COMPETIC 1 C-1

COMPETIC 1COMPETIC 1

CCULTURAULTURA, , PARTICIPACIPARTICIPACI II CIVISMECIVISME DIGITALDIGITAL

Nom i cognoms:.................................................................................

MBA CFA Lloret de Mar

CCULTURAULTURA, , PARTICIPACIPARTICIPACI II CIVISMECIVISME DIGITALDIGITAL

IINDEXNDEX Tema 1: Possibilitats de les TIC i Internet....................................................................3

Prctica 1: La tecnologia: un mn ple de possibilitats

Tema 2: Avaluaci de la informaci dInternet..............................................................5

Prctica 1: La informaci d'Internet: avaluaci de la seva fiabilitat

Prctica 2: Identificar casos de suplantaci didentitat

Prctica 3: Identificar correu i programari malicis

Tema 3: Gestions, trmits i compres en lnia.................................................................8

Prctica 1: Conixer els elements bsics per fer gestions en lnia

Prctica 2: Accs segur a un web.

Prctica 3: La signatura electrnica

Prctica 4: Utilitzar la signatura digital

Prctica 5: Fer gestions a la banca en lnia

Prctica 6: Concertar cites per a gestions pbliques i fer trmits

Prctica 7: Comprar productes

Tema 4: Eines collaboratives i xarxes socials...............................................................19

Prctica 1: Entendre el concepte deina collaborativa

Prctica 2: Participar a debats virtuals (frums)

Prctica 3: Participar a xerrades en lnia (xats)

Prctica 4: Expressar vivncies, inquietuds, opinions i sentiments (blogs)

Prctica 5: Aportar coneixements a enciclopdies virtuals (wikis)

Prctica 6: Les xarxes socials

Tema 5: Hbits d'ergonomia, salut i medi ambient.........................................................30

Prctica 1: Tenir cura de la higiene postural.

Prctica 2: Configurar caracterstiques visuals de la pantalla

Prctica 3: Organitzar lespai de treball

Prctica 4: Emprar protectors de pantalla

Prctica 5: Pautar rutines de descans i gimnstica en el lloc de feina

Prctica 6: Fer un s responsable del material fungible (paper, impressi, etc)

Prctica 7: Tractar correctament els residus tecnolgics.

Tema 6: Seguretat de la informaci............................................................................36

Prctica 1: Prendre conscincia de la importncia de la seguretat al mn digital

Prctica 2: Emprar mesures per garantir la privadesa i la seguretat de la informaci

Prctica 3: Valorar el risc de proporcionar informaci confidencial

Prctica 4: Entendre la importncia dutilitzar contrasenyes complexes

AutoriaAutoria

Esther Subias ,Azu Vzquez, Pep Mdol http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n1/index

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n1/index 2


TTEMAEMA 1 1:: PPOSSIBILITATSOSSIBILITATS DEDE LELESS TIC TIC II I INTERNETNTERNET

PrcticPrctica 1:a 1:

LLAA TECNOLOGIATECNOLOGIA: : UNUN MNMN PLEPLE DEDE POSSIBILITATSPOSSIBILITATS

En l'actualitat ens situem a l'era de la "societat xarxa", una societat que permet, grcies als avenos tecnolgics, que la informaci i el coneixement circulin arreu del mn, sense fronteres. Les interaccions a la xarxa sn cada dia ms abundants i els models de participaci ciutadana han canviat de forma radical.

Les possibilitats que ens ofereixen avui en dia aquestes tecnologies sn fora mplies.

COM A RECEPTORS D'INFORMACI: SOBRE UN NOMBRE INFINIT DE POSSIBILITATS QUE ABANS NO ESTAVEN AL NOSTRE ABAST:

Duna banda, podem cercar informaci dacord a diversos objectius (cercar adreces en unplnol, cercar bibliografia, cercar informaci per tal de realitzar un viatge, cercar informaci en una enciclopdia) i amb criteris molt variats, tot interrelacionant diferents variables i aconseguint resultats fora adequats a all que necessitem.

Ens faciliten l'accs a informaci que s permanentment actualitzada (per exemple, a travs dels formats digitals de premsa, televisi, rdio)

Ens podem apropar a productes culturals de diversa tipologia: msica, cinema, literatura,assaig, arts plstiques

Accedim a informaci que s valorada, comentada i fins i tot filtrada per altres persones. Aix, sn els altres usuaris i usuries de la xarxa els que ens ajuden a avaluar la qualitat de la informaci que rebem.

COM A PRODUCTORS D'INFORMACI:

La innovaci realitzada en el sector TIC ens facilita un ventall molt ampli de possibilitats per tal d'abocar els nostres coneixements i produccions a la xarxa d'Internet. Podem produir informaci i continguts en diferents formats -udio, vdeo, presentacions d'hipertext, documents compartits, presentacions digitals, etc.- i compartir-los a escala mundial. Aquesta informaci circular per Internet i la valoraci d'altres usuaris podr aconseguir que es converteixi en un contingut poc o molt rellevant mundialment.

COM A SSERS HUMANS QUE ENS RELACIONEM:

Podem establir contactes amb altres persones, prviament conegudes o no. A tal efecte, disposem d'eines com ara el correu electrnic, les llistes de correu, els xats, els frums, les xarxes socials, etc. i, fins i tot, a travs d'instruments senzills i molt verstils com ara els blocs. Aquestes eines ens serviran per:



Relacionar-nos, comunicar-nos, apropar-nos.

Intercanviar coneixements i reflexions.

Apropar-nos a entitats i serveis amb els quals ens interessa relacionar-nos.

Aquest vdeo s un exemple de com les tecnologies contribueixen a la nostra societat:

http://www.youtube.com/watch?v=MXsuwqqScqc

COM A USUARIS DE SERVEIS:

Les TIC ens permeten accedir a determinats serveis que ens resultaran de molta utilitat i ens estalviaran temps i desplaaments. En algunes ocasions, trobem que sn les administracions pbliques les que ofereixen aquests serveis; altres vegades, sn les empreses privades les que ho fan.

Per posar exemples, alguns dels que ms es fan servir sn: la banca electrnica, la presentaci d'impostos a travs d'Internet, les compres electrniques, les inscripcions a cursos o formacions, la sollicitud de beques, el fet de cursar estudis en lnia -com ara aquesta mateixa formaci-, etc.

Ens faciliten l'obtenci o el gaudi de recursos gratuts, com ara msica, vdeos, imatges, programes o jocs.

LLAA TECNOLOGIATECNOLOGIA MBILMBIL

Els avanos en el terreny de les tecnologies sn cada dia ms sorprenents. El camp de la mobilitat ha fomentat l'aparici de nous serveis, adreats a la ciutadania, que permeten accedir a un volum impressionant d'informaci, a peu de carrer.

Tot seguit, us oferim un parell de vdeos demostratius de les noves possibilitats que ens ofereixen aquestes eines:

http://www.youtube.com/watch?v=O8xPsD0TeXo

https://www.youtube.com/watch?v=KQNC3so-5KQ



TTEMAEMA 2: A 2: AVALUACIVALUACI DEDE LALA INFORMACIINFORMACI DDIINTERNETNTERNET

Prctica 1: La informaci d'Internet: avaluaci de la seva fiabilitat

Prctica 2: Identificar casos de suplantaci didentitat

Prctica 3: Identificar correu i programari malicis

PrcticaPrctica 1: 1:

LLAA INFORMACIINFORMACI DD'I'INTERNETNTERNET: : AVALUACIAVALUACI DEDE LALA SEVASEVA FIABILITATFIABILITAT

s fcil publicar a Internet; tan fcil que qualsevol persona, amb uns coneixements mnims, hopot fer. Per tant, quan naveguem per Internet i obtenim informaci, hem de tenir en compteaquest fet. Com podem avaluar la fiabilitat de la informaci que trobem?

Contrastant-la. Si verifiquem diferents fonts d'informaci, la possibilitat d'error esredueix (tot i que no s'elimina).

Fent servir llocs de reconegut prestigi, b perqu la instituci que hi ha al darreras molt fiable, b perqu la comunitat d'internautes els reconeix com a fiables.Seria el cas de la informaci que podem trobar a les pgines web de la Generalitatde Catalunya, les Diputacions, els Ajuntaments o d'Institucions privades com aral'Institut d'Estudis Catalans i tantes altres.

Prioritzar llocs web amb sistemes de seguretat, fet que ens donar seguretat iconfiana en les nostres accions.

Aplicant el sentit com i un criteri de prudncia i mantenint-nos constantmentinformats. Habitualment la premsa i molts mitjans de comunicaci a Internet ensinformen dels riscos presents en les noves tecnologies. Cal tenir-los en compte,sense que aquestes prevencions ens impedeixin gaudir dels grans avantatges de lesTIC.

Verificant l'autoria de la informaci. La major part dels navegadors, com veurem



ms endavant, incorporen un sistema que comprova la identitat digital dels autorsdels llocs web, si s que aquests utilitzen el sistema per a verificar l'autoria. s elcas de les pgines de les institucions bancries, ens pblics i d'altres espaisrellevants.

PPRCTICARCTICA 2: 2:

IIDENTIFICARDENTIFICAR CASOSCASOS DEDE SUPLANTACISUPLANTACI DD''IDENTITATIDENTITAT

En parlar de suplantaci d'identitat (relacionat amb el terme angls "phishing") fem referncia atcniques d'engany utilitzades per certs individus que, fent-se passar per una persona o entitatde confiana, intenten robar informaci confidencial.

Habitualment l'intent de suplantaci d'identitat es fa mitjanant l'enviament de correuselectrnics. Algunes de les principals caracterstiques que ens poden ajudar a identificar aquesttipus de missatges poden ser:

Correus que denoten certa urgncia, tot demanant-nos dades privades per tal deno perdre certs privilegis. En aquest sentit, cal tenir en compte que cap entitatbancria ens demanar mai cap dada important per Internet.

Correus que, recolzant-se en institucions de confiana, com podria ser una ONG,ens demanen certs donatius per a obres de caritat. En aquest sentit s importantque, si dubtem de la validesa d'una URL, escrivim la direcci conegudadirectament a la barra del navegador en comptes de clicar sobre l'enlla delcorreu sospits.

Missatges que arriben des de l'adrea d'alguna persona coneguda que informa quenecessita uns diners de forma urgent, ja que ha patit una situaci imprevista.Aquest frau consisteix a "apropiar-se" de l'adrea de correu d'aquesta persona icontactar amb els seus contactes per a demanar suport econmic.

Font: Oficina de seguridad del Internauta

Per a ms informaci, en el segent enlla trobareu una guia rpida per reconixer webs falses



que simulen ser d'entitats bancries: http://seguridad.internautas.org/html/863.html . A Osi.espodreu ampliar aquesta informaci.

Prctica 3:Prctica 3:

IIDENTIFICARDENTIFICAR CORREUCORREU II PROGRAMARIPROGRAMARI MALICISMALICIS

Identificar correu malicis

Anomenem Spam o correu brossa a aquells correus enviats de forma massiva que el destinatario destinatria rep sense desitjar-ho.

Algunes de les caracterstiques que ens poden fer sospitar que un missatge sigui Spam podenser:

Que la persona que ens hagi enviat el missatge ens sigui desconeguda o tingui unnom estrany (com podria ser "todocitas" o "supersexxy").

Que el missatge que ens ha arribat estigui en altres llenges.

Que l'assumpte del missatge sigui sospits, tot oferint grans ofertes, premis oproductes miraculosos.

Actualment la majoria de gestors de correu contenen filtres anti-spam per ajudar-nos adetectar el correu brossa. En aquest sentit, un bon recurs s el gestor de correu lliure i gratut"Thunderbird", el qual us podeu descarregar des del segent enlla:http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Thunderbird . Aquests sistemes de filtratge, per aix,necessiten la collaboraci dels usuaris: s convenient marcar com a spam, manualment, elscontinguts que no siguin detectats de forma automtica pel sistema.

Identificar programari malicis

Malauradament, el programari malicis est present a la xarxa adoptant diferents formats, entreels quals podem trobar, per exemple, els troians, les portes falses o el programari espia(trobareu ms informaci http://clase4asantjosepobrer.blogspot.com.es/)



No sempre s fcil identificar el programari malicis (de fet, els seus creadors desenvolupenestratgies perqu aix sigui), de manera que una de les maneres d'anar sobre segur s fer servirel sentit com, tenint cura de qu i des d'on descarreguem un programa i obtenint el mximd'informaci entorn d'aquestes qestions.

D'aquesta forma, una bona manera de no tenir problemes amb el programari s fer servir llocsde descrrega de reconegut prestigi, b perqu la instituci que hi ha al darrera s deconfiana, b perqu la comunitat d'internautes els reconeix com a fiables. Un exemple d'aquestlloc seria http://www.softcatala.org/, espai on els usuaris i usuries deixen els seus comentaris ivaloracions entorn del programa a descarregar.

Per tal d'evitar situacions de risc per al nostre ordinador, s vital que tinguem els sistemes deseguretat actualitzats.

TTEMAEMA 3: G 3: GESTIONSESTIONS, , TRMITSTRMITS II COMPRESCOMPRES ENEN LNIALNIA

Prctica 1: Conixer els elements bsics per fer gestions en lnia

Prctica 2: Accs segur a un web.

Prctica 3: La signatura electrnica

Prctica 4: Utilitzar la signatura digital

Prctica 5: Fer gestions a la banca en lnia

Prctica 6: Concertar cites per a gestions pbliques i fer trmits

Prctica 7: Comprar productes


CCONIXERONIXER ELSELS ELEMENTSELEMENTS BSICSBSICS PERPER FERFER GESTIONSGESTIONS ENEN LNIALNIA..

Per tal d'aconseguir una gran part dels serveis disponibles a la xarxa d'Internet, hemd'identificar-nos i acceptar unes determinades condicions. Aquesta identificaci, amb moltafreqncia, es basa en l's d'un nom d'usuari (el real o b un lies) i una contrasenyapredeterminada. L's de tots dos elements ens permetr identificar-nos davant de provedor delsserveis qui, un cop comprovada l'autenticitat de la informaci -contrastant-la amb la seva basede dades- ens donar via lliure per tal de consumir el producte o servei.



PPROCESSOSROCESSOS DEDE REGISTREREGISTRE SIMPLESIMPLE: : NOMNOM DD''USUARIUSUARI II CONTRASENYACONTRASENYA

La major part dels espais virtuals amb els quals interaccionem per tal d'obtenir un servei i/oproducte, ens solliciten que ens enregistrem. En el procs de registre, cada espai virtual ensdemanar un cert nombre de dades, algunes de les quals seran obligatries i d'altres optatives.s important que, un cop finalitzat el procs de registre, recordem, com a mnim, el nomd'usuari i la contrasenya que hem proporcionat.

LLESES DADESDADES MSMS HABITUALSHABITUALS SNSN::

Nom d'usuari (sovint aquest nom pot ser el nostre correu electrnic). L'haurem detornar a fer servir ms endavant.

Adrea de correu electrnic. s important proporcionar una adrea de correu existent, jaque s aqu on ens podran contactar en cas d'incidncia i tamb per comprovar la nostravoluntat d'enregistrar-nos (procs cada dia ms habitual) i verificar que no som un "robotd'spam" sin una persona real.

Contrasenya. L'haurem de tornar a fer servir ms endavant amb total seguretat.

Altres dades identificatives, com ara el nom i cognoms, data de naixement, lloc deresidncia (pas, regi, domicili complet), sexe (mascul o femen).

Darrerament les grans companyies demanen un telfon mbil de contacte, on enviarancodis o contrasenyes necessries per tal generar l'alta del servei. Davant de la dificultatd'identificar correctament a les persones per altres vies, han trobat que el telfon s unsistema molt efica.

AALGUNESLGUNES ALTRESALTRES DADESDADES QUEQUE ENSENS PODENPODEN DEMANARDEMANAR::

Si ens estem donant d'alta en un servei per realitzarcompres o presentar impostos, per exemple, ens podendemanar informaci bancria (el nmero de compte ode la nostra targeta de crdit) per tal de realitzarfuturs pagaments. Hem d'anar molt en compte ambaquesta informaci, com veurem quan parlem deseguretat de la informaci.

Preferncies i productes que ens agrada consumir(generalment, aix va relacionat amb la publicitat queen el futur rebrem d'aquella companyia).

Sovint ens demanen el que s'anomena una preguntade seguretat, que podem personalitzar fins a cert grau. Aquesta utilitat s molt prctica



en el cas que no recordem -en un futur- la nostra contrasenya. Si aix arriba a passar iconeixem la resposta a aquesta pregunta, ens proporcionaran una nova contrasenya.s, per tant, molt important definir una pregunta que qualsevol altra persona no puguirespondre encertadament.

Un exemple seria:

- Pregunta de seguretat: el segon cognom de la teva mare.

- Resposta de seguretat: Torres

Quan fem el trmit de recuperar la contrasenya, el ms habitual s que el sistema proporcioniuna nova contrasenya (que l'usuari podr modificar ms endavant). Aix, s difcil que algusurpi el nostre compte sense que ens n'adonem, ja que ens arribar una notificaciautomtica al compte de correu electrnic que tinguem associat.

RECOMANACIONS

Com a usuaris de serveis de la xarxa d'Internet, s important tenir en compte que ensregistrarem multitud de vegades per tal d'accedir a diferents serveis i productes.

Cal conservar la informaci dels diferents serveis que contractem i fer servir el sentit com. simportant tenir en compte que tot i que es tracti de serveis gratuts, estem formalitzantcontractes amb diferents empreses, que ens atorguen uns drets i uns deures. Altresrecomanacions:

No donar informaci falsa sense conixer i avaluar les conseqncies. Els contractes quesignem -encara que virtualment- estan protegits per la llei, i la falsificaci d'informaci il'engany poden ser castigats.

Evitar proporcionar informaci que no s necessria. Ser conscients de la nostraprivacitat i defensar-la sempre que sigui pertinent.

Utilitzar una bona collecci de contrasenyes (atenent al nivell de protecci quedesitgem) i modificar-les de forma freqent. Tenir en compte les recomanacions habitualsde protecci de les contrasenyes.

Als darrers temps estem observant com s possible accedir als nous serveis de la societat de lainformaci tot identificant-se a travs de serveis de tercers que prviament tinguem contractats(per exemple, fer servir la identificaci que emprem amb Twitter o Facebook -totes dues snxarxes socials- per tal d'accedir als serveis d'un altre provedor). En aquest cas, cal tenir presentque estem vinculant la informaci que tant un com l'altre servei conserven sobre nosaltres.




AACCSCCS SEGURSEGUR AA UNUN WEBWEB

Per tal d'assegurar-nos que terceres persones no tindran accs a la informaci (a vegadessensible) que estem enviant a travs de les pgines web, el mateix navegador que estem fent servir ens ofereix ajuda. Hi ha dos elements en els quals ens podem fixar:

- Ladrea de lespai web comena per https. Aquesta s final ens garanteix que la informaci viatja per un canal segur (les dades passaran per un procs d'encriptaci, estaran protegides)

- La presncia d'una icona amb forma de cadenat. Ens garanteix que la pgina est construda per una instituci determinada (i no es tracta d'una imitaci). Si passem el ratol per sobre o femclic en la icona, el navegador ens informa de qui est verificant l'autenticitat de l'espai web.

Tots dos elements, diferents i complementries, ens ajuden a prevenir problemes i a millorar lescondiciones de seguretat de les nostres operacions.


LLAA SIGNATURASIGNATURA ELECTRNICAELECTRNICA

Es tracta d'una eina o utilitat que ens permet "signar" documents digitalment, de manera que amb la nostra signatura electrnica podem aconseguir les mateixes finalitats que amb la nostra signatura "manual".

L'Agencia Catalana de Certificaci, un ens realment especialitzat en aquests temes, la defineix de la segent manera:

"La signatura electrnica s un concepte legal, neutral des d'una perspectiva tecnolgica, que dna cobertura a l's de qualsevol tecnologia que permeti obtenir les mateixes funcions, amb tcniques electrniques, informtiques i telemtiques, que la signatura de documents en suport paper."

Per tant, amb la signatura electrnica, i sempre que la nostra contrapart (aquella persona o instituci amb la qual estem "signant" un document) estigui ben preparada, podrem autentificar-nos i fer declaracions i signar documents a tots els efectes (fins i tot a efectes jurdics i judicials).



Hem de tenir en compte que el seu s encara no s'ha ests i que, per tant, no s molt freqent. No obstant, cada vegada ms les administracions pbliques estan incorporant aplicacions d'aquest tipus de signatura. Veurem un vdeo qu ens mostra un bon exemple:

Pista: Contingut d'ampliaci a canal de vdeo de suport i promoci de l'idCAT. podeu visualitzar vdeos sobre aplicacions prctiques d'aquestessignatures digitals.

SS IMPRESCINDIBLEIMPRESCINDIBLE DISPOSARDISPOSAR DD''UNAUNA SIGNATURASIGNATURA ELECTRNICAELECTRNICA PERPER FERFER TRMITSTRMITS??

El cert s que no, tot i que les tendncies apunten que cada dia ser ms til disposar-ne. Hi ha un munt de gestions que es poden dur a terme sense tenir aquesta eina.

Pista: Visiteu l'Oficina virtual de trmits i ciutadania per obtenir-ne ms informaci.

En qualsevol cas, sempre s interessant tenir informaci sobre qu si per a qu serveix el certificat digital. Observeu aquesta presentaciper a ms informaci.

http://issuu.com/catcert/docs/curs_virtual_ciutadania_20110819/1?e=0/2082540


UUTILITZARTILITZAR LALA SIGNATURASIGNATURA DIGITALDIGITALAmb el suport del certificat digital, podem realitzar un munt d'operacions. Veiem alguns exemples d's de la signatura digital o electrnica.

Descriurem, tot seguit, alguns dels serveis que podem obtenir amb el certificat digital, des de qualsevol ordinador connectat a la Xarxa d'Internet.

En la nostra relaci amb l'Agencia Tributaria i a travs de la seva "Oficina virtual": presentar declaracions d'impostos, comprovar les dades i modificar-les, demanar l'esborrany de la declaraci de renda, etc.

Servei d'Ocupaci de Catalunya, a travs del servei deTramitaci "on line": Renovar la demanda, Sollicitarinformes, Consultar el CV, etc.



En l'Oficina Virtual de la Seguridad Social: demanar un Informe de Vida Laboral, sollicitar un duplicat de document d'afiliaci, consultar l'estat d'una determinadaprestaci, etc.

Els ajuntaments de diferents ciutats tamb ofereixendiferents serveis, molts d'ells sota el concepte de "lacarpeta ciutadana" que constitueix un espai virtual oncada persona pot consultar les diferents tramitacionsque ha realitzat anteriorment o que est cursant al'actualitat. L'Ajuntament de Barcelona s un bon exemple d'aquesta prctica.

Als segents vdeos ens podrem fer una idea ms amplia i concreta.

Aplicaci per a telfons intelligents

Una novetat molt interessant ha estat introduda per l'Ajuntament de Barcelona: L'Ajuntament de Barcelona llana l'aplicaci per a telfons intelligents idBCN, que permet als ciutadans relacionar-se amb l'Administraci local i dur a terme gestions a travs del seu telfon.

"El sistema idBCN permet a la ciutadania identificar-se remotament de manera segura a travs duna identitat digital que es troba al seu telfon mbil. Es basa en un registre d'identitats digitals mbils que permet associar un nmero de telfon mbil a cada ciutad que vulgui disposar daquesta nova modalitat dacreditaci digital.

Qualsevol usuari que disposi dun smartphone connectat aInternet (amb lnia de dades o a travs de Wi-Fi) podr sollicitari utilitzar la seva identitat digital idBCN a travs dunaaplicaci .


FFERER GESTIONSGESTIONS AA LALA BANCABANCA ENEN LNIALNIAUna innumerable quantitat d'institucions financeres permeten als seus clients, avui en dia, realitzar gestions a travs d'Internet. s el que es coneix com a banca en lnia



Per gaudir d'aquest servei, s habitual signar un contracte amb l'entitat financera. s en aquest document on es detallen les condicions del servei (si s gratut, de pagament, les responsabilitatque se'n deriven, el detall dels serveis que ofereix l'entitat bancria, els drets que tindr la persona consumidora i responsabilitats que haur d'exercir, etc.)

AACCEDIRCCEDIR AA INFORMACIINFORMACI AA TRAVSTRAVS DEDE LALA BANCABANCA ENEN LNIALNIA

Un cop el o la client ha signat el contracte amb l'entitat financera, aquesta li facilita els segents elements:

L'adrea web a travs de la qual podr accedir al servei. N''hi d'especials per tal d'accediral servei a travs del telfon mbil.

El nom d'usuari. Aquesta s una dada imprescindible. La contrasenya. Aquesta contrasenya tindr determinades caracterstiques, que l'entitat

bancaria estableix (el nmero de dgits, si est formada o no per carcters alfanumrics od'altres tipus, la llargada mnima imprescindible, etc.). s habitual que el/la client pugui modificar-la i personalitzar-la.

Amb aquesta informaci, el/la consumidor podr accedir a determinada informaci bancria que, com a mnim, consisteix en:

informaci sobre els seus comptes (extractes, moviments realitzats, rebuts domiciliats, etc.),

informaci sobre les seves targetes (crdit consumit, disponibilitat, operacions realitzades, etc.),

accs a d'altres serveis: informaci sobre prstecs, hipoteques, dipsits, inversions, etc.

RREALITZAREALITZAR OPERACIONSOPERACIONS AMBAMB LALA BANCABANCA ENEN LNIALNIA

Treballar amb la banca en lnia permet, a ms d'accedir a la informaci sobre les nostres operacions bancries, realitzar determinades operacions.

Per tal de fer-ho, l'entitat financera ens donar, en signar el contracte, un segon sistema de protecci, que haurem d'emprar sempre que vulguem realitzar determinades gestions que impliquin un cert risc per a la nostra seguretat (o la de les nostres finances!).

Aquest segon sistema de protecci pot ser una tarja amb determinats codis que haurem d'introduir sempre que la interfcie ens ho demani, per exemple.



Aix, podrem (citem els usos ms habituals):

Fer traspassos o transferncies. Contractar nous serveis amb l'entitat financera. Realitzar pagaments. Presentar impostos. Recarregar telfons mbils. Domiciliar la nmina, etc.

Tanmateix, estarem en situaci de poder:

Canviar les dades personals del nostre compte. Configurar alertes personalitzades (avisos via SMS al telfon mbil o via correu electrnic) Personalitzar la interfcie de la nostra banca en lnia: fer ms accessibles els serveis que

utilitzem ms freqentment.

Pista: Visiteu les pgines web de diferents entitats bancries per tal navegar per les demostracions dels seus serveis en lnia

Demostraci de La Caixa (https://loc6.lacaixa.es/GPeticiones;WebLogicSession=vgDGJy3N4Ll3wkLlF56k4rMynmSsGhx7VcJky0b8cjLYkQjvqBQX!-1682119690!1076140168 )

Demostraci de Caixa Catalunya (http://www.catalunyacaixa.com/cconline//demo/login/ie_login_ca_ES.html )


CCONCERTARONCERTAR CITESCITES PERPER AA GESTIONSGESTIONS PBLIQUESPBLIQUES II FERFER TRMITSTRMITSCada dia ms, Internet ens ajuda a concertar trmits per realitzar determinades gestions amb les administracions pbliques. D'aquesta manera, ens estalviem desplaaments innecessaris i/o trucades telefniques.

Cal tenir en compte que les diferents administracions pbliques (estatal, autonmica i local) treballen per tal d'augmentar els serveis en lnia que ofereixen a la ciutadania. El nmero de trmits que estan disponibles augmenta dia a dia.

Podem tenir una bona idea dels que hi ha disponibles navegant pel web Oficina virtual de trmits - Ciutadania



AALGUNSLGUNS EXEMPLESEXEMPLESA tall d'exemple, alguns dels trmits que es poden realitzar:

Demanar cita per renovar el DNI.

Inscriure's per realitzar una prova de catal.

Inscriure's per examinar-se de l'ACTIC.

Fer reclamacions de l'mbit del consum, davant del'administraci pblica.

QQUU SS NECESSARINECESSARI PERPER FERFER GESTIONSGESTIONS ENEN LNIALNIA??Cada una de les gestions a realitzar t les seves peculiaritats. N'hi ha que demanen un certificat digital a l'usuari i tamb n'hi ha que no. En aquestes, caldr que el/la consumidor/a proporcioni determinada informaci personal que resulti suficient per tal d''acreditar-se abans de fer el trmit.

En el cas d'aquells trmits en qu sigui necessari abonar determinades taxes, l'administraci facilitar a l'usuari diferents vies per fer-ho (pagament en lnia, impressi d'un document per portar a l'oficina bancria, etc.)

s freqent que, en el procs de fer una gesti en lnia, l'usuari o usuria doni el seu perms a l'administraci per tal que pugui verificar la veracitat de les dades (per exemple, la situaci de persona aturada o la situaci d'estar al corrent de pagaments de les obligacions tributries).


CCOMPRAROMPRAR PRODUCTESPRODUCTESUn altre dels grans avantatges que ofereix la xarxa s que ens pot donar una multiplicitat de serveis. A travs d'Internet tenim la possibilitat d'adquirir productes de tota mena i sense desplaar-nos del nostre domicili!

Aix, s'obre un ventall molt important d'oportunitats, queestan vinculades al que actualment s'anomena e-comer o comer electrnic.



A travs d'Internet podem:

Comprar productes de primera necessitat. Adquirir productes d'oci: entrades per al cinema, teatre, viatges arreu del mn, etc. Adquirir llibres, revistes, premsa, msica, vdeos, etc. Aconseguir productes tecnolgics (programari, maquinari, etc.) Comprar mobiliari, roba, complements. I moltes coses ms no hi ha lmits!

Quan parlem de fer compres per Internet, hem de tenir present que hi ha diferents tipus de comer electrnic:

1. El que ofereix productes nicament a travs d'Internet. 2. El comer que, tot i tenir punts de venda presencials, ofereix tamb els seus serveis en

lnia.3. El comer mixt, que ofereix els seus productes a travs d'estratgies de diferent

tipologia, tot fent servir les TIC (trucades telefniques, correus electrnics, botigues virtuals, etc.)

http://youtu.be/UdRnq7iWwf0

CCOMOM FERFER COMPRESCOMPRES DEDE PRODUCTESPRODUCTES PERPER I INTERNETNTERNET??Comprar per Internet presenta alguns avantatges:

Evitem desplaaments innecessaris. Podem contrastar l'oferta de forma molt senzilla: comparar productes, comparar preus,

comparar provedors. Podem accedir a informaci complementria que ens garanteixi la qualitat del producte

(podem cercar-la nosaltres mateixos per Internet: en les pgines web del fabricant, en frums de consumidors, en altres espais web)

Podem aprofitar avantatges de preus quan es tracti de productes que s'han de consumir abans d'un determinat moment (com, per exemple, unes entrades pel teatre, que podem trobar a un cost ms baix si resten poques hores abans de comenar-lo).

Podem estalviar les despeses de transport quan es tracti de productes que ens poden arribar a travs d'aplicacions web (per exemple, en el cas dels llibres digitals).

No obstant aix, tamb hi ha alguns inconvenients:

Cal tenir en compte que a travs d'Internet estem comprant productes a companyies que poden estar ubicades en qualsevol lloc del mn. La legislaci i els drets aplicables a aquesta transacci pot no coincidir amb la nostra. No obstant aix, d'acord amb les nostres lleis estatals, i si no s'especifica el contrari, s aplicable la nostra normativa i la nostra jurisdicci (ms concretament, la del lloc fsic on es situa el comprador).



Com a mesura complementria, podem contactar amb el venedor (amb l'empresa) per demanar ms informaci al voltant d'un producte concret o de les caracterstiques de la relaci comercial que establirem.

L'L'OFERTAOFERTA DELSDELS PRODUCTESPRODUCTESEn entrar a un espai virtual on s'ofereixen productes, tindrem (en la gran majoria de les ocasions) la possibilitat de navegar pel catleg dels seus productes. Sovint es presenten per tipologies i s habitual trobar un cercador per afinar la nostra cerca.

Podrem observar les caracterstiques de cada producte, a partir de les descripcions que el provedor ens facilitar a tal efecte. Hem de parar atenci perqu visualitzar els productes a travs de descripcions i imatges no s el mateix que tenir-los a les mans.

CCREARREAR UNUN COMPTECOMPTE PERPER ALAL CONSUMCONSUM HABITUALHABITUALEl ms habitual s, un cop escollida la nostra "botiga virtual", crear un compte d'usuari (tot i que no sempre s imprescindible, resulta de gran utilitat quan ens convertim en consumidors habituals). En aquest cas, haurem de facilitar un seguit d'informaci personal que, bsicament, ajudar al comer a identificar-nos com a clients (nom, cognoms, identificaci, domicili, telfon, correu electrnic, etc.).

SSELECCIONARELECCIONAR ELSELS PRODUCTESPRODUCTES II LALA CISTELLACISTELLA DEDE LALA COMPRACOMPRAPodrem seleccionar els productes un per un i s habitual haver de marcar el nmero d'unitats (sobre tot el cas de productes de consum de primera necessitat).

Totes les nostres eleccions s'aniran acumulant en una secci, de manera que, abans de realitzar el pagament, podrem comprovar si estem satisfets amb el que hem escollit (i evitar aix errors involuntaris).

RREALITZAREALITZAR ELEL PAGAMENTPAGAMENTs freqent que hagim de facilitar informaci relativa a la forma de pagament (domiciliaci bancria, dades de la targeta de crdit). Hem de parar atenci a les habituals recomanacions de seguretat (les treballarem en profunditat en el Tema 6).

http://youtu.be/fgLgKBoBuTI

Pista: La Generalitat de Catalunya disposa d'un espai web dirigit als joves, on podem ampliar aquesta informaci. Guia per a comprar per Internet .( http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/economia/consum/guia_per_a_comprar_per_internet#Bloc2



TTEMAEMA 4: E 4: EINESINES COLCOLLABORATIVESLABORATIVES Prctica 1: Entendre el concepte deina collaborativa. Prctica 2: Participar en debats virtuals (frums). Prctica 3: Participar en xerrades en lnia (xats). Prctica 4: Expressar vivncies, inquietuds, opinions i sentiments (blogs). Prctica 5: Aportar coneixements a enciclopdies virtuals (wikis). Prctica 6: Les xarxes socials.

PPRCTICARCTICA1:1:

EENTENDRENTENDRE ELEL CONCEPTECONCEPTE DD''EINAEINA COLCOLLABORATIVALABORATIVAHi ha diferents eines que anomenem eines collaboratives. Sn instruments que ens ajuden aintercanviar informaci o comunicaci de forma que altres persones la poden rebre i enviar-nos,a la vegada, ms informaci. La seva virtut est, precisament, en aquest intercanvi amb altrespersones. Aquestes eines fan mfasi en l'usuari.

Les principals eines de collaboraci sn els frums, els blocs i les wikis. No obstant aix, hi hamoltes ms que comparteixen les caracterstiques principals d'aquests:

Estan disponibles 24 hores al dia, 7 dies per setmana, al llarg de tot l'any. Es potaccedir-hi des de qualsevol terminal d'accs a Internet a escala mundial.

Estan dissenyades per a compartir i interaccionar, posar informaci a disposicid'altres persones, de manera que aquestes podran accedir-hi, processar-la irelacionar-se amb el contingut.

Estan pensades per a resoldre necessitats concretes dels usuaris finals, manera queaquests poden optimitzar la seva experincia amb el mnim esfor imprescindible. Snrealment fcils d'utilitzar.

Estan orientades a la collaboraci: ms enll de la cooperaci, s'hi involucrendiferents persones per tal d'aconseguir una fita comuna, impossible d'assolir de formaindividual.

En l'mbit de la web o xarxa social, algunes d'aquestes eines tamb reben el nom d'eines de la"web 2.0", un sistema d'informaci (i d'economia) que es basa en el fet que els usuariscomparteixen els seus continguts, i les empreses noms han de disposar de les plataformes.



TTIPOLOGIESIPOLOGIES DD''EINESEINES COLCOLLABORATIVESLABORATIVES

Hi ha moltes possibles classificacions d'aquests tipus d'eines, per en aquesta ocasi enscentrarem en dues categories:

D'una banda, les eines de collaboraci sncrona: aquelles que ens permeteninteractuar a temps real amb altres persones.

D'una altra, les eines de collaboraci asncrona, que sn aquelles que han estatcreades per tal d'afavorir la interacci, per no necessriament a temps real. s lasuma de les intervencions de les persones les que els atorguen aquest carcter decollaboraci.

LLESES EINESEINES PRINCIPALSPRINCIPALS

EN TEMPS REAL

El xatEl xat::

Permet als participants tenir converses sincrniques en temps real atravs del web i la seva caracterstica ms destacada s laimmediatesa. Poden ser del tipus un-a-un (una persona es comunicaamb una altra), i tamb es poden realitzar amb diferents persones a lamateixa vegada.

Existeixen diferents modalitats, com ara:

el xat de text,

el xat d'udio (audioconferncia) o

el xat de vdeo (videoconferncia).

Una gran majoria d'eines facilita que les persones que fan s del servei de xat puguinintercanviar fitxers. La comunicaci queda enregistrada o no, depenent de la configuraci encada cas.

Els xats es poden dur a terme a travs d'interfcies web (com ara en l'entorn virtual "Moodle" o atravs de plataformes especfiques o que incorporen aquesta funcionalitat -per exemple,Facebook, per tamb Google+ -) o a travs de programes especfics que cal tenir installats alnostre dispositiu (com ara el Pidgin/o l'Skype). Els sistemes ms moderns permeten la sevaemissi en directe/diferit per Internet.

En aquesta lnia, tenim les eines de videoconferncia que ens permeten compartir udio, vdeo,xat de text i, fins i tot, mostrar documents i interactuar ambells. Un bon exemple seria Wiziq.

As e-mocins from Desire3.0 on Vimeo.

Pissarres digitals en lnia: permeten intercanviar tota mena dinformaci de forma instantnia i



interactiva i les aules digitals o entorns virtuals densenyament-aprenentatge, espais web queincorporen diferents eines (com ara "pissarres digitals") i que afavoreixen la collaboraci (estracta d'un producte en plena expansi).

EELL MATEIXMATEIX ESPAIESPAI, , ENEN TEMPSTEMPS DIFERENTDIFERENT

ELS DEBATS VIRTUALS O FRUMS:

Sn canals de comunicaci asncrona permanents que es desenvolupen a travs de planes oportals web. Habitualment, cada tema genera un nou "fil" i aix permet que les converses quedinarxivades per temes. Els participants poden intervenir b obrint un "nou fil de conversa" o bdonant resposta a una intervenci anterior.

Les persones que hi participen poden compartir fitxers, per aquesta s una funcionalitat foralimitada, ja que visualitzaci dels continguts s molt senzilla i bsica.

Generalment, les intervencions ms recents en un frum apareixen arxivades en primer lloc.

Als darrers anys, han aparegut les xarxes socials, espais de debat i dileg, que han desplaat-sembla que de forma irrevocable- aquests frums. No obstant, cal tenir en compte queofereixen algunes prestacions que no sn comparables (per exemple, la senzillesa i facilitat delseu s, i l'ordenaci dels continguts, entre d'altres).

ELS BLOGS O DIARIS A INTERNET

Es tracta d'eines nascudes per compartir vivncies, inquietuds,opinions, reflexions, etc. En el seu origen, els blocs o bitcoles ereneines estrictament personals, per cada dia hi ha ms blocs collectius(com ara els blocs de l'aula, els blocs de centre, etc.).

La seva virtut principal s que l'autor publica de forma molt rpida isenzilla els continguts, i els visitants del lloc poden enviar-li

comentaris i aportacions, produint-se d'aquesta manera molta interacci.

s habitual trobar contingut de tot tipus (text, imatge, udio, vdeo, hipertext, etc.)

LES ENCICLOPDIES VIRTUALS O "WIKIS"

Podem definir la "wiki", de forma molt senzilla, com aquell espaicompartit on tothom pot incorporar, modificar i, fins i tot, esborrarcontinguts. Aquests continguts poden ser de gaireb qualsevoltipologia (text, imatge, udio, vdeo, hipertext, etc.) Les "wikis"



empren un llenguatge informtic molt bsic i interconnecten la informaci que contenen.

Destaca d'aquesta eina, principalment, el fet que els continguts esborrats o modificats es podenrecuperar, revisant l'historial de modificacions i desfent els canvis. Aquesta tecnologiarepresenta l'essncia del treball collaboratiu, ja que deixa en mans de la comunitat laresponsabilitat dels continguts publicats. L'exemple per excellncia s la //Wikipdia//.

AALTRESLTRES EINESEINES II RECURSOSRECURSOSFins ara hem descrit les eines ms conegudes, per tamb en trobem d'altres com ara:

Grups de notcies i llistes de distribuci: similars als sistemes de correu electrnic, elsmissatges estan destinats a un grup de persones i es transmeten b a demanda delusuari final (grup de notcies) o b quan els missatges estan disponibles (llista dedistribuci)

Calendaris de treball: afavoreixen la planificaci, la cooperaci i la gesticollaborativa de lagenda del grup.

Documents en lnia: nhi ha de diferents tipologies. Actualment els documentscompartits (per exemple, els Googledocs o Drive) s'estan utilitzant molt,especialment en el mn laboral i amb motiu de la creixent mobilitat dels treballadors.En tots els casos, es tracta de documents que, en funci dels permisos atorgats adiferents grups dusuaris, es modifiquen de forma collaborativa i asncrona.

Sistemes de directoris compartits o magatzems virtuals: permeten intercanviardocumentaci independentment del seu format. - Dropbox o Cubby

Mapes mentals o esquemes que ens ajuden a compartir informaci de formaestructurada. Alguns exemples collaboratius sn Creately.com o Gliffy.com

EENN RESUMRESUM......Dia a dia apareixen noves eines de treball collaboratiu, per, ms enll de les eines, el queimplica aquesta tipologia de treball s una actitud personal.


PPARTICIPARARTICIPAR ENEN DEBATSDEBATS VIRTUALSVIRTUALSParticipar en els debats virtuals o frums s una gran oportunitat per tal d'intercanviarinformaci amb diferents persones que poden estar fent les seves aportacions des de diferentspunts de la geografia mundial.Els debats virtuals, tal com hem explicat anteriorment, es duen a terme de forma no sincrnica(cada participant efectua les seves aportacions en moments diferents).

Hi ha diferents tipologies de frums a la xarxa mundial d'Internet:



Frums temtics i especialitzats (prcticament sobre qualsevol tema) ogeneralistes (on es pot tractar qualsevol tema)

Frums pblics (qualsevol persona pot llegir les aportacions fetes) i privats(noms un grup de persones hi pot accedir, previ s del seu usuari i contrasenya).

Frums restringits. Poden ser pblics o privats, per noms hi poden participardeterminat tipus de persones (que pel seu perfil, comproms o objectiu resultenles adequades).

EELSLS ROLSROLSEn qualsevol frum, s habitual trobar que les persones que hi participen assumeixen diferentsrols:

El rol de l'administrador: s qui defineix els permisos d'accs i de publicaci quetindran les persones participants.

El rol del moderador o moderadora: s qui s'ocupa d'ordenar les aportacionsd'acord amb diferents criteris. Interv sovint per tal de recordar les normes departicipaci (tamb s'encarrega que aquestes estiguin ben definides i siguinconegudes per la comunitat), esborrar els continguts poc apropiats, ferindicacions, etc.

El rol del participant en el frum: les persones que aporten els seus continguts. El rol del visitant: les persones que no realitzen cap aportaci (potser perqu no

estan autoritzades o, simplement, no desitgen aportar cap contingut, per s teniraccs en qu d'altres han publicat).

CONSELLS PER A LA PARTICIPACI EN UN FRUM

En aquest apartat us volem oferir alguns consells -no vinculants- per tal de dur a terme elsdebats als frums virtuals.

En primer lloc, val la pena recordar que en els espais de frumconversa un grup de persones i que, per tant, cal que la gent estracti guardant respecte a les normes d'urbanitat que apliquemhabitualment en converses reals. Aquesta s la millor guia quepodem tenir.D'una altra banda, s important destacar que la comunicacivirtual no permet acompanyar el nostre missatge amb

informaci complementria (el to de la nostra veu, la nostra postura corporal). s per aix queno s recomanable emprar paraules amb doble sentit, intervenir amb doble intenci, etc.A ms a ms

En un frum, fer presentacions o acomiadaments molt formals o llargs, sinnecessari.

En canvi, s que cal saludar breument a l'inici de la nostra intervenci i signar elsmissatges amb el nostre nom, perqu quedi clar que el missatge ha finalitzat.

s recomanable publicar un missatge diferent per a cada tema. Si teniu la intencide tractar diferents temes, s millor fer-ho a travs de diferents missatges.

Aconsellem indicar una lnia d'assumpte clara, que defineixi el contingut delsvostres missatges. Aix ser fcil localitzar-los posteriorment. Cal evitar indicarassumptes com ara "Hola", "Resposta al missatge anterior" o deixar la lniad'assumpte en blanc.

Si el vostre missatge s una resposta a un missatge publicat anteriorment per una



altra persona, cal que feu un "contesta". D'aquesta manera la conversa quedardesada de forma ordenada i es podr fer un seguiment de la seqncia decomentaris sobre el mateix tema amb molta facilitat.

Si voleu mostrar el vostre acord/desacord amb una part d'un missatge anterior, calcitar-lo i explicar els motius. Cal ser respectus, breu i clar en lesargumentacions.

Empreu les majscules si voleu indicar que esteu cridant; en cas contrari, feuservir la norma general.

Podeu emprar "emoticones" per indicar el vostre to de veu, per no srecomanable fer-ho molt sovint, perqu es produeix cansament en el receptor.

Si voleu adjuntar algun arxiu, ho podeu fer, per tingueu en compte quenormalment existeix una limitaci referent a la mida de l'arxiu.

PPRACTICARACTICA 3: 3:

PPARTICIPARARTICIPAR ENEN XERRADESXERRADES ENEN LNIALNIA ( (XATSXATS).).D'acord amb el diccionari de la llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, un xat s unacomunicaci simultnia entre diverses persones a travs dInternet.D'una banda, aquesta comunicaci es pot dur a terme entre dues o ms persones i de formapblica o privada.D'una altra, el xat pot consistir en l'intercanvi de comunicaci escrita, verbal -conferncia- o devdeo -videoconferncia-. En aquest curs, ens centrarem en el xat de text.

XXATAT PBLICPBLIC

Es duu a terme a travs de dos sistemes diferents: Programes o aplicacions especialment dissenyats. Cada vegada

sn menys habituals, ja que s'est imposant l's de les einesweb).

Aplicacions web: aquestes eines permeten la confluncia dediferents persones que, a travs de la interfcie, es comuniquen entre si. s freqent trobar queels espais web estan dividits en diferents "sales" de xat, de manera que les converses es centreno b en una temtica d'inters o b en un perfil de participants tericament predeterminat (peredat, per zona geogrfica, etc.). Cada sala o rac del xat s totalment independent de la restadels espais. Algunes de les pgines web de xat ms conegudes sn Xat.cat o Terra-chatIgual que en els frums pblics, existeix la figura moderadora, que actua per tal de fer respectarles normes del xat i que pot, fins i tot, expulsar alguna de les persones participants si pensa queaquesta no es comporta de forma adequada.

XXATAT PRIVATPRIVATCom en el cas anterior, per "xatejar" de forma privada, hi ha duespossibilitats:

Emprar una aplicaci especialment dissenyada a tal efecte. D'entreles ms conegudes trobem el Skype i Yahoo! Messenger (prouconeguts i emprats per part dels joves). Qualsevol d'aquests



programes requereix ser installat en el nostre ordinador. A ms a ms, ser necessarienregistrar-se i donar-se d'alta en el servei, per tal de tenir un compte personal.

Fer servir una plataforma web. s freqent que, quan estem participant en un xat pblic atravs d'una eina web, vulguem contactar en privat amb alguna de les persones que hiparticipen. Fer-ho s senzill, noms cal seleccionar el nom del participant i obrir un dileg privatamb ell o ella (la forma de fer-ho pot variar d'una plataforma a una altra per, en general, n'hihaur prou fent un doble clic sobre el seu nick o nom d'usuari).Cal tenir en compte, a ms a ms, que hi ha entorns que disposen de diferents eines associades ique, sovint, la funcionalitat del xat hi est incorporada. El seu funcionament s fora similar alque ja hem descrit. Aquest s el cas del xat de Facebook, el de Google +, tamb anomenatHangout o del xat incorporat en l'entorn "Moodle", amb el qual durem a terme alguna prcticaen aquest curs.

EENTRARNTRAR II PARTICIPARPARTICIPAR--HIHIEn funci del tipus de xat escollit, caldr:

1. Donar-se d'alta en la plataforma, o b2. Fer servir el nom d'usuari i contrasenya habitual (per exemple, en cas del xat de

"Terra", "Google" o "Yahoo", si disposem prviament d'un registre, podrem emprar-lo), o

3. Escollir un nom o pseudnim provisional, que deixar de ser vlid un cop tanquemel nostre navegador.

I amb aix, ja estarem preparats per comenar.

Una demostraci del funcionament de xat en pgina web:

http://youtu.be/BlJ8x8hVSWI

Una demostraci del funcionament de l'"Skipe"

http://youtu.be/fTtszfdGIOY




EEXPRESSARXPRESSAR VIVNCIESVIVNCIES, , INQUIETUDSINQUIETUDS, , OPINIONSOPINIONS II SENTIMENTSSENTIMENTS ( (BLOCSBLOCS))Els blocs van nixer com a diaris personals, per tal de poder expressar les opinions, les reflexionso les experincies dels seus participants. Avui en dia, existeixen moltes tipologies de blocs, entreels quals cal tenir molt en compte els blocs temtics i especialitzats.

Destaquen els blocs educatius, un recurs molt ric i present en les aules del Departamentd'Educaci.

Els blocs sn pgines web que es construeixen de formamolt senzilla i que tenen certes peculiaritats:habitualment els seus continguts s'indexen de formacronolgica (el ms recent s el primer a aparixer a laportada del web) i es classifiquen, a travs d'etiquetes (enangls, tags) d'acord amb el seu contingut. Tamb podemtrobar que un bloc tingui diferents "pgines", s a dir, queclassifiqui els seus continguts en diferents seccions, dintrede les quals trobarem les aportacions distribudes de

forma cronolgica.Els blocs poden ser editats per una o ms d'unes persones, que tenen la consideraci d'autors. Lao les persones que creen el bloc sn les que decideixen qui podr participar-hi com a autor oautora.Existeixen plataformes multi-blocs, queofereixen servei gratut (tamb depagament) i faciliten la creaci d'aqueststipus d'espais a totes les persones que esregistrin a travs d'un formulari. Ms enll,hi ha comunitats tancades que ofereixen laplataforma als seus membres (com ara, elDepartament d'Educaci)En l'mbit comercial, entre els d's mshabitual, trobem els de Blogger o de Wordpress (sn gratuts).

CCOMOM PUBLICARPUBLICAR--HIHI??



La interfcie de la publicaci depn de la tipologia de bloc, per totes sn fora similars. Les"entrades" o aportacions al bloc compten amb la segent estructura:

Un ttol. La data de la publicaci de cada article. El contingut en si mateix: pot ser un text acompanyat o no d'imatges, vdeos,

udios i d'altres elements del mateix estil. Les etiquetes o TAGS. La possibilitat que qualsevol visitant pugui fer un comentari. El o la propietria

del bloc pot eliminar aquesta possibilitat, per no s freqent que ho faci. Sovints necessari que la persona que vulgui fer un comentari hagi d'identificar-se deforma clara (amb el seu correu electrnic, per exemple).

Els i les autores del bloc publiquen les seves entrades a travs del que s'anomena panell decontrol: una eina que facilita la publicaci de les entrades, la moderaci dels comentaris, aixcom d'altres utilitats de la plataforma. s a travs d'aquest panell que la persona usuria podrmodificar trets com ara l'aspecte final del bloc (encapalament, colors, tipografia, elements delbloc, etc., que sn totalment personalitzables).

TTIPOLOGIESIPOLOGIES DEDE BLOCSBLOCS EXISTENTSEXISTENTSExisteixen algunes variants, entre les quals trobem els fotoblocs, videoblocs i audioblocs:constitueixen una variant monotemtica dels anteriors, mostrant la informaci publicada enformat dimatge - esttica o en moviment -, en format vdeo o en format dudio.


AAPORTARPORTAR CONEIXEMENTSCONEIXEMENTS AA ENCICLOPDIESENCICLOPDIES VIRTUALSVIRTUALSLes enciclopdies virtuals o "wikis" sn eines que ens permeten compartir continguts de diferenttipologia i generar-los de forma collaborativa.

La Vikipdia s una de les "wikis" ms conegudes a Catalunya.

Qualsevol participant enregistrat pot accedir als continguts, de forma molt senzilla, i tamb: Esborrar-los o modificar-los totalment o parcialment. Afegir noves aportacions.

Les "wikis" conserven la informaci de totes les aportacions (la histria de les modificacionsfetes), de manera que s fcil recuperar el contingut esborrat de forma accidental omalintencionada. Tanmateix, la major part de les "wikis" disposen d'una eina anomenadadiscussi on els diferents autors poden intercanviar missatges per tal de concretar i afinar elcontingut.Igual que passa amb altres eines collaboratives, s habitual que hi hagi una o ms d'una persona



que exerceixen el rol de moderador o administrador. La seva funci s la d'establir les normesde funcionament, vetllar per la qualitat dels continguts, evitar els esborrats accidentals i, en elscasos ms greus, expulsar als autors que no es comportin de forma adequada.

PPARTICIPARARTICIPAR ENEN UNAUNA " "WIKIWIKI""El ms habitual s que sigui necessari enregistrar-se enla plataforma abans de poder participar-hi.

Si estem en un entorn com "Moodle", que ja disposad'aquesta eina de treball collaboratiu integrada,podrem participar en la "wiki" directament.

Vegem un exemple de treball amb una "wiki" en l'entorn "Moodle". Afegirem, esborrarem irecuperarem contingut:

Videotutorial: treballar amb la wikihttp://youtu.be/zkdEFxZxN9I

Nota! Recordeu: sempre que participem en un espai collaboratiu, hem de respectar les normesestablertes. s interessant llegir-les abans de comenar!Pista: Visiteu Eduwiki.cat, un projecte d'enciclopdia protagonitzat pels ms petits.

P PRCTICARCTICA 6: 6:

LLESES XARXESXARXES SOCIALSSOCIALS

DDEFINICIEFINICIAl nostre mbit, parlem de xarxes socials digitals: uns espais que constitueixen unes estructures on s'hi interrelacionen un conjunt d'actors (que poden ser persones per tamb organitzacions), que estan connectades per un o ms d'uns criteris (amistat, coneixena, perqu comparteixen interessos, sn professionals del mateix sector, etc.)

La funci d'aquests espais s promoure i facilitar la interrelaci de les persones i la compartici de determinats continguts. S'estableixen converses basades en el contingut que els usuaris aporten.

Les xarxes socials, sn sistemes oberts o tancats, per sempre estan en permanent construcci: els individus que hi participen van aportant continguts i comentant i interaccionant amb els continguts que aporten altres.



TTIPOLOGIESIPOLOGIES DEDE XARXESXARXESHi ha una infinitat de xarxes socials i noexisteix cap sistema de classificaciuniversal. No obstant aix, podemconsiderar l'existncia de xarxes socialsprivades (dins d'un determinat collectiuo empresa, per exemple) i xarxespbliques.

Si tenim en consideraci les temtiquesque tracten, trobarem xarxes socialsgeneralistes (com ara Facebook, Google+o Twitter) o temtiques (LinkedIn,Pinterest, per exemple).

Tot plegat, es tracta d'una realitat moltcanviant, tal com mostra aquest Mapa deles xarxes socials:



EELEMENTSLEMENTS BSICSBSICS DEDE LESLES XARXESXARXES SOCIALSSOCIALS Els usuaris -persones o organitzacions- creen un perfil, on ofereixen informaci

sobre si mateixos. Aquesta informaci ser utilitzada per a localitzar d'altres persones de la xarxa, amb les quals es podran vincular "digitalment". Aquesta informaci generalment est formada per un nom o un lies, una fotografia i algunes dades biogrfiques (aquestes poden ser opcionals, generalment).

Les persones usuries, en la major part de les xarxes socials, han de confirmar expressament la seva vinculaci amb altres persones (per a exemple, a Facebook, cal confirmar "l'amistat").

La major part de les companyies creadores de xarxes socials, permeten als seus usuaris configurar diferents nivells de privacitat (tractarem aquest tema amb deteniment ms endavant). Per tant, poden escollir qu comparteixen i amb qui ho comparteixen.

Cada xarxa social te'ls seus codis de comportament, usos i costums. Els usuaris els hauran d'aprendre per tal de moure's per la xarxa i per a comunicar-se de forma efica, per aquest aprenentatge es realitza de forma progressiva i, en general, per imitaci.

En general, el model de negoci de les xarxes socials s variable per est basat enun doble argument: s l'usuari el qu proveeix el contingut i, al mateix temps, l'usuari s el consumidor (b dels productes que s'hi anuncien o b del mateix sistema de xarxa, quan aquesta s de pagament). Algunes persones pensen que elsusuaris de les xarxes ofereixen tal quantitat d'informaci sobre si mateixos i els seus hbits, que les empreses poden construir perfils de consum que els resulten de gran utilitat (per tal d'orientar la seva publicitat o fins i tot de modelar els seusproductes).

TTEMAEMA 5 5: H: HBITSBITS DD''ERGONOMIAERGONOMIA, , SALUTSALUT II MEDIMEDI AMBIENTAMBIENT.. Prctica 1: Tenir cura de la higiene postural Prctica 2: Configurar caracterstiques visuals de la pantalla Prctica 3: Organitzar lespai de treball Prctica 4: Emprar protectors de pantalla Prctica 5: Pautar rutines de descans i gimnstica en el lloc de feina Prctica 6: Fer un s responsable del material fungible (paper, impressi, etc) Prctica 7: Tractar correctament els residus tecnolgics




TTENIRENIR CURACURA DEDE LALA HIGIENEHIGIENE POSTURALPOSTURAL..

Actualment, molts i moltes de nosaltres, per oci o per feina, ens passem granquantitat d'hores davant d'un ordinador. En aquest sentit, i per tal que la nostra salut no se'nressenti, s vital mantenir una bona postura quan ens situem davant d'una pantalla.Alguns aspectes a tenir en compte pel que fa a la higiene postural en el treball amb ordinadorspoden ser:

Pel que fa al monitor, s important situar-lo en una superfcie estable just davant denosaltres, a una distncia d'entre 55 i 70 centmetres. Si la pantalla estigus a un costat,haurem de mantenir el coll en torsi contnua fet que ens podria causar dolor i cansament. Lapart superior de la pantalla hauria de quedar a l'alada dels nostres ulls o just per sota.

Pel que fa al teclat, s important deixar un espai entre aquest i l'extrem de la taula pertal de poder recolzar els canells, els quals han d'estar al mateix nivell que els colzes.

Pel que fa al ratol, cal que aquest s'adapti al mxim a les nostres necessitats. Perexemple, si som esquerrans, haurem de posar aquest perifric a la part esquerra de l'ordinadoralhora que configurem les opcions dels botons, per tal d'intercanviar els botons primari isecundari.

Pel que fa a la cadira, cal que sigui d'una alada adequada, que ens permeti accedircmodament a l'ordinador alhora que ens deixi recolzar els peus a terra (si aix no succeeix,podem i utilitzar un recolza peus). Tamb s molt important que el respatller de la cadira quetriem s'ajusti a la nostra zona lumbar.

Si hem de treballar amb documents, s important collocar-los sobre un faristol, demanera que no hgim de forar el coll en voler-los visualitzar.

EENN GENERALGENERALA aquest document de la Generalitat de Catalunyatrobareu informaci detallada sobre aquells aspectes quehan de tenir en compte quan treballem ambpantalles.http://governacio.gencat.cat/web/.content/funcio_publica/documents/empleats_publics/arxius/pantalla_ordinador.pdf



http://www.upc.edu/prevencio/ergonomia-psicosocial/treball-amb-pantalles-de-visualitzacio-de-dades-pvd

Tanmateix, i tenint en compte que la cincia evoluciona i tamb ho fa la tecnologia i elsdispositius, s recomanable fer el seguiment d'aquesta temtica a travs de diferents fonts. LaUniversitat Politcnica de Catalunya ens ofereix, tamb, un espai informatiu molt interessant, jaque incorpora informaci d'algunes de les noves eines i instruments de la societat de lainformaci.


CCONFIGURARONFIGURAR CARACTERSTIQUESCARACTERSTIQUES VISUALSVISUALS DEDE LALA PANTALLAPANTALLA

A l'hora de configurar les caracterstiques visuals de la pantalla i per tal d'evitarcansament i irritaci visual innecessaris, hem de tenir en compte tres conceptes bsics: el color,la lluentor i el contrast.La configuraci d'aquestes caracterstiques es porta a terme mitjanant les eines de gesti queporten incorporats els monitors. Habitualment, es tracta d'uns botons situats a la part inferior dela pantalla que en clicar-los ens donen accs a un men similar al segent:

Els ordinadors porttils porten incorporades unes aplicacions quepermeten accedir de manera molt similar a les opcions de configuracide la pantalla.

El color que visualitzem a la pantalla sorgeix d'una combinaci deverd, blau i vermell. Les opcions de configuraci ens permetendefinir una major o menor presncia de cadascun d'aquestscolors.

La configuraci del color implica adequar-la a uns estndardsestablerts que permeten que el mateix contingut es vegi de lamateixa manera emprant diferents monitors per visualitzar-lo.

La lluentor (tamb anomenada lluminositat) no s msque la quantitat de llum existent. Els canvis en la lluentor,enfosqueixen o aclareixen all que apareix a la pantalla.

En parlar de contrast fem referncia a la diferncia de lluentor entre el punt msclar i el ms fosc d'una imatge. Actualment la proporci ms acceptada s 100:1, queimplica que cada punt blanc tingui 100 vegades ms lluentor que un punt negre.




OORGANITZARRGANITZAR LLESPAIESPAI DEDE TREBALLTREBALL

A l'hora d'organitzar el nostre espai de treball ens hem de plantejar dos principis: comoditat i seguretat. Partint d'aqu, algunes mesures a tenir en compte a l'hora d'organitzar el nostre espai - a banda de les citades en els apartats anteriors en referncia a la configuraci de la pantalla i els hbits d'ergonomia poden ser:

Tenir prou superfcie de treball lliure sobre la taula per a poder moure el ratol amb comoditat.

Vetllar per una correcta collocaci i organitzaci dels cables de corrent, de manera que no hi hagi mal contacte o altres possibles perills com podrien ser les ensopegades.

Pel que fa a la llum, collocarem l'ordinador en parallel i a certa distncia de la llum natural. Cal que orientem el llum (tant si prov d'una font natural com elctrica) de forma que illumini la zona de treball per no incideixi directament sobre els nostres ulls o monitors.

Pel que fa a les condicions ambientals, vetllarem per tal que ens siguin el ms grates possibles, tot controlant el nivell de so i la temperatura als quals estem exposats i exposades.


EEMPRARMPRAR PROTECTORSPROTECTORS DEDE PANTALLAPANTALLA..

La utilitzaci d'un protector de pantalla ens allunyar de problemes causats per lapermanncia d'una mateixa imatge durant molt de temps en el nostre monitor, com pot ser elfet que aquesta imatge quedi sobreimpresa a manera d'imatge fantasma (permanentment otemporal), tot dificultant la visualitzaci correcta dels continguts del nostre ordinador.

Els protectors de pantalla es poden configurar, personalitzar i, fins i tot, protegir ambcontrasenya. D'aquesta manera, s un element que ens pot ajudar a protegir la informaci ambla qual estem treballant, si per algun motiu hem de deixar el punt de treball de forma puntual.




PPAUTARAUTAR RUTINESRUTINES DEDE DESCANSDESCANS II GIMNSTICAGIMNSTICA ENEN ELEL LLOCLLOC DEDE FEINAFEINA

Si hem de treballar moltes hores davant d'un ordinador i no volem que la nostrasalut se'n ressenti, s important tenir en compte els segents consells:

Fer una pausa cada hora de treball, fent un petit passeig per, per exemple, anar-nos ena buscar un got d'aigua.

De manera regular, separar els ulls de la pantalla i mirar a algun punt lluny.

De tant en tant fer petits exercicis de coll, girant-lo cap a un costat i cap a l'altre.

Fer estirament de cames i braos cada cert temps, per tal que no ens quedin garratibats.

PrcticaPrctica 6: 6:

FFERER UNUN SS RESPONSABLERESPONSABLE DELDEL MATERIALMATERIAL FUNGIBLEFUNGIBLE..

El fet de ser persones que volem extreure totes les possibilitats a l's de les tecnologies, no ha de ser contrari a ser ciutadans i ciutadanes compromesos amb el medi ambient.

En aquest sentit, anomenem material fungible a aquells recursos que es consumeixen en ser utilitzats. D'aquesta manera, s important que abans d'usar un material pensem si aquesta acci s realment necessria. Algunes possibles alternatives que ens ajudaran a ser ms ecolgics i ecolgiques poden ser:

Abans d'imprimir quelcom, assegurar-nos que realment necessitem una versi impresa d'aquest document, estalviant-nos d'aquesta manera tinta i paper. Potser desant una cpia al nostre ordinador en tindrem prou. Si necessitem disposar del document en diferents espais fsics, una bona alternativa pot ser enviar-nos-el per"e-mail" o portar-lo guardat dins una clau USB.

Abans de gravar dades en un CD o DVD podem reflexionar entorn de si aquest fet s realment necessari. Potser sn dades que cal modificar en un futur i desant-les en un USB ja en tindrem prou, evitant-nos malgastar recursos.



Reutilitzaci del material fungibleReutilitzaci del material fungible

Un cop emprat el material fungible, i abans de reciclar-lo, un pas intermedi pot ser la seva reutilitzaci. En aquest sentit, algunes possibilitats poden ser:

Emprar el revers dels fulls impresos per fer esborranys o documents d's propi.

Emprar cartutxos de tinta reutilitzables, de manera que en gastar-se la tinta es pugui reomplir sense necessitat de malgastar un nou cartutx contenidor.


TTRACTARRACTAR CORRECTAMENTCORRECTAMENT ELSELS RESIDUSRESIDUS TECNOLGICSTECNOLGICS

Un cop acabada la vida til del material tecnolgic, s important gestionarcorrectament la manera com ens desfem d'aquests residus:Els perifrics informtics obsolets, com ara impressores o monitors que ja no ens siguin d'utilitat,no poden deixar-se en els contenidors habituals, sin que cal portar-los a espais de gesti deresidus especfics, com poden ser les deixalleries o punts verds. El mateix passa amb elscartutxos de tinta i amb els CD i DVD els quals, desprs de ser recollits selectivament, sntraslladats a plantes industrials que els tracten amb l'objectiu de crear nous productes, com perexemple retrovisors de cotxes.Tamb cal tenir en compte que, a banda de la possibilitat de dur aquests residus a unadeixalleria o punt verd, tamb comptem amb l'existncia d'una srie d'institucions i/o empresesque es dediquen a gestionar residus informtics. Alguns exemples sn els segents:

Zonzoo, reciclatge responsable de telefonia mbil. Recolgico, recollida gratuta i destrucci professional de cartutxos buits. Ecolgic, recull, recicla i compra residus de diversos tipus, entre ells, informtics. Reciclaje CD, reciclatge de CD i DVD.

El segent vdeo ens mostra, a tall d'exemple de comels consumidors tenim molt a dir, una "eco-auditoria"que es va dur a terme a una escola amb motiu de laSetmana Europea de Prevenci de Residus 2012:

http://youtu.be/IQwHMXRR8Ps



EENN LL''MBITMBIT INSTITUCIONALINSTITUCIONALEl Govern de la Generalitat de Catalunya, preocupat per aquesta matria, ha generat un espaiweb interactiu que contribueix a adquirir hbits positius en relaci al reciclatge. Val la penavisitar http://www.residuonvas.cat/.Tanmateix, de forma puntual, s'organitzen diverses campanyes, com ara "Envs, on vas?", unaaplicaci-joc que ens facilita l'adquisici de bons hbits. Disponible tamb per a telfons mbilsintelligents.

Podem consultar ms informaci entorn de la gesti de residus a l'espai web de l'Agncia deResidus de Catalunya.

http://www.arc- cat.net/ca/home.asp

TTEMAEMA 6: 6: SSEGURETATEGURETAT DEDE LALA INFORMACIINFORMACI.. Prctica 1: Prendre conscincia de la importncia de la seguretat al mn digital Prctica 2: Emprar mesures per garantir la privadesa i la seguretat de la informaci Prctica 3: Valorar el risc de proporcionar informaci confidencial Prctica 4: Entendre la importncia dutilitzar contrasenyes complexes


PPRENDRERENDRE CONSCINCIACONSCINCIA DEDE LALA IMPORTNCIAIMPORTNCIA DEDE LALA SEGURETATSEGURETAT ALAL MNMN DIGITALDIGITAL

La seguretat digital es un element molt rellevant, de gran importncia. T molt a veure amb lesnostres prctiques quotidianes quan fem servir la tecnologia, d'una banda, per tamb amb lesaccions que les altres persones, amb les quals ens relacionem, duen a terme. Tot plegat, cal ferun bon s de la tecnologia. Aix implica molts elements:

tenir cura dels equips que emprem i on deixem la nostra informaci. tenir present els drets i deures dels ciutadans (nosaltres, per tamb els altres) conixer les implicacions de qu fem, ser conscients i evitar una mala gesti de la

nostra participaci en lnia.



mantenir una actitud correcta, ajustada a les lleis i a les pautes socials mscomunes.

Tot seguit, us presentem una guia-manual de bon s de les tecnologies. Tot i que est dissenyadaper als joves adolescents, els seus continguts es poden adrear a qualsevol ciutad que empri lestecnologies.

Manual de bons usos digitals https://www.cesicat.cat/media/files/Manual_bons_usos_digitals_Guia_1x1.pdf

EELL DRETDRET AA LALA PROTECCIPROTECCI

L'Agncia Catalana de Protecci de Dades ens informa en la seva pgina web del segent:"Totes les persones tenim el dret fonamental a la protecci de les nostres dades personals, queimplica la possibilitat de controlar qu es fa amb aquestes dades, s a dir, de saber qui tinformaci sobre nosaltres, quina s aquesta informaci, d'on prov, per a quina finalitat estenen les dades i a qui es faciliten, en tant que es tracta d'informaci que no pertany a qui lagestiona, sin al titular de les dades."

QQUINESUINES SNSN LESLES NOSTRESNOSTRES DADESDADES PERSONALSPERSONALS??

Novament, acudim a la definici que publica L'Agncia Catalana de Protecci de Dades:"Sn totes les dades referents a la nostra persona que ens identifiquen o ens poden arribar aidentificar: nom, cognoms, DNI, adrea postal i electrnica, nmero de telfon, caracterstiquesfsiques, veu, fotografies o altres imatges, etc. "Tamb sn dades personals les que fanreferncia a l'origen racial o tnic, la salut i la vida sexual, i les que revelen la ideologia,l'afiliaci sindical, la religi i les creences. Aquestes dades es consideren sensibles i estanespecialment protegides per la llei."

QQUINSUINS DRETSDRETS TENIMTENIM SOBRESOBRE LESLES NOSTRESNOSTRES DADESDADES PERSONALSPERSONALS??Respecte de les nostres dades personals, tenim dret a (Drets ARCO):

ser informats el respecte de les dades que qualsevol entitat, empresa o instituciconserva,

a accedir-hi i consultar-les, i rectificar-les o cancellar-les i oposar-nos-hi.

Tamb tenim dret a revocar el consentiment que prviament haurem atorgat per tal que lesnostres dades es conservin en fitxers i/o registres. D'altres drets sn:

Dret d'impugnaci de valoracions. Dret a la indemnitzaci.

Podem ampliar aquesta informaci en http://www.apdcat.net/ca/contingut.php?cont_id=156&cat_id=184



PERQU S ESPECIALMENT IMPORTANT LA PROTECCI AL MN DIGITAL?

La "societat xarxa" o societat de la informaci ha ocupat els espais digitals amb plenitud derecursos. Aix implica que la informaci viatja i es multiplica gaireb de forma exponencial itamb que arriba -o pot arribar- a molts destinataris. Mai ha estat tan fcil compartir informacia escala mundial !El risc de perdre el control de la informaci personal s molt alt, tenint en compte que l'accspot produir-se a escala mundial, amb tot el que aix implica.No obstant aix, s habitual que, quan participem a Internet, tinguem una sensaci de "falsaintimitat". Haurem de pensar que, en termes generals i especialment en les xarxes socials i enels espais ms interactius, participar en Internet s com participar en la plaa del poble. Caltenir prudncia, sense arribar a l'excs, ja que hi ha mesures que ens poden ajudar a tenir unabona experincia a Internet. Cal recordar que no noms hem de protegir les nostres dades,tamb ho hem de fer amb les dels nostres familiars i coneguts.

http://youtu.be/Ya_cXQlLZlk

s per aix que s ms important que mai tenir cura de la seguretat de la informaci i de lesdades personals, dades que estan especialment protegides per l'article 18 de la Constituciespanyola, que garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge.L'article 31 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya tamb garanteix aquesta protecci.

https://www.youtube.com/watch?v=xSdIVX_bw2I

Contingut d'ampliaci!: L'APDCAT ha publicat uns manuals adreats als ms joves de la famlia itamb als adults que els envolten, que contenen recomanacions de gran inters. Els trobareu enaquests enllaos:

Projecte CLI - Prometeo 2008-09: manual prctic de 9 a 11 anys Projecte CLI - Prometeo 2008-09: manual prctic de 12 a 14 anys Projecte CLI - Prometeo 2008-09: manual prctic de 15 a 17 anys



AATENCITENCI AA LESLES XARXESXARXES SOCIALSSOCIALSs important tenir en compte als altres. Cal tenir en compte, especialment, que quan parlem dela protecci de les dades personals no noms ens referim a les dades prpies; tamb ho fem ambles dades de tercers. Aquest mats s realment rellevant, ja que de les nostres accions es podenderivar perjudicis cap a tercers i, com a conseqncia, podem ser sancionats. Les lleis no nomsens protegeixen a nosaltres.

https://www.youtube.com/watch?v=XASJM7K9EEo#t=34

https://www.youtube.com/watch?v=_VAgyuNjnoY

SSEGURETATEGURETAT ALAL MBILMBILCESICAT ens ofereix una ms que completa guia amb pautes que ens ajudaran a protegir i autilitzar amb seguretat el telfon mbil.

https://www.cesicat.cat/media/files/80911723-Guia-completa-seguretat-mobils.pdf

PPRCTICARCTICA 2 2

LLESES MESURESMESURES PERPER GARANTIRGARANTIR LALA PRIVADESAPRIVADESA II LALA SEGURETATSEGURETAT DEDE LALA INFORMACIINFORMACI

Garantir la seguretat i privadesa de la nostra informaci s essencial i hi ha diferentsmesures que podem considerar per tal que tot vagi b.

LLESES MESURESMESURES QUEQUE PODEMPODEM PRENDREPRENDREHi ha dos factors a tenir en compte:

A qui estem oferint aquesta informaci. A travs de quin tipus d'aplicaci (entorn web o servei de missatgeria o sistema de

comunicaci) estem enviant informaci.

AAMBMB QUIQUI ESTEMESTEM COMPARTINTCOMPARTINT AQUESTAAQUESTA INFORMACIINFORMACI??Hem de tenir en compte diferents possibilitats i les seves implicacions:

Si estem oferint informaci personal o privada a una instituci o entitat pblica oprivada. En aquest cas, haurem d'assegurar-nos que, d'una banda, s realmentaquesta instituci o entitat amb la qual estem intercanviant informaci (i no una



altra que simula ser aquesta) i, d'una altra, que es far un s correcte de lesdades que enviem (s obvi que hi ha institucions de les quals ens podem refiar id'altres que no coneixem i de les quals no podem tenir la seguretat necessria pera confiar-los, per exemple, les nostres dades bancries).

Pista: En aquest cas,ens hem de preguntar: Aquesta instituci o entitat o empresa ha contactat amb nosaltres? Per quina via?

Tenim constncia que la comunicaci que hem rebut procedeix d'aquesta instituci ino d'una altra que es fa passar per ella?.

Confiem en aquesta instituci, entitat o empresa? Ens sembla que s prou prestigiosaper a confiar-li les nostres dades? La seva web est enllaada des d'espais web en elsquals confiem? En cas de dubte, podem contrastar aquesta informaci amb amics opersones de la nostra confiana o emprant els serveis d'assessorament al consumidorde la nostra localitat o de l'Agncia de Protecci de Dades. Estem oferint informaci privada a una persona coneguda o desconeguda. El

concepte de conegut s relatiu, ms encara quan es tracta de relacionsestablertes a travs de la xarxa d'Internet.

Pista: preguntem-nos Podem estar segurs que aquesta persona s qui diu ser? Em podria estar enganyant? -

Coneixem les seves intencions? Si la resposta s: s, podria enganyar-me, llavorshaurem d'actuar amb cautela (penseu que penjar una foto a un bloc i una descripcitotalment falsa de la mateixa identitat est avui en dia a l'abast de tothom).

Si tenim dubtesprecauci!

A A TRAVSTRAVS DEDE QUINQUIN TIPUSTIPUS DD''APLICACIAPLICACI ESTEMESTEM ENVIANTENVIANT INFORMACIINFORMACI??

A TRAVS D'UNA PLANA WEB.

Tal com hem vist en el captol que ens parla de les gestions en lnia, hi ha elements que ensgaranteixen que la nostra informaci est protegida a travs d'un accs segur: quan ladrea delespai web comena per https i quan el navegador ens mostra una icona en forma de cadenat.D'una altra banda, hem d'observar amb cura la pgina web i cercar elements que ens ajudin aestablir la seva fiabilitat. Hi ha algunes recomanacions:

Que tingui l'enlla o estigui enllaada des d'altres pgines dignes de la nostraconfiana.

Que puguem accedir a les dades identificatives de la companyia i/o instituci quepresenta el web o, en el seu lloc, de l'arxiu on quedaran enregistrades les dadesque enviem.

Que, navegant per la plana web, no tinguem accs a les dades personals detercers.

A TRAVS DE CORREU ELECTRNIC:

Hem de pensar que el correu electrnic no s el mitj ms adequat per enviarinformaci "sensible" o excessivament personal. Hi ha diferents motius, per els principals sn:

Sovint es produeixen errors "humans" i els correus poden arribar a destinataris nodesitjats.

La informaci enviada no est codificada de cap manera.



La