10
Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural RESOLUCIÓ de 13 de desembre de 2017, de la Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, per la qual s’ordena la publicació de la declaració d’impac- te ambiental corresponent a l’expedient 11/17-AIA Bena- géber. [2017/12230] RESOLUCIÓN de 13 de diciembre de 2017, de la Direc- ción General de Medio Natural y de Evaluación Ambien- tal, por la cual se ordena la publicación de la declara- ción de impacto ambiental correspondiente al expediente 11/17-AIA Benagéber. [2017/12230] De conformidad con el artículo 41.3 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental, el cual establece la publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaración de impacto ambiental, resuelvo: Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla- ración de impacto ambiental correspondiente al expediente 11/17-AIA Benagéber. «Declaración de impacto ambiental Expediente: 011/2017-AIA. Título: aeródromo permanente de uso restringido base de extinción de incendios forestales de Benagéber. Órgano sustantivo: Dirección General de Obras Públicas, Transpor- te y Movilidad. Promotor: Conselleria de Presidencia. Localización: término municipal de Benagéber (Valencia). Objeto El objeto del Proyecto base de extinción de incendios forestales de Benagéber es realizar las actuaciones necesarias en las actuales insta- laciones, de uso puntual en caso de emergencia y en estado avanzado de deterioro, para convertirlo en un aeródromo permanente de uso res- tringido, con la intención de crear una base de extinción de incendios forestales donde puedan alojarse las brigadas de extinción de incendios (tanto aéreas como terrestres). Las instalaciones actuales (imagen superior) disponen de: – Pista de aterrizaje y despegue: la pista es de tierra compactada de aproximadamente 840 m de longitud y 23 m de ancho. En la cabecera oeste, hay un tramo asfaltado. – Plataforma de estacionamiento de aeronaves: con losas de hor- migón. – Casetas prefabricadas: dos casetas prefabricadas, una cerca de los depósitos y otra algo más alejada de la plataforma. – Depósitos de almacenamiento de agua y retardante: ubicados sobre la losa de hormigón. – Manga de viento: instalada en uno de los depósitos. Consta como antecedente en el Servicio de Evaluación de Impacto Ambiental el Proyecto de vallado y ejecución de caminos perimetrales de pista de aterrizaje de base aérea de extinción de incendios y otras emergencias, expediente 050/2016-AIA. El proyecto cuenta con decla- De conformitat amb l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració d’impacte ambiental, resolc: Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla- ració d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 11/17-AIA Bena- géber. «Declaració d’impacte ambiental Expedient: 011/2017-AIA. Títol: aeròdrom permanent d’ús restringit base d’extinció d’incendis forestals de Benagéber. Òrgan substantiu: Direcció General d’Obres Públiques, Transport i Mobilitat. Promotor: Conselleria de Presidència. Localització: terme municipal de Benagéber (València). Objecte L’objecte del Projecte base d’extinció d’incendis forestals de Bena- géber és realitzar les actuacions necessàries en les actuals instal·lacions, d’ús puntual en cas d’emergència i en estat avançat de deteriorament, per a convertir-lo en un aeròdrom permanent d’ús restringit, amb la intenció de crear una base d’extinció d’incendis forestals on puguen allotjar-se les brigades d’extinció d’incendis (tant aèries com terrestres). Les instal·lacions actuals (imatge superior) disposen de: – Pista d’aterratge i enlairament: la pista és de terra compactada d’aproximadament 840 m de longitud i 23 m d’amplària. En la capçale- ra oest hi ha un tram asfaltat. – Plataforma d’estacionament d’aeronaus: amb lloses de formigó. – Casetes prefabricades: dues casetes prefabricades, una prop dels depòsits i una altra un poc més allunyada de la plataforma. – Depòsits d’emmagatzematge d’aigua i retardant: ubicats sobre la llosa de formigó. – Mànega de vent: instal·lada en un dels depòsits. Consta com a antecedent en el Servei d’Avaluació d’Impacte Ambi- ental el Projecte de tanca i execució de camins perimetrals de pista d’aterratge de base aèria d’extinció d’incendis i altres emergències, expedient 050/2016-AIA. El projecte disposa de declaració d’impacte

Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de … · 2018-01-25 · Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural Conselleria de Agricultura,

  • Upload
    others

  • View
    6

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural

RESOLUCIÓ de 13 de desembre de 2017, de la Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, per la qual s’ordena la publicació de la declaració d’impac-te ambiental corresponent a l’expedient 11/17-AIA Bena-géber. [2017/12230]

RESOLUCIÓN de 13 de diciembre de 2017, de la Direc-ción General de Medio Natural y de Evaluación Ambien-tal, por la cual se ordena la publicación de la declara-ción de impacto ambiental correspondiente al expediente 11/17-AIA Benagéber. [2017/12230]

De conformidad con el artículo 41.3 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental, el cual establece la publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaración de impacto ambiental, resuelvo:

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla-ración de impacto ambiental correspondiente al expediente 11/17-AIA Benagéber.

«Declaración de impacto ambientalExpediente: 011/2017-AIA.Título: aeródromo permanente de uso restringido base de extinción

de incendios forestales de Benagéber.Órgano sustantivo: Dirección General de Obras Públicas, Transpor-

te y Movilidad.Promotor: Conselleria de Presidencia.Localización: término municipal de Benagéber (Valencia).

ObjetoEl objeto del Proyecto base de extinción de incendios forestales de

Benagéber es realizar las actuaciones necesarias en las actuales insta-laciones, de uso puntual en caso de emergencia y en estado avanzado de deterioro, para convertirlo en un aeródromo permanente de uso res-tringido, con la intención de crear una base de extinción de incendios forestales donde puedan alojarse las brigadas de extinción de incendios (tanto aéreas como terrestres).

Las instalaciones actuales (imagen superior) disponen de:– Pista de aterrizaje y despegue: la pista es de tierra compactada de

aproximadamente 840 m de longitud y 23 m de ancho. En la cabecera oeste, hay un tramo asfaltado.

– Plataforma de estacionamiento de aeronaves: con losas de hor-migón.

– Casetas prefabricadas: dos casetas prefabricadas, una cerca de los depósitos y otra algo más alejada de la plataforma.

– Depósitos de almacenamiento de agua y retardante: ubicados sobre la losa de hormigón.

– Manga de viento: instalada en uno de los depósitos.Consta como antecedente en el Servicio de Evaluación de Impacto

Ambiental el Proyecto de vallado y ejecución de caminos perimetrales de pista de aterrizaje de base aérea de extinción de incendios y otras emergencias, expediente 050/2016-AIA. El proyecto cuenta con decla-

De conformitat amb l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració d’impacte ambiental, resolc:

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla-ració d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 11/17-AIA Bena-géber.

«Declaració d’impacte ambientalExpedient: 011/2017-AIA.Títol: aeròdrom permanent d’ús restringit base d’extinció d’incendis

forestals de Benagéber.Òrgan substantiu: Direcció General d’Obres Públiques, Transport

i Mobilitat.Promotor: Conselleria de Presidència.Localització: terme municipal de Benagéber (València).

ObjecteL’objecte del Projecte base d’extinció d’incendis forestals de Bena-

géber és realitzar les actuacions necessàries en les actuals instal·lacions, d’ús puntual en cas d’emergència i en estat avançat de deteriorament, per a convertir-lo en un aeròdrom permanent d’ús restringit, amb la intenció de crear una base d’extinció d’incendis forestals on puguen allotjar-se les brigades d’extinció d’incendis (tant aèries com terrestres).

Les instal·lacions actuals (imatge superior) disposen de:– Pista d’aterratge i enlairament: la pista és de terra compactada

d’aproximadament 840 m de longitud i 23 m d’amplària. En la capçale-ra oest hi ha un tram asfaltat.

– Plataforma d’estacionament d’aeronaus: amb lloses de formigó.

– Casetes prefabricades: dues casetes prefabricades, una prop dels depòsits i una altra un poc més allunyada de la plataforma.

– Depòsits d’emmagatzematge d’aigua i retardant: ubicats sobre la llosa de formigó.

– Mànega de vent: instal·lada en un dels depòsits.Consta com a antecedent en el Servei d’Avaluació d’Impacte Ambi-

ental el Projecte de tanca i execució de camins perimetrals de pista d’aterratge de base aèria d’extinció d’incendis i altres emergències, expedient 050/2016-AIA. El projecte disposa de declaració d’impacte

IMAGEN 1 11-17-AIA

ración de impacto ambiental de fecha 3 de noviembre de 2016 y resolu-ción complementaria a la declaración de impacto ambiental de fecha 17 de noviembre de 2017. El vallado se evaluó por separado del presente proyecto, dado la urgencia que implicaba ejecutarlo, para garantizar la seguridad de la pista. El proyecto contemplaba las siguientes actua-ciones: eliminación de arbolado, vallado perimetral, construcción de dos caminos perimetrales (el norte de 894 m y el sur de 1.070 m) y la construcción de abrevadero. La declaración de impacto ambiental era favorable aunque no amparaba el trazado propuesto del camino perime-tral sur por las afecciones ambientales que se derivaban de su ejecución. La resolución complementaria de la declaración de impacto ambiental de fecha 17 de noviembre de 2017 se refiere al camino perimetral sur, adaptándose la modificación del proyecto presentada a las directrices establecidas en la mencionada declaración.

No obstante, en la documentación remitida por el órgano sustantivo el promotor no ha rectificado el trazado inicial del camino perimetral sur, por lo que deberá proceder a su rectificación (Condicionante 1 del punto segundo de esta resolución).

Las actuaciones previstas en este proyecto, con el fin de adaptar el aeródromo a la normativa actual y adecuarlo para que pueda servir de base para el servicio de prevención y extinción de incendios son (véase imagen página siguiente):

– Redimensionado de pista y franja, con adecuación del firme y las pendientes. Se deben modificar las medidas de la franja de la pista para garantizar una operación segura y proyectar una superficie libre de obstáculos en cada cabecera para asegurar la operatividad de las opera-ciones de despegue. La pista dispondrá de una anchura de 23 m y una longitud de 749 m.

– Pavimentado de parte final de ambas cabeceras de pista para faci-litar las operaciones de despegue y aterrizaje e instalación de platafor-mas de viraje.

– Ampliación de la plataforma de estacionamiento para dar cabida a 4 aeronaves del tipo Air Tractor AT-802 y dos helicópteros ocupando una superficie de 3848 m². Sobre la explanada se dispondrá una capa de hormigón.

– Señalización y balizamiento de pista, franja y plataforma de esta-cionamiento.

– Construcción de un edificio para el alojamiento de brigadas fores-tales de tierra y aéreas. La base debe tener capacidad para aproxima-damente 20 personas, áreas de descanso (la de los pilotos separada del resto) y garaje con capacidad para dos vehículos autobomba.

– Construcción de las instalaciones para el abastecimiento de la base (dada la imposibilidad de conectar con la red de aguas y energía). Se proyecta la instalación de un depósito de almacenamiento de agua potable de superficie con equipo de cloración y grupo de presión. Para las aguas fecales se instalará una pequeña depuradora, con capacidad para 20 habitantes equivalentes. La depuración cuenta con desbaste, oxidación biológica y decantación. Estas aguas serán evacuadas a una zanja filtrante o almacenadas para riego. Las aguas grises proceden-tes de lavabos, duchas, fregaderos y las aguas pluviales recogidas en cubierta serán conducidas hasta un depósito de agua para su posterior tratamiento y reutilización en los inodoros con cisternas. Para el sumi-nistro eléctrico se prevé la instalación de un grupo electrógeno diésel. Asimismo se ha previsto la instalación de un sistema fotovoltaico.

– Construcción de instalaciones para el abastecimiento de combusti-ble de las aeronaves (separada para aeronaves de ala fija y helicópteros y que puedan abastecer a dos aeronaves simultáneamente). Se prevé la instalación de dos unidades de dimensiones 5x9x0,5 m.

– Instalación de una estación meteorológica.– Instalación de dos nuevas mangas de viento (una en cada cabe-

cera).– Sistema de drenaje, recogida de aguas y separación de hidrocar-

buros. El sistema de drenaje del aeródromo contemplará el drenaje lon-gitudinal y la protección de las propias obras de drenaje. En las zonas de desmonte se ejecutarán cunetas en tierra de sección triangular y en las zonas de terraplén se ejecutarán cunetas de hormigón armado. Para el cálculo del drenaje longitudinal se considera un período de retorno de 50 años. Se diferencian dos tipos de aguas pluviales: las aguas de recogida de las cubiertas de edificación y las aguas que se capta en los puestos de estacionamiento.

El agua caída sobre las zonas donde se realiza el repostaje de aero-naves y de la instalación de combustible arrastrará cierta cantidad de

ambiental de data 3 de novembre de 2016 i de resolució complementària a la declaració d’impacte ambiental de data 17 de novembre de 2017. La tanca es va avaluar per separat d’aquest projecte, atesa la urgència que implicava executar-lo, per a garantir la seguretat de la pista. El projecte preveia les actuacions següents: eliminació d’arbratge, tanca perimetral, construcció de dos camins perimetrals (el nord de 894 m i el sud de 1.070 m) i la construcció d’abeurador. La declaració d’impacte ambiental era favorable encara que no emparava el traçat proposat del camí perimetral sud per les afeccions ambientals que se’n derivaven de l’execució. La resolució complementària de la declaració d’impacte ambiental de data 17 de novembre de 2017 fa referència al camí perime-tral sud, i la modificació del projecte presentada s’adapta a les directrius establides en la mencionada declaració.

No obstant això, en la documentació remesa per l’òrgan substantiu el promotor no ha rectificat el traçat inicial del camí perimetral sud, per la qual cosa haurà l’ha de rectificar (Condicionant 1 del punt segon d’aquesta resolució).

Les actuacions previstes en aquest projecte, a fi d’adaptar l’aerò-drom a la normativa actual i adequar-lo perquè puga servir de base per al servei de prevenció i extinció d’incendis són (vegeu la imatge de la pàgina següent):

– Redimensionament de pista i franja, amb adequació del ferm i els pendents. S’han de modificar les mesures de la franja de la pista per a garantir una operació segura i projectar una superfície lliure d’obstacles en cada capçalera per a assegurar l’operativitat de les operacions d’en-lairament. La pista disposarà d’una amplària de 23 m i una longitud de 749 m.

– Pavimentació de la part final d’ambdues capçaleres de pista per a facilitar les operacions d’enlairada i aterratge, i instal·lació de plata-formes de viratge.

– Ampliació de la plataforma d’estacionament per a donar cabuda a 4 aeronaus del tipus Air Tractor AT-802 i dos helicòpters que ocupen una superfície de 3.848 m². Sobre l’esplanada s’ha de disposar una capa de formigó.

– Senyalització i abalisament de pista, franja i plataforma d’esta-cionament.

– Construcció d’un edifici per a l’allotjament de brigades forestals de terra i aèries. La base ha de tindre capacitat per a aproximadament 20 persones, àrees de descans (la dels pilots separada de la resta) i garatge amb capacitat per a dos vehicles autobomba.

– Construcció de les instal·lacions per a l’abastiment de la base (atesa la impossibilitat de connectar amb la xarxa d’aigües i energia). Es projecta la instal·lació d’un depòsit d’emmagatzematge d’aigua potable de superfície amb equip de cloració i grup de pressió. Per a les aigües fecals, s’instal·larà una xicoteta depuradora, amb capacitat per a 20 habitants equivalents. La depuració disposa de desbast, oxidació bio-lògica i decantació. Aquestes aigües seran evacuades a una rasa filtrant o emmagatzemades per a reg. Les aigües grises procedents de lavabos, dutxes, piques i les aigües pluvials arreplegades en coberta seran condu-ïdes fins a un depòsit d’aigua per al posterior tractament i reutilització en els inodors amb cisternes. Per al subministrament elèctric es preveu la instal·lació d’un grup electrogen dièsel. Així mateix, s’ha previst la instal·lació d’un sistema fotovoltaic.

– Construcció d’instal·lacions per a l’abastiment de combustible de les aeronaus (separada per a aeronaus d’ala fixa i helicòpters i que puguen abastir dues aeronaus simultàniament). Es preveu la instal·lació de dues unitats de dimensions 5 x 9 x 0,5 m.

– Instal·lació d’una estació meteorològica.– Instal·lació de dues noves mànegues de vent (una en cada cap-

çalera).– Sistema de drenatge, recollida d’aigües i separació d’hidrocarburs.

El sistema de drenatge de l’aeròdrom ha de preveure el drenatge longi-tudinal i la protecció de les obres de drenatge. En les zones de desmunt s’han d’executar cunetes en terra de secció triangular i en les zones de terraplé s’han d’executar cunetes de formigó armat. Per al càlcul del drenatge longitudinal es considera un període de retorn de 50 anys. Es diferencien dos tipus d’aigües pluvials: les aigües de recollida de les cobertes d’edificació i les aigües que provenen dels llocs d’estaciona-ment.

L’aigua de les zones on es realitza el repostatge d’aeronaus i de la instal·lació de combustible arrossegarà una certa quantitat de combus-

combustibles, lubricantes y otros elementos hidrocarburados. Por este motivo, el agua proveniente de estas áreas deberá pasar por un sepa-rador de hidrocarburos con filtros y depósito de decantación, para su vertido o posterior almacenamiento en el aljibe. La capacidad del sepa-rador será de 42.273 litros. Las aguas tratadas en el separador de hidro-carburos se conducirán hasta la red de recogida de aguas pluviales para su tratamiento y posterior reutilización.

Las aguas grises procedentes de lavabos, duchas, fregaderos y aguas pluviales procedentes de la edificación y de la plataforma de estaciona-miento (previo paso por el separador de hidrocarburos) se tratarán en un equipo de tratamiento de aguas grises para su posterior reutilización directa en descargas de inodoros con cisterna y previa estación potabili-zadora para el consumo humano. El sistema se realiza mediante desbate, oxidación biológica, filtración y cloración.

– Depósitos de agua y retardante para abastecer a las aeronaves. La instalación consta de un equipo de agua, un depósito de espumógeno, dos depósitos dosificador y mezclado de agua y espumógeno, dos bom-bas de presión de gasolina y sistema de agua desde depósito.

Ejecución de las obras:Debido al estado en que se encuentran los elementos que consti-

tuyen la plataforma de estacionamiento de aeronaves van a tener que ser desmantelados la plataforma de hormigón y todos los elementos apoyados sobre ella.

Por motivos de seguridad aeronáutica, puesto que penetran en las superficies limitadoras de obstáculos, deberán ser retirados los árboles adyacentes a la franja de pista hasta una distancia de aproximadamente 40 m a ambos lados de la pista.

Después de estos trabajos selvícolas se procederá al desbroce de las zonas del aeródromo donde se vaya a actuar y se retirarán en la zona norte del aeródromo hasta 30 cm de tierra vegetal de toda la superficie afectada por las obras, que posteriormente se utilizará toda ella para extenderla sobre los taludes. Se estima el volumen a retirar de tierra vegetal en 15.800 m³.

La elección de la rasante de pista se ha realizado intentando com-pensar el volumen a desmontar (12.810 m³) y a terraplenar (11.346 m³). Los terraplenes se practicarán con un desnivel 3:2 y se revegetarán. En la cabecera oeste será necesaria la construcción de un muro de unos 3 o 4 m de piedra.

Los materiales sobrantes se emplearán para adecuar las zonas de la parcela.

El firme está compuesto por una capa de rodadura de mezcla bitu-minosa y base y subbase de zahorra compactada.

Está previsto la ejecución de las obras en tres fases: fase 1, aquello que sea imprescindible para la apertura del aeródromo; fase 2, obras correspondientes a la edificación; fase 3, instalaciones de suministro para la base.

Explotación de las instalaciones:

tibles, lubricants i altres elements amb hidrocarburs. Per aquest motiu, l’aigua provinent d’aquestes àrees haurà de passar per un separador d’hidrocarburs amb filtres i depòsit de decantació, per al seu abocament o posterior emmagatzematge en l’aljub. La capacitat del separador serà de 42.273 litres. Les aigües tractades en el separador d’hidrocarburs es conduiran fins a la xarxa de recollida d’aigües pluvials per al seu trac-tament i posterior reutilització.

Les aigües grises procedents de lavabos, dutxes, piques i aigües pluvials procedents de l’edificació i de la plataforma d’estacionament (després del pas pel separador d’hidrocarburs) s’han de tractar en un equip de tractament d’aigües grises per a la posterior reutilització direc-ta en descàrregues d’inodors amb cisterna i després d’estació potabilit-zadora per al consum humà. El sistema es realitza per mitjà de desbast, oxidació biològica, filtració i cloració.

– Depòsits d’aigua i retardant per a abastir les aeronaus. La instal-lació consta d’un equip d’aigua, un depòsit d’espumogen, dos depòsits dosificador i mescla d’aigua i espumogen, dos bombes de pressió de gasolina i sistema d’aigua des de depòsit.

Execució de les obres:A causa de l’estat en què estan els elements que constitueixen la

plataforma d’estacionament d’aeronaus hauran de ser desmantellats la plataforma de formigó i tots els elements que recolzen sobre aquesta.

Per motius de seguretat aeronàutica, ja que penetren en les superfí-cies limitadores d’obstacles, hauran de ser retirats els arbres adjacents a la franja de pista fins una distància d’aproximadament 40 m a un costat i a l’altre de la pista.

Després d’aquests treballs silvícoles s’han de desbrossar les zones de l’aeròdrom on s’actuarà i s’ha de retirar en la zona nord de l’aerò-drom fins a 30 cm de terra vegetal de tota la superfície afectada per les obres, que posteriorment s’utilitzarà tota aquesta terra per a esten-dre-la sobre els talussos. S’estima el volum a retirar de terra vegetal en 15.800 m³.

L’elecció de la rasant de pista s’ha realitzat intentant compensar el volum a desmuntar (12.810 m³) i a terraplenar (11.346 m³). Els ter-raplens s’han de fer amb un desnivell 3:2 i s’han de revegetar. En la capçalera oest serà necessària la construcció d’un mur d’uns 3 o 4 m de pedra.

Els materials sobrants s’han d’emprar per a adequar les zones de la parcel·la.

El ferm està compost per una capa de rodament de mescla bitumi-nosa i base i subbase de tot-u compactat.

Està previst l’execució de les obres en tres fases: fase 1, allò que siga imprescindible per a l’obertura de l’aeròdrom; fase 2, obres cor-responents a l’edificació; fase 3, instal·lacions de subministrament per a la base.

Explotació de les instal·lacions:

IMAGEN 2 11-17-AIA

La base permanecerá abierta los 365 días del año, al ser una base permanente de brigadas terrestres, pero solo se prevé el uso del aeró-dromo durante las campañas de extinción de incendios. La brigada tra-bajará 10 horas diarias sin pernoctación y la previsión de tráfico anual máximo cifra en 320 el número de despegues y aterrizajes.

Marco normativoLa evaluación de impacto ambiental de proyectos queda regulada en

la Ley 2/1989, de 3 de marzo de 1989, de impacto ambiental de la Gene-ralitat Valenciana, los reglamentos que la desarrollan (Decreto 162/1990 y Decreto 32/2006, que modifica el anterior) y la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental (en adelante LEA).

La legislación ambiental tipifica en sus anexos los proyectos que deben ser sometidos a evaluación de impacto ambiental.

El objeto del proyecto de aeródromo permanente de uso restringido base de extinción de incendios forestales de Benagéber está incluido en el anexo I del Decreto 162/1990, grupo 8, «Construcción y/o ampliación de aeropuertos y helipuertos que no sean de interés general y aeropuer-tos de uso particular», por lo que el procedimiento que le corresponde es el de evaluación de impacto ambiental ordinaria.

El procedimiento de evaluación de impacto ambiental ordinaria queda regulada en la sección primera, del capítulo II del título II de la LEA.

TramitaciónEn fecha 14 de junio de 2017, el Servicio de Administración de

Puertos y Aeropuertos remite al Servicio de Evaluación de Impacto Ambiental la solicitud de inicio de evaluación de impacto ambiental ordinaria del proyecto de aeródromo permanente de uso restringido base de extinción de incendios forestales de Benagéber, en el término muni-cipal de Benagéber (Valencia). El Servicio de Evaluación de Impacto Ambiental incoa el expediente 011/2017-AIA.

Dicha solicitud se acompaña del estudio de impacto ambiental (que contiene en estudio de integración paisajística, el estudio acústico y el estudio arqueológico) y de los siguientes informes:

– Informe de los servicios técnicos del Ayuntamiento de Benagéber.– Certificado del Ayuntamiento de Benagéber, relativa a la infor-

mación al público.– Informe del Servicio de Vida Silvestre.– Informe del comisario de aguas de la Confederación Hidrográfica

del Júcar.

Información pública y consulta a las administraciones públicas afec-tadas y a las personas interesadas.

La Dirección General de Obras Públicas, Transporte y Movilidad sometió el proyecto del aérodromo permanente de uso restringido Base de extinción de incendios forestales de Benagéber a información públi-ca, mediante anuncio publicado en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de fecha 17 de marzo de 2017, por un plazo de 30 días hábiles. Se dispuso copia de la documentación técnica en el Servicio de Administración de Puertos y Aeropuertos, de la Conselleria de Vivien-da, Obras Públicas y Vertebración del Territorio y en el Ayuntamiento de Benagéber. Según consta en la diligencia de inicio de la evaluación de impacto ambiental, no se ha efectuado ninguna alegación.

En paralelo a la fase de información pública se han recabado los informes de las administraciones públicas afectadas:

Informe del Servicio de Vida Silvestre (realizado el 20.04.2017).«[...] este informe se refiere a la posible afección del proyecto a (i)

espacios de la Comunitat Valenciana que formen parte de la Red Natura 2000 como Lugares de Interés Comunitario (LICs), o como Zonas de Especial Protección de Aves (ZEPA’s) y (ii) a los catálogos valencianos de especies de flora y fauna amenazadas.

[…] Conforme a la legislación reguladora de evaluación de la Red Natura 2000 en la Comunitat Valenciana, no hace falta emitir la valo-ración preliminar de repercusiones, ya que el proyecto de referencia no entra dentro del ámbito territorial de aplicación del Decreto 60/2012, de 5 de abril, del Consell, por el que se regula el régimen especial de evaluación i de aprobación, autorización o conformidad de planes, pro-gramas y proyectos que puedan afectar la Red Natura 2000, dado que el proyecto referido se localiza fuera de los espacios de la Red Natura 2000.

La base estarà oberta els 365 dies de l’any, en ser una base perma-nent de brigades terrestres, però només es preveu l’ús de l’aeròdrom durant les campanyes d’extinció d’incendis. La brigada treballarà 10 hores diàries sense pernoctació i la previsió de trànsit anual màxim xifra en 320 el nombre d’enlairaments i aterratges.

Marc normatiuL’avaluació d’impacte ambiental de projectes queda regulada en

la Llei 2/1989, de 3 de març de 1989, d’impacte ambiental de la Gene-ralitat Valenciana, els reglaments que la despleguen (Decret 162/1990 i Decret 32/2006, que modifica l’anterior) i la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental (d’ara endavant LEA).

La legislació ambiental tipifica en els annexos els projectes que han de ser sotmesos a avaluació d’impacte ambiental.

L’objecte del projecte d’aeròdrom permanent d’ús restringit base d’extinció d’incendis forestals de Benagéber està inclòs en l’annex I del Decret 162/1990, grup 8, «Construcció i/o ampliació d’aeroports i heliports que no siguen d’interés general i aeroports d’ús particular», per tant el procediment que li correspon és el d’avaluació d’impacte ambiental ordinària.

El procediment d’avaluació d’impacte ambiental ordinària queda regulada en la secció primera, del capítol II del títol II de la LEA.

TramitacióAmb data 14 de juny de 2017, el Servei d’Administració de Ports i

Aeroports remet al Servei d’Avaluació d’Impacte Ambiental la sol·lici-tud d’inici d’avaluació d’impacte ambiental ordinària del projecte d’ae-ròdrom permanent d’ús restringit base d’extinció d’incendis forestals de Benagéber, al terme municipal de Benagéber (València). El Servei d’Avaluació d’Impacte Ambiental incoa l’expedient 011/2017-AIA.

L’esmentada sol·licitud adjunta l’estudi d’impacte ambiental (que conté l’estudi d’integració paisatgística, l’estudi acústic i l’estudi arque-ològic) i els informes següents:

– Informe dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Benagéber.– Certificat de l’Ajuntament de Benagéber, relativa a la informació

al públic.– Informe del Servei de Vida Silvestre.– Informe del comissari d’aigües de la Confederació Hidrogràfica

del Xúquer.

Informació pública i consulta a les administracions públiques afec-tades i a les persones interessades.

La Direcció General d’Obres Públiques, Transport i Mobilitat va sotmetre el projecte de l’aeròdrom permanent d’ús restringit Base d’ex-tinció d’incendis forestals de Benagéber a informació pública, per mitjà d’anunci publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de data 17 de març de 2017, per un termini de 30 dies hàbils. Es va dispo-sar una còpia de la documentació tècnica en el Servei d’Administració de Ports i Aeroports, de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i a l’Ajuntament de Benagéber. Segons cons-ta en la diligència d’inici de l’avaluació d’impacte ambiental, no s’ha efectuat cap al·legació.

En paral·lel a la fase d’informació pública s’han demanat els infor-mes de les administracions públiques afectades:

Informe del Servei de Vida Silvestre (realitzat el 20.04.2017).«[...] aquest informe fa referència a la possible afecció del projecte

a (i) espais de la Comunitat Valenciana que formen part de la Xarxa Natura 2000 com ara Llocs d’Interés Comunitari (LIC), o com a Zones d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) i (ii) als catàlegs valencians d’es-pècies de flora i fauna amenaçades.

[…] De conformitat amb la legislació reguladora d’avaluació de la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana, no cal emetre la valo-ració preliminar de repercussions, ja que el projecte de referència no entra dins de l’àmbit territorial d’aplicació del Decret 60/2012, de 5 d’abril, del Consell, pel qual es regula el règim especial d’avaluació i d’aprovació, autorització o conformitat de plans, programes i projectes que puguen afectar la Xarxa Natura 2000, atés que l’esmentat projecte es localitza fora dels espais de la Xarxa Natura 2000.

Afección a especies de los catálogos de fauna y flora amenazada de la Comunitat Valenciana. Consultada la cartografía interna, la actuación […] no se localiza en el ámbito de microrreservas de flora ni reservas de fauna.

Consultado el Banco de Datos de Biodiversidad de la Comunitat Valenciana (BDBCV) y realizado el informe de las cuadrículas UTM 1x1 se han identificado especies prioritarias:

– Águila perdicera (Aquila fasciata).No obstante, de acuerdo con los datos de que dispone este servicio

sobre nidificación de especies, a la quadrícula 30SXJ6498, no es proba-ble ninguna afección a esta.

Después de revisar la documentación aportada, este Servicio de Vida Silvestre considera que la realización del proyecto no causará afec-ciones negativas a hábitats ni a especies protegidas [...]».

Informe de la Confederación Hidrográfica del Júcar (realizado el 22.05.2017).

«[...] en su caso en los cauces, se deberían tener en cuenta los siguientes factores, con carácter general:

Deberá reponerse la servidumbre de paso del agua de tal modo que se cumpla el artículo 47.1 del texto refundido de la Ley de aguas apro-bado por Real decreto legislativo 1/2001 de 20 de julio, es decir, sin modificar las servidumbres naturales actualmente existentes, garanti-zándose además, la inexistencia de riesgo de encharcamiento o inunda-ción en las zonas próximas a las obras.

Se garantizará en todo momento el drenaje superficial de las aguas hacia los cauces, manteniendo las márgenes limpias.

Se deberá reducir en lo posible la plataforma de trabajo de la maqui-naria y de los accesos, afectando únicamente al terreno estrictamente necesario.

Con respecto a los rellenos y vertidos, se garantizará la no afección a cursos de aguas superficiales y subterráneos, por vertidos contaminan-tes que puedan realizarse durante la fase de construcción, así como una vez finalizadas las obras.

En cuanto a préstamos y extracciones en cauces o en zonas de ser-vidumbre, se garantizará la no afección a los mismos y la reposición de estos a su estado primitivo una vez finalizadas las obras.

Se garantizará la no afección a las formaciones vegetales de la ribe-ra.

En cuanto a la hidrogeología, a los efectos de considerar los posi-bles impactos sobre las aguas subterráneas se estudiarán:

– Localización de acuíferos, zona de recarga y surgencia.– Calidad de las aguas e inventario de vertidos.– Evolución estacional de los niveles freáticos y determinación de

los flujos subterráneos.De acuerdo con lo dispuesto en los artículos 9 y siguientes del

Reglamento del dominio público hidráulico, en la zona de flujo prefe-rente de los cauces no pueden autorizarse actividades vulnerables frente a las avenidas ni actividades que supongan una reducción significativa de la capacidad de desagüe de la citada zona de flujo preferente.

En su caso, si se prevé realizar captaciones de agua superficial o subterránea se deberá obtener autorización previa, así como para el ver-tido de las aguas tanto residuales como pluviales.

Dado que se trata de una instalación próxima al embalse de Bena-géber, indicar que en la fase de explotación, se tomen todas las medidas oportunas para garantizar la no contaminación de las aguas por hidro-carburos (vertidos, fugas, roturas, depósitos […]).

Las autorizaciones previstas, deberán cumplir la legislación de aguas vigente y deberán solicitarse las correspondientes autorizaciones administrativas».

Ayuntamiento de Benagéber (realizado el 22.05.2017).«[…] Examinado el proyecto técnico y sus estudios anexos, por

parte de los servicios técnicos de este Ayuntamiento no existe alegación alguna respecto de su contenido y tramitación».

Informe de la Sección Forestal (realizado el 28.06.2017).«[…] El aeródromo, objeto del proyecto está situado en el monte

de utilidad pública V43 El Monte, perteneciente al Ayuntamiento y ges-tionado por la Generalitat. Por resolución de la Dirección General de Medio Natural de 2 de febrero de 2009, se autorizó una ampliación en la superficie de ocupación hasta 15 has del monte público para este fin. Por tanto esta Sección Forestal considera compatible con la utili-dad pública del monte las instalaciones y no tiene objeción en que se mejoren. No obstante se ha de tener en cuenta que estén ubicadas en un

Afecció a espècies dels catàlegs de fauna i flora amenaçada de la Comunitat Valenciana. Consultada la cartografia interna, l’actuació […] no es localitza en l’àmbit de microreserves de flora ni reserves de fauna.

Consultat el Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valen-ciana (BDBCV) i realitzat l’informe de les quadrícules UTM 1 x 1, s’han identificat espècies prioritàries:

– Àguila de panxa blanca (Aquila fasciata).Però, d’acord amb les dades de què disposa aquest servei sobre

nidificació d’espècies, a la quadrícula 30SXJ6498, no és probable cap afecció a aquesta.

Després de revisar la documentació aportada, aquest Servei de Vida Silvestre considera que la realització del projecte no causarà afeccions negatives a hàbitats ni a espècies protegides [...]».

Informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (realitzat el 22.05.2017).

«[...] si escau en els llits, s’haurien de tindre en compte els factors següents, amb caràcter general:

S’haurà de reposar la servitud de pas de l’aigua de tal manera que es complisca l’article 47.1 del text refós de la Llei d’aigües aprovat per Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, és a dir, sense modificar les servituds naturals que hi ha actualment, i garantir, a més, la inexis-tència de risc d’entollada o inundació en les zones pròximes a les obres.

S’ha de garantir en tot moment el drenatge superficial de les aigües cap als llits, i mantindre nets els marges.

S’haurà de reduir en la mesura que es puga la plataforma de treball de la maquinària i dels accessos, i afectar únicament el terreny estric-tament necessari.

Respecte als rebliments i abocaments, s’ha de garantir la no-afecció a cursos d’aigües superficials i subterranis, per abocaments contami-nants que puguen realitzar-se durant la fase de construcció, i també una vegada finalitzades les obres.

Quant a préstecs i extraccions en llits o en zones de servitud, se n’ha de garantir la no-afecció i la reposició al seu estat primitiu una vegada finalitzades les obres.

S’ha de garantir la no-afecció a les formacions vegetals de la ribera.

Quant a la hidrogeologia, a l’efecte de considerar els possibles impactes sobre les aigües subterrànies, s’ha d’estudiar:

– Localització d’aqüífers, zona de recarrega i surgència.– Qualitat de les aigües i inventari d’abocaments.– Evolució estacional dels nivells freàtics i determinació dels fluxos

subterranis.D’acord amb el que disposen els articles 9 i següents del Reglament

del domini públic hidràulic, en la zona de flux preferent dels llits no poden autoritzar-se activitats vulnerables davant de les avingudes ni activitats que comporten una reducció significativa de la capacitat de desaigüe de l’esmentada zona de flux preferent.

Si escau, si es preveu realitzar captacions d’aigua superficial o sub-terrània, s’haurà d’obtindre autorització prèvia, així com per a l’aboca-ment de les aigües tant residuals com pluvials.

Atés que es tracta d’una instal·lació pròxima a l’embassament de Benagéber, s’ha d’indicar que en la fase d’explotació s’han de prendre totes les mesures oportunes per a garantir la no-contaminació de les aigües per hidrocarburs (abocaments, fugues, ruptures, depòsits […]).

Les autoritzacions previstes hauran de complir la legislació d’ai-gües vigent i hauran de sol·licitar-se les corresponents autoritzacions administratives».

Ajuntament de Benagéber (realitzat el 22.05.2017).«[…]Examinat el projecte tècnic i els seus estudis annexos, els ser-

veis tècnics d’aquest ajuntament no hi ha cap al·legació sobre el seu contingut i tramitació».

Informe de la Secció Forestal (realitzat el 28.06.2017).«[…] L’aeròdrom objecte del projecte està situat en la forest d’uti-

litat pública V43 El Monte, pertanyent a l’Ajuntament i gestionat per la Generalitat. Per resolució de la Direcció General de Medi Natural de 2 de febrer de 2009, es va autoritzar una ampliació en la superfície d’ocupació fins a 15 ha de la forest pública per a aquest fi. Per tant, aquesta secció forestal considera compatible amb la utilitat pública de la forest les instal·lacions i no té objecció perquè es milloren. No obstant això, s’ha de tindre en compte que estan ubicades en una forest d’utilitat

monte de utilidad pública y por tanto el tratamiento de la vegetación debe ser compatible con este.

En cuanto al proyecto presentado, desde el punto estrictamen-te forestal se considera que no está suficientemente especificadas las actuaciones a realizar en la masa forestal.

Se deberá concretar de forma más precisa el apartado de tratamien-tos selvícolas:

Superficie de corta, método de corta, dimensiones del arbolado, tratamiento de los restos generados, extracción de la madera.

En cuanto a la revegetación de los taludes tampoco se especifican las especies ni el procedimiento. Sí especifica que se utilizarán especies autóctonas.

En cuanto a las medidas correctoras propuestas consistentes en «realizar plantaciones para compensar la corta de la vegetación» de manera genérica en el término de Benagéber, se considera que no se ha realizado un estudio de las necesidades del monte en el término munici-pal y por tanto no se pueden considerar medidas correctoras.

No afecta a vía pecuaria.»Dirección General de Cultura y Patrimonio (realizado el

06.09.2017).«[…] En el documento presentado se puede apreciar que la actua-

ción pretendida se ubicará sobre la misma localización que el aeródro-mo actual en un ámbito antropizado, por lo que no existe afección al Patrimonio Cultural en ninguna de sus manifestaciones.

Por lo que […] de conformidad con el informe de los servicios téc-nicos se informa favorablemente a los efectos patrimoniales contempla-dos en el artículo 11 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del patrimonio cultural valenciano, Proyecto técnico del aeródromo permanente de uso restringido «Base de extinción de incendios forestales de Benagéber [...]».

Afecciones ambientales.La pista de aterrizaje está localizada al noroeste del núcleo urbano

de Benagéber, cerca del embalse, en el paraje denominado El Alto de la Muela.

Se puede acceder a las instalaciones por el sur, por la pista forestal que tiene su inicio en la carretera que va de Villanueva a Sinarcas, a la que se accede directamente desde la carretera CV– 390, de Utiel a Benagéber.

Las coordenadas geográficas son UTM (ED-50) X 659.582 Y 4.400.222, parcelas 69 y 149 del polígono 17.

Estos terrenos, según el plan general de ordenación urbana de Bena-géber, están clasificados como suelo no urbanizable de protección pai-sajístico-forestal (SNUP-F).

Las instalaciones se encuentran sobre suelo forestal, según el inven-tario forestal de la Comunitat Valenciana y el PATFOR. Se trata del monte de utilidad pública «El Monte», perteneciente al ayuntamiento y gestionado por la Generalitat.

No se prevé afectar a ningún cauce, arroyo o vaguada.

Consideraciones ambientalesDado que se trata de la ampliación y mejoras de unas instalacio-

nes existentes, las alternativas quedan limitadas por la situación previa. Se plantean dos alternativas de ampliación y se opta por aquella que aprovecha más la pista actual, minimiza al máximo los movimientos de tierra, el número de obstáculos a eliminar es menor y sobrevuela menos área de LIC y ZEPA en las operaciones de aproximación y despegue.

En el estudio de campo realizado, se ha analizado la diferente vege-tación existente.

En el transecto situado a 25 m del eje de la pista predomina Rosma-rinus officinalis, Quercus coccifera, Thymus vulgaris, Sideritis hirsuta, Dorycnium pentaphyllum, Cistus albidus, Cistus monspeliensis, Hali-mium umbelatum, Helichrysum sp., Lithodora fruticosa, Anthyllis sp., Lotus sp. Helianthemum sp., Linum narbonense, etc.

En el transecto situado a 50 m del eje de la pista domina en el estra-to arbóreo Pinus halepensis con un subpiso de matorral de Quercus coccifera, Quercus ilex, Juniperus oxycedrus y Rosmarinus officinalis. En zonas de umbría cercanas a la pista se ha detectado la presencia de Quercus faginea, Erica scoparia y Arbutus unedo.

Fuera de dichas zonas pero cerca de la pista, en la cabecera este, en los barrancos y laderas que vierten al pantano se ha detectado la presen-cia de Arbutus unedo y Erica cinérea.

pública i, per tant, el tractament de la vegetació ha de ser compatible amb aquesta.

Quant al projecte presentat, des del punt estrictament forestal es considera que no estan suficientment especificades les actuacions a rea-litzar en la massa forestal.

S’haurà de concretar de manera més precisa l’apartat de tractaments silvícoles:

Superfície de tala, mètode de tala, dimensions de l’arbratge, tracta-ment de les restes generades, extracció de la fusta.

Quant a la revegetació dels talussos, tampoc s’especifiquen les espècies ni el procediment. Sí que especifica que s’utilitzaran espècies autòctones.

Quant a les mesures correctores proposades consistents a realitzar plantacions per a compensar la tala de la vegetació de manera genèrica al terme de Benagéber, es considera que no s’ha realitzat un estudi de les necessitats de la forest al terme municipal i, per tant, no es poden considerar mesures correctores.

No afecta camí ramader.»Direcció General de Cultura i Patrimoni (realitzat el 06.09.2017).

«[…]En el document presentat es pot apreciar que l’actuació pre-tesa s’ubicarà sobre la mateixa localització que l’aeròdrom actual en un àmbit antropitzat, per la qual cosa no hi ha afecció al patrimoni cultural en cap de les seues manifestacions.

Pel que […] de conformitat amb l’informe dels serveis tècnics s’emet un informe favorable als efectes patrimonials previstos en l’ar-ticle 11 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del patrimoni cultural valencià Projecte tècnic de l’aeròdrom permanent d’ús restringit «Base d’extin-ció d’incendis forestals de Benagéber» [...]».

Afeccions ambientalsLa pista d’aterratge està localitzada al nord-oest del nucli urbà de

Benagéber, prop de l’embassament, en el paratge denominat El Alto de la Muela.

Es pot accedir a les instal·lacions pel sud, per la pista forestal que té l’inici en la carretera que va de Vilanova a Sinarcas, a la qual s’accedeix directament des de la carretera CV– 390, d’Utiel a Benagéber.

Les coordenades geogràfiques són UTM (ED-50) X 659.582 Y 4.400.222, parcel·les 69 i 149 del polígon 17.

Aquests terrenys, segons el pla general d’ordenació urbana de Bena-géber, estan classificats com a sòl no urbanitzable de protecció paisat-gisticoforestal (SNUP-F).

Les instal·lacions estan en sòl forestal, segons l’inventari forestal de la Comunitat Valenciana i el PATFOR. Es tracta de la forest d’utilitat pública El Monte, pertanyent a l’ajuntament i gestionat per la Genera-litat.

No es preveu afectar cap llit, rierol o tàlveg.

Consideracions ambientalsAtés que es tracta de l’ampliació i millores d’unes instal·lacions

existents, les alternatives queden limitades per la situació prèvia. Es plantegen dues alternatives d’ampliació i s’opta per aquella que apro-fita més la pista actual, minimitza al màxim els moviments de terra, el nombre d’obstacles a eliminar és menor i sobrevola menys àrea de LIC i ZEPA en les operacions d’aproximació i enlairament.

En l’estudi de camp realitzat, s’ha analitzat la diferent vegetació que hi ha.

En el transsecte situat a 25 m de l’eix de la pista predomina Rosma-rinus officinalis, Quercus coccifera, Thymus vulgaris, Sideritis hirsuta, Dorycnium pentaphyllum, Cistus albidus, Cistus monspeliensis, Hali-mium umbelatum, Helichrysum sp, Lithodora fruticosa, Anthyllis sp, Lotus sp, Helianthemum sp, Linum narbonense, etc.

En el transsecte situat a 50 m de l’eix de la pista domina en l’estrat arbori Pinus halepensis amb un subestrat de matoll de Quercus cocci-fera, Quercus ilex, Juniperus oxycedrus i Rosmarinus officinalis. En zones d’ombria pròximes a la pista s’ha detectat la presència de Quercus faginea, Erica scoparia i Arbutus unedo.

Fora d’aquestes zones però prop de la pista, en la capçalera est, en els barrancs i vessants que aboquen al pantà, s’ha detectat la presència d’Arbutus unedo i Erica cinerea.

Así pues, en el área del estudio se pueden determinar tres tipos de hábitats o mejor expresado cómo rodales:

– Repoblación forestal de Pinus halepensis.– Pinar natural de Pinus halepensis con Quercus ilex ssp. Ballota.– Matorral bajo.En campo se ha detectado la presencia de aves eminentemente

forestales como carbonero común (Parus major), herrerillo capuchino (Parus cristatus), arrendajo (Garrulus glandarius), agateador común (Certhia brachydactyla), paloma torcaz (Columba palumbus) y abubilla (Upupa epops).

El nivel sonoro de recepción externa límite establecido en 55 dB(A) afecta solamente a la pista de aterrizaje y sus inmediaciones, situadas dentro de las propias instalaciones del aeródromo.

El estudio acústico matiza que la afección por ruido se produce por la exposición crónica del mismo, mientras que las operaciones de ate-rrizaje y despegue en esta instalación únicamente se producirían en caso de incendio y se concentrarían en un corto periodo de tiempo. Además, el estudio acústico trabaja con la hipótesis de tráfico máximo.

El aeródromo va a generar beneficios económicos tanto directos como indirectos durante sus fases de construcción y explotación en el municipio y sus alrededores y además, va a ayudar a proteger el suelo forestal, que supone un importante recurso económico para el área.

Se adjunta el estudio arqueológico realizado previo a las obras del vallado del aeródromo, de fecha de 15 de junio de 2015, que abarca el terreno que ocuparán las instalaciones y que concluye que:

– No existen yacimientos arqueológicos inventariados o conocidos situados en el área directamente afectada ni en su entorno próximo.

– No existen bienes inmuebles etnológicos inventariados o conoci-dos que se vean afectados.

– No existe ningún bien de interés cultural, ni elementos arquitectó-nicos situados en la zona de afección ni en su entorno próximo.

– En los trabajos de prospección tampoco se han localizado restos arqueológicos ni la evidencia de su existencia, ni bienes patrimoniales de ningún tipo.

Las principales medidas correctoras y protectoras que se han esta-blecido son:

– Jalonamiento del perímetro de la zona afectada por la obra, impi-diéndose los movimientos de maquinaria fuera de dicha zona.

– Urbanización y ajardinamiento con especies autóctonas de la zona de la edificación y la plataforma de estacionamiento, a fin de mitigar el impacto visual de las instalaciones.

– Se procederá a la revegetación de taludes de desmonte y terraplén.– Se realizará acopios de tierra vegetal, sobre terrenos llanos (pen-

diente menor del 3 %) protegidos del viento y de la erosión hídrica. Se efectuará una analítica del contenido de materia orgánica y de la profundidad de la capa de tierra vegetal para cada una de las unidades edáficas existentes. Si la materia orgánica no supera el 4 % se mejorará con la aportación de nutrientes.

Para evitar los impactos sobre la avifauna:– Durante las operaciones de aproximación y despegue: se propo-

ne como medida protectora el control de la existencia de aves en los sectores de aproximación y despegue, tanto por el piloto desde el aire como por el vigilante de la pista desde tierra antes de cada despegue o aterrizaje.

– Una vez realizadas las maniobras de aproximación o despegue se evitará siempre que sea posible el sobrevuelo de las zonas protegidas. Salvo causa justificada de carácter técnico relacionada con la seguridad, el sobrevuelo a través de la ZEPA de Alto Turia y Sierra del Negrete, se efectuará habitualmente a una altura de 1.500 m (5.000 pies) sobre la cota media del terreno.

Para mantener libre una franja de aproximadamente 40 m a ambos lados de la pista y en las cabeceras, es necesario retirar un volumen importante de ejemplares. Para compensarlo, se propone plantar un ejemplar por cada ejemplar retirado en alguna de las parcelas del pro-yecto, parcelas contiguas o pertenecientes al término municipal de Benagéber, de igual o mayor valor ambiental (de especies autóctonas que no afecten negativamente en el ecosistema).

No obstante, no queda suficientemente especificado cuáles serán las actuaciones a realizar en la masa forestal, por lo que se debe concretar con más precisión cuáles serán los tratamientos selvícolas y las especies de revegetación y su procedimiento. Para ello, previo al inicio de la ejecución de las obras, se convendrá con los técnicos forestales del Ser-

Per tant, en l’àrea de l’estudi es poden determinar tres tipus d’hàbi-tats o millor expressat com a rodals:

– Repoblació forestal de Pinus halepensis.– Pineda natural de Pinus halepensis amb Quercus ilex ssp ballota.– Sotabosc.En camp s’ha detectat la presència d’aus eminentment forestals com

ara el totestiu (Parus major), el capellanet (Parus cristatus), el gaig (Garrulus glandarius), el raspinell (Certhia brachydactyla), el colom tudó (Columba palumbus) i la puput (Upupa epops).

El nivell sonor de recepció externa, límit establit en 55 dB(A), afec-ta només la pista d’aterratge i els seus voltants, situades dins de les instal·lacions de l’aeròdrom.

L’estudi acústic matisa que l’afecció per soroll es produeix per l’ex-posició crònica d’aquest, mentre que les operacions d’aterratge i enlai-rament en aquesta instal·lació únicament es produirien en cas d’incendi i es concentrarien en un curt període de temps. A més, l’estudi acústic treballa amb la hipòtesi de trànsit màxim.

L’aeròdrom generarà beneficis econòmics tant directes com indi-rectes durant les fases de construcció i explotació en el municipi i els seus voltants i, a més, ajudarà a protegir el sòl forestal, que suposa un important recurs econòmic per a l’àrea.

S’adjunta l’estudi arqueològic realitzat abans de les obres del tan-cament de l’aeròdrom, de data de 15 de juny de 2015, que comprén el terreny que ocuparan les instal·lacions i que conclou que:

– No hi ha jaciments arqueològics inventariats o coneguts situats en l’àrea directament afectada ni en el seu entorn pròxim.

– No hi ha béns immobles etnològics inventariats o coneguts afec-tats.

– No hi ha cap bé d’interés cultural, ni elements arquitectònics situ-ats en la zona d’afecció ni en el seu entorn pròxim.

– En els treballs de prospecció tampoc s’han localitzat restes arque-ològiques ni l’evidència de la seua existència, ni béns patrimonials de cap tipus.

Les principals mesures correctores i protectores que s’han establit són:

– Jalonament del perímetre de la zona afectada per l’obra, i s’impe-diran els moviments de maquinària fora d’aquesta zona.

– Urbanització i enjardinament amb espècies autòctones de la zona de l’edificació i la plataforma d’estacionament, a fi de mitigar l’impacte visual de les instal·lacions.

– S’han de revegetar els talussos de desmunt i terraplé.– S’han de fer aplecs de terra vegetal, sobre terrenys plans (pendent

menor del 3 %) protegits del vent i de l’erosió hídrica. S’ha d’efectuar una analítica del contingut de matèria orgànica i de la profunditat de la capa de terra vegetal per a cada una de les unitats edàfiques existents. Si la matèria orgànica no supera el 4 % es millorarà amb l’aportació de nutrients.

Per a evitar els impactes sobre l’avifauna:– Durant les operacions d’aproximació i enlairada: es proposa com a

mesura protectora el control de l’existència d’aus en els sectors d’apro-ximació i enlairada, tant pel pilot des de l’aire com pel vigilant de la pista des de terra abans de cada enlairada o aterratge.

– Una vegada realitzades les maniobres d’aproximació o enlairada s’ha d’evitar sempre que siga possible el sobrevol de les zones prote-gides. Excepte causa justificada de caràcter tècnic relacionada amb la seguretat, el sobrevol a través de la ZEPA Alto Turia i Sierra del Negre-te, s’efectuarà habitualment a una altura de 1.500 m (5.000 peus) sobre la cota mitjana del terreny.

Per a mantindre lliure una franja d’aproximadament de 40 m a un costat i a l’altre de la pista i en les capçaleres, cal retirar un volum important d’exemplars. Per a compensar-lo, es proposa plantar un exemplar per cada exemplar retirat en alguna de les parcel·les del pro-jecte, parcel·les contigües o pertanyents al terme municipal de Bena-géber, d’igual o major valor ambiental d’espècies autòctones que no afecten negativament en l’ecosistema).

No obstant això, no queda suficientment especificat quines seran les actuacions a realitzar en la massa forestal, per la qual cosa s’ha de concretar amb més precisió quins seran els tractaments silvícoles i les espècies de revegetació i el seu procediment. Per a això, abans de l’inici de l’execució de les obres, es convindrà amb els tècnics forestals del

vicio Territorial de Valencia, sobre dichas actuaciones (condicionante 2.1 del punto segundo de esta resolución).

Dada la ubicación de las obras en un entorno forestal, se deben adoptar durante la ejecución del proyecto y trabajos de mantenimiento las medidas de prevención de incendios forestales establecidas en el Decreto 7/2004, de 23 de enero, del Consell, de la Generalitat, por el que se aprueba el pliego general de normas de seguridad en prevención de incendios forestales a observar en la ejecución de obras y trabajos que se realicen en terreno forestal o en sus inmediaciones (condicionan-te 2.2 del punto segundo de esta resolución).

Dado que se va a proceder al desmantelamiento de la plataforma de hormigón y todos los elementos apoyados en ella, los residuos genera-dos se reutilizarán en el relleno de la obra o se ni se llevarán a gestor autorizado (condicionante 2.3 del punto segundo de esta resolución).

Respecto de los principales servicios urbanos, se advierte que el artículo 4 del Real decreto 1620/2007, de 7 de diciembre, por el que se establece el régimen jurídico de la reutilización de las aguas depuradas, está prohibida la reutilización de aguas para el consumo humano, salvo situaciones de declaración de catástrofe en las que la autoridad sanitaria especificará los niveles de calidad exigidos a dichas aguas y los usos. Es por ello que el flujo de aguas grises y pluviales depuradas deberá modificarse, pudiéndose emplear en las descargas de inodoros, pero no para el consumo humano (condicionante 2.4 del punto segundo de esta resolución).

Asimismo, respecto de la depuración de las aguas residuales y su evacuación a zanja filtrante o almacenamiento para riego, se requerirá la pertinente autorización de la Confederación Hidrográfica del Júcar (condicionante 2.5 del punto segundo de esta resolución).

En el plan de vigilancia ambiental, se establece la necesidad de una dirección ambiental que se responsabilizará de adoptar las medidas correctoras, de la ejecución del plan de vigilancia ambiental y de la emisión de informes sobre el cumplimiento de las medidas a adoptar y su remisión a la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental. No obstante, según el artículo 51 de la Ley 21/2013, de 9 de diciem-bre, de evaluación ambiental, le corresponde al órgano sustantivo, esto es, la Dirección General de Obras Públicas, Transporte y Movilidad el seguimiento de la declaración de impacto ambiental. Para ello, la dirección ambiental deberá remitir al órgano sustantivo, un informe de seguimiento sobre el cumplimiento de las condiciones o de las medidas correctoras y compensatorias establecidas en la declaración de impacto ambiental (condicionante 3.1 del punto segundo de esta resolución).

El órgano sustantivo dará publicidad de estos informes en sede elec-trónica.

El informe de seguimiento incluirá un listado de comprobación de las medidas previstas en el programa de vigilancia ambiental. El pro-grama de vigilancia ambiental y el listado de comprobación se harán públicos en la sede electrónica del órgano sustantivo.

No obstante, el órgano ambiental podrá recabar información y reali-zar las comprobaciones que considere necesarias para verificar el cum-plimiento del condicionado de la declaración de impacto ambiental.

Durante la fase de construcción se realizará un seguimiento de los siguientes factores: conservación de suelos, calidad de las aguas, pro-tección de la atmósfera, prevención del ruido, restitución de la cubierta vegetal y protección del medio arqueológico. Durante la fase de explo-tación, se seguirán la protección de los suelos, la protección del ruido, la protección de la avifauna, el control de las aguas y el control de la erosión del terreno.

El programa de vigilancia ambiental y el seguimiento de la eficacia de las medidas correctoras previstas se ampliará al menos dos años pos-teriores a la finalización de la ejecución, ya en la fase de funcionamiento (condicionante 3.2 del punto tercero de esta resolución).

Se establece a continuación el contenido de los informes de segui-miento que establece el estudio de impacto ambiental:

Previo al acta de recepción provisional de la obra, se emitirá un informe con todas las incidencias señaladas en el diario ambiental de la obra.

Informes especiales: Se presentarán informes ante cualquier situa-ción excepcional que pueda suponer riesgo de deterioro de cualquier factor ambiental, en concreto: vertidos accidentales de hidrocarburos, accidentes de aeronave, sobrevuelos injustificados a baja altura por fuera de las rutas establecidas y número de operaciones mayores a las previstas en época de cría.

Servei Territorial de València, sobre aquestes actuacions (condicionant 2.1 del punt segon d’aquesta resolució).

Atesa la ubicació de les obres en un entorn forestal, s’han d’adoptar durant l’execució del projecte i treballs de manteniment les mesures de prevenció d’incendis forestals establides en el Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova el plec general de normes de seguretat en prevenció d’incendis forestals a observar en l’execució d’obres i treballs que es realitzen en terreny forestal o en els seus voltants (condicionant 2.2 del punt segon d’aquesta resolució).

Atés que es desmantellarà la plataforma de formigó i tots els ele-ments hi recolzats, els residus generats s’han de reutilitzar en el rebli-ment de l’obra o s’han de portar a gestor autoritzat (condicionant 2.3 del punt segon d’aquesta resolució).

Respecte dels principals serveis urbans, s’adverteix que l’article 4 del Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades, està prohi-bida la reutilització d’aigües per al consum humà, excepte situacions de declaració de catàstrofe en què l’autoritat sanitària especificarà els nivells de qualitat exigits a les dites aigües i els usos. És per això que el flux d’aigües grises i pluvials depurades haurà de modificar-se, i es podran emprar en les descàrregues d’inodors, però no per al consum humà (condicionant 2.4 del punt segon d’aquesta resolució).

Així mateix, respecte de la depuració de les aigües residuals i la seua evacuació a rasa filtrant o emmagatzematge per a reg, es requerirà la pertinent autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (condicionant 2.5 del punt segon d’aquesta resolució).

En el pla de vigilància ambiental, s’estableix la necessitat d’una direcció ambiental que es responsabilitzarà d’adoptar les mesures cor-rectores, de l’execució del pla de vigilància ambiental i de l’emissió d’informes sobre el compliment de les mesures a adoptar i la tramesa a la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental. No obstant això, segons l’article 51 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, li correspon a l’òrgan substantiu, és a dir, la Direcció General d’Obres Públiques, Transport i Mobilitat el seguiment de la declaració d’impacte ambiental. Per a això, la direcció ambiental haurà de remetre a l’òrgan substantiu un informe de seguiment sobre el compliment de les condicions o de les mesures correctores i compensatòries establides en la declaració d’impacte ambiental (condicionant 3.1 del punt segon d’aquesta resolució).

L’òrgan substantiu donarà publicitat d’aquests informes en seu elec-trònica.

L’informe de seguiment inclourà una llista de comprovació de les mesures previstes en el programa de vigilància ambiental. El programa de vigilància ambiental i la llista de comprovació es faran públics en la seu electrònica de l’òrgan substantiu.

No obstant això, l’òrgan ambiental podrà demanar informació i rea-litzar les comprovacions que considere necessàries per a verificar el compliment del condicionat de la declaració d’impacte ambiental.

Durant la fase de construcció es realitzarà un seguiment dels fac-tors següents: conservació de sòls, qualitat de les aigües, protecció de l’atmosfera, prevenció del soroll, restitució de la coberta vegetal i pro-tecció del medi arqueològic. Durant la fase d’explotació, se seguiran la protecció dels sòls, la protecció del soroll, la protecció de l’avifauna, el control de les aigües i el control de l’erosió del terreny.

El programa de vigilància ambiental i el seguiment de l’eficàcia de les mesures correctores previstes s’ampliarà almenys dos anys poste-riors a la finalització de l’execució, ja en la fase de funcionament (con-dicionant 3.2 del punt tercer d’aquesta resolució).

S’estableix a continuació el contingut dels informes de seguiment que estableix l’estudi d’impacte ambiental:

Previ a l’acta de recepció provisional de l’obra, s’emetrà un informe amb totes les incidències assenyalades en el diari ambiental de l’obra.

Informes especials. S’han de presentar informes davant de qual-sevol situació excepcional que puga suposar risc de deteriorament de qualsevol factor ambiental, en concret: abocaments accidentals d’hidro-carburs, accidents d’aeronau, sobrevols injustificats a baixa altura per fora de les rutes establides i nombre d’operacions majors a les previstes en època de cria.

Dichos informes deberán reforzarse (condicionante 3.3 del punto tercero de esta resolución) con la emisión de un informe previo al inicio de las obras, que recoja la concertación con el Servicio Territorial de Medio Ambiente, de las prescripciones sobre los tratamientos selvíco-las, las especies de revegetación y su procedimiento.

Respecto de esta declaración de impacto ambiental, en cumplimien-to del artículo 42 de la LEA, el órgano sustantivo en el plazo de quince días desde que adopte la decisión de autorizar o denegar el proyecto remitirá al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, para su publica-ción, un extracto del contenido de dicha decisión.

Asimismo publicará en su sede electrónica la decisión sobre la auto-rización o denegación del proyecto y una referencia al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en el que se publicó esta declaración de impacto ambiental.

Consideraciones jurídicas1. El proyecto examinado constituye uno de los supuestos fácti-

cos en los que resulta preceptiva la declaración de impacto ambiental ordinaria, previa a la resolución administrativa que se adopte para la aprobación definitiva de aquel, según se desprende del artículo 41.2 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental.

2. En el expediente se han observado los trámites previstos en la sección 1.ª del capítulo II de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de eva-luación ambiental y en las demás disposiciones que le son de aplicación.

3. El artículo 13 del Decreto 158/2015, de 28 de junio, del Consell, por el que se aprueba el Reglamento orgánico y funcional de la Conse-lleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarro-llo Rural (modificado por el Decreto 73/2017, de 2 de junio) atribuye a la Dirección General de Medio Natural y Evaluación Ambiental la competencia sobre evaluación ambiental de planes y programas y de proyectos.

Declaración de impacto ambiental

PrimeroEstimar aceptable, a los solos efectos ambientales y sin perjuicio

de la previa obtención de las autorizaciones sectoriales que le sean de aplicación, el proyecto de aeródromo permanente de uso restringido Base de extinción de incendios forestales de Benagéber. siempre que el mismo se desarrolle con las previsiones del estudio de impacto ambien-tal y con los condicionantes establecidos en el epígrafe segundo y ter-cero de esta declaración.

Segundo1. El proyecto deberá incluir el camino perimetral sur según la

documentación denominada memoria técnica justificativa de alterna-tivas, presentada en fecha 1 de junio de 2017, y sobre la que versa la resolución complementaria de la declaración de impacto ambiental de fecha 17 de noviembre de 2017 del proyecto de vallado y ejecución de caminos perimetrales de pista de aterrizaje de base aérea de extinción de incendios y otras emergencias.

2. El proyecto y la propuesta de medidas correctoras y protectoras deberá completarse con las siguientes medidas:

1. La concreción de los tratamientos selvícolas y las especies de revegetación y su procedimiento, concertando dichos aspectos con el Servicio Territorial de Valencia.

2. Se deben adoptar durante la ejecución del proyecto y trabajos de mantenimiento las medidas de prevención de incendios forestales establecidas en el Decreto 7/2004, de 23 de enero, del Consell, de la Generalitat, por el que se aprueba el pliego general de normas de segu-ridad en prevención de incendios forestales a observar en la ejecución de obras y trabajos que se realicen en terreno forestal o en sus inme-diaciones.

3. Dado que se va a proceder al desmantelamiento de la platafor-ma de hormigón y todos los elementos apoyados en ella, los residuos generados se reutilizarán en el relleno de la obra o se ni se llevarán a gestor autorizado.

4. Respecto de los principales servicios urbanos, se advierte que el artículo 4 del Real decreto 1620/2007, de 7 de diciembre, por el que se establece el régimen jurídico de la reutilización de las aguas depuradas, está prohibida la reutilización de aguas para el consumo humano, salvo situaciones de declaración de catástrofe en las que la autoridad sanitaria

Els esmentats informes hauran de reforçar-se (condicionant 3.3 del punt tercer d’aquesta resolució) amb l’emissió d’un informe previ a l’inici de les obres, que incloga la concertació amb el Servei Territorial de Medi Ambient, de les prescripcions sobre els tractaments silvícoles, les espècies de revegetació i el seu procediment.

Respecte d’aquesta declaració d’impacte ambiental, en compliment de l’article 42 de la LEA, l’òrgan substantiu en el termini de quinze dies des que adopte la decisió d’autoritzar o denegar el projecte remetrà al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, perquè es publique, un extracte del contingut d’aquesta decisió.

Així mateix, ha de publicar en la seua seu electrònica la decisió sobre l’autorització o denegació del projecte i una referència al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en què es va publicar aquesta declaració d’impacte ambiental.

Consideracions jurídiques1. El projecte examinat constitueix un dels casos fàctics en els

quals és preceptiva la declaració d’impacte ambiental ordinària, abans de la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprovació definitiva d’aquell, segons es desprén de l’article 41.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

2. En l’expedient s’han observat els tràmits previstos en la secció 1a del capítol II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambien-tal i en les altres disposicions que se li apliquen.

3. L’article 13 del Decret 158/2015, de 28 de juny, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural (modificat pel Decret 73/2017, de 2 de juny) atribueix a la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental la competència sobre avaluació ambiental de plans i programes i de projectes.

Declaració d’impacte ambiental

PrimerEstimar acceptable, només a l’efecte ambiental i sense perjudici

de l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que se li apliquen, el projecte d’aeròdrom permanent d’ús restringit Base d’extinció d’in-cendis forestals de Benagéber, sempre que aquest es desenvolupe amb les previsions de l’estudi d’impacte ambiental i amb els condicionants establits en l’epígraf segon i tercer d’aquesta declaració.

Segon1. El projecte haurà d’incloure el camí perimetral sud segons la

documentació denominada memòria tècnica justificativa d’alternati-ves, presentada amb data 1 de juny de 2017, i sobre la qual versa la resolució complementària de la declaració d’impacte ambiental de data 17 de novembre de 2017, del projecte de tanca i execució de camins perimetrals de pista d’aterratge de base aèria d’extinció d’incendis i altres emergències.

2. El projecte i la proposta de mesures correctores i protectores haurà de completar-se amb les mesures següents:

1. La concreció dels tractaments silvícoles i les espècies de revege-tació i el seu procediment, i concertar aquests aspectes amb el Servei Territorial de València.

2. S’han d’adoptar durant l’execució del projecte i treballs de man-teniment les mesures de prevenció d’incendis forestals establides en el Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova el plec general de normes de seguretat en prevenció d’incendis forestals a observar en l’execució d’obres i treballs que es realitzen en terreny forestal o en els seus voltants.

3. Atés que s’ha de desmantellar la plataforma de formigó i tots els elements hi recolzats, els residus generats s’han de reutilitzar en el rebliment de l’obra o s’han de portar a gestor autoritzat.

4. Respecte dels principals serveis urbans, s’adverteix que l’article 4 del Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades, està prohi-bida la reutilització d’aigües per al consum humà, excepte situacions de declaració de catàstrofe en què l’autoritat sanitària especificarà els

especificará los niveles de calidad exigidos a dichas aguas y los usos. Es por ello que el flujo de aguas grises y pluviales depuradas deberá modificarse, pudiéndose emplear en las descargas de inodoros, pero no para el consumo humano.

5. Respecto de la depuración de las aguas residuales y su evacua-ción a zanja filtrante o almacenamiento para riego, se requerirá la perti-nente autorización de la Confederación Hidrográfica del Júcar.

3. El programa de vigilancia ambiental deberá incluir:1. La dirección ambiental deberá remitir al órgano sustantivo, un

informe de seguimiento sobre el cumplimiento de las condiciones o de las medidas correctoras y compensatorias establecidas en la declaración de impacto ambiental.

2. El programa de vigilancia ambiental y el seguimiento de la efica-cia de las medidas correctoras previstas se ampliará al menos dos años posteriores a la finalización de la ejecución, ya en la fase de funciona-miento.

3. Dentro de los informes previstos en el programa de vigilancia ambiental, se deberá añadir un informe previo al inicio de las obras, que se acompañe de las prescripciones sobre los tratamientos selvícolas, las especies de revegetación y su procedimiento, previamente concertado con el Servicio Territorial de Medio Ambiente.

4. El proyecto y el estudio de impacto ambiental incluirán en su presupuesto todas las medidas correctoras y/o protectoras contempla-das en el estudio de impacto ambiental y en la presente declaración de impacto ambiental, así como su programa de vigilancia ambiental y las modificaciones en él introducidas.

5. Cualquier cambio del proyecto que tenga lugar tras la emisión de esta declaración de impacto ambiental (ya sea previa al inicio de las obras, ya sea durante su ejecución o durante su explotación) y pueda suponer una modificación sustancial desde el punto de vista de las afecciones ambientales, deberá ser comunicada al órgano ambiental, que determinará si procede la evaluación de sus efectos en el medio ambiente y el establecimiento, en su caso, de medidas correctoras y/o protectoras.

TerceroNotificar a las partes interesadas que, contra la presente resolución,

no cabe recurso alguno, sin perjuicio de los que, en su caso procedan en vía administrativa y judicial frente al acto por el que se autoriza el proyecto.

CuartoPublicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la presente

declaración de impacto ambiental, de acuerdo a lo dispuesto en el artí-culo 41 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental.

València, 27 de noviembre de 2017.– El director general de Medio Natural y de Evaluación Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.»

València, 13 de diciembre de 2017.– El director general de Medio Natural y de Evaluación Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.

nivells de qualitat exigits a les dites aigües i els usos. És per això que el flux d’aigües grises i pluvials depurades haurà de modificar-se, i es podran emprar en les descàrregues d’inodors, però no per al consum humà.

5. Respecte de la depuració de les aigües residuals i la seua eva-cuació a una rasa filtrant o emmagatzematge per a reg, es requerirà la pertinent autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

3. El programa de vigilància ambiental haurà d’incloure:1. La direcció ambiental haurà de remetre a l’òrgan substantiu un

informe de seguiment sobre el compliment de les condicions o de les mesures correctores i compensatòries establides en la declaració d’im-pacte ambiental.

2. El programa de vigilància ambiental i el seguiment de l’eficà-cia de les mesures correctores previstes s’ampliarà almenys dos anys posteriors a la finalització de l’execució, ja en la fase de funcionament.

3. Dins dels informes previstos en el programa de vigilància ambi-ental s’haurà d’afegir un informe previ a l’inici de les obres que adjunte les prescripcions sobre els tractaments silvícoles, les espècies de reve-getació i el seu procediment, concertat abans amb el Servei Territorial de Medi Ambient.

4. El projecte i l’estudi d’impacte ambiental han d’incloure en el seu pressupost totes les mesures correctores i/o protectores previstes en l’estudi d’impacte ambiental i en aquesta declaració d’impacte ambien-tal, i també el seu programa de vigilància ambiental i les modificacions hi introduïdes.

5. Qualsevol canvi del projecte que tinga lloc després d’emetre aquesta declaració d’impacte ambiental (siga abans de l’inici de les obres siga durant l’execució o durant l’explotació) i puga comportar una modificació substancial des del punt de vista de les afeccions ambi-entals, haurà de ser comunicada a l’òrgan ambiental, que determinarà si és procedent l’avaluació dels seus efectes en el medi ambient i l’establi-ment, si escau, de mesures correctores i/o protectores.

TercerNotificar a les parts interessades que contra aquesta resolució no es

pot interposar cap recurs, sense perjudici, si escau, dels que pertoquen en via administrativa i judicial davant de l’acte pel qual s’autoritza el projecte.

QuartPublicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta

declaració d’impacte ambiental, d’acord amb el que disposa l’article 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

València, 27 de novembre de 2017.– El director general de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.»

València, 13 de desembre de 2017.– El director general de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.