CIÈNCIES SOCIALS - · PDF fileTemps i clima · Elements del clima · Els factors climàtics · Tipus de climes al món · Els climes d’Espanya. ... La polis d’Atenes

CIÈNCIES SOCIALSESO I BATXILLERAT

2009 · 2010

ESO

Geografia i història 1r ........................................................................ 2

Geografia i història 2n ....................................................................... 4

Geografia 3r ..................................................................................... 6

Història 4t ......................................................................................... 8

Drets humans i ciutadania ................................................................... 10

BATXILLERAT

Economia i organització d’empreses 2 ................................................. 11

Història de l’art .................................................................................. 12

COL·LECCIÓ MINIMANUAL ........................................................ 14

ESO I BATXILLERAT

per sol·licitar presentacions i llibres de mostra:Tel: 93 480 11 00 | Fax: 93 480 11 11 | www.castellnouedicions.cat | [email protected]

ÍNDEX

1

1 LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA

· Representació de la Terra· Les projeccions cartogràfiques· Imatges del medi geogràfic· Les coordenades geogràfiques· L’escala

2 EL RELLEU DE LA TERRA

· L’escorça terrestre. Continents i oceans· Formació i modelat del relleu· Les unitats de relleu del món· El relleu d’Espanya· El relleu de Catalunya

3 LES AIGÜES DE LA TERRA

· La hidrosfera· Les aigües marines· Les aigües continentals: els rius del món· Els rius d’Espanya · La xarxa fluvial de Catalunya

4 ELS CLIMES DE LA TERRA

· L’atmosfera. Temps i clima· Elements del clima· Els factors climàtics· Tipus de climes al món· Els climes d’Espanya. Els climes de

Catalunya

5 EL PAISATGE NATURAL

· Els grans paisatges· La vegetació natural de les zones

càlides· La vegetació natural de les zones

temperades· La vegetació natural de les zones

fredes· Tipus de paisatges d’Espanya

i de Catalunya

6 L’ACTIVITAT HUMANA I EL MEDI NATURAL

· Medi i riscos naturals· L’aprofitament del medi natural· Activitat humana i riscos ambientals· El desenvolupament sostenible· Els espais naturals protegits

7 L’ORIGEN DELS HUMANS I LA PREHISTÒRIA

· La prehistòria i les seves etapes· Els orígens humans· El paleolític· El neolític i la seva difusió· La revolució dels metalls· Les creences i l’art

8 ELS IMPERIS AGRARIS. EGIPTE I MESOPOTÀMIA

· L’agricultura irrigada· La divisió del treball i les classes socials· La revolució urbana· La formació de l’Estat· Creences i religió· Les manifestacions artístiques i arquitec-

tòniques

9 EL MÓN CLÀSSIC: GRÈCIA

· El marc geogràfic de la civilització grega· Les primeres civilitzacions de la Grècia

antiga· Evolució cronològica de la civilització

grega· El govern i la societat a les polis

gregues. La polis d’Atenes· La cultura grega i l’art grec

10 EL MÓN CLÀSSIC: ROMA

· Els orígens de Roma. La Monarquia· La República· L’Imperi· La civilització romana

11 LA HISPÀNIA ROMANA

· Les colonitzacions· Els pobles preromans· La conquesta romana

de la península Ibèrica· L’organització del territori

i l’explotació econòmica· La Catalunya romana· El llegat dels romans

+1

Format: 21,5 x 28,5 cmImpressió: quadricromiaISBN: 978-84-9804-424-9

Francesc Comas, Jordi Cases, Fina Oliveras i Rosa Serra

1r

2

ESO 1r


Format: 21,5 x 28,5 cmImpressió: 2 tintesISBN: 978-84-9804-425-6

2

ESO 1r

ÍNDEX DE coNtINgutS

GEOGRAfIA I HISTòRIA 1r

Recursos per al professorat

ESTRUCTURA INTERNA DE LA GUIA DIDÀCTICA

SolucionariApartat que recopila les solucions de totes les activitats del llibre de l’alumne.

ProjecteInclou una presentació, els nous materials del projecte, els objectius generals de l’àrea, els continguts, la referència a les competències bàsiques corresponents, els continguts transversals i els recursos proposats per a l’atenció a la diversitat.

ProgramacionsInclou el currículum oficial de l’àrea, desplegat a partir dels objectius, els continguts i els criteris d’avaluació, i la programació específica de l’àrea per al curs corresponent.

OrientacionsOrientacions didàctiques amb activitats complementàries.AvaluacionsEn aquest apartat, els docents trobareu propostes d’avaluació inicial, final i formativa i la referència als criteris d’avaluació.

Educació en valors(A càrrec de l’equip educatiu d’Intermón Oxfam) Continguts proposats per al treball de l’educació en valors. Una primera part es dedica a la reflexió didàctica, i una segona, a les propostes pràctiques de treball a l’aula.

CD DE RECURSOS DIGITALS

Galeria d’imatges d’alta qualitat que podreu incorporar en la dinàmica de la classe en forma de projeccions.

Activitats multimèdia sobre el vocabulari d’anglès que apareix en el llibre de l’alumne.

RECURSOS EN EL WEB

Pàgina principal Graella de continguts

Tots els recursos digitals els podeu trobar també a www.castellnoudigital.cat


· Projecte en format PDF· Programacions d’àrea en Word· Programacions d’aula en Word· Orientacions per a l’ús dels recursos didàctics

Guia didàctica

· Activitats de reforç i d’ampliació· Galeria d’imatges· Activitats multimèdia sobre el vocabulari d’anglès· Material de suport per a l’avaluació

Recursos didàctics

3

ESOESO

4

2n


GEOGRAfIA I HISTòRIA 2n




ISBN 978-84-9804-419-5

9 7 8 8 4 9 8 0 4 4 1 9 5

GEOGRAFIAi HISTÒRIAGUIA DIDÀCTICAF. Comas, J. Cases, F. Oliveras i R. Serra2n

eso

GEO

GRA

FIA

i HIS

TÒRI

A · G

UIA

DID

ÀCTI

CA

F. C

omas

, J. C

ases

, F. O

liver

as i

R. S

erra

GEOGRAFIA i HISTÒRIA2n esoGUIA DIDÀCTICA

2neso


1 LA FI DEL MÓN ANTIC

· Les invasions i els regnes germànics· L’Imperi bizantí · L’aparició i l’expansió de l’islam· La conquesta islàmica de la península

Ibèrica· L’islam a Catalunya

2 EL FEUDALISME

· L’alta edat mitjana a Europa· La societat i l’economia feudals· Els regnes cristians de la península

Ibèrica· Els orígens dels comtats catalans· La Catalunya feudal· L’art romànic

3 LA BAIxA EDAT MITJANA

· La prosperitat del segle xiii

· El ressorgiment de la vida urbana· El paper de l’Església i les universitats· La nova situació política· La crisi de la baixa edat mitjana

i el gòtic· L’art gòtic

4 ELS REGNES PENINSULARS EN LA BAIxA EDAT MITJANA

· L’expansió dels regnes cristians a la baixa edat mitjana

· L’expansió de la Corona d’Aragó· Les institucions polítiques de la Corona

d’Aragó · La crisi dels segles xiv i xv

5 L’EDAT MODERNA

· Els canvis de mentalitat: l’humanisme i el Renaixement

· Els descobriments geogràfics i les seves conseqüències

· Els canvis polítics i econòmics· La reforma protestant i la Contrareforma

catòlica· La crisi del segle xvii

6 L’IMPERI HISPÀNIC· Els Reis Catòlics· L’hegemonia hispànica del segle xvi

· La casa d’Àustria· La crisi del segle xvii en l’Imperi hispànic· Catalunya dins l’Imperi hispànic· La Guerra de Successió

7 L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM

· L’Antic Règim · L’Europa de l’absolutisme · Les transformacions econòmiques

i socials · Les transformacions de Catalunya del

segle xvii

· La cultura de l’època del Barroc

8 POBLACIÓ I OCUPACIÓ DEL TERRITORI

· Les fonts demogràfiques· Els factors demogràfics· Evolució de la població· Població i poblament

9 L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ

· L’estructura de la població · Els cicles demogràfics· Els límits del creixement· La població d’Espanya· La població de Catalunya

10 L’EVOLUCIÓ URBANA

· El concepte de ciutat· Parts de la ciutat· Funcions de la ciutat· El procés d’urbanització

11 LA CIUTAT, AVUI

· Les xarxes urbanes· Regions urbanes· La xarxa urbana d’Espanya· La xarxa urbana de Catalunya· Els problemes de les ciutats

+1 Recopilació i síntesi

5






OrientacionsOrientacions didàctiques amb activitats complementàries.

AvaluacionsEn aquest apartat, els docents trobareu propostes d’avaluació inicial, final i formativa i la referència als criteris d’avaluació.


Programacions de matèria i d’aulaGuia didàcticaRecursos didàcticsGaleria d’imatgesActivitats multimèdia sobre el vocabulari d’anglès

RECURSOS EN EL WEB



6


1 SOCIETAT I ECONOMIA

· Els recursos i els agents econòmics· La població i el treball· El món del treball· L’economia actual

2 EL SECTOR PRIMARI

· Paisatges agraris· L’aprofitament dels recursos forestals· Les explotacions ramaderes· La pesca· El sector primari a Espanya

i a Catalunya

3 EL SECTOR SECUNDARI

· Les matèries primeres. Tipus d’indústries

· Les fonts d’energia· Localització industrial. Els paisatges

industrials· La indústria al món· El sector secundari a Espanya

i a Catalunya

4 EL SECTOR TERCIARI

· El comerç· Els transports· Les xarxes de comunicació· Turisme i oci· El sector terciari a Espanya

i a Catalunya

5 ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI

· Els poders d’un Estat democràtic· Estats i nacions· Tipus d’estats· Organització política d’Espanya· Organització territorial d’Espanya· Organització política de Catalunya· Organització territorial de Catalunya

6 LA DIVERSITAT TERRITORIAL D’ESPANYA

· L’espai geogràfic de la península Ibèrica

· Les comunitats autònomes: diversitat física i humana

· Àrees i zones econòmiques a Espanya· L’espai geogràfic català· Tipologia de comarques

7 L’ESPAI GEOGRÀFIC I POLÍTIC EUROPEU

· La creació de la Unió Europea· Funcionament de la Unió Europea· Característiques de la Unió Europea· Característiques dels 27 estats membres· Les regions europees i els eixos de

desenvolupament· Els desequilibris en la Unió Europea

8 LES GRANS REGIONS DEL MÓN

· La diversitat geogràfica i regional d’Europa

· L’espai geogràfic i regional d’Àsia· Característiques generals i regionals

d’Àfrica· La diversitat geogràfica i regional

d’Amèrica· Característiques generals i regionals

d’Oceania

9 UN MÓN DESIGUAL

· La mundialització del planeta· Desenvolupament

i subdesenvolupament· Localització dels conflictes

10 UN MÓN DIVERS

· El creixement desigual de la població· Diversitat cultural al món· Cap a un procés de multiculturalitat· La difusió cultural

11 UN MÓN AMB PROBLEMES

· Una població en creixement constant· Els desplaçaments mundials

de la població· Els moviments migratoris a Europa

i a Espanya· Problemes mediambientals.

El canvi climàtic· Polítiques ambientals.

El desenvolupament sostenible

+1


ESO 3 r

6




GEOGRAfIA 3r

777





OrientacionsOrientacions didàctiques amb activitats complementàries.AvaluacionsEn aquest apartat, els docents trobareu propostes d’avaluació inicial, final i formativa i la referència als criteris d’avaluació.

Educació en valorsContinguts proposats per al treball de l’educació en valors. Una primera part es dedica a la reflexió didàctica, i una segona, a les propostes pràctiques de treball a l’aula.


Galeria d’imatges d’alta qualitat que podreu incorporar en la dinàmica de la classe en forma de projeccions.

Activitats multimèdia sobre el vocabulari d’anglès que apareix en el llibre de l’alumne.

RECURSOS EN EL WEB



· Projecte en format PDF· Programacions d’àrea en Word· Programacions d’aula en Word· Orientacions per a l’ús dels recursos didàctics

Guia didàctica

· Activitats de reforç i d’ampliació· Galeria d’imatges· Activitats multimèdia sobre el vocabulari d’anglès· Material de suport per a l’avaluació

Recursos didàctics


8

ESO 4t


HISTòRIA 4t




ISBN 978-84-9804-419-5

9 7 8 8 4 9 8 0 4 4 1 9 5

HISTÒRIAGUIA DIDÀCTICAF. Comas, J. Cases, F. Oliveras i R. Serra

4t e

soH

ISTÒ

RIA

· GU

IA D

IDÀC

TIC

AF.

Com

as, J

. Cas

es, F

. Oliv

eras

i R

. Ser

ra

HISTÒRIA4t esoGUIA DIDÀCTICA


1 EL SEGLE xVIII

· El segle xviii: continuïtats i canvis · La Il·lustració· La política al segle xviii

· El reformisme borbònic a Espanya· El neoclassicisme

2 LES REVOLUCIONS LIBERALS I EL NACIONALISME

· El liberalisme polític· La independència dels Estats Units· La Revolució Francesa i el període

napoleònic· La Restauració absolutista· El Congrés de Viena· Les revolucions liberals· El nacionalisme· Itàlia i Alemanya· El Romanticisme

3 LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I EL MOVIMENT OBRER

· La Revolució Industrial anglesa· Els puntals de la industrialització · L’expansió de la industrialització· La societat industrial· El moviment obrer: socialisme

i anarquisme

4 ESPANYA AL SEGLE xIx· La crisi de l’Antic Règim· La construcció de l’Estat liberal· La independència de les colònies

americanes· La Restauració

5 CATALUNYA AL SEGLE xIx: UN TERRITORI EN TRANSFORMACIÓ

· Catalunya, la fàbrica d’Espanya· El moviment obrer· Els regionalismes· Els moviments artístics

6 L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME I LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

· Les potències europees entre el 1870 i el 1914

· L’expansió imperialista· La Primera Guerra Mundial· La Revolució Russa· L’art: l’impressionisme i el

postimpressionisme

7 EL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1919-1939)

· El món després de la Primera Guerra Mundial

· La crisi econòmica dels anys trenta· Els moviments feixistes · El camí cap a la guerra· Les avantguardes artístiques

8 LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. LA GUERRA FREDA I LA DESCOLONITZACIÓ

· La Segona Guerra Mundial· La formació dels blocs i la guerra freda· La descolonització· El Tercer Món i el subdesenvolupament

9 ESPANYA I CATALUNYA EN EL PRIMER TERç DEL SEGLE xx

· La crisi de la Restauració (1898-1930)· La Segona República (1931-1936)· La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

10 EL FRANqUISME I LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA

· La dictadura franquista: ideologia i evolució.

· L’economia durant el franquisme· Una societat oprimida· Catalunya sota el franquisme· La transició democràtica

11 EL MÓN DELS NOSTRES DIES

· Els blocs en els últims anys de la guerra freda

· La caiguda del comunisme· El nou ordre mundial· Els conflictes després de la guerra freda· Les noves potències· La perifèria del planeta· La ciència i la tecnologia· Les segones avantguardes artístiques

+1 Recopilació i síntesi

9






OrientacionsOrientacions didàctiques amb activitats complementàries.

AvaluacionsEn aquest apartat, els docents trobareu propostes d’avaluació inicial, final i formativa i la referència als criteris d’avaluació.


Programacions de matèria i d’aulaGuia didàcticaRecursos didàcticsGaleria d’imatgesActivitats multimèdia sobre el vocabulari d’anglès

RECURSOS EN EL WEB



10

0 CONEIxEMENTS PREVIS

1 ELS DRETS BÀSICS

· En què diferents? En què iguals?· Sense discriminació· Els tres drets bàsics· Dues prohibicions: esclavitud i tortura· La personalitat jurídica

2 EL DRET I LA JUSTÍCIA

· La divisió de poders i el poder judicial· La llei i la igualtat davant la llei· Jurisdiccions i estructura judicial· Una privació de la llibertat: la detenció· El procés judicial· La protecció reforçada dels drets· Drets processals en la Declaració

Universal dels Drets Humans· La protecció jurídica internacional

dels Drets Humans· Les lleis fan el món millor?

3 ALTRES DRETS PERSONALS

· Dret a la intimitat· Lliure circulació i asil: els de fora són

d’aquí· Un contracte especial: el matrimoni· El dret a la propietat: allò que és

meu, és meu... meu?

4 DRETS CIVILS I POLÍTICS

· L’article 18· La llibertat d’expressió · Les llibertats de reunió i d’associació· Sobirania popular i participació

política· Les eleccions· El poder legislatiu

5 DRETS ECONÒMICS, SOCIALS I CULTURALS

· Els mitjans i els fins: la justícia social · El dret al treball· El dret a un nivell de vida· El dret a l’educació· Els drets culturals

6 DRETS, DEURES I MORAL

· La «tercera generació» de drets· Pensar globalment, actuar localment· Dret i moral· La fonamentació dels drets humans:

el preàmbul

+1

Llibre i guia

Format: 13 x 18 cmImpressió: 2 tintesISBN: 978-84-8287-129-5

guia didàctica

Format: 21 x 28 cmImpressió: quadricromiaISBN: 978-84-8287-536-1

llibre de l’alumne

ESO

Jordi Beltran


DRETS HumAnS I cIuTADAnIA

Refuerzo de matemáticas 1

11

1 EL PROCéS DE PRESA DE DECISIONS· La direcció i la seva comesa· La planificació· El control de gestió· L’Escola de la Direcció Científica· La mesura del temps de treball· Ergonomia 2 EL PROVEÏMENT I LA GESTIÓ

D’ExISTÈNCIES· La inversió en existències· El cost de les existències· L’estoc de seguretat· Optimització de les existències· La classificació ABC· El procés de compres

3 LA PRODUCCIÓ I ELS COSTOS· Concepte de producció· Classes de processos· La planificació i el control

de la producció· Concepte de cost· Marges· Principis de direct costing· El cost complet o full costing· Compte de pèrdues i guanys,

i sistema de costos· Costos d’oportunitat· El llindar de rendibilitat o punt mort

4 L’EMPRESA I EL MEDI AMBIENT· El canvi del sistema climàtic· Els països responsables· Els orígens del canvi climàtic· Un sistema de gestió mediambiental· Els reciclatges· Els productes amb etiqueta ecològica· Sectors tecnològicament importants

5 ELS RECURSOS HUMANS· Els recursos humans· Funcions de l’àrea de recursos humans· Planificació del personal· Anàlisi i descripció dels llocs de treball· El procés de selecció de personal· Formació en l’empresa· La retribució· La satisfacció dels treballadors· Gestió dels RH

6 L’ACTIVITAT COMERCIAL I EL MÀRqUETING· Objectius i elements· El mercat de l’empresa· Les decisions sobre l’esforç comercial· El mix del màrqueting i la direcció

comercial

7 LES DECISIONS SOBRE EL PRODUCTE I LA DISTRIBUCIÓ· El producte com a satisfacció

de necessitats· La segmentació de mercat

i la diferenciació de productes· La marca i la imatge de l’empresa· L’estructuració de productes· Les polítiques de producte· El màrqueting i la distribució· Els canals de distribució· La política de distribució en l’empresa

8 LA DETERMINACIÓ DEL PREU DEL PRODUCTE O SERVEI· El concepte de preu i la seva influència

en el procés de compra· La direcció de màrqueting

i la determinació de preus· Les decisions sobre el preu d’un producte· Els models teòrics de fixació del preu· Els mètodes usats en la pràctica

per fixar els preus· La rendibilitat dels productes

9 LA PROMOCIÓ DEL PRODUCTE · La comunicació empresa-consumidor· El mix de comunicació

10 LA FUNCIÓ D’INVERSIÓ · Els cicles d’activitat d’empresa· El període de maduració de l’empresa· El període de maduració i el fons

de maniobra· Les decisions d’inversió· Criteris de selecció de projectes

d’inversió

11 LA FUNCIÓ FINANCERA I· Les necessitats financeres de l’empresa· Les fonts de finançament de l’empresa· El finançament intern de l’empresa· Els recursos propis, la rendibilitat

dels accionistes i l’endeutament

12 LA FUNCIÓ FINANCERA II · El finançament extern de l’empresa· Les ampliacions de capital· L’emissió d’emprèstits· Altres fonts de finançament a llarg termini· Els deutes a curt termini· El cost del finançament· La direcció financera

13 UN PROJECTE EMPRESARIAL· La idea de negoci i els estudis previs

a la creació· El pla de negoci, el pla estratègic

i el pla de màrqueting· Recursos· Estudi econòmic i financer· Tràmits legals i administratius

BATXILLERAT

Llibre i guia

Format: 19,5 x 26 cmImpressió: quadricromiaISBN: 978-84-8287-385-5


Format: 13 x 18 cmImpressió: 2 tintesISBN: 978-84-8287-415-9

guia didàctica

Joan Marí, Roger Marí, Josepa Pallarès, M. Paz Varés


EcOnOmIA I ORGAnITzAcIó D’EmpRESES 2

12

2º

Llibre i guia

BATXILLERAT



Format: 19,5 x 26 cmImpressió: 2 tintesISBN: 978-84-9804-454-6

guia didàctica + cd

Jaume Crosas, Joan Antoni Padrós

1 L’ART COM A ExPRESSIÓ HUMANA

· Concepte d’art. Assaig de definició· Necessitat de l’art· La figura de l’artista· La relació entre l’artista i el client· L’art, patrimoni de la humanitat· La conservació i la restauració de les obres d’art· La funció dels museus· Els circuits de l’art, avui· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

2 ELS INICIS DE L’ART

· L’art prehistòric· L’art dels primers grans imperis· L’art egipci· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

3 L’ART CLÀSSIC (I): GRÈCIA

· Introducció· Evolució de l’art grec· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

4 L’ART CLÀSSIC (II): ROMA

· Introducció· Els referents de l’art romà· L’arquitectura· L’escultura· La pintura i el mosaic· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

5 EL PRIMER ART MEDIEVAL

· Art paleocristià· L’art islàmic· Anàlisi de textos i d’obres d’art

(Textos i Dossier)

6 L’ART ROMÀNIC

· Introducció· La simbologia i la tècnica en el romànic· L’arquitectura· Les arts plàstiques en el romànic· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

7 L’ART GÒTIC

· Referents de l’art gòtic· L’arquitectura gòtica· Les arts plàstiques en el gòtic· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

8 L’ART DEL RENAIxEMENT

· Introducció· Florència al segle xv

· La ciència i la tècnica durant el Renaixement· El Quattrocento italià· El Cinquecento. La maduresa del Renaixement· El manierisme· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

9 L’ART BARROC I L’ART ROCOCÓ

· Introducció a l’art barroc· El barroc romà· El barroc francès· La pintura barroca holandesa· La pintura a Flandes· El barroc espanyol· L’art rococó· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)


HISTòRIA DE L’ART

10 UN NOU ART PER A UNA NOVA ÈPOCA: EL NEOCLASSICISME I EL ROMANTICISME

· El neoclassicisme· El romanticisme· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

11 LA MIRADA DEL MÓN: REALISME I IMPRESSIONISME

· El realisme· El paisatgisme francès· L’impressionisme· L’herència impressionista· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

12 L’ART DEL CANVI DE SEGLE: POSTIMPRESSIONISME,

FAUVISME, ExPRESSIONISME

· Després de l’impressionisme· Vincent van Gogh· Paul Gauguin· Paul Cézanne· Les reaccions espirituals: el simbolisme· Auguste Rodin· Obrint camins: fauvisme i expressionisme· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

13 L’ARqUITECTURA DEL SEGLE xIx. L’úS DE NOUS MATERIALS· L’urbanisme· El Pla Cerdà· L’arquitectura del ferro· L’acer i el formigó armat· Els nous materials van obrir nous camins· El modernisme català· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

14 EL CUBISME

· El cubisme· Picasso· L’abstracció· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

15 EL DADAISME I EL SURREALISME

· El dadaisme· El surrealisme· Crisi i herència del surrealisme· Els altres· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

16 LES ARRELS DE L’ARqUITECTURA DEL SEGLE xx. EL FUNCIONALISME

· Les formes· Les escoles· Apunts sobre l’arquitectura després de la Segona Guerra Mundial· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

17 L’ART DELS TOTALITARISMES A L’EUROPA D’ENTREGUERRES· L’art soviètic· L’Alemanya nazi· L’art del feixisme a Catalunya i a Espanya· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

18 LES AVANTGUARDES DE LA SEGONA POSTGUERRA

· Les formes· Les escoles· Apunts sobre l’arquitectura després de la Segona Guerra Mundial· Anàlisi de textos i d’obres d’art (Textos i Dossier)

13

Col·lecció Minimanual

R. Palomero, Josep M. Pérez / 12 × 22 cm / ISBN 978-84-9804-210-8

Histocard 1. cronologia, lèxic i personatges històrics (fins al 1800)

Minimanual destinat als alumnes de Secundària per introduir-los en la disciplina de la història. Inclou, en primer lloc, una cronologia dels esdeveniments històrics des de la prehistòria fins al 1800. Conté, a més, un glossari per definir i des-criure els conceptes i fets històrics més rellevants, i una curta biografia dels seus protagonistes.

R. Palomero, Josep M. Pérez / 12 × 22 cm / ISBN 978-84-9804-211-5

Histocard 2. Història contemporània de catalunya i d’espanya

Repàs dels esdeveniments i personatges més importants de la història de Ca-talunya i Espanya des del 1800 fins a l’actualitat. Minimanual especialment destinat als alumnes de Batxillerat, no tan sols com a material de consulta durant el curs sinó també com a eina imprescindible per preparar-se els exàmens de la Selectivitat.

• Cronologia• Dinastiesisobirans• Lèxicipersonatges

• Lèxic• Protagonistesdelahistòria• Atleshistòric

• Creixementeconòmic i industrialització durant el segle xix (1808-1898). Els començaments del moviment obrer (1833-1874)

• Del’AnticRègimal’Estatliberal(1808-1875)

• LaRestauració.Elmovimentobrer (1875-1898)

• Elsorígensdelcatalanismeid’altres moviments nacionalistes i regionalistes perifèrics (1833-1901)

• Població,economiaisocietatalprimer terç del segle xx. La crisi de la Restauració (1898-1931)

• LaSegonaRepública (1931-1936)

• LaGuerraCivil(1936-1939)• Elfranquisme(1939-1975)• Transicióidemocràcia

ESO I BATXILLERAT

14

15

M. Rossell, M. Sánchez Martínez / 12 × 22 cm / ISBN 978-84-9804-220-7

diccionari d´HistÒria. conceptes i fets històrics

S. Cucurella Fernández, J. Sedó Solé / 12 × 22 cm / ISBN 978-84-9804-215-3

geograficard. tota la geografia física

Minimanual destinat als alumnes de Secundària per introduir-los en la disciplina de la geografia física. S’hi defineixen de manera molt didàctica i entenedora els conceptes geogràfics principals, acompanyats d’una sèrie de gràfics i dibuixos que faciliten l’assimilació d’aquests conceptes.

• ElplanetaTerraenl’espai• RepresentaciógràficadelaTerra• Terresemergides• Elrelleu

• Elclima• Lavegetació• Lahidrosfera

Glossari destinat a alumnes de Secundària amb l’explicació dels conceptes i fets històrics més importants.

Apunts

Dicc.Historia.Minimanu

al 02 16/12/05 09:03

Página 80

81

nat per comtes de procedència franca, a la segona meitat del segle IX,

aquests procediren de famílies indígenes, entre ells Guifré I, fundador

del Casal de Barcelona. Al llarg del segle X, al compàs de la crisi de

l’Imperi carolingi, els comtats catalans emprengueren el que s’ha deno-

minat el camí vers la sobirania. L’any 988, Borrell II no renovà el jura-

ment de fidelitat al rei franc, la qual cosa convertí aquesta data en una

fita important en el procés cap a la independència.

marxisme

Doctrina filosòfica i política elaborada per K. Marx (1818 – 1883) i F. En-

gels (1820 – 1895). El marxisme parteix d’una concepció filosòfica del

món (materialisme dialèctic) segons la qual tota situació (tesi) genera

sempre la seva contrària (antítesi); del conflicte entre ambdues sorgirà

una nova realitat (síntesi), a partir de la qual es crearà una nova contra-

dicció. Aquesta concepció, aplicada a l’anàlisi del passat, portà a una vi-

sió de la història com un procés en constant moviment i transformació

(materialisme històric). El motor que fa avançar la història és la lluita entre

les classes opressores i les oprimides, i, en aquesta línia, el capitalisme ha

engendrat l’oposició entre la burgesia i el proletariat. El projecte polític

marxista plantejava la necessitat que el proletariat, mitjançant la revolu-

ció, conquerís el poder polític i econòmic i creés un nou Estat al servei dels

treballadors (dictadura del proletariat). Aquesta situació portaria, a la llar-

ga, a la dissolució de les classes socials i a la desaparició del mateix Estat

(societat comunista). Les teories de Marx tingueren un ampli ressò en el

moviment obrer i inspiraren la creació de partits socialistes i, més tard, de

partits comunistes. V. COMUNISME; INTERNACIONALS OBRERES; SOCIALISME.

mayorazgo

Institució jurídica castellana de les edats mitjana i moderna en virtut de

la qual un conjunt de béns del patrimoni familiar quedaven fora de l’or-

dre successori normal i s’assignaven al primogènit a perpetuïtat, sense

possibilitat de vendre’ls o alienar-los. Els seus orígens es troben en el

segle XIII, però la seva reglamentació no es produí fins a l’època dels Reis

Catòlics. El seu objectiu era salvaguardar gran part del patrimoni fami-

AL-ÀNDALUS BARCELONA

OSONAGIRONA

EMPÚRIES

PERALADAVALLESPIR

BESALÚ

ROSSELLÓ

CONFLENT

CERDANYA

RIPOLL

BERGAURGELL

PALLARSRIBAGORÇA

COMTATS

SEPTIMANSCOMTAT DE TOLOSA

Frontera aproximada

amb les terres islàmiques

Límit de comtat

Dominis de Guifré el Pelós

Els comtats catalans al segle IX.

Dicc.Historia.Minimanu

al 02 16/12/05 09:03

Página 81

34

• Regència del general Espartero (1840-1842):

– govern progressista;

– abolició definitiva dels delmes.

�Majoria d’edat d’Isabel II (1843-1868)

• Governs moderats, Dècada Moderada:

– creació de la Guàrdia Civil (1844);

– Constitució del 1845;

– reconciliació amb l’Església Catòlica (Concordat del 1851);

– Segona Guerra Carlina (1846-1849).

• Bienni Progressista (1854-56): desamortització civil (Madoz).

• Crisi final del regnat:

– crisi econòmica (agrícola i industrial), social (revoltes camperoles) i po-

lítica (desprestigi de la Corona; repressió creixent);

– epidèmia de còlera (1865).

• 1868: aixecament militar i destronament d’Isabel II (l’anomenada Re-

volució de Setembre o Revolució Gloriosa).

Guerra i revolució a Catalunya (1833-1843)

La guerra civil (Primera Guerra Carlina, 1833-1840) va enfrontar dues Ca-

talunyes ben diferents: la Catalunya interior, empobrida, pagesa i tradi-

cional, i la Catalunya litoral, industrial, burgesa, liberal i amb el predomi-

ni absolut de Barcelona.

Respecte del suport popular al liberalisme, els moments decisius s’esde-

vingueren el 1835 i el 1836. Les Bullangues, o avalots populars, exterio-

ritzaven (de vegades molt violentament, com en els assassinats de frares

o en l’incendi de la fàbrica Bonaplata) la ràbia per la ineficàcia i la poca

convicció amb què es portava la guerra i, en general, pel conjunt de la

política del Partit Moderat.

Catalunya tingué també un paper clau en la fi de la regència d’Espartero:

la revolució del 1843 va palesar la inconveniència d’una repressió mal cal-

culada (bombardeig de Barcelona el 1842).

La consolidació de la Catalunya burgesa (1843-1868)

S’inicià la consolidació del poder burgès, molt especialment de la burge-

sia industrial i de negocis.

El sector econòmic més important va ser la indústria tèxtil: va prendre l’em-

branzida definitiva i va començar un procés de modernització industrial que

convertí Catalunya, i sobretot Barcelona, en la fàbrica d’Espanya.

Una de les raons fonamentals de la consolidació industrial va ser l’ordre

polític imposat pel Partit Moderat, a penes interromput fins al 1868, no-

més durant els dos anys de govern del Partit Progressista (el Bienni pro-

gressista, del 1854 al 1856).

Va tenir lloc la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina (1846-1849).

Aquest llarg període d’estabilitat començà a presentar símptomes de crisi

els anys seixanta: fam del cotó els primers anys de la dècada i fallida de la

Borsa de Barcelona el 1866.

4

3

_ _g

35

1 La Constitució del 1873 no es va arribar a aprovar i, per tant, no es va aplicar mai.

2 El dret a l’autonomia provincial i municipal no es va arribar a concretar.

Principals constitucions del període 1808-1875

1812 1845 1869 18731

forma

de govern

Monarquia

constitucional

(predomini de

les Corts sobre

el rei)

Monarquia

constitucional

(predomini del

rei sobre les

Corts)

Monarquia

parlamentària

(predomini de

les Corts sobre

el rei)

República

(federal)

sobirania

(subjecte)

Sobiranianacional

Sobirania com-

partida entre el

rei i les Corts

Sobirania na-

cional (en la

pràctica, sobira-

nia popular)

Sobirania

popular

caràcter

ideològic

Liberal progressista

Liberal conservador

Democràtic

(progressista)Democràtic

(progressista)

sistema

de sufragiUniversal (mas-

culí) indirecteCensatari (molt

restringit)

Universal

(masculí)

Universal

(masculí)

declaració

de drets

Llibertats polí-

tiques plenes

(habeas corpus;

inviolabilitat

del domicili

i de la corres-

pondència,

llibertats d’ex-

pressió, reunió,

associació,

premsa...)

Llibertats políti-

ques parcial-

ment recone-

gudes, però,

en la pràctica,

restringides

per les lleis

ordinàries

Llibertats polí-

tiques plenes

(habeas corpus;

inviolabilitat

del domicili

i de la corres-

pondència,

llibertats d’ex-

pressió, reunió,

associació,

premsa...)

Llibertats políti-

ques plenes

(habeas corpus;

inviolabilitat del

domicili i de la

correspondèn-

cia, llibertats

d’expressió,

reunió, associa-

ció, premsa...)

relació Es-

glésia-Estat

Confessionalitat

de l’Estat

Confessionalitat

de l’Estat

Llibertat de culte Manteniment

del culte i del

clergat per

l’Estat

Llibertat de culte Separació

d’Església

i Estat

organitza-

ció territo-rial

Estat unitari

centralitzat, di-

vidit en provín-

cies i municipis

Estat unitari

centralitzat, di-

vidit en provín-

cies (quaranta-

nou) i municipis

Estat unitari

descentralitzat,

dividit en pro-

víncies (quaran-

ta-nou) i muni-

cipis (amb certa

autonomia2)

Estat federal

(o nació), for-

mat per disset

estats federats

(estats regionals)

i municipis

(amb un grau

elevat d’autono-

mia); els estats

federats podien

dividir-se en

províncies

divisió de

poders

Legislatiu:

les Corts

(unicamerals)

amb el rei

Executiu: el rei

Judicial:

els jutges

Legislatiu:

les Corts

(bicamerals)

amb el rei

Executiu: el rei

Judicial: els jutges

Legislatiu:

les Corts

(bicamerals)

Executiu: el rei

i el Govern

Judicial: els jut-

ges i els jurats

Legislatiu:

les Corts (bica-

merals) i els

parlaments dels

estats federats

Executiu:

el Govern

Judicial: els ju-

rats i els jutges

_ _g

15



B. Porqueres / 12 × 22 cm / ISBN 978-84-9804-221-4

articard. síntesi de la història de l´art

• Lesprimeresmanifestacionsartístiques

• L’artdelesprimeressocietatsurbanes complexes

• Grècia• Roma• Elsorígensdel’artoccidental:

art paleocristià, bizantí i islàmic• Romànic

• Gòtic• L’artdelRenaixement• Barroc• Delrococóalneoclassicisme• Seglexix: del Romanticisme

al postimpressionisme• L’artdelseglexx i de principis

del xxi

Apunts

g

45

Podem definir el relleu com el conjunt de trets que caracteritzen una re-

gió, atenent fonamentalment tres paràmetres: altura, pendent i forma.

Així, els principals accidents geogràfics que cal tenir en compte a l’hora

de descriure el relleu d’una zona determinada són les elevacions, les de-

pressions i el contorn de les costes, si n’hi ha.

Els accidents geogràfics que configuren el relleu d’una zona s’originen fo-

namentalment a causa de les forces orogèniques i per l’acció de l’erosió.

L’orografia és la ciència que descriu el relleu.

Moviments tectònics

Es generen a l’interior de la Terra i provoquen desplaçaments, enfonsa-

ments i alçaments de l’escorça terrestre, per això tenen una importància

cabdal en la configuració del relleu d’un territori, ja que són els que li con-

fereixen l’aspecte bàsic, que després és modificat per l’erosió.

Terratrèmol, sisme o moviment sísmic

Moviment brusc de l’escorça terrestre que pot obrir-hi escletxes i trans-

portar-ne blocs sencers. S’origina per l’expansió d’ones produïda pel

desplaçament de grans blocs de materials de l’interior de la Terra.

El punt on es produeixen aquests desplaçaments rep el nom d’hipocen-

tre i el punt de la superfície que en rep les conseqüències, sovint catas-

tròfiques, s’anomena epicentre. L’epicentre pot estar localitzat també al

fons del mar.

Sismògraf

Aparell encarregat de mesurar la intensitat dels moviments sísmics, per

mitjà d’una escala de dotze graus anomenada de Mercalli o bé per mitjà

FRANÇA

ANDORRA

ARAGÓ

Serrala

daLit

oral C

atalan

a

Serrala

daPrel

itoral

Camp deTarragona

muntanyesde Prades

deltade l’Ebre

plade Lleida

plad’Urgell

P i r i n e u sPrepi r ineus

concade Tremp

serrade Cadí

Montseny

Serralada Transversal plana del’Empordà

m a rM

e d i te r r

an

i

massís de Garraf

portsde Beseit

El relleu4

El relleu de Catalunya.

g

Cubisme (1907-1914)

Parteix del rebuig de la perspectiva tradicional i és, per tant, una inves-

tigació sobre l’espai i la visió. D’aquest fet se’n deriva l’ús restringit del

color, perquè el cubisme li concedeix poca importància.

El cubisme introdueix el collage i l’assemblage, tècniques que després

faran servir altres corrents artístics.

Arrenca amb Les senyoretes del carrer d’Avinyó (1907), de Pablo Ruiz

Picasso, encara que té antecedents clars en Cézanne.

Juntament amb Picasso, Georges Bracque i Juan Gris són els represen-

tants més destacats del cubisme.

Se sol parlar de cubisme analític i de cubisme sintètic. El primer es caracte-

ritza per una geometrització tan extrema de les formes que pot fer pensar

que es tracta d’un art no figuratiu, però en realitat representa objectes,

normalment de la vida quotidiana –fruita, pipes, vasos, copes, botelles,

instruments musicals. El segon introdueix en la superfície de suport ele-

ments encolats (trossos de diari, de paper de paret, naips, teles, etc).

L’escultura cubista es caracteritza per l’esquematisme, la geometrització

i el primitivisme: hi destaquen Raymond Duchamp-Villon i Alexander Ar-

chipenko.

Constantin Brancusi es pot adscriure al cubisme, tot i que cal tenir en

compte que la seva obra es molt personal i crea escola per ella mateixa.

4

84

Pablo Picasso. Les senyoretes del carrer d’Avinyó (1907).

g)(

Futurisme italià (1906-1916)

Parteix de la negació absoluta de la tradició artística (pas-

sat) i reivindica la innovació (futur). Tanmateix, és més

innovador pel que fa a la temàtica que no pas a les

tècniques: el divisionisme i el simultaneisme es

posen al servei del tema. S’interessa pels temes

«moderns»: la ciutat, amb els llums elèctrics, els

bars, els carrers atapeïts...; les màquines; la ve-

locitat porta a parlar dels cotxes, les bicicletes,

les carreres... El futurisme té influències del

cubisme i de l’expressionisme, i és prece-

dent del dadaisme i del surrealisme.

Alguns representants d’aquest corrent

en pintura són Giacomo Balla, Carlo

Carrà i Gino Severini. En el camp de

l’escultura, que és la millor aportació

del futurisme, Umberto Boccioni és la

figura més destacada. En arquitectura so-

bresurt Antonio Sant’Elia.

Dadaisme (1916-1923)

El dadaisme pot definir-se més com un «estat de l’esperit» que com un

moviment artístic concret. Es tracta d’una ruptura absoluta amb el que

fins aleshores s’havia considerat art. Per al dadaisme, tot és permès. En

aquest sentit, és un antiart: inventa el ready made, l’objecte ja fabricat

que, tret del seu context, pren un nou significat. Per exemple, la roda

d’una bicicleta invertida i fixada en un tamboret perd tota funcionalitat

i es converteix en un contrasentit, un absurd

dotat de significació pròpia. Proposa també

el collage figuratiu, el frottage, el fotomun-

tatge, les construccions fetes a partir d’ob-

jectes trobats, que sovint són deixalles.

És fortament irònic, fins i tot agressiu,

crític i provocatiu. Impacta més que

no pas agrada. En les seves mani-

festacions preludia molts dels

moviments artístics posteriors

a la Segona Guerra Mundial.

El gran teòric dadaista va ser

el poeta Tristan Tzara, si bé

ell negava l’existència d’una

teoria del dadaisme (també

anomenat dadà).

Com a representants d’aquest corrent es poden esmentar Kurt Schwit-

ters, potser el més profund; Man Ray, Marcel Duchamp, el més poètic;

Hannah Höch, artista de gran mordacitat.

6

5

85

Umberto Boccioni. Formes úniques

de continuïtat en l’espai (1913).

Marcel Duchamp. La font (1917).

g)(

ESO I BATXILLERAT

16

ESO I BATXILLERAT

Huelva, 2-4 - Parc empresarial Cornellà nord08940 Cornellà de LlobregatTel. 93 480 11 00 - Fax 93 480 11 [email protected]

CIÈNCIES SOCIALSESO I BATXILLERAT

Documents

CIÈNCIES SOCIALS - · PDF fileTemps i clima · Elements del clima · Els factors climàtics · Tipus de climes al món · Els climes d’Espanya. ... La polis d’Atenes