La construccio filosòfica de la ciutadania

La construcció filosòfica de la ciutadania

TEMA 11

Índex1. Origen del concepte ciutadania

- Definició- La ciutadania en l’antiguitat grecollatina ~La ciutadania en la democràcia grega: la tradició politica ~La ciutadania en l’antiga Roma: la tradició jurídica-Limitacions de la ciutadania antiga-La doble arrel de la citudadania moderna

2. Ciutadania moderna- Ciutadania i Estat- Ciutadania i inclusio en l’Estat- Ciutadania i drets humans ~Drets civils ~Drets polítics ~Drets socials, econòmics i culturals-Ciutadania social

3. Dimensions de la ciutadania comtemporània- Justícia i pertinença-Noves facetes de la ciutadania ~Ciutadania econòmica ~Ciutadania civil ~Ciutadania intercultural ~Ciutadania cosmopolita

1. Origen del concepte ciutadania

Ciutadania

La pertinença a un país que s’estableixi d’un mode permanent en un territori

El gaudi d’uns drets entre els quals s’inclou la possibilitat de participar en les tasques de

govern de la pròpia comunitat política.

La ciutadania en l’antiguitat grecollatinaROMA Ciutadà: civis, aquells que eren homes, no

esclaus, major d’edat… La resta de la població, no eren considerats ciutadans.

GRÈCIA

Ciuadà: polités, aquells que reunien els mateixos requisits.

Podien participar en el govern a partir de la democràcia

Ciutadania en la democràcia grega: la tradició política

- Ser ciutadà significava sobretot participar en la política de la polis i assistir a l’Assemblea- Ledat mínima per ser admès com a ciutadà era de 30 anys.

Principis de l’Assemblea:

1. Isonomia o igualtat de llei: mateixos drets per a tots els ciutadans

2. Isegoria o igualtar de paraula: mateix dret a fer ús d’aquesta.

3. Koininía : cooperació per aconseguir el bé.

Ciutadania en l’antiga Roma: la tradició jurídica

-Cuitadà era aquell que gaudia de protecció jurídica atorgada per les institucions

Limitacions de la Limitacions de la ciutadania ciutadania antigaantiga

Ciutadania excolent: ciutadà era el que complia els requisits esmentants anteriorment, per tant, la majoria de la població no ho era

Només es considerava lliure a que era ciutadà, no a tots els éssers humans

Els drets individuals no estaven protegits davant els abusos de les autoritats

La doble arrel de la ciutadania

D’origen romà: protecció legal dels drets d ela persona

D’origen grec: participació en la política a través de la deliberació.

2. CIUTADANIA MODERNA

• Ciutadania i Estat

El terme ciutadà prové de les revolucions anglesa, francesa i americana, i del naixament del capitalisme

Amb l’aparició de l’estat modern es configura l’actual concepte de ciutadania, lligada a Estat i nació

Estat: per primera vegada utilitzat per referir-se a l’organització amb el governant: príncep

A l’Estat són els ciutadans els que ostenten la nacionalitat ( estatut pel qual una persona pertany a un estat que hagi estat reconegut pel dret incernacional). Per reconèixer la nacionalitat…

dret de sòl dret de sang

Ciutadania i inclusió en l’Estat

Maneres d’entendre la relació ciutadans- Estat:

• Concepció liberal: separació entre les llibertats civils i els drets polítics. Les primeres han de ser per a tots els ciutadans i les segones, només per als ciutadàns de l’ètnia del país.

• Concepció republicana: la defensada per Habermas, no s’ha d’excloure a cap grup social dels drets polítics. La ciutadania va lligada als procediments democràtics.

• Concepció comunitarista: reclama més atenció els vincles ètnics i culturals.

Ciutadania i drets humans

•Drets civils

Drets individuals que intenten frenar els possibles abusos de l’estat i mantenir un àmbit de llibertat per a cada ciutadà.

•Drets polítics

Drets de participació política, d’associació política, el sufragi universal per als barons i els drets de la dona al vot i a ocupar càrrecs públics.

•Drets socials, econòmics i culturals

Dret a l’educació, a l’associació sindical, a la vaga, a les garanties de seguretat i higiene en el treball.

Ciutadania social

Tomas H. Marshall: Ciudadanía y clase social

En aquesta obra, l’autor defineix la ciutadania com el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat.

Inclou drets socials com:

•Treball

•Educació

•Habitatge

•Salut

•Prestacions socials

Estan protegits per:

•Estat social de dret

•Estat de benestar

•Estat de justícia

3. Dimensions de la ciutadania contemporània

•JUSTÍCIA I PERTINENÇA

La racionalitat de la justícia i el sentiment de pertinença a una comunitat concreta han d’anar alhora, si desitgem assegurar ciutadans plens, i a la vegada una democràcia sostenible.

Dimensions de la cituadania

Implicacions de reconeixement

Política Igualtat de drets

Social Igualtat d’oportunitats

Econòmica Consum responsable

Civil Ètica professional

Intercultural Respecte, solidaritat

Cosmopolita Solidaritat internacional

Implicacions:•El reconeixement de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que té cada societat respecte a la seva població per assegurar que realment es reconeix com a ciutadans a les persones que reuneixen determinats requistis que no han de ser arbitraris ni injustos.

•L’excercici de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que correspon a cada persona en una societat quan excerceix com a ciutadà.

NOVES FACETES DE LA CIUTADANIA

Ciutadania econòmicaA més de ciutadans polítics som també ciutadans econòmics. Això implica pendre’s seriosament una ètica empresarial i un estímul a la responsabilitat social de les empreses, posant en pràctica una ètica del consum just.

Ciutadania civilL’impuls ètic que anima el millor de la societat civil té la seva expressio en tres punts principalment:- El voluntariat o tercer sector social, que s’organitza amb la gratitud i generositat dels ciutadans.-Les professions, que han d’aprendre bé l’ètica professional.-L’opinió pública crítica, mantenir un debat viu sense discusions.Ciutadania interculturalLa ciutadania ha de ser un vincle d’unió entre grups socials diversos, però la majoria de les societats del nostre món està lligada tan sols a un grup cultural.Ètica intercultural: proposa acceptar les altres cultures i convidar a un diàleg.

Ciutadania cosmopolitaIdeal de que construïm un món on tothon es consideri ciutadà amb els plens drets.Cal universalitzar els drets humans de la primera, segona i tercera generació, apostant per una globalització ètica.