Embed Size (px)
Citation preview
Raval de Jesús, 36. 1ª planta
43201 Reus
977 773 615
www.gabinetceres.com
@GabinetCeres
Com estem afrontant la ciutadania la situació actual provocada pel COVID-19?
26 de març de 2020
Informe Onada 1
Índex
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
1. Presentació i metodologia 3
2. Descripció de la mostra 5
3. Síntesi 7
4. Informació 8
5. Hàbits i estat d’ànim en la situació actual 10
6. Nivells de preocupació 16
PER QUÈ FEM L’ESTUDI?
OBJECTIUS ESPECÍFICS
3
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Presentació i metodologia
Finalitat i objectius
Volem conèixer com afrontem la ciutadania de Catalunya la situació actual provocada pelCOVID-19 a partir d’un estudi propi, sense clients ni promotors externs, que ens permetiaportar el nostra gra de sorra amb allò que sabem fer, els estudis sociològics i d’opinió.
L’estudi es planteja a nivell evolutiu, tenint previst fer diferents onades setmanals per podersaber com evolucionen les percepcions, els hàbits i els estats d’ànim de la població, així comels canvis que la situació va provocant a les llars.
Volem agrair a totes les persones que han participat en l’estudi de forma totalmentdesinteressada.
• Conèixer la percepció entorn la informació que ens arriba i quina confiança es té en elsdiferents canals i fonts a través dels quals arriba.
• Determinar els canvis laborals i d’hàbits a la llar provocats per l’estat d’alarma.
• Establir l’estat d’ànim de la ciutadania durant l’estat d’alarma.
• Conèixer quin és el nivell de preocupació entorn la salut i l’economia.
4
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Presentació i metodologia
Fitxa tècnica
Promotor : Ceres, empresa d’investigació sociològica.
Títol de l’estudi: la població catalana davant l’epidèmia de Covid-19.
Ús de les dades: La informació inclosa en aquest informe és propietat de Ceres. S’autoritza la còpia, reproducció total o parcial sempre i quan es citi la font de procedència. UNIVERS I MOSTRA
PROMOTOR I TÍTOL DE L’ESTUDI
Metodologia: Administració online a través del Panel Ceres i de la incorporació de nous participants a través de inscripció en xarxes socials.
Instrument: Qüestionari semiestructurat. En el qüestionari s’ha emprat un llenguatge totalment neutre i s’han utilitzat escales equilibrades amb tantes categories per a la resposta positiva com per la negativa.
Durada: 7 minuts de mitjana.
TREBALL DE CAMP
Dates Onada 1: Del 21 al 24 de març de 2020.
EINA RECOLLIDA D’INFORMACIÓ
Univers de treball: Població major de 16 anys resident a Catalunya usuària d’internet.
Grandària de la mostra: 702
Distribució de la mostra:
Procés de ponderació: La distribució de la mostra presenta una clara sobrerrepresentació de Tarragona i de determinats perfils d’edat.
S’han restituït els pesos de la mostra segons sexe, edat i província segons la distribució de la població a Catalunya en base a dades d’IDESCAT, de manera que els resultats puguin ser representatius del conjunt de Catalunya.
Tots els resultats es mostren una vegada restituïts els pesos.
Error mostral: El marge d’error mostral seria d’un +/-3,9% per a dades globals, en el supòsit de mostreig aleatori, i en el cas de màxima indeterminació (p=q=50%), amb un nivell de confiança del 95.5%,
Segons província
Barcelona 223
Girona 50
Lleida 56
Tarragona 373
Total 702
Segons edat
Fins a 35 anys 167
36-50 anys 306
+ 50 anys 229
Total 702
5
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
26%29%
44%
Fins a 35 anys 36-50 anys Més 50 anys
Edat
49% 51%
51%
49%
Sexe
10%
73%
6%
11%
Província
Grandària de municipi
45%
34%
11%
7%
3%
Més 100.000 habitants
10.001-100.000 habitants
5.001-10.000 habitants
1.000-5.000 habitants
Menys 1,000 habitants
Descripció de la mostra
Distribució de la mostra segons variables sociodemogràfiques
6
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Estudiant7%
Aturat8%
Jubilat14%
Ocupat68%
Tasques de la llar3%
Situació laboral
Descripció de la mostra
Distribució de la mostra segons variables sociodemogràfiques
Empresaris/àries3%
Autònoms/es8%
Treballadors/es contracte fixe35%
Treballadors/es contracte temporal9%
Característiques de les llars
Tenen fills/es a la llar48%
Tenen persones majors de 65 anys a la llar15%
Tenen persones dependents a la llar12%
7
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Síntesi
Principals idees sorgides
CanvisA nivell laboral, principalment
s’ha passat del treball presencial
al teletreball.
A nivell de la llar, ha augmentat
la freqüència en que es fan
activitats d’organització o lleure.
3
PreocupacióElevats nivells de preocupació
per la salut i per l’economia,
sobre tot centrats en l’entorn més
que en un mateix, evidenciant
una consciència existent entorn
la repercussió global de la
pandèmia.
5
Estat d’ànimA l’expectativa, sense nivells
elevats ni de tristesa, ni d’ansietat,
ni d’ira, ni d’optimisme.
Els estats d’ànim negatius es
manifesten poc, a excepció
potser del d’ansietat, mentre que
el positiu es manté en un nivell
mig.
4
ExpectativesLes percepcions es reparteixen
entre els que pensen que el
confinament pot durar uns 30 dies
i els que l’allarguen fins els 46-60
dies, obtenint-se una mitjana
global de 56 dies.
6
01
02
03
04
05
06
InformacióBon coneixement del 061 com a
telèfon d’informació.
Una tercera part de les persones
consultades encara tenen dubtes
entorn molts aspectes del virus i
de les mesures que es prenen.
1 CanalsEs manifesta molta confiança en
la informació provinent dels
canals oficials i molt poca en la
present a les xarxes socials.
2
8
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Informació
Informació entorn el Coronavirus
A quin/s número/s has de trucar per rebre informació sobre el COVID-19?
Tens algun dubte entorn el COVID-19
33%
67%
El número més conegut on trucar per rebre informació sobre elCOVID-19 és el 061, tot i que no totes les persones participantsel coneixen, fet a destacar.
Tot i que en menor mesura, també s’esmenten el 112 o el 012,entre d’altres més esporàdics com poden ser els telèfons delsCAPs, el 01, el 062, el 060 o el 900053073.
Una tercera part e la mostra consultada encara té dubtesentorn el COVID-19, mentre que el 67% afirma no tenir-ne.
Els dubtes que més s’han recollit fan referència a:
63%
13%
10%
10%
18%
61
112
12
Altres
Ns/Nc
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• Destaquen les dones i els majors de 50 anys per esmentar més el 112.
• Transmissió i contagi del virus (a
través de què, com, després de
tenir-lo),
• Supervivència del virus,
• Mesures de protecció i la seva
generalització o no (com l’ús de les
mascaretes),
• Origen,
• Possibilitat de ser-ne immune,
• Durada de la pandèmia i del
confinament,
• Símptomes i com detectar-los,
• Conseqüències generals,
econòmiques, en els estudis, en la
salut dels qui l’hagin passat,
• Proves diagnòstiques , quan i a qui
es fan i per quin motiu,
• Demanda de transparència en la
informació i de dades reals
(infectats, infectats ingressats,
infectats sense diagnosticar, etc.)
9
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Informació
Canals d’informació entorn el Coronavirus
Gens
Poca
Bastant
Molta
2,6
Gens
Poca
Bastant
Molta
1,8
Gens
Poca Bastant
Molta
2,5
Quin nivell de confiança et donen els següents canals en relació a la informació que publiquen sobreel COVID-19?
Canals oficials(Gencat, govern espanyol, UE, OMS...)
Mitjans de comunicació(premsa, ràdio, televisió...)
Xarxes socials(no oficials)
Persones del seu entorn
La confiança que es dóna envers lainformació sobre el COVID-19 als canalsoficials és força elevada.
En canvi, la confiança amb els mitjans decomunicació no és tant elevada i, encaraper sota, la confiança en la informació quefaciliten les persones del seu entorn.
En la banda contrària, la confiança en lainformació que es publica a les xarxessocials no oficials és molt reduïda.
Gens
Poca
Bastant
Molta
3,1
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• Els homes tenen menys confiança en lespersones del seu entorn, mentre que les donesi les persones més grans hi tenen mésconfiança.
• Tenen menys confiança en els mitjans decomunicació les persones de fins a 35 anys.
• Tenen menys confiança en les xarxes socialsles de 36 a 50 anys.
10
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Hàbits i estat d’ànim en la situació actual
Canvis laborals i d’hàbits
38%
10%
7%
4%
2%
1%
1%
2%
6%
29%
1%
Treball presencial a teletreball
Tancament temporal
empresa/activitat
La meva empresa ha fet un ERTE
Augment dedicació
Treballo a torns
Reducció de la jornada laboral
Canvi en l'horari laboral
Altres canvis
No s’ha produït cap canvi
No treballava abans de la crisi
Ns/Nc
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• Hi ha una major proporció de persones defins a 35 anys que han patit un ERTE,
• mentre que les de 36 a 50 han canviat mésal teletreball.
Arrel de l’estat d’alarma, has tingut alguncanvi a nivell laboral?
El canvi laboral més important, ha estatpassar del treball presencial al teletreball,tot i que altres canvis també destacatstenen a veure amb haver parat o reduïtl'activitat laboral, ja sigui per tancamentstemporals de l’empresa o activitat, perERTEs o per reduccions de la jornada.
11
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Hàbits i estat d’ànim en la situació actual
Canvis laborals i d’hàbits
Nota referent a la pregunta dels canvis a la llar: permetia resposta múltiple i, per tant, els % no han de sumar 100.
Quins dels següents canvis d’hàbits haprovocat a la teva llar?
60%
51%
46%
46%
43%
39%
29%
29%
4%
Faig coses pendents
Miro més pel·lícules i sèries
Miro més les notícies
Xatejo més amb amics/gues
Llegeixo més
Faig més exercici físic a casa
Escolto més música
Juguem més amb la família
Ns/Nc
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• Una major tendència entre les dones a fercoses que tenien pendents, a xatejar o a ferexercici físic, mentre que els homes escoltenmés música.
• Un augment entre les persones de fins a 35anys a escoltar més notícies o a xatejar, mentreque els de 36 a 50 han augmentat el joc enfamília, i els més grans la lectura o tambél’exercici físic.
En relació als hàbits dins la llar, s’ha aprofitatla situació actual per fer tasques pendents odestinar més temps a activitats d’oci interiors(pel·lícules, sèries, xatejar, llegir...). D’altrabanda, també es miren més les notícies.
12
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Hàbits i estat d’ànim en la situació actual
Estat d’ànim - Metodologia
Eina utilitzada: Escala de Valoracióde l’Estat d’Ànim (EVEA)
Autor: Jesús Sanz
Any: 2001
Objectiu: avaluar l’estat d’ànimactual.
Número d’ítems: 16
Càlcul: es sumen les puntuacions delsítems corresponents a cadasubescala i es divideix el resultat per4, obtenint 4 puntuacions quequantifiquen els estats d’ànim trist-depressiu, ansiós, optimista i iracund-hostil
• “Em sento irritat/da”
• “Em sento enutjat/da”
• “Em sento molest/a”
• “Em sento enfadat/da”
• “Em sento alegre”
• “Em sento optimista”
• “Em sento animat/da”
• “Em sento content/a”
• “Em sento nerviós/a”
• “Em sento tens/a”
• “Em sento ansiós/osa”
• “Em sento intranquil/il·la”
• “Em sento melancòlic/a”
• “Em sento desanimat/da”
• “Em sento apagat/da”
• “Em sento trist/a”
Tristesa –depressió
Ansietat
Ira -Hostilitat
Optimisme
PREGUNTA REALITZADA: A continuació, trobaràs una sèrie de frases quedescriuen diferents classes de sentiments i estats d’ànim. Indica per a cadafrase el número que indica com et sents ara mateix, en aquest moment,sent 0 gens i 10 molt. No dediquis molt de temps a cada frase.
13
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Hàbits i estat d’ànim en la situació actual
Estat d’ànim
4,03
4,50
3,86
4,65 ,00
2,00
4,00
6,00
8,00
10,00
Tristesa - Depresssió
Ansietat
Ira - Hostilitat
Optimisme
Després de preguntar sobre lesdiferents aspectes que ajudavena determinar l’estat d’ànimactual, aquest gràfic mostra elsresultats mitjans en relació acadascuna de les subescales quecalcula l’ Escala de Valoració del’Estat d’Ànim.
Les reduïdes diferències obtingudes enles mitjanes de les diferents subescales,indiquen que la situació actual no haproduït encara una afectació detectableen l’estat d’ànim de les personesconsultades, podent-se interpretar comun estat de letargia a l'expectativa decom pugui anar evolucionant.
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• Les dones tenen un índex d’ira-hostilitat mésbaix que els homes.
• Les persones de fins a 35 anys tenen unsíndexs de tristesa-depressió i d’ansietat mésalts, però també més alt el d’alegria,
• mentre que les de 36 a 50 obtindrien tambéun índex més elevat que en general quant aansietat.
• Per contra, les persones més grans tindrieníndexs més baixos en tots els estats d’ànim.
De forma més específica, s’observa queles puntuacions de les escales de tristesa-depressió i d’ira-hostilitat aglutinen unelevat percentatge a les notes mésbaixes, mentre que la d’ansietat esreparteixen més, destacant l’ítem “emsento intranquil/il·la” que obté el mateixpercentatge a les notes altes com a lesbaixes. En canvi, l’escala d’optimisme,aglutina la major part de les notes al mig.
14
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Hàbits i estat d’ànim en la situació actual
Estat d’ànim
Resultats subescala “tristesa-depressió” Resultats subescala “ansietat”
“Em sento
melancòlic/a”
“Em sento
desanimat/da”
“Em sento
apagat/da”
“Em sento
trist/a”
“Em sento
nerviós/a”
“Em sento
tens/a”
“Em sento
ansiós/osa”
“Em sento
intranquil/il·la”
15
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Hàbits i estat d’ànim en la situació actual
Estat d’ànim
Subescala “ira-hostilitat”
“Em sento
irritat/da”
“Em sento
enutjat/da”
“Em sento
molest/a”
“Em sento
enfadat/da”
Subescala “optimisme”
“Em sento
alegre”
“Em sento
optimista”
“Em sento
animat/da”
“Em sento
content/a”
16
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Nivells de preocupació
Envers la salut
Ara mateix, fins quin punt estàs preocupat/da per...?
Gens
PocaBastant
Molta
2,6
...la meva salut
Gens
Poca
Bastant
Molta
3,3
...la salut dels
meus familiars
Gens
Poca
Bastant
Molta
2,9
...la salut dels
meus amics/gues,
companys/es,
veïns/es
Gens
Poca
Bastant
Molta
3,2
...la salut de la
societat
Indicador de preocupació sobre la salut
A mesura que es pensa enfora d’un mateix, enels familiars o en la societat, va augmentant elnivell de preocupació per la salut, evidenciantque es pensa més en les persones més properes,però també en el problema global quecomporta la pandèmia, que no pas en unmateix.
És una evidència de la consciència existententorn la repercussió global que té la pandèmia.
3,0
0
1
2
3
4
Onada 1
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• Una major preocupació entre les dones que entreels homes per la salut dels altres.
17
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Nivells de preocupació
Envers l’economia
Gens
Poca
Bastant
Molta
2,8
...la meva
economia
Gens
Poca
Bastant
Molta
2,9
...l’economia dels
meus familiars
Gens
Poca
Bastant
Molta
2,8
... l’economia dels
meus amics/gues,
companys/es,
veïns/es
Gens
Poca
Bastant
Molta
3,3
... l’economia de
la societat
Ara mateix, fins quin punt estàs preocupat/da per...?
2,9
0
1
2
3
4
Onada 1
En relació a l’economia, el nivell de preocupacióes manté fins arribar a l’àmbit més global, lasocietat, on augmenta considerablement,confirmant novament l’anterior consciènciaexistent entorn la influència de la pandèmia.
No obstant, a nivell global es manifesta unapreocupació sensiblement més elevada per lasalut que per l’economia.
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• Una major preocupació entre les persones mésgrans pel futur de l’economia global de lasocietat.
Indicador de preocupació sobre l’economia
18
Est
ud
i C
ere
s -
Co
m a
fro
nte
m la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Nivell de preocupació
Expectatives en relació al confinament
Fins quan creus que durarà el confinament? Mitjana global de dies
56,3
0
30
60
90
Onada 1
Existeixen dues percepcions predominants en relació a la durada del confinament, la primera més optimista quel’allarga durant 30 dies i la segona més pessimista, tot i que no la més negativa, que l’allargaria entre 46 i 60 dies apartir de la setmana del 23 de març. La mitjana de dies resultant es situa en una durada de 56 dies.
14%
Més 60 dies
36%
Entre 46-60 dies
17%
Entre 30-45
dies
32%
Fins a 30 dies
Abril JunyMarç Maig
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• Percepció de major durada entre els homes i de menor durada entre les persones més grans.
Raval de Jesús, 36. 1ª planta
43201 Reus
T. 977 773 615
www.gabinetceres.com
@GabinetCeres
