Conjunt de Instal·lacions per a la Maquinària del ...deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/1377pub.pdf · Conjunt de Instal·lacions per a la Maquinària del Reciclatge de Paper

Conjunt de Instal·lacions per a la Maquinària del Reciclatge de Paper .

TITULACIÓ: Enginyeria tècnica Industrial Especialitat Electricitat.

AUTORS: Oriol Subirada Botargues.

DIRECTORS: Edgardo Renard Zeppa Durigutti .

Juny de 2009

Conjunt de Instal·lacions per a la Maquinària del Reciclatge de Paper. Índex General

2

0.Índex general

TITULACIÓ: Enginyeria tècnica Industrial Especialit at Electricitat.



Abril/2009


3

Índex general.

1. FULL DÍDENTIFICACIÓ................................................................................................12

1.1. Objecte del Projecte..........................................................................................................13

1.2. Abast...................................................................................................................................14

1.3. Antecedents.......................................................................................................................14

1.4. Classificació i ús de la instal.lació....................................................................................15

1.5. Normes dáplicació i referències.....................................................................................16

1.5.1. Disposicions legals i normes aplicades. ...................................................................................................... 16

1.5.2. Bibliografia. ................................................................................................................................................. 17

1.5.3. Programes de càlcul. ................................................................................................................................... 17

1.5.4. Pla de Gestió de la Qualitat Aplicat durant la redacció del Projecte. ........................................................ 17

1.5.5. Altres referències. ....................................................................................................................................... 17

1.6. Definicions i abreviatures...............................................................................................18

1.7. Requisits de disseny.........................................................................................................18

1.7.1. Descripció de láctivitat. ............................................................................................................................. 18

1.7.2. Disposició constructiva. .............................................................................................................................. 19

1.8. Anàlisi de solucions.........................................................................................................19

1.8.1. Derivació Individual. .................................................................................................................................. 20

1.8.2. Conductors. ................................................................................................................................................. 20

1.8.3. Quadre general de protecció. ..................................................................................................................... 22

1.8.4. Mesures de protecció. ................................................................................................................................. 23

1.8.3.1. Proteccions contra curtcircuits o sobreintensitat ( Int. Magnetotèrmics) ................................................ 23

1.8.3.2. Proteccions contra contactes directes e indirectes ( Int. diferencials ) .................................................... 24

1.8.5. Canalitzacions elèctriques. ......................................................................................................................... 25

1.8.6. Instal·lacions receptores, motors. ............................................................................................................... 26

1.8.7. Requisits lumínics. ...................................................................................................................................... 26

1.8.8. Posada a terra de la instal.lació elèctrica. ................................................................................................. 27

1.8.9. Requisits dels sistemes de seguretat i salut alhora de realitzar lóbra ...................................................... 28

1.9. Resultats finals.................................................................................................................28

1.9.1. Derivació Individual B.T. ........................................................................................................................... 28

1.9.2. Derivació Individual M.T. ......................................................................................................................... 30

1.9.3. Quadre de protecció de B.T. ....................................................................................................................... 31

1.9.4. Cel.la de protecció, arrencador i regulació del motor M.T. ...................................................................... 33


4

1.9.5 . Subquadres de protecció B.T. ..................................................................................................................... 35

1.9.6. Elements de protecció a instal·lar. ............................................................................................................ 36

1.9.6.1. Proteccions contra curtcircuits o sobreintensitat ( Int. Magnetotèrmics). ............................................... 36


1.9.6.3. Proteccions contra sobretensions. ............................................................................................................ 39


1.9.8. Conductors elèctrics. .................................................................................................................................. 41

1.9.9. Regulació motors. ........................................................................................................................................ 41

1.9.9.1. Subquadres 1 ............................................................................................................................................ 42

1.9.9.2 . Subquadre 2 .............................................................................................................................................. 42

1.9.9.3. Subquadre 3 .............................................................................................................................................. 43

1.9.9.4. Subquadre 4 ............................................................................................................................................... 44

1.9.9.5. Subquadre 5 .............................................................................................................................................. 45

1.9.10. Il.luminació interior. ................................................................................................................................ 45

1.9.11. Il.luminació démergència. ...................................................................................................................... 46

1.9.12. Compensació d’energia reactiva. ............................................................................................................. 47

1.9.13. Posada a terra . ......................................................................................................................................... 48

1.9.14 Nocions bàsiques sobre la legislació. ....................................................................................................... 48

1.9.14.1 Legislació vigent a Catalunya sobre vertits dáigües residuals. ............................................................. 48

1.9.14.2 Legalitat industrial en matèria de vertits dáigües residuals. .................................................................. 49

1.9.14.2.1 Vertits a la llera pùblica. ...................................................................................................................... 49

1.9.14.2.2 Declaració de la “Càrrega contaminant abocada “ (DCCA) ................................................................. 49

1.9.14.3 Control de ládministració. ..................................................................................................................... 50

1.9.14.4 Expedient sancionador. .......................................................................................................................... 50

1.9.14.5 Delicte ecològic. ...................................................................................................................................... 50

1.10. Planificació......................................................................................................................52

1.11. Ordre de prioritats dels documents bàsics...................................................................51

2.Annexes 2. OBJECTE .............................................................................................................................56

2.1 Documents de partida........................................................................................................56

2.1.1 ITC que ens afecten .......................................................................................................................................56

2.1.2 Instal·lació elèctrica ......................................................................................................................................57

2.1.3 Detall maquinària del càlcul elèctric ............................................................................................................58

2.1.4 Enllumenat a instal·lar ..................................................................................................................................59

2.1.5 Línies de baixa tensió d’ús general ..............................................................................................................60


5

2.1.6 Equip de compensació d’energia reactiva ...................................................................................................60

2.2 Càlculs elèctrics .................................................................................................................62

2.2.1 Fórmules a utiltzar .......................................................................................................................................63

2.2.1.1 Fórmules Intensitat i Caiguda de Tensió dels Conductors ..........................................................................64

2.2.1.2 Fórmules Curtcircuits ..................................................................................................................................67

2.2.1.3 Fórmules Càlculs Embarrats .......................................................................................................................69

2.2.1.4 Fórmules Dimensionament Proteccions Tèrmiques ..................................................................................70

2.2.2 Càlculs ........................................................................................................................................................ 73

2.2.2.1 Previsió potència subquadres .....................................................................................................................73

2.2.2.1.1 Subquadre 1 ............................................................................................................................................73

2.2.2.1.2 Subquadre 2 ............................................................................................................................................75

2.2.2.1.3 Subquadre 3 ...........................................................................................................................................76

2.2.2.1.4 Subquadre 4 ............................................................................................................................................77

2.2.2.1.5 Subquadre 5 ............................................................................................................................................78

2.2.2.1.6 Cel·la de protecció M.T. ..........................................................................................................................79

2.2.2.1.7 Potències per subquadres .........................................................................................................................80

2.2.2.2. Línia general d’alimentació M.T................................................................................................................80

2.2.2.3. Línia general dálimentació B.T ................................................................................................................81

2.2.2.4. Cel·la de protecció M.T. .............................................................................................................................82

2.2.2.5. Quadre general de protecció B.T. ............................................................................................................. 82

2.2.2.6. Subquadre 1 ; Il·luminació i línies d´ús general. .......................................................................................83

2.2.2.6.1 Càlculs generals.......... ..............................................................................................................................83

2.2.2.6.2 Enllumenat L.1. .......................................................................................................................................85

2.2.2.6.3 Enllumenat L.2. .......................................................................................................................................86

2.2.2.6.4 Enllumenat L.3. .......................................................................................................................................86

2.2.2.6.5 Enllumenat L.4. .......................................................................................................................................87

2.2.2.6.6 Enllumenat vestidors. ...............................................................................................................................87

2.2.2.6.7 Base cetak 1 ..............................................................................................................................................88

2.2.2.6.8 Base cetak 2 .............................................................................................................................................89

2.2.2.6.9 Base cetak 3 .............................................................................................................................................89

2.2.2.6.10 Endolls sala de vestidors ........................................................................................................................90

2.2.2.7. Subquadre 2 ; Extracció dáire i Pont grua ............................................................................................. 91

2.2.2.7.1 Càlculs generals .................................................................................................................................... ..91

2.2.2.7.2 Extractor 1 ................................................................................................................................................92

2.2.2.7.3 Extractor 2 ................................................................................................................................................93

2.2.2.7.4 Extractor 3 ................................................................................................................................................93

2.2.2.7.5 Extractor 4 ................................................................................................................................................94


6

2.2.2.7.6 Pont grua ..................................................................................................................................................95

2.2.2.8 Subquadre 3 ; Cinta transportadora i Premsa hidràulica .........................................................................95

2.2.2.8.1 Càlculs generals........................................................................................................................................95

2.2.2.8.2 C.transportadora Motor 1 .........................................................................................................................97

2.2.2.8.3 C.transportadora Motor 2 .........................................................................................................................98

2.2.2.8.4 Unitat hidràulica ......................................................................................................................................98

2.2.2.8.5 Motor 1 premsa ........................................................................................................................................99

2.2.2.8.6 Motor 2 premsa ........................................................................................................................................99

2.2.2.9 Subquadre 4 ; Maquinària Pulper trommel...............................................................................................100

2.2.2.9.1 Càlculs generals ....................................................................................................................................100

2.2.2.9.10 Bomba refrigeració...............................................................................................................................107

2.2.2.9.2 Bomba aigua calenta...............................................................................................................................102

2.2.2.9.3 Bomba aigua freda..................................................................................................................................102

2.2.2.9.4 Motor auxiliar pulper..............................................................................................................................103

2.2.2.9.5 Agitador 1................................................................................................................................................104

2.2.2.9.6 Agitador 2................................................................................................................................................104

2.2.2.9.7 Unitat hidràulica......................................................................................................................................105

2.2.2.9.8 Bomba impulsió 1...................................................................................................................................105

2.2.2.9.9 Bomba impulsió 2...................................................................................................................................106

2.2.2.10 Subquadre 5 ; Dipòsits démmagatzematge.............................................................................................107

2.2.2.10.1 Càlculs generals.....................................................................................................................................107

2.2.2.10.2 Bomba dipòsit 1....................................................................................................................................109

2.2.2.10.3 Bomba dipòsit 2....................................................................................................................................110

2.2.2.10.4 Bomba dipòsit 3....................................................................................................................................110

2.2.2.10.5 Agitador dipòsit 1..................................................................................................................................111



2.2.2.11 Proteccions Subquadres...........................................................................................................................114

2.2.2.12 Intensitats I.G.A........................................................................................................................................117

2.2.2.13 Seccions i caigudes de tensió linies dálimenatació................................................................................118

2.2.2.14 Compensació dénergia reactiva B.T.......................................................................................................120

2.2.2.15 Compensació dénergia reactiva M.T......................................................................................................122

2.2.2.16 Càlcul de terres........................................................................................................................................125

2.2.2.17 Il·luminació .............................................................................................................................................126


7

3 Plànols.

4 Plànols. 4.1 Condicions generals ......................................................................................................... 169

4.1.1 Capítol Preliminar: Disposicions Generals. .............................................................................................. 169

4.2 Capítol I: Condicions Facultatives. ................................................................................ 170

4.2.1 Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques. .......................................................................... 170

4.2.2 Epígraf 2: De les Obligacions i Drets Generals del Contractista .............................................................. 171

4.2.3 Epígraf 3: Prescripcions Generals Relatives als Treballadors, als Materials i als Mitjans Auxiliars. .... 174

4.2.4 Epígraf 4: De les Recepcions de les Obres i Instal·lacions. ...................................................................... 178

4.3 Capítol II: Condicions Econòmiques. ............................................................................ 180

4.3.1 Epígraf 1: Principi General........................................................................................................................ 180

4.3.2 Epígraf 2: Fiances. ..................................................................................................................................... 180

4.3.3 Epígraf 3: Dels Preus. ................................................................................................................................ 181

4.3.4 Epígraf 4: Obres per Administració. .......................................................................................................... 184

4.3.5 Epígraf 5: De la Valoració i Abonament dels Treballs ............................................................................. 187

4.3.6 Epígraf 6: De les Indemnitzacions Mútues................................................................................................ 189

4.3.7. Epígraf 7: Diversos. ................................................................................................................................... 190

4.4 Capitol III Condicions tècniques. ................................................................................... 192

4.4.1. Obra civil (assentament del Centre de Transformació). ........................................................................... 192

4.4.2. Instal·lació elèctrica. .................................................................................................................................. 193

4.4.2.1 Canalitzacions elèctriques. ....................................................................................................................... 193

4.4.2.1.1 Canalitzacions sobre safata en superfície. ............................................................................................ 193

4.4.2.1.2 Canalitzacions encastades. .................................................................................................................... 194

4.4.2.1.3 Canalitzacions soterrades. .................................................................................................................... 194

4.4.2.2 Conductors elèctrics. ................................................................................................................................ 195

4.4.2.2.1 Materials. .............................................................................................................................................. 195

4.4.2.2.2 Dimensionament. .................................................................................................................................. 195

4.4.2.2.3 Identificació dels conductors. ............................................................................................................... 196

4.4.2.3 Mecanismes i tomes de corrent ................................................................................................................ 197

4.4.2.4 Conjunt d’elements de protecció de protecció ........................................................................................ 197

4.4.2.4.1 Quadres de protecció. ............................................................................................................................ 199

4.4.2.4.2 Interruptors automàtics. ......................................................................................................................... 198

4.4.2.4.3 Interruptors deferencials ........................................................................................................................ 199

4.4.2.4.4 Premsaestopes i etiquetes. ..................................................................................................................... 200

4.4.2.4.5 Enllumenat Interior. ............................................................................................................................... 201


8

4.4.2.4.6 Variador de freqüència. ......................................................................................................................... 202

4.4.2.5 Posada a terra .......................................................................................................................................... 202

4.4.3. Neteja. ........................................................................................................................................................ 204

4.4.4. Manteniment. ............................................................................................................................................. 204

5 Amidaments.

CAPÍTOL C_01 Obra civil ..................................................................................................... 207

CAPÍTOL C_02 Instal·lació elèctrica ..................................................................................... 208

6 Pressupost. 6.1 Llistat de Preus Unitaris. ................................................................................................ 216

6.1.1 Obra civil i mà dóbra ................................................................................................................................. 216

6.1.2 Instal·lació elèctrica ................................................................................................................................... 217

6.2 Quadre de descompostos ................................................................................................. 223

6.2.1 Assentament del Centre de Transformació. ............................................................................................... 223

6.2.2 Instal·lació Elèctrica. .................................................................................................................................. 225

6.3 Pressupost. ........................................................................................................................ 247

6.3.1 Assentament del Centre de Transformació. ............................................................................................... 247

6.3.2 Instal.lació elèctrica.................................................................................................................................... 248

6.3.3 Varis ............................................................................................................................................................ 253

6.4 Resum del pressupost ...................................................................................................... 254

7 Estudi bàsic de seguretat i salut. 7.1 Estudi bàsic de seguretat i salut. ................................................................................... 257

7.1.1. Compliment R.D. 1627/1997 de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres

de construcció ................................................................................................................................................. 258

7.1.2. Principis Generals Aplicables durant l’Execució de l’Obra. ................................................................... 259

7.1.3. Identificació dels Riscos. ........................................................................................................................... 259

7.1.4 Relació No Exhaustiva dels treballa que impliquen Riscos Especials ( Annex II del R.D. 1627/1997) .. 260

7.1.5 Mesures de Prevenció i Protecció. ............................................................................................................. 261

7.1.6. Primers Auxilis .......................................................................................................................................... 262

7.1.7 Relació de Normes i Reglaments Aplicables .............................................................................................. 262

1.Memòria Descriptiva.



DIRECTORS: Edgardo Renard Zeppa Durigutti.

Abril/2009

Conjunt de Instal·lacions per a la Maquinària del Reciclatge de Paper. Memòria Descriptiva

10

Índex memòria. 1. FULL DÍDENTIFICACIÓ ................................................................................................ 12

1.1. Objecte del Projecte.......................................................................................................... 13

1.2. Abast .................................................................................................................................. 13

1.3. Antecedents. ...................................................................................................................... 13

1.4. Classificació i ús de la instal.lació. .................................................................................. 14

1.5. Normes dáplicació i referències. .................................................................................... 15

1.5.1. Disposicions legals i normes aplicades. ...................................................................................................... 15

1.5.2. Bibliografia. ................................................................................................................................................. 16

1.5.3. Programes de càlcul. ................................................................................................................................... 16

1.5.4. Pla de Gestió de la Qualitat Aplicat durant la redacció del Projecte. ........................................................ 16

1.5.5. Altres referències. ....................................................................................................................................... 16

1.6. Definicions i abreviatures. .............................................................................................. 17

1.7. Requisits de disseny. ........................................................................................................ 17

1.7.1. Descripció de láctivitat. ............................................................................................................................. 17

1.7.2. Disposició constructiva. .............................................................................................................................. 18

1.8. Anàlisi de solucions. ......................................................................................................... 18

1.8.1. Derivació Individual. .................................................................................................................................. 19

1.8.2. Conductors. ................................................................................................................................................. 19

1.8.3. Quadre general de protecció. ..................................................................................................................... 21

1.8.4. Mesures de protecció. ................................................................................................................................. 21

1.8.3.1. Proteccions contra curtcircuits o sobreintensitat ( Int. Magnetotèrmics) ................................................ 22



1.8.6. Instal·lacions receptores, motors. ............................................................................................................... 24

1.8.7. Requisits lumínics. ...................................................................................................................................... 25

1.8.8. Posada a terra de la instal.lació elèctrica. ................................................................................................. 26

1.8.9. Requisits dels sistemes de seguretat i salut alhora de realitzar lóbra ...................................................... 26

1.9. Resultats finals. ................................................................................................................. 27

1.9.1. Derivació Individual B.T. ........................................................................................................................... 27

1.9.2. Derivació Individual M.T. ......................................................................................................................... 28

1.9.3. Quadre de protecció de B.T. ....................................................................................................................... 30

1.9.4. Cel.la de protecció, arrencador i regulació del motor M.T. ...................................................................... 32

1.9.5 . Subquadres de protecció B.T. ..................................................................................................................... 34

1.9.6. Elements de protecció a instal·lar. ............................................................................................................ 34


11

1.9.6.1. Proteccions contra curtcircuits o sobreintensitat ( Int. Magnetotèrmics). ............................................... 35


1.9.6.3. Proteccions contra sobretensions. ............................................................................................................ 37


1.9.8. Conductors elèctrics. .................................................................................................................................. 39

1.9.9. Regulació motors. ........................................................................................................................................ 40

1.9.9.1. Subquadres 1 ............................................................................................................................................ 40

1.9.9.2 . Subquadre 2 .............................................................................................................................................. 40

1.9.9.3. Subquadre 3 .............................................................................................................................................. 41

1.9.9.4. Subquadre 4 ............................................................................................................................................... 42

1.9.9.5. Subquadre 5 .............................................................................................................................................. 43

1.9.10. Il.luminació interior. ................................................................................................................................ 44

1.9.11. Il.luminació démergència. ...................................................................................................................... 44

1.9.12. Compensació d’energia reactiva. ............................................................................................................. 45

1.9.13. Posada a terra . ......................................................................................................................................... 46

1.9.14 Nocions bàsiques sobre la legislació. ....................................................................................................... 46

1.9.14.1 Legislació vigent a Catalunya sobre vertits dáigües residuals. ............................................................. 46

1.9.14.2 Legalitat industrial en matèria de vertits dáigües residuals. .................................................................. 47

1.9.14.2.1 Vertits a la llera pùblica. ...................................................................................................................... 47

1.9.14.2.2 Declaració de la “Càrrega contaminant abocada “ (DCCA) ................................................................. 47

1.9.14.3 Control de ládministració. ..................................................................................................................... 48

1.9.14.4 Expedient sancionador. .......................................................................................................................... 48

1.9.14.5 Delicte ecològic. ...................................................................................................................................... 48

1.10. Planificació. ..................................................................................................................... 50

1.11. Ordre de prioritats dels documents bàsics. .................................................................. 51


12

1. Full d’Identificació.

Conjunt de Instal·lacions per a la Maquinària del Reciclatge de Paper.

(COD.2009-001)

Emplaçament; La planta de reciclatge es troba ubicada al terme municipal de Rosselló del Segrià (Lleida) al ka. 10 de la carretera N-230 de Lleida a Vielha. La seva ubicació concretament és en coordenades UTM (x,y) : (438300, 4642360) Raó social de l’entitat física que ha encarregat el projecte; Sol.licitant: Alier/S.A. C.I.F. : D-78037464 Representant legal: Sr. Manel Comes Torres D.N.I.: 78095698-F Direcció social : Camí de Benavent s/n Població: Rosselló (Lleida) Cadi Postal : 25124 Correu electrònic : [email protected] Tel. : 973-31 32 13 Fax. : 973-31 31 15 Raó social de láutor del projecte ; Nom : Oriol Subirada Botargues Titulació : Enginyer Tècnic Industrial D.N.I. : 476900500-X Núm. Col.legiat : 84585-T Direcció : c/Unió nº4 Rosselló (Lleida) Tel : 973-73 03 76 Correu electrònic : [email protected]

Rosselló, Març 2009

L’autor del projecte: L’entitat promotora Oriol Subirada Botargues Sr. Manel Comes Torres Enginyer Tècnic Industrial


13

1.1. Objecte del Projecte.

L’objectiu d’aquest projecte és el de l’especificació de les condicions tècniques, déxecució i econòmiques per la realització del conjunt d’instal·lacions elèctriques per la maquinària del reciclatge del paper. “Conjunt d’instal·lacions elèctriques en una nau industrial que representa el primer procés productiu del reciclatge del paper, el de la trituració del paper a partir de matèria prima, paper reciclat.” Tal com el correcte disseny i realització del conjunt d’instal·lacions de la nova planta que l’empresa Alier/S.A. té pensat posar en funcionament. Amb aquest projecte es proporcionarà el servei desitjat per part de l’empresa Alier/S.A. i s’assegurarà el compliment de la normativa vigent en tots els estudis que el mateix projecte faci referència. 1.2. Abast

L’abast del present projecte és el de descriure els aspectes fonamentals de totes aquelles instal·lacions i de dimensionar els elements necessaris tant de producció, de regulació i control, tant com de totes i cadascuna de les activitats industrials pel que fa a la instal·lació elèctrica. Principals tasques a realitzar;

- Elecció de la millor distribució dels elements que intervenen a la instal·lació. - Elecció de la normativa vigent en cada cas i del seu obligat compliment. - Disseny i dimensionament de la instal·lació elèctrica tant de Mitja Tensió com de

Baixa Tensió. - Obra civil corresponent a la Mitja Tensió. - Estudis de seguretat i salut en el present projecte. - Valoració econòmica de les feines a realitzar.

Aquest projecte no farà referència als aparells rotatius; motors, bombes, etc.. de la

instal·lació als quals es subministrarà alimentació. Ja que s’exigirà el compliment per part dels fabricants d’aquestes normes de la normativa vigent. També exclourem càlculs mecànics o constructius de la nau industrial a la que es pretén ubicar el present projecte. 1.3. Antecedents. L’empresa Alier/S.A. sol·licita aquest projecte “Conjunt de Instal·lacions Elèctriques per a la Maquinària del Reciclatge del Paper”, la nau on es realitzarà el muntatge de la maquinària serà als terrenys que la propietats disposa annexes al nucli industrial del que ja disposa ( veure plànols nº 1,2 i 3).


14

En els quals es pretén construir una infraestructura la qual, ens permet l’obtenció de pasta de paper provinent de paper reciclat. Mitjançant un conjunt de maquinària Per subministrar energia a la present instal·lació es farà necessària la interconnexió amb la xarxa de mitja tensió de la Companyia Distribuïdora de la zona, en aquest cas ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÈCTRICA. Degut al Reial Decret 1955/2000 anomena que necessitem un centre de transformació propi que s’ubicarà en el recinte de la pròpia indústria, el qual es connectarà a una línia aèria de 25 kV, però aquest projecte es farà de manera annexa. Degut a que tenim un elevat nombre de motors asíncrons i de molta potència es de preveure que el factor de potència es veurà afectat, essent de caire inductiu. Aquest conjunt de maquinària es centra en el primer procés productiu de la indústria, que és el de destrucció de matèria prima, paper procedent del reciclatge, i convertir-lo en pasta de paper. Aquest conjunt d’instal·lacions aporta ;

- Millora qualitativa i quantitativa del primer procés productiu de la indústria esmentada. - Estalvi energètic. - Millora envers la fiabilitat del sistema existent. - Procés de reciclatge del paper.

Les seves principals desavantatges són el alt nivell de contaminació acústica que genera en l’elevat consum d’energia elèctrica. Essent la necessària la presentació d’un Projecte Tècnic Industrial per a la conseqüent legalització del conjunt dels equips que la disposen, l’empresa propietària encarrega a l’enginyer tècnic industrial Sr.Oriol Subirada Botargues el present projecte. 1.4. Classificació i ús de la instal·lació. Es tracta dúna instal·lació en la qual ens trobem baixa i mitja tensió, per una part tenim 400/230 V i per l’altra 6000 V tant per la maquinària com pels seus serveis auxiliars. Segons el REBT, la ITC-BT-04 la classificació de la nostra instal·lació és;

- Grup a_Les corresponents a industria en general. - Grup b_Corresponents a locals en risc de corrosió. - Grup c_Corresponents a locals mullats.

Per tant al esser el grup c el més exigent serà el que adoptarem, donat que la potència supera els 10 kW precisarem de projecte. Aquesta instal·lació (c) i donat que la potència instal·lada serà superior als 25 kW, segons lÍTC-BT-05 punt 4, haurà d’ésser objecte de inspecció inicial i inspeccions periòdiques cada 5 anys.


15

La superfície ocupada per la planta de trituració és d’uns 1680 m2 sense contar la part exterior de dipòsits, tant de emmagatzematge com els d’aigua. 1.5. Normes d’aplicació i referències.

Per l’elaboració del següent projecte s’han tingut en compte les normes i reglamentacions següents. Referent a instal·lacions elèctriques;

- Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Tècniques Complementàries (Reial Decret 842/2002 de 2 dÁgost de 2002 (R.E.B.T.)

- Reglament dÁlta Tensió (R.A.T.). - Reial decret 1955/2000 de 1 pel qual es regulen les Activitats de Trasport, Distribució

Comercialització, Subministrament i Procediments dÁutorització dÍnstal.lacions dÉnergia Elèctrica.

- Reial Decret 363/2004 de 24 dÁgost pel qual es regula el procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió.

- Ordres I Disposicions del Govern Central I de la Generalitat de Catalunya que modifiquen o complementen el Reglament de Baixa Tensió i les Instruccions Tècniques Complementàries MIE-BT.

- Resolucions I circulars de la Generalitat de Catalunya referents a instal·lacions elèctriques en general.

- Resolució TRI/301/2006, de 3 de febrer, per la que s’estableix els requisits de senyalització i protecció de les xarxes soterrades de distribució elèctrica de mitja I baixa tensió en l’àmbit territorial de Catalunya.

- Normes de la Companyia subministradora de la zona, ENDESA DISTRIBUCIÓN ELECTRICA, S.L.

Seguretat, Salut e Higiene;

- Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals. - Reial Decret 1942/1993, de 24 d’octubre, pel qual s’estableix les disposicions mínimes

de seguretat I salut en les obres de construcció. - Reglament de Seguretat e Higiene en el treball, Decret 432/1971 del 11 de març. - Reial Decret 39/1997, de 17 de gener (BOE 31), pel qual s’aprova el Reglament dels

Serveis de Prevenció. - Risc elèctric. - Reial Decret 773/1997 de 30 de maig de 1997, sobre Disposicions mínimes de

seguretat I salut relatives a la utilització dels equips de protecció individuals.

1.5.1. Disposicions legals i normes aplicades.


16

- Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (2002). - Reglament de línies elèctriques aèries i soterrades dÁlta Tensió. - Normes tècniques particulars instal·lacions d’enllaç en mitjana i baixa tensió. - Norma UNE

S’han utilitzat els següents programes de càlcul - AutoCad 2008 - Calculux - Paquet Office ( Excel, Word i Powerpoint ) - Presto 8.8 - Acrobat reader 6.0 pofessional

Es procedeix a la comprovació de la coherència de l’establert en el projecte, de manera que les partides del pressupost estiguin correctament compatibilitzades en les medicions i correctament ubicades en els plànols. En l’apartat de “Resultats finals” de la Memòria es comprovarà la coincidència amb les medicions i el plànols. Finalment es comprova la coherència amb léstablert al Plec de Condicions.

Per la redacció d’aquest projecte s’han utilitzat els següents documents; - Fitxes tècniques dels equips de bombament. - Fitxa Técnica de grup motor ABB (mitja tensió). - Fitxa Técnica del Transformador. - Característiques tècniques de les lluminàries a instal·lar.

A continuació fem un recull de les pàgines web més utilitzades per la elaboració del present projecte; - www.google.es En la seva utilitat com a buscador. - www.abb.es Motors elèctrics. - www.sulzer.com Bombes hidràuliques. - www.voltimum.es Material elèctric. - www.ormazabal.es Centres de transformació. - www.trafos.es Transformador en qüestió.

1.5.2. Bibliografia.

1.5.3. Programes de càlcul.

1.5.4. Pla de Gestió de la Qualitat Aplicat durant la redacció del Projecte.

1.5.5. Altres referències.


17

1.6. Definicions i abreviatures. REBT; Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. RAT; Reglament de Línies de Mitja I Baixa Tensió. ITC-BT; Instruccions Tècniques Complementàries. BOE; Butlletí Oficial de l’Estat. UNE; Una Norma Espanyola. MT; Mitja Tensió. BT; Baixa Tensió. LGA; Línia General d’Alimentació. QGP; Quadre General de Protecció. CGP; Quadre General de Protecció. Cu; Coure. Al; Alumini. Lux; Lux. PIA; Petit Interruptor Automàtic. 1.7. Requisits de disseny. Tots i cadascun dels requisits de disseny que hem tingut en compte en el present projecte.

La propietat sol·licita el present projecte, “Conjunt d’instal·lacions per la Maquinària del Reciclatge del Paper”, per desenvolupar el procés previst d’aquesta instal·lació. Els terrenys ocupen una superfície de 25.000 m2 ; Principal activitat de la present indústria;

La indústria ALIER/S.A. pretén realitzar el conjunt d’instal·lacions pertinents per aconseguir a partir de paper de rebuig de qualsevol mena, mitjançant diversos processos industrial, pasta de paper per a la fabricació de paper reciclat. Mitjançant processos industrials com;

1. Trituració paper de rebuig. 2. Rentat pasta de paper. 3. Emmagatzematge.

S’obté la matèria prima per la creació de paper reciclat, sense aquest procés no seria possible l’obtenció de paper reciclat. Aquesta pasta de paper s’emmagatzema en els corresponents dipòsits pels altres processos de la nau, on és confecciona el paper reciclat.

1.7.1. Descripció de l’activitat.


18

1.Zona Interior;

La nau disposa només d’un nivell, de aprox. 1680 m2 , en aquesta nau tenim a disposició dels operaris un sala menjador, vestidors i serveis, que ocupen 36 m2 més la corresponent sala de control de 70 m2 . Annexa a aquesta sala trobem la sala de control, on s’allotjaran tots els elements de control i protecció de la present instal·lació. Aquestes dues sales es troben al vèrtex superior de la nau (veure plànol de detall). Tot el que resta de nau està destinat a la pròpia instal·lació industrial del procés productiu. 2. Zona Exterior;

A l’exterior d’aquesta nau trobem els dipòsits d’emmagatzematge de la pasta de paper, 2 de pasta amb menor densitat i un en el que trobem pasta de major densitat. Aquest dipòsits tenen una capacitat de 1500 m3, mentre que els dipòsits d’aigua necessaris per la trituració del paper reciclat els trobem a la part posterior de la nau, un d’aigua calenta i l’altre d’aigua freda.

A la part dreta de la nau trobem la zona de càrrega de la cinta transportadora. Mitjançant el plànol de planta general observarem tots els element constructius de la instal·lació (plànol 5) 1.8. Anàlisi de solucions. Instal·lació elèctrica.

A l’hora de dissenyar la instal·lació elèctrica de la planta de reciclatge, s’ha tingut en compte en tot moment el REBT i el RAT així com totes les corresponents ITC-BT. La Companyia Distribuïdora de la zona és ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÈCTRICA, S.L.U. essent la tensió normalitzada de 25 KV, a través de centre de recepció, mesura i transformació de 2 trafos de (TR 1, TR 2) per a tots els serveis dels que disposem a la nau. Aquest nou C.T. ja està calculat en el primer projecte que presentarem. Pel que fa a la instal·lació elèctrica tots els mecanismes de protecció i control de l’aparellatge elèctric es concentraran a la sala de control (plànol 5). Previsió de potència (veure càlculs) tota la previsió de potència es veurà clarament desglossada en la part de càlculs, tenint dues potències diferenciades ;

• B.T. • M.T.

1.7.2. Disposició constructiva.


19

1.8.1 Derivació individual. És la part de la instal·lació que uneix els comptadors amb el quadre general de protecció, on són situats l’embarrat general i els conjunts de mesures i dispositius de comandament i protecció. Aquesta línia s’haurà d’adequar a la ITC-BT-15. El nostre tipus de instal·lació no s’adequa del tot als criteris de la instrucció tècnica anteriorment anomenada, ja que aquesta instrucció està clarament enfocada a instal·lacions domèstiques i la present instal·lació que s’està dissenyant és una instal·lació industrial en tots els seus àmbits. Per tant tractarem la línea de interconnexió del secundari del transformador amb el Q.G.P. com si aquesta fos una derivació individual. En aquesta part de la instal·lació s’utilitzarà canalització, del tipus tubs de polietilè de 160 mm de diàmetre que allotjaran en el seu interior els conductors unipolars dels que precisi la línia d’alimentació tant de B.T. com de M.T., estarà formada per conductors unipolars soterrats en rasa normalitzada de la companyia subministradora de corrent (veure plànols de detall), i la distància a recórrer serà de la sortida del C.T. fins a la sala de control de la nau industrial. Pel que fa als conductors, aquests seran de coure, amb una secció mínima de 6 mm² i 1.5% de caiguda de tensió màxima admissible, no propagadors de la flama ni de l’incendi, lliures d’al·lògens.

Els conductors de tota la instal·lació elèctrica interior de la nau seran flexibles de

coure, i lliure d’al·lògens en els casos que procedeixi segons ITC-15. El càlcul de les seccions el realitzarem segons el criteri tèrmic en funció de les taules de la instrucció ITC-19 i les Normes UNE20460-523, que indiquen les intensitats admissibles en conductors i la caiguda de tensió màxima entre l’origen d’aquesta. Derivació Individual. B.T. i .M.T. Aquestes derivacions individuals aniran soterrades de la protecció de sortida del transformador fins alimentar el element en qüestió;

• Quadre general de protecció, la línia de B.T. • Cel·la de protecció, al motor de M.T.

Les tractarem com a derivacions individuals per tant hauran de complir els requisits d’aquestes segons ITC-15, tot seguit enumerarem els criteris;

1.8.2. Conductors.


20

1. El nombre de conductor vindrà fixat pel nombre de fases necessàries per alimentar els receptors propis del subministrament, cada línia portarà el seu conductor de neutre si procedeix.

2. Els cables no presentaran empalmes i la seva secció serà uniforme. 3. Conductors de coure i amb aïllament termostable (no propagadors de la flama). 4. En el cas de que estiguin soterrats l’aïllament dels conductors serà de 0,6/1 kV. 5. C.d.t. no superarà en cap cas 1%

Conductors d’alimentació

La resta de conductors que instal·larem per l’alimentació de totes les parts elèctriques de la present instal·lació, seran de coure i del tipus XLPE 0,6/1 kV segons denominació UNE, respectant les característiques d’instal·lació del fabricant, radis de curvatura, temperatures admissibles, etc.... i a la secció pertinent depenen de la carga a alimentar. Aquests conductors degut al nou REIAL DECRET 2267/2004 també han de complir les exigències de protecció contra incendis, per tant hauran de ser “no propagadors de la flama” . Per tant tots els conductors d’alimentació seran de les característiques assenyalades anteriorment i lliures d’al·lògens. Les tractarem com a derivacions individuals per tant hauran de complir els requisits d’aquestes segons ITC-19, tot seguit enumerarem els criteris;


2. Els cables no presentaran empalmes i la seva secció serà uniforme. 3. Conductors de coure i amb aïllament termostable (no propagadors de la flama). 4. L’aïllament dels conductors serà de 0,6/1 kV 5. C.d.t. no superarà en cap cas; el 3% en circuits dénllumenat ni el 5% en circuits de

força. Identificació dels conductors Els conductors de la instal·lació han de ser fàcilment identificables en muntatges monofàsics i trifàsics especialment pel que fa als conductors pertanyents al neutre i el conductor de protecció (terra). Aquesta identificació s’efectuarà pels colors que presenten els seus aïllaments. Quan existeixi conductor neutre en la instal·lació o es previngui l’existència d’un conductor de fase que posteriorment hagi d’esdevenir neutre s’identificaran per mitjà de color blau clar.


21

El conductor de protecció serà identificat pel color verd – groc mentre que tots els conductors de fase o que per aquells que no es previngui una futura utilització com a neutre aniran identificats com a color marró o negre. En casos de voler identificar tres fases diferents s’utilitzarà el color gris. Cal destacar també, la presència dels conductors actius, els quals seran aquells que estiguin destinats a la transmissió d’energia elèctrica. En aquest cas, l’esmentada consideració als conductors s’aplicaria als conductors de fase i de neutre. El tipus de conductors a utilitzar seran conductors unipolars, bipolars, tripolars o tetrapolars segons convingui, de coure (excepte l’escomesa), i el tipus d’aïllament a utilitzar també dependrà del cas en qüestió, podent ser de XLPE 0,6/1kV. 1.8.3. Quadre general de protecció. Quadre General de Protecció i Subquadres: A continuació de la caixa on es situat l’interruptor de control de potència, es troba situat el Quadre General de Protecció. Quadre on estan situats els interruptors generals automàtics i els interruptors de les diferents línies que alimenten els subquadres. Tot seguit són situats els diferents subquadres que alimenten cada un dels receptors. L’altura a la que s’instal·laran aquets dispositius generals de protecció estarà compresa entre 1,4 i 2 m. En la nostra instal·lació no seguirem al peu de la lletra aquesta configuració ja que així ho precisa, en l’apartat d’anàlisi de solucions veurem detallada la nostra configuració. Instal·lació en baixa tensió

Quan les instal·lacions superin els 63 A segons la GUIA BT-17 , no instal·larem I.C.P. + I.G.A. sinó que instal·larem interruptors automàtics d’intensitat regulable. Per tant la nostra instal·lació haurà de complir aquest requisit, el principal element de protecció serà el I.G.A. que el trobarem en el Quadre general de protecció. Instal·lació en M.T.

En aquest cas instal·larem una cel·la de protecció automàtica regulada a la tensió i intensitat que ens marca les característiques tècniques del motor a alimentar. Tota la potència en M.T. va destinada a alimentar aquest motor única i exclusivament, per tant amb aquesta cel·la de protecció ni haurà suficient per a protegir aquest motor.

Tots i cadascun dels circuits a la nau hauran de complir la normativa vigent, per tant estaran protegits ;

1.8.4. Mesures de protecció.


22

1. Proteccions contra curtcircuits o sobreintensitats ( Int. magnetotèrmics ). 2. Proteccions contra contactes directes e indirectes ( Int. diferencials ). 3. Proteccions contra sobretensions.

Tots els subquadres tindran les proteccions esmentades anteriorment.

1.8.3.1. Proteccions contra curtcircuits o sobreintensitat ( Int. Magnetotèrmics)

Aquestes sobreintensitats poden estar produïdes per part de ;

• Sobrecàrregues degudes als aparells d’utilització o defectes d’aïllament de gran impedància.

• Curtcircuits, a produir-se un curtcircuit la intensitat augmentarà molt. • Es poden produir a causa de descàrregues atmosfèriques.

Protecció contra sobrecarregues;

L’element de protecció podrà estar constituït per un Int. automàtic de tall omnipolar, amb corba tèrmica de tall, o per fusibles del calibre corresponent a la intensitat que han de suportar. Protecció contra curtcircuit;

Tot circuit derivat del principal haurà d’estar protegit contra curtcircuits, mentre que un dispositiu general pot protegir contra curtcircuits tots els circuits derivats. Com en el cas de les proteccions contra sobrecàrregues, l’element de protecció podrà estar constituït per un Int. automàtic de tall omnipolar, amb corba tèrmica de tall, o per fusibles del calibre corresponent a la intensitat que han de suportar.

1.8.3.2. Proteccions contra contactes directes e indirectes ( Int. diferencials )

El següent apartat descriu les mesures destinades a assegurar la protecció de les persones i animals domèstics contra els xocs elèctrics. En la protecció contra els xocs elèctrics s’aplicaran les mesures apropiades: · Per a la protecció contra contactes directes. · Per a la protecció contra contactes indirectes. La protecció contra els xocs elèctrics per a contactes directes i indirectes alhora es realitza mitjançant la utilització de molt baixa tensió de seguretat MBTS, que ha de complir les següents condicions: · Tensió nominal en el camp 1 d’acord a la norma UNE 20481 i la ITC-BT-36.


23

· Font d’alimentació de seguretat per a MBTS d’acord amb lo indicat en la norma UNE 20460 -4 -41. · Els circuits d’instal·lacions per a MBTS, compliran el que s’indica en la Norma UNE 20460 -4 -41 i en la ITC-BT-36 del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Protecció contra Contactes Directes. Consisteix a prendre les mesures destinades a protegir les persones contra els perills que poden derivar-se d’un contacte amb les parts actives dels materials elèctrics. Excepte indicació contrària, els mitjans a utilitzar venen exposats i definits en la Norma 20460-4 41, que són habitualment: · Protecció per aïllament de les parts actives: Les parts actives haurien d’estar recobertes d’un aïllament que no pugui ser eliminat més que destruint-lo. Les pintures, vernissos, laques i productes similars no es considera que constitueixin un aïllament suficient en el marc de la protecció contra els contactes directes. · Protecció per mitjà de barreres: Les parts actives han d’estar situades en l'interior dels envoltants o darrera de barreres que posseeixin, com a mínim, el grau de protecció IP XXB, segons UNE 20324. Si es necessiten obertures majors per a la reparació de peces o per al bon funcionament dels equips, s’adoptaran precaucions apropiades per impedir que les persones o animals domèstics toquin les parts actives i es garantirà que les persones siguin conscients del fet que les parts actives no han de ser tocades voluntàriament. Quan sigui necessari suprimir les barreres, obrir els envoltants o treure parts d’aquestes, això no ha de ser possible més que: · bé amb l’ajuda d’una clau o d’una eina; · o bé, després de treure la tensió de les parts actives protegides per aquestes barreres o aquests envoltants, no pot ser restablerta la tensió fins després de tornar a col·locar les barreres o els envoltants; o bé, si hi ha interposada una segona barrera que posseeix com a mínim el grau de protecció IP2X o IP XXB, que no pugui ser treta més que amb l’ajuda d’una clau o d’una eina i que impedeixi tot contacte amb les parts actives. · Protecció per mitjà d’obstacles: Aquesta mesura no garanteix una protecció completa i la seva aplicació es limita, en la pràctica, als locals de servei elèctric solament accessibles al personal autoritzat. Els obstacles estan destinats a impedir els contactes fortuïts amb les parts actives, però no els contactes voluntaris per una temptativa deliberada de salvar l’obstacle. Els obstacles han d’impedir o bé, un acostament físic no intencionat a les parts actives o bé, els contactes no intencionats amb les parts actives en el cas d’intervencions en equips sota tensió durant el servei. · Protecció per allunyament: Aquesta mesura no garanteix una protecció completa i la seva aplicació es limita, en la pràctica als locals de servei elèctric solament accessibles al personal autoritzat. La protecció per allunyament està destinada solament a impedir els contactes fortuïts amb les parts actives. Les parts accessibles simultàniament, que es troben a tensions diferents no han de trobar-se dintre del volum d’accessibilitat.


24

· Protecció complementària per dispositius de corrent diferencial-residual: Aquesta mesura de protecció està destinada solament a complementar altres mesures de protecció contra els contactes directes. La utilització de dispositius de corrent diferencial - residual, el valor de corrent diferencial assignada de funcionament del qual sigui inferior o igual a 300 mA, es reconeix com a mesura de protecció complementària en cas de fallada d’una altra mesura de protecció contra els contactes directes o en cas d’imprudència dels usuaris. Quan es previngui que els corrents diferencials puguin ser no sinusoïdals (com per exemple en sales de radiologia), els dispositius de corrent diferencial - residual utilitzats seran de classe A que asseguren la desconnexió per a corrents alterns sinusoïdals així com per a corrents continus polsants. Protecció contra Contactes Indirectes La protecció contra contactes indirectes s’aconseguirà mitjançant “tall automàtic de l’alimentació”. Aquesta mesura consisteix a impedir, després de l’aparició d’una fallada, que una tensió de contacte de valor suficient es mantingui durant un temps tal que pugui donar com resultat un risc. La tensió límit convencional és igual a 50 V, valor eficaç en corrent altern, en condicions normals i a 24 V en locals humits. Totes les masses dels equips elèctrics protegits per un mateix dispositiu de protecció, han de ser interconnectades i unides per un conductor de protecció a una mateixa presa de terra. El punt neutre de cada generador o transformador ha de ser connectat a terra.

Canalitzacions Serveis. Les canalitzacions elèctriques de B.T. en el interior d’edificis segons el REBT ( ITC-BT-19 per a les prescripcions generals, ITC-BT-20 per a sistemes de instal·lació). Canalitzacions Industrials. Tots els conductors que alimentaran la pròpia instal·lació estaran instal·lats sobre safata conductora elèctrica, ITC-BT-20 ; Canal protector constituït per un perfil de parets perforades o no, destinat a allotjar conductors o cables i amb tapa desmuntable, els canals hauran de satisfer léstablert en la ITC-BT-21, i complir requisits mínims anomenats a la taula 11 de mateixa instrucció tècnica.

Aquests tipus de receptors estaran protegits, en totes les mesures abans anomenades en el punt 2.7.3, totes les proteccions dels pertinents motors estaran allotjades en els subquadres de que

1.8.5. Canalitzacions elèctriques.

1.8.6. Instal·lacions receptores, motors.


25

el punt d’anàlisi de solucions descriurem. En el cas que els motors arrenquin en estrella o triangle s’haurà de protegir tant l’estrella com el triangle. No ens afecta per que la majoria dels nostres motors arrenquen amb variador de freqüència, i l’altra part amb arrencada directa. Al realitzar la previsió de potència hem de preveure que la ITC-BT-47 ens anomena que haurem de dimensionar la instal·lació que alimenta als motors per una intensitat de 125% de la intensitat a plena càrrega de motor. Si volem alimentar a varis motors en una mateixa línia, haurem de dimensionar la instal·lació per una suma no inferior 125% de la intensitat a plena carrega del motor. Aquests motors han de tenir limitada la intensitat absorbida en l’arrencada, quan es poguessin produir efectes que perjudiquessin a la instal·lació o a altres elements receptors. En efecte quan els motors hagin d’estar alimentats amb una red de distribució pública necessitem la conformitat de l’empresa instal·ladora, normalment quan es tracti de motors.

• Motors de gran inèrcia. • Motors d’arrencada lenta en càrrega. • Motor d’arrencada o augments de càrrega repetida o freqüent. • Motors de frenat. • Motors amb inversió de gir.

Per tal d’adaptar-se a la normativa actual sobre il·luminació, alhora de dissenyar l’ il·luminació de la principal zona de treball, es tindrà en compte el següent quadre – resum de nivell lumínics en llocs de treball.

Taula 1. Valors lumínics normalitzats

1.8.7. Requisits lumínics.

Zona de treball a il·luminar Nivell lumínic (Lux)

Baixes exigències visuals 100 Exigències visuals moderades 200

Exigències visuals altes 500 Exigències visuals molt altes 1000 Àrees locals d’ús ocasional 50 Àrees locals d’ús habitual 100

Vies de circulació d’ús ocasional 25 Vies de circulació d’ús habitual 50


26

Pel que fa al tipus de lluminàries utilitzades aquestes seran conforme als requisits establerts en les normes UNE60598.

- Suspensió i dispositius de regulació; La massa de les lluminàries suspeses excepcionalment de cables flexibles no ha d’excedir de 5 Kg. Els conductors que han de ser capaços de suportar aquest pes no han de presentar empalmes entremitjos i l’esforç haurà de realitzar-se sobre un element diferent al born de connexió. La secció nominal total dels conductors dels quals la lluminària està suspesa serà tal que la tracció màxima als quals estaran sotmesos els conductors sigui inferior a 15 N/mm2 .

- Cablejat intern; La tensió assignada dels cables utilitzats serà com a mínim la tensió d’alimentació. A més els cables seran de característiques adequades a la utilització prevista, sent capaços de suportar la temperatura a la qual puguin estar sotmesos.

- Cablejat extern; Quan la lluminària té la connexió a la xarxa en el seu interior, és necessari que el cablejat extern que penetra en ella tingui l’adequat aïllament elèctric i tèrmic.

- Posada a terra; Les parts metàl·liques accessibles de les lluminàries que no siguin de Classe II o de Classe III, haurien de tenir un element de connexió per a la seva posada a terra. S’entén com accessible aquelles parts incloses dintre del volum d’accessibilitat definit en la ITC-BT-24 del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Pel que fa al tipus de portalàmpades aquests hauran de ser d’algun dels tipus, formes i dimensions especificades en la norma UNE-EN 60061-2.

Amb l’objectiu de limitar la tensió, que pugui presentar en un moment donat una massa elèctrica, respecte al terra, s’instal·larà, tal i com ordena la ITC-BT-18, una línia de posada a terra per tal d’assegurar l’actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que pugui suposar una averia en els material elèctrics utilitzats. La posta a terra d’una instal·lació és la unió elèctrica directa, sense fusibles ni cap tipus de protecció, d’una part de la instal·lació no pertanyent a la mateixa, amb el terra mitjançant un elèctrode o grups d’elèctrodes. Aquesta unió amb el terra es realitzarà a través de cable de Cu nu de 35mm² de secció, i cada massa elèctrica de la instal·lació anirà connectada a la línia de terra. A més a més, seguint la ITC-BT-26, tota nova instal·lació tindrà un cable rígid de coure nu i de secció mínima anomenada anteriorment, el qual formarà un anell tancat, que agafarà tot el perímetre de l’edifici; aquest conductor s’instal·larà en el fons de les rases de cimentació de l’edifici, abans de començar aquest.

Es realitzarà també, un estudi de seguretat i salut, el qual serà aplicable durant la realització de les instal·lacions anteriorment descrites; basat en la normativa vigent.

1.8.8. Posada a terra de la instal·lació elèctrica.

1.8.9. Requisits dels sistemes de seguretat i salut alhora de realitzar l’obra


27

1.9. Resultats finals. Mitjançant l’anàlisi dels presents requisits de la instal·lació adoptarem una sèrie d’alternatives en el disseny, que afecten directament a la instal·lació. La present instal·lació elèctrica que es pretén calcular recau principalment sobre els presents elements;

- Maquinària existent ; motors que intervenen en la present instal·lació. - Enllumenat; enllumenat de la nau industrial - Línies de baixa tensió d’ús general.

La part més gruixuda del càlcul elèctric recau principalment sobre tots els motors existents de la nau industrial.

Aquesta línia és la que ens alimentarà a tota la industria, procedent del secundari del transformador 1, el transcurs d’aquesta línia estarà allotjant a l’interior d’una rasa (veure plànol de detalls ) . La present rassa tindrà una longitud de 45 m i discorrerà al llarg d’un terreny format única i exclusivament per terra. Per tant s’escau fer una rassa de les següents característiques constructives; Rasa corresponent a aquesta línea serà de 1,10 m de fondària per 1,00 m d’amplada augmentant l’amplada en 0,20 m per a cada circuit que augmenti dels quatre inicials. Essent els primers 0,5 m de formigó en massa H-100 i tubs de conducció de polietilè de 160 mm. Els altres 0,5m de rassa estaran constituïts per varies capes de terra compactada cada 15 cm. 95% de proctor modificat, instal·larem plaques de protecció elèctrica i l’acabat final que en aquest cas serà de terra. El conductor d’aquesta L.G.A. serà del tipus de 1x240 mm2 RZ1-K 0,6/1 kV CU amb aïllament XLPE, aquesta línia d’alimentació tindrà 6 conductors per fase, i els agruparem sota la rassa per circuits ( 1 circuit= R,S i T ). En el cas de la Derivació individual de B.T. instal·larem : Conductor a instal·lar per fase 6 conductors de 240 mm2 per fase amb aïllament 0,6/1 kV RZ1-K(AS) - No propagador d’incendi i emissió de fums, lliure d’al·lògens i opacitat reduïda. Amb canalització subterrània, tub de polietilè de 160mm de diàmetre.

1.9.1. Derivació Individual B.T.


28

Taula 2 Característiques del cable.

Imatge 1 1x240mm2 Cu lliure d’halògens.

Aquesta línia és la que ens alimentarà el motor de mitja tensió que tenim a la nau industrial procedent del secundari del transformador 2, el transcurs d’aquesta línia estarà allotjant a línterior dúna rassa ( veure plànol de detalls ) . La pressent rassa tindrà una longitud de 45 m i discorrerà al llarg d’un terreny format única i exclusivament per terra. Per tant s’escau fer una rassa de les següents característiques constructives; Rassa corresponent a aquesta línea serà de 1,10 m de fondària per 1,00 m d’amplada augmentant l’amplada en 0,20 m per a cada circuit que augmenti dels quatre inicials. Essent els primers 0,5 m de formigó en massa H-100 i tubs de conducció de polietilè de 160 mm. Els altres 0,5m de rassa estaran constituïts per varies capes de terra compactada cada 15 cm. 95% de proctor modificat, instal·larem plaques de protecció elèctrica i l’acabat final que en aquest cas serà de terra.

Conductor; Coure flexible classe 5 CEI EN 60228 Aïllament; Polietilè Reticulat XLPE Coberta; Compost termoplàstic a base de LSOH PVC

Tª d’operació; `-15ºC a +90ºC al conductor Tipus Lliure d’halògens

Màx. diàmetre del conductor 0,51 mm Espessor de l’aïllament 1,7 mm Espessor de la coberta 1,8 mm

Diàmetre total 26,4 Mm Max. Resistència a 20ºC 0,0801 ohms/km

Pes del cable 2450 kg/km

1.9.2. Derivació Individual M.T.


29

El conductor d’aquesta L.G.A. serà del tipus de 1x240 mm2 RZ1-K 0,6/1 kV CU amb aïllament XLPE, aquesta línia d’alimentació tindrà x conductors per fase, i els agruparem sota la rassa per circuits ( 1 circuit= R,S i T ). Conductor a instal·lar per fase 1 conductor de 120 mm2 per fase amb aïllament 0,6/1 kV RZ1-K(AS) - No propagador del incendi i emissió de fums, lliure d’al·lògens i opacitat reduïda. Amb canalització subterrània, tub de polietilè de 160mm de diàmetre.

Taula 2 Característiques del cable.

Imatge 1 1x120mm2 Cu lliure d’halògens.

Conductor; Coure flexible classe 5 CEI EN 60228 Aïllament; Polietilè Reticulat XLPE Coberta; Compost termoplàstic a base de LSOH PVC

Tª d’operació; `-15ºC a +90ºC al conductor Tipus Lliure d’halògens

Màx. diàmetre del conductor 0,51 mm Espessor de l’aïllament 1,7 mm Espessor de la coberta 1,8 mm

Diàmetre total 26,4 Mm Max. Resistència a 20ºC 0,0801 ohms/km

Pes del cable 2450 kg/km


30

Element principal de protecció, situat a la sala de control dins de la nau industrial. Constituït per un armari d’estructura metàl·lica d’acer galvanitzat. En el present quadre ens arribarà la L.G.A. procedent del secundari del transformador de B.T. Aquest quadre allotjarà únicament en el seu interior el I.G.A (interruptor general automàtic).

Imatge 3 Embarrat de coure quadre general de protecció.

Imatge 2 Quadre general de protecció.

Aquest quadre estarà previst d’un embarrat de coure per fase que ens permetrà instal·lar una potència de 3000A. Per tant cada fase ( R,S i T ) disposarà de ;

- Metall: Cu - Estat de les platines: despullades - nº platines por fase: 2 - Separació entre platines, d(cm): 10 - Separació entre recolzaments, L(cm): 25 - Temps de duració c.c. (s): 0.5

Proteccions Interruptor Aut./Tet. In.: 2500 A. Tèrmic reg. Int.Reg.: 2500 A.

Instal·larem un Int. Automàtic Schneider Electric Masterpact de 2500 A amb poder de tall de 150 kA.

1.9.3. Quadre de protecció de B.T.


31

Característiques tècniques del ICP model Masterpact NW 2500 A 3p+N

Interruptor automàtic tripolar de poder de tall en carga de 2500 A amb bobina. Base tripolar vertical de 160A amb fusibles de 63 A.

Tensió assignada 440 V

Nivell aïllament Freqüència Industrial (1min.) A terra i entre fases…………………………….10 kV Entre fases……………………………………..2,5 kV Impuls de llamp; A terra i entre fases…………………………….20 kV Dimensions; Altura…………………………………………..2000 mm Ample……………………………………………800 mm Fons……………………………………………...600 mm

Imatge 5 I.C.P.


32

Aquesta estarà ubicada a la sala de control de la nau industrial, aquesta cel·la anirà connectada a la L.G.A. del centre de transformació i estarà única i exclusivament dimensionada per protegir l’únic motor de M.T. que tenim. Tenim una cel·la de Interruptor-Arrencador Schneider elèctric model MT Motorpact.

Imatge 6 Cel·la de protecció motor M.T.

Aquesta cel·la del motor de M.T. es una unitat blindada de maniobra i control a proba d’arc intern. Es destinen principalment a maniobra i protecció de grans motors de M.T.. Aquestes cel·les combinen contactors en buit combinat amb fusibles de M.T. Com tot motor precisa la seva corresponent protecció. Per tant aquesta cel·la que pretenem instal·lar realitzarà les pertinents funcions de protecció i arrencador estàtic. En aquest cas utilitzarem una arrancada directa i la regulació d’aquest motor la realitzarem mitjançant un variador de freqüència que més endavant enumerarem:

Taula 4 Característiques cel·la de protecció

1.9.4. Cel·la de protecció, arrencador i regulació del motor M.T.

Tensió nominal 6/7,2 kV Corrent nominal 1250 a 2500 A

Corrent suportable de curta duració 12,5 a 25 kARMS Tensió suportable de impuls 60/75 kVcr

atmosfèric 1,2/ 50 Freqüència Nominal 50/60 Hz

Arc intern “tots els compartiments” 25 kA-1s Grau de protecció 42/54 IP


33

Regulació motor M.T. Aquest motor requerirà la seva pertinent regulació i l’element que millor s’ajusta a aquesta regulació serà un variador de freqüència de M.T. , ja que aquest motor no funcionarà a règim constant. Degut que el present motor presenta fluctuacions en el seu règim de funcionament, ja que depèn del volum i la densitat del paper que circula per l’interior del pulper trommel, creiem que la millor solució a adoptar serà la d’instal·lar un variador de freqüència paral·lelament a la cel·la de protecció anteriorment esmentada. Aquest tipus de variadors de freqüència incorporen una alta tecnologia electrònica avançada que redueix la quantitat de components i augmenten la seva confiança. Principals avantatges d’aquest variador de freqüència són;

Dimensions reduïdes. Quantitat mínima de components. Cancel·lació d’amònics amb 24 polsos complint amb la norma IEEE-519 1992. Tensió de sortida PWM additiva sense desplaçament del neutre. Es pot aplicar a motors estàndard. Temps de promig entre falles 10 anys.

Imatge 7 Variador de freqüència M.T.

Taula 5 Característiques tècniques del variador

Tensió nominal 6 kV Variador Clas. 248 A Sortida 6 kV 1786 kVA

Hp nominal 6 kV 2000 Dimensions 263x310x110 cm.


34

Una vegada ja esta protegida l’alimentació amb el primer element més restrictiu el ICP, anem a dividir tota la potència instal·lada de B.T. en subquadres, aquesta divisió ens permet agrupar les potències mitjançant els seu tipus de consum i la seva corresponent maniobra, a més en cas d’una hipotètica avaria ens permet el seccionament de la instal·lació més fàcilment, permeten la desconnexió de les parts afectades. Aquests subquadres estaran ubicats a la sala de control de la nau industrial, en línia amb el quadre de protecció de B.T., ja que l’embarrat d’aquest quadre serà l’alimentació dels subquadres. Permeten una fàcil i segura instal·lació. Provinent del quadre general de protecció sortirà un embarrat de 100x10 mm2 i dues barres per fase. Per tant cada fase ( R,S i T ) disposarà de dues barres de 1000 mm2 cadascuna. Aquest embarrat recorrerà tots el subquadres i cada subquadres s’alimentarà d’aquesta línia d’embarrat. Per als subquadres utilitzarem un armari de protecció Himel de model similar al quadre de protecció per la seva facilitat d’acoblament aquest quadres són idonis ja que ens permeten obtenir la profunditat necessària per l’embarrat de coure que precisa la instal·lació.

A l’interior d’aquests subquadres s’allotjaran tots els elements de protecció i regulació dels elements a alimentar, degudament calculada per a cada potència corresponent, les proteccions seran:

• Proteccions contra curtcircuits o sobreintensitats ( Int. magnetotèrmics ).

• Proteccions contra contactes directes e indirectes ( Int. diferencials ).

• Proteccions contra sobretensions.

Imatge 8 Subquadre elèctric

A continuació detallarem tots els elements de protecció que instal·larem en els subquadres de la instal·lació, corresponents a les intensitats que corresponen a cada circuit.

1.9.5 . Subquadres de protecció B.T.

1.9.6. Elements de protecció a instal·lar.


35

1.9.6.1. Proteccions contra curtcircuits o sobreintensitat ( Int. Magnetotèrmics).

Com anteriorment hem especificat utilitzarem P.I.A. o Interruptors automàtics, depenent de la intensitat que tinguin que suportar utilitzarem diferents sèries d’aquests; P.I.A. 2 i 4 pols ≤ 32 A Utilitzarem la gamma de Petits interruptors automàtics de Merlin Gerin, de possibles corbes “B”, “C” i “D” , 15 kA de poder de tall i carril DIN. Ample de pas 9 mm. Imatge 9 P.I.A. 2 pols Imatge10 P.I.A. 3 pols Imatge11 P.I.A. 3 pols

Interruptor automàtics 3 i 4 pols > 32 A Utilitzarem la gamma Interruptors automàtics de Schneider Electric, de caràcter industrial, en aquest cas utilitzarem el INS 63A, de poder de tall de 50 kA, muntat també sobre carril DIN. Amb possibilitat d’acoblar-li Bloc VIGI que actua com a protecció diferencial. Imatge 12 .

Interruptor automàtics 3 i 4 pols > 63 A Aquesta sèrie de Interruptors automàtics NSX industrials, és la gamma més avançada de la prestigiosa marca Schneider Electric, aquesta gamma de int. automàtics de 100 a 630 A. Aquests interruptors tenen un poder de tall de 50 kA a 150 kA variable en funció de la nostra aplicació també possibilitat de muntatge sobre carril Din o bé caixa modulada, i la incorporació d’infinitat d’elements tant com diferencials Bloc VIGI com de mesura, protecció, control,etc.. . Imatge 13 Interruptor automàtics 3 i 4 pols > 1000 A Aquesta sèrie de Interruptors automàtics Masterpact de la firma Schneider Electric, anomenats així, aquesta classe d’interruptors de gran intensitat, aquest interruptor actuarà de I.C.P. general i I.G.A. en cada subquadre de la nostra instal·lació. Aquests grans interruptors automàtics necessiten un subquadre només per ells degut a les seves grans dimensions i al corresponent embarrat de coure que hem d’instal·lar.


36

Imatge 12 Interruptor automàtic 63 A Imatge 13 Interruptor automàtic de 100 a 630 A Imatge 14 Interruptor automàtic > 630 A

1.9.6.2. Proteccions contra contactes directes e indirectes ( Int. diferencials )

Per protegir la nostra instal·lació dels contactes directes e indirectes precisarem de int. diferencials a cada circuit essent aquests de vital importància per la protecció de les persones. Int. diferencials 2 pols 40 A i 30 mA Aquest interruptor diferencial serà l’encarregat de protegir la instal·lació dels vestidors, que és una línea monofàsica, i necessitem una sensibilitat més baixa que en el ram industrial, utilitzant 30 mA. Int. diferencials 4 pols 40 A i 300 mA Aquest tipus d’interruptor diferencial ens protegirà tot el que és P.I.A´s d’intensitat inferior i igual a 32 A, utilitzant una sensibilitat més alta ja que al ser destinat a la protecció industrial no requereix d’una sensibilitat tant elevada. Bloc vigi incorporat a Interruptor automàtic. Els Int. automàtics de la present instal·lació incorporen un mòdul Vigi de sensibilitat regulable i altres paràmetres variables, de la firma Schneider Electric ens permeten un gran versatilitat de protecció. Com a principal avantatge tenim que s’acoblen directament al int. automàtic eliminant així un altre element.


37

Imatge 15 Interruptor diferencial 2/40/30 Imatge 16 Interruptor diferencial 4/40/300 Imatge 17 Bloc Vigi incorporat

Imatge 18 Toroidals Bloc Vigi incorporat

1.9.6.3. Proteccions contra sobretensions.

Per a protegir la nostra instal·lació tant de sobretensions permanents com transitòries utilitzarem equips de protecció Cirprotec, adequant-los a cada tipus d’instal·lació. Veure de talls en l’apartat de càlculs. En aquest tipus d’instal·lació, ja que tenim un elevat nombre d’equips contra sobreintensitats, per tant segons la ITC-BT-23 seleccionarem la Categoria III ; que s’aplica a equips i materials que requereixen una alta fiabilitat com podria ser ; armaris de distribució, canalitzacions i els seus accessoris, motors amb connexió elèctrica fixa…. Distingirem dos tipus de sobretensions;

- Les produïdes com a conseqüència directa del llamp, per aquesta instal·larem un parallamps.

- Les degudes influències a la descàrrega llunyana del llamp, commutacions de la red, efectes inductius, capacitius, etc.


38

Interior de la nau. Principalment utilitzarem canalitzacions de la firma “Rejiband”, canalització rígida i metàl·lica de suportatge a la paret i de fàcil muntatge. Les especificacions a complir les trobem en l’apartat de requisits del disseny. En el cas d’instal·lacions disposades en safates perforades, aquestes aniran a una distància d’1.5m del sostre de la planta mesurada en horitzontal sobre el mateix. Cal dir, que per a l’alimentació dels diferents subquadres i la il·luminació de la planta s’ha optat per aquest sistema, ja que permet un muntatge fàcil aprofitant el recorregut de les bigues del sostre i les verticals del terra, a més al estar perforada, també permet la ventilació dels conductors, ja que al estar a l’interior de la nau, no hi haurà cap tipus de problema d’agressió externa, com poden ser altes temperatures, pluja, neu, ...

Imatge 19 Canalització elèctrica tipus rejibad.

Exterior de la nau (rases) Com anteriorment hem anomenat les dues rasses que allotgen les derivacions individuals tant de M.T. com de B.T. aniran canalitzats amb tub de polietilè de 160 mm de diàmetre, tants com ho precisi la línia. Tub col·locat al interior de la rassa. S’evitarà el creuament amb altres línies elèctriques o qualsevol altre tipus de serveis que es pugui veure afectat per la realització d’aquesta rassa. Interior vestidors nau industrial. Les instal·lacions interiors de vestidors i serveis, es realitzaran amb canalitzacions encastades amb tub “coarrugat” de diversos diàmetres segons ho precisi el gruix de línies que hi tinguin que passar. Utilitzarem diàmetres de 16, 20 i 25 mm. Per instal·lacions amb la canalització encastada sobre la paret cal destacar que el tub anirà col·locat al interior de l’estructura i serà obligada l’existència de registres (o caixes de connexions) per facilitar la manipulació per part de qualsevol tècnic. S’establirà una distància no inferior a 3 cm. amb la superfície d’una altra canalització no elèctrica i en el cas de proximitat amb conductors de calefacció, aire calent o fum, s’establirà una distància convenient de manera que no es puguin transmetre temperatures que puguin resultar perilloses. Cal destacar també que en el cas de paral·lelismes amb altres canalitzacions que puguin donar lloc a condensacions, s’evitarà la col·locació de

1.9.7. Canalitzacions elèctriques.


39

canalitzacions elèctriques per sota de les primeres a no ser que es prenguin les mesures necessàries per protegir-les. Totes les canalitzacions pertinents a aquest conjunt d’instal·lacions s’instal·laran de manera correcta i complint tots els requisits que marqui el fabricant.

S’utilitzaran conductors d’alimentació, segons la secció corresponent. S’utilitzaran conductors lliures d’al·lògens en totes les aplicacions corresponents degudament calculades i ben especificades. Aquets conductors discorreran sobre canalitzacions metàl·liques descrites en el següent punt.

• Coure flexible classe 5. • Aïllament de Polietilè reticulat. • Compost termoplàstic a base de LSOH PVC

Imatge 20 Imatge de conductors d’alimentació.

Tots els conductors utilitzats tindran els corresponents aïllaments XLPE 0,6/1 kV, compliran les següents característiques;


2. Els cables no presentaran empalmes i la seva secció serà uniforme. 3. Conductors de coure i amb aïllament termostable (no propagadors de la flama). 4. L’aïllament dels conductors serà de 0,6/1 kV 5. C.d.t. no superarà en cap cas; el 3% en circuits d’enllumenat ni el 5% en circuits de

força.

1.9.8. Conductors elèctrics.


40

Degut a la elevada potència i la necessitat de regular aquests motors, utilitzarem mecanismes que ens ajudin a satisfer aquesta necessitat. Utilitzarem variadors de freqüència de la firma Schneider Electric. Utilitzarem dues variants de petita potència i de potència més elevada;

1. Altivar ATV31 variador de velocidad 0,18 a 15 kW. 2. Altivar ATV61 variador de velocitat de 0,75 a 630 kW.

Imatge 20 Altivar ATV31 Imatge 21 Altivar ATV61

Pels motors que precisin d’arrencada elevada però es protegeixin mitjançant un P.I.A. utilitzarem magnetotèrmics de corba “D” dissenyats específicament per a compensar la forta arrencada d’aquests.

1.9.9.1. Subquadres 1

En el subquadre 1 trobarem localitzats els elements de protecció de l’enllumenat de la nau i les línies de baixa d’ús general de la nau industrial, aquestes tomes estan destinades a la connexió esporàdica o no d’algun element que es pretengui fer funcionar. Aquestes estaran protegides degudament amb les següents proteccions, que estan descrites en l’apartat de càlcul. En el subquadre 1 no tenim cap element que precisi l’arrencada progressiva a algun tipus d’arrencada especial, ja que estem parlant de línies d’enllumenat i línees de baix ús general per tant en aquest subquadre no allotjarem cap element d’arrencada.

1.9.9.2 . Subquadre 2

En el subquadre 2 trobarem localitzats els elements de protecció de ventilació i extracció dáire de la nau i el pont grua de nova instal·lació.

1.9.9. Regulació motors.


41

Regulació en el subquadre 2 trobem dues parts diferenciades;

- Extracció d’aire. Trobem 4 motors trifàsics de 4 kW cadascun de la marca Soler i Palau de característiques descrites a l’annex. Aquest motors precisaran de variadors de freqüència, per disposar del control total de motor en tot moment. Instal·larem 4 variadors de freqüència de la marca Schneider elèctric de la sèrie Altivar ATV31 variador de velocitat 0,18 a 15 kW.

- Pont Grua. En el cas del pont grua la instal·lació dels variadors no farà falta ja que aquest pont grua és regula automàticament mitjançant un quadre intern. Per tant només el protegirem amb magnetotèrmics i diferencials.

1.9.9.3. Subquadre 3

En el subquadre 3 trobarem localitzats els elements de protecció de la cinta transportadora i la premsa hidràulica. Regulació en el subquadre 3 trobem dues part diferenciades;

- Cinta transportadora. La cinta transportadora disposa de dos motors 1 i 2, de 7,5 i 4 kW respectivament, aquesta cinta requereix la regulació mitjançant variador de freqüència ja que la seva velocitat ha de ser variable en funció de la càrrega que precisa el pulper-trommel. Instal·larem 2 variadors de freqüència de la marca Schneider elèctric de la sèrie Altivar ATV31 variador de velocidad 0,18 a 15 kW.

- Premsa hidràulica. La premsa hidràulica disposa de dues parts diferenciades; Cinta transportadora, aquesta cinta al igual que l’anterior, requereix la regulació mitjançant variador de freqüència ja que la seva velocitat ha de ser variable en funció de la càrrega de la matèria sobrant del pulper-trommel. Instal·larem dos variadors de freqüència de la marca Schneider elèctric de la sèrie Altivar ATV31 variador de velocidad 0,18 a 15 kW.


42

Unitat hidràulica en aquest cas la regulació es realitzarà mitjançant un Magnetotèrmic corba D.


En el subquadre 4 trobarem localitzats els elements de protecció de la central de bombeig i tots els motors de la màquina de trituració del paper pulper-trommel.

Regulació en el subquadre 4 trobem quatre parts diferenciades;

- Bomba aigua calenta i bomba aigua freda. Les dues principals bombes d’alimentació al pulper-trommel tant d’aigua freda com de calenta amb potències de 110 i 30 kW respectivament, aquest dos motors precisen de regulació ja que el seu funcionament és veurà afectat per la demanda d’aigua que precisa la trituració de paper. Instal·larem dos variadors de freqüència de la marca Schneider Electric Altivar ATV61 variador de velocitat de 0,75 a 630 kW

- Agitador 1i 2. Els agitadors 1 i 2 estan situats al final del procés del pulper-trommel en el recipient de emmagatzematge de la pasta de paper ja triturada, amb potències de 22 kW els dos motors, aquets agitadors no tenen un règim permanent de funcionament, si no que la seva velocitat varia en funció de la densitat de la pasta de paper, per tant també estaran regulats mitjançant un variador de freqüència. Instal·larem dos variadors de freqüència de la marca Schneider Electric Altivar ATV61 variador de velocitat de 0,75 a 630 kW

- Motor auxiliar i Unitat hidràulica. El motor auxiliar del pulper-trommel única i exclusivament per a realitzar maniobres de funcionament, per tant el seu funcionament és esporàdic i la seva regulació és suficient am un magnetotèrmic de corba D. Unitat hidràulica en aquest cas la regulació es realitzarà mitjançant un magnetotèrmic corba D.


43

- Bomba 1 i 2. Aquestes dues bombes tenen la missió d’impulsar la pasta de paper una vegada aquesta s’allotja al recipient del pulper-trommel, aquestes dues bombes precisaran d’arrencada mitjançant variador de freqüència al tenir una elevada potència 132 kW cadascuna i no tenir un règim de funcionament costant per tant; Instal·larem dos variadors de freqüència de la marca Schneider Electric Altivar ATV61 variador de velocitat de 0,75 a 630 kW


En el subquadre 5 trobarem localitzats els elements de protecció de la central de bombeig i tots els motors de la màquina de trituració del paper pulper-trommel. Regulació en el subquadre 5 trobem dues part diferenciades;

- Bomba 1, 2 i 3. Aquestes tres bombes de característiques i potència idèntiques 132 kW s’encarreguen d’impulsar la pasta de paper dels dipòsits d’emmagatzematge fins a la línia de producció que ho precisi. Per tant aquestes bombes precisaran de regulació mitjançant variador de freqüència per la seva regulació. Instal·larem dos Variadors de freqüència de la marca Schneider Electric Altivar ATV61 variador de velocitat de 0,75 a 630 kW

- Agitador 1 i 2. Els agitadors 1 i 2 estan situats als dipòsits d’emmagatzematge on és guarda la matèria en forma de pasta de paper, amb potències de 22 kW els dos motors, aquests agitadors no tenen un règim permanent de funcionament, si no que la seva velocitat varia en funció de la densitat de la pasta de paper, per tant també estaran regulats mitjançant un variador de freqüència. Instal·larem dos variadors de freqüència de la marca Schneider Electric Altivar ATV61 variador de velocitat de 0,75 a 630 kW


44

En l’apartat d’annexes de càlcul podem observar el corresponent estudi lumínic de tota la instal·lació. Justificant i calculant totes les parts d’aquesta instal·lació. Tenim un complert informe tècnic que ens detalla tots els elements a tenir en compte. En la nostra instal·lació tenim 5 línies d’enllumenat clarament diferenciades, 4 d’aquestes línies es reparteixen per l’enllumenat de la nau industrial i l’altra línia restant queda reservada per l’enllumenat de la sala de vestidors més la sala de control. Enllumenat de la nau. En aquesta part d’il·luminació s’utilitzaran llumeneres; Philips amb carcassa HPK 150 amb difusor GPK150R de potència 400W Voltatge 230 V Llumenera 1xSON400W 14 llumeneres, es mostra càlcul a l’annex Enllumenat sala de control. Philips amb carcassa TCW 060/236 amb difusor P de potència 2x36 W Voltatge 230V Llumenera 2xTL-D 36 W 10 llumeneres, no hem realitzat càlcul ja que no el precisa al no ser una zona de treball.

Tal i com indica el Reial Decret 2267/2004, s’ha decidit instal·lar l’enllumenat d’emergència, per tal d’il·luminar els recorreguts d’evacuació, en cas d’incendi. Alhora d’escollir el tipus de lluminària s’ha mirat la relació qualitat-preu dels diferents tipus de lluminària, i s’ha arribat a la conclusió que es necessitaven dos tipus de lluminàries: una de 1200 lúmens per tal d’il·luminar el quadre general de protecció (Q.G.P) i nou lluminàries de 230 lúmens per il·luminar els diferents recorreguts d’evacuació. S’han escollit aquests dos tipus de lluminàries, per tal d’adaptar-se completament a la reglamentació vigent. Cal dir també que els diferents recorreguts d’evacuació s’adapten perfectament a les reglamentacions actuals, no essent cap d’ells superior a 25m de longitud, des de qualsevol punt del local industrial fins a alguna sortida. Aquest enllumenat s’activarà quan falti el 70% de la tensió nominal i la seva autonomia serà d’1 hora.

1.9.10. Il·luminació interior.

1.9.11. Il·luminació d’emergència.


45

En el cas que ens afecta, aquestes lluminàries es distribuiran de la següent manera: s’hauran d’instal·lar, 1 lluminària d’emergència en la zona de vestidors, dues a la sala de control i 7 lluminàries més en la zona de la fàbrica. La situació del les diferents lluminàries d’emergència la podem trobar en el plànol d’instal·lacions elèctriques.

En tota instal·lació on hi ha connectats elements de caràcter inductiu, hi haurà un consum d’energia reactiva. Això suposa un problema per a l’empresa en qüestió, ja que sinó es disposa d’un sistema de compensació d’energia reactiva, aquest consum pot significar un cost addicional en la facturació de l’energia elèctrica. A part del cost addicional, poden sorgir altres problemes en la instal·lació, ja que tenir un consum elevat d’energia reactiva, significa que es té un factor de potència baix. Compensació Total Consisteix en instal·lar una bateria de condensadors a l’embarrat del quadre general de protecció. S’han de tenir en compte els següents aspectes: - Suprimir les penalitzacions per un consum excessiu d’energia reactiva. - Ajusta la potència aparent (kVA) a les necessitats reals de la instal·lació. - La corrent reactiva es present en tota la instal·lació, des dels receptors fins al quadre general de protecció. - No hi ha cap disminució de les pèrdues per efecte Joule. El nostre sistema a utilitzar serà; Consisteix en instal·lar una bateria de condensadors a l’embarrat del quadre general de protecció. S’han de tenir en compte els següents aspectes: - Suprimir les penalitzacions per un consum excessiu d’energia reactiva. - Ajusta la potència aparent (kVA)a les necessitats reals de la instal·lació. - La corrent reactiva es present en tota la instal·lació, des dels receptors fins al quadre general de protecció. - No hi ha cap disminució de les pèrdues per efecte Joule. A part dels tres sistemes descrits anteriorment, els qual fan més referència a l’abast del sistema de compensació, també es pot dividir els diferents sistemes amb automàtics o fixes. La regulació automàtica és aquella que permet subministrar la potència reactiva en funció de les necessitats de la instal·lació en un moment determinat. És recomanable la seva utilització en aquelles instal·lacions on la demanda d’energia reactiva sigui variable.

1.9.12. Compensació d’energia reactiva.


46

En aquest apartat es detallen els elements que s’han escollit alhora de realitzar la posta a terra de la instal·lació, així com els diferents enllaços d’aquesta amb els elements metàl·lics. S’haurà de tenir en compte, que el valor de la resistència de terra serà tal que qualsevol massa no pugui donar tensions de contacte superiors a 24V en local o emplaçament conductor i de 50V en altres casos. Alhora de realitzar l’anell tancat, el qual ocuparà tot el perímetre de la nau s’utilitzarà conductor rígid i nu de coure de 35mm2 i amb una longitud de 196,2 m. Pel que fa al nombre de piques s’instal·larà una pica d’acer recobert de coure de 14mm2 i 2m de longitud. S’instal·larà també una arqueta de registre per tal de poder mesurar o enregistrar qualsevol magnitud, en un moment determinat. Un punt a tenir en compte, serà també la verificació que les masses posades a terra en la instal·lació en qüestió no estiguin unides a la presa de terres del centre de transformació, del qual s’alimenta la instal·lació, per tal d’evitar que durant l’evacuació d’un defecte a terra en el centre de transformació, les masses de la instal·lació particular quedin sotmeses a tensions de contacte perilloses. Es considerarà independent una presa de terra respecte a una altra, quan una de les preses de terra, no abasti respecte a un punt de potencial zero, una tensió superior a 50V.

1.9.14.1 Legislació vigent a Catalunya sobre vertits d’aigües residuals.

La Generalitat de Catalunya, preocupada per la progressiva degradació de la qualitat dels rius, al 1981 ja va començar a plantejar solucions per a la protecció del medi hídric català mitjançant una sèrie de lleis i decrets. A nivell de l’estat Español, apareix la nova Llei d’aigües 29/1985, la qual s’ha modificat i es la Llei dáigües 6/1999 en la que es qualifica l’aigua com un recurs escàs i unitari i es manifesta la necessitat de preservar la seva qualitat sobre la base imprescindible d´ una sola qualificació jurídica com a bé públic estatal. Igualment estableix que totes les activitats susceptibles de provocar contaminació o degradació del domini públic hidràulic i en particular de l’abocament d’aigües i productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals, requereixen una autorització administrativa. Amb aquesta llei li segueix el Reial Decret 849/1986 del 11 dábril, el Reglament de Domini Públic Hidràulic , completat pel Reial Decret 927/1988 del 29 de Juliol. A partir de la publicació d’aquestes dos lleis i també en compliment de les normatives de la Comunitat Econòmica Europea han anat apareixent successivament normatives específiques basades en elles, així com la de vertits de substàncies perilloses des de terra a mar.

1.9.13. Posada a terra .

1.9.14 Nocions bàsiques sobre la legislació.


47

És de molta importància en el món de la indústria el Decret 286/1992 del 24 de novembre ja que en aquest s’estableix la obligatorietat per part de l’usuari industrial de l’aigua de declarar la seva contaminació davant de la Junta de Sanejament mitjançant la “Declaració de Càrrega Contaminant Abocada ”(DCCA). Per últim, el V programa comunitari d’acció a favor del medi ambient, titulat “Hacia un desarrollo sostenible”, tenia vigència durant el període 1993-2000 en tots els països de la Unió Europea la Directiva 91/271/CEE. Aquest programa “marc” Europeu estableix com un dels objectius prioritaris la protecció de contaminació i rehabilitació de les aigües continentals i l’equilibri de la demanda d’aigua mitjançant un ús i una gestió més racional dels recursos hídrics. Entre les mesures proposades per a complir aquests objectius es troben mesures de tipus econòmic, fiscals i sancionadores en cas de no complir estrictament la normativa vigent.

1.9.14.2 Legalitat industrial en matèria de vertits d’aigües residuals.

1.9.14.2.1 Vertits a la llera pública.

Les indústries, per a vertir les seves aigües residuals a una llera pública (riu, riera, torrent, canal, etc) necessiten autorització administrativa tal com ho preveu l’article 92 de la llei dÁigües del 2 dÁgost de 1985. L’administració competent en aquesta matèria dins del territori de Catalunya es la Junta de Sanejament. Tots els abocaments a la llera pública s’han d’ajustar en general a les condicions i límits fixats en les taules 1, 2 i 3 i els seus annexes del Reglament de Domini Públic Hidràulic (RDPH) .

1.9.14.2.2 Declaració de la “Càrrega contaminant abocada “ (DCCA)

La Junta de Sanejament estableix el principi de que qui més contamina ha de satisfer més Increment de Tarifa de Sanejament (ITS) o Cànon de Sanejament. Pel qual, tots els usuaris industrials de l’aigua estan obligats a presentar a la Junta de Sanejament una declaració referent al volum i a la qualitat del seu abocament d’aigües residuals, és a dir la DCCA. L’ incompliment del deure de prestació d’aquesta declaració o la presentació de declaracions incompletes o fraudulents serà sancionat amb multes entre 60 i 6.000 euros, a més dún increment del Cànon de Sanejament.


48

Per tant, es convenient realitzar periòdicament anàlisis de control intern i extern per anar comprovant els valors indicats en láutodeclaració, i en cas de detectar variacions en la naturalesa del vertit es necessari fer una declaració complementària, abans que ho faci dófici la Junta de Sanejament.

1.9.14.3 Control de l’administració.

A Catalunya, els serveis tècnics de la Junta de Sanejament efectuen aleatòries i periòdiques inspeccions d’abocaments i es prenen mostres quan es considera oportú amb la finalitat de comprovar el compliment dels límits de qualitat, determinant els paràmetres analítics més oportuns. Si els resultats analítics o els que s’han observat en línspecció ho aconsellen, es poden proposar les actuacions adients contra els titulars dels abocaments en qüestió. Aquests controls també serveixen per aplicar correctament el cànon de sanejament.

1.9.14.4 Expedient sancionador.

Si els abocaments d’aigües residuals a la llera pública superen els valors límits dels paràmetres establerts en el permís d’abocament de cada indústria o en el seu efecte, els indicats en principi en la Taula 1 del Reglament de Domini Públic Hidràulic, la Junta de Sanejament pot iniciar un expedient sancionador a la empresa que els ha produït. Quan l’empresa rep la comunicació de l’obertura de l’expedient, disposa de 30 dies per a presentar les probes i al·legacions que consideri oportunes en defensa dels seus interessos. En cas de que l’industrial sigui sancionat, pot rebre multes de entre 6.000 i 300.000 euros.

1.9.14.5 Delicte ecològic.

La conducta necessària per a que el delicte es produeixi es composa de dos elements: a) Que es provoquin o realitzin directa o indirectament: Emissions, abocaments, radiacions, extraccions o excavacions, aterrisatges, sorolls, vibracions, injeccions o dipòsits a l’atmosfera, el sòl, el subsòl, a les aigües terrestres, marítimes o subterrànies. b) Que en la realització d’aquells actes no es compleixin les lleis u altres disposicions de caràcter general protectores del Medi Ambient.


49

Poden ser autors dáquest delicte les persones físiques i jurídiques i en el cas

d’empreses o Indústries, es a dir, Gerents, directius i els membres dels òrgans dádministració, administració, tècnics i operaris de lémpressa també ho poden ser.

Les conseqüències derivades d’aquest delicte són: Penes d’arrest majors de 6 mesos a 6 anys. Més sanció de 8 a 24 mesos. Més inhabilitació especial per professió u ofici de 1 a 3 anys. Sanció econòmica de 6 euros a 222.000 euros. A més de la multa econòmica, es pot demanar la reparació dels possibles danys o perjudicis causats al Medi Ambient, essent les peticions del Fiscal habitualment més superiors als 222.000 euros màxims de sanció econòmica.


50

1.10. Planificació. Tots els treballs a realitzar en la present instal·lació es veuran reflectits mitjançat un Diagrama de Gantt que és la eina més gràfica per representar els treballs a realitzar en funció del temps d’instal·lació. En la part esquerra del diagrama veurem reflectida els treballs que tindrem que realitzar i a la part central com a títol la present durada dels mateixos. Una planificació dels treballs és de vital importància.

Termini

Temps d’execució 6 mesos

Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre

Tasques a realitzar

Obra civil.

Cales manuals

Excavació rases i pous

Col·locació de tubs

Tancament rases

Acabat final

Xarxa elèctrica.

Col·locació Quadre general i subquadres

Estesa de circuits

Connexionat corresponents

Connexions punts de llum

Connexions receptors

Imprevistos.

Imprevistos al llarg de l’execució

Assajos i proves.

Comprovacions i posta a punt


51

1.11. Ordre de prioritats dels documents bàsics. En la tasca de realització del projecte s’han seguit tot els conjunt de prescripcions que indiquen les diferents normatives vigents. No obstant, degut a possibles canvis o modificacions durant l’esmentada fase de redacció i deduint que hi puguin haver contradiccions, s’establirà un ordre de prioritat entre els diferents documents bàsics. 1- Plànols . 2- Memòria . 3- Annexes . 4- Pressupost . 5- Amidaments . 6- Plec de Condicions.

Rosselló, Abril 2009

L’autor del projecte Oriol Subirada Botargues

Enginyer Tècnic Industrial

2.Annexes.




Abril/2009

Conjunt de Instalacions per a la Maquinària del Reciclatge de Paper. Annexes

53

Índex annexes. 2. OBJECTE. ........................................................................................................................... 56

2.1 Documents de partida. ...................................................................................................... 56

2.1.1 ITC que ens afecten. ..................................................................................................................................... 56

2.1.2 Instal·lació elèctrica...................................................................................................................................... 57

2.1.3 Detall maquinària del càlcul elèctric ........................................................................................................... 58

2.1.4 Enllumenat a instal·lar ................................................................................................................................. 59

2.1.5 Línies de baixa tensió d’ús general. ............................................................................................................. 60

2.1.6 Equip de compensació d’energia reactiva ................................................................................................... 60

2.2 Càlculs elèctrics.................................................................................................................. 62

2.2.1 Fórmules a utiltzar ...................................................................................................................................... 63

2.2.1.1 Fórmules Intensitat i Caiguda de Tensió dels Conductors. ........................................................................ 64

2.2.1.2 Fórmules Curtcircuits. ............................................................................................................................... 67

2.2.1.3 Fórmules Càlculs Embarrats...................................................................................................................... 69

2.2.1.4 Fórmules Dimensionament Proteccions Tèrmiques ................................................................................... 70

2.2.2 Càlculs. ........................................................................................................................................................ 73 2.2.2.1 Previsió potència subquadres. .................................................................................................................... 73

2.2.2.1.1 Subquadre 1 ............................................................................................................................................. 73

2.2.2.1.2 Subquadre 2 ............................................................................................................................................. 75

2.2.2.1.3 Subquadre 3 ............................................................................................................................................. 76

2.2.2.1.4 Subquadre 4 ............................................................................................................................................. 77

2.2.2.1.5 Subquadre 5 ............................................................................................................................................. 78

2.2.2.1.6 Cel·la de protecció M.T. .......................................................................................................................... 79

2.2.2.1.7 Potències per subquadres. ........................................................................................................................ 80

2.2.2.2. Línia general d’alimentació M.T. .............................................................................................................. 80

2.2.2.3. Línia general dálimentació B.T. ............................................................................................................... 81

2.2.2.4. Cel·la de protecció M.T. ............................................................................................................................ 82

2.2.2.5. Quadre general de protecció B.T. ............................................................................................................. 82

2.2.2.6. Subquadre 1 ; Il·luminació i línies d´ús general. ...................................................................................... 83

2.2.2.6.1 Càlculs generals. ...................................................................................................................................... 83

2.2.2.6.2 Enllumenat L.1. ....................................................................................................................................... 85

2.2.2.6.3 Enllumenat L.2. ....................................................................................................................................... 86

2.2.2.6.4 Enllumenat L.3. ....................................................................................................................................... 86

2.2.2.6.5 Enllumenat L.4. ....................................................................................................................................... 87

2.2.2.6.6 Enllumenat vestidors. .............................................................................................................................. 87

2.2.2.6.7 Base cetak 1 ............................................................................................................................................. 88


54

2.2.2.6.8 Base cetak 2 ............................................................................................................................................. 89

2.2.2.6.9 Base cetak 3 ............................................................................................................................................. 89

2.2.2.6.10 Endolls sala de vestidors........................................................................................................................ 90

2.2.2.7. Subquadre 2 ; Extracció dáire i Pont grua. ............................................................................................. 91


2.2.2.7.2 Extractor 1 ............................................................................................................................................... 92

2.2.2.7.3 Extractor 2 ............................................................................................................................................... 93

2.2.2.7.4 Extractor 3 ............................................................................................................................................... 93

2.2.2.7.5 Extractor 4 ............................................................................................................................................... 94

2.2.2.7.6 Pont grua. ................................................................................................................................................. 95

2.2.2.8 Subquadre 3 ; Cinta transportadora i Premsa hidràulica .......................................................................... 95


2.2.2.8.2 C.transportadora Motor 1 ........................................................................................................................ 97

2.2.2.8.3 C.transportadora Motor 2 ........................................................................................................................ 98

2.2.2.8.4 Unitat hidràulica ...................................................................................................................................... 98

2.2.2.8.5 Motor 1 premsa........................................................................................................................................ 99

2.2.2.8.6 Motor 2 premsa........................................................................................................................................ 99

2.2.2.9 Subquadre 4 ; Maquinària Pulper trommel ............................................................................................. 100

2.2.2.9.1 Càlculs generals ..................................................................................................................................... 100

2.2.2.9.10 Bomba refrigeració .............................................................................................................................. 107

2.2.2.9.2 Bomba aigua calenta. ............................................................................................................................. 102

2.2.2.9.3 Bomba aigua freda ................................................................................................................................. 102

2.2.2.9.4 Motor auxiliar pulper. ............................................................................................................................ 103

2.2.2.9.5 Agitador 1 .............................................................................................................................................. 104

2.2.2.9.6 Agitador 2 .............................................................................................................................................. 104

2.2.2.9.7 Unitat hidràulica .................................................................................................................................... 105

2.2.2.9.8 Bomba impulsió 1. ................................................................................................................................. 105

2.2.2.9.9 Bomba impulsió 2 .................................................................................................................................. 106

2.2.2.10 Subquadre 5 ; Dipòsits démmagatzematge ........................................................................................... 107

2.2.2.10.1 Càlculs generals ................................................................................................................................... 107

2.2.2.10.2 Bomba dipòsit 1 ................................................................................................................................... 109

2.2.2.10.3 Bomba dipòsit 2 ................................................................................................................................... 110

2.2.2.10.4 Bomba dipòsit 3 ................................................................................................................................... 110

2.2.2.10.5 Agitador dipòsit 1 ................................................................................................................................ 111



2.2.2.11 Proteccions Subquadres ......................................................................................................................... 114

2.2.2.12 Intensitats I.G.A. ..................................................................................................................................... 117


55

2.2.2.13 Seccions i caigudes de tensió linies dálimenatació. .............................................................................. 118

2.2.2.14 Compensació dénergia reactiva B.T. .................................................................................................... 120

2.2.2.15 Compensació dénergia reactiva M.T. ................................................................................................... 122

2.2.2.16 Càlcul de terres. ..................................................................................................................................... 125

2.2.2.17 Il·luminació ............................................................................................................................................. 126


56

L’empresa Alier/ S.A. disposa, en el polígon industrial de ROSSELLÓ, pertanyent a la comarca del Segrià, de la província de LLEIDA d’una factoria dedicada a la fabricació de paper i cartró. Aquesta pretén implantar una planta de trituració del paper fet pel qual es realitza el present projecte. La propietat vol efectuar la ubicació de l’activitat industrial en els terrenys que disposa, situat al Km 10 de la carretera N-230 de Lleida a Vielha. Tal com s’ha esmentat en altres ocasions s’ha encomanat l’execució del projecte del disseny d’instal·lacions elèctriques de l’activitat en qüestió. En la tasca de realització d’aquest projecte s’han de tenir en compte els següents aspectes: 2.1 Documents de partida.

Per a realitzar els càlculs del present projecte es realitzaran dacord amb léstablert a les instruccions tècniques següents; ITC-BT-07 Redes subterráneas para distribución en baja tensión. ITC-BT-10 Previsión de cargas para suministros en baja tensión. ITC-BT-11 Redes de distribución de energía eléctrica. Acometidas. ITC-BT-12 Instalaciones de enlace. Esquemas. ITC-BT-13 Instalaciones de enlace. Cajas generales de protección. ITC-BT-14 Instalaciones de enlace. Línea general de alimentación. ITC-BT-15 Instalaciones de enlace. Derivaciones individuales. ITC-BT-16 Instalaciones de enlace. Contadores: Ubicación y sistemas de instalación. ITC-BT-17 Instalaciones de enlace. Dispositivos generales e individuales de mando y protección. Interruptor de control de potencia. ITC-BT-18 Instalaciones de puesta a tierra. ITC-BT-19 Instalaciones interiores o receptoras. Prescripciones generales. ITC-BT-21 Instalaciones interiores o receptoras. Tubos y canales protectoras. ITC-BT-22 Instalaciones interiores o receptoras. Protección contra sobreintensidades. ITC-BT-23 Instalaciones interiores o receptoras. Protección contra sobretensiones. ITC-BT-44 Instalación de receptores. Receptores para alumbrado. ITC-BT-47 Instalación de receptores. Motores.

2. Objecte.

2.1.1 ITC que ens afecten.


57

L’alimentació elèctrica de la present planta industrial objecte del present projecte serà en ;

Taula 1

Com podem observar tenim dues tensions d’alimentació diferenciades;

• B.T. 400/230 V

Tota láparamenta de motors, línies de baixa tensió i il·luminació de baixa tensió.

• M.T. 6000 V L’únic motor que tenim amb M.T. és el que pertany al pulper.

2.1.2 Instal·lació elèctrica.

B.T. 400 V M.T. 6000 V Potència Activa Potència Aparent Potència Activa Potència Aparent

Sector Calculada P (kW) Calculada S

(kVA) Calculada P (kW) Calculada S

(kVA) Maquinària existent 1088 1360 750 937.5

Enllumenat 6,3 17,87 Reactiva 450 400

Línies de baixa 70 87.5

Suma de potències 1164,3 1905,3 750 1337,5

kW kVA kW kVA Coef. de simultaneïtat

kW kVA kW kVA

0,8 931,2 1524,24 750 1337,5


58

Per tal de realitzar la instal·lació elèctrica tot seguit es mostren els dispositius dels que disposa la planta de reciclatge, per tal de poder dur a terme el procés de trituració.

Motors rotatius Model Tensió P. Activa Velocitat

V W r.p.m. Bombeig d’aigües

Bomba aigua calenta sulzer A32-100 400 30000 1500 Bomba aigua freda sulzer A42-200 400 110000 1500

Cinta transportadora Motor 1 Receiving Conveyor 400 7500 1500 Motor 2 Drum Feed Conveyor 400 4000 1500

Pulper trommel

Motor principal abb-hxr 6000/11000 750000 1500 Motor auxiliar abb 400 15000 1500 Agitador 1 Milton Roy Mixing 400 22000 1500 Agitador 2 Milton Roy Mixing 400 22000 1500 Unitat hidràulica sicma spa mdovi italia 400 15000 x Bomba 1 Sulzer M350-470 400 132000 1500 Bomba 2 Sulzer M350-470 400 132000 1500 Bomba refrigeradora Sulzer Ap11-32 400 75000 3000

Premsa Hidraulica

Motor cinta transportadora 1 screw conveyor 400/690 5500 1430

Motor cinta transportadora 2 screw conveyor 400/690 5500 1430 Unitat hidràulica sicma spa mdovi italia 400 15000 x

Dipòsits emmagatzematge Bomba 1 Sulzer M350-470 400 132000 1500 Bomba 2 Sulzer M350-470 400 132000 1500 Bomba 3 Sulzer M350-470 400 132000 1500 Agitadors 1 Milton Roy Mixing 400 22000 1500 Agitadors 2 Milton Roy Mixing 400 22000 1500 Agitadors 3 Milton Roy Mixing 400 22000 1500

Pont grua Motor 1 translació Tadi s.a. 400 5000 1500 Motor 2 translació Tadi s.a. 400 5000 1500 Motor 3 elevació Tadi s.a. 400 5000 1500 Motor 4 translació carro Tadi s.a. 400 5000 1500

Ventilació Motor 1 soler i palau serie ttt 400 4000 1435 Motor 2 soler i palau serie ttt 400 4000 1435 Motor 3 soler i palau serie ttt 400 4000 1435 Motor 4 soler i palau serie ttt 400 4000 1435

Taula 2 Màquines rotatives existents

2.1.3 Detall maquinària del càlcul elèctric.


59

Tot seguit veurem la previsió de potència referent a l’enllumenat de la nau industrial.

Zona enllumenat Tipus de lluminraia Tensió Cof. Potència Potencia

V descàrrega Instalada (W) Calculada (W)

Enllumenat part dreta de la nau 1xson 400w+GPK150r 230 1,8 1600 2880

Enllumenat part mitja de la nau 1xson 400w+GPK150r 230 1,8 1200 2160

Enllumenat part esquerra de la nau 1xson 400w+GPK150r 230 1,8 1600 2880

Enllumenat front vestidors 1xson 400w+GPK150r 230 1,8 1200 2160

Enllumenat vestidors + sala de control Downlight philips 2x25W 230 1,8 700 1260

Taula 3 Enllumenat nau industrial

En lénllumenat de la nau industrial tenim dos tipus de llumeneres diferenciades;

• Enllumenat industrial; Llumeneres del tipus industrial amb carcasa HPK150 i llumenera 1xson 400w+GPK150r+zpk1506c

• Enllumenat vestidors + sala de control. Del tipus downlight 2x27w

2.1.4 Enllumenat a instal·lar


60

Tot seguit veurem la previsió de potència referent a les línies de baixa tensió d’ús general repartides per la nau industrial.

Taula 4 Línies de baixa tensió.

Les línies d’ús general de la present instal·lació és diferencien en tres tipus;

• Endolls monofàsics vestidors.

• Tomes monofàsiques cetak 16A.

• Tomes trifàsiques cetak 32A. 2.1.6 Equip de compensació d’energia reactiva. Pel càlcul de la línia de compensació de l’energia reactiva s’utilitzaran les següents fórmules:

22 QP

PCos

+=ϕ (3.124)

P

Qtg =ϕ (3.125)

)( 21 ϕϕ tgtgPQc −⋅= (3.126)

2.1.5 Línies de baixa tensió d’ús general.

Línia Descripció Nomenclatura Tensió Potència V W

L.1 Endolls monofàsics vestidors Tomes de corrent N+F+T 230 3680 L.2 Bases cetak industria monofàsiques Base empotrar 2P+T 230 3680 L.3 Bases cetak industria monofàsiques Base empotrar 2P+T 230 3680 L.4 Bases cetak industria monofàsiques Base empotrar 2P+T 230 3680 L.5 Bases cetak industria monofàsiques Base empotrar 2P+T 230 3680 L.6 Bases cetak industria trifàsiques Base empotrar 3P+T 400 22144 L.7 Bases cetak industria trifàsiques Base empotrar 3P+T 400 22144 L.8 Bases cetak industria trifàsiques Base empotrar 3P+T 400 22144 L.9 Bases cetak industria trifàsiques Base empotrar 3P+T 400 22144

Coeficient de simultaneïtat 0,5


61

ω⋅⋅⋅

=23

1000

U

QC c (3.127)

ω⋅⋅

=2

1000

U

QC c (3.128)

Monofàsic – Trifàsic connexió estrella Trifàsic- Connexió triangle Essent:

• P = Potència activa instal·lació (kW). • Q = Potència reactiva instal·lació (kVAr). • Qc = Potència reactiva a compensar (kVAr). • 1ϕ = Angle de desfasament de la instal·lació sense compensar.

• 2ϕ = Angle de desfasament que es vol aconseguir.

• U = Tensió composta (V). • W = 2 x Π x f ; f = 50 Hz. • C = Capacitat condensadors (F); cx1000000(µF).

En el càlcul de la potència a compensar, per tal de que la instal·lació en qüestió presenti el factor de potència desitjat, es parteix de les següents dades: Subministrament: Trifàsic. Tensió Composta: 400 V. Potencia activa: 1085568W. Cos 1ϕ actual: 0.8

Cos 2ϕ desitjat: 0.95. Connexió de condensadors: en triangle


62

2.2 Càlculs elèctrics.

Per a la determinació de la instal·lació elèctrica a implantar en la planta de reciclatge, es parteix primer de les necessitats elèctriques, que requeriran els receptors. A partir de l’anàlisi dels receptors elèctrics que formen la instal·lació ;

1. Precisarem la potència de la que precisa. 2. Intensitats corresponents. 3. C.D.T. 4. Seccions 5. Proteccions corresponents.

Una vegada realitzat aquest conjunt de càlculs, tant de la potència parcial com de la total podrem dimensionar l’equip de reactiva que li pertoca a la instal·lació. Tal i com es mostra més endavant s’ha dividit la instal·lació elèctrica en diferents parts, concretament en 5 sub-quadres elèctrics, els quals estan alimentats a partir del Quadre General de Protecció; 4 d’ells destinats a la maquinària del procés de trituració i emmagatzematge de la pasta de paper i l’altre a les instal·lacions d’iluminació i línies d’ús general Tot seguit es detallaran els càlculs elèctrics que s’han realitzat per al dimensionament de les línies elèctriques.

1. Línia general d’alimentació M.T.

2. Línia general d’alimentació B.T.

3. Cel·la de protecció M.T.

4. Quadre general de protecció B.T.

5. Subquadre 1 ; Il·luminació i línies d’ús general.

6. Subquadre 2 ; Extracció d’aire i Pont Grua.

7. Subquadre 3 ; Cinta transportadora i Premsa hidràulica.

8. Subquadre 4 ; Estació de bombeig i Pulper trommel.

9. Subquadre 5; Dipòsits d’emmagatzematge.


63

A partir de les següents demandes de potència, s’extreuen les potències que intervindran en el dimensionament de la instal·lació. Pel dimensionament de les línies s’ha tingut en compte diferents factors com, el factor de simultaneïtat, el factor de majorització i el factor d’utilització, els quals intervenen directament amb la demanda de potència. Els paràmetres que apareixen en les taules són: ·Ks – Coeficient de simultaneïtat :Té valors per sota de la unitat i és utilitzat per a reduir la potència de consum en cada branca o en grup de circuits, tenint en compte que no tots els receptors funcionen al mateix temps. ·Ku - Coeficient d’utilització: Adopta valors per sota de la unitat igual que en el cas anterior. Es utilitzat per a minorar la potència nominal del receptor, sabent que aquest no treballa a la potència que indica la placa de característiques. ·Km - Coeficient d’augment o majorització: De valor 1.8 en llums de descàrrega i 1.25 en motors. S’utilitza en aquest tipus de receptors aplicant aquest factor, a la potència activa nominal. Les potències que es mostren són les següents: ·Pn (placa) -Potència nominal segons placa de característiques o catàleg [KW]. ·Pn (real) -Potència nominal real en funció del coeficient d’utilització (Ku). [KW]. ·P calc. - Potència de càlcul aplicant a la Pn real, els coeficients Ks, Ku i Km. [KW]. ·P inst. -Potència instal·lada corresponent a la Pn (placa ), sense aplicar coeficients [KW]. ·S calc. -Potència aparent absorbida, tenint en compte amb la potència de càlcul, el rendiment i el factor de potència [KVA]. La resta de paràmetres inclosos són: ·Cos f – Factor de potència. ·h – Rendiment d’un motor o receptor elèctric analitzat. A partir dels valors anteriors, s’obtenen les potències parcials de cada receptor de la següent manera:

msrealcal KKPnP ⋅⋅= )( ( 3.1)

uplacanrealn KPP ⋅= )()( (3.2)

2.2.1 Fórmules a utiltzar.


64

ηϕ ⋅

=Cos

PS calc

calc (3.3)

)( placaninstalada PP = (3.4)

2.2.1.1 Fórmules Intensitat i Caiguda de Tensió dels Conductors.

Per dimensionar la instal·lació en qüestió, serà necessari la realització d’un estudi de la

secció necessària pels conductors de cada circuit. El procediment utilitzat per calcular la secció serà per caiguda de tensió: Instal·lacions trifàsiques Corrent de servei:

ϕCosU

PI

⋅⋅=

3 [A] (3.5)

Essent: - P = Potència consumida dels receptors en watts. - I = Corrent de servei del circuit en ampers. - Cos f = Factor de potència adimensional. - U = Tensió d’alimentació dels receptors del circuit en volts. Caiguda de tensió:

SnU

PLe

⋅⋅⋅⋅=

γ[V] (3.6)

Essent: - P = Potència consumida dels receptors en wats. - L = Longitud de càlcul en metres. - U = Tensió d’alimentació dels receptors del circuit en volts. -γ = Conductivitat. - e = Caiguda de tensió en volts. - n = Número de conductors per fase.


65

Conductivitat:

ρ

γ 1= (3.7) )]20(1[20 −+⋅= Tαρρ (3.8) ])()[( 200

máxmáx I

ITTTT ⋅−⋅= (3.9)

Essent: - γ = Conductivitat del coure a la temperatura T. - r = Resistivitat del conductor a la temperatura T. - r2 = Resistivitat del conductor a 20º. (Coure = 0.018). - a = Coeficient de temperatura. (Coure = 0.00392). - T = Temperatura del conductor (ºC). - T0 = Temperatura ambient (ºC). (Cable a l’aire = 25ºC). - Tmax = Temperatura màxima admissible (ºC). (PVC = 70ºC). - I = Corrent prevista pel conductor en ampers. - Imax = Corrent màxima admissible del conductor en ampers. Instal·lacions monofàsiques Corrent de servei:

ϕCosU

PI

⋅= [A] (3.10)

Essent: - P = Potència consumida dels receptors en watts. - I = Corrent de servei del circuit en ampers. - Cos ϕ = Factor de potència adimensional. - U = Tensió d’alimentació dels receptors del circuit en volts. Caiguda de tensió:

SnU

PLe

⋅⋅⋅⋅⋅=

γ2

[V] (3.11)


66

Essent: - P = Potència consumida dels receptors en watts. - L = Longitud de càlcul en metres. - U = Tensió d’alimentació dels receptors del circuit en volts. - γ = Conductivitat. - e = Caiguda de tensió en volts. - n = Número de conductors per fase. El seguiment de les fórmules explicades és el següent:

• Primerament calculem la corrent de servei. • Amb la corrent i la taula 1 del ITC-BT-19 juntament amb les condicions

de la instal·lació escollim una secció pel conductor. • Amb la secció adoptada comprovem la caiguda de tensió. • Si aquesta caiguda de tensió està dins els límits segons REBT procedirem a

dimensionar la instal·lació amb aquesta secció.

Taula 5 Caigudes de tensió.

Per la comprovació de la caiguda de tensió en les diferents línies, es prendran els criteris segons la instrucció ITC-BT-19, ap. 2.2.2, on la secció dels conductors a utilitzar es determinarà de manera que la caiguda de tensió entre l’origen de la instal·lació i qualsevol punt d’utilització, sigui menor del 3 % de la tensió en l’origen de la instal·lació per l’enllumenat, i del 5 % pels altres usos, considerant sempre com origen de la instal·lació el quadre general de comandament i protecció (QGP).

Element c.d.t. %

Línia general d’alimentació 1% Derivació individual 1.5%

Circuits de força 3% Enllumenat 5%


67

2.2.1.2 Fórmules Curtcircuits.

t

pccIZ

UCtI

⋅⋅=

3 (3.12)

Essent: - IpccI = Intensitat permanent de curtcircuit a l’inici de la línia en kA. - Ct = Coeficient de tensió. - U = Tensió trifàsica en V. - Zt = Impedància total en mΩ , aigües amunt del punt de curtcircuit (sense

incluir la línia o circuit d’estudi).

t

FpccF Z

UCtI

⋅⋅

=2

(3.13)

Essent: - IpccF = Intensitat permanent de curtcircuit al final de la línia en kA. - Ct = Coeficient de tensió. - UF = Tensió monofàsica en V. - Zt = Impedància total en mΩ , aigües amunt del punt de curtcircuit (per tant és igual

a la impedància a l’origen més la pròpia de la lína d’estudi). La impedància total fins al punt de curtcircuit serà:

)( 22 XtRtZt += (3.14)

Essent: - Rt = R1+R2+...+Rn (Suma de les resistències de les línies aigües amunt fins al punt de curtcircuit). - Xt = X1+X2+...+Xn (Suma de les reactàncies de les línies aigües amunt fins al punt de curtcircuit).


68

nS

CLR R

⋅⋅⋅⋅

=γ1000

[ Ωm ] (3.15)

n

LXX u ⋅

= [ Ωm ] (3.16)

Essent: - R = Resistència de la línia en mΩ . - X = Reactància de la línia en mΩ . - L = Longitud de la línia en m. - CR = Coeficient de resistivitat. - γ = Conductivitat del metall.

- S = Secció de la línia en mm².

- Xu = Reactància de la línia, en mΩ per metre. - n = nº de conductors per fase.

2

2

IpccF

SCT c

mcicc

⋅= (3.17)

Essent: - Tmcicc = Temps màxim en segons que un conductor suporta una Ipcc. - Cc = Constant que depèn de la naturalesa del conductor i del seu aïllament. - IpccF = Intensitat permanent de curtcircuit al final de la línia en kA. - S = Secció de la línia en mm². Podem concloure que les corbes vàlides (utilitzades per la protecció d’interruptors amb relé electromagnètic) són les següents: Corba B àIMAG = 5In Corba C àIMAG = 10In Corba D y MA àIMAG = 20In


69

2.2.1.3 Fórmules Càlculs Embarrats

Càlcul electrodinàmic:

nWd

LIpcc

ymáx ⋅⋅⋅

⋅=603

22

σ (3.18)

Essent: - smax : Tensió màxima a les platines (kg/cm²). - Ipcc : Intensitat permanent de c.c. (kA). - L : Separació entre suports (cm). - d : Separació entre platines (cm). - n : nº de platines per fase. - yW : Mòdul resistent per platina eix y-y (cm³).

- sadm: Tensió admissible material (kg/cm²). Comprovació per sol·licitació tèrmica en curtcircuit:

cc

ccst

SKcI

⋅⋅=

1000 (3.19)

Essent: - Ipcc : Intensitat permanent de c.c. (kA) - ccsI : Intensitat de c.c. suportada pel conductor durant el temps de duració del c.c. (kA)

- S : Secció total de las pletines (mm²) - tcc : Temps de duració del curtcircuit (s) - Kc : Constant del conductor: Cu = 164, Al = 107 Cal dir que les últimes fórmules descrites anteriorment, referents al càlcul dels embarrats fa referència només als subquadres i al quadre general d’alimentació.


70

2.2.1.4 Fórmules Dimensionament Proteccions Tèrmiques

Coeficient de corrent de fusió de fusibles i regulació de proteccions generals. Sobrecàrregues: Segons la norma UNE 20-460-9/4-43, les característiques de funcionament d’un dispositiu que protegeixi un conductor contra sobrecàrregues ha de satisfer les dues condicions següents:

Ib £In £Iz (3.20)

I 2 £1,45·Iz (3.21) Essent: - Ib = Corrent utilitzada (de càlcul) en el circuit. - Iz = Corrent admissible conductor segons la norma UNE 20-460/5-523. - In = Corrent nominal del dispositiu de protecció. - I2 = Corrent que assegura el funcionament del dispositiu de protecció. A la pràctica

I2 s’agafa amb el mateix valor de corrent de funcionament en el temps convencional, pels interruptors automàtics. També es pot agafar igual a la corrent de fusió en el temps convencional, pels fusibles.

Càlculs a curtcircuit i corbes de tall:

El curtcircuit és un defecte franc (impedància de defecte nul·la) entre dues parts de la instal·lació a diferent potencial, i amb una durada inferior a 5 s. Aquests defectes poden ser motivats per contacte accidental o per fallada d’aïllament, i poden donar-se entre fases, fase-neutre, fase-massa o fase-terra. Un curtcircuit és, per tant, una sobreintensitat amb valors molt per sobre de la intensitat nominal que s’estableix en un circuit o línia. La ITC-BT-22 ens diu que en l’origen de tot circuit s’establirà un dispositiu de protecció contra curtcircuits, la capacitat de tall dels quals (poder de tall) estarà d’acord amb la màxima intensitat de curtcircuit que pugui presentar-se en el punt de la seva instal·lació. S’admeten, com dispositius de protecció contra curtcircuits, fusibles adequats i els interruptors automàtics amb sistema de tall electromagnètic. Es calcularan doncs els corrents de curtcircuit en l’inici de línia (IpccI) i a final de línia (IpccF). Pel primer cas (IpccI), s’obtindrà la màxima intensitat de c.c. que pot presentar-se en una línia, determinada per un curtcircuit tripolar, en l’origen d’aquesta, sense estar limitada per la pròpia impedància del conductor. Es necessita aquesta per la determinació del poder de tall de l’element (mecanisme) de protecció contra sobreintensitats situat en l’origen de tot circuit o línia elèctrica.


71

Per al segon cas (IpccF), s’obtindrà la mínima intensitat de c.c. per una línia, determinada per un curtcircuit fase-neutre i al final de la línia o circuit en estudi. Aquesta es necessita per determinar si un conductor queda protegit en tota la seva longitud a c.c., ja que és condició imprescindible que la IpccF sigui major o igual que la intensitat del disparador electromagnètic, per una corba determinada en interruptors automàtics amb sistema de tall electromagnètic, o que sigui major o igual que la intensitat de fusió dels fusibles en 5 s., quan s’utilitzen aquests elements de protecció a curtcircuit. Aquest concepte és senzill d’entendre, ja que amb intensitats de curtcircuit grans, actuarà el disparador electromagnètic o fondrà el fusible de protecció; el problema es presenta amb intensitats de c.c. petites, doncs en aquests casos poden caure per darrera del disparador electromagnètic, actuant per tant el relé tèrmic i no podent assegurar el temps de desconnexió en els límits de seguretat adequats (sabíem amb tota seguretat que quan actua el disparador electromagnètic es produeix la desconnexió en temps inferiors a 0,1 s). ·Poder de tall:

Realitzat l’aclariment anterior, comentar que el programa de càlcul contempla en la seva base de dades els dispositius de protecció amb els següents poders de tall que aplicarà en funció dels resultats de IpccI: Interruptors automàtics: 3 4,5 6 10 15 22 25 35 50 70 100 [kA] ·Corbes electromagnètiques:

Els interruptors automàtics serveixen per la protecció dels equips i les persones. Entre les seves formes d’actuació destaquem que ho poden fer de forma tèrmica i de forma electromagnètica. Sobrecàrregues: El relé tèrmic actua per escalfament. Curtcircuits: El relé electromagnètic actua per camp electromagnètic. Per un interruptor automàtic d’una corrent nominal donada (In), podem tenir les següents corbes electromagnètiques associades a les corrents de curtcircuit:


72

Imatge 1 Corbes electromagnètiques de les corrents de c.c.

En primer lloc, cal assenyalar que les corbes es classifiquen en funció de IMAG (A), així tindrem:

Corba B àIMAG = 5In • Corba C àIMAG = 10In Corba D y MA àIMAG = 20In

S’aplicarà també aquest criteri en les proteccions diferencials, actuant en l’elecció de la

sensibilitat dels mateixos ( 30mA.-300mA.) dins dels marges de seguretat personal aplicables. Si no ens atenem a les corbes indicades per a cada cas, i no es compleix la condició anterior, la intensitat de c.c. IpccF entrarà en la zona tèrmica, provocant la desconnexió molt probablement en temps superiors a 1s, amb la qual cosa es produeix un escalfament en l’aïllament i en el pitjor dels casos un incendi. Finalment, cal assenyalar que les corbes B i C se solen emprar en receptors d’enllumenat i preses de corrent i la corba D en motors, ja que aquesta última (sempre que sigui vàlida a c.c.), desplaça bastant a la dreta el disparador electromagnètic, permetent per tant l’arrencada de motors. (MIE BT 034, coeficients d’intensitat d’arrencada i intensitat nominal en receptors a motor). Una vegada descrites totes les fórmules utilitzades es procedeix al càlcul i dimensionament de cada línia, partint de la línia d’escomesa, després de la línia de derivació individual, i així successivament, fins a arribar als diferents receptors que formen la instal·lació elèctrica.


73

2.2.2.1 Previsió potència subquadres.

Passarem a enumerar i descriure tots i cadascun dels subquadres que s’han dimensionat en la present instal·lació, enumerem tant la seva potència instal·lada com la seva potència calculada. Pel que fa la present instal·lació, la previsió dels quadres elèctrics és de vital importància ja que ens determina la potència total per a cada subquadre, i amb la seva corresponent suma obtindrem la potència total de la instal·lació. Alhora en els següents desglossats també podrem observar totes les línies que han de protegir aquests subquadres, tensió que precisa, corresponents coeficient, potència calculada i potència instal·lada. Per tant, a continuació passarem a veure de manera desglossada els subquadres de la instal·lació. 2.2.2.1.1 Subquadre 1

D’aquest quadre s’alimenten totes les línies d’enllumenat de la nau tant com de les sales interiors, com de la part de producció a més aquest quadre també ens alimentarà totes les línies d’ús general que hi ha repartides per la nau. Alhora de determinar el coeficient d’utilització d’aquestes potències la considerarem igual a 1, ja que tenim en compte la potència instal·lada, pel que fa al càlcul del coeficient de simultaneïtat igual a 0,7. En aquest quadres tenim 9 línies de les quals, 5 línies són d’enllumenat i les quatre restants estan destinades a les línies d´ús general repartides per la nau.

2.2.2 Càlculs.

Conjunt dÍnstal·lacions per a la Maquinària del Reciclatge de Paper. Annexes

74

Taula 6 Subquadre 1

Subquadre 1

Zona enllumenat Línia Descripció Tensió Coef. Potència Potència Potència

V descarrega W Inst. (W) Calc. (W)

Enll. dreta de la nau L.1 1xson 400w+GPK150R+zpk1506c 230 1,8 400 1600 2880

Enll. del mig de la nau L.2 1xson 400w+GPK150R+zpk1506c 230 1,8 400 1200 2160

Enll. esquerra de la nau L.3 1xson 400w+GPK150R+zpk1506c 230 1,8 400 1600 2880

Enll. front vestidors L.4 1xson 400w+GPK150R+zpk1506c 230 1,8 400 1200 2160

Enll. vestidors + sala de control L.5 Downlight Philips 2x25W 230 1,8 70 700 1260

Línies d’ús general

Endolls monofàsics vestidors L.6 Tomes de corrent N+F+T 230 1 3680 3680 3680

Bases cetak industria mono.

L.7

Base empotrar 2P+T 230

1 22000 22000 22000

Bases cetak industria mono. Base empotrar 2P+T 230

Bases cetak industria trif. Base empotrar 3P+T 400

Bases cetak industria mono.

L.8

Base empotrar 2P+T 230

1 22000 22000 22000

Bases cetak industria mono. Base empotrar 2P+T 230


Bases cetak industria trif. L.9

Base empotrar 3P+T 400 1 22000 22000 22000


Potència calculada 81.020 W

Potència instal·lada 75.980 W

Coef. Simult. 0,7 53186 W


75

2.2.2.1.2 Subquadre 2

Dáquests quadres sálimenten les parts déxtracció dáire quatre motors trifàsics i la part del pont grua, aquest pont grua ja porta incorporat el seu propi quadre de regulació automàtica per tant només preveurem una línia dálimentació cap a aquest receptor. Alhora de determinar el coeficient dútilització dáquestes potències la considerarem igual a 1, ja que tenim en compte la potència instal·lada, pel que fa al càlcul del coeficient de simultanietat igual a 0,9. En aquest quadres tenim 5 línies de les quals, 4 línies són déxtracció i la restant està destinada a lálimentació del pont grua.

Taula 7 Subquadre 2

Subquadre 2

Extracció Línia Descripció Tensió Coef. Potència Potència Potència

V receptor W Inst. (W) Calc. (W)

Extractor 1 L.1

soler i palau sèrie ttt

400 1,25 4000 4000 5000

Extractor 2 L.2


400 1,25 4000 4000 5000

Extractor 3 L.3


400 1,25 4000 4000 5000

Extractor 4 L.4


400 1,25 4000 4000 5000

Pont grua

Pont grua L.5 4 motors moviments 3 eixos Tadi s.a. 400

1,25 20000 20000 25000

Potència calculada 45.000 W Potència instal·lada 36.000 W

Coef. Simult. 0,9 32.400 W


76


D’aquests quadres s’alimenten les part de la cinta transportadora que alimenta el pulper trommel que consta de dos motors i de la premsa hidràulica que premsa tot el material de rebuig, i consta de una unitat hidràulica i dos motors per la cinta transportadora. Alhora de determinar el coeficient d’utilització d’aquestes potències la considerarem igual a 1, ja que tenim en compte la potència instal·lada, pel que fa al càlcul del coeficient de simultaneïtat igual a 0,9. En aquests quadres tenim 5 línies de les quals, 2 línies són de la cinta transportadora i les altres 3 són de la premsa hidràulica.

Subquadre 3

Cinta transportadora Línia Descripció Tensió Coef. Potència Potència Potència


Cinta transportadora M.1 L.1 Motor 1 Receiving Conveyor 400 1,25 7500 7500 9375

Cinta transportadora M.2 L.2 Motor 2 Drum Feed Conveyor 400 1,25 4000 4000 5000

Premsa hidràulica

Unitat hidràulica, L.3

Unitat hidràulica sicma spa mdovi italia 400 1,25 15000 15000 18750

Motor cinta transportadora 1 L.4

screw conveyor 400 1,25 5500 5500 6875

Motor cinta transportadora 2 L.5

screw conveyor 400 1,25 5500 5500 6875

Potència calculada 46.875 W Potència instal·lada 37.500 W Coef. Simult. 0,9 33.750 W

Taula 8 Subquadre 3


77


En aquest quadre trobem tota l’alimentació del mecanisme de trituració del paper així com de l’alimentació d’aigua de la que precisa aquesta trituració, per tant les dues bombes tant d’aigua freda com de calenta. Alhora de determinar el coeficient d’utilització d’aquestes potències la considerarem igual a 1, ja que tenim en compte la potència instal·lada, pel que fa al càlcul del coeficient de simultaneïtat igual a 0,9. En aquest quadres tenim 9 línies de les quals, 2 línies són de l’aigua d’alimentació i les restants són totes les pertinents a la maquinària de trituració del paper.

Subquadre 4

Bombes dálimentació Linia Descripció Tensió Coef. Potència Potència Potència


Bombes aigua calenta L.1 sulzer A32-100

400 1,25 30000 30000 37500

Bombes aigua freda L.2 sulzer A42-200

400 1,25 110000 110000 137500

Pulper trommel

Motor auxiliar L.3 abb 400 1,25 15000 15000 18750

Agitador 1 L.4 Milton Roy Mixing

400 1,25 22000 22000 27500


400 1,25 22000 22000 27500

Unitat hidràulica L.6 Unitat hidràulica sicma spa mdovi italia 400 1,25 15000 15000 18750

Bomba matèria 1 L.7

Sulzer M350-470 230

1,25 132000 132000 165000

Bomba matèria 2 L.8

Sulzer M350-470 230

1,25 132000 132000 165000

Bomba refrigeradora L.9

Sulzer Ap11-32 400

1,25 75000 75000 93750

Potència calculada 691.250 W Potència instal·lada 553.000 W Coef. Simult. 0,9 497,7 W

Taula 9 Subquadre 4


78


En aquest quadre trobem tots els elements de la secció d’emmagatzematge de la pasta de paper, en aquest recinte trobarem 3 grans recipients que allotjaran en el seu interior la pasta de paper, cada dipòsit d’emmagatzematge conté un agitador i un motor-bomba d’impulsió. Alhora de determinar el coeficient d’utilització d’aquestes potències la considerarem igual a 1, ja que tenim en compte la potència instal·lada, pel que fa al càlcul del coeficient de simultanietat igual a 0,9. En aquests quadres tenim 6 línies les quals pertanyen totes als dipòsits d’emmagatzematge.

Subquadre 5

Dipòsits démmagatzematge Línia Descripció Tensió Coef. Potència Potència Potència


Bomba 1 L.1 Sulzer M350-470

400 1,25 132000 132000 165000


400 1,25 132000 132000 165000


400 1,25 132000 132000 165000


400 1,25 22000 22000 27500


400 1,25 22000 22000 27500


400 1,25 22000 22000 27500

Potència calculada 577.500 W Potència instal·lada 462.000 W Coef. Simult. 0,9 415.800 W

Taula 10 Subquadre 5


79

2.2.2.1.6 Cel·la de protecció M.T.

Aquesta cel·la de protecció s’allotjarà a la sala de control per protegir el motor de M.T. que tenim a la nau industrial. Alhora de determinar el coeficient d’utilització d’aquestes potències la considerarem igual a 1, ja que tenim en compte la potència instal·lada, pel que fa al càlcul del coeficient de simultaneïtat igual a 1. Aquest motor no li podem aplicar coeficient de seguretat ja que és el principal motor del procés de producció i no s’atura mai. Aquesta cel·la única i exclusivament està dissenyada per a protegir el motor de M.T. per tant només allotjarà una línia que és la del motor en M.T. Cel·la de protecció M.T.

Dipòsits d’emmagatzematge Línia Descripció Tensió Coef. Potència Potència Potència


Motor principal L.1 abb-hxr

6000 1,25 750000 750000 937500

Potència calculada 937.500 W Potència instal·lada 750.000 W Coef. Simult. 1 750.000 W

Taula 11 Cel·la de protecció M.T.

Conjunt de Instal·lacions per a la Maquinària del Reciclatge de Paper. Annexes

80

2.2.2.1.7 Potències per subquadres.

En aquest sub-apartat veurem un recull de les potències per subquadre, per així facilitar-nos el càlcul de les línies i proteccions que a cadascun haurem de dimensionar. Per tant anem a veure el recull de potències.

Potència Instal.lada Potència calculada Subquadre 1 75.980 81.020 W Subquadre 2 36.000 45.000 W Subquadre 3 37.500 46.875 W Subquadre 4 553.000 691.250 W Subquadre 5 462.000 577.500 W

Cel·la de protecció 750.000 937.500 W

Taula 12 Potència per subquadres elèctrics.

2.2.2.2. Línia general d’alimentació M.T.

Potència e Intensitat - Tensió de servicio: 6000 V. - Canalización: Subterranea - Longitud: 45 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; - Poència a instalar: 750000 W. - Potència de cálculo: (Según ITC-BT-47 y ITC-BT-44):

750000x1.25 = 937500 W.(Coef. de Simult.: 1)

I=937500/1,732x6000x0.8=112,9 A. Se eligen conductores Unipolares 3x120/630+TTx50mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida I.ad. a 40°C (Fc=1) 2500 A. barras blindadas Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 70.69 e(parcial)=45x937500/46.35x6000x120=1.26 V.=0.021 % e(total)=0.021% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I. Aut./Tet. In.: 250A. Térmico reg. Int.Reg.: 250 A.


81

Int. Automàtic NSX 250 A Schneider electric 3 pols 150 kA poder de tall Conductor a instal·lar per fase 1 conductor de 120 mm2 per fase amb aïllament 0,6/1 kV RZ1-K(AS) - No propagador de líncendi i emisió de fums, lliure dál·làgens i opacidad reducida. Amb canalització subterranea, tub de polietilè de 160mm de diàmetre.

2.2.2.3. Línia general dálimentació B.T.

Potència e Intensitat. - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: Subterranea - Longitud: 45 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; - Potencia a instalar: 1164480 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47 y ITC-BT-44):

(132000x1.25)+(1163028x0.8)=1195225.2 W

I=1195225.2 /1.732x400x0.8=2159 A Se eligen conductores Unipolares 3x1260/630+TTx720mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida I.ad. a 40°C (Fc=1) 2500 A. Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 70.69 e(parcial)=45x1085568/46.35x400x1260=2.09 V.=0.52 % e(total)=0.52% ADMIS (4% MAX.) Conductor a instal·lar per fase 6 conductors de 240 mm2 per fase amb aïllament 0,6/1 kV RZ1-K(AS) - No propagador de líncendi i emissió de fums, lliure d’al·lògens i opacitat reduïda. Amb canalització subterrània, tub de polietilè de 160mm de diàmetre.


82

2.2.2.4. Cel·la de protecció M.T.

Unitat predissenyada per la protecció d’aquest tipus de motors, a la qual és connectarà

a la L.G.A. d’alimentació i a la línia que alimentarà al motor de M.T.

Taula 13 Característiques cel·la de protecció

2.2.2.5. Quadre general de protecció B.T.

Prot. Tèrmica: I. Aut./Tet. In.: 2500 A. Térmico reg. Int.Reg.: 2500 A. Instal·larem un Int. Automàtic Schneider elèctric Masterpact de 2500 A amb poder de tall de 150 kA Embarrat de Cu Dades - Metal: Cu - Estado pletinas: desnudas - nº pletinas por fase: 2 - Separación entre pletinas, d(cm): 10 - Separación entre apoyos, L(cm): 25 - Tiempo duración c.c. (s): 0.5 Pletina adoptada - Sección (mm²): 500 - Ancho (mm): 100 - Espesor (mm): 5

- Wx, Ix, Wy, Iy (cm3,cm4) : 8.333, 41.66, 0.4166, 0.104 - I. admisible del embarrado (A): 2000

Tensió nominal 6/7,2 kV Corrent nominal 1250 a 2500 A

Corrent suportable de curta duració 12,5 a 25 kARMS Tensió suportable de impuls 60/75 kVcr

atmosfèric 1,2/ 50 Freqüència Nominal 50/60 Hz

Arc intern “tots les compartiments” 25 kA-1s Grau de protecció 42/54 IP


83

a) Càlcul electrodinàmic; smax = Ipcc² · L² / ( 60 · d · Wy · n) =39.89² · 25² /(60 · 10 · 0.4166 · 2) = 1989.1 <= 1200 kg/cm² Cu b) Càlcul tèrmic, per intensitat admissible; Ical = 1958.66 A Iadm = 2000 A c) Comprovació per sol·licitació tèrmica en curtcircuit; Ipcc = 39.89 kA Icccs = Kc · S / ( 1000 · Ötcc) = 164 · 500 · 2 / (1000 · Ö0.5) = 231.93 kA

2.2.2.6. Subquadre 1 ; Il·luminació i línies d´ús general.

2.2.2.6.1 Càlculs generals.

Previsió de potència instal·lada. Enll. L.1 1600 W Enll. L.2 1200 W Enll. L.3 1600 W Enll. L.4 1200 W Enll. vestidors 700 W Base cetak 1 22000 W Base cetak 2 22000 W Base cetak 3 22000 W Endolls vest. 3680 W TOTAL 75980 W


84

Potència e Intensitat. - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 0.5 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; - Potencia a instalar: 75980 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

56714 W.(Coef. de Simult.: 0.7 )

I=56714/1,732x400x0.8=102.33 A. Se eligen conductores Unipolares 4x50+TTx25mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 117 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 63mm. Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 62.95 e(parcial)=0.5x56714/47.55x400x50=0.03 V.=0.01 % e(total)=0.53% ADMIS (4% MAX.) Protección Termica I. Aut./Tet. In.: 160 A. Térmico reg. Int.Reg.: 110 A. Instal·larem un Int. Automàtic Schneider electric NSX 250 4p Embarrat del quadre Dades - Metal: Cu - Estado pletinas: desnudas - nº pletinas por fase: 2 - Separación entre pletinas, d(cm): 10 - Separación entre apoyos, L(cm): 25 - Tiempo duración c.c. (s): 0.5 Pletina adoptada - Sección (mm²): 400 - Ancho (mm): 40 - Espesor (mm): 10

- Wx, Ix, Wy, Iy (cm3,cm4) : 2.666, 5.333, 0.666, 0.333 - I. admisible del embarrado (A): 1350 a) Càlculo electrodinámic


85

smax = Ipcc² · L² / ( 60 · d · Wy · n) =38.92² · 25² /(60 · 10 · 0.666 · 2) = 1184.563 <= 1200 kg/cm² Cu b) Cálculo térmic, por intensidad admisible Ical = 102.33 A Iadm = 1350 A c) Comprobación por solicitación térmica en cortocircuito Ipcc = 38.92 kA Icccs = Kc · S / ( 1000 · Ötcc) = 164 · 400 · 2 / (1000 · Ö0.5) = 185.54 kA 2.2.2.6.2 Enllumenat L.1.

Potència e Intensitat. - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: E-Unip.o Mult.Bandeja Perfor - Longitud: 18 m; Cos j: 1; Xu(mW/m): 0; - Potencia a instalar: 1600 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

1600x1.8=2880 W.

I=2880/230x1=12.52 A. Se eligen conductores Bipolares 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 24 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 53.61 e(parcial)=2x18x2880/49.09x230x1.5=6.12 V.=2.66 % e(total)=3.19% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Bipolar Int. 16 A____ P.I.A. 16 A Merlin Gerin 2 pols 15 kA poder de tall carril DIN Protecció diferencial. Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 300 mA.


86

2.2.2.6.3 Enllumenat L.2.

Potència e Intensitat. - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: E-Unip.o Mult.Bandeja Perfor - Longitud: 30 m; Cos j: 1; Xu(mW/m): 0; - Potencia a instalar: 1200 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44): 1200x1.8=2160 W.

I=2160/230x1=9.39 A. Se eligen conductores Bipolares 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 33 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 44.05 e(parcial)=2x30x2160/50.77x230x2.5=4.44 V.=1.93 % e(total)=2.46% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I. Mag. Bipolar Int. 10 A____ P.I.A. 10 A Merlin Gerin 2 pols 15 kA poder de tall carril DIN Protecció diferencial. Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 300 mA. 2.2.2.6.4 Enllumenat L.3.


1600x1.8=2880 W.

I=2880/230x1=12.52 A. Se eligen conductores Bipolares 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 33 A. según ITC-BT-19


87

Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 47.2 e(parcial)=2x34x2880/50.2x230x2.5=6.78 V.=2.95 % e(total)=3.48% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Bipolar Int. 16 A____ P.I.A. 16 A Merlin Gerin 2 pols 15 kA poder de tall carril DIN Protecció diferencial. Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 300 mA 2.2.2.6.5 Enllumenat L.4.


1200x1.8=2160 W.

I=2160/230x1=9.39 A. Se eligen conductores Bipolares 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 33 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 44.05 e(parcial)=2x43x2160/50.77x230x2.5=6.36 V.=2.77 % e(total)=3.3% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I. Mag. Bipolar Int. 10 A____ P.I.A. 10 A Merlin Gerin 2 pols 15 kA poder de tall carril DIN Protecció diferencial. Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 300 mA. 2.2.2.6.6 Enllumenat vestidors.

Potència e Intensitat. - Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: A-Unip.Tubos Empot.,Pared Aisl. - Longitud: 15 m; Cos j: 1; Xu(mW/m): 0;


88

- Potencia a instalar: 700 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

700x1.8=1260 W.

I=1260/230x1=5.48 A. Se eligen conductores Unipolares 2x1.5+TTx1.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 16 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 16mm. Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 45.86 e(parcial)=2x15x1260/50.44x230x1.5=2.17 V.=0.94 % e(total)=1.47% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I. Mag. Bipolar Int. 10 A____ P.I.A. 10 A Merlin Gerin 2 pols 15 kA poder de tall carril DIN Protecció diferencial. Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA. 2.2.2.6.7 Base cetak 1

Potència e Intensitat. - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: E-Unip.o Mult.Bandeja Perfor - Longitud: 27 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; - Potencia a instalar: 22000 W. - Potencia de cálculo: 22000 W. I=22000/1,732x400x0.8=39.69 A. Se eligen conductores Tetrapolares 4x6+TTx6mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 49 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 72.81 e(parcial)=27x22000/46.03x400x6=5.38 V.=1.34 % e(total)=1.87% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I. Mag. Tetrapolar Int. 40 A____ P.I.A. 40 A Merlin Gerin 4 pols 15 kA poder de tall carril DIN


89

Protecció diferencial. Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 300 mA. 2.2.2.6.8 Base cetak 2

Potència e Intensitat. - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: E-Unip.o Mult.Bandeja Perfor - Longitud: 54 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; - Potencia a instalar: 22000 W. - Potencia de cálculo: 22000 W. I=22000/1,732x400x0.8=39.69 A. Se eligen conductores Tetrapolares 4x6+TTx6mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 49 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 72.81 e(parcial)=54x22000/46.03x400x6=10.75 V.=2.69 % e(total)=3.22% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I. Mag. Tetrapolar Int. 40 A____ P.I.A. 40 A Merlin Gerin 4 pols 15 kA poder de tall carril DIN Protección diferencial. Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 300 mA.

2.2.2.6.9 Base cetak 3

Patència e Intensitat.

- Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: E-Unip.o Mult.Bandeja Perfor - Longitud: 70.96 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; - Potencia a instalar: 22000 W. - Potencia de cálculo: 22000 W. I=22000/1,732x400x0.8=39.69 A. Se eligen conductores Tetrapolares 4x10+TTx10mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 68 A. según ITC-BT-19


90

Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 57.04 e(parcial)=70.96x22000/48.51x400x10=8.04 V.=2.01 % e(total)=2.54% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tetrapolar Int. 40 A____ P.I.A. 40 A Merlin Gerin 4 pols 15 kA poder de tall carril DIN Protección diferencial. Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 300 mA. 2.2.2.6.10 Endolls sala de vestidors

Patència e Intensitat.

- Tensión de servicio: 230 V. - Canalización: A-Unip.Tubos Empot.,Pared Aisl. - Longitud: 15 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; - Potencia a instalar: 3680 W. - Potencia de cálculo: 3680 W. I=3680/230x0.8=20 A. Se eligen conductores Unipolares 2x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 22 A. según ITC-BT-19 D. tubo: 20mm. Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 81.32 e(parcial)=2x15x3680/44.79x230x2.5=4.29 V.=1.86 % e(total)=2.39% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Bipolar Int. 20 A____ P.I.A. 20 A Merlin Gerin 2 pols 15 kA poder de tall carril DIN Protección diferencial. Inter. Dif. Bipolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 30 mA.


91

2.2.2.7. Subquadre 2 ; Extracció dáire i Pont grua.


Previsió de potència instal·lada. Extractor 1 4000 W Extractor2 4000 W Extractor3 4000 W Extractor4 4000 W Pont grua 20000 W TOTAL 36000 W Potència e Intensitat. - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 0.5 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; - Potencia a instalar: 36000 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

20000x1.25+12400=37400 W.(Coef. de Simult.: 0.9 )

I=37400/1,732x400x0.8=67.48 A. Se eligen conductores Unipolares 3x25+TTx16mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 77 A. según ITC-BT-19 Caíguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 63.04 e(parcial)=0.5x37400/47.54x400x25=0.04 V.=0.01 % e(total)=0.58% ADMIS (4% MAX.) Protección Térmica. I. Aut./Tet. In.: 100 A. Térmico reg. Int.Reg.: 72 A____ I.autmàtic INS 100 A Merlin Gerin 3 pols 15 kA poder de tall carril DIN Embarrat del quadre. Dades - Metal: Cu - Estado pletinas: desnudas - nº pletinas por fase: 2 - Separación entre pletinas, d(cm): 10


92

- Separación entre apoyos, L(cm): 25 - Tiempo duración c.c. (s): 0.5 Pletina adoptada - Sección (mm²): 400 - Ancho (mm): 40 - Espesor (mm): 10

- Wx, Ix, Wy, Iy (cm3,cm4) : 2.666, 5.333, 0.666, 0.333 - I. admisible del embarrado (A): 1350 a) Cálculo electrodinámico smax = Ipcc² · L² / ( 60 · d · Wy · n) =37.94² · 25² /(60 · 10 · 0.666 · 2) = 1125.941 <= 1200 kg/cm² Cu b) Cálculo térmico, por intensidad admisible Ical = 67.48 A Iadm = 1350 A c) Comprobación por solicitación térmica en cortocircuito Ipcc = 37.94 kA Icccs = Kc · S / ( 1000 · Ötcc) = 164 · 400 · 2 / (1000 · 0.5) = 185.54 kA

2.2.2.7.2 Extractor 1

Potència e Intensitat.

- Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: E-Unip.o Mult.Bandeja Perfor - Longitud: 35 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; R: 1 - Potencia a instalar: 4000 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

4000x1.25=5000 W.

I=5000/1,732x400x0.8x1=9.02 A. Se eligen conductores Tripolares 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 29 A. según ITC-BT-19


93

Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 44.84 e(parcial)=35x5000/50.63x400x2.5x1=3.46 V.=0.86 % e(total)=1.44% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tripolar Int. 16 A____ P.I.A. 16 A Merlin Gerin 3 pols 15 kA poder de tall carril DIN

Protección diferencial. Inter. Dif. Tripolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 300 mA. 2.2.2.7.3 Extractor 2



4000x1.25=5000 W.

I=5000/1,732x400x0.8x1=9.02 A. Se eligen conductores Tripolares 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 29 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 44.84 e(parcial)=35x5000/50.63x400x2.5x1=3.46 V.=0.86 % e(total)=1.44% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tripolar Int. 16 A____ P.I.A. 16 A Merlin Gerin 3 pols 15 kA poder de tall carril DIN

Protecció diferencial. Inter. Dif. Tripolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 300 mA. 2.2.2.7.4 Extractor 3


- Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: E-Mult.Aire Dist.Pared >= 0,3D - Longitud: 114.71 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; R: 1 - Potencia a instalar: 4000 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):


94

4000x1.25=5000 W.

I=5000/1,732x400x0.8x1=9.02 A. Se eligen conductores Tripolares 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 29 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 44.84 e(parcial)=114.71x5000/50.63x400x2.5x1=11.33 V.=2.83 % e(total)=3.41% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tripolar Int. 16 A____ P.I.A. 16 A Merlin Gerin 3 pols 15 kA poder de tall carril DIN

Protecció diferencial. Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 300 mA. 2.2.2.7.5 Extractor 4


- Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: E-Unip.o Mult.Bandeja Perfor - Longitud: 114.71 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; R: 1 - Potencia a instalar: 4000 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

4000x1.25=5000 W.

I=5000/1,732x400x0.8x1=9.02 A. Se eligen conductores Tripolares 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 29 A. según ITC-BT-19 Caíguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 44.84 e(parcial)=114.71x5000/50.63x400x2.5x1=11.33 V.=2.83 % e(total)=3.41% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tripolar Int. 16 A____ P.I.A. 16 A Merlin Gerin 3 pols 15 kA poder de tall carril DIN

Protecció diferencial. Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 300 mA.


95

2.2.2.7.6 Pont grua.



20000x1.25=25000 W.

I=25000/1,732x400x0.8x1=45.11 A. Se eligen conductores Tetrapolares 4x6+TTx6mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 49 A. según ITC-BT-19 Caíguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 82.37 e(parcial)=25x25000/44.64x400x6x1=5.83 V.=1.46 % e(total)=2.04% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tripolar Int. 47 A____ Int. Automàtic INS 63 A Merlin Gerin 3 pols 15 kA poder de tall carril DIN Protecció diferencial. Inter. Dif. Tripolar Int.: 63 A. Sens. Int.: 300 mA.

2.2.2.8 Subquadre 3 ; Cinta transportadora i Premsa hidràulica. 2.2.2.8.1 Càlculs generals.

Previsió de potència instal·lada. C.trans. M1 7500 W C.trans. M2 4000 W U.hidràulica 15000 W Motor 1 premsa 5500 W Motor 2 premsa 5500 W TOTAL 37500 W


96

Potència e Intensitat. - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 0.5 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; - Potencia a instalar: 37500 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

15000x1.25+18750=37500 W.(Coef. de Simult.: 0.9 )

I=37500/1,732x400x0.8=67.66 A. Se eligen conductores Unipolares 3x95+TTx50mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: PVC, 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 180 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 44.24 e(parcial)=0.5x37500/50.73x400x95=0.01 V.=0 % e(total)=0.57% ADMIS (4% MAX.) Protecció Termica. I. Aut./Tri. In.: 100 A. Térmico reg. Int.Reg.: 100 A____ Int. Automàtic INS 125 A Merlin Gerin 3 pols 15 kA poder de tall carril DIN Embarrat del quadre. Dades - Metal: Cu - Estado pletinas: desnudas - nº pletinas por fase: 2 - Separación entre pletinas, d(cm): 10 - Separación entre apoyos, L(cm): 25 - Tiempo duración c.c. (s): 0.5 Pletina adoptada - Sección (mm²): 500 - Ancho (mm): 50 - Espesor (mm): 10



97

a) Càlcul electrodinámic smax = Ipcc² · L² / ( 60 · d · Wy · n) =39.38² · 25² /(60 · 10 · 0.833 · 2) = 969.604 <= 1200 kg/cm² Cu b) Càlcul térmic, per intensitat admisible Ical = 67.66 A Iadm = 1620 A c) Comprobació per solicitació térmica en curtcircuit. Ipcc = 39.38 kA Icccs = Kc · S / ( 1000 · Ötcc) = 164 · 500 · 2 / (1000 · 0.5) = 231.93 kA 2.2.2.8.2 C.transportadora Motor 1.



7500x1.25=9375 W.

I=9375/1,732x400x0.8x1=16.92 A. Se eligen conductores Tripolares 3x4+TTx4mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 38 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 49.91 e(parcial)=75.72x9375/49.73x400x4x1=8.92 V.=2.23 % e(total)=2.8% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tripolar Int. 20 A____ P.I.A. 20A Merlin Gerin 3 pols 15 kA poder de tall carril DIN Protección diferencial. Inter. Dif. Tripolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 300 mA.


98

2.2.2.8.3 C.transportadora Motor 2.



4000x1.25=5000 W.

I=5000/1,732x400x0.8x1=9.02 A. Se eligen conductores Tripolares 3x95+TTx50mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 271 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 40.06 e(parcial)=5264x5000/51.51x400x95x1=13.45 V.=3.36 % e(total)=3.93% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tripolar Int. 16 A____ P.I.A. 16A Merlin Gerin 3 pols 15 kA poder de tall carril DIN

Protecció diferencial. Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 300 mA. 2.2.2.8.4 Unitat hidràulica.



15000x1.25=18750 W.

I=18750/1,732x400x0.8x1=33.83 A. Se eligen conductores Tripolares 3x10+TTx10mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 68 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 52.38 e(parcial)=92.91x18750/49.3x400x10x1=8.83 V.=2.21 % e(total)=2.78% ADMIS (4% MAX.)


99

Prot. Térmica. I.Mag. Tripolar Int. 38 A____ P.I.A. 40A Merlin Gerin 3 pols 15 kA poder de tall carril DIN

Protecció diferencial. Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 300 mA. 2.2.2.8.5 Motor 1 premsa.



5500x1.25=6875 W.

I=6875/1,732x400x0.8x1=12.4 A. Se eligen conductores Tripolares 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 29 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 49.15 e(parcial)=92.91x6875/49.86x400x2.5x1=12.81 V.=3.2 % e(total)=3.78% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tripolar Int. 16 A____ P.I.A. 16A Merlin Gerin 3 pols 15 kA poder de tall carril DIN

Protección diferencial. Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 25 A. Sens. Int.: 300 mA.

2.2.2.8.6 Motor 2 premsa.



5500x1.25=6875 W.


100

I=6875/1,732x400x0.8x1=12.4 A. Se eligen conductores Tripolares 3x2.5+TTx2.5mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 29 A. según ITC-BT-19 Caída de tensión. Temperatura cable (ºC): 49.15 e(parcial)=92.91x6875/49.86x400x2.5x1=12.81 V.=3.2 % e(total)=3.78% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tripolar Int. 16 A____ P.I.A. 16A Merlin Gerin 3 pols 15 kA poder de tall carril DIN


2.2.2.9 Subquadre 4 ; Maquinària Pulper trommel.


Previsió de potència instal·lada bomba calenta 30000 W bomba freda 110000 W m.aux. pulper 15000 W Agitador 1 p. 22000 W Agitador 2 p. 22000 W Bomba 1 p. 132000 W Bomba 2p. 132000 W U. hidràulica 15000 W B. refrigerador 75000 W TOTAL 553000 W Potència e Intensitat. - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: Barras Blindadas - Longitud: 0.5 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; - Potencia a instalar: 553000 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

132000x1.25+365700=530700 W.(Coef. de Simult.: 0.9 )


101

I=530700/1,732x400x0.8=957.53 A. Se eligen conductores Unipolares 3x600/300+TTx600mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 1350 A. barras blindadas Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 55.09 e(parcial)=0.5x530700/48.84x400x600=0.02 V.=0.01 % e(total)=0.58% ADMIS (4% MAX.) Protecció Termica. I. Aut./Tri. In.: 1000 A. Térmico reg. Int.Reg.: 1000 A___ Instal·larem un Int. Automàtic Schneider electric Masterpact Nw 1000 A regulabre amb poder de tall 150 kA Embarrat del quadre Dades - Metal: Cu - Estado pletinas: desnudas - nº pletinas por fase: 1 - Separación entre pletinas, d(cm): 10 - Separación entre apoyos, L(cm): 25 - Tiempo duración c.c. (s): 0.5 Pletina adoptada - Sección (mm²): 1000 - Ancho (mm): 100 - Espesor (mm): 10

- Wx, Ix, Wy, Iy (cm3,cm4) : 16.66, 83.3, 1.666, 0.833 - I. admisible del embarrado (A): 1700 a) Cálculo electrodinámico smax = Ipcc² · L² / ( 60 · d · Wy · n) =39.81² · 25² /(60 · 10 · 1.666 · 1) = 990.793 <= 1200 kg/cm² Cu b) Cálculo térmico, por intensidad admisible Ical = 957.53 A Iadm = 1700 A c) Comprobación por solicitación térmica en cortocircuito


102

Ipcc = 39.81 kA Icccs = Kc · S / ( 1000 · Ötcc) = 164 · 1000 · 1 / (1000 · Ö0.5) = 231.93 kA 2.2.2.9.2 Bomba aigüa calenta.



30000x1.25=37500 W.

I=37500/1,732x400x0.8x1=67.66 A. Se eligen conductores Tripolares 3x10+TTx10mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 68 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 89.5 e(parcial)=21x37500/43.66x400x10x1=4.51 V.=1.13 % e(total)=1.7% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Aut./Tri. In.: 100 A. Térmico reg. Int.Reg.: 68 A___Int. Automatic 3 pols Schneider electric NSX 100 A

Protecció diferencial. Relé y Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA. 2.2.2.9.3 Bomba aïgua freda.



110000x1.25=137500 W.

I=137500/1,732x400x0.8x1=248.09 A.


103

Se eligen conductores Tripolares 3x95+TTx50mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 271 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 81.9 e(parcial)=15x137500/44.71x400x95x1=1.21 V.=0.3 % e(total)=0.88% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Aut./Tri. In.: 250 A. Térmico reg. Int.Reg.: 250 A___Int. Automatic 3 pols Schneider electric NSX 250 A Protecció diferencial: Relé y Transfor. Diferencial Sens.: 300 mA.

2.2.2.9.4 Motor auxiliar pulper.



15000x1.25=18750 W.

I=18750/1,732x400x0.8x1=33.83 A. Se eligen conductores Tripolares 4x6+TTx6mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 49 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 63.83 e(parcial)=64.4x18750/47.41x400x6x1=10.61 V.=2.65 % e(total)=3.23% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tripolar Int. 38 A____ P.I.A. 40 A Merlin Gerin 3 pols 15 kA poder de tall carril DIN Protecció diferencial. Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 300 mA.


104

2.2.2.9.5 Agitador 1



22000x1.25=27500 W.

I=27500/1,732x400x0.8x1=49.62 A. Se eligen conductores Tripolares 3x10+TTx10mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 68 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 66.62 e(parcial)=65.4x27500/46.97x400x10x1=9.57 V.=2.39 % e(total)=2.97% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tripolar Int. 50 A____ Int. Automàtic INS 63 A Merlin Gerin 3 pols 100 kA poder de tall carril DIN Protecció diferencial. Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 63 A. Sens. Int.: 300 mA.

2.2.2.9.6 Agitador 2



22000x1.25=27500 W.

I=27500/1,732x400x0.8x1=49.62 A. Se eligen conductores Tripolares 3x10+TTx10mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 68 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió.


105

Temperatura cable (ºC): 66.62 e(parcial)=60x27500/46.97x400x10x1=8.78 V.=2.2 % e(total)=2.77% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tripolar Int. 50 A____ Int. Automàtic INS 63 A Merlin Gerin 3 pols 100 kA poder de tall carril DIN


2.2.2.9.7 Unitat hidràulica



15000x1.25=18750 W.

I=18750/1,732x400x0.8x1=33.83 A. Se eligen conductores Tripolares 3x6+TTx6mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 49 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 63.83 e(parcial)=70.96x18750/47.41x400x6x1=11.69 V.=2.92 % e(total)=3.5% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tripolar Int. 38 A____ P.I.A. 40 A Merlin Gerin 3 pols 15 kA poder de tall carril DIN Protecció diferencial. Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 300 mA. 2.2.2.9.8 Bomba impulsió 1.

Potència e Intensitat. - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: E-Unip.o Mult.Bandeja Perfor - Longitud: 87.46 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; R: 1 - Potencia a instalar: 132000 W.


106

- Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47): 132000x1.25=165000 W.

I=165000/1,732x400x0.8x1=297.7 A. Se eligen conductores Tripolares 3x120+TTx70mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 314 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 84.95 e(parcial)=87.46x165000/44.28x400x120x1=6.79 V.=1.7 % e(total)=2.27% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Aut./Tri. In.: 400 A. Térmico reg. Int.Reg.: 306 A___Int. Automàtic NSX 400 A Schneider electric 3 pols 100 kA poder de tall

Protecció diferencial. Incorpora unitat modul Vigi de Sens. regulable: 300 mA. 2.2.2.9.9 Bomba impulsió 2.

Potència e Intensitat. - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: E-Unip.o Mult.Bandeja Perfor - Longitud: 87.46 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; R: 1 - Potencia a instalar: 132000 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

132000x1.25=165000 W.

I=165000/1,732x400x0.8x1=297.7 A. Se eligen conductores Tripolares 3x120+TTx70mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 314 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 84.95 e(parcial)=87.46x165000/44.28x400x120x1=6.79 V.=1.7 % e(total)=2.27% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica.


107

I.Aut./Tri. In.: 400 A. Térmico reg. Int.Reg.: 306 A___Int. Automàtic NSX 400 A Schneider electric 3 pols 100 kA poder de tall

Protecció diferencial. Incorpora unitat modul Vigi de Sens. regulable: 300 mA. 2.2.2.9.10 Bomba refrigeració.

Potència e Intensitat. - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: E-Unip.o Mult.Bandeja Perfor - Longitud: 64.4 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; R: 1 - Potencia a instalar: 75000 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

75000x1.25=93750 W.

I=93750/1,732x400x0.8x1=169.15 A. Se eligen conductores Tripolares 3x50+TTx25mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 175 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 86.71 e(parcial)=64.4x93750/44.04x400x50x1=6.85 V.=1.71 % e(total)=2.29% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Aut./Tri. In.: 250 A. Térmico reg. Int.Reg.: 172 A___Int. Automàtic NSX 250 A Schneider electric 3 pols 100 kA poder de tall Protección diferencial. Incorpora unitat modul Vigi de Sens. regulable: 300 mA.

2.2.2.10 Subquadre 5 ; Dipòsits démmagatzematge.


Previsió de potència instal·lada bomba 1 132000 W bomba 2 132000 W bomba 3 132000 W Agitador 1 22000 W


108

Agitador 2 22000 W Atgitador 3 22000 W TOTAL 462000 W Potència e Intensitat. - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: Barras Blindadas - Longitud: 0.5 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; - Potencia a instalar: 462000 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

132000x1.25+330000=495000 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=495000/1,732x400x0.8=893.11 A. Se eligen conductores Unipolares 3x600/300+TTx600mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: 450/750 V I.ad. a 40°C (Fc=1) 1350 A. barras blindadas Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 53.13 e(parcial)=0.5x495000/49.17x400x600=0.02 V.=0.01 % e(total)=0.58% ADMIS (4% MAX.) Protección Termica. I. Aut./Tri. In.: 1000 A. Térmico reg. Int.Reg.: 1000 A___ Instal·larem un Int. Automàtic Schneider electric Masterpact Nw 1000 A regulabre amb poder de tall X kA Embarrat del quadre Dades - Metal: Cu - Estado pletinas: desnudas - nº pletinas por fase: 2 - Separación entre pletinas, d(cm): 10 - Separación entre apoyos, L(cm): 25 - Tiempo duración c.c. (s): 0.5 Pletina adoptada - Sección (mm²): 500 - Ancho (mm): 50 - Espesor (mm): 10



109

a) Càlcul electrodinàmic smax = Ipcc² · L² / ( 60 · d · Wy · n) =39.81² · 25² /(60 · 10 · 0.833 · 2) = 990.793 <= 1200 kg/cm² Cu b) Càlcul térmic, per intensitat admisible Ical = 893.11 A Iadm = 1620 A c) Comprobació por solicitació térmica en curtcircuit Ipcc = 39.81 kA Icccs = Kc · S / ( 1000 · Ötcc) = 164 · 500 · 2 / (1000 · Ö0.5) = 231.93 kA 2.2.2.10.2 Bomba dipòsit 1



132000x1.25=165000 W.

I=165000/1,732x400x0.8x1=297.7 A. Se eligen conductores Tripolares 3x120+TTx70mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 314 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 84.95 e(parcial)=93.41x165000/44.28x400x120x1=7.25 V.=1.81 % e(total)=2.39% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Aut./Tri. In.: 400 A. Térmico reg. Int.Reg.: 306 A___Int. Automàtic NSX 400 A Schneider electric 3 pols 100 kA poder de tall Protecció diferencial. Incorpora unitat modul Vigi de Sens. regulable: 300 mA.


110

2.2.2.10.3 Bomba dipòsit 2



132000x1.25=165000 W.

I=165000/1,732x400x0.8x1=297.7 A. Se eligen conductores Tripolares 3x120+TTx70mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 314 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 84.95 e(parcial)=93.41x165000/44.28x400x120x1=7.25 V.=1.81 % e(total)=2.39% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Aut./Tri. In.: 400 A. Térmico reg. Int.Reg.: 306 A___Int. Automàtic NSX 400 A Schneider electric 3 pols 100 kA poder de tall Protecció diferencial. Incorpora unitat modul Vigi de Sens. regulable: 300 mA. 2.2.2.10.4 Bomba dipòsit 3



132000x1.25=165000 W.

I=165000/1,732x400x0.8x1=297.7 A. Se eligen conductores Tripolares 3x120+TTx70mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 314 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 84.95


111

e(parcial)=95.41x165000/44.28x400x120x1=7.41 V.=1.85 % e(total)=2.43% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Aut./Tri. In.: 400 A. Térmico reg. Int.Reg.: 306 A___Int. Automàtic NSX 400 A Schneider electric 3 pols 100 kA poder de tall

Protecció diferencial. Incorpora unitat modul Vigi de Sens. regulable: 300 mA. 2.2.2.10.5 Agitador dipòsit 1



22000x1.25=27500 W.

I=27500/1,732x400x0.8x1=49.62 A. Se eligen conductores Tripolares 3x16+TTx16mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 91 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 54.86 e(parcial)=95.41x27500/48.88x400x16x1=8.39 V.=2.1 % e(total)=2.67% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tetrapolar Int. 50 A____ Int. Automàtic INS 63 A Merlin Gerin 3 pols 100 kA poder de tall carril DIN Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 63 A. Sens. Int.: 300 mA. 2.2.2.10.6 Agitador dipòsit 2


- Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: E-Unip.o Mult.Bandeja Perfor - Longitud: 95.41 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; R: 1


112

- Potencia a instalar: 22000 W. - Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47):

22000x1.25=27500 W.

I=27500/1,732x400x0.8x1=49.62 A. Se eligen conductores Tripolares 3x16+TTx16mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 91 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 54.86 e(parcial)=95.41x27500/48.88x400x16x1=8.39 V.=2.1 % e(total)=2.67% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tetrapolar Int. 50 A____ Int. Automàtic INS 63 A Merlin Gerin 3 pols 100 kA poder de tall carril DIN Protección diferencial: Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 63 A. Sens. Int.: 300 mA. 2.2.2.10.7 Agitador dipòsit 3



22000x1.25=27500 W.

I=27500/1,732x400x0.8x1=49.62 A. Se eligen conductores Tripolares 3x16+TTx16mm²Cu Aislamiento, Nivel Aislamiento: RZ1-K(AS) - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida - I.ad. a 40°C (Fc=1) 91 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 54.86 e(parcial)=94.41x27500/48.88x400x16x1=8.3 V.=2.07 % e(total)=2.65% ADMIS (4% MAX.) Prot. Térmica. I.Mag. Tripolar Int. 50 A____ Int. Automàtic INS 63 A Merlin Gerin 3 pols 100 kA poder de tall carril DIN


113



114

2.2.2.11 Proteccions Subquadres

Taula 14 Proteccions subquadre 1 i 2

Zona Descripció Magnetotèrmica Diferencial

Subquadre 1

Enllumenat

Enllumenat part dreta de la nau P.I.A. Bipolar 16 A Icc 15 kA Int. diferencial Bipolar 32 A i 300 mA (2/40/300 mA) Enllumenat part del mig de la nau P.I.A. Bipolar 10 A Icc 15 kA

Enllumenat part esquerra de la nau P.I.A. Bipolar 16 A Icc 15 kA Int. diferencial Bipolar 32 A i 300 mA (2/40/300 mA) Enllumenat front vestidors P.I.A. Bipolar 10 A Icc 15 kA

Enllumenat vestidors + sala de control P.I.A. Bipolar 10 A Icc 15 kA Int. diferencial Bipolar 10 A i 30

mA (2/40/30 mA)

Línies d´ús general

Bases cetak industria 1 P.I.A. Tetrapolar 40 A Icc 15 kA Int. diferencial Tetrapolar 40 A i

300 mA (4/40/300 mA)

Bases cetak industria 2 P.I.A. Tetrapolar 40 A Icc 15 kA Int. diferencial Tetapolar 40 A i

300 mA (4/40/300 mA)

Bases cetak industria 3 P.I.A. Tetrapolar 40 A Icc 15 kA Int. diferencial Tetrapolar 40 A i

300 mA (4/40/300 mA)

Endolls monofàsics vestidors P.I.A. Bipolar 10 A Icc 15 kA Int. diferencial Bipolar 16 A i 30

mA (2/10/30 mA)

Subquadre 2

Extracció dáire Extractor 1* P.I.A. Tripolar 16 A Icc 15 kA

Int. diferencial Tripolar 20 A i 300 mA (3/20/300 mA)

Extractor 2* P.I.A. Tripolar 16 A Icc 15 kA Int. diferencial Tripolar 20 A i

300 mA (3/20/300 mA)


300 mA (3/20/300 mA)


300 mA (3/20/300 mA)

Pont

grua

Pont grua Int. Automàtic INS 63 A Icc 50 kA

tripolar Int. diferencial Tripolar 63 A i

300 mA (3/63/300 mA)


115


Subquadre 3

Cinta

transporta

dora Motor 1* P.I.A. Tripolar 20 A Icc 15 kA


Motor 2* P.I.A. Tripolar 16 A Icc 15 kA Int. diferencial Tripolar 25 A i

300 mA (3/25/300 mA) Premsa

hidràulica Unitat hidràulica

P.I.A. Tripolar 40 A Icc 15 kA curva D


Motor 1 premsa* P.I.A. Tripolar 16 A Icc 15 kA Int. diferencial Tripolar 20 A i

300 mA (3/20/300 mA)

Motor 2 premsa* P.I.A. Tripolar 16 A Icc 15 kA Int. diferencial Tripolar 20 A i

300 mA (3/20/300 mA)

Taula 15 Proteccions subquadre 3


Subquadre 5

Dipòsits démmagatzematge

Bomba 1* Int. Automàtic NSX 400 A Icc 150 kA

tripolar Bloc Vigi de sensibilitat

regulable, 3 pols a NSX 400 A







Agitador 1* Int. Automàtic INS 63 A Icc 50 kA


300 mA (3/63/300 mA)



300 mA (3/63/300 mA)



300 mA (3/63/300 mA)



116


Subquadre 4

Bombes

Bomba aïgua calenta 1* Int. Automàtic NSX 100 A Icc 50 kA



Bomba aigua freda 2* Int. Automàtic NSX 250 A Icc 150 kA


regulable, 3 pols a NSX 250 A Pulper trommel

Motor Auxiliar P.I.A. Tripolar 40 A Icc 15 kA curva

D Int. diferencial Tripolar 40 A i

300 mA (3/40/300 mA)



300 mA (3/63/300 mA)



300 mA (3/63/300 mA)

Unitat hidràulica P.I.A. Tripolar 40 A Icc 15 kA curva

D Int. diferencial Tripolar 40 A i

300 mA (3/40/300 mA)







Bomba de refrigeració* Int. Automàtic NSX 250 A Icc 150 kA




* Motors regulats mitjançaant regulador de freqüència.


117

2.2.2.12 Intensitats I.G.A.

Intensitat

I.G.A. Protecció

Quadre general de protecció M.T 112,9 A Int. automàtic NSX 250 A Scneider electric tripolar 100 kA

Quadre general de protecció B.T. 2169,67 A Int. automàtic NW 2500 A Masterpact Scneider electric tripolar 150 kA

Subquadre 1 102,33 A Int. automàtic NSX 160 A Scneider electric tripolar 100 kA

Subquadre 2 67.48 A Int. automàtic INS 125 A Scneider electric tripolar 100 kA

Subquadre 3 67,66 A Int. automàtic INS 125 A Scneider electric tripolar 100 kA

Subquadre 4 957,53 A Int. automàtic NW 1000 A Masterpact Scneider electric tripolar 150 kA

Subquadre 5 893,11A Int. automàtic NW 1000 A Masterpact Scneider electric tripolar 150 kA

Taula 18 Proteccions I.G.A.

A lánterior taula podem observar les corresponents proteccions dels Quadres generals de protecció i dels subquadres elèctrics existents a la present instal·lació. Línterruptor general automàtic de tall omnipolar que permeti accionar-lo manualmente i que estigui donat délements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits.


118

2.2.2.13 Seccions i caigudes de tensió linies dálimenatació.

C.d.t. (%) Seccions Long.

I. (A) Tº (ºC) e(parcial) e(total) mm2 Mat. Tipus Canalització m.

S.1

Enll. part dreta de la nau 12.52 53.61 2.66 3.24 2x1.5+TTx1.5mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 18

Enll. part del mig de la nau 9.39 44.05 1.93 2.51 2x2.5+TTx2.5mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 30

Enll.part esquerra de la nau 12.52 47.2 2.95 3.53 2x2.5+TTx2.5mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 34

Enll. front vestidors 9.39 44.05 2.77 3.34 2x2.5+TTx2.5mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 43

Enll.vest. + s. de control 5.48 45.86 0.94 1.52 2x1.5+TTx1.5mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 52

Bases cetak industria 1 39.69 72.81 1.34 1.92 4x6+TTx6mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 10



Endolls mono. vestidors 20 81.32 1.86 2.44 2x2.5+TTx2.5mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 70.96

S.2

Extractor 1* 9.02 44.84 0.86 1.44 3x2.5+TTx2.5mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 35

Extractor 2* 9.02 44.84 0.86 1.44 3x2.5+TTx2.5mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 35

Extractor 3* 9.02 44.84 2.83 3.41 3x2.5+TTx2.5mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 114.71

Extractor 4* 9.02 44.84 2.83 3.41 3x2.5+TTx2.5mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 114.71

Pont grua 45.11 82.37 1.46 2.04 4x6+TTx6mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 35

S.3

Motor 1* 16.92 49.91 2.23 2.8 3x4+TTx4mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 73.72

Motor 2* 9.02 44.84 1.3 1.88 3x2.5+TTx2.5mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 52.64

Unitat hidràulica 33.83 52.38 2.21 2.78 3x10+TTx10mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 92.91

Motor 1 premsa* 12.4 49.15 3.2 3.78 3x2.5+TTx2.5mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 92.91

Motor 2 premsa* 12.4 49.15 3.2 3.78 3x2.5+TTx2.5mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 92.91

S.5

Bomba 1* 297.5 84.95 1.81 2.39 3x120+TTx70mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 93.41



Agitador 1* 49.62 54.86 2.1 2.67 3x16+TTx16mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 95.41


119



S.4

Bomba aïgua calenta 1* 67.66 89.5 1.13 1.7 3x10+TTx10mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 21

Bomba aigua freda 2* 248.09 81.9 0.3 0.88 3x95+TTx50mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 15

Motor Auxiliar 33.83 63.83 2.65 3.23 3x6+TTx6mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 64.40


Agitador 2* 49.62 66.62 2.2 2.77 3x10+TTx10mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 60

Unitat hidràulica 33.83 63.83 2.92 3.5 3x6+TTx6mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 70.96



Bomba de refrigeració 169.15 86.71 1.71 2.29 3x50+TTx25mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada 64.40

Taula 19 Seccions i c.d.t.

C.d.t. (%) Seccions Long.

Taula 20 Linia alimentación M.T. I. (A) Tº (ºC) e(parcial) e(total) mm2 Mat. Tipus Canalització m.

Linia alimentació M.T. 112.9 70.69 0.03 0.03

Conductor per fase 1x120+TTx50mm2 Cu RZ1-K (as) Band. perforada

64.4

C.d.t. (%) Seccions Long. Taula 21 L.G.A. M.T. I. (A) Tº (ºC) e(parcial) e(total) mm2 Mat. Tipus Canalització m.

L.G.A. B.T. 1958.66 82.64 0.57 0.57

Conductor per fase 6x240mm2+ TTx120mm2 Cu RZ1-K (as) Sub. tub polietile 160mm

45

L.G.A. M.T. 112.9 70.69 0.021 0.021

Conductor per fase 1x120mm2+TTx50mm2 Cu RZ1-K (as) Sub. tub polietile 160mm

45


120

2.2.2.14 Compensació dénergia reactiva B.T.

Càlcul de la Línia de Compensació de l’Energia Reactiva B.T. Per al càlcul de la línia de compensació de l’energia reactiva s’utilitzaran les següents fòrmules:

22 QP

PCos

+=ϕ (3.124)

P

Qtg =ϕ (3.125)

)( 21 ϕϕ tgtgPQc −⋅= (3.126)

ω⋅⋅⋅

=23

1000

U

QC c (3.127)

ω⋅⋅

=2

1000

U

QC c (3.128)

Monofàsic – Trifàsic connexió estrella Trifàsic- Connexió triangle Éssent: P = Potència activa instalació (kW). Q = Potència reactiva instalació (kVAr). Qc = Potència reactiva a compensar (kVAr).

1ϕ = Àngle de desfase de la instalació sense compensar.

2ϕ = Àngle de desfase que es volconseguir. U = Tensió composta (V). w = 2 x Π x f ; f = 50 Hz. C = Capacitat condensadors (F); cx1000000(µF). En el càlcul de la potència a compensar, per tal de que la instal·lació en qüestió presenti el factor de potència desitjat, es parteix de les següents dades: Subministrament: Trifàsic. Tensió Composta: 400 V. Potencia activa: 1085568W. Cos 1ϕ actual: 0.8

Cos 2ϕ desitjat: 0.95. Conexión de condensadors: en triangle Una vegada s’han reunit les dades anteriors es realitzaran els següents càlculs:

Cos 1ϕ actual: 0.8. 1ϕ = 36,86°


121

Cos 2ϕ desitjat: 0.95. 2ϕ = 18,19° Tan bon punt, s’han trobat els angles de desfasaments, tant l’inicial com el desitjtat, es procedirà a calcular la potència reactiva a compensar. Tan 1ϕ actual = Tan 36,86º = 0,749

Tan 2ϕ actual = Tan 18,19º = 0,328 Utilitzant la fórmula anteriorment descrita:

Qc = P(tg 1ϕ − tg 2ϕ ) = 1085565 ⋅ (0,749 − 0,328) = 457.02 kVAr (3.129)

Potència Reactiva a compensar (kVAr): 457.02 Gamma de Regulació: (1:2:4) Potència dÉscaló (kVAr): 116.31 Capacitat Condensadors (µF): 771.31 Per tal de poder compensar aquesta potència reactiva s’escollirà l’equip descrit en la memòria descriptiva, amb una gamma de regulació 1:2:4, és a dir, amb tres sortides. 1. Primera sortida. 2. Segona salida. 3. Primera y segona sortida. 4. Tercera sortida. 5. Tercera y primera sortida. 6. Tercera y segona sortida. 7. Tercera, primera y segona sortida. Obtenint-se d’aquesta manera, set esglaons d’igual potència. És recomanable també utilitzar esglaons múltiples de 5 kVAr, tot i que en aquest cas, els esglaons obtinguts seran de 60kVAr. Tot seguit es calcularà la bateria de condensadors a instal·lar, partint de les següents dades: - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: E-Unip.o Mult.Bandeja Perfor - Longitud: 10 m; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia reactiva: 457.02 VAr. - Coeficient d’augment per energia reactiva: 1.5 I= CRe x Qc / (1.732 x U) = 1.5x457022.865/(1,732x400)=990.65 A.


122

Conductor a instal·lar per fase 4 conductors de 240 mm2 per fase amb aïllament 0,6/1 kV RZ1-K(AS) - No propagador de líncendi i emisió de fums, lliure dál·làgens i opacidad reducida. Bandeja perforada I.ad. a 40°C (Fc=1) 1080 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 63.7 e(parcial)=10x443348.82/47.43x400x4x240=0.24 V.=0.06 % e(total)=0.15% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica. I. Aut./Tri. In.: 1000 A. Térmico reg. Int.Reg.: 1000 A. Instal·larem un Int. Automàtic Schneider electric Masterpact de 3000 A amb poder de tall de 150 kA Finalment dir, que un cop reunides totes les dades anteriors, s’ha optat per escollir un equip de compensació, el qual consisteix en una bateria de condensadors de 450kVAr, amb una regulació 1:2:4 i automàtica, d’aquesta manera, gràcies als esglaons controlats per un regulador d’energia reactiva, s’assegura que la potència reactiva estigui sempre connectada al sistema i una regulació més fina i uniforme.

2.2.2.15 Compensació dénergia reactiva M.T.

Càlcul de la Línia de Compensació de l’Energia Reactiva M.T. Per al càlcul de la línia de compensació de l’energia reactiva s’utilitzaran les següents fòrmules:

22 QP

PCos

+=ϕ (3.124)

P

Qtg =ϕ (3.125)

)( 21 ϕϕ tgtgPQc −⋅= (3.126)

ω⋅⋅⋅

=23

1000

U

QC c (3.127)

ω⋅⋅

=2

1000

U

QC c (3.128)

Monofàsic – Trifàsic connexió estrella Trifàsic- Connexió triangle Éssent:


123

P = Potència activa instalació (kW). Q = Potència reactiva instalació (kVAr). Qc = Potència reactiva a compensar (kVAr).

1ϕ = Àngle de desfase de la instalació sense compensar.

2ϕ = Àngle de desfase que es volconseguir. U = Tensió composta (V). w = 2 x Π x f ; f = 50 Hz. C = Capacitat condensadors (F); cx1000000(µF). En el càlcul de la potència a compensar, per tal de que la instal·lació en qüestió presenti el factor de potència desitjat, es parteix de les següents dades: Subministrament: Trifàsic. Tensió Composta: 6000 V. Potencia activa: 937500 W. Cos 1ϕ actual: 0.8

Cos 2ϕ desitjat: 0.95. Conexión de condensadors: en triangle Una vegada s’han reunit les dades anteriors es realitzaran els següents càlculs:

Cos 1ϕ actual: 0.8. 1ϕ = 36,86° Cos 2ϕ desitjat: 0.95. 2ϕ = 18,19° Tan bon punt, s’han trobat els angles de desfasaments, tant l’inicial com el desitjtat, es procedirà a calcular la potència reactiva a compensar. Tan 1ϕ actual = Tan 36,86º = 0,749

Tan 2ϕ actual = Tan 18,19º = 0,328 Utilitzant la fòrmula anteriorment descrita:

Qc = P(tg 1ϕ − tg 2ϕ ) = 937500 ⋅ (0,749 − 0,328) = 394.68 kVAr (3.129)

Potència Reactiva a compensar (kVAr): 394.68 Gamma de Regulació: (1:2:4) Potència dÉscaló (kVAr): 116.31 Capacitat Condensadors (µF): 750.31 Per tal de poder compensar aquesta potència reactiva s’escollirà l’equip descrit en la memòria descriptiva, amb una gamma de regulació 1:2:4, és a dir, amb tres sortides.


124

1. Primera sortida. 2. Segona salida. 3. Primera y segona sortida. 4. Tercera sortida. 5. Tercera y primera sortida. 6. Tercera y segona sortida. 7. Tercera, primera y segona sortida. Obtenint-se d’aquesta manera, set esglaons d’igual potència. És recomanable també utilitzar esglaons múltiples de 5 kVAr, tot i que en aquest cas, els esglaons obtinguts seran de 60kVAr. Tot seguit es calcularà la bateria de condensadors a instal·lar, partint de les següents dades: - Tensión de servicio: 6000 V. - Canalización: E-Unip.o Mult.Bandeja Perfor - Longitud: 10 m; Xu(mΩ/m): 0; - Potencia reactiva: 394.68 VAr. - Coeficient d’augment per energia reactiva: 1.5 I= CRe x Qc / (1.732 x U) = 1.5x394687.5/(1,732x400)=56.96 A. Conductor a instal·lar per fase 1 conductor de 25 mm2 per fase amb aïllament 0,6/1 kV RZ1-K(AS) - No propagador de líncendi i emisió de fums, lliure dál·làgens i opacidad reducida. Bandeja perforada I.ad. a 40°C (Fc=1) 77 A. según ITC-BT-19 Caiguda de tensió. Temperatura cable (ºC): 63.7 e(parcial)=10x394687.5/47.43x6000x25=0.55 V.=0.138 % e(total)=0.15% ADMIS (6.5% MAX.) Prot. Térmica. I. Aut./Tri. In.: 63 A. Térmico reg. Int.Reg.: 63 A. Instal·larem un Int. Automàtic Schneider electric INS 63 A amb poder de tall de 50 kA Finalment dir, que un cop reunides totes les dades anteriors, s’ha optat per escollir un equip de compensació, el qual consisteix en una bateria de condensadors de 400kVAr, amb una regulació 1:2:4 i automàtica, d’aquesta manera, gràcies als esglaons controlats per un regulador d’energia reactiva, s’assegura que la potència reactiva estigui sempre connectada al sistema i una regulació més fina i uniforme.


125

2.2.2.16 Càlcul de terres.

Posta a terra de protecció Segons la instruccions MIBT-024, el valor de la resistència de terres a instal·lar serà com a màxim de;

- R < 50/ls en locals secs

- R < 24/ls en locals humits Al tractar-se dúna nau industrial que té un procés industrial que conté aigua en el seu procés tractarem la instal·lació com a local humit. En el nostre cas considerarem el nostre local com un local humit, i la sensibilitat més elevada que té la Nostra instal·lació que serà de 30 mA, de manera que la resistència sigui la menor possible.

R<24/0.03 = 800 Ohm

La nostra xarxa de terres es realitzarà amb un conductor de coure de 30x3.5 mm2 i piques de coure amb un nombre suficient per a garantir una resistència de 10 Ω com a màxim. Considerant una resistivitat del terreny de 100 Ω*m, 8

• Rpica (Rp) = ρ/L = 100/1,5 = 66,6 Ω

• Rconductor (Rc) = 2ρ/L = 2x(100/400) = 0,5 Ω • 1/R = 1/Rc+8(1/Rp)

• R = 0,4716 Ω Amb 8 piques i 400m de conductor, assegurem un valor de resitència < 10 Ω. No obstant, es verificarà el seu valor una vegada construït, instal·lant més piques si es necessari per obtenir el valor especificat.


126

2.2.2.17 Il·luminació

A continuació adjuntarem els documents de càlcul que ens ha generat el programa que hem utilitzat per efectuar els càlculs dénllumenat. En els present càlculs tindrem els diferents apartats que seran;

- Taules de text.

- Taules gràfiques.

- Corbes ISO.

- ISO sombrejat.

- 3-D

Aquest documents es repetiran pel les dues zones d’enllumenat.




Fecha: 19-03-2009

CalcuLuX Area 7.0.1.0

Los valores nominales mostrados en este informe son el resultado de cálculos exactos, basados en luminarias colocadas con precisión, conuna relación fija entre sí y con el área en cuestión. En la práctica, los valores pueden variar debido a tolerancias en luminarias, posición de las luminarias, propiedades reflectivas y suministro eléctrico.

Fecha: 19-03-2009

Índice del contenido

1. Resultados del cálculo 3

1.1 Rejilla: Tabla de texto 31.2 Rejilla: Tabla gráfica 51.3 Rejilla: Curvas iso 61.4 Rejilla: Iso sombreado 71.5 Rejilla: Trazado 3-D 81.6 Rejilla 2: Tabla de texto 91.7 Rejilla 2: Tabla gráfica 101.8 Rejilla 2: Curvas iso 111.9 Rejilla 2: Iso sombreado 121.10 Rejilla 2: Trazado 3-D 131.11 Cálculos: Tabla de texto 141.12 Cálculos: Tabla gráfica 151.13 Cálculos: Curvas iso 161.14 Cálculos: Iso sombreado 171.15 Cálculos: Trazado 3-D 18

Philips Lighting B.V. - CalcuLuX Area 7.0.1.0 Página: 2/18

Fecha: 19-03-2009

1. Resultados del cálculo

1.1 Rejilla: Tabla de texto

Rejilla : Rejilla 1 en Z = 2.00 mCálculo : Iluminancia horizontal (lux)

Media Mín/Media Mín/Máx Factor mantenimiento proy. 223 0.42 0.32 1.00

X (m) 915.37 917.71 920.05 922.39 924.72 927.06 929.40 931.74 934.08 936.42 938.75 941.09 943.43 Y (m)1245.51 122 147 165 180 191 192 190 192 201 207 202 195 194

1248.29 161 187 200 218 225 227 224 231 250 258 253 236 233

1251.07 196 220 230 236 236 236 240 256 278 290 285 267 254

1253.84 213 232 237 233 225 223 233 256 279 292> 286 270 251

1256.62 210 231 231 219 203 201 218 243 265 272 271 259 236

1259.40 206 227 227 214 197 195 213 238 258 266 265 254 231

1262.18 206 226 230 224 215 212 224 247 268 280 276 260 241

1264.95 192 216 226 229 229 229 234 250 271 283 278 261 246

1267.73 162 187 201 219 227 229 225 232 251 259 254 237 232

1270.51 127 153 173 190 201 202 199 202 212 217 213 203 202

Continuar >


Fecha: 19-03-2009

< Continuar



X (m) 945.77 948.11 950.45 952.78 955.12 957.46 959.80 Y (m)1245.51 197 196 192 193 201 208 204

1248.29 234 231 227 229 248 258 256

1251.07 246 240 240 251 275 289 289

1253.84 235 226 229 248 271 288 288

1256.62 214 201 210 231 250 259 259

1259.40 206 193 202 219 231 232 224

1262.18 222 210 210 218 222 215 197

1264.95 235 226 218 213 208 194 169

1267.73 232 225 210 192 181 160 131

1270.51 204 200 186 167 149 124 95<


Fecha: 19-03-2009

1.2 Rejilla: Tabla gráfica



A HPK150 P-WB +GPK150 R +Z

915 925 935 945 955 965 975

X(m)

1300

1290

1280

1270

1260

1250

1240

1230

1220

Y(m

)

A

A A

A A A

A A A A

A A A A

204

256

289

288

259

224

197

169

131

95

208

258

289

288

259

232

215

194

160

124

201

248

275

271

250

231

222

208

181

149

193

229

251

248

231

219

218

213

192

167

192

227

240

229

210

202

210

218

210

186

196

231

240

226

201

193

210

226

225

200

197

234

246

235

214

206

222

235

232

204

194

233

254

251

236

231

241

246

232

202

195

236

267

270

259

254

260

261

237

203

202

253

285

286

271

265

276

278

254

213

207

258

290

292

272

266

280

283

259

217

201

250

278

279

265

258

268

271

251

212

192

231

256

256

243

238

247

250

232

202

190

224

240

233

218

213

224

234

225

199

192

227

236

223

201

195

212

229

229

202

191

225

236

225

203

197

215

229

227

201

180

218

236

233

219

214

224

229

219

190

165

200

230

237

231

227

230

226

201

173

147

187

220

232

231

227

226

216

187

153

122

161

196

213

210

206

206

192

162

127

Escala1:400


Fecha: 19-03-2009

1.3 Rejilla: Curvas iso




915 925 935 945 955 965 975

X(m)

1300

1290

1280

1270

1260

1250

1240

1230

1220

Y(m

)

100

150150

150

200

200

200

200200

200

200

250

250 250 A

A A

A A A

A A A A

A A A A

Escala1:400


Fecha: 19-03-2009

1.4 Rejilla: Iso sombreado




250

200

150

100

915 925 935 945 955 965 975

X(m)

1285

1275

1265

1255

1245

1235

Y(m

)

A

A A

A A A

A A A A

A A A A

Escala1:400


Fecha: 19-03-2009

1.5 Rejilla: Trazado 3-D



915920

925930

935940

945950

955960

X(m)

12751270

12651260

12551250

1245

Y(m)


Fecha: 19-03-2009

1.6 Rejilla 2: Tabla de texto

Rejilla : Rejilla 2 en Z = 2.00 mCálculo : Iluminancia en la superficie (lux)

Media Mín/Media Mín/Máx Factor mantenimiento proy. 0.00 0.00 0.00 1.00

X (m) 960.37 962.20 964.04 965.87 967.70 969.54 971.37 973.20 975.04 976.87 Y (m)1245.51 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00<

1247.56 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00<

1249.61 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00<

1251.66 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00<

1253.71 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00<

1255.75 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00<

1257.80 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00<

1259.85 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00<

1261.90 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00<

1263.95 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00< 0.00<


Fecha: 19-03-2009

1.7 Rejilla 2: Tabla gráfica




915 925 935 945 955 965 975

X(m)

1300

1290

1280

1270

1260

1250

1240

1230

1220

Y(m

)

A

A A

A A A

A A A A

A A A A

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

0.00

Escala1:400


Fecha: 19-03-2009

1.8 Rejilla 2: Curvas iso




915 925 935 945 955 965 975

X(m)

1300

1290

1280

1270

1260

1250

1240

1230

1220

Y(m

)

A

A A

A A A

A A A A

A A A A

Escala1:400


Fecha: 19-03-2009

1.9 Rejilla 2: Iso sombreado




0.00

915 925 935 945 955 965 975

X(m)

1285

1275

1265

1255

1245

1235

Y(m

)

A

A A

A A A

A A A A

A A A A

Escala1:400


Fecha: 19-03-2009

1.10 Rejilla 2: Trazado 3-D



960962

964966

968970

972974

976978

X(m)

12641262

12601258

12561254

12521250

12481246

1244

Y(m)


Fecha: 19-03-2009

1.11 Cálculos: Tabla de texto



X (m) 960.37 962.20 964.04 965.87 967.70 969.54 971.37 973.20 975.04 976.87 Y (m)1245.51 202 193 188 186 189 187 181 171 159 143

1247.56 241 228 221 222 225 224 219 205 187 169

1249.61 273 257 249 250 254 254 250 234 213 191

1251.66 290> 279 271 269 272 272 265 252 233 209

1253.71 287 280 276 275 275 271 264 252 235 210

1255.75 270 267 265 263 259 253 247 238 223 199

1257.80 242 241 238 237 230 224 216 207 197 176

1259.85 217 211 205 202 196 190 184 177 167 148

1261.90 196 181 171 165 159 154 151 146 135 119

1263.95 172 152 135 124 120 118 116 112 104 91<


Fecha: 19-03-2009

1.12 Cálculos: Tabla gráfica




915 925 935 945 955 965 975

X(m)

1300

1290

1280

1270

1260

1250

1240

1230

1220

Y(m

)

A

A A

A A A

A A A A

A A A A

143

169

191

209

210

199

176

148

119

91

159

187

213

233

235

223

197

167

135

104

171

205

234

252

252

238

207

177

146

112

181

219

250

265

264

247

216

184

151

116

187

224

254

272

271

253

224

190

154

118

189

225

254

272

275

259

230

196

159

120

186

222

250

269

275

263

237

202

165

124

188

221

249

271

276

265

238

205

171

135

193

228

257

279

280

267

241

211

181

152

202

241

273

290

287

270

242

217

196

172

Escala1:400


Fecha: 19-03-2009

1.13 Cálculos: Curvas iso




915 925 935 945 955 965 975

X(m)

1300

1290

1280

1270

1260

1250

1240

1230

1220

Y(m

)

100

150

150

200

200

250

250

A

A A

A A A

A A A A

A A A A

Escala1:400


Fecha: 19-03-2009

1.14 Cálculos: Iso sombreado




250

200

150

100

915 925 935 945 955 965 975

X(m)

1285

1275

1265

1255

1245

1235

Y(m

)

A

A A

A A A

A A A A

A A A A

Escala1:400


Fecha: 19-03-2009

1.15 Cálculos: Trazado 3-D



960962

964966

968970

972974

976978

X(m)

12641262

12601258

12561254

12521250

12481246

1244

Y(m)


3.Plànols




Abril2009

Conjunt de Instal·lacions per a la Maquinària del Reciclatge de Paper. Plànols

146

3 Plànols. En el present document representarem les parts més significativa del projecte mitjançant plànols ;

P.1 Situació.

P.2 Emplaçament.

P.2.1 Emplaçament dins la indústria.

P.3 Procés productiu.

P.4 Nau industrial.

P.5 Planta general.

P.6 Línies d’alimentació.

P.6.1 Línies d’alimentació pulper tromel.

P.7 Enllumenat i bases Cetak d’ús general.

P.8 Enllumenat sala de control i sala de vestidors.

P.9.1 Esquema dels I.G.A.

P.9.2 Esquema subquadre 1.





P.9.7 Esquema Mitja tensió.

P.10 Detall maquinària.

P.11 Posada de terra .


Láutor del projecte Oriol Subirada Botargues


4.Plec de condicions.




Abril/2009

Conjunt de Instal·lacions per a la Maquinària del Reciclatge de Paper. Plec de condicions

167

Índex del plec de condicions.

4.1 Condicions generals ......................................................................................................... 169

4.1.1 Capítol Preliminar: Disposicions Generals. .............................................................................................. 169

4.2 Capítol I: Condicions Facultatives. ................................................................................ 170

4.2.1 Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques. .......................................................................... 170

4.2.2 Epígraf 2: De les Obligacions i Drets Generals del Contractista .............................................................. 171

4.2.3 Epígraf 3: Prescripcions Generals Relatives als Treballadors, als Materials i als Mitjans Auxiliars. .... 174

4.2.4 Epígraf 4: De les Recepcions de les Obres i Instal·lacions. ...................................................................... 178

4.3 Capítol II: Condicions Econòmiques. ............................................................................ 180

4.3.1 Epígraf 1: Principi General........................................................................................................................ 180

4.3.2 Epígraf 2: Fiances. ..................................................................................................................................... 180

4.3.3 Epígraf 3: Dels Preus. ................................................................................................................................ 181

4.3.4 Epígraf 4: Obres per Administració. .......................................................................................................... 184

4.3.5 Epígraf 5: De la Valoració i Abonament dels Treballs ............................................................................. 187

4.3.6 Epígraf 6: De les Indemnitzacions Mútues................................................................................................ 189

4.3.7. Epígraf 7: Diversos. ................................................................................................................................... 190

4.4 Capitol III Condicions tècniques. ................................................................................... 192

4.4.1. Obra civil (assentament del Centre de Transformació). ........................................................................... 192

4.4.2. Instal·lació elèctrica. .................................................................................................................................. 193

4.4.2.1 Canalitzacions elèctriques. ....................................................................................................................... 193

4.4.2.1.1 Canalitzacions sobre safata en superfície. ............................................................................................ 193

4.4.2.1.2 Canalitzacions encastades. .................................................................................................................... 194

4.4.2.1.3 Canalitzacions soterrades. .................................................................................................................... 194

4.4.2.2 Conductors elèctrics. ................................................................................................................................ 195

4.4.2.2.1 Materials. .............................................................................................................................................. 195

4.4.2.2.2 Dimensionament. .................................................................................................................................. 195

4.4.2.2.3 Identificació dels conductors. ............................................................................................................... 196

4.4.2.3 Mecanismes i tomes de corrent ................................................................................................................ 197

4.4.2.4 Conjunt d’elements de protecció de protecció ........................................................................................ 197

4.4.2.4.1 Quadres de protecció. ............................................................................................................................ 199

4.4.2.4.2 Interruptors automàtics. ......................................................................................................................... 198

4.4.2.4.3 Interruptors deferencials ........................................................................................................................ 199

4.4.2.4.4 Premsaestopes i etiquetes. ..................................................................................................................... 200

4.4.2.4.5 Enllumenat Interior. ............................................................................................................................... 201

4.4.2.4.6 Variador de freqüència. ......................................................................................................................... 202


168

4.4.2.5 Posada a terra .......................................................................................................................................... 202

4.4.3. Neteja. ........................................................................................................................................................ 204

4.4.4. Manteniment. ............................................................................................................................................. 204


169

4.1 Condicions generals.

4.1.1 Capítol Preliminar: Disposicions Generals. Naturalesa i objecte del Plec General Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, al Projectista, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra. Documentació del Contracte d'Obra Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent: 1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix. 2. El Plec de Condicions particulars. 3. El present Plec General de Condicions. 4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i pressupost). Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala.


170

4.2 Capítol I: Condicions Facultatives.

4.2.1 Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques. El Projectista Article 3.- Correspon al Projectista: a) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin. b) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució correcta. c) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat. d) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció. e) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure el certificat de final d'obra. El Constructor Article 4.- Correspon al Constructor: a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra. b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra.. c) Subscriure amb el Projectista l'acte de replanteig de l'obra. d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes. e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció del Projectista, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents d’idoneïtat requerits per les normes d'aplicació. f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin. g) Facilitar al Projectista, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa. h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final. i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva. j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.


171

4.2.2 Epígraf 2: De les Obligacions i Drets Generals del Contractista. Verificació dels documents del projecte Article 5.- Abans de començar les obres, el Contractista consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents. Pla de Seguretat i Salut Article 6.- El Contractista, a la vista del Projecte que contingui l'Estudi de Seguretat i Salut o bé l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador. Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. Els contractistes i subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mesures preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mesures previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals. Oficina a l'obra Article 8.- El Contractista habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi puguin estendre i consultar els plànols. En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa: - El projecte complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti el projectista. - La Llicència d'obres. - El Llibre d'Ordres i Assistències. - El Pla de Seguretat i Salut. - La documentació de les assegurances esmentades en l'article 4.j) Disposarà a més el Contractista una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada. El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa.


172

Representació del Contractista Article 9.- El Contractista està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta. Les seves funcions seran les del Contractista segons s'especifica a l'article 5. Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos. El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Contractista s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa. L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà al projectista per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència. Presència del Contractista en l'obra Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà a la Direcció Facultativa en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i liquidacions. Treballs no estipulats expressament Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi el Projectista dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució. En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Contractista que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de la Direcció Facultativa.


173

Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Contractista, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Contractista el corresponent rebut si així ho sol·licités. Article 13.- El Contractista podrà requerir de la Direcció Facultativa, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de Projectista, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de la direcció Facultativa, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida al Projectista, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions. Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Projectista Article 15.- El Contractista no podrà recusar als Projectistes o personal encarregat per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i medicions. Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs. Faltes del personal Article 16.- El Projectista, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació. Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra.


174

4.2.3 Epígraf 3: Prescripcions Generals Relatives als Treballadors, als Materials i als Mitjans Auxiliars. Camins i accessos Article 18.- El Contractista disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la senyalització i el seu tancament o vallat. La Direcció Facultativa podrà exigir la seva modificació o millora. Replanteig Article 19.- El Contractista iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta. El Contractista sotmetrà el replanteig a l'aprovació de la Direcció Facultativa i una vegada aquesta hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat pel Projectista, i serà responsabilitat del Contractista l'omissió d'aquest tràmit. Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs Article 20.- El Contractista començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte. Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a la Direcció Facultativa del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació. Ordre dels treballs Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar. Facilitat per a altres Contractistes Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomanats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions


175

econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes. En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per la Direcció Facultativa en tant es formula o tramita el Projecte Reformat. El Contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments, bastides o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli. Pròrroga per causa de força major Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Contractista, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable del Projectista. Per això, el Contractista exposarà, en un escrit dirigit a la Direcció Facultativa la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol·licita. Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al·legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol·licitat per escrit no se li hagués proporcionat. Condicions generals d'execució dels treballs Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, lliurin els Projectistes al Contractista, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11. Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.


176

Obres ocultes Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s’estendran per triplicat i se'n lliuraran: un als Tècnics Projectistes i l'altre al Contractista. Aquests documents aniran firmats pels tècnics directors i els contractista. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les medicions. Treballs defectuosos Article 28.- El Contractista haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document. Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competència dels Tècnics Projectistes, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran esteses i abonades a bon compte. Com a conseqüència de l’expressat anteriorment, quan el Tècnic Projectista detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col·locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades o desmuntats i reconstruïdes o instal·lats d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta. Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc o desmuntatge i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant el Projectista de l'obra, que ho resoldrà. Vicis ocults Article 29.- Si el Tècnic Projectista tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos. Les despeses que ocasionin seran a compte del Contractista, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat. Dels materials i dels aparells. La seva procedència Article 30.- El Contractista té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada. Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Contractista haurà de presentar al Tècnic Projectista una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la


177

qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun. Presentació de mostres Article 31.- A petició de la Direcció Facultativa, el Contractista li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra. Materials no utilitzables Article 32.- El Contractista, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra. Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra. Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni la Direcció Facultativa, però acordant prèviament amb el Contractista la seva justa taxació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport. Materials i aparells defectuosos Article 33.- Quan els materials, elements instal·lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, la Direcció Facultativa donarà ordre al Contractista de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen. Si el Contractista al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta. Si els materials, elements instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de la Direcció Facultativa, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Contractista prefereixi substituir-los per altres en condicions. Despeses ocasionades per proves i assaigs Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari o del promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya) Neteja de les obres Article 35.- Es obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no siguin


178

necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte. Obres sense prescripcions Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i instal·lacions i pels quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Contractista s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció.

4.2.4 Epígraf 4: De les Recepcions de les Obres i Instal·lacions. De les recepcions provisionals

Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, la Direcció Facultativa comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional. Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor i la Direcció Facultativa. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades. Practicat un minuciós reconeixement de les obres, s'estendrà un acta amb tants exemplars com interventors i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses. Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa estendran el Certificat corresponent de final d'obra. Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Contractista les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra. Si el Contractista no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança. Documentació final d'obra Article 38.- La Direcció Facultativa facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril.


179

Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament pel tècnic projectista a la seva medició definitiva, amb l’assistència precisa del Contractista o del seu representant. S'estendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per la Direcció Facultativa amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança. Termini de garantia Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos. Conservació de les obres rebudes provisionalment Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista. Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta. De la recepció definitiva Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Contractista de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció. Pròrroga del termini de garantia Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i la Direcció Facultativa marcarà al Contractista els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança. De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal·lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa.


180

Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35. Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de la Direcció facultativa, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.

4.3 Capítol II: Condicions Econòmiques.

4.3.1 Epígraf 1: Principi General. Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes. Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament.

4.3.2 Epígraf 2: Fiances. Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli: a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53). b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció. Finança provisional Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta.


181

El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior. El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i excepte condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf. L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul·la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta. Execució de treballs amb càrrec a la fiança Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, la Direcció Facultativa, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció. De la seva devolució en general Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes... Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de la Direcció Facultativa, accedís a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança.

4.3.3 Epígraf 3: Dels Preus. Composició dels preus unitaris Article 52.- El càlcul dels preus de les diverses unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.


182

Es consideren costos directes: a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra. b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució. c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i malalties professionals. d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra. e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions, sistemes i equips anteriorment citats. Es consideraran costos indirectes: Les despeses instal·lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes. Es consideraran despeses generals: Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.) Benefici industrial: El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors. Preu d'Execució material: S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial. Preu de Contracta: El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu. Preus de contracta. Import de contracta Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, és a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de


183

Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent. Preus contradictoris Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista. El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis. Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre la direcció facultativa i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat. Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte. Reclamacions d'augment de preus per causes diverses Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives). Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus Article 56.- En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de mesurar les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars. De la revisió dels preus contractats Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte. En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, rebent el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100.


184

No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta. Emmagatzematge de materials Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagatzematges de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit. Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

4.3.4 Epígraf 4: Obres per Administració. Administració Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor. Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents: a) Obres per administració directa. b) Obres per administració delegada o indirecta. Obres per administració directa Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser la Direcció Facultativa, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista. Obres per administració delegada o indirecta Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin. Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents:


185

a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant la Direcció Facultativa en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts. b) Per part del Contractista, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, rebent per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Contractista. Liquidació d'obres per administració Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Contractista al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per la Direcció facultativa: a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra. b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capatassos, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin. c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs. d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari. A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix. Abonament als constructor dels comptes d'administració delegada Article 63.- Excepte pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant. Independentment, la direcció Facultativa Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions


186

no tindran efectes per als abonaments al Contractista sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment. Normes per a l'adquisició dels materials i aparells Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Contractista se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a la Direcció Facultativa, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los. Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers Article 65.- Si la Direcció Facultativa advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Contractista, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Contractista, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per la Direcció Facultativa. Si un cop feta aquesta notificació al Contractista, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Contractista en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge. Responsabilitats del contractista Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Contractista només serà responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article. En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Contractista està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior.


187

4.3.5 Epígraf 5: De la Valoració i Abonament dels Treballs. Formes diferents d'abonament de les obres Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi perceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així: 1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari. 2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades. Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les diverses unitats. 3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de la Direcció Facultativa. S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior. 4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina. 5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte. Relacions valorades i certificacions Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat la Direcció Facultativa. El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc. Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per estendre aquesta relació, la Direcció Facultativa li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, la Direcció Facultativa acceptarà o refusarà les


188

reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de la Direcció Facultativa en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals". Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, la Direcció Facultativa expedirà la certificació de les obres executades. De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert. El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta. Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i lliuraments a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que la Direcció Facultativa ho exigís, les certificacions estendran a l'origen. Millores d'obres lliurament executades Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de la Direcció Facultativa, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri del Tècnic Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada. Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen: a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert. b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats. c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, el Tècnic Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista.


189

Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta. A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars. Pagaments Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts. L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades pel Tècnic Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments. Abonament de treballs executats durant el termini de garantia Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així: 1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i la Direcció Facultativa exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims. 2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats. 3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista.

4.3.6 Epígraf 6: De les Indemnitzacions Mútues. Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/00) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra.


190

Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança. Demora dels pagaments Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació. Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o adjudicada. Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol·licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte.

4.3.7. Epígraf 7: Diversos. Millores i augments d'obra. Casos contraris Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que el Tècnic Director hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte. Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les medicions del Projecte, a no ser que la Direcció Facultativa ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades. En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades. Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan el Tècnic Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades. Unitats d'obra defectuoses però acceptables Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons la Direcció Facultativa de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini.


191

Assegurança de les obres Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però només en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat pel Tècnic Director. En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra. Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions. Conservació de l'obra Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, el Tècnic Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta. En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que la Direcció Facultativa fixi. Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar. En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques". Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà


192

obligació d’adobar-los i conservar-los per fer-ne lliurament a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat. En el cas que en acabar el contracte i fer lliurament del material, propietats o edificacions, no hagués complert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança. 4.4 Capítol III Condicions tècniques.

4.4.1. Obra civil (assentament del Centre de Transformació). - Exc. Mini-retro martell Definició: Excavació per a rasa de fonamentació, en terreny de vorera, mitjançant retro excavadora amb martell destrossador, i extracció de terres a les vores i costos indirectes. L'execució de la unitat d'obra incloses les operacions següents:

- Marcar el terreny per a aquesta excavació. - Excavació amb martell destrossador. - Extracció de terres.

Condicions generals: Tindrem en compte totes les precaucions necessàries en l'extracció de terres complint el reglament de seguretat i higiene en el treball. - Compactació de terra sense aportament. Definició: Compactació de terres, amb màquina apisonadora vibrant, i costos indirectes. L’execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Situació de la màquina apisonadora vibrant en la rasa. - Compactació de terres. - Extreure la màquina de la rasa.

Condicions generals: Tindrem en compte totes les precaucions necessàries en la compactació de terres complint el reglament de seguretat i higiene en el treball.


193

- For. net. H-15/P/40 abocament. manual. Definició: Formigó en massa H-15/P/40 Kg/cm² amb grandària màxima de l'àrid de 40 mm. Elaborat en obra per a neteja i anivellat de fons de fonamentació. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Elaboració del formigó de neteja. - Abocament del formigó a la rasa. - Anivellat de fons.

Condicions generals: Tindrem en compte totes les precaucions necessàries en l'abocament del formigó complint el reglament de seguretat i higiene en el treball. (casc, sabates de protecció, guants...).

4.4.2. Instal·lació elèctrica.

4.4.2.1 Canalitzacions elèctriques. 4.4.2.1.1 Canalitzacions sobre safata en superfície. Només s'utilitzaran conductors aïllats amb coberta (inclosos cables armats o amb aïllament mineral), unipolars o multipolars segons norma UNE 20.460 -5-52. El material utilitzat per a la fabricació serà acer laminat de primera qualitat, galvanitzat per immersió. L'amplada de les canaletes serà de 100 mm com a mínim, amb increments de 100 a 100 mm. La longitud dels trams rectes serà de dos metres. El fabricant indicarà en el seu catàleg la càrrega màxima admissible, en N / m, en funció de l'amplada i de la distància entre suports. Tots els accessoris, com colzes, canvis de pla, reduccions, tes, unions, suports, etc, tindran la mateixa qualitat que la safata. Les safates i els seus accessoris es subjectaran a sostres i paraments mitjançant ferramentes de suspensió, a distàncies tals que no es produeixin fletxes superiors a 10 mm i estaran perfectament alineades amb els tancaments dels locals. No es permetrà la unió entre safates o la fixació de les mateixes als suports per mitjà de soldadura, havent d'utilitzar peces d'unió i cargoleria cadmi. Per a les unions o derivacions de línies s'utilitzaran caixes metàl·liques que es fixaran a les safates.


194

4.4.2.1.2 Canalitzacions encastades. Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V. Els cables o tubs podran instal·lar directament en els forats de la construcció amb la condició que siguin no propagadors de la flama. Els buits en la construcció admissibles per a aquestes canalitzacions podran estar disposats en murs, parets, bigues, forjats o sostres, adoptant la forma de conductes continus o bé estaran compresos entre dues superfícies paral·leles com en el cas de falsos sostres o murs amb càmeres d'aire. La secció dels buits serà, com a mínim, igual a quatre vegades l'ocupada pels cables o tubs, i la seva dimensió més petita no serà inferior a dues vegades el diàmetre exterior de major secció d'aquests, amb un mínim de 20 mil·límetres. Les parets que separin un buit que contingui canalitzacions elèctriques dels locals immediats, tindran suficient solidesa per protegir aquestes contraccions previsibles. S'evitaran, en la mesura del possible, els canvis de direcció dels mateixos en un nombre elevat o de petit radi de curvatura. La canalització podrà ser reconeguda i conservada sense que sigui necessària la destrucció parcial de les parets, sostres, etc.,.Els entroncaments i derivacions dels cables seran accessibles, disposant per a ells les caixes de derivació adequades. S'evitarà que puguin produir infiltracions, fugues o condensacions d'aigua que puguin penetrar en l'interior del buit, prestant especial atenció a la impermeabilitat dels seus murs exteriors, així com a la proximitat de canonades de conducció de líquids, penetració d'aigua en efectuar la neteja de terres, possibilitat d'acumulació d'aquella en parts baixes del buit, etc. 4.4.2.1.3 Canalitzacions soterrades. Les condicions per a aquestes canalitzacions, en les quals els conductors aïllats hauran d'anar sota tub tret que tinguin coberta i una tensió assignada 0,6 / 1kV, s'establiran d'acord amb el que s'assenyala en la Instruccions ITC-BT-07 i ITC-BT - 21.


195

4.4.2.2 Conductors elèctrics. 4.4.2.2.1 Materials. - De 0,6 / 1 kV de tensió nominal. - Conductor: de coure (o d'alumini, quan ho requereixin les especificacions del projecte). - Formació: uni-bi-tri-tetrapolares. - Aïllament: policlorur de vinil (PVC) o polietilè reticulat (XLPE). - Tensió de prova: 4.000 V. - Instal lació: a l'aire o en safata. - Normativa d'aplicació: UNE 21.123. Els conductors de coure electrolític es fabricaran de qualitat i resistència mecànica uniforme, i el seu coeficient de resistivitat a 20 º C serà del 98% al 100%. Aniran proveïts de bany de recobriment d'estany. La capacitat mínima de l'aïllament dels conductors serà de 500 V. Els conductors de secció igual o superior a 6 mm2 hauran d'estar constituïts per cable obtingut per trenat de fil de coure del diàmetre corresponent a la secció del conductor de què es tracti. 4.4.2.2.2 Dimensionament. Per a la selecció dels conductors actius del cable adequat a cada càrrega s'usarà el més desfavorable entre els següents criteris: - Intensitat màxima admissible. Com intensitat es prendrà la pròpia de cada càrrega. Partint de les intensitats nominals així establertes, es eligirá la secció del cable que admeti aquesta intensitat d'acord a les prescripcions del Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió ITC-BT-19 o les recomanacions del fabricant, adoptant els oportuns coeficients correctors segons les condicions de la instal lació. Quant a coeficients dáugment de la càrrega, s'hauran de tenir presents les Instruccions ITC-BT-44 per a receptors d'enllumenat i ITC-BT-47 per a receptors de motor. - Caiguda de tensió en servei. La secció dels conductors a utilitzar es determinarà de manera que la caiguda de tensió entre l'origen de la instal·lació i qualsevol punt d'utilització, sigui menor del 3% de la tensió nominal en l'origen de la instal·lació, per a enllumenat, i del 5 % per als altres usos, considerant alimentats tots els receptors susceptibles de funcionar simultàniament. Per a la derivació individual la caiguda de tensió màxima admissible serà del 1,5%. El valor de la caiguda de tensió podrà compensar entre la de la instal·lació interior i la de la derivació individual, de manera que la caiguda de tensió total sigui inferior a la suma dels valors límits especificats per a ambdues. - Caiguda de tensió transitòria. La caiguda de tensió en tot el sistema durant l'arrencada de motors no ha de provocar condicions que impedeixin l'arrencada dels mateixos, desconnexió


196

dels contactors, parpelleig d'enllumenat, etc. La secció del conductor neutre serà l'especificada en la Instrucció ITC-BT-07, apartat 1, en funció de la secció dels conductors de fase o polars de la instal lació. Els conductors de protecció seran del mateix tipus que els conductors actius especificats en l'apartat anterior, i tindran una secció mínima igual a la fixada per la taula 2 de la ITC-BT-18, en funció de la secció dels conductors de fase o polars de la instal lació. Es podran instal lar per les mateixes canalitzacions que aquests o bé en forma independent, seguint a aquest respecte el que assenyalin les normes particulars de l'empresa distribuïdora de l'energia. 4.4.2.2.3 Identificació dels conductors. Les canalitzacions elèctriques s'establiran de manera que per convenient identificació dels seus circuits i elements, es pugui procedir en tot moment a reparacions, transformacions, etc. Els conductors de la instal lació han de ser fàcilment identificables, especialment pel que fa al conductor neutre i el conductor de protecció. Aquesta identificació es realitzarà pels colors que presentin els seus aïllaments. Quan existeixi conductor neutre en la instal lació o es prevegi per a un conductor de fase el seu pas posterior a conductor neutre, s'identificaran aquests pel color blau clar. Al conductor de protecció se li identificarà pel color verd-groc. Tots els conductors de fase, o si escau, aquells per als quals no es prevegi la seva passada posterior a neutre, s'identificaran pels colors marró, negre o gris.


197

4.4.2.3 Mecanismes i tomes de corrent.. Els interruptors i commutadors tallaran el corrent màxima del circuit en que estiguin col·locats sense donar lloc a la formació d'arc permanent, obrint o tancant els circuits sense possibilitat de Tormes una posició intermitja. Seran del tipus tancat i de material aïllant. Les dimensions de les peces de contacte seran tals que la temperatura no pugui excedir de 65 º C en cap de les seves peces. La seva construcció serà tal que permeti realitzar un nombre total de 10.000 maniobres d'obertura i tancament, amb la seva càrrega nominal a la tensió de treball. Duran marcada la seva intensitat i tensions nominals, i estaran provades a una tensió de 500 a 1.000 volts. Les preses de corrent seran de material aïllant, portaran marcades la seva intensitat i tensió nominals de treball i disposaran, com a norma general, totes elles de posada a terra. Tots ells aniran instal·lats a l'interior de caixes encastades en els paraments, de manera que a l'exterior només podrà aparèixer el comandament totalment aïllat i la tapa embellidor. En cas que existeixin dos mecanismes junts, ambdós s'allotjaran en la mateixa caixa, la qual haurà d'estar dimensionada suficientment per evitar falsos contactes.

4.4.2.4 Conjunt d’elements de protecció de protecció. 4.4.2.4.1 Quadres de protecció. Tots els quadres elèctrics seran nous i es lliuraran en obra sense cap defecte. Estaran dissenyats seguint els requisits d'aquestes especificacions i es construiran d'acord amb el Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió i amb les recomanacions de la Comissió Electrotècnica Internacional (CEI). Cada circuit en sortida de quadre estarà protegit contra les sobrecàrregues i curtcircuits. La protecció contra corrents de defecte cap a terra es farà per circuit o grup de circuits segons s'indica en el projecte, mitjançant l'ús d'interruptors diferencials de sensibilitat adequada, segons ITC-BT-24. Els quadres seran adequats per a treball en servei continu. Les variacions màximes admeses de tensió i freqüència seran del + 5% sobre el valor nominal. Els quadres seran dissenyats per a servei interior, completament estancs a la pols i la humitat, acoblats i cablejats totalment en fàbrica, i estaran constituïts per una estructura metàl·lica de perfils laminats en fred, adequada per al muntatge sobre el terra, i panells de tancament de xapa d'acer de fort gruix, o de qualsevol altre material que sigui mecànicament resistent i no inflamable. Alternativament, la cabina dels quadres podrà estar constituïda per mòduls de material plàstic, amb la part frontal transparent.


198

Les portes estaran proveïdes amb una junta d'estanquitat de neoprè o material similar, per evitar l'entrada de pols. Tots els cables s'instal·laran dins de canal proveïda de tapa desmuntable. Els cables de força aniran en canaletes diferents en tot el seu recorregut de les canaletes per als cables de comandament i control. Els aparells es muntaran deixant entre ells i les parts adjacents d'altres elements una distància mínima igual a la recomanada pel fabricant dels aparells, en qualsevol cas mai inferior a la quarta part de la dimensió de l'aparell en la direcció considerada. La profunditat dels quadres serà de 500 mm i la seva alçada i amplada la necessària per a la col locació dels components i igual a un múltiple sencer del mòdul del fabricant. Els quadres estaran dissenyats per poder ser ampliats per ambdós extrems. Els aparells indicadors (indicadors, amperímetres, voltímetres, etc), dispositius de comandament (polsadors, interruptors, commutadors, etc), panells sinòptics, etc, es muntaran sobre la part frontal dels quadres. Tots els components interiors, aparells i cables, seran accessibles des de l'exterior pel front. El cablejat interior dels quadres es portarà fins a una regleta de borns situada junt a les entrades dels cables des de l'exterior. Les parts metàl liques de l'embolcall dels quadres es protegiran contra la corrosió per mitjà d'una imprimació a base de dues mans de pintura anticorrosiva i una pintura d'acabat de color que s'especifiqui en les Medicions o, en defecte, per la Direcció Tècnica durant el transcurs de la instal lació. La construcció i disseny dels quadres hauran de proporcionar seguretat al personal i garantir un perfecte funcionament sota totes les condicions de servei, i en particular: - Els compartiments que hagin de ser accessibles per a accionament o manteniment estant el quadre en servei no tindran peces en tensió al descobert. - El quadre i tots els seus components seran capaços de suportar els corrents de curtcircuit (kA) segons especificacions ressenyades en plànols i mesuraments. 4.4.2.4.2 Interruptors automàtics. En l'origen de la instal·lació i el més a prop possible del punt d'alimentació a la mateixa, es col·locarà el quadre de comandament i protecció, en el qual es disposarà un interruptor de tall omnipolar, així com dispositius de protecció contra sobreintensitats de cada un dels circuits que parteixen de lánomenat quadre. La protecció contra sobreintensitats per a tots els conductors (fases i neutre) de cada circuit es farà amb interruptors magnetotèrmic o automàtics de tall omnipolar, amb corba tèrmica de tall per a la protecció a sobrecàrregues i sistema de tall electromagnètic per a la protecció a curtcircuits. En general, els dispositius destinats a la protecció dels circuits s'instal·laran en l'origen d'aquests, així com en els punts en que la intensitat admissible disminueixi per canvis deguts a secció, condicions d'instal·lació, sistema d'execució o tipus de conductors utilitzats. No obstant


199

això, no s'exigeix instal lar dispositius de protecció en l'origen d'un circuit en que es presenti una disminució de la intensitat admissible en el mateix, quan la seva protecció quedi assegurada per un altre dispositiu instal lat anteriorment. Els interruptors seran de ruptura a l'aire i de tir lliure i tindran un indicador de posició. L'accionament serà directe per pols amb mecanismes de tancament per energia acumulada. L'accionament serà manual o manual i elèctric, segons s'indiqui en l'esquema o sigui necessari per necessitats d'automatisme. Duran marcades la intensitat i tensió nominals de funcionament, així com el signe indicador de la seva desconnexió. L'interruptor d'entrada al quadre, de tall omnipolar, serà selectiu amb els interruptors situats aigües avall, després d'ell. Els dispositius de protecció dels interruptors seran relés d'acció directa. 4.4.2.4.3 Interruptors diferencials. 1_ La protecció contra contactes directes s'assegurarà adoptant les mesures següents: Protecció per aïllament de les parts actives. Les parts actives hauran d'estar recobertes d'un aïllament que no pugui ser eliminat més que destruint. Protecció per mitjà de barreres o evolvents. Les parts actives han d'estar situades a l'interior de les evolvents o darrere de barreres que posseeixin, com a mínim, el grau de protecció IP XXB, segons UNE20.324. Si es necessiten obertures majors per a la reparació de peces o per al bon funcionament dels equips, s'adoptaran precaucions apropiades per impedir que les persones o animals domèstics toquin les parts actives i es garantirà que les persones siguin conscients del fet que les parts actives no han de ser tocades voluntàriament. Les superfícies superiors de les barreres o evolvents horitzontals que són fàcilment accessibles, han de respondre com a mínim al grau de protecció IP4X o IP XXD. Les barreres o evolvents han de fixar de manera segura i ser d'una robustesa i durabilitat suficients per mantenir els graus de protecció exigits, amb una separació suficient de les parts actives en les condicions normals de servei, tenint en compte les influències externes. Quan sigui necessari suprimir les barreres, això no ha de ser possible més que: - Bé amb l'ajuda d'una clau o d'una eina; - O bé, després de treure la tensió de les parts actives protegides per aquestes barreres o aquestes envolvents, no podent ser restablerta la tensió fins després de tornar a col locar les barreres o les envoltants; - O bé, si hi ha interposada una segona barrera que posseeix com a mínim el grau de protecció IP2X o IP XXB, que no pugui ser tret més que amb l'ajuda d'una clau o d'una eina i que impedeixi tot contacte amb les parts actives.


200

Protecció complementària per dispositius de corrent diferencial-residual. Aquesta mesura de protecció està destinada solament a complementar altres mesures de protecció contra els contactes directes. L'ocupació de dispositius de corrent diferencial-residual, el valor de corrent diferencial assignada de funcionament sigui inferior o igual a 300 mA, es reconeix com a mesura de protecció complementària en cas de fallada d'altra mesura de protecció contra els contactes directes o en cas de imprudència dels usuaris. 2_ La protecció contra contactes indirectes s'aconseguirà mitjançant "tall automàtic de l'alimentació". Aquesta mesura consisteix a impedir, després de l'aparició d'un error, que una tensió de contacte de valor suficient es mantingui durant un temps tal que pugui donar com a resultat un risc. La tensió límit convencional és igual a 50 V, valor eficaç en corrent altern, en condicions normals ia 24 V en locals humits. Totes les masses dels equips elèctrics protegits per un mateix dispositiu de protecció, han de ser interconnectades i unides per un conductor de protecció a una mateixa presa de terra. El punt neutre de cada generador o transformador s'ha de posar a terra. Es complirà la següent condició: 0

Ra x Ia £ U

on: - Ra és la suma de les resistències de la presa de terra i dels conductors de protecció de masses. - Ia és el corrent que assegura el funcionament automàtic del dispositiu de protecció. Quan el dispositiu de protecció és un dispositiu de corrent diferencial-residual és el corrent diferencial-residual assignada. - U és la tensió de contacte límit convencional (50 o 24V). 4.4.2.4.4 Premsaestopes i etiquetes. Els quadres aniran completament cablejats fins a les regletes d'entrada i sortida. Es proveiran premsaestopes per a totes les entrades i sortides dels cables del quadre; els premsaestopes seran de doble tancament per a cables armats i de tancament senzill per a cables sense armar. Tots els aparells i borns aniran degudament identificats a l'interior del quadre mitjançant nombres que corresponguin a la designació de l'esquema. Les etiquetes seran marcades de forma indeleble i fàcilment llegible. A la part frontal del quadre es disposaran etiquetes d'identificació dels circuits, constituïdes per plaques de xapa d'alumini fermament fixades als panells frontals, impreses al forn, amb


201

fons negre mat i rètols i zones d'estampació en alumini polit. El fabricant podrà adoptar qualsevol solució per al material de les etiquetes, el seu suport i la impressió, per tal de que sigui duradora i fàcilment llegible. En qualsevol cas, les etiquetes estaran marcades amb lletres negres de 10 mm d'altura sobre fons blanc. 4.4.2.4.5 Enllumenat Interior. Les lluminàries seran conformes als requisits establerts en les normes de la sèrie UNE-EN 60598. La massa de les lluminàries suspeses excepcionalment de cables flexibles no han d'excedir de 5 kg. Els conductors, que han de ser capaços de suportar aquest pes, no han de presentar entroncaments intermedis i l'esforç haurà de realitzar-se sobre un element diferent del born de connexió. Les parts metàl·liques accessibles de les lluminàries que no siguin de classe II o classe III, hauran de tenir un element de connexió per a la seva posada a terra, que anirà connectat de manera fiable i permanent al conductor de protecció del circuit. L'ús de lluminàries de gasos amb descàrregues a alta tensió (neó, etc), es permetrà quan la seva ubicació estigui fora del volum d'accessibilitat o quan s'instal·lin barreres o evolvents separadores. En instal·lacions d'il·luminació amb làmpades de descàrrega realitzades en locals en els que funcionin màquines amb moviment alternatiu o rotatori ràpid, s'hauran de prendre les mesures necessàries per evitar la possibilitat d'accidents causats per il·lusió òptica originada per l'efecte estroboscòpics. Els circuits d'alimentació estaran previstos per transportar la càrrega deguda als propis receptors, als seus elements associats i als seus corrents harmòniques i d'arrencada. Per receptors amb làmpades de descàrrega, la càrrega mínima prevista en voltampers serà de 1,8 vegades la potència en watts dels llums. En el cas de distribucions monofàsiques, el conductor neutre tindrà la mateixa secció que els de fase. Serà acceptable un coeficient diferent per al càlcul de la secció dels conductors, sempre que el factor de potència de cada receptor sigui major o igual a 0,9 i si es coneix la càrrega que suposa cadascun dels elements associats a les làmpades i els corrents d'arrencada, que tant aquestes com aquells puguin produir. En aquest cas, el coeficient serà el que resulti. En el cas de receptors amb lluminàries de descàrrega serà obligatòria la compensació del factor de potència fins a un valor mínim de 0,9. En instal·lacions amb lluminàries de molt baixa tensió (pe 12 V) s'ha de preveure la utilització de transformadors adequats, per assegurar una adequada protecció tèrmica, contra curtcircuits i sobrecàrregues i contra els xocs elèctrics. Per als rètols lluminosos i per a instal·lacions que els alimenten amb tensions assignades de sortida en buit compreses entre 1 i 10 kV s'aplicarà el disposat en la norma UNE-EN 50107.


202

4.4.2.4.6 Variadors de freqüència. S’instal·laran de manera que;

- Compleixin les especificacions tècniques corresponents al receptor que pretenguin instal·lar.

- S’allotjaran a l’interior dels subquadres de manera correcta. - Es compliran les exigències constructives que determina el fabricant per a cada tipus

de variador instal·lat.

- La seva instal·lació només és correspon als receptors degudament assenyalats.

La instal·lació d’aquests variadors de freqüència és de vital importància degut a la elevada potència que ens requereixen la majoria de receptor dels disposa la nostra instal·lació.

4.4.2.5 Posada a terra.

Per a la presa de terra es poden utilitzar elèctrodes formats per:

- Barres, tubs;

- Platines, conductors nus;

- Plaques

- Anells o malles metàl·liques constituïts pels elements anteriors o les seves combinacions;

- Armadures de formigó enterrades, amb excepció de les armadures pretensades; - Altres estructures enterrades que es demostri que són apropiades. Els conductors de coure utilitzats com elèctrodes seran de construcció i resistència elèctrica segons la classe 2 de la norma UNE 21022. El tipus i la profunditat d'enterrament de les preses de terra han de ser tals que la possible pèrdua d'humitat del sòl, la presència del gel o altres efectes climàtics, no augmentin la resistència de la presa de terra per sobre del valor previst. La profunditat mai serà inferior a 0,50 m.


203

Conductors de terra. La secció dels conductors de terra, quan estiguin enterrats, hauran d'estar d'acord amb els valors indicats en la taula següent. La secció no serà inferior a la mínima exigida per als conductors de protecció. Durant l'execució de les unions entre conductors de terra i elèctrodes de terra ha d'extremar la cura perquè resultin elèctricament correctes. Ha de cuidar-se, en especial, que les connexions, no danyin ni als conductors ni als elèctrodes de terra. Bornes de posada a terra. En tota instal·lació de posada a terra s'ha de preveure un born principal de terra, al qual han d'unir-se els conductors següents:

- Els conductors de terra.

- Els conductors de protecció.

- Els conductors d'unió equipotencials principal.

- Els conductors de posada a terra funcional, si són necessaris.

Cal preveure sobre els conductors de terra i en lloc accessible, un dispositiu que permeti mesurar la resistència de la presa de terra corresponent. Aquest dispositiu pot estar combinat amb el born principal de terra, ha de ser desmuntable necessàriament per mitjà d'un útil, ha de ser mecànicament segur i ha d'assegurar la continuïtat elèctrica. Conductors de protecció.

Els conductors de protecció serveixen per unir elèctricament les masses d'una instal·lació amb el born de terra, amb la finalitat d'assegurar la protecció contra contactes indirectes. Els conductors de protecció tindran una secció mínima igual a la fixada en la taula següent: Sección conductores fase (mm²) Sección conductores protección (mm²) Sf ≤ 16 Sf 16 < S f ≤ 35 16 Sf > 35 Sf/2 En tots els casos, els conductors de protecció que no formen part de la canalització d'alimentació seran de coure amb una secció, almenys de: - 2,5 mm2, si els conductors de protecció disposen d'una protecció mecànica.


204

- 4 mm2, si els conductors de protecció no disposen d'una protecció mecànica. Com conductors de protecció poden utilitzar: - Conductors en els cables multiconductors. - Conductors aïllats o nus que posseeixin una evolvent comú amb els conductors actius, o - Conductors separats nus o aïllats. Cap aparell haurà de ser intercalat en el conductor de protecció. Les masses dels equips a unir amb els conductors de protecció no han de ser connectades en sèrie en un circuit de protecció.

4.4.3. Neteja.

Abans de la Recepció provisional, els quadres es netejaran de pols, pintura, cascarillas i de qualsevol material que pugui haver acumulat durant el curs de l'obra en el seu interior oa l'exterior.

4.4.4. Manteniment.

Quan sigui necessari intervenir novament en la instal·lació, bé sigui per causa d'avaries o per efectuar modificacions en la mateixa, s'hauran de tenir en compte totes les especificacions ressenyades en els apartats d'execució, control i seguretat, a la mateixa manera que si es tractés d' una nova instal·lació. Es aprofitarà l'ocasió per comprovar l'estat general de la instal·lació, substituint o reparant aquells elements que ho necessitin, utilitzant materials de característiques similars als reemplaçats.


L´ autor del projecte Oriol Subirada Botargues


5.Amidaments




Abril/2009

Conjunt de Instal·lacions per a la Maquinària del Reciclatge de Paper. Amidaments

206

Índex dels amidaments.

CAPÍTOL C_01 Obra civil ..................................................................................................... 207

CAPÍTOL C_02 Instal·lació elèctrica ..................................................................................... 208


207

CAPÍTOL C_01 OBRA CIVIL (Rasses derivacions individuals)

Descripció Uts. Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

m3 excavadora mini-retro martell Excavació per a fonaments de cementació i rasa, mitjançant retro excavadora amb martell compressor, extracció de terres i costos indirectes.

2 50 1,1 1 110 110 m3 compactació de terra sense aportament Compactació de terres amb apisonadora, vibrant i costos indirectes.

2 50 1,1 0,70 38,5 77 m3 formigó neteja H-15/P/40 abocament manual Formigó en massa H-15/P/40 kg/cm2 amb mida màxima de l’àrid de 40 mm elaborat en obra per neteja i anivellament del fons de cementació.

2 50 1,1 0,30 16,5 33


208

CAPÍTOL C_02 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA Conductors Unipolars.

Un. Descripció Unitats Parcial Total

m Conductor unip. Cu 1,5 mm2 amb aïllament de PVC 0,6/1 kV fase , lliure dállògens.

1 52 52

m Conductor unip. Cu 1,5 mm2 amb , aïllament de PVC 0,6/1 kV neutre

1 52 52

m Conductor unip. Cu 1,5 mm2 amb aïllament de PVC 0,6/1 kV T.T., lliure d'allogens.

1 52 52

m Conductor unip. Cu 2,5 mm2 amb aïllament de PVC 0,6/1 kV fase, lliure d'allògens.

1 70,96 70,96

m Conductor unip. Cu 2,5 mm2 amb aïllament de PVC 0,6/1 kV neutre, lliure d'allògens.

1 70,96 70,96

m Conductor unip. Cu 2,5 mm2 amb aïllament de PVC 0,6/1 kV TT., lliure d' allògens.

1 70,96 70,96

Conductors Derivació Individuals


m Conductor RZK1-K . 240 mm2 amb aïllament XLPE 0,6/1 kV lliure dállògens. Coberta PVC

18 45 810


3 45 135

Conductors d’alimentació.


m Conductor tetrapolar amb aïllament RZ1-K (AS) 0,6/1 kV XLPE, i secció 3x1,5 mm2+ TT. 1,5 mm2

1 18 18


1 590,62 590,62


209

m Conductor tetrapolar amb aïllament RZ1-K (AS) 0,6/1 kV XLPE, i secció 3x4 mm2+ T.T. 4 mm2

1 73,72 73,72


1 281,08 281,08


1 298,31 298,31


1 286,23 286,23


1 64,4 64,4


1 15 15


1 437,15 437,15

Canalitzacions.


m Safata perforada rejiband de 500x60 mm, REJIBAND

1 160 160


1 85 85

m Tub coarrugat per encastar de dole capa de 16 mm de diàmetre

1 50 50


1 30 30

m Tub de 160mm de diàmetre per soterrar en rasa formigonada

1 360 360


210

P.I.A.s i Interruptors automàtics.


u P.I.A. Bipolar 10 A Icc 15 kA, muntat sobre carril DIN Merlin Gerin o similar

1 3 3


1 2 2

u P.I.A. Tripolar 40 A Icc 15 kA,curva D muntat sobre carril DIN Merlin Gerin o similar

1 2 2

u P.I.A. Tetrapolar 40 A Icc 15 kA, muntat sobre carril DIN Merlin Gerin o similar

1 3 3

u Interruptor automàtic Tripolar INS 63 A Icc 50 kA, muntat sobre carril DIN Merlin Gerin o similar

1 6 6


1 2 2

u Interruptor automàtic Tripolar NSX 100 A Icc 100 kA, muntat sobre carril DIN Schneider electric o similar

1 1 1


1 1 1


1 3 3

u Interruptor automàtic Tripolar NSX400 A Icc 100 kA, muntat sobre carril DIN Schneider electric o similar

1 5 5

u Interruptor automàtic Masterpact NW 1000 A Icc 150 kA de Schneider electric o similar

1 3 3


1 1 1

u Cella de protecció motor M.T. Interruptor-Arrencador de 6kV del model Motorpact Schneider electric o similar

1 1 1


211

Proteccions diferencials.


u Interruptor diferencial bipolar 2p/40A/300mA

1 2 2


1 1 1

u Interruptor diferencial tetrapolar 4p/40A/300mA

1 3 3

u Interruptor diferencial tripolar 3p/20A/300mA

1 4 4


1 6 6

u Bloc Vigi incorporat a Interruptor automàtic de sensibilitat regulable per a Int. Aut. NSX 100 A

1 1 1

u Bloc Vigi incorporat a Interruptor automàtic de sensibilitat regulable per a Int. Aut. NSX 160A

1 1 1


1 1 1


1 5 5

Proteccions sobretensions.


u Equip de protecció contra sobre tensions permanets i transitories de la firma Cirptotect o similar

1 1 1

Subquadres de protecció.


u Q.G.P. Model Himel o similar 1 1 1

u Subquadre electric de protecció marca Himel o similar 1 5 5


212

Variadors de freqüència.


U

Variador de freqüència sèrie Altivar ATV31 de 0,18 a 15 kW de la firma Schneider electric o similar.

1 8 1

u Variador de freqüència sèrie Altivar ATV61 de 0,75 a 630 kW de la firma Schneider electric o similar.

1 12 5

u Variador de freqüència Mitja Tensió 6 kV de la firma Toshiba o similar. 1 1 1

Xarxa de terres.


m Conductor unipolar coure nu de secció 35 mm2

1 200 200

u piqueta estàndard long. 2m. i 14,3 mm de diàmetre.

1 5 5

u Arqueta de registre TT. De 200 mm. 1 1 1

Illuminació nau industrial.


u HPK 150 amb difusor GPK150R de potència 400 W.

1 14 14

Illuminació nau sala de control i vestidors.


u TCW 150 amb difusor TCW060/236R de potència 2x36 W

1 10 10


213

Sistema de compensació d’energia reactiva.


u Equip de compensació de reactiva 400 kVAr per conjunt d’installacions de M.T. De la firma Cirprotec o similar.

1 1 1

u Equip de compensació de reactiva 450 kVAr per conjunt d’installacions de B.T. De la firma Cirprotec o similar.

1 1 1

Petit material elèctric.


u Polsador 10A 250 V tipus industrial de la firma Schneider electric o similar.

1 4 5

u Polsador 10A 250 V tipus interior de la firma Schneider electric o similar.

1 4 4

u Endoll monofàsic 1p+Neutre 230 V de la firma Schneider electric o similar.

1 6 6




6.Pressupost




Abril/2009

Conjunt de Instal·lacions per a la Maquinària del Reciclatge de Paper. Pressupost

215

Índex del pressupost.

6.1 Llistat de Preus Unitaris. ................................................................................................ 216

6.1.1 Obra civil i mà dóbra ................................................................................................................................. 216

6.1.2 Instal·lació elèctrica ................................................................................................................................... 217

6.2 Quadre de descompostos ................................................................................................. 223

6.2.1 Assentament del Centre de Transformació. ................................................................................................. 223

6.2.2 Instal·lació Elèctrica. .................................................................................................................................. 225

6.3 Pressupost. ........................................................................................................................ 247


6.3.2 Instal.lació elèctrica .................................................................................................................................... 248

6.3.3 Varis ............................................................................................................................................................ 253



216

6.1 Llistat de Preus Unitaris. 6.1.1 Obra civil i mà d’obra

Descripció Unitat Import

(€)


h 1 37,5 m3 compactació de terra sense aportament Compactació de terres amb apisonadora, vibrant i costos indirectes.

h 1 37,25 m3 formigó neteja H-15/P/40 abocament manual Formigó en massa H-15/P/40 kg/cm2 amb mida màxima de l’àrid de 40 mm elaborat en obra per neteja i anivellament del fons de cementació.

m3 1 57,12

Descripció Unitat Import

(€)

h Oficial 1º electricista h 1 15,90 h Ajudant electricista h 1 13,64 h Peó ordinari h 1 11,6


217


Conductors Unipolars.

Un. Descripció Unitats Preu unitari (€)


1 0,75


1 0,75


1 0,75


1 0,8


1 0,8


1 0,8




1 8,93


1 6,9




1 2,26


1 2,54


218


1 3,01


1 3,95


1 5,01

M Conductor tetrapolar amb aïllament RZ1-K (AS) 0,6/1 kV XLPE, i secció 3x16 mm2+ T.T. 16 mm2

1 9,62

M Conductor tetrapolar amb aïllament RZ1-K (AS) 0,6/1 kV XLPE, i secció 3x50 mm2+ T.T. 50 mm2

1 18,91


1 37,1


1 47,8

Canalitzacions.



1 20,87


1 14,36


1 1,2


1 1,4


1 2,63


219




1 14,1


1 15,7


1 28,1


1 32,5


1 354,7


1 485,8


1 524,65


1 574,13


1 845


1 1.040,8


1 9.050,8


1 12.550


1 20.450


220




1 47


1 49


1 187


1 188,4


1 285,78


1 487,78


1 487,78


1 487,78


1 487,78




1 398,5



u Q.G.P. Model Himel o similar 1 408,5

u Subquadre electric de protecció marca Himel o similar 1 408,5


221



U


1 970,54


1 1.485,8

u Variador de freqüència Mitja Tensió 6 kV de la firma Toshiba o similar. 1 19.895,05

Xarxa de terres.


u Conductor unipolar coure nu de secció 35 mm2

1 9,65

u piqueta estàndard long. 2m. i 14,3 mmde diàmetre.

1 12,3

u Arqueta de registre TT. De 200 mm. 1 3,54




1 285

Illuminació sala de control i vestidors.



1 54,8


222

Equip compensació reactiva.



1 3.800,25


1 3.485,25




1 12,05


1 10,05


1 4,85


223

6.2 Quadre de descompostos. 6.2.1 Assentament del Centre de Transformació. Quantitat Ud Descripció Preu Subtotal Import m³ Exc. Mini-retro martell Excavació per a fonament de cimentació i rasa, en terreny de voravia, mitjançant retro excavadora amb martell trencador, y extracció de terres als extrems i costos indirectes. 0,40 h Peó ordinari 11,60 4,64 0,69 h Mini exc./martell trencador 37,25 25,70

Suma de partida.................................30,34 Costos indirectes.... 2,00%................ 0,61 TOTAL PARTIDA..................................... 30,95

m³ Compactació de terra sense aportament Compactació de terres, amb màquina d’apisonar vibrant, i costos indirectes. 0,08 h Peó ordinari 11,60 0,92 0,12 h Màquina d’apisonar vibrant 37,65 4,52

Suma de partida.................................5,44 Costos indirectes.... 2,00%................ 0,10 TOTAL PARTIDA..................................... 5,54


224

m³ For. net. H-15/P/40 abocament manual

Formigó en massa H-15/P/40 Kg/cm² Amb grandària màxima de l’àrid de 40 mm elaborat en obra per a neteja i anivellat de fons de cementació, també abocament per

mitjans manuals vibrat i col·locació. 0,10 h Peó ordinari 11,60 1,16 1,00 m³ Formigó HM-15/p/40 57,12 57,12

Suma de partida.................................58,28 Costos indirectes.... 2,00%................1,16 TOTAL PARTIDA..................................... 59,44


225

6.2.2 Instal·lació Elèctrica.

Conductors.

Quantitat Descripció Preu Subtotal Total (€)

Conductor unip. Cu 1,5 mm2 amb aïllament de PVC 0,6/1 kV fase , lliure dállògens.

1 m Conductor unip. Cu 1,5 mm2 0,75 0,75

0,02 h Oficial 1ªelectricista 15,9 0,318

0,02 h Ajudant electricista 13,64 0,2728

Suma de partida 1,34

Costos indirectes (%) 2 0,03

Total partida (€) 1,37

Conductor unip. Cu 2,5 mm2 amb aïllament de PVC 0,6/1 kV neutre, lliure d'allògens.

1 m Conductor unip. Cu 2,5 mm2 0,85 0,85






Conductor RZK1-K . 240 mm2 amb aïllament XLPE 0,6/1 kV lliure dállògens. Coberta PVC

1 m Conductor unip. Cu 240 mm2 8,93 8,93

1 u Petit material 1,5 1,5







226

Conductor RZK1-K . 120 mm2 amb aïllament XLPE 0,6/1 kV lliure dállògens. Coberta PVC

1 m Conductor unip. Cu 120 mm2 6,9 6,9







Conductor tetrapolar amb aïllament RZ1-K (AS) 0,6/1 kV XLPE, i secció 3x1,5 mm2+ T.T. 1,5 mm2

1 m Conductor unip. Cu 4x1,5 mm2 2,26 2,26







Conductor tetrapolar amb aïllament RZ1-K (AS) 0,6/1 kV XLPE, i secció 3x2,5 mm2+ T.T. 2,5 mm2

1 m Conductor tetra. Cu 4x2,5 mm2 2,59 2,59








227

Conductor tetrapolar amb aïllament RZ1-K (AS) 0,6/1 kV XLPE, i secció 3x4 mm2+ T.T. 4 mm2

1 m Conductor tetra. Cu 4x4 mm2 3,01 3,01















Conductor tetrapolar amb aïllament RZ1-K (AS) 0,6/1 kV XLPE, i secció 3x10 mm2+ T.T.10 mm2









228


















1 m Conductor tertra. Cu 4x95 mm2 37,1 37,1








229


1 m Conductor tretra. Cu 4x120 mm2 47,8 47,8








230

Canalitzacions.


Safata perforada rejiband de 500x60 mm, REJIBAND

1 m Safata 500x60 20,87 20,87







Safata perforada rejiband de 300x60 mm, REJIBAND

1 m Safata 300x60 14,36 14,36







Tub coarrugat per encastar de dole capa de 16 mm de diàmetre

1 m tub coarrugat de 16mm 1,2 1,2








231

Tub coarrugat per encastar de dole capa de 20 mm de diàmetre

1 m tub coarrugat de 20mm 1,4 1,4







Tub de 160mm de diàmetre per soterrar en rasa formigonada

1 m tub polietilè de 160mm 2,63 2,63








232

Proteccions.


P.I.A. Bipolar 10 A Icc 15 kA, muntat sobre carril DIN Merlin Gerin o similar

1 u P.I.A. 10 A Icc 15 kA 14,1 14,1







P.I.A. Bipolar 16 A Icc 15 kA, muntat sobre carril DIN Merlin Gerin o similar

1 u P.I.A. 16 A Icc 15 kA 15,7 15,7







P.I.A. Tripolar 40 A Icc 15 kA,curva D muntat sobre carril DIN Merlin Gerin o similar

1 u P.I.A. 40 A Icc 15 kA 28,1 28,1








233

P.I.A. Tetrapolar 40 A Icc 15 kA, muntat sobre carril DIN Merlin Gerin o similar

1 u P.I.A. 40 A Icc 15 kA 32,5 32,5







Interruptor automàtic Tripolar INS 63 A Icc 50 kA, muntat sobre carril DIN Merlin Gerin o similar

1 u I. Aut. INS 63A Icc 50 kA 354,7 354,7







Interruptor automàtic Tripolar INS 125 A Icc 100 kA, muntat sobre carril DIN Merlin Gerin o similar

1 u I. Aut. INS 125A Icc 100 kA 485,8 485,8








234

Interruptor automàtic Tripolar NSX 160 A Icc 100 kA, muntat sobre carril DIN Schneider electric o similar

1 u I. Aut. NSX 160A Icc 100 kA 540 540








1 u I. Aut. NSX 250A Icc 100 kA 845 845








1 u I. Aut. NSX 400 A Icc 100 kA 1040,8 1040,8


1 h Oficial 1ªelectricista 15,9 15,9

1 h Ajudant electricista 13,64 13,64





235

Interruptor automàtic Tripolar NSX 100A Icc 100 kA, muntat sobre carril DIN Schneider electric o similar

1 u I. Aut. NSX 100A Icc 100 kA 491,05 491,05






Total partida 524,65


236

Interruptor automàtic Masterpact NW 1000 A Icc 150 kA de Schneider electric o similar

1 u I. Aut. NW 1000 A Icc 150 kA 9050,8 9050,8







Interruptor automàtic Masterpact NW 2500 A Icc 150 kA de Schneider electric o similar

1 u I. Aut. NW 2500 A Icc 150 kA 12550 12550







Cella de protecció motor M.T. Interruptor-Arrencador de 6kV del model Motorpact Schneider electric o similar

1 u Cella de protecció Interruptor-Arrencador M.T. De 6kV model Motorpact

20450 20450

1 u Petit material 85 85







237



Interruptor diferencial bipolar 2p/40A/300mA

1 u Int. dif. 2p/40A/300mA 47 47







Interruptor diferencial bipolar 2p/40A/30mA

1 u Int. dif. 2p/40A/30mA 49 49







Interruptor diferencial tetrapolar 4p/40A/300mA

1 u Int. dif. 4p/40A/300mA 187 187








238

Interruptor diferencial tripolar 3p/20A/300mA

1 u Int. dif. 3p/20A/300mA 188,4 188,4







Interruptor diferencial tripolar 3p/63A/300mA

1 u Int. dif. 3p/63A/300mA 285,78 285,78







Bloc Vigi incorporat a Interruptor automàtic de sensibilitat regulabre per a Int. Aut. NSX 100 A

1 u Bloc vigi incorporat a NSX 100 A de sensibilitat regulable

487,78 487,78








239



487,78 487,78









487,78 487,78







Bloc Vigi incorporat a Interruptor automàtic de sensibilitat regulabre per a Int. Aut. NSX 400 A.


487,78 487,78








240

Protecció sobretensions.


Equip de protecció contra sobre tensions permanets i transitories de la firma Cirptotect o similar.

1 u Equip de protecció cirprotec a similar de 3P+N

398,5 398,5







Subquadres elèctrics.


Q.G.P. Model Himel o similar

1 u Quadre general de protecció. 408,5 408,5








241

Subquadres de protecció

1 u Subquadre de protecció. 408,5 408,5








242



Variador de freqüència serie Altivar ATV31 de 0,18 a 15 kW de la firma Schneider elecctric o similar.

1 u ATV31 de 0,18 a 15kW 970,54 970,54







Variador de freqüència serie Altivar ATV61 de 0,75 a 630 kW de la firma Schneider elecctric o similar.

1 u ATV61 de 0,75 a 630kW 1485,8 1485,8







Variador de freqüència MitjaTensió 6 kV de la firma Toshiba o similar.

1 u Variador de freqüència M.T. TOSHIBA 19895,05 19895,05








243

Xarxa de terres.


Conductor unipolar coure nu de secció 35 mm2

1 u Conductor un 35 mm2 9,65 9,65







Piqueta estàndard long. 2m. i 14,3 mmde diàmetre.

1 u Conductor un 35 mm2 12,3 12,3







Arqueta de registre TT. De 200 mm.

1 u Arqueta de registre 200mm 3,54 3,54








244

Illuminació.


HPK 150 amb difusor GPK150R de potència 400 W.

1 u HPK 150 amb difusor GPK159R 400W 285 285







TCW 150 amb difusor TCW060/236R de potència 2x36 W

1 u TCW 150 amb difusor TCW060/236R 2x36W

54,8 54,8








245

Sistemes de compensació de reactiva.


Equip de compensació de reactiva 400 kVAr per conjunt dínstallacions de M.T. De la firma cirprotec o similar.

1 u Equip de compensació 400kVAr per a installacions de M.T.

3800,25 3800,25







Equip de compensació de reactiva 450 kVAr per conjunt dínstallacions de B.T. De la firma cirprotec o similar.

1 u Equip de compensació 450kVAr per a installacions de B.T.

3485,25 3485,25








246

Petit material elèctric


Polsador 10A 250V tipus industrial de la firma Schneider electric o similar.

1 u Polsador 10A 250V 12,05 12,05







Polsador 10A 250V tipus interior de la firma Schneider electric o similar.

1 u Polsador 10A 250V 10,05 10,05







Endolls monofàsics 1p+N 230V de la firma Schneider electric o similar.

1 u Endoll monofàsic 1p+N 230V 4,85 4,85








247

6.3 Pressupost. 6.3.1 Obra civil.

Descripció Quantitat Preu Import

(€)


110 37,5 4.125 m3 compactació de terra sense aportament Compactació de terres amb apisonadora, vibrant i costos indirectes.

77 37,25 2.868,25 m3 formigó neteja H-15/P/40 abocament manual Formigó en massa H-15/P/40 kg/cm2 amb mida màxima de l’àrid de 40 mm elaborat en obra per neteja i anivellament del fons de cementació.

33 57,12 1884,96


248

6.3.2 Instal·lació elèctrica. Conductors Unipolars.

Un. Descripció Unitats Preu unitari(€) Total (€)


52 1,37 71,24


52 1,37 71,24


52 1,37 71,24


70,96 1,47 104,3


70,96 1,47 104,3


70,96 1,47 104,3




810 34,74 28.139,4


135 32,67 4.410,45




18 12,87 231,66


590,62 13,21 7.802,1


249


73,72 13,64 1.005,54


281,08 14,60 4.103,76


298,31 15,68 4.677,5


286,23 20,38 5.833,36


64,4 35,8 2.305,52


14 54,4 761,6


437,15 68,36 29.883,57

Canalitzacions.



160 42,42 6.787,2


85 35,78 3.041,3


50 4,75 237,5


30 4,95 148,5


360 10,20 3.672


250




3 27,96 83,88


2 29,6 59,2


2 42,24 84,48


3 46,73 140,19


6 379,41 2.276,46


2 513,13 1.026,26


1 524,65 524,65


1 574,13 574,13


3 876,73 2.630,19


5 1.100,01 5.500,05


3 9.311,97 27.935,91


1 12.881,15 12.881,15


1 21.096,35 21.096,35


251




2 61,52 123,04


1 63,56 63,56


3 204,32 612,96


4 205,75 823


6 315,79 1.894,74


1 521,83 521,83


1 521,83 521,83


1 521,83 521,83


5 521,83 521,83




1 423,07 423,07



u Q.G.P. Model Himel o similar 1 478,46 478,46

u Subquadre electric de protecció marca Himel o similar 5 478,46 2.392,3


252



U


8 1.059,14 8.473,12


12 1.577,31 18.927,72

u Variador de freqüència Mitja Tensió 6 kV de la firma Toshiba o similar. 1 20.620,7 20.620,7

Xarxa de terres.

Un. Descripció Unitats Parcial(€) Total (€)

m Conductor unipolar coure nu de secció 35 mm2

200 17,09 3.418

u piqueta estàndard long. 2m. i 14,3 mm de diàmetre.

5 17,09 85,45

u Arqueta de registre TT. De 200 mm. 1 95,53 95,53




14 307,3 4.302,2

Illuminació nau sala de control i vestidors.



10

66,47 664,7


253

Sistema de compensació d’energia reactiva.



1 4.108,51 4.108,51


1 3.787,21 3.787,21




5 16,83 84,15


4 14,79 59,16


6 69,49 416,94

6.3.3 Varis.

Concepte de material divers


u Concepte de material divers 1 1.500 1.500


254

6.4 Resum del pressupost Capítol Resum Import 6.3.1 Obra civil ...............................................................................8.878,21 € 6.3.2 Instal·lació elèctrica..........................................................252.252,12 € 6.3.3 Varis.......................................................................................1.500,00 €

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL.......................... ...... 262.630,33 13,00 % Costos generals..................................................... 34.141,94 6,00 % Benefici industrial.................................................. 15.757.81

SUMA DE C.G. I B.I........................................................ 49.899,75 TOTAL PRESSUPOST EXECUCIÓ PER CONTRACTE............... 312.530,08

16,00 % I.V.A.....................................................................50.004,81 TOTAL PRESSUPOST CONTRACTE........................ 362.534,89

El preu del pressupost del contracte ascendeix a la xifra de TRES CENTS SEIXANTA DOS MIL CINC CENTS TRENTA QUATRE EUROS AMB VUITANTA NOU CÈNTIMS.


L´ autor del projecte Oriol Subirada Botargues Enginyer Tècnic Industrial

7.Estudi de seguretat i salut.




Abril/2009

Conjunt de Instal·lacions per a la Maquinària del Reciclatge de Paper. Estudi de seguretat i salut

256

Índex de l’estudi de seguretat i salut.

7.1 Estudi bàsic de seguretat i salut. ................................................................................... 257

7.1.1. Compliment R.D. 1627/1997 de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres

de construcció ................................................................................................................................................. 258

7.1.2. Principis Generals Aplicables durant l’Execució de l’Obra. ................................................................... 259

7.1.3. Identificació dels Riscos. ........................................................................................................................... 259

7.1.4 Relació No Exhaustiva dels treballa que impliquen Riscos Especials ( Annex II del R.D. 1627/1997) .. 260

7.1.5 Mesures de Prevenció i Protecció. ............................................................................................................. 261

7.1.6. Primers Auxilis .......................................................................................................................................... 262

7.1.7 Relació de Normes i Reglaments Aplicables .............................................................................................. 262


257

7.1.1. Compliment R.D. 1627/1997 de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció. Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l’execució d’aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d’accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu moment, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l’empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d’acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. Sobre la base de l’art. 7è, i en aplicació d’aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d’elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l’obra pel coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra o, quan no hagi, per la Direcció facultativa. En cas d’obres de les Administracions Públiques s’haurà de sotmetre a l’aprovació d’aquesta Administració. Es recorda l’obligatorietat de què a cada centre de treball hagi un Llibre d’incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d’incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sots contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l’obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d’efectuar un avís a l’autoritat laboral competent, segons model inclòs a l’Annex III del Reial Decret. La comunicació d’obertura del centre de treball a l’autoritat laboral competent haurà d’incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra o qualsevol integrant de la Direcció facultativa, en cas d’apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà parar l’obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots contractistes (art. 11è).


258

7.1.2. Principis Generals Aplicables durant l’Execució de l’Obra. L’article 10 del R.D. 1627/1997 estableix que s’aplicaran els principis d’acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Llei de Prevenció de Riscos Laborals (Llei 31/1995, de 8 de novembre)" durant l’execució de l’obra i en particular en les següents activitats: El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja . L’elecció de l’emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d’accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació. La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars. El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions i dispositius necessaris per a l’execució de l’obra, a fi de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors. La delimitació i condicionament de les zones d’emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substancies perilloses. La recollida dels materials perillosos utilitzats. L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes. L’adaptació en funció de l’evolució de l’obra del període de temps efectiu que s’haurà de dedicar als diferents treballs o fases del treball. La cooperació entre els contractistes, sots contractistes i treballadors autònoms. Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de treball o activitat que es realitzi a l'obra o prop de l'obra. Els principis d'acció preventiva establerts en l'article 15è de la Llei 31/1995 són els següents: L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals: Evitar riscos. Avaluar els riscos que no es puguin evitar. Combatre els riscos a l’origen. Adaptar el treball a la persona, en particular amb el qual respecta a la concepció dels llocs de treball, l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut. Tenir en compte l’evolució de la tècnica. Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill. Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball. Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual. Donar les degudes instruccions als treballadors. L’empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d’encomanar els treballs. L’empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic. L’efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els


259

riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adaptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels quals es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures. Podran concertar operacions d’assegurances que tinguin com a finalitat garantir com àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l’empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d’ells mateixos i les societats cooperatives respecte als socis, l’activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.

7.1.3. Identificació dels Riscos. Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l’obra establertes a l’Annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, s’enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d’obra, tot i considerant que alguns d’ells es poden donar durant tot el procés d’execució de l’obra o bé ser aplicables a altres treballs. S’haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com per exemple són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d’adoptar a cada moment la postura més adequada pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura al minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). Mitjans i maquinària: Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades. Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...). Riscos derivats del funcionament de grues. Caiguda de la càrrega transportada. Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). Cops i ensopegades. Caiguda de materials, rebots. Ambient excessivament sorollós. Contactes elèctrics directes o indirectes. Accidents derivats de condicions atmosfèriques. Treballs previs: Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes...). Cops i ensopegades. Caiguda de materials, rebots. Sobreesforços per postures incorrectes. Bolcada de piles de materials. Riscos derivats de l’emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques). Instal·lacions:


260

Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales, plataformes...). Talls i punxades. Cops i ensopegades. Caiguda de materials, rebots. Emanacions de gasos en obertures de pous morts. Contactes elèctrics directes o indirectes Sobreesforços per postures incorrectes. Caigudes de pals i antenes.

7.1.4 Relació No Exhaustiva dels treballa que impliquen Riscos Especials ( Annex II del R.D. 1627/1997)

- Treballs amb riscos especialment greus d'enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball.

- Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible.

- Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades.

- Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió. - Treballs que exposin en risc d’ofegament per immersió. - Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres

subterranis. - Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic. - Treballs realitzats en cambres d’aire comprimit. - Treballs que impliquin l’ús d’explosius.


261

7.1.5 Mesures de Prevenció i Protecció. Com criteri general prevaldran les proteccions col·lectives al davant les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). Mesures de protecció col·lectiva: Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre els diferents treballs i circulacions dintre l’obra. Senyalització de les zones de perill. Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors. Deixar una zona lliure entorn de la zona excavada pel pas de maquinària. Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega. Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents. Els elements de les Instal·lacions han d’estar amb les seves proteccions aïllants. Fonamentació correcta de la maquinària d’obra. Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc. Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra. Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat. Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes...). Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases. Utilització de paviments antilliscants. Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. Col·locació de xarxa en forats horitzontals. Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones). Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades. Ús d’escales de mà, plataformes de treball i bastides. Col·locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes. Mesures de protecció individual. Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules. Utilització de calçat de seguretat. Utilització de casc homologat. A totes les zones elevades on no hagi sistemes fixes de protecció farà falta establir punts d’ancoratge segurs per poder subjectar el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria. Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades. Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos. Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire.


262

Mesures de protecció a tercers: Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors. Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega. Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes...). Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones).

7.1.6. Primers Auxilis. Es disposarà d’una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S’informarà a l'inici de l’obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

7.1.7 Relació de Normes i Reglaments Aplicables. (amb negreta les quals afecten directament al PCI)

Data d'actualització: 12/05/1998.

Directiva 92/57/CEE de 24 de Juny (DO: 26/08/92)

Disposicions mínimes de seguretat i de salut que han d'aplicar-se en les obres de construcció temporals o mòbils.

RD 1627/1997 de 24 d'octubre (BOE: 25/10/97)

Disposicions mínimes de Seguretat i de Salut en les obres de construcció

Transposició de la Directiva 92/57/CEE

Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificació i obris públiques.


263

Llei 31/1995 de 8 de novembre (BOE: 10/11/95) Prevenció de riscos laborals. Desenvolupament de la Llei a través dels següents disposicions: RD 39/1997 de 17 de gener (BOE: 31/01/97). Reglament dels Serveis de Prevenció. Modificacions:RD. 780/1998 de30 d'abril (BOE: 01/05/98) RD 485/1997 de 14 d'abril (BOE: 23/04/97). Disposicions mínimes en matèria de senyalització, de seguretat i salut en el treball. RD 486/1997 de 14 d'abril (BOE: 23/04/97). Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. En el capítol 1 exclou les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de l'Ordenança de Seguretat i Higiene en el treball (O. 09/03/1971). RD 487/1997 de 14 d'abril (BOE: 23/04/97) Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors. RD 665/1997 de 12 de maig (BOE: 24/05/97) Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball. RD 773/1997 de 30 de maig (BOE: 12/06/97) Disposicions mínimes de seguretat i salut, relatives a la utilització pels treballadors d'equips de protecció individual. RD 1215/1997 de 18 de juliol (BOE: 07/08/97). Disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball. Modifica i deroga alguns capítols de l’Ordenança de Seguretat i Higiene en el treball (O. 09/03/1971). O. de 20 de maig de 1952 (BOE: 15/06/52). Reglament de Seguretat i Higiene del Treball en la indústria de la Construcció. Modificacions: O. de 10 de desembre de 1953 (BOE: 22/12/53). O. de 23 de setembre de 1966 (BOE: 01/10/66). Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956. O. de 20 de setembre de 1986 (BOE: 13/10/86).


264

Model de llibre d’incidències corresponent a les obres que sigui obligatori l’estudi de Seguretat i Higiene. Correcció d'errades: BOE: 31/10/86. O. de 16 de desembre de 1987 (BOE: 29/12/87) Nous models per a la notificació d’accidents de treball i instruccions per al seu compliment i tramitació. O. de 23 de maig de 1977 (BOE: 14/06/77). Reglament d'aparells elevadors per a obres. Modificació: O. de 7 de març de 1981 (BOE: 14/03/81). O. de 28 de juny de 1988 (BOE: 07/07/88) Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM 2 del Reglament d'Aparells d'elevació i Manutenció referent a grues-torre desmuntables per a obres. Modificació: O. de 16 d'abril de 1990 (BOE: 24/04/90) O. de 7 de gener de 1987 (BOE: 15/01/87) Normes complementàries del Reglament sobre seguretat dels treballs amb el risc d'amiant. RD 1316/1989 de 27 d'octubre (BOE: 02/11/89) Protecció als treballadors enfront dels riscos derivats de l'exposició al soroll durant el treball. O. de 9 de març de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71) Ordenança General de Seguretat i Higiene en el treball Correcció d'errades: BOE: 06/04/71 Modificació: BOE: 02/11/89 Derogats alguns capítols per: Llei 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997. O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98) S'aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció. Resolucions aprovatòries de Normes tècniques Reglamentàries per a diferents mitjans de protecció personal de treballadors. R. de 14 de desembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT Cascos no metàl·lics. R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectors auditius R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantalles per a soldadors. R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calçat de seguretat contra riscos mecànics. Modificació: BOE: 27/10/75 R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetes aïllants de maniobres. Modificació: BOE: 28/10/75 R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equips de protecció personal de vies respiratòries: filtres mecànics. Modificació: BOE: 30/10/75.


265

R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equips de protecció personal de vies respiratòries: filtres químics i mixtes contra amoníac. Modificació: BOE: 01/11/75.




Projecte de Instal·lació Nou Centre de Transformació i la seva Línia Alimentadora per a la Planta de Reciclatge del Paper .

TITULACIÓ: Enginyeria tècnica Industrial Especialitat Electricitat.



Juny de 2009


Índex general.

2

0.Índex general




Abril/2009


Índex general.

3

Índex general. 1.MEMÒRIA 1.1 Full d’identificació. ............................................................................................................ 10

1.2 Objecte del Projecte........................................................................................................... 11

1.3 Abast. .................................................................................................................................. 11

1.4 Antecedents. ....................................................................................................................... 11

1.5 Normes d’aplicació i referències. ..................................................................................... 12

1.5.1 Disposicions legals i normes aplicades. ....................................................................................................... 12

1.5.2 Bibliografia. .................................................................................................................................................. 13

1.5.3 Programes de càlcul. .................................................................................................................................... 13

1.5.4 Altres referències. ......................................................................................................................................... 13

1.6 Definicions i abreviatures. ................................................................................................ 13

1.7 Requisits de disseny nou C.T. ........................................................................................... 14

1.7.1 Classe de corrent. .......................................................................................................................................... 14

1.7.2 Ubicació. ....................................................................................................................................................... 14

1.7.3 Sistemes de protecció M.T. ........................................................................................................................... 15

1.7.3.1 Protecció contra sobretensions .................................................................................................................. 15

1.7.3.2 Protecció contra sobrecorrents. ................................................................................................................. 15

1.7.3.3 Posada a terra. ........................................................................................................................................... 16

1.7.4 Cables de MT entrada. ................................................................................................................................. 16

1.7.5 Cel.les MT ..................................................................................................................................................... 16

1.7.5.1 Centre de lliurament. .................................................................................................................................. 16

1.7.5.2 Interruptor automàtic. ................................................................................................................................ 17

1.7.5.3 Equip de mesura. ........................................................................................................................................ 17

1.7.5.4 Cel·les de línia. ........................................................................................................................................... 17

1.8 Línia Alimentadora. .......................................................................................................... 17

1.8.1 Condicions dínstal.lació .............................................................................................................................. 18

1.8.2 Característiques de la rasa ........................................................................................................................... 18

1.8.3 Senyalització ................................................................................................................................................. 18

1.8.4 Tancament de les rases ................................................................................................................................. 18

1.9 Anàlisi de solucions C.T. ................................................................................................... 19

1.9.1 Tipus de C.T. ................................................................................................................................................. 19

1.9.2 Cel·les a instal·lar. ........................................................................................................................................ 20


Índex general.

4

1.9.3 Conductor a instal·lar de M.T ...................................................................................................................... 25

1.9.4 Transformadors a instal·lar.......................................................................................................................... 26

1.9.5 Protecció sortida secundari transformador de B.T...................................................................................... 28

1.9.6 Protecció sortida secundari transformador de M.T. .................................................................................... 29

1.9.7 Línies de sortida dels secundaris del transformador. .................................................................................. 29

1.9.8 Red de terres. ................................................................................................................................................ 30

1.9.8.1 Posada a terra de protecció. ...................................................................................................................... 30

1.9.8.2 Posada a terra de servei (neutre B.T.) ....................................................................................................... 30

1.9.9 Protecció contra incendis. ............................................................................................................................ 31

1.9.10 Material de seguretat. ................................................................................................................................. 31

1.10 Instal·lacions auxiliars. .................................................................................................... 32

1.10.1 Enllumenat. ................................................................................................................................................ 32

1.10.2 Varis ............................................................................................................................................................ 32

1.10.3 Legalització de la instal.lació. .................................................................................................................... 32

1.11 Conclusions ...................................................................................................................... 33

2. MEMÒRIA DE CÀLCUL 2.1 Dimensionament de la instal.lació. ................................................................................... 36

2.2 Previsió de potència. .......................................................................................................... 37

2.3 Càlculs Transformador 1 (2000 kVA 25000/420 V). ..................................................... 38

2.3.1 Intensitat en mitja tensió. ............................................................................................................................. 38

2.3.2 Intensitat en baixa tensió. ............................................................................................................................ 39

2.3.3 Curtcircuits. .................................................................................................................................................. 39

2.3.3.1 Curtcircuits en mitja tensió. ...................................................................................................................... 40

2.3.3.2 Curtcircuits en baixa tensió. ...................................................................................................................... 40

2.3.4 Proteccions en mitja i en baixa tensió.......................................................................................................... 41

2.3.5 Cables d’entrada M.T. .................................................................................................................................. 42

2.3.6 Ponts de M.T. .............................................................................................................................................. 42

2.3.7 Escomesa....................................................................................................................................................... 43

2.3.8 Terres. ........................................................................................................................................................... 43

2.4 Càlculs Transformador 1 (1600 kVA 25000/6000V). .................................................... 44


2.4.2 Intensitat en el secundari. ............................................................................................................................ 45

2.4.3 Curtcircuits. .................................................................................................................................................. 45




Índex general

5

2.4.4 Proteccions en mitja i en baixa tensió. ......................................................................................................... 47


2.4.6 Ponts de M.T. .............................................................................................................................................. 48

2.4.7 Escomesa....................................................................................................................................................... 49

2.4.8 Terres. ........................................................................................................................................................... 49

3. PLÀNOLS 4. PLEC DE CONDICIONS 4.1 Condicions generals ........................................................................................................... 55

4.1.1 Capítol Preliminar: Disposicions Generals. ................................................................................................... 55

4.2 Capítol I: Condicions Facultatives. .................................................................................. 56

4.2.1 Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques. ............................................................................... 56

4.2.2 Epígraf 2: De les Obligacions i Drets Generals del Contractista ................................................................... 57

4.2.3 Epígraf 3: Prescripcions Generals Relatives als Treballadors, als Materials i als Mitjans Auxiliars. ........... 60

4.2.4 Epígraf 4: De les Recepcions de les Obres i Instal·lacions. ........................................................................... 64

4.3 Capítol II: Condicions Econòmiques. .............................................................................. 66

4.3.1 Epígraf 1: Principi General ............................................................................................................................ 66

4.3.2 Epígraf 2: Fiances. ......................................................................................................................................... 66

4.3.3 Epígraf 3: Dels Preus. .................................................................................................................................... 68

4.3.4 Epígraf 4: Obres per Administració. .............................................................................................................. 70

4.3.5 Epígraf 5: De la Valoració i Abonament dels Treballs .................................................................................. 73

4.3.6 Epígraf 6: De les Indemnitzacions Mútues. ................................................................................................... 76

4.3.7. Epígraf 7: Diversos. ...................................................................................................................................... 76

4.4 Capítol III Condicions tècniques. ..................................................................................... 78

4.4.1. Obra civil (assentament del Centre de Transformació). ............................................................................... 78

4.4.2. Instal·lació elèctrica. ..................................................................................................................................... 79

4.4.3. Instal·lació d’extinció d’incendis. ................................................................................................................. 83

5.AMIDAMENTS CAPÍTOL C_01 OBRA CIVIL .............................................................................................................................. 87

CAPÍTOL C_02 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA .................................................................................................. 88

CAPÍTOL C_03 INSTAL·LACIÓ CONTRA INCENDIS .................................................................................... 90


Índex general

6

6. PRESSUPOST 6.1 Llistat de Preus Unitaris. .................................................................................................. 93

6.1.1 Obra civil i mà dóbra ................................................................................................................................... 93

6.1.2 Instal·lació elèctrica ..................................................................................................................................... 94

6.1.3 Instal·lació Contra Incendis. ........................................................................................................................ 95

6.2 Quadre de descompostos ................................................................................................... 96

6.2.1 Assentament del Centre de Transformació. ................................................................................................... 96

6.2.2 Instal·lació Elèctrica. .................................................................................................................................... 98

6.2.3 Instal·lació Contra Incendis. ....................................................................................................................... 103

6.3 Pressupost. ........................................................................................................................ 104



6.3.3 Instal.lació Contra Incendis. ....................................................................................................................... 107

6.3.4 Varis ............................................................................................................................... 107


7. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 7.1 Seguretat en treball i maniobres en centres de transformació. ................................... 111


7.2.1. Compliment R.D. 1627/1997 de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de

construcció ...................................................................................................................................................... 116

7.2.2. Principis Generals Aplicables durant l’Execució de l’Obra. ..................................................................... 117

7.2.3. Identificació dels Riscos. ............................................................................................................................ 118

7.2.4 Relació No Exhaustiva dels treballs que impliquen Riscos Especials ( Annex II del R.D. 1627/1997)....... 119

7.2.5 Mesures de Prevenció i Protecció. .............................................................................................................. 120

7.2.6. Primers Auxilis ........................................................................................................................................... 121

7.2.7 Relació de Normes i Reglaments Aplicables ............................................................................................... 121

1.Memòria Descriptiva.




Abril/2009


Memòria Descriptiva

8

Índex memòria descriptiva.

1.1 Full d’identificació. ............................................................................................................ 10

1.2 Objecte del Projecte........................................................................................................... 11

1.3 Abast. .................................................................................................................................. 11

1.4 Antecedents. ....................................................................................................................... 11

1.5 Normes d’aplicació i referències. ..................................................................................... 12

1.5.1 Disposicions legals i normes aplicades. ....................................................................................................... 12

1.5.2 Bibliografia. .................................................................................................................................................. 13

1.5.3 Programes de càlcul. .................................................................................................................................... 13

1.5.4 Altres referències. ......................................................................................................................................... 13

1.6 Definicions i abreviatures. ................................................................................................ 13

1.7 Requisits de disseny nou C.T. ........................................................................................... 14

1.7.1 Classe de corrent. .......................................................................................................................................... 14

1.7.2 Ubicació. ....................................................................................................................................................... 14

1.7.3 Sistemes de protecció M.T. ........................................................................................................................... 15

1.7.3.1 Protecció contra sobretensions .................................................................................................................. 15

1.7.3.2 Protecció contra sobrecorrents. ................................................................................................................. 15

1.7.3.3 Posada a terra. ........................................................................................................................................... 16

1.7.4 Cables de MT entrada. ................................................................................................................................. 16

1.7.5 Cel.les MT ..................................................................................................................................................... 16

1.7.5.1 Centre de lliurament. .................................................................................................................................. 16

1.7.5.2 Interruptor automàtic. ................................................................................................................................ 17

1.7.5.3 Equip de mesura. ........................................................................................................................................ 17

1.7.5.4 Cel·les de línia. ........................................................................................................................................... 17

1.8 Línia Alimentadora. .......................................................................................................... 17

1.8.1 Condicions dínstal.lació .............................................................................................................................. 18

1.8.2 Característiques de la rasa ........................................................................................................................... 18

1.8.3 Senyalització ................................................................................................................................................. 18

1.8.4 Tancament de les rases ................................................................................................................................. 18

1.9 Anàlisi de solucions C.T. ................................................................................................... 19

1.9.1 Tipus de C.T. ................................................................................................................................................. 19

1.9.2 Cel·les a instal·lar. ........................................................................................................................................ 20

1.9.3 Conductor a instal·lar de M.T ...................................................................................................................... 25



9

1.9.4 Transformadors a instal·lar.......................................................................................................................... 26

1.9.5 Protecció sortida secundari transformador de B.T...................................................................................... 28

1.9.6 Protecció sortida secundari transformador de M.T. .................................................................................... 29

1.9.7 Línies de sortida dels secundaris del transformador. .................................................................................. 29

1.9.8 Red de terres. ................................................................................................................................................ 30 1.9.8.1 Posada a terra de protecció. ...................................................................................................................... 30

1.9.8.2 Posada a terra de servei (neutre B.T.) ....................................................................................................... 30

1.9.9 Protecció contra incendis. ............................................................................................................................ 31

1.9.10 Material de seguretat. ................................................................................................................................. 31

1.10 Instal·lacions auxiliars. .................................................................................................... 32

1.10.1 Enllumenat. ................................................................................................................................................ 32

1.10.2 Varis ............................................................................................................................................................ 32

1.10.3 Legalització de la instal.lació. .................................................................................................................... 32

1.11 Conclusions ...................................................................................................................... 33



10

1.1 Full d’identificació.

Projecte de Instal·lació Nou Centre de Transformació i la seva Línia Alimentadora per a la Planta de Reciclatge del Paper.

(COD.2009-001)

Emplaçament; El nou Centre de Transformació s’ubicarà al terme municipal de Rosselló del Segrià (Lleida) al km. 10 de la carretera N-230 de Lleida a Vielha. Raó social de léntitat física que ha encarregat el projecte; Sol.licitant: Alier/S.A. C.I.F. : D-78037464 Representant legal: Sr. Manel Comes Torres D.N.I.: 78095698-F Direcció social : Camí de Benavent s/n Població: Rosselló (Lleida) Cadi Postal : 25124 Correu electrònic : [email protected] Tel. : 973-31 32 13 Fax. : 973-31 31 15 Raó social de l’autor del projecte ; Nom : Oriol Subirada Botargues Titulació : Enginyer Tècnic Industrial D.N.I. : 476900500-X Núm. Col.legiat : 84585-T Direcció : c/Unió nº4 Rosselló (Lleida) Tel : 973-73 03 76 Correu electrònic : [email protected]


L’autor del projecte Léntitat promotora Oriol Subirada Botargues Sr. Manel Comes Torres Enginyer Tècnic Industrial



11

1.2 Objecte del Projecte. El motiu del present projecte és el de descriure les característiques tècniques de les instal·lacions que es projecten construir per complir els requisits de demanda d’energia que precisa la planta de reciclatge a la que pretén abastir. Aquest projecte es presenta amb la finalitat d’obtenir l’autorització administrativa i posada en servei, dácord amb el article 5èdel decret 351/87 de 23 de novembre de la Generalitat de Catalunya.

1.3 Abast. Lábast del present projecte és el de descriure els aspectes fonamentals que es presenten en el present projecte del nou Centre de Transformació i la seva línia alimentadora. Les principals tasques a realitzar les enumerem a continuació;

- Fitxes tècniques. - Línia alimentadora. - Càlculs dels transformadors. - Càlculs de la xarxa de terres. - Plànols. - Pressupost. - Estudis de seguretat i salut.

També exclourem càlculs mecànics o constructius de la caseta dóbra civil on es pretenen ubicar els transformadors

1.4 Antecedents. Per subministrar energia a la futura instal·lació es farà necessària la interconnexió amb la xarxa de mitja tensió de la Companyia Distribuïdora de la zona, en aquest cas ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÈCTRICA. Degut al Reial Decret 1955/2000 anomena que necessitem un centre de transformació propi que s’ubicarà en el recinte de la pròpia indústria, el qual es connectarà a una línia aèria de 25 kV El present projecte que ens ocupa és fruit de la futura instal.lació que lémpresa Alier/S.A. efectua “Conjunt dÍnstal.lacions Elèctriques per a la Maquinària del Reciclatge del Paper”, com a conseqüència del projecte esmentat necessitem un nou Centre de Transformació i la seva línia alimentadora propietat de Alier/S.A. i amb privilegis de propietari.



12

Aquesta nova instal·lació ens permetrà el suficient i correcte subministra per al la nova planta de Reciclatge. Essent la necessària la presentació d’un Projecte Tècnic Industrial per a la conseqüent legalització del conjunt dels equips que la disposen, l’empresa propietària encarrega a lénginyer tècnic industrial Sr.Oriol Subirada Botargues el present projecte.

1.5 Normes d’aplicació i referències.

1.5.1 Disposicions legals i normes aplicades. Per l’elaboració del següent projecte s’han tingut en compte les normes tots els reglaments vigents i normatives aplicables. La construcció del Centre de Transformació es realitzarà sobre la base del Projecte Tipus de “Centres de Transformació fins a 30 kV”, aprovat per la Direcció dÉnergia I Mines amb data 12 de juliol de 2000, segons l’indicat a l’article 9 del “Reglamento sobre Condiciones Técnicas i Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación”. Referent a instal·lacions elèctriques;

- Reglament dÁlta Tensió (R.A.T.). - Normes Tècniques i Particulars en instal·lacions dénllaç en Mitjana i Baixa Tensió

(NTP-IEMT i NTP-IEBT) - Reial decret 1955/2000 de 1 pel qual es regulen les Activitats de Trasport, Distribució

Comercialització, Subministrament I Procediments d’Autorització dÍnstal.lacions dÉnergia Elèctrica.

- Reial Decret 363/2004 de 24 dÁgost pel qual es regula el procediment administratiu per a láplicació del reglament electrtècnic de baixa tensiò.

- Resolució TRI/301/2006, de 3 de febrer, per la que séstableix els requisits de senyalització i protecció de les xarxes soterrades de distribució elèctrica de mitja i baixa tensió en l´àmbit territorial de Catalunya.

- Normes de la Companyia subministradora de la zona, ENDESA DISTRIBUCIÓN ELECTRICA, S.L.

Seguretat, Salut e Higiene;

- Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals. - Reial Decret 1942/1993, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les disposicions

mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.



13

- Reglament de Seguretat e Higiene en el treball, Decret 432/1971 del 11 de març. - Reial Decret 39/1997, de 17 de gener (BOE 31), pel qual sáprova el Reglament dels

Serveis de Prevenció. - Risc elèctric.

- Reial Decret 773/1997 de 30 de maig de 1997, sobre Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a lútilització dels equips de protecció individuals.

1.5.2 Bibliografia. - Reglament dÁlta Tensió (R.A.T.). - Reglament de línies elèctriques aèries i soterrades dÁlta Tensió. - Normes tècniques particulars instal·lacions d’enllaç en mitjana i baixa tensió.

1.5.3 Programes de càlcul. S´han utilitzat els següents programes de càlcul - AutoCad 2008 - Paquet Office ( Excel, Word i Powerpoint )

1.5.4 Altres referències. Per a la redacció d’aquest projecte s’han utilitzat els següents;

- Fitxes tècniques dels Transformadors. - Característiques tècniques de les cel·les a instal·lar. - Característiques tècniques dels conductors elèctrics. - www.endesa.es

1.6 Definicions i abreviatures. RAT; Reglament de Línies de Mitja i Baixa Tensió. UNE; Una Norma Espanyola. MT; Mitja Tensió. BT; Baixa Tensió.



14

LGA; Línia General d’alimentació. QGP; Quadre General de Protecció. TR(n); Transformador. Cu; Coure. Al; Alumini. C.T.; Centre de Transformació. C.M.; Centre de Mesura. E.D.; Empresa Distribuidora. C.P.M. ; Centre de Protecció i Mesura. L.A. ; Línia Alimentadora.

1.7 Requisits de disseny nou C.T. Tots i cadascun dels requisits de disseny que hem tingut en compte en el present projecte.

1.7.1 Classe de corrent. Aquesta instal·lació ha estat dissenyada per un corrent elèctric altern trifàsic a la tensió de 25000 V en la xarxa dálta tensió. A la sortida de la present instal·lació ens trobarem amb dues tensions clarament diferenciades;

- TR1; 400 V (B.T.) - TR2; 6000 V (M.T.)

La freqüència serà de 50Hz i el nivell d’aïllament de la instal.lació serà Sf6

1.7.2 Ubicació. Corresponent amb la normativa de la Caiguda de tensió, aquest nou C.T. precisa dúna ubicació ja sigui prefabricada o de nova construcció sempre adaptant-se als criteris constructius de Norma Bàsica de lÉdificació aplicable i a les ordenances Municipals vigents.

- El accés per part del personal al C.T. serà restringit i es realitzarà a través de la porta de servei.

- Les dimensions internes útils del C.T. seran les suficients per a l’allotjament, instal·lació i muntatge de tots els elements que constitueixen un C.T., segons síndica en els plànols adjunts.



15

- Le seves dimensions compliran tot el relatiu a les zones dáccés, tant per a persones com materials, passadissos i zones de pas segons MIE-RAT-14

- Les diferents interconnexions que es poden realitzar amb els cables de Mitja Tensió es realitzaran a través dúna fosa tal i com síndica en el plànols annexos.

- Les ventilacions del C.T. es realitzaran de forma natural i serviran per refrigerar el C.T. degut als augments de temperatura produïts pels diferents elements que el constitueixen, fonamentalment transformadors. Per aconseguir una bona ventilació i amb la finalitat d’evitar calentaments excessius, es disposaran, tal i com síndica en el MIE-RAT-14, de entrades dáire adequades per la part inferior i sortides situades a la part superior.

- Els forats de ventilació hauran d’estar protegits de tal forma que impedeixin el pas de petits animals, quan la seva presencia pugui ser causa d’avaries o accidents i están disposats o protegits de forma que en cas de ser directament accessibles des de l’exterior.

- Per la instal·lació del C.T. se realitzarà una excavació de dimensions 10,4 x 3,4 x 0,7 m. S’estendrà una capa de nivellació d’arena de riu, lleugerament compactada, de 0,1 m. Sobre la qual ja s’estendrà el solament d´hormigò . El terreny haurà de disposar de com a mínim 1 kg/cm2 mínim. Si el terreny no arriba a aquest valor s’haurà de compactar.

1.7.3 Sistemes de protecció M.T.

1.7.3.1 Protecció contra sobretensions.

Quan el valor de les sobretensions i la seva freqüència aconsellin la protecció dels transformadors contra sobretensions d’origen atmosfèric, s’instal·laran parallamps d’òxid metàl.lic segons Norma GE AND015. Els parallamps sínstal.laran com més a prop possible de lélement a protegir, sense intercalar cap element de seccionament.

1.7.3.2 Protecció contra sobrecorrents.

Les proteccions a instal.lar en el CPM, hauran de protegir la instalació contra sobrecorrents tant de fase com l´homopolar. A la vegada, hauran d´ésser selectives amb les proteccions de



16

capçalera de línia situades en la subestació d’alimentació, de manera que un defecte en la instal·lació del client faci disparar l’interruptor automàtic de capçalera i no afecti, per tant, la resta de clients que s’alimenten de la mateixa línia alimentadora de MT.

1.7.3.3 Posada a terra.

El CM estarà dotat dúna instal·lació de posada a terra, amb l’objecte de limitar les tensions de defecte a terra que puguin produir-se. La instal·lació de terra estarà formada pel circuit de protecció, al qual es connectaran els següents elements;

- Masses de M.T. - Envoltants o pantalles metàl·liques dels cables de MT. - Pantalles o enreixats de protecció. - Armadures metàl·liques interiors de l’edifici prefabricat. - Suports de cables MT. - Parallamps MT. - Borns de terra dels detectors de tensió. - Borns per a la posada a terra del dispositius portàtils de posada a terra. - Tapes o marc metàl·lic dels canals de cables.

1.7.4 Cables de MT entrada. Els cables d’alimentació en MT al CM que formen part de la xarxa de distribució, seran unipolars d’aïllament sec per a una tensió assignada 18/30 kV i la seva secció no serà inferior a 240 mm2 Al. S’ajustaran a la norma GE DN001.

1.7.5 Cel·les MT

1.7.5.1 Centre de lliurament.

Les cel·les de Mitjana Tensió en el CE, ( entrada i sortida de línia I lliurament a client ) correspondran al tipus de cel·les prefabricades sota envoltant metàl·lic en les modalitats de compactes o modulars contemplades a la norma GE FND003 amb tall i aïllament en SF6.



17

1.7.5.2 Interruptor automàtic.

Aquesta cel·la que el conté podrà ser amb aïllament e aire o amb SF6 I portarà un seccionador de separació de barra que permetrà actuar o realitzar proves amb l’interruptor, sense necessitat d’actuar sobre el seccionador frontera. Corresponents posades a terra abans I després de l’interruptor, aquest interruptor tindrà un corrent assignat de 630 A I tindrà un poder de tall mínim de 20 kA.

1.7.5.3 Equip de mesura.

Respondrà a la norma GE NNE002 Com a regla general, la instal·lació dels equips de mesura serà tal que, les condicions ambientals no produeixin alteracions en la mesura superiors als valors establerts pels fabricants de cadascun dels elements.

1.7.5.4 Cel·les de línia.

Utilitzades en les operacions de maniobra, connectades als conductors de entrada I sortida de línia, que constitueixen el circuit d’alimentació.

1.8 Línia Alimentadora. Aquesta línia subterrània de Mitjana tensió d’aquest projecte s’inicia en la torre on acaba la línia de 25 kV que ens alimentarà el C.T. Aquesta línia discorrerà canalitzada per la zona enjardinada per les afores de la nau industrial. S’ha procurat que la longitud de cable sigui el més curta possible, mitjançant trams rectes i evitant angles pronunciats, respectant els radis de curvatura mínims que ens dona el fabricant. Longituds del cable i de la rasa;

- Longitud del cable; 15 m - Longitud de la rasa 8 m.



18

1.8.1 Condicions d’instal·lació;

- L’aparició d’algun servei pot implicar la correcció de la rasa, a la fi d’aconseguir-ho evitarem el fer rases amb continues pujades i baixades que podrien fer inviable la estesa dels cables per l’augment de la tracció .

- Instal·lació de tubs termoplàstics, degudament enterrats i formigonats en el creuament de voreres o vials e instal·lacions de altres serveis, enllumenat públic, gas, rets subterrànies de M.T. I A.T.

1.8.2 Característiques de la rasa. Les parets de la rasa seran verticals fins la profunditat indicada, col·locant-los-en estivacions en els casos en que la naturalesa del terreny ho faci necessari. La profunditat de la rasa per a la instal·lació del cable subterrani serà com a mínim de 120 cm. La amplada de la rasa en funció dels cables allotjats serà de 60 o 120 cm. Veure plànols.

1.8.3 Senyalització. Per ressaltar el pas del conductor elèctric es col·locarà una cinta placa plàstica de senyalització de les característiques RU 0205,com a mínima a 40 cm. Per damunt de la protecció mecànica .

1.8.4 Tancament de les rases. La primera capa de terra damunt dels elements de protecció serà dúns 20 cm. de terra neta de pedres ni cascarots. El reompli-me’n de les rases s’efectuarà amb compactació mecànica, per tongades d’espessor màxim de 30 cm. I arribant a una compactació mínima de 95% de la densitat corresponent.



19

1.9 Anàlisi de solucions C.T.

1.9.1 Tipus de C.T. Aquest nou C.T s’instal·larà a les immediacions de la zona enjardinada , veure plànol. Aquest plànol serà dóbra civil. No utilitzarem centre prefabricats ja que són petits per albergar els nous dos C.T. Taula.1

La propietat decideix construir un emplaçament d’obra civil per a futures ampliacions en les immediacions de la indústria. La construcció dáquesta indùstria implicarà, la utilització de tots els materials anteriorment anomenats així com de les normes bàsiques de l’edificació.

Model Característiques Construcció dóbra civil Long. útil (mm) 9600

segons les normes de Amp. útil (mm) 5500

bàsiques de lédificació. Alt. útil (mm) 3500



20

1.9.2 Cel·les a instal·lar. Concretament en el present C.T. del projecte s’instal·larà el model de cel·les ORMAZABAL de la sèrie CGM-cel.les modulars.

- 2 CML-36 cel·les de línia ( entrada i sortida ) 2 cel·les CML, dotades amb interruptor-seccionador de tres posicions, permet comunicar el embarrat del conjunt de cel·les amb els cables, tallar la corrent assignada, seccionar aquesta unió o posar terra simultàniament a les tres bornes dels cables de M.T. Aïllament cuba de gas Sf6. Característiques elèctriques; Tensió assignada …………………………………………………………………..36 kV Intensitat assignada ………………………………………………………...….400/630 A Intensitat de curta durada………………………………………………………16/20 kA Nivell d’aïllament Freqüència Industrial (1 min. )

- a terra i entre fases……...………………………………………………....70 kV - a la distància de seccionament…………………...………………………..80 kV

Impuls tipus llamp - a terra i entre fases……...………………………………………………...170 kV - a la distància de seccionament ……...……………………………………195 kV

Capacitat de tancament…………………………………………….……….…...40/50kA Capacitat de seccionament

- Corrent principal activa…………………………………………….....400/630 A - Corrent capacitiva……………………………………………………..….....50 A - Corrent inductiva……………………………………………………….…...16 A - Falta a terra Ice……………………………………………………………….63 A - Falta a terra arrel de3 Icl……………………………………………………31,5 A

Dimensions físiques - Ample…………………………………………………………………….420 mm - Altura……………………………………………………………………1800 mm - Fons………………………………………………………………………850 mm - Pes…………………………………………………………………………140 kg



21

- 1 CMP-36 cel·la de protecció amb fusibles ( seccionador frontera o interruptor passant)

1 cel·la d’interruptor passant CMP, aquest delimita la part de companyia i la part de client, aquesta cel·la permet la desconnexió amb carga. Intensitat de curta durada..[kA]…16 i 20 Aïllament cuba de gas Sf6

Característiques elèctriques; Tensió assignada …………………………………………………………………..36 kV Intensitat assignada ………………………………………………………...….400/630 A Intensitat de curta durada………………………………………………………16/20 kA Nivell d’aïllament Freqüència Industrial (1 min. )


Impuls tipus llamp - a terra i entre fases……...………………………………………………...170 kV - a la distància de seccionament ……...……………………………………195 kV

Capacitat de tancament…………………………………………….……….….….2,5 kA Capacitat de seccionament

- Corrent principal activa…………………………………………….....400/630 A - Corrent capacitiva……………………………………………………..….....50 A - Corrent inductiva……………………………………………………….…...16 A - Falta a terra Ice……………………………………………………………….63 A - Falta a terra arrel de3 Icl……………………………………………………31,5 A

Capacitat de ruptura combinació interruptor-fusible……………………………….20 kA Corrent de transferència…………………………………………………………….320 A Dimensions físiques

- Ample…………………………………………………………………….480 mm - Altura……………………………………………………………………1800 mm - Fons……………………………………………………………………...1035 mm - Pes………………………………………………………………………….255 kg



22

- 1 CMP-V-36 cel.la de protecció amb interruptor automàtic 1 cel·la d’interruptor automàtic de tall en buit I un seccionador de tres posicions en série amb ell . Dotada de un sistema de protecció RPGM, que permet la realització de funcions de protecció. Aïllament cuba de gas Sf6

Característiques elèctriques; Tensió assignada …………………………………………………………………..36 kV Intensitat assignada ………………………………………………………...….400/630 A Intensitat de curta durada (3 segons)……………………………………...12,5/16/20 kA Capacitat de tancament…………………………………………….………..31/40/50 kA Capacitat de ruptura……………………………………………………….12,5/16/20 kA Nivell d’aïllament Freqüència Industrial (1 min. )


Impuls tipus llamp - a terra i entre fases……...………………………………………………...170 kV - a la distància de seccionament ……...……………………………………195 kV -


- 1 CMM-36 cel.la de de mesura 1 cel.la de mesura CMM, aquesta cel.la de reduïdes dimensions permet incluir en un bloc homogeni amb les altres funcions del sistema CGM els transformadors de mesura de tensió e intensitat. Aïllament cuba de gas Sf6

Característiques elèctriques; Tensió assignada …………………………………………………………………..36 kV Dimensions físiques

- Ample……………………………………………………………………1100 mm - Altura……………………………………………………………………1950 mm - Fons……………………………………………………………………...1160 mm - Pes…………………………………………………………………………290 kg



23

- 2 CMP-V-36 cel·les de protecció amb interruptor automàtic, una per a cada transformador.

2 cel·les de protecció amb interruptor automàtic de tall en buit un seccionador de tres posicions en sèrie amb ell . Dotada de un sistema de protecció RPGM, que permet la realització de funcions de protecció. Al sumar la potència Aïllament cuba de gas Sf6

Característiques elèctriques; Tensió assignada …………………………………………………………………..36 kV Intensitat assignada ………………………………………………………...….400/630 A Intensitat de curta durada (3 segons)……………………………………...12,5/16/20 kA Capacitat de tancament…………………………………………….………..31/40/50 kA Capacitat de ruptura……………………………………………………….12,5/16/20 kA Nivell d’aïllament Freqüència Industrial (1 min. )


Impuls tipus llamp - a terra i entre fases……...………………………………………………...170 kV - a la distància de seccionament ……...……………………………………195 kV -


Ptrafo≤ 1000 kVA no fa falta int. automàtic de protecció per a cada trafo, pero en aquest cas; P1> 1000 kVA i P2> 1000 kVA per tant instal·larem un interruptor automàtic de protecció per a cada transformador.



24

A continuació podem veure un esquema de les cel·les que instal·larem en el nostre projecte, amb alguna petita modificació, que ara esmentarem. La nostra configuració canviarà una mica ja que les proteccions dels transformadors seran amb interruptors automàtics, amb cel·les CMP-V ja que al superar la potència de 100kVA aquets han d’estar protegits com ha interruptors automàtics.

Imatge 1



25

1.9.3 Conductor a instal·lar de M.T: El cable serà del tipus UNE RHZ1 OL 18/30 kV 240 mm2 Alumini, estaran degudament protegits contra la corrosió que pugui provocar el terreny on s’instal·lin o la produïda per correts transitòries, i tindrà la suficient resistència pera suportar els esforços a que es vegin sotmesos durant l’estesa. Ponts secundaris. Aquest tipus de cable també l’utilitzarem per fer els ponts dels respectius secundaris dels transformadors a les corresponents proteccions però en menor secció i aïllament; Utilitzarem el tipus UNE RHZ1 OL 6/10 kV 150 mm2. Característiques elèctriques; Tipus de cable …………………………………………………………………..36 kV Secció ………………………………………………………...………………240 mm2

Tensió………………………………………………………………………...18/30 kV Conductor…………………………………………….……………………….Alumini Aïllament…..………………………………………………..Polietilè reticulat (XLPE) Coberta ……...……………………………………………………….Poliolefines (Z1) Pantalla…………………...………………………………………Corona de fils de Cu Residència elèctrica a 50 Hz I 90 0C…………………………………...R=0,161 Ω/Km Reactància elèctrica… ……...…………………………………………X=0,105 Ω/Km Capacitat elèctrica…………………………………………………….C= 0,318 Ω/Km Intensitat màxima………………………………………………………..……I= 415 A

Imatge 2



26

1.9.4 Transformadors a instal·lar.

La present instal·lació es projecta per la ubicació de 2 transformadors del tipus, submergits el líquid aïllant, refrigeració natural en oli (ONAN), 50 o 60 Hz, instal·lació interior o intempèrie, d´planada complerta.

Taula2

Transformador 1 Aquest transformador és el que ens alimentarà tots els serveis dels que precisa la nostra nau industrial, alimentarà tots els serveis de B.T. dels que disposa la nostra nau industrial per tant la L.A. es calcularà en el projecte de la Planta de Reciclatge que és el projecte adjunt a aquest.

Trafo 1 Alkargo

Potència 2000 kVA

Tensió Primari 24 kV

Tensió Secundari 0,420/B2 kV/classe

Regulació ±2,5±5%+2,5+5+7,5+10%

Grup de connexió Dny11

Impedància 6 %

Freqüència 50 Hz

Pes 4850 kg



27

Taula3

Transformador 2 Aquest transformador és el que ens alimentarà a l’únic motor de M.T. que tenim a l’industria annexa.

Trafo 2 Alkargo

Potència 1600 kVA

Tensió Primari 24 kV

Tensió Secundari 6/B2 kV/classe

Regulació ±2,5±5%+2,5+5+7,5+10%

Grup de connexió Dny11

Impedància 6 %

Freqüència 50 Hz

Pes 3910 kg



28

1.9.5 Protecció sortida secundari transformador de B.T. Aquest quadre estarà ubicat al present C.T., i anirà connectat a la sortida del secundari del transformador i està format per un conjunt dáparamenta de B.T. que la seva funció principal és la de protegir la línia de B.T. que ens alimenta a tota la nau. Característiques tècniques del quadre;

Interruptor automàtic tripolar de poder de tall en carga de 3000 A amb bobina. Base tripolar vertical de 160A amb fusibles de 63 A.

Tensió assignada 440 V

Nivell aïllament Freqüència Industrial (1min.) A terra i entre fases…………………………….10 kV Entre fases……………………………………..2,5 kV Impuls de llamp; A terra i entre fases…………………………….20 kV Dimensions; Altura…………………………………………..2000 mm Ample……………………………………………800 mm Fons……………………………………………...600 mm

Imatge 3



29

1.9.6 Protecció sortida secundari transformador de M.T. Aquest quadre estarà ubicat al present C.T., i anirà connectat a la sortida del secundari del trafo, i està format per un conjunt dáparamenta de M.T. que la seva funció principal és la de protegir la línia de de M.T. que alimentarà a la nau.

Imatge 4

1.9.6 Línies de sortida dels secundaris del transformador. Aquestes dues línies és calcularan en el projecta que s’adjunta a aquest;

Transformador 1 (B.T) Es calcularà fins a la sortida del quadre de B.T. que protegirà la línia d’alimentació als serveis de B.T.

Transformador 2 (M.T.) Es calcularà fins a la sortida del quadre de M.T. que protegirà la línia d’alimentació als serveis de M.T.



30

1.9.7 Red de terres.

1.9.7.1 Posada a terra de protecció.

Al realitzar el fonament del C.T. , s’instal·larà un elèctrode de posada a terra, format per piques de 14mm. de diàmetre d’acer cobrejat de 2 o 4 metres de longitud i conductor de Cu despullat de 50 mm2 de secció. Pel càlcul de la configuració del nombre de piques a col·locar com de la longitud délles s’ha utilitzat el mètode de càlcul de instal·lacions de posada a terra per a C.T. connectats. Quan el C.T. estigui ubicats en un edifici que tingui soterrani o en un altre impediment que no permeti instal·lar les piques en el propi C.T. es podran instal·lar les citades piques for a del C.T., col·locades en filera en una rasa de 0,8 m de profunditat, calculant el nombre de piques a instal·lar I la seva separació segons el mètode de càlcul indicat anteriorment, en aquest cas la connexió del C.T. es realitzarà amb cable aïllat de 0,6/1 kV. Les portes i reixes metàl·liques que donin al exterior del centre no tindran contacte elèctric amb masses conductores susceptibles de quedar sotmeses a tensió degut a defectes o avaries

1.9.7.2 Posada a terra de servei (neutre B.T.)

Amb l’objectiu d’independitzar els sistemes de posada a terra el neutre es realitzarà amb cable de Cu aïllat 0,6/1 kV. de 50 mm2 de secció, protegit amb tub de P.V.C. de grau de protecció 7. Aquestes línies de terra parteixen del les bornes de B.T. del neutre del transformador, I es realitzaran en una rasa de 0,8 m de profunditat, una per cada línia de posada a terra, amb piques de 14,6 mm de diàmetre d’acer cobrejat de 2 m. de profunditat. La distància de les tomes a terra al C.T. i entre les mateixes no serà inferior a 30 m. Una vegada connectades les rets de posada a terra de servei als neutres de les rets de B.T., el valor d’aquestes resistències de posada a terra generals deurà de ser inferior a 10 Ω per cadascuna d’elles.



31

1.9.8 Protecció contra incendis. Per a la determinació de les proteccions contra incendis a que poden donar lloc les instal·lacions elèctriques de M.T. , a més d’altres disposicions específiques en vigor, tal i com síndica en el MIE-RAT-14, es tindrà en compte;

- La possibilitat de propagació del incendi a altres parts de la instal·lació. - La possibilitat de propagació del incendi al exterior de la instal·lació, pel que respecta a

danys a tercers. - La presència o absència de personal al servei permanent de la instal·lació. - La naturalesa I la resistència al foc de la estructura del edifici i de les seves cobertes. - La disponibilitat de mitjans públics de lluita contra incendis.

Amb caràcter general s’aplicarà líndicat pel Codi Tècnic de l’Edificació, Document Bàsic en Seguretat en cas dÍncendi (CTE-DB-SI), en el que respecta a les característiques dels materials de construcció, resistència al foc de les estructures, evacuació i en particular aquells aspectes que no hagin estat recollits en aquest Reglament i afectin a lédificació. Tal i com síndica al MIE-RAT-14 es col·locarà un extintor (com a mínim) de eficàcia 89B. aquest extintor s’haurà de col·locar sempre que sigui possible al exterior de la instal·lació per a facilitar la seva accessibilitat i, en qualsevol cas, a una distància no superior a 15m. de la mateixa. Si existeix personal itinerant de manteniment amb la missió de vigilància i control de varies instal·lacions que no disposin de personal fixe, aquest personal haurà de portar, com a mínim, dos extintors en el recintes que estiguin sota vigilància i control.

1.9.9 Material de seguretat. Com el material de seguretat C.T. incorporarà una sèrie de materials que el formen;

• Una banqueta aïllant que permeti protegir al personal durant les maniobres i revisions que es realitzin a les cel·les de M.T. amb un aïllament de 36kV.

• Un parell de guants aïllants per a la protecció del personal durant la maniobra i un

aïllament de 36 kV. • Plaques de perill de mort adhesives a instal·lar en el transformador i accés al local. • Un extintor de eficàcia equivalent 89 B, tal i com s’ha descrit en el punt anterior.



32

• Una placa reglamentària de primers auxilis amb instruccions sobre els primers auxilis que han de prestar-se als accidentats per a contactes amb elements de tensió.

1.10 Instal·lacions auxiliars.

1.10.1 Enllumenat. Per l’enllumenat a línterior del C.T. s’instal·larà les fonts de llum necessàries per a obtenir un nivell mig de llum d’iluminació de 150 lux. El interruptor de encesa de les llumeneres es col·locarà al costat de la porta i al costat contrari de les bissagres una altura de 1,20 m. En general utilitzarem lluminàries estanques, amb grau de protecció IP-55 S/UNE 20.324 seran de tipus estanc amb un grau de protecció mínim de IP-55 per l’enllumenat normal i IP-44 per al démergència. Sínstatal.larà enllumenat d’emergència en totes les zones interiors del C.T.

1.10.2 Varis

Ajust dels rel.les de protecció en el punt d’interconnexió amb la red de FECSA-ENDESA amb el corresponent certificat dels valors ajustats I obtinguts mitjançant proves.

Mesura de resistència de posada a terra de la ret de protecció després de la prolongació, resistència de posada aterra de la ret de serveis.

Documentació tècnica de tots els equips subministrats amb les certificacions

corresponents, de fulles de dades, instruccions dóperació i serveis de manteniment. Acabats de pintura en el suports i elements que ho precisin. Implantació amb caseta d’oficines vestuari i/o magatzem si és necessari. Transport de materials subministrats. Materials de prevenció de riscos laborals en els treballs.

1.10.3 Legalització de la instal·lació. Reunir tota la documentació pertinent , així com tots els permisos que afectin a la present instal·lació per la seva corresponent explotació.

2.Memòria de càlcul.




Abril/2009


Memòria de Càlcul

35

Índex de la memòria de càlcul.

2.1 Dimensionament de la instal.lació. ................................................................................... 36

2.2 Previsió de potència. .......................................................................................................... 37

2.3 Càlculs Transformador 1 (2000 kVA 25000/420 V). ..................................................... 38


2.3.2 Intensitat en baixa tensió. ............................................................................................................................ 39

2.3.3 Curtcircuits. .................................................................................................................................................. 39



2.3.4 Proteccions en mitja i en baixa tensió.......................................................................................................... 41


2.3.6 Ponts de M.T. .............................................................................................................................................. 42

2.3.7 Escomesa....................................................................................................................................................... 43

2.3.8 Terres. ........................................................................................................................................................... 43

2.4 Càlculs Transformador 1 (1600 kVA 25000/6000V). .................................................... 44


2.4.2 Intensitat en el secundari. ............................................................................................................................ 45

2.4.3 Curtcircuits. .................................................................................................................................................. 45



2.4.4 Proteccions en mitja i en baixa tensió. ......................................................................................................... 47


2.4.6 Ponts de M.T. .............................................................................................................................................. 48

2.4.7 Escomesa....................................................................................................................................................... 49

2.4.8 Terres. ........................................................................................................................................................... 49


Memòria de Càlcul

36

2.1 Dimensionament de la instal·lació. En el present document es realitzarà la definició i el càlcul de la instal·lació per al correcte dimensionament de la instal·lació del nou C.T que es pretén dimensionar. En el present document és calcularà ;

Previsió de potència. Citar les corresponents fórmules.

Els presents càlculs de següents transformadors sempre séfectuaran per a dues potències :

- Per la potència nominal a la que és destinen. - Per la potència màxima que pot aguantar.

Càlculs pertinents a la instal·lació.


Memòria de Càlcul

37

2.2 Previsió de potència.

Taula 1

Podem observar els transformadors finalment adoptats;

Taula 2

* Observem que les potències dels transformadors que finalment adoptem estan lleugerament sobre dimensiones ja que el transformador que ens queda per sobre és una mica just per la demanda de potència.

B.T. 400 V M.T. 6000 V

Potència Activa Potència Aparent Potència Activa

Potència Aparent

Sector Calculada P

(kW) Calculada S

(kVA) Calculada P (kW) Calculada S

(kVA) Maquinària existent 1088 1360 750 937.5

Enllumenat 6,3 17,87 Reactiva 450 400

Línies de baixa 70 87.5 Suma de potències 1164,3 1905,3 750 1337,5

kW kVA kW kVA Coef. de simultaneïtat

kW kVA kW kVA

0,8 931,2 1524,24 750 1337,5

Transformador Previsió Transformador immediatament Solució

de Potència superior segons fabricant adoptada

Trafo 1 (B.T.) 1583,6 kVA 1600 kVA 2000 kVA Trafo 2 (M.T.) 1171 kVA 1200 kVA 1600 kVA


Memòria de Càlcul

38

2.3 Càlculs Transformador 1 (2000 kVA 25000/420 V).

2.3.1 Intensitat en mitja tensió. La intensitat en el primari del transformador ve donada per l’expressió;

(1)

S= Potència del transformador en kVA. VP= Tensió primària en kV IP= Intensitat en el primari en A

El cas que ens ocupa la tensió primària és de 25 kV. Per a una potència màxima de 2000 kVA (el transformador a ηmàx.).

(2)

El cas que ens ocupa la tensió primària és de 25 kV.

Per a una potència nominal de 1583,6 kVA (el transformador a ηnominal.).

(3)


Memòria de Càlcul

39

2.3.2 Intensitat en baixa tensió. La intensitat en el secundari de un transformador ve donada per l’expressió;

(4)

S= Potència del transformador en kVA. VS= Tensió secundaria en kV IS= Intensitat en el secundari en A

El cas que ens ocupa la tensió secundaria és de 420 V. Per a una potència màxima de 2000 kVA (el transformador a ηmàx.).

(5)

El cas que ens ocupa la tensió secundaria és de 420 V.


(6)

2.3.3 Curtcircuits. Pel càlcul de les intensitats que origina un curtcircuit, es tindrà en compte la potència de curtcircuit de la ret de M.T., valor especificat per la Companyia Subministradora. Scc= 500 MVA


Memòria de Càlcul

40

2.3.3.1 Curtcircuits en mitja tensió.

Per al càlcul de la corrent de curtcircuit en la instal·lació, s’utilitza l’expressió;

(7)

Scc = Potència de curtcircuit de la ret en MVA. VP= Tensió primària en kV ICCP= Intensitat en el secundari en kA

(8)

2.3.3.2 Curtcircuits en baixa tensió. Per al càlcul de la corrent de curtcircuit secundaria de la instal·lació, s’utilitza l’expressió;

(9)

S = Potència del transformador en kVA. Ecc= Tensió de curtcircuit del transformador en % VS= Tensió secundaria en V ICCS= Intensitat de curtcircuit en kA El cas que ens ocupa la tensió secundaria és de 420 V i la Ecc és de 4,5 % segons el fabricant

Per a una potència màxima de 2000 kVA (el transformador a ηmàx.).

(10)

El cas que ens ocupa la tensió secundaria és de 420 V i la Ecc és de 4,5 % segons el fabricant


Memòria de Càlcul

41


(11)

2.3.4 Proteccions en mitja i en baixa tensió. Els transformadors estan protegits tant en M.T. com en B.T. En M.T. la protecció la realitzen les cel·les associades a aquest transformadors, mentre que en B.T. la protecció és realitza en el quadre de B.T. de sortida de la línea. Transformador La protecció en M.T. d’aquest transformador és realitza utilitzant una cel·la de Interruptor Automàtic amb aïllament Sf6. Aquesta incorpora un Int. Automàtic de tall en buit i un seccionador de tres posicions en série amb ell. Està dotat del sistema automàtic de protecció RPGM, que permet la realització de funcions de protecció. Termòmetre El termòmetre verifica que la temperatura de dielèctric del transformador no superi els valors màxims admissibles. Proteccions B.T. Com hem indicat en el document de la memòria descriptiva, la protecció que instal·larem en la sortida del secundari del transformador serà un Interruptor Automàtic de corrent elevada, la intensitat que ens ha d’aguantar és la següent;

Per tant instal·larem un Int. Automàtic de NW 32 de 3.200 A


Memòria de Càlcul

42

2.3.5 Cables d’entrada M.T. Els cables d’alimentació en M.T. al C.M. que formen part de la xarxa de distribució, seran unipolars d’aïllament sec per a una tensió assignada 18/30 kV i la seva secció no serà inferior a 240 mm2 Al. S’ajustaran a la norma GE DND001. Per tant no realitzarem cap càlcul de secció d’aquest cables.

2.3.6 Ponts de M.T. La principal funció d’aquest conductors és la d’unir les cel·les de protecció amb el primari d’aquest, i alhora el secundari del transformador amb les proteccions. El càlcul d’aquesta secció el calcularem per a la corrent de curtcircuit, ja que és la corrent màxima que pot passar, si el calculem per a la Isecundari no contemplem el curtcircuit que podria afectar a la línia. En aquest cas nosaltres instal·larem un cable de 150 mm2 dÁlumini per homogeneïtzar totes les instal·lacions que realitzem, i que a continuació justificarem;

ICC

2 * t = C *S2*∆T (12)

(13)

T = increment de temperatura admissible per el pas de la intensitat de curtcircuit (1600C per aquest material d’aïllament) 0C t= Temps màxim de desconnexió del element de protecció s (0,3 s per als fusibles i 0,65 per al int. Automàtic) C= Constant del material del aïllament que per el cas del cable descrit en Al té un valor de 57 i pel Cu de 135 ICC= Intensitat de curtcircuit eficaç A


Memòria de Càlcul

43

Icc= 11,55 kA Temps màxim de desconnexió és de t = 0,3 s. Constant del material per lÁlumini és de C = 57. El increment de temperatura ∆T admissible és de 1600C

(14)

Per el ponts de M.T. és requereix una secció mínima de 66,24 mm2, però com anteriorment aquesta secció és molt menor a la que tenim pensat instal·lar, 150 mm2 Al.

2.3.7 Escomesa.

Les presents escomeses o les línies que sortiran del transformador fins a subministrar energia elèctrica a els aparells de consum, és calcularan el l’apartat d’escomeses del projecte annex a aquest.

2.3.8 Terres. El circuit de terres dependrà de la resistivitat del terreny per tant, deixarem aquest càlcul una vegada estem in situ a l’obra fins aconseguir la resistivitat que volem assolir. Anirem instal·lant elèctrodes fins aconseguir la resistivitat desitjada, cada 2 m instal·larem un elèctrode, haurem d’aconseguir ( veure plànol de terres ) . Per a instal·lacions de 25 kV. Resistivitatneutre = < 10 Ω Resistivitatterra = ≤ 5Ω


Memòria de Càlcul

44

2.4 Càlculs Transformador 1 (1600 kVA 25000/6000V).

2.4.1 Intensitat en mitja tensió. La intensitat en el primari del transformador ve donada per l’expressió;

(15)

S= Potència del transformador en kVA. VP= Tensió primària en kV IP= Intensitat en el primari en A

El cas que ens ocupa la tensió primària és de 25 kV. Per a una potència màxima de 1600 kVA (el transformador a ηmàx.).

(16)

El cas que ens ocupa la tensió primària és de 25 kV.

Per a una potència nominal de 1171 kVA (el transformador a ηnominal.).

(17)


Memòria de Càlcul

45

2.4.2 Intensitat en el secundari. La intensitat en el secundari dún transformador ve donada per l’expressió;

(18)

S= Potència del transformador en kVA. VS= Tensió secundaria en kV IS= Intensitat en el secundari en A

El cas que ens ocupa la tensió secundaria és de 6000 V. Per a una potència màxima de 1600 kVA (el transformador a ηmàx.).

(19)

El cas que ens ocupa la tensió secundaria és de 6000 V.


(20)

2.4.3 Curtcircuits. Pel càlcul de les intensitats que origina un curtcircuit, es tindrà en compte la potència de curtcircuit de la ret de M.T., valor especificat per la Companyia Subministradora. Scc= 500 MVA


Memòria de Càlcul

46

2.4.3.1 Curtcircuits en mitja tensió. Pel càlcul de la corrent de curtcircuit en la instal·lació, s’utilitza l’expressió;

(21)

Scc = Potència de curtcircuit de la ret en MVA. VP= Tensió primària en kV ICCP= Intensitat en el secundari en kA

(22)

2.4.3.2 Curtcircuits en baixa tensió. Per al càlcul de la corrent de curtcircuit secundaria de la instal·lació, s’utilitza l’expressió;

(23)

S = Potència del transformador en kVA. Ecc= Tensió de curtcircuit del transformador en % VS= Tensió secundaria en V ICCS= Intensitat de curtcircuit en kA El cas que ens ocupa la tensió secundaria és de 6000 V i la Ecc és de 4,5 % segons el fabricant

Per a una potència màxima de 1600 kVA (el transformador a ηmàx.).

(24)


Memòria de Càlcul

47

El cas que ens ocupa la tensió secundaria és de 6000 V i la Ecc és de 4,5 % segons el fabricant


(25)

2.4.4 Proteccions en mitja i en baixa tensió. Els transformadors estan protegits tant en M.T. com en B.T. En M.T. la protecció la realitzen les cel·les associades a aquets transformadors, mentre que en B.T. la protecció es realitza en el quadre de B.T de sortida de la línea. Transformador La protecció en M.T. d’aquest transformador és realitza utilitzant una cel·la de Interruptor Automàtic amb aïllament Sf6. Aquesta incorpora un Int. Automàtic de tall en buit i un seccionador de tres posicions en sèrie amb ell. Està dotat del sistema automàtic de protecció RPGM, que permet la realització de funcions de protecció. Termòmetre El termòmetre verifica que la temperatura de dielèctric del transformador no superi els valors màxims admissibles. Proteccions M.T. Com hem indicat en el document de la memòria descriptiva, la protecció que instal·larem en la sortida del secundari del transformador serà un Interruptor automàtic de corrent elevada, la intensitat que ens ha d’aguantar ;

Per tant instal·larem un Int. Automàtic de M.T. a 6000 V (veure plànols)


Memòria de Càlcul

48

2.4.5 Cables d’entrada M.T. Els cables d’alimentació en M.T. al C.M. que formen part de la xarxa de distribució, seran unipolars d’aïllament sec per a una tensió assignada 18/30 kV i la seva secció no serà inferior a 240 mm2 Al. S’ajustaran a la norma GE DND001. Per tant no realitzarem cap càlcul de secció d’aquest cables.

2.4.6 Ponts de M.T. La principal funció d’aquest conductors és la d’unir les cel·les de protecció amb el primari d’aquest, i alhora el secundari amb les proteccions. El càlcul d’aquesta secció el calcularem per a la corrent de curtcircuit, ja que és la corrent màxima que pot passar, si el calculem per a la Isecundari no contemplem el curcircuit que podria afectar a la línia. En aquest cas nosaltres instal·larem un cable de 150 mm2 dÁlumini per homogeneïtzar totes les instal·lacions que realitzem, i que a continuació justificarem;

ICC

2 * t = C *S2*∆T (26)

(27)

T = increment de temperatura admissible per el pas de la intensitat de curtcircuit (1600C per aquest material d’aïllament) 0C t= Temps màxim de desconnexió del element de protecció s (0,3 s per als fusibles i 0,65 per al int. Automàtic) C= Constant del material del aïllament que per el cas del cable descrit en Al té un valor de 57 i pel Cu de 135 ICC= Intensitat de curtcircuit eficaç A


Memòria de Càlcul

49

Icc= 11,55 kA Temps màxim de desconnexió és de t = 0,3 s. Constant del material per lÁlumini és de C = 57. El increment de temperatura ∆T admissible és de 1600C

(28)

Per el ponts de M.T. és requereix una secció mínima de 66,24 mm2, però com anteriorment aquesta secció és molt menor a la que tenim pensat instal·lar, 150 mm2 Al.

2.4.7 Escomesa.

Les presents escomeses o les línies que sortiran del transformador fins a subministrar energia elèctrica a els aparells de consum, és calcularan el l’apartat d’escomeses del projecte annex a aquest.


Memòria de Càlcul

50

2.4.8 Terres. El circuit de terres dependrà de la resistivitat del terreny per tant, deixarem aquest càlcul una vegada estem in situ a l’obra fins aconseguir la resistivitat que volem assolir. Anirem instal·lant elèctrodes fins aconseguir la resistivitat desitjada, cada 2 m instal·larem un elèctrode, haurem d’aconseguir ( veure plànol de terres ) . Per a instal·lacions de 25 kV. Resistivitatneutre = < 10 Ω Resistivitatterra = ≤ 5Ω






33

1.11 Conclusions En aquesta memòria s´ha exposat la finalitat i justificació de la línia subterrània de M.T. de 25 kV que alimenta el nou C.T que també es projecta. En els annexos i els plànols que s’acompanyen es justifiquen I es detallen els fonaments tècnics que han servit de base per a la confecció del present projecte constructiu, els quals compleixen amb l’establer en la reglamentació vigent. Així mateix s’inclouen pressupostos parcials i pressupostos generals Amb les dades exposades amb la present memòria, amb unió amb els documents que s’acompanyen, crec que com a responsable del present projecte s´ha donat una idea clara i concisa de l’obra a realitzar




3.Plànols




Abril/2009


Plànols

52

3 Plànols. En el present document representarem les parts més significativa del projecte mitjançant plànols ;

Situació

Emplaçament

Esquema

Centre de transformació

Posada a terra




4.Plec de condicions.




Abril/2009


Plec de condicions

54

Índex del plec de condicions.

4.1 Condicions generals ........................................................................................................... 55

4.1.1 Capítol Preliminar: Disposicions Generals. ................................................................................................... 55

4.2 Capítol I: Condicions Facultatives. .................................................................................. 56

4.2.1 Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques. ............................................................................... 56

4.2.2 Epígraf 2: De les Obligacions i Drets Generals del Contractista ................................................................... 57

4.2.3 Epígraf 3: Prescripcions Generals Relatives als Treballadors, als Materials i als Mitjans Auxiliars. ........... 60

4.2.4 Epígraf 4: De les Recepcions de les Obres i Instal·lacions. ........................................................................... 64

4.3 Capítol II: Condicions Econòmiques. .............................................................................. 66

4.3.1 Epígraf 1: Principi General ............................................................................................................................ 66

4.3.2 Epígraf 2: Fiances. ......................................................................................................................................... 66

4.3.3 Epígraf 3: Dels Preus. .................................................................................................................................... 68

4.3.4 Epígraf 4: Obres per Administració. .............................................................................................................. 70

4.3.5 Epígraf 5: De la Valoració i Abonament dels Treballs .................................................................................. 73

4.3.6 Epígraf 6: De les Indemnitzacions Mútues. ................................................................................................... 76

4.3.7. Epígraf 7: Diversos. ...................................................................................................................................... 76

4.4 Capitol III Condicions tècniques. ..................................................................................... 78

4.4.1. Obra civil (assentament del Centre de Transformació). ............................................................................... 78

4.4.2. Instal·lació elèctrica. ..................................................................................................................................... 79

4.4.3. Instal·lació d’extinció d’incendis. ................................................................................................................. 83


Plec de condicions

55

4.1 Condicions generals.

4.1.1 Capítol Preliminar: Disposicions Generals. Naturalesa i objecte del Plec General Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, al Projectista, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra. Documentació del Contracte d'Obra Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent: 1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix. 2. El Plec de Condicions particulars. 3. El present Plec General de Condicions. 4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i pressupost). Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala.


Plec de condicions

56

4.2 Capítol I: Condicions Facultatives.

4.2.1 Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques. El Projectista Article 3.- Correspon al Projectista: a) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin. b) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució correcta. c) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat. d) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció. e) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure el certificat de final d'obra. El Constructor Article 4.- Correspon al Constructor: a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra. b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra.. c) Subscriure amb el Projectista l'acte de replanteig de l'obra. d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes. e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció del Projectista, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents d’idoneïtat requerits per les normes d'aplicació. f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin. g) Facilitar al Projectista, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa. h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final. i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva. j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.


Plec de condicions

57

4.2.2 Epígraf 2: De les Obligacions i Drets Generals del Contractista. Verificació dels documents del projecte Article 5.- Abans de començar les obres, el Contractista consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents. Pla de Seguretat i Salut Article 6.- El Contractista, a la vista del Projecte que contingui l'Estudi de Seguretat i Salut o bé l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador. Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. Els contractistes i subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mesures preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mesures previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals. Oficina a l'obra Article 8.- El Contractista habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi puguin estendre i consultar els plànols. En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa: - El projecte complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti el projectista. - La Llicència d'obres. - El Llibre d'Ordres i Assistències. - El Pla de Seguretat i Salut. - La documentació de les assegurances esmentades en l'article 4.j) Disposarà a més el Contractista una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada. El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa.


Plec de condicions

58

Representació del Contractista Article 9.- El Contractista està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta. Les seves funcions seran les del Contractista segons s'especifica a l'article 5. Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos. El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Contractista s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa. L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà al projectista per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència. Presència del Contractista en l'obra Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà a la Direcció Facultativa en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i liquidacions. Treballs no estipulats expressament Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi el Projectista dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució. En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Contractista que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de la Direcció Facultativa.


Plec de condicions

59

Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Contractista, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Contractista el corresponent rebut si així ho sol·licités. Article 13.- El Contractista podrà requerir de la Direcció Facultativa, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de Projectista, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de la direcció Facultativa, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida al Projectista, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions. Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Projectista Article 15.- El Contractista no podrà recusar als Projectistes o personal encarregat per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i medicions. Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs. Faltes del personal Article 16.- El Projectista, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació. Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra.


Plec de condicions

60

4.2.3 Epígraf 3: Prescripcions Generals Relatives als Treballadors, als Materials i als Mitjans Auxiliars. Camins i accessos Article 18.- El Contractista disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la senyalització i el seu tancament o vallat. La Direcció Facultativa podrà exigir la seva modificació o millora. Replanteig Article 19.- El Contractista iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta. El Contractista sotmetrà el replanteig a l'aprovació de la Direcció Facultativa i una vegada aquesta hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat pel Projectista, i serà responsabilitat del Contractista l'omissió d'aquest tràmit. Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs Article 20.- El Contractista començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte. Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a la Direcció Facultativa del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació. Ordre dels treballs Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar. Facilitat per a altres Contractistes Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomanats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions


Plec de condicions

61

econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes. En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per la Direcció Facultativa en tant es formula o tramita el Projecte Reformat. El Contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments, bastides o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli. Pròrroga per causa de força major Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Contractista, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable del Projectista. Per això, el Contractista exposarà, en un escrit dirigit a la Direcció Facultativa la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol·licita. Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al·legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol·licitat per escrit no se li hagués proporcionat. Condicions generals d'execució dels treballs Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, lliurin els Projectistes al Contractista, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11. Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.


Plec de condicions

62

Obres ocultes Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s’estendran per triplicat i se'n lliuraran: un als Tècnics Projectistes i l'altre al Contractista. Aquests documents aniran firmats pels tècnics directors i els contractista. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les medicions. Treballs defectuosos Article 28.- El Contractista haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document. Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competència dels Tècnics Projectistes, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran esteses i abonades a bon compte. Com a conseqüència de l’expressat anteriorment, quan el Tècnic Projectista detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col·locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades o desmuntats i reconstruïdes o instal·lats d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta. Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc o desmuntatge i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant el Projectista de l'obra, que ho resoldrà. Vicis ocults Article 29.- Si el Tècnic Projectista tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos. Les despeses que ocasionin seran a compte del Contractista, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat. Dels materials i dels aparells. La seva procedència Article 30.- El Contractista té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada.


Plec de condicions

63

Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Contractista haurà de presentar al Tècnic Projectista una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun. Presentació de mostres Article 31.- A petició de la Direcció Facultativa, el Contractista li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra. Materials no utilitzables Article 32.- El Contractista, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra. Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra. Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni la Direcció Facultativa, però acordant prèviament amb el Contractista la seva justa taxació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport. Materials i aparells defectuosos Article 33.- Quan els materials, elements instal·lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, la Direcció Facultativa donarà ordre al Contractista de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen. Si el Contractista al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta. Si els materials, elements instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de la Direcció Facultativa, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Contractista prefereixi substituir-los per altres en condicions. Despeses ocasionades per proves i assaigs Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari o del promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya)


Plec de condicions

64

Neteja de les obres Article 35.- Es obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte. Obres sense prescripcions Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i instal·lacions i pels quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Contractista s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció.

4.2.4 Epígraf 4: De les Recepcions de les Obres i Instal·lacions. De les recepcions provisionals

Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, la Direcció Facultativa comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional. Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor i la Direcció Facultativa. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades. Practicat un minuciós reconeixement de les obres, s'estendrà un acta amb tants exemplars com interventors i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses. Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa estendran el Certificat corresponent de final d'obra. Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Contractista les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra. Si el Contractista no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança. Documentació final d'obra Article 38.- La Direcció Facultativa facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges,


Plec de condicions

65

amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril. Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament pel tècnic projectista a la seva medició definitiva, amb l’assistència precisa del Contractista o del seu representant. S'estendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per la Direcció Facultativa amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança. Termini de garantia Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos. Conservació de les obres rebudes provisionalment Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista. Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta. De la recepció definitiva Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Contractista de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció. Pròrroga del termini de garantia Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i la Direcció Facultativa marcarà al Contractista els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança.


Plec de condicions

66

De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal·lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa. Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35. Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de la Direcció facultativa, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.

4.3 Capítol II: Condicions Econòmiques.

4.3.1 Epígraf 1: Principi General. Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes. Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament.

4.3.2 Epígraf 2: Fiances. Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli: a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53). b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció.


Plec de condicions

67

Finança provisional Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta. El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior. El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i excepte condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf. L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul·la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta. Execució de treballs amb càrrec a la fiança Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, la Direcció Facultativa, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció. De la seva devolució en general Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes... Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de la Direcció Facultativa, accedís a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança.


Plec de condicions

68

4.3.3 Epígraf 3: Dels Preus. Composició dels preus unitaris Article 52.- El càlcul dels preus de les diverses unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial. Es consideren costos directes: a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra. b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució. c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i malalties professionals. d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra. e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions, sistemes i equips anteriorment citats. Es consideraran costos indirectes: Les despeses instal·lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes. Es consideraran despeses generals: Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.) Benefici industrial: El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors. Preu d'Execució material: S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial. Preu de Contracta: El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu.


Plec de condicions

69

Preus de contracta. Import de contracta Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, és a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent. Preus contradictoris Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista. El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis. Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre la direcció facultativa i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat. Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte. Reclamacions d'augment de preus per causes diverses Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives). Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus Article 56.- En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de mesurar les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars.


Plec de condicions

70

De la revisió dels preus contractats Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte. En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, rebent el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100. No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta. Emmagatzematge de materials Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagatzematges de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit. Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

4.3.4 Epígraf 4: Obres per Administració. Administració Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor. Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents: a) Obres per administració directa. b) Obres per administració delegada o indirecta. Obres per administració directa Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser la Direcció Facultativa, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva


Plec de condicions

71

realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista. Obres per administració delegada o indirecta Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin. Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents: a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant la Direcció Facultativa en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts. b) Per part del Contractista, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, rebent per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Contractista. Liquidació d'obres per administració Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Contractista al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per la Direcció facultativa: a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra. b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capatassos, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin. c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs. d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari. A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat


Plec de condicions

72

preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix. Abonament als constructor dels comptes d'administració delegada Article 63.- Excepte pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant. Independentment, la direcció Facultativa Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Contractista sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment. Normes per a l'adquisició dels materials i aparells Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Contractista se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a la Direcció Facultativa, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los. Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers Article 65.- Si la Direcció Facultativa advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Contractista, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Contractista, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per la Direcció Facultativa. Si un cop feta aquesta notificació al Contractista, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Contractista en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge. Responsabilitats del contractista Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Contractista només serà responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi,


Plec de condicions

73

i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article. En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Contractista està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior.

4.3.5 Epígraf 5: De la Valoració i Abonament dels Treballs. Formes diferents d'abonament de les obres Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi perceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així: 1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari. 2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades. Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les diverses unitats. 3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de la Direcció Facultativa. S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior. 4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina. 5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte. Relacions valorades i certificacions Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat la Direcció Facultativa. El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada


Plec de condicions

74

unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc. Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per estendre aquesta relació, la Direcció Facultativa li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, la Direcció Facultativa acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de la Direcció Facultativa en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals". Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, la Direcció Facultativa expedirà la certificació de les obres executades. De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert. El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta. Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i lliuraments a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que la Direcció Facultativa ho exigís, les certificacions estendran a l'origen. Millores d'obres lliurament executades Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de la Direcció Facultativa, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri del Tècnic Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada. Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen: a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert.


Plec de condicions

75

b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats. c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, el Tècnic Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista. Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta. A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars. Pagaments Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts. L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades pel Tècnic Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments. Abonament de treballs executats durant el termini de garantia Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així: 1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i la Direcció Facultativa exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims. 2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats.


Plec de condicions

76

3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista.

4.3.6 Epígraf 6: De les Indemnitzacions Mútues. Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/00) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra. Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança. Demora dels pagaments Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació. Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o adjudicada. Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol·licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte.

4.3.7. Epígraf 7: Diversos. Millores i augments d'obra. Casos contraris Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que el Tècnic Director hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte. Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les medicions del Projecte, a no ser que la Direcció Facultativa ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades. En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els


Plec de condicions

77

preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades. Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan el Tècnic Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades. Unitats d'obra defectuoses però acceptables Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons la Direcció Facultativa de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini. Assegurança de les obres Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però només en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat pel Tècnic Director. En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra. Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions. Conservació de l'obra Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, el Tècnic Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que


Plec de condicions

78

calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta. En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que la Direcció Facultativa fixi. Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar. En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques". Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació d’adobar-los i conservar-los per fer-ne lliurament a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat. En el cas que en acabar el contracte i fer lliurament del material, propietats o edificacions, no hagués complert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança. 4.4 Capítol III Condicions tècniques.

4.4.1. Obra civil (assentament del Centre de Transformació). - Exc. Mini-retro martell Definició: Excavació per a rasa de fonamentació, en terreny de vorera, mitjançant retro excavadora amb martell destrossador, i extracció de terres a les vores i costos indirectes. L'execució de la unitat d'obra incloses les operacions següents:

- Marcar el terreny per a aquesta excavació. - Excavació amb martell destrossador. - Extracció de terres.

Condicions generals: Tindrem en compte totes les precaucions necessàries en l'extracció de terres complint el reglament de seguretat i higiene en el treball.


Plec de condicions

79

- Compactació de terra sense aportament. Definició: Compactació de terres, amb màquina apisonadora vibrant, i costos indirectes. L’execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Situació de la màquina apisonadora vibrant en la rasa. - Compactació de terres. - Extreure la màquina de la rasa.

Condicions generals: Tindrem en compte totes les precaucions necessàries en la compactació de terres complint el reglament de seguretat i higiene en el treball. - For. net. H-15/P/40 abocament. manual. Definició: Formigó en massa H-15/P/40 Kg/cm² amb grandària màxima de l'àrid de 40 mm. Elaborat en obra per a neteja i anivellat de fons de fonamentació. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Elaboració del formigó de neteja. - Abocament del formigó a la rasa. - Anivellat de fons.

Condicions generals: Tindrem en compte totes les precaucions necessàries en l'abocament del formigó complint el reglament de seguretat i higiene en el treball. (casc, sabates de protecció, guants...).

4.4.2. Instal·lació elèctrica. - Cel·les de la companyia distribuïdora. Definició: 2 Cel·les de línea i 1 cel·la de seccionador frontera. L’execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Col·locació i anivellació. - Connexions.


Plec de condicions

80

Condicions generals: Ha d'estar muntat a pressió sobre la base ja preparada del centre de trabsformació. Aquestes cel·les han de quedar en una línia imaginària perfectament muntades i fixades seguin els criteris de muntatge del fabricant, per al seu correcte funcionament. Aquets elements de la instal·lació han de quedar connectats correctament amb els conductors de fase que venen de la línia de 25 kV. Les connexions ha d’estar fixades per pressió amb cargols, anomenades “botelles”. - Cel·les de la propietat. Definició: 1 Cel·les de mesura , 3 cel·les de protecció dotades d’interruptor automàtic. L’execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Col·locació i anivellació. - Connexions.

Condicions generals: Ha d'estar muntat a pressió sobre la base ja preparada del centre de transformació. Aquestes cel·les han de quedar en una línia imaginària perfectament muntades i fixades seguin els criteris de muntatge del fabricant, pel seu correcte funcionament. Aquets elements de la instal·lació han de quedar connectats correctament amb els conductors de fase que venen de la línia de 25 kV. Les connexions ha d’estar fixades per pressió amb cargols, anomenades “botelles”. - Interruptor automàtic Schneider Electric Masterpac B.T. Definició: Interruptor automàtic de tall omnipolar, muntat a l’interior d’armari metàl·lic i amb la posterior connexió amb el ponts de B.T. secundari Transformador 1 i escomesa B.T. L’execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Muntatge i anivellació. - Connexions.


Plec de condicions

81

Condicions generals: Ha d'estar fixat sobre la base del corresponent armari de B.T. La connexió no es farà directament sobre el int. automàtic si no que prèviament connectarem a l’embarrat de coure. - Interruptor automàtic ABB M.T. Definició: Interruptor automàtic de tall omnipolar, muntat a l’interior del armari metàl·lic i amb la posterior connexió amb el ponts de M.T. secundari Transformador 1 i escomesa M.T. L’execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Muntatge i anivellació. - Connexions.

Condicions generals: Ha d'estar fixat sobre la base del corresponents armari de B.T. La connexió no es farà directament sobre el Int. automàtic si no que prèviament connectarem a l’embarrat de coure. Aquets elements de la instal·lació han de quedar connectats correctament amb els conductors de fase que venen dels secundaris dels transformadors. - Conductor al UNE RHZ1 OL 18/30 kV 240 mm2, col. tub. Definició: Conductor de coure de designació UNE RHZ1 OL 18/30 kV 240 mm2, unipolar de secció 1x240 mm2 i col·locat en tub. S'han de considerar els tipus de col·locació següents: Muntat superficialment, i col·locat amb tub. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: l'estesa, fixació i connexió a caixa o mecanismes. Condicions generals: El cable ha de dur una identificació mitjançant anells o brides del circuit al qual pertany, a la sortida del quadre de protecció. Tant les connexions en les cel·les com en el transformador no presentaran corbes perilloses i


Plec de condicions

82

mantindran distàncies de seguretat entre els conductor. Discorrerà per l’interior d’un conducte realitzat en obra civil, que és situa sota el C.T. - Tub flexible polietilè 160 mm de diàmetre. Definició: Tub flexible de polietilè, de diàmetre nominal exterior referència 160 mm, amb un grau de resistència als xocs 5. S'ha considerat el tipus de col·locació següent: Muntatge soterrat en rasa normalitzada de companyia. L’execució de la unitat d’obra inclou les operacions següents:

- El tiratge, fixació i corbat. - La connexió.

Condicions generals: No és realitzaran corbes de més sense que es produeixin canvis sensibles a la secció. Quan les unions són roscades, han d’estar fixades amb maniguets amb rosca. Tolerància de la instal·lació: -Posició ± 20 mm, -Alineació ± 2 %. Distàncies entre registres: <= 1500 cm. - Transformador B.T. Definició: Transformador de 2000 kVA 25/0,420 kV , de 4850 kg de pes. Allotjat dins del C.T. la seva corresponent ubicació la veurem detallada en el plànol de planta general. S'ha considerat el tipus de col·locació següent: Muntatge sobre el sol de C.T. L’execució de la unitat d’obra inclou les operacions següents:

- Muntatge i corresponent fixació de les rodes. - La connexió.

Condicions generals: Es realitzaran les pertinents comprovacions de no moviment d’aquest transformador i les


Plec de condicions

83

revisions de les connexions una vegada efectuades. Totes les connexions es realitzaran mitjançant cargols a les bornes d’aquets, tant per la part de B.T. com de M.T. - Conductor al UNE RHZ1 OL 6/10 kV 150 mm2, col. tub. Definició: Conductor de coure de designació UNE RHZ1 OL 6/10 kV 150 mm2, unipolar de secció 1x150 mm2. S'han de considerar els tipus de col·locació següent: Muntat superficialment L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: l'estesa, fixació i connexió a caixa o mecanismes. Condicions generals: El cable ha de dur una identificació mitjançant anells o brides del circuit al qual pertany, a la sortida del quadre de protecció. Tant les connexions en els transformador com en les proteccions no presentaran corbes perilloses i revisions de les connexions una vegada efectuades. Totes les connexions es realitzaran mitjançant cargols a les bornes d’aquets, tant per la part de B.T. com de M.T. - Transformador M.T. Definició: Transformador de 1600 kVA 25/6 kV , de 4085 kg de pes. Allotjat dins del C.T. la seva corresponent ubicació la veurem detallada en el plànol de planta general. S'ha considerat el tipus de col·locació següent: Muntatge sobre el sol de C.T. L’execució de la unitat d’obra inclou les operacions següents:

- Muntatge i corresponent fixació de les rodes. - La connexió.

Condicions generals: Es realitzaran les pertinents comprovacions de no moviment d’aquest transformador i les revisions de les connexions una vegada efectuades. Totes les connexions es realitzaran mitjançant cargols a les bornes d’aquest tant per la part de B.T. com de M.T.

4.4.3. Instal·lació d’extinció d’incendis.


Plec de condicions

84

- Extintor manual de pols seca polivalent 6Kg, Pressió incorporada pintat, sup. Definició: Extintor manual de pols seca polivalent, de càrrega 6Kg amb pressió incorporada, de pols ABC-21 A 113 BC, pintat, amb suport a paret. S’ha considerat el tipus de col·locació següent: Amb suport a la paret. L’execució de la unitat d’obra inclou les operacions següents:

- Col·locar el suport la paramenta. - Col·locació de l’extintor al suport.

Condicions generals: La posició ha de ser referida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. S’ha de situar prop dels accessos a la zona protegida i ha de ser visible i accessible. L’altura sobre el paviment de la part superior de l’extintor serà de <=1700 mm. Tolerància de la instal·lació: - Posició: ± 50 mm, - Horitzontal i anivellat: ± 3 mm. El suport ha de quedar fixat sòlidament, pla i anivellat sobre la paramenta.




5.Amidaments




Abril/2009


Amidaments

86

Índex dels amidaments.

CAPÍTOL C_01 OBRA CIVIL ................................................................................................. 87

CAPÍTOL C_02 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA ..................................................................... 88

CAPÍTOL C_03 INSTAL·LACIÓ CONTRA INCENDIS ....................................................... 90


Amidaments

87

CAPÍTOL C_01 OBRA CIVIL (Centre de Transformació)



1 9,60 5,5 0,40 21,2

21,2 m3 compactació de terra sense aportament Compactació de terres amb apisonadora, vibrant i costos indirectes.

1 9,6 5,50 0,10 5,28

5,28 m3 formigó neteja H-15/P/40 abocament manual Formigó en massa H-15/P/40 kg/cm2 amb mida màxima de l’àrid de 40 mm elaborat en obra per neteja i anivellament del fons de cementació.

1 9,6 5,50 0,30 4,537

15,84


Amidaments

88

CAPÍTOL C_02 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA


u Cel·la de línia . Cel·la de línia amb aïllament Sf6 , CML-36 kV 400/630A Model ORMAZABAL

2 2,000 2,00 u Cel·la de protecció amb fusibles (seccionador frontera) Cel·la de protecció amb aïllament Sf6 , CMP-36 kV 400/630A Model ORMAZABAL.

1 1,000 1,00 u Cel·la de mesura Cel·la de mesura amb aïllament Sf6 , CMM-36 kV 400/630A Model ORMAZABAL.

1 1,000 1,00 u Cel·la de protecció amb int. automàtic Cel·la de protecció amb int. automàtic, aïllament Sf6 , CMP-V 36 kV 400/630A Model ORMAZABAL.

3 3,000 3,00 u Interruptor automàtic Schneider Electric Masterpact B.T. Int. automàtic de tall omnipolar, 3000A, Sèrie NW Masterpact Schneider Electric

1 1,000 1,00 u Interruptor automàtic ABB M.T. Int. automàtic de tall omnipolar, ABB

1 1,000 1,00


Amidaments

89


m Conductor al UNE RHZ1 OL 18/30 kV 240mm2, col.tub. Conductor de coure de designació UNE RHZ1, unipolar de secció 1x240 mm2 i col·locat en tub o descobert.

Línia 1 3 14,000 42,000 Línia 2 3 25,000 75,000 117,00

m - Tub flexible polietilè 160 mm Tub flexible de Polietilè, de diàmetre nominal 160mm 12, amb grau de resistència al xoc 5, endollat i muntat superficialment.

Línia 1 3 5,000 15,000

15,00

u Transformador de B.T. . Transformador 25/0,420 kV de 2000 kVA Pes 4850 kg. Model ALKARGO

1 1,000 1,00 u Transformador de M.T. . Transformador 25/6kV de 1600 kVA Pes 4050 kg. Model ALKARGO.

1 1,000 1,00

u m Conductor al UNE RHZ1 150mm2, Conductor de coure de designació UNE RHZ1, unipolar de secció 1x240 mm2 i col·locat en tub o descobert.

3 8,000 24,00


Amidaments

90

CAPÍTOL C_03 INSTAL·LACIÓ CONTRA INCENDIS


u Extintor manual pols seca poliv., 6kg, pressió incorpo., pintat, sup. Extintor manual de pols seca polivalent, de càrrega 6 kg, amb pressió incorporada, pintat, amb suport a paret.

1 2,000 2,00


L’enginyer autor del projecte Oriol Subirada Botargues


6.Pressupost




Abril/2009


Pressupost

92

Índex del pressupost.

6.1 Llistat de Preus Unitaris. .................................................................................................. 93

6.1.1 Obra civil i mà dóbra ................................................................................................................................... 93

6.1.2 Instal·lació elèctrica ..................................................................................................................................... 94

6.1.3 Instal·lació Contra Incendis. ........................................................................................................................ 95

6.2 Quadre de descompostos ................................................................................................... 96

6.2.1 Assentament del Centre de Transformació. ................................................................................................... 96

6.2.2 Instal·lació Elèctrica. .................................................................................................................................... 98

6.2.3 Instal·lació Contra Incendis. ....................................................................................................................... 103

6.3 Pressupost. ........................................................................................................................ 104



6.3.3 Instal.lació Contra Incendis. ....................................................................................................................... 107

6.3.4 Varis ............................................................................................................................... 107



Pressupost

93

6.1 Llistat de Preus Unitaris. 6.1.1 Obra civil i mà d’obra

Ud Descripció Preu

h Oficial 1ª electricista 15,90 QUINZE EUROS amb NORANTA CÈNTIMS

h Oficial 1ª muntador 15,90 QUINZE EUROS amb

NORANTA CÈNTIMS

h Ajudant electricista 13,64 TRETZE EUROS amb SEIXANTA QUATRE CÈNTIMS

h Ajudant de muntador 13,66 TRETZE EUROS amb SEIXANTA QUATRE CÈNTIMS

h Peó ordinari 11,60 ONZE EUROS amb SEIXANTA CÈNTIMS

h Mini exc./martell 37,25 TRENTA SET Trencador EUROS amb VINT-I-CINC CÈNTIMS

h Màquina d’apisonar vibrant 37,25 TRENTA SET

(compactació de terra) EUROS amb VINT-I-CINC CÈNTIMS

m³ Formigó HM-15/p/40 57,12 CINQUANTA

SET EUROS amb DOTZE CÈNTIMS

m³ terra sense aportament 1,12 CINQUANTA UN EUROS amb DOTZE CÈNTIMS


Pressupost

94


Ud Descripció Preu u Cel·la de línia 3.700 TRES MIL SET CENTS CML-36 kV EUROS u Cel·la de protecció 4.800,8 QUATRE MIL VUIT CENTS CMP-36 kV EUROS amb VUIT CÈNTIMS.

u Cel·la de mesura 7.500,45 SET MIL CINC CENTS

CMM-36Kv EUROS amb QUARANTA CINC CÈNTIMS

u Cel·la de protecció, 8.040 VUIT MIL QUARANTA int. automàtic CMPV-36 Kv EUROS

u Interruptor automàtic Schneider 14.550,4 CATORZE MIL Electric Masterpact B.T. CINC CENT CINQUANTA

EUROS amb quatre CÈNTIMS

u Interruptor automàtic ABB 16.085,55 SETZE MIL M.T. VUITANTA CINC EUROS `

amb CINQUANTA CINC CÈNTIMS

m Conductor UNE RHZ1 8,93 VUIT EUROS amb OL 18/30 kV 240mm2 NORANTA TRES CÈNTIMS

m Conductor UNE RHZ1 6,93 SIS EUROS amb OL 6/10 kV 150mm2 NORANTA TRES CÈNTIMS

m Tub flexible polietilè 2,63 DOS EUROS amb 160 mm SEIXANTA TRES CÈNTIMS

u Transformador 25/0,420 kV 20.040,96 VINT MIL QUARANTA

de 2000 kVA EUROS AMB NORANTA SIS CÈNTIMS

u Transformador 25/6 kV 28.450,76 VINT I VUIT MIL de 1600 kVA QUATRE CENTS CINQUANTA EUROS

amb SETANTA SIS CÈNTIMS


Pressupost

95

6.1.3 Instal·lació Contra Incendis.

Ud Descripció Preu

u Extintor pols ABC, 6kg 34,55 TRENTA QUATRE

EUROS amb CINQUANTA CINC CÈNTIMS


Pressupost

96

6.2 Quadre de descompostos. 6.2.1 Assentament del Centre de Transformació. Quantitat Ud Descripció Preu Subtotal Import m³ Exc. Mini-retro martell Excavació per a fonament de cimentació i rasa, en terreny de voravia, mitjançant retro excavadora amb martell trencador, y extracció de terres als extrems i costos indirectes. 0,40 h Peó ordinari 11,60 4,64 0,69 h Mini exc./martell trencador 37,25 25,70

Suma de partida.................................30,34 Costos indirectes.... 2,00%................ 0,61 TOTAL PARTIDA..................................... 30,95 El preu total de la partida puja a la quantitat de TRENTA EUROS amb NORANTA CINC CÈNTIMS.

m³ Compactació de terra sense aportament Compactació de terres, amb màquina d’apisonar vibrant, i costos indirectes. 0,08 h Peó ordinari 11,60 0,92 0,12 h Màquina d’apisonar vibrant 37,65 4,52

Suma de partida.................................5,44 Costos indirectes.... 2,00%................ 0,10 TOTAL PARTIDA..................................... 5,54 El preu total de la partida puja a la quantitat de CINC EUROS amb CINQUANTA QUATRE CÈNTIMS


Pressupost

97

Quantitat Ud Descripció Preu Subtotal Import

m³ For. net. H-15/P/40 abocament manual Formigó en massa H-15/P/40 Kg/cm² Amb grandària màxima de l’àrid de 40 mm elaborat en obra per a neteja i anivellat de fons de cementació, també abocament per

mitjans manuals vibrat i col·locació. 0,10 h Peó ordinari 11,60 1,16 1,00 m³ Formigó HM-15/p/40 57,12 57,12

Suma de partida.................................58,28 Costos indirectes.... 2,00%................1,16 TOTAL PARTIDA..................................... 59,44 El preu total de la partida puja a la quantitat de CINQUANTA NOU EUROS amb QUARANTA CUATRE CÈNTIMS.


Pressupost

98

6.2.2 Instal·lació Elèctrica. Quantitat Ud Descripció Preu Subtotal Import u Interruptor automàtic Schneider Electric Masterpact B.T

Interruptor automàtic de tall omnipolar

de 3000 A d’intensitat nominal, muntat en el quadre elèctric, regulació electrònica Schneider Electric.

5 h Oficial de 1ª electricista 15,90 79,5 5 h Ajudant electricista 13,64 68,2 1,00 u Int. Automàtic 3000 A 14.550,4 14.550,4 1,00 u P.p. accessoris 30,55 30,55

Suma de partida.................................14.728,55 Costos indirectes.... 2,00%................294,573 TOTAL PARTIDA..................................... 15.023,12 El preu total de la partida puja a la quantitat de QUINZE MIL VINT-I-TRES EUROS amb DOTZE CÈNTIMS.

u Interruptor automàtic Schneider ABB M.T

Interruptor automàtic de tall omnipolar , muntat en el quadre elèctric, regulació electrònica ABB .

5 h Oficial de 1ª electricista 15,90 79,5 5 h Ajudant electricista 13,64 68,2 1,00 u Int. Automàtic ABB 16.085,55 16.085,55 1,00 u P.p. accessoris 30,55 30,55

Suma de partida.................................16.263,8 Costos indirectes.... 2,00%................325,276 TOTAL PARTIDA..................................... 16.589,7 El preu total de la partida puja a la quantitat de SETZE MIL CINC CENTS VUITANTA NOU EUROS amb SET CÈNTIMS.


Pressupost

99


u Cel·la de línia amb aïllament Sf6 , CML-36 kV

Cel·la de línia amb aïllament Sf6 CML-36 kV 400/630A. Model ORMAZABAL. Muntatge i connexió de la present cel·la 3 h Oficial de 1ª electricista 15,90 47,7 3 h Ajudant electricista 13,64 40,92 1,00 u CML-36 kV 3.700 3.700 1,00 u P.p. accessoris 10,55 10,55

Suma de partida.................................3.799,17 Costos indirectes.... 2,00%................75,98 TOTAL PARTIDA..................................... 3.875,15 El preu total de la partida puja a la quantitat de TRES MIL VUIT CENTS SETANTA CINC EUROS amb QUINZE CÈNTIMS.

u Cel·la de protecció amb fusibles (seccionador frontera) CMP-36 kV

Cel·la de línia amb aïllament Sf6 CMP-36 kV 400/630A. Model ORMAZABAL. Muntatge i connexió de la present cel·la 3 h Oficial de 1ª electricista 15,90 47,7 3 h Ajudant electricista 13,64 40,92 1,00 u CMP-36 kV 4.800,8 4.800,8 1,00 u P.p. accessoris 10,55 10,55

Suma de partida.................................4.899,97 Costos indirectes.... 2,00%................97,99 TOTAL PARTIDA..................................... 4.997,96 El preu total de la partida puja a la quantitat de QUATRE MIL NOU CENTS NORNTA SET EUROS amb NORANTA SIS CÈNTIMS.


Pressupost

100


u Cel·la de mesura CMM-36 kV

Cel·la de mesura amb aïllament Sf6 CMM-36 kV 400/630A. Model ORMAZABAL. Muntatge i connexió de la present cel·la 5 h Oficial de 1ª electricista 15,90 79,5 5 h Ajudant electricista 13,64 68,2 1,00 u CMM-36 kV 7.500,45 7.500 1,00 u P.p. accessoris 10,55 10,55

Suma de partida.................................7.658,25 Costos indirectes.... 2,00%................153,1 TOTAL PARTIDA..................................... 7.811,41 El preu total de la partida puja a la quantitat de SET MIL VUIT CENTS ONZE EUROS amb QUARANTA UN CÈNTIMS.

u Cel·la protecció int. automàtic CMP-V36 kV

Cel·la de mesura amb aïllament Sf6 CMP-V36 kV 400/630A. Model ORMAZABAL. Muntatge i connexió de la present cel·la 5 h Oficial de 1ª electricista 15,90 79,5 5 h Ajudant electricista 13,64 68,2 1,00 u CMP-V36 kV 8.040 8.040 1,00 u P.p. accessoris 10,55 10,55

Suma de partida.................................8.198,25 Costos indirectes.... 2,00%................163,965 TOTAL PARTIDA..................................... 8.362,215 El preu total de la partida puja a la quantitat de VUIT MIL TRES CENTS SIXANTA DOS ONZE EUROS amb DOS-CENTS QUINZE CÈNTIMS.


Pressupost

101


m Conductor al UNE RHZ1 OL 18/30 kV 240mm2

Conductor de coure de designació UNE RHZ1, unipolar de secció 1x240 mm2 i col·locat en tub. de manera correcta.

0,8 h Oficial de 1ª electricista 15,90 12,72 0,8 h Ajudant electricista 13,64 10,91 1,00 m UNE RHZ1 OL 18/30 kV 240mm2 8,93 8,93 1,00 u P.p. accessoris 1,5 1,5

Suma de partida.................................34,06 Costos indirectes.... 2,00%................0,68 TOTAL PARTIDA..................................... 34,74 El preu total de la partida puja a la quantitat de TRETA QUATRE EUROS amb SETANTA QUATRE CÈNTIMS.

m Conductor al UNE RHZ1 OL 6/10 kV 150mm2

Conductor de coure de designació UNE RHZ1, unipolar de secció 1x150mm2 i col·locat superficialment de manera correcta.


Suma de partida.................................32,06 Costos indirectes.... 2,00%................0,6412 TOTAL PARTIDA..................................... 32,70 El preu total de la partida puja a la quantitat de TRETA DOS EUROS amb SETANTA CÈNTIMS.


Pressupost

102

m Tub flexible polietilè 160 mm

Tub flexible de Polietilè, de diàmetre nominal 160mm 12, amb grau de resistència al xoc 5, instal·lat de manera correcta.


Suma de partida.................................10,092 Costos indirectes.... 2,00%................0,20 TOTAL PARTIDA..................................... 11,12 El preu total de la partida puja a la quantitat de ONZE EUROS amb DOTZE CÈNTIMS. Quantitat Ud Descripció Preu Subtotal Import

u Transformador de B.T

Transformador 25/0,420 kV de 2000 kVA Model ALKARGO , inclou muntatge del transformador més tots els seus perifèrics.

15 h Oficial de 1ª electricista 15,90 235,8 15 h Ajudant electricista 13,64 204,6 1,00 u Transformador25/0,42 kV 2000 kVA 20.040,96 20.040,96 1,00 u P.p. accessoris 187,89 187,89

Suma de partida.................................20.669,05 Costos indirectes.... 2,00%................413,381 TOTAL PARTIDA..................................... 21.082,481 El preu total de la partida puja a la quantitat de VINT- I-UN MIL VUITANTA DOS EUROS amb QUATRE CENTS VUITANTA UN CÈNTIMS.


Pressupost

103

u Transformador de M.T

Transformador 25/6 kV de 1600 kVA Model ALKARGO , inclou muntatge del transformador més tots els seus perifèrics.

15 h Oficial de 1ª electricista 15,90 235,8 15 h Ajudant electricista 13,64 204,6 1,00 u Transformador25/6 kV 1600 kVA 28.450,76 28.450,76 1,00 u P.p. accessoris 187,89 187,89

Suma de partida.................................29.079,05 Costos indirectes.... 2,00%................581,58 TOTAL PARTIDA..................................... 29.660,5 El preu total de la partida puja a la quantitat de VINT- I-NOU MIL SIS-CENTS SEIXANTA EUROS amb CINC CÈNTIMS. 6.2.3 Instal·lació Contra Incendis. Quantitat Ud Descripció Preu Subtotal Import u Extintor manual de pols seca poliv. 6kg, Pressió incorpo. pintat, sup.

Extintor manual de pols seca polivalent,

de carga 6kg amb pressió incorporada, de pols ABC-21 A 113 BC, pintat, amb suport a paret.

0,25 h Oficial de 1ª muntador 15,90 3,97 0,25 h Ajudant de muntador 13,66 3,41 1,00 u Extintor pols ABC, 6kg 34,55 34,55 1,00 u Placa de senyal Ext 250x200 mm 8,93 8,93 1,00 u P.p. elements especials p/ext 0,22 0,22

Suma de partida.................................51,09 Costos Indirectes.... 2,00%................1,02 TOTAL PARTIDA..................................... 52,11 El preu total de la partida puja a la quantitat de CINQUANTA DOS EUROS amb ONZE CÈNTIMS.


Pressupost

104

6.3 Pressupost. 6.3.1 Assentament del Centre de Transformació.

Descripció Quantitat Preu Import m³ Exc. Mini-retro martell Excavació per a rasa de cementació, en Terreny de voravia, mitjançant retro excavadora amb martell destrossador, i extracció de terres als extrems i costos indirectes. 21,12 30,95 653,664 m³ Compactació de terra sense aportament Compactació de terres, amb màquina d’apisonar vibrant, i costos indirectes. 5,28 5,54 29,25 m³ For. neteja H-15/P/40 abocament manual Formigó en massa H-15/P/40 Kg/cm² amb grandària màxima del àrid de 40 mm elaborat en obra per a neteja i anivellat de fons de cementació, fins i tot abocament per mitjans manuals vibrat i col·locació. 15,84 59,44 941,52 Obra civil (Altres). Partida per a ajudants de paleta. 1,00 500,00 500,00

TOTAL OBRA CIVIL...........................................................................................2124.434 €


Pressupost

105

6.3.2 Instal·lació elèctrica. Descripció Quantitat Preu Import u Interruptor automàtic Schneider Electric Masterpact B.T. Interruptor automàtic de tall omnipolar de 3000 A d’intensitat nominal, muntat en el quadre elèctric, regulació electrònica Scneider Electric. 1,00 15.023,12 15.023,12 u Interruptor automàtic Schneider ABB M.T Interruptor automàtic de tall omnipolar , muntat en el quadre elèctric, regulació electrònica ABB 1,00 16.589,7 16.589,7 u Cel·la de línia amb aïllament Sf6 , CML-36 kV Cel·la de línia amb aïllament Sf6 CML-36 kV 400/630A. Model ORMAZABAL. Muntatge i connexió de la present cel·la 2,00 3.875,15 7.750,3 u Cel·la de protecció amb fusibles (seccionador frontera) Cel·la de protecció amb aïllament Sf6 , CMP-36 kV 400/630A Model ORMAZABAL. 1,00 4.997,96 4.997,96 u Cel·la de mesura Cel·la de mesura amb aïllament Sf6 , CMM-36 kV 400/630A Model ORMAZABAL. 1,00 7.811,41 7.811,41


Pressupost

106

Descripció Quantitat Preu Import u Cel·la de protecció amb int. automàtic Cel·la de protecció amb int. automàtic, aïllament Sf6 , CMP-V 36 kV 400/630A Model ORMAZABAL. 3,00 8.362,215 25.086,645 m Conductor al UNE RHZ1 OL 18/30 kV 240mm2 Conductor de coure de designació UNE RHZ1, unipolar de secció 1x240 mm2 i col·locat en tub o desobert. 117 34,74 4.064,58 m Conductor al UNE RHZ1 OL 6/10 kV 150mm2 Conductor de coure de designació UNE RHZ1, unipolar de secció 1x150 mm2 i col·locat superficialment 24 32,70 784.8 m - Tub flexible polietilè 160 mm Tub flexible de Polietilè, de diàmetre nominal 160mm 12, amb grau de resistència al xoc 5, endollat i muntat superficialment. 15,00 11,12 166,8 u Transformador de B.T. . Transformador 25/0,420 kV de 2000 kVA Pes 4850 kg. Model ALKARGO 1 21.082,5 21.082,5 u Transformador de M.T. . Transformador 25/6kV de 1600 kVA Pes 4050 kg. Model ALKARGO. 1 29.660,5 29.660,5

TOTAL INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA.............................................................133.018,315 €


Pressupost

107

6.3.3 Instal·lació Contra Incendis. Descripció Quantitat Preu Import u Extintor manual de pols seca poliv. 6Kg, pressió incorpo..pintat, sup.

Extintor manual de pols seca polivalent, de càrrega 6Kg amb pressió incorporada, de pols ABC-21 A 113 BC, pintat, amb suport a la paret. 2,00 52,11 104,22

TOTAL INSTAL·LACIÓ CONTRA INCENDIS.................................................104,11 €

6.3.4 Varis

Descripció Quantitat Preu Import u Control de qualitat instal·lació projectada

Conjunts d’assaigs necessaris per a la correcta posta a punt de la instal·lació. Projectada incloses les proves, etc. 1,00 510,00 510,00 u Seguretat i salut en l’execució projectada

Aplicació de l’estudi bàsic de seguretat i salut en l’execució de la instal·lació 1,00 408,00 408,00

TOTAL VARIS................... 918,00


Pressupost

108

6.4 Resum del pressupost Capítol Resum Import 6.3.1 Obra civil .................................................................................2124.4 € 6.3.2 Instal·lació elèctrica........................................................133.018,315 € 6.3.3 Instal·lació d’extinció d’incendis............................................104,11 € 6.3.4 Varis.........................................................................................918,00 €

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL.......................... ...... 136.164,9 13,00 % Costos generals..................................................... 17.701,437 6,00 % Benefici industrial.................................................. 8.169,85

SUMA DE C.G. I B.I........................................................ 25.871,28 TOTAL PRESSUPOST EXECUCIÓ PER CONTRACTE............... 162.036,18

16,00 % I.V.A.....................................................................25.925,79 TOTAL PRESSUPOST CONTRACTE........................ 187.961,97

El preu total del PRESSUPOST ascendeix a la xifra de CENT VUITANTA SET MIL NOU

CENTS SEIXANTA UN EUROS amb NORANTA SET CÈNTIMS.


L´ autor del projecte Oriol Subirada Botargues Enginyer Tècnic Industrial

7.Estudi de seguretat i salut.




Abril/2009


Estudi de seguretat i salut

110

Índex de l’estudi de seguretat i salut.

7.1 Seguretat en treball i maniobres en centres de transformació. ................................... 111


7.2.1. Compliment R.D. 1627/1997 de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de

construcció ....................................................................................................................................................... 116

7.2.2. Principis Generals Aplicables durant l’Execució de l’Obra. ..................................................................... 117

7.2.3. Identificació dels Riscos. ............................................................................................................................ 118

7.2.4 Relació No Exhaustiva dels treballa que impliquen Riscos Especials ( Annex II del R.D. 1627/1997) ..... 119

7.2.5 Mesures de Prevenció i Protecció. ............................................................................................................... 120

7.2.6. Primers Auxilis ........................................................................................................................................... 121

7.2.7 Relació de Normes i Reglaments Aplicables ............................................................................................... 121



111

7.1 Seguretat en treball i maniobres en centres de transformació. Alta tensió: seguretat en treballs i maniobres en centres de transformació Objectiu; Informar a empreses no elèctriques que posseeixin centres de transformació de les principals mesures preventives a adoptar en la planificació i organització dels treballs y maniobres en les seves instal·lacions de alta tensió. Introducció; A pesar de que existeix a España normativa legal que regula la realització de treballs en instal·lacions de alta tensió (Ordenança General de Seguretat e Higiene en el treball) s´ha pogut constatar que la majoria d’empreses no elèctriques que operen en centres de transformació de la seva propietat solen incomplir la normativa per una falta de planificació dels treballs, per no disposar de personal especialitzat per la seva realització, o mancar també dels equips de protecció necessaris o adequats. Resum de les principals condiciones de seguretat per a la realització de treballs i maniobres en alta tensió. (Consultar els articles als que fem referència de la O.G.S.H.T.)



112

Taula 1 Treballs i maniobres



113

Taula 2 Treballs en alta tensió



114

Taula 3 E.P.I.S i elements a utilitzar en alta tensió.



115

Taula 4 E.P.I.S i elements a utilitzar en alta tensió.



116

7.2 Estudi b`sic de seguretat i salut.

7.2.1. Compliment R.D. 1627/1997 de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció. Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l’execució d’aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d’accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu moment, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l’empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d’acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. Sobre la base de l’art. 7è, i en aplicació d’aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d’elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l’obra pel coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra o, quan no hagi, per la Direcció facultativa. En cas d’obres de les Administracions Públiques s’haurà de sotmetre a l’aprovació d’aquesta Administració. Es recorda l’obligatorietat de què a cada centre de treball hagi un Llibre d’incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d’incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sots contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l’obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d’efectuar un avís a l’autoritat laboral competent, segons model inclòs a l’Annex III del Reial Decret. La comunicació d’obertura del centre de treball a l’autoritat laboral competent haurà d’incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra o qualsevol integrant de la Direcció facultativa, en cas d’apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà parar l’obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots contractistes (art. 11è).



117

7.2.2. Principis Generals Aplicables durant l’Execució de l’Obra. L’article 10 del R.D. 1627/1997 estableix que s’aplicaran els principis d’acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Llei de Prevenció de Riscos Laborals (Llei 31/1995, de 8 de novembre)" durant l’execució de l’obra i en particular en les següents activitats: El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja . L’elecció de l’emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d’accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació. La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars. El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions i dispositius necessaris per a l’execució de l’obra, a fi de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors. La delimitació i condicionament de les zones d’emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substancies perilloses. La recollida dels materials perillosos utilitzats. L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes. L’adaptació en funció de l’evolució de l’obra del període de temps efectiu que s’haurà de dedicar als diferents treballs o fases del treball. La cooperació entre els contractistes, sots contractistes i treballadors autònoms. Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de treball o activitat que es realitzi a l'obra o prop de l'obra. Els principis d'acció preventiva establerts en l'article 15è de la Llei 31/1995 són els següents: L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals: Evitar riscos. Avaluar els riscos que no es puguin evitar. Combatre els riscos a l’origen. Adaptar el treball a la persona, en particular amb el qual respecta a la concepció dels llocs de treball, l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut. Tenir en compte l’evolució de la tècnica. Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill. Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball. Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual. Donar les degudes instruccions als treballadors. L’empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d’encomanar els treballs. L’empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic.



118

L’efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adaptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels quals es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures. Podran concertar operacions d’assegurances que tinguin com a finalitat garantir com àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l’empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d’ells mateixos i les societats cooperatives respecte als socis, l’activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.

7.2.3. Identificació dels Riscos. Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l’obra establertes a l’Annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, s’enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d’obra, tot i considerant que alguns d’ells es poden donar durant tot el procés d’execució de l’obra o bé ser aplicables a altres treballs. S’haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com per exemple són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d’adoptar a cada moment la postura més adequada pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura al minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). Mitjans i maquinària: Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades. Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...). Riscos derivats del funcionament de grues. Caiguda de la càrrega transportada. Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). Cops i ensopegades. Caiguda de materials, rebots. Ambient excessivament sorollós. Contactes elèctrics directes o indirectes. Accidents derivats de condicions atmosfèriques. Treballs previs: Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes...). Cops i ensopegades. Caiguda de materials, rebots. Sobreesforços per postures incorrectes. Bolcada de piles de materials. Riscos derivats de l’emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques).



119

Instal·lacions: Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales, plataformes...). Talls i punxades. Cops i ensopegades. Caiguda de materials, rebots. Emanacions de gasos en obertures de pous morts. Contactes elèctrics directes o indirectes Sobreesforços per postures incorrectes. Caigudes de pals i antenes.

7.2.4 Relació No Exhaustiva dels treballa que impliquen Riscos Especials ( Annex II del R.D. 1627/1997)

- Treballs amb riscos especialment greus d'enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball.

- Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible.

- Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades.

- Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió. - Treballs que exposin en risc d’ofegament per immersió. - Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres

subterranis. - Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic. - Treballs realitzats en cambres d’aire comprimit. - Treballs que impliquin l’ús d’explosius.

Treballs que reuereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesa



120

7.2.5 Mesures de Prevenció i Protecció. Com criteri general prevaldran les proteccions col·lectives al davant les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). Mesures de protecció col·lectiva: Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre els diferents treballs i circulacions dintre l’obra. Senyalització de les zones de perill. Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors. Deixar una zona lliure entorn de la zona excavada pel pas de maquinària. Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega. Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents. Els elements de les Instal·lacions han d’estar amb les seves proteccions aïllants. Fonamentació correcta de la maquinària d’obra. Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc. Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra. Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat. Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes...). Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases. Utilització de paviments antilliscants. Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. Col·locació de xarxa en forats horitzontals. Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones). Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades. Ús d’escales de mà, plataformes de treball i bastides. Col·locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes. Mesures de protecció individual. Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules. Utilització de calçat de seguretat. Utilització de casc homologat. A totes les zones elevades on no hagi sistemes fixes de protecció farà falta establir punts d’ancoratge segurs per poder subjectar el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria. Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades. Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos. Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire.



121

Mesures de protecció a tercers: Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors. Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega. Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes...). Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones).

7.2.6. Primers Auxilis. Es disposarà d’una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S’informarà a l'inici de l’obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

7.2.7 Relació de Normes i Reglaments Aplicables. (amb negreta les quals afecten directament al PCI)

Data d'actualització: 12/05/1998.

Directiva 92/57/CEE de 24 de Juny (DO: 26/08/92)

Disposicions mínimes de seguretat i de salut que han d'aplicar-se en les obres de construcció temporals o mòbils.

RD 1627/1997 de 24 d'octubre (BOE: 25/10/97)

Disposicions mínimes de Seguretat i de Salut en les obres de construcció

Transposició de la Directiva 92/57/CEE

Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificació i obris públiques.



122

Llei 31/1995 de 8 de novembre (BOE: 10/11/95) Prevenció de riscos laborals. Desenvolupament de la Llei a través dels següents disposicions: RD 39/1997 de 17 de gener (BOE: 31/01/97). Reglament dels Serveis de Prevenció. Modificacions:RD. 780/1998 de30 d'abril (BOE: 01/05/98) RD 485/1997 de 14 d'abril (BOE: 23/04/97). Disposicions mínimes en matèria de senyalització, de seguretat i salut en el treball. RD 486/1997 de 14 d'abril (BOE: 23/04/97). Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. En el capítol 1 exclou les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de l'Ordenança de Seguretat i Higiene en el treball (O. 09/03/1971). RD 487/1997 de 14 d'abril (BOE: 23/04/97) Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors. RD 665/1997 de 12 de maig (BOE: 24/05/97) Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball. RD 773/1997 de 30 de maig (BOE: 12/06/97) Disposicions mínimes de seguretat i salut, relatives a la utilització pels treballadors d'equips de protecció individual. RD 1215/1997 de 18 de juliol (BOE: 07/08/97). Disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball. Modifica i deroga alguns capítols de l’Ordenança de Seguretat i Higiene en el treball (O. 09/03/1971). O. de 20 de maig de 1952 (BOE: 15/06/52). Reglament de Seguretat i Higiene del Treball en la indústria de la Construcció. Modificacions: O. de 10 de desembre de 1953 (BOE: 22/12/53). O. de 23 de setembre de 1966 (BOE: 01/10/66). Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956. O. de 20 de setembre de 1986 (BOE: 13/10/86).



123

Model de llibre d’incidències corresponent a les obres que sigui obligatori l’estudi de Seguretat i Higiene. Correcció d'errades: BOE: 31/10/86. O. de 16 de desembre de 1987 (BOE: 29/12/87) Nous models per a la notificació d’accidents de treball i instruccions per al seu compliment i tramitació. O. de 23 de maig de 1977 (BOE: 14/06/77). Reglament d'aparells elevadors per a obres. Modificació: O. de 7 de març de 1981 (BOE: 14/03/81). O. de 28 de juny de 1988 (BOE: 07/07/88) Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM 2 del Reglament d'Aparells d'elevació i Manutenció referent a grues-torre desmuntables per a obres. Modificació: O. de 16 d'abril de 1990 (BOE: 24/04/90) O. de 7 de gener de 1987 (BOE: 15/01/87) Normes complementàries del Reglament sobre seguretat dels treballs amb el risc d'amiant. RD 1316/1989 de 27 d'octubre (BOE: 02/11/89) Protecció als treballadors enfront dels riscos derivats de l'exposició al soroll durant el treball. O. de 9 de març de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71) Ordenança General de Seguretat i Higiene en el treball Correcció d'errades: BOE: 06/04/71 Modificació: BOE: 02/11/89 Derogats alguns capítols per: Llei 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997. O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98) S'aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció. Resolucions aprovatòries de Normes tècniques Reglamentàries per a diferents mitjans de protecció personal de treballadors. R. de 14 de desembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT Cascos no metàl·lics. R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectors auditius R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantalles per a soldadors. R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calçat de seguretat contra riscos mecànics. Modificació: BOE: 27/10/75 R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetes aïllants de maniobres. Modificació: BOE: 28/10/75 R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equips de protecció personal de vies respiratòries: filtres mecànics.



124

Modificació: BOE: 30/10/75. R. de 28 de juliol de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equips de protecció personal de vies respiratòries: filtres químics i mixtes contra amoníac. Modificació: BOE: 01/11/75.


