Embed Size (px)
Citation preview
�ESCOLTAR I PARLAR.LLEGIR I ESCRIURE
�COMUNICACIÓ
Textos de la vida quotidiana1. Classes de textos segons
l’àmbit d’ús2. La carta personal3. Les instruccions i les normes
�CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
La diversitat lingüística1. Llenguatge i llengües.
Les llengües d’Europa2. Realitat pluringüe d’Espanya3. Els registres lingüísticsORTOGRAFIA. L’alfabet valencià.Els dígrafs
CO
NT
ING
UT
S D
E LA
UN
ITA
T
3S1LLLA_2011.01 10/3/11 14:07 Página 6
E S C O L T A R I P A R L A R
7
1. � Escolta les instruccions per a fer una paella i respon a les preguntes:
� Quins ingredients de la il·lustració necessita la paella de la recepta?
� Digues si són verdaderes (V) o són falses (F) les afirmacions següents,segons el text que has escoltat.
L’oli s’hi afig al final, juntament amb la sal. �
La carn es cou a banda per a fer un brou consistent i gustós. �
Cal sofregir la carn, les verdures i després l’arròs. �
L’elaboració dura uns vint o vint-i-cinc minuts al foc. �
2. Quin plat dels que es mengen a ta casa prefereixes? Pregunta’n la recepta,si no la saps, i conta-la oralment als companys. Tin en compte:
� Fes una llista dels ingredients que hi calen.
� Dóna les instruccions per a elaborar el plat i indica, si cal, el temps quees tarda a fer cada pas.
3. � Copia la lletra d’aquesta cançó de Maria del Mar Bonet, escolta-la icompleta els buits. Després, contesta les preguntes que es plantegen.
Carta a un amicPer altres de tu, i molt poques vegades cau aquell tel que tot ho fa confús. On ets? On ets? Per què no em truques?Voldria veure’t i parlar amb
T’envio per ones invisibles, 5per camins sonors que tu només entens. Aquestes paraules també van insegures,dins una ampolla de nàufrag, a mercè dels corrents.
T’has de mi potser per sempre, i crec que així de mi també m’oblido. 10No em facis mal, torna’m aquella imatge que és l’única que jo de mi estimo.
Per quins camins entossudits t’allunyespobres motius per als penediments… Si tu volguessis, em trobaries 15on em deixares, , fa tant de temps.
� A qui envia la carta en forma de cançó Maria del Mar Bonet?
� Per què li escriu?
� Què li demana?
4. Imagina que has d’enviar una carta a un antic amic que fa temps que noveus. Conta oralment als companys què li diries.
3S1LLLA_2011.01 14/3/11 11:45 Página 7
L L E G I R I E S C R I U R E
UNITAT 18
La meua cosina Laurica i jo érem uns companys dejoc inseparables. Ella vivia a la casa del costat, era lafilla més menuda de la tia Sophie, però tenia quatreanys més que jo. El jardí del pati era el nostre domini.Laurica anava amb compte que jo no correguera capal carrer, però el pati era gran i allí podia voltar per totarreu; l’únic lloc on no em deixaven enfilar era sobreel pou, fosc com la gola del llop, una vegada hi va caureun xiquet i s’hi va ofegar. Teníem molts jocs i ensenteníem bé, era com si no hi haguera cap diferènciad’edat entre nosaltres. Teníem amagatalls en comúque no descobríem a cap persona, hi recollíem juntspetits objectes i sempre allò que tenia l’un tambépertanyia a l’altre. Quan rebia un regal, de seguidame n’anava corrents i exclamava: «Vaig a ensenyar-loa Laurica!». Aleshores decidíem en quin amagatall elposàvem i no ens barallàvem mai. Jo feia el que ellavolia i ella feia el que volia jo, ens estimàvem tant quesempre volíem el mateix. Jo no feia res que la ferasentir tot just una xica i la menuda del germans. Desque havia nascut el meu germà i jo portava pantalonsvaig ser molt conscient de la meua condició de baróprimogènit. És possible que això ajudara a anivellarla diferència d’edat entre nosaltres.
Més tard, Laurica ja va anar a l’escola i als matinsno hi era. Jo sentia molt la seua falta, jugava tot solesperant que tornara i, quan arribava a casa, al mateixportal ja l’aturava i la interrogava sobre què havia feta escola. Ella me’n parlava i jo m’ho imaginava, ambganes d’anar també a l’escola per a ser amb ella. Poctemps després va tornar amb un quadern, aprenia a
llegir i escriure. El va obrir solemnement davant delsmeus ulls, contenia unes lletres en tinta blava que emvan fascinar més que tot el que mai haguera vist.
Però quan vaig voler-lo tocar, es va posar seriosasobtadament. Em va dir que no ho podia fer, noméspodia tocar-lo ella, li havien prohibit de deixar elquadern a ningú. Aquesta primera negativa em va ferirprofundament. Però tot el que vaig aconseguir d’ella,malgrat les meues peticions manyagues, va ser poderassenyalar les lletres amb el dit, sense tocar-les, mentreli’n demanava el significat. Aquesta vegada em va res-pondre i me’n va donar raó, però em vaig adonar que non’estava segura i es contradeia, per la qual cosa, com quem’havia molestat moltíssim que es reservara el quadern,li vaig dir: «No en saps gens! Ets una mala alumna!».Des d’aleshores sempre em va allunyar dels quaderns.Prompte en va tenir molts, ella sabia prou que jo l’enve-java per cadascun d’ells i es va iniciar un joc terrible.Dia rere dia em deixava suplicar pels quaderns, dia reredia me’ls denegava. Per a ella, això era mantenir-meen suspens i prolongar el meu turment. No m’estranyagens que es produïra una catàstrofe, si bé ningú nohauria pogut preveure que tindria aquell desenllaç.
La destral era a la vora de la llenya tallada i amun-tegada, vaig alçar la destral, subjectant-la davant meu,vaig tornar a fer el llarg recorregut fins al jardí, ambun cant a la mort entre llavis que repetia constant-ment: Ara mataré Laurica! Ara mataré Laurica?
Elias CANETTILa llengua salvada, Proa (Adaptació)
Laurica
3S1LLLA_2011.01 10/3/11 14:07 Página 8
Comprensió del text� Escolta i llig atentament el fragment Laurica, pertanyent a l’obra La llengua
salvada, d’Elias Canetti.
Quina relació hi ha entre el narrador del text i Laurica? Quants anys més queell té la xica?
Malgrat això, el narrador considera que hi havia factors que ajudaven aanivellar la diferència d’edat. Marca’ls amb una X.
Ella era xica i, a més, la menuda dels germans. �
Tenien molts jocs i s’entenien molt bé. �
Ella era xica i molt baixeta, i ell molt alt i espavilat. �
Ell era el baró primogènit de la seua família. �
On solien jugar tots dos? Assenyala la vinyeta que s’hi adiga.
A quin lloc del pati tenia prohibit enfilar-s’hi el narrador? Assenyala’l en lesvinyetes anteriors i indica per què no podia enfilar-s’hi.
Quins actes de tots dos reflecteixen que s’estimaven molt?
a) S’ho deixaven tot l’un a l’altre.
b) Ell feia el que ella volia i ella feia el que ell volia.
c) Es feien besets cada dia i s’abraçaven sovint.
d) Sempre volien el mateix i no es barallaven mai.
A partir de quin moment i de quin esdeveniment comença a canviar larelació entre els dos personatges?
Com se sent el narrador d’aleshores encà? Ordena aquests adjectius, corres-ponents als sentiments que experimenta a mesura que s’esmenten en el text.
Per què Laurica no permet que el xicot toque els quaderns?
a) Perquè li ho han prohibit.
b) Perquè ell li ha dit que no en sap gens i que és una mala alumna.
c) Perquè vol turmentar-lo.
d) Totes les opcions anteriors són correctes.
El final del fragment et sembla dramàtic, còmic o lògic? Raona la teuaresposta en huit línies aproximadament.
Redacta un altre final per a la narració canviant-ne l’últim paràgraf.
10
1
2
3
4
5
6
7
8
envejós ferit sol fascinat molest turmentat
9
11
L L E G I R I E S C R I U R E
UNITAT 1 9
Busca informació enuna enciclopèdia o en Internetsobre l’escriptor Elias Canettii contesta aquestes qüestions.
� En quins països va viure?
� Quines llengües coneixia?
� En quina llengua solia es-criure?
Cerca informació sobrela seua obra i esmenta elstítols de dos dels seus llibres.
I T
II T
Invest igac ió
3S1LLLA_2011.01 10/3/11 14:07 Página 9
L L E G I R I E S C R I U R E
UNITAT 110
VocabulariEls protagonistes del text inicial són cosins. Copia altres paraules referents al
parentiu que hi ha en aqueix mateix fragment.
SOPA DE LLETRES. Localitza en la sopa de lletres deu paraules més que fan refe-rència a les relacions de parentiu.
En el text hi ha una comparació: «fosc com la gola del llop». Completa lesfrases següents amb alguna de les comparacions de la il·lustració del marge.
a) Era tan bo com
b) Era tan alt com
c) Era tan descarat com
d) Es trobava tan bé com
Busca en el diccionari la paraula aleshores i copia’n el significat. Després,reescriu la següent oració del text substituint-hi aquesta paraula per una altra oper un sintagma sense que se’n modifique el significat.
Canvia la perífrasi d’aquesta frase del text, ressaltada en negreta, per unasola paraula amb el mateix significat.
En el fragment d’Elias Canetti hi ha l’expressió «baró primogènit». Indicaquin dels significats següents és el correcte.
a) Persona que posseeix un títol nobiliari.
b) Home que pateix una malaltia congènita.
c) Fill gran d’una família.
d) Membre d’una família que no pot heretar un títol nobiliari.
ExpressióMalgrat la poca edat que té, el protagonista se sent superior a Laurica pel
fet de «portar pantalons», és a dir, de ser l’home de la casa. Redacta un textsobre la «possible» desigualtat entre homes i dones en la societat actual. Et podenservir com a orientació els punts següents:
� Hi ha una desigualtat real entre un home i una dona pel fet de ser-ho? Quinsfets ho demostren?
� És important defensar els drets de les dones? Per què?
12
13
14
15 T
16
17
18
N W W S H N D D M ÇE I E B E S A V I YB R H F E Ç T A O XO X T R U A N O D FT X A J Y I T N O UC P Z N R D K C S LB M U D N B D L O WO C A M S I M E G EE P U R A V I A R KN O R A E B I H E O
Des d’aleshores sempre em va allunyar dels quaderns.
És possible que això ajudara a anivellar la diferència d’edat entre nosaltres.
un peix a l’aigua
un tros de pa
una mona
un pi
3S1LLLA_2011.01 10/3/11 14:07 Página 10
Textos de la vida quotidiana
Classes de textos segons l’àmbit d’úsCada dia llegim, escoltem, escrivim o pronunciem textos diversos: anuncis,
entrevistes, correus electrònics, exàmens, cançons… Cada un presentapeculiaritats i trets lingüístics propis.
Segons l’àmbit d’ús, es distingeixen els tipus de textos següents:� Textos de la vida quotidiana, com ara els avisos, les notes, les cartes,
les instruccions i les normes, a què dedicarem aquesta unitat.� Textos dels mitjans de comunicació, com la notícia, que estudiarem
en la UNITAT 2.� Textos relacionats amb les activitats acadèmiques, com ara el resum
i l’esquema.� Textos literaris, com els mites, les llegendes, els contes, els poemes
i les obres de teatre, que estudiarem a partir de la UNITAT 5.
Activitats
Llig aquest text i contesta les qüestions que es plantegen tot seguit.
� De quin esdeveniment es parla en el text?
� On i quan tindrà lloc?
� A qui pertoca la iniciativa d’aquest acte? Amb quina intenció el portaran aterme?
Assenyala i raona a quin àmbit d’ús pertany aquest text.
Tenint en compte l’última línia del fragment, localitza’l en Internet i llig-nela continuació. Redacta un text en què expliques quins espais i quines activitatsdepenen del riu Xúquer.
A quin àmbit d’ús pertany el text que has escrit en l’activitat 3?
Llig ara el text reproduït en el marge i raona de quin tipus es tracta.5
4
3 T
2
1
1 T
UNITAT 1 11
C O M U N I C A C I Ó
El Xúquer vol ser un riu viuUna manifestació a Sueca demanaavui la preservació del riu. Es buscal’aplicació de la directiva europeaMarc de l’Aigua, com en moltesaltres conques fluvials del país.
«Pel Xúquer, pel nostre futur» és ellema que es cridarà avui a la mani-festació que hi haurà a la plaça del’Ajuntament de Sueca a les sis dela vesprada. La Plataforma XúquerViu, entitat integrada per diversoscol·lectius de la zona com ara comu-nitats de regants, alcaldes i regidorsmunicipals i grups ecologistes, ésqui encapçala la iniciativa. Vilaweb, 29 de maig de 2010 (Adaptació)
El cant de la marLa mar no deixa mai de cantarbelles cançonsde sol i sal,balades tristes 5de viatges llargsen transatlànticsnegres i blancsque al mig del gelvan naufragar. 10La mar no deixamai de cantar.Obri bé el corper a escoltar.
Marc GRANELL
El planeta que era blau, Cedma
3S1LLLA_2011.01 14/3/11 11:46 Página 11
La carta personal
Una carta personal és un text escrit d’extensió variable que s’envia a unapersona coneguda.
Les cartes personals han de presentar una estructura com la que s’indicaa continuació.
Les cartes personals s’escriuen amb distintes finalitats: felicitar algú,agrair alguna cosa, disculpar-se, demanar o contar alguna cosa…
Activitats
Llig la carta següent i respon a les qüestions que es plantegen.
� Qui n’és el remitent?
� I el destinatari?
� Amb quina finalitat s’ha escrit la carta?
Identifica en el text anterior les parts d’una carta personal.
Converteix lliurement el telegrama següent en una carta personal.
Envia un correu electrònic a una amiga en què li comuniques que la setmanaque ve et desplaçaràs a la seua localitat i vols quedar amb ella.9
8
7
6
2
UNITAT 112
C O M U N I C A C I Ó
El correu electrònic
Hui en dia, les noves tecno-logies han adquirit un paperrellevant, de manera quecada vegada més es fa servirel correu electrònic.
Aquest tipus de text presentala mateixa estructura que lacarta, amb la diferència que ellloc i la signatura es generende manera automàtica.
Estructura de la carta personal� Lloc i data. Dalt de tot, a la dreta, tot i que també es pot posar després de
la signatura, a l’esquerra.
� Salutació. Dalt, a l’esquerra, conté expressions com Estimat / da, Hola, etc.,seguides del nom del destinatari i de dos punts o de coma.
� Exposició. Conté l’assumpte o els assumptes de la carta i la informaciód’aquesta, distribuïda en diversos paràgrafs.
� Comiat. Compost per fórmules com Besos, Atentament, seguides d’unacoma si es tracta de frases incompletes i d’un punt si són completes.
� Signatura del remitent (de qui escriu la carta).
Oliva, 29 de maig de 2011
Hola, Lluís:
Finalment m’he decidit a escriure’t. Prompte farà un any que vas venir a passaruns dies de vacances amb nosaltres i a casa continuem recordant-te molt i parlemde tu molt sovint. Jo ja he acabat els estudis i estic buscant alguna faena que tingaalguna relació amb el que a mi m’agradaria fer. I tu? Com estàs? Què fas? Encaraixes amb Carme? Com està el teu pare? No en sabem res! Telefona’ns, Lluís, i dóna’nsel telèfon. El nostre és el 657 875 757, per si no te’n recordes…
Besos i una abraçada molt forta, Marta
Hola,
Aquest és l’aspecte que sol
presentar un correu electrònic.
Espere que us servisca.
Salutacions,
Pere Oliver
Ja sóc a Londres. Viatge perfecte. Bon oratge. Us telefonaré. Joan.
3S1LLLA_2011.01 10/3/11 14:07 Página 12
Les instruccions i les normes
Les instruccions són un tipus de text en què es donen les indicacions neces-sàries per a fer alguna cosa o per a manejar un producte.
Són exemples de textos instructius les regles d’un joc, les receptes decuina, les instruccions d’ús d’un videojoc, etcètera.
Una norma és una regla que estableix com ha de fer-se alguna cosa o comhan de ser els nostres comportaments.
Alguns exemples de normes són el reglament de règim intern d’un centred’ensenyament, les normes de presentació dels textos o qualsevol llei.
Activitats
Llig aquest text i contesta les qüestions que es plantegen més avall.
� Es pot passar directament al pas 2, una vegada enviat el registre?
� Què cal fer per a identificar-se?
� En quins formats es poden enviar les notícies a El meu 3cat24?
De quin tipus és el text de l’activitat 10? Justifica la teua resposta.
Llig els textos del marge i fes les activitats que hi ha a continuació.
� Classifica els textos, segons que es tracte de notes o d’avisos.
� Qui són els destinataris de cada nota? Qui creus que l’ha escrita?
� En quin lloc podria estar exposat cada avís i quines persones podrien estarinteressades a llegir-lo?
10
11
12
3
13
C O M U N I C A C I Ó
Notes i avisos
� Una nota és un text moltcurt, d’ús privat, amb quèl’emissor dóna una informaciópuntual al receptor. Hi ha no-tes informatives, de disculpa,de felicitació…
� Un avís és un escrit breu,que es dirigeix a un públicampli i que es col·loca en unlloc visible, en què s’adverteixd’alguna cosa o es prohibeixfer alguna acció.
UNITAT 1
GOS LLOP PERDUTDijous passat, 20 de novembre,vaig perdre, entre el carrer deSant Antoni i l’avingudad’Alzira, un gos llop, mascle, de pèl gris. Porta un collar ambles inicials ACT. Gratificaré lapersona que me’n donereferències al tel. 660 200 776.
FELICITATSJo ja sabia que et trauriesel carnet a la primera. Xavi.
IMPORTANTAquesta farmàcia estarà tancada del 8 al 31 de juliol per vacances. La farmàcia méspropera és a la plaça delsÀlbers, 6.
Gràcies
No es permet fumar en totesles instal·lacions del metro.
RECORDATORI�Anar a la farmàcia.
�Acabar la redacció de francés.
�Reactivar el compte del Twitter.
Com enviar les teves notícies a El meu 3cat24?1 Registra’t
Si no estàs registrat, fes-ho aquí:
http://www.3cat24.cat/su/not/not_P10.jsp
Quan acabis, clica el botó «Envia». Hauràs d’esperar a validar un correu deconfirmació del registre. Després, ja pots passar al pas següent.
2 L’espai de participació
Localitza l’espai de participació El meu 3cat24 des de la portada. És la zonavermella que està cap al final de la pàgina. Allà trobaràs el botó «Deixa’ns unanotícia».
3 Identifica’t
Introdueix el teu nom d’usuari i contrasenya. Clica el botó «Enviar».
4 Envia una notícia
A la nova pantalla, selecciona el format de contingut que vulguis introduir:foto, àudio, text o vídeo. I omple les caselles corresponents. En acabar, clica elbotó «Envia». I ja està!
www.3cat24.cat/instruccions.htm (Adaptació)
3S1LLLA_2011.01 14/3/11 11:46 Página 13
Material pirotècnicPer a usar el material pirotècnic, cal destacar els consells
següents:
� No guardeu artefactes pirotècnics entre les robes ni a lesbutxaques.
� No en manipuleu els components, ni n’extragueu el con-tingut.
� No els encengueu mai al costat o prop d’altres artificis.
� Quan els utilitzeu a la via pública, no oblideu que elcarrer és de tots i que no a tots els agraden.
� Procureu no molestar amb la vostra actitud, per tal queels altres no us molesten amb la seua.
� Adquiriu els articles només a comerciants i professionalsautoritzats per a fer-ho.
� Utilitzeu-los en espais oberts sense risc d’incendi.
Petards i masclets
� No els subjecteu a la mà, una vegada encesos.
� No els llanceu contra altres persones o coses.
� No els introduïu en botelles, llaunes i d’altres objectes.
Traques
� Esteneu-les totalment a terra i separeu-les dels vehicles,de les cases i de les persones.
� Deixeu la metxa al descobert en obrir, almenys, quinzecentímetres de paper.
� No les introduïu en botelles, llaunes i d’altres.
www.ajunt-museros.com (Adaptació)
Delimita en el text les indicacions per a fer servirqualsevol mena de material pirotècnic.
Quins tipus de coets s’hi mencionen? Marca’ls ambuna X.
Carcasses. Coets borratxos. Traques.
Petards. Trons de bac. Masclets.
1
2
Investiga quines diferències hi ha entre els tipusde coets que has seleccionat en l’activitat 2.
Delimita ara en el text les indicacions que fan refe-rència a cada un d’aquests tipus.
Assenyala quines de les frases següents són verda-deres (V) i quines, falses (F), a partir del text.
El material pirotècnic no s’ha de guardar a la butxaca.
Els petards no s’han d’introduir en botelles o en altres objectes, però els masclets sí.
Abans d’encendre una traca, se n’ha d’obrirel paper com a mínim quinze centímetres.
En el text es diu com hem de comportar-nos quanusem material pirotècnic. Justifica si es tracta de normeso no.
Marca quins d’aquests comportaments tenen aveure amb la seguretat personal; quins, amb la seguretati el respecte als altres, i quins, amb l’entorn.
Completa l’esquema següent dels tipus de textos.
Tipus de textos segons l’àmbit d’ús1. Textos de la vida
1.1. Exemples: instruccions,
2. Textos dels
2.1. Exemple: notícia
3. Textos relacionats amb activitats acadèmiques
3.1. Exemples:
4. Textos
4.1. Exemples: mites, , contes,
4
5
6
7
T8
T3
Activitats de repàsC O M U N I C A C I Ó
UNITAT 114
� Imagina que ahir, al gimnàs de l’institut, vas perdreun objecte que t’estimes molt, per la qual cosa deci-deixes escriure un avís que t’ajude a recuperar-lo. Haspensat d’oferir una gratificació.
Abans de redactar-lo, tin en compte:
� Inclou un títol breu i ressaltat.
� Indica què has perdut i ofereix els detalls méscaracterístics de l’objecte.
� Assenyala on i quan l’has perdut.
� Especifica què ofereixes com a gratificació.
� Inclou el nom de la persona amb qui s’ha de con-tactar si algú el troba i com pot fer-ho.
� Una vegada redactat l’avís, explica on el posaries i onno. Argumenta la resposta.
Taller d’escriptura
3S1LLLA_2011.01 10/3/11 14:07 Página 14
La diversitat lingüística
Llenguatge i llengües. Les llengües d’EuropaEls éssers humans som l’única espècie que tenim la capacitat de comuni-
car-nos mitjançant les paraules. Aquesta capacitat rep el nom de llenguatgeverbal i es manifesta a través de les llengües o idiomes.
Una llengua és el codi verbal compartit per una comunitat de parlants.
A Europa es parlen més de huitanta llengües, que s’agrupen en famílies,segons l’origen. La major part pertanyen a la família indoeuropea, que esdivideix en diverses branques (llengües romàniques, germàniques, eslaves,bàltiques, cèltiques…).
En la majoria dels estats europeus es parlen dues llengües o més; estracta, doncs, d’estats plurilingües.
En les comunitats de parlants de qualsevol territori on conviuen dues llengüeso més es produeix el fenomen del bilingüisme o plurilingüisme.
Activitats
Investiga i completa la taula següent. Escriu els noms de les branques dela família indoeuropea i afig-ne unes quantes de cada branca.
Observa el mapa. En quins estats es parla una sola llengua?
Busca informació sobre la Carta Europea de les Llengües Minoritàriesi escriu un text on expliques què es i per què cal protegir algunes llengües.
1
1 T
2
3 T
C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A
UNITAT 1 15
Signes i codis
� Un signe és una realitat quees percep per mitjà dels sentitsi s’associa amb un significat: elcolor roig del semàfor, el tim-bre per al final de la classe…
� Un codi és un conjunt designes que es combinen mit-jançant regles: Morse, el siste-ma Braille per a invidents…
Romàniques
francés, anglés, búlgar, letó, irlandés,
O C E À
A T L À N T I C
1
2
3
4
5
6
7
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
3132
33
3435
36
37
38
39
40
41 42
43
44
45
8
LLENGÜES D’EUROPA
1. Albània: albanés 2. Alemanya: alemany, frisó, baix alemany, romaní…3. Andorra: català4. Àustria: alemany, serbocroat, eslové, hongarés… 5. Bèlgica: francés, neerlandés, alemany6. Bielorússia: bielorús, rus7. Bòsnia i Hercegovina: serbocroat8. Bulgària: búlgar, turc, romaní9. Xipre: grec, anglés, armeni
10. Ciutat del Vaticà: italià11. Croàcia: serbocroat, italià, hongarés, txec… 12. Dinamarca: danés, alemany, esquimal13. Eslovàquia: eslovac, búlgar, serbocroat, txec…14. Eslovènia: eslové, italià, búlgar15. Espanya: castellà, gallec, català, basc…16. Estònia: estonià, rus17. Finlàndia: finés, sueç, lapó18. França: francés, bretó, català, cors, basc, occità…19. Grècia: grec20. Hongria: hongarés, serbocroat, alemany,
romanés… 21. Irlanda: anglés, irlandés22. Itàlia: italià, francés, sicilià, sard…23. Islàndia: islandés24. Letònia: letó25. Liechtenstein: alemany26. Lituània: lituà27. Luxemburg: francés, alemany28. Macedònia: macedònic29. Malta: maltés, anglés30. Moldàvia: moldau, romanés, rus31. Mònaco: occità, francés32. Montenegro: serbocroat, albanés, romaní33. Noruega: noruec34. Països Baixos: neerlandés, frisó35. Polònia: polonés36. Portugal: portugués37. Regne Unit: anglés, gal·lés, escocés, irlandés…38. República txeca: txec, polonés, eslovac 39. Romania: romanés, romaní, búlgar…40. Federació russa: rus i 30 llengües cooficials41. San Marino: italià42. Sèrbia: serbocroat, albanés, romaní…43. Suècia: suec, finés44. Suïssa: alemany, francés, italià, romanx 45. Ucraïna: ucraïnés, tàtar, bielorús, búlgar…
3S1LLLA_2011.01 10/3/11 14:07 Página 15
Realitat pluringüe d’Espanya
A Espanya es reconeix l’oficialitat de diverses llengües; és, doncs, un estatplurilingüe.
Les llengües parlades a Espanya són indoeuropees i formen part de lesllengües romàniques, que deriven del llatí, la llengua dels antics romans. Sen’exceptua el basc, una llengua preindoeuropea que ha sobreviscut.
Activitats
Anomena totes les comunitats autònomes que són oficialment bilingües.
Al marge tens un poema en gallec i la traducció corresponent al castellà.Escriu la teua traducció al valencià.
Compara les paraules següents, extretes del text gallec, amb les correspo-nents del castellà i del valencià. Després, indica per a cada paraula si cap delstres idiomes és molt diferent.
a) verán b) falabas c) amabas d) selo
Llig ara aquestes mateixes paraules en basc. A què es deu que siguen tandiferents de les de l’activitat 6?
a) ikusiko dute c) maitatzen zenuen
b) hitz egiten zenuen d) maitasun zigilua
Es diu que la desaparició d’una llengua és la pèrdua d’una part de la riquesade la humanitat. Per parelles, discutiu aquesta afirmació i plantegeu a la resta dela classe les vostres conclusions.
8
7
6
5
4
2
C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A
UNITAT 116
Mar Mediterrània
O C E À A T L À N T I C
Castellà
Comunitats oficialmentbilingües
COMUNITATS AUTÒNOMES OFICIALMENT BILINGÜESComunitats autònomes oficialment bilingües
En tot l’Estat espanyol, la llengua oficial comuna és el castellà o espanyol.
A més, són també cooficials:
� A Catalunya i a les Illes Balears, el català. A Catalunya,també és cooficial l’aranés (varietat de l’occità).
� A la Comunitat Valenciana, el valencià.
� A Galícia, el gallec.
� Al País Basc i en una part de Navarra, l’èuscar o basc.
Els estatuts d’autonomia de totes aquestes comunitashan reconegut oficialment el seu bilingüisme.
Aquel verán dixeches que me amabas
Non era amor, mais ti falabas delo. Falábasme do amor do noso selo e que era a min soamente a quen buscabas.Aquel verán dixeches que me amabas.
Modesto FRAGA
TRADUCCIÓ: Aquel veranodijiste que me amabas
No era amor, mas tú me hablabas de ello. Me hablabas del amor de nuestro sello y que era a mí tan solo a quien buscabas.Aquel verano dijiste que me amabas.
3S1LLLA_2011.01 10/3/11 21:55 Página 16
Els registres lingüísticsEls parlants d’una llengua no la utilitzem sempre de la mateixa manera,
sinó que en fem servir varietats diferents depenent de la situació decomunicació en què ens trobem. No emprem la mateixa varietat quanxarrem amb un amic que en escriure un examen.
Les varietats de la llengua que depenen de la situació comunicativa rebenel nom de registres lingüístics.
Segons la relació entre els parlants, es distingeixen dos registres:� Registre col·loquial. Es fa servir amb persones amb qui hi ha una
relació de confiança (familiars, amics…). Es caracteritza per l’ús demots crossa (i això, és a dir, doncs…), frases curtes, mots i expressionsinformals i una pronúncia més relaxada.
� Registre formal. S’empra amb persones amb qui no es té aquest graude confiança. Cal evitar-hi els trets anteriors.
Segons el mitjà de transmissió del missatge, es distingeixen dos registres:oral i escrit. En la comunicació oral adquireixen importància els elementsno lingüístics (gestos, entonació) i són més freqüents les repeticions.
Activitats
Llig aquest fragment i contesta les preguntes que es plantegen.
Escena ICHESINTO.—Baltasara, ¿tu baixares
a dir-li al sinyor Donís i a Sunsion, que hui nosatros celebrem el sant del xic, anant-se’n esta esprà al Graua verenar?
BALTASARA.— Ja baixí.
CHESINTO.—¡Saps que el só Donís prospera moltíssim!
BALTASARA.— Vagen uns mils…
CHESINTO.—¿Te creus que en la draperia guanya poc? Después li ha ixit el loto dos o tres voltes, i lo cert i positiués que ja té una caseta en lo carrer de Conills que li renta sis pessetes.
Eduard ESCALANTE
Tres forasters de Madrid, www.lluisvives.com
� Qui conversa en aquest fragment? Tria la resposta correcta.
a) Un matrimoni. b) Un mestre i l’alumna. c) Dos desconeguts.
� En quin registre (col·loquial o formal; oral o escrit) s’expressen? Quines carac-terístiques pròpies d’aquests registres es reflecteixen en el text?
Localitza algun vulgarisme en el text de l’activitat 9.
9
10
3
C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A
UNITAT 1 17
Barbarismes i vulgarismes
Tant en el registre col·loquialcom en el formal i en l’oral comen l’escrit, hem d’evitar usos nocorrectes de la llengua: els bar-barismes i els vulgarismes.
� Un barbarisme és una ex-pressió, paraula o construcciód’una altra llengua que es faservir en compte de les que lamateixa llengua ja té per a de-signar els mateixos conceptes:jefe, en compte de cap; softwa-re, en compte de programari.
� Els vulgarismes són certesexpressions del llenguatge con-siderades incorrectes: vinguent,per venint; faja per faça; prèmitper premi.
3S1LLLA_2011.01 10/3/11 14:07 Página 17
Activitats de repàsC O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A
El siciliàDel call1 estant, Guillem se’n va anar directament a
l’alfòndec2.
—Què us ha portat a Barcelona? —va preguntar un merca-der sicilià que es va asseure a menjar a la seua taula i es vainteressar per ell.
El sicilià era un home baix, calb, que li va dir que es deiaJacopo Lercardo.
—Fa molts anys que vaig mantenir bons contactes a Cata-lunya i he aprofitat un viatge a València per a explorar unamica el mercat.
—Poca cosa hi ha per a explorar —li va dir el sicilià, acos-tant-se la cullera a la boca.
Guillem va esperar que continuara, però Jacopo va conti-nuar embrancat3 amb la seua olla de carn.
—He comprovat que la situació ha canviat molt des del’última vegada que vaig ser aquí. Als mercats es troben a fal-tar els camperols; les seues parades són buides. Recorde queabans, fa anys, el mostassaf4 havia de posar ordre entre merca-ders i pagesos.
—Ja no té feina —va dir el sicilià somrient—; els camperolsja no produeixen i no van a vendre als mercats. Les epidèmieshan delmat la població, la terra no rendeix i els mateixossenyors l’abandonen i les deixen ermes. El poble emigra a laterra d’on veniu: València.
Ildefonso FALCONES
L’església del Mar, Plaza & Janés (Adaptació)
1call: a les ciutats medievals, zona habitada pels jueus.2alfòndec: originàriament, hostal de mercaders.3embrancat: enredat.4mostassaf: antic funcionari encarregat del mercat.
Contesta les qüestions següents sobre el fragmentde L’església del Mar, d’Ildefonso Falcones.
� D’on diu Guillem que venia?
� Per què havia anat a Barcelona?
� Per quin motiu els camperols ja no van a vendre elsseus productes al mercat?
Localitza en el text els noms de dues ciutats espa-nyoles i indica de cada una:
� A quina comunitat autònoma pertany?
� Quina llengua o quines llengües oficials s’hi parlen?
� Raona si es tracta de comunitats bilingües o no.
Esmenta unes altres comunitats autònomes oficial-ment bilingües. Quines llengües es parlen en cada una?
Copia i completa la informació del requadre.
Són romàniques les llengües que has anomenat enl’activitat 3? Justifica la teua resposta.
Jacopo Lercardo, un dels personatges del text,és sicilià, d’una illa del sud d’Itàlia. Consulta el mapade pàgina 16 —i altres fonts d’informació, si cal— i fesles activitats següents.
� Quin idioma o quins idiomes es parlen a Itàlia?
� Indica si cap d’aquest o d’aquests són llengües romà-niques.
� Anomena tres llengües europees no espanyoles queprocedisquen del llatí.
Copia en el teu quadern l’esquema dels registreslingüístics i completa’l.
Fixa’t en la conversa entre Guillem i el sicilià i indicaen quin registre s’expressen. Intenta justificar la teuaresposta.
T
4
3
2
1
5
6
7 T
8
UNITAT 118
Registreslingüístics
Segons la entre els
col·loquial
Registre *
Segons el mitjà dedel
Registre
Registre **
Una llengua romànica és la que
3S1LLLA_2011.01 10/3/11 14:07 Página 18
L’alfabet valencià. Els dígrafsL’alfabet de la nostra llengua consta de vint-i-sis lletres simples. Però
no hi ha una correspondència exacta entre aquestes grafies i els sons querepresenten. Has de tenir en compte aquest punts:
� Algunes lletres poden representar més d’un so: camisa / cirera; gos/ gesmil; sabata / ase; xiquet / peix.
� Hi ha sons que es representen amb diferents lletres: cendra / senyor;general / jove; rosa / pinzell.
� La lletra h no representa cap so: home, March.� Alguns sons es representen mitjançant una combinació de lletres:
despatx, formatge, professor, novel·la, any.
La combinació de dues lletres que representa un sol so s’anomena dígraf.
Els dígrafs més freqüents en valencià són els següents:
ssgu ig l·l ll mm nn ny qu rr
tg tj tl tll tm tn tx tz
O R T O G R A F I A
UNITAT 1 19
Pronuncia en veu alta camisa i cirera i fixa’t en el sode la c en cada paraula. Després, escriu-ne unes altres enquè la c es pronuncie d’una manera i de l’altra.
Afig paraules en què les lletres o els dígrafs següentsrepresenten el mateix so.
a) c: cua, c) qu: quilo,
b) k: kàiser, d) ch: Antich,
Completa la taula amb exemples extrets del text.
El cap de setmana
Havia passat tot el cap de setmana fent faenes de casa:una miqueta de bricolatge, arruixar les plantes, llevar les pun-tes de cigarret que em tiraven els veïns a la terrassa. De sobteem va venir gana i em vaig engolir una hamburguesa i untrosset de carabassat.
Ordena alfabèticament els mots del requadre. Sidues paraules comencen per la mateixa lletra, fixa’t enla segona.
Completa les paraules següents amb els dígrafscorresponents.
� safare � ca ar
� e a � escodri ar
� mestre a � anali ar
� fe e � se anari
� enro ar � i ens
� pla a � co a
� co egi � ame a
� pa et � te at
Localitza en la sopa de lletres nou paraules quecontinguen dígrafs.
� Escolta amb atenció el text del dictat i escriu-lo enel teu quadern.
1
2
3
4
5
6
7
Activitats
Les lletres de l’alfabet
Les vint-i-sis lletres simples del’alfabet valencià i els nomscorresponents són els següents:
(a) (be) (ce) (de)
(e) (efa) (ge)
(hac) (i) (jota) (ca)
(ela) (ema) (ena)
(o) (pe) (cu)
(erra) (essa) (te) (u)
(ve) (ve doble)
(ics o xeix) (i grega) (zeta)
Aa Bb Cc D d
Ee Ff Gg Hh
Ii Jj Kk
Ll Mm Nn
Oo Pp Qq Rr
Ss Tt Uu
Vv Ww Xx
Yy Zz
Una lletra, més d’un so
Un so, més d’una lletra
Lletres sense so
Dígrafs
cap, / cigarret
estonià col·locar gorra colom zebraxirivia estona goril·la canya xarop
B F T X B J N Y D AI B V G Q U J L P LT N G U A T L A M LL P I I W G X N T EL A O A H E T I A DE V B J Ç S A Z E AT S G R O S P T P TE O G Z C A S E I RR L Q K H X E M U OA C O R R E D O R M
3S1LLLA_2011.01 10/3/11 14:07 Página 19
UNITAT 120
Desenvolupament de competències bàsiques
Assenyala quines d’aquestes afirmacions són ver-daderes (V) i quines, falses (F).
Les llibretes de fulls perforats permeten tenir ben ordenats els treballs. �
Les paraules importants s’han de subratllar amb retolador fluorescent. �
Val més escriure els treballs amb llapis, perquè aixíel professor pot esborrar-ne el que no li agrade. �
S’han de respectar sempre els marges, tant els de la dreta i l’esquerra com els de dalt i baix. �
No és imprescindible mantenir el marge inferior. �
Llig els significats de la paraula sagnat i indica ambquin dels tres s’ha usat en aquest text.
Relaciona cada paraula amb una definició.
a) Cada divisió d’un escrit assenyalada per una lletramajúscula al començament de la línia i punt i apart al final del fragment d’escriptura.
b) Divisió d’un llibre, d’un tractat, d’un codi, etc., ambuna certa unitat de contingut.
c) Fragment dins d’un escrit en què es consideraalgun assumpte separadament.
Indica què és un tabu-lador i, a continuació, com-prova la teua resposta en eldiccionari.
Observa la plantilla i loca-litza-hi les característiquesque s’indiquen en el text.
� Marges superior i inferior.
� Marges laterals.
� Espai entre paràgrafs.
� Sagnat.
5
4
paràgrafapartatcapítol
3
2
1
Els treballs de classe s’han de presentar sempre correcta-ment. Per això caldrà seguir les indicacions següents:
� En primer i segon d’ESO, són recomanables les llibretesde fulls perforats que se separen fàcilment i es podenguardar en una carpeta d’anelles. És molt importanttenir els treballs ben ordenats per a qualsevol controlposterior.
� Respecta sempre els marges corresponents a dreta iesquerra, dalt i baix.
� Escriu sempre amb bolígraf blau o negre, i sense coloraines.
� No escrigues mai amb llapis.
� Si has d’esborrar, fes-ho amb cura de no embrutar, noarrugar o esgarrar el paper.
� Si utilitzes l’ordinador, selecciona el format adequat.
En el format general d’un full, segueix aquestes regles:
� Conserva un espai, sempre el mateix, entre el límitsuperior del full i la primera línia escrita, així com entre ellímit inferior i la darrera línia escrita: aproximadamentuns 4 cm.
� En l’elaboració de treballs llargs, en el full inicial de cadacapítol o apartat deixa un marge superior a l’anterior:aproximadament uns 7 o 8 cm entre el límit superior i laprimera línia.
� Conserva un marge lateral esquerre de 2,5 cm, i un dedret d’1 cm.
� En començar un paràgraf, inicia l’escriptura en la prime-ra línia uns quants espais més a la dreta que en la resta.En l’ordinador, pots fer servir amb aquesta finalitat eltabulador o el sagnat.
� Deixa espais entre els paràgrafs per a destacar visual-ment l’organització del text.
� Si escrius a màquina o amb ordinador, deixa un espaien blanc darrere d’una coma, d’un punt, de dos puntsi de punt i coma.
� Prepara’t, i utilitza, una plantilla amb les caracterís-tiques anteriors si tens problemes per a recordar-les,o per a escriure recte en paper en blanc.
Departament de Valencià. IES La Garrigosa (Meliana)www.aldeaglobal.net/valenciagarrigosa (Adaptació)
La confecció de treballs
sagnat
1. Fet de traure sang a algú.
2. Espai en blanc amb què sol començar la primeralínia d’un paràgraf.
3. Sentiment molt viu de dolor.
3S1LLLA_2011.01 10/3/11 14:07 Página 20
UNITAT 1 21
El primer text inclou , perquè ; el segon conté , perquè
Llig el text que hi ha a la dreta i respon a les qües-tions següents:
� Què és Microsoft Office Word?
a) El processador de textos de Microsoft Office.
b) El sistema operatiu de Microsoft.
c) Un navegador per a telèfons mòbils.
� Quina d’aquestes és la tecla TAB?
Indica què pots aprendre a fer si segueixes lesindicacions que s’ofereixen en el text.
Què hauries de fer si volgueres veure les indi-cacions sobre el sagnat d’un paràgraf complet?Selecciona la resposta correcta.
a) Fer clic en la indicació � Mostra-ho tot.
b) Fer clic en � Augmentar o disminuir el sagnatesquerre…
c) Fer clic en � Canviar el sagnat dret…
d) Són vàlides les tres opcions anteriors.
Relaciona cada icona amb el significat corresponent.
Localitza en el text la icona que representa el mar-cador Sagnat de primera línia. Penses que cal incloureaquesta icona en el text? Justifica la teua resposta.
ajudaendarrereendavantimprimir
10
9
8
7
6
Aplicar sagnats als paràgrafs� Mostra-ho tot
Per a canviar el sagnat del text, seguiu un d’aquestsprocediments:
— Crear un sagnat de primera línia
1. Seleccioneu el paràgraf al qual vulgueu aplicar unsagnat.
2. Si no es mostra el regle horitzontal, feu clic enRegle en el menú Veure.
3. En el regle horitzontal, arrossegueu el marcadorSagnat de primera línia a la posició on vulgueu quecomence el text.
� Augmentar o disminuir el sagnat esquerre d’unparàgraf complet
� Canviar el sagnat dret d’un paràgraf complet
— Establir un sagnat utilitzant la tecla TAB.1. En el menú Eines, feu clic en Autocorrecció i en lafitxa Autoformat mentre escriviu.
2. En Mentre escriviu, automàticament, activeu lacasella de verificació Establir el primer sagnat i elsagnat esquerre amb tabulacions i retrocessos.
3. Per a aplicar sagnat a la primera línia d’un paràgraf,feu clic davant de la línia.
4. Premeu la tecla TAB.
.-V
Justifica quin dels dos textos conté instruccions i quin inclou normes.
Redacta unes normes d’ús per a mantenir la teua aula en bones condicions.
Selecciona la resposta correcta. Els dos fragments són textos…
a) De la vida quotidiana. b) Dels mitjans de comunicació. c) De l’àmbit acadèmic. d) Literaris.
Marca amb una X els textos que pertanyen al mateix àmbit d’ús que els anteriors.
Resum. � Notícia. � Avís. � Poema. � Examen. � Falca radiofònica. �
Quins registres lingüístics s’han utilitzat en els dos textos que has llegit? Justifica la teua resposta.
Assenyala els dígrafs que hi ha en el primer paràgraf del text La confecció de treballs.
Elabora dos mapes conceptuals —un de la part de Comunicació i un altre de la de Coneixement de lallengua— en què es mostren els continguts principals de la unitat.
T7
6
5
4
3
2
1
Avaluació de coneixements
3S1LLLA_2011.01 10/3/11 14:07 Página 21
