Circuit Barcelona contra la violència vers les dones ...ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius... · l’objectiu de facilitar elements que puguin millo-rar

Guia de recomanacions per a la detecci de violncia masclista en homesCircuit Barcelona contra la violncia vers les dones Comissi de treball sobre homes que exerceixen violncia masclista

BCN

En qualsevol explotaci de lobra autoritzada per la llicncia es far constar lautoria.

Guia de recomanacions per a la detecci de violncia masclista en homes Circuit Barcelona contra la violncia vers les dones

5

En la mateixa lnia daltres documents que elabo-ra el Circut Barcelona contra la violncia vers les dones amb la participaci dels seus professionals, aquest s un document que parteix de lexperincia de les persones participants en la Comissi de treball sobre homes que exerceixen violncia masclista, que neix amb lobjectiu de facilitar elements que puguin millo-rar la praxis professional dels serveis que atenen homes de forma generalista o be per problem-tiques especfiques relacionades amb la violncia masclista.

Aquesta guia aspira a ser una ajuda per als i les professionals de la xarxa pblica de la ciutat de Barcelona, per tal de que puguin detectar i abor-dar millor les situacions de violncia masclista, tot adaptant les metodologies de treball per a una millor atenci als homes i de retruc a les seves famlies en un context de violncia masclista. Les recomanacions daquesta guia poden ser un bon punt de partida per a que els serveis elaborin els seus propis protocols dactuaci respecte als ho-mes que exerceixen violncia masclista i que sn susceptibles de ser usuaris dels mateixos.


Guia de recomanacions per a la detecci de violncia masclista en homes CRDITSCircuit Barcelona contra la violncia vers les dones

7

coordinada per: Aharon Fernndez Cuadrado.

Projecte Canviem-ho. Servei dAtenci a Homes per a la promoci de relacions no violentes (SAH). Direcci del Programa de Dona. Ajuntament de Barcelona.

Brbara Roig Merino. Servei dAtenci a Homes per a la promoci de relacions no violentes (SAH). Direcci del Programa de Dona. Ajuntament de Barcelona.

elaborada per: Beln Benito Badorrey.

rea Bsica de Salut del Raval Sud.

Cristina Oller. Centre de Salut Mental dAdults dHorta-Guinard.

Miguel Suescun Ruiz. Unitat de Treball Social de lHospital General Vall dHebron.

Jana Nio. Punt de Trobada Barcelona.

Yolanda Muoz Fernndez. Direcci General de Serveis Penitenciaris (Unitat de Programes dIntervenci Especialitzada).

Immaculada Ibern Regs. Direcci General de Serveis Penitenciaris (Unitat de Programes dIntervenci Especialitzada).

Rosario Fernndez Martn. Direcci General de Serveis Penitenciaris (Unitat de Recursos Comunitaris).

Antonia Guerrero Benitez. Direcci General de Serveis Penitenciaris (Unitat de Nous Projectes i Programes de Contingut Transversal).

Josep Vilajoana Celaya. Centre de Serveis Socials de Guineueta-Verdun-Prosperitat.

Nria Homs Garca. Centre dAtenci i Seguiment a les Drogodependncies (CAS) Garbivent.

Carmen Prez Monton. Punt dInformaci i Atenci a les Dones (PIAD) de Nou Barris.

Jos-Esteban Malo Sanmartn. Equip dAtenci a la Infncia i Adolescncia (EAIA) Raval Nord.

Patxi Mediana Martn. Equip dAtenci a la Infncia i Adolescncia (EAIA) Raval Sud.

Carles Bosser. Mossos dEsquadra GAV de Sant Mart.

Manuel Ramos Garrido. Servei dAtenci a Homes per a la promoci de relacions no violentes (SAH). Ajuntament de Barcelona.

Joan Rull Camps. Servei dAtenci a Homes per a la promoci de relacions no violentes (SAH). Ajuntament de Barcelona.

Aharon Fernndez Cuadrado. Servei dAtenci a Homes per a la promoci de relacions no violentes (SAH). Ajuntament de Barcelona.

Brbara Roig Merino. Servei dAtenci a Homes per a la promoci de relacions no violentes (SAH). Ajuntament de Barcelona.

Isabel Snchez Bianchi. Secretaria Tcnica de Circuit Barcelona. Direcci de Dona de lAjuntament de Barcelona.

Ana Ballesteros Sagarra. Secretaria Tcnica de Circuit Barcelona. Consorci Sanitari de Barcelona.



8

han participat en els grups de discussi, per mbits: Sandra Guix.

Punt dInformaci i Atenci a les Dones (PIAD) de lEixample.

Imma Edo. Equip dAtenci a les Dones (EAD).

Jlia de Andrs. Institut Catal de les Dones (ICD). Barcelona.

Noem Nuez. Oficina dAtenci a la Vctima del Delicte (OAVD) de Barcelona.

Manuela Moreno. Oficina dAtenci a la Vctima del Delicte (OAVD) de Barcelona.

Ana Abio. Servei dAtenci a Homes per a la promoci de relacions no violentes (SAH).

Jlia Massip. Centre de Serveis Socials del Baix Guinard.

Diana Zapata. Servei dAtenci Socioeducativa de lagncia ABITS.

Rosa Maria Irla. Centre dAtenci Primria de Salut (CAP) Vallcarca.

Rosa Adell. Atenci a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) Rio de Janeiro.

Yolanda Gonzlez. Centre de Salut Mental dAdults dHorta-Guinard.

Begoa Trujillo. Centre dAtenci i Seguiment a les Drogodependncies (CAS) Garvivent.

Ana Gil. Centre dAtenci i Seguiment a les Drogodependncies (CAS) Horta.

Marta Florensa. Centre dAtenci Primria de Salut (CAP) Larrard.

Mnica Signes. Centre dAtenci Primria de Salut (CAP) Larrard.

Cristina Zamora. Centre dAtenci Primria de Salut (CAP) Larrard.

Centre dAtenci Primria de Salut (CAP) Sarri - Sant Gervasi.

Graciela Pereira. Centre dAtenci i Seguiment a les Drogodependncies (CAS) Sants.

Sandra Gallego. Atenci a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) Dreta.

Jaume Serrano. Centre dAtenci i Seguiment a les Drogodependncies (CAS) Horta-Guinard.

Maite Cantero. Institut Catal de la Salut. Barcelona.

David Botaro. Centre dAtenci Primria de Salut (CAP) Sardenya.

Ana Ballesteros Sagarra. Consorci Sanitari de Barcelona.

Jordi Valls. Hospital de Sant Pau.

Pedro Lzaro. Hospital de Sant Pau.

Teresa Echevarria. Hospital Clnic.

Ferran Cspedes. Hospital Clnic.

M. Carmen Garcia. Hospital Plat.

Rosa Martnez. Hospital Plat.

Consuelo Raya. Hospital Vall dHebron.

Joana Pea. Hospital Vall dHebron.

Mara Jos Montes. Hospital Vall dHebron.

Rosa M. Gilete. CUAP Casernes de Sant Andreu.

Carmen Ortega. CUAP Horta.

Yolanda Muoz. UPIE/DGPRIS. Departament de Justcia.

Angie Nez. Unitat de Medi Obert. UPIE/DGPRIS. Departament de Justcia.

Rosario Fernndez Martn. Direcci General de Serveis Penitenciaris.

Manuela Moreno. Servei de Mesures Penals Alternatives. Departament de Justcia.

Anna Vidal. Justcia Juvenil. Departament de Justcia.

Carles Bosser. Mossos dEsquadra GAV de Sant Mart.

Carmen Pinillos. Equip dAtenci a la Infncia i Adolescncia (EAIA) de les Corts.



9

Natlia Mantecn. Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de les Corts.

Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Ciutat Vella.

Toni Sabat. Equip dAtenci Psicopedaggica (EAP) de Grcia.

Jana Nio. Punt de Trobada. Barcelona

Alba Fernndez. Servei dAtenci a Nenes i Nens (SAN). Ajuntament de Barcelona

M. ngeles Vela. Centre dUrgncies i Emergncies Socials de Barcelona (CUESB).

Ramn Granadal. Centre de Serveis Socials de Sant Antoni.

Victoria Rodrguez. Centre de Serveis Socials de Raval Sud.

Patrici Hernndez. Equip dAtenci a Persones Vulnerables. Ajuntament de Barcelona

Laura Crdoba. Centre de Serveis Socials de Nou Barris.

a ms, han collaborat amb la comissi: Oriol Gins Canales.

Projecte Canviem-ho. Servei dAtenci a Homes per a la promoci de relacions no violentes (SAH).

Roser Blanqu. Centre de Salut Mental dAdults Dreta Eixample.

Francesc Fernndez Sierra. Equip dAtenci a la Infncia i Adolescncia (EAIA). Equip Central.

Blas Carlos Ovejas Alcalde. Gurdia Urbana de Barcelona.

Maite Ibaez. Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de lEixample.

Naiara Puy. Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de lEixample.

Lara Trevio. Centre dAtenci i Seguiment a les Drogodependncies (CAS) Garbivent.

Elisabet Bernad Tarrago. Direcci General de Serveis Penitenciaris (Unitat de Programes dIntervenci Especialitzada).

Marta Zamorano. Mossos dEsquadra Barcelona.

Laura Villanueva. Mossos dEsquadra Barcelona.

Raul Caballero. Mossos dEsquadra Barcelona.

Paola Castaeda. Punt de Trobada Barcelona.

Carolina Pascual Romero. Consorci Sanitari de Barcelona

Barcelona, novembre del 2013.


Guia de recomanacions per a la detecci de violncia masclista en homes NDEXCircuit Barcelona contra la violncia vers les dones

10

NDEX

PREMBUL .............................................................................................................................................................. 12

PRESENTACI ......................................................................................................................................................... 14Antecedents ......................................................................................................................................................... 15

Objectius ............................................................................................................................................................... 15

Procs delaboraci ............................................................................................................................................. 16

Abast i lmits daquesta guia ............................................................................................................................ 17

PART I: MARC CONCEPTUAL .............................................................................................................................. 18

1. LA viOLNCiA MAsCLisTA .................................................................................................................................. 191.1 Definici de la violncia masclista ....................................................................................................... 19

1.2 Lorigen de la violncia masclista: el sexisme .................................................................................... 21

1.3 Formes i mbits de la violncia masclista ........................................................................................... 23

1.4 El cicle de la violncia en la relaci de parella................................................................................... 24

1.5 La violncia masclista a Catalunya ....................................................................................................... 26

1.6 Obstacles per a labordatge de la violncia masclista: mites i mecanismes dinvisibilitzaci .................................................................................................. 27

2. ELs hOMEs qUE ExERCEixEN viOLNCiA MAsCLisTA ............................................................................... 322.1 Masculinitat i violncia ........................................................................................................................... 32

2.2 Homes que maltracten: ms enll dels perfils i les tipologies ........................................................ 36

2.3 Intervenci amb homes que maltracten ............................................................................................. 40

3. MARC LEgAL dE LA viOLNCiA MAsCLisTA .................................................................................................. 443.1 Llei orgnica de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere (2004) ............... 44

3.2 Llei del dret de les dones a eradicar la violncia masclista (2008) ................................................. 46

3.3 Llei dels drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia (2010) ......................................... 48


Guia de recomanacions per a la detecci de violncia masclista en homes NDEXCircuit Barcelona contra la violncia vers les dones

11

PART II: LABORdATgE dE LA viOLNCiA MAsCLisTA AMB hOMEs .................................................... 50

4. LA dETECCi EN EL MARC dE LA viOLNCiA MAsCLisTA .......................................................................... 514.1 Aspectes previs en la detecci de la violncia masclista .................................................................. 52

4.2 Dificultats i obstacles per a la detecci i la derivaci dels homes agressors ............................... 54

4.3 Oportunitats i contextos favorables a la detecci ............................................................................. 57

5. LA dETECCi dhOMEs qUE ExERCEixEN viOLNCiA MAsCLisTA ....................................................... 585.1 Esquema dactuaci ................................................................................................................................. 59

5.2 Indicadors dalerta per a la detecci .................................................................................................... 61

5.3 Detecci a partir de tercers .................................................................................................................... 63

6. LA vALORACi dEL RisC .................................................................................................................................... 66

7. LENTREvisTA AMB LhOME qUAN hi hA sOsPiTA dE viOLNCiA MAsCLisTA ..................................... 687.1 Recomanacions per a lentrevista amb homes ................................................................................... 68

7.2 Estratgies en lentrevista amb homes ................................................................................................ 70

8. LA dERivACi AL disPOsiTiU PBLiC dATENCi A hOMEs PER A LA PROMOCi dE RELACiONs NO viOLENTEs ................................................................................. 75

8.1 El Servei dAtenci a Homes per a la promoci de relacions no violentes .................................. 76

PART III: RECOMANACiONs EsPECFiqUEs PER MBiTs dACTUACi .............................................. 78

9. RECOMANACiONs EsPECFiqUEs PER A CAdA MBiT dACTUACi ...................................................... 799.1 mbit de serveis socials .......................................................................................................................... 79

9.2 mbit datenci a les dones ................................................................................................................... 82

9.3 mbit de Justcia i cossos de seguretat ................................................................................................ 84

9.4 mbit dinfncia i famlia ...................................................................................................................... 88

9.5 mbit de salut a primria i atenci especialitzada .......................................................................... 91

9.6 mbit de salut en atenci hospitalria ................................................................................................ 94

BIBLIogRAfIA ........................................................................................................................................................ 98

ANNEX .................................................................................................................................................................. 104Annex 1: Protocol de derivaci al SAH ........................................................................................................ 105

Annex 2: Fitxa de derivaci al SAH per als Serveis Penitenciaris .......................................................... 108

12

premBul


Guia de recomanacions per a la detecci de violncia masclista en homes PREMBULCircuit Barcelona contra la violncia vers les dones

13

Els homes no sn als serveis. Aquesta s una de la frases que ms sha repetit al si de la comissi de treball sobre homes que exerceixen violncia mas-clista que va posar en marxa el Circuit Barcelona contra la violncia vers les dones1 el juny del 2010.

Aquesta comissi es va crear a proposta de dife-rents serveis del Circuit Barcelona als quals pre-ocupava el fet que els homes no fossin atesos de manera especfica a la xarxa pblica per la violn-cia exercida vers la parella o famlia i posaven en relleu que, a ms datendre qui pateix les conse-qncies de la violncia masclista, calia intervenir amb els que lexerceixen.

Concretament, ens trobvem que a molts serveis generalistes i universals latenci a dones per si-tuacions de violncia masclista, tot i que no hi ha-via, de vegades, demanda explcita datenci per aquesta temtica, la intervenci estava totalment integrada, des de la detecci fins a la conscienci-aci de la problemtica, passen per la derivaci als serveis que fan les intervencions de tractament social i psicolgic o a les instncies judicials. En canvi, en els cas dels homes, tot i que hi havia la confirmaci o b la sospita fundada que estaven exercint violncia vers la parella i indirectament sobre els seus fills i filles, no sestava fent cap actu-aci, exceptuant els casos en qu lhome feia una demanda expressa per aquesta temtica, o aquells altres en qu shavia dactuar dofici desprs duna agressi important. En comptades ocasions, un ser-vei de caire generalista que estigui atenent una dona vctima de violncia masclista interv amb la parella agressora detectant, orientant i derivant el cas als serveis especialitzats.

La violncia masclista s una violncia estructural a la nostra societat; per tant, durant molt temps ha estat normalitzada i conceptualitzada com un problema domstic, com un problema privat en el si de la parella, que tenia lloc de portes endins. Per aix, no sempre s fcil detectar-la ni abordar-la, i aquesta dificultat no solament afecta la ciutadania en general, sin tamb les institucions, els serveis i els/les professionals que hi treballem.

I en aquest context, des del punt de vista assisten-cial, els homes agressors han quedat en un segon terme, ats que la prioritat de la xarxa pblica com s lgic sempre ha estat latenci integral a les dones com a vctimes i supervivents daquesta violncia, i sha ampliat la mirada tamb als seus fills i filles en els ltims temps.

Per aix es va constituir aquesta comissi, que va incloure tot el ventall de serveis que estaven implicats en latenci a homes agressors: centres de serveis socials, rees bsiques de salut, serveis de toxicomanies, salut mental dadults, hospi-tals, equips datenci a la infncia i ladolescn-cia, Gurdia Urbana i Mossos dEsquadra, serveis penitenciaris i serveis datenci a homes. Tamb vam convidar a participar-hi el Punt dInformaci i Atenci a les Dones dHorta-Guinard, com a servei tot i que no atn homes que podia aportar molts coneixements sobre la detecci de violncia en homes a travs de les dones. En aquesta comissi tamb hi van participar membres de la Secretaria Tcnica del Circuit.

Va ser el Servei dAtenci a Homes per a la promo-ci de relacions no violentes (SAH) de lAjuntament de Barcelona qui va liderar aquest procs, atesa la seva experincia en latenci a homes que exer-ceixen violncia masclista. Aprofitant el projecte Canviem-ho. Homes per lequitat de gnere, un projecte municipal dependent del SAH que t per encrrec el treball de prevenci i sensibilitzaci sobre violncia adreat a homes, ha estat aquest bsicament qui ha dirigit les sessions de treball, ha fet la formaci de les persones participants a la comissi i ha redactat la major part del document.

A vegades els homes agressors no sn presents als serveis, a vegades els/les professionals no els veiem. En tot cas, aquesta guia s un recurs preci-sament per ampliar la mirada, perqu a la xarxa pblica de serveis incorporem la visi dels homes que exerceixen violncia masclista, gosem abordar el problema en aquests casos, i oferim una aten-ci encara ms integral incloent-hi aquests homes com a usuaris dels recursos datenci especialitza-da en violncia masclista.

El resultat daquest treball dut a terme per la co-missi ha estat molt satisfactori, encara que el procs no ha estat lliure dobstacles i entrebancs. Esperem que ho sigui tamb per a totes les perso-nes que llegiu aquesta guia, tot desitjant que sigui dutilitat per a la vostra tasca professional.

El Circuit Barcelona contra la violncia vers les dones us agraeix tots els suggeriments de mi-llora que ens vulgueu fer arribar, ja sigui escri-vint a [email protected], o a travs de www.bcn.cat/canviem-ho.

1 Ms informaci del Circuit Barcelona contra la violncia vers les dones a: http://www.csbcn.net/cvdbcn

mailto:circuitbcnvm%40gmail.com?subject=http://www.bcn.cat/canviem-hohttp://www.csbcn.net/cvdbcn

14

presentaci


Guia de recomanacions per a la detecci de violncia masclista en homes PRESENTaCICircuit Barcelona contra la violncia vers les dones

15

aNTECEDENTSAquesta Guia s el resultat del treball dut a terme des de la Comissi dHomes que Exerceixen Violncia Masclista del Circuit de Barcelona contra la violncia vers les dones. Aquesta comissi neix al Circuit durant lany 2010 per treballar de manera continuada en la millora de latenci als homes en els pro-cessos de violncia masclista, la seva detecci i la posterior derivaci.

Durant aquest temps de treball, podem destacar les accions segents:

Prospecci dels indicadors que registren els diferents serveis sobre els homes que exerceixen violncia.

Anlisi de les dades recollides pels diferents serveis sobre registre de dades, mancances, dificultats, obstacles per intervenir amb agressors i necessitats de formaci.

Pla de formaci a la comissi sobre masculinitat i violncia, intervenci amb homes agressors i detec-ci i derivaci de casos.

Creaci dun protocol de recollida de dades per poder elaborar diferents tipologies dels homes que exerceixen violncia en funci de cada mbit dactuaci dels serveis participants i conixer els pro-cessos pels quals arriben als diferents serveis.

Discussi i redacci de la Guia de recomanacions per a la detecci de violncia masclista en homes atesos a la xarxa pblica de serveis.

OBjECTIUSEls objectius de la Comissi sobre Homes que Exerceixen Violncia Masclista del Circuit Barcelona contra la violncia vers les dones que ha elaborat aquesta guia han estat:

Visibilitzar en lmbit dels serveis datenci a les persones de Barcelona la figura de lhome com a usuari en processos de violncia masclista, ja sigui en prevenci, detecci o intervenci amb els ma-teixos homes.

Oferir als serveis datenci a les persones de Barcelona una srie de recomanacions per millorar latenci dels homes que exerceixen violncia i millorar-ne la detecci preco i la posterior derivaci als serveis especialitzats.

Consensuar propostes de caire tcnic per millorar latenci als homes en les temtiques esmentades i facilitar-ne la derivaci a serveis especialitzats.

Coordinar els serveis de diferents mbits amb la finalitat doferir als usuaris homes una xarxa datenci integral amb perspectiva de gnere.

Sensibilitzar i formar els/les professionals dels diferents serveis per desenvolupar accions dirigides especficament als homes en processos de violncia.



16

PROCS DELaBORaCIEn el procs delaboraci de la guia hem incorporat professionals de tots els serveis pblics datenci a les persones de la ciutat de Barcelona que poden fer en algun moment una intervenci amb homes, esti-guin involucrats o no en processos de violncia masclista. Cada un daquests serveis ha estat representat per professionals amb expertesa en la temtica i que han aportat aquesta experincia per enriquir la Comissi i la redacci de la Guia de recomanacions. Daquesta manera, sha configurat un grup de treball nombrs i heterogeni que ha aportat riquesa i diversitat de mirades en el debat.

El procs grupal ha estat coordinat pel projecte Canviem-ho2. Pel que fa exclusivament a lelaboraci de la guia, tot i que la Comissi feia aproximadament dos anys que hi treballava, el treball va comenar el febrer del 2012 i va finalitzar la seva tasca loctubre del 2013, desprs dhaver dut a terme 12 reunions amb una dedicaci total de 24 hores de comissi. En aquestes reunions sha reflexionat i sha debatut sobre els diferents continguts que es troben a la guia i shan consensuat les diferents propostes de caire tcnic per a la detecci i la derivaci dels homes que exerceixen violncia.

A ms, un cop finalitzades les recomanacions generals de la guia, des de la comissi de treball es va considerar que era adient poder-hi afegir unes recomanacions ms concretes i especfiques segons els mbits dactuaci, atesa la idiosincrsia dels serveis i les diferents realitats que atenien cada un dells. Unes recomanacions que havien de ser complementries a les generals i que, alhora, sadaptessin a cada mbit dactuaci. Daquesta manera, es van organitzar grups de discussi que aglutinen en cinc mbits diferents bona part dels serveis datenci a les persones que tenen la possibilitat de detectar i derivar homes que exerceixen violncia. Sn els segents: atenci a les dones, justcia i cossos de seguretat, serveis socials, atenci a la infncia i la famlia, i lmbit de salut que, per les seves dimensions, es va dividir en: atenci primria i especialitzada i en atenci hospitalria.

Per tal de poder treballar especficament les recomanacions sobre la detecci de violncia masclista en homes que exerceixen violncia, des dels diferents mbits dactuaci dels serveis presents al Circuit Barcelona contra la violncia vers les dones, es van organitzar sis sessions grupals de discussi (grups de vuit a deu participants), de dues hores i mitja de duraci i dacord amb les preguntes segents:

1. En el teu mbit, en relaci amb els homes, quins indicis et fan sospitar que hi ha una situaci de violncia masclista?

2. Quins obstacles o oportunitats creus que hi ha, en el teu mbit, per detectar aquestes situacions?

3. Un cop es detecta, quina intervenci es fa, concretament, en el teu mbit?

4. Es treballa la derivaci cap algun servei especialitzat datenci a homes que exerceixen violncia?

Per tot aix, no volem tancar aquest apartat sobre el procs delaboraci de la Guia de recomanacions sense agrair la implicaci i la participaci dels/de les professionals que conformen la Comissi, sense la qual aquesta guia no hauria pogut veure la llum. Sens dubte, el treball fet durant aquests anys ha estat enriquidor i estimulant per a totes i tots.

2 Projecte dependent del Servei dAtenci a Homes per a la promoci de relacions no violentes (SAH). Ajuntament de Barcelona.



17

aBaST I LMITS DaqUESTa gUIaEn la mateixa lnia daltres documents que elabora el Circuit Barcelona contra la violncia vers les do-nes amb la participaci dels seus professionals, aquest s un document que parteix de lexperincia de les persones participants en la Comissi de Treball sobre Homes que Exerceixen Violncia Masclista, que neix amb lobjectiu de facilitar elements que puguin millorar la praxi professional dels serveis que atenen homes de manera generalista o b per a problemtiques especfiques relacionades amb la violncia masclista.

Aquesta guia aspira a tenir un impacte institucional en les institucions que formen part del Circuit Barcelona, en tant que pretn que els seus serveis adaptin les metodologies de treball per a una millor atenci als homes i, de retruc, a les seves famlies en un context de violncia. Les recomanacions daquesta guia poden ser un bon punt de partida perqu els serveis elaborin els seus propis protocols dactuaci respecte als homes que exerceixen violncia masclista i que sn susceptibles de ser-ne usuaris.

Daltra banda, per a la utilitzaci daquesta guia el Circuit Barcelona contra la violncia vers les dones ofereix als/a les professionals de la xarxa pblica una formaci complementria, per tal de fer-la servir amb ms coneixements i seguretat, buscant en tot moment lapoderament daquests professionals.

Finalment, malgrat lamplitud del concepte violncia masclista, en el context daquesta guia parlarem sempre de la violncia exercida en lmbit de la parella (o exparella) ja que s la que ens arriba ms als serveis del Circuit Barcelona , i considerarem sempre que la persona maltractadora ser un home. Hem desestimat expressament abordar les particularitats de parelles de dones, per exemple, tot i que molts dels patrons de conducta relacionats amb la construcci duna determinada identitat masculina es podrien descriure igualment en aquest tipus de relacions afectives, quan s present la violncia.

18

PART Imarc conceptual


Guia de recomanacions per a la detecci de violncia masclista en homes PaRT ICircuit Barcelona contra la violncia vers les dones

19

1. La vIOLNCIa MaSCLISTa3

1.1 Definici de la violncia masclista

Qualsevol relaci violenta s una relaci de domini, control i abs duna persona sobre laltra, i aquella que domina se sent legitimada per obligar laltra a fer quelcom que no faria per prpia voluntat i per agredir-la (en qualsevol de les seves manifestacions: fsica, psquica, sexual o econmica) quan ho estimi oport.

A diferncia dun episodi violent allat, el maltrac-tament implica sempre un patr psicolgicament abusiu cap a la persona agredida. La violncia com-porta un procs que t per finalitat el sotmetiment duna persona per una altra. En el cas de la vio-lncia masclista es tracta duna violncia selectiva vers les dones.

Autors com Luis Bonino (2005) constaten que ja existeix un consens internacional a definir la vio-lncia masculina vers les dones com tota forma de coacci, control o imposici illegtima per la qual sintenta mantenir la jerarquia imposada per la cultura sexista, forant-les a fer all que no volen, que no facin el que volen o es convencin que el que decideix lhome s el que sha de fer.

La IV Conferncia Mundial de les Nacions Unides sobre les Dones (Beijing, 1995) defineix que vio-lncia contra les dones significa qualsevol acte de violncia basada en el gnere4 que t com a resul-tat, o s probable que tingui com a resultat, uns danys o patiments fsics, sexuals o psicolgics per a les dones, incloent-hi les amenaces dels esmentats actes, la coacci o la privaci arbitrria de la lliber-tat, tant a la vida pblica com a la privada. La violncia contra les dones s una manifestaci de les relacions de poder histricament desiguals en-tre homes i dones, les quals han originat el domini dels homes sobre les dones. Aquesta violncia [...] deriva, essencialment, de les pautes culturals [...] que perpetuen la condici dinferioritat atorgada

a les dones en la famlia, en el lloc de treball, en la comunitat i en la societat.

A partir de la Llei orgnica 1/2004, de 28 de de-sembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere, sestableixa nivell estatal aquest concepteperreferir-se a la violncia que es dna com la manifestaci de la discriminaci, la situaci de desigualtat i les relacions de poder dels homes contra les dones, que sexerceix con-tra aquestes per part dels que siguin o hagin estat cnjuges o hagin estat vinculats a elles per relaci-ons similars dafectivitat, encara que no hi hagi convivncia. Per tant, el concepte de violncia de gnere s el que regeix en lmbit penal a travs dels jutjats de violncia contra la dona, tenint en compte nicament aquests supsits.

A Catalunya, amb laprovaci de laLlei 5/2008, de 24 dabril, dels drets de les dones a eradicar la vio-lncia masclista, samplia el concepte incorporant tot el ventall de violncies que es poden donar en diferents mbits, exercida pels homes contra les dones, pel fet de ser dones.

s en aquest context que la llei catalana del dret de les dones a leradicaci de la violncia masclista5

utilitza aquesta expressi perqu el masclisme s el concepte que de manera ms general defineix les conductes de domini, control i abs de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha im-posat un model de masculinitat que encara s valorat per una part de la societat com a superior. La violncia contra les dones s lexpressi ms greu i devastadora daquesta cultura, que no noms des-trueix vides, sin que impedeix el desenvolupament dels drets, la igualtat doportunitats i les llibertats de les dones.

3 Aquest captol s un extracte del mateix captol del document Intervenci amb infants i adolescents en situaci de violncia masclista des del sistema pblic de serveis socials de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

4 La identitat de gnere s una construcci simblica i cont el conjunt datributs assignats a les persones en aparena a partir del gnere. Les identitats de gnere no noms expressen les concepcions prpies duna cultura, i duna poca, sin que actuen com a legitimadores dun cert tipus de relacions socials de poder. Pel fet de ser etiquetat com a home o dona, cada subjecte s collocat dins duna categoria social: la femenina o la masculina, a la qual responen papers, obligacions, drets, etctera (Garcia Salomon, 2006).

5 Llei 5/22008, del 24 dabril, del dret de les dones a leradicaci de la violncia masclista.



20

I defineix (a larticle 3, punt a) la violncia masclista com la violncia que sexerceix contra les dones com a manifestaci de la discriminaci i de la situaci de desigualtat en el marc dun sistema de rela-cions de poder dels homes sobre les dones i que, produda per mitjans fsics, econmics o psicolgics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment fsic, sexual o psicolgic, tant si es produeix en lmbit pblic com en el privat.

Aquesta violncia, exercida per homes, t una causalitat complexa i multidimensional, per les seves causes primries sn les pautes culturals sexistes que mantenen i afavoreixen la superioritat masculina i la subordinaci femenina. I, per descomptat, ni la biologia ni les provocacions o lagressivitat de la dona sn factors causals.

Els valors, creences i mandats sobre el que un home ha de ser, transmesos per la societat tradicional i patriarcal, sn la base daquesta violncia. En aquest context, el sexisme legitima la desigualtat de poder que situa en una posici social dominant lhome respecte a la dona. I tamb respecte als altres homes que no es comporten com a tals. Aquest s el germen del qual salimenta la violncia masclista.



21

1.2 Lorigen de la violncia masclista: el sexisme6

El sexisme s una construcci social que defineix el marc de les relacions humanes, les formes de subjectivitat, els rols socials i la divisi del treball en funci del sexe biolgic.

Assigna a cada sexe biolgic uns atributs, unes ca-racterstiques i habilitats diferenciats als quals han de respondre tots els homes i totes les dones. Defi-neix que els homes han de ser masculins i les do-nes, femenines. Defineix qu vol dir masculinitat i feminitat, i el que correspon ser i fer a un home per ser mascul i a una dona per ser femenina. Sortir daquests patrons equival, en ms o menys mesura, a lexclusi social.

Aquestes atribucions en funci del sexe biolgic defineixen els rols socials, els perfils i les responsa-bilitats diferenciades segons se sigui home o dona. En altres paraules, qu correspon que faci, pensi, desitgi o senti la dona i qu correspon que faci, pensi, desitgi o senti lhome. Constitueixen, per tant, un mecanisme de control social.

El sexisme s, doncs, el conjunt de significacions que ens donen unes referncies simbliques a travs de les quals poder donar sentit al mn de les relacions entre les dones i els homes i els seus comportaments i discursos, tot definint el que s normal i el que no ho s en relaci amb el fet de ser un subjecte mascul, un subjecte femen i un subjecte heterosexual.

s, per tant, una ideologia en tant que, en establir la normativitat masculina, femenina i heterosexu-al, atorga una aparena natural a les atribucions assignades a homes i dones que, en canvi, prove-nen de la construcci cultural del que s mascul i femen. Dit duna altra manera, la seva funci consisteix a naturalitzar la relaci entre sexe i g-nere, i fer aparixer aquest ltim com la mera ma-nifestaci externa duna essncia continguda en el sexe com a fet biolgic, i que cada persona portaria en el seu interior des del moment de nixer.

Per mitj daquest procs de naturalitzaci el sexis-me legitima o fa aparixer com a racionals i justifi-cades les relacions de poder que estableix la domi-naci masculina i les desigualtats socials que sen

deriven. Tot un sistema de privilegis masculins se sost sobre el supsit imaginari que els homes i les dones sn el que sn duna manera natural, i per tant inamovible, i no lefecte dun procs de socialitzaci de gnere.

Tot aquest sistema de privilegis depn del fet que la distinci mascul/femen i heterosexual/homo-sexual tingui laparena destar inscrita en la na-turalesa mateixa del mn, en la seva essncia ms elemental.

La distinci que estableix el sexisme entre el que s mascul i el que s femen no s solament de carcter simblic, sin que estableix tamb una distinci material en lestructura de lorganitzaci social: lespai productiu i lespai reproductiu, que implica una divisi sexual del treball.

En una societat patriarcal com s la nostra, malgrat els avenos importantssims dels ltims temps cap a una major igualtat doportunitats entre homes i dones, el sexisme estableix una desigualtat de valor entre lespai productiu i dadministraci de la riquesa, i lespai reproductiu i de cura de les per-sones. El primer, tradicionalment mascul, t un alt valor i prestigi social, mentre que lespai repro-ductiu i de cura de les persones, tradicionalment femen, t un valor social subsidiari per ms que, duna manera no reconeguda, ha estat indispensa-ble perqu les societats de capitalisme avanat ha-gin assolit el nivell de desenvolupament econmic actual. En el desenvolupament del nostre sistema econmic ha estat fonamental lexplotaci no re-munerada del treball de producci i modificaci dafectes i de construcci de xarxes de solidaritat i cooperaci que les dones han desenvolupat hist-ricament en lmbit de la reproducci social.

A la nostra societat aquesta diferenciaci entre espais socials i identitats de gnere va associada a una correlaci desigual de poder que situa en una posici social dominant lhome respecte a la dona. Per el sexisme tamb perjudica els homes que no responen al patr establert de masculinitat. Lhome que no respon als valors tradicionals asso-ciats a la masculinitat no s plenament acceptat en la majoria dels grups socials, que lacaben des-plaant o fent-lo sentir fora de lloc, discriminant o agredint.

6 Recomanacions per a la prevenci de relacions abusives de parella. Circuit Barcelona contra la violncia vers les dones. Barcelona, 7 de maig de 2010.

http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir193/recomanacions_per_la_prevencio.pdf



22

Les masculinitats no normatives (igual que les fe-minitats no normatives) produeixen rebuig social perqu posen en qesti all que el sexisme t per funci mostrar de manera constant: que la relaci entre el sexe i el gnere s natural i inamovible.

Alhora, qestionen tamb la pretensi del sexis-me de construir les categories mascul/femen com dues categories excloents (si pertanys a una no pots pertnyer a laltra), complementries i ex-haustives (si pertanys a una, llavors has de tenir totes les caracterstiques que se suposa que fan una persona membre daquesta categoria).

Aquest qestionament amenaa frontalment el sexisme, perqu debilita la fora dun sistema de categories dicotmiques sense el qual el sistema de privilegis masculins no podria subsistir. Per aquest motiu, el rebuig que produeixen aquestes masculinitats femenines o feminitats masculines comporta sovint agressions homofbiques i trans-fbiques que cal considerar violncia de gnere, en la mesura que s una violncia que pretn restablir la clara distinci de les categories de la sexualitat normativa (heterosexual/homosexual) i del gnere normatiu (mascul/femen) all on est amenaa-da. Algunes daquestes violncies de gnere prenen formes molt institucionalitzades (Coll-Planas, Bus-tamante i Miss, 2009).

s el cas de les persones transsexuals7 que desit-gen fer un canvi en la seva identitat legal, i que per aconseguir-ho shan de sotmetre a tractament hormonal durant un mnim de dos anys, que no-ms podran rebre si es reconeixen com a malalts mentals i obtenen el diagnstic psiquitric de trastorn didentitat de gnere per part dun/una psiquiatre/a.

O el cas dels nadons intersexuals,8 que en els pri-mers divuit mesos de vida, tot i tenir en la majoria de casos genitals perfectament sans i funcionals, sn sotmesos a modificacions quirrgiques i hor-monals del cos per tal que arribi a ser identificable com a noms mascul o noms femen.

Sn dos casos clars de la fermesa del sexisme a lhora de no permetre que el sistema de categories en el qual es fonamenta la dominaci masculina deixi dexercir la seva funci de produir diferncia identitria alhora que produeix jerarquia.

En conseqncia, modificar els models tradicionals de masculinitat i de feminitat s un repte que ha dabordar necessriament la nostra societat com un objectiu collectiu, social i poltic per tal dera-dicar la violncia masclista i assolir un model de relacions interpersonals igualitari i democrtic.

7 Transsexual: s la persona que sidentifica amb un gnere que no coincideix amb el que se li va assignar en el moment de nixer a partir del seu sexe. Per arribar a adoptar laspecte fsic del gnere amb el qual sidentifiquen, moltes daquestes persones recorren a la modificaci hormonal i quirrgica del seu cos.

8 Intersexual: s la persona que neix amb genitals, gnades o aparell reproductor que no poden ser inequvocament identificats com a masculins o femenins, sin que adopten variades formes dhibridaci entre uns i altres. El criteri cromosmic tampoc no resulta fiable, perqu pot no ser coincident amb les manifestacions fenotpiques. Per exemple, el cas duna persona XX que arribada ladolescncia produeix nivells tan elevats de testosterona que el seu cltoris pot arribar a adquirir la mida dun penis.



23

1.3 Formes i mbits de la violncia masclistaLa llei del dret de les dones a leradicaci de la violncia masclista defineix les formes i els mbits de la violncia segents.

Formes de la violncia masclista

A) Violncia fsica: comprn qualsevol acte o omis-si de fora contra el cos duna dona, amb el resultat o el risc de produir-li una lesi fsica o un dany.

B) Violncia psicolgica: comprn tota conducta o omissi intencional que produeixi en una dona una desvaloraci o un patiment, per mit-j damenaces, humiliaci, vexacions, exign-cia dobedincia o submissi, coerci verbal, insults, allament o qualsevol altra limitaci del seu mbit de llibertat.

C) Violncia sexual i abusos sexuals: comprn qual-sevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa lexhibici, lobservaci i la imposici, per mitj de violncia, intimidaci, prevalena o manipulaci emocional, de relaci-ons sexuals, amb independncia que la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relaci conjugal, de parella, afectiva o de parentiu.

D) Violncia econmica: consisteix en la privaci intencionada i no justificada de recursos per al benestar fsic o psicolgic duna dona i, si escau, de les seves filles o fills, i la limitaci en la disposici dels recursos propis o compartits en lmbit familiar o de parella.

mbits de la violncia masclista

A) Violncia en lmbit de la parella: consisteix en la violncia fsica, psicolgica, sexual o econ-mica exercida contra una dona i perpetrada per lhome que ns o nha estat el cnjuge o per la persona que hi t o hi ha tingut relacions similars dafectivitat.

B) Violncia en lmbit familiar: consisteix en la violncia fsica, sexual, psicolgica o econmica exercida contra les dones i les menors dedat en el si de la famlia i perpetrada per membres de la mateixa famlia, en el marc de les relacions afectives i dels lligams de lentorn familiar. No shi inclou la violncia exercida per lmbit de la parella definida en lapartat primer.

C) Violncia en lmbit laboral: consisteix en la violncia fsica, sexual o psicolgica que es pot produir en el centre de treball i durant la jor-nada laboral, o fora del centre de treball i de lhorari laboral si t relaci amb la feina, i que pot adoptar dues tipologies: assetjament per ra de sexe i assetjament sexual.

D) Violncia en lmbit social o comunitari. Com-prn les manifestacions segents: agressions sexuals, assetjament sexual, trfic i explotaci sexual de dones i nenes, mutilaci genital fe-menina o risc de patir-la, matrimonis forats, violncia derivada de conflictes armats (inclou lassassinat, la violaci, lesclavatge sexual, lembars forat, lavortament forat, leste-rilitzaci forada, la infecci intencionada de malalties, la tortura o els abusos sexuals) i la violncia contra els drets sexuals i reproductius de les dones, com ara els avortaments selectius i les esterilitzacions forades.

E) Qualssevol altres formes anlogues que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones.



24

1.4 El cicle de la violncia en la relaci de parella

Hi ha consens entre els/les autores de les obres que descriuen i reflexionen sobre la violncia masclista que:

La violncia masclista segueix un cicle que es retroalimenta.

La seva intensitat s creixent.

Fases del cicle de la violncia en la relaci de parellaHi ha tres fases que descriuen el procs i expliquen per qu resulta tan difcil per a algunes dones allu-nyar-se del que provoca aquesta violncia, un cop passada la fase dagressi (Diputaci de Barcelona, 2001).

A) Fase dacumulaci de tensi

Es caracteritza per la tensi que viu la persona agressora i que pot ser provocada per elements interns o externs a la relaci o situacions perso-nals destrs o de frustraci respecte a la seva relaci, o dexperincies viscudes en les respec-tives famlies dorigen quant a les maneres de resoldre els conflictes. La dona intenta contro-lar aquesta situaci fent tot el possible perqu lhome no descarregui la seva tensi de manera violenta contra ella, i pensa que aix pot evitar la violncia, sense saber que lagressi no depn della, sin de la persona agressora.

Sovint la persona agressora atribueix a la dona la tensi existent, amb la qual cosa ella rep el missatge que la seva percepci de la realitat s incorrecta i comena a culpabilitzar-se pel que succeeix.

B) Fase desclat de la violncia

Es produeix una agressi violenta cap a la dona. Per tamb poden ser agredits els fills/filles o altres persones visualitzades com a vulnerables per la persona agressora. La persona agressora tamb pot llanar objectes o trencar el mobili-ari. De vegades es maltracten les persones o els animals que la dona estima per ocasionar-li dolor o fer-li por.

Entenem per agressi violenta la que, produda per mitjans fsics, econmics o psicolgics, in-closes les amenaces, les intimidacions i les coac-cions, tingui com a resultat un dany o patiment fsic, sexual o psicolgic.

C) Fase de lluna de mel

La persona agressora es penedeix del que ha fet. s una situaci de manipulaci emocional que t uns efectes diferents en la dona i en lhome.

En la dona actua com un element de refor en el manteniment de la situaci, ja que la persona agressora li fa creure que canviar i alhora la involucra en lacte abusiu i fa que ella se senti tamb culpable de lincident. Aix s possible perqu sha donat abans un procs de devaluaci de lautoestima de la dona mitjanant abusos psi-colgics que de vegades sn difcils didentificar, per que vulneren greument la confiana de la dona vers els seus sentiments i emocions.

Daltra banda, la persona agressora queda refor-ada en la seva conducta, ats que no vol iden-tificar-la com a violncia, i el perd, o la por de la dona, li permeten no qestionar-se les seves accions.

De fet, en aquesta fase la persona agressora bus-ca compensar la dona perqu aquesta no prengui decisions com denunciar-lo o abandonar-lo, de manera que refora la dependncia emocional de la dona respecte a qui la maltracta i aconsegueix que la dona recobri lesperana en la relaci i en les possibilitats de canvi de la persona agressora.



25

Aquest cicle tanca un procs que parteix de la cre-aci dun context abusiu per acabar amb la instau-raci de la violncia. La creaci del context abusiu comporta:

Allament socioemocional revestit damor.

Seducci, sobrevaloraci de la persona agressora i infravaloraci de la dona.

Control mental i maneig dels sentiments de la dona: afectivitat, culpabilitat, etctera.

Manipulaci de la comunicaci i el pensament: confusi.

Manipulaci de la interdependncia: generaci de dependncia de la dona vers la persona agressora.

intensitat creixent del cicle de la violnciaDesprs de la fase de lluna de mel torna a co-menar un nou cicle de violncia, per cada cop les fases sn ms curtes i la violncia cada cop ms intensa. La freqncia amb la qual es repeteix el cicle i la perillositat a qu va arribant augmenten a mesura que avana lescalada de la violncia.

Sovint, quan una dona que viu violncia masclista fa una petici dajuda, ja sha repetit diverses ve-gades aquest cicle. Ats que cada cop que es tanca un cicle la dona ha perdut ms autoestima i con-trol de la seva vida, s important garantir lajuda immediatament abans que perdi tota esperana de tenir forces per poder fer front a la situaci i superar la violncia.



26

1.5 La violncia masclista a CatalunyaLes dades empriques contradiuen la impressi ciutadana generalitzada segons la qual la violncia masclista s un problema social important per minoritari. Lany 2010, el Departament dInterior de la Generalitat de Catalunya va dur a terme la primera Enquesta de violncia masclista a Catalunya9, en qu es va preguntar telefnicament a unes 14.000 dones residents a Catalunya, de 18 a 70 anys, sobre les seves percepcions i les seves experincies personals en matria de violncia masclista. Complementria-ment, es va entrevistar una mostra de 1.500 homes amb lobjecte de comparar les percepcions dels homes i de les dones pel que fa a la violncia masclista. Segons els resultats daquesta enquesta, a Catalunya:

Un 26,6% de les dones consultades van manifestar que havien sofert alguna agressi masclista despecial gravetat al llarg de la seva vida.

Un 16,9% relaten agressions sexuals: intents de violaci (6,2%), tocaments sexuals amb violncia o amenaces (4%), violacions (2,9%) i altres maltractaments o agressions sexuals (3,8%).

Un 9,2% relaten agressions fsiques sense armes ni objectes. Un altre 2,1% relaten agressions amb armes, ganivets i objectes diversos.

Un 4,2 % relaten amenaces de mort o despecial gravetat.

A la ciutat de Barcelona aquestes proporcions sn encara ms elevades. LAjuntament va elaborar un conveni amb el Departament dInterior per tal que la mostra de dones enquestades a la ciutat de Barce-lona fos estadsticament representativa i els resultats van ser prou eloqents:

Un 29,9% de les dones barcelonines consultades van manifestar que havien sofert alguna agressi masclista despecial gravetat al llarg de la seva vida.

Durant el 2009 les agressions masclistes despecial gravetat van afectar l1,7% de les dones residents a Barcelona dentre 18 i 70 anys. Aix suposa que hi va haver 9.648 dones vctimes dagressions greus al llarg del 2009, amb les xifres segents:

4.540 agressions fsiques

2.270 agressions psicolgiques o amb tocaments no desitjats

2.270 amenaces de mort

568 intents de violaci

568 tocaments sexuals amb violncia

568 violacions

9 Enquesta de violncia masclista a Catalunya. Departament dInterior. Generalitat de Catalunya. Barcelona, desembre del 2013.

http://www20.gencat.cat/docs/interior/Home/MS%20-%20Programa%20de%20seguretat%20contra%20la%20violencia%20masclista/Elements%20Home/Banners/Documents/Presentacio%20RESULTATS_EVMC.pdf



27

1.6 Obstacles per a labordatge de la violncia masclista: mites i mecanismes dinvisibilitzaci

Tal com expressa la Declaraci de lAssemblea General de lONU sobre leliminaci de la violncia contra la dona,10 la violncia masclista neix dels valors mateixos que la cultura ha establert per a la convivncia social; s el que sanomena violncia estructural.

En conseqncia, la violncia masclista sha provet de mites que la legitimen i de mecanismes que loculten i que estan presents en la cultura sota diverses formes. Aquests mites i mecanismes justifiquen, minimitzen o oculten lexercici de la violncia masclista; en definitiva, mantenen la seva impunitat i la reprodueixen. Daquests mites i mecanismes docultaci tothom nest im-pregnat: qui rep la violncia, qui lexerceix, familiars, amistats, mitjans de comunicaci, i tamb els/les professionals dels serveis.

Reconixer i identificar aquests mites forma part ineludible dun abordatge de la violncia que pretn la seva eradicaci i latenci tant als seus supervivents com als victimaris.

Els mites sobre la violncia masclista sn diversos i canviants segons el grau de sensibilitzaci social, i constitueixen el contingut, el raonament en qu es fonamenten els mecanismes docultaci i legitimaci. Vegem-ne uns quants a tall dexemple:

respecte de la violncia masclista en general

Mites Arguments per a la seva deconstrucci

Es dna entre gent de baix nivell cultural i econmic.

La violncia masclista es dna en totes les classes socials. La diferncia rau en el tipus de recursos a qu acudeixen les persones afectades. Les classes baixes i mitjanes sadrecen ms als serveis pblics (serveis socials, salut, etctera), mentre que les classes altes ho fan en una mesura molt menor i opten per altres alternatives. Aquesta s una con-clusi recurrent en tots els estudis que shan fet, tal com succeeix en tots els estudis sobre maltrac-tament infantil realitzats en diferents territoris de lEstat. La violncia masclista s transversal a totes les capes socials.

s ms freqent en famlies problemtiques. Afecta dones i homes de tots els nivells formatius (llicenciatures, estudis superiors, estudis obligato-ris completats, estudis primaris i ESO inacabada, etctera). No sn els coneixements racionals els que impedeixen la violncia, per molts coneixe-ments que es tinguin. Lany 2011, el 40,41% de les dones ateses per violncia masclista a lEquip dAtenci a les Dones de lAjuntament de Barce-lona tenien batxillerat, cicles formatius o estu-dis universitaris, i un 26,40% lESO acabada. Als nostres serveis atenem advocades, professores, periodistes... vctimes de la violncia masclista.

10 Resoluci de lAssemblea General 48/104, de 20 de desembre de 1993.



28

A la nostra societat actual ja shauria superat aquest problema, fora de casos allats, si no fos per larribada dimmigrants estrangers amb costums i valors masclistes que aqu ja tenim superats.

Lany 2011, les dones ateses per violncia masclis-ta tenien majoritriament nacionalitat espanyola (60,2%) davant dun 39,80% de dones immigrades estrangeres. Cal afegir, a ms, que moltes dones espanyoles que viuen situacions de violncia mas-clista recorren als seus propis recursos personals i familiars, mentre que moltes immigrades estran-geres solen estar mancades de xarxes de suport que les puguin ajudar, de manera que han de re-crrer als serveis pblics.

Aix no s obstacle per constatar que determi-nades creences dalgunes cultures fomenten la desigualtat home/dona i justifiquen o disculpen la violncia exercida per lhome contra la dona. Per aquest fet no pot amagar que la majoria dels casos atesos pels serveis socials ambulatoris de titularitat pblica sn de dones maltractades espa-nyoles i que la majoria dels homes maltractadors sn tamb espanyols.

Pot passar quan les parelles se separen, quan hi ha conflictes de parella.

En les relacions s normal que hi pugui haver conflictes, per aquests no justifiquen la violn-cia. En les relacions entre iguals els conflictes es resolen dialogant i negociant, a vegades a favor dun i a vegades a favor de laltre. Quan hi ha una de les parts que sempre surt perdent, i ni tan sols cal conflictes perqu hi hagi agressions amb regularitat (verbals, fsiques, sexuals...) estarem parlant de relacions abusives, parlem de relacions de poder (Districte i PIAD de les Corts, 2010).

s ms greu la violncia fsica que la psicolgica. La violncia psicolgica i la violncia fsica te-nen el mateix objectiu: sotmetre la voluntat de la dona. Totes dues provoquen un dany important i sovint hi conviuen. En sn alguns exemples els insults, les amenaces, els menyspreus, el control sobre els diners, la gelosia, les desautoritzacions i qestionaments, no respectar o valorar el temps propi i les aficions de la parella, imposar, cridar, ignorar... (Districte i PIAD de les Corts, 2010).

Sexagera massa: s un problema que afecta una minoria per ara sen parla molt perqu est de moda.

LEnquesta de violncia masclista a Catalunya duta a terme lany 2010 pel Departament dInte-rior de la Generalitat va donar com a resultat que a Catalunya un 26,6% de les dones consultades van manifestar que havien sofert alguna agressi masclista despecial gravetat al llarg de la seva vida. A la ciutat de Barcelona aquest percentatge seleva al 29,9%.

Des de lany 2002 fins al 2011, ambds inclosos, el masclisme ha assassinat a lEstat espanyol 638 dones en lmbit de la relaci de parella: s a dir, unes 63,8 morts de mitjana anual.

La violncia masclista no s un problema menor del qual ara es parla perqu est de moda. s un problema social de primera magnitud.



29

respecte de les dones


Una dona normal no es deixa maltractar.

Avui dia si les dones ho suporten s perqu volen.

Quan la dona fa anys que suporta violncia i no deixa lhome per alguna cosa deu ser.

Sortir-sen duna situaci de violncia masclista s difcil, ja que aquestes situacions generen por, inseguretat, vergonya, problemes econmics, de-pendncia, allament, sentiments de culpa... Mol-tes vegades es pensa errniament que si es t fills o filles val ms aguantar, per els nens i nenes tamb en sn vctimes i cal protegir-los. Tot i les dificultats, hi ha moltes dones que aconsegueixen sobreviure aquestes situacions i tirar endavant (Districte i PIAD de les Corts, 2010).

Hi ha dones que sho busquen. No hi ha cap tipus de provocaci que justifiqui un cop o una bufetada. Els homes que exerceixen la violncia a casa intenten permanentment justi-ficar la seva conducta en les provocacions, cosa que els permet eludir la seva responsabilitat. Els acords masoquistes no entren dins la definici de violncia domstica. En la major part dels casos, les dones que pateixen situacions crniques de violncia no en poden sortir per moltes raons: emocionals, socials, econmiques, etctera. A ms, una dona que s vctima de maltractaments experimenta sentiments de culpa i de vergonya molt intensos, que moltes vegades li impedeixen demanar ajuda. En cap cas, per, experimenten plaer en la situaci dabs; els sentiments ms comuns sn la por, la impotncia i la feblesa (Di-putaci de Barcelona, 2001).

La violncia masclista es dna sobretot en un determinat perfil de dones ms passives i insegures.

Hi ha dones a qui els agraden els homes violents.

Sn precisament les situacions de violncia les que sovint generen inseguretat i por. A ms, pen-sar que noms hi ha un tipus de dona que es pot trobar en aquesta situaci estigmatitza les vcti-mes de violncia i fa que a moltes altres dones els sigui ms difcil identificar-la. Qualsevol dona es pot trobar en una situaci de violncia de gnere (Districte i PIAD de les Corts, 2010).

Entre els mltiples mecanismes docultaci un s la desacreditaci o b la culpabilitzaci de la vc-tima: la irascibilitat, fantasiositat o immaduresa dels infants o adolescents, les sospites i els dubtes sobre el comportament adequat de lesposa o la xicota (ella sempre surt, alguna cosa deu haver fet, sempre est provocant, o el que darrerament sempra ms: si aguanta s perqu vol). General-ment, els agressors culpen de manera subtil per directa i constant de les seves agressions les ma-teixes vctimes, aprofitant les debilitats i insegu-retats ja siguin de la parella o dels fills i filles, i aconsegueixen no noms el silenci i la parlisi de la vctima, sin que fins i tot sautoinculpi.



30

De vegades la desacreditaci t terminologia qua-si professional: histrica, desequilibrada, emocio-nalment inestable i immadura, de carcter feble, inadaptada (rebel), egocntrica (capriciosa). Una terminologia que pot arribar a ser incapacitant per a les dones i per als fills i filles. Daquesta manera, es desplaa latenci cap a les mancances de la vctima i soblida una vegada ms la respon-sabilitat de la violncia. Les agressions romanen impunes i, de vegades, fins i tot es justifiquen. En debilitar la vctima, la continutat de la situaci de violncia est servida. En aquesta mateixa lnia docultaci de la violncia masculina es troba el mite de les denncies falses de les dones en litigis de separaci i la manca destudis sobre les denn-cies que fan els homes maltractadors prviament denunciats, quan acusen les seves parelles dones de maltractadores i males mares.

La violncia masclista de deb es dna quan hi ha agressions fsiques.

Tal i com diu la llei, la violncia masclista pot ser fsica i/o psicolgica, i/o sexual i/o econmica. Per tant, hi ha situacions de violncia masclista en les quals no hi ha agressions fsiques, i en canvi po-den tenir una especial gravetat per la persona que la rep. Hi ha situacions de violncia masclista que sn letals per qui les viu, per que en canvi mai shan manifestat a travs dagressions fsiques, com per exemple, sucidis induts o destrucci de la personalitat.

respecte de lhome que exerceix la violncia


Un home normal no maltracta. La gran majoria dels homes que maltracten mos-tren un comportament totalment normalitzat des del punt de vista social. Cal recordar que la vio-lncia masclista s selectiva i que la gran majoria de maltractadors solament exerceixen la violncia contra les seves parelles o exparelles i, potser, tam-b de manera directa contra els infants i adoles-cents i contra altres persones significatives per a la dona. Sn persones que en lmbit pblic no tenen comportaments agressius, violents o conflictius.

s una proporci molt minsa la dels maltracta-dors que tenen un llindar molt baix de tolerncia a la frustraci i reaccionen de manera agressiva o violenta de manera indiscriminada, no solament en lmbit privat, sin tamb en lmbit pblic.

Molts homes maltractadors reaccionen de ma-nera violenta perqu senten amenaada la seva masculinitat; se senten amenaats com a homes. I reaccionen de manera violenta per recuperar la seva identitat com a homes.



31

s el resultat de lalcoholisme. Una de les creences ms esteses s que el con-sum dalcohol pot afavorir laparici de conductes violentes. No obstant aix, lexperincia ens diu que moltes persones alcohliques no utilitzen la violncia a casa i que moltes altres que mantenen relacions abusives no consumeixen alcohol (Di-putaci de Barcelona, 2001).

Lalcohol i les drogues no fan que les persones es tornin violentes. Aquestes substncies poden actuar com a facilitadors, per no en sn la cau-sa. Les dades informen duna important presncia dalcohol o drogues en els incidents violents de la violncia masclista, per aquesta segueix sent selectiva contra les seves dones. Alhora, tamb sinforma que la majoria dels homes amb proble-mes dalcohol o drogues no maltracta les seves dones (Bosch i Ferrer, 2002). Lhome consumidor que exerceix violncia sol posar lalcohol o les drogues com a excusa per no responsabilitzar-se del seu comportament violent.

Es tracta dhomes que tenen algun problema mental.

El percentatge dhomes violents amb les seves pa-relles que han estat diagnosticats dalguna malal-tia mental s mnima. Entre la poblaci dhomes que exerceixen violncia contra les seves parelles no hi ha significativament ms malalts mentals que entre la poblaci general. No s possible con-siderar que la causa del maltractament en general s la presncia dun trastorn mental, tot i que pot ser aix en alguns casos concrets. El maltractador s conscient dels seus actes i sap el dolor que in-fringeix (Bosch i Ferrer, 2002).

Els homes que maltracten ho fan perqu sn impulsius, perden el control amb facilitat.

Ser impulsiu no vol dir ser violent. La majoria dels homes que sn violents amb la seva famlia no ho sn pas a la feina o al carrer, fins i tot po-den ser persones reconegudes i respectades en altres entorns. Labs sempre s deliberat, en sigui conscient o no la persona que lexerceix, i busca sotmetre laltra persona al marge de quins siguin els seus desitjos, expectatives i voluntat (Distric-te i PIAD de les Corts, 2010).

Es deu a la falta de feina, a lestrs laboral o a problemes personals.

Moltes persones tenen problemes de tot tipus i no per aix sn violentes. Ls de la violncia del tipus que sigui no depn de la situaci viscuda, sin que s una manera de controlar i dominar la dona (Districte i PIAD de les Corts, 2010).



32

2. ELS hOMES qUE EXERCEIXEN vIOLNCIa MaSCLISTa

Fins fa poc temps, labordatge de la violncia masclista, tant en el vessant clnic com en el cient-fic, shavia centrat principalment en les persones supervivents de la violncia (dones, i en menor mesura fills i filles) per tal de conixer les seves caracterstiques, les conseqncies i altres aspectes fonamentals de la dinmica de la violncia de masclista. Per lestat avanat de la qesti fa que actualment necessitem anar un pas ms enll per tal de fer un abordatge integral de la violncia masclista i aconseguir reduir definitivament les seves conseqncies i eradicar la problemtica. Aquest pas no s cap altre que la intervenci en els homes que exerceixen violncia. s per aix que, per tal de fer aquest abordatge integral de la violncia, necessitem conixer i analitzar les caracterstiques prpies dels homes que la exerceixen, aix com el funcionament de la violncia en els mateixos homes.

Daquesta manera, arran de la visibilitat de la violncia masclista com un problema sociosanitari i laparici duna legislaci clara que mant el principi de rehabilitaci dels delinqents, sha generat entre la comunitat cientfica un augment de linters en lestudi dels homes que exercei-xen violncia. En particular, els debats actuals giren entorn de la construcci de les masculinitats i la relaci amb la violncia, les caracterstiques prpies dels homes que exerceixen violncia, la dinmica psicosocial daquest tipus dagressor, els principis bsics de la rehabilitaci i la seva eficcia (Corral, 2004; Ferrer et al., 2006).

2.1 Masculinitat i violnciaPer tal de fer un abordatge de la violncia masclis-ta amb els homes, s important entendre com els homes construeixen la seva masculinitat, quina re-laci existeix entre la masculinitat hegemnica i la violncia, i quin s el procs daprenentatge de la violncia per part dels homes. Daquesta manera, entenem la violncia masclista com un problema dels homes que pateixen les dones, com la violn-cia que reben les dones pel fet mateix de ser dones i com la violncia que exerceixen els homes per fer-se homes.

la construcci social de la masculi-nitat i laprenentatge de la violnciaLa identitat masculina s una construcci psico-social emmarcada en un context histric i social concert que es conforma a travs de la socialitza-ci de gnere diferenciada. Una definici clssica s la proposada per Raewyn Connell (1995), que afirma que la masculinitat s al mateix temps la posici en les relacions de gnere, les prctiques per les quals homes i dones es comprometen amb aquesta posici de gnere, i els efectes daquestes prctiques en les experincies corporals, en la per-sonalitat i en la cultura.

Aquest procs social de construcci de la masculi-nitat t un carcter relacional, s a dir, all mascul es defineix socialment enfront a tot all femen. Per tant, no es defineix a si mateixa, sin que no-ms ho fa en funci de lalteritat. En concret, en el cas de la masculinitat adquireix la primacia del codi negatiu sobre el positiu (Badinter, 1993; Con-nell, 1995). s a dir, els homes aprenen abans el que no han de fer per construir la seva masculini-tat que el que realment han de fer. Aix comporta que constantment shagi de demostrar a un mateix i a la resta que no s un infant, que no s homose-xual i que no s una dona (Badinter, 1993).

Sha de tenir clar que en totes les societats existeix una concepci predominant de masculinitat que serveix de referncia per a tots els homes i que es-tableix una relaci de subordinaci amb les altres parts de la societat, concretament, la subordina-ci de les dones i la subordinaci daltres homes que no se situen dins del model definit pel context sociocultural. En aquest sentit, Raewyn Connell (1995) va mostrar que la masculinitat no noms subordina a les dones, sin que tamb existeixen masculinitats dominants i masculinitats subordi-nades que conviuen i entren en disputa. Aquestes masculinitats dominats les va anomenar masculi-nitats hegemniques per referir-se a la dinmica per la qual un grup reclama i sustenta una posici



33

de poder en la vida social. A partir daqu, estableix quatre tipologies de masculinitats que es definiran en funci de les relacions que sestableixin entre elles. Aquest model conceptual ens ajuda a analit-zar la construcci social de les masculinitats, les relacions entre elles mateixes i com afecta les re-lacions masculines:

Masculinitat hegemnica: s la formada pel grup dhomes que ostenta una posici de poder i lideratge social i que est legitimada pel patriar-cat, cosa que garanteix la posici dominant dels homes i la subordinaci de les dones. Per el fet que una determinada concepci de la masculi-nitat sigui hegemnica no significa que aquesta la sustentin tots els homes, ats que el model hegemnic dhome actual sol ser inassolible per a la majoria dhomes que no tenen poder social reconegut11. s important tenir en compte la co-existncia dhegemonies que fan que el que es considera mascul en un determinat grup dho-mes no ho sigui per un altre o per un context diferent.

Masculinitat de subordinaci: el gnere no no-ms estableix relacions de jerarquia entre homes i dones (subordinant les ltimes), sin que tamb entre els mateixos homes existeixen relacions especifiques de dominaci i subordinaci entre els diferents grups dhomes. El cas ms evident de relacions de subordinaci en la nostra socie-tat actual s la dominaci sobre grups dhomes heterosexuals o heterosexuals que no sadscriuen al model de masculinitat hegemnic imperant (masculinitats alternatives) i que, per tant, que-den exclosos del club de la masculinitat hege-mnica. Aix, les mltiples relacions i situacions socials fan que una mateixa persona pugui repre-sentar diferents formes de masculinitat o que en una situaci determinada una caracterstica sigui definida com a hegemnica i en altres no (Ruiz, 2008).

Complicitat: malgrat que lideal normatiu mas-cul sigui lhegemnic, aquest sovint s un ideal inassolible o minoritari per a gran part dels ho-mes, incapaos de complir tots els criteris he-gemnics. Paradoxalment, la majoria dhomes sidentifiquen amb el model hegemnic sense ser-ne realment representatius. Aix es deu al fet que aquests homes es beneficien de lanomenat dividend patriarcal12 i es converteixen en cm-plices del model hegemnic i de la subordinaci dall que no encaixa amb el model. Daquesta manera, un home pot mantenir relacions com-promeses i simtriques amb la seva parella, mare o companya de feina i estar dacord amb el mo-del mascul hegemnic.

Marginaci: com ja hem comentat anterior-ment, la masculinitat forma part duna estruc-tura de gnere ms mplia que sinterrelaciona amb altres estructures, com la raa o la classe social, i es creen relacions de dominaci ms m-plies entre les masculinitats. Per exemple, en un context de dominaci de la masculinitat blanca, no s el mateix ser negre, gitano, magreb o occidental.

Pel que fa al nostre context, la masculinitat es construeix a travs de lanomenada socialitzaci de gnere diferencial, que marca una srie dex-pectatives socials del que significa i no significa ser home o dona en la nostra societat des del mo-ment mateix de nixer (fins i tot abans). Daquesta manera, es conforma un model dhome i de dona hegemnics que dna com a resultat una srie destereotips de gnere que configura les relacions de gnere, lexperincia subjectiva de cadascun/a i les prctiques socials que sen deriven:

11 Tamb s cert que els homes amb ms poder poden estar allunyats del model hegemnic en la seva vida quotidiana.12 Concepte utilitzat pels estudis sobre les masculinitats i pels estudis feministes per referir-se als beneficis, directes o indirectes, que les masculi-

nitats no patriarcals extreuen del fet de que aquesta sigui la hegemnica.



34

Dones Homes

Dependncia

Sensibilitat

Debilitat

Fragilitat

Cura

Tendresa

Sentimentals

Importncia de la imatge

Tasques de la llar

Comprensives

Rancunioses

Xafarderes

Intuci

No-expressi de desitjos sexuals

Poder/domini

Fora

Independncia

Iniciativa

Agressivitat

Valentia

Competitivitat

Autoritat

Importncia del sexe

Impulsivitat

Decisi

No-expressi de sentiments

No-intimitat entre homes

Racionalitat

Cada vegada s ms visible que aquest model de masculinitat hegemnica tradicional comporta una srie de greus conseqncies per als homes, per a les dones, per als nens/nenes i per a la societat en general. De fet, una bona part dels problemes so-cials que tenim actualment estan relacionats amb els homes i la manera en qu construeixen la seva masculinitat. Ens referim a problemes com el fra-cs escolar, les conductes disruptives a les escoles, delinqncia, poblaci penitenciria, consum de substncies txiques, conductes de risc, accidents de trnsit, accidents laborals, terrorisme, guerres, mortalitat juvenil, violncia (tant a lmbit privat com pblic), discriminaci laboral, etctera. (Ga-barr, 2008).

Aix, doncs, la socialitzaci de gnere s ben dife-renciada per a homes i dones. Daquesta manera, la socialitzaci en les dones s menys propensa a la violncia (almenys a expressar-la obertament) i, en canvi, s que estan socialitzades cap a la criana i la cura dels i les altres persones, on queda menys es-pai per als actes violents explcits. Tanmateix, en el cas dels homes, la socialitzaci diferencial permet que puguin fer s de la violncia (moltes vegades obligar) per tal de mantenir les relacions de poder, reafirmar la seva masculinitat i demostrar que sn homes. Concretament, si ens fixem en qui exerceix diferents tipus de violncia (assetjament escolar, assetjament sexual i violacions, homofbia, violn-

cia masclista, assassinats, grups neonazis i racistes, etctera), veiem que majoritriament sn els ho-mes els que lexerceixen. (Gabarr, 2008). Aix es reflecteix automticament en una major represen-taci dels homes entre la poblaci penitenciria, en la comissi de crims violents, la realitzaci de conductes de risc, els problemes judicials, els pro-blemes de salut a causa de la violncia, etctera.

Malgrat tot, cal tenir en compte que el procs daprenentatge de la violncia per part dels homes no noms s una qesti de gnere, sin tamb social. Daquesta manera, la violncia que amaga el sistema patriarcal, i que s moltes vegades es-tructural, es fa present a escala social en tots els espais pblics i privats. Per exemple, constantment ens arriben missatges amb violncia als mitjans de comunicaci; en el nostre llenguatge utilitzem amb facilitat largument de la violncia; a la fa-mlia moltes vegades sutilitza la violncia com a mecanisme de control o per establir relacions de poder entre els seus membres; a les escoles la vi-olncia s molt present entre els/les iguals; en el joc simblic, en qu veiem una bona part dels nois que juguen amb jocs violents o que promouen la violncia; fins i tot, la violncia apareix legitimada com un mecanisme punitiu o de control per part dels estats per mantenir lordre o resoldre els con-flictes de manera violenta. Per tant, al llarg de la nostra vida, anem desenvolupant una alta tolern-



35

cia a la violncia sobretot perqu aquesta sovint es presenta de manera invisible, habitualment amb formes ms subtils i menys explcites.

la violncia en els homesPer entendre com funciona la violncia en els ho-mes, utilitzarem una adaptaci de la proposta te-rica que fa Michael Kaufman (1994; 1999) sobre les caracterstiques de les violncies exercides pels homes. En primer lloc, cal tenir en compte que els actes individuals de violncia masclista dels homes no apareixen de manera allada, sin que shan dentendre com un fenomen complex relacionat amb el context social i histric concret i en relaci amb lanomenada trada de la violncia dels ho-mes: la violncia que exerceixen els homes contra les dones, contra altres homes (sobretot aquells que no segueixen la masculinitat hegemnica des-crita anteriorment) i cap a si mateixos (conductes de risc, autodestructives, etctera).

De manera esquemtica, per tal de tenir una mi-llor comprensi de la problemtica, podem afirmar que la violncia exercida pels homes s el resul-tat, entre altres aspectes, de les caracterstiques segents:

El poder patriarcal: en les societats patriarcals, la violncia s utilitzada pels homes per guanyar o mantenir el poder, el control i lordre jerrquic sobre les dones, sobre altres homes, sobre nens i nenes i sobre un mateix (autocontrol). Per tant, la violncia s intencional i es converteix en un mitj dels homes per adquirir poder i privilegis, i per no perdrels.

La percepci del dret al privilegi: sovint lex-perincia individual dun home que exerceix violncia masclista pot no girar necessriament entorn del seu desig conscient de mantenir el poder, sin que pot ser el resultat de la percepci subjectiva que t lhome del dret a tenir certs privilegis (dret a obtenir serveis, dret al plaer fsic, a ser ats emocionalment...) establerts uni-lateralment.

Perms social: la violncia masclista exercida pels homes no es mantindria si no es dons un perms xplicit o implcit per part del sistema social. Com sha comentat anteriorment, no no-ms ens referim al perms social vers la violncia masclista sin a la tolerncia social a la violncia en general. Podem comprovar com, sovint, els actes de violncia dels homes sn celebrats en

els esports, el cinema, la literatura i la poltica. Aquest perms social per exercir la violncia ge-nera certa impunitat social per a qui lexerceix, tot i les noves reformes legislatives.

Aprenentatge dun model tradicional sobre la masculinitat: paradoxalment, les formes en qu els homes han construt la seva masculinitat segons el poder social i individual s en si mateix una font de temor, allament i dolor per als ma-teixos homes. Tal com hem vist anteriorment, les exigncies del model de masculinitat hegemnic sn inassolibles per a la majoria dhomes i reque-reixen vigilncia i treball constant. La insegure-tat que provoca no poder assolir aquest model de masculinitat implica por, allament, autorebuig i agressi als altres i a un mateix. Sovint creuen que la violncia els tornar aquesta seguretat. A ms, normalment es produeix contra alg ms dbil. Per tant, la violncia dels homes tamb s el resultat de la por (o la certesa) de no tenir poder.

La violncia com a element reforador de la masculinitat: des del model patriarcal tradicio-nal de la masculinitat, la violncia s utilitzada pels homes com un element reforador de la masculinitat o per reafirmar-la. Per exemple, du-rant ladolescncia els joves, per distanciar-se del model femen, shan de barallar, competir, ser poderosos, ser violents, dur a terme conductes de risc, etctera. s a dir, sovint la violncia dels homes apareix com a reacci a amenaces perce-budes per la identitat masculina tradicional. Per tant, la violncia serveix com un mecanisme de compensaci per restablir o mantenir la situaci desigual.

Armadura psquica: la masculinitat tamb es construeix com a rebuig a tot all femen, con-cretament a tot all relacionat amb la cura dels altres i dels afectes. Per aix, la violncia dels homes tamb es basa en una certa distncia emo-cional respecte als altres i en una falta dempatia amb les vctimes, que crea una armadura emoci-onal difcil de trencar.

Analfabetisme emocional: com sha comentat anterioritat, un pilar bsic de la construcci de la masculinitat tradicional s la castraci emo-cional dels homes des de ben petits a travs de la socialitzaci de gnere. Aix comporta una di-ficultat per reconixer i expressar les emocions prpies i alienes. Lnica emoci que es permet expressar als homes s la ira o la rbia. Per tant, no noms s la falta dempatia, sin tamb la dificultat de molts homes dexpressar emocions



36

i sentiments, com ara la impotncia, la tristor, la por, la incertesa... perqu es considera un smp-toma de feblesa i vulnerabilitat. Fins i tot, sovint els homes transformen emocions com la por o la tristesa des de lnica emoci permesa social-ment: la rbia. A ms, aquest procs de repressi de lesfera emocional comporta un autocontrol continu que genera una important tensi que pot donar origen a episodis o explosions de vio-lncia descontrolada.

Experincies passades: per a molts homes, la violncia en general, i la masclista en concret, ha estat una realitat que han presenciat des de la seva infncia com una cosa normal, inclosa la patida per ells mateixos. En alguns casos saprn la prctica daquesta violncia, en altres es rebut-ja. Tot i que, com veurem, no sha demostrat la relaci causal entre una cosa i laltra.

2.2 Homes que maltracten: ms enll dels perfils i les tipologies13

Actualment, existeix una gran quantitat destudis sobre les caracterstiques i tipologies dels homes que exerceixen violncia masclista. Aquesta focalitzaci en lestudi dels homes t lorigen en la necessitat de conixer amb ms profunditat els homes que exerceixen violncia per tal dinten-tar donar una explicaci a aquest fenomen. Malgrat tot, mentre que a lmbit internacional la producci destudis emprics ha arribat a ser considerable en els ltims anys (sobretot a pasos anglosaxons), en el nostre context ms proper no disposem destudis suficients que hi aportin informaci. A ms, una bona part daquests estudis shan dut a terme amb poblaci penitenciria condemnada per violncia de gnere i que fan tractament (no per iniciativa prpia), situaci que comporta que els resultats no es puguin extrapolar a la poblaci general dhomes que exerceixen violncia (Lorente, 2004; Bosch i Ferrer, 2002; Bonino, 2008).

Existeix un perfil dhome que maltracta?Els primers estudis sobre els homes que exerceixen violncia concebien els homes com un grup homo-geni, centrant latenci a identificar variables dife-renciadores daquests homes i que poguessin su-posar un major risc per a les vctimes. Per tant, es pretenia cercar lexistncia dun perfil dhome que exerceix violncia masclista a partir de variables com ara: les caracterstiques sociodemogrfiques, trets de personalitat, variables del maltractament (tipus de violncia, freqncia i antecedents), les variables penals, psicopatologia, consum de txics o creences i actituds sexistes.

Malgrat tot, dacord amb els resultats dels pocs estudis fets a