Concurs de pintura - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós · 2015-01-10 · Concurs de pintura En la vida prosaica de la nostra població, és anunciat un concurs de pintura: cosa

Concurs de pintura

En la vida prosaica de la nostra població, és anunciat un concurs de pintura: cosa nova, bella estrena, que ha de fer obrir eis ulis als conveïns massa fits al calaix de! taulell o a! Major del despatx.

Palamós ha célébrât festes de poesia^ si bé no amb la freqüéncia d'ai-tres localltats: la sua normalitat artistica se redueix a íes sessions de musi-ca ofertes per l 'Orfeo <Ocel!ada>. La celebració del concurs de pintura obrirà un horitzó lluminós.

Amb bona pensada, el tema de pintura és obligat: belleses de la costa brava. Tal requisii augmentará la importancia del certamen, tant per l'es* pandiment de Ies formosures de la nostra costa com per l'encis pregón que despertará en els palamosins, atents únicament a la industria.

Pot donar-se que cada obra vinguda a concurs evoqui una escena de la nostra vida, ja un co l loqu i amorós, ja una plàcida jornada d'excurslonista. De la concreció de les belleses naturals en i' obra artística, en pervindrà per ais palamosins un augment d'amor per la nostra mar biava i e! cel d'atzur, per Ies cales on l'aigua transparent sembla cobrir un fons d'esmeragdes, per les roques que en la mar cauen gràcilment, vestides de pins.

I junt a la nostra amor naixerà la deis artistes per a nostre pais, I això és de gran transcendència per a Palamós. En la direcció d'un pöble hi ha d'haver un criteri artistic. Per la ràpida formació de Teixample, nostra vila podía haver estât una joia, si un artista l'hagués dirigida. Si des d'ara po-dem comptar amb aquest factor, Ies generacions yenideres no hauran de culpar-nos.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

274 MARINADA

Tot aquel!, dones, qui pensi en mülorar ia nostra vida social 1 en em-bellir la població ha d'interessar-se fondament per la novetat artística i aju-dar-la i col-laborar-hi.

Fent-se propiament honor, el Magnif ie Ajuntament ha acceptai el pa-tronatge dels concursos artistics organitzats pel C f u de la Costa Bravai del Museu en naixença que te d'ésser el Museu local.

Si creem ambient artistic, podrá revelar-se un talent que en cas contra-r i , quedaria, sens dubte, ofegat entre nú neros i pensaments de trefins, ti ratges, o discs, o palles.

Hem d'obrir tots eis camins als infants, ries o pobres. Cenyir-se en un cercle purament industrial és ompiir de grisor la nostra vi la, és permanèi-xer en el prosaisine qui caracteritza les poblacions sureres. La idealitat artística, corn la política; fa Iliures i independents els homes. Quanta més política i més art, nienys caciquisme. El pöble humil és el qui més gaudeix d'aqueixes renovacions, perque un dels seus fills, el més pobre tal vegada, pot obirar, lluminós i obert, el camí de la sua vocació i arribar al conqueri-ment del gran benestar que en un règim de pur prosaïsme sols és donat als qui arriben a ésser grans homes de negoci.

La renovació de vida ha de moure tots els palamosins a prestai llur es-forç i valiment a la simpática societat El Cau de la Costa Brava.

e r t u m ñ ma estimada

Per qué en tot pit nina formosa tan alegre t'has posât eixa flor tan ufanosa per gandí el perfum de rosa sens mirar que t 'ha costai.?

Per collir-la, una punxada aquesta rosa ha donat en ta mà tan blanquejada^ i, de dolor desmaiada, un gemec has mig llençat

Sen pensar res me l'has presa l'has flairada i Thas besat,


M A R I N A D A 275

Oh ! quan penso jo encisat,

si a mi m'haguessis besat

com ton llavi a la fior besa

feliç I amb delicadesa

ton bes l'hauria tornat.

LLUis F E R R E R i M A T A S

Curiositat Palamosina

Enguany, no hi ha per crisi, lafrisança d'acumular cobles i orquestras en

els jorns de festa major. Vindran cobles forasteres, no obstant, i en discus-

sions tornaran a repetir-se judicis sobre la superioritat i importancia dels

musics etnpordanesos. Coincidint amb les discussions 1 comentaris, retreuré

avui la formació de la primera cobla palamosina.

Va èsser fundada en l'any 1.843, component-se de quctre músics, els

quais eren:

Josep Casademont , violi i tiple.

Agustí Ribas, clarinet i tiple.

Genis Juera, violi i coixinera.

Marian CamóSj conirabaix i flabiol.

Actuaven de mestres de carrera o per afició Mossèn Tomás i els senyors

Fina i Forn de Ciurana.

Ballaven, dones, els nostres avis les sardanes a so de tiples, coixinera i

flabiol.

A l g ú n e r i u r á ; però aquella musica devia tenir una ingenuïtat pastoral,

una frescor id i l l ica.

I tal vegada convîndria sentir-la ara per expurgar de la sardana moderna

les notes de fatuïtat i estrangerisme.

MIQUEL R O G E R I C R O S A


276 M A R I N A D A

T ? a d r i g a

Llavis teus molt vermellins

— d e rosella avergonyida—

que mireu, com pelegrins,

en la ruta de la Vida.

Llavis teus tan carmesins:

calze per Tamor florida.

Llavis teus de foc i grana

—cireretes de pastor—

jo vuli beure en la fontana

que desig devé dolor.

Llavis fins de porcel lana,

llavis bells, coral en flor!

Llavis teus de purpurina

—el pudor fa colorì—

Vull tastar la mei divina

en son vas, com un llami.

Un a un, mos besos, nina,

com les roses vull colli.

sixT V ILA.

- a e a e n d a d e c a s t e

(Acabament)

Aquesta llegenda que ara vaig a narrar, me la va contar una velia que

fins no fa molt temps vivia en el pöble.

L'època en que ocorregué fou en TEdat Mitja; en aquells temps del

Feudalisme en què cada senyor era l 'amo absolut d'unes centes lleugues a l'en-

torn de son castell on vivia amb sa familia i sos soldats.

En el que ara acabem de visitar vivia únicament el comte de Vilasoliu

i sa filia Laura, una jovincel-la de divuit primaveres, gentil coin un pom de

flors, que era la més bella de l'encontrada, segons afirmaven tots eis que ha-

f Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

M A R I N A D A 277

vieil tingut la fortuna de veure-Ia; Laura omplia el castell d'alegria amb sa

jovenesa i ses flora. El Comte contemplava embadalit, com l'avar contempla

S O S trésors, aquell àngel, earn de sa earn, unie record que li deixà sa esposa

al morir, i unie descendent de la noble branca dels Vilasollu.

Un capvespre la jove comtessa feia son quotidià passeigamb ses donze-

Iles per un bosc proper al castell; prenia, com per costum, flors boscanes,

per adornar sa cambra i la de son pare, quan senti remor de passes. Al tom-

bar-se per enterar-se de qui era el que venia, queda parada en veure un

jovincel de sa mateixa edat, de mirada encisadora, peli bruna i estatura pro-

proporcionada a sos robusts membres; portava penjant de Tespatlla un llaüt,

instrument distintiu deis trobadors. Se trobà llur mirada; al cap de poc, Lau-

ra baixà la seva davant la profunda del jovincel i se ruboritzà sens

darse com,)te.El trobador,que s'havia parat al comparèixer-li com per encant

la formosa figura de Laura, la més bella fior que sortia per entre la frondosi-

tà ! del bosc, la saluda treient-se el barret adornat amb una ploma d'ocell, i

segui son carni envers el senyorial casal deis comtes de Vilasoliu.

Aquest castell, com era costum de l època, donava recolliment a tots els

que el demanaven: peregrins, captaires; tots els caminants trobaven menjar i

un feix de palla on poder descansar de les penalitaís de la via. Els trobadors

tenien el privil-iegi de seure's a la taula del senyor del castell. Raul, que

aquest era el nom del trobador de la nostra llegenda, no volgué dar-se a co-

nèixer al Comte aquella mateixa nit, i, després d'haver sopat entre els ser-

vents del castell i els vianants,que s'hi havien recollit aquella vesprada,s'aje-

gué sobre un munt delpalla fresca i neta, però sens poder adúcar ii 1, apare-

guent-se-li a cada moment la imatge déla jove Comtesa.. .

I allá en ses habitacions tapissades de damasc i de velluts, i ornada amb

elegants mobles, Laura giravoltava entre els cendals de son Hit sens poder

dormir, pensant únicament amb aquell gentil trobador d'ulls negros a qui ha-

viavist per uns instants.

L'endemà, després d'haver se desdejunat tothom en el castell, va apro-

par-se una serventa a Raul i amb veu baixa li dfgué aquests sols mots: Se- -

guiu-me. Atravessaren algunes sales, pujaren una llarga escala i al final d'un

fose passadís la serventa obri una porta i li digué: Passeu.

Entra i va quedar-se al Ilindar de la porta, sorprès devant del que sos

ulls eren espectadors. Allá, devant seu, mig ajeguda en un sofà, hi havia la

jove Comtessa que havia vist la vetlla abans en el bosc, més formosa que

mai, vessant bellesa i alegria, i l luminada per un raig de sol que passant

per un finestra! jugava en son cabell pie de rissos que semblavan d'or teixit

pels gnoms d'aquelles boscúries.

—Entreu, j ove—l i digué amb veu carinyosa, Laura.

El trobador s'atansà.


278 M A R I N A D A

—Ahir , segu í d iguen t la C o m t e s s a , al vei i re-vos per primera v e g a d a , per vos í r e s aires i per v o s t r e s ves t i t s coneguí que éreu un t robador .

—Verität és , oh gent i l s enyo ra , in te r rompé aques t sa ludan t . I —Així dones , us he fet venir p e r q u é em cantèss iu a lgunas de les can-j çons q u e vos d e v e u saber i q u e s e g u r a m e n t haveu cantat a les d a m e s deis

)! a l t res Castells. !l —Ah! la genti l C o m t e s s a - r e s p o n g u é Raul sens saber e x c u s a r - s e ~ m e s í¡ c a n ç o n s no son f e t e s per e s s e r can t ades d e v a n t de pe r sones com vos , ni ij p e r q u e jo, o mísser t robador , les canti d a v a n t de vos t ra g r andesa .

— N o , no , in te r rompé Laura, encar que no c r egueu bel les vos t res t robes can t ades per vos , me semblaran més f o r m o s e s que les f lors de Ma ig i més do lces q u e la mei que fan les abel les d ' a q u e s t e s e n c o n t r a d e s . Can teu ; os ho p r e g o .

Davan t aques t , h a g u é Raul de cedir, i es posa a cantar amb s a v e u ten-dra i harmoniosd , t o t e s les cançons q u e li venien en memoria , les que havia a p r è s en l lunyanes te r res i les que eli mate ix havia compos t en a l t res t emps . N 'h í havia de tota mena , unes t r is tes que feien sortir una llàgrima deis ulls i e s t r ènyer el pit , i a l t res , a l eg res t robes d ' e n a m o r a t s que feien fi l trar el go ig fins a lo més profund del cor; totes elles eren can tades a m b tant d ' apas s iona -ment per Raul, i a c o m p a n y a d e s tan admirablement pels sons del llaüt, que Laura es creía t r a n s p o r t a d a ais llocs on s 'h i de sen ro t l l aven l e s l i egendes q u e el t robador li c a n t a v a i q u e eren a c o m p a n y a d e s al final per exc lamacions i a l abances .

A Tañar s e ' n Raul , feu-li Laura p romet re que tornar ía el jorn s egüen t . I torna , i com el día anter ior , li cantà qua lques romances pe rò foren n ienys . P a s s a v e n liarga e s tona con templan t - se i parlant llurs ulls en silenci.

1 aixís passaren a lguns jorns . Raul li con tava moi tes coses q u e hav ia vist en sos v i a tges pels a l t res c o m t a t s Li par lava d ' una illa daurada en la q u e hi havia a l tes l imnianyes i f r e sques val s , on el cel era s e m p r e b lau , la vege t a -d o creixia e x h u b e r a n t i la di txa era e t e r n a . Qu a n a l ' aparè ixer la pr imavera per aque l l e s se r ra iades , eis amet l lers s e ves t ien de f lors d ' ub r i agadora flai-re . De l l u n y s e m b l a v a un pom de flors q u e s o r t i a e n t r e el blau del cel í d e l e s o n e s . . .

I d ' en t r e mig d ' a q u e s t e s nar rac ions fou creixent aquella amor pura q u e a p a r e g u é en llurs cors quan s e vege ren per primera volta. Ja no vivien sino l 'un per l 'a l tre i e spe raven amb f r i sança 1'hora d e llur col lòqui a m o r ó s en aquella cambra tap issada de damascs í de vel lu ts . . .

Però tota b e n a u r a n ç a té son fi t a rd o p rompte . Arr iba a entcrar -se el C o m t e d e que cada jorn un ¡ove s ' e r a ana t a una de les c a m b r e s del inte-rior del castell i allá era e spe ra t per sa filia. Eis s o r p e n g u é en sos amors . Trac tà amb parau les dures a sa filia i feu tirar a fora pe l s criats a Raul.

Llavors començà per ell una vida nova de pe sa r s i penes . Vagava pels


MARINADA 279

voltants del castell i mirava amb ulls extraviáis aquell casal que guardava en

, son interior, com una mareperla, la seva íriusió i Túnic record de ses amors.

Se preguntava quin crim havia comès per èsser ilençat, com un miserable,

d'aqueüa casa. Piorà, implorà als centinelles perqué el deixessin entrar, però

era en va; no li feien cas i encara es burlaven de sa dissort. Passava Mar-

gues hores assegut a un indret d'on s'obirava aquell castell are inhospitaia-

ri, i es fixava amb tothom que sortia, esperant veure a cada moment sa aima-

da; però no devia estar en ses habitacions plorant com ell sos pesars.

Recordava en aquells moments de dolor el jorn en que es vegeren per

primera volta. Després recordava els venturosos dies que passava en el cas-

tell; llurs converses i entrevistes, tot passava per sa pensa com un dolç som-

ni de trist despertar en aquell jorn en que el Comte el feu llençar del castell

cgnvertint-lo en el més malaurat dels éssers.

Arrlbà l'hivern; el jorn en què es feu el desenllaç d'aquesta llegenda,

era pèssim. Raul estava, com sempre, en els voltants del castell. Els núvols

grosses i grisos, que tapaven el eel eren empesos amb fùria per la ventada;

la xafagor de la temperatura era preludi de la lluita dels elements; les bar-

ques de pesca arribaven depressa al port, fugint de la tempesta que s'apro-

pava. Començà aquesta amb un tro fose i llarg, seguii de gotes d'aigua que

es convertiren, als pocs moments, en pluja torrencial; els llamps se succeïen

sens interrupciô; la mar s'encrespava per moments, la nit s'apropava;

la foscor creixia...

De moment, amb menys temps del que es triga per dir-ho, el castell

que spanava enfosquint s'iTIuminà amb un viu resplendor i, ai mateix temps,

esclatà un trò formidable; havia caigut un llamp en el castell.

Raul, que tot ho vegé, llençà un crit d'angoixa; corregué, com un foil, en-

vers el castell sens mirar per on passava. En arribar a 'a porta començaven a

sortir per ella criats i soldats crìdant a tota veu: foc. ! foc..! La confusió era

terrible. Entre mig del fum, que sortia per la porta , com del cráter d'un im-

mens volca s'hi veien en barreja soldats, criats i vianants; tots portaven mar-

cat en Mur cara les senyals del pànie Sorti per fi el Comte de Vilasoliu por-

tât per quatre dels seus més fidels vassalls. — M a filia! ma filia! cridava en el

deliri. Aquest prec arribà fins lo més profundde l 'anima de Raul. Sens rumiar

en el perill en que es posava, se llançà amb quatre gambades per la porta, de-

sapareguent entre el fum i la foscor. Atravessà corrent totes aquelles sales i

»corredors que ja sabia de memoria fins arribar al dormitori de Laura. Alla

s'era quedada no sabent si fugir o quedar-se. Resava. . . Llançà un crit d ' a-

legria al veure a Raul pal lid, amb uns alls grosses... estava més formós que

mai. S'abraçaren; cap no deia rés fins que Raul amb veu sofocada digué:

—Anem-nos-en de seguida.

Però en èsser a Tescala aquesta s'enfonsà estrepitosament. La baixada

era impossible; estaven sitiats; elfum era cada vegada més espès... anaven


280 M A R I N A D A

asfixiats. Així ho comprengué Raul que a morir adreçant-se a Laura li digué:

— N o podem sortir d 'aqu í ; la mort vindrà a buscar-nos; será terrible,

crude]...

I obrint una finestra afegí:

—Mi r a , aquí baix la mar udola. . . Sembla que ens crida. Aquesta mort

será més ràpida i menys crude!. . . acceptes?

— S í , afegí amb veu decidida, Laura.

I pujant tots dos a la finestra, se llançaren abraçats, a Tespai. I llurs eos-

sos toparen en les roques punxegudes de la penya vertical, fins arribar a en-

fonsar-se en el mar de l'obli t.

Ara, en les nits de tempesta, mentres l 'huracà doblega els arbres i les

onades gegantesques semblen menaçar la terra, sobre la torre m-g arruinada

de l 'antic caditeli, a la Hum dels llampecs, apareixen dugues ombres que se

precipiten a la mar.

J O S E P M . " A Y E S T A T B O I X

_ i n g e n i d e s i n t a n t s

Del llibre El trésor dels pobres / altres contes de consol, estimili i dig-

nitat per ais nois de condicio hamil, d'En Snriñac i Senties.

D'aquesta obra, plena d'amor, se n'ha fet un tiratge de 28.200 e.xem-

plars que han estât reparlits ais nois i noies de condicio humil que Vhan

sollicitât.

El talent literari és aparellat amb un intens afecte per la mainada.

Tots els contes, porten la dolcesa i finor ennoblidores de Vesperii.

Es ciar que era temptador per ais nens deis nous veïtis del quart p i s -

que havien de limitar llurs corredisses entre les parets i la barana de la ga-

lería, per cert poc espa iosa—aque l l terrât, a peu pia, del principal, ample

i gairebé quadrat , amb les dues c laraboies—que donaven claror al magat-

zem—corn dos grandiosos ulls de vidre.

A aquetl terrât si que n'hi havia de Hoc per a correr ! Res de colomars,

ni gall iners, ni glorietes, ni recons plens de testos. Només quatre mitges

botes, amb plantes tropicals i una de més alta al bell ni ig, que als nens del

quart pis els feieii I 'efecte que anessin a jugar ais quatre cantons.

Eren uns dimoniets engabiats aquells nens,

El més home tenia sis anys ; després venia la nena; i amb el caparro

íIn:. U Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

MARINADA 281

rinxolaí entre eis barrots i agafat a les îa ldi l les de la nena, com si aquella a lçada l'espantés, tancava la colla el caganiu, un poc garrellet.

E r e n fil is de l'amor en una època més fel iç per a l iurs pares. . . M a i se'ls havien vist limitats els seus jocs en una ga ler ía , que bon jardi tenien els pobrissons i bons criats que els v i g i l e s s i n .

Però una vetl la la mare plorava i el pare s'apretava el cap, esveraf,amb les mans fr isosses, i v inga a dir que ho havia perdut tot i que els pobres f i l i s . . . i que els pobres f i l i s , . .

I ara es trobaven en un quart pis, en una galer ía petita i encara amb un recò que els robaven les flors que cuidava la seva mare, com sí li fossin un consol; i per això els era templador, pobres petits, aquell terrat d'abaix ampie com una plaça. I també perqué hi havien vist dos germans—una ne-na prima i v i v a com una fura, graciosament autoritària, i un nen guapet amb posât de bon m i n y ó — q u e j u g a v e n aniunt i ava l l , amb cèrcols i amb pilotes i amb regnes soroüants de cascavel ls , que es deixava lligar el nen ais braços fent de caval i , per la germana que feía petar el fuet tota animada.

L'amistat d'aquelles criatures, é s c l a r ! , e s l a v a escrita; unes mirades v i v e s de dait a baix i de baix a dait; unes petites mans que s 'atrevien a dir adéu i unes tendres gaites que somreien, t imides i a seguit exclamacions i preguntes que eixien espontànies d'aquelles animes dolces que no s 'ha-v i e n doblegat encara al f ingiment.

Amb aquesta rapidesa de relacions, que els nens del quart pis no co-rress in pel terrat del principal, amb una adorable li ibertat com si fossin a casa seva, però tampoc havien passat dues tardes que no comencessin a baral lar-se. E l s pobrets del quart pis eren beliament orgullosos: ells no en sabien res de la humilitat dels caiguts.

— Aquesta pilota? Nosaltres en teniem una de més grossa i botia més. — A i x ò ? Nosaltres ho teniem més bonic. L a nena del principal s' impacientava amb aquei l seguit d'insolències i

o b l i g a v a al seu germanet a posar-se de la seva banda. E l s a ltres—menys el caganiu, que poques vegades hi b a i x a v a — m a n -

tenien I b r actitud amb el front alt i les paraules picades i v iolentes, i tot allò acabava amb un «renyits per sempre> que els encenia els ulls de tanta ìndignació. L'endemà feien les paus.

Però un dia varen arribar a amenaçar-se, i la senyora d'abaix va tenir de separar- los, ja que no s'avenien.

L'endemà passat ja va començar un punt d'enyorança. E l nen del principal va sortir al terrat a poc a poc i va mirar a dait i¡

obeint una ordre de la seva germaneta. E l s del quart pis treien el narissó per entre els barrots de la barana, i

les petites cares enèrgiques en les baralles, en la s e p a r a d o esdevenien compungides.


282 M A R I N A D A

Per f i la nena de baix va sort ir també, i per saIudar-!os va enlairar el f j j ^ braç i va moure ainb una prematura dist inció de dona els dits correcte de Í' la seva mà de nina. ! Els amlguets de dait no esperaven res més. !' — Q u e no jugueu? ! , - No. ij — N o ens deixaran baixar. i j — La mamà tampoc vo l que us cr idem. 'Í' . - V é s .

• — V é s . Com la sentien a l'ànima aquella separació, els uns i els altresì A l lò

era el go ig fug i t , el paradis perdut. Encara una pregunta d'esperança va baixar de dalt t remolosa: — Ma i més podrem jugar plegats? — No.

j H i va haver un Ilarg silenci de desolació. jj — Escolta—va dir de sobte el nen de dalt a la seva amigueta, aquella i) nena v iva i imaginat iva:—vosal t res al terrat, i nosaltres aquí dalí , no po-I driem jugar a res? 'I — I ara!—va exclamar ella.

— A res?—va tornar a preguntar amb una insistencia que convidava a agullonar Tingeni .

La nena no va respondre. Amb esîorç de tota la seva esvelta personeta va moure les espatl les i el caparro gent i l , i va clavar els ulls esbrinadors en aquel! cel de tarda que, vermel iós, aixecava un incendi sobre els terrats de les cases del ddvant.

De sobte va rompre a cridar, picant de mans: - S i ! - . . Sí ! . . . Sí ! . . . — Digues! digues! —cridaven aihora les veus alegres deis condemnats

de dalt. — Jugarem a professons. — Com? — Nosal t res farem la professo i vosaltres, des d'aquí dalt ens t iraren

paperets. I el germà amb una escombra, i un diari penjant, fent de pendonista,

i la nena al darrera tota sèria, vinga donar voltes pel terrat bo i escarnint el cant deis xantres.

I els nens del quart pis, v inga llençar paperets, saltant i excitant-se, i ' acabats els paperets, v inga desíullar les f lors de la galería, r ient com uns

bogets de la trobal la.


MARÎMADÀ 283

^ Retorn De ses entranyes de îer<o escup brases de foc i el vent pentina la negra

fumarola que desprèn: la máquina del tren on jo vaig llença xiscles de ràbia

de tant en tant al vent i encoratgida devora les distancies per moments.La Ilar-

ga restellera de vagons la segueixeii en sa folla valentia,!, com serp arborada,

atravessen Ies muntanyes, camps i rlus.

Fa molt temps que en soc fora de ma villa; el desti me'n separà potser

perqué me l'estimava massa, i ara al tornar a ella mil records me commouen

per igual.

Recordo amb delectança mos jocs d'infant.

Després les excursions a totes les fonts voreres.

I aquell mar tan meu! Quantes vegades ajaçat a la platja havia vist col-

gar-se el sol. L'amor prlmerenc, bell ideal de joventut, començava, a enjoiar

mon cor.

Fou per la festa major que vaig rebre l'ordre de partir i ja inai no he

oblidat, la recança anib què mos peus me n'allunyaven mentres en l'enve-

lat se desgranaven les ultimes notes del darrer vals.

Després... ?

Fa molt temps que en soc fora de ma vila, t ara al tornar a ella, ni je co-

neixeréni a mi em coneixeran. De's companys meus, potser algun ne quedi,

pero tan canviat! No en va transcorre el temps.

Sols una cosa no ha d'haver canviat, i es el meu mar.

Altra volta a sos peus podré gaudir de sa grandiositat, i altra volta també

a la fi de son reflexe platejat, veuré tombar el sol embolcaliat denuvols a po-

nent.

P . V A L C Á R C E L

Concurs de pintura Bases El "Cau de la Costa Brava" de Palamós institueix sots la protecció ofi-

cial del Magnifie Ajuntament de la vila dos premi s any al s a la pintura, que

serán adjudicats baix les següents bases:

I Al Concurs del "Cau de la Costa Brava" hi podran concórrer tots els

artistes catalans o els que, sens esser ho, resideixin temporalment a Cata-

lunya.

II Els assumptes dels quadres que concorrin deuran èsser trets del na-

tural en qualsevol paratge de la Costa Brava, tan pròdiga en temes pictòrics

com son els de marina, païsatge, tipos, costums, escenes de la vida.


284 MARINADA

III Els qiiadres podran esser apaïsa ts o verticals de les dimensions que vulgui l 'autor però mai inferior de 60 centimetres en sa dimensió major . Po-dran pint^r-se a Toli, aquarel-ia, agouache^ pastel o ai tremp, havent de pre-sentar se emmarcats i, demés, defensa ts en els quatre ûltims casos amb vidre i fonedura.

IV Eis concursants podran presentar totes les obres que vulguin. Ani-ran f i rmades les obres i acompanyades de l 'indicació d 'on han sigut pintades junt amb l 'adreça de l 'autor.

V El " C a u de la Costa Brava" adjudicará, a proposta del Jura t , un primer piemi de 1000 pesseîes i u,i segon piemi de 500 pessetes.

VI Formaran el Jurat: com a President , l 'a lcalde en representació del Magnifie Ajuntament; el president del " C a u de la Cos t a B r a v a " qui actuará de Secretar i , i e ls art istes pintors En Sant iago Rusinol. N'Eliseu Meifren En J o s e p Triado i N'Enric Ga lwey ,pe r lo que al primer d ' aques tos concursos se refereix.

En els anys successius entraran a formar part del Jura t to ts els artistes que hagin obtingut els primers premis i podran voluntàriament deixar d ' e s -ser-ne els quatre esmenta ts artistes,si volguessiñ amb llurs meritissimes obres honorar els concursos del " C a u de la Costa Brava" .

VII C a p artista podrá obtenir més que un segon i un primer premi. Vili Les obres deuran presentar-se o dirigir se al President del " C a u

de la Costa B r a v a " de Palamós per tot el dia 10 de Sep tembre de cada any, qui lliurarà el corresponent rebut.

IX El Jurat Fallará en U segona desena de Septembre , fent-se immedia-tament del fallo, pública exposició de les obres presentades per durant quin-ze dies.

X Les obres premiades quedaran de propietat del ' X a u de la Costa Brava" i les que no ho siguin podran èsser re t i rades per llurs autors dintre els t renta dies següen ts a la clausura de l 'Exposició; en t enen t - s e que renun-cien a les mateixes aquells qui no les recullin en el referit terme, podent , en tal cas el <Cau de la Cos ta Brava» fer de les mateixes l 'ús que cregui convenient .

XI L'import efectiu dels premis adjudicats s 'entregarà ais autors pre-miáis immediatament d e f e t el fallo.

XII Si a judici del Jura t no p o g u e s a jdudicar-se algún dels premis, l'im-port del premi no donat augmentará els del Concurs de I'any següent . En cap cas podrá modÍficar-se el valor dels premis.

XIII El Jura t queda facultat per a concedir les Mencions Honorif iques que cregui convenients .

Paiamós 15 d'Abril de 1921. El President,

H U C S A N N E R

> Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

MARINADA 285

Crònica loca

Amb el cap pie d 'eleccions comencem d 'escr iure i, com és naturai , abo-careni les impress ions poli t iques ans que tota altra. De molt de t emps que no s ' e ra vista una Iluiia com la ocor reguda per a Diputats de la Mancomu-nitat en eis primers dies dei mes corrent . 8 candida ts per tanyents a quatre part i ts politics: Irla, Quintana i Fàbrega pel partit república Federa l ; Pia i Roger , nacional is tes ; Vidal, radical; Sauch i P a g è s , de la Unión Monárqui-ca. Els dos ex t r ems , radical i Unión Monárquica se col ' l igaren. Per iòdics , politics, manifestos, tot era publícat amb febre . Amb ei moviment extraordi-nari era d ' e s p e r a r una campanya vivissima de mitings; sols queda reduïda a la dels mitings de Torroel la i Caste l l d 'Aro pels Federa ls ; La Bisbal i Pa-iamos pels nacional is tes i San t a Crist ina pels radicals. En nostra vila En Pelai Vidal de Llobatera esgranà un bril lantíssim diseurs expli^ant la vida de la Minco-nuni ta t Ca ta lana . Han sortit t r iomfants els senyors Pia, Roger , Irla, Fàb rega .

Ha coincidit el moviment pollile amb la manca absoluta de fe ina . Els candidats comerciants han pogut ireballar t ranqui l ' lament perqué la paralit-zac ló dels negocis és total . La Corchera Internacional ha quedat reduïda a uns 150 treballors ocupa t s en barrinar el suro flac. Les últ imes noticies r e spec te d ' aques ta fábrica, son ben tr istes per a Pa l amós .

El jorn de Pasqua Granada celebraren una tropa de nois i noies la co-munió solemne amb la forma acos tumada . La f e s t a de conclusió del mes de Mi r i a oferí un sermó del R. P. Blanch. Son fes tes a l e g r e s p e r q u é apor ten el perfum de var iades f lors. Víngué després el de la ginesta en la bella dia-da de Corpus . L '<Orfeó Aucellada> canta una missa de Perosi substi tuint el Credo pel de Palestrina G e g a n t s i nanos alegraren la mainada. Dugué el penó principal el regidor N'Emili Pagès , acompanya t d 'En Martí Montaner i N 'Andreu Ribera .

L i br igada municipal a r ranjà els carrers del curs de la professo , refor-ma que molt convenia . Hí ha un petit canvi en el refer i t curs que ja es rea-litzà l 'any anterior i del qual per absència no ens en enteràrem. En arribar a terme del carrer de Munt, en Hoc de girar vers el carrer Major , girà a mà dreta per afluir al Pas se ig Castelar.. dit dels Arbres , on els veïns aixequen un altar.


286 M A R I N A D A

U a a b r i g a d a de d e s e n f e i n a t s ha o m p l e r t el r ee que les a i g u ë s f e r e n en el P a s s e i g . Ara com a r a el p r o b l e m a d^a tendre a is o b r e r s en v a g a f o r ç o s a po t r e s o l d r e ' s a m b Ies o b r e s impre sc ind ib l e s m u n i c i p a l s .

Els fu tbo l l i s t e s p a l a m o s i n s e s t á n d ' e n h o r a b o n a . E m p a t a r e n a m b el D e -por t iu , c a m p i ó , i t r e s j u g a d o i s d e son p r imer t e a m , e ls g e r m a n s H u m b e r t i En Val l s han e s t â t r e q u e r i t s pe r a j uga r a Pe rp inyà -

H a p a s s a t el t e m p s de f e r t o r r a d e s . Ara p o d e m m e n j a r pa f r e s e a tot h o r a p e r q u é e ls p a t r o n s p o d e n t reba l la r a m b c o m p i e r l a I l ibertat .

L leva t d ' e l C i n e , c ap e s p e c t a c l e . En la s o c i e t a t < O r f e ó Auce l l ada» En Mique l R o g e r l legí un d r a m a líric t i to ia t <Retorn> q u e ha c o m p o s t e x p r e s -s a m e n t p e r q u é s i g a r e p r e s e n t a t p e r l ' O r f e o .

P e r c o n s e q ü é n c i a d ' u n acc iden t d ' a u t o m ò b i l , Kesposa d ' E n P e r e Gu t i é -r r e z ha so f e r t c o n t u s i o n s que a f o r t u n a d a m e n t , son d ' e s c a s s a impor t anc i a .

H a o b t i n g u t el títol d e Batx i l le r En J o s e p P a g è s i C o s t a r t . En s o s e x à i n e n s d e qua r t a n y de l leis , En J o s e p M." F e r r a n i R o g e r ha o b t l n g u t n o t e s d ' e x c e l l e n t 1 ma t r í cu l a d ' h o n o r .

S e m b l a q u e e ls in s t a l - l adors de les c a s e t e s d e b a n y s s ' h a n moles tâ t pel g r a v a m e n de l 'arbi t r i munic ipal . En v e r i t à ! el g r a v a m e n é s c rescu t p e r q u é é s 5 v e g a d e s m a j o r al de l ' a n y p a s s a t .

T o t s e l s c a f é s i ve ïn s fan la vida de c a r r e r . La ca lo r ha e n t r â t r à p i d a . A m b d e s i t g d e c a p b u ç a r en el mar , d e m a n e r n la r àp ida i n s t a l l a c i ó de les c a s e t e s .


M A R I N A D A 287

LSDor t i ve s

Un amie dilectíssim em demana cròniques d'esport per MARINADA i

s'esforça en descobrir-nie qualitats que jo no tinc, El teu entusiasme per les

coses d'esport, em diu, ha d'omplir el buit que deixà el nostre bon amie En

Josep Franch, en marxar iluny en compliment d'un deure nacional. Jo no pue

substraure'm a les seves insinuaeions, i accepto.

Accepto, amie lector, i el seu oferiment m'imposaen vers tu, la responsa-

biiltat de ser imparcial en les meves cròniques, despullant-me de tot afectis-

me iapassionamenten toi allò que considerem <nostre>. Per a tu, estimât lec-

tor, una salutació ben efusiva.

* * *

En lo que va d'aquests darrers temps hauriem d'anotar en les pagines

glorioses del «Palamós F. C.> una sèrie de ininterrompudes victories sobre

el «Palafrugell F. C.» on la fermesa i braó de nostres joves jugadors pal-lesà

lur supremàcia sobre l'equip palafrugellenc.

Fresques encara aqüestes, el nostre primer equip va trasladar se a St.

Feliu a jugar amb el de TAteneu Deportiu, actual campió de la provincia-

Fou un partit emocionant i d'un résultat satisfactori. Mereixen aplaudiments

entusiastes En Valls en les seves perilioses escapades i la brillant actuació

de la nostra defensa i porter dignes de tot encomi. La victoria que d'un prin-

cipi es destacava a favor nostrequedà neutralitzada amb un empat a 3 goals.

Integraven l'equip paiamosi: Ferrer, Humbert I i Sánchez II; Presas, Hum-

bert II i Sánchez I; Albi, Gallart, Valls, Figueres i Ferrer.

* •i'

Sol licitats per un equip espanyol de la «ville de Perpignan»,es trasla-

daren a la ciutat francesa els nostres entusiastes jugadors En (aliment Hum-

bert, En Salvador Humbert i En Pere Valls a reforçar l'equip de les terres

rosselloneses, havent merescut la llur actuació en contra d'un equip estran-

ger, sentides manifestacions d'elogi.

* * «

Ha mort en terres africanes, Iluitant contraéis alarbs, el que fou notable

jogador del «Palamús F. C.» En JoanPiñol.

Es amb fonda pena al cor quedonem compte de la desaparició del bon

company enviant des d'aquestes planes elmés sentit condol a la familia.

(D. E, P.)

B I R I B Í


288 M A R I N A D A

Moviment del port.

Vaixells entrats durant el mes de Maig de 1921.

1, Veler, Joven Paquito; 2, vap., Baracaldo; 3, veler, Agna Maria; 4, veler, Lylyta;

5,vap,, Cabo Sí. Antonio; 6, veler, Joven Paquiro; 7, veler, Teresa; 8, veler, Agna Ma-

ria; 9, veler, Joven Paquito; 10, vap,, Cabo Santa Pola; 11, vap., Baracaldo; 12, veier,

Lylyta; 13, veler, Montserrat; 14, veier, San José; 15, veler, Felix Martí; IG, veler. Vir-

gen del Remedio; 17, veler, Paiilita; 18, vap., Olympia, (francés); 19, veler, Maria del

Carmen; 20 vap., Monasir, (inglés); 21, veler. Sebastiano S. i(italià); 22 vap., Poeta

Arólas; 23, vap., Colón, (inglés); 24, vap., Bankdale, (inglés); 25, vap., Baracaldo; 28r

vap-, Meckíenburg, (inglés).—Total 26.

O p e r a c i o n s d e la C a i x a d ' è s t a l v i s Mes neMaig de 1921

Homiirs d'ini pos i ció ns Quantiats iinposades Reintegres Quantitats pagades Lllliretes noves

102 7158 22 4464 O

^ e a i s t r e c iv i Mes de Maig

NaU8nients.—\, C i rms Tauler i Sírra.—2, Josep Llinàs i Ferrer.—3, Carme Ureña

Gàlvez.—4, Condom i Ribot.—5, Maria Casademont i Calzada.—6, Barceló i Buixe-

da.—7, Miquel Bruguer i Bailó,—8, Ros i Abellí,.—Total, 8.

Malrimonis.—\, Sans i Abran amb Electra Darder i Casagran.—2, Perm:

Oliver i Bech amb Matilde Company i Llopis.—3, Ferriol Valenti i Moret amb Ciara Fia-

quer i I-qS^s.—Total 3.

Uefiincions.—X. Simon Vilá i Plaja, 27 anys.—2, Leocadia Cama i Roselló, 42 anys.

—3, joaqiii'n Niell i Moner, 88 anys.-4, Pau Parés i Mar ide 77 anys.—5, Joan Sarquella

i Duran, 20 mesos.—6, Catarina Sabater i Rabelli, 80 anys,—7, Rossend Janoher i Bo-

fill, de,56 anys.—Total 7.

TkT-ry Tipografics LLORÉNS CASTELLÓ-PaUmós ,


Documents

Concurs de pintura - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós · 2015-01-10 · Concurs de pintura En la vida prosaica de la nostra població, és anunciat un concurs de pintura: cosa