1

COM ÉS QUE LES ANGUILES HAN TORNAT AL RIU BESÒS?

PUNT DE PARTIDA

Partint del viatge com a eix transversal treballat a l'escola durant aquest curs, els alumnes de

tercer vam decidir investigar el viatge de les anguiles. Per començar, vam llegir una notícia sobre

el retorn d'aquests animals al riu Besòs. Feia molts anys que no hi podien viure per l’alta

contaminació de les seves aigües. Ens vam preguntar què podria haver-lo convertit en un dels rius

més bruts d'Europa i com s'havia aconseguit millorar-lo. Després de moltes propostes, ens vam

centrar en l’oli, ja que vam considerar que era un dels elements més contaminants.

QUÈ HEM INVESTIGAT?

Ens vam organitzar en equips cooperatius i vam formular una sèrie d'hipòtesis sobre l'impacte de

l'oli a l'aigua, que després vam posar en comú. Per a comprovar aquestes hipòtesis, vam realitzar

un experiment submergint dues plomes, una en un recipient ple d’aigua neta i una altra en aigua

contaminada d’oli. La ploma de l'aigua contaminada estava enganxosa i pesava molt més que la

submergida en aigua neta. Tot i deixar-la uns quants dies assecar-se, continuava igual. Amb

aquest experiment, ens vam adonar de l’esforç que ha de fer un ocell quan les seves plomes

queden impregnades d’aquests residus.

Per tal de sensibilitzar a les nostres famílies vers el reciclatge de l’oli, vam buscar els 17 punts de

recollida d’oli usat que l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha posat a disposició dels

ciutadans, i els vam situar en un mapa del municipi. Amb el reciclatge de l'oli domèstic

s'aconsegueix per una banda, evitar contaminar els rius, i per l'altra, reutilitzar-lo per a fer

biocombustible o sabó.

Buscant notícies sobre la contaminació dels rius, ens va cridar l'atenció un invent que havien

provat a la ciutat de Kwinana, a Austràlia. Van instal·lar xarxes al final de les canonades per evitar

que les escombraries arribessin als rius. Vam decidir fer una maqueta per a comprovar-ne el

funcionament, pesant, primer, les escombraries abans d'abocar-les a les canonades i després, un

cop atrapades a la xarxa.

Ara que ja coneixíem l'impacte negatiu de la contaminació als rius, vam voler investigar les

anguiles. Vam organitzar-nos en equips cooperatius per tal de fer una recerca d'informació de

cada una de les sis fases de l'anguila, per posteriorment, fer una presentació i posada en comú.

Vam buscar informació sobre la seva alimentació, reproducció, pes, mida, entre altres.

2

També vam assenyalar en un mapa el recorregut que feia l’anguila des del riu Besòs fins al mar

dels Sargassos, a l’oceà Atlàntic, lloc on arriba per a pondre els ous.

Estàvem encuriosits i volíem saber molt més sobre les anguiles. Vam trobar en una notícia que

dues científiques de la Universitat de Barcelona, la Dolors Vinyoles i la Noëlle Fabre, havien escrit

el conte “la increïble aventura de les anguiles del riu Besòs” i vam decidir posar-nos en

contacte amb elles. Després d’enviar un correu electrònic, van acceptar la nostra invitació i van

venir a la nostra classe per explicar-nos el seu conte. Van contestar les preguntes de l’entrevista

que prèviament havíem preparat i ens van ajudar a resoldre els dubtes que teníem.

A QUINES CONCLUSIONS HEM ARRIBAT?

Després dels experiments realitzats, la recerca d'informació i les converses a classe, vam arribar a

les següents conclusions:

L’oli i l’aigua no es barregen. L'oli té menys densitat que l'aigua, és a dir, que pesa menys.

Per això, es quedava a la superfície formant una capa.

Vam poder comprovar com tan sols unes gotes d'oli podien contaminar uns quants litres

d'aigua. Si aquesta capa es fes cada vegada més gran, dificultaria el pas dels raigs del sol

així com de l'oxigen, necessaris per a la flora i la fauna marina. Per tant, és molt important

reciclar l'oli domèstic.

Amb la maqueta, vam observar que llençar l'oli per la pica o pel vàter té uns efectes

negatius per partida doble. Per una banda, quan arriba als rius contamina les seves aigües.

Per l'altra, les parets de les clavegueres queden enganxoses. L'oli es pot solidificar,

produint l'obstrucció de les clavegueres.

3

PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE – PAS A PAS

1. Punt de partida del projecte mitjançant la lectura de la notícia “Les anguiles tornen al riu

Besòs”. (Annex 1 – notícia anguiles)

2. Reflexió i posada en comú sobre què podia haver fet que les anguiles haguessin

desaparegut, per què el Besòs era un dels rius més bruts d’Europa i com s’havia

aconseguit millorar-lo.

3. La idea de l’oli com a element contaminant va ser considerada de pes per als alumnes i

van voler treballar-la a fons.

Formulació de diferents hipòtesis sobre l’impacte de l’oli a l’aigua mitjançant grups

cooperatius.

4. Experimentació amb l’oli per tal de comprovar les hipòtesis.

Per comprovar les nostres hipòtesis vam fer un experiment. Vam agafar dues plomes i les vam

submergir, una en un recipient ple d'aigua, i l'altra en un recipient amb aigua i oli.

Primer de tot, vam observar que l'oli no es barrejava amb aigua. Tot i que vam intentar remoure-ho

amb una cullera, no va ser possible, era una barreja heterogènia. L'oli sempre quedava a la part

superior del recipient i l'aigua a baix.

4

Pel que fa a les plomes, vam observar que la ploma dins del recipient d'aigua neta, flotava més

que l'altra. La ploma del recipient amb aigua contaminada, s'havia enfonsat més i semblava

atrapada dins de la capa d'oli.

Quan vam treure les plomes dels recipients, vam observar que la ploma de l'aigua contaminada

estava enganxosa i pesava molt més que la submergida en aigua neta. Tot i deixar-la uns quants

dies assecar-se, continuava enganxosa i pesava més o menys igual.

Tot això ho vam anotar en un full de registre.

5. Full de registre per anotar l’experiment. (Annex 2 – Full registre experiment oli)

6. Reflexió posterior sobre l’impacte de l’home en la natura.

7. Lectura de la notícia “S’instal·len contenidors per a la recollida de l’oli domèstic als dissets

barris de la ciutat”. (Annex 3 – notícia contenidors d’oli usat)

Vam llegir en una notícia que l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet havia instal·lat més

contenidors taronges d'oli usat. En total, es va posar 17 contenidors d'oli repartits entre tota Santa

Coloma. Vam buscar on estaven aquests punts de recollida d'oli usat, i en un mapa gran els vam

situar i vam escriure en quin carrer estaven.

5

Mapa dels 17 punts de recollida d’oli usat de Santa Coloma de Gramenet.

8. Sensibilització sobre el reciclatge de l’oli. Reflexió sobre la reutilització de l’oli.

Buscant informació, vam descobrir que l'oli usat es podia reutilitzar per a fer biocombustible, sabó,

espelmes... entre altres.

9. Visualització del vídeo: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ja-tho-faras/sabo-amb-merce-

castells/video/5453954/

10. (Annex 4 – com fer sabó amb oli usat)

11. Aprofundiment vers el tema de la contaminació dels rius mitjançant la lectura de la notícia

sobre l’invent de Kwinana, a Austràlia. En aquesta ciutat van instal·lar xarxes al final de les

canonades per evitar que les escombraries arribessin als rius.

(Annex 5 – notícia invent de Kwinana)

6

12. Activitat - Construim una maqueta simulant l’invent de Kwinana.

Buscant notícies sobre la contaminació dels rius, ens va cridar l'atenció l’invent que havien provat

a la ciutat de Kwinana, a Austràlia. Vam decidir fer una maqueta per a comprovar-ne el

funcionament. Aquesta maqueta representava el riu Besòs.

Amb ampolles de plàstic vam simular unes canonades i vam posar una xarxa al final. Vam abocar-

hi escombraries i vam observar que la majoria quedaven atrapades a la xarxa, tal i com haviem

vist a la noticia. Els alumnes van pensar que seria molt interessant poder fer al mateix a tots els

rius.

Diferència dels rius sense xarxa i amb xarxa.

13. Recerca sobre les anguiles mitjançant equips cooperatius. Vam fer 6 grups per buscar

informació sobre les 6 fases de les anguiles. Vam buscar informació sobre la seva

alimentació, hàbitat, reproducció, pes, mida, entre altres. (Annex 6 – guió fases anguiles)

14. Posterior presentació i posada en comú (exposicions orals).

7

15. Elaboració d’un mural que incloïa

un mapa amb el recorregut que

feia l’anguila des del riu Besòs

fins al mar dels Sargassos.

En aquest mapa anàvem

assenyalant el camí que feia

l'anguila en cada fase. Pon els

ous al mar dels Sargassos, a

l’oceà Atlàntic. Quan neix es

dirigeix als rius d'Europa i Àfrica

del nord.

Aquestes són les 6 fases de les anguiles: ou, leptocèfal,

angula, anguiló juvenil, anguila groga i anguila platejada.

En la fase d'anguiló juvenil, que és la seva quarta fase, entra en contacte amb els rius

d’Europa. Arriba als rius, on es fa adulta. Quan ja és una anguila adulta i reproductiva,

busca una parella. Més tard, fa el viatge de tornada cap al mar dels Sargassos per a

pondre els ous.

16. Lectura de la notícia del punt de partida “Les anguiles tornen al riu Besòs”, on es fa

referència a dues científiques de la Universitat de Barcelona. Aquestes científiques van

escriure un conte sobre les anguiles titulat: “La increïble aventura de les anguiles del riu

Besòs”.

17. Redacció d’un correu electrònic entre tots per demanar a les autores que vinguessin

a visitar-nos a la classe.

8

18. Preparació de l’entrevista. Després de saber que les autores havien acceptat la

nostra invitació, vam preparat una sèrie de preguntes. Primer, en grups cooperatius i

després, vam fer una posada en comú. (Annex 7 – preguntes entrevista)

19. Visita de les autores del conte. Van venir per explicar-nos el seu conte, també van

contestar les preguntes de l’entrevista que havíem preparat i ens van ajudar a resoldre

els dubtes que teníem.

Conte “La increïble aventura de les anguiles del riu Besòs”. Dolors Vinyoles i Noëlle Fabre

20. Investigació sobre altres científiques en equips cooperatius. Vam voler treballar i saber

més sobre altres científiques, com per exemple: Marie Curie, Amenah Gurib Fakim, Rita

Levi Montalcini, Katherine Johson... entre altres.Totes elles van ser i són científiques

molt importants, com per exemple la Marie Curie, que va ser la primera dona que va

guanyar un premi Nobel.

9

21. Preparació d’un word amb la biografia de cada científica.

22. Preparació de Power Point’s per a l’exposició oral .

23. Exposicions oral del grups i posada en comú.