Butll. Inst. Cut. Hist. Nat., 47 (Sec. Zool., 4): 77-86. 1981

CONTRIBUCIO AL CONEIXEMENT DE LA DISTRIBUCIO ECOLOGICADELS PICNOGONIDES A LA COSTA BRAVA CATALANA

Rebut: desembre 1980

Tomas Munilla Leon

SUMMARYContribution to the knowledge cf the ecological distribution of Pycnogonidain Catalonia ' s Costa Brava

An ecological and faunistic study on the Pycnogonida ocurring on Halopteris andPosidonia substrates of the Catalan Costa Brava has been carried out.

The present work provides new data for seven rare species in the Mediterraneansea and new citations of Nymphon gracile and Ammothella biunguiculata from the orien-tal spanish coast.

Also included are data about presence and abundance of the species, related withdepth, substrate and water movement.

INTRODUCCIO

Els Picnogonides son artropodes marinsClue es trobcn a totes les profunditats, desde les zones litorals on son mes abun-dants, fins a 4.000 m i mes do fondaria.Tambe habiten totes Ies latituds, des dellpols a I'equa(1or.

El grup quc ens interessa ha estat pocestudiant fins fa poc temps. Les dadesque es coneixen sobre la seva distribucioccologica son aillades, let degut, sons dub-tc, a la Ilur pctita mida i a la dificultat derecol-leccio.Rcspccte a la zona mediterrania ibe-

rica, nomes dos autors han dut a termetreballs importants sobre aqucst grupDc Haro, 1965a 1965b, 1966, 1967, 1978;Stock, 1966, 1968).

L'objectiu d'aquest treball realitzat en-tre 1973 i 1976 es el de contribuir a 1'am-pliaci6 do les dades ecologiques sobrecis pantopodes considerats rars al nos-tre litoral respecte de dos substrata: 1'al-ga fcoficia Halopteris L. i ]a fanerogamamarina Posidonia oceanica Delile.Les dades de les diferents prospeccions

cs poden trobar en un treball anterior(MUNILLA, 1978).

MATERIAL I METODES

Dels divcrsos substrats on es poden tro-bar Picnogonides, com esponges, closquesde molluscs, hidroideus, briozous, crusta-cis, algues i fancrogames marines, nosal-tres cis hem buscats exclusivament sobre

* Departament de Zoologia. Facultat de Ciencics. Universitat AutOnpma de Barcelona.Bellaterra. Barcelona.

77

els do" clarrcr s, on sc sole n trohar anrb

certa consIancia.

L'alga bruna Halopteris es troba distri-bulda a la Costa Brava fins a una profun-ditat de 10 in, be quc a partir dcls 5 mes rara o forma catifes d'algues soles omortes quc es mourn constantment segonscis corrcnts, i amb prou feines se'n pottrobar algun. Per aixo, les prospeccionsd'aquest substrat es dugueren a terme ensuperficie i per immersio a pulmo lliurefins a una profunditat de 5 m.La fanerogama marina Posidorria es tro-

ba entre 2 i 40 m, be que les « mates>> (ter-rne pescador) trobades entre 2 i 10 m son,en general, do mida pctita, exceptuant lesde les cales poc profundes i arenoses coinla de I'Escala i amb rizomes poc densos.Per a agatar-les calgue utilitzar 1'escafan-dre autonom per tal d'obtenir rizomesfrondosos amb picnogonifauna abundant.Un cop recollides les mostres, es po-

sen en sacs de raffia o en recipients doplactic amb aigua de mar per poder trans-portar-les at laboratori. Ambdos subs-

trats se submergeixen en cubetes de plas-tic que contenen aigua de mar neta du-rant 12 hores coin a minim, despres deles quals horn pot recollir cis difcrentsindividus a la superf icie del substrat jaque pugen per falta d'oxigen. Hom cis ha

d'anar cercant tambc pacientment entreles frondes do les algues o entre els rizo-mes fins a exhaurir Cl substrat.Un cop recollits, els exemplars es pollen

conservar fins a on mes en aigua do mar,dins una capsula de Petri i a una tempc-ratura oscillant entrc 6 i 8 graus.

ZONES EXAMINADES

1. Paula de Sant Aliquel (en front dcl'illot do Santa Anna), Blanes. Oricntacio

S. Fons rows superficial entre 0 i 0,5 m.Mostres fetes: 11. Actualment aquesta es-

tacio ha estat substituida per una platjaartificial.

2. Cala Bona o de Saut Francesc, Bla-

nes. Orientacio SE. Fons rows constitu'it

per Haloptcri,; seeparia i Halopteris fili-

cina mesclacics. Mostres fetes: 44, entre

I i4m.3. Cola Santa Cristirra, proxima a Llo-

ret de Mar. Oricntacio SE, amb fons rows

i substrat de H. filicina. Les mostres, cx-

tretes entre I i 4 m, han estat 5.4. L'Fscala, marge dret de la badia.

Oricnlacio NNO, anih tons arcnus i tan-gos on es podien lrobar codols i roqucsaillades. Les 4 mostres fetes han estat ensubstrats d'H. filicina i Posidorria ocea-nica, cntrc I i 3 m.

5. Blanc.., entre 1'espig6 del port i l'illotde Santa Anna. Oricntacio SSO, entrc 10i 20 m, aunb tons arenas i P. oceanica coina substrat; 2 mostres.

6. Blanes, entre cala Bona i cala For-canera. Oricntacio SE. Fons arenas entre10 i 18 m. Substrat P. oceanica. 4 pros-peccions.

7. Cala Bona, coincideix practicamentamb 1'estaci6 num. 2, Ilevat la profundi-

tat (12 a 20 m). Fons i substrat iguals quc

els anteriors; 2 mostres.8. Cala Moutgo, I'Escala. Orientacio

NE. Fons arenas. P. oceanica entre 15 i20 m, 2 prospeccions.En total han estat visitades 8 cstacions

(fig. 1) i fetes 74 sortides.

ESPECIES RARES

En aqucst apartat ens proposem d'abor-

dar les espccies quc al Mediterrani sonconsiderades coin a rares i, per 11t- pre-

scncia escadussera, es pot dir tambc que

son esporadiques. Donem a continuacio

les noshes citacions referents a la costa

catalana i les dcls altres autors referents

a aqucst mar tant si son a la costa his-

panica coin no. Aixi matrix s'indica cl

substrat de les mostres i la profunditat

on foren trobades.

Pvcnogonunr nodulosum Dohrn.

Citacions d'altres autors at Mediterranihispanic:- Dc Haro (1966), 1 masclc i 2 femcllcs

sobre Posidorria, a 15 m. Roca do laCreu, Blanes, Girona.

- De Haro (1965b), 1 femella sobre Po-sidorria, de 12 a 15 m. Illes Medes, Gi-rona.

Citacions d'altres autors a la resta delMediterrani:- Stock (1968), 1 fcmclla sobre Posidorria

a 30 m. Banyuls do la Marenda, Franca.- Stock (1968), 1 femella, Haifa, Israel.- Bouvier (1923), 1 fcmclla, Napols, Italia.

78

I3-° 00'

L' Escala ♦4C. Montgo

L'Estart it

-1-3° 15'

42°00'

Begur •

Palamos•

42°44' -a

Lloret•

Blane ♦ 3•

S.Feliu•

L I

Pi(:. I: Situacid de les estacions examinades.

79

Citacions propies:Blanes, Girona:

- 5-3-73, 1 femella sobre H. scoparia, en-tre 0 i 0,5 m. Punta de Sant Miquel.

- 7-10-76, 1 femella sobre Posidonia, a14 m. Illa de Santa Anna.

Entre cala Bona i cala Forcanera:- 31-10-76, 1 femella sobre Posidonia, de

12 a 13 m.- 7-12-76, 7 fernelles sobre Posidonia, en-

tre 12 i 14 m.- 12-12-76, 1 femella sobre Posidonia, de

12 a 15 m.

Achelia langi Dohrn.

Citacions d'altrcs autors at Mediterranihispanic:- Stock (1968), 1 femella i 1 mascle, en-

tre 0 i 1 m. Platja Arqueria, entre Ca-daques i el cap de Creus.

Citacions d'altres autors a la resta delMediterrani:- Stock (1968), 1 femella sobre una es-

ponja, a 1 m. Le Troc, Banyuls de laMarenda. Franca.

- Dohrn ( 1881 ), litoral del golf dc Na-pols, Italia.

Citacions propies:Costa de Blanes, Girona:

- 16-7-73, 1 mascle sobrc H. scoparia, de0 a 0,5 m. Punta de Sant Miquel.

- 26-2-75, 1 forma juvenil sobre Halop-teris sp., d'1,5 a 3 m. Cala Bona.

- 21-7-75, 1 mascle i dues formes juvenilssobre H. scoparia entre 0 i 0,5 m. Pun-ta de Sant Miquel.

L'Escala, Girona:- 12-8-75, 1 mascle sobre Halopteris sp.,

entre 1,5 i 3 m. Cala Santa Cristina,Lloret de Mar, Girona:

- 11-5-76, 1 femella sobre P. oceanica, en-trel i 2 m.

Achelia vulgaris Costa.

Citacions d'altres autors at Meditcrranihispanic:- De 14aro (1965a), 2 mascles sobre H

scoparia, entre 3 i 8 m. Llosa de SantaAnna, Blanes.

- Stock (1968), diverses citacions sobrela mar catalana.

Citacions d'altrcs autors sobre la restadel Mcditerrani:- Stock (1968), sense especificar, a 30 m,

sobre roques i entre corals, is Troc,Banyuls de la Marenda, Franca.

- Krapp (1973), 1 masclc sobre rodofi-cies, a 35 in. Cap de Molini, Catania,Italia.

- Dohrn (1881), cntre 15 i 100 in. Golf doNapols, Italia.Citacions propies:

- 11-6-75, 1 mascle sobre Halopteris, en-tre 1,5 i 3 m. Cala Bona, Blanes.

- 3-7-75, 1 mascle sobre Halopteris, entre2 i 3 m. Cala Santa Cristina, Llorct deMar, Girona.

- 23-10-76, 1 mascic i 5 femelles sobreP. oceauica, 20 m. Cala Montgo, 1'Esca-Ia, Girona.

- 31-10-76, 1 femella i 3 formes juvenils,sobre P. oceauica, entre 12 i 13 in, en-tre cala Bona i cala Forcanera, Blanes,Girona.

Aquesta especie esta conceptuada perStock com a propia d'aigiies mcs o menysprofundes,

Callipallene phautoma phantoma (Dohrn).

Citacions d'altres autors at Mediterranihispanic:- De Haro (1965b), I mascle i 1 femella,

entre 12 i 15 m, sobre P. oceanica. IllesMedes, Girona.

Citacions d'altres autors a la resta delMediterrani:- Krapp (1973), 34 mascles i 37 femelles

a 1 m, sobre Dyctiopteris sp. Illa La-chea, Catania, Italia.

- Krapp (1975), cita l'especie sobre Cys-toseira abrotanifolia, a la costa italia-na dc 1'Adratic.

- Dohrn (1881) la cita a 25 m, at golf dcNapols, Italia.

- Stock (1952) la cita a Venecia, Italia.- Giltay (1929) la cita a Vilafranca (Alps

maritims), Franca.

Citacions propies:- 15-7-75, 1 mascle sobre P. oceanica, en-

tre 1,5 i 3 m, 1'Escala, Girona.- 18-8-75, 1 mascle sobre P. oceanica, en-

tre 15 i 18 m, illa de Santa Anna, Bla-nes, Girona.

80

- 29-9-75, 1 masclc sobre Halopteris sp.,entrc 1,5 i 3 in, cala Bona, Blanes.

Callipallene brevirostris producta (Sars).

Citacions d'altrcs autors al Mcditcrranihispanic:- Dc Haro (1966), 1 fcmclla sobre M. sco-

paria, cntrc I i 10 in, llosa de SantaAnna, Blancs.

- Stock (1966), 1 fcniclla cntrc 12 i 14 m,a I'illa Clavegucra, al cap de Creus, Gi-rona.

Citacions d'altres autors a ]a resta delMcditcrrani:

Bcllan-Santini (1969), 4 individus sobreCvsloseira stricta, Endoumc, Franca.

Citacions nropics:- 23-10-76, 1 masclc a 20 m, sobre P. ocea-

nica, a la cala Montgo, I'Escala, Girona.

.4110plodacivlus anLulatns Dohrn.

Citacions d'altres autors al Meditcrranihispanic:

Dc Haro (1967), 1 fcmclla sobre P. ocea-nica, a 15 m, a la roca de la Crcu, Bla-nes, Girona.

Citacions d'altres autors a la resta delMeditcrrani:- Stock (1968) i Giltay (1929), la citen a

Banyuls, Franca.- Dohrn (1881) la cita al golf de Napols,

Italia.Krapp (1973) cita a I'illa de Lachea, Ca-tania, 1 masclc a 4 in i 2 mascles a7 in.

- Bouvier (1923), 1 masclc a Seta (Llen-guadoc), Franca.

Citacions propics:- 5-3-73, 1 fcmclla sobre H. scoparia, en-

tre 0 i 0,5 m, punta de Sant Miquel,Blanes.

- 7-12-76, 1 mascle sobre P. oceanica, en-trc 12 i 14 m, cala Bona, Blanes.

Anoplodactvlus pygmaeus (Hodge).

Citacions d'altres autors al Mcditerranihispanic:- Stock (1966), la cita sobre porffers, hi-

drozous i briozous a l'illa Claveguc-

ra, al cap do Creus, Girona, entre 10

i 24 m.

Citacions d'altrcs autors a la resta dclMcditerrani:- Monniot, citat per Stock (1968), cita

1'especie sobrc arena de le Troc, Ba-nvuls dc la Marcnda, Franca.

- Krapp (1973), la cita sobre Cv'stoseiraabrotanifolia a l'Adriatic i sobre Sar-

gassurrr city 2 mascles i 1 fcmclla aCatania, Sicilia, Italia.

Citacions propics:7-10-76, 1 masclc sobre P. oceanica, de12 a 14 m, cntrc cala Bona i cala For-canera, Blanes.

NOVES CITACIONS REFERENTSAL MEDITERRANI HISPANIC

Els csqucmcs do Ics especies quc citema continuacio poden esser examinats a lesfigures 2, 3 i 4 i hi donem les proporcionsd'un exemplar adult.

Anrmothella birorguiculata Dohrn.

Citacions d'altres autors al Meditcrranino hispanic:- Bouvier (1923), 1 forma juvenil al golf

de Napols, Italia.- Kcrneis (1960), cita un exemplar dub-

tos a la pradcria de Posidonia do IcsElmes, Banyuls, Franca, a 2 m.

Citacions propics: tots els exemplarshan estat trobats sobre P. oceanica.A Blanes Girona:

- 31-7-1975, 1 mascle, cala Bona, cntre12 i 14 m.

- 19-5-1976, 2 mascles i 2 formes juve-nils entre 5 i 7 m, cala Bona.

- Desembre do 1976, 2 femelles i 1 mas-clc, entre cala Bona i cala Forcancra,de 12 a 14 m.

- 23-10-1976, 1 mascle entre 18 i 20 m, ala cala Montego, 1'Escala.

Nyrnphon gracile Fabricius.

Citacions d'altres autors al Mediterranino hispanic:- Dohrn (1881), diu que es pot trobar als

81

A

0,2 mm

^ rtJ^^t iY : lI

1\ \\\ ^ V

FIG. 2: Nymphon gracile (mascle). A: Propodi iungles. B: Part anterior del cos. Q: quelicer;P: palp; T: trompa.

1mm

A

FIG. 3. Nymphon gracile (mascle). A: Cos. B:Oviger.

82

voltats de Marsella, a Tanger i a Napols.Stock (1968), la cita a la gruta de Biar-ra, Banvuls, Franca.Bouvier (1923), la cita al golf de Mar-cella.Bellan-Santini (1969), cita un exemplaral port de Callelonge, Endoume,Franca.

Fu:. 4. Arnmotella biunguiculata (mascle). A:Cos i apendixs anteriors. B: Pota. C: Propodi iunglCs.

Citacions propies:A I'Escala, Girona: sobre Halopteris

sp. i entre 1,5 i 3 m.- 15-9-1974, 4 mascles.- 15-7-1975, 1 mascle.

12-8-1975, 2 mascles.A cala Bona, Blanes, Girona:

- 6-7-1976, 1 mascle sobrc Halopteris, en-trc 1,5 i 3 m.

- 19-5-1976, 1 mascle sobre P. oceanica,entre 5 i 6 in.

DISTRIBUCIO ECOLOGICAEN HALOPTERIS I POSIDONIA

La localitzacio i abundancia d'individusi especies, depen principalment de l'ali-ment (Face, 1967).Hem notat, i amb aixo coincidim amb

Krapp (1975), quc existeixen altres factors

que inllueixen en la distribucio ecologica,com podcn esser 1'hidrodinamisme i lapuresa Lie I'aigua, el scu contingut en par-ticules i detritus, aixi corn la profunditati la natura dcI substrat. En relacio ambaixo exposern unes taules que donen unaidea de la distribucio espccifica dels subs-tints examinats en relacio a llur presen-cia i abundancia. Ili relacionem el modehich-odinamic amb la profunditat, amb elsubstrat i amb les dilerents especies (tau-les 1, 11 i 111).

Distribucio en Halopteris

A la taula I d'abundancia es pot obser-var claramcnt cl prcdomini d'Achelia echi-rtata en akdiics superlicials i molt batudessobre Anunolella lorrgipes, quc son les es-pecies mrs abundants. Aixi mateix, tambeobservem una substitucio gradual d'unaespecic per I'altra a mesura clue canvienIcs comunitats d'algues i la hidrodinami-ca de Ics diferents cstacions, dc maneraquc a Ics estacions amb H. scoparia i mo-de batut predomina A. echinata, i a lesestacions amb mescla d'ambdues espe-

83

i

f-^

w

'1,

0

0.C.os, _v,. =..'.! lF ^ Zu .c a _y

Q'.r

^ _

QI .--i

^.f

C ^ '-

^ [.,` J .^

Q (..) U Q Q r0-i

v

W^

^ ^J

o

^p Q^ [^

o ^ o ^ ^ ^ s.-. N^^ ^ s'- y^

Q `"' U Uw tQ^ Urn

L ^eS

H cf

M U ^:J

U ^

QW

M

O o

H ^n

Q^ ^^I o --

N et

N

L

r ^ o ^ ._O, C U N '^ ^

QUE-^WQ^

"^ CU K;

pp o

Q^ zN

N M

^^Q NM

^. j^ ^^ ^^

O O

WQ

1

Q

x

Qz0w

^^00

v

H

W

u

'^ °' y

^' ^ ^

O C ^0. r '-'

M^ c a

C .fl

GK

c ^,00.l C(S ^

^ ^v "

v^ O ^

O ^0..A

c

,

VU

^..

LJ O

^.. s .a

^ M

F

v ^^ f

^w^ ^

v^ v^ cn

O _O O_ O_

^ U ^ V ^ V ^ U

^ n, a _ a ^ - c ^ _ .,sa, N ^ a•^ N ^ ^^^ ^ ^ a^^

O C^ ^ ^M GQ ^ ^ K W ^ ^ ^

HQaN

N

^ ^

^ umE a^ N

^ Na^+ ^(d O.^

a.roro^^^

EA E-. E^ U L1U u ONO U O O ^

U

^_ G ^ ^ ^ N

N^^roo^N aaQ^ °D

^rororo^HCUUU T..W .. ..z ^..^^^..oN U p, U pp U

wU^UZH

^NNNN^^^^^Gv ^^a^^^,^^^^ov^ ^ ^.^

.~.T Cc am v^>^ N N ~ N _

^ ^ ^A ^ ^

7 TTU TG

cd (^ V ^ U ^(y (^

""' ^

J '^'O c'3^ c3,L O O G, 0.--^

O P. C_^_, L1L

E O O^ O u

^Q¢UQQ

¢QQUQQ

.. ^

'^ N ^,up O^Ofn

cC .^b,U G _P

°:roo^uCO'DoA.[ ^ ^ ^^.^ A ^ ^c0 U a O U-'

^n c0y

^:_sON^o^,^Q^c^^^^ >,roQEQ . , a [-. Q

V •• O': ':..^ ..

QQ^Q^(Sr ^"^Q Q^

84

F

z

4)

Q Q U

U

I- o

00

bl)

ci cC [ '" vi ON

L)

N a aUQ Q Q Q Q Q Q U u

U MQ U

N N U N

WU

U N ^ O M 4 M N N M

UQF F-^ U QUC

CD c vQ'. QQM

0 O «7+

Az0

CC

Q) O Z v

Oap

O Cz^

E^? M

U 0 U

U

0.1

r v0.Gv

() 4 r4

U

o m(d U

cara-^

aL:,

0 0 0

C!U U

m o: o o: oa,

z

y U c Ci N v V Oa0

F

U

z

A

z

Uz

z

Lr)

UCUQQQQ.CiQrn

a^ v

W NF-

'n M

QaLf)

00H`C

06

g

^N,-

Q

Ln.n

U U bl) b0C; 6

U U U U Q Q Q Q

N

H O MM

aQ

U 1-

U :3

4U

85

c icti dll llolrt(r i.^ (11. lilic irta i H. scopari(l)antb mode poc u gcns batut predominaA. longipes.Quant al gran de presencia (taula II),

cal rcmarcar que A. lortgipes es l'unicaespecie trobada a totes les mostres fetessobre Halopteris i la segueix de prop A.echirtata.

Distribucio en P. oceanica

Les dades d'aquest apartat corresponena les posidonias trobades eritre 10 i 20 m,dades que podem examinar a la taula III.Achelia ecltittata hi destaca tant per la pre-sencia com per I'abundancia.

D'altra banda, cal rcmarcar que 1'es-pecie Achelia i'ulgaris ocupa un segon flocpal que es refereix a l'abundancia i, se-gons Krapp (1975), substitueix en la pene-traciu ccologica A. echirtata a partir dels25 m de profunditat, de manera que esconsidera una especie propia d'aigi es pro-fundes.Finalment i en general podem dir, coin-

cidint amb De Haro (1966), que la picno-gonilauna posidonicola es abundant enespecics i pobre en nombre d'individus,justamcnt el contrari d'allo que s'esdeveen Halopteris, on el nombre d'individuses clevat i no augmenta proporcionalmentel nombre d'especies. Dit d'una altra ma-nera i resumint, la diversitat especiticaaugmenta amb la profunditat.

BIBLIOGRAFIA

Bia.i.%,\-Svyriyi, D. 1969. Contribution a 1'etude despcuplemcnts infralittoraux sur substrat ro-

clicu^. Rc, /ric. Si. liar. Lmlonm 47 (63):1-294.

BOtvIER, E. 1923. Pycnogonides. Faune de France.Paul Lechevalier. Paris.

Di: H-KO, A. 1965a. Comunidad de picnogonidosen cl alga parda Halopteris scoparia (L.). Bol.R. Soc. Esp. [list. Nat. ( Biol.), 63 : 213-218.

De HARO, A. 1965h. Picnogonidos posidonicolasde las islas Medas (Gerona). P. Inst. Biol.Aplic., 39: 137-145.

Dr H1RO, A. 1966. Distribucion ccologica de losPicnogonidos cntrc algas v posidonias medi-tcrrancas. Inv. Pesq., 30: 661-667.

Di Hauo, A. 1967. Picnogonidos de ]as posidoniasdo Blanes (Gerona). P. Inst. Biol. Aplic. 43:103-123.

Di: Huio, A. 1978. Ecological distribution of pic-nogonids on the Catalan coast. Zool. Jour. Linn.Soc., 63: 181-196.

Do i i u', A. 1881. Die Pantopoden des golfes vonNeapel. Fauna and flora des golfes von Neapel,llt: 1-252.

Face, L., 1968. Pycnogonides. In: Traite de Zoolo-gie, VI (Grasse, P. P. Ed.) Masson. Paris.

Gii.Tav, L. 1929. Ouclques pycnogonides des envi-rons de Banvuls (France). Bull. Ann. Soc. En-torn. Belg.. 69: 172-176.

KERxEIS, A. 1960. Contribution a l'etude faunisti-que et ecologique des herbiers de posidoniasde la region de Banyuls. Vie Milieu, 11 (2):145-187.

KRwi,, F. 1973. Pycnogonida from Pantclleria andCatania, Sicily. Beaufortia, 21 (277): 55-74.

KRwi,, F. 1975. Quclques traits de I'ecologie d'am-phipodcs et de Pycnogonides provcnant d'unilot nord-adriatiquc. Vie Milieu, 25 (1B): 1-32.

Miyn.t.a, T. 1978. Contribucion al estudio de losPicnogonidos: aspeclos morfologicos, bioldgicos,electroforeticos e inmunologicos en relacicin conla sisternalica de los mismos. Tesis doctoral.Universidad Autonoma de Barcelona.

Nocui:tua, M. 1967. Bases para a determinacaodos Pantopodos das costas portugucsas. Arq.Mus. Bocage (2), 1 (15): 283-341.

STOCK, J. H. 1952. The pycnogonids of the lagoonof Venice. Boll. Soc. Venec. Stor. Nat. Mus.('iv. Stor. Natur., 6 (2): 179-186.

STOCK, J. H. 1966. Sur quelques pycnogonides dela region de Banyuls 3e note). Vie Milieu, 17(I B): 407-417.

STOCK, J. H. 1968. Pycnogonides: Faunc marinedes Pyrenees orientales. Vie Milieu (Suppl.),19 (1 A): 1-38.

86