructura de la làmpada i al mateix temps customitzar-la amb l’ús de flors seques d’atzavara típiques del paisatge penedesenc. Un cop pintada de blanc, vaig unir l’estructura de metall amb el material orgànic de l’atzavara, unint així dos mons aparentment separats, el metall i la fusta, l’acció de l’artista i la tradició familiar. La làmpada continua il·luminant un espai de trobada, intercanvi i celebració, i dóna la benvinguda als residents passats, presents i futurs del CeRCCa.’

239

FURNISH ME

Sam Mogelonskywww.sammogelonsky.com

Sam Mogelonsky és una artista visual de Toronto (Canadà). Amb l’escultura i el treball fotogràfic explora diferents materials, en principi decoratius i funcionals, per tal de transformar allò familiar en nous objectes que transmeten seducció i estranyesa. La Sam està graduada per la Universitat de Kingston (Canadà) i té un màster de la Central Saint Martins School of Art and Design de Londres (Regne Unit). Ha participat en diferents residències a Europa i a Amèrica i ha exposat en solitari en diverses galeries del Canadà.

Projecte

‘El projecte que vaig crear durant els tallers FURNISH ME! va ser una instal·lació al dormitori que vaig escollir en arribar al CeRCCa. Vaig fer la instal·lació a partir de la combinació dels mobles que hi havia, les tradicions locals i el meu mètode de treball basat en la història oral i la conservació del passat. Des que vaig arribar al CeRCCa em va intrigar la pràctica de penjar tomacons als filferros col·locats entre bigues de fusta al rebost del CeRCCa. Aquesta pràctica és comuna a la regió i proveeix de tomacons per sucar el pa i fer salses durant l´hivern. Em va inspirar la manera en què els tomacons reposaven en el filferro. L’objectiu era replicar la forma dels tomacons a partir de 10 motlles diferents i l’ús del guix com a matèria primera.’

240

Ardan Ozmenogluwww.ardanozmenoglu.net

Ardan Ozmenoglu és una artista nascuda a Ankara que actualment resideix a Istanbul. Es va graduar en Belles Arts el 2006 i té un màster de la Bilkent University. La seva obra ha format part de diferents exposicions individuals a Ankara, Istanbul, Berlín i Nova York, i ha estat artista resident en diferents institucions a Viena, Luxemburg i Berlín. L’obra d’Ozmenoglu forma part de diferents col·leccions privades a Turquia i a l’estranger.

Projecte

‘Els fonaments del meu art es basen en la idea de repetició i en la investigació del procés de consum i història de les imatges en relació amb la producció en sèrie, el ritual i els estats psicològics que originen. La meva investigació en el consum d’imatges es desenvolupa a partir de dues línies de treball oposades però complementàries. En algunes de les meves peces, la repetició en sèrie s’utiliza per tal de fomentar el pensament crític, en d’altres per afavorir processos rituals que creen un espai personal basat en la contemplació. Ja sigui establint un diàleg amb la durabilitat històrica i la transcendència de les imatges o esculpint amb materials tan fràgils com el filferro, vidre o materials orgànics com branques, el meu art i les fonts d’inspiració coexisteixen amb un gest estètic que esdevé repte, provocació i invitació.

Durant la residència al CeRCCa vaig desenvolupar diferents treballs utilitzant filferro i reciclant diferents mobles, i juntament amb Sam Mogolonsky vaig estar treballar en una instal·lació on vam fer servir estampes, creus i figures religioses que trobàrem a les golfes del CeRCCa.’

241

FURNISH ME

Oscar Larawww.oscarlara.com

Oscar Lara va néixer a Lima (Perú). La seva trajectòria artística va començar a Lima i va continuar a Austràlia on va cursar el màster en Creative Arts de la Wollongong University. La seva obra es fonamenta en la instal·lació, el videoart, documentals, performance i projectes comunitaris, i ha format part en diferents exposicions internacionals i també en diferents col·leccions privades.

Projecte

Durant la residència al CeRCCa, l’Oscar va treballar en una instal·lació feta a partir de vuit cadires velles. Va combinar les cadires en una estructura vertical en forma de cercle amb reminiscències dels mantres Tibetans, dotats ara d’una estructura en 3D. Al seient de les cadires l’Oscar hi va fixar uns miralls tallats a mida. La combinació de la forma i els materials crea una multiplicitat de perspectives i reflexos que inviten a fer-ne ús, a jugar i a investigar, creant noves realitats depenent de la perspectiva i la posició que s’adopti.

242

Sebastian Ackerwww.sebastianacker.com

Nascut a Alemanya de l’est el 1981, Sebastian Aker ha estudiat Disseny de l’Espai al Chelsea College of Art and Design. Tot i que el Sebastian ha estat treballant com a dissenyador de decorats, la seva carrera com a artista es va veure reforçada gràcies a una beca per cursar estudis d’escultura a la Slade School of Art on es va graduar amb un màster el 2012. Des de llavors ha estat guardonat amb diferents premis tals com Land Securities Studio Award, i una beca per desenvolupar un projecte basat en la reproducció compulsiva de ciutats icona a la Xina. La seva obra s´ha exposat a Copenhagen, Londres i Dresden, entre d’altres llocs.

Projecte

‘Durant la residència al CeRCCa la meva idea era construir una taula on els futurs residents poguessin compartir idees i menjar plegats. Amb aquest objectiu i utilitzant dues taules velles vaig restaurar i combinar les potes de les dues taules i vaig unificar-ne les superfícies per instal·lar-hi tres espiells. Tot i que en una situació quotidiana de reunió al voltant de la taula, l’ús dels espiells està fora de les convencions establertes, em va interessar la idea de connectar l’espai de relacions que s’estableixen entre la part més pública de les reunions i el que pot passar a la part no visible.’

243

FURNISH ME

Raphael Francowww.raphaelfranco.com

Raphael Franco és un artista i activista nascut a Sao Paulo on es va graduar en Arts Visuals a la Universitat de Santa Marcelina. El 2007 el Raphael viu i treballa a Londres. Franco explora la relació entre l´home i la natura, i reflexiona sobre la manera en què ens relacionem i transformem l’espai que ens envolta. El Raphael ha format part de diferents projectes col·laboratius caracteritzats per la intervenció en espais urbans. La seva obra ha format part de diferents exposicions al Brasil i Europa.

Projecte

‘Una part important del meu treball artístic és explorar la relació entre els humans i l’espai físic per tal de reflexionar sobre el contrast entre natura i l’espai construït. La metodologia de treball es basa normalment en l’ús del vídeo i la fotografia per tal de documentar l’ordenació i la transformació de les ciutats. La meva obra sovint inclou pràctiques col·laboratives i intervencions en edificis en desús a partir de la interacció amb la comunitat local. El meu objectiu és facilitar una major connexió entre la ciutat i les persones que l’habiten mitjançant projectes site specific que potenciïn la percepció i la reflexió sobre la manera que tenim de relacionar-nos amb l’entorn immediat.

El meu projecte al CeRCCa va consistir en la construcció d’una es-tructura mòbil en forma de contenidor de construcció. A partir de l’ús de diferents panells de fusta i portes vaig crear una estructura multifuncional que es pot fer servir com a prestatgeria, taula de treball o un divisor d’espais. L’ús del contenidor com a forma és una reminiscència del meu interès a utilitzar aquestes estructures com a espais on desenvolupo performances i instal·lacions.’

244

Katie Sinnottwww.katiesinnott.com

Katie Sinnot és una artista californiana. Llicenciada a la UC Berkley i la School of the Museum of Fine Arts a Boston, on va ser premiada amb la Travel Schoolar Grant d’aquesta institució. Té un màster en Belles Arts a la UCLA on la van guardonar amb Dedalus Master of Fine Art Fellowship in Painting and Sculpture. Recentment, Sinnot ha exposat al Cirrus Editions, Night Gallery, ACME i a la Sonce Alexander Gallery a LA.

Projecte

‘El meu treball es basa en la manipulació de l’espai arquitectònic. Normalment utilitzo l’espai de l’estudi o galeria com si fos la meva tela, una estructura manejable que evoluciona amb el temps. Treballant en l’espai físic, dia a dia en transformo els ele-ments per tal de trobar un equilibri entre mobilitat i immobilitat, les dues i les tres dimensions, buidor i plenitud, imaginari i real. Així intento reflexionar sobre l’espai interior i l’exterior, com es construeix i com es deconstrueix. El meu treball evoluciona a partir de la idea d’estar dins d’una pintura sempre canviant on creo processos de renovació constant.

Després de quatre dies d’observació i selecció de materials, vaig decidir desenvolupar el meu projecte a l’habitació que se’m va oferir en arribar al CeRCCa. La meva idea era desenvolupar una instal·lació a partir de conceptes de simplicitat i llum per tal de construir el que vaig imaginar com un dibuix tridimensional.Les estructures que vaig crear, fetes de portes de fusta velles i marcs de finestres, les vaig fer a partir d’un angle de l’habitació, agafant com a punt de referència la finestra de l’habitació. Volia donar al conjunt una sensació de lleugeresa, un espai flotant. Vaig cobrir cables elèctrics amb guix i vaig crear noves línies de guix com a elements escultòrics. Els altres elements de l´habitació, els mobles que vaig crear, estaven tots subordinats a la interrelació que s’esdevenia entre ells per tal d’aconseguir un conjunt equilibrat.’

245

FURNISH ME

Scott Stricksteinwww.scottdanieldesign.com

Nascut a Detroit (Estats Units), l’Scott Strickstein va passar la seva joventut envoltat de plans arquitectònics a causa de la professió del seu pare, o bé ajudant la mare a fer dissenys per a la indústria de la confecció. Durant els anys d’estudi a Cranbrook School va descobrir la ceràmica i va quedar fascinat per les possibilitats d’aquest material que respon al tacte. Posteriorment, va cursar Ciències Polítiques a la Michingan State University i va tornar a l’art amb la llicenciatura al College for Creative Studies de Detroit. En acabar els estudis es va traslladar a Nova York on va fundar el seu estudi de disseny Scott Daniel Design amb seu a Brooklin, un projecte que ofereix innovació aplicada a la creació de làmpades i mobles.

Projecte

‘Durant la meva estada al CeRCCa vaig desenvolupar diferents projectes com la restauració d’una cadira i la creació d’una làmpada. El projecte principal, però, va ser una estructura que funcionava com a divisor d’espais feta a partir dels marcs de les finestres que inicialment es trobaven a la façana de l’edifici.

La intenció era conservar l’estructura i donar-li una nova vida. Estava interessat a mantenir les restes de les diferents capes de pintura per subratllar el pas del temps i donar un toc rústic a l’estructura. A l’altra cara de l’estructura vaig decapar de pintura fins a deixar la fusta original a la vista. Vaig ajuntar els dos marcs de les finestres i els vaig penjar amb l’ajuda d’unes cadenes a una de les bigues del menjador. A partir del joc dels porticons que es poden tancar o obrir, aquest divisor d’espais es pot utilitzar per crear un espai íntim quan els porticons estan tancats o aconseguir un espai més diàfan quan els porticons resten oberts.’

246

Gisela Weimannwww.giselaweimann.de

Gisela és una artista establerta a Berlín. Va estudiar Arts Visuals a la Universitat de Kunste de Berlín, gravat i fotografia experimental al Royal College of Art de Londres, i vídeo i fotografia al San Francisco Art Institut.

La seva obra artística, les formes d’expressió i les tècniques són totalment interdisciplinàries; Utilitza els coneixements de pintura, gravat, fotografia i vídeo, mail art, instal·lació i projectes multimèdia, performances i intervencions a l’espai públic. Gisela intenta deconstruir les fronteres entre disciplines a partir d’una aproximació intercultural i col·laborativa; normalment treballa amb professionals del teatre, música, cinema, i també amb investigadors en diversos camps. El seu treball ha format part de diferents exposicions a Alemanya i a la resta del món

Projecte

Durant l’estada al CeRCCa, Gisela va desenvolupar diversos projectes tals com La Familia Cristiana en què va utilitzar retalls de paper de la revista La Familia Cristiana per crear un collage que cobria una prestatgeria; Guards of the House en què Gisela va convertir unes botes velles i unes forques de fusta en un penja-robes; Button Mirror en què va utilitzar botons de diferents colors i formes i penjolls amb imatges religioses trobades al CeRCCa per decorar un mirall; i Hang on en què l’artista va pintar de daurat un somier d’un bressol amb un esprai i el va penjar amb uns ganxos darrere de la porta del lavabo per utilitzar-lo com a penjador.

247

FURNISH ME

Jamie Langfear

Jamie Langfear és un dissenyador amb seu a Londres. Treballa amb materials que tinguin un potencial de reapropiació i reciclatge. Utilitza textures, colors i formes per restablir la nostra relació amb l’entorn i la funció dels mobles que utilitzem en aquest entorn. Els objectes que dissenya no responen a moviments estètics sinó a l’expressió dels materials a partir del procés. Tria i combina els materials tenint en compte l’ús i la funció que han de tenir, i vol que siguin vistos com a formes vives que complementen idees sobre l’espai, l’entorn que ocupen.

Projecte

‘El projecte que vaig crear durant l’estada al CeRCCa va ser una taula baixa. El disseny de la taula es va anar desenvolupant a partir dels recursos materials de què disposava, la interacció amb els altres dissenyadors seleccionats, les llargues converses i l’intercanvi d’idees. Aquest intercanvi i la transformació d’objectes vells a partir de la ressonància i el respecte per l’entorn i el context, van convertir aquesta residència en una experiència única.’

248

Residències Artístiques 2010

Inna Rogova i Natalya Korchemkina

Nike Forsander Pegi Vail

Dženita Huseinovic Noilin O’Kelly

Antoine Berthiaume i Zoe Balasch

Kaitlyn Reinhart iCristal Buemi

Konstantin Sha iStanislaw Andreev

249

AIR 2010AIR 2010

Inna Rogova i Natalya Korchemkina | Nike Forsander | Pegi Vail

Les primeres artistes residents al CeRCCa van ser Inna Rogova, Natalya Korchemkina i Nike Forsander. La residència va tenir lloc entre el març i l’abril de 2010.

Durant el seu període de residència, Inna Rogova i Natalya Korchemkina van treballar en una sèrie de peces de ceràmica inspirades tant pels mites i tradicions de la seva Rússia natal com pel paisatge i les històries que van anar recol·lectant durant l’estada a Llorenç del Penedès. El CeRCCa va facilitar les visites a l’estudi de la ceramista Roser Oter i Camil.la Pérez i va organitzar dues exposicions. La primera va tenir lloc al final de la residència a l’Espai d’Art Les Quintanes de Llorenç del Penedès. La segona va tenir lloc durant els mesos de maig i juny a la Galeria Camil·la Pérez Salvà a El Vendrell.

Art to go és el nom del projecte desenvolupat per Nike Forsander durant la seva residència al CeRCCa. L’artista va utilitzar objectes quotidians trobats al CeRCCa i en diferents mercats de segona mà per crear noves composicions. Un cop pintades de blanc aquestes petites escultures i instal·lacions, eren exposades a diferents indrets del poble. Qualsevol persona que se les trobés podia transformar les peces o apropiar-se’n. Aquest procés es va dur a terme tant a Llorenç del Penedès com a Barcelona, Vilafranca, El Vendrell, Marmellar, Prades i Siurana.

Gràcies al suport de l’artista local Zoe Balasch i l’associació cultural ‘Sonaquetmous’, la Nike va dur a terme un taller Art to go amb els nens de l’Escola Llebeig de Viloví del Penedès.

Juntament amb l’obra de l’ Inna Rogova i la Natalya Korchemkina, les seves instal·lacions efímeres van formar part de l’exposició col·lectiva de final de residència a l’Espai d’Art Les Quintanes de Llorenç del Penedès.

250

Inna Rogova i Natalya Korchemkina www.innar0.wix.com/ceramics-ir-nk

Abans de ser ceramista Inna Rogova va ser professora d´Antropologia a Perm, la seva ciutat natal. Actualment forma part de la Unió d’Artistes de Rússia i treballa com a artista freelance. Com a ceramista, l’Inna ha participat en diferents projectes, simpòsiums i residències artístiques arreu del món. Des del 2000, la seva obra ha format part de més de 15 exposicions i participa en diverses col·leccions de museus a Rússia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna, Espanya, el Regne Unit, la República Txeca i els Estats Units.

Natalia Korchemkina és ceramista i membre de la Unió d’Artistes de Rússia, i va ser condecorada amb la distinció ‘Meritorious Artist of Russia’. Va estudiar ceràmica a la Leningrad Academy of Arts and Crafts i la seva obra ha format part de diferents exposicions a Dinamarca, el Regne Unit, Croàcia, Espanya, Turquia, la Xina, la República Txeca, Lituània, els Estats Units i Rússia. La Natalia també ha participat en diverses conferències i simpòsiums internacionals.

251

AIR 2010AIR 2010

Nike Forsander Lorentsen www.kunsthojskolen.dkwww.artmoney.orgwww.projectmoveortake.dk

Nike Forsander Lorentsen és una artista multimèdia nascuda a Suècia. La seva pràctica artística es desenvolupa a partir de l’ús del dibuix, la pintura, la instal·lació i la performance. És membre de la Society of Langelandske Artists a Suècia. El 1995 es trasllada a Copenhagen on col·labora amb diferents grups activistes tals com 2020 Vision i Art-Money. Ha participat en diferents exposicions com Inkonst a Malmo (2002), Forum a Copenhagen (2003), King Street Gallery a Amsterdam (2004) i The Danish Culture Institute a Brussel·les (2006). El 2008 crea el projecte Move-Or-Take a Berlín, i forma part del The Underground Project, un projecte a cavall entre Berlín i Nova York que té com a objectiu intervenir en els metros de les dues ciutats per tal d’afavorir el diàleg i l’intercanvi entre els usuaris. Recentment, aquest projecte s´ha dut a terme als metros de Copenhagen i Estocolm.

252

Pegi Vail www.gringotrails.com

Pegi Vail és una antropòloga i directora del Center for Media, Culture and History de la Universitat de Nova York (NYU). També és professora a la NYU i a la Universitat de Columbia en l’àrea de Film, Culture and Tourism. Properament, La Duke University Press li publicarà el llibre ‘Right of Passage’, basat en la investigació que va dur a terme a Bolívia gràcies a la beca Fullbright. Pegi Vail també és professora a Columbia Alumni Travel Study Tours, National Geographic i Soros Open Society, i ha format part del jurat del World Travel and Tourism Council’s Tourism for Tomorrow Awards. Com a comissària ha col·laborat en diferents organitzacions tals com el Museum of the American Indian, American Museum of Natural History, Museum of Modern Art (MoMA) i The Moth, un col·lectiu basat en contacontes del qual és membre fundadora i comissària. Pegi Vail va ser resident al CeRCCa durant el mes de Juny del 2010. En el transcurs de la residència va estar treballant en el projecte documental ‘Gringo Tails’. El CeRCCa va organitzar diferents visites a Jiwar Creativitat i Societat a Barcelona, i al C.A.N Centre d’Art i Natura a Farrera.

Projecte ‘Gringo Trails’

Els turistes estan destruint el planeta o l’estan salvant? Quins són els efectes causats pels turistes quan viatgen a llocs remots? Quins canvis provoquen? I com s’esdevenen aquests canvis?

Gringo Trails és un llargmetratge documental que fa aflorar una reflexió urgent sobre una de les forces globalitzadores més potents del nostre temps: el turisme. El documental segueix les històries de les rutes més explotades pels viatgers occidentals a través de Sud-Amèrica i més enllà, a l’Àfrica i l’Àsia, desvelant la complexitat de les relacions entre cultures que col.lideixen: països d’acollida amb fam de seguretat econòmica i els turistes que l’alimenten en busca d’ experiències autèntiques.

Gringo Trails és un nou documental que ofereix respostes – algunes inquietants, d’altres esperançadores –. Des de la selva boliviana fins a les platges tailandeses, o des dels deserts de Timbuctú a Mali fins a la corprenedora bellesa de Buthan, Gringo Trails mostra l’impacte dramàtic que el turisme fa en la cultura, l’economia, i el medi ambient, a partir del seguiment d’històries al llarg de 30 anys.

253

AIR 2010AIR 2010

Dženita Huseinovic | Noilin O‘Kelly | Antoine Berthiaume i Zoe Balasch

Durant els mesos de juliol i agost del 2010, Dženita Huseinovic, artista especialitzada en gravat de Bòsnia i Hercegovina, Noilin O’Kelly, un artista multimèdia irlandesa, i el músic canadenc Antoine Berthiaume varen ser els artistes seleccionats per formar part de la segona residència del CeRCCa.

Aquesta residència va comptar amb la col·laboració de Zoe Balasch, amb qui els artistes van visitar Cal Rosal, l’antic convent abandonat situat als afores de Berga i on s’esdevé anualment a finals de juny el festival Convent.0. Com a resultat de la visita, Noilin O Kelly i Zoe Balasch varen desenvolupar dos projectes que van presentar al Festival Convent.0 2011.

Antoine Berthiaume va col·laborar també amb Zoe Balasch en la creació d’una peça performàtica.

Juntament amb l’obra de Dženita i Noilin, els tres projectes es van presentar a l’exposició Instal·lació-Acció que va tenir lloc a l’Espai d’Art Les Quintanes de Llorenç del Penedès a l’agost del 2010.

254

Dženita Huseinovic

Dženita Huseinovic és una artista especialitzada en gravat i resident a Mostar, on fa de professora a la Universitat Džemal Bijedić. Es va graduar en gravat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sarajevo on també va cursar els estudis de Màster. Des del 2005 és membre de l’Associació d’Artistes de Bòsnia i Hercegovina i del grup artístic ‘Format’. Ha participat en diverses exposicions individuals i col·lectives i ha estat seleccionada per diferents biennals i triennals tant de Bòsnia i Hercegovina com internacionals.

Projecte

Utilitzant la xilografia (gravat en fusta) i inspirant-se en el paisatge penedesenc, durant la residència la Dženita va treballar en una sèrie de gravats en paper, seda i lli. Els treballs realitzats durant l’estada al CeRCCa han esdevingut elements integrats en l’espai de la residència. En la seva exposició va crear una instal·lació que era una rèplica de l’estudi on treballava per tal d’apropar la tècnica de la la xilografia al públic.

255

AIR 2010AIR 2010

Noilin O’Kellywww.noilin.com

Noilin O’Kelly va completar els estudis de Màster a la Central Saint Martin’s College of Art and Design de Londres. Ha exposat en diferents galeries a Barcelona, Dublín, Londres, Berlín i Beijin. Actualment, està desenvolupant la seva pràctica artística com a part del Doctorat Media by Practice a la NCAD de Dublín (Irlanda).

El seu projecte, basat en el dibuix i la fotografia, es va presentar en l’exposició col·lectiva dels artistes residents al CeRCCa, que es va dur a terme a l’Espai d’Art Les Quintanes. La Noilin va formar part d’una segona residència al CeRCCa el 2011 i va presentar la seva obra al Festival Convent.0.

Projecte

L’àrea d’investigació creativa de Noilin O’Kelly es basa en l’exploració del concepte ‘uncanny’ en espais heterotòpics. ‘Uncanny’ es pot traduir com ‘estrany i familiar’ i és un terme que Sigmund Freud va introduir a la psicologia. Heterotopia és un concepte d’espai que és simultàniament físic i mental. Ocupa un lloc indefinit que no és real ni mític i que normalment inclou espais on les normes de comportament es posen en dubte. La Noilin està interessada a investigar si certes imatges fotogràfiques creen un espai particular que ens permet trobar respostes sobre la pròpia experiència i el sentit d’identitat i de pertinença. L’artista intenta examinar aquests conceptes amb l’ús de fotografies de gran format i vídeo. La seva obra normalment fa referència a la duplicitat, la complicitat, el fet de reconèixer, la repetició i la imatge-mirall.

Durant la residència al CeRCCa, la Noilin va desenvolupar una investigació autobiogràfica inspirada per la imatge i la percepció de diferents òrgans humans. A partir de la interpretació de l’estètica i simbologia de diferents òrgans, la Noilin va crear la seva pròpia cosmologia a partir de l’escultura, la fotografia i el dibuix.

256

Antoine Berthiaumewww.antoineberthiaume.com

El compositor i guitarrista nascut al Canadà Antoine Berthiaume ha estat part integral de l’escena jazzística i la improvisació de Montreal des de fa més de 15 anys. El seu treball sovint es desenvolupa en col·laboracions amb el cine i la performance. Antoine és membre fundador del grup de folk Rodéoscopique. A Montreal ha col·laborat amb els músics Pierre Tanguay i Michel Donato amb els quals va gravar el seu primer disc Ambiances Magnétiques Jazz. Gràcies al suport del Conseil des Arts et des Lettres du Québec i el Canada Council for the Arts, Antoine ha pogut continuar el seu periple musical als Estats Units, Japó i Europa. Actualment està investigant sobre improvisació i música electrònica com a part del doctorat que cursa a la Universitat de Montreal.

Projecte

Durant la residència al CeRCCa, Antoine va compondre una sèrie de peces per a guitarra partint del coneixement de música clàssica i folk. El seu treball es basa en la investigació sobre temps i espai, a partir de l’exploració de les múltiples possibilitats de l’instrument. Va compondre un total de 10 peces entre la seva primera residència al CeRCCa el 2010 i en una segona residència el 2011.

257

AIR 2010AIR 2010

Zoe Balaschwww.zoebalasch.wordpress.com Ballarina, coreògrafa i investigadora del cos i les formes de la dansa.

Des del 2004 treballa com a intèrpret i creadora escènica participant en festivals a Catalunya, Pais Basc, França, Dinamarca i la India. Participa en diferents projectes artístics relacionats amb el cos i el territori i col.labora amb artistes, paisatgistes, geògrafs i arquitectes, artistes sonors i visuals. Va estudiar dansa contemporània i arts escèniques amb una clara influència del Bodyweather en centres independents de l’Estat Espanyol, França, Dinamarca i la Índia. Llicenciada en Psicologia Social per la Universitat Autònoma de Barcelona on també va estudiar Dansa Moviment Teràpia. El 2010 I 2011 va ser resident a Nau Côclea i CACIS - Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat per desenvolupar la Fase I i la Fase II del Projecte Parinama (dansa i so experimental) junt amb l’artista sonora Olga Solà.

Com a investigadora està interessada en les filosofies orientals i com el cos és concebut enllaçant aquesta investigació amb estudis postmoderns en relació al cos. Els seus estudis s’han complementat amb la formació reglada en Hatha Yoga, meditació i en el ioga del so (naad ioga). Actualment combina la pràctica artística amb la docència d’aquestes disciplines com a forma d’exploració del cos, la ment i el moviment.

Projecte

Juntament amb Antoine Berthiaume va treballar en una performance que es va presentar a l’exposició de final de residència Instal·lació-Acció a L’Espai d’Art Les Quintanes. El projecte es basava en la improvisació i l’experimentació i tenia com a punt d’origen l’interès dels dos artistes en les filosofies i l’estètica orientals. La seva col·laboració va continuar el 2011 amb una segona residència amb l´Antoine i la presentació del treball conjunt ´naw Nou´ al CRA’P - Pràctiques de Creació i Recerca Artística -, una residència artística per a performers de Mollet del Vallès.

258

Kaitlyn Reinhart i Cristal Boemi |Konstantin Sha i Stanislaw Andreev

Per a l’última residència del 2010 es van seleccionar dos col·lectius d’artistes: Three Legged House Productions del Canadà i Trash DIY de Rússia. Van presentar les seves obres a l’Espai d’Art Les Quintanes a l’octubre del 2010.

Kaitlyn Reinhart i Cristal Buemi

Three Legged House Productions neix de la col·laboració multimèdia entre Kaitlyn Reinhart i Cristal Buemi. Juntes han creat diferents projectes en vídeo utilitzant la tècnica de l’stop-motion i els dibuixos animats, documentals, instal·lacions, collages, fotografies i disseny. La seva obra ha estat premiada en diferents ocasions i ha estat exposada internacionalment.

Projecte: If These Walls Could Talk (‘Si aquestes parets poguessin parlar’)

Durant la residència al CeRCCa Kaitlyn Reinhart i Cristal Buemivan desenvolupar el projecte If These Walls Could Talk.

‘Les memòries poden ser històries culturals i moments únics en la vida de les persones. Documentades com a acció que marca el pas del temps, d’espais, d’esdeveniments, sovint es mantenen vives a partir de l’art i la narració oral. Les memòries es comuniquen per tal d’ajudar la gent a entendre el passat i guiar-los en el futur.’

If These Walls Could Talk (Si aquestes parets poguessin parlar) és una instal·lació mixmèdia on les artistes van utilitzar diferents materials trobats al CeRCCa i als voltants. En aquest espai s’hi projectava un documental. El film documentava la construcció de la instal·lació, així com les experiències de les dues artistes durant la seva residència al CeRCCa. El documental integrava, també, històries sobre la memòria i pràctiques artístiques locals que es narraven a través de les entrevistes a les 4 germanes Marlès Vinyes, habitants de Cal Tinentu abans que es convertís en el CeRCCa; també hi apareixien les reflexions de Pau Catà, coordinador de la residència, i de Tresa Baltasar, artista i galerista de l´Espai d Art Les Quintanes.

259

AIR 2010AIR 2010

Konstantin Sha i Stanislaw Andreev

Konstantin Sha i Stanislaw Andreev són els integrants de l’estudi Trash DIY a Sant Petesburg (Rússia). L’estudi s’especialitza en el disseny de mobles tant per a l’interior com per a l’exterior. Han estat els iniciadors del moviment DIY a partir del reciclatge, una tendència que encara està poc estesa a Rússia. Durant l’estada al CeRCCa Konstantin Sha i Stanislaw Andreev van dissenyar diferents objectes i mobles com làmpades, cadires i altres objectes, que després de l’exposició van poder ser reapropiades per al públic.

260

Residències Artístiques 2011

Yun Jeong Hong Liliya Lifanova

Vivek Chokalingam

Sine Ergün Noilin O’Kelly

Antoine Berthiaume i Zoe Balasch

Alexander i Irina Kudriavchenko

Ana Andra Masha Waisel

Eleodora Nessua Nuala Herron

SIMBIÒTIC11

261

Yun Jeong Hong | Liliya Lifanova |Vivek Chokalingam

Durant la primera residència artística del 2011, el CeRCCa va seleccionar Liliya Lifanova, una artista multimèdia nascuda al Kirguistan i establerta a Nova York; Yun Jeong Hong, una artista coreana que treballa principalment amb escultura i instal·lació; i el dissenyador indi Vivek Chokalingam.

Com a residents del CeRCCa, els tres artistes van desenvolupar un taller d’art amb la comunitat de Llorenç, van fer diverses intervencions públiques i una instal·lació.

Les seves obres van ser presentades al públic a l’Espai d’Art Les Quintanes el dia de Sant Jordi del 2011.

262

Yun Jeong Hong www.yunjeonghong.com

Nascuda a Corea del Sur, Yun Jeong Hong es va graduar en escultura a la Seoul Women University el 2005, i també va fer un màster en escultura a la Universitat d’Illinois (E.U.A), el 2010. El seu treball abraça escultura, instal·lació, pintura, dibuix, escriptura, vídeo i performance. En els últims anys, Yun Jeong ha participat en diferents exposicions internacionals. D’aquestes exposicions destaquen PLAYTIME al Culture Station Seoul 284, 32nd JoongAng Fine Arts al Hangaram Art Museum del Seoul Art Center, i Mouthing (the Sentient Limb) al Hyde Park Art Center a Chicago. La seva obra va obtenir el primer premi de The Manifest, Manifest Gallery, Cincinnati (E.U.A).

Projecte

L’obra de l’artista Yun Jeong Hong ens proposa un viatge laberíntic a través de la memòria. Jugant entre la realitat i la ficció, l’artista va utilitzar llana, material tèxtil i objectes domèstics per transformar-los en un paisatge immòbil a través de l’ús omnipresent i obsessiu del ciment com a element unificador. Els objectes-memòria, emmarcats en l’estructura metàl·lica d’un llit vell i coberts amb fines capes de ciment transmetien una sensació de pesadesa i empresonament. L’escultura, gairebé monumental, anava acompanyada per una col·lecció de peces d’una naturalesa subtil i pertorbadora creades a partir de la transformació laboriosa de les traces d’un passat fictici aconseguit amb l’ús de materials com el vidre, el coure, fil i fotografies antigues. La instal·lació estava emmarcada per la projecció d’un text d’una postal antiga trobada al CeRCCa.

Durant el dia previ a la inauguració de l’exposició, Yun va crear una insal·lació pública que traçava el recorregut entre el CeRCCa i la Galeria Espai d´Art Les Quintanes. La instal·lació consistia en la creació, a partir de fotografies, d’un efecte mirall produït amb els forats dels desguassos de les cases que es veien reflectits a terra, creant així un enllaç curiós entre el que en la vida quotidiana és visible i el que normalment queda amagat.

263

AIR 2011AIR 2011

Liliya Lifanova www.liliyalifanova.com

Liliya Lifanova és una artista nascuda al Kirguistan i resident als Estats Units. Es va graduar amb un màster a l’ Art Institute of Chicago i va ser selecionada amb la prestigiosa beca Fullbright en Instal·lació. Ha participat en diverses exposicions nacionals i internacionals. Recentment ha exposat al Gridchinhall a Moscú i al Parish Art Museum a Southampton, Nova York.

Projecte: ‘The Flying Carpet’

La pràctica artística de Liliya Lifanova emana un sentiment d’impermanència i fantasia. El projecte The Flying Carpet va ser el resultat de la col·laboració entre l’artista, els alumnes de 5è curs de l’escola local Les Cometes de Llorenç del Penedès i un grup de dones del poble. Inspirant-se en els mites i la tradició nòmada del Kirguistan natal, l’artista va fer un taller on els alumnes van crear una estora a partir de la fabricació de feltre. El taller no va ser només una activitat didàctica sinó una experiència amb què els nens van poder compartir els seus espais màgics, reals o imaginaris als voltants de Cal Figueres, la masia on es va fer el taller. A partir de la creació minuciosa tant de la indumentària com del decorat, la Liliya Lifanova va crear un espai oníric on es propiciava la connexió dels participants del taller amb el seu mag interior.

Les peces de feltre fabricades pels nens van ser cosides pacientment pel grup de dones locals per tal de crear un gran tapís que seria la base per fer l’estora voladora. A l’Espai d´Art Les Quintanes, la Lilya va exposar l’estora i altres materials fets per al taller, així com un documental que recollia tot el procés, creat en col·laboració amb l’estudi ‘Solucions Audiovisuals de Xavier Mitjans.

‘La meva obra explora nocions de nostàlgia, identitat i dislocació, basant-se sovint en el dualisme. A través d’un treball de recerca constant combino períodes de fabricació monòtona d’objectes i dissenys que posteriorment utilitzo en els projectes de vídeo i performace.’

264

Juntament amb aquesta intervenció a la galeria, Liliya Lifanova va presentar Sense Títol. Diaris de la família Robert Gener, març 2011’, un treball basat en la repetició meditativa. L’obra comprenia més de 5000 peces fetes a partir dels diaris que la família Robert va anar acumulant a casa seva entre el gener i el març del 2011, que l’artista va transformar en delicats tubs enrollats. El resultat va ser un espectacular paisatge-arxiu on l’acció pacient, precisa i sanadora de l’artista es feia accessible al públic.

265

AIR 2011AIR 2011

Vivek Chokalingam www.vchockalingam.com

Vivek Chokalingam és un artista i dissenyador de Banglaore (Índia). Després de graduar-se en Disseny de Producte per la Srishti School of Art, Design and Technology, Vivek Chokalingam va treballar en diferents projectes que tenien com a element en comú el respecte i la conscienciació de la preservació de l’entorn. Bottled Kalamari, la seva instal·lació al SunBurn Festival de Goa 2011, era una escultura interactiva que es desenvolupava a partir d’una estructura de ferro que anava prenent forma gràcies a l’acció dels participants al festival que hi incrustaven la gran quantitat d’ampolles de plàstic consumides en el transcurs del festival. L’escultura, creada en col·laboració amb els artistes Nachiappan Ramanathan i Shanti Ganesha, era prou gran per ser experimentada des de dins i creixia amb el festival mateix. En la instal·lació The Cyclic-bug comissionada per l’espai de sostenibilitat Puma de Banglaore, van fer servir la mateixa metodologia, en aquest cas a partir del reciclatge de diferents carcasses de bicicletes.

Projecte: ‘Ojala’

El projecte de Vivek s’estructurava a partir de la creació d’un estat d’indeterminació. El sentit d’incertesa era present no només en la seva metodologia que traspassava diferents disciplines creatives, sinó també a través de la selecció dels materials i el concepte mateix de la seva creació. L’origen de l’expressió Ojala, un castellanisme d’ús estès al nostre país, va ser interpretat per Vivek a través del concepte ‘Insha’Allah’, una expressió popular al món àrab que podria ser traduïda com ‘Si Déu ho vol’. L’artista entén aquest concepte com:‘utilitzat quan alguna cosa es pot dur a terme en un futur no tant des de la certesa sinó des de la incertesa. La bellesa del concepte rau en l’acceptació que res és cert i que trobar el valor, la veritat i la felicitat depèn de com un mateix interpreta el que passa finalment.’La seva instal·lació descansa, doncs, en un estat transitori basat en la transformació d’una cadira en una cosmologia de possibilitats i impossibilitats que materialitzen tant el terme ‘ojala’ com el concepte d’ ‘Insha Alla’. Aquestes àrees d’incertesa són enteses per l’artista com oportunitats úniques per afrontar nous reptes. Inspirat per aquest concepte, Vivek va crear una estructura ambigua i multifuncional que reflexionava sobre la possibilitat de l’objecte de ser en l’estat intermedi entre art, artesania i disseny.

266

Alexander i Irina Kudriavchenko | Noilin O’Kelly | Sine Ergün |

Antoine Berthiaume i Zoe Balasch

Per a la segona residència del 2011, el CeRCCa va seleccionar els artistes d’Ucraïna Alexander i Irina Kudriavchenko, i l’escriptora turca Sine Ergün. Antoine Berthiaume i Noilin O’Kelly, residents al 2010, van tornar al CeRCCa per continuar desenvolupant els seus projectes de col·laboració amb artistes locals.

A partir d’una aproximació interdisciplinària, els artistes van proposar un diàleg entre les històries curtes inspirades en les vivències de Sine Ergün a Llorenç i a Barcelona, les il·lustracions i els dissenys d’Irina Kudriavchenko i els murals neorenaixentistes i avanguardistes d’Alexander Kudriavchenko, juntament amb els paisatges sonors inspirats en el jazz experimental del compositor canadenc Antoine Berthiaume. La presentació pública dels seus projectes va tenir lloc al Jardins de Jiwar Creació i Societat, una Residència Artística ubicada al popular barri de Gràcia de Barcelona, coincidint amb el solstici d’Estiu i la festa de Sant Joan.

Durant la residència Alexander Kudriavchenko va participar en el Taller The Open Circle organitzat per l’associació cultural Sonaqueetmous. L’Alexander també va fer una presentació de la seva obra a l’Escola d’Art Arsenal de Vilafranca del Penedès on va crear un mural col·laboratiu amb els alumnes del centre.

Després del seu període de residència el 2010, Antoine Berthiaume va continuar la col·laboració amb l’artista local Zoe Balasch en aquesta segona residència el 2011. Junts van presentar el seu projecte nAu now al CRA’P, Pràctiques de Creació i Recerca Artística, a Mollet del Vallès (Barcelona).

Com a resultat de la vistia que els artistes residents al 2010 van fer a Cal Rosal i amb l’ objectiu de continuar desenvolupant la seva investigació, Noilin O Kelly, artista resident el 2010, va ser selecionada per dur a terme una segona residència el 2011 que va culminar amb una exposició al Festival Convent.0.

267

AIR 2011AIR 2011

Alexander Kudriavchenkowww.kudriavchenko.odexpo.com

Alexander Kudriavchenko va estudiar a la National Academy of Art and Architecture a Kíev (Ucraïna). Durant els estudis es va centrar en pintura monumental i va treballar en l’estudi del famós pintor ucraïnès A. Storozhenko, de manera que va esdevenir un expert en la creació d’icones i la pintura mural, combinant els estils tradicionals i les avantguardes. L’Alexander és member de la National Artist’s Union d’Ucraïna i ha participat en múltiples exposicions tant a Ucraïna com a altres parts del món. Gràcies a la seva experiència com a muralista, ha treballat en diferents projectes tant en cases particulars com en diferents esglésies ortodoxes a Ucraïna, Rússia, Sèrbia i Albània.

Inspirat en l’art sacre bizantí, Itàlia i la tradició de pintura religiosa ucraïnesa, l’Alexander torna al seu propi llenguatge a partir de figures d’una claredat i brillantor excepcionals, figures plenes d’humanitat i simbolisme amb gran atenció pel detall, els materials i la tècnica.

Projecte

Durant la seva residència al CeRCCa el 2011 i a partir d’una segona residència el 2012, Alexander Kudriavchenko va crear diferents dibuixos i pintures inspirant-se en la influència que la música té sobre la persona que crea i toca una composició musical. En relació amb aquesta investigació, Alexander va participar en les dues edicions del The Open Circle Workshop organitzat per l’associació cultural Sonaqueetmous, i coordinat per Zoe Balasch i Olga Solà.

The Open Circle Workshop va tenir lloc a Vilobí del Penedès al Juny del 2011 i al Juliol del 2012. Els tallers van ser un espai d’experimentació i creació on l’eix central era l’aprenentatge rítmic i emocional. El ritme es percevia com la clau per crear intercanvis entre els 42 participants. El taller es fonamentava en la tècnica teatral de Jacques Lecoq on una part integral del mètode era la interacció entre disciplines. El taller va comptar amb la direcció de Ruben Segal i els músics Jose Luis Saguento, Carlos Perez i Octavio Beltran. Continuant amb la seva recerca sobre la relació entre música, moviment i pintura, Alexander juntament amb els participants del taller va crear un gran mural de 2.5 per 5 metres.

268

La col·laboració entre l’Alexander i en Ruben Segal, Jose Luis Saguento, Carlos Perez i Octavio Beltran va continuar al CeRCCa una setmana després del taller. Els quatre, junt amb la performer Zoe Balasch i la música d’Olga Solà, van desenvolupar una peça interdisciplinària a partir de la interacció entre la música, la pintura i la performance.

D’altra banda, durant la residència, el pintor ucraïnès va fer una presentació del seu treball a l’escola Arsenal de Vilafranca del Penedès. La presentació va anar acompanyada d’una introducció sobre el CeRCCa i el fenomen de les residències artístiques conduïda per Pau Catà. Després de la xerrada, el CeRCCa va organitzar un taller on l’Alexander juntament amb els alumnes de l’Escola Arsenal va crear un gran mural en una de les partets del centre.

269

AIR 2011AIR 2011

Noilin O’Kellywww.noilin.com

Durant la seva segona residència al CeRCCa, Noilin O‘Kelly va continuar la recerca en el concepte d’heterotopia i allò que Freud anomenava ‘uncanny’. Aquesta investigació, que és part del seu doctorat, va tenir com a resultat físic una instal·lació immersiva en una de les habitacions del convent Cal Rosal durant el Festival Convent.0.

La instal·lació, creada en relació amb l’espai assignat, utilitzava les imperfeccions i els desavantatges que a priori conformaven l’espai, i que varen ser reapropiats per tal de potenciar la sensació de fragilitat i secretisme. Noilin va utilitzar una antiga banyera plena d’aigua i llet per tal de projectar una imatge documental de la performance que Zoe Balasch va fer a Cal Rosal l’any anterior. La banyera reposava sobre d’un terra de fusta de l’habitació, una superfície que es mostrava fràgil i insegura. Els visitants de la instal·lació només podien entrar a l’habitació d’un en un. Cada cop que entrava algú, el pes mateix del cos i el moviment d’avançar feia que el terra tremolés. El tremolor es transmetia també a la banyera i al líquid on es projectava la imatge fent que la pròpia imatge reflectida a la paret resultés irreconeixible. Només quan el visitant romania quiet la instal·lació recuperava la claredat. La instal·lació de Noilin O Kelly reflexionava sobre els estats de moviment i quietud, creant un espai fràgil i desubicant que només es podia desxifrar i, per tant, resultar familiar quan s’aconseguia el no-moviment i la contemplació.

270

Sine Ergün

Sine Ergün és escriptora, gestora cultural i directora de Mau Mau, un programa de residències artístiques interdisciplinàries establert a Istambul. Sine Ergün és llicenciada en Relacions Internacionals per la Bilkent University, i té un màster en Cultural Management per la Istanbul Bilgi Üniversitesi. Ha treballat per diferents editorials, i també com a investigadora a la Istanbul Bilgi University. Com a escriptora, la seves històries curtes han estat publicades en diverses occasions i ha rebut diferents premis de la crítica i el públic.

Projecte

Durant la residència, Sine va escriure 6 relats on reflexionava sobre la seva experiència com a resident al CeRCCa i els diferents viatges que va fer a Barcelona. Les històries van ser il·lustrades per l’artista i dissenyadora gràfica Irina Kudriavchenko, també resident al CeRCCa. Com a part de l’esdeveniment que va tenir lloc a la residència artística Jiwar Creació i Societat de Barcelona, Sine i Irene varen imprimir les històries i il·lustracions que van repartir entre el públic. La Sine també va presentar el seu treball a partir d’una performance col·laborativa. El taller experimental consistia en una composició multilingüe en turc, anglès, català i castellà creada a partir de les frases que el públic, inspirat pels relats de la Sine, va escriure en uns papers. Les frases s’anaven transcrivint i projectant en una pantalla i a partir de la metodologia surrealista de l’anomenat ‘cadàver exquisit’ es va crear un nou relat conjunt.

271

AIR 2011AIR 2011

Antoine Berthiaume i Zoe Balasch

Projecte

El projecte nAw now de Antoine Berthiaume i Zoe Balasch va ser dut a terme al CeRCCa en col·laboració amb el Center Cultural L’Escorxador de Vilafranca del Penedès. Aquest treball va ser el resultat de diverses trobades i interaccions on I’intercanvi d’idees va obrir un diàleg d’experimentació i improvisació, dos aspects vitals i d’especial interès per als dos artistes. Per a ells, la improvisació en la dansa és la traducció immediata d’una sensació o un impuls fisicoenergètic en moviment sense passar per la lògica de la ment. Pel que fa a la música, la utilització de paisatges sonors romàntics creats a partir de l’ús d’instruments de corda, electrònics i altres objectes va obrir la porta a la interacció entre moviment improvisat i so.

Amb el projecte nAW nou el seu objectiu era interactuar de forma espontània i intuïtiva tant amb el so, com amb l’entorn.

nAW nou va ser presentat al CRA’P - Pràctiques de Creació i Recerca Artística -, a Mollet del Vallès. La presentació va anar acompanyada d’una xerrada i una posada en comú de les sensacions viscudes i la metodologia emprada.

272

Masha Waisel | Eleodora Nessua | Ana Andra | Nuala Herron

Per a l’última residència del 2011, el CeRCCa va seleccionar la fotògrafa argentina Ana Andra, l’artista visual i escriptora israeliana Masha Waisel, l’artista multimèdia colombiana Eleodora Nesua i la pintora irlandesa Nuala Herron.

Al final de la residència van exposar els projectes a la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès i a la galeria Paspertu de Barcelona.

273

AIR 2011AIR 2011

Masha Waisel

Masha Waisel és una escriptora i artista multisdisciplinària d’Israel. Ha publicat dues novel·les Mikhtayim Le-Martah i Telaim, on reflexiona sobre la història contemporània del seu país. Com a artista visual Masha utilitza les noves technologies i la fotografia. Ha exposat en diferents museus i galeries a Israel.

Projecte: ‘States of matter’

States of matter és una instal·lació multimèdia en què l’artista reflexiona sobre la mobilitat dels individus, la pèrdua de l’espai propi a partir de l’observació superficial que caracteritza la figura del turista.

La instal·lació consistia en una estructura feta de porexpan que simulava una gran pedra circular i plana semblant a la mola d’un molí de farina o una mena d’altar ancestral. La pedra estava envoltada per una estructura semicircular que funcionava com una paret feta de roba negra. Aquesta paret negra estava ubicada dins de l’espai expositu de tal manera que en entrar no veies la instal·lació ja que romania secreta i invisible a l’espectador.

En la superfície plana de la pedra, que descansava a terra, s’hi va projectar una imatge mòbil a partir de la col·locació vertical d’un projector que enfocava la pedra. La imatge era el resultat de la feina pacient de l’artista que va multiplicar una petita figura humana neandertal utilitzant la tècnica de l’stop motion per tal que semblés que el petit home estigués caminant sobre la pedra. Aquesta figura va ser multiplicada en diferents mides i velocitats de moviment, direccions i ritmes. L’efecte era similar a la sensació que fa veure un cau de formigues que tot i que conformen una comunitat unificada treballant per un objectiu comú, funcionen a partir d’un automatisme que fa de cada individu una entitat independent i despreocupada dels que l’envolten. La pedra, doncs, és una reminiscència de la soledat existencial, una reflexió sobre la migració com un estat de constant moviment.

274

‘Les figures projectades a la pedra resulten absurdes però al mateix temps transmeten compassió. Aquesta és la tràgica condició de l’home, un ésser que té els dies comptats i pel qual el propòsit d’existir no és necessàriament explícit.’

En la part interior del mur negre, hi havien tres fotografies. Les tres imatges varen ser creades amb la intenció de capturar el moviment en si. Les fotografies eren una reflexió sobre la inestabilitat de l’objecte i la impossibilitat de l’existència de significats fixos. Les tres imatges funcionaven com un tríptic que establia un diàleg amb la pedra, un diàleg que es percep com l’existent entre el món interior i el món exterior.

275

AIR 2011AIR 2011

Eleodora Nessuawww.eleodoranesua.es

Eleodrora Nesua és una artista originària de Bogotà. A Colòmbia va estudiar Comunició i Arts visuals i va treballar com a directora artística per a teatre, cinema i televisió. El 1994 la Universitat de Granada la va convidar a participar en una conferència. Des de llavors l’artista treballa entre Barcelona i Granada on continua desenvolupant la seva carrera com a artista i escriptora. També és membre de diferents grups d’investigació en turisme, mobilitat artística, i en la relació entre art i ecologia.

Projecte: ‘Aproximaciones al silencio’

Aproximaciones al silencio és un projecte que Eleodora Nesua va desenvolupar a partir de la meditació activa i la pràctica creativa amb l’objectiu d’aconseguir la representació de la quietud en el diàleg interior i la precepció dels estats interns. Gràcies a la seva familiaritat amb l’escriptura automàtica, un mètode que utilitza de forma diària, el projecte partia d’aquesta pràctica però diferint-ne, ja que en l’escriptura automàtica s’intenta aconseguir un estat de neutralitat on no existeixen interferències dels elements intel·lectuals. En canvi, en el projecte Aproximaciones al silencio l’objectiu era documentar les traces d’aquest trànsit creant així paisatges mentals abstractes.

276

Ana Andrawww.anaandra.com

Ana Andra és una artista de Buenos Aires llicenciada en Publicitat. A Buenos Aires va treballar en diferents productores tals com Pioneer Productions, Film Planet, Nunchaku i Peluca Films. En paral·lel Ana Andra ha participat en diferents projectes relacionats amb la preservació de la identitat cultural de les poblacions indígenes de la Patagònia a partir de la realització de tallers i la creació col·laborativa de dissenys contemporanis a partir de l’ús de tècniques artesanes ancestrals.

Com a artista, l’Ana Andra està interssada en la teoria i pràctica de la fotografia, i utilitza el collage com a eina per crear les seves peces bi i tridimencionals. El 2011 viatja a Europa on va ser selecionada per formar part de diferents residències artístiques. Ha exposat en diferents galeries a Buenos Aires, Barcelona i Berlín, on viu actualment. A Berlin l’Ana ha treballat a ABC Contemporary Art Fair Berlin, i també per l’artista Tomas Sarraceno. Actulament treballa a la Johann König Gallery.

‘Com a Artistes no som només turistes. Viatjar és sovint part de la nostra feina. Produir en altres llocs ens permet un canvi en les nostres rutines espaials i temporals. Aquest canvi també implica una transformació en les modalitats de creació i la manera de pensar. De fet, els artistes sovint ens convertim en turistes en el nostre lloc de residència, allà on vivim. Com a artistes visitem indrets on el que és diferent esdevé exòtic i el que és exòtic corre el perill de perdre l’essència i transformar-se en un trofeu del viatge.’

Des de fa un parell d’anys l’Ana ha redirigit la seva recerca artística per tal d’establir un diàleg entre la feina i el lloc on viu, a fi d’impregnar de significant les seves creacions. La fotografia li permet capturar la ciutat creant imatges que desintegra en forma i color, profunditat i textura, elements que entrellaça per generar noves cosmologies urbanes.

277

AIR 2011AIR 2011

Nuala Herronwww.nualapaintings.tumblr.com

Nuala Herron és una pintora d’Irlanda del Nord. Es va graduar en Arts Visulas al Belfast Collage of Art i té un màster en Art i Disseny per la Univesitat d’Edimburg. Ha participat en més de 20 exposicions a Irlanda del Nord, Escòcia i Espanya, i ha estat premiada en diferents ocasions pel John Turner Bursary Award i The Culture Company; també ha estat seleccionada per formar part de diferents residències als Estats Units, Itàlia i Espanya.

Projecte

La pràctica artística de la Nuala es basa en la pintura al natural en oli. La figura, doncs, ha estat sempre present en la seva obra. El cinema té una gran infulència en la seva obra. Normalment la Nuala primer filma la persona que vol pintar per captar el moviment de l’individu. Crea una situació que es podria considerar similar a la del voyeur; Herron atreu l’espectador en l’escena que contempla, normalment ubicada en un entorn domèstic o en runes. El seu treball subratlla la bellesa i significat que es troba en aquests espais i captura la fragilitat i la transitoritat de la bellesa en runes.

Durant la residència al CeRCCa, la Nuala va filmar i fotografiar gent del poble. A partir d’aquestes fotografies va crear dibuixos i pintures a l’oli. Per a l’exposició, Nuala va aprofitar diferents peces de mobiliari trobats al carrer durant el dia de recollida de mobles i trastos vells que s’esdevé un cop al mes. Amb aquests mobles que majoritàriament estaven compostos de porticons i portes va crear un espai íntim on va instal·lar les seves pintures. Les persones, portes i finestres enfatitzaven l’element voyeurístic i invitava el vistant a xafardejar en la instal·lació.

L’exposició es complementava amb les obres resultants del taller que va organitzar juntament amb els nens del Casal d’Estiu de l’Ajuntament de Llorenç. Per al taller la Nuala va proposar als participants que creessin diferents autoretrats. Després va exposar els autoretrats al costat de la seva instal·lació formant un mosaic-estora.

278

SIMBIÒTIC 2011Espai de Pràctiques Col.laboratives a Llor-enç del Penedèswww.simbiotic2011.wordpress.com

Durant un mes aproximadament, una desena d’artistes de diferents disciplines es varen trobar regularment per treballar propostes de col.laboració entre ells i també amb gent de Llorenç que hi estigués interessada, buscant diferents marcs de relació simbiòtica i d’intercanvi entre tots els participants. Simbiòtic 2011 va obrir un espai en comú per treballar relacions i pràctiques que confluïen en diverses propostes obertes al públic.

L’objectiu inicial era generar espais de trobada i intercanvi que invitaven el públic a relacionar-se amb el fet artístic de manera activa i participativa mitjançant el diàleg, diversos tallers oberts i jornades de treball compartides; tot plegat amb la finalitat de fer un seguit de presentacions públiques a mode d’accions, intervencions o installacions en diverses ubicacions del poble. I com a cloenda, una celebració festiva seguida d’actuacions durant la nit. Les presentacions públiques de Simbiòtic 2011 es van fer a Llorenç del Penedès els dies 7 i 8 d’octubre del 2011.

Simbiòtic 2011, organitzat per CRA’P, Pràctiques de Creació i Recerca Artística, i promogut i impulsat per Portal Nou, va estar en residència al CeRCCa – Centre de Recerca i Creació Casamarlès i va comptar amb la col.laboració de l’Ajuntament de Llorenç del Penedès, Espai d’Art Les Quintanes, El Centre, La Cumprativa, Parròquia Sant Llorenç, Escola Les Cometes, Patuleia, Selma, Dolça Tradició i D’Itàlia.

Varen participat a Simbiòtic 2011:

Toni Cots amb una trobada on es va exposar el treball que es va desenvolupat a Llorenç a partir de les diferents propostes artístiques tenint en compte el concepte de Simbiòtic 2011.

Diana Gadish amb Sobre la pell de Llorenç un recorregut pels carrers de Llorenç des d’una mirada impregnada del clown i la dansa, cercant els límits de la pell, una aproximació sensorial, on la pell separa l’interior de l’exterior, el jo de l’altre.

Víctor Turull amb Corrent circular – Concert de freqüències harmòniques

279

un concert minimalista amb la participació de nou cantants de la Coral Harmonia de Llorenç.

Jaume Muntsant aka Nigul amb Paisatge sonor de Llorenç peça sonora experimental a partir d’una reflexió sobre l’entorn sonor de Llorenç. Creada a partir d’un qüestionari que van respondre la gent del poble, Nigul va enregistrar diferents paisatges sonors que va presentar i transformar en directe.

Esther Freixa i Ràfols amb Desplaçaments un muntatge d’imatges que qüestionava el lloc que ocupa la cultura popular en l’imaginari de la gent a partir d’una sèrie d’interaccions dels Capgrossos de Llorenç en el context del poble durant el període de residència.

La Vella Fam, Pei Hwee Tan i Francesc Torrent amb El Romanço de Llorenç una narració escenificada a dues veus d’una possible història —entre llegendària i veritable— de Llorenç que partia d’una recerca basada en diverses fonts tant de documents com d’indrets i de persones del poble.

Jorge Horno amb Mobiliari Urbà una Instal·lació de vàries escultures fetes de materials reciclables en diferents indrets de la perifèria del poble creant una constel·lació de punts entre aquests llocs que formen part de la nostra quotidianitat.

Oriol Freixa aka Uri Green amb un mural dissenyat conjuntament amb dos estudiants de Belles Arts de Llorenç (Joaquim Sicart i Gemma Fontanals) i realitzat a una paret de la rambla del poble amb la participació de la gent. I Les venes del Penedès una Instal·lació en un element identitari i essencial d’aquesta terra entenent la vinya com la sang que corre per les venes del Penedès.

Zoe Balasch amb El cos col·lectiu una peça de dansa-performance acompanyada de la música en viu del violoncelista llorencenc Valentí Vall que oferia retornar la mirada envers al paisatge vitivinícola símbol identitari del territori penedesenc establint un diàleg amb la terra, els ceps i l’entorn immediat.

I Arturo Lacal amb una peça de gran format fruit d’un experiment plàstic cooperatiu, basat en processos creatius col·lectius i la recerca de diferents formes de treballar els materials sorgida dels participants del taller realitzat a l’Escola Les Cometes. I Pells una instal·lació de pells tèxtils que es van instal.lar en forma de presències suspeses creant un diàleg immòbil per entre les quals el públic podia caminar.

280

Artistes participants:

Toni Cots (investigador i creador escènic)www.cra-p.org

Diana Gadish (ballarina, coreògrafa i clown)www.dianagadish.com

Víctor Turull (artista sonor)www.victorturull.org

Jaume Muntsant aka Nigul (artista sonor i dj)www.nigul.bandcamp.com

Esther Freixa (actriu i creadora escènica)www.estherfreixa.com

Pei Hwee Tan i Francesc Torrent - La Vella Fam (performers)www.lavellafam.wordpress.com

Jorge Horno (performer i artista plàstic)

Oriol Freixa aka Uri Green (artista multidisciplinari)www.urigreen.es

Zoe Balasch (ballarina, investigadora i creadora escènica)www.zoebalasch.wordpress.com

Arturo Lacal (artista plàstic)

Fotografies fetes per Lourdes Ràfols, Joaquim Sicart, Arturo Lacal i Esther Freixa.

281

Residències Artístiques 2012

Lisa A. Krivitzky Elaine Defibaugh

Naoko Yasue

Julie LaurinOreen CohenCole Stenberg

Lourdes Guillén iNoemí Navarro

Alexander Kudriavchenko

Martinho CostaIrene Cortés i

Magnus AronsonSamantha Simmons

Claire Le Clézio iZoe Balasch

Alexander Zaklynsky

282

Lisa A. Krivitzky | Naoko Yasue | Elaine Defibaugh

Entre els mesos d’abril i juny l’artista australiana Lisa A. Krivitzky, Naoko Yasue del Japó i Elaine Defibaugh dels Estats Units van ser seleccionades per formar part de la primera residència del CeRCCa 2012.

Lisa, Naoko i Elaine van desenvolupar projectes artístics inspirats en diferents aspectes de la vida quotidiana del poble utilitzant la pintura i el treball amb vidre. Les obres resultants d’aquesta residència van formar part d’una exposició col·lectiva a l’Espai d’Art Les Quintanes.

283

AIR 2012AIR 2012

Lisa A. Krivitzky www.lisakrivitsky.com

Lisa A. Krivitzky és una artista resident a Melbourn que utilitza diferents tècniques artístiques, principalment fotogràfiques i de treball amb vidre, per desenvolupar el seu impuls artístic. La Lisa es va graduar en Belles Arts, especialitat en vidre, a la Universitat Monash el 2009. Va obtenir el premi Glass Plus Gallery Award amb el treball de final de carrera.

Projecte

Durant la residència al CeRCCa, la Lisa va desenvolupar un projecte que s’articulava a partir de diferents tradicions i rituals locals. Utilitzant l’abstracció com a tècnica principal, es va focalitzar en els diferents usos de la ruda, una planta medicinal que ha format part, també, de la història oculta de Catalunya. Des de temps remots, es diu que la ruda s’utilitzava en rituals màgics per a fer ungüents i bruixeria. Inspirant-se en aquesta tradició, la Lisa ens proposa una instal·lació composta de diferents imatges creades a partir de panells de vidre amb l’ús de la tècnica del fusing.

Aquest projecte no hauria estat possible sense el suport i la col·laboració de l’artista local Josep Sadurní.

284

Naoko Yasue www.flickr.com/photos/whokilledbanbi

Naoko Yasue és una artista Japonesa nascuda a Osaka el 1979. La Naoko és una artista autodidacta. La seva obra ha format part de diferents exposicions a C.R.E.T.A. Roma (Roma), WhiteBOX (Múnic) i Caso (Osaka).

Projecte

Les pintures a l’oli de Naoko Yassue s’inspiren en la reflexió sobre la vida quotidiana de l’artista. A mode de diari personal, l’artista japonesa juxtaposa capes de pintura, textures i colors. El resultat és una composició eclèctica que combina text, figures i línies, amb què ens introdueix a la particular interpretació de les experiències de l’artista durant la seva residència al CeRCCa.

Elaine Defibaugh www.elainedefibaugh.com

L’artista dels Estats Units Elaine Defibaugh ha estat premiada amb la prestigiosa beca Pollock-Krasner Individual Artist Grant el 2011 i el 2013. La seva obra ha format part de diferents exposicions individuals tant a Nova York i a Miami com a l’estranger, i forma part de diferents col·lecions tals com la del Whitney Gallery al Buffalo Bill Historical Center, al Butler Institute of American Art, l’Elizabeth Collection, SUNY Brockport, RIT, i a la col·lecció de Kathryn and Dan Mikesell. L’Elaine també ha estat seleccionada per formar part de diferents residències.

Projecte

L’obra d’Elaine Defibaugh transporta l’espectador a un paisatge multicolor compost per diferents capes creades a partir del joc entre llum i ombres. Les teles gegants són la porta d’entrada a un món de formes dramàtiques creades mitjançant un collage inesperat fruit de l’ús de pintura fluorescent i teles d’estampats kitch, que recobren significat a partir de l’acte performàtic més propi d’una muralista abstracta que d’una pintora tradicional. L’acte de pintar esdevé, doncs, performace, un ball on el diàleg entre el cos de l’artista, la seva mirada original i l’energia intuïtiva es transformen en composicions que vacil·len entre la tranquil·litat i el caos. És una acció que té més de ritual de transformació màgica que d’ús metòdic de la línia, el color i la prespectiva.

El procés creatiu de l’artista comença a partir de l’observació tranquil·la del moviment de les fulles dels arbres. Aquest procés meditatiu es transforma en un llenguatge propi on es dibuxen els reflexos de les ombres directament sobre la tela. Un cop a l’estudi, la gran tela es penja a la paret. És llavors quan comença l’ús de les ombres com a metàfora per crear una nova cosmologia on hi ha la balança entre veritat i il·lusió. Aquesta balança precària continua desenvolupant-se a partir de l’ús d’una llum fluorescent que apunta directament a la superfície. Arriba el moment culminant de la creació en què la intercanviabilitat del que creiem real i el que sembla il·lusori pren forma. En el moment més propici, l’artista tanca les persianes del seu estudi i deixa l’espai completament a les fosques, buit. Tot desapareix fins que l’artista encén el llum fluorescent, la composició explota de nou, totalment transformada, és la mateixa però ens resulta totalment diferent.

286

Julie Laurin | Oreen Cohen | Cole Sternberg | Lourdes Guillén i

Noemí NavarroDurant els mesos de juliol i agost del 2012, el CeRCCa va recuperar Cal Marçal. Cal Marçal és un espai únic d’alt valor històric i simbòlic. Inaugurat el 1917, Cal Marçal va funcionar primer com a cafè, sala de ball i cinema. Unes dècades després es va convertir en una escola improvisada, una fàbrica de joguets, caixes de música i làmpades, i finalment es va utilitzar com a botiga i santuari d’ocells i rèptils exòtics. Cal Marçal ha estat tancat durant més de 30 anys, i ha estat només gràcies a l’esforç de la família Fontanals i del CeRCCa que ha tornat a ser accessible a tothom. Aquest especial esdveniment va tenir lloc durant la Festa Major de LLorenç del Penedès, que se celebra cada any entre el 9 i el 13 d’agost.

Des dels orígens, Cal Marçal va ser un espai que va transgredir les normes establertes amb la introducció de noves formes de creativitat i entreteniment tals com els balls amb orquestra i el cinema. La naturalesa innovadora de Cal Marçal es va voler recuperar en motiu de la reobertura, on es van presentar un documental i tres instal·lacions artístiques inspirades en la història de l’espai.

El documental tractava la història de Cal Marçal. Creat per Lourdes Guillén i Noemí Navarro, el projecte va inloure la recuperació d’objectes i fotografies històriques, entrevistes a la gent gran del poble que havien format part activa de l’antic cinema, i un arbre de família dels propietaris.

Els projectes desenvolupats per Julie Laurin, Oreen Cohen i Cole Sternberg es van inspirar en la reinterpretació dels objectes que van marcar la història de Cal Marçal: cadires, joguets, caixes de música i gàbies d’ocells.

L’exposició a Cal Marçal Cadires, Joguets, Ocells, Memòries va ser una oportunitat única per a la gent del poble per redescobrir aquest espai tancat al públic durant més de 30 anys.

287

AIR 2012AIR 2012

Julie Laurin www.julielaurinsculpteur.blogspot.com

Nascuda a Montreal el 1985. Julie Laurin és un artista multidisciplinària que basa la seva creació en l’escultura, la instal·lació i la performance. Va completar els estudis en Belles Arts per la Conordia University el 2011 i des de llavors ha exposat tant al Canadà com a l’estranger i ha format part de diferents col·lectius amb el treball amb vídeo, performace i intervencions en l’espai públic.

Projecte: ‘Les Cendres’

Per al seu projecte a Cal Marçal Julie Laurin va adoptar les cadires velles de l’antic cinema i sala de ball com a matèria prima. Per a la Julie les cadires eren el testimoni de les llargues hores de feina al camp i les hores d’esbarjo i divertiment dels homes i les dones del poble. Així com dels confictes i els diàlegs esatblerts entre els diferents membres de la comunitat. Va utilizar l’escultura, la fotografia, el vídeo i la performance. L’objectiu de la Julie era fer un homenatge a tots aquests homes i dones.

‘L’alliberament de les cendres’

L’alliberament de les cendres va ser una performance participativa organitzada per Julie Laurin i el CeRCCa en col·laboració amb els habitants del poble de Llorenç del Penedès. L’ús creatiu de les cadires de l’antic cinema de Llorenç del Penedès estava impregnat de significat. L’artista, convertint-se en la mà del temps, va voler accelerar el deteriorament natural de la cadira, i amb l’ajut de paper de polir va anar desgastant la cadira dia rere dia. La pols resultant del treball pacient de l’artista es va guardar meticulosament ja que la pols era la materialització del pas del temps i de les experiències viscudes tots aquells anys. La pols, repositòria d’una vida pretèria al poble, testimoni de la feina i del temps lliure dels homes i les dones de la vila, havia de romandre a Llorenç. En memòria del compromís religiós del poble i de la importància de la cultura del vi es va celebrar una cerimònia a les vinyes per alliberar les cendres de la cadira.

288

Oreen Cohen www.oreencohen.com

L’Oreen actualment està estudiant a la Carnegie Mellon University a Pittsburgh (E.U.A). Durant els últims anys ha participat en diferents exposicions individuals a Area 405 (Baltimore) i a la Transformer Gallery (Washington), així com en exposicions col·lectives arreu del país. Oreen també ha estat seleccionada per formar part de diferents residències tant als E.U.A com a l’estranger, i el 2011 va ser guardonada amb el New York Foundation for the Arts Sculpture Fellowship.

Projecte: ‘The White Elephant that Dragged Spain into the Red’

El treball de l’Oreen Cohen es basa en escultura, instal·lació i intervencions en l’espai públic on investiga el potencial de l’artista i de l’espai. La seva obra té com a ethos la següent pregunta : com l’art pot contribuir a crear un sentit d’identitat local en el marc d’un entorn construït que canvia permanentment?

La seva instal·lació a Cal Marçal tenia l’objectiu de transportar l’espectador al 1950 quan Cal Marçal, després de ser tancat pels franquistes, es va convertir en una fàbrica de joguines i caixes de música de fusta. La seva instal·lació The White Elephant that Dragged Spain into the Red es va fer amb restes de maquinària, làmpades, joguets, caixes de música i rajoles trobades al cinema, per tal de crear un mapa subjectiu del poble.

L’Oreen també va estar treballant amb el paisatge i va fer una performance utilitzant la terra vermella d’un camp d’oliveres abandonat. A White Wash (Netejant el blanc) l’artista va preparar el terra per tal de poder-lo enrajolar amb rajoles blanques, i un cop va tenir la supercfície apunt es va dedicar a netejar les rajoles amb fang. En una altra performance que va anomenar Pedra Seca, l’artista va anar movent grans pedres, de forma continuada i sense descans, a través d’un camp per tal de recrear el procés laboriós de creació de les barraques i els marges amb la tècnica de la pedra seca. El vídeo de les dues performances es va exhibir posteriorment a l’International Film Festival de Camaguey, a Cuba.

289

AIR 2012AIR 2012

Cole Sternberg

Cole Stenberg és un artista visual de Califòrnia. Ha estudiat a Villanova University and the American University, Washington College of Law. El seu treball ha estat exposat en diferents exposicions arreu del món. Cole utilitza la pintura com a principal mitjà d’expressió, i ho combina amb la fotografia, l’escultura, la instal·lació i el vídeo. L’obra d’Stenberg s’ha focalitzat en diversos temes socials, des de diferents problemes referents als Drets Humans i la relació amb la llei internacional, com també en temes mediambientals. La seva obra tendeix a ser subtil i subversiva amb la combinació de poesia i enunciats polítics.

Projecte: ‘Atrapat en un moment’

Per al seu projecte al CeRCCa, Cole Stenberg ens transporta al 1990 quan Cal Marçal, utilitzat com a magatzem, es convertiex en la casa d’una pintoresca col·lecció d’ocells i rèptils. A l’escenari, darrere les cortines, els visitants de l’exposició es trobaven confrontats amb un espai fosc que combinava pintura, llum i el so d’ocells reals, i així es creava un paisatge visual i sonor misteriós. Aquest espai amagat es convertia en una catedral dels sentits que combinava un laberint de velles gàbies pintades d’or, la projecció d’un cel empresonat i el cant alliberador però també claustrofòbic dels ocells.

Atrapat en un moment reflexiona sobre els conceptes d’empresonament i llibertat. L’artista dóna protagonisme a les elegants i velles gàbies amagades darrere les cortines de l’antic cinema de Cal Marçal; amb aquesta metàfora, Cole va voler expressar tant la sensació a vegades sufocant de viure en un petit poble de l’interior de Catalunya, com la impossibilitat de dur a terme l’anomenat somni americà a la seva ciutat natal de Los Angeles. Tot i que el poble i Cal Marçal són espais de gran bellesa, les limitacions que a vegades suposa la religió i els efectes de la crisi econòmica, transformen aquest espai en un entorn de mancança. A Los Angeles, la mancança es veu reflectida en la pobresa i la brutícia dels carrers, així com en la descarada diferència entre rics i pobres, i en el fet que la gent enfeinada viu sense tenir moments de contemplació sanadora.

La instal·lació esdevé, doncs, una crítica a aquesta societat i un crit a la llibertat veritable. Les abstraccions en or, simbolitzades per les pintures de Cole, són un símbol de la societat contemporània que segueix una felicitat

www.colesternberg.com

290

que depèn de l’estatus econòmic. Les gàbies simbolitzaven el poble, de gran bellesa, admirables però d’alguna manera fora de lloc, amb formes antiquades.

La llibertat arriba quan el visitant es troba amb els canaris volant dins de les grans gàbies, que contrasten amb les altres gàbies obertes on es reprodueix el cant dels ocells, ara lliures, mitjançant una grabació.

291

AIR 2012AIR 2012

Lourdes Guillén i Noemí Navarro

Noemí Navarro Herrero neix a Tortosa l’any 1988. És llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB), té un màster oficial d’Estudis Avançats en Història de l’Art (UB), i actualment cursa el màster de Gestió Cultural per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Professionalment ha col·laborat amb la casa de subhastes Balclis Barcelona, i ara forma part del Taller d’Art Cinta Dalmau i de la secció de cultura del Diari de L’Ebre de Tortosa.

Lourdes Guillén Viñas és nascuda a Llorenç del Penedès el 1988. És llicenciada en Història de l’Art per la UB, té un màster oficial d’Estudis Avançats en Història de l’Art per la UB, i ara està cursant el màster de Gestió cultural per la UOC. Professionalment ha treballat a l’Auditori Pau Casals, ha estat col·laboradora a la Galeria Trama i al departament artístic de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). En l’actualitat està treballant al CaixaFòrum de Tarragona.

Projecte

El documental és fruit d’un treball d’investigació històrica realitzat per Noemí Navarro i Lourdes Guillén, sobre el cinema i el cafè de Cal Marçal, un lloc molt concorregut en els inicis del segle XX a Llorenç del Penedès. La població llorencenca en aquell temps estava dividida en tres centres d’oci: el Centre Moral i d’Acció catòlica, La Cumprativa i Cal Marçal; en aquest últim hi freqüentava un sector de caire polític més liberal. Aquest documental recull un seguit d’entrevistes a diferents persones que han format part de la història d’aquest antic cinema i que ens relaten anècdotes i vivències que han estat silenciades durant molt temps. El projecte també inclou un arbre genealògic de la família Marçal i la recuperació d’objectes i fotografies antigues que mantenen una relació amb la història d’aquest cinema; es recupera, per tant, un patrimoni cultural del municipi.

292

Martinho Costa | Samantha Simmons | Irene Cortés i Magnus Aronson

Entre l’agost i l’octubre Martino Costa de Portugal, Samantha Simons dels E.U.A, Irene Cortés del Canadà, i Magnus Aronson de Suècia van ser seleccionats per formar part de la residència d’estiu del CeRCCa del 2012.

Al final de la residència, Martino Costa i Irene Cortés van fer una xerrada per presentar els seus projectes. La Irene i el Magnus van desenvolupar un taller al Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) El Forn de la Calç com a part del seu projecte de vídeo. D’altra banda, Samantha Simmons va coordinar un taller amb els nens de l’escola pública Les Cometes de Llorenç del Penedès.

Els projectes desenvolupats durant aquesta residència no haurien estat possibles sense el suport dels professors de l’Escola Pública Les Cometes i de Gerard Jené Ventura, que va facilitar les trobades i entrevistes amb diferents experts en la tècnica de Pedra Seca del Baix Penedès. També va ser essencial el suport de la Roser i el Joan del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) El Forn de la Calç.

293

AIR 2012AIR 2012

Martinho Costa www.martinho-costa.blogspot.com

Martinho Costa va néixer a Fatima, Portugal, el 1977. Actualment viu i treballa a Lisboa. Es va graduar en Arts Visulas en l’especialitat de pintura per la facultat de Belles Arts de Lisboa el 2002. El 2003 va completar el màster en Teoria y Prática de las Artes Plásticas Contemporáneas a la Universidad Complutense de Madrid. El 2006 va ser guardonat amb el premi Fidelidade de Culturgest, i ha participat en diverses exposicions a Portugal, Madeira i Espanya. Actualment està desenvolupant el projecte Pinturas ao Ar Livre.

Projecte

Pinturas ao Ar Livre o Pintures a L’Aire Lliure consta d’intervencions directes en espais naturals. Martinho va començar a desenvolupar aquesta idea per tal de donar resposta a la seva pràctica quotidiana com a pintor. Immediatament es va adonar del potencial d’aquesta pràctica amb la qual deixava un traç pictòric als diferents llocs que visitava. La naturalesa, amb les seves formes i els diferents suports que proporciona emergeix com una oportunitat per donar fluïdesa a la seva pràctica artística, no tant a partir de la lògica de la provocació pel fet d’exhibir-se en espais convencionals com ara museus i galeries, sinó com a resposta a l’entorn urbà i natural de l’artista. Una pedra, una paret, una fulla, un tros de ferro o una patata han esdevingut superfícies escollides per activar imatges tretes d’internet, fotogrames de diferents films o reproduccions artístiques que expliquen la història de l’art.

Al CeRCCa, Martinho va desenvolupar una sèrie d’intervencions sobre la memòria de la Guerra Civil Espanyola, i va posar el focus en la Resistència comunista i anarquista. Per aquest projecte va utilitzar com a font única de recursos visuals el documental The Spanish Earth dirigit per Joris Ivens el 1937 i escrit per Ernest Hemingway i John Dos Passos. Les imatges escollides van ser pintades en rajoles trencades i instal·lades en diferents espais de l’entorn immediat del CeRCCa.

294

Irene Cortés i Magnus Aronson

Irene Cortés és una artista canadenca resident a Toronto. Com a autora de literatura infantil ha publicat a diferents països d’Àsia, i les seves obres de teatre han estat representades a Corea del Sud i a la Xina. El 2012, Cortés va estrenar la seva primera Òpera a la Nuit Blanche de Toronto, una peça de 5 hores de durada comissionada per Urban Space Gallery. Com a directora de cine i artista performance ha denenvolupat projectes a Spin Gallery (Toronto), Fundació Suñol (Barcelona), RufXXX (Seoul), Platoon Kunsthalle (Berlin) i Dieselverkstaden (Suècia). Actualment, la Irene està concentrada en una producció operística que inclou un film. La Irene utilitza el procés de producció com a excusa per construir estructures permanents que responen a la tradició constructora de cada regió, i hi introdueix infrastructures basades en l’energia renovable per tal de potenciar el desenvolupament comunitari. Cal destacar la construcció d’un decorat permanent que funciona com a planta solar a les Filipines.

Nascut a la ciutat sueca de Bora, el músic i director de cine Magnus Aronson viu actualment entre Estocolm i Londres. Juntament amb Anthony Bannwart, va fundar el projecte de vídeo art Tempography que s’ha exposat en diferentes galeries a Europa i Àsia. En col·laboració amb Laurin Federlein va escriure el guió per al film experimental Build a Ship, Sail to Sadness. Actualment està desenvolupant un projecte fílmic anomenat Eurogirl, l’estrena del qual està prevista el 2015

Projecte: Pensant Utopia – Creant Cultures Sostenibles

Durant la seva residència al CeRCCa, Irene Cortés i Magnus Aronson van treballar en un projecte d’investigació basat en les possibilitats de desenvolupar decorats permanents per al film Nowhere Here Now. Nowhere Here Now és un film de ciència ficció que passa a TRON-O, una utopia ecològica on tots els nens misteriosament romanen adormits. El film segueix la mare de l’únic nen que està despert. Quan el seu fill desapareix de sobte, comença l’aventura en busca del fill perdut, un periple que la portarà a descobrir les arrels dels sofriments de TRON-O.

www.nowhereherenow.comwww.aronson-aminoff.com

295

AIR 2012AIR 2012

L’objectiu de la Irene Cortés i el Magnus Aronson era investigar les possibilitats de crear decorats permanents basats en la restauració de les barraques abandonades de Pedra Seca, mitjançant l’ús de panells solars que les convertirien en espais útils per a la comunitat. El procés d’investigació va incloure entrevistes a propietaris de cellers, a experts en pedra seca i als coordinadors de la revista local El Marge, de la Bisbal del Penedès. Durant l’estada al CeRCCa també van fer un taller en col·laboració amb el CACIS Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de Calç.

296

Samantha Simmonswww.samanthajeannesimmons.com

Samatha Simmons és una artista dels Estas Units graduada en Belles Arts per la Pennsylvania Academy of Fine Arts. Ha exposat a Filadèlfia i a altres ciutats dels Estat Units. Actualment és professora a l’Art Studio Center a Nova York.

Projecte

Juntament amb l’equip del CeRCCa i amb el suport de Martinho Costa, la Samantha va organitzar un taller de pintura mural amb els alumnes de 5è de l’escola pública Les Cometes de Llorenç del Penedès.

Durant el primer dia del taller l’artista va fer una presentació de diferents moviments i artistes que treballen amb l’entorn natural. L’objectiu del taller era ensenyar als participants a treballar amb materials trobats a l’entorn. El participants van aprendre a treballar amb plomes, pinyes, branques, cendra i pedres, i amb la combinació de fang, guix i terra amb la pintura. El resultat van ser dos grans murals que van exposar a l’entrada de l’escola; Aquesta feina no hauria estat possible sense el suport de l’Escola pública Les Cometes i en Josep Coll de la granja de Cal Figueres.

Alexander Zaklynsky | Claire Le Clézio i Zoe Balasch

Durant els mesos d’octubre i novembre, el pintor i comissari resident a Reykjavik Alexander Zaklynsky i l’artista francesa Claire Le Clézio van ser seleccionats per formar part de l’última residència del CeRCCa 2012.

El projecte de l’Alexander va ser exposat al Others Festival a Torí, i a l’exposició individual al Newport Art Museum a Newport Rhode Island (E.U.A), el maig del 2013.

Mentre que el resultat de la col·laboració entre Claire Le Clézio i Zoe Balasch es va presentar al 4t Congrés D’Art i Paistage a Vilafranca del Penedès que va tenir lloc a Subirats; i a la Fira del Medi Ambient de St. Cugat de Sesgarrigues el 2013. Durant la residència, la Claire també va treballar en la peça de videoart Brume, que va ser seleccionada per formar part del festival OODAAQ, a França.

298

Alexander Zaklynsky

Alexander Zaklynsky és un artista nascut a Rhode Island als E.U.A graduat en Art i Disseny per la Rhode Island School of Design el 2000. La seva obra incorpora les experiències com a artista nòmada; utilitza tant la pintura i el vídeo com la reflexió teòrica sobre l’art i la presentació que se’n fa dins la cultura contemporània. Amb seu a Reykjavik, Alexander Zaklynsky funda la Lost Horse Gallery com un espai de promoció d’artistes locals i internacionals. El projecte es transforma en una companyia de producció, fabricació i disseny i passa a dir-se Lost Horse Ehf; s’expandeix internacionalment i esdevé l’iniciador de projectes a Islàndia, Xipre, Ucraïna, la República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Espanya i Itàlia.

Projecte

Les creacions d’Alexander Zaklynsky són exploracions meditatives de la prespectiva, el color i l’estructura. Com diu l’Alexander ‘El meu objectiu és construir experiències visuals que transportin l’observador a estats de reflexió i pausa.’ En les pintures, l’artista revela un collage de sensibilitats, amb l’ús de diferents capes de pintura i colors i formes per tal de crear un sentit de profunditat.

Durant la residència al CeRCCa, l’Alexander Zaklynsky va treballar en diferents pintures i performances amb vídeo que posteriorment es van presentar a l’Others Festival a Torí, i a l’exposició individual al Newport Art Museum a Newport Rhode Island (E.U.A), al Maig del 2013. També va estar treballant en el projecte Barcelona-Reykjavik. Durant la residència al CeRCCa va continuar amb el projecte posant en contacte artistes i comissaris de les dues ciutats a partir d’una sèrie de trobades amb Aloma Lafontana, Lua Coderch, Amanda Cuesta, entre d’altres.

www.losthorse.is www.retinaprojects.org www.zaklynsky.com

299

AIR 2012AIR 2012

Claire Le Cléziowww.clrleclezio.wordpress.com

Claire Le Clézio és una videoartista francesa que sovint treballa en format instal·lació. La seva obra s’emmarca en el que recentment ha estat conceptualitzat com a estètica relacional. Es va graduar per l’Escola de Belles Arts d’Angers al Juny del 2010 i va obtenir el seu DNAP amb una menció especial del jurat, i el DNSEP amb un reconeixement per al seu projecte. Actualment viu i treballa a Bordeus.

La Claire està interessada en la percepció sensorial de l’espai, així com en els processos de compartir l’acte creatiu amb l’audiència. Aspira a provocar els sentimens i les emocions de l’espectador a través de la creació d’experiències. A partir de la seva sensibilitat l’artista vol proposar històries per tal de generar un pensament crític. Mitjançant instal·lacions, videoprojeccions i performances intenta activar la reflexió sobre la memòria emotiva i la sensibilitat de l’artista i l’espectador. Aquest interès es desenvolupa com un diàleg entre l’audiència i ella mateixa. La Claire explora i desenvolupa la seva investigació participant en residències artístiques per tal d’aprofundir en el coneixement de l’art relacional i fer col·laboracions amb altres artistes i comissaris.

Projecte: ‘Brume…’ i ‘Geografies Emocionals’

Durant la residència al CeRCCa, la Claire va treballar en Brume un peça de vídeo on utilitzava el moviment de la imatge com a mitjà. A partir del moviment va deconstruir la imatge perquè adoptés un nou significat, una nova forma poètica que tingués significat només a partir de la interacció amb l’espectador. Brume va ser seleccionat per formar part del Festival OODAAQ 2012 a Rennes (França), un esdeveniment on s’explora el potencial poètic de les imatges.

Durant la residencia, la Claire també va desenvolupar el projecte Geografies Emocionals en col·laboració amb Zoe Balasch. Aquest treball es basava en la investigació artística i teòrica ‘ Transitory Landscapes’, un projecte que reflexiona sobre la connexió entre art, geografia i territori amb l’objectiu de crear nous discursos i experiències al voltant dels elements que conformen els paisatges contemporanis. Parlar sobre el paisatge és parlar sobre el territori i les percepcions que se’n té: allò material i el que és mesurable, la

300

subtilesa i el que és subjectiu. La investigació es basava en la representació dels valors intangibles del paisatge mitjançant una metodologia que combinava dansa i vídeo. La col·laboració entre la Claire i la Zoe va consistir en la creació d’una peça de vídeo i una performance a l’entorn del CeRCCa.

Geografies Emocionals es va mostrar al 4t Congrés d’Art i Paistage a Vilafranca del Penedès i Subirats, i a la Fira del Medi Ambient de St. Cugat de Sesgarrigues el 2013.

Residències Artístiques 2013

An VandeveldeIrina i Olga Ertakhanova

Marina Saura Irene Schaap Neja Tomšič

Monica SlavovChide AdahOrsi CsomaYuri Boyko

Sarah MeléndezMargaret Tali

Amany Mabrouk

302

Irina i Olga Ertakhanova | Marina Saura | Irene Schaap | An Vandevelde | Neja Tomšič

Per a la primera residència del CeRCCa 2013 es van seleccionar 5 artistes.

El col·lectiu ‘Eart’ format per Irina i Olga Ertakhanova, dues il·lustradordes provinents de la regió de Buratia a Rússia, van fer la il·lustració digital d’un llibre de contes ancestrals del Tibet. El projecte va ser presentat a Jiwar Creació i Societat on l’actor català Francesc Torrent es va encarregar de fer la interpretació teatral dels contes.

Durant la residència al CeRCCa, Marina Saura, gestora cultural catalana i coordinadora del projecte d’intercanvis culturals MUTIS, va desenvolupar una sèrie d’ entrevistes en vídeo a diferents col·lectius i institucions de l’escena performàtica de Barcelona. Aquestes entrevistes formaven part de la seva recerca de màster sobre l’ús d’internet com a eina creativa a l’escena de performance a Barcelona.

Irene Schaap, fotògrafa d’Holanda, va continuar el seu projecte documental sobre micro històries de la Guerra Civil Espanyola en el context de Llorenç del Penedès.

An Vandevelde, dramaturga i treballadora social de Bèlgica, va ser resident del CeRCCa durant dues setmanes i va treballar en un projecte de performances i acció social dirigit a un grup de nens immigrants de Brussel·les.

I Neja Tomšič, artista i investigadora d’Eslovènia i membre de MoTa Museum of Transitory Art, va continuar la pràctica com a poeta i il·lustradora, així com la feina d’edició del catàleg del projecte Artist Talk, i la recerca de doctorat sobre la producció i exhibició de documentals en el context de l’art contemporani.

303

AIR 2013

Irina i Olga Ertakhanova www.iraolyaert.blogspot.com

Eart és un col·lectiu format per Irina i Olga, dues germanes de la regió oriental de Buretia, a Rússia. Des del 2010 el co.llectiu és representat per la Khankhalaev Gallery de Moscou, i el seu treball ha estat exposat extensament incloent les Fires d’Art de Taipei i Miami. Les il·lustracions que varen crear per al llibre Zarhai van guanyar el premi ‘The best book for children of Buryatia’. La Irina i l’Olga treballen de manera interdisciplinària amb l’ús de tècniques digitals, arts visuals, artesania i ceràmica.

Projecte

Durant la residència al CeRCCa, la Irina i l’Olga van treballar en les il·lustracions dels Contes de Vetala.

Els Contes de Vetala són un recull d’històries ancestrals del Tibet i l’Índia que han passat de generació en generació des de temps immemorials. El contingut de la història, que inclou múltiples històries secundàries, varia segons qui l’explica, però normalment inclou el personatge d’un rei ferotge i un jove aventurer que tragina el cadàver d’en Vetala.

En el folklore hindú, Vetala és un esperit que ronda pels cementiris i habita cadàvers. Normalment és vist com una força demoníaca que porta mala sort als humans. De totes maneres, tot i ser portador de grans desastres, també és el guardià de ciutats i pobles. Vetala és un esperit que no respon a les lleis convencionals del temps i l’espai, i té un coneixement excepcional del passat, el present i el futur i, per tant, és un expert en la psique humana.

La Irina i l’Olga varen presentar els Contes de Vetala a la Residència Artística Jiwar Creació i Societat de Barcelona. L’actor català Francesc Torrent en va fer una interpretació teatral davant la mirada atenta d’un nombrós grup de nens i nenes, pares i mares.

304

Marina Saura www.mutis.cat

Marina Saura ha estat treballant per a diferents companyies de teatre a Londres on també va cursar els estudis de màster a la London South Bank University. És coordinadora de MUTIS, un projecte iniciat el 2012 amb l’objectiu de crear una plataforma participativa de col·laboració entre les comunitats de l’escena performàtica de Londres i Barcelona. L’objectiu de MUTIS és crear un canal de comunicació per tal de promoure accions culturals relacionades amb l’art de la performance a Barcelona i a Londres. A més a més, el projecte neix amb l’objectiu d’apropar artistes, companyies, espais i festivals de les dues ciutats, per esdevenir una plataforma de recursos per a la promoció, investigació i difusió de projectes relacionats amb l’art de la performance i internet.

Projecte

Com a resident al CeRCCa, la Marina va investigar l’ús d’internet com a eina creativa dins de l’escena performàtica de Barcelona. La investigació es fonamentava en l’estudi teòric i el treball de camp a partir d’entrevistes a diferents artistes, comissaris i gestors culturals involucrats en projectes on l’internet esdevé una eina clau per crear la performance. El projecte ha estat presentat com a part de la seva tesi del màster en Critical Arts Management a la London South Bank University, el maig del 2014.

305

AIR 2013

Irene Schaap

Irene Schaap és una artista visual d’Holanda. Treballa amb la pintura, l’escultura i la instal·lació. Tanmateix, durant els últims anys s’ha aproximat a la fotografia i el documental, tècniques artístiques que s’adapten millor al seu interès de documentar la vida quotidiana i la memòria històrica. El seu projecte més recent, Silencio, prenia com a punt de partida la trajectòria de Herman Scheerboom, l’últim brigadista holandès supervivent que va lluitar durant la Guerra Civil per la causa republicana. Silencio és un projecte de recerca de tres anys que començà amb un procés d’investigació arxivística a les principals institucions especialitzades en el tema a Holanda i a Espanya. Per a la investigació, la Irene també va entrevistar gent gran que va lluitar a la Guerra, i va fer un seguiment dels diferents llocs on Herman Scheerboom va ser enviat durant l’estada a Espanya. La part documental del projecte inclou fotografies, entrevistes i textos que han estat exposats en diferents institucions a Holanda i actualment formen part de l’arxiu de la Universitat d’Amsterdam.

Projecte

L’objectiu de la residència de la Irene era continuar la investigació sobre les memòries de la Guerra Civil Espanyola; Aquest cop no es basava en la història del brigadista Herman Scheerboom, sinó en les conseqüències de la Guerra en l’esfera quotidiana i les microhistòries que podien recordar els habitants de Llorenç del Penedès, amb una atenció especial en l’experiència del conflicte de les dones. Amb aquest objectiu i amb el suport del CeRCCa, la Irene va entrevistar Jaume Catà de Ca l’Angelina, que va ser forçat a formar part de la Guerra en el bàndol republicà; i Paquita Ferrer de Cal Ploraire, testimoni de les precarietats de la vida quotidiana a Llorenç del Penedès durant i després de la Guerra. Les seves històries es van complementar amb les de la gent gran que participen al Grup de Memòria de Llorenç, organitzat per l’Ajuntament. Durant la residència, també va entrevistar els historiadors locals Marta Coll i Marc Morales, així com Ramon Arnabat, president del Centre d’Estudis Penedesencs; i Queralt Soler, doctora del departament d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. La combinació dels diferents punts de vista - les experiències i memòries de la Guerra Civil dels més grans, i com aquests fets han estat silenciats de la nostra memòria col·lectiva, tal com explicaren les generacions més joves - es va desenvolupar en un documental per tal de redescobrir el que ha estat silenciat, voluntàriament o no, durant massa temps.

306

An Vandevelde www.endewolf.be An Vandevelde és una dramaturga i treballadora social de Brussel·les. Està interessada en el diàleg entre teatre i activisme. És cofundadora d’un grup de teatre que investiga la relació entre l’individu, la ciutat i la vida quotidiana. Dóna suport a diferents iniciatives dels ciutadans de Brussel·les amb projectes com Blok, una obra de teatre amb adolescents marroquins que reflexiona sobre les seves experiències a la ciutat; Children’s Choice Awards, un projecte amb nens de 10 anys que esdevenen crítics d’obres de teatre per a adults; i Ergens Hier, un projecte sobre els somnis que tenen un grup de nens d’onze anys per al seu barri. El 2009, An va fundar Endewolf, la seva companyia de teatre per a nens. Actualment, la companyia està treballant en Greda, la seva tercera peça teatral. El 2012, juntament amb l’artista visual Sara Vanderzande crea Veld en Zand, un projecte basat en instal·lacions i performances que tenen una influència directa en el públic i l’espai urbà.

Projecte

Durant la residència al CeRCCa, An Vandevelde va estar treballant en dues obres. The Wolf of Fame, una obra per a nens que és una reflexió sobre la diferència entre ser famós i ser creatiu. I una segona obra, encara sense títol, dirigida a un públic adult i basada en Madame de Sade. En aquesta obra cinc dones reflexionen sobre la seva expèriencia vital al voltant del Marquès de Sade. S’hi fa una reflexió sobre els rols que tradicionalment han estat imposats a la dona : esposa, amant, prostituta i mare.

307

AIR 2013

Neja Tomšič www.ne-ja.tumblr.com

Neja Tomšič és una artista visual i escriptora de Ljubljana (Eslovenia). Des que es va graduar en Pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Ljuljana, ha format part de diferents exposicions indviduals i col.lectives, i ha presentat performances al seu país i a l’estranger. També ha publicat tant poesia com prosa. Actualment està fent una recerca doctoral al Departament de Filoso-fia i Teoria de les Cultures Visuals a la University of Primorska. La recerca es basa en l’estudi del cinema documental i pràctiques relacionades en el context de l’ art contemporani.

Des del 2006, la Neja és cofundadora de MoTA – Museum of Transitory Art -, un espai de recerca i producció dedicat a l’ ‘Art Transitori’.

Projecte

Durant la residència, la Neja Tomšič va continuar amb el treball de recerca doctoral basat en l’estudi de l’exposició de documentals en galeries durant els últims deu anys i l’anomenat gir documental en l’art contemporani. La seva recerca té com a objectiu donar resposta a les següents preguntes: Quins elements diferencien els documentals artístics d’altres formes de vídeo art? Quina és la posició de l’autor en un documental? És el narrador, el comentarista, l’intèrpret? I com es posiciona en els contextos sòciopolitics que s’analitzen al documental?

A banda del seu projecte doctoral, la Neja també va estar editant Outerviews, la publicació final del projecte ArtistTalk, un projecte que ella mateixa coordina com a part de MoTA. ArtistTalk és un projecte desenvolupat conjuntament amb CIANT (Praga) i WRO (Wroclaw). L’objectiu era crear una plataforma on line amb entrevistes a diferents artistes; i culmina amb la publicació Outerviews, una col·lecció de 17 entrevistes a artistes seleccionats de l’arxiu ArtistTalk. El llibre presenta persones actives en camps artístics que suposen un repte a la concepció tradicional de l’art. Hi trobem entrevistes a Zbig Rybczyński, Eyal Sivan, Harun Farocki, Piotr Krajewski, Jorge Rodriguez Gerada, Arjan Pregl, Societe Realiste, Zimoun, Lilibeth Cuenca Rasmussen, Emptyset, Plaid, Burnt Friedman, Julian Oliver, Roy Ascott, Joe Davis, Ion Sorvin – N55 i Biennale de París.

308

Monica Slavov | Chide Adah | Orsi Csoma | Yuri Boyko

Durant els mesos de juliol i agost, els fotògrafs dels Estats Units Monica Slavov i Yuri Boyko, l’arquitecta i urbanista de Nigèria Chide Adah, i l’artista tèxtil d’Hongia Orsi Csoma varen ser seleccionats per formar part del programa de residències del CeRCCa.

Durant la residència, Monica Slavov va treballar en dos projectes a partir de l’ús de la fotografia analògica i digital, vídeo, i performance tant al seu estudi com a l’espai públic. El denoiminador comú de la seva obra va ser el de reflexionar de forma autobiogràfica sobre la identitat i el que significa ser artista.

Chide Adah va continuar amb el treball de recerca The Urban Built Environment and Sustainable Social Practices. Durant la residència va fer diverses entrevistes i va participar en diferents tallers de la Barcelona Design Week.

Osci Csoma va estar desenvolupant el disseny d’una col·lecció de fulards i mocadors inspirant-se en el paisatge del Penedès, i va col·laborar amb el dissenyador local Pau Batlle.

I Yuri Boyko va treballar en un projecte basat en els símbols que donen forma a la identitat de Catalunya. Va posar el focus en el significat de ‘La Senyera’ a partir de l’estudi de diferents espais simbòlics i situacions quotidianes.

309

AIR 2013

Monica Slavov www.monicatolia.weebly.com

Monica Slavov, amb pseudònim Monica Tolia, és una artista dels Estats Units. Durant els últims 6 anys ha viscut a Londres, Bangkok i Viena. Després de la residència al CeRCCa s’ha establert a Barcelona. Com a resultat de la seva trajectòria nòmada, les experiències i observacions, el tema de la identitat ha esdevingut clau en el seu treball. El treball artístic de Monica Tolia oscil·la entre la recerca de la seva pròpia identitat, la investigació sobre el que significa ser artista, i les implicacions culturals i polítiques dels fenòmens identitaris; treballa des d’una perspectiva interna i externa. Monica Tolia és una artista versàtil i utilitza un mètode interdisciplinari que combina fotografia analògica i digital, vídeo, maquetació, collage i dibuix.

Projecte

Durant la residència al CeRCCa, Monica Tolia es va concentrar en l’estudi de la identitat a partir d’experiències passades. Amb una aproximació documental, Monica utilitza el seu cos com a representació de la seva història personal. A Confesions utilitza la idea del tatuatge per representar aquesta història. El tatuatge és una tècnica que es va descobrir untant tinta a les ferides. L’artista va utilitzar la història del seu cos redescobrint ferides obertes del passat, transportant-les a la superfície i materialitzant-les en tatuatges site specific.

A Contact, l’artista va utilitzar l’estètica dels negatius fotogràfics. Utilitzava els negatius fotogràfics de 35mm corresponents a un rotlle com un calendari que mostrava els 30 dies del mes. Va repetir aquest sistema per a tots els mesos de l’any. Amb Contact, l’artista reflexiona sobre el pas del temps i les conseqüències d’aquest transcórrer sobre un mateix. Segons l’artista, és en l’etapa adulta quan s’assoleix la connexió entre temps i cos, a partir d’aquí, el temps continua passant mentre el cos experiencia un procés lent de deterioració. L’obra es compon de diferents imatges de l’artista que col·loca en cada mes de l’any. En el primer mes apareix vestida, però a mesura que anem observant veiem que a cada mes es desprèn d’una peça de roba; aquesta acció la transporta a l’estat més vulnerable de l’ésser humà, la nuesa; per l’artista representa l’expressió de la desil·lusió respecte el pas inexorable del temps i les conseqüències que té en el seu cos.

310

Chide Adah

Chide Adah és llicenciada en Arquitectura per la Universitat de Jos a Nigèria. La seva recerca es focalitza en l’entorn construït i les conseqüències d’aquesta activitat humana en la vida quotidiana de les persones.

Projecte

Durant la residència, la Chide va fer una recerca sobre el context urbà de Llorenç del Penedès i les causes i conseqüències del boom urbanístic, fenomen que va desembocar en una de les crisis més devastadores de la història recent del país. The Urban Built Environment and Sustainable Social Practices (El Paisatge Construït i les Pràctiques Socials Sostenibles) és un treball de recerca desenvolupat a partir de la metodologia qualitativa, la recerca teòrica, i entrevistes; el camp de treball van ser Llorenç del Penedès i Barcelona, i les entrevistes es van fer a diferents personalitats relacionades amb l’àrea d’estudi. En el procés d’investigació va ser clau l’ajuda i I’experiència de Pau Batlle, urbanista que va formar part de l’equip d’arquitectes de les infrastructures dels Jocs Olímpics i el barri technologic del 22@.

Durant la residència al CeRCCa, la Chide també va participar en un taller sobre sostenibilitat i intervencions en l’espai públic que formava part del programa d’activitats del Festival del Disseny de Barcelona 2013.

311

AIR 2013

Orsi Csoma www.behance.net/orsicsoma

Orsi Csoma és una dissenyadora d’Hongria on va estudiar estètica de l’art i disseny tèxtil. Ha viscut a Nova York i a Como (Itàlia), on va treballar en diferents estudis de disseny. Actualment treballa com dissenyadora tèxtil independent entre Barcelona i Budapest.

Projecte

‘Des de feia força temps tenia en ment fer una col·lecció de mocadors de seda. Els mocadors són una peça de roba personal en què es combinen diverses tècniques artístiques en un material quotidià. La relació entre pintura i funcionalitat m’atreu enormement. Partint del meu interès per la música, vaig decidir que el ritme seria el leit motive de la nova col·lecció.

La residència al CeRCCa em va donar l’oportunitat d’utilitzar el paisatge del Penedès com a referència visual. Estava interessada en la repetició i I’originalitat, dos fenòmens freqüents en la natura. Llocs, habitats i gent reapareixen constantment en les nostres vides. El que trobava interessant era observar com es formen aquests models de repetició. Durant la residència vaig fer una gran quantitat d’esbossos i aquarel·les que em portaren a crear una petita col·lecció de 5 peces inspirades en l’entorn. Em va fascinar la coreografia dels grups. Per exemple, una de les peces es va desenvolupar a partir dels esbossos resultants de captar el moviment d’un grup d’ovelles negres, o un altre es va fonamentar en les formes de les vinyes. Durant la meva estada vaig tenir el plaer de conèixer en Pau Batlle, dissenyador i arquitecte, que junt amb l’equip del CeRCCa i els altres residents va ser fonamental a l’hora de desenvolupar el projecte.’

312

Yuri Boyko www.yuriboyko.com

Yuri Boyko és un fotògraf d’origen ucraïnès que viu a San Francisco. La seva pràctica artística es basa en l’interès a deconstruir els diferents aspectes que conformen la identitat. Per a la investigació de la identitat, es fixa tant en el desenvolupament de la personalitat específica d’un individu, com en el rol social que agafa en el context d’una comunitat. Dos dels seus projectes més celebrats són Constructivism: ‘A Man and A Woman’, i ‘Immersive Identity’. El seu treball ha estat exposat extensament tant als Estats Units com a Ucraïna.

Projecte

Durant la residència al CeRCCa, el Yuri va desenvolupar un projecte inspirat en els contextos naturals, socials i polítics de la regió; es va focalitzar a desxifrar els símbols que conformen la identitat Catalana en relació amb el creixent moviment nacionalista que es viu a Catalunya en els darrers anys. El projecte Catalan Sketches es fixava en els símbols de la identitat catalana a partir de la llegenda fundacional i la funció social de al Senyera. L’artista es replanteja la bandera catalana en realció amb els diferents llocs i situacions que han marcat la seva vida quotidiana durant l’estada al CeRCCa; llocs i situacions que tenen una relació particular envers la psicologia nacional, la identitat i la història. Yuri utilitza la forma i el color per tal de crear abstraccions subtils tant dels diferents llocs escollits com de les situacions. L’element narratiu que transcorre a través de les diferents obres que conformen Catalan Sketches és la deconstrucció de les formes i colors de la bandera Catalana. La sèrie de fotografies s’ordena a partir de 4 grups temàtics inspirats per 4 localitzacions diferents: el poble abandonat de Selma, El Monestir Reial de Santes Creus, la granja de Cal Figueres, així com diferents moments de sociabilitat captats a Vilafranca del Penedès. Aquestes abstraccions funcionen com a missatges múltiples compostos a partir de la memòria d’un passat heroic, la reflexió sobre la societat multicultural del present, i la visió optimista del futur.

El resultat final d’aquest intens període de relació va ser doble. D’una banda, l’artista va plasmar en una sèrie de fotografies un mapa de la seva idea de simbologia nacional en el context de Catalunya. Per l’altra, el projecte va esdevenir l’excusa perfecta per establir un diàleg amb la comunitat local amb la projecció de les fotografies en diferents superfícies del poble

313

AIR 2013

mentre el treball s’anava desenvolupant. Amb aquesta metodologia el Yuri va desenvolupar un diàleg amb la comunitat local, deconstruint la idea de nació i bandera com a representacions elementals del patriotisme.

Durant la residència al CeRCCa, Yuri Boiko també va desenvolupar una altra sèrie de fotografies.

‘L estiu del 2013 vaig estar treballant en un projecte sobre la meva percepció de la cultura catalana, els costums i les activitats quotidianes. D’aquí en va sortir un esbós d’una sèrie de símbols que representaven el teixit sociohistòric de la vida contemporània a Catalunya. Durant la residència vaig establir un calendari rigorós de realització del projecte que incloïa: l’exploració de diferents localitzacions, la captura preliminar d’imatges, l’experimentació entre les imatges i diferents llenguatges visuals per construir la narrativa, la postproducció, i la interacció amb la comunitat local a partir d’un diàleg amb les imatges.

La percepció de l’entorn va ser crucial, però a vegades la meva concentració i dedicació es confrontava a imatges d’una naturalesa diversa, alguna cosa que de fet s’escapava de qualsevol conceptualització. Ja fossin un ram de flors de ceba seques en un tam tam africà, o ocells fets de filferro immortalitzats a la paret de l’habitació tornats a la vida gràcies als rajos del sol que entraven per la finestra, una forca de fusta ancestral recolzada a la pila de troncs rodons ordenats com un tapís, o velles arrels de ceps arrencats apilats de forma íntima al capvespre... Totes aquestes imatges es van convertir en pessics de realitat mundana percebuts com a oasis de tranquil·litat i una sensació espiritual de l’existència.’

314

Amany Mabrouk | Margaret Tali | Sarah Meléndez

Per a l’última residència del 2013, el CeRCCa va seleccionar Amany Mabrouk, una artista egípcia que treballa en mosaic; Margaret Tali, comissària i investigadora cultural d’Estònia; i Sarah Meléndez, una artista multimèdia dels Estats Units.

Amany Mabrouk va ser resident al CeRCCa gràcies al programa d’intercanvi DAWRAK Citizen Exchange Program finançat per Ana Lindh Foundation. El CeRCCa i El Madina for Performing and Digital Arts, una organització cultural d’Alexandria (Egipte), varen ser seleccionats com a beneficiaris del program DAWRAK, a través del qual durant el 2013 i el 2014 va ser possible establir un intercanvi entre les dues organitzacions de dos investigadors i artistes catalans i dos d’egipcis.

Durant la residència al CeRCCa, Amany va crear diferents retrats fets en mosaic amb materials diversos inspirats en el context immediat del CeRCCa. L’Amany també va organitzar un taller sobre reciclatge i creativitat en què van participar més de 30 persones.

Margaret Tali va estar treballant en la seva investigació doctoral sobre l’ús discursiu de les obres d’art en contextos museístics amb l’objectiu de transmetre un missatge determinat. La Margaret també va organitzar un taller basat en mitjans de comunicació, infantesa i memòria.

Durant la primera setmana al CeRCCa i coincidint amb la Festa Major de Llorenç, Sarah Meléndez va crear una instal·lació participativa on es convidava la gent del poble a escriure els seus desitjos. Durant l’última setmana de la residència, es van cremar els desitjos en una cerimònia en què l’artista va transformar el seu estudi en un espai íntim en forma de temple decorat amb intricades escultures fetes amb paper maixé.

315

AIR 2013

Amany Mabrouk

Amany Mabrouk és una artista d’Alexandria (Egipte). L’Amany treballa principalment amb les tècniques de pintura mural i mosaic. Durant els últims anys ha desenvolupat més de 25 projectes de grans dimensions, tals com comissions per a institucions i individus com murals a l’espai públic. Des del 2010 forma part de l’Associació El Madina for Performing and Digital Arts organitzant i coordinant projectes i tallers.

Projecte

Durant la residència al CeRCCa, Amany va desenvolupar una recerca sobre noves metodologies i materials específics del context de la residència, inspirant-se principalment en els murals de Joan Miró i Antoni Tàpies. Com a resultat de la seva recerca, l’Amany va treballar en el projecte ‘Faces of the North’, un projecte basat en la creació de diferents retrats amb mosaic amb l’ús de materials trobats al CeRCCa i als voltants. A banda de la presentació pública del projecte, també va fer un taller de collage i reciclatge amb més de 30 participants de totes les edats.

La seva residència és part del DAWRAK Citizen Exchange Program, finançat per Ana Lindh Foundation; el CeRCCa i El Madina for Performing and Digital Arts varen ser seleccionats el 2013 el 2014. El programa afavoreix l’intercanvi d’artistes i gestors culturals entre els dos països. El 2013, l’intercanvi va permetre la residència d’Amany al CeRCCa durant un mes, i l’estada de Pau Catà a El Madina per un període de dos mesos i mig. El 2014, el fotògraf Egipci Shehab Hassan ha estat resident al CeRCCa, i la poeta catalana Bego Ricart ha viatjat a Alexandria per un període d’un mes i mig.

316

Margaret Tali

Nascuda a Estònia però resident a Amsterdam des de fa més de cinc anys, Margaret Tali s’ha desenvolupat professionalment com a investigadora, professora, documentalista i, ocasionalment, com a comissària d’exposicions i esdeveniments. Com a professora ha format part de diferents programes que reflexionen sobre la política i l’economia de l’art, a diverses universitats d’Holanda i Estònia.

Projecte

Durant l’estada al CeRCCa, la Margaret va estar acabant la tesi doctoral, resultat de quatre anys d’investigació a ASCA - Amsteram School for Cultural Analysis -. En aquesta tesi s’hi fa una reflexió sobre l’ús de les obres d’art com a objectes per a narrar històries en el context dels museus. En el context dels museus contemporanis, com s’utilitzen les obres d’art per explicar diferents històries? Quines històries expliquen i per què? Quin tipus de coneixement i obres artístiques se n’exclouen i per què? Aquestes són algunes de les qüestions que la Maragret intenta resoldre en la seva tesi doctoral ‘Museums politics of collecting and narrating art works comparatively in four European museums’.

Durant la residència, la Margaret també va oferir un taller en què s’explorava l’impacte que tenen els dibuixos animats o sèries televisives durant la infantesa. L’objectiu era analitzar, a partir d’un enfocament intercultural, la influència que aquestes imatges tenen en qui som, com ens veiem a nosaltres mateixos i com mirem el món que ens envolta.

317

AIR 2013

Sarah Meléndez

Sarah Meléndez és una artista dels Estats Units establerta a Los Angeles, on desenvolupa la seva pràctica artística basada en el gravat i el mixmèdia. Es va llicenciar en gravat a la Colorado State University el 2007; poc després es va traslladar a Los Angeles on va treballar com a coordinadora de l’estudi Modern Multiples Fina Art Editions. Durant els 5 anys que va treballar a l’estudi Modern Multiples, la Sarah va fer d’assessora artística de més de 200 projectes, entre els quals cal destacar les col·laboracions amb Shepard Fairey, Retna i Friedrich Kunath, entre d’altres artistes de reconeixement internacional.

Projecte

Durant la residència al CeRCCa, Sarah Meléndez va desenvolupar un original projecte multimèdia en què reflexionava sobre la seva pròpia experiència. Aquesta obra, que concebia com a projecte artístic comunitari, tenia com a metodologia la creació d’una instal·lació participativa, amb l’objectiu d’establir un diàleg amb l’entorn cultural i ecològic per tal d’estudiar els cicles, transformacions i tradicions locals. Les seves intervencions varen tenir lloc tant en l’espai públic com al seu estudi del CeRCCa.

‘Crec fermament que és molt important reconèixer i cuidar l’entorn cultural i ecològic, i tot el que aporta a la nostra societat; especialment perquè funciona com a antídot a la digitalització de la connexió amb aquest mateix entorn, a través dels sentits. Crec que aquest antídot és essencial per tal d’explorar la connexió real i intrínseca d’un mateix amb l’entorn immediat a través del temps i l’espai.’

La primera intervenció pública va tenir lloc el 9 i 11 d’agost del 2013 durant la Festa Major de Llorenç del Penedès. La instal·lació consistia en la creació d’una cosmologia màgica dins d’un antic portal al davant mateix de l’església del poble. La gent de Llorenç tenia la possibilitat d’escriure els seus desitjos en un paperet i després, a partir de la tècnica de l’origami, els posaven dins d’una urna. La Sarah els ho agraïa donant als participants un panet amb aroma de llorer, fet

318

Un desig que serà llavor, pa i aliment.Un projecte de Sarah Meléndez,Resident al CeRCCa.

Aquestes llavors són l’origen d’aquest pa.El pa és un element essencial, que ens alimenta, ens nodreix.Els desitjos són les llavors de les nostres intencions, ens nodreixen a nosaltres i a qui ens envolta. És la llavor de les nostres intencions, el teu regal. Amb la teva ajuda volem transformar els desitjos en llavors. Aprofita aquest moment per concentrar-te en la intenció i el poder del teu desig. Pensa’l bé i fes un desig concret. Aquesta és la teva oportunitat per fer realitat un desigque serà llavor, pa i aliment per a tu, per als qui estimes, per a la comunitat i per al poble on vius.

per la fornera local per l’ocasió de la Festa Major. Més de 130 desitjos van ser dipositats a l’urna, uns desitjos que van ser part íntegra de la segona instal·lació que va tenir lloc durant l’última setmana de la residència de la Sarah al CeRCCa.

En la segona instal·lació, la Sarah va crear diferents pinyates d’una alta sofisticació tècnica, i amb l’ús de diferents materials trobats a l’entorn, va fer una instal·lació a partir de la reinterpretació dels mites i simbologies culturals que conformen l’inconscient individual i col·lectiu. Amb l’objectiu de connectar els participants amb una nova dimensió més enllà de la quotidianitat, va crear un espai de mística contemporània enllaçat a processos d’autotransformació, teràpia i coneixement personal. La interacció dels participants amb la instal·lació sorgí d’un diàleg introspectiu sobre els somnis, la imaginació i els éssers que silenciosament entren a formar part dels nostres mons afectant-nos de formes inesperades.

Els participants eren convidats a entrar a la instal·lació que ocupava tot l’estudi de l’artista. Allà podien collir els desitjos transformats en llavors que penjaven del sostre. Un cop havien escollit una de les llavors, se’ls convidava a cremar-lo en un petit bol, una transformació que simbolitzava l’acció de plantar el desig-llavor per tal que pogués germinar. La instal·lació tenia com a objectiu reafirmar el poder de la intenció i la imaginació en l’experiència vital.

Residències Artístiques 2014

Saskia & Shultz Abrahms-Kavunenko

Nadia Tawfik Alfonso Deiros

Daniel Lowe i Lei HanJonathan Monaghan

Susan Olij

Laura Tous Shehab Mohamed Hassan

Tatevik Avetisyan

320

Saskia & Shultz Abrahms-Kavunenko | Alfonso Deiros | Nadia Tawfik

Durant els mesos de març i abril del 2014, la investigadora i escriptora australiana Saskia Abrahms-Kavuenko i l’escriptor Shultz Abrahms-Kauvenko, l’artista multidisciplinar egípcia i artterapeuta Nadia Tawfik i el cantautor català Alfonso Deiros van ser seleccionats per formar part de la residència del CeRCCa.

Saskia, antroplòloga especialitzada en religió post-soviètica a Mongòlia, treballà en el seu últim assaig Espiritualment complex, socialment complex: Modernitat Líquida, xamanisme i pertinença a Ulaanbaatar al mateix temps que Shulz continuà la seva novel·la i treballà en diversos dibuixos, un per cada dia de residència.

Durant la seva estada al CeRCCa, Alfonso Deiros creà una sèrie de composicions per a guitarra i vídeos mentre que Nadia Tawfik, interessada en la integració social a través de l’art, col·laborà amb l’artterapeuta Laura Tous i altres institucions educatives com l’Escola d’Art Apel·les Fenosa, l’Escola d’Educació Especial Santa Teresa i el Servei de Teràpia Ocupacional El Ventall de El Vendrell. També treballà en una sèrie de vídeos i una performance. La documentació d’aquesta es mostrà com a part de l’exposició benèfica col·lectiva 1ART1 a la galeria El Portal del Pardo a El Vendrell.

En aquesta residència, els artistes sel·leccionats visitaren la galeria Palma 12 a Els Monjos i l’Espai d’Art Les Quintanes a Llorenç del Penedès, així com els estudis de la ceramista Camil·la Pérez-Salvà i la pintora Teresa Baltasar.

321

Saskia Abrahms-Kavunenko

Saskia Abrahms-Kavunenko (Australia 1981) és antropologa, especialitzada en la religió post-socialista de Mongòlia. Ampliant la seva recerca doctoral està interessada en fer recerca i publicar al voltant de la disminució de la importància de les institucions religioses tradicionals a través d’una sèrie d’ajustaments i de l’adopció i comprensió de noves formes de religiositat.

‘El fet d’haver viscut i ensenyat recentment sobre Budisme en el programa lectiu d’estudis Budistes a Bodh Gaya, India, ha fet que cada vegada estigui més interessada en noves formes de religiositat al voltant de la meva experiència personal i la construcció del sentit actiu (observat primer al llarg dels moviments evangelistes, però àmpliament identificable) enlloc de la intervenció d’especialistes en religió, i el manteniment de formes rituals. No és casualitat que aquests canvis estan tenint lloc en conjunt amb la creixent globalització d’informació i moviment, i aprop de la incertesa global sobre els efectes (en contrast amb l’experiència) de qualsevol comportament o elecció determinada. Mitjançant l’estudi d’aquest fenòmen amb diferents ajustaments algunes característiques generals de la religiositat del s.XXI poden ser més visibles, aportant un terreny comú potser pel diàleg inter-religiós i a la cooperació.’

Projecte

Durant la seva estada al CeRCCa Saskia ha escrit l’article Espiritualment complicat, Socialment complicat: Modernitat líquida, Xamanisme i Pertinença a Ulaanbaatar. L’article examina com les pràctiques xamàniques, mitjançant la generació d’un passat narratiu espiritualitzat, poden reubicar les subjectivitats individuals en una xarxa de relacions que inclou i s’extén més enllà dels avantpassats desapareguts. L’article utilitza la concepció sobre modernitat sòlida i modernitat líquida introduïda per Bauman per descriure la transició de la responsabilitat col·lectiva a la individual que va ocórrer al final del període socialista. Inspirant-se en la biografia de Oyuna, una jove dona de Mongòlia, l’article reflexiona sobre com les ontologies verticals presents en les pràctiques xamàniques mongoles han recol·locat Oyuna en extenses connexions de parentiu, construint cosmològicament relacions de parentiu que s’extenen mes enllà del passat pre-socialista.

322

Shultz Abrahms-Kavunenko www.extremityandeternity.com

Shultz Abrahms-Kavunenko (Australia 1982) és un escriptor i investigador auto-didacta. Durant els últims cinc anys ha completat dues novel·les de ficció exploratòria, una recerca acadèmica on investigava sobre la influència del Budisme i el Xamanisme en les interaccions entre el que es animal i el que es humà i les potencialitats de conservar allò sagrat per tal de mitigar els danys ambientals creats per l´home afavorint un canvi de sensibilitat.

Projecte

‘Durant la meva residencia al CeRCCa ha combinat la pràctica com a escriptor amb l’interès en el dibuix amb l’objectiu de buscar la forma quan el significat s’ha esvaït. Al costat del treball desenvolupat a partir de diversos textos, durant la meva estada a la residència cada dia he dibuixat una peça amb tinta negra sense fer-hi correccions ni judicis. 

Algunes si no totes les formes primerenques d’escriptura s’abstrauen de formes pictòriques. Durant la residència els meus esforços en relació a l’escriptura han retornat a aquesta terra primordial. Deixant sense veu les obres que he creat. Registrar el temps a través d’una ment i una mà, no ha estat intencional.

Aquestes obres, de formes abstractes i orgàniques, marquen un pas del temps a través de l’expressió però sense una intenció determinada. Els dibuixos ens recorden a un alfabet il·legible, empremtes efímeres de la memòria tractant d’emergir des d’alguna interioritat preconscient cap a la sensibilitat.’

AIR 2014

323

Nadia Tawfik

Nadia Tawfik artista i art-terapeuta d’Egipte està interessada en difuminar les línies que separen als humans en diferents condicions mentals i de salut, i establint través de l’art un diàleg entre aquestes diferències. Des del 1999 ha treballat amb Mohammed Sawi i artistes amb syndrome de Down. També ha coordinat diferents tallers multimedia en col.laboració amb Gudran Arts i Desenvolupament, l’Institut Gohete i l’Institut Francès, així com l’escola de Francès Sant-Gabriel d’Alexandria i Organitzacions com Save the Children i Càritas al Cairo. La seva pràctica artística es basa en instal.lacions multimedia combinant música, video, collage i materials reciclats per crear paisatges inmersos i estructures que reflecteixen la condició humana.

Projecte

Durant la seva estada al CeRCCa la Nadia ha desenvolupat un procés de recerca basat en una xarxa de contactes i entrevistes. Ha visitat els estudis de Sumci Rius Armajach, Camil.la Perez Barnadas i Teresa Baltasar. També ha participat en el taller d’art organitzat per l’escola d’Art Apel.les Fenosa en col.laboració amb l’Escola Santa Teresa del Vendrell. També ha conduit un taller per adults al Ventall, centre d’inserció social dirigit a persones adultes amb necessitats especials. El seu treball va ser presentat en una exposició col.lectiva a la Galeria El Porxo del Vendrell.

324

Alfonso Deiros

Alfonso Deiros (Catalunya, 1973) és guitarrista i compositor auto-didacta. La seva carrera com a músic va començar fa quatre anys com a procés de curació donant una nova direcció i nova dimensió a la seva vida. En aquest procés l’Alfonso es va involucrar en estudis inter-religiosos que el van introduïr a l’Islam, el Budisme i el Cristianisme. Aquesta recerca i aquestes experiències li han donat el terreny des d’on desenvolupar les seves composicions musicals que abarquen desde la musicalització de mantras i oracions islàmiques a cançons auto-biogràfiques que parlen dels seus pensaments i sentiments així com temàtiques de contingut més ètico-moral. Normalment acostuma a acompanyar cada tema d’un video i un monòleg reflexiu.Durant la seva estança al CeRCCa ha composat diverses peces musicals de guitarra, monòlegs i videos.

AIR 2014

325

Daniel Lowe & Lei Han | Jonathan Monaghan | Susan Olij

Durant els mesos de maig i juny del 2014, el CeRCCa seleccionà els video artistes Daniel Lowe, Lei Han i Jonathan Monaghan dels Estats Units i Susan Olij, professora en disseny de moda i artista multimèdia d’origen indonesi instal·lada a Singapur.

Daniel Lowe desenvolupà una pel·lícula on recollí la transició entre el dia i la nit en format panoràmic a diferents localitzacions del Penedès i Lei Han continuà el seu projecte El poble i el paisatge sonor on documentà els carrers buits i els sons de Llorenç del Penedès.

Com a part de la seva activitat professional, durant la residència al CeRCCa, Jonathan Monaghan, assistí a la fira d’art Loop i al festival Sònar així com a diferents galeries de Barcelona i treballà en el projecte de vídeoart d’animació Escape Pod.

Susan Olij trià un enfoc més proper al context a través de visites, entrevistes i dibuixos a residents de la Residència de Gent Gran de Llorenç del Penedès i altres membres de la comunitat local. Els dibuixos foren modificats afegint-hi complements d’alta costura, juxtaposant i mostrant en els retrats les disparitats entre la vida rural i el món elitista de la moda.

Durant la residència el CeRCCa organitzà visites a la galeria Palma 12 a Els Monjos, la galeria El Portal del Pardo a El Vendrell i a les Caves Albet i Noia a Sant Pau d’Ordal.

326

Daniel Lowewww.starmountainmedia.com

Daniel Lowe és un vídeo artista i fotògraf dels Estats Units. Les seves pel·licules han estat publicades en més de 400 pàgines web i projectades al Asheville Art Museum, Hudson River Museum, Thomas Realty’s Media Wall a Philadelphia, i al Outer Banks Ocean Center. Actualment viu a Asheville, North Carolina.

Projecte: ‘Lost in Catalonia: Montserrat to Tamarit’

Lost in Catalonia: Montserrat to Tamarit és un seguit de fotografies fetes durant les 5 setmanes que l’artista va passar entre Llorenç del Penedès, Barcelona i Montserrat. La seqüència de fotografies van prendre el format d’un vídeo que conté imatges espectaculars de la muntanya de Montserrat documentant la transició des de la posta del sol a la sortida utilitzant gran angular per captar els colors canviants i el moviment dels núvols en el pas de les hores. Apareixen també escenes del castell de Tamarit i el mar Mediterrani.

AIR 2014

327

Lei Hanhttp://nm.unca.edu/~lhan/mysite

Lei Han és una artista multimèdia, educadora i dissenyadora. Fascinada per les influències de la filosofia oriental en l’art occidental, sobretot en l’art modern i contemporani, el seu objectiu ha estat la cohessió entre l’espiritualitat i la creativitat, així com fer noves connexions entre l’artista, l’espectador i l’objecte / subjecte. El treball actual de la Lei, es el vídeo experimental, l’animació digital, el videoart i la video-instal·lació interactiva, treballs que han estat exposats en galeries, museus i festivals de cinema nacionals i internacionals. Incloent Krannert Art Museum, the Arts Center, St. Petersburg, Asheville Fine Arts Theater, North Carolina Visions, i Shenzhen & Hongkong Bi-City Biennial, Xina.

Lei va rebre la llicenciatura en disseny de moda a la Universitat de Shenzhen a la Xina i el Master en Arts Informàtiques al Memphis College of Art. Actualment és professora associada i directora de Nous Mitjans a la Universitat de Carolina del Nord a Asheville.

‘La meva feina, sovint inspirada en la natura i la vida quotidiana, explora les nocions de percepció, la memòria, la transitorietat i el temps. “El poble i els paisatges sonors” és un treball que vaig començar durant la meva residència a CeRCCa a l’estiu de 2014. Llorenç del Penedès és la llar de CeRCCa. El temps semblava haver-se aturat. El meu projecte capta el sentit surrealista de buit. Aquest projecte es presenta com una instal · lació multicanal audiovisual que inclou vídeos de la gent, els carrers del poble, i una sèrie de paisatges sonors abstractes animats.’

Projecte: ‘The Village and the Extended Soundscapes’

328

Jonathan Monaghan www.extremityandeternity.com Artista nord-americà Jonathan Monaghan crea escultura i instal · lacions de vídeo d’animació que desafien els límits entre la realitat, l’imaginari i el virtual. Tirant de fonts d’ampli abast, com la ciència ficció i l’arquitectura barroca, crea entorns 3D estranys, però cautivadors. Jonathan va rebre el seu BFA a l’Institut Tecnològic de Nova York el 2008 i la seu master de la Universitat de Maryland en 2011. La seva obra ha estat exposada arreu del món en llocs com Bitforms Gallery, BFI Southbank de Londres, el Museu Hirshhorn i la Fira d’Art Moving Image . Ha impartit conferències i tallers a l’Escola d’Art de Glasgow, la Universitat de Denver, i el Museu Metropolità d’Art. El seu treball ha estat presentat pel Washington Post, Metropolis M, The Huffington Post, TimeOut NY, The Colbert Report, ArtInfo i NYC TV. Monaghan està representada per l’Oficina del Comissariat a Washington DC.

Projecte

‘Al CeRCCa vaig començar la producció d’ una pel · lícula animada per ordinador, que combina la mitologia, l’arquitectura i els productes de luxe en un paisatge surrealista en moviment. El film, titulat temptativa-ment “Escape Pod”, és una crònica d’un cérvol d’or que es mou a través d’una sèrie d’ambients d’un altre món, que fan referència a la riquesa, el poder i l’autoritat. El CeRCCa m’ha proporcionat el temps i l’entorn ideal per centrar-me en aquesta producció complexa. El desenvolupa-ment professional també ha estat una part important del meu temps al CeRCCa. Vaig assistir a la Fira d’Art LOOP i al Sonar + D.

La meva perspectiva sobre el meu treball s’ha ampliat de manera que ja he començat a esbossar les idees i propostes d’instal·lacions escultòr-iques, instal · lacions d’art públic, moda, gravats i fins i tot actuacions. El relatiu aïllament a Llorenç ha ajudat a aquesta re-evaluació. Vaig deixar el CeRCCa amb una important quantitat de treball realitzat, i a la vegada també amb una perspectiva refrescant i emocionant en la meva pràctica i la carrera artística.’

AIR 2014

329

Susan Olij www.susanolij.com Susan Olij és una artista visual d’Indonèsia establerta a Singapur on es professora de dibuix i il·lustració a La Salle College of the Arts. La seva feina en la indústria de la moda a Nova York la va portar a una posició a Singapur, on va rebre una beca per cursar el Màster en Belles Arts. Susan Olij ha estat seleccionada per participar en diferents residències artístiques i la seva obra ha format part de diverses exposicions.

Projecte

‘El projecte que vaig desenvolupar durant la meva estada al CeRCCa va ser un estudi detallat de diferents individus del poble a través del retrat per tal de desenvolupar un projecte juntament amb membres de la comunitat de Llorenç.

Des de fa temps el meu interès principal ha estat el d’unir la meva experiència en el món del disseny i la moda i la meva pràctica com a artista. Al CeRCCa vaig desenvolupar un projecte que combinava la moda i l’art a partir de la juxtaposició dels retrats amb dissenys provi-nents de la alta costura. A través de la seva història, la indústria de la moda ha creat una aura d’exclusivitat i elitisme dirigida a una minoria. El resultat ha estat que sovint el món de la moda és assimilat com el món de la superficialitat.  Durant la residència he intentat investigar el que és antagònic a aquest món, la comunitat de Llorenç, mostrant una atenció especial al col·lectiu de gent gran del poble.

Aquest projecte no hauria estat possible sense la col.labració de la co-munitat de Llorenç i el suport de Alba Romeu Vendrell educadora social del Centre de Gent Gran de Llorenç del Penedés.’

330

Laura Tous | Shehab Mohamed Hassan | Tatevik Avetisyan

Per la tercera residència del 2014 el CeRCCa seleccionà l’artista i artterapeuta catalana Laura Tous, el fotògraf i dissenyador web egipci Shehab Mohamed Hassan i l’armènia Tatevik Avetisyan, investigadora cultural.

Alhora que facilità tasques de coordinació a la residència del CeRCCa, Laura Tous, treballà en els seus propis projectes artístics on connectà la tècnica de la cianotipia amb la seva pràctica com a cantant.

Shehab, beneficiari del programa d’intercanvi Anna Lindh Foundation DAWRAK Citizen Exchange Program, el qual ha finançat programes d’intercanvi per artistes els darrers dos anys entre Catalunya i Egipte a través de la col.laboració entre El Madina for Performing and Digital Arts a Alexandria i el CeRCCa, treballà en el contingut i disseny web del projecte Tikeya Nomadic and Networking Residency Program i el N.A.C.M.M The North Africa Cultural Mobility Map, mapa cultural de mobilitat per a les residències del Nord d’Africa.

Tatevik investigà sobre la relació entre espai públic i cultura en el context del Penedès i Barcelona. El recull d’informació obtingut va prendre forma a través de l’escriptura creativa i una sèrie d’articles.

Els integrants d’aquesta residència varen realitzar diferents visites a l’Espai d’Art Les Quintanes a Llorenç del Penedès, a la galeria Palma 12 a Els Monjos i a l’Associació Cultural Rimaires a Subirats i participaren en diferents esdeveniments culturals.

AIR 2014

331

Laura Tous www.flickr.com/photos/dafne_s

Laura Tous és una artista nascuda a El Vendrell. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona especialitzant-se en pintura. Al final d’aquest període va cursar artteràpia a l’Escola d’Art i Artteràpia Metàfora de Barcelona. Aquesta tècnica li va descobrir un enfocament nou del procés creatiu i el seu potencial terapèutic.

El 2008 comença Master Integratiu d’Artterapia a la Universitat de Girona, passant a formar part de GREFART, Grup de Recerca i Formació en Artteràpia el 2010. Des del 2012 está centrada en crear xarxa amb artitstes i terapeutes del Penedès.

Projecte

Durant la seva estada al CeRCCa la Laura Tous va continuar treballant en els seus projectes Ohne Dich (Sense Tu) i Mit Dir (Amb Tu) on explora allò que perdura del vincle afectiu en l’absència de l’altre. El mitjà és una pintura abstracta i experimental que combina tècniques tradicionals com l’aquarel.la i experimentals com la cianotipia.

El concepte d’amor que tracta en la seva obra no es refereix exclusivament a l’amor romantic sinó que és entes com una connexió entre persones en estat d’apertura que permet noves possibilitats de creixement personal pels integrants de l’experiència.

Durant la seva estada al CeRCCa ha volgut unificar en una obra performativa la seva obra gràfica amb la seva faceta de cantant. El resultat és Zusammen (Junts), un projecte compartit amb altres músics. Aquest projecte no hagués estat possible sense la col.laboració dels altres artistes en residència, Tatevik i Shehab.

332

Shehab Mohamed Hassan www.shehabhassan.com Shehab Hassan és graduat per la Facultat d’Arts d’Alexandria (Egipte). A partir del 2000 es focalitza en els nous medis de creació i comença a treballar en publicitat, fotografia i disseny web. Els esdeveniments revolucionaris que van tenir lloc a Egipte el 25 de gener del 2011 van marcar un gir en la seva carrera, tant professional com personal. Va ser després d’aquesta experiència que Shehab Hassan va començar a treballar per l’organització El Madina for Performing and Digital Arts. Des d’aleshores ha format part en diferents projectes desenvolupant la imatge on line de l’organització i organitzant tallers i festivals.

Projecte

Durant la seva estada al CeRCCa, en Shehab Hassan va treballar desenvolupant el concepte i la pagina web dels projectes NACMM - North Africa Cultural Mobility Map i Tikeya Nomadic and Research Redidency Program projectes que formen part de la col.laboració entre El Madina i CeRCCa.

Shehab Hassan va ser resident al CeRCCa gràcies al suport del DAWRAK Citizen Exchange Program finançat per l’Anna Lindh Foundation.

AIR 2014

333

Tatevik Avetisyan

Tatevik Avetisyan compta amb 10 anys d’experiència treballant en l’àmbit de la comunicació a través del suport academic tan a Armenia com als Estats Units, Polònia o Ucraïna. Les seves arees d’interès són les relacions públiques, la comunicació i els Estudis Culturals. Tatevik Avetisyan ha treballat com a consultora en l’ensenyament acadèmic i en les relacions interprofessionals. També ha conceptualitzat i modreat diferents projectes sobre l’ús alternatiu i transformació d’espais públics a través de performances artístiques. Actualment és consultora en comunicació, relacions públiques i relacions comunitàries treballant amb entitats que s’ocupen de la planificació urbanística, el desenvolupament d’infrastructures i en sistemes de gestió de recursos.

Projecte

Al llarg de la seva carrera com a professional de la comunicació ha observat d’aprop el desenvolupament de l’esfera social, les transformacions de la cultura i l`ús de l’espai públic a Armènia i altres països.

A partir de l’ús de teories culturals i de la comunicació així com mètodes de recerca basats en les ciències socials tals com observació i participació activa, Tatevik va aproximar-se a les practiques d’ús del folclore i la modernització tan en l’ambit rural com urbà de la zona del Penedés. El seu principal mitjà d’expressió i creació de continguts va ser el text a partir de la creació de diferents articles que va complementar amb esbossos i fotografies.

334

Aquest és el començament del meu viatge a mitjans d’estiu al CeRCCa amb la disjuntura de ser viatger o turista. Estava eufòrica per submergir-me en la cultura Catalana viatjant per diversos pobles de la regió del Penedés. Vaig observar-me en el fluïr, la serenitat i els usos de l’espai, i amb les històries apreses a través de l’arquitectura i les tradicions. Volia descobrir els fenòmens i processos que conformen la quotidianitat, el que és únic i el que és explícit i implícit, sense condicionants. En el viatge es barrejaren aventura, troballes fortuïtes i encontres, reflexió i diàlegs amb persones que de seguida van compartir els seus coneixements, les seves experiències i la seva hospitalitat. Vaig sentir estar al lloc correcte en el moment correcte. La gent que vaig trobar formen part inseparable d’aquesta història. De fet, ells són la història, tant des dels llaços de proximitat creats com des de la simplicitat d’un ‘hola’. El diari de les meves observacions es desenvolupà en una sèrie d’articles que uniren l’experiència de mirar més enllà del dia a dia i recol·lectar allò que es extraordinari. Aquest recull d’impressions i col·laboracions serà sempre una font d’inspiració per a mi i espero que també ho serà per altres, a partir del desig per descobrir i la visió del CeRCCa proveint un espai creatiu fora dels estàndards convencionals.

‘Meravellada, vaig obrir la caixa dels tresors. Un simple receptacle amb ornaments de colors. No tenia ni cadenat ni clau. No es tanquen les portes, ni les caixes, ni els calaixos aquí. Vaig obrir-la amb l’expectació del viatger encuriosit. Hi havia un diari amb anotacions en diferents llengües, un aromàtic paper armeni, un ou de fusta, un tros de pa i una casa amb un porxo, un jardí i ombres més enllà del temps. Si m’aventurés a entrar en aquesta caixa seria presa del seu encant i em perdria en el seu laberint. Volia trobar el camí cap el desconegut i tornar a casa, per això vaig mantenir un pacte d’amor i gratitud en el meu cor com a guia…’

‘El Llibre d’Impressions’

335

Projectes de Recerca i Comissariat

336

Des que es va crear, l’objectiu del CeRCCa ha estat unir allò local i el que anomenem global i construir un diàleg fructífer entre el que anomenem teoria i el que s’entén com a pràctica. Amb aquest objectiu el CeRCCa complementa el programa de residències amb projectes internacionals de recerca i comissariat.

En aquesta aproximació a l’estructura d’activitats de l’associació ha estat clau el desenvolupament del CeRCCa a partir del suport de la London South Bank University (LSBU) i el programa MA Creative Media Arts and Critical Arts Management que va tenir lloc entre el 2008 i el 2010. El programa, que tenia una durada aproximada de dos anys i mig va culminar en la primera iniciativa desenvolupada pel CeRCCa: el Projecte FURNISH ME!, el documental experimental A Winter Ritual (Un Ritual d´Hivern) i el treball d’investigació Theory as Practice, a practitioner based research on CeRCCa local context (Teoria com a pràctica. Una recerca autoentnogràfica al context local del CeRCCa).

Gràcies a aquests dos anys d’investigació, el CeRCCa ha format part de diferents projectes en l’àmbit nacional i internacional. El CeRCCa forma part de Resartists i Transartists, les dues xarxes de programes de residència artística més importants en l’àmbit internacional, així com d’altres xarxes regionals com Anna Lindh Foundation, una xarxa que treballa per la promoció del diàleg intercultural al Mediterrani i Xarxaprod, la xarxa de centres de producció artística de Catalunya.

Entre el 2009 i el 2014, el CeRCCa ha participat en projectes que es focalitzen tant en la teoria com en la pràctica de la mobilitat artística. Els projectes de caràcter més teòric han pres la forma de treballs de recerca com Theory as Practice a Practitioner based research on CeRCCa local context, The Hyper Mobile Icarus or the social responsabilities of Artist in Residency today i Nomadism and Comodification. Posar la teoria en pràctica ha estat l’objectiu de projectes internacionals tals com T.R.I.B.E. – The Transitory Research Initiative for the Balkans and Eastern Europe, un projecte desenvolupat juntament amb MoTA

337

- Museum of Transitory Art (Ljubljana, Eslovena) i el N.A.C.M.M – The North Africa Cultural Mobility Map i Tikeya, projectes que han estat desenvolupats juntament amb El Madina for Performing and Digital Arts (Alexandria, Egipte). El CeRCCa també desenvolupa projectes integrats en el context més proper, un exemple d’aquest interès és el Labroatori de Paisatges Transitoris desenvolupat per Zoe Balasch i Jordi Mas.

Aquests projectes no haurien estat possibles sense el suport econòmic de diferents organitzacions com són el Consell de les Arts i l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura d’Espanya, la European Cultural Foundation, el Programa Erasmus per Joves Emprenedors de la Unio Europea, així com el suport de Transartists, Resartists i H-Net Humanities and Social Sciences Network.

338

‘Teoria com a pràctica. Una recerca autoentnogràfica al context local del CeRCCa’ i ‘Un ritual d’Hivern’ (2009 – 2010)

Teoria com a pràctica és l’adaptació del treball d’investigació desenvolupat en el programa MA Creative Media Arts and Critical Arts Management, que el coordinador del CeRCCa, Pau Catà, va realitzar a la London South Bank University entre el 2008 i el 2010. Representa el treball d’investigació iniciador del CeRCCa, i conforma el marc conceptual del documental Un ritual d’Hivern.

En una reinterpretació de la metodologia científica, Teoria com a Pràctica pretén difuminar les fronteres entre el que es considera teoria i el que entenem com a pràctica, desarticulant la dicotomia reflexió - acció, acadèmia - objecte d’estudi. El treball de recerca, que també es podria considerar com un experiment, consistia a desenvolupar un exercici basat en el mateix investigador utilitzant un mètode d’autoanàlisi per investigar la pròpia experiència de lloc i espai. Aquesta autoanàlisi es va fer a partir de la documentació creativa i el comentari crític d’una sèrie d’activitats i rituals quotidians que tenen lloc al poble de Llorenç del Penedès, que és on va néixer l’investigador i on es desenvolupa el CeRCCa.

Un ritual d’Hivern és un documental experimental sobre els processos quotidians a partir dels quals es construeix un espai i es crea el sentit de lloc. El documental pren com a punt de partida les experiències de l’investigador en el seu dia a dia a Llorenç del Penedès. Aquestes experiències viscudes són comparades i contraposades amb la interpretació i anàlisi acadèmica que se’n fa. Fent ús de l’antropologia visual, Un ritual d’Hivern funciona com un experiment autoetnogràfic i microsociològic que documenta alguns aspectes del context local del CeRCCa.

339

Teoria com a Pràctica i Un ritual d’Hivern van ser guardonats amb el MA Creative Media Art Course Director Prize for Outstanding Achievement de la LSBU (2010). El documental es va presentar a la Summer School for Art Curators a Yerevan i Ijevan a Armènia (2010); el treball de recerca va ser publicat al catàleg del World of Art School for Art Curators Program del SCCA Centre d’Art Contemporani de Ljubljana (2012).

Aquest projecte no hauria estat possible sense el suport d’Andrew Dwedney, Ana Reading i Paula Roush, tots ells professors de la LSBU; i el suport econòmic del Consell de les Arts de la Generalitat de Catalunya - Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural - i el Ministeri de Cultura del Govern Espanyol; sense oblidar la col·laboració de diversos habitants del poble.

340

T.R.I.B.E. - Transitory Research Initiative in the Balkans and Eastern Europe (2010-2014) www.transitoryart.org

Entre l’octubre i el març del 2011, el CeRCCa va ser seleccionat per formar part del Programa Erasmus per a Joves Emprenedors finançat per la Unió Europea per tal de desenvolupar un projecte de col·laboració amb MoTA – Museum of Transitory Art de Ljubljana (Eslovènia). Durant 4 mesos i juntament amb l’equip de MoTA, el coordinador del CeRCCa va desenvolupar el marc conceptual del que es va anomenar la Transitory Network of Artists in Residency Programs in the Balkans and Eastern Europe, la primera fase de la creació de T.R.I.B.E. Transitory Research Initiative in the Balkans and Eastern Europe. El marc conceptual de la xarxa es va desenvolupar en el text The Hyper Mobile Icarus or the ethical responsabilities of A.I.R Programs, The Transitory Network as a study case. Un treball de recerca que va ser presentat al Regional Meeting organitzat per Resartist a Debrecen (Hongria).

Al juny del 2011 MoTA i CeRCCa van organitzar el Transitory Network Forum al Saloon del Museum d’Art Contemporani de Belgrat (Sèrbia), on es va presentar la xarxa. La Transitory Network ha donat peu a la creació de T.R.I.B.E., una plataforma establerta per connectar media-labs i residències artístiques de l’Est d’Europa i els Balcans. Totes les organitzacions que formen part de la xarxa tenen com a denominador comú el suport a projectes específics del context local i estan desenvolupant programes de residència per recolzar projectes basats en la investigació, l´experimentació i l’ús de les noves tecnologies. La xarxa neix amb l’objectiu de promocionar la mobilitat artística entre els centres que la conformen, així com l’organització d’exposicions i intervencions itinerants. També pretén desenvolupar la infraestructura necessària per tal de potenciar el coneixement sobre l’escena artística de l’Est d’Europa i els Balcans.

T.R.I.B.E. està composta per MoTA (Ljubljana), CIANT (Praga), ARTos Foundation (Nicosia) i BIS-Body Arts Association (Istambul).

341

El marc conceptual del projecte no hauria estat possible sense el suport del Programa Erasmus per a Joves Emprenedors i la beca d’investigació del Consell de les Arts de Catalunya - Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat de Catalunya -.

342

N.A.C.M.M. – Mapa de Mobilitat Cultural del Nord d’Àfrica (des del 2012)www.nacmm.info

El N.A.C.M.M - Mapa de Mobilitat Cultural del Nord d’Àfrica - és un projecte d’investigació sobre iniciatives que promouen la mobilitat d’artistes, escriptors i investigadors internacionals interessats a desenvolupar projectes a/o entre els països del Nord d’Àfrica. L’objectiu del N.A.C.M.M és promoure el diàleg i el coneixement de les realitats culturals, econòmiques i polítiques de la regió i al mateix temps enfortir el diàleg cultural i la col·laboració entre els artistes del nord d’Àfrica.

Per tal d’aconseguir aquests objectius, el projecte, que funciona com un portal online, facilita:

• Una base de dades de diferents programes de mobilitat artística que operen a cada un dels 5 països que conformen la cornisa mediterrània de l’ Àfrica.

• Vídeo entrevistes als coordinadors d’aquestes iniciatives i a altres agents que faciliten i reflexionen sobre la mobilitat cultural al Nord d’Àfrica.

• Informació sobre possibilitats de treball en xarxa i un llistat d’organitzacions que ofereixen fons de finançament de projectes en residència.

• Una base de recursos amb un llistat de les diferents xarxes globals i regionals de Programes de Residència artística i altres eines online.

• Un apartat de recerca que comprèn bibliografia, projectes creatius que reflexionen sobre mobilitat i experiències dels artistes i investigadors que formen part d’aquests programes, així com reflexions sobre el tòpic de la mobilitat al Nord d’Àfrica.

343

Un dels elements clau del projecte és la producció de vídeo entrevistes a diferents gestors culturals, investigadors i artistes del Nord d’Àfrica. Fins ara s´han realitzat 16 entrevistes, 6 al Marroc i 10 a Egipte. Al Marroc, s´han entrevistat els coordinadors de Morocco Green Olive Arts a Tetouan, Ultra Laboratory i Le Cube Art Space a Rabat, Mountain Proper Art & Sciences Research Centre a Imlil, French Institut a Fès i Cafe Tissardmine, un programa de residència a prop d’Erfoud. A Egipte, s´han entrevistat els coordinadors de Gudran for Arts and Development, El Madina for Performing and Digital Arts i Agora Arts and Development a Alexandria, el Fayum Art Center a Fayum, Badr’s Museum and Artist in Residency a Farafra Oasis, Artelewa, Beirut Art Space, the Jesuit Cultural Center, the Cairo Contemporary Arts Center i El Warsha Theater al Caire.

El Mapa de Mobilitat Cultural del Nord d’Àfrica és un projecte orgànic i en constant evolució. L’objectiu és convertir-se en una plataforma d’informació i un espai per a la reflexió des d’on es puguin discutir les tradicions i contradiccions, els interessos i desequilibris de la mobilitat cultural a la regió.

El Mapa de Mobilitat Cultural del Nord d’Àfrica és un projecte que estan desenvolupat el CeRCCa i El Madina for Performing and digital Arts (Alexandria, Egipte) i ha rebut el suport econòmic del programa DAWRAK Citizen Exchange Program de l’Anna Lindh Foundation. Durant el 2014 ha estat presentat a la Biennal de Marrakech (Marroc), a la Conferència sobre Mobilitat Cultural organitzada per la coalició Ishtiklaf a Amman (Jordània), al Balkan-Arab Exchange Platform a Zagreb (Croàcia) i al programa Interredes organitzat per les xarxes de la ALF del Marroc i Espanya a Toudurant (Marroc).

344

The Tikeya Residència Nòmada basada en el Treball en Xarxa i la Investigació, Egipte (des del 2013)

L’objectiu del Tikeya és oferir un model de residència d’artistes que s’adeqüi a un context social i cultural específic. Amb aquest objectiu, Tikeya es connecta amb l’antiga tradició del món àrab de les caravanes, una tradició que reforça l’intercanvi cultural a través del viatge, el treball en xarxa i l’autoreflexió.

Com en les antigues caravanes, Tikeya es desplaça d’un lloc a un altre i adopta el treball en xarxa basat en les visites i les trobades informals amb diferents membres del context social i cultural d’Alexandria, Siwa Oasis i el Caire. Aquestes trobades i visites inclouen conta contes, músics, representants polítics i religiosos de Siwa; així com comissaris, agents culturals, activistes i artistes d’Alexandria i El Caire.

La creativitat i el sentit crític són els principals components de Tikeya, entenent la creativitat i el sentit crític des del vessant més ampli. El projecte està obert a escriptors, sociòlegs, músics, investigadors culturals, artistes visuals, comissaris, artesans professionals, antropòlegs, astrònoms, geòlegs, performers, urbanistes, arquitectes, agents mediambientals, humanistes i treballadors socials. Els seleccionats formaran part de Tikeya durant un període de 20 dies. Tikeya no és una residència basada en la producció, l’única cosa que es demana és la creació d’un dietari autoreflexiu o llibre d’artista. Per a fer aquest llibre, els participants poden utilitzar qualsevol tècnica, des de l’escriptura fins al dibuix i la fotografia, documentació de vídeo i performance, o diverses tècniques alhora. L’única condició és que les experiències dels participants es puguin plasmar en un llibre. Amb aquest mètode, volem enllaçar la tradició àrab de la literatura de viatge i el llibre d’artista, que pot esdevenir un reflex de diferents aspectes sociopolítics i culturals que configuren l’Egipte contemporani.

Tikeya és una iniciativa portada a terme i coordinada per El Madina for Performing and Digital Arts (Egipte), i el CeRCCa (Catalunya).

345

Laboratori de Paisatges Transitoris (des del 2011)www.fudosei.jimdo.com

La condició transitòria i canviant del paisatge dóna origen al nom del projecte: Laboratori de Paisatges Transitoris. El propòsit de Laboratori de Paisatges Transitoris és connectar l’art, la geografia i el territori per tal de crear nous discursos i experiències artístiques a l’entorn dels elements que configuren els paisatges contemporanis. Parlar de paisatge és parlar de percepció, i si parlem de percepció, parlem dels sentits i del cos humà: el Laboratori de Paisatges Transitoris parteix de l’exploració de la percepció del caràcter multisensorial del paisatge i es focalitza en la representació dels valors intangibles que el conformen a partir de la vivència sensorial i corporal. Tot això ens condueix a transcendir les etiquetes de rural, urbà i salvatge, tal com apunta Augustin Berque.

Laboratori de Paisatges Transitoris enllaça teoria i pràctica, unint aquesta dicotomia i nutrint-se d’aquesta relació, que considerem bidireccional tot diluint-ne els límits: La pràctica porta a la teoria i la teoria porta a la pràctica. L’objectiu és desenvolupar un estudi transcultural sobre la percepció del cos i de l’entorn que es complementa amb textos d’autors contemporanis així com el Bodyweather i els conceptes ‘Fudo’ (clima) i ‘fudo-sei’ (funció del clima o climaticitat) introduïts pel filòsof W. Tetsuro. Si estudiem en profunditat aquests dos conceptes, en confirmarem, en primer lloc, el caràcter ontològic i, segonament, la connotació política. Tot això ens porta a estudiar les subjectivitats paisatgísiques i els imaginaris individuals i col·lectius de les persones que habiten els territoris on es desenvolupa el Laboratori de Paisatges Transitoris.

La metotdologia de Laboratori de Paisatges Transitoris es troba oberta al lloc i a la comunitat del lloc, a escala individual i col·lectiva, i s’articula a través de diferents accions: Experiències de paisatge (propostes escèniques en el lloc a partir de coreografies en el paisatge), la videocreació i creació de vincles i relacions amb la comunitat local a partir de caminades, derives, xerrades, tallers, coreografies col·lectives i cartografies emocionals per tal d’intervenir

346

en el procés de sensibilització en el paisatge i en la creació d’identitats territorials.

Una característica rellevant del Laboratori de Paisatges Transitoris és la interdisciplinarietat i el caràcter versàtil i heterogeni dels professionals que hi participen tals com artistes, geògrafs, paisatgistes, arquitectes o urbanistes. En la primera etapa del projecte el primer resultat de Laboratori de Paisatges Transitoris va ser la videocreació Geografies Emocionals (2012-2013), fruit de la col·laboració artística entre Claire Le Clezio i Zoe Balasch. El vídeo ha estat presentat al 4rt Congrés d’Art i Paisatge al Vinseum i a la Fira de Medi Ambient a St. Cugat de Sesgarrigues, el 2013. Paral·lelament, el projecte també ha estat presentat a partir de les ‘experiències de paisatge’ amb la col·laboracio de Zoe Balasch i Jordi Mas tant al Priorat com al Penedès. A part de les ‘experiències de paisatge’, Zoe Balasch i Jordi Mas també han desenvolupat diferents tallers i xerrades amb l’Escola Superior d’Arquitectura de Catalunya UPC-ESTAB, caminades amb diferents geògrafs i arquitectes, i han participat en diferents conferències i simpòsiums on es reflexiona sobre els valors intangibles del paisatge.

347

348

Col.laboracions i Suport Institucional

349

Els diferents projectes desenvolupats pel CeRCCa durant aquests 5 anys no haurien estat possibles sense el suport i la col·laboració de diferents institucions, organitzacions i associacions locals, nacionals i internacionals, i l‘ajuda i entusiasme d’un gran nombre individus.

En l’àmbit local, els projectes del CeRCCa han estat possibles gràcies al suport de L’Espai d’Art Les Quintanes, els propietaris de l’antic cinema Cal Marçal, l’Ajuntament de Llorenç del Penedès, els centres culturals El Centre i la Cumprativa, els propietaris de El Castell, l’Escola pública les Cometes, els masovers de Cal Figueres, el grup de Memòria de la Casa de Cultura, Solucions Audiovisuals, Ferros Bosque, Cal Jep i Ferreteria Jaume, Ca l’Estudiant, Cal Fonso, Cal Kildo i El Portal Nou, entre d’altres.

En l’àmbit regional, el CeRCCa ha col·laborat amb l’Escola d’Art Arsenal, la Galeria Palma 12 i el Centre d’Estudis Penedesencs de Vilafranca del Penedès, l’associació SonaQueEtMous, l’Escola Lleveig de Viloví del Penedès, les Caves Forum, Alvet i Noia i Jane Ventura, els tallers de ceràmica de Camil.la Pérez i Roser Oter, la Galeria Paspertu i Hangar de Barcelona, el Forn de la Calç Centre d’Art i Sostenibilitat de Calders, el Centrte d’Art i Natura a Ferrera, el CRA’P Pràctiques de Creació i Recerca Artística a Mollet del Vallès, i sobretot JIWAR Creació i Societat a Barcelona.

En l’àmbit internacional, el CeRCCa ha desenvolupat diferents projectes de recerca i comissariat gràcies al suport de la London South Bank University a Londres, Jakta Projects a Cesky Krumlov a la República Txeca, l’Associació Internacional de Crítics d’Art d’Armènia, la Galeria En Passant de Berlín, El Centre Cultural La Factoria d’Avilès, MoTA - Museum of Transitory Art de Ljubljana, el S.C.C.A Centre d’Art Contemporani de Ljubljana i Belgrat, la Residencia Artística Mau Mau a Istambul, El Madina for Performing and Digital Arts a Alexandria i Culture Voultures a Fes, entre molts d’altres.

Aquestes col·laboracions no haurien estat possibles sense el suport de diferents institucions que han aportat fons de finançament per dur-los a terme tals com el Departament de Cultura i l’Oficina

350

de Suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat de Catalunya, El Ministeri de Cultura del Govern Espanyol, l’European Cultural Foundation, Cimetta Fund i Anna Lindh Foundation, així com la tasca i suport dut a terme per part dels equips de Transartists, Resartists, H-Net Humanities Network, Xarxaprod, Art Motile i el CA Tarragona.

I finalment volem agrair la dedicació i l’entusiasme de Fransesc Torrent, Josep Sadurni, Carme Olivella, Alba Romeu, Olivia R, Angels Garreta, Roser Catà, Marta Coll, Josep Coll, Marta Hernández, Marina Saura, Carme Olivella, Marta Pérez, Bego Ricart, Colin Bloom, Àngels García, Neja Tomšič, Sumpci Rius, Laura Tous i a tots els residents que han format part del CeRCCa. Així mateix volem subratllar el suport de Teresa Baltasar i l’Espai d’Art Les Quintanes i el de la coordinadora de Jiwar Creació i Societat, Mireia Estrada, i molt especialment l’ajut rebut per part de la família Catà Marlès i Marlès Vinyas.

Aquesta publicació és un homenatge i un gràcies a les persones i institucions que amb el seu entusiasme, curiositat i suport han fet possible el CeRCCa.

351

El CeRCCa ha rebut el suport econòmic de

352

Pau Catà, Director i Coordinador del CeRCCawww.paucata.wordpress.com

Pau Catà ha estat treballant en el sector cultural com a facilitador i curador durant més de 10 anys. Va treballar en el camp de l’educació facilitant visites guiades en diferents museus i monuments històrics arreu de Catalunya mentre estudiava la llicenciatura d’Història a la Universitat de Barcelona durant la qual va realitzar dos Erasmus a Grècia i Itàlia. Un cop a Londres, va treballar al British Museum i a la Galeria White Cube. A Londres també va cursar el Diploma en Arts Management a la Birkbek College, va participar en diferents cursos en comissariat al Central Saint Martins School of Art and Design, i va crear Nomadic Projects, una col.laboració de comissariat juntament amb Emma Hamar i Louis O’Kelly. Pau Catà té un màster en Critical Arts Management and Media Cultural Studies de la London South Bank University pel qual va ser guardonat amb una Distinction i el Course Director Price for Outstanding Achievement. El seu treball d’investigació de màster va ser presentat al Summer School for Curators a Yerevan (Armènia) i al World of Art Program organitzat pel SCCA a Ljubljana (Eslovènia).

Com a director del CeRCCa, Pau Catà coordina totes les activitats relacionades amb la residència i ha comissariat més de 12 exposicions, tallers i presentacions públiques. També forma part de diferents projectes d’investigació en el camp de la mobilitat artística i els Programes de Residència als Balcans i al Nord d’Àfrica.

353

Zoe Balasch, Assistent de Coordinaciówww.zoebalasch.wordpress.com

El treball artístic que desenvolupa abraça la creació escènica i la investigació tant teòrica com pràctica. Des del 2004 treballa com a intèrpret i creadora escènica participant en festivals a Catalunya, al País Basc, França, Dinamarca i l’Índia. Participa en diferents projectes artístics relacionats amb el cos i el territori i col.labora amb artistes, paisatgistes, geògrafs i arquitectes. Realitza projectes site-specific en espais rurals i urbans on el context de presentació generalment es desenvolupa fora de marcs convencionals de l’àmbit escènic. Sovint utilitza les possibilitats que la tecnologia ofereix com a pont: els darrers anys ha col.laborat amb artistes sonors i amb artistes visuals. Ha estudiat dansa contemporània i performace a diferents centres d’Espanya, França, Dinamarca i l’Índia amb un profunda influència del Bodyweather. Zoe Balasch és llicenciada en Psicologia Social a la UAB on també va estudiar Teràpia de la Dansa i el Moviment. Actualment treballa com a professora de ioga gràcies als seus estudis en Hatha Ioga, Naad Ioga i meditació.

Des del 2009 col.labora amb el CeRCCa facilitant tasques relacionades amb l’organització de la residència, dinamitzant tallers d’artistes residents i creant espais de col.laboració tan amb entitats i diferents col.lectius artístics com amb alguns dels artistes residents.

354

EditorsPau Catà

Translation - TraduccióPau Catà, Zoe Balasch I Laura Tous

Proof reading English - Correcció versió en AnglèsMonica Slavov

Proof reading Catalan - Correcció versió en CatalàBego Ricart RocaZoe Balasch, Laura Tous i Pilar López (Residència 2014)

Art Direction & Design - Direcció Artística i dissenyPau Catà

Design Assistants - Asistents de dissenyNeja Tomšič, Laura Tous, Zoe Balasch i Tonic.cat

Front cover illustration - Il.lustració de la cobertaNeja Tomšič

Printing - ImpressióCevagrafwww.cevagraf.coop

No. of copies: 200

This publication has been made possible thanks to the financial support of /Aquesta publicació ha estat possible gràcies al suport de econòmic de

All images are owned by the artists and CeRCCa team. It is forbidden to make use of them without their permission. Totes les imatges són cortesía dels mateixos artistes i l’equip del CeRCCa. Se’n prohibeix qualsevol ús sense premis exprés dels mateixos.

Copyright 2014. All rights reserved.Printed and bound in Barcelona, Spain.

CeRCCa Centre de Recerca i Creació Casamarlès

www.cercca.com

ISBN: 978-84-617-1778-1