NÚ

ME

RO

22

SE

TE

MB

RE

20

13CONTRACORRENT BUTLLETÍ

DE LA CUP GIRONA

10 ANYS DE LLUITA I COMPROMÍS

10 ANYS DE LLUITA I COMPROMÍS2003-2013

n. 22

VO

LEM LA CONSULTA

EL 2014

Després de mesos de feina us presentem el nou disseny del CONTRACORRENT. Amb aquest canvi iniciem una nova etapa, la tercera, del nostre butlletí, amb l’objectiu de fer-lo més proper, accessible i adaptat als canvis que ha experimentat la CUP i la mateixa societat en els darrers temps. La nostra entrada en institucions com l’Ajuntament de Girona o el Parlament de Catalunya, sumada a la irrupció definitiva de les xarxes socials, ens ha obligat a replantejar alguns aspectes del butlletí i crear seccions que donin resposta als nous reptes.Així, a més del butlletí en paper, que continuarem editant de forma trimestral, hem creat una plataforma anomenada contracorrent.cat, que ens servirà per anar-vos oferint continguts de forma diària, i difondre més efectivament la informació de la CUP de Girona. També hem redissenyat el nostre butlletí electrònic, que passarà a dir-se CONTRACORRENT EXPRESS, i que s’enviarà cada quinze dies amb un recull dels principals continguts del portal.Comencem, doncs, aquesta nova etapa del CONTRACORRENT, esperant que el nou format us satisfaci, que us sigui amè i còmode de llegir. Evidentment, us agrairem que ens feu arribar la vostra opinió d’aquest nou disseny, i que ens transmeteu crítiques i propostes per poder-lo anar millorant de cares als propers números.

Subscriu-te al CONTRACORRENT EXPRESS

> Si et vols subscriure a la versió electrònica del CONTRACORRENT, que s’envia cada 15 dies, escriu-nos un correu a girona@cup.cat

www.contracorrent.cat

CONTRACORRENTPOSITIU - NEGATIU02 / 03

CONTRACORRENTEDITORIAL

Els articles del butlletí són responsabilitat de les

persones que els signen. Les opinions que s’hi expressen no

reflecteixen necessàriament el punt de vista del consell

editorial d’aquesta publicació. El punt de vista de la CUP de

Girona constarà a les editorials i als articles en què així

s’indiqui.

Redacció: CUP Girona

Disseny i maquetació:Puça Browdepeix

Han col·laborat en aquest número:

Dani ChicanoDavid Fernàndez

Dip. Leg: GI.398-2008

PROJECTE FIAREDesprés de gairebé un any de feina per part del seu grup impulsor a Girona, el projecte de banca ètica Fiare és a un pas d’esdevenir una realitat. Aquest darrer trimestre de l’any encetaran una campanya de captació de socis cooperativistes per formar el grup local i preparar-se per l’entrada en funcionament dels serveis bancaris de Fiare de cares al gener.

MARTA MADRENASLa regidora de promoció i ocupació de l’Ajuntament de Girona ha eliminat les veles (“carpes”) de la Devesa sense oferir cap alternativa dins de la ciutat, i ha aplicat de manera unilateral la limitació dels horaris de les terrasses de la ciutat. És necessari impulsar un debat de ciutat per definir el model d’oci i els usos de l’espai públic i les bases de la convivència ciutadana.

04

ASSAIG DE LA VIA CATALANAEl passat 24 d’agost vam participar en l’assaig gi-roní de la Via Catalana que va organitzar la secció local de l’ANC. Tot i la intensa pluja que va obligar a retardar la realització de l’acció, desenes de persones van participar en la cadena humana que va enllaçar diversos trams del Barri Vell. La inicia-tiva va servir de prova de cares a la gran cadena humana que s’ha organitzat per aquesta Diada. Aquest any des de la CUP hem fet una crida per-què tothom participi a la cadena humana, ja sigui sumant-se a l’acció organitzada per la Xarxa pels Drets Socials de Girona al pas de la Via Catalana per l’hospital Trueta, o als diversos trams de la cadena humana arreu de les comarques gironines fins a Catalunya Nord.

INAUGURAT EL CASAL DE JOVES 4 RIUSL’organització juvenil Arran va inaugurar, el passat dissabte 7 de setembre, el nou edifici alliberat al carrer Sant Josep de Girona. El local, batejat com Casal de Joves 4 Rius, pretén esdevenir un punt de trobada per al jovent de la ciutat i el veïnat del Barri Vell. Arran va entrar en aquest edifici abandonat el passat mes de juliol, i durant tot l’estiu han estat duent-hi a terme tasques de rehabilitació per tal d’adequar-lo i dotar-lo d’un ús comunitari. Així, l’entitat està preparant una agenda plena d’activitats, i ha destacat la voluntat d’obrir l’espai a tots els col·lectius de la ciutat que en vulguin fer ús.

FOTODENÚNCIA

Fa temps que, a l’encreuament del carrer Güell amb el carrer Remences, el carril bici i el pas de zebra queden obstruïts pel contenidor de rebuig i dificulten el pas de ciclistes i vianants.

PERILL DE DESALLOTJAMENT AL BLOC DE LA PAH A SALTEl 16 d’octubre és la data fixada per al desallotjament del bloc de pisos alliberat per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) des del passat 22 de març a Salt. Actualment a l’edifici hi viuen tretze famílies, amb 21 nens i 22 adults, que ja han avançat que no tenen cap intenció de marxar voluntàriament dels pisos. La PAH està dissenyant una estratègia de resistència per evitar el desallotjament i demana la implicació i la solidaritat del conjunt de la societat.

A PEU DE BARRI

CRIDA PER SANT NARCÍSJordi Navarro, portaveu de la CUP a l’Ajuntament de GironaÉs ben conegut el tema de les obres ferroviàries i l’impacte que han suposat a Sant Narcís i al Parc Central. Però no és tan conegut l’abast que té aquest impacte i la desesperació que es viu al barri i les zones afectades. Les obres de regeneració de l’espai avancen molt lentament i això desespera a veïns i comerciants, que veuen que el seu hàbitat natural no torna a la normalitat. Ningú sap exactament què s’hi farà ni quan. I per si això fos poc, l’aspecte general de la zona és llastimós i això encara resta més qualitat de vida a una gent que no pot més.Davant d’aquesta realitat hem de treballar com sigui perquè la resta de la ciutat reaccioni. Per això, penso que en aquests moments el que toca fer és una gran Crida per Sant Narcís. Cal que tots els partits polítics representats a l’Ajuntament, al Parlament de Catalunya i al Congrés estatal signin un manifest de compromís, que s’ha de fer extensible a totes les entitats de la ciutat, universitat, institucions, agents econòmics, etc. Cal que tota la ciutat s’aboqui en defensa dels nostres veïns i veïnes, i demostrar, en aquests moments tan durs, que Sant Narcís som tots i totes.

Llegiu l’article complet “Crida per Sant Narcís” al blog d’en Jordi Navarro (http:// elblocdenjordinavarro.blogspot.com)

HI VAM SER ENS HA ARRRIBAT

Envia’ns les teves fotos a girona@cup.cat

05

DINERS I PARAULESNom: Conveni PublicitatÀrea: AlcaldiaQuantitat: 70.000€En un moment en què caldria fer un esforç extra per destinar recursos a polítiques socials i congelar o rebaixar aquelles partides més supèrflues, no s’entén que aquesta partida del pressupost municipal del 2013 destinada a la publicitat institucional, augmenti un 35% respecte a l’exercici 2012

FETA LA LLEI...“És prohibit penjar vestits, roba bruta o rentada, o altres objectes que agredeixin l’estètica urbana, a llocs visibles des de la via pública, en les obertures de les cases i baranes de terrats i balcons.” Ordenança de la Civilitat de l’Ajuntament de Girona, article 11, secció 1.m

La prohibició de comportaments diaris tan generalitzats i inofensius com ara estendre la roba a les sortides exteriors dels immobles és totalment desmesurada i significa una intromissió inacceptable en la vida privada dels veïns i veïnes de Girona. A més, l’ús expressions totalment inconcretes i que impliquen interpretacions subjectives i judicis de valor, com ara el concepte “estètica urbana”, obren la porta a una arbitrarietat perillosa a l’administració a l’hora d’interpretar la normativa.

CELEBRAR PLENS ITINERANTS ALS BARRISFa temps que proposem que els plens municipals es facin de forma itinerant als diferents barris de la ciutat, per promoure’n l’assistència i fer-los més propers als veïns de Girona. Inicialment CiU va comprometre’s a dur a la pràctica aquesta iniciativa, però ja hem superat l’equador del mandat i de moment no se’n sap res.

ATURAR LA PRIVATITZACIÓ DE SERVEIS PÚBLICSLa CUP aposta per una gestió dels serveis públics transparent, arrelada al territori i que garanteixi els drets laborals dels treballadors. Recentment ja va perdre’s l’oportunitat de retornar al consistori la gestió de l’aigua, i aquest estiu hem vist com Mifas perdia la concessió per gestionar les zones blaves de Girona en favor d’una gran empresa de Madrid.

IMPLANTAR UN SISTEMA DE DEVOLUCIÓ D’ENVASOSRecentment Cadaqués ha realitzat la prova pilot d’un Sistema de Devolució, Dipòsit i Retorn d’Envasos (SDDRE), sota el nom de “Cadaqués Retorna”. Cal avançar cap un model de gestió de residus més sostenible i avançat, i és per això que hem proposat a l’equip de govern, juntament amb d’altres grups, la implantació d’un sistema d’aquest tipus a la ciutat.

CREURE’S LA PARTICIPACIÓ I FER LES COSES BEN FETESAnna Pujolàs, regidora de la CUP

Des que vaig entrar a l’Ajuntament de Girona com a regidora, he pogut observar de prop diversos processos impulsats des de l’Ajuntament de Girona que m’han fet adonar de l’enorme distància que hi ha entre la retòrica del govern municipal de CiU a favor de la participació ciutadana, i la praxi que a l’hora de la veritat s’acaba imposant. Experiències com les del Pla Local de Joventut o, últimament, el procés de Pressupost per Barris han demostrat com CiU és especialista a habilitar mecanismes formals de participació ciutadana en la redacció de plans, projectes, etc., sense, després, destinar-hi els recursos necessaris per tal que esdevinguin processos reeixits. Cal fer un esforç extra per fer arribar la informació al conjunt dels ciutadans i ciutadanes cridats a participar en cada procés; com també cal fer una tasca d’acompanyament i de pedagogia imprescindibles per tal que la participació ciutadania i la implicació veïnal deixi de ser un simple recurs de cares a la galeria i esdevingui una eina al servei de la gent, amb capacitat real d’incidència en la política municipal gironina.

AL TEU AJUNTAMENT HEM PROPOSAT L’APUNT DE LA REGIDORA

MAIG

CANVI DE CONTENIDORS I CONSELL LGTB

En aquesta sessió es va debatre la proposta de CiU per reposar, de cop, tot el parc de contenidors de la ciutat, la qual cosa va generar una gran polèmica. La CUP va reivindicar la necessitat planificar estratègicament la gestió dels residus a la ciutat, i avançar cap a models més avançats i respectuosos ambientalment, com ara la recollida selectiva porta a porta, i per això va oposar-se a la proposta, que finalment va tirar endavant. Aquest ple també va servir per aprovar el reglament del nou Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals, amb el suport de la CUP, i el reglament inicial del pressupost per barris, que va ser qüestionat pel nostre grup municipal.

Moció perquè es creï un reglament municipal per la contractació responsable amb criteris socials i ambientals (CUP)> Aprovada

Moció de suport al poble palestí i per adherir Girona a la campanya BDS a Israel (CUP)> Rebutjada

JUNY

L’AUGMENT DEL PREU DE L’AIGUA

Aquesta sessió va estar marcada per l’augment d’un 3,6 de la tarifa de l’aigua, que va comptar amb el suport de CiU i PP i que la CUP va qualificar d’indigna. En el ple també es va aprovar una moció veïnal per rememorar el 50è aniversari de l’annexió dels antics municipis de Palau Sacosta, Santa Eugènia i Sant Daniel a la ciutat, que va comptar amb el suport de la CUP, i la suspensió de l’atorgament de llicències de bar i restaurant al Barri Vell, Mercadal i una part de l’Eixample Nord, impulsada pel govern municipal. Finalment el regidor de Serveis Socials va comprometre’s a revisar el Pla de Polítiques de Dones, tal com defensava la CUP i altres entitats.

Moció per l’absolució d’en Genís Marín i en Bernat Bidegain per participar en la Vaga General del 29M (CUP)> Aprovada

Moció per reclamar una audiència pública sobre el model de gestió de residus de Girona (CUP)> Rebutjada

Moció de suport a la campanya Prou Multes del moviment #novullpagar (CUP, promoguda per SI)> Rebutjada

Les sessions ordinàries dels plens municipals se celebren el segon dilluns de cada mes a les 8 del vespre al saló de sessions de l’Ajuntament de Girona. Els plenaris són oberts a l’assistència de la ciutadania i també es poden seguir en directe per internet a través del web www.girona.cat i a Twitter a tavés de l’etiqueta #plegirona. L’ordre del dia de les sessions i les actes amb els acords presos també es poden consultar al web municipal.

www.girona.cat#plegirona

CONTRACORRENT L’AJUNTAMENT AL DIAELS PLENS EN CINC CÈNTIMS

06

#PLEGIRONARECULL DE PIULADES

“Ahir al #plegirona es van aconseguir fites importants (bandera LGBTI i Genís absolució). En canvi la puja de l’aigua té delicte”@marcvilar16: Marc Vilar, membre de la CUP

“Com pot ser que encara s’hagi de negociar amb ADIF? No es va deixar TOT escrit quan es van iniciar les obres? Qui no ho va fer?”@xaviermt: Xavier Martí Torrent, periodista

“Veray afirmant allò de “no hem de polititzar l’esport”. La Ley del Deporte no és polititzar l’esport”@Xiquein: Dani Chicano, periodista

“Vivim desafecció política i crisi social. Necessitem més radicalitat democràtica i participació ciutadana”@MDENTITATS: Mesa d’Entitats per la Participació

“@carlespalomares defensant independentistes! Ai verge. Bé, dient que han de poder lluir banderes indepes”@tapicc: Tapi Carreras, periodista

“La @PAH_Girona al #plegirona. Si la taula de l’habitatge de la ciutat no funciona ben gens, doncs apa, al ple”@lauratrafach: Laura Iglesias, membre de la PAH

“Serà curiós de veure, un cop més, com al proper #plegirona s’hi troben els apallissats pels @mossoscat, i els qui manen apallissar #cup”@CVenturaCAT: Carles Ventura, sindicalista

“Regidors del #plegirona que aplaudeixen el Príncep espanyol mentre fora atonyinen companys de consistori @pia_bosch @xamores @KRLS. Vergonya”@ToniRicoGarcia: Toni Rico, historiador i membre de la CUP

JULIOL

EL PRESSUPOST PER BARRIS I L’AUTOBÚS DEL BARRI VELL

En aquest ple es va aprovar definitivament el reglament del pressupost per barris, després que l’equip de govern desestimés gairebé totes al·legacions presentades tant per la CUP com altres grups i col·lectius. La Mesa d’Entitats va intervenir al plenari per lamentar la manca d’informació i de voluntat política mostrada per l’equip de govern en aquest tema. La CUP va votar en contra del reglament, però va oferir-se a treballar per impulsar un vertader pressupost participatiu de cares al 2014. Al juliol també va celebrar-se un polèmic ple extraordinari per debatre el projecte de reposició d’alguns trams de Sant Narcís afectats per les obres del TAV. El punt es va rebutjar en una votació en què la CUP es va abstenir.

Moció per mantenir les parades de la L11 d’autobús al Barri Vell (CUP i ICV-EUiA)> Aprovada

Moció contra la confiscació d’estelades als aficionats del Girona (CUP i ICV-EUiA)> Aprovada

>> Contacteu amb els regidors de la CUP a l’Ajuntament de Girona per tal de fer-los arribar les vostres propostes, inquietuds i queixes, o per concertar-hi una trobada:

Jordi Navarro: jordi.navarro@ajgirona.catAnna Pujolàs: apujolas@ajgirona.catCarles Bonaventura (RCat): cbonaventura@ajgirona.cat

07

CONTRACORRENT EL TEMA DEL DIA 08

10 ANYS DE LLUITA ICOMPROMÍS

CICLESELECTORALS

Ara fa deu anys, un grup de persones provinents de diferents àmbits i experiències de lluita ens vam ajuntar a Girona per crear la CUP. D’aquesta manera vam confluir independentistes històrics com en Toni Lecha i en Joan Daunis amb les noves generacions de joves independentistes gironins, la majoria provinents de Maulets. També s’hi va afegir gent del món ecologista, com el qui després ha estat el nostre principal portaveu durant tots aquests anys, en Jordi Navarro. Refugiats (físicament, políticament) a l’entorn del Casal Independentista El Forn, les primeres assemblees d’aquest

nou projecte van servir per començar-nos a introduir al món del municipalisme i la institucionalitat.Relativament desconeguts en els entorns de l’activisme veïnal i la política municipal, estigmatitzats pels tradicionals prejudicis cap a l’independentisme combatiu i, perquè no dir-ho, amb més bona voluntat que no pas coneixements, els primers passos de la CUP de Girona van requerir un esforç considerable. Es tractava d’adaptar la nostra manera tradicional de treballar a la política municipal sense perdre la nostra essència.Introduir-nos en el món del llenguatge administratiu; de

... > 2003 Després d’uns anys en què la gent jove (agrupada a l’entorn de Maulets i el Casal Independentista El Forn) havia portat el pes de l’independentisme combatiu a Girona, un grup de persones va decidir-se a impulsar la CUP, que a través del municipalisme havia d’ajudar a construir un moviment independentista i d’esquerres fort, estructurat i amb capacitat d’incidència en la societat gironina i catalana.

2007 > 2011Amb la CUP com a actor polític emergent i cada cop més conegut, a Girona afloraven múltiples problemàtiques veïnals, com ara les obres del TAV o el projecte del pavelló de la Devesa, per citar-ne exemples, amb qui vam treballar des del primer moment. La nostra imbricació en el teixit veïnal creixia mentre els partits que tradicionalment havien tingut representació acusaven el desgast d’un sistema polític, social i econòmic que començava a fer aigües per tot arreu.

2003 > 2007La CUP va començar a fer els primers passos, a presentar-se al teixit associatiu gironí i implicar-se en les diferents lluites que van enegar-se al municipi, com ara la tasca per preservar les hortes de Santa Eugènia. La fórmula del tripartit municipal (PSC, ERC i ICV-EUiA) començava a mostrar símptomes d’esgotament, i el malestar social creixia mentre el moviment sobiranista començava a prendre forma en les grans manifestacions del 2006, amb el fracàs de la reforma de l’estatut com a teló de fons.

HOMENATGE09

les ordenances, les mocions, les al·legacions, etc. va ser una feina una mica feixuga per un grup de gent que fins aquell moment havíem centrat la nostra activitat política bàsicament en la lluita de carrer. En les manifestacions, les pancartes, els fulls volants i les pintades. Saber incorporar aquesta nova praxi vinculada a la institució dins el nostre univers polític i d’activitat sense perdre la nostra presència al carrer era i és un repte que encara avui maldem per assolir. I tot això mostrant-nos genuïns, creïbles. En definitiva, essent nosaltres mateixos.

EN RECORD D’EN TONI LECHA

“És impossible condensar en aquest breu parlament tot el que ha significat en Toni per nosaltres, la militància independentista i revolucionària de Girona, durant aquests més de 10 anys que hi hem coincidit. [...] Les primeres paraules que ens vénen al cap quan hi pensem són respecte i admiració. Hores i hores compartides en centenars d’actes, assemblees i mobilitzacions ens fan dir avui que ell era com un mestre. Quan tenies en Toni davant sabies que de la seva boca no en sortiria cap paraula frívola o buida: sempre aportacions intel·ligents, per molt banal que fos el tema de conversa. Reflexió, anàlisi, experiència i formació. L’aportació d’en Toni a Girona ha estat imprescindible. Per la CUP, pel moviment, però també per la formació política de tots nosaltres. Qualsevol dubte tenia resposta. N’hem après molt, d’ell. Sembla un tòpic però és tan cert que no podem explicar-nos d’altra manera. [...] Tots ens l’havíem mirat alguna vegada i ens havíem preguntat si de grans també seríem com ell. Sense saber que no hi ha tria possible. Que aquells qui creuen veritablement en el demà no tenen dret a abandonar. Que el record del compromís de companys com en Toni i tants d’altres és el que ens dóna la força per continuar i ens regala l’alè per fer l’últim pas quan ja ens sembla que ja no podem més. [...] Els qui vam tenir la sort de lluitar al seu cantó continuarem treballant, recollint la torxa que ens ha deixat, rellevant-lo i seguint el combat per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.”

Fragment del text que, en nom de la CUP de Girona, es va llegir a la cerimònia d’enterrament d’en Toni Lecha, militant independentista històric i membre de la CUP de Girona des de la seva fundació, que va morir el passat 19 de juny

2011 > ...Després de gairebé 10 anys de feina la CUP va aconseguir entrar a l’Ajuntament com a quart grup del consistori, amb 3 regidors, i va presentar-se amb un discurs i una praxi realment renovadora, apostant per la transparència, la democràcia directa, l’ètica i la proximitat com a puntals. Definitivament la CUP es consolida com a actor polític de la ciutat, i apareixen nous agents com el moviment del 15M, la PAH, l’ANC, la Mesa d’Entitats per la Participació o la Xarxa pels Drets Socials. El 25 de novembre del 2012 la CUP obté representació al Parlament de Catalunya, i a Girona s’arriba als 2500 vots.

Em preocupa una cosa; l’art sempre ha anat per davant de la societat i en canvi ara ens trobem en un moment en què tendim a demanar a la societat que ens digui allò que vol. I això és molt perillós. L’art ha de ser totalment independent. Per això el polític hauria de callar, escoltar... i donar suport incondicional a les activitats pedagogico-artístiques que representin un avenç per la societat. Però aquí, de fet, hi ha un altre problema; que és l’absència d’un projecte pedagògic de ciutat directament vinculat a la recerca de projectes d’implantació, desenvolupats pels diferents col·lectius d’artistes i creadors. Qualsevol cosa que es fa en el món de l’art hauria de tenir, per regla, una proposta pedagògica que anés a parar a totes les escoles de primària, a tots els instituts... Cal fer entenedor l’art, però si demanem “què voleu veure?” estarem edulcorant la creació.

Hem resolt correctament la reconversió del patrimoni industrial a Girona, per exemple en el cas de Santa Eugènia?Tinc un projecte que es va presentar en el Bòlit l’any 2011. Hi feia un estudi sobre l’obsolescència de les fàbriques a partir de la sèquia Monar; com s’han reconvertit en centres culturals. Però sobretot penso que Girona ha tingut i encara té un problema principal, i és que l’àrea metropolitana (Sarrià, Salt, Girona) no ha acabat de quallar com a ens. Per a mi això és fatídic. Cada poble podrà ser independent, però les infraestructures no acaben d’estar lligades i haurien de conviure de forma molt més sòlida.

ENTREVISTA

CONTRACORRENT10 - 11

Pep Admetlla és un artista multidisciplinar. Gironí i de Santa Eugènia, és escultor i dissenyador industrial. Ha estat professor del Màster d’Arquitectura a la UPC i des del 1997 és responsable del projecte “Arquitectura i entorn” a l’Escola Eiximenis. D’aquesta darrera experiència en parla amb fruïció. Gaudeix traslladant als seus alumnes les experiències artístiques i les reflexions sobre l’entorn i les intervencions arquitectòniques. Tot just començar l’entrevista, reflexiona sobre la creació artística actual...

Sobre aquests equipaments, per exemple, penso en la Marfà. Jo hi visc molt a prop. No entenc que hi hagi un espai de 1.300 metres quadrats on no hi ha ni una trista sala d’exposicions. L’espai del centre cívic ha quedat reduït a una sèrie d’exposicions molt locals i això no ens ajuda gens. Perquè tot i que hem de ser molt locals, també hem d’obrir les portes per veure, a nivell artístic, què passa a fora.

Quina ambició té l’Ajuntament en política cultural ? Hi ha visió estratègica?En el darrer mandat dels socialistes, a Girona es va fer el Pla Estratègic de Cultura. I jo crec que als artistes ens van acollonar, almenys a la gran majoria. Vam ser en reunions i debats i es van apuntar moltes línies d’intervenció. En el seu moment ja hi va haver una crítica important perquè es va encarregar el Pla a una consultoria de Barcelona, que necessitava un coneixement de base que no tenia i això generava uns costos addicionals... Però ara a més veiem que l’aplicació d’aquest projecte no s’ha fet. Entenc que el canvi a la municipalitat comporta dificultats, però de vegades Girona pot semblar un circ ple de pallassos, de trapezistes, d’equilibristes i amb massa directors de cerimònia!Desllorigar el que teníem abans és força difícil. Ara no s’aclareix quina és la línia de treball, és cert; però també vull creure que les intencions són bones. Per exemple, en aquests moments s’ha tirat endavant una nova visió del Bòlit, el Centre d’Art Contemporani, reaprofitant l’espai de la Rambla (tot i que no estem contents perquè hem perdut espai físic), hi ha

una nova direcció amb bones intencions... Però és clar, no només vivim de les bones intencions.

Què hauria de ser, aquest Centre d’Art Contemporani, segons tu?La veritat és que teníem moltes esperances en el Centre d’Art Contemporani. Va ser una gran decepció el que va passar: que s’acabés morint. Però no podem abandonar la idea. Amb una mínima estructura, si vols; però que sigui clara. Que funcioni i que jugui amb l’existència d’una àrea metropolitana. Hi ha equipaments a Salt o a Sarrià que estan de collons. Mira: jo vaig ser en el primer Consell per l’Art i la Cultura de Girona, l’any 1998. Allí es parlava de tenir un Museu d’Art Contemporani a Girona. La idea era absurda, tenint en compte que el MACBA ha fracassat en la promoció directe del col·lectiu d’artistes contemporanis catalans. La meva proposta, llavors –i que encara mantinc– fou la de dissenyar una idea: “Girona, Centre d’Art Contemporani”, no pas en un recinte tancat o en una caixa, sinó arreu. Que cada espai albergués un tipus de creació artística. Penso que tenim unes infraestructures, que ben lligades, podrien rendir molt (La Mercè, la Carbonera, el Museu d’Història de la Ciutat, La Marfà, la Coma-Cros, Les Bernardes, a Sarrià tenen uns equipaments fabrils importantíssims però que s’estan fotent de fàstic...). Les coses haurien de ser més senzilles!

En què som bons, a Girona? Cal tenir bucs insígnia?Hauríem de ser bons en el foment de la creació, en l’educació. Qualsevol tipus de

feina que es faci a nivell creatiu hauria de tenir una repercussió immediata i directa en l’educació dels futurs gironins. Bucs insígnia? El teatre ara està de moda però als anys 80 no ho estava. Això va per interessos i també per feina feta, que és molta i molt bona... Si la ciutat necessita posicionar-se a través d’un art més visible, que ara resulta que és el teatre, d’acord. Però que no es posicioni a cap art per sobre d’un altre. I tampoc pot ser que tot passi per la cultura de l’oci i de l’entreteniment.

En relació als bucs insígnia, què en penses de la polèmica sobre la col·lecció Santos-Torroella [col·lecció d’art que l’Ajuntament ha volgut adquirir recentment a canvi d’un preu molt elevat]?Jo no conec amb exactitud els números de l’Ajuntament, però sí que sé que són obres (de noms importants, certament), més aviat de petit format i regalades més que no pas comprades pel col·leccionista. En tot cas trobo bé que s’adquireixi, sempre i quan això serveixi per ressituar la col·lecció d’art contemporani dels darrers 50 anys que hi ha a les arques municipals, de tots els artistes que han treballat aquí. Donant peu a fer visible tota la col·lecció que tenim. Si això té repercussió en un treball pedagògic i d’interrelacio entre tècniques i generacions, per fer entendre les circumstàncies de la creació i què representa cada peça en l’evolució de l’art, em sembla perfecte. Ara bé, sempre i quan no deixem de banda la resta. Perquè de problemes n’hi ha molts: manca d’espais per artistes joves, poca promoció de nous artistes, espais expositius petits... Per mi, tot plegat hauria de ser un lot.

DANI CHICANO, PERIODISTA

A Girona, de línia de política cultural, pròpiament dita, no n’hi ha hagut mai. Només quan va ser alcalde Joaquim Nadal semblava que hi havia una certa idea de cap a on s’havia d’anar en el futur, aprofitant un teixit associatiu i una empenta ciutadana envejable, que molts ajuntaments pagarien per disposar-ne. Com a mínim, Nadal va ser prou intel·ligent com per atiar una mica el foc en aquest sentit, de manera que la cultura popular es feia gairebé sola, però sense la sensació actual d’absolut abandonament. Nadal va fer algunes apostes que han resultat reeixides i que han situat la ciutat al mapa cultural, d’entre les quals en destaquen dues: el Festival Temporada Alta i el Museu del Cinema. Quan Nadal no hi va ser, la situació, ja delicada, es va tornar absolutament precària. La situació del Cinema Modern n’és la metàfora perfecta, i també és la vergonya dels governs socialistes i tripartits de la ciutat, i de l’actual, òbviament, que després de dos anys encara no ha fet absolutament res més al respecte que llançar globus sonda. Això sí, la foto davant la porta del malaguanyat edifici publicada en període electoral a tots els diaris, acompanyada d’una ferma declaració d’intencions respecte el futur de l’equipament, aquesta, la tenen el convergents i els socialistes. Què han fet uns i altres? Res.

Ja que parlem de període electoral, precisament en les darreres municipals vaig ser convidat a dos debats sobre matèria cultural. En el primer,

celebrat a La Planeta (28/4/2011), hi van participar els representants dels partits que se suposa que havien treballat aquest aspecte. Va ser un debat poc fructífer, molt genèric, sense parlar de mesures concretes i menys encara d’un projecte a mig o llarg termini i, més que un debat, va ser una declaració d’intencions de cadascú en aquesta matèria, en alguns casos migrada com una mala cosa. Allà es va fer un anunci “espectacular” per part de la que finalment seria la força guanyadora de les eleccions que, si el fessin ara aquest anunci, resultaria còmic. CiU va fer anar a aquell debat a Carles Ribas que, com tothom sap, no ha acabat ocupant precisament la regidoria de Cultura. Aquesta, la Cultura, “la considerem tan i tan important -deia Ribas- que el regidor serà l’alcalde!”. Aquest anunci i la frase “la Cultura serà la que voldran els creadors, ha de créixer des de baix”, sigui el que sigui el què això vulgui dir, van ser les dues aportacions del membre de la candidatura de CiU en aquell debat. Posteriorment, Òmnium Cultural va convidar en Salvador Sunyer (director de Temporada Alta), en Dani Bonaventura (Cap de Cultura del DdG), en Josep Pujol (professor de l’Esmuc i escriptor) i a mi mateix, amb Xavier Carmaniu (periodista i historiador) com a moderador, a mantenir un debat en què se’ns va encomanar fer una anàlisi dels programes electorals presentats pels partits que concorrien a les eleccions. Va ser una nova constatació que als partits no els interessa la Cultura. Només la CUP tenia una idea de què volia fer, però tots, sense excepció, no tenien en compte la conjuntura econòmica, de manera que era un brindis al sol. Per cert, la Cultura era “molt important” però a cap d’aquests dos debats hi va acudir l’actual alcalde. Aquests són els antecedents més propers.

Com s’ha traduït això de que l’alcalde sigui el regidor i que la Cultura “s’ha de fer des de baix”? Ras i curt: en abandonament i arbitrarietat. Equipaments: cap millora sensible, no hi ha diners. Mai no ha sortit ningú de l’equip de govern a explicar quina és la línia de política cultural de l’actual Ajuntament. Mai el regidor de Cultura/alcalde ha fet cap entrevista en cap mitjà, en qualitat de regidor de Cultura. Quan jo mateix formava part de la secció de Cultura d’El Punt, la petició d’entrevista va ser feta el dia següent de les eleccions. Mesos després, encara esperàvem resposta. Dóna la sensació que tot va a batzegades, i si l’encerto, l’endevino. Hi ha

OPINIÓ

CULTURA A GIRONAQUIN FULL

DE RUTA SEGUIM?

CONTRACORRENT

qui afirma que el regidor de Cultura és el gerent, Albert Riera. No seria d’estranyar. En tot cas ningú no sap on encaixen, en la línia de política cultural, perquè ningú ho ha explicat, decisions com potenciar la GIOrquestra, l’organització del festival Milestone, la producció del musical teatral Josafat o l’organització del festival Girona a Cappella, per posar alguns exemples, independentment de la bondat o del bon o mal resultat d’aquestes iniciatives. En tot cas, com que el programa electoral en matèria cultural de CiU era inexistent, aquí hi cap tot, i sempre, això sí, observat exclusivament des del punt de vista del turisme i la promoció. Això és aparença, no construir sobre una base sòlida.

Una mostra més de la improvisació que regna en aquest àmbit en el govern de la ciutat: El mes de febrer passat Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, va pronunciar una conferència convidat per Tribuna de Girona (La ciutat del Teatre. Un projecte de futur per a Girona a l’Europa del segle XXI). Qui ha seguit mínimament Sunyer els darrers anys té una noció d’aquest projecte, del clúster d’arts escèniques i de l’euroregió mediterrània de les arts escèniques que ha pregonat tantes vegades com ha pogut. L’alcalde va baixar de l’hort al febrer, quan feia només gairebé dos anys que havia accedit a l’alcaldia, i ara ja està bastint el projecte La Ciutat del Teatre, de la qual, per cert, tampoc se’n parlava un borrall en el seu programa electoral.

És una obvietat que, degut a una estafa de grans dimensions a la ciutadania, perfectament orquestrada per tots aquells agents als quals interessa que el sistema capitalista es perpetuï -ho anomenen crisi- no passem el nostre millor moment. No tinc clar si la independència del país significarà una millora de la situació, dependrà de si som capaços de deslliurar-nos de les dues oligarquies que fa anys que ens escanyen: l’espanyola i la catalana. En una situació com l’actual, deia, cal esmolar l’enginy i, sobretot, identificar les iniciatives culturalment valuoses que sorgeixen de la ciutadania, per tal de potenciar-les. També és urgent marcar una línia de política cultural, proposar-se uns objectius concrets a mitjà i llarg termini per saber fins on es vol arribar, per tal de determinar què es vol construir. En què som bons? Què ens pot distingir

de la resta? Què ens pot fer singulars? Com podem enriquir i potenciar la totalitat del nostre teixit cultural? S’ha apuntat que l’especialització podria dibuixar la ciutat del futur a nivell cultural. Les arts escèniques és l’aspecte en què, gràcies a Temporada Alta, La Planeta, El Canal, i un seguit d’agents que hi treballen, Girona destaca i està posicionada a nivell de país i fins i tot europeu. El Museu del Cinema i el Truffaut, degudament potenciats tots dos, també són elements que poden ser clau en un procés d’aquest tipus. A la Ciutat del Teatre hi afegiria la Ciutat de la Imatge. Ara bé, no caldrà només actuar en aquests àmbits ni traduir-los únicament en clau de potencialitat turística i de promoció, que és el què fa el govern actual. La formació, i el suport a la cultura popular són bàsics, i assegurar l’accés a la Cultura de tothom, sense excepció, és una obligació. Cal connectar la Cultura, amb la formació, l’ensenyament i l’àmbit social.

Haig de confessar un cert escepticisme quan, el 2009, encarregat a una consultora privada (ICC Consultors), es va iniciar el procés de realització d’un pla estratègic de Cultura que, finalment, separant el gra de la palla, -i l’error, al meu parer, de voler fer créixer de manera artificial el Centre d’Art Contemporani Bòlit, sense cap base social ni cultural- resultava interessant, amb un diagnòstic ben fonamentat, i apuntava diverses línies d’actuació o “programes motor” que assenyalaven en direccions, si més no, estimulants. Aquell pla tenia un defecte enorme: ja en ple pic dels efectes de l’estafa no tenia en compte la gravetat de la conjuntura econòmica, si més no en tota la seva dimensió. Però no era un mal punt de partida. La mesquinesa general del món polític, però, va tendir a veure aquest pla més com una eina partidista que com una eina tècnica que és el què era en realitat, i en les eleccions municipals la majoria, tret de la CUP, que el va adaptar i hi va posar l’accent allà on va creure oportú, el van obviar a l’hora de fer els seus programes. Ni tan sols els tres partits que el van impulsar des del govern, PSC, ERC i ICV, van tenir en compte, un any després de tenir el treball a la mà, el document que havien encarregat i que ens va costar milers d’euros a tots els ciutadans. Haurien de tenir un full de ruta, un horitzó, i ens l’haurien d’explicar a la ciutadania. Si no, tot semblarà -potser ho és- arbitrarietat, amiguisme i clientelisme.

12 - 13

LA PRIVATITZACIÓ D’AIGÜES DEL TER LLOBREGATDesprés que ciutats com París remunicipalitzin l’aigua, el govern de CiU privatitza la gestió d’aquest dret bàsic. Difícilment pot governar-se un país si la gestió i el control dels nostres recursos naturals més essencials són a les ordres de les fluctuacions dels mercats.

LA CUP ANUNCIA QUE ABANDONA EL PACTE NACIONAL DE LA SALUTA petició de la Coordinadora Laboral de centres sanitaris de Catalunya, que considera que el pacte “el que pretén és tapar les vergonyes, netejar la cara i seguir amb un model en què la corrupció sembla tenir més defensa que els drets dels usuaris, dels treballadors i de la qualitat assistencial”.

LA CUP AL PACTE NACIONAL PEL DRET A DECIDIRLa nostra formació va recordar la necessària construcció dels Països Catalans (que cal tenir present en el procés pel dret a decidir obert al Principat) així com el paper central de les classes populars.

UN DIA DE JULIOLMarxistes, bolivarians i utòpics. Això ens van dir. Totes tres coses alhora i en un sol ple. La primera, la va deixar anar en Santi Rodriguez (PP); la segona, en Jordi Cañas (C’s); la tercera, Fernández Teixidó (CiU), que va titllar-nos com “els que volen canviar el món d’una vegada per totes”. És una altra forma de resumir la sessió del 3 i 4 de juliol passat. Es veu que no acaben de posar-se del tot d’acord en que som o deixem de ser, però van afinant a poc a poc. Progressen adequadament.En tot cas, en el primer ple de juliol, penúltim ordinari del primer període de sessions, el nostre diputat Quim Arrufat va requerir al president Mas sobre la consulta d’autodeterminació que urgeix el nostre poble i va exigir articular-la democràticament i des de l’activació popular. Poc abans havia interpel·lat la consellera Irene Rigau sobre el desgavell a l’ensenyament superior de música i la desigual –as usual– redistribució econòmica dels recursos segons per qui: Liceu, Esmuc, Taller de Músics... Digues-me què prioritzes i et direm què enllesteixes. Blanc i en ampolla. Llet.

QUERELLA A SANTI VILA[FIGUERES]Just abans de l’estiu la CUP va presentar una querella criminal al TSJC contra l’exalcalde de la ciutat i actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, per una suposada prevaricació i malversació de fons públics durant el procés de construcció de l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà, oberta a finals del 2010.

HORTS URBANS EN SOLARS[MANRESA]Recentment l’Ajuntament de Manresa decidir, a proposta de la CUP, que promourà la utilització dels solars en desús que hi ha al municipi com a horts municipals. El desenvolupament del projecte s’encarregarà a una comissió que comptarà amb la presència de tècnics municipals i representants del teixit associatiu manresà.

JORNADES POPULARS DE TREBALL[VILANOVA I LA GELTRÚ]La CUP ha proposat, igual que ja s’ha fet en d’altres municipis com Celrà, la celebració de jornades populars de treball com a forma de voluntariat. No es pretén cobrir tasques per les quals ja hi ha treballadors municipals o empreses encarregades, sinó dur a terme accions puntuals per fer partícips els veïns del manteniment del municipi.

HI HEM DIT LA NOSTRA DES DE L’HEMICICLEDAVID FERNÀNDEZ, DIPUTAT DE LA CUP

NACIONALRODA DE CUPS

LA CUP AL PARLAMENT

EL MÓN EDUCATIU EN PEU DE GUERRA[ILLES] El curs 2013-14 ha començat més mogut que mai a les Illes, com a conseqüència de les darreres mesures impulsades per la consellera d’Educació. La primera espurna va saltar en ple mes d’agost, quan tres directors de Maó van ser suspesos de sou i feina per negar-se a adaptar els projectes educatius dels seus centres al Tractament Integrat de Llengües (TIL). Justament l’aplicació del TIL, sumada a d’altres qüestions com la reducció de plantilles, l’acomiadament d’interins, l’augment de ràtios i d’horari lectiu... són els principals motius que han portat la comunitat educativa de les Illes a apostar per una vaga indefinida, que compta amb el suport dels principals sindicats de professors i d’estudiants. Contra als atacs a la llengua catalana i les retallades en educació perpetrats des del govern de José Ramón Bauzá és més important que mai que famílies, professors i estudiants facin pinya i mantinguin el grau de mobilització. Des de Girona, ànims i tot el suport!

A ELX, EN VALENCIÀ![PAÍS VALENCIÀ]L’arribada del PP al govern municipal d’Elx després de les eleccions municipals del 2011 va suposar un retrocés de l’ús del valencià en aquells àmbits en què s’havia consolidat o hi predominava de manera exclusiva. S’han aplicat mesures com la retolació urbana en castellà, l’exclusió del topònim “Elx” de la imatge corporativa, una política cultural espanyolitzadora, canvis de noms d’avingudes i carrers com ara el del ‘País Valencià’, o la col·locació d’un bandera espanyola de més de seixanta metres quadrats en ple cor del palmerar, seguint el model d’Alacant. Així, el govern municipal del PP ha fet palesa la seva voluntat d’eliminar qualsevol intent de normalització lingüística o afirmació nacional que s’escapi dels paràmetres de l’espanyolisme, en una ciutat que durant dècades ha estat un motor de la recuperació lingüística i un referent simbòlic i cultural del País Valencià i del conjunt dels Països Catalans.

PRESENTEN EL DOCUMENTAL ‘LLAVORS DE LLIBERTAT’[CATALUNYA NORD] El març de 2012, mesos després de la mort de l’històric militant independentista nord-català Josep de Calassanç Serra i Puig ‘Cala’, va començar a caminar la ‘Comissió Homenatge Cala’, formada per diversos col·lectius de banda i banda de l’Albera. Un dels seus principals projectes ha estat l’edició del documental “Llavors de llibertat. Cala i la generació oblidada”, que té per objectiu resseguir les darreres dècades d’història de l’independentisme català prenent com a fil conductor el compromís d’en ‘Cala’ i la seva generació amb l’alliberament dels Països Catalans. En el documental realitzat per David Andreu i Josep Sabaté, del qual s’han organitzat presentacions a Perpinyà i Barcelona el 20 i 21 de setembre, hi apareixen diferents dirigents històrics de l’independentisme i activistes nord-catalans que van compartir moments amb en Cala, que relaten l’experiència de lluita d’uns anys en què l’independentisme va ser minoritzat i perseguit.

NACIONALPAÏSOS CATALANS

14 - 15

A Espanya, avui l’administració encobreix la corrupció i el nepotisme. El poder polític fomenta la intolerància envers les diferències nacionals i lingüístiques interiors. Darrera una carcassa d’aparença democràtica, el sistema presenta punts febles tan calamitosos com una separació de poders que fa avergonyir. Aquests mals són endèmics, seculars. A més, la pitjor crisi financera internacional – amb el concurs d’una elit empresarial autòctona - ha desballestat una part important de l’economia productiva i, a la vegada, ha donat el toc de gràcia a un Estat del Benestar ja per si era poc vigorós. El panorama és descoratjador: Espanya no té projecte que engresqui, que permeti desenvolupar les potencialitats de les persones o de les col·lectivitats. Tots coneixem gent que està ben desanimada. I és un desànim que s’arrossega d’anys ençà.En part per la fallida espanyola, en part per la tenacitat d’un independentisme de minories que no ha claudicat al llarg dels anys, avui tenim a l’abast la independència de Catalunya. Penso que la tenim a l’abast perquè la llibertat nacional s’ha començat a percebre, alhora, com una oportunitat per sortir de la depressió espanyola. Una oportunitat per replantejar-se

l’estat de coses que hem viscut en els darrers trenta-cinc anys.En processos constituents com el què hem d’iniciar, l’organització però també la il·lusió de les persones (sumades a la desorientació dels sectors immobilistes) són l’escenari ideal per projectar un país millor. Un país que a la CUP proposarem plenament independent, radicalment democràtic, que proporcioni igualtat a les persones i que sàpiga produir un projecte engrescador. Un país independent, en primer terme, que orienti la seva economia per al benestar col·lectiu i no cap a la venda de recursos, empreses públiques o dels espais naturals. Un país democràtic, que perfeccioni les formes de participació i d’intervenció en les decisions. I un país que garanteixi la igualtat d’oportunitats a totes les persones mitjançant un sector públic blindat a les pressions del mercat. A la curta o a la llarga, un país amb aquestes coordenades genera patriotisme social, que per sobre de l’adhesió a les banderes o als himnes, fidelitza les persones als territoris. Un país que ens animi, que ens engresqui i que tregui el millor de nosaltres mateixos, i que ens apropi al nostre destí final: la República dels Països Catalans.

INDEPENDÈNCIAPER CANVIAR-HO TOT

CONTRACORRENTOPINIÓLLUÍS SALES I FAVÀ, MILITANT DE LA CUP

CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR CUP

www.contracorrent.cat

Seu políticac. de la Força 7, Girona

Despatx del grup municipalAjuntament de GironaPlaça del Vi 1, Girona (3a planta)

Si voleu contactar amb nosaltres podeu venir-nos a veure cada dilluns a les 8 a la nostre seu política o enviar-nos un correu a girona@cup.cat i concertar una visita per veure’ns

girona.cup.cat@cupgironaCUPGirona