CONCA DEL MATARRANYA Les riuades reclamen la seua regulació · abans a diferents mitjans de comunicació (El Temps, núm. 280 de febrer de 2000). No ho entenem bé. Una llengua oficial

CONCA DEL MATARRANYA

Les riuadesreclamen laseua regulació

Any 1 • núm.2 • La Franja, desembre de 2000300 PTA

Entrevistaamb elpresidentd’AragóMarcel·líIglésias esmostrapartidari de lavoluntarietatde la Llei deLlengües.

Homenatgea DesideriLombarte aSant JustDesvernEl teatre del’Ateneu es vaomplir perconèixer lacultura delMatarranya.

Es reinicien els treballsa vil·la FortunatusÉs el primer pas d’un ambiciós plad’actuació en aquest jaciment de Fraga.

El r

iu M

atar

rany

a al

seu

pas

per

Val

l-de-

rour

es e

l dia

23

d’oc

tubr

e de

l 200

0AV

CONCA DEL MATARRANYA

Les riuadesreclamen laseua regulació

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Núm. 2. Desembre de 2000 TEMPS DE FRANJA2

EDITEN:Associació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: [email protected]

Consells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

COORDINADORS:Francesc Blanc, Josep Galán, HipòlitSolé

COL·LABORADORS:D. Badia, S. Barber, A. Bengochea,M. Blanc, J. Boix, D. Borbón, V.Borbón, T. Bosque, A. Capdevila,J.A. Carrégalo, J. Casas, C. Castañ,A. Castellnou, G. Chacón, J.A.Chauvell, A. Enjuanes, J.L. Escuer,M. Espitia, J. Espluga, P. Fontoba, R.Ferrer, G. Francino, J. Galán, Q.Gibert, M. Gimeno, À. Huguet, V.Ibarz, V. Labara, O. Labat, P. Labat,J. Laforga, C. Lapresta, A. Larrégola,J.M. Latorre, J.A. Llerda, E. Mar-qués, C. Martí, M. Martínez, Mauri,C. Massagué, M. Mateo, D. Maza, C.Mesalles, I. Micolau, J. Micolau, G.Miret J. Monclús, H. Moret, A. Orús,J. Pallarol, A. Quintana, Ll. Rajadell,F. Ricart, M. Riu, M.C. Roca, E.Sabaté, A. Sáez, J. Salleras, M.Sampietro, J. Sanmartín, C. Sancho,J.L. Seira, J. Seuma, R. Sistac, R. So-lana, C. Terés, R. Ventura, D. Vidallet,I. Zapater.

CORREU ELECTRÒNIC:[email protected]

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL:TE-88/2000

EN VENDA A:AlbeldaEstanc ConchitaBenavarriComercial Josefina SantamariaCalaceitPapereria AbásEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Estanc Bollic,Llibreria CabreraLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensaPapereria GonzálezSaidíLlibreria PanadésSaragossaKiosko Hermanos VidalTamaritEstanc PatritoVall-de-rouresLlibreria Serret

Deixant de banda el temps transcorregut desde l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia d’Aragói de la seua reforma, el 6 de novembre de 1996les Corts d’Aragó recollien el dictamen de la Co-missió creada ad hoc i aprovaven per quatre votsa favor (CHA, PSOE, IU i PA) i una abstenció(PP) l’elaboració d’una Llei de Llengües que re-colliria l’oficialitat del català i de l’aragonès i enregularia l’ensenyament… Algun malpensat–altres diuen que bon coneixedor del tema– afir-ma que el PP va rebre un dictamen de Madridcomunicant-li què havia de fer-se. Se n’hi vanfixar terminis, i tot. El Govern d’Aragó d’ales-hores, incapaç d’elaborar-la, va crear una comis-sió per què en redactara l’esborrany sobre undocument –base de treball– Llei de PatrimoniLingüístic –que podria ser modificat per la co-missió i, posteriorment, també, pel govern si nos’ajustava als seus interessos. Aquest document-base –quatre fulls sense cara ni ulls, ni peus nicap–, va ser ignorat simplement per la comissió,que en va crear un de nou.

L’esmentat document estava a la mateixa al-çada que qualsevol Llei de Llengües de qualse-vol altra Comunitat Autònoma: era un document,segons opinió de la gent que el va elaborar i d’al-tra que el va poder fullejar, excel·lent.

Sabem que, fins fa poc, ha estat passant perles mans dels diferents partits per tal deconsensuar-lo, és a dir, de rebaixar-lo. No somtan innocents per creure que aniria al Parlamenttal com es va fer i molt menys que s’aprovariaintacte i impol·lut.

El problema rau en que aquest document haestat refusat o semirefusat –segons fonts quevolen mantenir l’anonimat– i que se n’ha en-carregat un altre. Per servir de guia a l’hora deles rebaixes? Molt possiblement. Per substituirl’original? Més que possible. Mals auguris, cer-tament. Déu n’hi do quin panorama.

Pel que fa al tema de l’oficialitat, que la co-missió proposava com obligatòria, totes les in-formacions sobre aquest tema pareixen confir-mar la intenció del govern d’Aragó d’anar cap auna oficialitat voluntària. El mateix president,Marcel·lí Iglésias, es manifesta obertament fa-vorable a aquesta solució en l’entrevista que lifem dins aquestes pàgines, tal i com ja va ferabans a diferents mitjans de comunicació (ElTemps, núm. 280 de febrer de 2000).

No ho entenem bé. Una llengua oficial no potser voluntària i, al menys en el cas de Catalunya ide l’ensenyament del català, el Tribunal Constitu-cional ja es va pronunciar al·legant que una llen-gua oficial havia de ser obligatòria.

Comprenem que s’actue amb tota la prudènciadel món. Recolzem tots els esforços que es puguenfer per tal que no apareguen tensions, tret de lesnecessàries. Coneixem el tema del català a l’esco-la i com es va canalitzar poble a poble. Ens satis-fan els resultats: gairebé tothom ha triat l’ensenya-ment del català. I no obstant tot això, no compre-nem que la declaració oficial d’una llengua quedeen mans dels regidors d’un municipi. I a més, con-tra l’opinió del Tribunal Constitucional. Certament,mals auguris.

El rebuig frontal de la Universitat de Saragossaenvers l’aragonès i les reticències de certs partitsmajoritaris envers aquesta llengua obstaculitzentambé la resolució del problema.

Finalment, caducat el relleu de l’esborrany ini-cial de Llei de Llengües, per qüestions de terminislegislatius, només la disposició addicional de lallei de patrimoni de la DGA, que diu que ha deregular la cooficialitat d’aquestes dues llengües,pot obligar Marcel·lí Iglésias. Tot i això, no diu niquan ni com. Mals auguris.

La tardor passada pareixia l’època assenyaladaper tal que l’esborrany –el que siga– entrés enCorts. Ara es parla del mes de gener. I què en po-dem esperar, al capdavall? Des d’un escepticismecada dia més acusat ens disposem a iniciar unaaltra lluita de vint anys per dignificar aquesta llei.

Si ens equivoquem, ho reconeixerem. I ja ensagradaria, ja.

Va per tu, ErnestEncara que la mort, pels assassins d’ETA, d’Ernest

Lluch té el seu just tractament en aquestes mateixespàgines, volem, també com a col·lectiu editorial,mostrar la nostra repulsa unànim per aquest fet irra-cional i afegir-nos a les expressions d’estima icondolència a la seua família i amics. Eren, i sónmoltes les coses que ens unien amb Ernest, sobretotla idea d’una Espanya plurinacional i plurilingüe, sen-se uniformitats ni retalls a les llibertats de cadascúndels pobles que la composen.

I en nom d’eixes idees demanem als polítics quejustifiquen el seu sou i dialoguen per a trobar, a lafi del túnel, alguna solució.

Temps derebaixes?

EDITORIAL

Núm. 2. Desembre de 2000TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorEncara que les notícies esdevingudes en aquestes darreres

setmanes no inviten gens ni mica a l’optimisme (el massa pru-dent silenci governamental davant la Llei de Llengües, la faltad’enteniment entre les forces polítiques després de la brutal mort

d’Ernest Lluch) n’hi ha d’altres que inviten a ser-ho, que indiquen que de les desgràcies es podentraure conclusions positives.

Per exemple, les últimes i greus riuades que han assolat molts pobles del Matarranya han posatd’acord a molts col·lectius, abans enfrontats, sobre la necessitat de regular urgentment aquest riu.A més de la construcció del pantà de la Torre-la Freixneda, contínuament reclamat per tots elsusuaris de la conca, hi ha projectes informats favorablement per la DGA i pactats entre la CHE,els col·lectius ecologistes com Ecologia y Desarrollo, la Plataforma en defensa del Matarranya iCOAGRET, i els regants, com la construcció de dues basses laterals al llarg del riu. També hihaurie possibilitats d’arribar a acords amb el projecte del Pontet, que es construiria prop de Maella.Totes aquestes obres i l’aprofundiment del consens iniciat en el Pacte de Favara l’estiu passat,poden decidir favorablement el futur d’una comarca com la del Matarranya, tan plena de possibi-litats i iniciatives com d’interrogants.

Màrio Sasot Escuer

cartes dels lectorsA l’sprint

Amics de Temps de Franja:Mai m’hagués pogut pensar que pogués sortir

tan complet, de continent i de contingut. I, comdiu Mateo Rivas a la seua carta, «és una empre-sa de tots els corredors de fons de sempre», peròamb aquest exemplar a les mans demostreu quepodeu sprintar quan fa falta.

Campeu, valents!Josep Mauri

Sant Just Desvern

CARTES CREUADES

Editorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaMarcel·lí Iglésias,President d’Aragó

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mesLa regulació del Matarranya,una enciamada de projectes

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

OpinióL’Arxiu de la Corona d’Aragó

2

3

3

4

7

10

12

15

16

17

18

19

Països CatalansSr. Director:Voldria fer-los un breu comentari sobre el títol de

la secció corresponent a Països Catalans, pàg. 18, jaque sovint implica unes connotacions polítiques, amés a més de culturals i lingüístiques que semprehe qualificat de difícils de pair per a un bon sectorde la classe política d’Aragó. I el petit comentariconsistiria a dir que si ens ha costat vint anys ques’assumeixi el concepte de llengua catalana, potserhaurem d’esperar vint anys més perquè se n’assu-meixi aquest altre concepte. Val a dir que, encaraque per als nacionalistes d’arreu, PPCC implica unaconnotació política, per als partits no nacionalistes–PSOE i Esquerra Unida del País Valencià, PSC,IC-EV, PCC, PSOE, PSM i EU de les Illes– nomésimplica connotacions culturals i lingüístiques. Al PPli costarà sempre pair-lo però als altres partits es-mentats no els ha de costar, atès que els partits ger-mans utilitzen sempre l’expressió Països Catalansper referir-se al conjunt de pobles de l’antiga Con-federació Catalano-Aragonesa –exceptuat el mateixAragó–. I no val a inventar nous noms quan ja n’hiha d’inventats i precisos. Prou de tabús, no?

El saludaP.G. Pérez

Igualada

Ciència i premsaResulta decebedora l’actitud d’alguns mitjans

de comunicació amb relació a l’admissió d’arti-cles pseudocientífics (o xerrameques de barrade bar) sobre tot tipus de temes. Quan aquestsaborden qüestions filològiques, i concretamentsobre si la nostra llengua és català o no, el graud’incompetència en la matèria arriba a cotes di-fícilment superables. És freqüent veure com ig-norants en la matèria ho neguen contradient in-vestigacions i opinions d’erudits i d’universitatsde reconegut prestigi internacional (com la deSaragossa). Deuen de ser gent, com diu el lin-güista, J. Tuson, que creuen que menjar alls ésbon remei contra el càncer, negant l’autoritat dela medicina i les virtuts de la quimioteràpia. Ique si han de tenir veu en aquests casos, tambéhaurem de deixar la pràctica de la medicina acarnissers, el bastiment d’edificis a mans delsnens que fan construccions, l’enviament de nausa l’espai a mans dels afeccionats a fer avionetes

de paper i la redacció d’informes a mans delsanalfabets. No creieu que publicant aquests ti-pus d’articles és l’insult més gran que es pot ferals lectors?

Pep LabatFraga


El Matarranya i Desideri Lombarte,a Sant Just DesvernEl teatre de l’Ateneu Santjustenc es va omplir per conèixer la nostra comarca

Carles T erès

El passat 4 de novembre, i or-ganitzat per l’Ajuntament deSant Just Desvern (Baix Llo-bregat), els veïns d’aquesta po-blació van poder conèixer la re-alitat cultural i artística delMatarranya. Van acudir-hi tam-bé més d’un centenar de matar-ranyencs residents a Barcelonai la seua àrea metropolitana.Entre tots van omplir el preci-ós teatre de l’Ateneu, de 400places.

L’acte començà amb un par-lament de l’alcalde de Sant Just,Ramon López i Lozano, el qualdonà la benvinguda a tots els

assistents i es mostrà desitjós deconèixer els aspectes culturals ilingüístics de la comarca i con-tribuir a la seua difusió.

A continuació, l’Hipòlit Soléva presentar l’Associació Cul-tural del Matarranya. MarcMartínez, filòleg encarregat deles classes de català organitza-des per l’Associació, va resu-mir la situació de la llengua,comentà l’actitud de la pobla-ció i els grans avenços assolits.Miquel Blanc va descriure,amb l’amenitat que el caracte-ritza, els avatars polítics i legis-latius del català a l’Aragó.

EL MATARRANYA

L’obra de Desideri LombarteDins la part monogràfica de-

dicada a la figura d’en DesideriLombarte i la seua obra poètica.Hèctor Moret va fer una anàliside la vida i la creació del poetade Pena-roja.

El Duo Recapte, format perAntoni Bengochea i MàrioSasot, delectà als assistents ambla seua particular interpretaciódels poemes de Lombarte.Especialment emotiu va ser l’es-trena del llarg poema L’emi-grant Pena-rogí, que descriu laperipècia del propi Desideri enel seu camí a Barcelona.

Seguidament, Túrnez & Sesédesgranaren les seues belles com-posicions sobre textos del poeta.

Després, els organitzadorsvan obsequiar a la vídua deLombarte, Rosalia Gil, i a lesfilles, sengles poms de flors.

Per acabar, els assistents gau-diren d’un tast de productes dela comarca cedits gentilment perl’empresa Virgen de la Fuente.

També es van poder adquirirles obres de i sobre la comarcaque la llibreria Serret de Vall-de-roures i l’Associació Cultural delMatarranya tenien exposades.

El vessant turístic va ser re-presentat per un stand de l’em-presa Senda de Beseit, que varepartir fullets informatius i as-sessorà als assistents sobre lespossibilitats d’allotjament i ex-cursions pel Matarranya.

El duo Recapte, en un moment de la seua actuació

PUBLICACIONS

L’alcalde de Sant Just, Ramon López, pr esidí l’acte de pr esentació del’Associació Cultural del Matarranya

CA

RLE

S TE

RÈS

CA

RLE

S TE

RÈS

Ataüllar el món des del MolinarDesideri Lombarte

Associació Cultural del MatarranyaLo Trull, 7

Artur Quintana, Hèctor Moret i AntoniBengochea han estat els encarregatsde fer la tria dels millors poemes deDesideri Lombarte i reunir-los enaquesta antologia que veacompanyada per dos discos ambtots els poemes recitats per AntoniBengochea.

Toponímia i Antroponímia de Vall-de-rouresEnric Puch i Carles Sancho

Associació Cultural del MatarranyaLo Trill, 7

Recull de topònims del municipi deVall-de-roures, així com de cognoms imalnoms. Els informadors són la gentde més edat lligada a l’agricultura ila ramaderia, que han tingut lanecessitat de donar nom a tot allòque els envolta, masos, muntanyes,barrancs, camins…

Cinga 4Psicologia i identitat lingüística

Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEAAjuntament d’Arenys de Mar

Recopilació de les ponències de lesJornades sobre psicologia dins el IIICongrés de Cultura Catalana,realitzades a Arenys de Mar,Mequinensa i Fraga.Les jornades es van dedicar a Laguerra psicològica, El desemparamentaprès i El sentiment de culpabilitat.

Núm. 2. Desembre de 2000TEMPS DE FRANJA 5VIL

ES

I G

EN

TS L’oferta cultural

No és per dir-ho però elsraders anys l’oferta cultural hamillorat molt. Durant les Jor-nades celebrades enguany aMont-roig vam poder disfrutardel magnífic recital poètic queva oferir el duo Recapte. Laforça expressiva de l’AntoniBengochea, transmetent ambmestria els sentiments més en-tranyables de poetes comTeresa Jassà, Desideri Lom-barte, Hèctor Moret, AntonAbad, Juli Micolau, TomàsBosque o Marià López, ambl’acompanyament musical deMàrio Sasot (que incorporecomposicions pròpies, jotesaragoneses, cançons popularsandaluses i les músiques d’An-ton Abad, J.S. Bach, Tomàs deCellano, Vivaldi, Lluís Llach iels Beatles).

Al cap de pocs dies, Torre-darques mos tenie reservadauna bonica sorpresa quan alracer de les arcades gòtiquesde l’antic forn de la Vila, unaparella de jóvens inquiets iemprenedors, venguts de ter-ra germana, van presentarl’admirable recreació musi-cada, a partir de cançonscomposades pel duo, delspoemes més reflexius, inti-mistes i humans –com ellsmateixos venen a qualificar-los– de Desideri Lombarte.

I la vesprada d’un dia de lesfestes, los gaiters de «la Gal-drufa» de Mont-roig, amb unacolla de bones i animades ba-lladores, van estrenar a laarrebotida plaça de Baix algunsballs populars com ara lo de«El Villano» al qual van afegirestes estrofes: De tres gaitesque porten / no en saben tocarbé cap, / lo tabal no va a l’hora/ i el bombo descontrolat. ///Les bandúrries mont-rogines,/ les dolçaines dels gaiters / i elVillano que dansem / a estosxics los dediquem.

Ací tenim tres mostres prousignificatives del dinamismecultural d’esta terra.

José A. Carrégalo

EL MATARRANYA

Enric PUCH i Carles SANCHO.Toponimia i Antroponimia deVall-de-roures.Calaceit: Associació Culturaldel Matarranya, 2000.Col·lecció Lo Trill, 7

Després d’uns quants anys deminuciosa investigació en dife-rents fonts escrites i, sobretot,orals, finalment s’ha publicat,dins de la col·lecció «Lo Trill»de l’Associació Cultural delMatarranya, el passat octubreaquest esperat treball centrat enl’onomàstica de la capital delMatarranya. Els autors ens ofe-reixen una exhaustiva i docu-mentada recopilació de topò-nims, –urbans i rurals– i una ex-tensa llista de antropònims–cognoms i malnoms– de Vall-de-roures. Clouen les 122 pà-gines de l’obra sis detallatsmapes que serveixen per loca-litzar amb més facilitat la ubi-cació dels topònims estudiats.

Si cal ressaltar un tret queimpregna l’obra, aquest és, sensdubte, el fet de comprovar unavegada més com una part im-portant de la idiosincràsia cul-tural de les nostres terres–l’onomàstica– pateix, des defa centúries, un procés creixentd’alteració i substitució provo-cat per la pressió del castellà,un procés fomentat, volguda-ment o no, des de l’administra-ció. Només amb treballs comaquest, i els d’altres estudiososde l’onomàstica matarranyenca–tal com se’ns recorda en elpròleg de l’obra–, així com unple reconeixement de la nostrallengua, farà que aquesta partdel nostre patrimoni cultural nodesaparega per sempre.

Hèctor Moret

L L I B R E S

Els tècnics del Departamentd’Agricultura del Govern d’Ara-gó han quantificat a la Conca delMatarranya unes perdudes per lariuada del mes d’octubre d’uns1.000 milions de pessetes en es-tructures agràries.

L’aigua ha desfet entre altrescoses, 120 hectàrees de terra decultiu. Només a Massalió (lapoblació més afectada) 50 hec-tàrees. Els tècnics de la DGAhan comptabilitzat tres quilò-metres de séquies i 16 quilòme-tres de camins desapareguts, totaixò suposarà una inversió de50 milions de pessetes.

La Vall del Tormo, la Torredel Comte, Lledó, Beseit iArenys de Lledó tenen 70 hec-tàrees de terreny de cultiu ar-rasat i necessitaran una inver-sió de 200 milions per a referles séquies i camins. Calaceit,

la Freixeda i Ràfels tenen un80% dels camins i sèquies des-fetes i serà necessària la inver-sió de 120 milions de pessetes.

En relació al Baix Matar-ranya, els tècnics de la DGAhan valorat en 500 milions depessetes les estructures agràri-es desfetes a Nonasp, Faió,Maella i Favara. Són molts elsdanys en una franja de 50 a 75metres a les bandes del riu.

Per fer front a la rehabilita-ció dels camins, séquies i ai-gües potables, el consell deGovern de la DGA ha aprovatun crèdit extraordinari de 1.000milions de pessetes.

Per altra banda, el President dela CHE, durant una visita alMatarranya, va estimar en 3.000milions de pessetes les perdudes,de les quals s’haurà de fer càrrecl’Estat i el Govern Autonòmic.

Les riuades del mes d’octubre causarengreus danys als cultius del Matarranya

El Matarranya al seu pas per Nonasp durant la riuada de l’octubre

HIP

ÒLI

T SO

LÉ

Associació Cultural del Matarranya

Cursos dellengua catalana

2000-2001començament: desembre del 2000

Acabament: juny del 2001

Beseit - Calaceit - FavaraQueretes - Vall-de-roures

S’organitzaran grups segons el nivell dels alumnes

Més informació i inscripcions: Tel. 978 85 11 52A/e:[email protected]


Ernest Lluch i la Franja de Ponent Joaquim Monclús

EL MATARRANYA

Parlem-neVaig estar a la manifestació

del Passeig de Gràcia en home-natge a l’Ernest Lluch. No sési n’érem un milió com diuenels diaris, però si sé que està-vem igual que sardines en llau-na, caminant dues passes cadacinc minuts. De tant en tant sesentien uns aplaudiments, alsque ens hi sumàvem, però sen-se saber massa el motiu. Vandir que era per emmudir algunscrits escadussers de gent quedemanava la pena de mort icoses semblants. Per sortaquesta no era l’opinió de laimmensa majoria de gent queva desfilar en silenci i educa-dament. El discurs final, ambl’afegitó en castellà demanantals partits el diàleg, va ser moltaplaudit, però va aixecar am-polles al senyor Aznar i altrescompanys de partit. Va haverde morir l’Ernest Lluch per queens n’adonéssim de la seuaenorme estatura humana, quemés o menys endevinàvem,però en la que no hi paràvemcompte. I el varen matar perintentar posar d’acord, basant-se en la llei vigent i en la com-prensió mútua, a les dues ban-des en conflicte. Està molt clarque l’ETA, que en algun tempsva poder caure àdhuc simpàti-ca, quan la lluita contra el fran-quisme, ha anat perdent la raói l’enteniment, convertint-se enuna màquina cega de matar,sustentada per una part de lapoblació basca gens menyspre-able. I tot el que es faci per aca-bar amb aquesta bogeria seràpoc. Però els nacionalistes es-panyols volen, d’un tret matardos pardals: l’ETA i tot el na-cionalisme. El basc, de mo-ment, i el perifèric després,deixant només el seu en peu. Iaixò ens afecta a tots nosaltres.Drets com el d’autodetermina-ció, estigui o no contempladaa la Constitució, es deurien depoder discutir pacíficamentsense tenir res a veure amb laviolència armada.

Miquel Blanc

L’any 1982 els premis de laNit de Santa Llúcia se celebra-ven a Tortosa. Ernest Lluch hiera present com a membre d’undels jurats dels premis i tambécom a ministre de Sanitat delrecent govern nomenat perFelipe González. En la seua in-tervenció, vam ser molts elsque el vam escridassar. ErnestLluch després d’elaborar una«teoria dels Països Catalans» esva incorporar al PSC i a partirdel 23-F de 1981 defensa ober-tament la LOAPA (Llei Orgà-nica d’Harmonització del Pro-cés Autonòmic).

Dos anys després els doscompartíem taula en un soparorganitzat pel qui va ser sena-dor i avui és diputat al Parla-ment de Catalunya, en FrancescFerrer i Gironès. Durant el so-par ens vam poder conèixermillor i a partir d’aquest mo-ment vam mantenir sempre unabona amistat. Durant uns anys,almenys dues vegades a l’any,els dos compartíem taula i es-tovalles. Després de deixar elministeri de Sanitat les nostrestrobades eren molt més fre-qüents.

En una d’aquestes trobadesem va dir: «Estaràs content peldecret que he fet?» Es referiaal decret que havia dictat per-què la gent de la Franja poguésanar a rebre assistència sanità-ria a Lleida. Jo li vaig contes-tar que jo era de les terres de laFranja sud i que nosaltres volí-em anar a Tortosa, però com adescendent i en nom dels moltsamics de la Franja nord li do-nava les gràcies.

No fa gaires mesos, en uncafè del centre de Barcelona,vam tenir una llarga xerrada.Entre d’altres coses, principal-ment, vam parlar sobre la situ-ació de les recents parròquiesdel bisbat de Lleida incorpora-des al de Barbastre. Ell estavamolt interessat sobre el tema ivolia col·laborar si és que s’em-

prenia alguna acció.Uns dies abans d’ésser assas-

sinat per ETA, el vaig trobar ala cruïlla de la Rambla Cata-lunya amb Diputació. Semblaque anava d’excursió, portavauna motxilla al coll, amb mol-ta pressa em va saludar i va dir-me: «Truca’m, tenim moltescoses que parlar, de la Franja,dels carlins, de Cabrils i Vilas-sar (poblacions de la comarcadel Maresme, a 3 Km de dis-tància una de l’altra), del Barçai, sobretot, de l’Aragó». Li vaigcontestar que ho faria dient-liadéu. Era l’últim adéu.

Ernest Lluch tenia una granestima i un gran interès per lesterres de l’Aragó. Ell, que con-siderava l’Estat espanyol comun conjunt de nacions, tenia uninterès especial pels temes re-lacionats amb el nacionalisme,i, en aquest cas, sobre el nacio-nalisme de l’Aragó.

L’any 1988 jo era director del’editorial Xarxa, i un dels lli-bres que vaig fer publicar vaésser una biografia de GasparTorrente, considerat com elpare del nacionalisme arago-

nès, del qual és autor Enric Ju-lià, nebot de Gaspar Torrente iavui director de l’Institut Quí-mic de Sarrià, i amb pròleg deJosep Benet. Ernest Lluch co-neixia aquesta obra i per aixòvolia parlar amb mi. A finals del’any passat apareixia de nou larevista El Ebro, publicada pelsaragonesos de Barcelona du-rant les primeres dècades delsegle XX i que era portaveu delsregionalistes i després naciona-listes de l’Aragó. En aquest pri-mer número Ernest Lluch pu-blicava un article sota el títol«Una visión de Aragón desdeel exterior» que més que parlarsobre l’Aragó parlava de laseua concepció sobre les Espa-nyes.

La casualitat ha fet que jo, eldia 12 de desembre, després dedivuit anys, em torni a trobar aTortosa. Aquesta vegada novaig a Tortosa per esbroncarl’Ernest Lluch. Potser, que pas-sejant per l’avinguda de la Ge-neralitat d’aquesta població,recordant aquell dia i l’amicErnest, alguna que altra llàgri-ma caurà dels meus ulls.

EL T

EMP

SCO

ETS

Núm. 2. Desembre de 2000TEMPS DE FRANJA 7L’H

AM

Don G.L’any 1986 un, per a mi,

desconegut G.F. –Don G.–m’ametrallava a les primerespàgines de l’Heraldo de Ara-gón, per un detallet continguta un llibret meu, estrictamentfilològic, Estudis lèxics de laparla de Fraga. Heus ací unade les perles: «El nostre temorrau a que, havent-hi tantacultureta (…) alguns es fi-quen, encara que de bona fe,al laboratori del bruixot, sen-se haver passat d’aprenents, ique duguen, encara que sigaamb el seu involuntari alè, acreure alguns dels nostres con-ciutadans (si m’ho permet,com ara el Senyor Galán) queFraga i tota la Franja Orientalsón part de Catalunya».

I tot perquè al pròleg, to-talment mancat d’intencióideològica, se’m va colar elsegüent detallet: «Fins elsanys 39-40, la castellanitza-ció va ésser reduïda –mínima,diria jo– o al menys igual a laresta de Catalunya». Aquestlapsus, que reconec i haguésreconegut si se m’hagués de-manat –el vaig redactar a lacapital de l’Anoia–, Don G.el va interpretar com una pro-clama pública sobre la cata-lanitat de Fraga i, de retruc,em va acoltellar el pròleg sen-cer. Amb tot, us ho ben asse-guro, no en va encertar niuna! D’aquest acoltellamentn’informaré als lectors.

Algú em va assabentar que aaquell desconegut G.F.–Guillermo Fatás– se’l conside-rava com el santón de la arago-nesitat. Encapçala des de faunes setmanes la direcció del’ Heraldo. Hauré de pararcompte. Jo tiraré amb fona. Ell,tal volta, des d’un cuirassat. Ah!Els articles portaven aquest tí-tol: L’odi és dolent (sic).

Josep Galan

La DGA reinicia els treballs a Vil·la Fortunatus J.C.J.

EL BAIX CINCA

El Departament de Cultura dela DGA ha reiniciat els treballsen el jaciment romà de Vil·laFortunatus, paralitzats des de fatemps, quan es va començar aexcavar la zona de les termes.Els primers treballs estan con-sistint en la consolidació gene-ral del jaciment, endreçant i pro-tegint les zones més sensibles,com ara els mosaics del terra,les pintures murals de les paretsi els murs, que començaven apresentar problemes seriosos dedeteriorament i degradació.

Es tracta de la primera passad’un projecte més ambiciós quepensa posar en marxa la Direc-ció General de Patrimoni de laDGA, que ha redactat un plageneral d’actuació del jacimentde Vil·la Fortunatus, «un delsmés importants d’Aragó pelque fa a l’època romana, i quees trobava en un estat lamenta-ble», segons el responsabled’aquesta direcció, AntonioMostalac.

Els treballs de conservació iconsolidació del que ja ha aflo-rat a la superfície en aquest ja-ciment abandonat des de fa gai-

rebé deu anys, podrien estarllestos en un o dos mesos. Pos-teriorment s’entrarà en una fasede condicionament de tot el ja-ciment, amb la millora dels ac-cessos des de la carretera Fra-ga-Saidí, i la construcció d’unaparcament per als visitants.No es descarta, tampoc, que esreiniciïn les excavacions a lazona de les termes, ja que sesospita que la meitat del jaci-ment està encara per desenter-rar. El Pla General de Vil·laFortunatus contempla també laconstrucció d’una petita casa-

La DGA construirà un nou centre de salut a Fraga J.C.J.

El Govern d’Aragó té previstconstruir un nou Centre de Sa-lut a Fraga, que substituirà l’ac-tual que s’ha quedat antiquat iobsolet, segons que ha manifes-tat recentment el Conseller deSanitat, Benestar Social i Con-sum, Alberto Larraz. La inten-ció del Departament de Sanitatés tenir pràcticament perfilat eldisseny i el projecte del nouedifici durant aquesta legisla-tura, per poder començar lesobres amb el govern que sor-geixe de les pròximes eleccionsautonòmiques, d’aquí dos anysi mig. L’inici de les obres po-

dria coincidir amb el traspàsdefinitiu de les competènciesde l’INSALUD al Govern Ara-gonès.

El nou Centre de Salut seriaun edifici de nova construccióper la qual cosa s’ha descartatrehabilitar l’actual. Comptariaamb un centre d’atenció primà-ria, un subsector d’especialitatsmèdiques, un centre d’urgènci-es i emergències millor dotatque l’actual, i un mòdul socio-sanitari amb uns cinquanta llitsper a malalts en recuperació orehabilitació. El cost previst delcentre rondaria els 600 milions

de pessetes.El Conseller de Sanitat,

Alberto Larraz, ha assenyalatque «la idea és construir-lo amitjà termini, a partir de la prò-xima legislatura. Fa poc, vamestar amb l’alcalde de Fraga,Vicente Juan, visitant diversosterrenys on es podria construirel nou centre. L’actual Centrede Salut s’ha quedat molt anti-quat i obsolet i no reuneix lescondicions d’esgambi i de ser-vei que requereix una zona comla de Fraga, per la qual cosa enshem plantejat construir un Cen-tre sanitari totalment nou».

museu, que serveixe d’infor-mació per als turistes que s’hiatansen i, en definitiva, un en-dreçament general de tota lazona. «Hem de posar Vil·laFortunatus a l’alçada que laseua qualitat mereix i donar-loa conèixer. Aquest jaciment potser el centre arqueològic d’unazona rica en restes històriques»,ha assenyalat el Director Gene-ral de Patrimoni, Antonio Mos-talac, el departament del qualha adquirit recentment restesprovinents d’aquest jacimentd’una col·lecció privada.

Vista general de Vil·la Fortunatus

RIC

AR

D S

OLA

NA


Activitats de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA

EL BAIX CINCA

La primera gala de lliuramentdels Jaume I de la Franja

Guillem Chacón

Els Premis Jaume I, amb una importanttrajectòria al País Valencià, han tingut en-guany i gràcies als Casals Jaume I de laFranja la seua primera Gala a les nostrescomarques. Ha estat aquest 2 de desembrei a Fraga on, al llarg d’un sopar ple d’emo-tius parlaments, es lliuraren els reconeixe-ments a aquelles persones i col·lectius quehan contribuït a dignificar la nostra cultura ol’avenç dels drets socials i moviments cívics.

Premis «6 de novembre»

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEAconvida els seus socis i simpatitzants aparticipar en el sopar-homenatge als pre-miats «6 de novembre». Aquests premis,que l’IEBC-IEA atorga anualment, pre-tenen reconèixer la feina i les actituds po-sitives amb relació a la normalització ipotenciació de la nostra llengua a les co-marques de la Franja i a la resta d’Aragó.També aquesta nit es farà públic el nomdels guanyadors de la convocatòria debeques «Amanda Llebot». A més, LluísSastre i Aurora Fontoba oferiran un con-cert de flauta i violí. L’acte tindrà lloc eldissabte 16 de desembre a les 21’30, alrestaurant Mesón Aragonés de Fraga. Calfer reserva als telèfons 93.805.02.70 o974.47.36.11. El preu del sopar serà de3.100 pessetes.

Participació a la Fira del llibrearagonès de Montsó

Com cada any, l’IEBC-IEA, participaràa la Fira del llibre aragonès de Montsó.L’IEBC-IEA serà present a la parada del’Institut d’Estudis Altoaragonesos amb lesnovetats editorials d’aquest any: la revistaTemps de Franja, Salvador Sabaté 1921-1984 de Divina Sabaté i Montse Sampietro(coeditat amb l’Ajuntament de Fraga i laCasa de Fraga a Barcelona), l’anuari Cinganúmero 4 i la versió en català de Quadernde Notes. Sobre l’urbanisme històric deFraga d’Antonio Berenguer i Ramón Es-pinosa, aquest últim editat per l’Ajunta-ment de Fraga amb la col·laboració del’IEBC-IEA.

Jornades anuari CINGA

L’IEBC-IEA va presentar el passat dis-sabte 25 de novembre l’anuari Cinga (nú-mero 4), corresponent a l’any 2000. L’ac-te va tenir lloc al Palau Montcada de Fra-ga. Com és habitual, Cinga es va donar aconèixer en el marc d’una jornada de con-ferències impartides per alguns articulis-tes del mateix anuari. La primera xerra-da va tractar sobre els conflictes de llen-gua i identitat i va estar conduïda perQuim Gibert, psicòleg i organitzador delcongrés de Psicologia, que es va celebraraquest any a Arenys de Mar, Mequinensai Fraga. La segona conferència «Soyaragonés o sóc aragonès; una anàlisi dela construcció de la identitat al BaixCinca» va anar a càrrec de Cecili Lapres-ta, sociòleg i moderador en el congrés dePsicologia.

Baix Cinca i el Matarranya després de vi-sitar les instal·lacions adquirides pel CasalJaume I de Fraga es van sumar al sopar onun centenar d’assistents i davant d’unexcel·lent desplegament de televisions iràdios de Catalunya donaren caliu als guar-donats. Aquests van ser l’exalcalde de Fra-ga, Francisco Beltran, l’escriptor lliteràJosep A. Chauvell, l’impulsor de TEMPSDE FRANJA i president de l’IEBC JosepGalan, la Rondalla de la Penya Fragatina,Quico el Cèlio el Noi i el Mut de Ferreriesi el grup de Rock Los Draps de Pena-roja.

Al sopar no van faltar destacades figu-res del món cultural i caps d’entitats d’ar-reu dels Països Catalans, entre ells els pro-pis encarregats de lliurar els guardons. LaGala fou conduïda per Xavi Jaso, el locu-tor franjenc de l’emissora Flaix FM i hihagueren algunes actuacions musicals comel concert de flauta i violí de Lluís Sastre iAurora Fontoba i els populars dolçainersdel grup «El Tubell» del País Valencià.

Toni Gisbert, coordinador de la Xarxade Casals Jaume I i Marta Canales, coor-dinadora del Casal Jaume I de Fraga forenels encarregats de tancar la nit amb els seusencoratjadors parlaments.

La Gala es va celebrar el mateix dia quela Institució Joan Fuster va reunir a alcal-des i regidors de totes les comarques de laFranja per parlar de l’Assemblea perma-nent que han constituït més de 200 ajunta-ments de les terres de parla catalana, de laque ja formen part tretze ajuntaments dela Franja.

Els mateixos representants comarcals imunicipals de la Ribagorça, la Llitera, el

Els guanyadors del primers Premis Jaume I de la Franja

JOSÉ

DÍA

Z


La Salada, planta dels camins de Fraga David Badia

Per amor a l’art? Diana i Violeta Borbon Cuchí

EL BAIX CINCA

Podríem imaginar un poble,amb persones interessades enalguna cosa més que el futbol.I posats a imaginar, podríemtrobar algú realment preocupatper la cultura. Si ara miremMequinensa i la seua gent, pot-ser no estem tan lluny de tot elque hem imaginat.

Els últims anys hem tingut lapossibilitat de gaudir de la cul-tura en les seues diferents fa-cetes, més o menys. Des de lesinstitucions o des de les diver-ses associacions que tenim alpoble hem pogut acudir a con-certs, a funcions, a exposici-ons,… i sense mirar tan lluny,podem anar al cine cada setma-na. Perquè ens agrada tot això,hauríem de mirar amb bons ullsqualsevol iniciativa encamina-da a fomentar la cultura. I aquífem referència al Grup d’Art.

Què impulsa a diverses personesa agrupar-se? Una inquietud encomú: la pintura. Persones que,desinteressadament, volen ferarribar l’art a la resta del poble.En definitiva, estem parlant decultura i d’una altra bona mane-ra d’enriquir-la, sense que es con-verteixi en un simple negoci.Aquestes bones intencions nohaurien d’amagar la realitat. Alpoble sempre hi ha feina per fer.Seria positiu que les diferentsagrupacions i associacions esposessin d’acord per repartir-seel treball. Així s’evitarien acci-ons independents i inconnexes,que comportarien una situació,mai millor dit, surrealista.

Tots hauríem de provar a ju-gar amb els pinzells, o a escriurealguna cosa, o simplement, a lle-gir un llibre. Tot i que el futboltambé està bé, de tant en tant.

Do you speak english? D. i V .B.C.

En els temps que corren, quasitothom coneix, millor o pitjor,l’anglès. I no ens ha d’estranyar:la música, internet, les empre-ses,… cada cop està més pre-sent en el dia a dia. Tot el mónconeix l’anglès, però… els an-glesos coneixen tot el món? Tot,tot… no. Poc a poc van desco-brint coses més enllà de Lon-don. Si preguntem a un anglèsper Spain, segurament contes-tarà «paela, oletoros, ibiza». Tí-pic i tòpic. Però els tòpics nodeixen de ser això, típics. I tam-bé sabem que no són aplicablesa tothom. Potser alguns angle-sos ho estan experimentant…

L’any passat, els equips deregates d’Oxford i Cambridgevan escollir el nostre país perfer els seus entrenaments. Con-cretament, una part de l’equipd’Oxford va anar a parar a

Mequinensa. Què té lo pobleque el fa destacar dels altres?Pensem que un còctel de pos-sibilitats. El més important, elriu i el camp de regates. Peròno hem d’oblidar la tranquil·-litat d’un poble petit, el contac-te amb la natura, les facilitatsper entrenar. Amb la boca peti-ta, reconeixem els avantatgeseconòmics que ofereix una mo-neda més feble que la seua lliu-ra esterlina. Potser per tot aixòsuporten entrenar amb panta-lons curts i en ple hivern, en-mig de la boira, per la nostravora de riu.

A més la descoberta del po-ble ha servit per trencar el ma-lefici que ha donat la victòria al’etern rival durant els últimsanys. Esperem que treballinigual o més bé que l’hivern pas-sat, i que tornin a guanyar.

Amb motiu de la propera re-edició, a càrrec del IEBC-IEA,del llibret Arbres i arbusts delVedat de Fraga, em permetodescriure-us una de les diver-ses espècies d’aquest.

La salada és una planta quecom indica el seu nom popular(salada, salat ver, sosa fina)creix a sòls salins, per això seli diu que té un caire halòfil onitro-halòfil. La denominaciócientífica és Suaeda vera des-crivint-se un parell desubespècies en funció deltamany de les fulles, el port,etc. Pertany a la família de lesQuenopodiàcies, igual que lesbledes i els espinacs. El nomdel gènere, Suaeda, podria de-rivar de l’àrab sáuda: sosa, fentreferència al seu ús per fabri-car llexiu, degut al seu alt con-

tingut en carbonat sòdic. L’epí-tet vera significa veritable, ver.

La subespècie que veiem ales vores dels camins del Vedatde Fraga té el port d’un arbust(0,5-0,8 m) de branques pri-mes, majoritariament erectes;les més velles esblanqueïdes adiferència de les joves, verdes.És un arbust tot l’any verd, defulles alternes, molt sucoses,sèssils i cilíndriques (de 5 a 15mm de llargada per 3 mm degruix), de color verd fosc, acamins rogenques pel fred; sen-se pèls. La suculència de lesfulletes té a veure amb la ne-cessitat de diluir la alta concen-tració de sals que arriba a acu-mular als seus teixits

El salat floreix quasi totl’any, excepte en les èpoquesmés fredes, encara que el redu-

ït tamany de les seues flors lesfa passar desapercebudes.

És una planta que viu a qual-sevol sòl salat de la terra baixapeninsular, més freqüent en lescostes de l’Est i el Sud, aixícom als saladars interiors.

Al Vedat de Fraga es pot ob-servar al fons de barrancs sa-lins i una mica humits, acom-panyat de la sosa o salat blanc(Atriplex halimus) o el tamariu(Tamarix africana). Un bonpunt d’observació d’eixes espè-cies és la Vallcorna, barranc querecentment es fa servir dealcabó on desaïguen els exce-dents dels regs. El canvi de cab-dal i de qualitat de l’aigua potestar afectant al terra i a eixesespècies… un tema a seguirpels que estiguen preocupatspel medi ambient.

La Salada, planta comú al Vedatde Fraga


Marcel·lí Iglésias, president de la Diputació General d’Arag

ENTREVISTA

El «nostre president» ens repa les dependències del seu des-patx, al Palau de Pignatelli, enun racó acollidor d’una gransala, asseguts en un sofà al vol-tant d’una taula baixa. L’entre-vista es va mantindre en catalàdins d’un clima de franquesa icordialitat, acompanyats d’unparell de sucs de taronja. Detant en tant hi entrava el seu capde gabinet, l’alcalde de Cam-porrells, Pascual Antillach, acomunicar-li diferents incidèn-cies. El que prometia ser un diarelativament tranquil per aMarcel·lí Iglésias, va acabar

sent més atabalat: primer, unallarga i apassionada reunió ambels representants dels pobles dela muntanya amenaçats per laconstrucció de grans pantans;després baixà a la concentracióconvocada pels sindicats a lesportes del Pignatelli en contrad’un recent atemptat terrorista;a continuació, durant quasil’hora que durà aquesta entre-vista, va estar desgranant, en unbell català ribagorçà, els prin-cipals problemes amb què s’hatrobat en aquest any llarg coma president i les fites aconse-guides.

Pregunta: Ara acabeu de re-bre els representants dels po-bles afectats per futures obreshidràuliques. Què els heu dit?Hi ha possibilitat d’algun acordentre els interessos del pla i deles viles pirinenques?

Resposta: Els he expressat lavoluntat clara d’aquest governque es facen les obres planifi-cades a partir de 1992 dins del’anomenat Pacte de l’Aigua.En segon lloc, el dia 25 del mespassat va ser un dia de reivin-dicació de la dignitat de la mun-tanya i de la seua voluntat desupervivència i he volgut par-lar amb ells per saber de pri-mera mà els problemes que te-nen i, més en concret, els deri-vats de la construcció de nousembassaments, així com la di-ficultat que tenen els seus ha-bitants per entendre la necessi-tat que es facen aquestes obres.

P. La «batalla» que bona partde la població aragonesa i elseu govern estan portant a ter-me perquè no s’aprove el PlaHidrològic Nacional, impulsatdecisivament pel govern espa-nyol, penseu que es pot gua-nyar?

R. Crec que un Pla que afec-ta a tota una comunitat autòno-ma, i que aquesta rebutja tanclarament, no es pot aprovar decap de les maneres. A més noés només Aragó qui el rebutja.Dins de Catalunya hi ha granstensions entre les terres altes del’Ebre i la resta de la comuni-tat i, fins i tot, en el si del PPcatalà i de Convergència i Unióhi ha divergències d’opinió alrespecte. I el mateix es pot dirde totes les comunitats que vi-uen a la vora del riu. En eixescondicions no es pot aprovar unPHN. Natres proposam que sesolucionen els problemes d’ai-

gua al Llevant sense crear-ned’altres de més greus, amb me-sures més racionals com l’op-timització dels recursos actuals,la millora dels recs, la recupe-ració de cabals utilitzats a lesciutats, i la dessalació. Ambaquestes tres fórmules se solu-cionarien els problemeshidràulics d’una forma méseconòmica, més ecològica imenys desequilibradora.

P. Quin balanç faríeud’aquest any de coalició de go-vern d’Aragó entre el vostrepartit, el PSOE, i el PAR?

R. Des del meu punt de vistael balanç ha estat molt positiu.En primer lloc, perquè s’haaconseguit trencar una inèrciapolítica d’aliança automàticaentre el PP i el PAR, i aquesttrencament ha produït un ven-tall de possibilitats molt mésobert dins de la política arago-nesa. En segon lloc, la coalicióha funcionant molt bé, tenint encompte la dificultat que aques-ta tenia en vindre precedidad’una moció de censura delPartit Socialista contra el PARl’any 1996, que va generar unesrelacions molt traumàtiquesentre els dos partits. Quant apolítica regional, aquest anyhem hagut de gestionar per pri-mera vegada les competènciesplenes d’Educació, les qualstenen per si soles més volumque totes les altres que s’havi-en transferit des del 1983. Pelque fa a infraestructures, hemestat contínuament plantejantenèrgicament al govern central

«La Llei de Llengües crearà

Els Ajuntaments iel Govern estem per lavoluntarietat de la Llei.

AR

XIU

DG

A

Núm. 2. Desembre de 2000TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

la necessitat de diverses in-fraestructures viàries, tant car-reteres com ferrocarrils, i quesón les causants que l’Aragótinga dificultats de créixer.Hem fet comprometre al go-vern d’Aznar les obres de l’eixnord-sud, i estàvem disposatsa assolir-les des d’Aragó avan-çant la seua financiació.

Al mateix temps, hem inici-at una tasca de descentralitza-ció política i administrativa ba-sada en una nova estructura co-marcal, que penso que és moltimportant en un territori com elnostre, de gran extensió terri-torial i poc poblat. Sobre el pro-blema demogràfic tots els De-partaments implicats estan tre-ballant en mesures que, coor-dinades, poden donar algunsresultats a mig termini.

P. Alguns observadors polí-tics pensen que el PSOE va unamica a remolc del PAR quant ainiciatives i al ritme de l’accióde govern. Que el PAR impe-deix dur a terme el programade govern socialista.

R. Per a què una coaliciófuncione, els dos socis s’han desentir a gust en el govern, encas contrari es trencara. Pensoque hem trobat una situaciód’equilibri i consens molt po-sitiva per a dur endavant els te-mes més importants per al des-envolupament de la ComunitatAragonesa.

P. Esteu satisfet de l’activi-tat legislativa realitzada enaquest últim període parlamen-tari?

R. Nosaltres hem presentat15 projectes de Llei, inclosa laLlei de Pressupostos, que perprimera volta en molts anyspermetrà que aquests estiguenaprovats l’u de gener. I hem dutal Parlament altres lleis com la

Llei de Caixes, que ja ha estataprovada, la qual recupera pera la Comunitat Autònoma en-titats econòmiques molt impor-tants com són les dos Caixesaragoneses, la nova Llei delJoc, la Llei de l’Institut Arago-nès de l’Aigua, la Llei delPirineu, la del Consell d’Uni-versitats i de Finançament dela Universitat, i la ja esmenta-da d’Ordenació Comarcal.

P. I parlant de lleis, què pas-sa amb la Llei de Llengües?

R. Tenim el compromís d’en-viar-la al Parlament durantl’any 2001 per tindre-la pacta-da, acordada i aprovada durantaquesta legislatura. De moments’ha estat recollint informacióa les comarques bilingües is’està fent un estudi general dequina és la situació real actual.La llei es farà sobre la base delsacords als quals es va arribaren l’altra legislatura a les Cortsd’Aragó.

P. Quina ha estat la respostadels Ajuntaments a l’enquestasobre la cooficialitat?

R. Com ja sabíem abans, lamajoria dels Ajuntaments estana favor de la cooficialitat talcom la planteja el govern, és adir, respectant la voluntarietatdels usuaris, en la línia que esva marcar a l’Ensenyamentquan es van crear les classes decatalà. La llei establirà un dret,no una obligació.

P. Per últim, informeu alsnostres lectors sobre algunesactuacions que afecten als ha-bitants de la Franja.

R. El nostre objectiu priori-tari en aquesta zona és comu-nicar tot l’eix de la Franja, co-mençant des del Baix Cinca ala muntanya mitjançant la con-nexió entre Binèfar, Tamarit,Alcampell i Benavarri. El tram

La lenta i ferma ascensió d’un home de la Franja

Marcel·lí Iglésias Ricou va nàixer a Bonansa (Alta Riba-gorça) el 16 d’abril de 1951. Després d’una estada d’uns anysal Seminari de Barbastre, va tornar a la seua vila natal desd’on ha desenvolupat, fins fa molt pocs anys, tota la seua car-rera política: alcalde de Bonansa des de 1983, diputat provin-cial des d’aquella mateixa data i president de la Diputació d’Os-ca de 1987 a 1995; diputat a les Corts d’Aragó en les dos dar-reres legislatures on va ser president del Grup ParlamentariSocialista, etc. Al mateix temps ha ocupat diversos càrrecs dinsdel partit: secretari provincial d’Osca, membre de l’executivaregional en diferents ocasions i actual membre de l’executivafederal. En el congrés regional d’aquest mes de desembre, seràamb tota probabilitat elegit secretari general dels socialistesaragonesos.

Casat amb la sufarienca (de Zuera) Maria Cuartero i pare dedos fills (Julia, que estudia Filologia a Barcelona, i Marcelino,que estudia un Cicle Formatiu a Osca). Iglésias és l’únic delsset presidents d’aquesta Comunitat Autònoma que ha establertla seua residència fora de Saragossa, concretament a Osca, perraons familiars.

que s’està construint, de Fragaa Montsó, estarà acabat al junydel 2001. Cal també fer promteun treball important de conne-xió dins de l’Eix del Matar-ranya, el qual està més endar-

rerit. En aquesta comarca, calesmentar també la regulació delriu. L’embassament de la Tor-re del Comte està acordat, pac-tat i defensat al Pacte de l’Ai-gua.

M.S.

AR

XIU

DG

A

gó

un dret, no una obligació»


Per una societatlaica

S’han complit vint-i-cinc anysde la mort de Franco i pareix serque aquest senyor mai va exis-tir. Passa que bona part de la po-blació no va viure aquesta funes-ta experiència que va suposar ladictadura, d’altra banda, el po-der, s’entesta en fer-nos creureque el vint de novembre no esva acabar un Règim, sinó que enva néixer un altre gràcies a la fi-gura del Rei. Així el progrés i lademocràcia, sembla que tot esmèrit del Monarca, quan aquestcorrespon en bona mesura a lasocietat civil i als partits polítics,perquè cal recordar que certs es-taments, havien estat quarantaanys al servei de la dictadura.

De tota manera, poc a poc,anirem tornant a la normalitatd’una societat laica, d’una soci-etat que vol ser lliure de tute-latges, religiosos i militars. Cadacop són més els casaments civilsi ara, ara comencen els enterra-ments.

Dic això, arrel de la mortd’Àngeles Blanco Brualla, ex-alcaldesa d’Alcampell i militantdel Partit Comunista. Aquestadona, amb la qual vaig partici-par en una legislatura municipal,ha estat la primera persona querep sepultura sense el rictus del’Església catòlica, des de fa sei-xanta anys.

No es cap broma. Confessohaver sentit emoció quan lacomitiva mortuòria, que veniades del pavelló municipal, ons’havia instal·lat el cadafal, vapassar per davant d’una Esglé-sia tancada i barrada.

Aquesta és la normalitat. Comhe esmentat, han hagut de trans-córrer molts anys per a quetornara a haver-hi un enterra-ment civil. Aquí no es tractad’anar contra ningú, sinó a favord’una societat plural on la por alque diran, o el temor a ser unmateix, desaparegui per sempremés.

Llibertat d’acció i de pensa-ment per a construir una socie-tat lliure on, èpoques passades dedictadura, quedin només en lamemòria per a ensenyar-nos elcamí que no hem de trepitjar maimes.

Josep. A. Chauvell

El Torricó inverteix noranta-noumilions en modernitzar els regadius

Anna Enjuanes

LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

La Comunitat de Regants delTorricó està treballant en lesobres de modernització dels re-gadius de les partides del «Ve-dadet» i «Sant Bartomeu». Elprojecte de millora afecta a 160hectàrees que s’han acollit a lainiciativa d’un total de 300 hec-tàrees i s’espera que al llarg deldesenvolupament de les obress’afegeixen nous pagesos.

El Departament d’Agricultu-ra del Govern d’Aragó ha des-tinat a aquest projecte 39,9 mi-lions de pessetes, que rebràcom a subvenció la Comunitatde Regants del Torricó, mentreque els pagesos hauran d’apor-

tar 260.000 pessetes per hectà-rea en concepte de millora deles infraestructures de regs i280.000 pessetes per la conne-xió als embassaments de SantJoan, que suposa una inversiótotal de 540.000 pessetes perhectàrea. Una xifra que pot anara la baixa ja que com més gents’apuntarà, els costos es redui-ran. Per a la realització d’a-questes obres de millora de regses compta amb una línia depréstecs a quinze anys a les en-titats financeres Caja Rural iIbercaja, del mibor més unpunt.

L’empresa a la que s’ha ad-

Embassament de Sant Joan al terme municipal de Tamarit de Llitera

judicat l’obra és CARM, SC deTamarit de Llitera, que had’entregar-la a mitjans del mesd’abril.

La Comunitat de Regantsestà treballant per a què la par-tida de Cuquet sigue la prope-ra per a la millora de les infraes-tructures de regadius.

La partida de Sant Joan vaser la primera en millorarles infrastructures de regadius

Les obres de transformacióde regadius de la partida de«Sant Joan» al terme del Torri-có –principalment–, Alcampelli Tamarit de Llitera es van ini-ciar l’any 1992 i van consistiren la construcció d’un embas-sament regulador de 650.000metres cúbics, una estació defiltratge i la distribució de laxarxa de rec per a 1.500 hectà-rees de les quals 1.100 han mi-llorat les seves infrastructures.L’any passat van inaugurar unaltre embassament de 800.000metres cúbics. Amb aquests dosembassaments de regulació in-terna es permet alleugerir lesrestriccions d’ aigua per a regque es produeixen tots els anysdurant el període estival.

Quan una valenciana para amenjar a un restaurant de car-retera a la ruta del desert de laRibagorça, el dinar no li fa pasmolt profit. Molta gent que ésal restaurant fan un aspectedeixat; s’empassen les botifar-res a pams i per la boca ambdeliri. Són homenots mig sal-vatges que, després de buscarquatre rovellons o alguna per-diu, seuen a taula i vinga…carn i vi… i vi i carn. Satis-fets perquè no tenen a la san-

ta al costat per a dir allò quetanta saviesa arreplega:«…prou de carn… prou devi…». I mira com s’aixequende la taula amb aquells ulletsde total satisfacció, que sem-bla que no poden ni caminarper les tremolors de les cames.¡Quin fàstic! Però ella té elremei per a tot aquest desga-vell!!

Si a Tómbola i als setmana-ris d’informació general, comés el cas de l’Hola, hi fossen

senyores com cal, dient que elcap de setmana van estar a talfinca de tal marquès, o banquer,és igual, «cazando la perdiz» o«disfrutando de una jornadamicológica»; i tot acompanyatde bones fotos d’elles i els seustrajos de campanya de les mi-llors firmes del mercat. De bensegur que llavors les donesd’aquests animalots serien araací, el restaurant tindria unambient més elegant, i a més,el dinar em faria més profit.

Tardor: turisme sexual Marc de Gun


Companyia de teatreQuin nyap!

Ester Sabaté

La Companyia de Teatre Quin Nyap! va nàixer a Albelda l’any1997 a partir d’un Taller de Teatre promogut per l’Ajuntament ial que van respondre 12 joves que van dur a escena Lo doctor agarrotades. Després ens vam atrevir amb el musical Golfus deRoma posant sobre l’escenari 20 actors alhora, amb la qual cosavam aconseguir el premi especial del jurat al Concurs de Teatreamateur de Tàrrega. Avui tenim en cartell l’Hora del Recreoque un cop estrenada a Albelda, ha estat seleccionada per parti-cipar en la 2a Mostra de Teatre de la Llitera, modalitat de con-curs.

Es tracta d’una comèdia que proposa al públic fer passar unabona estona a través d’històries quotidianes i intemporals delsnens d’una escola; una escola qualsevol, però això sí, una escolade la Franja, una escola del record, on uns nens que es comunica-ven en la seua llengua materna havien d’aprendre a aprendre enuna altra llengua… Fins ara, Quin Nyap! només havia actuat a laFranja i a Catalunya, funcionant el català com a vehicle perfectede comunicació, però quina va estar la nostra sorpresa en assa-bentar-nos que la participació de Quin Nyap! en l’esmentadaMostra de Teatre tindria lloc en una localitat que, encara que ve-ïna nostra, no compta amb el català com a llengua d’ús majoritarientre els seus ciutadans.

TOT ENSENYANT LES DENTS

Tothom té dret a un nom. De la mateixa manera que tenimdret a una família, o tenim dret a l’alimentació, la cultura, l’edu-cació, la salut o la vida afectiva, sembla també indiscutible quepodem reclamar ser anomenats pels altres amb una paraula queens identifique davant la resta de la humanitat. Ningú no vol passer un número. Oi que no hi ha res més empipador que, en elmoment de presentar-nos, l’amfitrió no se’n recorde del nostrenom? O que aquest estigue mal escrit en el paper que ens enviael banc? De la mateixa manera, si volem molestar una personad’una manera degradant, podem fer veure que no recordem comes diu o, si tenim prou mala idea, podem fins i tot deformar-li elnom. A mi, de petit a escola, me deien «Tictac», o «Tacsis», im’emprenyava de valent (i pobres de valtres si proveu ara dedir-m’ho!).

De fet, però, el nom ens el posen els altres. A mi em diuenRamon, però jo em dic a mi mateix, «jo», i ja en tinc prou. Arabé, quan un porta un nom que no li agrada, o que l’acomplexa,té perfectament el dret de canviar-se’l. D’altra banda, hi ha noms,o persones, que admeten la traducció, i d’altres que no. Conecuna Neus que firma Neus o Nieves, segons convinga, però tam-bé conec un Pere irreductible que fins i tot va aconseguir serPere al servei militar (i això és una gran proesa!); i un «Antònio»,catalanista i catalaníssim, però que es morirà com a «Antònio»,sense que ningú que el conega s’atrevisca a dir-li Antoni.

Penso, doncs, que tothom té dret a portar la forma del seu nomque s’adiu més amb la seua personalitat, fins i tot si això n’im-plica la traducció o l’adaptació. Ja sé que per a un Ramon lacosa és molt fàcil, pel fet de coincidir fonèticament en català icastellà.

L’«Antònio», pel que fa a mi, pot continuar com «Antònio»,si és el seu desig. Però també considero que té el dret de canviar-se el nom i esdevenir Antoni, sobretot si és conscient que elcostum de posar els noms en castellà és una conseqüència mésde la persecució política, social i cultural que ha patit el català,per tot arreu i, molt especialment, a les nostres comarques. Sipodem repoblar un bosc, per què no podem repoblar també lanostra onomàstica?

Jo sócel que sóc

Ramon Sistac


JUA

N M

. OR

IAC

H

II Beca d’Investigació Pro-TamaritEl col·lectiu PRO-TAMARIT, amb la intenció de

promocionar i difondre diferents aspectes de Tamaritde Llitera, ofereix una beca de cent mil pessetes peraquell treball d’investigació que desenvolupi un delssegüents aspectes sobre la localitat i el seu entorn:

• Ciències de la Naturalesa (Biologia, Geologia,Zoologia, Botànica, Agricultura…)

• Ciències Socials i Humanitats (Geografia, His-tòria, Art, Llengua, Antropologia, Etnologia, Lite-ratura…)

La beca constarà de dues fases: a la primera, elsinteressats han d’elaborar un projecte detallat sobreel tema d’estudi; a la segona, el guanyador/a delprojecte elegit tindrà un any per a desenvolupar-ho.Durant el transcurs d’aquest període haurà d’enviar

un informe cada tres mesos al Col·lectiu PRO-TA-MARIT.Bases1. Tenen accés a la beca Pro-Tamarit totes aquellespersones físiques interessades, així com aquells grupsd’investigació formats al respecte.2. Els projectes podran ser redactats en castellà o ca-talà.3. Els interessats o interessades hauran d’enviar el seuprojecte adjuntant el currículum vitae i les seues dadespersonals abans de l’1 de març de 2001 a l’adreça: Pro-Tamarit, apartat de correus, 29 – 22550 Tamarit de Lli-tera (Osca).4. La resolució es farà pública a finals del mes d’abrilde l’any 2001 i es comunicarà el resultat a l’interessat.

5. El jurat es reserva el dret de declarar la beca deserta,així com el dret a ampliar-la en cas que existís més d’unprojecte d’interès en la mateixa convocatòria.6. L’import de la beca es farà efectiu en un 40% en elmoment de la seua adjudicació i el 60% restant quanel projecte hagi estat acabat i lliurat. És responsabili-tat del destinatari o destinatària de la beca el compli-ment dels terminis imposats. En cas contrari, o encas que el projecte no tingui el nivell i la qualitatnecessaris, el col·lectiu es reserva el dret de suspen-dre el pagament.7. El Col·lectiu PRO-TAMARIT es reserva el dretde publicar el treball.8. La participació en aquesta convocatòria suposal’acceptació de les bases exposades anteriorment.

Núm. 2. Desembre de 2000 TEMPS DE FRANJA14D

ES

PE

RTA

FE

RR

O De rotulacions

No fa gaire, l’ajuntamentcorunyés s’ha vist obligat ausar com a nom oficial el to-pònim A Coruña en lloc deLa Coruña per sentència delTribunal Suprem que ratifica-va així un pronunciament an-terior del TSJ de Galícia.L’ajuntament s’hi oposavaper entendre que utilitzaraquell topònim anava en con-tra de la Constitució Espa-nyola, el seu Estatut i la Car-ta Europea d’Autonomia Lo-cal entre d’altres.

Alhora que rebutjavaaquests arguments en destaca-va que la declaració del gallegcom a llengua pròpia té la con-seqüència jurídica que els to-pònims d’aquesta Comunitattinguen com a única formaoficial la gallega, «sense per-judici de poder emprar, a mésa més, el (topònim) castellà».

En el cas dels carrers –to-ponímia menor–, permet larotulació en les condicions re-ferides al topònim comentat.

A Catalunya, en decisiópresa pel govern autònommitjançant un decret, la rotu-lació dels carrers es fa exclu-sivament en català. Així ho hadecidit el seu Parlament i aixího admet el TS.

Coneguda és a l’Aragól’afició de la gent –que nor-malment desconeix les lleisd’aquest nivell– a opinar ques’ha de rotular en bilingüe perun fals sentit de l’educació oper no ser acusada de copiarels diktats d’èpoques passa-des –una sola denominaciótoponímica–.

Aprofitant que la nostra Co-munitat encara no ha legislatsobre el tema, cal saber quetenim aquestes tres opcions:rotular tot en bilingüe, rotularen català sense perjudici quees vulga fer també en castellào… tot en català. Podem triar,però cal saber que tan legalserà una decisió com qualse-vol de les altres.

D.Sarrau


A l’inici de l’estiu del 1998,davant la més fatalista resig-nació de feligresos i bisbat,passaven a pertànyer a la diò-cesi de Barbastre una sèrie depoblacions de la Franja que,des d’antic, havien pertangut ala diòcesi de Lleida. Quedavaaixí satisfet el desig de l’OpusDei d’eixamplar l’esquifida di-òcesi de la capital del Vero i«dignificar-la», a costa de des-membrar la diòcesi ilerdense.L’adequació de les fronteres re-ligioses amb les polítiques tam-bé omplia de satisfacció aSaragossa. La ConferènciaEpiscopal de Catalunya es tre-ia de sobre un llast…

Per conèixer la relació his-tòrica entre Lleida i la Franja,Jordi C. Boix i Pociello, bena-varrí resident a Vielha escriguéun llibre on condensava en 125pàgines aquesta relació. Unpetit fragment d’aquest llibrepot servir de mostra. La lectu-ra sencera del llibre, tot i això,es fa necessària a l’hora de te-nir una visió extensa, ampla ifonamentada per poder-ne par-lar. Heus-lo ací.

«L’estructura estatal unitàriabasada en els compartimentsprovincials ha anat arrelantamb força entre els eclesiàstics,i hom va tornar a plantejar laqüestió dels límits diocesansque, respectuosos amb el pas-sat i el present, no seguien lesdirectrius cartesianes. El con-cordat de 1953 establia la ne-cessitat d’adequar les jurisdic-cions diocesanes a les civils, isemblantment el Vaticà II, entermes més generals, a fi d’es-talviar problemes i conflictes.En aquestes circumstàncies,sempre condescendents, dónala impressió que els bisbes deLleida s’haguessin acontentatamb una certa complaença i uncert immobilisme, i no s’ha-gués pres cap iniciativa políti-ca, com ara la de recuperarl’històric títol de bisbes deRoda, cosa que sens dubte ha-gués apaivagat els ànims.

En temps del bisbe de LleidaAurelio del Pino y Gómez, deposició exageradament parasta-tal, es procedí a restaurar la di-òcesi de Barbastre (1950) ambel nomenament del bisbe PedroCantero Cuadrado (1952), itambé a una reestructuració di-ocesana per decret de la cúriaromana (1955) consistent enl’eliminació d’enclavaments ien l’adequació als límits pro-vincials. Les principals decisi-ons adoptades entre els anys1956 i 1957 foren les següents:

1) La Seu d’Urgell perd elsenclavaments de Noals, a favorde Barbastre, i els d’Areny deNoguera i Peralta de la Sal, quepassen a Lleida.

2) Lleida cedeix a Saragossa lesparròquies de Mequinensa i Faió.

3) Lleida cedeix a Osca l’ar-xiprestat de Berbegal: Berbe-gal, Lagunarrota, el Tormillo,Peralta de Alcofea, Torres deAlcanadre, la Cuadrada, la Per-diguera, Pertusa, Barbunyales,la Luenga, Azar, Azlor, Ada-vosca, Albarola i Colungo.

4) Lleida cedeix a Barbastredos sectors, un a la ribera delCinca: Estada, Estadella, Fontsi l’Almúnia de Sant Joan; i elsegon a la Ribagorça: Morillode Lena, Vacamorta, Nocelles,Merli, Eixea, Serrate, Llert,Vilacarle, les Viles del Turbó,Beranui, Vallabriga, Nerill iDenui.

Els darrers anys un seguit defets han demostrat que encara

hi ha per un encaix equilibratentre l’Església catalana i l’Es-glésia Catòlica. (…) Imbuïts del’universalisme eclesiàstic, elsmembres de la conferènciaepiscopal espanyola, amb el voten contra dels bisbes catalans,van demanar (1981) a la SantaSeu que les parròquies que per-tanyien civilment a Aragó fos-sin desmembrades de Lleida ipassessin a una diòcesi arago-nesa o constituïssin una novacircumscripció eclesiàstica,cosa que implícitament va re-conèixer Roma amb una res-posta dilatòria. (…) La celebra-ció del concili provincial Tar-raconense (1995) i les discus-sions sobre la conveniència ono de constituir les diòcesiscatalanes en una regió eclesi-àstica sembla que han accele-rat els esdeveniments. El decretde la Santa Seu del 15 de junyde 1995 estableix que els arxi-prestats de Ribagorça Oriental,Occidental i ribera del Cincas’uneixin a la seu de Barbastre,amb l’objectiu de crear la diò-cesi de Barbastre-Montsó, cosaque ha dut a terme el bisbeAmbrosio Echevarría el 17 desetembre de 1995. El decrettambé preveu (…) un nou tras-pàs que afecta als arxiprestatsde Fraga i Tamarit l’any 1998.(…) De moment la històrias’acaba aquí.»

(Extret del llibre De Roda aLleida. La fi d’un somni heròic.De Jordi C. Boix i Pociello)

La fi d’un somni heròic

RIC

AR

D S

OLA

NA

Claustre del monestir de Roda d’Isàvena


La regulació del Matarranya:una enciamada de projectes

Lluís Rajadell

TEMA DEL MES

Les darreres riuades del Matar-ranya, Tastavins, Ulldemó iAlgars com a conseqüència deltemporal de llevant del mes d’oc-tubre han reobert el debat al vol-tant de la necessitat de regular laconca i de quina obra és la mésconvenient per a la regulació. Ac-tualment, solament existeix unpantà, el de Pena, a un petit aflu-ent del Matarranya. Degut a lesintenses pluges de la gota freda,està ple d’aigua, una situació in-sòlita en l’última dècada.

Les creixcudes del Matar-ranya i dels seus afluents hanreavivat les opinions de la con-ca mitjana i baixa del riu que de-fensen la construcció del pantàprojectat entre la Torre del Com-te i la Freixneda com a garantiacontra la sequera i també contrales inundacions. Est embassa-ment, d’haver estat construït,haguere fet una funció lamina-dora de la creixcuda en retenirla barrumbada d’aigua per a po-der deixar-la eixir de forma con-trolada o emmagatzemar-la.

La major part de la concademane una millor regulaciódel Matarranya per a evitar lesdificultats per a cobrir les ne-cessitats dels usuaris, especial-ment els regadius, que veuenperillar les seus plantacions de

fruiters. El pantà de Pena esquede menut per a cobrir lademanda. Abans del temporalestave al 5% de la seua capaci-tat, és a dir no tenia reserves pera desembassar.

Encara que l’opció de la Tor-re-la Freixneda és la que té mésrecolzament a tota la conca, noés l’única solució per a millo-rar la regulació del riu i diver-sos sectors dels pobles regatspel Matarranya defensen altresobres per a garantir l’abas-timent de regadius, granges,indústries i pobles.

A més del pantà de la Torre,la Confederació Hidrogràficade l’Ebre (CHE) disposa d’unprojecte per a construir el pan-tà del Pontet, entre Maella iMassalió, que està redactat desde fa molt temps i és vist ambbons ulls per l’Ajuntament deMaella, per exemple.

Per altra part, la CHE tambéha elaborat els projectes per afer dos grans basses aigües avallde Massalió. Segons va decla-rar el president d’est organismeestatal, José Vicente Lacasa, enuna visita a la comarca desprésde les inundacions, les obres pera fer estes dos basses comença-ran l’any 2001.

La memòria-resum del pantàde la Torre –un document previal projecte d’obres– contempledinou possibles actuacions pera regular el Matarranya, quasires. Després de l’anàlisi de lescaracterístiques d’estes obres,arrive a la conclusió de que no-més sis son viables i assegurenla regulació del riu. Finalment,la solució escollida és la del pan-tà de la Freixneda-la Torre delComte i es porte endavant ambl’encàrrec d’un projecte deconstrucció.

Les previsions de l’Adminis-tració són que el projecte del pan-tà de la Freixneda-la Torreestigue redactat a primers de

l’any 2001. Esta obra permetràemmagatzemar 25 hectòmetrescúbics d’aigua i tindrà un costque rondarà els 5.000 milions depessetes. Un dels seus principalsinconvenients és l’impacte almedi ambient, en comportar lainundació d’un tram de 5,5 qui-lòmetres de riu d’alt interès na-tural. No obstant, la DiputacióGeneral d’Aragó no inclou esttros de riu a la seua proposta de«Lugares de Interés Comunitario(LIC)» per a configurar la RedNatura 2000, un conjunt d’espaisd’especial importància ecològi-ca dins de l’Unió Europea queserà protegit i promocionat. Síque forme part de la proposta deLIC el Matarranya des del nai-xement fins a una mica més avalldel poble de Vall-de-roures i desdel pont de la Torre fins a Faió.

Una de les conclusions de lamemòria-resum és que la con-ca del Matarranya precise re-gular 10 hectòmetres cúbicsd’aigua per a cobrir les deman-des actuals de tots el usuaris,entre els que destaquen les2.200 hectàrees d’horta.

Les opinions a la conca sobrela millor forma d’assegurar elsubministre als usuaris van desdel recolzament al pantà de laTorre-la Freixneda, a la cons-trucció de les basses laterals–projectades i financiades pel

Ministeri de Medi Ambient ambun pressupost de 3.000 milions–, passant per la construcció delpantà del Pontet. Esta darreraactuació està inclosa al borradordel pressupost de l’Estat per al2001 i, segons l’Ajuntament deMaella, és viable econòmica-ment i ecològicament. Est em-bassament tindria una capacitatde 7 hectòmetres cúbics i un costde 1.500 milions de pessetes.

Des de la Plataforma en Defen-sa del Matarranya, s’ha defensatdes de fa temps –des de que laCHE va construir una polèmicaelevació d’aigües des del Matar-ranya fins al pantà de Pena– queles basses laterals no sóls valencom a solució d’urgència sinócom a solució definitiva.

Per altra banda, la major partdels ajuntaments i el SindicatCentral de Regants del Matar-ranya i Afluents estimen que elpantà de la Torre és l’única alter-nativa de regulació que assegural’abastiment i el creixementsocioeconòmic de la conca.

La CHE no té encara una de-cisió presa i el seu president haanunciat que, una vegada es-tigue acabat el projecte de laFreixneda-la Torre, es reuniràamb els representants de tota laconca per a decidir quina obraes porta a terme. La decisió mar-carà el futur del Matarranya.

Tram del riu Matarranya on es vol construir el pantà la Freixneda-la Torre delComte

Entrada d’aigua pel túnel que derivaaigües des del Parrissal de Beseit eldia 23 d’octubre de 2000


El premi Guillem Nicolau2000 ha quedat desert per de-cisió unànime del jurat, reunitaquest passat 16 de novembre.

En aquesta edició noméss’havia presentat un original.

La convocatòria d’aquest anyhavia estat especialment mar-cada per successius retards engairebé totes les fases de la con-vocatòria, el que ha mostrat,com a mínim, l’escàs interèsque aquest premi suscita entrela Direcció General d’AccióCultural del Departament deCultura de la DGA que ostentaPedro Lapetra.

La convocatòria va eixir pun-tualment el mes de gener. Peròel jurat no va estar constituït finsal mes de juny. Després, per ra-ons d’agenda del Director Ge-neral i davant de la proximitatdels mesos estiuencs, el jurat noes va aconseguir reunir fins anovembre. A més, tant respon-sables de política cultural de laDGA com membres de les as-sociacions culturals de la Fran-ja, s’han queixat de que tan solshi haja un terme d’un mes per apresentar els originals, malgrat

El Premi «Guillem Nicolau 2000»ha quedat desert

M.S.

que haguen millorat paula-tinament les condicions de di-fusió de les bases de la convo-catòria a la premsa, ajuntamentsi associacions de la zona.

Segons aquestes mateixesfonts caldria canviar les bases,permetent la concessió d’accès-sits i altres mesures que dig-nifiquéssen més el Premi. Lareunió del jurat, va estar presi-dida pel Director General,Pedro Lapetra, i actuà com a se-cretari el Cap de Servei del Lli-

ARAGÓ

Un premi Guadiana M.S.

El Premi Guillem Nicolau hasofert diversos afers, polèmiquesi interrupcions des de que va sercreat pel conseller de Cultura delgovern Marraco, el favarol JoséBada, l’any 86. Foren jurats d’ex-cepció d’aquella primera edicióJavier Aguirre, Maria DolorsSerrano, Joan Perucho, ArturQuintana, Josep A. Duran iLleida i Joaquim Monclús.

Després, amb la pujada algovern de la dreta estatal i re-gionalista, sent presidents de la

DGA Hipólito Gómez de lasRoces i Emilio Eiroa, aquestspremis van estar 9 anys senseconvocar-se fins a que van areeditar-se l’any 95 quan lo so-cialista José Marco arribà algovern regional per mig d’unamoció de censura.

El guanyador de la primeraedició va ser Josep AntoniChauvell amb la novel·la L’ho-me de França. Quan s’obrí lasegona etapa que començà el95 el va guanyar Màrio Sasot

Convocatòriade beques sobrePatrimoni Lingüístic

C.A.

El Servei de Patrimoni Et-nològic, Lingüístic i Musi-cal del Departament de Cul-tura i Turisme del Governd’Aragó en BOA 16 de no-vembre ha convocat l’ordred’ajuts a la investigació idifusió del patrimoni lin-güístic. Per al foment de lesactuacions relacionadesamb la recollida, conserva-ció, promoció i difusió de:lèxic, toponímia, tradicióoral, jocs tradicionals, crea-ció literària i d’altres matè-ries d’interès patrimoniallingüístic.

Podran participar, associ-acions culturals i personesfísiques, de forma individu-al o en grup. Els projectesde treball es podran presen-tar fins al 15 de gener del2001 i hauran de justificar-se dins de l’any 2001. Lessol·licituds es podran pre-sentar al Registre Generalde la DGA (Edificio Pigna-telli, PºMª Agustín 36, Zara-goza) o als registres delsServeis provincials de Cul-tura i Turisme de les provín-cies d’Osca i Terol. Lessol·licituds hauran d’apor-tar: Memòria justificativa del’activitat amb disseny delprojecte, justificació, calen-dari d’actuacions i valoracióeconòmica. Una comissióseleccionarà els projectesobjecte de l’ajut on es valo-rarà: interès cultural de laproposta metodològica, for-mació específica del sol·li-citant, de l’equip investiga-dor o d’altres expressionsd’interès. Transcorregutsquatre mesos sense respos-ta administrativa es conside-rarà desestimada la petició.Si necessiteu més informa-ció podeu trucar al telèfon:976 71 49 44 del Servei dePatrimoni Lingüístic.

bre i Biblioteques José LuisMarquina. Els membres del ju-rat foren Carme Alcover, JosepSanmartín, Ricard Solana,Javier Giralt i José Bada.

El premi, que des de fa jamolts anys té una assignació de250.000 ptes. menys el 18% deretenció de l’IRPF, va quedardesert però amb la recomana-ció de la seua publicació «sil’autor accepta els suggeri-ments de correcció de fons iforma que li faça el jurat».

amb l’assaig Joglars de Fron-tera. El 96 quedà desert. ElGuillem Nicolau 1997 va serper a Juli Micolau amb elpoemari Manoll. El del 98 elrecollí un altre poeta, HèctorMoret amb Temps pervers i el99, Josep San Martín amb Re-culls d’incerta vida. Aquest anyes va presentar l’escriptormont-rogí resident a França,Carlos Andreu amb una obra decontingut moral i filosòfic entorn al tema de la mort.

Pedro Lapetra, Director General d’Acció Cultural

AR

XIU

DG

A


Miquel Estaña, artista sol·lidari

«Lluito per allò en què crec»

GALERIA DE PERSONATGES

Miquel Estaña Gimeno vanàixer a Maella el 2 de juliolde 1950, però, des de fa deuanys, viu a l’altre extrem de laFranja, a Montanui, amb elsseus dos fills Alejandro i Gui-llermo, de 9 i 6 anys respecti-vament, i la seua dona, que ésla metgessa d’aquesta Manco-munitat de pobles de la Riba-gorça Oriental.

Entremig, ha participat endiferents activitats vitals, in-tel·lectuals, laborals i artísti-ques. A meitat dels anys 70 iprincipis dels 80 va formar,amb el també maellà J. MariaPuyol, el duo «Maellans», quedugué la música de la cançóprotesta per molts pobles de laredolada i alguns de Catalunya.

Va estudiar uns anys Filoso-fia a la UNED de Tortosa. Des-prés de treballar durant set anys

a la central nuclear d’Ascó,creà una cooperativa (COIN-MA) dedicada al muntatged’antenes per a cotxes, on hivan arribar a treballar una tren-tena de persones.

Abans, a principis dels anysvuitanta, va fer un viatge al’India, que segons ens confes-sa ell mateix i es demostra enla seua posterior activitat artís-tica, «me va marcar molt a totslos nivells».

Durant els darrers anys hatreballat amb molt bons resul-tats la tècnica plàstica delcollage i ha fet diverses expo-sicions per Saragossa, i dife-rents pobles de la comarca dela Ribagorça i de la provínciade Lleida, tècnica que ensenyatambé als xiquets a les esco-les. A part de temes locals i an-tropològics, els seus quadres,

GENT DE FRANJA

L’estiu passat vaig haver de tornar a llegir –per un motiu queno fa al cas– un llibre la primera lectura del qual, fa cosa devint-i-cinc o vint-i-sis anys, va significar un cop de mall en la(in)consciència de l’adolescent insegur, com qualsevol altre ado-lescent, que era un servidor fa un quart de segle. Cal dir quellavors també era un adolescent aragonès de llengua catalanaemigrant a Barcelona a la recerca d’una personalitat individual id’una identitat col·lectiva. La recerca de la personalitat indivi-dual era, com diu el tòpic, personal i intransferible; però la iden-titat col·lectiva sospitava que havia de ser quelcom més general;i aquesta obra, certament, em va servir per a començar a donarforma a una incipient consciència col·lectiva.

El llibre en qüestió, editat el març de 1974, és, diguem-hod’una vegada, Un estudi d’antropologia social al País Valencià(Els pobles de Vallalta i Miralcamp) de Joan F. Mira. Una obraque, amb una visió de rigor antropològic, ens presenta d’unamanera amena i entenedora molts dels comportaments i les acti-tuds socials i de treball de dues localitats del nord del País Va-lencià, Vallalta i Miralcamp, dos pseudònims que amaguen nonomés dues localitats concretes del nord valencià, sinó tambébona part –si més no així ho vaig entendre– de les poblacionsdel sud de Catalunya i de bona part de l’est d’Aragó.

No he pogut deixar de pensar, en aquesta segona lectura, que

de vegades reflecteixen lesseues inquietuds socials, fona-mentalment, la defensa delsanimals, la desaparició de to-tes les lleis d’estrangeria, lalluita per la transformació delmaterial bèl·lic en bens cultu-rals i, darrerament, contra elstransvassaments, per als quals

Vallalta i Miralcamp /Pena-roja i Calaceit

Esteve Betrià

CRÒNIQUES TAGARINES

darrere de l’estructura social descrita amb el nom de Vallalta hiha la població de Vallibona –a la comarca valenciana dels Ports–i, de retruc, la de Pena-roja, a la subcomarca aragonesa de l’AltMatarranya: «El poble de Vallalta està situat en una raconada[…] on s’entrecreuen petites valls muntanyenques, típiques deles serralades ibèriques del Maestrat i els Ports de Morella. Enaquest racó, límit i marginal en molts aspectes, les muntanyesestan fortament tallades i erosionades pel curs alt de rius […] Elpoble de Vallalta es troba sobre el vessant meridional d’un turó,buscant el sol, i dominant la petita vall del riu del seu nom. […]carrerons retorçuts i estrets que molt sovint són autèntiques es-cales, per tal de salvar el fort desnivell: tan fort que, de vegades,el pis alt de les cases té una porta posterior que dóna al carrermés alt, a peu pla. Només un carrer, el carrer Major, és mésample i pla que els altres; es troba a la banda baixa del poble i ésper on entra (i acaba) la carretera…». Només heu de canviar eltopònim Vallalta pel de Pena-roja, i fer alguns lleus canvis en elredactat, per trobar que aquesta descripció física coincideix ple-nament amb la de Pena-roja. Una cosa semblant, encara quepotser no tan evident, es pot dir de la descripció, física i sobretotsocial, de Miralcamp respecte a Calaceit o Maella, poblacionsde la subcomarca del Baix Matarranya.

Evidentment, jo en la primera lectura no vaig reconèixer lescoincidències de Vallalta i Miralcamp amb les poblacions delMatarranya –encara no havia visitat la comarca–, però sí queveia reflectides moltes de les estructures socials i econòmiquesdel meu poble, un poble que tant podíem –podem– trobar a lesTerres de l’Ebre, al Matarranya, al Maestrat o als Ports; és a dir,a les terres de la vella Ilercavònia.

recull firmes personalment pera presentar al Parlament espa-nyol.

«No renuncio a lluitar perallò en què jo crec, sempre quetroba el recolçament de lagent»– ens diu amb convicció.

M.S.


La màgia dels Octubre Guillem Chacon

PAÏSOS CATALANS

Del 24 al 28 d’octubre, Va-lència va esdevenir, un anymés, el centre de la cultura ca-talana, setmana que es clausu-ra amb la gala de lliuramentdels incomparables PremisOctubre.

Al llarg de la setmana tingue-ren lloc diferents simposis in-ternacionals, jornades i actescom ara el IX Congrés de Mit-jans de Comunicació, el VI dePensament i el IX de Mitjans deComunicació o el XIII Encon-tre d’Escriptors. Dins del ven-tall s’inclou la presentació dellibres i pel·lícules i actes comel recital ofert per en Jaume Fà-brega El cor menjat, basat enun romanç del trobador Gui-llem de Cabestany.

Els romanços i la poesia ocu-paren les nits, i durant el dia elsdebats, amb ponents com ara

Federico Mayor Zaragoza,Xavier Rubert de Ventós, XoséManuel Beiras o Joseba Egibar.

El dissabte 28 al matí, la Uni-versitat de València va acollir laPresentació del DiplomatariBorja. A l’acte de presentacióvan assistir representants delVaticà, de totes les ciutats ambarxius borgians, de les diòcesison es conserva material d’estu-di sobre aquesta família, d’au-toritats acadèmiques i de tots elsgoverns que abraça, excepte laGeneralitat Valenciana.

Els signants del protocol fo-ren Jordi Guillamet, del governd’Andorra; Jordi Vilajoana,Damià Pons i Javier Gallizo,consellers de Cultura de Cata-lunya, les Illes i l’Aragó; RafaelCaria, de l’Ajuntament de l’Al-guer; Pedro Ruiz, rector de laUniversitat de València; Ramon

Estareu d’acord que aquest sintagma nominal i cinematogràficté un atractiu innegable. Lligar la terra, el país, amb una voluntatde llibertat és una aspiració que molta gent voldria subscriure.Terra i llibertat és el títol d’un llibre excepcional, que ha suposatl’esforç de molta gent per presentar cent entitats dels Països Cata-lans que havien de complir dues condicions: que actuessen en unterritori determinat i que ho fessen amb un afany de transforma-ció d’aquest entorn en un sentit de progrés i de país.

El llibre esdevé una antologia de la capacitat d’organització deles persones en medis que, en principi, no són idonis. Doncs, bé,entre les cent entitats triades hi apareixen les associacions que pa-trocinen aquesta revista: els Consells Locals de la Franja, l’Institutd’Estudis del Baix Cinca, i l’Associació Cultural del Matarranya.

Avui som en uns moments que tothom, d’una manera més o menysexplícita, manifesta malfiança davant els partits polítics i les insti-tucions, sovint governades com a resultat de l’aritmètica electoral;el personal arrufa el nas quan s’ensuma que hi ha interessos políticsen qualsevol manifestació de la vida pública. En conseqüència, ensexclamem de com ha baixat el pols participatiu de la societat civilque cada camí és més prima i sense atractius per revifar-se com vapassar els anys de la transició política, sobretot a les grans ciutats.En un paisatge tan pobre, Terra i llibertat és un cant d’esperançaque, a través d’aquesta mostra d’associacions que ens brinden,deixen entreveure clarament l’enorme vitalitat, la voluntat trans-formadora de les dones i els homes d’aquest país, diu el filòsof

Josep M. Terricabras (un luxe per al llibre) en el pròleg. Si es repas-sen les entitats que hi apareixen, t’adones de la varietat sorprenentde fórmules associatives i dels seus objectius: excursionisme, soli-daritat, cultura de la grossa, i de no tan grossa, ecologisme, defensade patrimoni, etc. Què hi deu haver al darrere d’un capítol que di-gui: Lo Garito. Els pagesos del rock?

Des de Temps de Franja, les tres associacions s’han de felici-tar d’haver merescut aparèixer entre les entitats d’arreu on esparla català que complien els requisits esmentats. No només perla singularitat, sinó pel que pot representar d’incentivació a l’horade treballar pel progrés cultural de la gent de les nostres comar-ques a partir de l’assumpció de la defensa i la dignificació de lallengua que compartim. Un progrés cultural, i una cultura deprogrés, per fer entendre que les associacions no són només unasimple suma de noms i de quotes d’associat sinó que aspiren aser col·lectius que responen als reptes d’un món que ens volenfer veure quadrat i sense modificació possible, on tot ja està feto, encara pitjor, un món que ja ens està prou bé i que, en elmillor dels casos, només cal enaltir allò singular, molt nostreque ens fa diferents a la baixa i que s’ha de mantenir, perquè elsde fora ens ho malmetran o ens ho furtaran i s’ho quedaran vesa saber quines forces del mal.

L’esdeveniment s’ha de considerar com un esperó per aug-mentar la capacitat de les associacions per incidir en una realitatmodificable. I és que en els temps que ens toca de viure no anemgaire sobrats d’energies i el fet que ixquem en una foto com lade Terra i llibertat ha de poder servir, com dèiem, per esperonarles nostres associacions a continuar engagés i a fer-ho en la bonadirecció que el llibre certifica.

Joan MORALES i d’altres. Terra i llibertat (100 entitats dels PaïsosCatalans). Edicions 62. Barcelona 2000.

Terra i llibertat

Francesc Ricart i Orús

Arnau, degà de la Seu de Va-lència; Miquel Batllori, direc-tor del projecte i l’editor EliseuCliment.

Ja per la nit la màgia delsPremis Octubre va tornar a tri-omfar. Albert Toldrà guanyavael premi d’assaig Joan Fuster iPere Bessó el de poesia Vicent

L’editor Eliseu Climent presentant els Premis Octubre

Andrés Estellés, mentre que eljurat declarava desert l’Andrò-mina de Narrativa que l’anyvinent tindrà un caixó de qua-tre milions.

Entre els franjencs allí des-plaçats destacava enguanyCarme Arellano, del CasalJaume I de Fraga.

EL T

EMP

S


L’Arxiu de la Corona d’Aragó Joaquim Salleras Clarió

Després de diversos anys deconsultes a l’Arxiu de la Coro-na d’Aragó (ACA), per fi, isempre com una feina inacaba-da, crec que he ofert a disposi-ció de tothom el més importantcatàleg de documents per a in-troduir-se en la història de Fra-ga i del seu entorn, en el perío-de dels segles XI-XIII . El catà-leg està estructurat de formaclàssica: a) datació, b) resum,c) i fons on es troba; incloentqualsevol autor que l’hagi edi-tat, regestat o citat. Acabaaquesta feina, d’uns mil docu-ments, amb un índex de noms.N’estic segur que quan comen-ceu a consultar-lo descobrireula importància de l’aportaciód’aquest Arxiu. La meua recer-ca va començar primeramentpels índex, com el Llaris; peròde seguida te n’adones que ésuna feina totalment fragmenta-da. Només ens parla de regis-tres de Cancelleria. N’hi ha nouseccions més. Us faig un esque-ma de les cinc primeres.

La més important i prestigi-osa és la secció 1a, CancilleriaReial (CR), dividida en:

• Pergamins condals. Dintredel qual trobem: un inventari,les lletres, l’arxiu condal (pu-blicat per Francesc Udina),col·lecció de documents inèdits(per Pròsper de Bofarull enCoDoIn), documents sobre laMarca Hispánica (per Pedro deMarca), i la col·lecció de Bu-les papals.

• Registres. Dividits en tresseccions: a) Cancilleria, b) Car-tulari del Temple c) Cartularide la Casa Reial (aquest cons-tituït pels registres següents:Reg. 1, Liber feudorum Maior(s.XII ); Reg. 2, LiberTestamentum, priv., estatut etgratiarum; Reg. 3, Recepta etinstrumenta super Tarrachone;Reg. 4, Liber FeudorumCeritaniae (s. XII -XIII ); Reg. 24i 25, Diversorum; i Reg. 287,

Liber Feudorum forme minoris(s. XIV ).

• Documents dispersos osolts. Inserts en lligalls dels quehi ha inventaris. Inclou tambéles Cartes reials i s les CartesÀrabs.

• Processos de Corts i Parla-ments.

• Varia de Cancilleria. Fonsmolt variat que inclou un car-tulari del Temple, Real Patri-moni, Marina, Hospitals, Cortsi Parlaments, Escribania Reiali de Ració, Batlles, Casa Reial,Tresoreria Reial, Virreis…

• Processos de Greuges. (Al-guns dels quals inclosos en laSecc. 1a de Cancilleria, Corts iParlaments, i en la Secc. 5acom Generalidad, Escribaniamaior, i Agravis.)

• Infanzonies.Segueix en ordre d’importàn-

cia la secció 2a, Reial Patrimo-ni (RP), amb les següents qua-tre divisions:

• Mestre Racional. Amb:Tesoreria, Mestre de Racions,Procuradors Generals de Cata-lunya, Bailies Generals d’Ara-gó, Catalunya i València, Ve-gueries, Bailies locals, Gover-nació de Catalunya, Rentes di-verses; Dret del segell, Varis detesoreria; i altres temes.

• Bailia General. Dividit endos fons: a) Volums, b) Proces-sos.

• Intendencia. Amb quatreentrades: a) Registres, b) Lli-bres de gestió econòmica, c)Processos, d) Expedients i cor-respondència.

• Fons Indistints. On si tro-ben pergamins i altres docu-ments en paper.

La tercera secció en impor-tància, i potser la primera per ahistoriadors de la Franja per alssegles XV a inicis del XVIII , ésel Consell Suprem d’Aragó,(CA) extraordinari fons dividitentre:

• Volums. Que inclou la

Càmara d’Aragó (continuacióde cancelleria i de les Corts iparlaments), així com el Con-sell d’Aragó, amb cinc subdi-visions (Protonotaria, TesoreriaReial, Contaduria, Recepta-duria i Escribania de Ració)

• Lligalls. Fins un total de1393, dividits de la següent ma-nera:

-Del 1-30: Protonotaria; 31-202, Secretaria d’Aragó; 203-555, Secretaria de Catalunya;556-942, Secretaria de Valèn-cia; 943-1048, Secretaria deBalears; 1049-1264, Secretariade Cerdenya; 1265-1307, Tre-soreria General del Conselld’Aragó; 1308-1347, Receptadel Consell; 1348-1349 Conta-duria; 1350-1372, Corts; i del1373-1393, Diversos.

La 4a secció, Generalidad(G), conté altres tres divisions:

• Pergamins.• Volums, (en: Processos de

Corts, Dietaris, Deliberacions,Correspondència i Recaudaciód’impostos)

• Lligalls.Un altra secció de gran inte-

rès és la 5a, Ordes religioses iMilitars (OOMM), en duesgrans divisions ben diferencia-des:

• Clero Regular i Secular.• El Gran Priorat de Sant

Joan de Jerusalem (Templarisfins el 1313, i Hospitalaris),repartits en dos grans fons: a)Pergamins b) Cabreus, Censosi Genealogies.

Si volem consultar aquest Ar-xiu es pot fer, com ja sabeu, ambel carnet d’investigador. Cal dir,en el seu favor, que es tractad’un tipus de servei i personalmolt eficaç. La tasca a fer éspròpia d’equip, per la qual cosaproposo una fórmula poc usualentre investigadors, però que,per al cas de la Franja seria efi-caç i exemplar: Donar-nos lesnostres adreces i e-mails, e in-tercanviar-nos quantes referèn-cies i documents ens vagin sor-tint al pas. Aquesta feina no estàfeta i donaria fruits espectacu-lars. Una petita mostra del quedic la descobrireu en el Catàlegque he lliurat ja al Palau Mont-cada de Fraga.

OPINIÓ