COMUNITATS D’APRENENTATGE

MODELS DE CENTRES ESCOLARS Adaptació Marchesi i Martín

Variables M. Burocràtic-tradicional

M. Liberal competitiu

M. Comunitari

Caract. bàsiques

Centralista, normatiu, molt estructurat i centrat en l’aula

Valors de partida

Educació al servei de l’Estat.Centralisme, l’igualitarisme és bo.

MODELS DE CENTRES ESCOLARS Adaptació Marchesi i Martín

Variables M. Burocràtic-tradicional

M. Liberal competitiu

M. Comunitari

Caract. bàsiques

Depenent d’iniciativesCentrat en la imatge externa

Valors de partida

Educ. al servei de la persona.Lliure elecció de centreLlei de l’oferta i la demanda.Conpetència entre centres.Evaluació de rendiment

Conseqüències curriculars

MODELS DE CENTRES ESCOLARS Adaptació Marchesi i Martín

Variables M. Burocràtic-tradicional

M. Liberal competitiu

M. Comunitari

Caract. bàsiques

ContextualitzatComunitats d’aprenentatge plurals i interconectades

Valors de partida

Educ. com a procés compartit.Col.laboració entre centres.El procés d’e-a, a més de l’alumne, te com a destinataris prof.i families.

Conseqüències curriculars

MODELS DE CENTRES ESCOLARS Adaptació Marchesi i Martín

Variables M. Burocràtic-tradicional

M. Liberal competitiu

M. Comunitari

Caract. bàsiques

Centralista, normatiu, molt estructurat i centrat en l’aula

Depenent d’iniciativesCentrat en la imatge externa

ContextualitzatComunitats d’aprenentatge plurals i interconectades

Valors de partida

Educació al servei de l’Estat.Centralisme, l’igualitarisme és bo.

Educ. al servei de la persona.Lliure elecció de centreLlei de l’oferta i la demanda.Conpetència entre centres.Evaluació de rendiment

Educ. com a procés compartit.Col.laboració entre centres.El procés d’e-a, a més de l’alumne, te com a destinataris prof.i families.

Conseqüències curriculars

Innovació A iniciativa de l’estat

Problemà-tiques No es contempla l’atenció a la diversitat. No atenció contexts desfavorits. Increment problemes de disciplina

Innovació Diversitat d’experiències

Problemà-tiques Incrementa les desigualdats Afavoreix la segregació escolar.

Increment d’estratègies selectives. Centralitat en curriculums conceptuals

Innovació Forma part del propi procés de transformació

Problemà-tiques Exigeix alts nivells de corresponsabilitat que no sempre es donen.

Necessitat de contrastacions externes (endogàmia).

Lideratge distributiu i transformador

Innovació A iniciativa de l’estat

Diversitat d’experiències

Forma part del propi procés de transformació

Problemà-tiques No es contempla l’atenció a la diversitat. No atenció contexts desfavorits. Increment problemes de disciplina

Incrementa les desigualdats Afavoreix la segregació escolar.

Increment d’estratègies selectives. Centralitat en curriculums conceptuals

Exigeix alts nivells de corresponsabilitat que no sempre es donen.

Necessitat de contrastacions externes (endogàmia).

Lideratge distributiu i transformador

CANVI DE MODEL ECONÒMICCANVI DE MODEL SOCIAL

• SOCIETAT INDUSTRIAL

• SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ• “…En la sociedad de la información ya no se

aprende para la vida; se aprende toda la vida…" (A. Cornella)

•

CANVI MODEL ECONOMICCANVI MODEL SOCIAL

• SOCIETAT INDUSTRIAL• El professorat depositari dels coneixements culturals i de la informació rellevant

traspassava dits continguts a un alumnat que no disposava d’altra via per accedir a ells. L’objectiu de l’educació era estendre aquests coneixements a la majoria de la població

• SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ• 1ra Fase 1973/95 aprox. Procés de polarització social, augment de les desigualtats

entre les persones que podien accedir ales TIC i les que no• 2na Fase 1995 .... aprox. Canvi de tendència Interès del capitalisme per a trobar

nous mercats, la pressió d’aquests països i els moviments socials igualitaris. • L’escola no pot continuar sent la mateixa. L’educació depèn cada volta menys del

que passa a l’aula i més a les interaccions que es donen entre els nins a les seves cases, al barri, al centres de temps lliure, els clubs esportius...da

• La capacitat clau passa a ser la selecció i processament de la informació prioritza • La participació de la comunitat és del tot imprescindible per a dur a terme el projecte

de Comunitat. Aconseguir una societat de la informació per a totes les persones implica superar els problemes del fracàs escolar i la conflictivitat que es relacionen íntimament amb l’exclusió social per tal de construir una educació de qualitat que el sistema educatiu actual no pot oferir.

. Ruptura de l’aliança escola / famílies.

ANTECEDENTS

• Escoles accelerades (Accelerated School)

• Nova manera d’enfocar l’educació a les escoles amb població de risc.

• Programa de desenvolupament escolar (School Development Program)

• «Se necesita un pueblo entero para educar a un solo niño»

• Tres principis bàsics:

• 1. Colaboració. Es treballa per equips i tots els seus membres tenen veu. voz.

• 2. Consens i el diàleg.

• 3. Resolució dels problemes sense culpabilizar. Se acepta la responsabilitat, però no se parla de culpables.

• Èxit per a tots (Succes For All)

.Tots els infants poden aprendre (èxitar).

. L’escola pot ser l’element superador.

. Participació de la família i la comunitat.

. La investigació.

. L’educació compromís de tots/es

Resum

Expectatives positives a l’alumnat

Foment de la participació

Mètodes i recursos de gran qualitat

Canvi social (escola – familia)

COMUNITATS D’APRENENTATGE“Una comunitat d’aprenentatge és un procés de

transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn, per tal d’aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant l’educació participativa de la comunitat que es concreta a tots els espais, inclosa l’aula” (R Vall)

• Igualtat d’oportunitat d’èxit per a tots i totes (superació del fracàs esc.)• Aprenentatges accelerats• Cohesió social• Accés, selecció i tractament crític de la informació• Augment del temps i espai educatius dels infants• Crea xarxes de voluntariat• Dotació de recursos

• Ensenya a afrontar els conflictes de forma positiva.

• Els destinataris de la interculturalitat son les majories i les minories.

APRENENTATGE DIALÒGICFreire / Habermas / Bakhtin / Soler

• Es basa en la interacció

• Diàleg igualitari: Les aportacions han de ser preses en consideració des de la validesa dels seus arguments i no des de la imposició d’un sector hegemònic o d’un saber culturalment hegemònic.

• Intel·ligència cultural: La suma de la intel·ligència acadèmica, emocional i pràctica.

• Capacitat de transformació dels nivells previs de coneixement i del context sociocultural: es transformen les relacions entre les persones i el seu ambient el que fa que en comptes de produir-se moviments d’adaptació es desenrotllen capacitats de transformació.

. La democratització i la solidaritat: Afavoreix la no exclusió social i crea lligams d’ajuda.

• La interculturalitat Crea “l’espai” adient per a treballar des d’una

perspectiva intercultural

• Des del punt de vista dialògic l’aprenentatge ha de ser transformador, no adaptatiu, ja que la transformació condueix a majors nivells d’igualtat i l’adaptació a la diferencia sols augmenta les desigualtats.

Passes a seguir per anar construint una comunitat d’aprenentatge (fonaments)

. Bases teòriques i descobriment de les investigacions més científicament rellevants.

. L’aprenentatge dialògic com a forma de superar:

. Les jerarquies inhibidores del diàleg. . Les expectatives negatives. . Les resistències a la transformació. . El fracàs escolar. . La violència. . La insolidaritat. . Les discriminacions racistes i sexistes.

. Organització de les aules en grups interactius per tal de superar pràctiques segregadores.

. Formació permanent del professorat, famílies, personal no docent, voluntariat i demés persones i grups que interactuen amb els alumnes.

. Model dialògic de prevenció de conflictes.

. Lectura dialògica.

. Participació oberta a tota la comunitat en forma de comissions mixtes de treball.

. Totes aquelles actuacions, teories i investigacions que s’ajuntin a les anteriors o les substitueixin en base a millors resultats

I a més:

. Co-gestió del centre. . Creació de xarxes de suport.

Tertúlies dialògiques

• Es basen en la Lectura Dialògica.

Implica un procés de lectura i interpretació col·lectiva i dialògica de textos.

. Cada persona i el mateix grup dona un sentit nou a la lectura dels clàssics aconseguint comprensions molt profundes i crítiques.

. Es llegeixen llibres de la Literatura Clàssica Universal.

. La comprensió dels texts es dona a través d’un procés d’interpretació col·lectiva regit pel dia.

• Les persones participants van a la reunió amb la lectura ja feta .

• Un dels assistents fa les funcions de moderador per tal d’afavorir la intervenció igualitària de tots els membres.

• A les tertúlies s’afavoreix el desenvolupaments de valors com són: la convivència, els respecte i la solidaritat.

• La composició dels participants a les tertúlies pot ser molt variada.

El que no són

• Quan no es fa una lectura de llibre i es du a terme una reunió formativa sobre algun tema d'interès i a on un expert transmet coneixements.

• Quan el diàleg es bassa en pretensions de poder i no de validesa.

• Quan les persones de major estatus acadèmic monopolitzen el debat o imposen les seves interpretacions.

• Quan no es llegeixen llibres de la literatura clàssica. http://t.co/R0cgzAg7

DIFICULTATS A LA NOSTRA COMUNITAT AUTÒNOMA

. Manca de suport de les administracions.

(Ajuntament / Conselleria d’Educ.).

. Canvis de persones.

. Temps de dedicació

. Aprendre a compartir i dialogar.

Per iniciar una nova comunitat d’aprenentatge

. Compromís amb l’educació

. Capacitat per a transformar (no conformisme)

. Saber escoltar i dialogar

. Ser generosos

EQUITAT ABANS

QUE IGUALTAT

• INTERCULTURALITAT FRONT A CULTURALISME

UNA ORGANITZACIÓ HORITZONTAL EN COMPTES D’UN SISTEMA JERÀRQUIC

FRONT A LES MAJORIES EL CONSENS

FRONT A AMBIENTS CARENCIALS

RIQUESA MATERIAL I HUMANA

EN LLOC D’UNA ESCOLA RECLOSA EN SI MATEIXA, UNA ESCOLA OBERTA A LA

COMUNITAT

Entendre el centre escolar com unespai de trobada ens permet, per mitjàde la interacció de tots els membres dela comunitat educativa, crear un marcde diàleg possibilitador de novesconstruccions, en el camp delconeixement però, també, en lesrelacions socials i afectives.

( extret de “Reflexions sobre el voluntariat al CEIP Pintor Joan Miró”)

BIBLIOGRAFIA

Educar en temps d’incertesa Francesc Carbonell Ed. Lleonard Muntaner

Atendre la diversitat a l’escola. El paper del mestre de suport.

Varis autors Ed. Lleonard Muntaner

¿Qué será de nosotros los malos alumnos? Alvaro Marchesi Ed. Alianza ensayo

Aprendizaje dialógico en la Sociedad de la Información

Adriana Aubert i altres Edt. Hipatia

Cinema

• Todo empieza hoy (Bertrand Tavernier)

• Vete y vive (Radu Mihaileanu)

• Ser y tener (Nicolas Philibert)

ENLLAÇOS D’INTERNET

• CEIP Tanit: www.xtec.es/ceip-tanit/

• Comunidades de aprendizaje (CREA) Universidad de Barcelona): www.comunidadesdeaprendizaje.net/

• Comunidades de aprendizaje (Gobierno de Aragón): www.educa.aragob.es/ryc/CA_web/