Embed Size (px)
Citation preview
CONCEPTE
DE JOC
HISTÒRIA DEL JOC
1.-INTRODUCCIÓ
-El joc està present en
totes les cultures al llarg
de la historia
-Les primeres referències
les troben fa 3000 anys a
l’Irak
2.1.-ÈPOCA CLÀSSICA
-En Grècia i Roma ja
apareixen els joguets com
objecte de diversió o
entreteniment:
-Carrets
-Sonalls
-Amulets, etc
2.2- ÈPOCA
CLÀSSICA
Segons Plató(488-387
a.C.), el joc i el joguet
-Facilita l’aprenentatge.
Té un valor pràctic (
s’utilitza per ensenyar
aritmètica)
-Importància del joc en
grup
2.3 -ÈPOCA
CLÀSSICA
-Aristotil(384-322a.C).
introdueix que el joc té
un carácter relaxant.
-Quintiliano(30-95)
concebeix el joc com
element motivador
3.1.-EDAD MITJANA
-En este periode hi ha una
important estratificació social
-Este aspecto es reflexa
també en el tipus de joguet
que empra cada nivell social.
-Alfons X el SAvi recopila “El
libro de los juegos”
3.2-EDAD MITJANA
-Naiximent del pensament
pedagògic modern que
inclou el joc com un element
Important
-Aparició de jocs instuctius
4.1.-RENAIXEMENT
-Revitalització del joc
-Adquisició d’una i
mportància
com a instrument
pedagògic
4.2-IL.LUSTRACIÓ
-Jovellanos
--J.Cabarrús
-J.M.Picornell
-Amb el joc
s’aconsegueix una
educació agradable ,
lúdica i de profit
5.-HISTÒRIA DEL JOC. SEGLE
XVIII - XIX
-Aparició de gran número de
joguets
-A partir de 1750 apareix l’escola
pedagògica que reconeix el
paper del joc per a desenvolupar
les capacitats dels infants.
-Montessori (1870) desenrotlla
jocs que faciliten l’aprenentatge.
TEORIES CLÀSSIQUES
CONCEPCIONS HISTÒRIQUES SOBRE EL JOC AL
SEGLE XIX
• INTRODUCCIÓ
Les primeres propostes teòriquesbasades en observacions empíriquessobre el joc van nàixer a principis del segle XIX. Els pensadors que les van formular es dedicàven bàsicament a l’estudi de la naturalessa humana i les seves teories del joc aparéixenvinculades a esta consideració.
TEORIES RELACIONADES
AMB EL CONSUM
D’ENERGIAAlguns pensadors van relacionar les seves teories sobre el joc amb les del treball i l’existència d’energia relacionada amb les activitats productives, donat que ens trobàvem sumergits en plè segle de la industrialització.
Teoria de la potència superflua. F. V. ShillerEn aquesta teoria explica que el joc consumeix energia sense finalitataparent, es a dir, el joc permet disminuïr l’energia que no consumeix el cosal cubrir les necessitats biològiques bàsiques
Teoria de l’energia sobrant. H. SpencerSpencer considera que el joc és el resultat d’un excès d’energia acumulada. En el cas dels sers humans, la impossibilitat de participar en activitats series, els condueix a invertir aquesta energía en activitats superflues, com el joc i les arts.
Teoria de la relaxació. M. Lazarus
Per a Lazarus, el joc no produeix una despessa d’energia sino
tot el contrari, és un sistema per a relaxar als individuus i
recuperar energia en un moment de fatiga.
TEORIA DE LA
RECAPITULACIÓ
Stanley Hall (1846-1924)
Fixa la causalitat del joc en els efectes de les activitats de
generacions pasades,es a dir, segons la teoria de la
recapitulació, les persones rememoren o reprodueixen a través
del joc tarees de la vida dels seus antepassats.
TEORIA DE L’EXERCICI
PREPARATORI O
PREEXERCICI
Kart Gross (1898-1901)
Per a aquest autor, el joc és una activitat que serveix per a
practicar o entrenar aquelles habilitats que més tard serán útils
en la vida adulta.
TEORIES DEL JOC AL
SEGLE XX
Al segle XX comencenaparèixer noves teoriessobre el joc:
S. Freud
J. Piaget
L. Vygotski.
TEORIA DE FREUD
El joc complix la funció
d’expressarsentiments reprimits pel
xiquet el seu joc està influït pel desig
de ser una persona adulta i de voler
ser com ella
TEORIA DE PIAGET
Pieget va descriure el desenvolupament intel·lectuali ho va dividir en quatre estadis :
Sensoriomotar ( 0-2 anys ) , jocs sensoriomotor o funcional ( simple exercici )
Preoperacional (2-6 anys ) , jocs simbòlics(abstracte, fictici )
Operacional concret ( 6-12 añois ) , joc reglat ( col·lectiu )
Operació formal (12 anys o més ) joc reglat i de construcció.
les persones tenen tres formes d’interaccionar amb la realitat que els envolta.
Assimilació .
Acomodació .
Equilibri .
TEORIA DE VYGOTSKI
.Per a Vygotski el joc naix de la
necessitat, del desig de saber, de
conéixer i de dominar els objectes ; en
aquest sentit afirma que “ el joc no és
el tret predominant en la infància, sinó
un factor bàsic en el desenrotllament “
ALTRES TEORIES
Teoria ecològica de U. Brofenbrenner
(1979 ) ,
Teoria antropològica,
Teoria praxiológica de Pierre
Parlebas,
MARC LEGISLATIU
L´actual sistema educatiu considera el
joc com un recurs metodológic per a la
instrucció durant l´etapa de infantil, i
l´activitat lúdica. Aquesta concepció
d´intervenció educativa queda
reflexada al llarg del desplegament
legislatiu que ha tingut lloc durant els
últims anys i enmarca la ideologia del
moment.
l´educació infantil com un nivell educatiu.
La LOGSE (1990). Dona definitivament a l´educació
infantil un caràcter plenament educatiu. Estableix els
aspectesbàsiques del currículum i nomena
explícitament la necessitat d´una metodologia basada
en el joc per al desenvolupament de les capacitats
bàsiquesdurant la infància .
La LOCE ( 2002)Manté com a criteri la metodologia
basada en el joc durant l´etapa de infantil. Respecte a
eixa etapa, la nova ordenació curricular considera
educativa l´etapa, de 3-6 anys i deixa fora de l sistema
educatiu la franja preescolar de 0-3, a la que considera
assistencial. Per canvis polítics ,aquestallei no ha
arribat a materialitzar-se pràcticament en cap
comunitat autònoma.
La LOE (2006). Torna als plantejaments de la LOGSE i
recupera el caràcter educatiu de la primera etapa
FFonamentaciópsicopedagògica de la LOE:Ofereix una nova visió del nen i de les sevespotencialitats educativesEs sustenta en les propostes de l´EscolaNovaTreballar a l´aula per tallers i racons que ésun recurs didàctic que té en compte el joc i les vivències del nenConsidera al joc com un motor de desenvolupament que possibilitarà al nenadaptar-se a les diferents realitats en les qualsviu: social, moral, física.Racons de joc simbòlic a l'aula sónels que representen activitats pròpies i motivadores de l'adulten la vida diària i que de manera espontània aconsegueixenl'interès del nen.
DEFINICIÓ DE JOCEl joc és:
•Una activitat necessària per als éssers
humans.
•Una eina útil per adquirir desenvolupar
capacitats intel·lectuals, motores o afectives.
•Una activitat recreativa que compta amb la
participació d’un o més participants.
•La seua funció principal és la de
proporcionar entreteniment i diversió.
•Es considera el millor medi educatiu per
afavorir l’aprenentatge.
CARACTERÍSTIQUES DEL JOC:
ÉS UNA ACTIVITAT PLAENTERA
EL JOC ÉS LLIURE, ESPONTANI I TOTALMENT VOLUNTARI
EL JOC TÉ UN FI EN SÍ MATEIX
EL JOC ES DESENVOLUPA EN UNA REALITAT FICTÍCIA
TOTS ELS JOCS TENEN UNA LLIMITACIÓ ESPACIAL I TEMPORAL.
EL JOC IMPLICA ACTIVITAT
EL JOC ÉS UNA ACTIVITAT PRÒPIA DE LA INFANCIA
EL JOC ÉS ALGO INNAT
A TRAVÉS DEL JOC EL XIQUET/A MOSTRA EN QUÉ ETAPA EVOLUTIVA ÉS TROBA
EL JOC PERMET AL XIQUET/A AFIRMAR-SE
EL JOC AFAVOREIX EL SEU PROCÈS SOCIALITZADOR
EL JOC CUMPLEIX UNA FUNCIÓ COMPENSADORA DE DESIGUALTATS , INTEGRADORA I
REHABILITADORA
EN EL JOC EL MATERIAL NO ÉS IMPRESCINDIBLE
PAPER DE L’ADULT EN EL JOC: Preparar l’ambient adequat per a que els xiquets/es
juguen
Seleccionar materials adequats per al joc
Ensenyar determinats jocs, especialmente elstradicionals
Permetre que els xiquets i xiquetes repeteixquen elsjocs una i altra vegada
Enriquir els jocs dels xiquets i les xiquetes
Reconèixer i valorar els jocs que realitzen els xiquets
Evitar la competència a través del joc
Ajudar a resoldre els conflictes que sorgeixen durant el desenvolupament del joc
Respectar les preferències de cada xiquet/a
No reproduir papers sexistes
Observar el joc dels xiquets/es
Fomentar en les famílies dels xiquets l’interés pel joc i interessar-se pels jocs que realitzen a casa
