CIDS - CAPITAN 1998

Capitania Filà Cids 1998

Filà Cids

Any del Capità 1998

De Lluites, Conquestes i Reconquestes.De Desfilades, Representacions i Banquets.

Del Bé i del Mal.

Crèdits

Presentació vestits del Boato - Llotja Sant Jordi, 23 - 11 - 98.La dança dels Dimonis confereix un aire de misteri a l’acte.

EDITA: Luis Moltó MolinaCOL·LABOREN: Adrián Espí, Amando García, Francisco Aznar

FOTOGRAFIES: Gráficas Ciudad, Estudios Cyan, Foto reportajes Solroca, Archivo.REPRODUCCIÓ FOTOGRÀFICA: Jovi Fotógrafos.

CRONISTA DE LA FILÀ: Juan Enrique Ruiz Doménech.DISSENY I MAQUETACIÓ: Vicent Blanes, Sobre una idea de Manuel Boix.

FOTOMECÀNICA I IMPRESIÓ: Gráficas Alcoy.COBERTA: Manuel Boix.

DIPÒSIT LEGAL: A-352-1999.2a Edició especial i corregida i augmentada.

Compendi

Dia 22 d’Abril de 1.998. La salutació dels nobles cortesans al poble d’Alcoi. Preludi de l’arribada del Capità.

EL PRINCIPI .......................................................................................................................................................4.SANT JORDI MÀRTIR. PATRÓ D’ALCOI........................................................................................................5.L’ALCALDE. Josep Sanus i Tormo....................................................................................................................6.ASSOCIACIÓ DE SANT JORDI. Adolfo Seguí Olcina ....................................................................................7.JUNTA DIRECTIVA. Jorge García .....................................................................................................................8.PARAULES DE LA CAPITANIA. Luis Moltó Molina i MªCarmen Cantó Jordá ............................................9.APOTEÒSICA BAIXADA PER SANT NICOLAU ..........................................................................................13.CAPITÀ CIDS ...............................................................................................................................................14-15.CRÒNICA DE LA CAPITANIA. (Imatges) .....................................................................................................16.CRÒNICA DE LA CAPITANIA. Juan Enrique Ruiz Doménech ...................................................................23.ESBOSSOS PER AL BOATO. Manuel Boix....................................................................................................47.CHUPINAZO ....................................................................................................................................................51.SOPAR MEDIEVAL...........................................................................................................................................52.ANIVERSARI BANDA ADZANETA .................................................................................................................53.ACTES CULTURALS........................................................................................................................................55.AÑORANZAS. Amando García........................................................................................................................58.ACTES ESPORTIUS .........................................................................................................................................60.MÁS NOTICIAS SOBRE LA FILÀ CITS. SIGLO XIX Y XX. Adrián Espí Valdés.........................................61ACTES CULTURALS........................................................................................................................................64.D’ENSAYOS I VIATGES ...................................................................................................................................65.LLISTA DE FESTERS .......................................................................................................................................66.EN EL RECORD ...............................................................................................................................................68.CHUPINAZO ....................................................................................................................................................69.PENYA “DOÑA ROGELIA”..............................................................................................................................70.“ENSAIO” A LA POLITÈCNICA DE VALÈNCIA...........................................................................................71.PRESENTACIÓ VESTITS BOATO ..................................................................................................................72.PROVANT-SE EL VESTIT, EL CAPITÀ...........................................................................................................73.SALUTACIONS.................................................................................................................................................74.GRUPS DE FESTERS........................................................................................................................................75.DE CAVALLERS ................................................................................................................................................76.DE PERSONATGES ..........................................................................................................................................77.DE VIRTUTS I FADRINES...............................................................................................................................78.PRESENTACIÓ DE LA REVISTA ....................................................................................................................79.REGALS PER AL CAPITÀ................................................................................................................................80.ESCULTURES DE BOIX..................................................................................................................................81.FONTILLES 1998 .............................................................................................................................................82.NOTA.................................................................................................................................................................87.

4

El principi

Disposeu-vos, l’espectacle és a punt de començar. L’alba del dia 22 d’Abril.

5

Sant Jordi Màrtir. Patró d’Alcoi

Alcoi, 1876: Impremta de Francisco Compañy.del llibre “Inicios de la Imprenta en Alcoy 1824 - 1897”

Josep Sanus i TormoAlcalde d’ Alcoi

De l’Alcalde:

6

Salutacions

Estimats amics i amigues dels Cids,La Festa del 98, amb tot el conjunt de vivències i sensacions que d’ella se’n deriven,

representa ja per a tots els alcoians i alcoianes un record molt emotiu i una pàgina bri-llant de la memòria col·lectiva del nostre benvolgut poble.

El pas del temps s’encarregarà de perpetuar, sens dubte, la vostra magnífica presèn-cia a la Festa que va encisar a tots aquells que la presensiaren per l’enginy, el rigor histò-ric, la creativitat i la il·lusió que d’ella emanava.

Les expectatives que la vostra capitania havia despertat varen quedar saciades i el seudiscurs pels nostres carrers es va convertir en una expressió d’alcoiania que va refermar,encara més, els forts vincles que uneixen la nostra ciutat amb la seua història. Vàreu feral carrer història viva.

Sens dubte, hauran estat moltes les hores de dedicació i esforç invertides en el repteil·lusionat de la vostra capitania, els fruits han sigut la calor i l’aplaudiment de tota unaciutat que va quedar seduïda per la màgia i la innovació dels Cids.

Estimats amics i amigues dels Cids,La Festa del 98, amb tot el conjunt de vivències i sensacions que d’ella se’n deriven,

representa ja per a tots els alcoians i alcoianes un record molt emotiu i una pàgina bri-llant de la memòria col·lectiva del nostre benvolgut poble.

El pas del temps s’encarregarà de perpetuar, sens dubte, la vostra magnífica presèn-cia a la Festa que va encisar a tots aquells que la presensiaren per l’enginy, el rigor histò-ric, la creativitat i la il·lusió que d’ella emanava.

Les expectatives que la vostra capitania havia despertat varen quedar saciades i el seudiscurs pels nostres carrers es va convertir en una expressió d’alcoiania que va refermar,encara més, els forts vincles que uneixen la nostra ciutat amb la seua història. Vàreu feral carrer història viva.

Sens dubte, hauran estat moltes les hores de dedicació i esforç invertides en el repteil·lusionat de la vostra capitania, els fruits han sigut la calor i l’aplaudiment de tota unaciutat que va quedar seduïda per la màgia i la innovació dels Cids.

De l’Associació de Sant Jordi:

Adolfo Seguí Olcina

President de l’Associacióde Sant Jordi

7

Salutacions

NOSTRA FESTA se mueve entre infinidad de valores, unos colectivos, otros persona-les, y entre todos ellos algunos que entran dentro de la estética, de la puesta en escena,del color, y en concreto de la fantasía y la originalidad. Todos los años asistimos a verda-deras “ obras de arte” en el diseño de escuadras especiales, trajes y boatos de las “filaes”de cargo. Los bocetistas estrujan su imaginación para satisfacer las ilusiones de laFESTA. Y en verdad que lo consiguen.

Los CIDES y su CAPITÁN no han sido ajenos a esta inquietud de originalidad yabrir a la fantasía su participación en la FESTA. El reto era interesante y lo aceptaron.Tenían un factor importante a su favor: conocer el estilo y la obra de Manolo Boix. Lacontroversia estaba asegurada y la aceptaron. De los resultados cada uno puede sacarsus propias conclusiones. En el plano estrictamente estético, la elegancia de los diseñosde todo el boato, Capitán y Favorita, Caballeros, Escuadra, Carrozas, etc..., ha superadocon creces lo que se presentía como una fiesta de la fantasía, de la inventiva, de la uto-pía y de la ilusión.

Para la HISTORIA de NOSTRA FESTA ha quedado la Capitanía de los Cidescomo una aportación para la recreación de las imágenes que tan importantes son en lapropia FESTA .

ENHORABUENA CIDES . ENHORABUENA LUIS .

8

Salutacions

De la Junta directiva:

Jorge García

Primer Tro

Ha pasado ya casi medio año desde que nuestra Filà tuvo el honor y la responsabili-dad de liderar a las huestes cristianas. Una responsabilidad que obligaba a todos losCides a poner lo mejor de cada uno de nosotros en aras a honrar a nuestro Patrón SanJorge y engrandecer nuestras queridas Fiestas, para ello hemos tenido la suerte de con-tar con una familia ilusionada con este compromiso, la de nuestro Capitán Luis Moltó ysu esposa Mari Carmen Cantó.

El cariño y el respeto que el pueblo alcoyano nos merece, junto a la idiosincraciainnovadora que siempre ha caracterizado a los Cides, nos hizo plantearnos el dificil retode presentar a Alcoy un boato novedoso.

Con nuestro Capitán al frente nos lanzamos a la difícil tarea, aún siendo conscientesde que esta decisión conllevaría críticas y alabanzas el día 22 de Abril.

Para ello nos rodeamos de personas de gran valía, artistas como Manolo Boix y suequipo, músicos como Amando Blanquer y José Luis Valldecabres y una comisión deCides que junto al Capitán y a la Junta Directiva, hemos trabajado denodadamentedurante un año para intentar plasmar en Fiesta, una ilusión, la Capitanía Cides 1998.

A todos los que habéis colaborado y a los que habéis participado, quiero desde aquíagradeceros públicamente vuestro esfuerzo y en vuestro nombre dejar constancia de laadmiración que nos merece un público como el alcoyano.

Para terminar, dar la enhorabuena a los cuatro cargos restantes y a sus respectivasFilaes, así como a nuestra Asociación de San Jorge y a nuestro Ayuntamiento por lamagnífica organización de las pasadas fiestas.

VISCA SANT JORDI.

RECORDATORI

17 de Novembre de 1995: l’assemblea de la Filà Cids nomena oficialment LuisMoltó Molina com a Capità Cristià per a les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi 1998.

Així va començar a dibuixar-se davant nostre el camí que va del somni a la realitatde la Festa. Han sigut dos anys i mig de projectes, de reunions, d’entrevistes i, sobretot,d’il.lusions que poc a poc han anat consolidant-se i que han donat com ha resultat unllarg llistat d’actes i activitats patrocinades per la Capitania Cristiana i, fonamentalment,un Boato de Capità que ha apostat pel canvi des del punt de vista estètic. Però fem un poc de memòria... Si parlem dels actes patrocinats per la CapitaniaCristiana Cid m’agradaria deixar constància dels diferents àmbits on hem dirigit els nos-tres esforços per intentar arribar a tots els segments socials implicats a la Festa. Per exemple, ens venen al cap alguns actes d’especial relleu per a nosaltres, com aral’organització de l’anomenat “Chupinazo”, cel·lebrat a la Font Roja en Maig del 97, ambmissa i ofrena a la Verge dels Lliris i festa popular a l’aire lliure, o el sopar, patrocinatper Miele i Saneamientos Colón i dirigit a totes les persones que “Fueron Capitanes” dela Festa d’Alcoi els darrers 25 anys i que es convertia, així, en epíleg al full que el periò-dic Ciudad va editar durant altres tantes setmanes per recordar-nos aquells esdeveni-ments. Pel que fa al món de l’esport, caldria fer esment de la col.laboració als XVI JocsEsportius Municipals d’Alcoi 1997-98 i de la realització del Trofeu de Petanca, amb par-ticipació de totes les filaes, que es va dur a terme al Març d’enguany, com a dos delsesdeveniments més representatius. Però si del que es tracta és de fer popular i mantindre viu l’esperit de la Festa, res com

9

Paraules de la Capitania

Paraules dels Capitans

10


el meravellós món de la ràdio per a gaudir-lo: hem patrocinat el “X ConcursoRadiofónico Alcoi Fester”, un concurs que, pensem, ha obtingut un ressò merescut alnostre poble.Ara bé, si hi ha cap àmbit al voltant de la Festa que siga d’obligada atenció per partd’un càrrec com el nostre, creiem que és el de la cultura. Avui en dia, tota festa delnivell de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi ha d’estar envoltada per una série d’es-deveniments culturals que ens mostren, a la manera d’un calidoscopi, les altres caresd’una mateixa realitat, siga per similitud o per contrast. Per això, volguérem arribar a lacita d’Abril patrocinant una sèrie d’activitats que ens féren sentir plens d’orgull, espe-cialment pel que fa a la qualitat dels grups i persones que hi participàren. Al desembre del 97 ens visità, al Teatre Calderón, el Grup Instrumental de València,acompanyats del grup teatral Bambalina Titelles per a realitzar conjuntament la posadaen escena de la famosa obra de Manuel de Falla “El Retablo de Maese Pedro”. El con-trapunt amateur a aquesta visita fou la presentació, al nostre local, del simpàtic sainet“No hi ha res a fer”, interpretat per membres de la filà.En Març del 98, també al Teatre Calderón, és va cel.lebrar un concert-homenatge, acàrrec de la Banda Musical d’Adzaneta d’Albaida, en motiu dels XXV anys que fa quel’esmentada banda acompanya a la Filà. Uns dies més tard, al “Círculo Industrial”, es vapresentar l’Orquestra Simfònica Alcoiana, juntament amb el Ballet d’Anna Calvo, per afer-nos gaudir de l’obra “Terpsichore” del compositor renaixentista alemà MichaelPraetorius.Ja en el mes d’Abril, dues cites marcàren el segell d’aquesta Capitania Cultural: en pri-mer lloc, el concert que va oferir, a l’esglèsia de Sant Mauro i Sant Francesc, l’OrfeóNavarro Reverter de València sota la direcció de Josep Lluis Valldecabres, compositorde les músiques del boato d’enguany i, per últim, i com a colofó de totes les activitatsorganitzades, la brillant exposició de pintures i escultures que el nostre dissenyadorManuel Boix va tindre la delicadesa de brindar-nos durant tot el mes a les sales de laCAM.Des d’ací, vull donar a totes les persones i entitats que han col.laborat en tots aquestosactes i activitats -el llistat seria immens- el meu agraïment pel seu esforç participatiu iper la seua disposició en fer que les il.lusions no es quedàren només en aixó. Les meuessinceres gràcies. Però ara parlem de Festa. En assumir la filà, i nosaltres en la seua representació, el com-promís públic d’ostentar la Capitania Cristiana se’ns presentàren, de sobte, damunt lataula, les necessitats indispensables per a dur-la a bon terme, a saber: un equip artísticque abarcara tots els àmbits de la Festa l’organització, posada en escena, disseny decarrosses, vestuari, elements, composició de les músiques originals, regals, imatgeCapitania, etc. i un espai social, de major capacitat que la entranyable seu actual de lafilà, que es convertira en lloc idoni per a les grans cel.lebracions. Afortunadament, aquesta darrera qüestió va poder sol.lucionar-se de manera satisfactò-ria, gràcies a la Universitat Politècnica de València que ens va cedir l’antiga fàbrica deCarbonell per usar-la com a seu social de la Filà Cids durant els mesos de Març i Abrildel 98. Des d’ací, el nostre agraïment més profund a l’esmentada institució, i en especial

11


al seu Rector En Justo Nieto i Nieto per aquesta cessió. També agrair a Manuel Boixl’ambientació d’aquest espai que en tants moments ens ha acollit. Mencionar, en aquestsentit, els diversos sopars que realitzàren en aquest acollidor espai la Filà, el Capità i,particularment, la Preferida del Capità; en especial aquell en que participà tot el boatofemení i que tan grat record els ha deixat. També, i pel relleu que tenia per a la Festa,cal recordar el divertit i alhora solemne sopar medieval, amenitzat per un grup de teatreantic, on fóren nomenats els Cavallers i Dames de la Cort. Pel que fa a l’equip artístic decidirem una opció basada en el canvi estètic.Inmediatament pensarem en la persona de Manuel Boix, coneixedor de la Festa -nooblidem que havia realitzat dos polèmics Cartells de Festes, com a dissenyador i artífexdel desitjat canvi de tendència. Al seu voltant es configurà l’equip amb Ferran Catalàcom a responsable organitzatiu de la posada en escena del boato i amb Josep LluísValldecabres com a compositor i responsable de la parcel.la musical. La idea-base per dur a terme un replantejament estètic a la Festa fou, en paraules deFerran Català, “la il·lusió de visitar una parcel·la de la història que, fins aquest moment, no hohavia sigut sinò molt puntual i parcialment: parlem del segle XV, el Renaixement Valencià. Sempreconcebérem la Festa de Moros i Cristians com un “homenatge” a això, als Moros i Cristians, a eixeenfrontament històric i cultural que va tindre, té i tindrà la seua propia dialèctica. Dic açí, perquè,des dels inicis, va estar al nostre ànim obrir el marc històric que significava per a Alcoi el segleXIII. En analitzar la Festa que es veia al carrer els darrers anys trobàrem inmediatament certesclaus: ningú que la mirara amb ulls una mica distanciats podia evitar l’afirmació que el planteja-ment estètic actual era fill, bàsicament, d’un romanticisme tardà que transitava de les acaballes delsegle XIX als inicis del XX. Això sí, filtrat des d’aleshores per les succesives dècades i acabant avuien dia en un “eclecticisme bàrbar”. La resposta nostra fou clara: es feia imprescindible replantejarles arrels i el rigor que deu tenir tota manifestació d’aquest tipus. En resum, teníem, per una part,a la memòria, el punt de partida del fet històric a Alcoi al 1276 i, per altra, al carrer, la confussiòd’un eclecticisme en descomposició. El nostre camí va ser el de veure la Festa com un ric marcdialèctic que abarcara el període de la Reconquesta i del qual nosaltres seleccionariem aquell quedonara la millor mida de l’esplendor valencià arreu de les nostres fronteres: el segle XV, Segle d’Orde les lletres valencianes, segle del Descobriment d’Amèrica i segle del papat valencià a Roma. I aixího intentàrem, perquè si voliem que la nostra Festa fóra la que representa als Moros i Cristiansarreu del món, pensàvem que la millor manera de fer-ho era tornar al rigor i al mateix temps obrirun nou ventall de possibilitats”.Açò significava, ho sabiem, molts entrebancs, i una unitat de criteri a respectar que

abarcara els dissenys, les músiques i la posada en escena del dia 22 d’Abril.Les primeres realitats de totes aquestes reflexions les assaborirem el dia 23 de

Novembre del 97, data de la multitudinària presentació dels dissenys del boato a laLlotja de Sant Jordi que tan amablement va ser cedida per l’Excm. Ajuntament d’Alcoi ial que des d’ací aprofite per donar-li les gràcies per aquest i molts altres detalls que hatingut amb aquesta Capitania. Fou un dia carregat d’entusiasme que oferia les nostresil.lusions a la realitat del carrer, al poble, i per tant, a la polèmica. Després vinguéren mesos d’intensa activitat, de viatges i de col.laboracions de multitudde professionals, per arribar, finalment, als dies de la Trilogia Festera. Per fi el 22

d’Abril baixava la Cort Renaixentista formada pels Cavallers d’Alcoi, les Dames de laCort, els Nobles Cortesans, Rodella, Capità i Preferida, Mercenaris, el món del teatrepopular, la Dama i l’Unicorni, les Dames i Xiquetes amb Al.legories, els Menestrils, elsCamallargues, la Dansa de La Primavera, el món de la cacera amb els seus Falconers, elCavall Alat, el Dia i la Nit, els Quatre Genets de l’Apocalipsi, l’Esquadra Especial, elsMoros i Mores Captius, l’Esquadra de Cids i el Cop, cada grup puntualment acompan-yat pel seu seguici musical. Més de mil persones baixàren aquell dia inoblidable per anosaltres. La nostra esperança és que tot aquest esforç haja arribat als cors de la gent senzilla, dela gent d’Alcoi, amb la mateixa intensitat amb que ens va arribar a nosaltres, Capità,Preferida i família, Filà Cids amb la seua Junta i Comissió, equip artístic amb ManuelBoix, Ferran Català i Josep Lluís Valldecabres, i totes les formacions musicals i personesque desfilàren. El nostre més profund i sincer agraïment a tots; sapieu que sense vosal-tres haguera sigut impossible dur a feliç terme aquest càrrec. Només per a finalitzar, saludar i donar també les gràcies a l’Associació de Sant Jordi i alseu President Adolfo Seguí pel recolzament que ens ha brindat des del primer fins aldarrer dia. Gràcies, una vegada més, a tots.

Visca Alcoi! Visca Sant Jordi!

LUIS MOLTÓ MOLINAMARI CARMEN CANTÓ JORDÁ

12


13

Apoteòsica baixada per Sant Nicolau

14

Cantó d’el Pinyó, Capità Cids

15

El poble es rendeix als teus peus

16

Crònica de la Festa

Carrossa del Rodella.

Perfil de la Carrossa del Rodella.

17


Entrega de Claus.Baixada del Capità. Nit i Dia.

18


La Primavera. Els Dimonis susciten temor al seu pas.

Nobles Cortesans, escortats per nombrosa guàrdia.

19


L’àguila símbol dels Cids.Mercenaris, voluntat de servir.

20


L’eterna lluita entre el Bè i el Mal. El Capità i la Favorita gaudeixen de l’acte.

21


Diferents moments i actes dels Capitans i família.

22


Cavallers d’Alcoi. Només els elegits poden defensar l’honor del Capità.

CRÒNICA DE LA

FESTACAPITANIA FILÀ

CIDS - 1998

I. Invocació.

Ja ha arribat Abril, el més màgic d’entretots els mesos de l’any; el que ens trans-met una nova atmòsfera, el que ens trans-porta a un món de fantasia i el que ensompli el cor de felicitat i satisfacció.I amb eixe Abril tan esperat, arriba laFesta, la Nostra Festa, la dels Moros iCristians, la que desitgem al llarg de l’anytots els alcoians, i la que estem impacientsper encetar.El nostre poble s’engalana com cal per talde rebre amb els braços oberts la trilogiafestera i per tal de retre homenatge al nos-tre Patró Sant Jordi, que des de l’any1.276 ens protegeix incansablement.Per això mateix, per tal que ens proteges-

ques i empares, els Cids estem preparatsper oferir-te, en aquest any de Capitania,un cúmul d’il·lusions i d’esperances, unnou esclat de joia i alegría, agraïnt-te que,encara que siga només per tres díes, ajun-tes a tots els alcoians i concretament, atota la nostra filà.

II. Ha reviscut Déu! Ha reviscut la Festa!

Alcoi s’ha despertat aquest diumengeamb un magnífic sol, encara que dissorta-dament el fred també ha fet acte depresència. Malgrat eixe fred, els alcoianshan matinat de valent per tal de vore lapeculiaríssima Processó dels Xiulitets, queorganitza el Cercle Catòlic d’Obrers desde fa més de cent anys. La carrera de laVerge per trobar al seu fill acabat de res-sucitar, es torna ara en una metàfora quesimbolitza la carrera dels alcoians peranar a trobar-se amb una nova Festa.

23


Al·legoria de la Festa. Aquarel·la original de M. Boix

Luis Moltó rep un sincer homenatge per part de la filà.

Luis i Pepín agafen el relleu dels càrrecs anteriors.

És, doncs, el matí del diumenge dotzed’Abril, el matí de Glòria i els carrersd’Alcoi ja s’han perfumat com cal per l’o-casió. A les vuit d’aquest especial i alcoia-níssim matí, els Cids estan convocats alnou i ample local social per tal de donarcomte d’un esmorzar com cal: l’esmorsardel Glorier.Per alguns, aquest és el millor de tots elsesmorsars festers: l’espencaet, l’aigua-sal,les faves tendres, que fan d’aquest unmoment molt especial, on la Festa es famés senzilla i palpable que mai.

Després d’omplir l’estòmac, cal omplir elcor de Festa, i quina millor manera de fer-ho que vestint els Glorieros. Enguany, la

nostra filà no podia estar millor represen-tada. Dos homes, dos grans festers: LuisMoltó, Capità Cristià 1998 i Jordi Garcia,primer tro, són els elegits per tal de pren-dre part en la Glòria al carrer i alPreventori respectivament.Peça per peça van enfilant-se el vestit: pri-mer les malles, després la túnica i final-ment, sempre amb les notes d’alegres pas-dobles magníficament interpretats per laBanda d’Atzeneta, els complements, quefan de la vestimenta dels Cids una de lesmés coloristes de la Nostra Festa.

A més de vestir als Gloriers, enguanytambé es vesteix a la nostra filà el SergentCristià, Juan Ignacio Català, “Nasio” perals que han estat al seu voltant al llarg d’a-quest any de Capitania.Una vegada vestits els Gloriers i elSergent, cal fer camí fins la Plaçad’Espanya on, de segur, es viuran unsmoments únics, del tot incomparablesamb altres que ens dóna la nostra tradi-ció.Quan el rellotge marca les deu del matí,la Unió Musical comença a fer sonar lesprimeres notes de l’Himne, acompanya-des de fons pel volteig de les campanes deSanta Maria. És el moment en què Alcoicomença a vibrar, el moment en què el

24


León Grau, Capità Moro 1998.

L’assistència dels Cids fou massiva a l’acte inagural.

Inauguració del local, a la plaça Ferràndiz i Carbonell.

cor dels que hi són presents batega d’unaaltra manera; alhora, les mirades es tor-nen intenses, sentides, emocionades……I encara seran més emocionades quanminuts després, el Sergent Moro, JuanJosé Mas Alós done pas a l’arrancada delbàndol moro, amb la Nova interpretant“Suspiros del Serpis”.

Cinc minuts després, els Gloriers del bàn-dol cristià es preparen per començar laseua Glòria, el pregó de la Festa. Al mateixtemps, Jordi García ja està a l’autobús queha de portar-lo a l’altra Glòria, la que esdedica als nostres majors, als que en altretemps han fruït la Festa i que ara la portenmés que mai al seus cors.

A les deu i deu, l’alegria de la Glòria tornaa manifestar-se en veure a Juan IgnacioCatalà Abad amb la llança a la mà, preparatper donar l’ordre de l’arrancada als seus

gloriers. La Primitiva comença a interpre-tar el pas-doble “Mi Barcelona”, del mes-tre Julio Laporta Hellín. Sense cap menade dubte, l’elecció de la música és moltbona, igual que l’arrancà amb la que elSergent Cristià ens brinda una nova Festai una renovada il·lusió. D’entre tots els gloriers, un destaca, LuisMoltó, amb la indumentaria que tantesvoltes ha vestit, gaudint d’un acte especial,que guardarà a la memòria com un delsmés emocionants de la seua Capitania.

Així doncs, la Glòria ja està al carrer,anunciant a tot el poble d’Alcoi que l’a-rribada de la Festa és imminent. Poc mésd’una setmana queda ja per tal de gaudirla trilogia màgica que cada Abril ens dis-posem a celebrar els alcoians.

25


Els últims Capitans celebraren un sopar a la Filà.

Presentació Revista Alferis.

Eladio Silvestre va fer de Mossén en el 97, any de l’Alferes.

Les dones també tenen cabuda en la Festa.

Enguany, l’apretat calendari només deixauns pocs díes d’entraetes, encara que elsCids saben aprofitar-se’n i gaudeixen d’unbon nombre d’aquestes. El mateix día dela Glòria es celebra la del berenar, dedica-da sobretot als més joves; un día després,té lloc l’entraeta oficial per Sant Nicolau ifinalment, el dissabte divuit d’Abril, elsCids ixen pel País Valencià en la tradicio-nal entraeta del Montepío.Són díes especials, on les nits alcoianesens permeten escoltar les més preciosesmelodies, vore les evolucions de les dife-rents esquadres i olorar un perfum, unaesència, la de la Festa, la Nostra Festa.

III. A tu ens devem, Sant Patró.

Que la Festa de Moros i Cristians es cele-bra per tal de retre homenatge al nostrePatró Sant Jordi és una cosa que mai nohem d’oblidar els alcoians, encara quealguns moments ens porten a pensar deforma diferent. No obstant, els Cids hotenen clar i no falten mai a la cita anualamb el seu Patró.

Per això, el divendres dèsset d’Abril, quanse celebra la Processó de la Relíquia, elsCids destaquen per la seua massivapresència. Aquesta processó, tan peculiar,tan festera, ens anuncia que la Festa jaestà a punt de caure. A més, és una pro-cessó molt particular, on es demostra queels alcoians estimem el que és nostre comningú, ja que no sols hi ha gent recorrentl’itinerari de la Processó, sino que elscarrers i els balcons estan plens de gentque amb impaciència espera el pas de laimatge de Sant Jordi i de la seua repre-sentació festiva, Sant Jordiet, enguanyencarnada en el xiquet de la filà Realistes,Fernando Belda Blanes.

26


El Mig Any marca l’equador d’un any d’il·lusió.

Els Cids celebraren un “ensaio” a la Politècnica de València.

Luis Moltó és nomenat oficialment Capità dels Cids 1998.

Una vegada recorregut l’itinerari de laprocessó fins l’església de Santa Maria, ones deixa la imatge de Sant Jordi per tal decelebrar el Triduum els dies divuit, dinoui vint, i després d’entonar les notes del’“Insigne Màrtir”, els Cids encara li tro-ben un alicient més a aquest dia carregatd’emocions: l’entraeta de l’esquadra denegres.

A les onze i mitja de la nit, els componentsde l’esquadra estan preparats per tal dedonar pas a uns moments de glòria. Lagent, cosa inusual, ja ompli les vores de laFont Redona i la Glorieta, esperant que lamúsica comence a sonar. A l’igual que suc-ceïra el dimarts catorze, l’entraeta delsnegres fou triomfant, fent gaudir a la gentamb eixa magnífica composició que és“Tino Herrera”.

IV. La seguretat d’una nova Festa.

El diumenge dènou d’Abril naix assole-llat, deleicntant-nos amb una magníficatemperatura que fa aquest día més espe-cial encara.A les vuit i mitja del matí té lloc la SantaMissa, on alguns dels glorierets reben perprimera vegada a les seues vides el cos deJesucrist. L’Església de Santa Maria es ves-teix de gala per a tan magnífic acte, queestà presidit per la imatge de Sant Jordi.

Després de la cerimònia, el nostre glorie-ret, Javier Clement Botella, te a bé convi-dar als Cids a un suculent esmorzar. És unallàstima que a aquest esmorsar acudiscatan poca gent; potser la falta de comensalses dega a l’entraeta del Montepío de la nitanterior i per això cal recordar que laFesta està present tant al día com a la nit,

27


Presentació del boato a la Llotja de Sant Jordi.

La marxa dedicada a Tino Herrera és un himne per als Cids.

L’any 1.977, Jorge Moltó, fill del Capità, fou Sant Jordiet.

i per tant, cal no desestimar moments tanmemorables com aquest, que fan de laFesta alguna cosa més que diversió noc-turna.

Quasi sense temps per al descans, el glo-rieret ha de pujar al Partidor per tal decomençar la seua Glòria, i amb ell, elsCids, que volen estar sempre al seu voltantperquè el petit Javier no oblide mai aquestdia.A les onze i mitja i amb l’escenari de l’a-rrancà ocupat massivament, el sergentet,David Antolí Murcia dóna l’ordre decomençar la desfilada als representantsdel bàndol de la mitja lluna. L’esclat d’a-plaudiments és atronador; la gent es volcaamb els festerets i ells ho agraeixen fentgaudir als que hi són presents.

Pocs minuts després, el sergent cristià,Jorge Verdú Vicedo fa les delícies dels seusmajors oferint-los una magnífica arrancà.La cara de Javier, el glorieret dels Cids, hodiu tot, és una síntesi d’alegría i d’esglaidegut a la responsabilitat de representarels Cids en un acte tan simpàtic i afectiu.Així doncs, la Festa dels petits guerrers jaés al carrer. Els alcoians, il·lusionats, nodeixen d’aplaudir i ovacionar els protago-nistes de l’acte ni un sol moment al llargdel recorregut. Després de tantes sensacions com s’hanviscut al llarg d’aquest entranyable matí,els Cids encara podran gaudir de l’entrae-ta que els Mercenaris i Moros deGraduació tenen programada per a eixamateixa nit per l’Avinguda del PaísValencià.

28


Eugenio Raduán Boronat. Capità dels Cids l’any 1955. Jorge Albero Martínez. Capità dels Cids l’any 1970.

El dia següent, dilluns, a les onze i mitjade la nit, els cavallers del Capità realitzenla seua pròpia entraeta pel carrer SantNicolau. Un dia abans que la Festa òbrigales seues portes de forma definitiva alsalcoians, les dolçaines que acompanyenels cavallers interpretant “Apòstol Poeta”,donen un sabor diferent a la nit abrilenca,tan bonica, tan màgica, tan festera.

V. Qui no té la vespra no té la Festa.

L’ambient que es respira a Alcoi ja de bonmatí ens indica que aquest dia és diferent,que els alcoians estan preparant-se per talde viure tres dies de màgia, fantasía i emo-ció. Quan arriba la vesprada, doncs, el poble

es transforma en un conjunt d’il·lusions id’esperances que manifesten l’alegria devore nàixer una nova Festa. És l’eternretorn, i per a molts el retorn etern, jaque han estat moltes les vegades que handesitjat l’arribada de la trilogia.El Dia dels Músics ens delecta amb unclima fabulós, propi de la primavera; el solbrilla al blau cel alcoià i la temperatura ésesplèndida. A les sis de la vesprada té lloc al Cametl’assaig de l’Himne, i a les set i mitja lesprimeres bandes són rebudes amb entu-siasme pel públic que s’ha ubicat perl’Avinguda del País Valencià i SantLlorenç.A mesura que van arribant les bandes a laPlaça d’Espanya, va arribant la gent quecomença a prendre lloc per a gaudir de

29


Eladio Silvestre Orts fou el Capità dels Cids l’any 1984. Luis Moltó Molina, encarregat de continuar el càrrec en 1998.

tan senzill i emotiu acte. En pocs minuts,la Plaça es tornarà en un bullici i segura-ment, els més despistats, no trobaran unbon lloc per a cantar l’Himne.Així, al voltant de les nou de la nit, i ambcatorze graus de temperatura a la Plaça, elSant Jordiet, Fernando Belda fa entregade la batuta a Ernest Valor Calatayud, queserà l’encarregat de convertir a tot elpoble d’Alcoi en una única veu, que invo-carà -com si d’un ritual màgic es tractés- latrilogia festera.

Quan les bandes comencen a atacar lesprimeres notes de l’Himne del mestreBarrachina, el cor dels presents s’enco-lleix, alhora que s’ompli de satisfacció:Nostra Festa ja, cridant-nos està. Poc mésde dos minuts seran suficients per adonar-se que la cursa ja ha començat; les festes deMoros i Cristians són, a la fi, una realitat.

Després de viure un dels moments mésemotius de l’any, la multitud, encisadaencara per la música, comença a disgre-gar-se. Els Cids, amb més ganes de viure laFesta que mai, van arribant a la filà per talde saborejar la típica i alcoianíssima olletade músic. Eixa nit, cada fester es pot defi-nir perfectament com una caixa, unacaixa on està guardada tota la il·lusió i elnerviosisme de qui vol com ningú lesseues tradicions. Al llarg del sopar, els fes-ters són conscients de l’endemà que elsespera i els comentaris i el bon humor esconverteixen en la nota predominant.

El rellotge no perdona i quan algunsencara tenen el mos a la gola, els Cids jaestan preparats per a dur a terme l’últimaentraeta oficial de la Capitanía. LuisMoltó, els seus cavallers i l’esquadra de

30


El Capità mostra una reproducció de Sant Jordi.

Els pares del Sant Jordiet també reben la Tizona del Cid.

Alfonso Torres, Alferes Cristià 1998.

negres entre altres, davant la gran quanti-tat de sensacions que han de viure les prò-ximes hores, son previsors i se’n van abansde començar l’entraeta. Tanmateix, laresta dels Cids desfilen com toca perl’Avinguda del País Valencià, encara quetambé s’afanyen per tal de guanyar-lihores a la nit.

Així doncs, la Festa està servida. Desprésd’un any sencer de treball, de sacrifici ipreocupacions, els Cids tenen al davanttres dies per demostrar al poble d’Alcoi elque és una Capitania. La nit, silenciosa, tranquil·la i fosca, veucom la ciutat d’Alcoi es retira per conver-tir-se en vila, la vila que va ser set seglesabans, la vila gràcies a la qual podem gau-dir d’una tradició que ens diferència, queens fa més grans cada any, que ens fa sen-tir orgullosos de ser alcoians.

VI. La virginitat de la Festa.

22 d’Abril, dia de joia abrilenca. La datamés esperada per tots els alcoians ja haarribat. Quan la nit encara està ocupantles seues darreres hores, la Plaçad’Espanya ja s’ha omplit per tal de veurela Diana. És un moment únic, on encarala Festa no ha perdut la seua virginitat. Ales sis del matí, després del toc d’alba i deresar l’Ave Maria, l’esquadra dels Cids jaestà preparada per començar la desfilada.La túnica roja és el contrapunt perfecte ala foscor de la nit, que avui s’ha despertatabans, com tot el públic present, per agaudir de l’acte que enceta la trilogia.Els Cids dianers, amb el Sargent Cristià alcapdavant de la formació, comencen amarcar el pas quan les primeres notes delcentenari pas-doble “El Capitán” preparen

l’ambient escaient per a una preciosaarrancà. Alhora que “Nasio” rendeix laseva llança, els components de l’esquadraalcen les seues armes i la gent ho agraeixamb una atronadora ovació. A poc a poc, amb pas marcial, els dianersvan cobrint tot el trajecte, girant l’esqua-dra com a mostra de respecte al Patró,mentre que la resta dels Cids fa les opor-tunes parades per calfar el cos amb algunque altre herberet.La desfilada per Sant Nicolau o Diana delCarbonato, com popularment es coneixaquest tram, es fa amb més tranquil·litat ja

31


La decoració de la carrossa del Capità va ser impactant.

que els moros s’han retardat en la sevasortida. Així, quan els Cids entren a laPlaça, amb el seu pas-doble “El Fusteret”,veuen com l’astre rei els saluda amb bene-volència, la qual cosa provoca més d’unsuspir davant les pesimistes prediccionsque s’havien anat fent els dies previs. Després de la Diana, la filà Cids es divideixen dos llocs: per una part, estan els festers,esmorzant al seu local i per l’altra estanels membres del boato, vestint-se amb elsdissenys que han d’estrenar en l’Entrà.Tanmateix, aquesta divisió és efímera, jaque poc després tots es reuniràn alPartidor per començar el que és, sensecap mena de dubte, el major espectacledel món.

VII. L’espectacle més gran del món.

Pocs minuts abans que comence l’Entràdels Cristians, el Partidor veu com la gentva preparant-se per prendre part en l’acte.L’ordenat desordre és una mostra més dela màgia de la Festa ja que qualsevol quepuga vore tota la quantitat de gent queespera eixir, es preguntarà com és possi-ble que tota eixa multitut puga enfilar el

carrer Sant Nicolau de la forma que ho fa.El temps avança i a les onze menys quarttotes les mirades es fixen en un punt, elbalconet on ha de donar-se l’ordre de l’a-rrancà.Juan Antonio Picó, al petit però alhoragran balcó, és el centre de totes les mira-des que esperen sentir la frase divina:“Alcoians, per Alcoi i per Sant Jordi, avantl’Entrà dels Cristians 1998.!!”

32


Sant Nicolau veu passar les xiquetes i Dames de la Cort.

El cavall alat, un dels elements mitològics del boato dels Cids.

Els càlids víctors i aplaudiments donenpas al so dels timbals, que segueixen,obrint la desfilada, al Sargent Cristià. Lagent, que ompli les voreres i els balconsde gom a gom se submergeixen en l’es-pectacle. Un espectacle que enguany, demans del prestigiós artista Manuel Boixpren uns aires renaixentistes. Avui, elSegle d’or valencià es veu representat enel dia d’or dels Cids.

Per començar, l’àguila representativa dela filà pren protagonisme en la carrossaguió. Ací trobem la primera de les moltesal·legories que hi son presents al boato.L’àguila, que alça amb la pota esquerra elglobus terraqui presidit per l’escut heràl-dic dels Moltó, dóna a conèixer que avui,

la persona més poderosa del món és elnostre Capità. La partitura “De Venècia aAlcoi” de Josep Lluís Valldecabres posa elcontrapunt musical a un grup de Cids queamb cavalls, porta una sèrie d’estendarts.Així doncs, la presentació ja està feta. Aranomés queda gaudir del magnífic boatoque els Cids han estat preparant al llargd’un any que dóna la sensació d’haver-sepassat molt aviat.Un grup de dones fan la seua aparicióengalanades amb vestits ben diferenciats:són les quatre Virtuts cardinals. LaPrudència, amb un espill a la mà, laJustícia, amb una balança, la Fortalesa,amb una branca de roure i la Temprança,amb una palma, son la representació delsrequísits que ha de tenir un gran Capità.El conjunt és l’armoniós, a l’igual que lamúsica que les acompanya, “Les Virtuts”,del ja esmentat Josep Lluís Valldecabres,que és l’autor de totes les melodies quevam escoltar.

33


Els malabaristes precedeixen a la carrossa del Rodella.

L’escut dels cavallers llueix com el magnífic boato del Capità

Després de les Virtuts, arriba l’escolta delCapità, els seus cavallers. Vint-i-tres són elselegits per a la glòria, dividits en tresgrups: dos a cavall i un que fa la seua des-filada amb una carrossa que representauna taula redona presidida per l’espasadels cavallers que travessa el tronc d’unarbre. Entre els cavallers, un destaca, l’a-mic José Picó Segura, “Pepín”, que salu-dant a la multitud recorda els emotiusmoments que va viure un any abans, a laseua magnífica alferecia.L’esplendorós grup llueix un vestit onpredominen els colors obscurs, sobretotel grana, combinat amb metalls daurats i

amb bordats, portant un casc rematat amb una ploma blanca. La música, compostacom la resta per a tan única i especial oca-sió, és “Cavallers d’Alcoi” que amb el cant de les dolçaines fa les delícies dels espec-tadors que dediquen uns sincers aplaudi-ments.Seguint als cavallers, apareixen els noblescortesans, representats pels fills delCapità, Luís, Jordi i Javier, tots tres acavall, escortats per la nombrosa guàrdiadel Capità, que defensa el camí del seusenyor.Sense temps per assimilar el que s’ha vistfins ara, amb l’arribada d’unes belles

34


Josep Lluís Valldecabres fou l’encarregat de posar el contrapunt musical a tota l’escenografia del boato de la Capitania Cids 1998.

dames, que porten l’emblema distintiu dela capitania, comença a adivinar-se la figu-ra central del boato, la del Capità Cristiàdels Cids, Luis Moltó Molina. Acompanyatper Mari Carmen, la seua dona, el Capitàfa acte de presència amb una magnífica ioriginal carrossa tirada per cavalls i ador-nada amb escultures al·legòriques i espills que donen diferents punts de vista de lapresència del mandatari. La novetat és aplaudida amb emoció, unaemoció que és compartida per Luís i MariCarmen, pel Capità i la Favorita. El cap deles tropes cristianes du un vestit innova-dor, en el que destaca la túnica, i la capa

ribetejada amb pell de marta i bordadaamb múltiples àguiles i escuts que li con-fereix un aire senyorial. El metall dominaen les cames i en els braços, així com enels botons daurats que formen el cognomMoltó. Remata el conjunt el casc metàl·licd’estil renaixentista i l’escut transparent ala mà esquerra. La mà dreta està reserva-da per a portar les claus de la vila, que lisón entregades per uns alcodianets,xiquet i xiqueta, al voltant de les onze imitja del matí al Cantó el Pinyó. Amb el volteig de les campanes de SantaMaria i les caluroses ovacions de fons, elCapità comparteix el present que

35


Més de quatre cents cinquanta músics van fer possible que la Capitanía dels Cids fóra una de les més sonades que es recorden.

Josep Lluís Valldecabres, autor de les composicions. La Unió Musical de atzeneta, esplèndida durant 25 anys.

simbòlicament li fa el poble d’Alcoi ambla seua Favorita, que vesteix un preciósvestit de cortesana on destaquen els bor-dats i un tocat daurat que pren forma decorona. Com a colofó, la música, una par-titura que porta per títol un sentiment, unesperança: “L’Amistat”, interpretada perla Societat Musical de Montserrat. Alcoi es rendeix davant la presència detan magnífic Capità, reconeguent l’es-plendor del cabdill de les tropes cristia-nes, que aviu gaudeix dels moments mésdifícilment oblidables que pot viure uncàrrec.

Després del Capità apareix la multitu-dinària guàrdia mercenària que segueixels passos del seu senyor amb unes gransespases, donant així un aire guerrer alseguici dels Cids. Així, un grup de mala-baristes dona pas a una plataforma tiradaimaginàriament per un cavall alat, lacarrossa del Rodella, Luis Moltó Pascual.Tot el grup familiar i les dames de com-panyia del Capità, està musicalmentacompanyat per la composició FidelRodella.D’aquesta forma, s’obri el pas a un altrasimbologia, la carrossa del bé i el mal, onl’àngel lluita amb els dimonis per tal d’es

tablir l’ordre al món, representant l’eternenfrontament tantes vegades evocat a lesescriptures medievals. El combat és obser-vat des de les altures per un grup de dimo-nis, que amb la seua amenaçant presèn-cia, provoca una de les sorpreses més benacollides de l’Entrà.El grup del Castellet, a continuació, dónacompte de la cultura i els costums popu-lars mediterranis, tan arrelats a les nostresterres. El públic, que no ha parat encarade reconéixer l’esforç realizat pels Cids, estroba ara davant d’una referència a lamitologia clàsica, l’unicorn i les joves, queprecedeix als xiquets amb al·legories i ales dames de la cort.

La música torna a adquirir ara una granimportància amb el ballet d’Ana Calvo,que representa la Dança de la Primavera.La verdor de les plantes i el color de lesflors confereix un ambient bucòlic alcarrer Sant Nicolau, alhora que la coreo-grafia dona un ritme especial a laCapitania dels Cids. El conjunt, que evocal’estació per excel·lència de la nostraFesta i de la Renaixença, ha estat conce-but per Manuel Boix a partir de l’obra “LaPrimavera” de l’artista del quattrocentoSandro Botticelli.

36


Oh, Senyor, per mitjà d’aquestes claus us donem la benvinguda a la nostra Vila i deixem en les vostres mans la nostra defensa.

A rengló seguit apareix un grup de gossosde caça que, dirigits pels seus entrena-dors, precedeix a un altre elementmitològic, el cavall alat i al grup de falco-ners a cavall. L’acompanyament musicalno pot ser més adequat “Tornem a casa”recorda les llargues caçeríes que es cele-braven en èpoques de conquesta i almateix temps ens recorda que són moltsels alcoians que aprofiten la trilogía pertal de tornar a l’Alcoi que els ha vist nài-xer.El cos de guàrdia, composat per un nom-brós grup de xics i xiques amb un llargbastó culminat amb un sol i una llunarepectivament, estableix una nova dicoto-mía: el día i la nit, la llum i la foscor. Unafoscor que està representada de formamés evident pels quatre genets del’Apocalipsi. La pesta, la fam, la guerra i lamort donen a conèixer els mals de totabatalla, contra els que va lluitar l’esperit

humanista i renovador de la Renaixença.El grup de la Guerra pren ara un bon troçdel carrer, fent una esplendorosa exhibi-ció del que és el domini del cavall i l’espa-sa en la batalla. La representació del tor-neig medieval transporta al públic alsespectacles que es feien set segles abans.

Al mateix temps que el boato va transco-rreguent entre l’admiració de la gent, alPartidor està a punt de viure’s un delsmoments més emotius de la Capitania. Elsdeu components de l’esquadra de negrescomencen a col·locar-se degudament, dela mateixa manera que el cabo, JavierVilaplana i el cabo batedor, JoséCompany, es preparen per començar elque de segur serà una Entrà triomfant. Elstimbals de l’Avanç de Campello comen-cen a sonar, mentre els Cids de negre mar-quen el pas. Esquerra, dreta; esquerra,dreta. És el pas cap a la glòria.

37


Defensa que està garantida per aquestos magnífics soldats, lealtatat i valor li són indiscutibles.

Escuadra Especial: Cabo Escuadra: Javier Vilaplana Bleda, Cabo Batidor: José Company Barber,Jorge Cantó Jordá, Jorge Llinares Ferrero, Juan Ruiz Nadal, Juan Pérez Miró, Miguel Jover Pérez, Eladio Silvestre Orts, EnriqueMasiá Buades, Francisco Gisbert Cortés, Ramón Millán Merino, Justo Nieto Nieto.Van ser acompanyats per la “Unión Musical L’Avanç” El Campello, i el seu Director En Joan Garcia Iborra, estrenant la marxacristiana “Tino Herrera” del compositor En Amando Blanquer.

La gent està impacient per vore arrancarl’esquadra especial. Mentre, es deleitencontemplant l’imponent vestit, que estàcomposat per una cotamalla grisa borda-da en plata, una túnica on destaca l’àguilade la filà i una protecció metàl·lica ador-nada amb motius rojos i negres, a l’igualque les genolleres. La capa, també conce-buda en colors foscos i daurats, és admira-da pels presents, així com el casc, queencara que senzill, dóna un aire guerrer iferotge al conjunt.

José Company va obrint el pas i el cabocomença a revisar la formació alhora queles primeres notes de la marxa “TinoHerrera”, del mestre Amando Blanquer,impregnen l’ambient de melancolia ienyorança. I és que la marxa està dedicada a un granamic, a un gran Cid, a un membre més del’esquadra que farà acte de presència enforma de melodia. La gent sap que aques-ta arrancà no serà com la resta: serà dife-rent, molt més emotiva i espera que lamúsica permeta l’inici de la desfilada.La pujada de la música dóna l’ordred’alçar l’espasa i la gent ho agraeixcomençant a aplaudir amb força.L’arrancà, però, encara no es produiràfins que no sone el segon moment fortque la marxa es té reservada. És en eixemoment quan al crit de Va per tu, Tino! lamagnífica esquadra comença a baixar pelcarrer Sant Nicolau de la mateixa formaque les llàgrimes d’emoció baixen per lesgaltes d’algun dels esquadrers, alhora queels espectadors aplaudeixen com mai,conscients d’ésser uns privilegiats perhaver tingut l’ocassió de gaudir de tanmeravellosa arrancà.

38


Amb pas ferm i solemne desfilen per la ciutat, davant de l’admiració del poble.

Tothom aplaudeix al pas del Capità i el seu seguici.

Quan la gent encara no s’ha recomposatde les emocions viscudes, apareix uncomponent més de l’esquadra, encaraque es tracta d’un membre infantil.Jordiet, amb el mateix disseny que elsesquadrers, baixa damunt d’un cavalldemostrant que no cal ser gran per tal desentir i viure la Festa. El públic, que escontagia pels forts sentiments que trans-met el xiquet, no escatima esforços a l’ho-ra d’aplaudir.La part final del boato dels Cids és fidelamb la història de l’heroi castellà gràcies ala presència dels moros i mores captives.El vestit amb bordats daurats dóna sensa-ció de riquesa i crida especialment l’aten-ció l’espasa trencada que porten cobertaper un vel a la má, representant de formaal·legòrica, la seva derrota davant el sidi.Aquest grup acompanya a la gàbia de laxusma mora, que està seguida per unasèrie de guàrdies al·legòrics.Com a colofó a tan esplèndida Entrada,està l’esquadra oficial de la filà, acompan-yada per l’Unió Musical d’Atzanetad’Albaida, que interpreta la benvolgudacomposició “Apòstol Poeta” en l’any quees conmemoren les noses d’argent de la

unió entre filà i banda, entre música iFesta.Un grup de Cids i la carrossa del cop esta-bleix la normalitat a la desfilada. Desprésde la fantasia de la que han fet gala elsCids, la resta de filaes aniran complint eltrajecte en un matí que ningú no podràoblidar.

Les més de mil persones que han partici-pat en la posada en escena de la Capitaniavan dirigint-se poc a poc a la filà per tal dedinar i donar pas a la diversió pròpia de laFesta, una vegada que s’han vist fets reali-tat tots els objectius marcats. El local deFerràndiz es colma de satisfacció i entresentides abraçades, les felicitacionsdemostren el gran esforç que els Cids hanfet perquè tot el que s’ha vist al llarg delmatí haja estat del gust del poble. Lescares dels festers, cansades, denoten l’or-gull que suposa haver realitzat un bon tre-ball.Mentre el dinar transcorre immers enmarxes cristianes i bon ambient fester, lavesprada dóna pas a l’Alcoi moro. Lessumptuoses i suggerents melodies encisena un públic que, malgrat la pluja, es resis-teix a abandonar els seus seients. Així somels alcoians: entusiastes, defensors del queés nostre i, sobretot, festers. 39


Xusma mora seguida per guàrdies.

Xusma mora seguida per guàrdies

VIII. La Festa de Sant Jordi.

Després del primer dia de Festa, Alcois’alça el vint-i-tres d’Abril comprobantque la climatologia és favorable. Les gotescaigudes el día anterior només van ser uncontratemps sense importància. Així,sense més problemes, la Segona Dianatranscorreix amb total normalitat. ElsCids, que enguany eixen els primers coma filà capitana que són, comencen el reco-rregut a les vuit i mitja del matí perl’Avinguda del País Valencià. Els pas-dobles anuncien que la ciutat encara estàinmersa en la Festa i que avui celebra eldia del seu Patró, Sant Jordi.Finalitzat l’acte dedicat a la infància feste-ra, l’esmorzar està preparat al local de

Ferràndiz. En acabar de donar un bonrepàs a la suculenta gastronomía alcoiana,els festers han d’anar a recollir al Capità,a qui avui li espera un dia ben carregatd’actes. Uns actes que, a causa de que ésel dia de Sant Jordi, prenen una vessantreligiosa.A les onze d’un matí esplèndid, començala Processó de la Relíquia, un dels actesmés volguts pels alcoians. La gent, queencara està desitjosa de Festa, ompli lesvoreres perquè no vol perdre’s detall d’a-questa petita joia festera. Els heralds obrin la formació, deixant pasals càrrecs del bàndol moro. A continua-ció és el torn del Capità Cristià, que ambel seu vestit i els del seu seguici provoca lesadmiracions de tothom. És una bona oca-

40


L’esquadra oficial de la Filà acompanyada per La Unió Musical d’Adzeneta, punt i final de tan magnífica entrada.

sió per tal de fixar-se des de ben prop entots els petits detalls que cada vestimentaporta amagats i que la tensió del dia de lesEntrades no ha permés vore.L’Assamblea General de l’Associació i laseua Junta Directiva, juntament amb lesautoritats civils i militars i els membres delclericat, precedeixen i escorten a la figuraprincipal de la Festa: Sant Jordiet, que ésovacionat al llarg del recorregut que elportarà fins l’Església de Santa Maria.Finalment, apareix la Relíquia, queenguany ha estat restaurada i una bonamostra és que brilla com mai.Al temple es celebra la Missa Major, on elSant Jordiet, Fernando Belda, rebrà lacomunió, i els càrrecs demostraran la ger-manor existent entre moros i cristians. Almateix temps, la resta de la filà es dirigeixa la llar infantil, on es celebra la Missa deBenifecència, continuant així amb moltsanys de tradició.Quan finalitza la Missa Major, els mem-bres de la filà ja estan a la Plaça del Fossaresperant que el Capità isca del temple,per tal d’acompanyar-lo a l’Església deSant Mauro i Sant Francesc, on juntament

amb la resta de càrrecs ofrenaran a laVerge dels Lliris, fent gala de la seua devo-ció. D’aquesta manera, el local de Ferràndiztorna a prendre protagonisme a l’hora dedinar. Allí els Cids es reuneixen per tal degaudir tots junts de la Festa, una Festa queno ha parat encara. És doncs, un bonmoment per al repòs i el descans, percomentar els pormenors que es produei-xen i per pensar en els moments queencara queden per viure.Al temps que la família dels Cids gaudeixdel dinar, els homenatges van succeint-se:en primer lloc, els presents dediquen uncalurós aplaudiment a Amando García,pel seu treball al front del grup dels cava-llers i minuts després, els amics d’AgustínHerrera Llorens, Tino, obsequien a la filàamb la marxa Tino Herrera, entre senti-des ovacions per part dels asistents.

Desde la filà, el Capità, el seus acompa-nyants, components del boato i altres Cidses dirigeixen a la Plaça de la Mare de Déuper tal de començar la Processó General.Moments abans, els càrrecs entren al

41


Capità Moro i Capità Cristià. Dames de nit, a la processó.

Casal de Sant Jordi per ataviar-se com ésdegut. Així, i després de totes les filaes idels càrrecs del bàndol de la mitja lluna,els Cids, amb el seu Capità al capdavant,comencen el recorregut, que des de faestona ja ompli la gent que no vol deixarpassar l’ocasió de contemplar la bellesadels dissenys.Al final del trajecte, al carrer Sant Tomàs,té lloc una de les imatges més impressio-nants de la trilogia. Les bengales, quesupleixen la mancança de llum pròpia dela caiguda de la nit, marquen un camímàgic a la imatge eqüestre de Sant Jordi.El color, els aplaudiments i els crits deVisca Sant Jordi!, combinats amb el castellde focs artificials i la interpretació del’“Insigne Màrtir” fan que la sang bulla i elcor s’eixample.

A les deu de la nit, els Cids estan citats a lafilà per compartir tots junts un nou sopar.Fora, a la Plaça Ferràndiz i Carbonell, l’or-questra Montecarlo amenitzarà una vetlla-da que acabarà sent llarga i festiva.

IX. El soroll de la guerra.

Després de dos dies intensos, on el color ila música s’han fet els amos dels carrersde la ciutat, el vint-i-quatre d’Abril, Alcoies prepara per albergar la representacióde la seua història, d’uns fets que l’hanmarcat profundament.La tranquil·litat pròpia d’un dia assolellatcom és el de avui es veu trencada per lapresència inquietant d’un missatger sarraíque porta una missiva al Capità cristià.Luis Moltó llegeix amb deteniment lacarta del cabdill àrab que demana la ren-dició immediata de la vila davant l’atentamirada de l’Estafeta. Considerant-la into-lerable, el cap del castell trenca la nota i elgenet enfila el carrer Sant Nicolau en unamagnífica galopada, en mig dels aplaudi-ments de la gent que ompli la Plaçad’Espanya.

Les tropes musulmanes, sabedores de lesdificultats que van a tindre per conquerirla plaça, fan un segon intent pacífic per

42


Els Capitans amb el poble L’Ambaixada.

mitjà de l’Ambaixador. El Capità cristiàdeixa que conteste el seu diplomàtic, unavegada ha comprovat que les intencionsamb que pretenen convéncer-lo no sónles escaients. El discurs canvia permoments i es torna violent. L’acord noarriba i la lluita oratòria dóna pas al diàlegde les armes.El Capità, acompanyat per la seua filàcomença el bèl·lic trajecte que el portaràfins el carrer Sant Vicent. Allí l’espera elcabdill musulmà, el capità Moro, LeónGrau. L’abraçada entre els dos mandatarisi entre els seus cavallers, així com els brin-dis, demostra que Alcoi encara està deFesta. Al mateix moment, a la PlaçaMossén Josep, els dos Alferes, FrancescBerenguer, de la filà Benimerins i Alfonso

Torres, dels Maseros, realitzen la mateixacerimònia. És la màgia de l’“Encaro”, unacte que dóna pas a la continuació de labatalla.

Malgrat l’esforç dels defensors de la creu,els guerrers moros fan que retrocedeix-quen fins la plaça d’Espanya. Els arcabus-sos són substituïts per les espases i la lluitaés ara molt més ferotge. Finalment, elssarraïns aconsegueixen conquerir la vilad’Alcoi i la bandera de la mitja lluna pre-sideix el castell.D’aquesta manera, l’últim dia de la trilo-gia, el dia dels Trons, arriba al seu equa-dor. Els Cids aprofiten aquesta petita para-da per tal de juntar-se de nou a la filà idegustar el puxero, que es converteix en

43


El Capità es el primer en defensar la ciutat dels sarraïns.

la millor medicina contra el cansament.Avui ja no hi ha gent del boato, nomésdinen els membres de la filà, esgotats i col-mats de Festa. Mentre van recuperant-seles forces, Luís Moltó i Jordi García pre-nen la paraula per tal de donar les gràciesa tots els Cids, que són els que han fet pos-sible aquesta magnífica Capitania.En acabar el dinar, els membres de la filàes dirigeixen al carrer Sant Vicent per talde rebre al Capità moro en l’Encaro.Moments abans, es tornen a repetir elsfets del matí. Els cristians volen recuperarla vila i envien un missatge a través del’Estafeta, que és denegat de forma taxati-va. Així, el jenet Cid comença una veloç

carrera a cavall per Sant Nicolau entre elfervor popular i dóna pas a l’Embaixadorcristià, que intentarà convéncer els islami-tes. L’emisari empra les paraules melancòli-ques de qui ha perdut la seua terra. ElCapità moro deixa la resposta al seuAmbaixador, que no pensa tòrcer el braç.La sang es calfa i la batalla comença denou.

El Capità cristià espera impacient l’arriba-da del cabdill àrab, que minuts després esprodueix. Manuel Boix torna a demostrarel gran artiste que és en una petita esce-nografía. Un guerrer Cid, talla el pas al

44


Mereiscuda victòria els braus soldats gaudeixen del triomf.

Capità moro fins que Luis Moltó li dona elvist i plau. Un moro captiu porta duescopes que contenen uns líquids de colors.El cap de les tropes cristianes, davant labona intenció que demostra el seu homò-nim moro, llença el contingut dels grials iels ompli d’un altre brebatge més apro-piat per l’ocasió. El brindis i l’abraçadaentre els càrrecs torna a ser molt emotiu,envoltats pels constants aplaudiments delnombrós públic que ha tingut interés devore un acte tan senzill com és l’“Encaro”.La batalla però, ha de continuar i ho faara amb la seguretat de la victòria quetenen els cristians. El foc no és suficient iés necessari recórrer a l’arma blanca.Davant l’atenta mirada d’un públic quegaudeix amb aquesta representació histò-rica, els cristians recuperen la seua vila.Alcoi torna a ser cristià i així ho demostrala creu de Sant Jordi que torna a ocupar elmàstil del castell.Amb els deures fets, els Cids acompanyenal Capità fins l’Església de Santa Maria ons’arreplega la imatge de Sant Jordi elXicotet per transportar-la a l’Església queporta el seu nom i per viure la Missad’Acció de Gràcies. Aquest breu recorre-gut és l’última oportunitat que té la gentper conservar a les retines la magníficapresència dels càrrecs.

La plaça d’Espanya, des de prou tempsabans, va omplint-se per tal de vore l’últimacte oficial de la Festa. A les nou i mitja dela nit, les milers de bombetes que compo-sen l’enrramà s’apaguen, donant el prota-gonisme que es mereix a Sant Jordiet, eixcentral de la nostra celebració, que almerlet del castell i damunt del seu cavall,llança les fletxes als sons de l’Himne deFesta, que es converteix en una multitu-dinària crida a una nova trilogia, provo-

cant alguna que altra sentida llàgrimaentre els presents.La filà Cids, que no ha parat encara entotes les festes, es concentra pocs minutsdesprés en la Font Redona per començarla típica entraeta, que enguany es conver-teix en un sincer homenatge a la dona. Alpoc que les marxes cristianes comencen asonar, Luis Moltó sorprén als seus com-panys de filà quan apareix, acompanyatper la seua dona, ataviat amb la vestimen-ta dels Cids. Amb alegria i fervor l’entrae-ta arriba al local social, on el Capità té abé convidar a sopar a tots els festers iacompanyants.El sopar, més desenfrenat que mai, dónapas a una nit de diversió, on la gent inten-tarà furtar unes hores més de Festa a unany que s’endivina llarg, però que en rea-litat serà la preparació del cor i de l’ànimadavant una altra celebració que ja cridant-nos està.

A poc a poc, Alcoi anirà despertant-se d’a-quest somni de tres dies. Temps hi hauràper recordar tots i cadascun dels brillantsmoments que s’han viscut tan intensa-ment durant l’any de la Capitania.L’espectacularitat i el ritme de l’Entrada,l’espiritualitat de les Processons de SantJordi i el soroll dels trons de l’Alardo, aixícom les petites o grans vivències de cadamembre de la filà, voltejaran per lamemòria de festers i públic, entre un sen-timent de tristor i nostàlgia.Com va dir fa temps un vell peregrí “quanme’n vaja pensaré a sovint amb vosaltres,en eixa forma tan peculiar de celebrar l’a-rribada de la Primavera”.

Juan Enrique Ruiz Doménech

29 de Maig 1998

45


46


47

Esbossos per al Boato

Esbossos per al Boatoper Manuel Boix

48


49


50


51

“Chupinazo”

“Chupinazo”, Acte Religios.“Chupinazo”, acabant la paella.

“Chupinazo”, preparant una paellas les dones a la Font Roja 11- 5 - 1997.

“Chupinazo”, a formar.

52

Sopar Medieval

Panoràmica del sopar 6 del Març 1998.

Taula presidencial.

L’espectacle.

53

Aniversari Banda Adzeneta

Merescut aplaudiment per una gran trajectòria de vint-i-cinc anys.

A l’entrega el Capità “Luis Molto”.

ra fa vint-i-cinc anys que el nostrerecordat Agustín Herrera va tenir el granencert de contractar a la Unió Musicald’Atzeneta d’Albaida. De segur que avui,des del cel sent el mateix orgull que sen-tim tots els Cits per gaudir d’una corpo-ració musical com la que ens acompanyaany darrere any, però molt més per l’uniói l’estima que al llarg d’aquestes vint-i-cincprimaveres hem compartit.

Ens ve a la memòria quan fa uns

mesos vam commemorar aquestes nocesd’argent amb un magnífic concert que vafer les delícies del poble d’Alcoi, així comel posterior dinar amb la vostra compan-yía i la de les vostres dones. Forenmoments inoblidables, moments emotius,auguri d’altres que desitgem compartiramb vosaltres al llarg de molts més anys.

A tots els que componeu eixa granfamília que és la Unió Musical Atzenetad’Albaida, Moltes Gràcies.

54

Aniversari Banda Adzaneta

Banda Musical d’Adzeneta a l’any 1983.

A

55

Actes Culturals

Inaguracio de l’Exposició de Pintures i Esbossos, EL PUNT DINS EL MOVIMENT.

Concert en l’església de Sant Mauro i Sant Francesc, de l’Orfeó Navarro Reverter, de València l’11 d’Abril 1998.

56

Actes culturals

Actuació del Ballet d’Ana Calvo el 12 de Març de 1998, al “Círculo Industrial”.

El respectable aplaudint l’actuació.

57

Actes culturals

Celebreció al Teatre Calderó del Concert de Nadal, amb elgrup instrumental de València “Bambalina Titelles”, querepresenten “El Retablo de Maese Pedro”, de Manuel deFalla.

“El reparto de papeles, una pasada. Los primeros ensayos,para irse fuera de España, pero ¡ qué bien nos lo pasamos!.Aquello me animó muchísimo, ver la ilusión de unos amigosque nunca habían pisado un escenario ¡Qué atención poníana mis indicaciones!, ¡ ¡Qué esfuerzo en aprenderse el papel yhacerlo a mi gusto, encomiable y de agradecer ese sacrificiopara unas personas que desconocían el teatro por dentro.”Paco Aznar.Extracte del tex que hi va escriure amb motiu de la presentaciódel sainet, “No hi ha res a fer”, representat el 5 de desembre de1997 en la Filà Cids.

AÑORANZAS

Pretendo contar anécdotas vividas pormí en la Filá Cides. No quiero recordaraquellos tiempos, como mejores que losactuales, sino que yo disfruto recordán-dolos, y por ello los cuento, para que losque piensen como yo, los comprendan ycompartan mi satisfacción.

Ingresé en la comparsa Cides en elaño 61, nuestro local social se ubicaba enun bar que regentaba “el Piga”, que a lavez de conserje era festero. El local lodenominabamos “La Cova”, por su formaabovedada y su estrecha entrada, ya queera un pasillo de dos o tres metros, queapenas medía medio metro de ancho.

Mis avaladores fueron Juan PérezAura y Mario Valls Monllor. Apenas con-tábamos 20 individuos y por suerte la“roda” era más pequeña que la de unpatín y teníamos que multiplicarnospara poder realizar todos los actos, hastaincluso la retreta con aquellos típicosfarolillos que recogíamos en el Casal.

Estando en mi trabajo, acudió Juan yme propuso hacer el acto de la Gloria,yo, recién ingresado y novato. Pues bien,hice la Gloria. Fué mi primera salida a lacalle luciendo el traje de Cid. Toda mivida recordaré el día, al sonar la traca,salieron los vecinos a los balcones paraver salir al gloriero,y al menos a mí, meparecía que los aplausos retumbaban enla placeta. Mis compañeros levantaron micapa y el mundo se me hizo pequeño.Enfilamos la calle mayor hacia la plaza, lagente aplaudiendo, los amigos y la músi-ca detrás, a mí, me parecía que más queandar, iba en volandas a efectuar el actopregonero de la fiesta. En la “arrancà”,

alguien me puso un puro en la boca yempezé a echar humo (yo, que habíapasado la Cuaresma sin fumar), creo quefueron tres los puros que tragué, y conése éxtasis festero, pasé una mañana deverdadera gloria para mí.

Un día de San Jorge, y después de lacomida, se me acercó Agustín, paradecirme que tenía que hacer de Cop enla Procesión.

-¡Xe Agustín, ara m’ho dius! I el ramde flors?Corriendo fuimos al huerto de su casa ycon unas rosas, improvisamos el ramo. El“casique” a pesar de ser de Santander,era un fester en toda regla.

Aún recuerdo los conciertos informa-les que organizaba Rafael Valls (Gayato).Reunía a los músicos (los de Gorga) enla plaza, sentados en el suelo y forman-do círculo. Gayato sobre una silla y en elcentro del coro, hacía las funciones dedirector. La batuta era un puñal quealguien le prestaba, ya que él no llevabanunca el suyo, y a sus indicaciones cadamúsico hacía sonar su instrumento deforma anacrónica o discordante, masRafael le sabía sacar partido creando unafantasía, que a todos nos parecía delicio-sa, dentro del ambiente festero, que rei-naba entre nosotros.

Un día hice la estafeta sin caballo ycon caramelos. Os lo cuento. Era un díadels Trons, y nos dirigíamos a efectuar eldisparo de la tarde. Delante del teatroPrincipal, unos chavales nos pidieroncaramelos, yo no llevaba, pero les indi-qué que esperaran. Entré en la confiteríael Kiosko, y le pedí a Mario una bolsa.Al salir mis amigos se me habían adelan-tado. Abrí la bolsa y entregué unos cara-melos a los crios. Al doblar la esquina de

58

Añoranzas

lo que antes era Telefónica, vi a mis com-pañeros a la altura del Círculo, y sinpensarlo eché a correr hacia ellos. Delmovimiento me cayeron algunos carame-los del saquito y yo instintivamente activéla caida de los mismos, sembrando unreguero por delante del Ayuntamiento ycalle San Nicolás. La gente empezó aaplaudir, enardeciendo mi carrera ysuelta de caramelos. Mis compañeros quese habían apercibido del acto, se unieronen los aplausos, recibiendome con tantavehemencia, que todos rodabamos porlos suelos. Los señores que salían delCírculo, nos miraban con caras de satis-facción, aprobando con sorna nuestratrastada.

Fuimos de los primeros en trasladarnuestra sede a la zona ensanche, acondi-cionando un local en la calle AnselmoAracil, delante de la estambrera. La filáempezaba a crecer y para la nit del’olla,utilizábamos la fábrica medio derruidade Balaguer. Un año estuvo lloviendotoda la tarde, estando el local lleno decharcos, no obstante y con una moralextraordinaria, montamos las mesas ysirviéndonos nosotros mismos, supera-mos todos los inconvenientes y celebra-mos el acto.

La comida del “Día dels Trons”, lacelebrábamos en el Hotel España, plantaprimera, que entonces regentaba JulioCortés (Terel-la). Este acto ha sido muycomún en todas las Filaes, pero por susignificado es digno de narrar. Gayatonos trajo a la comida a su hermano Pepe,que vestido de paisano comió con noso-tros. Fué tanta su satisfacción, al ver lacamaradería y compañerismo que reina-ba entre nosotros, que quiso unirse aella, y entre los presentes completamos

un traje, recogiendo la túnica vieja de suhermano, otro aportaba los zapatos, otroel cinto, etc..., total, que a media tarde,ya era un Cid más. También le prometi-mos el arcabuz y la pólvora, pero no seatrevió con el disparo.

Historietas como éstas han ocurrido yocurrirán en todas las “Filaes”. Esto es lasalsa de la fiesta, y espero que al narrar-las no cree un protagonismo hacia mí,sino una satisfacción para el que las lea.

Amando GarcíaUn fester

59

Añoranzas

60

Actes Esportius

Equip de bàsquet guayadors del trufeu.

Guanyadors de peteanca.

MÁS NOTICIAS SOBRE LA FILÀ DECITS. SIGLOS XIX Y XX.

Esta especie de revisión de notas ynoticias sueltas sobre la veteranísima filàde “Sits”, Cides, o “del Cit”, que de todasestas maneras se ha denominado a tanpundonorosa entidad festera alcoyana,nos va a permitir saber más y mejorcómo ha sido el desarrollo del grupo fes-tero a lo largo de los años. A veces sonsimples anécdotas, en otras ocasionespuntualizaciones muy simples, pero decualquier modo, y como suele decirse demanera popular “tota pedra fa pared” yla Fiesta de Moros y Cristianos de Alcoydedicada desde siempre a San JorgeMártir, patrón de la villa y de la ciudad,se engrandece aún con los mínimos deta-lles.

Ultimo año del siglo XIX, o primerodel XX, según se vea o se interprete.Estamos en 1900 y el periódico “Heraldode Alcoy” de fecha 21 de abril, día delsmúsics, publica por primera vez el cono-cidísimo poema festivo de Gonzalo Cantótitulado “Rápida”, aquel que comienzade esta guisa: “Masereta, masereta qu’ales festes d’Alcoy vens...”. En él se citan alas diversas comparsas que actúan ennuestras tradicionales fiestas: las famosas(por populares)caballerías, los Maseros,los Somatenes, los Contrabandistas, losEstudiantes, las Tomasinas (“be nóva, óbe de ramell”), Capellanes y Sids.

Pero conviene antes de adentrarnosmás en esta centuria que a punto estátambién de concluir fijar otros pormeno-res que se pueden extraer de la prensadiaria, cancioncillas, versos fáciles queimpresos en papeles de colores consti-

tuían los famosísimos “olianas” o aleluyasque se arrojaban al paso de los festers enlos diferentes actos --dianas, entradas,retretas y procesiones--, y que llegaban aalfombrar las calles terrosas y enfangadasa veces de la ciudad.

Así “El Correo de Alcoy” de 16 deabril de 1878 incluye unos octosílabosescritos en el valenciano de entoncesbajo el título de “Als Festers”, y endonde los Cides se citan, dado que es delas comparsas antiguas, al menos existen-tes desde 1839:

La festa está ahi tocan y tot lo mond ya s’allestapara lloir en la festala rosa, pluma ó turban....... ...... ...... ...... Per consiguient al Romano,al Navarro y Estudiant,al moro Verd y Elegant,al Chodio y al de Chano,al Anjel, al Beduino,al de Cuán y al Asturiá,al Masero, al Capellá,al Cid y al Garibaldino...

Los versos venian a anunciar --y no dejade ser curioso-- los “pistons delGranadero”, para “l’alcabus, arma quetrona”, y la retahila de nombres de filaeso comparsas era a modo de oferta paraque cada fester los comprara y usara eldía de la batalla. Los Cides o Cid, en sin-gular, estaban entre la comparsería.

Algo después el diario “El Serpis” (abril de 1887), trae una amplia reseñade las subvenciones “voluntarias” para lasfiestas en reales de vellón, fondo que hade servir para atender a los gastos que

61

Notes Històriques

ocasionen las bandas de música.Posíblemente la cantidad que se otorga alas comparsas está en función del núme-ro de individuos y también de la catego-ría y “ número de papeles” (músicos) decada sociedad artística: Lana, Judios,Cordón, Verdes, Magenta, Turcos,Capellanes, Marinos de Colón, Navarros,Aragoneses, etc. y como no podía faltarla cantidad que se fija para los Cides, yque queda reflejado en el periódico de lasiguiente manera: “A la comparsa deCid,1.200 R.von”, firmando esta distribu-ción el presidente de la Junta Directiva(de la Asociación de San Jorge Mártir)Jaime Seguí Sanz.

En el “Bouquet Muslímico-Cristiano”que el semanario”La Unión Republica-na” publica el 22 de abril de 1893, y encuyo texto desfilan personajes popularesde la talla de Cuaranta, Sequetes, Calso-nes, Cuán, Talecó, Visconti, Cantoná,Graella y otros, es “Gostí Corona(posible-mente Gostí sea Agustín) quien firmauna breve frase: “Después de CidRodrigo de Vivar, yo y la mehua filadá”.Rotundo y orgulloso como puede apre-ciarse.

Otra curiosidad aparece en “La lucha”de 1894, y la noticia va referida al añoanterior, este en que “Gostí Corona”afirma su amor por los Cides. Dice así:“De una estadística curiosa, que la bon-dad de un individuo de la Junta Directivanos ha facilitado, resulta que en el añoanterior (1893) figuraron en las fiestastantos “festers”, como días tiene el año”.Y efectivamente, distribuidos entre lasnueve filaes moras y las diez cristianas,los moros y cristianos fueron 365. La filamás pobre, la Caballería de Peaco con 7;

la más numerosa la Lana con 63. LosCides tenían solamente 11 festers o indi-viduos.

Habla de El Cid y por extensión delos Cides, el poeta Francisco de A.Sempere en un trabajo que titula“Examen de historia”, aparecido el año1896. Parece toda una lección en dondela historia y la leyenda se mezclan:

...Y entre la española gente,ninguno al Cid aventaja,que fue tan bravo y valiente,que no impidió la mortajaque á su vista, aunque ya muertola morisma huyera de él,cual huye, buscando el puerto,en brava mar el bajel...

sigue rimando versos y describiendo lashazañas cidianas para después convidaral lector a que acuda a Alcoy en fiestas:

...venid conmigo, venid,a mi bendita ciudaden las fiestas de San Jorgey veréis como es verdad,sin que ilusiones me forje,cada fester un valiente;y veréis apuestos cides,luchando tan bravamenteen las más reñidas lides...

aclara, para finalizar, en notas a pie depágina lo que quiere decir “fester” y loque son los Cides: “Filada ó comparsa delbando cristiano, conocida con el nombredels Sits ó Cides”.

En los primeros años del siglo XX-actual centuria-, un personaje cid ocupay desempeña un papel importante en

62

Notes Històriques

la fiesta: Antonio Vilaplana Beneito. Peroantes, en el acto de la Gloria de 1902, losCides ocupan el quinto lugar en la for-mación. La banda “Primitiva” ameniza elacto, y como curiosidad, en la calle lla-mada de Santa Elena --Avenida del PaísValencià, de hoy--, las tres bandas queactúan, Nueva del Iris, Primitiva yBeniarrés (con los heraldos de la ciu-dad)coinciden interpretando el preciosí-simo pasodoble “El Abanico”, del maes-tro ilicitano Alfredo Javaloyes, “los quese fijan en estos pormenores lo encuen-tran justificadísimo.”¡Hacía tanto calor!”,señala graciosamente el “Heraldo deAlcoy “.

Antonio Vilaplana Beneito ya habiasido alférez y capitán en 1897-98. Un fes-ter íntegro, animado, dicharachero, ena-morado hasta la médula de las fiestasgeorginas, y vuelve a bisar ambos cargosen 1906-07, teniendo como oponente ensendas ocasiones a Cristóbal ReigCardona de la filá Cordón, siendo enton-ces presidente de la Asociación de SanJorge, Pascual Ivorra.Hay que recordar,además, que Antonio Vilaplana era pri-mer tro entonces y posiblemente sucargo hay que prolongarlo hasta los añosveinte, bien entrados éstos, si tomamosesta cita como válida: desde Madrid firma“Tartarín” otro poema que se titula “Lagesta de los cristianos”. Se habla de quie-nes presiden cada filá o “la conducen” yse dice: “Con Cides y Labradores/mar-chan Vilaplana y Blasco...” La fecha es de1928. La traducción sería: “al frente deCides, Vilaplana; al frente de Labradores,Blasco (Antonio Blasco Pastor)”. Sinembargo, personalmente entiendo quese trata de otro Vilaplana, Jorge Vilapla-na Miralles, primer tro cid hasta 1932, ya

en la república.

Y una nota final referida a la reformade la indumentaria: la Junta General dela Asociación (26 de marzo de 1916)acuerda que “ en vista de la necesidadque tienen los Cides de renovar sus tra-jes, conviene hacerlos de fondos de laAsociación, mediante el compromiso detenerlos en su poder la Junta Directivahasta haberlos pagado”. En el acto de laGloria no pasa desapercibida tal muta-ción, y “La Voz del Pueblo” lo indicaasí:”...llamó la atención especial delpúblico la reforma del diseño de la deCides, que entra ya en la organización eindumentaria moderna...” La Gloria seefectuó ---por necisidades cuaresmales-- elmismísimo día 23, día de Sant Jordi, yduró en demasía: “La hora en que termi-nó el referido acto denota algún descui-do. Y es necesario apreciar que el tiempoes oro y no hay que tirarlo”.

Antonio Vilaplana Beneito encarnapor tercera vez, en 1917, al capitán detodos los cristianos, todo un record porentonces.

ADRIÁN ESPÍ VALDÉSCronista Perpétuo de la Fila Navarros. 63

Notes Històriques

64

Actes Culturals

Patrocini del X Concurs Radiofònic “Alcoi Fester”, Presentat i coordinat eer varios membres de la Filà.

Invitació a la inaguració seu. Realització de parxís i oca, com a participació de loteria de Nadal.

Programa de mà, del concert oferit per l’orfeó Reverter de València

Programa de mà, de l’obra presenta perl’Orquesta Simfònica Alcoiana i el

Ballet d’Ana Calvo.

65

D’“Ensayos” i Viatges

Antonio Alcalde - Francisco Alcaraz - José Barber - Pedro Barber - Rafael Cantó - Juan Vicente Capó - Agustin DomenechAmando García - Luis Gosálbez - Jorge Jordá - Vicente Juan - Enrique Masiá - Juan Antinio Miró - José Moltó

Roberto Payá - José Antonio Pérez - José Picó - José Richart - Francisco Ripoll - Eladio Silvestre - Jaume Torregrosa Antonio Valor - Jesús Vidal.

En el seu afany per difondre tothom la cultura i tradicions de la nostra terra, Luis Moltó i Mari Carmen Cantódeixen bona prova , de aquesta costum, en exemples con la foto que il·lusta aquest text.

Primer tro: Jorge García Montava

Darrer tro: Esteban HerreraLloréns

Tesorero: Vicente SerraSempere

Secretari: Francisco Pons Payá

Vocals: Ulises Dueñas SeguíJosé Copel MargaritJorge España ValorJosé Luís Rico

Cavallers:José Palasí MartínezFco. Piñero Álvarez

Cronista: Juan Enrique Ruíz Doménech

LLISTAT DE SOCIS PERNOMBRE D’ORDRE.

001 Francisco Vilaplana Jordá002 LuIs Vilaplana Jordá003 Jorge Albero Martínez004 Juan A. Perez Miró005 Mario Valls Monllor006 Amando García Blanquer007 Javier Vilaplana Belda008 Luís Moltó Molina009 Octavio Valls Jordá010 Roberto Payá Bou011 José Richart Climent012 Miguel Jover Perez013 Francisco Aznar Sánchez014 Jorge Santonja Palacio015 Jorge Linares Ferrero016 Jorge Palasí Calatayud017 Miguel Matarredona García018 Eduardo Coloma Peidró019 Francisco Ripoll Juan020 Juan José Ruíz Nadal021 Salvador Pastor Roca022 J. Jorge García Montava023 Francisco Pons Gonsálbez024 Francisco Pinero Álvarez025 Laureano Valero Escarbagal026 Rafael Perez Olaya027 José L. Desgracia Sanegre028 Luis Gosálbez Soler029 Francisco J. Pons Payá030 José L. Losa Tolsa031 Juan Alberto Peidró Satorre032 Vicente Miñana Segura

033 Francisco Richart Escoda034 José Vicente Ponzoda Gironés035 Fernando Clement Sarriá036 Esteban Herrera Lloréns037 Armando Gosalbez Payá038 Eladio Silvestre Orts039 José Picó Segura040 Jorge Jordá Sancho041 Ulises Dueñas Seguí042 Jorge Pérez Olaya043 Juan Quiñonero Pérez044 Enrique Morant Soler045 Rafael Valls Giner046 Josele Palasí Martínez047 Eduardo Alborch Sandoval048 José Pérez Colomer049 Julio A. Doménech Miguel050 José Vicente Candela051 Enrique A. Gómez Pérez052 José Luis Canales Segura053 Enrique Miró Pérez054 Mario Valls Miralles055 Jorge Pascual Miró 056 Enrique Tormos Aracil057 Alfredo Soler Francés058 Juan Ramón Serrano Lloréns059 Jaime Domenech Botella060 Joaquin Carbonell Nadal061 Rafael Vicente Candela062 Federico Degrado Palomar063 Vicente Segura Tormo064 José Copel Margarit065 Jorge Miró Belda066 Miguel Payá Sebastián067 Fernando Pérez Miró068 Marcos Richart Escoda069 Carlos Palasi Martinez070 Francisco Pérez Seguí071 Juan L. Corbí Reig072 Jorge Moltó Cantó

073 Angel Sáinz Núñez074 Francisco Gisbert Cortés075 Ignacio Boronat Cortés076 Jorge Ignacio Peidro Satorre077 Juan J. Quiñonero Oltra078 Jorge Cantó Jordá079 Jorge Mallol Albero080 Enrique Masiá Buades081 Mariano Leyva Borrás082 Juan Almagro Manrique083 Jorge García Cantó084 Miguel Angel Peidro Moltó085 Alfredo Miralles Pastor086 Pablo Cortell Olcina087 José L. Tomás Monerris088 Ignacio Dueñas Jerez089 Salvador Abel Pastor Morant090 Francisco J. Aznar Blanquer091 Jorge Eladio Silvestre Barber092 José Vicente Valero Agulló093 Ignacio García Cantó094 Javier Alborch Sandoval095 Alfredo Soler Penadés096 Jorge Quiñonero Oltra097 Juan E. Ruíz Doménech098 Javier Moltó Cantó099 Jorge Miñana Pérez100 Jorge Ponzoda Vañó101 Óscar Clement Diez102 Juan Ramón Serrano Todolí103 Enrique Beltrán Herrera104 Jorge Alborch Sandoval105 Javier Ruíz Doménech106 Esteban Herrera Segura107 José M. Piñero Alvarez108 Francisco Richart Peidró109 Pau Miró Martínez110 Jorge Pérez Carbonell111 Joaquín Climent Benítez112 Ignacio Climent Benítez113 Jorge Cantó García 114 Pablo Degrado Cabanilles

66

Llista de Festers

115 Ignacio Alborch Sandoval116 Francisco J. PiñeroTorregrosa117 Gabriel Copel Pérez118 Abel Copel Pérez119 Lucas Ponzoda Vañó120 Jorge Romans Valls121 Jorge Davó Moltó122 Miguel Clement Sarriá123 Jorge España Valor124 Fernando Casas Quesada125 Raúl Jerez Galiano126 Juan E. Leyva Paz127 Fernando Gomez Maestro128 Arnaldo Dueñas Crespo129 Javier Peidro Satorre130 José Company Barber131 Juan Almagro Zurita132 Jorge Almagro Zurita133 Marcos Sanegre Egea134 Jorge Linares Francés135 Javier Masiá Arqués136 Jorge Masiá Arqués137 Pablo David Vañó Valero138 Pablo Richart Peidró139 Ignacio Herrera Segura140 Jorge Sanjuán Beltrán141 Enrique del Castillo Campos142 José Ramón Millán Saez143 Juan Jesús Pérez Pérez144 Javier Espinós Carrasco145 Luís Gisbert Cortés146 Antonio Bernal Sempere147 Enrique Miró Díaz148 Vicente Aznar Seguí149 Jorge Ruíz Doménech150 Jorge Valls Garrido151 Javier Vicente Candela152 Ignacio Cortés Gomis153 José Mengual Cortell154 Ramón Millán Merino155 Francisco J. Gisbert Peidró156 José Miralles Pérez157 Alejandro Miralles Doménech158 Jorge Sempere Arbona159 Raúl Valls Blanes160 Aarón Gracia Soler161 Joaquín Soldevilla Calafat162 José L. Rico Caballero163 Francisco J. Cortell Alemany164 Luis Miró Pérez165 Jorge Gisbert Jordá166 Jorge Colomo Fernandez167 Marcelo Llorca Pérez168 Vicente J. Serra Sempere169 Eusebio Aranda Silva170 Ovidio Pérez Alonso171 Jorge Capó Vicedo

172 Armando Gosálbez Peidró173 Cristian Gracia Rivera174 Juan Alberto Peidró Llopis175 Jorge I. Boronat Sánchez176 Rubén Carrasco Doménech177 Fernando García Sebastiá178 José Francisco Soro Bolinches179 José Luís Canales Sanchez180 Rafael Matarredona Santonja181 Gabriel Degracia Pérez182 Pablo Degracia Pérez183 Victor Cantó García184 Mauro Company Barber185 José Soro Jordá186 Arnau Románs Valls187 Manel Moltó Valls188 Adrián Agulló Valls189 Cristian Rodríguez Urroz190 Pablo Miralles Domenech191 Josele Palasí Ibiza192 Jorge Mallol Agulló193 José L. Sanegre Peralta194 Jorge Vercet Piqueras

195 José López Alcaraz196 Oscar López Alcaraz197 Javier Valero Agulló198 Jorge Matarredona Jordá199 F. Joel Monllor Alcaraz200 Alejandro Boronat Sánchez201 Javier Clement Botella202 Diego Clement Díez203 Carlos Alonso Valls204 Ignacio Clement Botella205 Raúl Martínez García206 Rubén Beneito Ruíz207 Vicente Climent Bellvert208 David Carbonell Gisbert209 Alvaro Verdú Campillo210 Javier Esparza Peidró211 Jaime Gisbert Miró212 Tobías Miralles Colomina213 Manuel Selles Ferrándiz214 Joan Romans Valls215 Alexis Bataller Torregrosa216 Luis Hernández Padilla217 Mónico Condes Ortíz218 Armando Miralles Román219 Roberto Juan Anduix

220 Ricardo Mataix Valor221 Juan Antonio García Ruíz222 Carles Esteve Ferrer223 Juan Luís Tormo Pérez224 Guillermo Quiñonero Navajas225 Issac Miró Díaz226 Santiago del Aguila Sanblás227 Ignacio Valls Garrido228 Carlos Palasí Enguix229 Germán Bataller Olcina230 Pablo Llopis Olcina 231 Miguel Peidró Montava232 Mauro Ignacio Reig Peidró233 Vicente Cerdá Almodóvar234 Ignacio Francés Valero235 Raúl Gonzalez Gilabert236 Salvador Castelló Pérez237 Jorge Masía Buades238 Cesar Sevilla Casas239 Jorge Gisbert Cortés240 Cristian Pinillos Menacho241 Ferrán Soler Carbonell242 Carlos Aarón Verdú Pons243 Vicente Blasco Pascual244 Joan Ortiz Miró245 Vicente Segura Pérez246 Rafael Valls Blasco247 Alejandro Palasí Anduix248 Guillem Santonja Jordá249 Jorge Esteve Blanes250 Mauro Valiente Albero251 Pablo Ignacio Aznar Seguí252 Sergio Miró Gisbert253 Juan Miró Martinez254 Francisco J. Gomez Gisbert2000 Rafael Llopis Miró2001 Antonio Mira Vicedo2002 Francisco Alcaraz Abad2003 Vicente Juan Rico2004 Francisco Jover Pérez2005 Rafael Cantó Moltó2006 Fernando Muñoz Miralles2007 Antonio Alcalde Ruíz2008 José Baydal Olcina2009 José Francés Pérez2010 José Lloret Lloret2011 Francisco Mira Mira2012 José A. Miró Esteban2013 Heliodoro Richart Oriola2014 Pablo Verdú Vilanova2015 Dirk Ostendorf2016 Jorge Coderch Carbonell2017 Juan Vicente Capó Vicedo2018 Ramón Torregrosa Vives2019 Pedro Mondejar Piera2020 Rafael Teudiselo Llopis Miró2021 Tadeo Miguel Juan Pérez

67

Llista de Festers

68

En el Record

Miguel Pérez Picher(Abril 1998)

Ben difícil serà oblidar l’amic Miguel,aquest entrayable Cid, que va saber

guanyar-se l’afecte de tots, per la seuaamabilitat i simpatia

Sant Jordi haurà estat el seu valedordavant l’Altíssim.

Descanse en Pau

69

“Chupinazo”

70

Penya “Doña Rogelia”

Presentació Capità a la filà

Processó Corpus Cristi Penya doña Rogelia

Penya “doña Rogelia”

Penya “doña Rogelia”

Entrega escut commemoratiu Capitania

71

“Ensaio” a la Politècnica de València

Nomenament Capità 98, a la filà Cids

72

Presentació vestits de boato

Taula Festera a Madrid

Federico Trillo y Mª Carmen Cantó (Encaro Capitans).

Preparant-se , la Preferida, per l’Entrada.Prova del vestit.

73

Provant-se el vestit, el Capità

Virtuts: Justícia

Encaro Capitans.

Família Capità.

74

Salutacions

Ferran (escenografia) i Boix (disenny) el dia de l’entrà Federico Trillo i LLuís Moltó (encaro Capitans)

Grup de virtuts amb festers. Banda música de Montserrat.

75

Grups de festers

Dames Al·legòriques.

Mores de graduació.

76

de Cavallers

Virtuts: Prudència.

Virtuts: Prudència. Ajudants de falconer.

Alcalde, senyora i Lluís Moltó

Voltats pels Caballers

El Capità va obsequiar a tot fester, amb aquest bonic detall.

Guardià del rodella

Guardians del rodella

77

de Personatges

L’Americà Jonah

L’Encaro al partidor Dama de la Preferida (Concha Martínez)

F. Trillo, amb els Capitams F. Trillo, amb els Capitams

78

de Virtuts i Fadrines

Virtuts: Fortalesa.

Fadrines Fadrines

79

Presentació de la Revista

Fontilles, Lluís Moltó rebent, un detallFontilles, Lluís Moltó rebent, un detallFontilles, Lluís Moltó rebent, un detallFontilles, Lluís Moltó rebent, un detall

80

Regals per al Capità

81

Escultures de Boix

Escultura realitzada per ManuelBoix, amb motiu de la Capitaniade Luis Moltó i Mari CarmenCantó, de les quals, es varen rea-litzar una tirada limitada.

Obsequi de Manuel Boix a MariCarmen Cantó.

82

Fontilles 1998

Un any més, una prova més, de l’expectació que creen, unes festes amb un fort arrelament dins ifora, de les nostres fronteres.

83

Fontilles 1998

84

Fontilles 1998

85

Fontilles 1998

Virtuts: Temprança

86

Fontilles 1998

Amb la satisfacció d’haver-ho donat tot, amb moltes ganes i il·lusió, és hora, no de descansar, sinó d’esperar el començament de lesFestes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi 1999.

¡Visca Alcoi i Visca Sant Jordi!

87

Nota

Aquesta edició especial de la revista de la Capitania Cids de 1998 ha estat pensa-da amb el propòsit d’incloure en ella la totalitat dels actes, amb la fi de crear undocument excepcional, que reflectisca, la il·lusió, el sentiment d’un poble per la

seua cultura, la grandiositat d’unes festes que són al cor dels alcoians, i que trans-menten tota la seua força a tota la gent que es deixa agafar per aquesta trilogia de

Sant Jordi plena de màgia, color i esperit de lluita.

MOLTÓ CANTÓ CONSTRUCCIONES, S.L.San Isidro, 11 - 03803 ALCOY

Tel. y Fax: 96 533 36 45E-mail: [email protected]

PROMOCIONES Y SERVICIOSINMOBILIARIOS DE POLOP, S.L.

Tel. y Fax: 96 533 36 45E-mail: [email protected]

San Isidro, 1103803 Alcoy (ALICANTE)

C.I.F. B-53082889Camí dels Talecons, 5

Tel. y Fax: 96 533 19 16Apartado de Correos, 313

03804 ALCOY

Elaboración de toda clase de mármoles, piedras y granitos nacionales e importación.

CENTRO DE LAVADO DE VEHÍCULOS EN AUTOSERVICIOLavadero: Chaflán Maestro Laporta con Gabriel Miró - 03804 ALCOY

Domicilio Social: Avda. de la Alameda, 10 Tel.: 96 533 18 91 - Fax: 96 552 42 10

03803 ALCOY (ALICANTE)

Luís Moltó MolinaCapità Cristià de 1998

Avda. L’Alameda, 10 - Tels. 533 22 59 - 533 18 91 - 03803 Alcoi

colónSANEAMIENTOS

Documents

CIDS - CAPITAN 1998