Competències de mobilitat segura - edums.gencat.catedums.gencat.cat/files/46-2654-ARXIU/Competencies_Mobilitat_Segur… · 4 Pròleg Els accidents de trànsit són un dels principals

Competènciesde mobilitatsegura:un modelde prevenciócentrat en lapersona

Generalitat de Catalunya

Servei Català de Trànsit

1a edició octubre 2014

Dipòsit legal: B 24285-2014

Maquetació: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions

Elaboració del projecte, coordinació i redaccióBrenda Pina

Francesc Esteban

Letizia di Bartolomeo

Farners de Cruz

Albert Jarne

Francesca Nogales

Anna D’Aniello

Grup de recercaJesús Maria Alcalde

Francesc Xavier Álvarez

Vanessa Bohé

Josep Maria Campdepadrós

Joaquín Carrillo

Ana Cívico

Ramon Cos

Maribel Cruset

Enric Curto

Francesc Xavier Domingo

Xavier Duran

Josep Escudier

Joan Manel España

Andreu Garcia

Robert de Litran

Joan López

Josep Lorente

Miguel Ángel Luna

Manuel Macias

Montserrat Marés

Marc Antoni Moreno

Josep Maria Munte

Josep Maria Navarro

Iván Nieto

Ricard Pedraza

Manuela Pérez

Mònica Rosell

Àngel Simon

Soledad Solà

Josep Valero

Josep Miquel Velasco

Il·lustracionsPrevenControl

Agraïments

ADEVIC (Associació pel Desenvolupament de l’Educació

Vià ria a Catalunya)

Ajuntaments d’Arenys de Mar, Badalona, Barcelona,

l’Hospitalet de Llobregat, Igualada, Olot, el Prat de Llo-

bregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç de Montalt,

Torelló i Torrelles de Llobregat.

Cos de Mossos d’Esquadra

ISPC (Institut de Seguretat Pública de Catalunya)

Competències de mobilitat segura : un model de prevenció centrat en la persona

I. Pina, Brenda II. Catalunya. Departament d'Interior III. Servei Català de Trànsit

1. Seguretat viària 2. Educació viària 3. Competències bàsiques

351.811:614.86

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Índex

Pròleg 4

Introducció 5

Els plans d’acció per a la reducció d’accidents 7

Les competències de mobilitat segura com a instrument de prevenció 11

Les competències i els itineraris formatius 12

Els valors 13

Quines són les competències 15

Els nivells 17

Els rols en el món del trànsit 18

Què compon les competències 19

Com utilitzar aquesta guia 21

Les competències i la planificació del currículum 21

Com escollir els continguts per fer la planificació didàctica de sessions 23

Les competències de mobilitat segura 31

4

Pròleg

Els accidents de trànsit són un dels principals proble-mes de la nostra societat i una veritable preocupació per a tots aquells que han de vetllar tant per la segure-tat viària com, des d’una perspectiva més general, per la salut de la població.

Es tracta d’un problemàtica a tot el món, ja que segons les previsions de l’Organització Mundial de la Salut, el 2030 els accidents de trànsit seran la primera causa de mort entre els joves de 10 a 24 anys i la cinquena entre la població mundial.

A Europa, tot i que el problema existeix i és greu, grà-cies a les polítiques de prevenció d’accidents s’avança cap a una millora sostin-guda. Catalunya també ha fet un treball constant i decidit per a la millora de la prevenció de la sinistralitat i avui, en seguretat viària, ens trobem entre els primers països del nostre entorn.

No obstant això, encara hi ha massa accidents: a Catalunya, cada any es produei-xen prop de 300 morts i 30.000 víctimes de diversa gravetat i, per evitar-ho, hem de continuar treballant. Amb aquesta finalitat, s’ha dissenyat el Pla estratègic de se-guretat viària 2014-2020, que té com a objectiu central fer avançar el nostre país al capdavant dels països europeus amb menys nombre de morts per milió d’habitants.

El Pla estratègic engloba mesures de tot tipus que intenten incidir en la millora de la seguretat viària, des de perspectives molt diferents ja que les causes d’accident són molt diverses i també ho són les estratègies de seguretat. No obstant això, val a dir que les estratègies basades en el factor humà són clau, ja que en més del 80% dels accidents hi intervé com a element primordial.

Per aquest motiu, la seguretat viària ha de passar pel factor humà, tant per la perso-na com per la societat, buscant un canvi individual però també un canvi cultural que afecti tot el col·lectiu. Aquest canvi requereix treballar en l’educació i la formació viària al llarg de tot el cicle vital.

Aquest document, fruit d’un treball llarg col·lectiu, és una guia per educar en mo-bilitat segura tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva edat i el seu paper en el trànsit. Es tracta d’avançar en el desplegament de l’educació i la formació viàries, però, a més, de fer un desplegament de qualitat, buscant l’objectiu estratègic de la visió zero de la seguretat viària, que també Europa ha apuntat com a fita per a un cada cop menys llunyà 2050: aconseguir l’accidentalitat zero en víctimes mortals i en víctimes greus amb seqüeles per a tota la vida.

Ramon Espadaler i Parcerisas

Conseller d’Interior

5

Introducció

La seguretat en el trànsit depèn de totes les persones que participen en la mobilitat, de com es comporta ca-dascú, de les capacitats i competències dels usuaris, dels valors individuals i col·lectius… Al llarg dels anys ha millorat la conscienciació, hi ha una nova cultura de seguretat que ens permet somniar en l’objectiu zero, però cal treballar per aconseguir-ho. I aquest treball s’ha de fer de forma coordinada.

Aquesta publicació és un exemple de coordinació i col·laboració, ja que és el resultat d’un treball llarg d’anàlisi i reflexió en què han participat un ampli grup d’experts, provinents del món de la persona i de la

seguretat viària. Amb el seu esforç s’ha aconseguit consensuar un model compe-tencial d’educació viària.

Els participants han estat més d’una vintena de persones, la major part monitors d’educació viària dels cos de Mossos d’Esquadra i de les policies locals, que s’han integrat en un procés participatiu en què s’han combinat la modalitat pre-sencial i en línia. El grup ha partit de presentacions d’experts en mobilitat segura, en formació de professionals del transport, en psicologia evolutiva, en desenvo-lupament emocional... A partir de les seves presentacions i de la informació que han aportat per a la seva anàlisi, els participants han fet trobades presencials i treball a distància en una xarxa a què s’han convidat altres professionals. L’Insti-tut de Seguretat Pública de Catalunya ens ha ofert el marc en el qual hem pogut desenvolupar una primera fase d’aquest treball i des d’aquí els vull agrair la seva col·laboració.

Posteriorment, el treball ha continuant avançant a través de seminaris i dels ma-teixos cursos d’educació per a la mobilitat segura adreçats a monitors d’educació viària, en què el model s’ha debatut i millorat. En la coordinació d’aquestes etapes i en el treball posterior ha estat imprescindible un equip de direcció del projecte.

El resultat del treball és aquesta Guia.

Des d’aquí agraeixo a tothom la seva feina i la d’aquells que cada dia lluiten per l’educació per a la mobilitat segura: monitors d’educació viària de les policies, pro-fessorat de primària i secundària, professors de formació viària, tècnics de joventut, prevencionistes, fundacions...

Entre tots fem un país més segur.

Joan Josep Isern Aranda

Director del Servei Català de Trànsit

7COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA ELS PLANS D’ACCIó PER A LA REDUCCIó D’ACCIDENTS

Els plans d’acció per a la reducció d’accidents

La mobilitat és resultat de la presència de molts elements, del seu moviment, de

la seva interacció. Busquem que aquesta mobilitat es desenvolupi amb eficàcia,

comoditat, respecte a l’entorn… La tecnologia ens va acostant a una mobilitat de

qualitat. Però hi ha un aspecte que està per sobre de la resta i que és més impor-

tant: la seguretat.

El trànsit ha esdevingut un problema de salut pública. Cada any, al món hi ha més

d’un milió de persones (1.200.000) que moren com a conseqüència dels accidents

de trànsit i es calcula que hi pot haver entre 20 i 50 milions de ferits. La meitat

d’aquests morts en accident de trànsit són vianants, ciclistes i conductors i passat-

gers de motocicletes.

A Europa, les xifres també són preocupants. El 2011, a la Unió Europea van morir

més de 30.000 persones com a conseqüència dels accidents de trànsit. Són xifres

dramàtiques, tot i que van suposar una millora respecte a les xifres dels anys an-

teriors.

Catalunya no és aliena a aquesta situació. Hi ha hagut una reducció constant en el

nombre de morts. Per exemple, prenent el 2000 com a any de referència, es van

comptabilitzar 891 víctimes mortals de trànsit. Deu anys després, el 2010, el nom-

bre de morts en accident va ser de 381 persones, una reducció que s’ha mantingut

posteriorment.

Evolució de morts a 30 dies a Catalunya

Morts a 30 dies

641

569521

452411

381352 336

272

8 COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA ELS PLANS D’ACCIó PER A LA REDUCCIó D’ACCIDENTS

Pel que fa al nombre de víctimes greus en el mateix període, també ha experimentat

un descens, però molt més suau, fins a l’extrem que aquesta tendència s’ha aturat.

Evolució de morts i ferits greus a Catalunya

En relació amb altres països del seu entorn, Catalunya té una mobilitat complexa,

per factors diversos com són l’elevada densitat de població, el trànsit de turistes o

el fet de ser lloc de pas per al transport de mercaderies que travessen el territori. No

obstant això, es troba entre aquells països que tenen millors dades, amb 44 morts

per milió d’habitants l’any 2012.

Morts/1.000.000 d’habitants a la Unió Europea (morts a 30 dies), 2012

Morts i ferits greus

Països amb alt índex de mortalitat

Lituània 100

Romania 96

Polònia 93

Països amb índex mitjà de mortalitat

Àustria 63

Eslovènia 63

Hongria 61

Itàlia 60

Països amb índex baix de mortalitat

Suècia 30

Regne Unit 29

Malta 26

9COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA ELS PLANS D’ACCIó PER A LA REDUCCIó D’ACCIDENTS

En prevenció d’accidents, queda molt camí per recórrer, tant a Catalunya com a la

resta del món, i s’estan fent uns esforços notables.

Per exemple, les Nacions Unides han proposat el Deceni d’acció per a la seguretat

viària 2011-2020, fent diverses recomanacions que tenen la finalitat inicial d’esta-

bilitzar i, posteriorment, de reduir les víctimes mortals d’accident de trànsit a tot el

món.1

Per la seva banda, la Unió Europea proposa un objectiu ambiciós al seu àmbit geo-

gràfic per al mateix període: reduir a la meitat el nombre de morts a les carreteres

el 2020 (Orientaciones de seguridad vial de la UE para 2011-2020). Amb aquesta

finalitat s’estableixen set objectius, el primer dels quals és la millora de l’edu-

cació i la formació viària dels usuaris.2

La Unió Europea va més enllà: la fita del 2020 és un objectiu intermedi perquè els

estats membres arribin a l’objectiu estratègic de la visió zero el 2050.

Catalunya assumeix els objectius de la

Unió Europea i n’adopta les propostes.

En aquest marc s’ha dissenyat el Pla es-

tratègic de seguretat viària.3

1 Decade of action for road safety 2011-2020 http://www.roadsafetyfund.org/Documents/road_safety_fund_

prospectus_lr.pdf

http://www.who.int/roadsafety/decade_of_action/plan/plan_spanish.pdf

2 Orientaciones de seguridad vial de la UE para 2011-2020

http://ec.europa.eu/transport/road_safety/pdf/road_safety_citizen/road_safety_citizen_100924_es.pdf

3 Pla estratègic de seguretat viària de Catalunya 2014-2020. Consultable a http://transit.gencat.cat

10 COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA ELS PLANS D’ACCIó PER A LA REDUCCIó D’ACCIDENTS

El Pla estableix cinc grans eixos que agrupen línies estratègiques i projectes fona-

mentals per a la seguretat viària.

Un d’aquests eixos és facilitar l’aprenentatge de la mobilitat segura al llarg del cicle

vital. Millorar la seguretat viària requereix un canvi i, sense educació, no hi ha canvi

possible.

Per fer efectiva la prevenció, cal una intervenció multifocal: cal intervenir en el dis-

seny de les vies, en les característiques i el manteniment dels vehicles, però també,

i de forma molt principal, en el comportament de les persones.

11COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA LES COMPETèNCIES DE MOBILITAT SEGURA COM A INSTRUMENT DE PREVENCIó

Les competències de mobilitat segura com a instrument de prevenció

Són molts els agents socials que intervenen en la prevenció d’accidents de trànsit

a través de processos educatius: policies locals, mossos d’esquadra, professors de

formació viària, mestres, monitors de lleure, associacions de víctimes, professio-

nals que es dediquen a la prevenció de riscos laborals... A tots aquests, cal afegir-hi

el primer agent educatiu i socialitzador, que és la família.

La suma de la feina de tots aquests agents socials està contribuint de forma molt

significativa que hi hagi una major consciència social de la problemàtica dels acci-

dents de trànsit i de la necessitat d’intervenir per disminuir-ne els efectes.

Però també aquesta riquesa de diversitat d’agents pot suposar el risc que cada un

d’ells vagi per la seva banda... Per aquest motiu és necessari dotar-se d’un instru-

ment que permeti un marc comú, una mateixa manera d’entendre la mobilitat, i que

abasti:

• totes les edats:

des que un infant té el mínim nivell d’autonomia i responsabilitat, passant pels

joves i els adults, i fins a arribar a la gent gran.

• tots els àmbits socials:

escola, club esportiu, família, casal, centre de treball...

La història de l’educació viària a Catalunya no és

pas una cosa recent: fa més de mig segle que

algunes policies locals van a l’escola a impartir

educació viària. Recollint aquesta tradició, l’any

2003 es va plantejar des del Servei Català de

Trànsit la necessitat de construir una eina com-

partida. El resultat final d’aquell procés s’anome-

nà la Gems. La Gems o Guia d’educació per a

la mobilitat segura fou la culminació d’un procés

de recerca-acció, compartit amb un equip inter-

disciplinari en el qual hi havia un gran nombre de

monitors d’educació viària. La Gems oferia orien-

tacions per elaborar programes educatius per a

Volem arribar a totes les edats i a tots els àmbits

12 COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA LES COMPETèNCIES I ELS ITINERARIS FORMATIUS

totes les edats, amb l’objectiu de reduir les víctimes viàries a Catalunya, des d’un

model centrat en la prevenció i en el canvi d’actituds.

Deu anys després, el Servei Català de Trànsit ha tornat a cridar els diferents agents

implicats per revisar aquell document i adequar-lo a la nova realitat. El procés, se-

guint la dinàmica de la recerca-acció, comença analitzant la mobilitat i l’estat de

l’educació viària a Catalunya.

Fruit d’aquesta anàlisi, es valora la necessitat de crear un model que sigui fàcilment

comprensible per als diferents professionals dels sectors educatiu, social i laboral.

Aquest model, a més, ha de permetre ajudar les persones a desenvolupar compor-

taments segurs.

Les competències i els itineraris formatius

Des de fa alguns anys, hi ha un model que s’ha anat imposant tant en l’educació

obligatòria com en l’educació universitària, i tant en la formació professional com

en la definició de llocs de treball: és el model de gestió per competències.

Ser competent vol dir ser capaç d’utilitzar les potencialitats que una persona té en

contextos i situacions quotidianes, d’una manera transversal i interactiva, en les

quals es fa necessari integrar tant els sabers com les habilitats i les actituds.

Implica una bona o excel·lent realització d’una tasca concreta en una cultura deter-

minada. En el nostre cas, la tasca és moure’ns d’una forma segura en l’entorn del

trànsit, sigui com a vianant, com a passatger o com a conductor.

Aquest document és una guia per a la elaboració d’itineraris formatius que promo-

guin la mobilitat segura.

Per tal de fer-ho, defineix diferents competències, de tal manera que, totes juntes,

ens permeten ajudar les persones a tenir un comportament més segur.

Aquest conjunt de competències, l’anomenem sistema competencial. Un sistema

competencial s’organitza en funció d’un conjunt de valors que li serveix de refe-

rència.

13COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA ELS VALORS

Així, hauríem de fer una guia diferent si volem proposar com a valor la cooperació o

si volem proposar un altre valor, com per exemple la competició.

Els valors, doncs, ens serveixen de referència a l’hora de definir un itinerari formatiu.

Els valors

La nostra finalitat, com sabem, és reduir el nombre de morts i lesionats en accident

de trànsit a Catalunya, fins a aproximar-se al que s’anomena visió zero.

Les persones, sigui com a vianants, passatgers o conductors, hi podem fer molt per

aproximar-nos com a societat a aquesta fita... Però perquè això sigui possible, cal

que ens sentim responsables d’aquest objectiu.

La responsabilitat té a veure amb la nostra capacitat de “donar resposta” a les

coses, de “responsabilitzar-nos” de les coses.

Per poder tenir responsabilitat, necessitem ser conscients de nosaltres mateixos

i ser conscients dels altres, perquè la responsabilitat és un valor que té a veure

amb la possibilitat de preveure les conseqüències del propi comportament i corre-

gir-lo en funció de la previsió d’aquestes conseqüències.

Aquest ser conscient d’un mateix i dels altres ens aproparà al fet de viure en socie-

tat, en una societat compartida on tots tenim drets i deures, és a dir, ens portarà

al fet de conviure. Conviure no és “tolerar”. Conviure implica el respecte mutu, així

com l’acceptació d’unes normes comunes, d’una manera de fer diferent de la prò-

pia, de col·laborar en la resolució dels problemes i situacions.

I és només també a partir del propi compromís de donar resposta que podem pro-

tegir i protegir-nos. Protegir és defensar alguna cosa per tal d’evitar-li un dany o

un perjudici.

La responsabilitat, per tant, a través d’aquest camí, que passa per conviure i prote-

gir, ens portarà cap a la prevenció, entesa com a acció anticipatòria per evitar un

dany (prevenció ve del llatí i vol dir, literalment, “abans del succés”).

La prevenció és una acció que es fa de forma anticipada per minimitzar un risc.

L’objectiu és aconseguir que un perjudici potencial no es concreti. És una paraula

molt relacionada amb la salut i la vida. Això ens apropa al valor següent: la se-

guretat de les persones. La seguretat és la certesa, la garantia que alguna cosa

s’acomplirà, en el nostre cas, que les persones no prendran mal.

14 COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA ELS VALORS

La seguretat s’entén no només com a integritat física, sinó també com el desig d’un

món on es respecti la vida i la salut de les persones.

MODEL DE RELACIÓ DE VALORS

SEGURETAT DE LES PERSONES

PREVENCIÓ

RESPONSABILITAT

Protegir

Conviure

Ser conscient d’un mateix

Ser conscient dels altres

15COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA QUINES SóN LES COMPETèNCIES

Quines són les competències

Ensenyar els més petits, la gent gran i, en general, tota la societat a decidir-se per

una opció més segura no és una tasca fàcil. L’experiència ens confirma que no

n’hi ha prou amb conèixer els senyals i la normativa, sinó que cal una educació

que integri actituds i valors, juntament amb habilitats i coneixements. L’enfocament

competencial aporta una visió integradora que permet resoldre aquestes dificultats

de manera òptima.

En el procés de recerca-acció que es va fer per construir la present guia de compe-

tències, s’han identificat cinc competències que permeten descriure els comporta-

ments segurs desitjats que ens apropen a la prevenció.

Aquestes competències no són compartiments estancs. De fet, s’interrelacionen,

de manera que el treball en una competència pot millorar també el rendiment en

una altra competència diferent.

Les cinc competències del nostre model de prevenció son les següents:

• Valoració de la seguretat, la vulnerabilitat i el risc

• Atenció, interacció i adaptació a l’entorn

• Gestió de les meves capacitats i els meus límits

• Gestió de la influència

• Gestió emocional

La primera competència ofereix una visió des de l’anàlisi global del risc. Es tracta

de la valoració de la seguretat, la vulnerabilitat i el risc. L’assoliment de la com-

petència ens permet valorar la seguretat de les accions viàries, la probabilitat d’un

accident i el dany propi o aliè que se’n pot derivar. El resum en forma de pregunta

és: “Puc fer o puc fer-me mal?”.

Si posem la nostra mirada cap a l’entorn, ens trobem amb la competència atenció,

interacció i adaptació a l’entorn. Aquesta competència ens permet percebre i

seleccionar els estímuls significatius de l’entorn viari per tal d’adaptar-hi la nostra

conducta, i respon a la pregunta: “Estic alerta i reacciono als canvis de l’entorn?”.

En canvi, si la mirada es dirigeix cap a nosaltres, respecte de les coses que som

capaços de fer, ens trobem amb la gestió de les meves capacitats i els meus

límits. Es tracta, en aquest cas, de conèixer i valorar les meves capacitats actuals

(físiques, psíquiques, psicofísiques, recursos, habilitats, etc.) per afrontar les situa-

16 COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA QUINES SóN LES COMPETèNCIES

cions que el trànsit ens planteja. Respon a les preguntes: “Com estic? Què sé fer?

Què puc fer amb seguretat?”.

Quan enfoquem la mirada cap als altres, parlem de gestió de la influència. Ens

permet reconèixer i valorar la influència mútua entre les persones (influència, pres-

sió de grup, cultura), tot prioritzant la seguretat. Respon a la pregunta: “Decideixo

veritablement jo?”.

Quan la mirada es dirigeix més cap al món del que sentim “per dintre”, ens trobem

amb la competència de gestió emocional. Aquesta competència ens proposa re-

conèixer l’emoció que sento, acceptar-la i sospesar les conseqüències que l’emo-

ció té sobre la seguretat de la meva mobilitat. Respon a la pregunta: “Què sento i

quines conseqüències té el que sento per a la mobilitat?”.

Nom de la competència Definició Pregunta-resum

Valoració de la seguretat, la vulnerabilitat i el risc

Valorar la seguretat de les accions viàries,

la probabilitat d’un accident i el dany propi

o aliè que se’n pot derivar.

Puc fer

o puc fer-me mal?

Atenció, interacció i adaptació a l’entorn

Percebre i seleccionar els estímuls

significatius de l’entorn viari per tal

d’adaptar-hi la meva conducta.

Estic alerta

i reacciono

als canvis de

l’entorn?

Gestió de les meves capacitats i els meus límits

Conèixer i valorar les meves capacitats

actuals (físiques, psíquiques, psicofísiques,

recursos, habilitats, etc.) per afrontar les

situacions que el trànsit em planteja.

Com estic?

Què sé fer?

Què puc fer?

Gestió de la influència

Reconèixer i valorar la influencia mútua

entre les persones (influència, pressió de

grup, cultura) prioritzant la seguretat.

Decideixo

veritablement jo?

Gestió emocional

Reconèixer l’emoció que sento, acceptar-la

i sospesar les conseqüències que l’emoció

té sobre la seguretat de la meva mobilitat.

Què sento

i quines

conseqüències

té?

17COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA ELS NIVELLS

Els nivells

Parlar de competència implica parlar d’un nivell de resolució determinat. No és el

mateix, per exemple, parlar en públic amb un públic conegut i un discurs preparat

que fer-ho en una roda de premsa davant de molts periodistes i amb les càmeres de

televisió. Com es desprèn d’això, entre ser el màxim de competent en alguna cosa

i ser incompetent hi ha un rang ampli que se sol fragmentar, mesurar i nomenar, hi

ha una gradació que va augmentant de grau de dificultat.

Els nivells de competència solen definir-se de forma contínua i acumulable. És a dir,

cada nivell és, des d’un punt de vista evolutiu, menor que el posterior i major que

l’anterior, de manera que en la mesura en què avancen els nivells, les persones són

cada vegada més competents que en el nivell anterior.

En aquesta guia hem optat per un model graduat en quatre nivells: principiant,

principiant avançat, competent i expert. El nivell de competent és el desitjat per a

la major part de la població adulta. El nivell d’expert és només per a determinades

persones, professions o situacions que requereixen d’un alt nivell de rendiment en

aquella competència. El nivell de principiant implica un nivell d’autonomia i de re-

solució de problemes baix, que freqüentment requereix la supervisió per part d’una

altra persona. El nivell de principiant avançat, tot i que suposa un progrés des del

nivell anterior, no implica encara la total autonomia, ni la trasferència dels coneixe-

ments, habilitats i actituds a situacions en contextos diversos.

Quan diem d’algú que és, per exemple, a «principiant avançat», ens referim que té

assolit el nivell de principiant i que està adquirint el nivell de principiant avançat,

però encara no el té assolit totalment.

Principiant avançat

Competent

Expert

Principiant

18 COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA ELS ROLS EN EL MóN DEL TRÀNSIT

Ara bé, és posible que tinguem un nivell competencial determinat en una compe-

tència i en una altra tinguem un nivell diferent.

Per fer més gràfica la dife-

rència entre aquests quatre

nivells, els hem diferenciat

amb els colors de les pistes

d’esquí. Així, el color verd

correspon al principiant, el

blau al principiant avançat, el

vermell al competent i el ne-

gre a l’expert.

Els nivells competencials, tot i que tenen a veure amb l’experiència, no són depen-

dents de l’edat. O sigui, podem trobar un jove que en una competència determi-

nada estigui al nivell de competent, mentre que una persona més gran pot ser que

estigui al nivell de principiant avançat.

Els rols en el món del trànsit

La finalitat del trànsit és moure’ns d’una manera segura, eficient i sostenible. Quan

ens movem, ho fem a vegades com a conductors, a vegades com a passatgers i a

vegades com a vianants.

De cara a fer les competències més concretes, per a cada un dels nivells d’una

competència hem escollit exemples de conductes d’aquests tres rols: conductor,

passatger i vianant.

Vianant Passatger Conductor

Expert

Principiant

Competent


19COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA QUè COMPON LES COMPETèNCIES

Què compon les competències

Les competències s’estructuren en tres parts. La primera és general, de definició

de la competència i diferenciació dels seus nivells. La segona aprofundeix en els

comportaments segurs de cada nivell i la tercera aporta orientacions per treballar

els continguts a l’aula.

Així com per a cada competència tenim el nom, la definició i una pregunta que la

representa, per a cada nivell competencial tenim també una definició i un petit re-

sum del nivell.

Nivell competencial

Principiant Identifico els perills més habituals de la meva mobilitat, sé que puc fer-me mal i desenvolupo estratègies preventives primàries.

Definició del nivell

En aquest nivell de principiant, la persona identifica els indicis de perill, coneix les pautes bàsiques de comportament segur al carrer i comprèn que, si les segueix, pot evitar patir danys durant els seus des-plaçaments.

Explicació del nivell

Nom VALORACIÓ DE LA SEGURETAT, LA VULNERABILITAT I EL RISC

Definició DEFINICIÓ Valoro la seguretat de les accions viàries, la probabilitat d’un ac-cident i el dany propi o aliè que se’n pot derivar.

Pregunta-resum PREGUNTA Puc fer o puc fer-me mal?

5 competències • Valoració de la seguretat, la vulnerabilitat i el risc

• Atenció, interacció i adaptació a l’entorn

• Gestió de les meves capacitats i els meus límits

• Gestió de la influència

• Gestió emocional

4 nivells • Principiant

• Principiant avançat

• Competent

• Expert

3 rols • Vianant

• Passatger

• Conductor

20 COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA QUè COMPON LES COMPETèNCIES

A la segona part, trobem un recordatori de la definició i l’explicació del nivell.

Com que la definició dels nivells competencials és abstracta, per a cada nivell es

proposen diferents indicadors.

Cada indicador agrupa un conjunt de conductes similars representatives d’aquell

nivell i competència. A continuació de l’indicador, hi figuren exemples de conducta

per a cada un dels tres rols viaris.

La recollida d’indicadors és a títol indicatiu i no és exhaustiva. A vegades va millor

fixar-se en l’indicador, a vegades ajuda més mirar els exemples de conducta.

Sempre podem saber en quina competència som, ja que el nom de la competència

consta al principi de cada pàgina.

També podem saber en quin nivell som pel color que utilitzem. Per exemple, en

aquest cas, com que és blau, vol dir que som al principiant avançat.

Competència VALORACIÓ DE LA SEGURETAT, LA VULNERABILITAT I EL RISC

Nivell competencial


Reacciono anticipadament a les situacions de perill, per-què conec els riscos associats a la meva mobilitat.

Definició del nivell

En el cas de l’avançat, la persona valora el risc, tenint en comp-te els perills existents en cada situació i el dany que es pot fer. Aquesta valoració li permet prendre decisions per anticipar-se introduint comportaments de prevenció en la seva mobilitat.

Explicació del nivell

Indicador INDICADOR: Realitzo comportaments d’anticipació a les situacions de perill.

Rol vianant

• Quan travesso un carrer i veig que s’aproxima un vehicle accelero el pas per arribar a la vorera.

• Abans de passar un pas de vianants m’asseguro molt bé que no vénen vehicles o que pararan, tot i que jo tingui la preferència.

• A la carretera camino per l’esquerra.• Utilitzo, si cal, reflectors, llums o altres dispositius que aug-

mentin la meva visibilitat. • Estic alerta a la sortida de pàrquings. • Evito envair el carril bici.

EX

EM

PLE

S D

E C

ON

DU

CTA

Exemples de conducta

Rol passatger

• Baixo del vehicle pel costat més proper a la vorera.• Abans d’obrir la porta, m’asseguro que no vingui cap vehi-

cle.

Rol conductor

• Si em deixen una bicicleta, abans d’utilitzar-la regulo seient i manillar.

• Quan em deixen un cotxe, regulo seient, volant i retrovisors.• Quan vaig amb bicicleta, circulo si és possible pel carril bici. • Respecto les indicacions i senyals de la via per evitar una

situació de risc.• Utilitzo, si cal, reflectors, llums o altres dispositius que aug-

mentin la meva visibilitat.• Senyalitzo les maniobres amb prou antelació.

21COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA COM UTILITzAR AQUESTA GUIA

A la tercera part, trobem un resum dels continguts que pertanyen a aquell nivell

competencial, separats en coneixements, habilitats i actituds.

Aquest resum es presenta per tal de facilitar la programació, però no es tracta de

cap llista exhaustiva.

Com utilitzar aquesta guia

Competències de mobilitat segura és una eina dissenyada per ajudar les persones

que fan formació al voltant d’aquesta temàtica. Ofereix un model de prevenció cen-

trat en la persona que possibilita la presa de decisions més segura.

Té dues perspectives diferents. Una, més general, té a veure amb la planificació

curricular i l’altra, més concreta, ajuda a la planificació didàctica.

A continuació, en els apartats següents, veurem com fer aquests dos usos de la

guia.

Les competències i la planificació del currículum

Una de les funcions que pertoquen als agents educatius és la planificació curricular.

Es tracta, bàsicament, de decidir:

• A qui ens dirigim?

• Què han d’aprendre?

• Com ensenyar?

• Quan ensenyar?

SUGGERIMENT DE CONTINGUTS A TREBALLAR

Informacions i conceptes

• Factors de risc: alcohol, drogues, velocitat, climatologia, en-torn, etc.

• Criteris de seguretat amb relació a d’altres usuaris de la via

Habilitats • Pensament sistèmic. Entendre que en la mobilitat estic en constant convivència amb d’altres persones i, per tant, que les meves accions no només tenen conseqüències en l’àm-bit personal, sinó també per a d’altres persones

• Estratègies anticipatives i preventives• Reconeixement de circumstàncies de perill

Actituds i valors

• Protecció i autoprotecció• Pensament social• Convivència • Seguretat de les persones

22 COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA LES COMPETèNCIES I LA PLANIFICACIó DEL CURRíCULUM

La guia ens ajuda a donar resposta a aquestes preguntes.

• A qui ens dirigim? Cal educar tota la població des d’un enfocament d’edu-

cació permanent. En cada etapa de la nostra vida necessitem aprendre coses

diferents i amb un grau diferent de profunditat. Cal ensenyar preferentment les

persones o grups que, pel motiu que sigui, són més susceptibles de patir les

conseqüències dels accidents. Així, cal prioritzar la formació dels pares dels

nens que no utilitzen sistemes de retenció infantil, la dels joves de 18 a 24 anys,

la dels ciclistes, la de les persones grans... Com que amb les forces que tenim

no podem arribar a tot arreu, haurem de veure en el nostre territori o en el nos-

tre marge d’actuació a quin o a quins segments de la població cal adreçar més

directament la nostra acció per aconseguir una reducció més directa dels morts

i ferits greus per accident de trànsit. Ens pot ajudar també plantejar-nos quins

són els principals problemes viaris d’aquell territori i en quina mesura afecten

els diferents col·lectius: És un poble? Una ciutat? Els nois i noies van amb bici-

cleta a l’institut? Hem pogut constatar atropellaments o incidents amb la gent

gran? Hi ha un pas a nivell? Una carretera general? Els nens i nenes van a peu a

l’escola? Hi ha polígons industrials mal comunicats que obliguin els treballadors

a anar-hi amb el seu propi cotxe?

• Què han d’aprendre? S’ha d’ensenyar allò que és pertinent a cada edat; ense-

nyar allò que és útil ara, no allò que ens servirà “quan siguem grans”. Ensenyar

els continguts de les competències; les competències pretenen ajudar-nos a

prevenir. Per tant, al llarg de cada període de la vida, cal tenir ocasió de de-

senvolupar-les totes. Hem de treballar per ajudar les persones a pujar al nivell

competencial següent o, si més no, a consolidar aquell en què es troben. Per

exemple: si intervenim a primer i segon d’ESO, a primer podem treballar en

dues sessions la valoració de la seguretat, la vulnerabilitat i el risc; l’atenció,

interacció i adaptació a l’entorn, i la gestió de les meves capacitats i els meus

límits, mentre que deixem per a segon d’ESO la gestió de la influència i la gestió

emocional.

• Com ensenyar? Com hem dit, les competències no són continguts aïllats que

cal saber, sinó que estan fonamentades en l’acció, en la conducta. Per tant, des

d’un punt de vista didàctic, no poden ser apreses amb mètodes discursius, sinó

que s’aprenen a partir de l’experimentació, de les metodologies actives, de la

reflexió a partir de les experiències... Nosaltres proposem seguir el model ROA,

que és un esquema didàctic que s’utilitza a Catalunya des de fa temps (el po-

23COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA COM ESCOLLIR ELS CONTINGUTS PER FER LA PLANIFICACIó DIDÀCTICA DE SESSIONS

deu trobar al llibre Formació de formadors per a la mobilitat segura4) i que con-

sisteix en tres passos: reflexionar sobre les idees prèvies dels participants, ofe-

rir experiències de formació i aplicar els continguts a la realitat dels participants.

• Quan ensenyar? Ja hem dit que cal ensenyar al llarg de tot el cicle vital. Hem

dit també que cal ensenyar quan el subjecte necessita aprendre aquell con-

tingut. Només cal afegir aquí que, perquè la formació pugui fer el seu efecte,

requereix de prou temps. Una intervenció massa breu no generarà més que un

aprenentatge superficial, caduc, que de ben segur no arribarà a generar una

conducta preventiva.

Com escollir els continguts per fer la planificació didàctica de sessions

Imaginem que ja hem decidit visitar un col·lectiu o bé hem rebut una demanda de

formació per a un col·lectiu.

Estem més acostumats a pensar a partir de l’edat dels participants, però la forma-

ció competencial, de fet, no parteix de l’edat, sinó dels comportaments que volem

que tingui un grup determinat.

Per tant, pensem en aquest col·lectiu destinatari i els seus comportaments.

1) Si no coneixem bé el grup, potser caldrà començar per una detecció de

necessitats més específica. Haurem de saber més coses sobre el grup

destinatari i el context:

a) Pel que fa al context, ens preguntem quines característiques té: És un

poble? Una ciutat? Els possibles accidents greus es produeixen amb els

vianants? Amb conductors?

4 Formació de formadors per a la mobilitat segura. Barcelona: Servei Català de Trànsit, 2007

24 COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA COM ESCOLLIR ELS CONTINGUTS PER FER LA PLANIFICACIó DIDÀCTICA DE SESSIONS

b) Pel que fa al grup destinatari: Qui és exactament el meu destinatari? Quina

és la mobilitat que manté? Quines necessitats té? No importa quina edat tenen

els participants, fem una detecció de les seves necessitats: Quines són les

incidències que coneixem del grup? Quins són els seus punts forts i febles?

2) A partir d’aquesta anàlisi, s’ha d’escriure els comportaments de mobilitat que

volem incentivar. Quins elements de seguretat volem reforçar? Aquests ja

es configuren com els objectius generals de l’acció formativa.

3) Escollim les competències

que creiem que són clau per a

l’objectiu prioritzat. A vegades,

mirant el comportament, ja

ens ve la competència, però

si dubtem les podem repassar

totes a veure en quines trobem

els comportaments desitjats

com a objectius.

– A vegades no trobem

exactament el comportament

que tenim al cap, però

segurament trobarem uns

exemples de conducta similars.

– També ens pot passar

que dubtem a quin nivell és

aquell grup de participants. En

aquest cas és important mirar

també el nivell competencial

superior i inferior al

que pensem. Apuntem

competència i nivell dels

comportaments que trobem.

– Intentem prioritzar una mica:

no podem treballar totes les

competències alhora!

VALORACIÓ DE LA SEGURETAT, LA VULNERABILITAT I EL RISC

Principiant Identifico els perills més habituals de la meva mo-bilitat, sé que puc fer-me mal i desenvolupo estra-tègies preventives primàries.

En aquest nivell de principiant, la persona identifica els indicis de perill, coneix les pautes bàsiques de comportament segur al carrer i comprèn que, si les segueix, pot evitar patir danys durant els seus des-plaçaments.

INDICADOR: Escullo una conducta segura i, si cal, l’ajut de la persona adulta a partir del reconeixement del perill en les situa-cions de mobilitat senzilles.

• Quan arribo a un encreuament, m’aturo.• M’espero a la vorera.• Espero que el semàfor estigui verd per als

vianants.• Si no hi ha pas de vianants ni semàfor, com-

provo que no passin cotxes abans de tra-vessar.

• Identifico i diferencio llocs segurs i insegurs per caminar i per jugar (places, jardins, etc.).

EX

EM

PLE

S D

E C

ON

DU

CTA• Utilitzo els dispositius de seguretat (casc,

cinturó, cadireta...) per a la meva seguretat.• Em mantinc dins del vehicle fins que el con-

ductor em diu que puc baixar.

INDICADOR: En el decurs de les meves accions quotidianes de mobilitat, mantinc la meva anàlisi del perill realitzant comporta-ments segurs.

• Espero que els cotxes s’hagin aturat al se-màfor o pas de vianants abans de travessar.

• Travesso el carrer sense jugar ni córrer.• Quan travesso, em fixo que el meu semàfor

no es posi vermell.

EX

EM

PLE

S D

E C

ON

DU

CTA

• Recordo als passatgers i conductor que es posin el cinturó si no el duen cordat.

• En els itineraris habituals, baixo pel costat del vehicle més proper a la vorera.

• Em situo correctament dins del vehicle, evi-tant comportaments de risc (treure el cap per la finestreta, desplaçar-se dins de l’au-tobús...).


4) Dels diferents indicadors que presenta el nivell competencial, n’haurem

d’escollir els que volem treballar. Aquests indicadors ens serviran per redactar

els objectius de la nostra acció formativa, si necessitem precisar més.

5) Feta la tria, es miren els continguts que estan relacionats amb aquells

indicadors. Cal vigilar en aquest punt si, amb el temps de què disposem, els

podem assolir... Si no és així, o canviem els objectius o augmentem el temps!

6) Una vegada tenim els continguts, comença la fase de programació: cal

estructurar la sessió seguint el model ROA (reflexió sobre les idees prèvies,

oferta d’experiències noves, aplicació dels continguts a la realitat dels

participants).

Exemple de com escollir els continguts

Fem una prova:

Imaginem que ja hem fet una avaluació global de la situació.

Hem de preparar dues sessions d’una hora i 30 minuts cadascuna per a un mateix

grup d’estudiants de segon cicle d’ESO.

1) Si no coneixem bé el grup, potser caldrà començar per una detecció de necessitats més específica. Haurem de saber més coses sobre el grup destinatari i el context.

Pel que fa al context, ens preguntem quines característiques té: És un poble? Una ciutat? Els possibles accidents greus es produeixen amb els vianants? Amb conductors?

Pel que fa al grup destinatari: Qui és exactament el meu destinatari? Quina és la mobilitat que manté? Quines necessitats té? No importa quina edat tenen els participants, fem una detecció de les seves necessitats: Quines són les incidències que coneixem del grup? Quins són els seus punts forts i febles?

Del punt 1 hem pogut veure que es tracta d’una ciutat petita, plana, on els estudiants utilitzen molt la bici-cleta. La ciutat té molts carrils bici, però igualment es produeixen nombrosos accidents, ja que els joves es desplacen per tot arreu. Els estudiants són nois i noies de 14 a 16 anys. Volen moure’s sols i la bicicleta els agrada molt, però han de reflexionar sobre el fet que la bicicleta és un mitjà de transport com els altres.

Quins valors volem promocionar? L’elecció de la bici-cleta com a mitjà de transport sostenible i segur.

Quines són les incidències que coneixem del grup? Sabem que molts estudiants vénen a l’escola amb la bicicleta, però pocs porten el casc posat i algunes ve-gades la policia local ha hagut d’intervenir per atrope-llament de vianants a les voreres.

Podem dibuixar una taula de punts forts i febles del grup destinatari.

Punts forts Punts febles• Utilitzen molt la bicicleta, més

que la moto.• Les bicicletes estan ben man-

tingudes i totes tenen llums.• Coneixen les principals normes

per circular com a ciclistes.

• No porten casc.• Van molt de pressa.• Passen amb el semàfor en

vermell.• No respecten els vianants.• El comportament es dóna tant

individualment com en grup.

De vegades, la pista del comportament segur ens la donarà el nivell; d’altres, l’indicador, i d’altres, l’exemple d’un rol determinat


2) A partir d’aquesta anàlisi, s’han d’escriure els comportaments de mobilitat que volem incentivar. Quins elements de seguretat volem reforçar? Aquests ja es configuren com els objectius generals de l’acció formativa.

Volem que els joves surtin de casa amb prou temps per anar a l’escola amb calma, que portin el casc, que triïn el recorregut més segur, que circulin pels carrils bici i que respectin els semàfors i els espais reservats als vianants.

3) Escollim les competències que creiem que són clau per a l’objectiu prioritzat. A vegades, mirant el comportament, ja ens ve la competència, però si dubtem les podem repassar totes a veure en quines trobem els comportaments desitjats com a objectius.

– A vegades no trobem exactament el comportament que tenim al cap, però segurament trobarem uns exemples de conducta similars.

– També ens pot passar que dubtem a quin nivell és aquell grup de participants. En aquest cas és important mirar també el nivell superior i inferior al que pensem. Apuntem competència i nivell dels comportaments que trobem.

– Intentem prioritzar una mica: no podem treballar totes les competències alhora!

Vist que el problema es dóna tant individualment com en grup, no es tracta de gestió de la influència. Encara que hi sigui present, tampoc sembla que sigui priorità-ria l’atenció, interacció i adaptació a l’entorn. Potser hi hagi implicada la gestió emocional, si arriben justos de temps. Sembla també que tenen por de circular per la calçada...

Ens quedem, per tant, amb la valoració de la seguretat, la vulnerabilitat i el risc, i la gestió emocional.

Al nivell de principiant no hi ha conductor i el nivell de competent sembla que els ve gran! Els indicadors que surten a principiant avançat ens confirmen l’elecció.

4) Dels diferents indicadors que presenta el nivell competencial, n’haurem d’es collir els que volem treballar. Aquests indicadors ens serviran per redactar els objectius de la nostra acció formativa, si necessitem precisar més.

Subratllarem en les dues competències aquells indica-dors i aquelles conductes que creiem que poden estar implicades.

Els objectius poden quedar així:

a) Realitzar comportaments d’anticipació a les situa-cions de perill

b) Valorar la meva seguretat i la dels altres

c) Controlar la pressa i l’ànsia per arribar a la meva des tinació

Valoració de la seguretat, la vulnerabilitat i el risc Sí

Atenció, interacció i adaptació a l’entorn NO

Gestió de les meves capacitats i els meus límits NO

Gestió de la influència NO

Gestió emocional Sí




Reacciono anticipadament a les situacions de perill, perquè co-nec els riscos associats a la meva mobilitat.

En el cas de l’avançat, la persona valora el risc, tenint en compte els perills existents en cada situació i el dany que es pot fer. Aquesta valo-ració li permet prendre decisions per anticipar-se introduint comporta-ments de prevenció en la seva mobilitat.

INDICADOR: Realitzo comportaments d’anticipació a les situacions de perill.

• Quan travesso un carrer i veig que s’aproxima un vehicle acce-lero el pas per arribar a la vorera.

• Abans de passar un pas de vianants m’asseguro molt bé que no vénen vehicles o que pararan, tot i que jo tingui la prefe-rència.

• A la carretera camino per l’esquerra.• Utilitzo, si cal, reflectors, llums o altres dispositius que aug-

mentin la meva visibilitat. • Estic alerta a la sortida de pàrquings. • Evito envair el carril bici.

EX

EM

PLE

S D

E C

ON

DU

CTA

• Baixo del vehicle pel costat més proper a la vorera.• Abans d’obrir la porta, m’asseguro que no vingui cap vehicle.

• Si em deixen una bicicleta, abans d’utilitzar-la regulo seient i manillar.

• Quan em deixen un cotxe, regulo seient, volant i retrovisors.• Quan vaig amb bicicleta, circulo si és possible pel carril bici. • Respecto les indicacions i senyals de la via per evitar una si-

tuació de risc.• Utilitzo, si cal, reflectors, llums o altres dispositius que aug-

mentin la meva visibilitat.• Senyalitzo les maniobres amb prou antelació.


INDICADOR: Valoro la meva seguretat i la dels altres.

• Si vaig per la vorera corrent, anticipo els moviments dels altres vianants per no xocar amb ells.

• Patino per un espai compartit, mantenint prou distància de se-guretat amb els altres vianants. E

XE

MP

LES

DE

CO

ND

UC

TA

• Si altres ocupants del vehicle no duen cordat correctament el cinturó, els recordo el risc que té aquest fet.

• Respecto la velocitat establerta i m’adapto a les circumstàn-cies de l’entorn i del trànsit, garantint la seguretat dels altres usuaris.

• Deixo prou distància de seguretat en avançar ciclistes, altres vehicles o vianants.

• Per aprendre determinades habilitats quan vaig amb bicicleta (senyalitzar, anar amb una mà, mirar enrere...) busco un espai on no hi hagi altres vehicles ni pugui prendre mal.


GESTIÓ EMOCIONAL


En estats emocionals moderats, comprenc com m’afecten aquests estats en aquell moment, sé les conseqüències que té deixar-m’hi portar en el trànsit i gestiono la situació.

En aquest nivell, la persona és capaç d’adonar-se del que sent al mateix temps que li passa, sense necessitat d’ajut extern. Això li permet, en circumstàncies habituals i nivells d’intensitat emocio-nal moderada, no deixar-se arrossegar per l’emoció.

INDICADOR: Controlo la pressa i l’ànsia per arribar a la meva destinació.

• Encara que estigui arribant tard, travesso pel pas de vianants, amb el semàfor en verd i sense córrer.

• Evito córrer per la vorera, especialment pel costat ex-terior, i vigilo de no xocar amb altres persones.

• Anticipo i vigilo els guals encara que vagi de pressa.• Travesso el carrer amb atenció encara que estigui

molt ansiós per arribar a l’altre costat.

EX

EM

PLE

S D

E C

ON

DU

CTA

• Encara que tingui pressa, vigilo de no contagiar el meu estat emocional al conductor (no li demano que corri, ni esbufego, ni em mostro enutjat).

• Escullo per circular l’espai que em fa sentir segur, res-pectant la seguretat de les altres persones.

• Quan vaig amb bicicleta, evito anar en contra direc-ció, saltar-me els semàfors o córrer massa per arribar abans.


5) Feta la tria, es miren els continguts que estan relacionats amb aquells indicadors. Cal vigilar en aquest punt si, amb el temps de què disposem, els podem assolir... Si no és així, o canviem els objectius o augmentem el temps!

Feta la tria, cal mirar els continguts: no podem assumir-los tots, cal triar. Però quants? Depèn del temps que passarem a l’aula. Si només tenim una hora, amb un parell de conceptes, una habilitat i un valor (que casin entre ells) ja en tenim prou. A nosaltres ens han donat dues sessions de dues hores. La primera la dedicarem a les emocions. La segona, al risc.

Primera sessió: • Relació de les sensacions físiques i emo-

cionals amb situacions de risc viari• Identificació de les connexions del cos

amb les emocions corresponents• Autoprotecció, escollir-se a un mateix• Estar obert a connectar amb els altres

Segona sessió: • Risc objectiu i risc subjectiu. Diferenciar

la percepció subjectiva del risc objectiu d’una situació

• Prudència• Conductes anticipatòries que puc fer per

disminuir el risc (concepte de conducció defensiva i preventiva)

• Utilització d’estratègies preventives • Anticipació



Informacions i conceptes • El risc: variables que intervenen fent que les situacions tinguin

més o menys risc (concepte de risc).• Risc objectiu i risc subjectiu. Diferenciar la percepció subjecti-

va del risc del risc objectiu d’una situació.• Conductes anticipatòries que puc fer per disminuir el risc (con-

cepte de conducció defensiva i preventiva).

Habilitats• Anàlisi de les situacions de mobilitat.• Utilització d’estratègies preventives. • Manteniment del vehicle.

Actituds i valors • Anticipació.

• Responsabilitat.• Prudència.• Consciència de l’altre.


6) Una vegada tenim els continguts, comença la fase de programació: cal estructurar la sessió seguint el model ROA (reflexió sobre les idees prèvies, oferta d’experiències noves, aplicació dels continguts a la realitat dels participants)

I ara el que toca és programar!

GESTIÓ EMOCIONAL


Informacions i conceptes • Autoconeixement, què necessito conèixer de les meves

emocions per tenir una mobilitat més segura.• Relació de les sensacions físiques i emocionals amb si-

tua cions de risc viari.• Alteracions emocionals i les seves conseqüències: tris-

tesa depressiva, alegria eufòrica, ràbia molt forta, por in-tensa o pànic.

• L’altre com a persona a tenir en consideració (l’altre tam-bé té emocions).

• Concepte d’escalada comunicativa (alteració emocional) i com afecta la nostra mobilitat.

Habilitats • Identificació de les connexions del cos amb les emocions corresponents.

• Reconeixement dels motius dels propis estats emocio-nals.

• Lectura emocional de l’altre (empatia).• Tècniques d’expressió clara i oberta d’emocions.• Comprensió de l’emoció de l’altre a partir del reconeixe-

ment de la pròpia emoció.

Actituds i valors • Autoconeixement.

• Autoprotecció, escollir-se un mateix.• Estar obert a connectar amb els altres.• Reconeixement de l’emoció com a base de tots els hu-

mans.

LES COMPETÈNCIES:Valoració de la seguretat, la vulnerabilitat i el risc

Atenció, interacció i adaptació a l’entorn

Gestió de les meves capacitats i els meus límits

Gestió de la influència

Gestió emocional

33COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA Valoració de la seguretat, la Vulnerabilitat i el risc


DEFINICIÓ Valorar la seguretat de les accions viàries, la probabilitat

d’un accident i el dany propi o aliè que se’n pot derivar.

PREGUNTA Puc fer o puc fer-me mal?

NIVELLS COMPETENCIALS

Principiant Identifico els perills més habituals de la meva mobilitat,

sé que puc fer-me mal i desenvolupo estratègies pre-

ventives primàries.

En aquest nivell de principiant, la persona identifica els indi-

cis de perill, coneix les pautes bàsiques de comportament

segur al carrer i comprèn que, si les segueix, pot evitar patir

danys durant els seus desplaçaments.


Reacciono anticipadament a les situacions de perill, per-

què conec els riscos associats a la meva mobilitat.

En el cas de l’avançat, la persona valora el risc, tenint en

compte els perills existents en cada situació i el dany que

es pot fer. Aquesta valoració li permet prendre decisions

per anticipar-se introduint comportaments de prevenció en

la seva mobilitat.

Competent Ajusto les meves accions a la disminució del risc del

sistema.

El nivell competent posa l’accent en la lectura global de la

situació, amb un ràpid càlcul del nivell de risc d’aquesta

i l’adaptació dels comportaments viaris, amb accions en-

caminades no només a la prevenció i l’autoprotecció, sinó

també a la disminució del risc de la situació.

Expert Evito acomodar-me al risc i deixar de percebre’l, així

com incrementar la meva acceptació del risc.

El nivell expert implica un alt coneixement del risc i de com

funciona la presa de decisions amb risc, de tal manera que

davant de situacions de risc habituals la persona manté la

seva capacitat de lectura i evita assumir més risc de l’estric-

tament necessari.

34 COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA Valoració de la seguretat, la Vulnerabilitat i el risc


Principiant Identifico els perills més habituals de la meva mobilitat, sé

que puc fer-me mal i desenvolupo estratègies preventives

primàries.

En aquest nivell de principiant, la persona identifica els indicis de

perill, coneix les pautes bàsiques de comportament segur al car-

rer i comprèn que, si les segueix, pot evitar patir danys durant els

seus desplaçaments.

INDICADOR: Escullo una conducta segura i, si cal, l’ajut de la persona adulta

a partir del reconeixement del perill en les situacions de mobilitat senzilles.

• Quan arribo a un encreuament, m’aturo.• M’espero a la vorera.• espero que el semàfor estigui verd per als vianants.• si no hi ha pas de vianants ni semàfor, comprovo que

no passin cotxes abans de travessar.• identifico i diferencio llocs segurs i insegurs per cami-

nar i per jugar (places, jardins, etc.).

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• utilitzo els dispositius de seguretat (casc, cinturó, cadi-reta...) per a la meva seguretat.

• em mantinc dins del vehicle fins que el conductor em diu que puc baixar.

INDICADOR: En el decurs de les meves accions quotidianes de mobilitat,

mantinc la meva anàlisi del perill realitzant comportaments segurs.

• espero que els cotxes s’hagin aturat al semàfor o pas de vianants abans de travessar.

• travesso el carrer sense jugar ni córrer.• Quan travesso, em fixo que el meu semàfor no es posi

vermell.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• recordo als passatgers i conductor que es posin el cin-turó si no el duen cordat.

• en els itineraris habituals, baixo pel costat del vehicle més proper a la vorera.

• em situo correctament dins del vehicle, evitant com-portaments de risc (treure el cap per la finestreta, des-plaçar-se dins de l’autobús...).





• diferenciació entre seguretat i risc• consciència del fet que em puc fer mal, que en les meves

accions viàries hi pot haver conseqüències no desitjades (vulnerabilitat)

• reconeixement de les normes i els senyals bàsics de l’en-torn viari

• comprensió que hi ha situacions potencialment perilloses al meu voltant més proper: sortides d’aparcament, zones compartides, etc.

• Ús i avantatges dels elements de seguretat passiva• diferenciació de la zona segura de la zona no segura

Habilitats • reconeixement de la sensació física que produeix el perill i de la por i l’estat d’alerta que produeix

• relació entre el perill i les seves conseqüències• lectura de l’entorn i reconeixement del perill• realització de comportaments segurs• identificació de comportaments perillosos• utilització i automatització de rutines bàsiques de seguretat

passiva: mirar a tots dos costats abans de creuar un carrer, etc.

Actituds i valors

• autoprotecció• responsabilitat




Reacciono anticipadament a les situacions de perill, perquè

conec els riscos associats a la meva mobilitat.

En el cas de l’avançat, la persona valora el risc, tenint en comp-

te els perills existents en cada situació i el dany que es pot fer.

Aquesta valoració li permet prendre decisions per anticipar-se

introduint comportaments de prevenció en la seva mobilitat.

INDICADOR: Realitzo comportaments d’anticipació a les situacions de

perill.

• Quan travesso un carrer i veig que s’aproxima un vehi-cle accelero el pas per arribar a la vorera.

• abans de passar un pas de vianants m’asseguro molt bé que no vénen vehicles o que pararan, tot i que jo tingui la preferència.

• a la carretera camino per l’esquerra.• utilitzo, si cal, reflectors, llums o altres dispositius que

augmentin la meva visibilitat. • estic alerta a la sortida de pàrquings. • evito envair el carril bici.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• baixo del vehicle pel costat més proper a la vorera.• abans d’obrir la porta, m’asseguro que no vingui cap

vehicle.

• si em deixen una bicicleta, abans d’utilitzar-la regulo seient i manillar.

• Quan em deixen un cotxe, regulo seient, volant i retro-visors.

• Quan vaig amb bicicleta, circulo si és possible pel carril bici.

• respecto les indicacions i senyals de la via per evitar una situació de risc.

• utilitzo, si cal, reflectors, llums o altres dispositius que augmentin la meva visibilitat.

• senyalitzo les maniobres amb prou antelació.



INDICADOR: Valoro la meva seguretat i la dels altres.

• si vaig per la vorera corrent, anticipo els moviments dels altres vianants per no xocar amb ells.

• Patino per un espai compartit, mantenint prou distància de seguretat amb els altres vianants. e

Xe

MP

les

de

co

nd

uc

ta

• si altres ocupants del vehicle no duen cordat correc-tament el cinturó, els recordo el risc que té aquest fet.

• respecto la velocitat establerta i m’adapto a les cir-cumstàncies de l’entorn i del trànsit, garantint la segu-retat dels altres usuaris.

• deixo prou distància de seguretat en avançar ciclistes, altres vehicles o vianants.

• Per aprendre determinades habilitats quan vaig amb bicicleta (senyalitzar, anar amb una mà, mirar enrere...) busco un espai on no hi hagi altres vehicles ni pugui prendre mal.



• el risc: variables que intervenen fent que les situacions tin-guin més o menys risc (concepte de risc).

• risc objectiu i risc subjectiu. diferenciar la percepció subjec-tiva del risc del risc objectiu d’una situació.

• conductes anticipatòries que puc fer per disminuir el risc (concepte de conducció defensiva i preventiva).

Habilitats • anàlisi de les situacions de mobilitat.• utilització d’estratègies preventives. • Manteniment del vehicle.

Actituds i valors

• anticipació.• responsabilitat.• Prudència.• consciència de l’altre.



Competent Ajusto les meves accions a la disminució del risc del sis-

tema.

El nivell competent posa l’accent en la lectura global de la situa-

ció, amb un ràpid càlcul del nivell de risc d’aquesta i l’adaptació

dels comportaments viaris, amb accions encaminades no no-

més a la prevenció i l’autoprotecció, sinó també a la disminució

del risc de la situació.

INDICADOR: Percebo quines podrien ser les causes d’accident en força si-

tuacions de trànsit i les evito.

• anticipo l’aparició de riscos en situacions conflictives (semàfor a punt de canviar...).

• si he de trepitjar la calçada m’asseguro que no vinguin vehicles.

• M’aturo abans de travessar el pas de vianants a una zona de la vorera prou lluny de la calçada.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• baixo del vehicle molt atent als altres vehicles i espe-rant que no hi hagi cap risc, ni per a mi ni per a d’altres, per poder fer l’acció.

• analitzo el risc de la situació i evito pujar a un vehicle si penso que comporta un risc excessiu (inexperts, vehi-cles en mal estat, desconeguts…).

• redueixo la velocitat quan m’acosto a ciclistes i els avanço deixant l’espai necessari.

• Mantinc la distància de seguretat entre vehicles fins i tot quan estic aturat en un semàfor.

• comprovo la col·locació i ús de dispositius de segure-tat dels passatgers. si m’acompanyen animals o trans-porto objectes, m’asseguro que estiguin correctament situats, ben assegurats i que no interfereixin en la con-ducció.

• abans d’iniciar la marxa comprovo miralls, benzina...• si vaig amb bicicleta, m’asseguro abans de començar

que els frens, la cadena i les rodes estan en bon estat.• Periòdicament m’asseguro que el vehicle estigui en un

estat de seguretat correcte (miro el desgast de les ro-des, pressió, nivells...).



INDICADOR: Compenso l’augment de risc amb l’aplicació de mesures pre-

ventives.

• Quan he de travessar un carrer ample, si vaig carregat, m’espero que es torni a posar verd, per travessar amb seguretat.

• amb pluja, travesso el pas de vianants per la zona més allunyada dels vehicles.

• Quan acompanyo una persona gran, si veig que el se-màfor es pot posar vermell, faig gestos ostensibles als conductors.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• en un viatge llarg, parlo amb el conductor perquè no s’adormi.

• aviso el conductor que una pilota està a punt d’envair la calçada.

• Quan he d’anar per carreteres desconegudes, planifi-quem conjuntament l’itinerari.

• amb pluja, disminueixo la velocitat.• si em costa conduir de nit, surto abans o demano que

condueixi un altre.• si duc un nadó al cotxe, faig una conducció més tran-

quil·la.• Facilito l’accés de vehicles en una intersecció disminuint

la velocitat i canviant de carril.



• Factors de risc: alcohol, drogues, velocitat, climatologia, en-torn, etc.

• criteris de seguretat amb relació a d’altres usuaris de la via.

Habilitats • Pensament sistèmic. entendre que en la mobilitat estic en constant convivència amb d’altres persones i, per tant, que les meves accions no només tenen conseqüències en l’àmbit personal, sinó també per a d’altres persones.

• estratègies anticipatives i preventives.• reconeixement de circumstàncies de perill.

Actituds i valors

• Protecció i autoprotecció.• Pensament social.• convivència. • seguretat de les persones.



Expert Evito acomodar-me al risc i deixar de percebre’l, així com

incrementar la meva acceptació del risc.

El nivell expert implica un alt coneixement del risc i de com fun-

ciona la presa de decisions amb risc, de tal manera que davant de

situacions de risc habituals la persona manté la seva capacitat de

lectura i evita assumir més risc de l’estrictament necessari.

INDICADOR: Analitzo la realitat viària de forma sistemàtica des de la pers-

pectiva del risc.

• Quan vaig pel carrer, encara que sigui per la vorera, em mantinc alerta.

• Quan vaig parlant amb el meu acompanyant, en arribar al pas de vianants, presto una atenció especial al trànsit.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• anticipo les circumstàncies de risc i valoro si el conductor les ha percebut, i si cal, aviso el conductor.

• conec les principals causes d’accident i vetllo per evi-tar-les.

• Percebo quines podrien ser les causes d’accident en mol-tes situacions de trànsit, incloses les complexes, i actuo amb seguretat per evitar-les.

INDICADOR: Vetllo perquè el meu patró de risc es mantingui o disminueixi.

• Mantinc activat el “monitor de risc” quan vaig pel carrer.• reviso si la meva acceptació de risc ha pujat.• Quan vaig parlant amb el meu acompanyant, en arribar

al pas de vianants, presto una atenció especial al trànsit.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• Faig un esforç per no acostumar-me a un comportament més arriscat del que desitjo.

• evito sotmetre’m a situacions que em suposin un nivell de risc més alt que el que desitjo (conduir en una nevada, conduir amb presses...).

• Per autopista, en fer un avançament, torno a la velocitat inicial.

• si canvio de cotxe i n’agafo un de més potent, tracto de valorar el risc objectivament.



INDICADOR: M’implico a ajudar els altres a percebre i disminuir el risc.

• si anticipo que algú es posarà en perill i no en serà conscient, l’aturo, li crido l’atenció o tracto d’interve-nir-hi: aturo un nen que va a buscar atabalat una pilota que ha caigut al carrer, per exemple.

• algú ha caigut al pas de vianants. M’hi apropo i, fent-me visible, ho faig evident als vehicles i l’atenc.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• Mantinc converses sobre el risc que es produeix en l’àmbit viari, per sensibilitzar la gent.

• si hi ha un perill a la carretera (cotxe aturat, despreni-ment...) senyalitzo i aviso.



• com funciona el risc i, per tant, com assumim risc i com aprenem a gestionar-lo.

• risc acceptat vs. risc objectiu. Valoració constant entre els costos i beneficis que té el risc i com ho fem per aproximar-lo a un risc més objectiu.

Habilitats • revisió del risc acceptat, reconeixement dels costos i bene-ficis de la nostra conducta.

Actituds i valors • revisió contínua del propi pensament.

42 COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA atenció, interacció i adaPtació a l’entorn

ATENCIÓ, INTERACCIÓ I ADAPTACIÓ A L’ENTORN

DEFINICIÓ Percebre i seleccionar els estímuls significatius de l’entorn

viari per tal d’adaptar-hi la meva conducta.

PREGUNTA Estic alerta i reacciono als canvis de l’entorn?

Principiant Detecto els elements clau del trànsit que m’ajuden a perce-

bre el perill, quan n’hi ha; em fixo en l’acció de mobilitat i

demano ajuda, quan cal.

L’autonomia de la persona d’aquest nivell competencial permet

només que es fixi en els elements clau de la seguretat del trànsit,

com passos de vianants, semàfors... Encara li costa mantenir una

atenció constant i no té una atenció global. Quan es troba amb

aquests elements de seguretat, es centra en l’acció de mobilitat

que està desenvolupant.


Mantinc un nivell d’atenció flotant constant en la meva mobi-

litat, percebent, atenent, captant i interpretant els principals

estímuls per mantenir un nivell de seguretat adequat.

La clau d’aquest nivell competencial és aconseguir una atenció

flotant, present en totes i cada una de les accions de mobilitat,

on el noi/a manté el nivell d’atenció necessari a l’acció que està

desenvolupant durant tot el desenvolupament de l’acció.

Competent Mantinc un nivell d’atenció que em permet detectar la majoria

dels canvis de l’entorn, executant estratègies anticipatives que

em permetin minimitzar o evitar el risc per a mi i per als altres.

L’atenció flotant em permet utilitzar l’atenció focalitzada en certs

estímuls viaris que poden comportar un perill, per a mi o per als

altres. L’experiència em fa adquirir estratègies anticipatives que

minimitzin o evitin el risc.

Expert Monitoritzo la interacció dels canvis propis i de l’entorn, se-

leccionant a partir de la meva experiència els estímuls signi-

ficatius, desenvolupant i automatitzant estratègies preventi-

ves que em permetin minimitzar o evitar el risc del sistema.

Un element nou en aquest nivell és la lectura de la pròpia atenció i els

propis comportaments automàtics, així com una detecció “intuïtiva”

dels elements subtils de l’entorn. Monitoritzar vol dir ser capaç de

prestar una atenció flotant i sostinguda. L’increment de l’experiència

em permet l’automatització de les estratègies preventives.

43COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA atenció, interacció i adaPtació a l’entorn


Principiant Detecto els elements clau del trànsit que m’ajuden a per-

cebre el perill, quan n’hi ha; em fixo en l’acció de mobili-

tat i demano ajuda, quan cal.

L’autonomia de la persona d’aquest nivell competencial per-

met només que es fixi en els elements clau de la seguretat del

trànsit, com passos de vianants, semàfors... Encara li cos-

ta mantenir una atenció constant i no té una atenció global.

Quan es troba amb aquests elements de seguretat, es centra

en l’acció de mobilitat que està desenvolupant.

INDICADOR: Faig atenció als estímuls clau per a la meva seguretat.

• Quan estic a punt de travessar un carrer, fixo la meva atenció en el semàfor, el pas de vianants i els vehicles que vénen, i evito travessar fins que el semàfor està verd per als vianants i els cotxes estan aturats.

• si sento un clàxon, busco amb serenitat la font del soroll i el risc relacionat.

• Mantinc un comportament d’alerta quan estic en una zona no segura.

• escullo la part interior de la vorera per despla-çar-me.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• M’asseguro d’anar amb el cinturó de seguretat cor-dat.

• Quan he de sortir del cotxe, em fixo de fer-ho pel costat de la vorera.



INDICADOR: Presto una major atenció i augmento el meu marge de segu-

retat quan detecto un obstacle en el camí que m’obliga a augmentar el meu

risc.

• Presto la mateixa atenció que quan vaig a tra-vessar un carrer en el cas que hagi de baixar de la vorera.

• si l’obstacle que trobo va més enllà del meu ni-vell d’interacció amb l’entorn, demano ajut.

eX

eM

Ple

s d

e

co

nd

uc

ta

• M’asseguro que no vingui cap vehicle si em veig obligat a sortir pel costat del carrer.



• concepte bàsic de zona segura i zona no segura.• concepte d’atenció vs. concentració: si estic centrat en

una cosa concreta (concentració) no puc estar atent a d’altres.

• normes i senyals bàsics de l’entorn viari per a vianants: semàfor, passos de vianants, passos elevats, etc.

Habilitats • identificació i ús de senyals bàsics dirigits a vianants.• diferenciació d’espais segurs i no segurs.• utilització de rutines senzilles de seguretat passiva.

Actituds i valors

• observació: estar atent/a.• autoprotecció.• respecte per les normes.• serenitat: no “perdre el control”. • curiositat: saber com funcionen els diferents elements

de la mobilitat per poder augmentar la meva autonomia.




Mantinc un nivell d’atenció flotant constant en la meva mo-bilitat, percebent, atenent, captant i interpretant els princi-pals estímuls per mantenir un nivell de seguretat adequat.

La clau d’aquest nivell competencial és aconseguir una atenció flotant, present en totes i cada una de les accions de mobilitat, on el noi/a manté el nivell d’atenció necessari a l’acció que està desenvolupant durant tot el desenvolupament de l’acció.

INDICADOR: Evito distreure’m quan vaig pel carrer.

• evito utilitzar cascos de música, mòbils o altres ele-ments que em puguin distreure de la necessària aten-ció al trànsit.

• evito tenir converses amb un nivell d’intensitat que em pugui distreure de la necessària atenció al trànsit.

• evito fer jocs o altres activitats que puguin implicar un perill per a la meva mobilitat.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• evito fer jocs que suposin una postura no segura dins del vehicle (girar-se cap enrere, posar els peus al seient de davant o al davantal del vehicle).

• em concentro en la conducció i evito utilitzar els dispo-sitius que em poden distreure quan estic conduint.

• si em sento perdut, m’aparto i m’aturo per tornar-me a situar, preguntar o consultar el gPs.

INDICADOR: Mantinc un nivell d’atenció constant, prestant una atenció es-

pecial que no baixi.

• en espais compartits de vianants i vehicles, observo la mobilitat i quan actuo ho faig de forma segura.

• interpreto força estímuls per mantenir un bon nivell de seguretat quan camino en el trànsit.

• escullo els espais en funció de l’activitat que vull fer (per exemple, joc, circulació, esport, etc.).

• utilitzo només la zona de via destinada als vianants.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• evito adormir-me si vaig acompanyant el conductor.

• realitzo conductes que em permetin mantenir un ni-vell adequat d’alerta, evitant realitzar conductes au-tomàtiques.

• si sóc conductor novell, vigilo molt especialment a complir les normes.



INDICADOR: Identifico i presto atenció a les característiques que poden hi-

potetitzar una situació de risc.

• si vaig caminant per la vorera i trobo un obstacle (obres, grans grups de gent...) que m’obliga a baixar al carrer busco el moment i el lloc adequat per fer-ho.

• en zones d’obres, vigilo especialment.• Mantinc el meu estat d’alerta encara que estigui en

una zona de vianants.• Vigilo especialment si he de travessar un carrer i no

hi ha pas de vianants ni semàfor.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• si vaig amb moto, vigilo especialment a les zones virades o de ferm irregular, així com a les sortides dels semàfors.

• Quan veig una pilota al carrer, extremo les precau-cions per si darrere hi va un nen.

• si fa fred i condueixo per una carretera a l’obaga, vigilo per si hi ha gel.



• la norma no com una imposició sinó com un acord so-cial de convivència i principi a seguir per al benefici mutu.

• elements que incideixen en la seguretat viària.• normes i senyals bàsics per a conductors.• tipus d’atenció: flotant vs. selectiva.

Habilitats • capacitat d’observació que consisteix a aprendre a cap-tar, percebre i reconèixer tots els missatges rebuts pels nostres sentits.

• identificació i valoració de diversos estímuls simultània-ment i ser capaç de reaccionar-hi ràpidament.

• identificació dels senyals bàsics dirigits a conductors• utilització de l’atenció flotant, que té a veure amb l’anàlisi

global de la situació.

Actituds i valors

• respecte.• autonomia.• Prudència.• acceptació de la norma com a consens social.



Competent Mantinc un nivell d’atenció que em permet detectar la ma-

joria dels canvis de l’entorn, executant estratègies anticipa-

tives que em permetin minimitzar o evitar el risc per a mi i

per als altres.

L’atenció flotant em permet utilitzar l’atenció focalitzada en certs

estímuls viaris que poden comportar un perill, per a mi o per als

altres. L’experiència em fa adquirir estratègies anticipatives que

minimitzin o evitin el risc.

INDICADOR: Mantinc un nivell d’alerta automatitzat i continu realitzant con-

ductes anticipatòries, independentment de les meves emocions.

• tot i haver pas de vianants, si al semàfor verd ve un cotxe, preveig la seva velocitat i espero per traves-sar segur.

• Quan vaig a travessar el carrer prioritzo l’atenció al trànsit.

• en espais compartits de vianants i vehicles, observo la mobilitat i interactuo amb els altres elements del trànsit amb respecte i seguretat.

• si vaig caminant per la vorera i trobo un obstacle (obres, grans grups de gent...) que m’obliga a baixar al carrer faig senyals que permetin als conductors adonar-se de la meva presència.

• amb poca visibilitat, utilitzo elements reflectors.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• detecto les situacions crítiques del trànsit i respecto l’actuació del conductor (per exemple, el conductor fa un avançament complex i callo per no distreure’l).

• Quan vaig de passatger amb moto, actuo segons convé al conductor, sense moure’m ni perjudicar l’estabilitat de la moto.


• observo el que passa al meu voltant i anticipo i faci-lito els moviments dels altres (facilito la incorporació o l’avançament d’un altre vehicle...).

• evito fer itineraris repetitius per no generar conduc-tes automàtiques en la conducció.




INDICADOR: Presto atenció al meu estat intern i el relaciono amb les cir-

cumstàncies de l’entorn.

• si vaig fent esport, i encara que vagi corrent, deixo un marge de seguretat per travessar el carrer i res-pecto les normes de trànsit.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• si vaig fent esport amb bicicleta, deixo un marge de seguretat per travessar els punts conflictius i res-pecto les normes de trànsit.

• relaciono en termes de risc les meves capacitats amb els canvis en la mobilitat ajustant-hi el meu comportament.



• elements que intervenen en el trànsit i normes de circulació.• criteris de seguretat, quines són les variables que fan que

les meves actuacions siguin més segures.• Punts fonamentals a tenir en compte per ser un conductor

segur.

Habilitats• avaluació mitjançant l’autoanàlisi dels punts forts i febles de

la pròpia atenció.• interpretació anticipada de possibles reaccions d’altres per-

sones usuàries de la via.• creació de pautes de decisió segures en circumstàncies si-

milars, extrapolació de patrons de conducta de les persones en situacions de mobilitat.

Actituds i valors

• autoconeixement.• Presa de perspectiva: del que és meu i el que és dels altres. • seguretat com a principi bàsic.• Prudència.



Expert Monitoritzo la interacció dels canvis propis i de l’entorn,

seleccionant a partir de la meva experiència els estímuls

significatius, desenvolupant i automatitzant estratègies

preventives que em permetin minimitzar o evitar el risc del

sistema.

Un element nou en aquest nivell és la lectura de la pròpia aten-

ció i els propis comportaments automàtics, així com una de-

tecció “intuïtiva” dels elements subtils de l’entorn. Monitoritzar

vol dir ser capaç de prestar una atenció flotant i sostinguda.

L’increment de l’experiència em permet l’automatització de les

estratègies preventives.

INDICADOR: Quan detecto una situació de risc per a algú l’aviso per evitar

el perill.

• aviso del perill les persones que realitzen comporta-ments insegurs, com creuar per un lloc inadequat, tra-vessar el carrer sense mirar, no fixar-se en un objecte dipositat a la vorera, etc.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• Quan detecto situacions de risc que el conductor no ha percebut, l’aviso perquè pugui actuar a temps d’evitar-les.

• adverteixo el conductor d’alguns elements (p. ex., zona escolar, zona d’accidents, etc.) en el cas que jo les conegui millor que ell.

• interpreto tots els estímuls per mantenir un nivell de seguretat òptim en el trànsit, sobretot en situacions climatològiques adverses (pluja intensa, neu, glaç i boira) i mal estat de la via (sots, irregularitats en el pa-viment, senyalització defectuosa o absent, etc.).

• Quan condueixo observo el que està passant al meu voltant amb plena concentració i tranquil·litat, i faig una conducció anticipada en situacions de trànsit ad-verses.

• Percebo i interpreto sempre els estímuls per mantenir un nivell de seguretat acceptable en el trànsit.



INDICADOR: Anticipo els riscos que em puc trobar a la via i busco alterna-

tives.

• Planifico les meves caminades obtenint informació prè-via de la via i buscant el camí més segur per a mi i per als que m’acompanyen.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• estic preparat (caramels, beguda...) per donar suport al conductor.

• Planifico les meves rutes obtenint informació prèvia de l’estat de la via: possibles retencions, obres, climatolo-gia...

• evito que em perjudiquin els canvis que hi pugui haver per obres, consultant el web o altres sistemes d’infor-mació del trànsit.



• el trànsit com a sistema.• la presa de decisions, com les prenem, des d’on les prenem. • estil preventiu de mobilitat.• anticipació.• Mobilitat preventiva.• alternativa segura.• Prevenció col·lectiva.

Habilitats • reconeixement de circumstàncies de perill. • automatització de respostes viàries segures per a un ma-

teix i per als altres en diferents circumstàncies.• detecció de problemes i disseny d’estratègies de prevenció

col·lectiva en l’àmbit viari.• desenvolupament de tècniques de comunicació per poder

transmetre el propi pensament a altres persones.

Actituds i valors

• anticipació.• seguretat.• responsabilitat.• adaptació.• influència en els altres.• coherència.• Prevenció.• autonomia.

51COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA gestió de les MeVes caPacitats i els Meus líMits

GESTIÓ DE LES MEVES CAPACITATS I ELS MEUS LÍMITS

DEFINICIÓ Conèixer i valorar les meves capacitats actuals (físiques,

psíquiques, psicofísiques, recursos, habilitats, etc.) per

afrontar les situacions que el trànsit em planteja.

PREGUNTA Com estic? Què sé fer? Què puc fer?

Principiant Avaluo la dificultat de les situacions en funció de les meves

capacitats (comportaments rutinaris en situacions predic-

tibles) i, si cal, demano i accepto ajuda.

El procés de desenvolupament de les persones fa que en el de-

curs d’aquest nivell vagin adquirint major autonomia i confian-

ça en les seves capacitats, i que arribin a gestionar situacions

rutinàries i predictibles.


Quan m’enfronto, autònomament, a situacions viàries que

van més enllà de les meves capacitats, busco alternatives

que estiguin dins de les meves possibilitats del moment.

El major grau d’autonomia d’aquest nivell implica una anàlisi

més global de la situació, on s’analitzen diferents elements i

s’exploren diferents solucions, permetent superar situacions

rutinàries i predictibles en diferents contextos.

Competent Prenc consciència del meu estat (capacitats, destreses,

coneixements, estat psicofísic, etc.) i avaluo la meva su-

ficiència per superar situacions viàries amb seguretat en

qualsevol situació.

La persona d’aquest nivell, fins i tot davant de situacions com-

plexes o no rutinàries, fa una lectura interna de com es troba i de

quines són les seves capacitats, i hi adapta el seu comportament.

Expert Adapto totalment les eleccions de mobilitat a les meves

capacitats del moment, superant hàbits, necessitats i ex-

pectatives.

La persona d’aquest nivell revisa constantment com està, com es

troba, coneix quins són els seus recursos disponibles i, per tant,

quina és la seva zona de comoditat per portar a terme qualsevol

decisió de forma segura, adaptant-se a cada circumstància.

És a dir, és una persona que no es deixa portar per les rutines

i el que ha de fer: revisa com està i pren decisions en conse-

qüència.

52 COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA gestió de les MeVes caPacitats i els Meus líMits


Principiant Avaluo la dificultat de les situacions en funció de les meves

capacitats (comportaments rutinaris en situacions predicti-

bles) i, si cal, demano i accepto ajuda.

El procés de desenvolupament de les persones fa que en el de-

curs d’aquest nivell vagin adquirint major autonomia i confiança

en les seves capacitats, i que arribin a gestionar situacions ruti-

nàries i predictibles.

INDICADOR: Accepto que necessito ajut o supervisió per realitzar

amb seguretat la majoria dels comportaments viaris.

• Quan vaig pel carrer, estic atent a les ordres o sug-geriments que em dóna l’adult de referència.

eX

eM

Ple

s d

e

co

nd

uc

ta• demano ajut o supervisió per cordar-me correcta-ment el cinturó.

INDICADOR: Conec i reconec el meu marge d’autonomia, relacionat amb les

meves capacitats.

• Faig itineraris habituals i consensuats, en zones co-negudes de baixa complexitat.

• busco l’ajut de l’adult de referència si ho necessito: confirmo l’itinerari si penso que em puc perdre, de-mano a un adult que m’ajudi a travessar un carrer amb molt de trànsit.

• travesso amb seguretat pels passos de vianants re-gulats per semàfors.

• negocio amb l’adult, si cal, el meu nivell d’autono-mia.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• aviso el conductor en el cas que no em trobi bé o m’estigui marejant.





• relaciono les situacions (travessar un carrer, anar per una vorera estreta, passejar pel parc...) amb el meu nivell d’au-tonomia (vaig sol, camino al costat de l’adult, vaig de la mà...).

• Què fer si necessito ajut: botiga, policia, saber el número de mòbil...

• entorns protegits: camí escolar, pedibús...

Habilitats • utilització de rutines senzilles de seguretat que em facilitin la meva mobilitat, com per exemple, travessar el pas de vianants regulat per semàfors, quedar-me un metre dins de la vorera, cordar-me correctament el cinturó de seguretat com un automatisme.

• ajustar-me el cinturó, la cadireta o el coixí elevador.• demanar ajut de forma clara i efectiva.• Valoro la realització amb èxit d’una acció de mobilitat abans

de fer-la en relació amb les meves capacitats: calculo si em dóna temps a travessar el semàfor amb seguretat abans de creuar, decideixo si puc anar a buscar la pilota autònoma-ment o demano ajuda.

Actituds i valors

• autoprotecció.• autoconeixement: reflexió sobre les meves capacitats.• responsabilitat.• autonomia: demano als adults que em deixin fer les accions

que crec que puc fer i accepto els límits que em proposen. • acceptació de les instruccions de les persones de referèn-

cia.




Quan m’enfronto, autònomament, a situacions viàries que

van més enllà de les meves capacitats, busco alternatives

que estiguin dins de les meves possibilitats del moment.

El major grau d’autonomia d’aquest nivell implica una anàlisi

més global de la situació, on s’analitzen diferents elements i

s’exploren diferents solucions, permetent superar situacions

rutinàries i predictibles en diferents contextos.

INDICADOR: Em responsabilitzo del meu comportament viari, valorant la

meva capacitat d’acció per a cada situació nova.

• demano ajuda si no tinc clar el camí o sento que la conducta a realitzar va més enllà de les meves capa-citats actuals (travessar el carrer).

• travesso pels passos de vianants amb semàfor o sen-se tant si formen part del meu itinerari conegut com si no.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• busco alternatives i solucions que em facin trobar-me millor si em sento marejat (demano que baixin la fines-treta, miro endavant o, si cal, demano al conductor que aturi el vehicle i em deixi baixar).

• em detinc amb una certa freqüència quan viatjo amb cotxe.

• durant un viatge, menjo i bec sovint però de forma moderada.

• M’aturo o demano que algú continuï amb la conduc-ció si no em trobo bé o em sento cansat.

• evito distraccions, per exemple fumar, posar música, etc., en aquelles circumstàncies viàries que estiguin més properes al límit de les meves capacitats.

• demano ajut per interpretar un senyal que em fa dub-tar.



INDICADOR: Prenc mesures preventives que em permetin no excedir dels

meus límits.

• escullo un itinerari adaptat si vaig amb cadira de ro-des, crosses o em costa caminar.

• Planifico les meves sortides a peu per la carretera en funció del meu estat de forma.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• em prenc una pastilla contra el mareig si he de viatjar i sé que em marejo amb facilitat.

• Viatjo en una posició al vehicle que previngui el ma-reig.

• evito circular en estat de fatiga o alteració psicofísica.• Planifico la ruta en funció de les meves capacitats i

habilitats. • demano un taxi per anar fins a l’aeroport en el cas de

tenir un vol de matinada i pensar que dormiré molt poc.

• com que no sóc un expert en la conducció de motos, quan plou, prefereixo agafar el transport públic.

• demano al meu company que condueixi ell, que hi té més experiència, si comença a nevar i aquesta és una situació nova per a mi.

• M’aturo, en itineraris llargs, per evitar la fatiga i con-servar l’estat de forma.





• Prevenció com a anticipació d’una situació que pot superar les meves capacitats.

• alternatives segures.• impacte de la digestió sobre la concentració.• Planificació de viatges llargs.• distractors de la concentració: converses, música, fum....• autoevaluació: en què m’he de fixar (estat físic i psíquic, ha-

bilitats, coneixements).• relació entre salut física, mobilitat i accidentalitat.• alternatives segures en cas de malaltia.• atenció focalitzada en tasques que estan al límit de les me-

ves capacitats.• limitació dels sentits i la seva percepció.• efecte de l’alcohol, dels medicaments, d’una emoció o un

ensurt... en relació amb la mobilitat.

Habilitats • demanar ajut de forma assertiva.• autoevaluació: en què m’he de fixar (estat físic i psíquic, ha-

bilitats, coneixements).• Valoració dels límits de la meva percepció.

Actituds i valors

• autoprotecció.• autoconeixement: reflexió sobre les meves capacitats.• responsabilitat.• autonomia.• seguretat.• Prevenció.• autoescolta.• consciència dels propis límits.



Competent Prenc consciència del meu estat (capacitats, destreses, conei-xements, estat psicofísic, etc.) i avaluo la meva suficiència per superar situacions viàries amb seguretat en qualsevol situació.

La persona d’aquest nivell, fins i tot davant de situacions com-plexes o no rutinàries, fa una lectura interna de com es troba i de

quines són les seves capacitats, i hi adapta el seu comportament.

INDICADOR: Davant d’una situació complexa i no rutinària, valoro la meva suficiència per afrontar-la (què sé fer?, què sóc capaç de fer?).

• espero que el semàfor es torni a posar en verd per tra-vessar, si valoro que els paquets que porto o alguna difi-cultat física ho fan necessari.

• busco itineraris que tinguin voreres més amples, quan vaig amb nens petits agafats de la mà.

• travesso pels passos de vianants amb semàfor o sense o per les cantonades, si no hi ha passos, tant si formen part del meu itinerari conegut com si no.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• ajudo el conductor a interpretar els mapes, orientar-se, programar el gPs...

• Faig ús de diferents vehicles, sempre prenent-me el temps necessari per conèixer cada vehicle (retrovisors, posició del seient i el volant, cinturons, llums, etc.) i adaptar-lo a mi.

• conec les prestacions del vehicle que condueixo (acce-leració, frenada...) i hi adapto la meva conducció.

• busco alternatives en el transport públic, o demano a algú que m’acompanyi, quan no em sento capaç de conduir.

INDICADOR: Valoro correctament el meu estat intern i adapto la meva con-ducta a les circumstàncies (com em trobo, com em sento?).

• deixo de caminar i busco un taxi quan em trobo mala-ment i sé que no em passarà fàcilment.

• busco una manera d’anar més segur si penso que el cansament pot representar un risc.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• si el conductor em demana que faci de copilot, valoro el meu estat per donar-li suport i actuo en conseqüència.

• les primeres vegades que em prenc un medicament nou, em vaig fixant en quina mesura m’afecta la conducció.

• després d’un sopar amb vi, encara que sé que no dona-ré positiu, abans de pujar al cotxe, valoro el grau en què m’està afectant o m’afectarà l’alcohol.




Informacions i conceptes • elements personals que propicien el risc. coneixement de

mi mateix.• consum d’alcohol. efectes físics, psíquics i psicològics. as-

pectes legals.• efectes dels medicaments i de les drogues.• efectes de les alteracions emocionals en el comportament

i la conducció.• alternatives segures i valoració del risc.• Planificació de viatges llargs i itineraris.• ergonomia: reglatge del vehicle per adaptar-lo a les meves

característiques físiques (cinturó, cadireta...).• autoavaluació: en què m’he de fixar (estat físic i psíquic,

habilitats, coneixements).• atenció focalitzada en tasques que estan al límit de les me-

ves capacitats.

Habilitats• utilització correcta de sistemes de seguretat passiva (casc,

cinturó, sistemes de retenció infantil, coixí de seguretat...).• Planificació de viatges i itineraris.• avaluació i autoanàlisi dels propis límits.• detectar i trencar els automatismes i rutines.• demanar ajut de forma assertiva.• autoavaluació: en què m’he de fixar (estat físic i psíquic,

habilitats, coneixements).

Actituds i valors • Prevenció i anticipació: planificar la seguretat i evitar el risc.

• autoprotecció.• acceptació i consciència d’un mateix.• autoescolta i diàleg interior.• autoconeixement: reflexió sobre les meves capacitats.• responsabilitat.• superar l’orgull i acceptar l’ajuda.



Expert Adapto totalment les eleccions de mobilitat a les meves ca-

pacitats del moment, superant hàbits, necessitats i expecta-

tives.

La persona d’aquest nivell revisa constantment com està, com

es troba, coneix quins són els seus recursos disponibles i, per

tant, quina és la seva zona de comoditat per portar a terme

qualsevol decisió de forma segura, adaptant-se a cada circums-

tància.

És a dir, és una persona que no es deixa portar per les rutines

i el que ha de fer: revisa com està i pren decisions en conse-

qüència.

INDICADOR: Decideixo en cada moment en funció de les meves capacitats

reals, sense deixar-me portar per les rutines, hàbits, necessitats o expecta-

tives.

• escullo una alternativa més segura si el camí que utilit-zo habitualment està en obres.

• Vaig a caminar per un trajecte més fàcil o més transi-tat, en contra del meu costum o preferència, si un dia no em trobo gaire bé.

• Planifico el meu camí en funció del meu estat de salut; per exemple, evito camins solitaris si penso que puc necessitar ajuda.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• demano seure a l’autobús quan tinc por de caure. • demano al conductor d’autobús que esperi a arrancar

que estigui assegut/uda, si em cal.

• evito circular de nit si tinc dificultats de visió.• escullo agafar l’autopista amb el camió encara que em

surti més car, si valoro que és més segur perquè m’evi-tarà cansament.



INDICADOR: Valoro de forma sistemàtica les meves capacitats.

• estic atent a la possibilitat de trobar-me malament du-rant la mobilitat, abans que em passi; per exemple, si estic convalescent o embarassada.

• abans de sortir de casa, valoro com em trobo per veure si he d’agafar el bastó o no.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• avaluo com em trobo abans d’agafar el cotxe, quan he pres qualsevol medicament.

• Valoro tots els dies com em sento abans de conduir, i puc decidir, per exemple, agafar l’autopista en comptes de la carretera habitual.

• surto més aviat o més tard, per evitar el trànsit o la nit.• si he de llogar un vehicle, escullo el que més s’adequa

a les meves capacitats.



• efectes dels medicaments i de les drogues.• efectes de les alteracions emocionals en el comportament i

la conducció.• alternatives segures i valoració del risc.• Planificació de viatges llargs i itineraris.• assertivitat i proactivitat per a la meva seguretat.• concepte de canvi com a constant.• concepte de salut com a equilibri de cos, ment i emocions.• canvi d’hàbits i rutines.• autoavaluació: en què m’he de fixar (estat físic i psíquic, ha-

bilitats, coneixements).

Habilitats • revisió sistemàtica de les capacitats.• desenvolupament d’hàbits de seguretat.• tècniques d’autoobservació: relaxació, escolta d’un mateix...• Planificació de viatges i itineraris.• avaluació i autoanàlisi dels propis límits.• detectar i trencar els automatismes i rutines.

Actituds i valors

• Prevenció i autoprotecció.• autoconeixement, acceptació i consciència d’un mateix.• autoescolta i diàleg interior.• responsabilitat.• Proactivitat.• coherència.• Flexibilitat.

61COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA gestió de la inFluÈncia

GESTIÓ DE LA INFLUÈNCIA

DEFINICIÓ Reconèixer i valorar la influència mútua entre les persones (in-

fluència, pressió de grup, cultura) prioritzant la seguretat.

PREGUNTA Decideixo veritablement jo?

Principiant Reconec la influència dels altres i en situacions de pressió di-

recta cap a la realització d’una conducta que em fa sentir por,

em resisteixo a fer-la.

En aquest nivell, la persona ja és conscient del tipus de pressió

que genera el grup, principalment en situacions en què sent por.

Aquesta emoció és la que fa saltar l’alerta i li permet negar-se.

S’adona que hi ha una tendència a imitar els altres que algunes

vegades va en contra de la pròpia seguretat.


En situacions en què es produeix una pressió sobre el meu

comportament, reconec la contradicció en què em situa i ela-

boro estratègies que em facin sentir més segur.

En aquest nivell de competència, el grau de consciència de la con-

tradicció entre el que un sent i el que el grup li demana es fa molt

present. És el moment en què la persona pot desenvolupar meca-

nismes i estratègies per sentir-se segur (fingir, dir que no el deixen...).

Així mateix, es comença a prendre consciència de la influència que

genera l’entorn de forma subtil: quan ja fem una acció ens adonem

que no hem pres una decisió conscient, sinó que ens hem deixat

arrossegar.

Competent Mantinc un estat de consciència que em permet gestionar les

influències constants en el moment en què es produeixen, re-

gulant el meu comportament i utilitzant estratègies d’asserti-

vitat i negociació quan calgui.

En aquest nivell, la persona desenvolupa estratègies comunicatives

per expressar assertivament el seu punt de vista i defensar-lo. Per

tant, no permet ni la influència automàtica del grup ni la influèn cia

més subtil i social.

Expert Participo d’un model centrat en la seguretat i decideixo ser un

punt de referència per a altres persones.

La persona que es troba en aquest nivell no només gestiona la in-

fluència que rep, sinó que utilitza la influència que tenim sobre els

altres de manera que pugui difondre conductes segures.

62 COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA gestió de la inFluÈncia


Principiant Reconec la influència dels altres i en situacions de pressió

directa cap a la realització d’una conducta que em fa sentir

por, em resisteixo a fer-la.

En aquest nivell, la persona ja és conscient del tipus de pressió

que genera el grup, principalment en situacions en què sent por.

Aquesta emoció és la que fa saltar l’alerta i li permet negar-se.

S’adona que hi ha una tendència a imitar els altres que algunes

vegades va en contra de la pròpia seguretat.

INDICADOR: Obeeixo les consignes de l’autoritat (adult de referèn-

cia...) quan entenc que vetllen per la meva seguretat.

• M’aturo abans de travessar un carrer si l’adult de re-ferència m’ho indica, encara que jo no percebi el pe-rill i el grup segueixi travessant.

eX

eM

Ple

s d

e

co

nd

uc

ta• Quan l’adult de referència m’ho indica, utilitzo el sis-tema de retenció, encara que els meus amics no se’l posin.

INDICADOR: Reconec que tinc tendència a imitar automàticament la con-

ducta dels altres i tracto d’acceptar la meva responsabilitat individual.

• Quan surto de la porta de l’escola accelerat (en-grescat, atabalat) amb la resta de companys, quan m’ho assenyalen, m’adono que he de deixar de fer el comportament imitatiu i sortir tranquil.

• Quan abans de sortir de l’aula em recorden que cal sortir tranquil, ho faig encara que algun company s’acceleri.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• a l’autocar escolar, m’acabo adonant que no he de fer comportaments que em posin en perill (girar-me, anar dret, no cordar-me el cinturó...) encara que la situació sigui lúdica.

INDICADOR: Evito deixar-me arrossegar pel grup quan aquest té un com-

portament viari no segur o que em fa sentir por.

• el grup travessa per un lloc inadequat, per exemple vies de tren, semàfor en vermell en un carrer ample i molt transitat, etc.

eX

eM

Ple

s d

e

co

nd

uc

ta

• el grup decideix fer carreres i competicions amb les bicicletes per la carretera, jo evito aquesta circums-tància.



INDICADOR: Encara que m’atreguin alguns comportaments i models de

conducta, quan veig que suposen un perill, no els imito.

• Quan veig un grup jugant a pilota al carrer, o realit-zant un comportament de risc que sé que no he de fer, no ho faig encara que en tingui ganes.

eX

eM

Ple

s d

e

co

nd

uc

ta



• concepte bàsic de pressió social i de grup.• concepte d’influència.• imitació com a forma de deixar-se influir.• exemples i aplicacions d’influència a l’àmbit del trànsit.• concepte de persona de referència com a persona a qui

atorgo confiança.

Habilitats • reconeixement de la pressió del grup i com afecta el meu comportament.

• desenvolupament del criteri propi.• identificació de les emocions que comporta la pressió del

grup i com aquestes poden alterar la meva conducta.• dir que no davant d’una situació de perill.• distinció entre una decisió pròpia o afectada per l’opinió de

l’altre.• reconeixement del propi punt de vista com a separat dels

altres.

Actituds i valors

• respecte a les indicacions de la persona de referència.• identificació d’un mateix com a persona separada de l’altre.• dret a tenir desitjos i opinions pròpies.• autoprotecció.




En situacions en què es produeix una pressió sobre el meu

comportament, reconec la contradicció en què em situa i

elaboro estratègies que em facin sentir més segur.

En aquest nivell de competència, el grau de consciència de la

contradicció entre el que un sent i el que el grup li demana es fa

molt present. És el moment en què la persona pot desenvolupar

mecanismes i estratègies per sentir-se segur ( fingir, dir que no

el deixen...).

Així mateix, es comença a prendre consciència de la influència

que genera l’entorn de forma subtil: quan ja fem una acció ens

adonem que no hem pres una decisió conscient, sinó que ens

hem deixat arrossegar.

INDICADOR: Segueixo les normes i principis que em proposa l’autoritat

quan entenc que vetllen per la meva seguretat.

• Miro abans de travessar encara que vagi acompa-

nyat.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• Quan el grup d’amics em diu que m’aixequi de l’au-tocar i m’animen a fer gresca amb ells al final del vehicle, els expresso que posar-me en situació de perill em fa sentir malament i que prefereixo parlar asseguts cadascú al seu seient.

• utilitzo el cinturó en contextos coneguts sense ne-cessitat que m’ho diguin i independentment del que facin els meus amics.

• segueixo les normes de circulació i mostro un com-portament prudent, independentment de amb qui vagi.



INDICADOR: M’adono que el meu entorn exerceix influència sobre mi i ac-

tuo en conseqüència.

• M’adono que he començat a travessar el pas de via-nants de forma automàtica quan he començat a rea-litzar l’acció, i decideixo l’opció segura.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• encara que els altres baixin del cotxe pel costat de la calçada, jo baixo pel costat de la vorera.

• Quan vaig amb bicicleta o ciclomotor en grup, man-tinc una velocitat còmoda per a mi encara que els al-tres vagin més de pressa.

INDICADOR: Em sento incòmode quan altres persones exerceixen influèn-

cia sobre mi perquè faci comportaments de risc. Ho expresso, si cal, i actuo

buscant alternatives segures.

• Quan vaig amb un adult o persona a qui reconec au-toritat, i aquesta vol travessar per un lloc no adient (carretera, passar fora del pas de vianants, creuar en indrets de baixa visibilitat...), en lloc d’anar a buscar una alternativa segura (per exemple, pas elevat, pas subterrani...), els expresso la meva sorpresa i molès-tia per la situació.

• dic als meus amics que preferiria travessar per un lloc més segur (per exemple, pas elevat, pas subter-rani...) quan el grup d’amics vol travessar per un lloc perillós de la calçada.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• Quan sóc al cotxe, expresso el meu malestar si els altres passatgers no es posen el cinturó.

• encara que altres ho facin, em resisteixo a pujar a un cotxe el conductor del qual ha begut o no m’agrada com condueix i em fa sentir insegur.

• em sento incòmode quan em demanen fer un com-portament de risc alterant la meva forma de conduir.

• em resisteixo a portar al meu vehicle o a anar amb persones que anteriorment m’han fet sentir incòmode demanant-me que mantingui comportaments de risc.

• Quan veig un comportament que m’agrada i m’en-tren ganes d’imitar-lo, em plantejo si és un compor-tament segur.





• concepte de pressió de grup.• la necessitat de ser acceptat pels altres.• contradicció interna entre el que jo penso i el que em de-

manen i necessitat d’expressar el malestar que em provoca.• negociació entesa com a reducció de la distància entre el

meu punt de vista i el del grup.• dinàmiques de grups d’iguals: com funcionem en un grup.

Habilitats• anàlisi del propi punt de vista i dels propis motius.• comprensió del punt de vista d’una altra persona.• expressió de les meves emocions i desitjos.• utilització d’arguments per a la negociació o per a la cerca

d’alternatives més segures.• Primera consciència de la necessitat de ser acceptat pel

grup d’amics i pels familiars.

Actituds i valors

• ser un mateix, dret a tenir criteri propi.• consciència de les pròpies contradiccions entre el que sen-

to, penso, dic i faig.• autoprotecció.• sinceritat.• autoconsciència: adonar-se de per què “faig el que faig”.



Competent Mantinc un estat de consciència que em permet gestionar

les influències constants en el moment en què es produei-

xen, regulant el meu comportament i utilitzant estratègies

d’assertivitat i negociació quan calgui.

En aquest nivell, la persona desenvolupa estratègies comunica-

tives per expressar assertivament el seu punt de vista i defen-

sar-lo. Per tant, no permet ni la influència automàtica del grup ni

la influència més subtil i social.

INDICADOR: Quan un grup de persones m’anima a realitzar un comporta-

ment que percebo com de risc excessiu, negocio una alternativa segura.

• Quan el grup em repta a fer competició proposo que aquesta cursa es faci en llocs segurs (per exemple, un poliesportiu, un parc...) i no pel carrer.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• si no em sento segur dins d’un cotxe, demano al conductor que s’aturi i em deixi baixar.

• circulo respectant les normes (velocitat, semà-fors...) encara que els passatgers m’animin a no fer-ho.

INDICADOR: Evito posar en risc la meva seguretat i la dels altres, fent ac-

cions preventives davant circumstàncies de pressió de grup.

• demano als meus amics que no facin comporta-ments de risc encara que hagin begut.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• evito pujar en un cotxe el conductor del qual ha begut.

• si no he begut, i el conductor sí, m’ofereixo a ser jo qui condueixi.

• Pacto abans de sortir de festa qui serà el conductor que no begui.

• busco alternativa de transport segur per a tots.• evito formar part d’accions d’influència cap al con-

ductor com a part activa i, quan les reconec, dema-no als altres passatgers que facin el mateix.

• no bec si sé que conduiré.



INDICADOR: Sóc conscient de la meva influència sobre els altres i mantinc

conductes que serveixin d’exemple.

• sóc conscient de la capacitat d’imitació dels nens i especialment en presència seva mantinc un comportament segur i correcte.

• extremo el meu comportament segur quan sóc responsable d’una altra persona.

• aturo una persona si penso que està posant en perill la seva seguretat o la dels altres.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• sóc el primer a cordar-me el cinturó de segure-tat o el casc, conscient del meu rol d’exemple, independentment del grup amb què estigui.

• Quan vaig amb la moto, no accelero abans que s’hagi posat el semàfor en verd i no apuro el se-màfor quan està en groc.

INDICADOR: Sóc conscient de la influència que els altres tenen sobre mi i

faig que la decisió de la meva acció sigui interna.

• tot i anar molt engrescat en la conversa amb un altre, mantinc part de la meva atenció: camino per la vorera vigilant que no surtin cotxes d’un pàrquing, travesso el semàfor mirant, etc.

• en una població en què he de travessar una via de tren, tot i que sigui habitual per als habitants creuar per llocs inadequats, jo vaig a buscar el pas elevat.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• reviso el que estic fent, per ser conscient que les decisions són pròpies i no alienes (portar el cinturó cordat, etc.).

• reviso el que estic fent, per ser conscient que les decisions són pròpies i no alienes (circular a la velocitat indicada per la via, fer ús correcte dels semàfors, no sortir abans ni després, etc.).

• Quan vaig a comprar un vehicle, tracto de va-lorar les meves necessitats i dades objectives més que deixar-me portar pel màrqueting i l’opinió de la gent.





• Passivitat, agressivitat, obediència i rebel·lió.• empatia.• assertivitat com a capacitat d’expressar clarament el que

sento, penso i vull respectant l’altre.• Proactivitat com a capacitat d’anticipar-se.• negociació entesa com la satisfacció de les necessitats de

les dues parts.

Habilitats• identificació de les meves prioritats.• resistència a la frustració.• comprensió de les motivacions i punts de vista d’altres per-

sones.• expressió clara de les pròpies necessitats i saber-les defen-

sar.• exploració d’alternatives que satisfacin el meu desig i el de

l’altra persona.• estratègies d’anticipació a situacions de conflicte.• comprensió de sentiments d’altres persones.• desenvolupament de tècniques de comunicació assertiva

com el disc ratllat, el banc de boira, etc.

Actituds i valors

• Protecció: escollir la seguretat.• respecte a l’altra persona.• Mutu acord.• responsabilitat.• coherència entre el que sento, penso, dic i faig.



Expert Participo d’un model centrat en la seguretat i decideixo ser

un punt de referència per a altres persones.

La persona que es troba en aquest nivell no només gestiona la

influència que rep, sinó que utilitza la influència que tenim sobre

els altres de manera que pugui difondre conductes segures.

INDICADOR: Sóc conscient del meu rol de model com a ciutadà i mantinc

un comportament segur.

• M’asseguro, quan acompanyo grups o persones, de mantenir un comportament segur, per exemple:

• utilitzo sistemàticament el pas de vianants, sen-se travessar el semàfor en vermell.

• utilitzo la vorera com un espai compartit amb al-tres usuaris.

• M’aturo quan he d’utilitzar el telèfon mentre ca-mino.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• utilitzo sempre el cinturó de seguretat encara que els altres passatgers no ho facin i els animo a fer el ma-teix.

• circulo respectant les normes (límit de velocitat, se-màfors...) encara que els passatgers m’animin a fer-ho diferent, superant aquesta pressió, fins i tot en situacions de trànsit adverses.

• utilitzo el carril bici allà on n’hi hagi. • Mantinc un comportament segur també on hi ha mo-

dels culturals diferents.



INDICADOR: Exerceixo la meva influència sobre els altres per tal que es rea-

litzin comportaments segurs en la mobilitat.

• animo els altres a augmentar la seva seguretat i in-flueixo perquè en el meu entorn proper (família, amics, alumnes, clients...) es realitzin comporta-ments segurs.

• aturo i ajudo a reflexionar una persona si penso que està posant en perill la seva seguretat o la dels altres.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• animo a utilitzar el cinturó de seguretat o el casc.

• arrenco només quan tothom té el cinturó cordat.• Quan viatjo amb persones de què em sento respon-

sable, comento les decisions que prenc en la con-ducció, els meus errors o les incidències.



• reconeixement dels estats emocionals dels altres (empatia, punt de partida de la influència).

• efectivitat de la comunicació.• argumentació.• negociació: jo guanyo – tu guanyes.• com canvien les persones?.• com funciona l’aprenentatge?.

Habilitats • tècniques d’argumentació.• Mètodes d’ensenyament i aprenentatge.• avaluació del canvi.

Actituds i valors

• autoprotecció: escollir la pròpia seguretat.• responsabilitat social.• comprensió i acceptació de l’altra persona des del no judici.• respecte al procés de l’altre.• solidaritat.

72 COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA gestió eMocional

GESTIÓ EMOCIONAL

DEFINICIÓ Reconèixer l’emoció que sento, acceptar-la i sospesar les

conseqüències que l’emoció té sobre la seguretat de la meva

mobilitat.

PREGUNTA Què sento i quines conseqüències té?

Principiant Reconec les emocions o estats emocionals que m’afecten

en un moment determinat i m’aturo o expresso el que em

passa.

Es tracta d’un nivell molt bàsic de gestió emocional. És un nivell

reactiu, on el subjecte comença a ser conscient del seu món

intern però encara no l’anticipa.


En estats emocionals moderats, comprenc com m’afecten

aquests estats en aquell moment, sé les conseqüències que

té deixar-m’hi portar en el trànsit i gestiono la situació.

En aquest nivell, la persona és capaç d’adonar-se del que sent al

mateix temps que li passa, sense necessitat d’ajut extern. Això li

permet, en circumstàncies habituals i nivells d’intensitat emocio-

nal moderada, no deixar-se arrossegar per l’emoció.

Competent Quan es plantegen situacions en què els estats emocionals

poden provocar un risc per a mi o per a altres persones, em

decanto per alternatives segures.

La persona d’aquest nivell competencial és capaç de preveure

l’impacte de l’emoció en el seu comportament i en el dels altres

i gestiona l’emoció perquè no es converteixi en un perill.

Expert Anticipo la reacció emocional de l’altre i li facilito la ges-

tió de les seves emocions, així com gestiono les meves en

situa cions de fort impacte emocional.

La persona que està en un nivell expert gestiona la seva emoció

en situacions de fort impacte emocional i gestiona l’emoció de

l’altre.

73COMPETÈNCIES DE MOBILITAT SEGURA. UN MODEL DE PREVENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA gestió eMocional

GESTIÓ EMOCIONAL

Principiant Reconec les emocions o estats emocionals que m’afecten en

un moment determinat i m’aturo o expresso el que em passa.

Es tracta d’un nivell molt bàsic de gestió emocional. És un nivell

reactiu, on el subjecte comença a ser conscient del seu món in-

tern però encara no l’anticipa.

INDICADOR: Si les circumstàncies del trànsit em fan sentir por o insegure-

tat, reconec l’emoció i demano ajuda.

• Quan vaig a peu i hi ha molt de trànsit, si em sento in-segur, demano que em donin la mà.

• si he de travessar un carrer i sento por per haver de fer-ho, demano ajut a un adult.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• si tinc la sensació que el vehicle va molt de pressa, i això em fa sentir por o nervis, reconec el meu estat i demano ajuda a un adult.

INDICADOR: Quan m’assenyalen una circumstància de perill relacionada

amb el meu estat emocional, m’aturo, em situo i m’assereno abans d’actuar.

• Quan vaig a travessar un carrer d’una forma atabalada i m’avisen, m’aturo, m’assereno i em centro en el que estic fent.

• si estic enrabiat, i m’assenyalen el perill, m’assereno al moment de travessar el carrer.

• Quan estic tan implicat en el joc que no presto atenció al trànsit, i em diuen que m’hi fixi, deixo de banda el joc per centrar-me en la mobilitat.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• Quan he d’entrar al vehicle i estic eufòric, accelerat o enrabiat, em deixo convèncer per l’adult de referència (pare, mare, monitor de transport escolar...) per assere-nar-me abans de començar un recorregut com a pas-satger.

• escolto les recomanacions de l’adult o del monitor, en-cara que em sentin malament, i reconec estar enrabiat o agitat.


GESTIÓ EMOCIONAL



• sensacions internes.• el que em fa sentir segur i insegur.• estats emocionals bàsics: alegria, por, enuig, tristesa.• les emocions: quines conseqüències tenen en el meu físic,

com poden repercutir en la meva seguretat.

Habilitats • escolta interna, desenvolupar la capacitat de saber què sen-to en cada situació.

• localització en el propi cos de les sensacions relacionades amb les emocions.

• identificació de les emocions.• Posar atenció al que passa dins meu: estar atent a la vida

interior.

Actituds i valors

• seguretat.• acceptació de l’autoritat i dels comentaris de l’adult.• autoprotecció.


GESTIÓ EMOCIONAL


En estats emocionals moderats, comprenc com m’afecten

aquests estats en aquell moment, sé les conseqüències que

té deixar-m’hi portar en el trànsit i gestiono la situació.

En aquest nivell, la persona és capaç d’adonar-se del que sent al

mateix temps que li passa, sense necessitat d’ajut extern. Això li

permet, en circumstàncies habituals i nivells d’intensitat emocio-

nal moderada, no deixar-se arrossegar per l’emoció.

INDICADOR: Controlo la pressa i l’ànsia per arribar a la meva destinació.

• encara que estigui arribant tard, travesso pel pas de vianants, amb el semàfor en verd i sense córrer.

• evito córrer per la vorera, especialment pel costat exterior, i vigilo de no xocar amb altres persones.

• anticipo i vigilo els guals encara que vagi de pressa.• travesso el carrer amb atenció encara que estigui

molt ansiós per arribar a l’altre costat.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• encara que tingui pressa, vigilo de no contagiar el meu estat emocional al conductor (no li demano que corri, ni esbufego, ni em mostro enutjat).

• escullo per circular l’espai que em fa sentir segur, respectant la seguretat de les altres persones.

• Quan vaig amb bicicleta, evito anar en contra direc-ció, saltar-me els semàfors o córrer massa per arribar abans.


GESTIÓ EMOCIONAL

INDICADOR: Sóc conscient del que em passa i, si cal, ho verbalitzo

en el mateix moment que ho estic sentint.

• Quan el nivell de l’emoció és moderat (conversa en-tretinguda, joc...), si cal aturo l’activitat, dirigeixo la meva atenció a la circumstància de risc i actuo amb prudència.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

DU

CTA

• si estic sentint que les emocions em desborden, infor-mo el conductor i els passatgers d’aquesta situació.

• Quan vaig amb bicicleta o ciclomotor evito posar-me en situacions de trànsit que no puc controlar amb se-guretat i ho dic obertament.

INDICADOR: Si crec que les meves emocions poden ser un obstacle per a

la meva seguretat o el meu benestar, busco estratègies reguladores més

segures.

• si els semàfors han deixat de funcionar, o em veig obligat a travessar una carretera no regulada, m’asse-reno i em centro a extremar les mesures de seguretat.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• abans de posar-me nerviós quan vaig de passatger perquè l’estil de conducció em fa sentir insegur, de-mano al conductor que moderi la velocitat, que con-dueixi més suau o que s’aturi, si és el cas.

• si em sento insegur, busco estratègies de seguretat que em facin sentir més tranquil i serè (modero la ve-locitat, baixo de la bici...).

• reconec els diferents estats emocionals i que aquests alteren la conducció. Per tant, si penso que em puc alterar, trio conductes que em facin sentir més segur: anar amb un acompanyant que em doni confiança, anar sol, conduir només per llocs amb poc trànsit, es-collir itineraris coneguts, limitar la meva velocitat...

• evito conduir en situacions en què no puc gestionar les meves emocions (m’he barallat, he tingut un en-surt...).


GESTIÓ EMOCIONAL



• autoconeixement, què necessito conèixer de les meves emocions per tenir una mobilitat més segura.

• relació de les sensacions físiques i emocionals amb situa-cions de risc viari.

• alteracions emocionals i les seves conseqüències: tristesa depressiva, alegria eufòrica, ràbia molt forta, por intensa o pànic.

• l’altre com a persona a tenir en consideració (l’altre també té emocions).

• concepte d’escalada comunicativa (alteració emocional) i com afecta la nostra mobilitat.

Habilitats• identificació de les connexions del cos amb les emocions

corresponents.• reconeixement dels motius dels propis estats emocionals.• lectura emocional de l’altre (empatia).• tècniques d’expressió clara i oberta d’emocions.• comprensió de l’emoció de l’altre a partir del reconeixe-

ment de la pròpia emoció.

Actituds i valors

• autoconeixement.• autoprotecció, escollir-se un mateix.• estar obert a connectar amb els altres.• reconeixement de l’emoció com a base de tots els hu-

mans.


GESTIÓ EMOCIONAL

Competent Quan es plantegen situacions en què els estats emocio-

nals poden provocar un risc per a mi o per a altres perso-

nes, em decanto per alternatives segures.

La persona d’aquest nivell competencial és capaç de preveu-

re l’impacte de l’emoció en el seu comportament i en el dels

altres i gestiona l’emoció perquè no es converteixi en un perill.

INDICADOR: Planifico els meu recorreguts de mobilitat tenint en compte les

meves possibles emocions i desitjos.

• si sé que caminar enmig de molta gent em provo-ca nervis i comportaments impulsius i imprudents, evito els carrers de molta afluència, fins i tot si faig el recorregut una mica més llarg.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• si la circumstància em fa pensar que es poden produir estats emocionals alterats que afectin la seguretat, busco alternatives que em facin evi-tar o disminuir aquella situació (decideixo no pu-jar, busco un altre mitjà de transport, demano un compromís...).

• evito circular amb passatgers que puguin alte-rar-me, per exemple nens petits o amics que em molesten.

• davant de situacions estressants quotidianes (problemes a la feina, arribar tard, retencions...) preveig estratègies perquè no afectin la meva conducció (surto abans d’hora, trio un altre mitjà de transport...).

• em relaxo i em centro en la conducció abans d’agafar el vehicle quan penso que les situacions que se’m presentaran seran adverses.

• davant de situacions emocionals que em desbor-din (molta pressa per arribar a l’aeroport, urgència familiar...) demano a algú que m’acompanyi o uti-litzo el transport públic.


GESTIÓ EMOCIONAL

INDICADOR: Reconec i accepto els diferents estats emocionals, fent ac-

cions preventives perquè no afectin la seguretat.

• Quan es plantegen situacions en què els estats emocionals poden provocar un risc per a mi o per a altres persones, opto per aturar-me per poder-me asserenar abans de continuar amb el meu recorregut.

• Fins i tot en situacions de forta intensitat emocio-nal (conversa íntima, situació passional, forta discussió...), gestiono la meva emoció tenint en compte la circumstància de risc.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• si estic enfadat, o molt trist, i pujo a un vehicle, demano al conductor que no s’amoïni per mi i es concentri en la conducció.

• encara que estigui fastiguejat, plorant o rabiós, sóc capaç d’asserenar-me abans de pujar al cotxe i de no molestar el conductor.

• reconec quan m’enfado i estic a punt d’agredir l’altre (avançar-lo amb poca distància de segu-retat, no deixar-lo incorporar, tenir poca distàn-cia de seguretat...) i evito fer-ho.

• M’adono que m’estic picant amb l’altre i, per tant, evito seguir l’escalada (contestar quan sóc increpat per altres conductors, fer llums...).

• gestiono situacions viàries complexes i de com-partir l’espai amb altres vehicles sense bloque-jar-me emocionalment.

• demano als passatgers d’ajornar la discussió si m’enutja o em distreu.

• en situacions de ràbia amb altres conductors evito utilitzar el clàxon per castigar l’altre, man-tinc distància de seguretat, facilito el pas...

• evito conduir quan sento que les meves emo-cions estan especialment alterades (aturo el cot-xe, la bici o la moto quan em sento molt alterat).


GESTIÓ EMOCIONAL

INDICADOR: Evito mantenir converses emocionalment molt intenses quan

em trobo en circumstàncies de mobilitat.

• evito mantenir converses emocionalment molt intenses, tant presencialment com telefònica-ment, quan em desplaço pel carrer.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• evito mantenir converses que impliquin massa emocionalment el conductor.

• evito mantenir converses o posar-me en situa-cions que m’impliquin molt emocionalment mentre vaig conduint.

• si em vénen al cap pensaments emocionalment molt intensos, els foragito.



• relació entre emoció i comportament.• concepte de regulació emocional.• assertivitat com a capacitat d’expressar clarament el que

sento, penso i vull respectant l’altre.• Proactivitat com a capacitat d’anticipar-se.• diferències entre emoció, pensament i acció.• concepte d’escalada comunicativa (alteració emocional) i

com afecta la nostra mobilitat.

Habilitats• avaluació del propi estat emocional.• defensa del propi punt de vista (assertivitat).• utilització d’estratègies d’autoprotecció.• esperar que passi la part més intensa de l’emoció.• aturar o evitar l’escalada comunicativa (alteració emocio-

nal) que afecta la nostra mobilitat.

Actituds i valors

• autoconeixement.• autoprotecció.• responsabilitat.• acceptació de l’emoció.


GESTIÓ EMOCIONAL

Expert Anticipo la reacció emocional de l’altre i li facilito la ges-

tió de les seves emocions, així com gestiono les meves en

situa cions de fort impacte emocional.

La persona que està en un nivell expert gestiona la seva emoció

en situacions de fort impacte emocional i gestiona l’emoció de

l’altre.

INDICADOR: Em centro en la situació viària fins i tot en situacions de fort

impacte emocional (veure un accident, l’àvia a l’hospital...).

• ajorno el fet de desfogar-me de les emocions i preocu-pacions que m’envaeixen a moments més oportuns com quan sóc a casa, evito pensar en el que ha passat i em concentro en el meu recorregut al carrer.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• Quan pujo al cotxe com a passatger poso de costat la meva dificultat emocional i em fixo en el recorregut, dei-xant per a més tard la meva preocupació.

• després d’un fort impacte emocional, o amb passatgers alterats emocionalment, em centro en la conducció, evi-tant pensaments i converses que em tornin a l’emoció (un taxista que porta una partera, conduir després d’ha-ver vist un accident...).

INDICADOR: Quan em faig responsable d’una altra persona (fill, alumnes,

adult accidentat, amic en dificultats...) preveig les seves possibles reaccions

emocionals que afectin la seguretat.

• evito arrossegar criatures plorant pel carrer, decideixo seure un moment amb ell, consolar-lo i seguir caminant després d’una estona.

• Quan sóc responsable d’un grup (de joves, turistes, avis...) que poden estar jugant, eufòrics, de festa o alte-rats, escullo un itinerari el més segur possible.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• si el conductor es posa nerviós li ofereixo parar a fer un cafè i substituir-lo al volant, si puc.

• abans que el nen es posi nerviós a la cadireta, proposo activitats perquè es distregui.


GESTIÓ EMOCIONAL

INDICADOR: Quan sóc responsable d’altres persones (fill, alumnes, adult ac-

cidentat...), els ajudo a adonar-se del seu estat emocional alterat i a assere-

nar-se.

• si presencio un accident al carrer, evito afegir la meva curio sitat o ansietat a la de les persones afectades; les atenc, si cal, amb tranquil·litat i respecte.

eX

eM

Ple

s d

e c

on

du

cta

• interrompo el conductor que vol desfogar-se durant el re-corregut, dient-li que estigui serè i que ja tindrem temps de parlar després.

• Quan surten esvalotats de l’escola, o un nen fa una rebe-queria, el calmo abans de pujar-lo a l’autocar per conti-nuar la marxa.

• Quan els passatgers estan massa alterats emocional-ment i això pot repercutir en la seguretat, els convenço perquè es calmin.

• davant d’un accident, ajudo els accidentats a centrar-se en la seguretat.

• davant d’un accident, impedeixo que el conductor torni a agafar el cotxe fins que s’assereni.



• concepte i estratègies de prevenció.• concepte d’empatia com a capacitat de comprendre en un

context comú el que l’altra persona pot sentir.

Habilitats • integració d’estratègies de regulació emocional pròpia i de l’altre.

• escolta activa.• autoanàlisi de la pròpia situació emocional per regular-la.• anticipació de respostes segures per a mi mateix i per als

altres en situacions de risc viari.• anticipació de les pròpies reaccions i les reaccions dels altres.

Actituds i valors

• consciència d’un mateix.• empatia com a consciència de l’altre.• Protecció.• Prevenció.• responsabilitat i bé comú.• convivència.

Competènciesde mobilitatsegura:un modelde prevenciócentrat en lapersona