Cop d'Ull 236

Les novetats de SantJordi 2015 a l’Ebre

cop d’ull

Prat de Comte ofereix feina i habitatge per salvar l’escola del poble

Salvador PeiróSOCIÒLEG

“Costums debruts”#p8

Obren al públic dosaiguamolls de depuració al Delta

Alcanar senyalitzales platges vergesamb la toponímiatradicional

Segueix-nos a

#p23

#p27

Tortosa acull laCopa Catalana i laCopa Espanyolad’escalada en bloc

#p32

#p17

#p21

EL GOVERN DIU QUE TROBARÀ SOLUCIONSALS PROBLEMES D’ALFARA I LES CASES

Revolta pels bous

Anuncien la reformadel pont de l’Estat

OBRE PORTES L’ESPAI EBRE KM0

Som Tortosa i la CUP, els nousrivals de Movem Tortosa

AMPOSTA / LES PENYES I COMISSIONS TAURIEN ES MANIFESTEN AQUEST 19 D’ABRIL

Política Tortosa

#p3

#p14#p5

Amposta ha invertit 400.000 euros en la rehabilitació de l’antic escorxador, on ha ubicat la nova oficinade turisme, un centre d’interpretació de l’arròs, una sala d’actes i un espai gastronòmic. / FOTO: GENCAT.CAT

LA POLÈMICA ESCLATA QUAN CIU I ERC REBUTGEN UNA ESMENA DEL PSC AL PARLAMENT

#p19

cop d’ull// Abril 20152

cop d’ull Abril 2015 // 3

P MOBILITZACIÓ A AMPOSTAL’AGRUPACIÓ de Penyes i Comis-sions Taurines de les Terres de l’Ebreplanteja una mobilització a mitjansabril, possiblement diumenge 19, perdefensar els temptejos amb públic ales ramaderies ebrenques. L’entitat haassegurat que la manifestació, que esfaria a Amposta, només s'organitzaràsi compten amb el suport del territori.

El president de l'Agrupació de Penyes,Ximo Martí, va culpar tant CiU comERC de "tapar-se amb la manta entreuns i els altres” i els va demanar quedeixin els bous “fora de les seves ba-ralles polítiques". Quant a la manifes-tació, Martí va avançar que el lemaserà la petició de "respecte" peraquesta tradició ebrenca. C.B.PORTADA

Els bous entren en campanyaEl rebuig d’una esmena del PSC que volia regular els

temptejos amb bous d’Alfara encèn la polèmica

POLÍTICA

ERC acusa CiU de voler “suïcidar” la festa dels bousmentre el PSC diu que ambdós “juguen brut” amb l’Ebre

La festa del bous a les Terresde l’Ebre ha entrat en cam-panya electoral. El motiu és lapolèmica que s’ha generatarran la votació del Parlamentd’una esmena del PSC quepretenia regular els temptejosamb bous d’Alfara de Carles,però a través de la llei d’acom-panyament del pressupost dela Generalitat, una votació queva comptar amb els vots a favordel PSC, PP i Ciutadans i elsvots en contra de CiU, a excep-ció de les diputades ebrenquesMeritxell Roigé i Annabel Mar-cos, ERC, Iniciativa i la CUP.Ràpidament, l’Agrupació dePenyes i Comissions Taurinesde les Terres de l’Ebre vaementre un comunicat acusantERC d’haver torpedinat l’acorddel Parlament del passat mesde juliol que emplaçava al go-vern a regular la situació només enllà del novembre passat.Però el diputat d’ERC va acu-sar CiU de voler atiar aquestapolèmica a pocs mesos de leseleccions municipals, amb“nocturnitat” i amb una “acti-tud suïcida” per a les Terres del’Ebre. Segons Salvadó, vanvoler solucionar el problemad’Alfara de Carles reobrint eldebat nacional sobre les corri-des de bous. I és que l’esmenapretenia autoritzar corridessense la mort de l’animal, peròno només a les ramaderies del’Ebre, sinó a tot Catalunya. Enaquest punt, Salvadó i diesdesprés també la Federaciód’ERC a l’Ebre va demanar re-cuperar el consens que al se-tembre del 2010 va permetreaprovar la llei dels correbous. Molt molest es va mostrar l’al-calde d’Alfara de Carles, JosepMas, qui va assegurar sentir-se

"enganyat" pels polítics quanen comissió d'Agricultura esvan comprometre a resoldreaquest problema al novembrepassat, i va demanar que "bus-quin una solució immediata"perquè les ramaderies ja por-ten any i mig sense poder fertemptejos amb turistes. El president del Consell Co-marcal del Baix Ebre, LluísSoler, es va sumar a la defensadels temptejos dels bous d’Al-fara tot lamentant que el seupartit, CiU, retirés l'esmenaque s'havia compromès a in-cloure a la Llei d'acompanya-ment i que només les dosdiputades ebrenques de CiUvotessin a favor de l'esmenadel PSC. En aquest punt, Solerva reclamar "voluntat política"per regularitzar aquesta "tradi-ció i actiu turístic" del territori.

Acusacions creuadesEn aquest context, el PSC del’Ebre va acusar CiU i ERC de“jugar brut amb el territori” jaque no han complert el com-promís adquirit al Parlamentper resoldre el buit legal enquè es troba aquesta activitat.El candidat a l’alcaldia d’Am-posta, Francesc Miró, va adver-tir que “la simbiosi ERC-CiUcomença a ser letal per a les Te-rres de l’Ebre”, ja que aquestnou greuge s’afegeix a altresrenúncies com són el PUOSC iuns pressupostos “miseriosos”i va exigir a totes dues forma-cions que rectifiquin. Enmigd’aquesta polèmica, ManelFerré, l’alcalde d’Amposta, unade les ciutats on les festes ambbous tenen més tradició, va as-segurar que el resultat contraride la votació fou impulsat pelgrup d’ERC i va mostrar el seusuport tant a l’Agrupació comals ramaders en les mobilitza-cions que han anunciat.

C.Bonet / G. MorenoAMPOSTA

-Jo diria q

El delegat del Govern a les Te-rres de l’Ebre, Xavier Pallarès,va afirmar en una reunió ambl’agrupació de Penyes i Co-missions Taurines que el Go-vern s'ha fet responsable detrobar la manera de legalitzarels temptejos amb públic d'Al-fara de Carles. Pallarès va as-segurar que el Govern s'hacompromès a buscar altresvies legals per protegir aques-tes celebracions que no sigui

l'esmena a la llei d'acompan-yament dels pressupostos permodificar la llei de protecció

dels animals, que va ser rebut-jada pel Parlament. Segons Pa-llarès, les solucions arribaran

aviat. En la reunió també es vafer un repàs a la llei dels corre-bous per buscar la "tolerànciazero" i intentar que la properatemporada 2015 acabi sensecap denúncia.Quant al cas dels bous de LesCases d’Alcanar, en perill per-què el govern català no reco-neix la seva tradicionalitat toti tenir una antiguitat de mésde 35 anys, el conseller d’Inte-rior, Ramon Espadaler, va afir-mar que el Govern estàdisposat a dialogar per resol-dre aquesta situació, però vadeixar clar que “cal complir lallei”.

El Govern diu que està disposat adialogar pels bous d’Alfara de Carles

Pallarès asseguraque el Govern

buscarà altres vieslegals per protegir

aquestescelebracions

[] Un bou en una de les ramaderies d’Alfara de Carles. / Foto: Judit Brú

Cinta BonetTORTOSA


L’alcalde de Deltebre, el socia-lista José Emilio Bertomeu, op-tarà a la reelecció encapçalantun nou projecte polític, anome-nat Compromís d’Esquerres.Durant una entrevista a Canal21 Ebre, l’11 de març passat,Bertomeu va fer oficial la deci-sió dels socialistes de Deltebrede renunciar a les sigles delPSC, tot recordant que el pro-jecte de Compromís d’Esque-rres naix a partir de lesdiscrepàncies que han mantin-gut amb el partit arran del pro-cés català i el dret a decidir. Enels darrers mesos, tant Berto-meu com l’altre regidor socia-lista, Joan Alginet, havientingut diverses ofertes per con-córrer a les municipals del 24de maig. Però, segons l’alcalde,Compromís d’Esquerres buscasumar al nou projecte políticmés gent progressista ambganes de treballar pel muni-cipi. És a dir, persones que pro-venen d’altres sectors, mésenllà de les fronteres del queera el PSC de Deltebre.Bertomeu va explicar que en-cara estaven treballant per tan-car la candidatura, i va deixarclar que no hi haurà una llistadel PSC a Deltebre. A canvi,l’acord és que els vots de Com-promís d’Esquerres suminamb els del PSC per al ConsellComarcal del Baix Ebre itambé per a la Diputació de Ta-rragona. Però Bertomeu va ma-tisar que l’aliança entre el PSCi Compromís d’Esquerres en-cara s’estava negociant.Bertomeu no serà l’únic candi-dat que repetirà en aquestes

eleccions a Deltebre, ja queGervasi Aspa tornarà a ser elcap de llista d’ERC; Lluís Solerserà de nou el candidat de CiU,i Joan Bertomeu tornarà a ser elcap de llista del PP. La gran in-cògnita serà la possible irrup-ció de les CUP, amb DayanaSantiago com a candidata. Pertot plegat, l’alcalde va dir quetornarà a plantejar una cam-panya serena, per explicar a laciutadania tot el que s’hapogut fer en aquest mandat. Enaquest sentit, Bertomeu va afir-mar que aspira a assolir la ma-joria absoluta, però no va volertancar la porta a cap pacte des-prés del 24 de maig, tot i queen aquest mandat ha governatamb ERC. De fet, Gervasi Aspava ser l’alcalde en la primerameitat del mandat.

PORTADA

El president de l’EMD deJesús, Pere Panisello, vaanunciar el 3 de març queno es tornarà a presentarcom a candidat de CiU enles properes eleccions mu-nicipals. Després de 27 anysen la primera línia de la po-lítica municipal, sis com aalcalde pedani i 21 com apresident de l’EMD -a mésde compaginar altres res-ponsabilitats polítiques al’Ajuntament de Tortosa, elConsell Comarcal del BaixEbre i la Diputació de Tarra-gona-, Panisello consideraque ha arribat el momentdel relleu al capdavant de laformació. Panisello va expli-car que no ha estat una de-cisió que hagi pres en elsdarrers mesos, sinó que arafa quatre anys, abans de leseleccions del 2011, ja va co-municar tant a l’alcalde deTortosa, Ferran Bel, com a laresta de membres del seuequip la seua voluntat deposar fi a la seua trajectòriapolítica. Finalment, VíctorFerrando, regidor de l’EMDi president del comitè localde CiU, serà el nou candidatde la federació a Jesús. Enaquest sentit, Panisello vaafirmar que Ferrando tétotes les qualitats d’un bongovernant i que sabrà estara l’altura de la tasca que elsciutadans li encomanen.Quant als reptes pendents,Panisello va afirmar que novolia revelar les proposteselectorals de CiU. Però sí varecordar que el POUM deTortosa preveia la construc-ció d’un petit polígon in-dustrial a Jesús, al costat dela C-12, que l’arribada de lacrisi va acabar frustrant.Per la seua banda, ERCtambé ha designat ja el seucandidat a la presidència del’EMD de Jesús, una res-ponsabilitat que ocuparàJosé Luis Cervera. G.M.

EMD DE JESÚS

Paniselloabandona lapolítica ideixa pas aFerrando

La batalla de Deltebre, a puntL’alcalde José Emilio Bertomeu optarà a la

reelecció amb Compromís d’EsquerresERC, CiU i PP també repeteixen candidats,

i la gran novetat serà la llista de les CUP

PRECAMPANYA

José Emilio Bertomeu, durant la presentació del seu nou projecte electoral. // FOTO: COMPROMÍS D’ESQUERRES.

Gustau MorenoDELTEBRE

CiU a Deltebre ha confirmatcom a candidat Lluís Soler, ac-tual portaveu municipal i presi-dent del Consell Comarcal delBaix Ebre. Durant una entre-vista a Canal 21 Ebre, Soler vaavançar que plantegen unacampanya basada en les perso-nes i en la necessitat de posarvalor les potencialitats de Del-tebre en tots els àmbits. Així,Soler va assegurar que faranuna campanya molt proactiva,deixant de banda les confronta-cions entre partits i explicant elsprojectes de futur que necessita

el municipi. Segons el candidatde CiU, el seu objectiu és “can-viar l’actual sistema polític deDeltebre”. Soler va afegir-hique entrar en confrontacionspartidistes és “perdre eltemps”, tot i que va deixar en-treveure que hi haurà qües-tions de l’actual mandat queCiU haurà de recordar durantla campanya. Soler també vaavançar que si el 24 de maigobté una majoria suficient perliderar el consistori, convidaràla resta de forces polítiques a“dibuixar el futur” del poble.

Lluís Soler (CiU) vol canviarel sistema polític de Deltebre


Fins a cinc candidatures d’es-querres podrien presentar-sea les eleccions municipals deTortosa. A més a més de lesllistes del PSC i d’ERC, encap-çalades per Enric Roig i JosepFelip Monclús, la gran novetatés la presència de Movem Tor-tosa, de Som Tortosa i d’unallista de les Candidatures d’U-nitat Popular (CUP). MovemTortosa és la plataforma elec-toral que ha impulsat ICV ambEsquerra Unida i Alternativa,membres d’Avancem, de Pro-cés Constituent, alguns exregi-dors del PSC, i personesprovinents de diversos movi-ments socials, com ara la Pla-taforma d’Afectats per laHipoteca (PAH) de les Terresde l’Ebre, Trens Dignes, Amicsdels Castells o la Lliga contrael Càncer. El cap de llista deMovem Tortosa és l’actual por-taveu d’Iniciativa-Entesa perTortosa, Jordi Jordan, que elpassat 23 de febrer ja va revelarels primers 11 llocs de la novacandidatura. Jordan afirmaque Movem Tortosa vol pre-sentar-se “com una alternativasòlida i amb garanties a l’ac-tual majoria absolutista” delgovern municipal de CiU.

Podem serà Som TortosaSom Tortosa és l’agrupaciód’electors amb què el cercletortosí de Podem concorreràa les eleccions del 24 de maig.El secretari general de Podema Tortosa, Joan Serrallach, vaexplicar que necessitaran 500signatures per avalar la can-didatura de Som Tortosa. Dela mateixa manera, també s’i-niciarà un procés de primà-ries “obert i transparent” perelegir la persona que encap-çalarà la llista electoral. Ladata límit per presentar can-didatures és el 7 d’abril, queés quan tindrà lloc una as-semblea. Segons Serrallach,qualsevol persona que hovulga es podrà presentar perser el candidat o candidata deSom Tortosa, i l’assembleaoberta de Podem també aca-barà de decidir el conjunt dela llista en propers dies.

Movem Tortosa, Som Tortosa i laCUP es disputaran el vot esquerrà

El cercle tortosí de Podem descarta participar en laplataforma electoral d’Iniciativa, que veu poc rupturista

TORTOSA

Gustau MorenoTORTOSA

Jordan, en la presentació del lema de campanya. // FOTO: MOVEM TORTOSA.

Xavier Rodríguez serà el candiat de la CUP a Tortosa, quetambé va desestimar presentar-se amb Movem i Podem

PORTADA

El cercle de Podem a Tortosava començar a funcionar elmes de juny del 2014, ambunes 120 persones inscrites. Ales reunions que es fan els di-marts al centre cívic de Ferre-ries participen activamententre 25 i 30 persones, que finsara no havien fet política.Podem critica la falta de trans-parència a l’Ajuntament, lamanca d’actuacions tot i la si-tuació d’emergència social, i elfort endeutament municipal,tot i la falta d’inversions. Se-rrallach va afirmar que la gentde Podem està “molt dece-buda” amb els polítics actuals,i que hi ha una altra manerade fer les coses. De fet, ha afir-mat que per això no van pros-

perar les converses ambMovem Tortosa per fer unacandidatura conjunta amb Ini-ciativa, ja que des de Podemconsideren que el projecte quelidera Jordi Jordan no és prourupturista. En canvi, Podemtenia més punts en comú ambles CUP, però també han des-cartat fer una llista conjuntaperquè els separa el debat na-cional sobre la independènciade Catalunya.De fet, el cap de llista de laCUP serà Xavier Rodríguez,molt conegut a la ciutat pelseu activisme social en col·lec-tius com el Casal Popular Pan-xampla. La CUP també vadesestimar una aliança ambMovem.

Esquerra suma ICV i EUiA a Amposta per trencar la majoria de CiU

El candidat d'ERC-EA a l'alcal-dia d'Amposta, Adam Tomàs, ila candidata d'ICV-EUiA, Ro-sabel Recio, van anunciar el 19de març l’acord que han assolitper presentar-se junts a lesproperes eleccions municipals.Finalment, Recio ocuparà elquart lloc de la candidatura,que es dirà Esquerra d'Am-posta-Acord Municipal. Tomàsva agrair a ICV i EUiA "la ge-nerositat i voluntat de sumar-se a la candidatura que ha deportar el canvi que Ampostanecessita". El candidat a l’alcal-dia d'Amposta va destacar queel lloc que cadascú ocuparà a lallista no ha estat cap problema.“Aquesta candidatura no és

una suma de sigles, sinó unaconfluència de persones ambla voluntat de treballar juntsper canviar Amposta, i amb laqual compartim la necessitatd’acabar amb els vicis i els ticsde la vella política de 24 anysde majoria absoluta de CiU",va concloure Tomàs.Per la seua banda, RosabelRecio va explicar que havienpres aquesta decisió perquè elmillor que podien fer per Am-posta era unir-se. “ERC i EAsón els únics que ens ha garan-tit que aquests vots no serviranper donar suport a un governde CiU i, en canvi, altres forma-cions com el PSC no ens hovan garantir", va recordar. Adam Tomàs (ERC) i Rosabel Recio (ICV). // FOTO: ERC AMPOSTA.


El candidat del PSC a l’alcaldiade Tortosa, Enric Roig, s’ha mos-trat molt satisfet de la feina d’e-quip que, durant els mesos defebrer i març, ha permès deba-tre més d’un miler de propostesper confeccionar el programaelectoral. Un programa que s’haaprovat el 27 de març, en unaassemblea oberta, amb un cen-tenar de propostes per a Tortosai els pobles del municipi. Se-gons Roig, es tracta d’un pro-grama agosarat però tambérealista, que toca de peus a terraperò que vol que Tortosa recu-peri la força perduda durant elsvuit anys de governs de FerranBel. “Hem fet molta feina, mol-tíssima, i estic molt agraït a lesaportacions que s’han fet per

part dels afiliats i de la ciutada-nia en general, que ens perme-ten tenir una radiografia de lesnecessitats reals del municipi i ala vegada quines són les mesu-res que cal implementar per ac-tuar-hi”, va assenyalar Roig.“Complementen la nostra tascaintensa a l’Ajuntament, en quèhem presentat un centenar democions en positiu per a la ciu-tat, que també hem tornat a de-batre, millorat i ampliat”, vaafegir-hi el candidat socialista.Segons el PSC, aquestes 1.110propostes es tradueixen en 87accions en Compromís i Rege-neració Democràtica; 198 enIgualtat, Benestar i IntegracióSocial; 424 en Economia, Desen-volupament i Ocupació, i 401propostes en Territori, Serveis iEspai Públic. Aquests són, defet, els quatre eixos del pro-grama socialista.

PORTADA

Josep Felip Monclús, en una imatge recent. // FOTO: ERC TORTOSA.

Monclús (ERC) desmenteix un pacte amb CiU

El candidat d’ERC a l’alcaldiade Tortosa, Josep Felip Monclús,va voler deixar clar que els re-publicans no s’han decidit percap els possibles pactes quepoden plantejar-se si Conver-gència i Unió (CiU) perd la ma-joria absoluta el proper 24 demaig. Monclús va voler des-mentir les veus que, des d’al-gun grup de l’oposició, elsacusen de tenir un pacte tancatamb CiU, i que suposaria reedi-tar l’acord de govern del 2007,quan Ferran Bel va necessitar

del suport de l’Esquerra que enaquell moment encapçalava Ri-card Forés. Durant una entre-vista a Canal 21 Ebre, Monclúsva remarcar que fins la mateixanit de les eleccions no se sabràla força que tindrà ERC, i quealeshores serà el moment enquè l’executiva local i la mili-tància de Tortosa hauran deprendre una decisió. Per tant,Monclús va desmentir l’existèn-cia d’un pacte previ entre CiU iERC a Tortosa, però també ques’haja descartat aquesta o altrapossibilitat.En la mateixa entrevista, Mon-clús va afegir que volen tenir lamàxima força possible. Però no

va voler concretar un sostreelectoral per a ERC, que ara tédos regidors a l’Ajuntament deTortosa. El candidat republicàva remarcar que el que volen ésgovernar el municipi amb elscriteris de justícia social, demo-cràcia plena i llibertat nacionalper a Catalunya. En aquestalínia, Monclús va confirmar queTortosa necessita un canvi degovern, segons l’enquesta queha fet ERC per elaborar el seuprograma electoral. Una en-questa que ha servit per consta-tar que les piscines, la millorade l’espai públic i la promocióeconòmica són les principalsdemandes de la ciutadania.

TORTOSA

G.M.TORTOSA

G.M.TORTOSA

El PSC ha debatutmés de mil propostes

Una de les reunions de treball del PSC de Tortosa. // FOTO: PSC.

TORTOSA


PORTADA

Campanya emocionant als MasosL’alcalde Ferran Bladé repeteix com a candidat de CiU a

Móra la Nova, on ERC i el PSC aspiren a trencar la majoriaEl republicà Moliné nega un pacte amb els socialistes,

mentre López Leor afirma que volen ser “decisius”

Móra la Nova és un dels muni-cipis de la Ribera d’Ebre en quèles eleccions municipals del 24de maig es preveuen més emo-cionants. L’actual alcalde, Fe-rran Bladé, va ser presentat el13 de març com a candidat deCiU a la reelecció. Davant d’u-nes 200 persones, i acompanyatdel president de la Diputació,Josep Poblet, Bladé va manifes-tar que estima Móra la Nova, ique li agradaria continuar sentl’alcalde del seu poble perquèté “vocació, ganes i il·lusió detreballar per a tothom i al serveide tots els veïns”. En aquestpunt, Bladé va deixar clar quel’objectiu de CiU és fer de Mórala Nova “un municipi cada diamillor”. De fet, Bladé va reco-

nèixer que els pròxims quatreanys “seran una època diferent,en la qual Móra la Nova noviurà grans obres, però en quèdes de CiU centraran l’atencióen les persones, sobretot en lagent gran, perquè el poble es-devingui un referent pel que faa la qualitat de vida dels seusveïns”. El candidat de CiU al’alcaldia també va destacar l’a-posta del partit per treballar aMóra la Nova “per crear llocsde treball i potenciar l’econo-mia amb un potent pla de cap-tació d’empreses”.Per la seua banda, els dos grupsde l’oposició han decidit can-viar els seus caps de llista. Elcandidat d’ERC, Francesc Xa-vier Moliné, va afirmar quevolen guanyar les eleccions del24 de maig, i que fa temps quetreballen en una campanya dellarga durada. Durant una en-

trevista a Canal 21 Ebre, Molinéva destacar que ERC parlaràamb tothom després de leseleccions, i que volen analitzarels programes electorals detotes les formacions. De fet, nitan sols va voler descartar unpacte de govern amb CiU, tot ique va admetre les diferènciesque han tingut en aquest man-dat amb l’equip de FerranBladé. Moliné va assegurar queERC no té tancat cap pacte pre-electoral amb el PSC de Móra laNova, que a les municipals con-correrà amb la candidatura en-capçalada per Jordi López Leor.Precisament, López Leor vaafirmar, també a Canal 21 Ebre,que el PSC aposta pel “canvireal” a Móra la Nova. El candi-dat socialista va dir que “apriori no hi ha cap pacte”, i queel PSC vol tenir la major forçapossible per ser “decisius”.

C.B. / G.M.MÓRA LA NOVA

La presentació de Bladé com a candidat de CiU. // FOTO: M.C.


VIVIM EN UN MÓN on tots’estudia i tot s’analitza. Unexèrcit d’investigadors treuenconclusions sobre una formida-ble diversitat de temes perquèuns pocs preguin decisions peral bé comú o el particular. Així,hi ha persones que estudien elcomportament sexual de leslibèl·lules, o el consum de xoco-lata de les famílies monoparen-tals, o la regularitat amb què elsadolescents assisteixen a missade diumenge. Fins i tot hi haque escorcollen els contenidorsde brossa per avaluar els hàbitsalimentaris dels barris més aco-modats. Però un dels que mésm’ha cridat l’atenció ha estat unestudi sobre la quantitat de co-caïna trobada a les aigües fecals,que permetia dibuixar un mapade les zones urbanes on més esconsumia aquesta droga.

AQUESTA PECULIAR investi-gació, elaborada sota el més ri-gorós procediment científic, emva fer pensar en la viabilitatd’un altre estudi que ara pro-

poso i que, al meu modest parer,pot aportar a les autoritat sani-tàries del país unes dades devital importància per a un sectorlaboral de gran importància, ipresència, a la nostra societat.No fa molt, vaig tenir una con-versa amb un operari d’una co-neguda constructora ambimportant interessos a Cata-lunya, però amb oficines a Es-panya - més concretament, a lallotja del Santiago Bernabéu -, ivessada a provocar terratrè-mols. Aquest honest treballadorem deia que n’estava fart de re-collir ampolles de plàstic plenesd’un líquid grogós dels voralsde les carreteres. Li vaig pre-guntar encuriosit a quina menad’ampolles es referia, i si sabiaquin era el beuratge que conte-nien. Resulta que les ampollesengroguides que podeu veure ales cunetes dels vials més tran-sitats vénen plenes d’orina queels camioners llencen pels fines-trals dels tràilers després d’a-lleugerir la bufeta sense sortirdel vehicle.

NO ENTRARÉ a sospitarque pixar durant la conduc-ció d’un vehicle de més desetze tones de pes sense cà-rrega pot ser una operaciód’alt risc, i més si suposem

que les ampolles són tanca-des escrupolosament des-prés de la darrera gota, a fid’evitar una més que proba-ble pluja daurada en el mo-ment del llançament pelfinestró. I tampoc avaluaré lacorrecció d’escampar plàstici pixums pels vials. Nomésindicaré ara el potencial d’a-quest estès costum circula-tori, perquè algú es plantegiseriosament realitzar un es-tudi profund dels índexs dediabetis, els tipus d’infec-cions, el grau d’alcalosi o elpercentatge d’insuficiènciarenal existent entre el sectordel transport de mercaderiesper carretera del país. Amés, el nostre empresari me-rengue podria fer un altrenegoci rodó subministrantles mostres als laboratoris.Què us sembla? És el paísque tenim.

DESPRÉS D’UN PROCÉS deprimàries obert, on podien parti-cipar tots els tortosins i tortosi-nes, la plataforma MovemTortosa ha escollit l’equip perconcórrer a les properes elec-cions municipals. Un equip quetinc la sort i responsabilitat d’en-capçalar, acompanyat de mem-bres de diferents formacionspolítiques, de persones vincula-des a les associacions i entitats dela ciutat com Paco Vallespí, PereCabanes o Pere Genaró, així comde ciutadans i ciutadanes fins araanònims amb ganes de moureTortosa.

DE FET, MOURE TORTOSA ésel nostre principal objectiu, lanostra il·lusió i la nostra respon-sabilitat. Creiem que és necessaripresentar una alternativa sòlida al’actual equip de govern de CiUper diversos motius. El primer,perquè en qualsevol sistema de-mocràtic és necessària i sana l’al-

ternança a les institucions; elsegon, perquè la majoria abso-luta de CiU, de la forma en quès’ha gestionat, ha estat negativaper a la ciutat i l’Ajuntament; eltercer, perquè Tortosa necessitaun nou impuls, un nou projecteil·lusionant que faci moure la ciu-tat i defensi els tortosins i torto-sines de totes les polítiques deretallades i austeritat que estanaplicant els governs neoliberals,en una crisi que s’ha convertit enuna autèntica estafa a les classesmitjanes i populars.

PER AIXÒ, presentem un pro-jecte basat en tres eixos: la de-fensa d’una nova manera de ferpolítica; l’impuls d’una Tortosaque generi treball i, finalment, laconvicció que l’Ajuntament ha deprioritzar la defensa de les perso-nes. Així, en primer lloc, apostemper una nova manera de fer polí-tica, entenent que cal millorar iaprofundir la nostra democràcia.

Per això hem elaborat un codiètic, on ens comprometem a limi-tar els sous i mandats dels nos-tres regidors; on apostem per latransparència, lluitant contra lacorrupció i fent de la participacióciutadana (votacions de les prin-cipals inversions, consultes, etc...)la nostra bandera. Tortosa l’hemde construir entre tots, no tan solsentre uns quants.

EN SEGON LLOC, creiem ne-cessari un nou model de ciutat,on l’obsessió de l’Ajuntamentsigui facilitar la generació de llocsde treball. Per això, defensem unPla Estratègic de Ciutat, que im-pulsi els principals sectors econò-mics de Tortosa, fent veritablespolítiques actives d’ocupació. Amés, Tortosa té molts actius, comels si quilòmetres de muralles ifortificacions, el riu, el comerç, larehabilitació d’habitatges, el tu-risme, l’agricultura, entre moltsd’altres, que si es saben aprofitar,

poden donar molta feina a unaciutat que, ara per ara, té un delsíndex d’atur més alts de Cata-lunya.

FINALMENT, som conscientsque Tortosa, com totes les ciutatsdel sud d’Europa, castigades perles retallades i per l’austeritat, estroba en una situació d’emergèn-cia social. Més del 30% de lesnostres famílies estan en risc depobresa, moltes d’elles sustenta-des per les pensions dels mésgrans. Cal que l’Ajuntament deTortosa, que té un pressupost demés de 30 milions d’euros, im-pulsi un rescat social garantint unmínim de dignitat per aquestespersones que no arriben a finalde mes, especialment les famíliesque pateixen l’atur.

PER TOT AIXÒ, la responsabili-tat de moure Tortosa és màxima.La il·lusió i la força també. Juntsho podem fer.

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: BALANÇ AMB DINAR 25 EUROS PER PERSONA és elque costava el tiquet del Dinar Cam-bra 2015 que va organitzar el 17 demarç passat la Cambra de Comerç deTortosa al restaurant El Parc de la ciu-tat. Les places eren limitades, per rigo-rós ordre d’inscripció. El més destacatdel menú, però, era la conferència‘Tortosa avui: balanç de govern muni-cipal’, a càrrec de l’alcalde Ferran Bel.

Els que van assistir a l’acte han expli-cat que Bel va fer un balanç opmistadel seu segon mandat a l’alcaldia, i so-bretot de la gestió de les finances mu-nicipals basant-se en l’estalvi, lamodernització, la racionalització delsrecursos i les polítiques de personal.Fer més amb menys, un concepte quea priori els empresaris, el públic deldinar, per força havien d’aplaudir. I és

que l’objectiu de Bel és deixar a finalde mandat menys deute que l’existentquan va accedir a l’alcaldia, ara fa vuitanys. Després, en el torn de pregun-tes, Bel va descartar la compra dels te-rrenys en desús de Renfe i assumir laconstrucció del pont de Remolins. Peròno va tancar la porta a reformar el ca-rrer Cervantes, precisament on hi ha laCambra de Comerç de Tortosa.

Salvador Peiró MorellSOCIÒLEG

Jordi JordanCANDIDAT DE MOVEM TORTOSA

Costums de bruts

Movem Tortosa per una ciutat millor

Les ampollesengroguidesque podeuveure a les cunetes vénenplenes d’orinaque els camioners llancen pels finestrals”

“


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Maria Acosta,Sílvia AlarcónDisseny :Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Enric Bayerri, Jaume QuerolAdministració:Noelia CastilloComercials:Maria José Vicente, David Fornós

EL 15 D’ABRIL és ladata en què el Tribunal Su-perior de Justícia de Cata-lunya decidirà sobre elrecurs de l’Ajuntament deRasquera contra la decisiódel jutjat de Tarragona d’a-nul·lar l’acord amb l’entitat

cannàbica ABCDA i la crea-ció de dues empreses muni-cipals per poder gestionarla plantació de marihuana.En les seues al·legacions, elconsistori va apel·lar a l’au-tonomia municipal a l’horade prendre aquesta decisió. OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

Quan els bous són una arma política de doble fil Una obra que beneficia la

Ràpita i també el territori

Els avantatges de viure i treballar a Prat de Comte

EDITORIALS

mposta, la capital delsbous a les Terres del’Ebre, serà l’escenari

de la manifestació que l’Agru-pació de Penyes i ComissionsTaurines han convocat per al19 d’abril. En concret, l’entitatdemanarà “llibertat” per rea-litzar les temptes a lesramaderies amb la pre-sència de públic, comfa mesos que es re-clama des d’Alfara deCarles. També exigiransolucions als proble-mes per organitzar lesfestes amb bous al maren poblacions com lesCases d’Alcanar. Peròtambé una reducció deles taxes que els pobles han depagar als veterinaris que su-pervisen els bous; una res-posta de la Generalitat a ladeclaració de les festes ambbous com a element festiu ipatrimonial d’interès estatal; ila defensa de les modalitatsde bou capllaçat i bou embo-lat, així com de la tauromà-quia en general a Catalunya.

FALTARÀ poc més d’un mesper a les eleccions municipalsdel 24 de maig, i és per aixòque els partits polítics del te-rritori han convertit la darrera

polèmica sobre els bous en uncamp de batalla. L’espurna haestat la votació al Parlamentd’una esmena del PSC quepretenia regular els temptejosa les ramaderies d’Alfara deCarles, però a través de la lleid’acompanyament del pressu-

post de la Generalitat. A úl-tima hora, CiU va retirar unaesmena idèntica a la dels so-cialistes, i només les dues di-putades del territori, MeritxellRoigé i Annabel Marcos, vanvotar a favor de l’esmena delPSC. Però la resta de diputatsde CiU, ERC, ICV-EUiA i laCUP van votar-hi en contra, ila mesura va ser rebutjada.

LES PENYES taurines vanafanyar-se a culpar ERC d’ha-ver torpedinat l’acord al Parla-ment, mentre que el diputatrepublicà per les Terres de l’E-

bre, Lluís Salvadó, acusavaCiU de voler atiar la polèmicaa pocs mesos de les eleccionsmunicipals, amb “nocturni-tat” i amb una actitud “suï-cida” per a la tradició delsbous a les Terres de l’Ebre. Se-gons ERC, van votar en contra

de la proposta perquèpretenia legalitzar lescorrides sense mortde l’animal no nomésa l’Ebre, sinó a tot Ca-talunya, i això era ferque un problemalocal -el de les rama-deries d’Alfara deCarles- es convertísen un tema de debatnacional.

EL PSC, per la seua banda, haacusat CiU i ERC de “jugarbrut” amb el territori, i haaprofitat l’ocasió per afirmarque el tàndem CiU-ERC és“letal per a l’Ebre “. I per totplegat, tant les ramaderiescom els afeccionats als bousde l’Ebre se senten frustrats,decebuts i fins i tot indignatsamb una classe política del te-rritori que, en lloc de solucio-nar els seus problemes,encara els en provoca més. Elsbous poden ser una arma po-lítica, però de doble fil.

PRAT DE COMTE ha co-mençat a actuar abans quesiga massa tard. Tot i que En-senyament ja ha dit que elproper curs no tancarà capescola a les Terres de l’Ebre,l’Ajuntament vol evitar quela davallada d’alumnes pugasuposar un perill per alcol·legi de Prat de Comte. El

consistori s’ha compromès afacilitar feina i habitatge afamílies amb fills, i desprésdel ressò que aquesta cridaha tingut als mitjans de co-municació de tot el país, elpoble ha rebut més de 700sol·licituds. A més, amb aixòtambé han fet difusió delsavantatges de viure al poble.

ArturGayaQUICO EL

CÉLIO, EL NOI I

EL MUT DE

FERRERIES

EL MUR

Les ramaderies i afeccionats als bous sesenten frustrats,

decebuts i indignats

SERÀ NOTÍCIA

A

El Consell Nacional dela Cultura i de les Arts(CoNCA) ha atorgat un

dels 10 Premis Nacionals deCultura al grup Quico el Célio,el Noi i el Mut de Ferreries. Unnou reconeixement, molt me-rescut, per a la cultura ebrenca.

AlfonsMontserratALCALDE

D’ALCANAR

El Col·legi de Periodistesa les Terres de l’Ebre hadistingit enguany l’al-

calde d’Alcanar amb el premiMicro Obert. Els comunicadorsagraeixen la seua predisposició aatendre els mitjans, fins i tot pertemes polèmics o conflictius.

Xavier dePedroPRESIDENT DE

LA CHE

Els alcaldes riberencshan tornat a criticar laConfederació Hidrogrà-

fica de l’Ebre (CHE) i les hidroe-lèctriques per la gestió delsembassaments durant la crescudade l’Ebre de principis de març.Una història que es repeteix.

JoaquimSàlviaPRESIDENT DEL’ASSOCIACIÓAMICS DEL CARRILET

L’Associació d’Amicsdel Carrilet de Deltebreha fet una gran restaura-

ció de l’antiga màquina del trenque unia Tortosa i la Cava. A més,també ha estat determinant per-què l’Ajuntament de Deltebrecomprés l’antic transbordador.

Jordi CarapuigPRESIDENT DE ‘LA PASSIÓ’ D’ULLDECONA

Les primeres repre-sentacions de ‘La Pas-sió’ d’Ulldecona del

2015 han estat un èxit. De fet, ‘LaPassió’ d’Ulldecona ha consoli-dat enguany la seua renovació,amb la unificació del guió de l’o-bra en català i en castellà.

PORTS de la Generalitat jaha començat les obres dedragatge de la zona d’accésa la dàrsena comercial delport de Sant Carles de la Rà-pita. Una obra que beneficiaaquesta població del Mont-sià, però també el conjuntdel territori. De fet, aquestaera una de les demandesque l’Ajuntament rapitenchavia fet arribar a la Genera-litat, després de l’arribadadels primers creuers l’estiupassat. I és que el poc ca-latge del port, unit a un forttemporal marítim, va evitarque la primera i la última deles escales previstes delcreuer Star Flyer poguessin

arribar fins a la Ràpita. Enaquest sentit, l’Ajuntamentva demanar el dragatge queara s’està realitzant.

LA PROPERA temporadaturística, els creuers podranaccedir al port de la Ràpitasense dificultats. La com-panyia Star Clipper tornaràa operar a la Ràpita, i tambéestà previst que altrescreuers puguen fer escalesen aquest port del Montsià.Amb un pressupost de pocmés de 200.000 euros, Portsde la Generalitat permetràque vaixells de major eslorapotenciïn i dinamitzin l’acti-vitat comercial i de creuers.


OPINIÓ

FA SEIXANTA ANYS queconec aquest encantador in-dret dels Ports i a la seva gent,de la que guardo un molt bonrecord de quan anava a Alfaraa vendre mantes i teles. Re-cordo que cobrava a terminis,era lo normal en aquellstemps marcats per les dificul-tats i per una economia moltprimària, basada en l’artesa-nia. És per això que us vulldedicar aquestes humils lí-nies.

ARA QUE HAVÍEU TROBATamb la tempta dels bous unaforma de viure i de donar aconèixer el poble d’Alfara in-ternacionalment, reapareixen

els polítics de Barcelona comels curanderos, per sanar elsmals culturals que creuen quesofrim a les Terres de l’Ebre.Però els pitjors són aquellsque, tot i haver nascut aquí,sofreixen la síndrome d’Esto-colm i traeixen a la seua genta canvi d’una cadira. Quinsgrans patriotes!

JA PODEU IMAGINAR queparlo de Lluís Salvadó, el pal-mer d’Oriol Junqueras. Und’aquells polítics que haaconseguit emplenar-se lesbutxaques sense haver de tre-ballar massa pel poble. Re-sulta que ells al Parlament deCatalunya poden saltar-se les

lleis promulgades pel governd’Espanya, poden fer cas omísal que diuen els tribunals,però vosaltres heu d’acatar laseua sentència, heu d’obeircegament la seua autoritat. Jotinc molt clar el que faria, lallei està per a complir-la. Peròqui primer ho ha de fer sónels nostres representants.

ERA MOLT FÀCIL prendreposició a favor de les temptes,igual que van fer amb els co-rrebous. Però a l’hora de fercàlculs electorals, els núme-ros eren molt clars. No és elmateix deixar escapar 190.000vots que 400. La tempta l’hanprohibit per una simple raó

cultural, i és que aquesta fatuf a espanyol, fa tuf a la festanacional i Esquerra Republi-cana i Convergència i Unió noes poden permetre que uncosa així perduri en la seuaCatalunya utòpica de sardanai castellers.

VULL QUE SAPIGUEU queestic al vostre costat, que emmanifestaré amb vosaltres ique tots els habitants de lesTerres de l’Ebre haurem delluitar conjuntament contra elmenyspreu que sofrim perpart de la Catalunya Central,que és la principal enemigadel pluralisme i la diversitat.Ens veurem prompte!

A DOS MESOS de les pro-peres municipals, els socia-listes ens presentem a lesmunicipals per governarTortosa d'una altra manera.Ho fem amb l'aval que su-posa haver desenvolupatdurant una àrdua feina peracompanyar als veïns i veï-nes de Tortosa en la cerca deles solucions als seus pro-blemes. Perquè estem con-vençuts que les coses espoden fer d'una altra formai creiem que Tortosa pot fermolt més per sí mateixa.

AQUESTES ELECCIONS secelebraran en un context in-èdit que presenta nombro-sos interrogants de futur. Lacrisi econòmica ha mostratla seva virulència en termesd'atur i de disminució del'activitat econòmica. I Tor-tosa no ha estat aliena aaquest fenomen. Per aixòpensem que és necessàriauna nova forma de créixer.

A MÉS, el context polític hacanviat. Seran unes elec-cions després de vuit anysd’un govern que ara ja estàesgotat i que es veu incapaçd’abordar les profundes inombroses reformes estruc-turals que necessita la ciu-tat. I és que hem assistit auna simple administracióburocràtica dels assumptespúblics de la ciutat i creiemque ara és el moment d'in-troduir canvis substancials

al nostre Ajuntament, prio-ritzant la creació de llocs detreball, un nou model deciutat i la justícia social.

I AIXÒ S’HA DE FER des depolítiques socials d’esque-rres. Els socialistes hem de-mostrat sempre el nostrecompromís amb els ajunta-ments. Per això, en els úl-tims mesos, el socialistes deTortosa i totes aquelles per-sones que han volgut parti-cipar hem treballat, entremés de 1.000 propostes, qui-nes seran les millors accionsper donar un nou impulsconstruint la “Tortosa detots i de totes” a través delnostre programa electoral,canalitzant tots els valorsque els tortosins i tortosineshan aportat sempre pertransformar la ciutat. Ivolem que els ciutadans tin-guin una participació realen la presa de decisions dela seva ciutat, obrint l’Ajun-tament, governant ambtransparència i que els tor-tosins es comprometin i esresponsabilitzin amb la ciu-tat.

ARA MÉS QUE MAI els so-cialistes de Tortosa ens com-prometem mitjançant elnostre programa electoral adonar una oportunitat a lapolítica per a tothom, a lanostra ciutat. I ho fem a tra-vés de nous procedimentsde participació real en la

presa de decisions. Volemobrir l'Ajuntament, gover-nar amb transparència,donar la paraula de veritatals tortosins i tortosines iintroduir en la política mu-nicipal els conceptes decol·laboració i corresponsa-bilitat. Establirem tots elsnostres esforços possiblesper a la participació realdels ciutadans i les ciutada-nes. Només així podremcréixer de forma equili-brada i superar les des-igualtats territorials isocials.

PER AIXÒ PRESENTAREMa la ciutadania de Tortosa unprograma que pretenemconvertir en un contracteciutadà d'obligat compli-ment quan es converteixi enprograma de govern. Estemobligats a ocupar-nos delsgrans plans de futur perquèla ciutat creixi i hi hagi mésriquesa i més ocupació, peròvolem parar esment aaquesta altra dimensió de lapolítica municipal, la delpetit, la d'allò més properals veïns i veïnes.

ELS SOCIALISTES volemgovernar Tortosa d'una altraforma. Volem teixir xarxessocials en les quals els ciu-tadans i ciutadanes es com-prometin i responsabilitzinamb la ciutat. I ho volem fer,especialment, amb els mésjoves. Una ciutat tindrà

futur sempre que els seusmés grans valors, els joves,s'impliquin en aquest futur.Per això cal tractar-los commereixen. Ens proposem re-tenir tot el talent que gene-rem i atreure aquell altreque vulgui compartir ambnosaltres un futur. La Tor-tosa del futur és la Tortosadels nostres joves.

ENS PROPOSEM donar unimpuls decisiu a la transfor-mació i modernització de laciutat. Volem governar per ala igualtat. Per a la igualtatde les persones i per a laigualtat dels territoris.Volem aprofitar tot el béque entre tots hem fet iposar-ho al servei de tots itotes.

L’EXPERIÈNCIA i la histò-ria recent són clarificadores.I sempre que els socialistesde Tortosa hem tingut res-ponsabilitats de govern, laciutat ha crescut de formacompensada, els veïns i veï-nes han estat escoltats i tin-guts en compte, i la igualtatha marcat la política muni-cipal.

ARA ÉS EL MOMENT dedemanar l’ajuda de la socie-tat tortosina per recuperarles nostres senyals d'identi-tat i créixer més i millor.

PER TORTOSA, atreveix-te,pensa en Roig!

JOSEP SOLÉ MORAJUBILAT

Enric RoigCANDIDAT DEL PSC A L’ALCALDIA DE TORTOSA

Solidaritat amb el poble d’Alfara de Carles

Les propostes socialistes per atrevir-se a pensar en Roig


OPINIÓ

L’EBRE TORNA a la normali-tat; o l’hi fan tornar, que noés el mateix. El travesso ca-minant pel pont de l’antigavia del ferrocarril, ara viaverda o, simplement PontRoig. Enrere queden els diesen què el riu bramava, i lesaigües xocaven amb fúriacontra els pilars i jo notavauna certa tremolor, i em sen-tia petit, i admirava la sevafortalesa, com el xiquet ad-mira la gegantina potènciad’un pare.

JA HA PASSAT el perill d’i-nundacions a causa dels ai-guats al nord de la Península,que han obligat, a contracori apurant fins a l’últim segon,a deixar anar l’aigua delsembassaments. És a dir, hantancat l’aixeta.

ARA EL RIU MURMURA enpassar, com si m’expliqués acau d’orella les emocionsviscudes aquests dies, com sidemanés excuses per haver-se deixat anar, per fer el boiguns dies i despentinar-se

una mica. El riu ja no arros-sega els arbres; bressola lesfulles que cauen dolçamental seu llom; qui sap, potseramb una formiga de remer.

SIGUI COM SIGUI, mai noem canso de mirar-lo, depassejar al seu costat i dei-xar que els ulls rellisquinper damunt plens de color,que m’assaoni. És el rei

d’un paisatge que contrastaamb el que vaig viure a lameva infantesa. “Per algúque ve del Priorat...” Potserus sona aquesta frase.

Forma part del fragmentd’un dels meus contes, in-clòs als llibres ‘El brogit del’Ebre’ i ‘El vertigen del tra-pezista’, que la Montse Cas-tellà escollí com a tonada de

la cançó És com un miracle,del disc ‘L’escriptor inexis-tent’. Una cançó que (quasires), gràcies a la Montse, emfa compartir la lletra ambDesideri Lombarte i GerardVergés.

MALGRAT ELS ANYS, con-tinuo vivint aquest miraclecada dia, de reüll des delbalcó, o seguint el riure demon fill camí del parc.

FA UNES SETMANES, quanel riu baixava a l’ample, iamb el cap ben alt, em vaigposar a caminar pel passeiga la seva vora, i intentavaseguir el seu ritme, peròm’era impossible, i els re-molins s’anaven allunyantamb pressa en direcció a lamar. L’Ebre se sentia jove,fort, valent, i jo, que no sócvell encara, no estic enplena forma, i ja he comen-çat el camí de baixada de lasegona i última part de lavida. Però ens queden mol-tes riuades encara, i ves-pres, i blaus, i taronges.

SI HI HA ALGUNA COSA dela que ens sentim orgullososen totes les accions de governque hem realitzat al llarg d’a-quests darrers dotze anys ésprecisament la de poder diren veu alta que hem pensaten gran i que les nostresperspectives de creixement ide posar la població al dia nohan fet que oblidem una deles nostres obligacions, la devetllar pel llegat del nostrepassat.

AQUESTA HA ESTAT unacondició autoimposada per lagent de CiU a l’Ajuntamentde l’Ametlla de Mar en totesaquelles accions que hemdesenvolupat, per moltavantguardistes que aquesteshagin estat.

SOM MOLT CONSCIENTSque el sentiment de perti-nença i la dignificació de lanostra història, moltes vega-des lligada al patrimoni na-tural que ens envolta, sónfonamentals en la unió i laforça d’un poble.

A LA CALA TENIM un en-torn privilegiat que cal ges-tionar amb molta sensibilitat,

donat que no només l’hem demantenir, sinó que l’hem demillorar, i això no ens ha deprivar de poder avançar ambels temps i permetre la mi-llora de l’estat del benestar.

EN EL SEU DIA vam redactarel Pla de Gestió del LitoralCostaner de l’Ametlla deMar, una radiografia del quecalia mantenir i millorar pera què la nostra població noperdés cap de les seves mi-llors essències naturals. Desde llavors, en cadascuna deles accions que emprenem,sempre hi ha l’atenció que esmereix cada pam de terreny,com quan hem renaturalitzatPort olivet evitant la urbanit-zació 66 hectàrees del sector,hem millorat trajectes delGR-92, hem adquirit espaisprivats costaners que hemretornat a l’ús públic, hemtreballat per recuperar lesprincipals llacunes costane-res del municipi com araSantes Creus, Sant Jordi, re-centment l’estany Tort i prò-ximament l’Estany, així comels seus hàbitats autòctons. Iseguirem treballant en la re-cuperació i millora del Portde l’Estany amb un projecte

engrescador. Tot això amb latasca feta amb les cinc Ban-deres Blaves a les platges, osi parlem de vies blaves osenders, el camí de Ronda dela Cala també va estar guar-donat amb la distinció 2014 iper segon any, el Centre d'In-terpretació de la Pesca del'Ametlla de Mar tambéforma part dels centresblaus, a més de les set Ban-deres de Platges Verges ator-gades per Ecologistes enAcció. Alhora hem fet elsdeures urbans, convertint-nos en població capdavanteraa les Terres de l’Ebre en el re-ciclatge selectiu.

AIXÒ NO HA EVITAT quepensem en el futur i en lesnoves tecnologies, aplicantpolítiques innovadores.Prova d’això és la iniciativaque permet als ciutadans del’Ametlla de Mar poder gau-dir de connexió a la xarxamitjançant la fibra òptica avelocitats de més de 50mb ique en poques setmanes esconvertiran en 100mb, cosaque també fa més competiti-ves les nostres empreses.Projectes smart per a les nos-tres platges i la creació d’a-

plicacions i tecnologies queno només faciliten l’accés ainformació dels nostres ciu-tadans i visitants, sinó quetambé permeten la interacciói potencien la transparència.

COMBINAR EL LLEGAT delpassat i l’aplicació de tecno-logia ens han ajudat a posarels fonaments d’una societatavançada preparada percomplir amb els seus anhelsde futur.

Jesús TibauESCRIPTOR

Andreu MartíALCALDE DE L’AMETLLA DE MAR

El riu brama, el riu viu

Anar endavant, respectant el passat

“A la Cala tenimun entorn privilegiat quecal gestionaramb molta sensibilitat, jaque l’hem demantenir itambé millorar”


Marc PuigdomènechPRESIDENT D’ERC A TORTOSA

HI HA ALUMNES QUE, quan se'lsacosta l'examen final, intenten estudiaren dos dies allò que no han après en totel curs. Tots sabem que aquesta tècnicapot funcionar si l'assignatura és senzilla,però no serveix per a superar les provesimportants. Ara, imitant els mals estu-diants, quan es troben a les portes d'ungran examen, el govern municipal de Tor-tosa intenta vendre a corre-cuita allò queno ha fet en quatre anys.

AQUESTA ACTITUD PARTEIX de la pre-missa que els ciutadans no tenen memò-ria. Però sí que en tenen! Actualment, elselectors estan cada vegada millor infor-mats dels afers públics, un dels motiuspels quals reclamen més transparènciainstitucional. Els votants tenen criteripropi, avaluant amb més exigència els re-sultats dels seus representants. I si hi haun àmbit institucional on els resultats sónmés fàcils de contrastar, aquest és el local.

TOTS VAM VEURE com s'enderrocava laparet de les piscines just abans de les da-rreres eleccions, i encara les esperem, enel que ha estat una gestió nefasta dels re-cursos públics. Tothom s'adona que elscarrers i voreres de la ciutat mostren pro-blemes de manteniment, que només s'hi

actua puntualment. Qualsevol veí potcomprovar les mancances en la neteja ol'estat de deixadesa de molts espais pú-blics. I la ciutadania sap que encerts comla rehabilitació del pont del ferrocarril, ola via verda, són un mèrit compartit entremoltes parts i institucions, encara quenomés un s'hi faci la foto.

ARA, ADONANT-SE que la prova finals'acosta, el govern de CiU intenta presen-

tar actuacions pendents des de fa temps,malgrat que ja ha perdut la credibilitat.Això no significa que els projectes que espresenten aquests dies siguin inade-quats. Al contrari: en la majoria de casos,des d'ERC ens comprometem a tirar-losendavant si els ciutadans ens atorguen laseva confiança. Per exemple, defensem unnou model de piscines, redimensionat,assumible i de gestió pública, o l'avant-projecte de millora del pont de l'Estat,fruit d'una moció presentada per ERC iconsensuada al Ple municipal.

EL QUE NO SERIA ACCEPTABLE, però,és que tot això esdevingui només fumpreelectoral i després quedi en res. Peraixò, les candidatures que concorren ales eleccions municipals haurien deposar-se d'acord en tirar endavant elsprojectes que objectivament són positiusper a la ciutat. Sigui quin sigui el propergovern, cal que es responsabilitzi de norestar aturat durant quatre anys, afron-tant les actuacions quan siguin necessà-ries. Des d'ERC ens comprometem adedicar-nos-hi des el primer dia delmandat, com hem fet a l'oposició durantaquesta legislatura. L'examen no s'a-prova estudiant l'últim dia, sinó treba-llant durant tot el curs.

Tortosa, l’examen electoral

Tots vam veure coms’enderrocava laparet de les piscinesjust abans de les eleccions, i encara lesesperem, en el que haestat una gestió nefasta dels recursos públics”

“

“HA ARRIBAT el momentde negociar. Ja ha arribat l’-hora de trencar l’espiral dela incomprensió i de treba-llar per la convivència i lareconciliació. La majoria dela nostra població ho an-hela, el nostre jovent s’homereix”. Aquestes són lesparaules de l’aleshores pre-sident sud-africà, Frederikde Klerk, estenent la mà alsseus fins aquell momentenemics irreconciliables delCongrés Nacional Africà, deNelson Mandela. Sempreles he tingut molt presents!Si a societats amb proble-mes d’intolerància i d’in-transigència infinitamentmés difícils que les d’aquíse’n van sortir, per què nopodem recuperar nosaltresaquesta actitud permanenten favor del diàleg, l’acord iel pacte en benefici de tots?

NO M’HAN AGRADAT mailes accions de vanitat i demenyspreu que sovint téManel Ferré cap a les pro-postes dels altres, formapart de la vella política quehem de deixar enrere.Aquesta deriva que estàprenent la política darrera-ment no m’agrada, ja hoavanço ara, no és el meu

estil. No m’agraden les des-qualificacions, ni el menys-preu, ni les sortides de to, nimenys encara les faltes derespecte. No he cregut maien la vulgaritat ni en laburla de les opinions alie-nes. A mi mai no se m’acu-dirà desqualificar una acciópositiva per la ciutat i laseva gent que vingui d’ungrup polític que no sigui elmeu. Mai no ho he fet i maino ho faré.

EL CANVI SERÈ que de-fenso implica també sumartots units, encara que siguiamb diferents accents i in-tensitats, pel bé d’Amposta.Com dic sempre, sóc unapersona orgànicament pre-disposada al diàleg i a l’en-tesa. Des d’aquí defenso elrespecte a l’opinió delsmeus rivals polítics. No enssepararà l’objectiu d’unaAmposta plena i líder enqualitat de vida, sinó la ma-nera d’arribar-hi: la meva ésl’Amposta de les persones,“no deixaré ningú abando-nat a la seva sort”.

PER ACONSEGUIR-HOestic convençut que l’a-genda que tenim per enda-vant i els objectius que, com

a ampostins i ampostines,hem d’assolir en els propersanys, són molt raonables isón plenament acceptablesper tots aquells que s’esti-min com a pròpia la nostraciutat.

DE QUÈ PARLO? D’arribara un gran acord de consensper impulsar un pla de xoccontra l’atur al nostre muni-cipi, un gran acord contra lapobresa, per millorar el fun-cionament del nostre hospi-tal, per impulsar el lideratgeterritorial que vull per aAmposta, aquell que marquila pauta a seguir i al mateixtemps ple de complicitatsamb la resta de pobles i ciu-tats de l’Ebre, per garantirla presència ampostina en elgran projecte que represen-ten els Jocs del Mediterranide Tarragona 2017 i peraprofundir en la transpa-rència en la gestió de l’A-juntament que, n’esticconvençut, és una reivindi-cació cada cop més majori-tària entre els nostresciutadans i ciutadanes.

QUI POT ESTAR en contrade totes aquestes accionsque acabo d’exposar? Tots itotes, cadascú des de les

seves conviccions però ambsentit de poble, podem des-envolupar un paper d’im-portància enorme perdur-ho a terme. Tots hem decontribuir de manera cons-tructiva en la nova etapaque ara s’obre a Amposta.Deixem enrere antigues ba-talletes i les recriminacionsestèrils. Mentre hi hagi en-cara que només sigui unampostí o una ampostina al’atur ja no tenen cap sentit.Ja no hi ha cap excusa rao-nable per defugir el diàleg.Ha arribat l’hora de parlar ide negociar, i qui continuïbuscant excuses és que novol el benestar de tots i ca-dascun dels nostres homes idones.

PER TANT, reitero la mevainvitació a tots i a totes perseure plegats, estiguem algovern o a l’oposició d’Am-posta, per trobar junts lamillor manera d’impulsaraquest paquet d’accions ur-gents i absolutament im-prescindibles que heexposat abans. Ha arribat elmoment de dialogar. Elcanvi serè, per davant dequalsevol altre considera-ció, comença amb el diàlegper arribar a l’acord.

Ha arribat el moment de dialogar

OPINIÓ

Francesc MiróCANDIDAT DEL PSC A L’ALCALDIA D’AMPOSTA


OPINIÓ

Un país per avomitarNO PER MENJAR-SE’L,com diu el programa de te-levisió. És per a vomitaraquest país-estat anome-nat Espanya. El 17 de marçnotícia bomba. Havien tro-bat les restes de Miguel deCervantes al convent deles Trinitàries de Madrid,on constava que l'havienenterrat. Per alguna raó,els polítics de torn, di-guem-li Ana Botella i elsseus, van voler verificar-hoi es va fer una actuació ar-queològica, es va exhumarel cos i es van analitzar lesrestes. Els científics deixa-ven oberta la possibilitatque les restes siguin del'escriptor, però no ho po-dien confirmar perquè nopodien fer la prova del'ADN. En canvi, l'encaraalcaldessa de Madrid vasortir als mitjans victo-riosa d'haver confirmatallò que no es podia con-firmar. Propaganda electo-ralista. Acte ridícul. Comdiuen algunes crítiques, esdestinen diners per inves-tigar una cosa intranscen-dent i es neguen dinersper a investigació, moltmés necessària. De la ma-teixa manera, es neguendiners i suport per recupe-rar els morts per la repres-sió franquista i es destinenesforços a resoldre unenigma que ni era enigmani era necessari resoldre'l.

El mateix dia, també, unaaltra notícia per a vomitar.Hisenda equipara el PPamb una ONG com Cári-tas, i diu que no hi ha de-licte amb les donacionsrebudes per aquest partit.No hi ha delicte. De Cos-pedal ha tret pit. Se'nsqueda la cara de pasta demoniato. I ells se'n riuende tots nosaltres.

Manel Zaera. INFORMÀTIC I MÚSIC

PASSENY ELS ANYS, i tot continua igual. Avui parlo d’un casmolt concret que no ha millorat amb el pas dels anys, però segu-rament la lliçó és ampliable a altres indrets de les nostres pobla-cions. Gairebé cada dia he de passar per la zona del Temple deTortosa, per diferents motius. Als voltants de l’escola El Temple hiha diversos passos de vianants, i un carril bici. També hi ha llarguesfileres d’aparcaments i uns aparcaments més grans just a l’altrabanda de l’avinguda Generalitat (coneguts col·loquialment com“els aparcaments d’Alqueza”), a tres minuts a peu de l’escola. Elcas és que, a causa que alguns pares que vénen a deixar o buscarels seus xiquets a les hores d’entrada i sortida volen aparcar el mésa prop possible, i no en els llocs adequats, gairebé cada dia enstrobem amb cotxes aparcats damunt dels passos i dins del carrilbici. Quan no estan directament damunt de la plaça, o a les vore-res! Es veu que això es diu “tolerància”. Com que “no hi ha llocper a estacionar”, ens diuen que hem de ser tolerants “per nomésdos minuts”, i deixar que la gent aparqui on vulgui.

DONCS CREC QUE AQUESTA “TOLERÀNCIA” (suportar enels altres quelcom que hom desaprova) no ens porta a cap bonport. Per “tolerar” aquests conductors incívics, els altres usuarisde l’espai públic, com són els vianants o ciclistes (o fins i tot altresconductors), sovint hem de passar per situacions incòmodes o deperill. Els xiquets esperaran dos minuts fins que el conductor mouel cotxe, o intentaran travessar el carrer en un altre lloc amb pocavisibilitat, per exemple?Els petits que estan començant a anar enbici hauran de passar per un laberint d’obstacles? I resulta que

aquesta “tolerància” normalment només va en una direcció –quèdiríem els conductors (m’incloc perquè jo també en sóc, de con-ductor, com la majoria de vianants o ciclistes) si deixéssim bicicle-tes dins els aparcaments dels cotxes, o si els vianants decidissinfer un ball de “només dos minuts” al mig de l’avinguda de la Ge-neralitat? Sembla que la paraula “tolerància” bàsicament es resu-meix en “el cotxe és el rei”.

PER MÉS INRI,molts dies els xiquets veuen la policia local vigi-lant la sortida de l’escola, i veuen que els seus pares aparquen ma-lament a 20 metres i no els passa res –una bona lliçó per a lageneració del futur. En aquest cas concret, a més a més, no té gairesentit tolerar aquesta situació, havent-hi centenars de llocs peraparcar correctament a tres minuts de l’escola!

M’AGRADARIA PENSAR que les bicis, els vianants, i els cotxespoden conviure a la ciutat, però crec que de moment aquesta con-vivència està lluny encara. Gairebé tot es fa pensant primer en elscotxes i desprès en els demés –la nova escola del raval de Sant Llàt-zer és un bon exemple de com tot segueix igual. Una pena, ja queper molts motius (entre ells, la seguretat dels nostres xiquets) ensaniria millor a tothom una mica més de respecte!

BRIAN CUTTS,membre del col·lectiu Me Moc en Bici

CARTES AL DIRECTOR

La tolerància

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat

o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les.

No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

AQUEST ÉS UN CRIT en silenci del que penso. Penso que si volscanviar quelcom, has de reaccionar, no quedar-te mirant les cosesque et fan mal. Penso que si una cosa et fa mal has de canviar-la,no esperar que el destí misteriosament reaccioni qui sap com, ettriï a tu i t’ajudi. No, prou d’aquestes ximpleries. El destí el creesTU. Tot depèn dels teus gests, no pots esperar a reaccionar a l’últimmoment. A vegades les accions es fan abans que aquestes arribina les arrels del nostre cor o el nostre cap.

PENSO QUE SI CREUS en una cosa, has de defensar-la. Si creusen ella, no pots deixar que algú les trepitgi! Nosaltres estem viusper això, per fer-nos sentir. I moltes vegades el que passa és queens fem petits, gairebé transparents, i permetem que les personespetites d’ànim ens diguin el que és just i el que no. I perquè hau-ríem de creure que la seva ximpleria és més justa que la nostra?Perquè al final tot són ximpleries de poca importància, però que

ens poden arribar a fer molt mal al fons. I per què hem de callar?Per què permetem a la gent que ens faci mal? Per por de perdre ales persones que estimem? Són ells que ens haurien de perdre anosaltres.

NOMÉS HAURÍEM d’obrir els ulls i triar. Preferim a nosaltresmateixos o als altres? No deixeu viure la vostra vida a les altrespersones. Seria el pecat més dolent que una persona pugui come-tre. Reaccioneu, parleu, feu-vos sentir! No desaparegueu comgrans de sorra entre els pensaments dels altres. Qui diu que elsvostres pensaments estan equivocats i els dels altres no? Canvieules coses que no us fan bé, reaccioneu, VIVIU.

XAVI LLAMBRICH FRANCH,veí de Deltebre

Viure


L'Ajuntament de Tortosa hapresentat l'actuació que en elspropers mesos farà al pont del'Estat sobre l'Ebre. El respon-sable del nou projecte és l'ar-quitecte Xevi Bayona, el mateixque l'any passat va convertirl'antic pont del ferrocarril enun escenari de colors, llums iombres amb la intervenció efí-mera 'Ombres de memòria'. Enaquesta ocasió, però, la seuaproposta d'intervenció seràmés perdurable. Al marge desolucionar diverses urgènciestècniques, es tracta de rehabili-tar el pont de l'Estat canviantles baranes. A més a més, elpont s'ampliarà per fer carrilsbici, es pintarà de blanc i perles nits es podrà il·luminar ambllums de colors, gràcies a la tec-nologia led. L'actuació tindràun cost aproximat d'un miliód'euros, que en gran part es fi-nançaran amb una subvencióde la Diputació de Tarragona. Es tracta, d'una banda, de mi-llorar la integració del pont enla trama urbana de la ciutat,fent-lo més accessible a les per-

sones i als ciclistes, i també deressaltar el seu paper icònicdins el paisatge urbà de Tor-tosa. L'alcalde, Ferran Bel, vaexplicar el 4 de març que enpocs dies s’adjudicaria la redac-ció del projecte executiu, quequedaria enllestit a l'abril, ambl'objectiu de licitar-lo de ma-nera immediata. L'Ajuntamentva aprovar fa unes setmanes

una modificació pressupostàriaque dotava la partida amb160.000 euros, que servirà perfinançar l'actuació junt amb laque farà la Diputació de Tarra-gona, amb qui l'Ajuntament deTortosa signarà un conveni pro-perament. Quant al calendarid'execució, a l'espera del pro-jecte definitiu, s'estima d’entrecinc i vuit mesos. L'alcalde va

manifestar la seua voluntat per-què les obres puguen acabar-sea finals de 2015 o durant els pri-mers mesos de 2016.

TTORTOSA

Tortosa renovarà el pont vell Bel anuncia la reforma integral del pont de l’Estat amb

una inversió d’un milió d’euros, gràcies a la DiputacióL’avantprojecte preveu l’ampliació de la secció per

incorporar-hi dos carrils bici i millorar el pas dels vianants

[ ] Una imatge virtual de l’avantprojecte de reforma del pont de l’Estat. // FOTO: AJUNTAMENT DE TORTOSA.

Roig (PSC) diuque l’obra és“semifaraònica”

El portaveu del PSC i candi-dat a l’alcaldia, Enric Roig, jaha dit que la reforma delpont de l’Estat és un pro-jecte “electoralista” i “semi-faraònic”. Roig va lamentarque l’alcalde ha volgut man-tenir la intriga des del no-vembre, quan va anunciarque hi hauria una subvencióde la Diputació per fer unaactuació a la ciutat. Roig vadonar la benvinguda a lamillora dels problemes queacumula el pont de l’Estat,però va qüestionar que esdestinen tots els diners de lasubvenció a aquesta actua-ció, les obres de la qual co-mençarien després de lesmunicipals. Així, el regidorsocialista va remarcar que estracta d’una mesura electo-ralista i improvisada “a qua-tre dies de les eleccions”.Altres grups de l’oposiciótambé han criticat la maneracom el govern de CiU hapresentat la reforma integraldel pont vell. ERC ha recor-dat que l’ampliació i milloradel pont de l’Estat ja figu-rava al seu programa electo-ral del 2011, i que el 2014 elsrepublicans van aconseguirque el ple de l’Ajuntamentaprovés una moció que pro-posava la substitució de lesbaranes, que no compleixenla normativa vigent de segu-retat. Josep Felip Monclús vaafirmar que la reforma delpont de l’Estat no hauria dequedar-se “en paraules ifum de campanya electoral,com les piscines”.


URBANISME

Mira elvídeo enaquestenllaç

EL CARRILET TORNA AL PARCLA LOCOMOTORA del Carrilettorna a presidir el Parc Municipal TeodorGonzález de Tortosa. La instal·lació dela locomotora va fer-se amb un grua degrans dimensions, al costat del restau-rant del parc i davant d’un públic forçanombrós que no es va voler perdre unmoment històric. Centenars de personesvan assistir el 13 de març a la rebuda de

la màquina que durant els darrers vuitmesos han restaurat els membres del’Associació d’Amics del Carrilet, a Del-tebre. Un minuciós i magnífic procés derestauració i conservació de la locomo-tora, el detall del qual també es potconstatar en l’exposició que l’entitat hainstal·lat a l’antiga estació del Carrilet,al barri del Temple.


Adéu al tercer institut al Temple Sud? EDUCACIÓ

Ensenyament pacta amb l’Ajuntament traslladar totl’institut Cristòfol Despuig al complex de Sant Llàtzer

La comunitat educativa de l’institut accepta la solució,tot i que no renuncia a tenir un nou edifici per al centre

Tots els estudiants d'ESO i bat-xillerat de l'institut CristòfolDespuig faran el proper curs alcentre educatiu Sant Llàtzer, almateix edifici on actualment jareben classes els alumnes deprimer i segon d'ESO. Per tant,compartiran l'espai amb elsalumnes de primària de l'escolaSant Llàtzer. Això descarta, defet, la construcció del nou insti-tut al pla parcial Temple Sud.L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel,i el director dels Serveis Territo-rials d'Ensenyament, AntoniMartí, van anunciar el 6 de marçque en breu començaran lesobres d'ampliació d'aquestequipament, amb un pressupostd’uns 500.000 euros, per encabir-

hi fins a set noves aules que hande permetre el trasllat completde tot l'alumnat de l'institutDespuig des de l'antic edifici Be-tània, on fins ara han estat demanera provisional.Martí va recordar que hi ha ex-periències similars, de "coexis-tència" d'escoles i instituts en unmateix edifici. El director d’En-senyament va afegir-hi que lesexpectatives de natalitat perme-ten garantir un horitzó de 10 a 20anys amb l'espai suficient per ala demanda prevista d'alumnat.Els directors de l’escola i del’institut, Cinta Sales i JosepRamon Subirats, van voler des-tacar la convivència entre l'a-lumnat i la bona coordinacióentre els equips docents i direc-tius. En una entrevista a Canal21 Ebre, Subirats va dir que lacomunitat educativa del Cristò-

fol Despuig no renuncia a tenirun nou edifici, tot i que ha avalatla decisió d’Ensenyament comuna solució “òptima” a mig ter-mini.En canvi, el representant deCCOO a la junta de personal do-cent, Marc March, va culpar lesretallades de l’ampliació del cen-tre de Sant Llàtzer, i va afirmarque Tortosa es mereix tenir elCristòfol Despuig en un edificinou. De fet, el portaveu del PSC,Enric Roig, va anunciar que por-tarà al ple de Tortosa la reclama-ció del tercer institut, després deal renúncia del govern de Bel aconstruir-lo. De fet, els socialisteshan recordat que el nou instituthavia de construir-se en un solaral costat de la comissaria delsMossos d’Esquadra, uns te-rrenys que l’Ajuntament va cedira Ensenyament l’any 2009.

Tots els alumnes de l’institut Cristòfol Despuig començaran el nou curs al

centre educatiu de Sant Llàtzer. // FOTO: AJUNTAMENT DE TORTOSA.


TORTOSA


Polèmica pels interessos de Roigéal pla urbanístic de Parc Nivera II

URBANISME

Iniciativa denuncia que la primera tinent d’Urbanisme es beneficiarà amb la reparcel·lació

El govern respon que la regidora podiaparticipar en la junta que va aprovar el pla

El portaveu d’Iniciativa-Entesaper Tortosa, Jordi Jordan, haacusat el govern de CiU d’ad-ministrar l’Ajuntament “com siTortosa fos una finca particu-lar”. En concret, Jordan ha de-nunciat que la junta de governlocal del passat 17 de novembreva aprovar, fora de l’ordre deldia, l’avanç del pla de milloraurbana sector Parc Nivera II, enquè la primera tinent d’alcaldei regidora d’Urbanisme, Merit-xell Roigé, té interessos privats.Segons Jordan, Roigé hauriad’haver-se absentat de la reu-nió a l’hora de votar l’aprovacióinicial del pla de reparcel·lacióurbanística, ja que en la docu-mentació figura com a propie-tària dels terrenys. A més, elportaveu d’Iniciativa ha afegitque el promotor del pla de mi-llora té una relació directa ambla regidora d’Urbanisme (és elseu pare). “Encara que sigalegal, no és gens ètic que Roigéparticipés en la reunió de lajunta de govern local”, ha afir-mat Jordan: “Si no fos legal, hohauríem denunciat al jutjat”.L’àmbit del pla de millora ur-bana del sector Parc Nivera II,que permetria obtenir unatrentena de parcel·les, ocupauna superfície total de 34.006metres quadrats, segons el plad’ordenació urbana municipal(POUM) de Tortosa. Limitaamb la urbanització d’habitat-ges unifamiliars de Parc Nivera,al nord, i també amb diferents

polígons d’actuació pendentsde desenvolupament a l’est,sud i oest. El pla preveu la re-parcel·lació de sis finques d’untotal de vuit propietaris. SegonsJordan, el més greu és que l’a-provació per part de la junta degovern local va arribar desprésque Roigé no expliqués aquesttema a la comissió informativad’Urbanisme. El goverm asse-gura que sí que ho va fer, peròel 24 de novembre.

Un detall de la zona afectada pel pla de millora Parc Nivera II, a la zona alta de Tortosa. // FOTO: MANEL CAPELL.

TORTOSA

Tortosa reparael paviment de15 carrers dela ciutat

El vot de la regidora era ‘irrellevant’, segons el secretari

L’Ajuntament de Tortosa haanunciat que en els propersdies es continuaran fent ac-tuacions de millora del pavi-ment de carrers en diferentsbarris de la ciutat. Es tractadels carrers Ciutadella, VergèsPaulí i Marina (Temple); Ge-novesos, Cervantes, Màrtirs1640 i Ronda Reus (Centre);Castelló, Pere Alberni, Alfara,València i Amposta (Ferre-ries); Martorell, Olot, Ripoll iBisbal (Sant Llàtzer). La ma-joria dels vials es pavimentende forma integral, mentre quealtres només els trams quepresenten un estat més pre-cari. En total, més de 10.000metres quadrats. G.M.

Mira elvideo enaquestenllaç


BREUS

Obert el nouvial que uneixel Temple i elsPortals

La ciutat de Tortosa ha guan-yat des del 23 de març un nouaccés des del sud, amb l'ober-tura i prolongació de la Ram-bla Ferran d'Aragó, que apartir d'ara connecta el Tem-ple i Centre amb la zona delsPortals de Ciutat per sota delpont Tirant lo Blanc i enparal·lel al canal de l'Esque-rra de l'Ebre. El nou vial es-devé un passeig, amb doblesentit de circulació, voreres icarril bici. El nou tram de ca-rrer s'inicia a la cruïlla entrela Rambla Ferran d'Aragó i elcarrer Ferran Arasa, just da-vant de la comissaria regionaldels Mossos, on s'ha construïtuna rotonda per facilitar lamobilitat, i s'allarga fins des-prés del pont Tirant lo Blanc,connectant amb el passeig delCanal, ja existent als Portals.El nou vial té 300 metres dellargada, i ha estat construïtper l’empresa Subirats Be-renguer, en el marc de la ur-banització del pla parcialTemple Sud amb una inversiótotal de 4,5 milions. G.M.

Fonts del govern municipalvan assenyalar que l’aprova-ció de l’avanç del pla de mi-llora del Parc Nivera II és untema “absolutament reglat”, ique no era necessari que laprimera tinent d’alcalde s’ab-sentés de la junta de governlocal del 17 de novembre. Defet, el mateix dia que ICV de-nunciava els fets, l’alcalde deTortosa, Ferran Bel, va dema-nar un informe al secretari ge-

neral accidental de l’Ajunta-ment, en què certifica que vademanar l’opinió del propisecretari per saber si era ne-cessari que Roigé abandonésla sala. Al document, el secre-tari afirma que “la transcen-dència del vot de la regidora”era “irrellevant”, pel caràcterreglat del mateix acte admi-nistratiu i perquè el vot deRoigé no condicionava l’apro-vació del pla de millora.


BBAIX EBRE

CONSERVARAN EL PAS DE BARCA

L’AJUNTAMENT DE DELTEBREha comprat la barcassa TransbordadorLa Cava per un import de 3.500 euros.L’objectiu del consistori és evitar la pèr-dua d’un element que fins a la construc-ció del pont de Lo Passador va formarpart del paisatge del Delta. El pas debarca comunicava Deltebre amb el sec-tor més meridional de Sant Jaume d’En-

veja: era un transbordador metàl·lic mo-toritzat, que va ser construït el 1981.Però en realitat era un pas centenari,com el de Garriga, ja que la concessió vaatorgar-se definitivament el 12 de des-embre de 1900. El primer pas de barcaLa Cava es va posar a funcionar el 17 denovembre de 1898 i el darrer viatge vaser el 29 de setembre de 2009. C.B.

La societat estatal Acuamed,dependent del Ministeri d'A-gricultura, Alimentació i MediAmbient, ha obert al públic elsdos aiguamolls de decantacióque ha construït al delta de l'E-bre. En concret, es tracta delsaiguamolls de l'Embut, al termemunicipal d'Amposta, i de l'Illade Mar, al terme de Deltebre, ique han suposat una inversióde 14 milions d’euros. Tots dosespais, de gran riquesa faunís-tica, han estat dotats amb pa-nells explicatius, zonesd'observació d'aus, un miradori àrees d'esbarjo, a més de rutestransitables per a ús exclusiu devianants i bicicletes. La directora de l’obra, AzaharaPeralta, va explicar que els ai-guamolls de depuració suposenl'aplicació de sistemes que uti-litzen el sòl, la vegetació aquà-tica i els microorganismesassociats als mateixos, per eli-minar els contaminants de l'ai-gua i millorar la seva qualitatabans d’arribar a la badia.

“L’activitat productiva delDelta és l’arròs, i l’aigua ques’agafa del riu passa pels arros-sars i s’aboca a les sèquies ambmaterials en suspensió, com aranutrients i també elements quí-mics com els pesticides i els fer-tilitzants, que contaminen lesaigües”, va recordar Peralta. “Elque busquem és la millora de laqualitat de les aigües”, va dir.Tot i que els aiguamolls notenen tanta eficàcia com elstractaments tradicionals de de-puració d'aigua, el seu avan-tatge és que permeten lacreació d'espais de gran valorecològic, restaurant zones degran potencial per a l'establi-ment de fauna i permetent laseva integració dins d'itinerarisde visita. De fet, el director delParc Natural del Delta de l’E-bre, Francesc Vidal, va destacarque des de l’inici de la sevaconstrucció ja han constatat lanidificació de diverses espècies.

Poca participacióL’alcalde de Deltebre, José Emi-lio Bertomeu, va valorar positi-vament la inversió realitzadaper Acuamed, però va lamentar

que no s’hagi comptat més ambla participació del territori enl’elaboració del projecte. Berto-meu també va dir que ara cal-drà estudiar com treure-li elmàxim aprofitament turístic.L'aiguamoll d'Illa de Mar tractal'aigua circulant pel desguàsd'Illa de Mar, abans del seuabocament final a la badia delFangar. Quant a l'aiguamoll de"l'Embut" s'encarrega de mi-

llorar la qualitat de l'aigua cir-culant pels desguassos de l'Alai Gossos, abans del seu aboca-ment a la llacuna de l'Encanyis-sada i la seva sortida definitivaa la badia dels Alfacs.

Acuamed obre al públic dos aiguamollsa Illa de Mar i a l’Embut, al Delta

MEDI AMBIENT

Les basses artificials depuren les aigües delsarrossars abans de ser abocades a les badies

Els dos espais estan habilitats per als turistes i ja han permès la nidificació d’aus


Un dels plafons sobre la fauna de la zona d’Illa de Mar. // FOTO: ACN.

Cinta BonetDELTEBRE

El Consell Comarcal delBaix Ebre va presentar elpassat 28 de febrer el pro-jecte del Centre Ambientalde la Via Verda a Benifallet,un centre que ha de comple-mentar l’oferta de serveisque el municipi ja disposa ala ruta cicloturística. L’equi-pament, que tindrà un costde 270.000 euros, ha d’esde-venir un espai en el qual espodran realitzar activitatsd’oci, presentacions, confe-rències o cursos. En aquestsentit, l’alcalde de Benifallet,Jordi Monclús, va destacarque la posada en funciona-ment del centre ambientalsuposarà “un pas endavant

que permetrà arrodonir l’o-ferta de serveis per als usua-ris la via verda”. De fet, elsusuaris de la Via Verda delBaix Ebre ja poden trobar unrestaurant, així com unapensió i un alberg al seu pasper Benifallet.Per la seua banda, el presi-dent del Consell Comarcaldel Baix Ebre, Lluís Soler, varemarcar que el centre am-biental s’emmarca en la líniade l’ens de potenciar un delsatractius turístics més relle-vants de la comarca. Soler vaafegir-hi que amb el centreambiental de Benifallettambé busquen oferir unamillor experiència al visitanti a l’usuari de la via verda.El centre s’havia de cons-truir aquest 2015 a través delPla Únic d’Obres i Serveisde Catalunya (PUOSC),però davant la seva suspen-sió el projecte s’executarà elproper mandat. C.B.

TURISME

El Baix Ebrefarà un centreambiental aBenifallet

El nou equipament de laVia Verda tindràun cost d’uns270.000 euros



El president de la Generalitat,Artur Mas, va inaugurar el 21 demarç el nou centre de promocióturística i gastronòmica EspaiEbre Km0, impulsat per l’Ajun-tament d’Amposta i el Museu deles Terres de l’Ebre, amb el su-port del Departament d’Agricul-tura. Situat a l’antic escorxadord’Amposta, amb una inversió de400.000 euros, el nou Espai EbreKm0 inclou l’oficina de turismede la ciutat, el centre d’interpre-tació del conreu de l’arròs, unasala de conferències i una cuinaper a demostracions gastronòmi-ques, per esdevenir un espai dereferència per a la promoció tu-rística, agroalimentària i gastro-nòmica del conjunt del territori.De fet, el president Mas va des-tacar que el turisme a les Terresde l’Ebre ha anat incrementant-se, i que el territori ha de conti-nuar creant pulmons d’activitateconòmica i promoció com elnou Espai Ebre km0, per posaren valor els seus actius. Per la seva part, l’alcalde d’Am-

posta, Manel Ferré, va destacarque l’Espai Ebre Km0 ha de per-metre potenciar la promoció delpatrimoni gastronòmic i culturalde la zona, però especialment laseva riquesa natural.

AAMPOSTA

COMPROMÍS DE MASA POCS DIES per a la seua inaugu-ració, la nova residència d'avis d'Am-posta va rebre el compromís delpresident de la Generalitat, perquè lesplaces que s'hi oferiran siguin concer-tades. Artur Mas va matisar, però, queel concert de les places serà progressiu,amb la voluntat d'anar compassant l’a-jut del Govern a la realitat del país. A

la mateixa zona, el govern de ManelFerré també ha projectat pisos tutelatsque completaran una gran plataformade serveis sociosanitaris a la capital delMontsià, molt mancada de places resi-dencials per a la gent gran. La nova re-sidència d’avis d’Amposta s'ha pagatamb recursos propis de l'Ajuntament iha costat 7 milions d'euros. G.M.

Amposta estrena l’Espai Ebre Km0,molt més que una oficina de turismeInclou l’oficina de turisme, un centre d’interpretació de

l’arròs, una sala de conferències i un espai gastronòmicL’Ajuntament ampostí ha invertit uns 400.000 euros en

la rehabilitació i adequació de l’antic escorxador

El pont penjant, el riui el Delta, a lanova marca

Gustau MorenoAMPOSTA

Amposta disposa d’un novamarca turística, en què elDelta de l’Ebre i el riu pre-nen el protagonisme. Creadaper l’empresa Simbòlic ambun pressupost de 2.000euros, es tracta d’una evolu-ció de l’anterior propostagràfica. En concret, la marcaés la representació de la lle-tra A, inicial del topònim, ons’integra el perfil del Deltaremarcant especialment l’-hemidelta dret. És a dir, la si-tuació geogràfica de la ciutatd’Amposta dins del Delta.Com a element d’identifica-ció gràfica d’Amposta apa-reix també al logotip el pontpenjant. L’alcalde d’Am-posta, Manel Ferré, ha afir-mat que una de lescaracterístiques més desta-cables de la marca és la sevaversatilitat, ja que presentadiferències en els colors. Lestonalitats del blau, el verd, elgroc i el marró s’aniran utilit-zant dins la mateixa propostagràfica, mostrant així lagamma cromàtica que ad-quireix el paisatge del Deltade l’Ebre en cada estació del’any i en funció de les fasesdel cultiu de l’arròs. De fet,serà la marca de la ciutat enels àmbits esportius, cultural,comercial i turística.

TURISME

Cinta BonetAMPOSTA

Per la col·laboració público-privada

El centre de promoció turís-tica Espai Ebre Km0 tambévol promoure la col·laboracióentre la iniciativa pública i laprivada, a partir d’una plata-forma transversal d’abast te-rritorial que aglutini elssectors turístic, cultural, co-mercial, agroalimentari i gas-

tronòmic. I tot això, en favordel conjunt d’agents impli-cats en aquests sectors i deldesenvolupament de les Te-rres de l’Ebre. A més, l’EspaiEbre Km0 ja ha incorporat lanova marca turística d’Am-posta, que integra el Delta, elriu i el Pont Penjant.

Un moment de la inauguració de l’Espai Ebre Km0. / Foto: GENERALITAT DE CATALUNYA.



AMPOSTA

L'institut Ramon Berenguer IVd'Amposta esdevindrà a partirdel proper curs el centre de re-ferència per als estudiants querealitzin estudis professionalsde música o que hagin passat laprova d'accés a aquests estudis.Així, els estudiants que compa-ginen l'activitat acadèmica ambl'aprenentatge professional dela música tindran preferència al'hora de fer la preinscripció enaquest centre, que els podràoferir horaris adaptats i convali-dacions d'algunes de les matè-ries optatives de la secundària.Amb l'assignació d'alumnat demúsica a l'institut Ramon Be-renguer, la ciutat d’Ampostatindrà un centre de referènciaen l'esport d'alt rendiment, comés l'institut de Tecnificació, i un

altre en els estudis musicals. Al'institut de Tecnificació es con-valida l'assignatura d'EducacióFísica i algunes optatives, men-tre que al Ramon Berenguer esconvalidarà a partir del propercurs la música i també algunesoptatives de la secundària i elbatxillerat. A més a més, s'adap-taran els horaris perquè aques-tes hores lliures els alumnes lestinguin disponibles en una ma-teixa franja, que els permeti re-alitzar les activitats esportives omusicals en cada cas.L’Ajuntament d’Amposta i elDepartament d’ensenyament jahan comunicat aquest canvi alsequips directius dels centres desecundària de la capital delMontsià, per tal de coordinar lesreunions amb les famílies delsalumnes que ara estan cursantsisè de primària i planificar laseua escolarització.

G.M.AMPOSTA

Estudis de música, alRamon Berenguer IV

Manel Ferré i Eros Esquerré // FOTO: AMPOSTA.CAT

Amposta vol crear un centre adreçat a la formació i ocupació dels joves

L’alcalde d’Amposta, ManelFerré, i el regidor de Joventut iPolítiques Actives d’Ocupació,Eros Esquerré, han fet un ba-lanç molt positiu de les accionsi polítiques actives impulsadesper l’Ajuntament, amb la col·la-boració de les empreses del te-rritori, per fomentar la formaciói facilitar la inserció dels joves iels aturats de llarga durada enel món laboral. Durant aquestmandat, més de 2.000 persones

han estat ateses en algun delsprogrames de Joventut i Políti-ques Actives d’Ocupació, i 400joves han participat en els dife-rents cursos que ha impulsatl’Ajuntament per al foment del’ocupació. A banda, a través deldepartament d’Empresa i Ocu-pació i el SOC, s’han rebut dosmilions d’euros en ajuts i sub-vencions, i ja són 80 les empre-ses que col·laboren en elsprogrames, tot oferint pràcti-ques a joves i aturats. Davant

d’aquests bons resultats, Ferréha anunciat la voluntat de crearun centre adreçat a la formaciói ocupació dels joves, tot remar-cant la importància que elsjoves estiguin ben preparats peraccedir al món laboral. Per laseva part, el regidor Eros Es-querré ha posat de manifest lasinergia que s’ha aconseguitcrear amb les empreses del te-rritori, cada cop més interessa-des en col·laborar-hi i encontractar personal.

SOCIAL

G.M.AMPOSTA

La reunió entre l’Ajuntament i Ensenyament. // FOTO: AMPOSTA.CAT

ENSENYAMENT


MMONTSIÀ

380.000 EUROS D’INVERSIÓAQUEST 2015, el Consell Comarcaldel Montsià, a través del projecte Mont-sià Actiu, invertirà 380.000 euros en po-lítiques de desenvolupament local. Enconcret, el projecte que es cofinança pelServei d’Ocupació de Catalunya dins delPrograma Treball a les 7 comarques, cen-trarà el esforços el suport a les personesaturades amb cursos de formació pro-

fessionalitzadora i el dispositiu d’inser-ció sociolaboral ACTIVA’T, que l’any2014 va atendre un total de 683 perso-nes i 219 van aconseguir un contractelaboral. L’altre eix en què es tornarà atreballar és en el teixit productiu del te-rritori amb assessoraments especialitzatsi la realització de jornades empresarialscom el Fòrum del Talent. C.B.

Les platges verges d’Alcanar si-tuades entre les Cases i la des-embocadura Sòl de Riu, hanestat senyalitzades per tal deposar en valor un patrimoni na-tural reconegut amb el guardóPlatges Verges. La senyalitzaciós’ha fet a partir d’un treball derecuperació de la nomenclaturatradicional d’aquestes platges,elaborat pels Serveis tècnics del’Ajuntament d’Alcanar i l’as-sociació cultural local Lo Codo-lar. Dos d’aquestes platges, laplatja de les Timbes de Sòl deRiu i l’Aiguamoll de Sòl de Riuvan rebre el passat any 2014 elguardó Platja Verge que atorgaEcologistes en Acció, com a re-coneixement del seu alt valornatural i paisatgístic, tant per laseva flora com per la sevafauna. Els panells informatiusque s’hi ha instal·lat permetenla localització del lloc i tambéinclou pictogrames que oferei-xen informació sobre l’indret iles característiques que ofereixcadascuna de les platges. L’al-

calde d’Alcanar, Alfons Mont-serrat, va explicar que propera-ment es presentarà la segonafase del projecte que consistiràen senyalitzar les platges situa-des entre les Cases d’Alcanar iel Barranc de la Granja. L’ob-jectiu és senyalitzar els 14 qui-lòmetres de costa del municipii posar en valor totes les platgesi cales d’Alcanar. Una de les platges senyalitza-des en aquesta primera fase, laplatja de la Platjola, ha estatadaptada i senyalitzada com aplatja apta per a gossos, cobrintaixí les necessitats de l’usuariamb gos de companyia.

Les Timbes i l’Aiguamoll Les Timbes de Sòl de Riu és unazona de penya-segats i petitescales de difícil accés, d’alt valorecològic. A aquestes platgess’hi accedeix a través de baixa-dors o passant d’un platja a l’al-tra per la part interior. Quant al’Aiguamoll de Sòl de Riu,aquest es troba situat al tramfinal del riu Sénia i la qualitatde les seves aigües permet laproliferació d’un ecosistemamolt ric.

Alcanar senyalitza les platges verges irecupera la nomenclatura tradicional

MEDI AMBIENT

Els panells informatius instal·lats permetenla localització del lloc i inclouen pictogrames

L’objectiu és senyalitzar els 14 quilòmetresde costa del municipi i posar-la en valor

La nova senyalització de les platges d’Alcanar. FOTO: MANEL CAPELL

Cinta BonetALCANAR

PLAGA

Tècnics d'una empresa es-pecialitzada contractada peldepartament de Salut vannetejar i tractar els pins deldispensari mèdic de lesCases d'Alcanar afectats perla plaga de la processionà-ria, que va forçar el tanca-ment preventiu del centre.L'Ajuntament d'Alcanar,que va celebrar la decisió dela Generalitat d'actuar final-ment per evitar l'impacte dela plaga entre treballadors iusuaris, va aprofitar la tascaper ampliar-la als 23 pins delpati contigu de l'escola delMarjal. Tot i que no descar-

ten haver de talar els arbresper resoldre definitivamentel problema, creuen que lamesura evitarà nous proble-mes de reaccions i al·lèrgiesen el futur immediat. Però laresolució d'aquest episodiinsòlit no va amagar certambient de confrontació po-lítica i institucional. Espe-cialment, després que eldelegat del Govern, XavierPallarès, carregués en unprimer moment sobre elconsistori la responsabilitatd'una actuació en unes de-pendències que són titulari-tat i gestiona l'ICS. En canvi,l’alcalde d’Alcanar, AlfonsMontserrat, va retreure a laGeneralitat que, a diferènciadel consistori, que va fer eltractament als pins de l'es-cola el mes de setembre pas-sat, Salut no va fer el mateixal pati del dispensari mèdic.C.B.

Tracten els pinsafectats per laprocessionària

La plaga afectavaels pints de l’escolade les Cases i deldispensari mèdic

No es descarta haverde talar els arbres


MONTSIÀ ECONOMIA

El Tribunal Superior de Justíciade Catalunya (TSJC) ha deses-timat els recursos presentatsper l'Ajuntament d'Alcanar iels veïns en contra de l'ordred'enderroc dels 32 habitatgesde la promotora Turov cons-truïts amb una llicència decla-rada il·legal. A la pràctica, ladesestimació dels incidentsd'execució de la sentència deljutjat Contenciós Administra-tiu de Tarragona, que ja no po-dran tornar a ser recorreguts,obligarà a demolir definitiva-ment el bloc. El TSJC rebutjaels arguments del consistori iels afectats recordant que lapromoció es va aixecar vulne-rant la planificació urbanística-multiplicant l'edificabilitatpermesa -. Les sentències re-corden al consistori que ha dedonar compliment a l'ordre

d'enderroc dictada el passat2012, malgrat tractar-se d'una"situació enutjosa" i "heretadadel passat" -les llicències datende l'any 2003, quan el PSC ocu-pava l'alcaldia-. Tampoc acceptael TSJC el fet que els propietarishaguessin actuat "de bona fe",sense haver tingut coneixe-ment de la situació il·legal deles propietats en el momentd'adquirir-les o els perjudicisque els pugui ocasionar puguinser un obstacle per a la demo-lició. A més, el tribunal recordaque es va vulnerar també cla-rament el paràmetre de les dis-tàncies respecte altres finquespròximes, un fet que hauriaportat una veïna, María Anto-nia González, a iniciar el proce-diment judicial en contra delprojecte. Queda descartadatambé la possibilitat d'un en-derrocament parcial plantejadapel consistori, que considera"difícilment factible" per satis-fer els interessos de tots elspropietaris.

Cinta BonetALCANAR

Els habitatges de Turovs’hauran d’enderrocar

El port de la Ràpita. // FOTO: GENCAT.CAT.

Ports inicia el dragatge del port de la Ràpita

Ports de la Generalitat ha iniciatles obres de dragatge de la zonad'accés a la dàrsena comercialdel port de Sant Carles de la Rà-pita. L'actuació ha de permetredonar accés a mercants icreuers d'eslores superiors als120 o els 130 metres, mantenintel calat de set metres tant a lazona de maniobrabilitat com enel canal d'accés al moll comer-cial. Està previst el dragatge de55.000 metres cúbics de sorraque es dipositarà en un aboca-dor marítim autoritzat, a 4,5 mi-

lles de la costa, on es va portarl'any passat el material extretdel port de la cimentera d'Alca-nar. L'obra té un cost de 202.000euros i un període d'execuciód'un mes. Segons Ports, la mi-llora de les condicions tècni-ques del port li donaran unvalor afegit, facilitaran l'arri-bada de vaixells de major es-lora, potenciaran les activitatscomercials i de creuers i dina-mitzaran econòmicament elport rapitenc i la seva àrea d'in-fluència. De fet, aquesta era una de lesdemandes que l’Ajuntament dela Ràpita va fer arribar a la Ge-neralitat després de l’arribada

dels primers creuers a la Ràpitaels passats mesos de juliol iagost. I és que el poc calatge delport unit a un fort temporal ma-rítim va evitar que la primera ila última de les escales delcreuer Star Flyer pogués arribarfins a la Ràpita. Així les coses, elconsistori va demanar una acu-tació de dragatge del canald’entrada a la badia i al portperquè aquesta nova tempo-rada turística els creuers hi pu-guin accedir sense dificultats. Iés que aquest 2015 la compan-yia Star Clipper continuaràoperant a la Ràpita, amb la in-tenció d’incrementar les esta-des a la població.

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA

Els habitatges de la promotora Turov. // FOTO: M. VELÁZQUEZ.

URBANISME


TTERRA ALTAi MATARRANYA

MILLORA DE LA LÍNIA ELÈCTRICA DOS DELS MUNICIPIS més petitsde les Terres de l'Ebre, Prat de Comteamb 200 habitants i Paüls amb prop de600, gaudeixen d'una nova línia elèc-trica de mitja tensió que els permettenir una millor garantia de subminis-trament en una zona on el vent gene-rava avaries constants. La línia, d'11,4quilòmetres de longitud, parteix de la

subestació de Xerta i uneix Paüls i Pratde Comte a través d'un terreny abrupte,en ple Parc Natural dels Ports, fet queha dificultat molt els treballs d'instal-lació. De fet, s'ha necessitat de l'ajudad'un helicòpter per traslladar algunesde les 73 torres metàl·liques de la línia.La inversió de la línia ha estat de propde 825.000 euros. C.B.

La biblioteca Marcel·lí Do-mingo de Tortosa ha acollitl’exposició “El valor del vi i del’oli a la Cultura Ibèrica”. Estracta de la mostra del I Certa-men d’Art 3 Territoris, formatper la Terra Alta, el Mata-rranya i Morella, que inclou 32obres d’artistes locals. L’objec-tiu d’aquest projecte és pro-moure la creació artística iartesanal al territori. Les obressón fruit del certamen quedóna nom a l’exposició i delqual en va resultar guanya-dora l’artista gandesana MarMartos. L’alcalde de Gandesa,

Carles Luz, va recordar que laTerra Alta, el Matarranya iMorella van impulsar el pro-jecte Tres Territoris amb la vo-luntat de posar en comú unaproximitat geogràfica, un pai-satge, unes tradicions i unacultura molt similar. És enaquest marc que va sorgir el ICertamen d’Art 3 Territorissobre el vi i l’oli en la culturaibèrica. Així mateix, i enaquesta línia, el Matarranya, laTerra Alta i Morella han editatun nou plànol turístic ambl’eslògan “3 Territoris, una ma-teixa terra”, per continuar tre-ballant en la promocióturística conjunta dels tres in-drets. Per la seva part, l’alcaldede Tortosa, Ferran Bel, va posarde relleu les similituds entre elprojecte de la Terra Alta, elMatarranya i Morella, i elConsorci els Tres Reis que im-pulsen Tortosa, Alcanyís i Mo-rella, i es va mostrar convençutque cal seguir treballar enaquesta línia de col·laboracióentre territoris. C.B.

Prat de Comte ofereix facilitats perl’arribada de noves famílies al poble

SOCIETAT ART

L’Ajuntament vol evitar el tancament del’escola davant la davallada d’alumnes

Més de 700 famílies van respondre a lacrida feta per gestionar l’alberg del poble

La davallada d’alumnes a l’es-cola de Prat de Comte està po-sant en perill la seva continuïtat.Actualment, hi ha nou alumnesa l'escola i les xifres estan al límitque exigeix la Generalitat permantenir-la. “Fa anys que anemjustos amb l'escola del poble itenim sempre l'amenaça del tan-cament a sobre i això no ho pucpermetre”, va afirmar l’alcaldede Prat de Comte, Joan JosepMalràs. Davant aquesta situació,i amb la voluntat d’evitar quel’escola tanqui, l’Ajuntaments’ha compromès a facilitar feinai habitatge a aquelles famíliesamb fills que estiguin interessa-des en instal·lar-se al poble. Enconcret, ofereix tres possibilitats.D'una banda, la gestió de l'al-berg, on els mateixos que el re-genten poden viure a les sevesinstal·lacions; també es traurà aconcurs l'agrobotiga que hi ha alpunt d'informació del Parc Natu-ral dels Ports, i la comercialitza-ció de l'aiguardent. La crida feta

per l’Ajuntament de Prat deComte va superar totes les ex-pectatives. Més de 700 famíliesd’arreu, fins i tot, d’altres païsosvan presentar la seva sol·licudper gestionar l'alberg del poble,que l'Ajuntament treu a sub-hasta. L'alcalde ja ha començat aentrevistar-se amb les famíliesinteressades a qui demana unpla de viabilitat per tirar enda-vant el negoci i garantir-ne l'èxit.Ara bé, superats per les expecta-tives, Malràs ja ha demanatajuda al departament de recur-sos humans de la Diputació deTarragona perquè els donin uncop de mà en la selecció dels mi-llors perfils. "Volem fer-ho bé iencertar-la. És un projecte a curtperò també a mig termini", vaafegir l'alcalde que confia tenirfinalitzat el procés en un mes. Defet, l'Ajuntament de Prat deComte ja està preparant unaborsa d'habitatge per poder ofe-rir allotjament de lloguer a les fa-mílies que vulguin instal·lar-se alpoble. De moment, el consistorija té comptabilitzades una de-sena de cases del poble disponi-bles per viure-hi.

Les dos germanes de Masquefa interessades en l’oferta. / Foto: ACN

32 artistesposen en valorel vi i l’oli delterritori

El Matarranya, laTerra Alta i Morellatambé han editat unnou plànol turísticdel tres territoris

C. Bonet / ACNPRAT DE COMTE

Dos germanes amb tres fills

Dos germanes de Mas-quefa però residents aSant Sadurní d’Anoia, laYolanda i la Míriam, unaamb una filla de set anys iun nadó en camí, i l’altraamb una xiquet de dosanys, han estat junt ambles parelles i els seus pares

algunes de les interessa-des en la feina de l’alberg.Les dos germanes fa untemps que estan sensefeina i en assabentar-se del’oferta van decidir provarsort. Una d’elles està espe-cialitzada en hostaleria il’altra hi ha treballat.


RRIBERA D’EBREi PRIORAT

ASCÓ RESTAURARÀ LA TORRE DEL CASTELLEL CASTELL d'Ascó recuperarà enels propers mesos la torre. La junta degovern local ha adjudicat a l'empresaRecop, Restauracions ArquitectòniquesS.L.U. la reconstrucció de la torre,també coneguda popularment com"garita" per un import de més 250.500euros més IVA, una reforma que esdurà a terme d'acord amb imatges fo-togràfiques que es conserven de la dè-

cada de 1870. Malgrat que és l'elementde la fortalesa que ha arribat als nos-tres dies més ben conservat, actual-ment només disposa de dues de lesquatre parets i presenta un risc de de-gradació que l'Ajuntament ja va afron-tar la passada primavera instal·lant-hipuntals per reforçar la seva integritat.Els treballs serviran també per tirar en-davant una nova actuació arqueolò-

gica. En concret, l’actuació se centraràen intentar localitzar la possible en-trada principal de la fortalesa. Aqueststreballs tindran lloc aproximadamentun any després de les excavacions ar-queològiques que van fer aflorar ele-ments templers que havien quedatcolgats sota la runa amb el pas deltemps. L’Ajuntament d’Ascó va adqui-rir el castell l’any 2013. C.B.

Fiscalia va tancar definitiva-ment la investigació sobre elprojecte de plantació de càn-nabis a Rasquera el juliol delpassat 2013 però no va comu-nicar la seva decisió a l'Ajun-tament fins novembre del'any passat, un any i mig des-prés. Es tanca, així, el periplepenal al qual es va sotmetreel projecte per treure el mu-nicipi de la crisi a partir delconreu de marihuana. Ara bé,la decisió de Fiscalia ha deixatun regust agredolç a l'Ajunta-ment. D'una banda, el seu ad-vocat, Martí Cànaves, acabareconeixent que en l'actuaciódel govern municipal "nohavia cap ombra d'il·lícitpenal en el procediment"sobre la base teòrica d'unsfets "que podien ser constitu-tius de delicte", segons el re-dactat inicial de la mateixaFiscalia, que va obrir les dili-gències el març de 2012. Peròel fet que el Ministeri Públicno comuniqués la decisió detancar la carpeta a l'Ajunta-ment fins passat un any i mig,

després dels requerimentsmunicipals i d'una denúnciacontra el Fiscal Delegat Anti-droga, Ángel Villafranca, perdilatar injustificadament lainvestigació, ha causat perple-xitat. En aquest sentit, Càna-ves ha dit que crida moltl’atenció que quan la FiscaliaAntidroga va obrir les dili-gències ho fes públic peròquan les va tancar no va

donar trasllat a l'Ajuntament.En aquest punt, Cànaves harecordat que aquesta inter-venció de Fiscalia va crearuna ombra d'il·licitud penalque va fer molt de mal políti-cament i al poble de Ras-quera. De moment però, elTribunal Superior de Justíciade Catalunya encara ha dedecidir el pròxim dia 15 d'a-bril sobre el recurs consisto-

rial en contra la decisió deljutjat Contenciós Administra-tiu de Tarragona d'anul·larl'acord amb l'entitat cannà-bica ABCDA i la creació dedues empreses municipalsper vehicular l’activitat. En lesseves al·legacions, el consis-tori recorda l'autonomia mu-nicipal a l'hora de prendremesures per dinamitzar l'eco-nomia.

Porta tancada al cànnabisFiscalia va tancar la investigació sobre el projecte de

plantació de cànnabis a Rasquera fa un any i migEl TSJC encara ha de resoldre el recurs consistorial per

l’anul·lació de l’acord amb l’entitat cannàbica

[ ] La finca on s’havia de cultivar la plantació de cànnabis de Rasquera. // FOTO: ACN

Presenten unaILP per regularel consum

Més d'una trentena de re-presentants d'entitats can-nàbiques i professionals vanpresentar al Parlamentaquest passat mes de marçla iniciativa legislativa popu-lar (ILP) “La Rosa Verda”,que pretén regular les asso-ciacions de persones consu-midores de cànnabis. Laproposició de llei inclou me-sures de control sobre les co-llites, el transport i ladistribució del cànnabisentre els socis, així com quees reconegui el dret de con-sumir-lo en l'àmbit privat. Sila cambra l'admet a tràmit,els sol·licitants disposarande quatre mesos per recollir50.000 signatures i podertraslladar el debat al Parla-ment. Els impulsors de lainiciativa estimen que a Ca-talunya hi ha uns 400.000consumidors i uns 400 clubssocials de cànnabis. L'Ob-servatori Civil de Polítiquesde Drogues, presidit per l’e-xalcalde de Rasquera, BernatPellisa, ha estat l’encarregatd’elaborar l’informe en quès’ha basat la ILP. Ambdósinclouen els principals as-pectes de la resolució apro-vada per la Comissió deSalut del Parlament al genersobre la regulació sanitàriadel cànnabis. La resolució,aprovada per tots els grups aexcepció del PP, va reconèi-xer l'existència de les asso-ciacions de cànnabis senseànim de lucre i va fixar crite-ris com l’edat mínima perentrar-hi.

Cinta Bonet / ACNRASQUERA

RASQUERA


RIBERA D’EBRE

En plena polèmica per la cres-cuda del riu Ebre, que a princi-pis del mes de març va superarels 1.800 metres cúbics persegon en molts punts del seutram final, l’Ajuntament de Mi-ravet va rebre una multa de3.600 euros de la ConfederacióHidrogràfica de l’Ebre. Unasanció que la CHE imposa alsmunicipis de la conca que abo-quen els residus al riu perquèno tenen depuradora. L’alcaldede Miravet, Toni Borrell, va de-manar l’empara a la Generali-tat després de mostrar-se"absolutament convençut" queaquestes sancions només arri-ben a les poblacions del tramcatalà de l'Ebre mentre que noes penalitza per igual els muni-

cipis d'Aragó, la Rioja i Navarrade les mateixes dimensionsque Miravet. “Ho trobo ungreure comparatiu enorme" vadir Borrell. En el cas de Mira-vet, és el tercer any que es pa-garà. L’alcalde de Tivissa, JordiJardí, va mostrar el seu suporta l’alcalde de Miravet. Jardí vaafirmar que fa tres anys conse-cutius que Tivissa, la Serrad’Almos i Darmós paguen enconjunt gairebé 10.000 eurosper aquest cànon pels vessa-ments a l’Ebre que imposa laCHE, per no tenir una depura-dora que Acuamed havia deconstruir l’any 2007 i que vuitanys després Tivissa encara es-pera. Jardí va afirmar que s’estàal davant d’una “persecuciósistemàtica per part dels orga-nismes de l’Estat” i va deixarclar que l’alcalde de Miravet“no està sol”.

Cinta BonetMIRAVET

Sanció per a Miravet enplena crescuda del riu

Imatge d’arxiu de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre. // FOTO: M.V.

L’Ajuntament de Móra d’Ebre entra a l’hospital

El Grup Sagessa ha aprovat laincorporació de l'Ajuntamentde Móra d'Ebre al Conselld'Administració de l'empresaGecohsa, que gestiona l'Hospi-tal Comarcal de Móra d'Ebre.Fins ara, Gecohsa depenia úni-cament de l'Ajuntament deReus. Aquest ha estat un llarggreuge que el consistori mo-renc, i també els treballadorsdel centre hospitalari, demana-ven solucionar. A partir d'ara,l'Ajuntament de Móra d'Ebretindrà "veu i vot" en les deci-

sions sobre la gestió de l'Hos-pital Comarcal. L'acord incloutambé que les reunions delConsell d'Administració deGecohsa es faran a Móra d'E-bre i no a Reus. L’alcade deMóra d’Ebre, Joan Piñol, haagraït la decisió del Grup Sa-gessa i ha recordat que aquestahavia estat una "reivindicacióhistòrica" que també compar-tien els treballadors del centrehospitalari comarcal. "Fa tempsque s'ha estat reivindicanttambé des del comitè treballa-dors de l'Hospital i des de l'A-juntament de Móra d’Ebreperquè pensem que té tot elsentit del món. Gecohsa és una

empresa que gestiona l'Hospi-tal Comarcal, té l'adjudicaciócorresponent però és íntegra-ment dependent de l'Ajunta-ment de Reus. Això tenia unacerta contradicció perquè l'hos-pital està a Móra d’Ebre", vaapuntar l'alcalde Piñol. "És deltot lícit que sigui gestionat peruna empresa de fora però ente-níem que des del territori s'ha-via d'estar present a l'hora deprendre decisions sobre comha de funcionar i com s'ha degestionar aquest hospital", vaafegir. L’Hospital és un centrede nivell general bàsic amb 66llits de mitjana anual oberts pera malalts aguts.

SALUT

Cinta BonetMÓRA D’EBRE

L’alcalde de Miravet a la vora de l’Ebre. // FOTO: ACN

MEDI AMBIENT


El comitè d'Afers Econòmicsdel Parlament Europeu vaaprovar l'informe anual delBanc Europeu d'Inversions,elaborat per l'ecosocialista Er-nest Urtasun (ICV), i que inclouuna referència "molt contun-dent" contra el projecte Castori la indemnització multimilio-nària aprovada pel govern es-panyol per a la concessionàriaACS. L’eurodiputat d’Iniciativa,Ernest Urtasun, va fer una valo-ració molt positiva de l’aprova-ció de l’informe que demanaque tant el Banc Europeu d’In-versions com la Comissió Euro-pea impulsen accions per evitarque els ciutadans hagin depagar 1.350 milions d’euros decompensació d’un projecte “fa-llit”. El PP va ser l’únic grupque es va oposar el paràgraf 14de l’informe, que inclou les re-ferències al Castor. Per l’euro-diputat es tracta d’unimportant primer pas i s’hamostrat confiat que el ple del

Parlament europeu aprovarà eltext aquest mes d’abril. La Pla-taforma Ciutadana en Defensade les Terres del Sénia també vacelebrar l’aprovació de l’in-forme crític amb el projecteCastor per part del comitè d’A-fers Econòmics del Parlament.La Plataforma creu que la sevavotació al ple servirà per definirel posicionament dels partits

davant un “fiasco” que pot cos-tar fins a 5.000 milions a la ciu-tadania. En aquest context, els grupsecologistes Gepec i Arrels Ver-des també han presentat da-vant la Comissió Europea unadenúncia contra l'Estat espa-nyol pel pagament de la indem-nització milionària a l'empresaEscal UGS. Després d’estudiar

diverses vies, els ecologisteshan decidit demanar a l'execu-tiu comunitari que determini sila indemnització va vulnerar nonomés la normativa interna es-tatal i les condicions de la ma-teixa concessió, sinó també leslleis de competència comunità-ria, afavorint l'empresa de Flo-rentino Pérez, i manipulant elmercat gasista.

BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

BENICARLÓ RECONSTRUEIX EL FAR

LES OBRES de reconstrucció de l'an-tic far de Benicarló avancen a bon ritmei, segons les previsions de la direcciód'obra, finalitzaran a finals d'abril. L'e-difici acollirà el Museu de la Mar de Be-nicarló, en homenatge al sector pesquerde la ciutat. El projecte s'està executantsobre una parcel·la de 1.200 metresquadrats, amb un edifici de 110 metres

quadrats i una zona lateral adossadaque es destinarà a lavabos. El gruix delstreballs seran la reproducció exacta delfar primitiu i l'adaptació de l'entorncom a espai verd. El projecte, adjudicata l'empresa Concreta per 221.000 euros,inclou el projecte de museïtzació quehan dissenyat els alumnes de l'IES JoanCoromines. C.B.

MEDI AMBIENT

Europa podria reprovar laindeminització pel CastorEl comité d’Afers Econòmics del Parlament

europeu aprova un informe crític del projecteAquest mes d’abril l’Eurocambra podria

aprovar el text i reprovar la compensació

MEDI AMBIENT

La majoria absoluta del PP ales Corts Valencianes vavotar en contra d'una Propo-sició no de llei que instava adeclarar el País Valencià ter-ritori lliure de “fracking”. Elsvots dels populars van re-butjar la proposició, presen-tada en la comissiód'indústria per EsquerraUnida del País Valencià(EUPV) i que alerta dels anysirreparables que causa almedi ambient i a les perso-nes que causa la tècnica dela fractura hidràulica. El di-putat d'Esquerra Unida delPaís Valencià, Lluís Torró, vaassenyalar a través d'unanota de premsa que "el queresulta més increïble és queels valencians i les valencia-nes no puguem dir que no

volem que s'exploti el nostresubsòl". La Proposició no dellei de també instava a apli-car el principi de precaució ideixar sense efecte totes lesautoritzacions concedidesper a la realització d'estudisprospectius i rebutjar tot in-tent de regulació o la supedi-tació de l'aplicació d'aquestatècnica i similars a l'estudidels seus impactes ambien-tals en cada prospecció. Set-manes abans d’aquestavotació , la plataforma anti-fracking (PAF) Comarquesde Castelló va lliurar 50.000signatures a les Corts Valen-cianes per sol·licitar que esdeneguin projectes a l'em-presa Montero Energy Cor-poration, que projectaextreure gas amb la tècnicade la fractura hidràulica a lescomarques dels Ports i elMaestrat. C.B.

El PP refusadeclarar el PaísValencià lliurede fracking

Cinta Bonet / ACNVINARÒS

Una imatge d’arxiu de la plataforma Castor, davant la costa de Vinaròs. // FOTO: ACN.

La plataformaantifracking valliurar 50.000 signatures a lesCorts Valencianes


Ja comença a ser una tradicióque la diada de Sant Jordiarribe al territori carregada denovetats d’autors ebrencs oamb llibres vinculats a les Te-rres de l’Ebre. Enguany, una deles novetats més destacades ésla darrera obra de l’escriptor ri-berenc Andreu Carranza. El lli-bre ‘El poeta del poble’ és unabiografia novel·lada sobre Ja-cint Verdaguer, que a principisde gener va permetre que Ca-rranza s’emportés el PremiJosep Pla, un dels guardonsmés prestigiosos de novel·la encatalà. "La seva vida és denovel·la", ha sentenciat Ca-rranza sobre Verdaguer, “l'he-roi romàntic” de la Renaixença.Segons l’autor, ‘El poeta delpoble’ ha estat un "exerciciarriscat", no només per la di-mensió literària i cultural demossèn Cinto, un dels mésgrans artífexs de la resurreccióde la llengua després de seglesde decadència, sinó per la com-plexitat narrativa que suposaencaixar totes les trames ques'entrecreuen al llarg de la sevavida. De fet, no és la primeravegada que un autor ebrencs’aproxima a la vida i l’obra deVerdaguer, ja que Sebastià JuanArbó va escriure ‘Vida Tràgicade Mossèn Cinto’, el 1952.Possiblement és l'obra més am-biciosa de Carranza finsaquests moments -segons ellmateix reconeix. ‘El poeta delpoble' remena en la biografiadel "patriarca fundacional" dela Renaixença -"és el perso-natge català qui més places icarrers té dedicats a Cata-lunya", recorda Carranza- igrata més enllà de la imatge so-vint "carrinclona" del poeta pertreure a la llum una vida plenade conflictes i tensions inter-

nes, on es plasma una "disfun-ció entre la imatge i el quepassa". "En Verdaguer hi veigun heroi romàntic, com RamonCabrera -el general carlí queCarranza també va biografiar a‘L’hivern del Tigre’-. No tenenres. Com Napoleó: amb la mà aldavant i al darrera. És l'arque-tip de l'heroi romàntic", ha su-bratllat l'escriptor riberenc. ‘Elpoeta del poble’ ha estat edi-tada per Destino.L’altra novetat interessant isempre esperada pels seusnombrosos lectors és la darreranovel·la de Francesca Aliern. Laxertolina acaba de publicar aCossetània la novel·la ‘Cullera-des de vida’, que ens endinsauna vegada més en la prosa tre-pidant de la seua autora, i ensfa viatjar a l’essència de la vidai dels sentiments. A ‘Culleradesde vida’, la Daniela és una donavalenta que lluita per deixarenrere el seu passat turmentós.De família humil i nombrosa,de ben joveneta va haver d’aju-dar a tirar endavant els seus

germans més petits. A poc apoc, va trobant en la cuina uncamí de realització, i descobreixla felicitat en els petits detallsde cada dia.D’altra banda, l'escriptoraMarta Rojals (Palma d'Ebre,1975) torna a irrompre en l'ac-tualitat literària amb la publica-ció de 'No ens calia estudiartant' (Sembra Llibres), una se-lecció d'alguns dels articles quesetmanalment publica al diaridigital Vilaweb. Al llibre, Rojalsretrata la incertesa i la precarie-tat d'una generació que va créi-xer la bombolla immobiliària ique conviu amb les misèries iles esperances d'una època decrisi. El 2011, Rojals va publicarla seua primera novel·la, 'Pri-mavera, estiu, etcètera'; i el 2014va tornar a sorprendre amb'L'altra'. Les dues han esdevin-gut tot un fenomen literari.També de la Ribera d’Ebrearriba la darrera novel·la delmoranovenc Miquel Esteve,publicada per Edicions B. Estracta d’una novel·la històrica,

‘La fi dels secrets’, en què Es-teve explica la mort del canvistaFrancesc Castelló a la Barce-lona del 1360. Castelló apareixdegollat damunt de la seuataula de canvis, castigat per in-solvència, en una història depoder, finances, amors i des-amors que reflecteix amb rea-lisme crític una estampa de laciutat de Barcelona a l’EdatMitjana, amb personatges realsi d’altres ficticis.El Sant Jordi ebrenc també do-narà una segona vida al llibrede relats ‘El noi del costat delpadrí’, de Jesús Tibau, l’escrip-tor de Cornudella del Montsantafincat a Tortosa. I de l’altrabanda del riu Sénia, una de lespropostes més interessants és‘Màxima discreció, de VicentSanz Arnau. L’escriptor de Trai-guera hi explica la història tre-pidant d’un detectiu que esmou al nord valencià i al sudcatalà, entre la mentida oficial ila clandestinitat.

CULTURA

CPREMI NACIONAL PER ALS QUICOS

El Sant Jordi ebrencLITERATURA

EL CONCA (Consell Nacional de laCultura i de les Arts) ha atorgat un delsdeu Premis Nacionals de Cultura al grupebrenc Quico el Célio, el Noi i el Mut deFerreries. Artur Gaya, conegut com aQuico el Célio, va destacar que "els pre-mis sempre són una satisfacció i una ale-gria molt gran perquè són una espentaal fet de treballar per la cultura". "No ésgens fàcil treballar per la cultura i tam-

poc ho és a un lloc com a les Terres del'Ebre, allunyat dels llocs on es prenenles decisions; per tant, aquests premist'ajuden a tirar endavant", va dir. Gayava admetre que els havia sorprès elpremi, i va voler agrair molt "la sensibi-litat" de la gent que els ha escollit per-què a més és un premi que els hi dóna"la institució que representa el país i ésmolt especial". ACN


Les últimes obres d’Andreu Carranza, Francesca Aliern i Miquel Esteve, a més de Marta Rojals,Jesús M. Tibau i Vicens Sanz, principals novetats literàries al territori

Andreu Carranza amb el seu últim llibre. // FOTO: ACN

DEMOSTRANTgran sensibi-litat per la història, la literaturai la gran figura de l'art univer-sal que ha donat la llenguacastellana, el govern de l'Estatha desplegat tots els mitjansdisponibles per poder trobar iidentificar els ossos de Miguelde Cervantes, del que ja sesabia que estava enterrat alconvent de les trinitàries enuna tomba comuna.

CIENTÍFICS i equips tècnicsde darrera generació han tro-bat, pel que sembla, l'esqueletdel Manco de Lepanto i així, elgran desplegament de mitjansha regalat dues o tres portadesde diaris i obertures informati-ves.

TANT IMPORTANTeratreure de la tomba les restes deCervantes? No podem deixarde fer-nos aquesta preguntasabent que, per exemple, i po-sats a recuperar grans escrip-tors que reposen en llocsdesconeguts, ignorem on hi haenterrat Federico García Lorca,que fou assassinat en un camíper les forces falangistes. Peròclar, aquest acte de justíciaamb el poeta no es pot fer per-què és interès polític, el ques'ha fet amb l'autor del Quixotno ha tingut res a veure ambaixò.

SIGUI COM SIGUI, segur queel millor acte de memòria i re-cuperació que es pot fer ambun autor és el de llegir-lo, en-tendre'l, o intentar-ho i buscar-ne no els ossos, sinó allò quedes de les seves pàgines ens vavoler transmetre. De moment,la lectura encara no se'ns re-treu com a acte revolucionari opartidista. Tot arribarà.

Els ossos i latrista figura

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDS


Pere Estupinyà (Tortosa 1974) és un llicenciat en Química iBioquímica que va abandonar el seu doctorat en Genèticaper dedicar-se en exclusivitat a la comunicació científica. Vaestar cinc anys vinculat al programa ‘Redes’ de TVE, primercom a guionista i després com a subdirector i editor científic,durant dues temporades. Actualment, resideix a WashingtonDC treballant en els Instituts Nacionals de la Salut dels EstatsUnits. vDarrerament, el seu llibre ‘El ladrón de cerebros’ s’haconvertit en una sèrie documental, la qual es pot seguir enalguns canals de televisió sud-americans. Un programa queesperem poder gaudir ben aviat a les nostres pantalles.

-Com va arribar al MIT, l’institut cièntific de Massachussets,i a Harvard des de Tortosa?-”Renfe cap a Barcelona, i des d’allí en avió! És broma... Jovaig estudiar bioquímica a la URV, i vaig treballar a un parellde llocs fins que vaig començar la meva carrera com a divul-gador de la mà d’Eduard Punset al programa ‘Redes’. Envaig se sots-director, escrivia a La Vanguardia, donava classesa la Universitat Ramon Llull… fins que vaig conèixer aquestabeca de periodisme científic al MIT, m’hi vaig aplicar, i emvaig convertir en el primer espanyol en aconseguir-la”.

-Al seu llibre ‘El ladrón de cerebros’ s’infiltra als principalslaboratoris i centres d’investigació del món per fer-nos sa-bedors dels conèixements cièntific que hi ha arreu del món,i fins on pot arribar.Quin cervell li falta per robar? Quinagran fita cientifica voldria divulgar? -”Moltíssims cervells, falten. Pensa que la ciència sempredescobreix coses noves. per definició, investiga en allò queno es coneix… i això és l’estimulant. Tinc ganes d’ explicar latroballa de vida extraterrestre. Encara falta mínim una dè-cada per tenir els telescopis a punt, però passarà segur”.

-Creu que es dóna prou suport als cièntifics i a la investigacióen aquest país? -”No. Però ells tampoc han estat capaços d’aconseguir de-mostrar que la seva feina és valuosa. Aquí sempre donemles culpes als polítics, i costa fer autocrítica”.

-La finalitat del seus blogs és fer la ciència més propera, méssenzilla, perquè així tothom ens hi puguem apropar... -”Sí, però jo insisteixo que no faig una feina “educativa” sino“informativa”. Explico el que està passant al món de la cièn-cia, per als que estiguin interessats. De vegades sí que in-tento convéncer a persones no interessades en la ciència queés un camp apassionant, i més fàcil del que es pensen. Peròno vull adoctrinar a ningú. Simplement, donar noves idees,

maneres de pensar, i coneixements”.-També va ser guionista del programa ‘Redes’ amb EduardPunset. Els mitjans han d’apostar més pels conèixements ino prioritzar l’espectacle?-”La tele té moltes funcions. Una és l’entreteninent, i unaaltra és més cultural. El bonic és combinar ambdues”.

-És díficil divulgar i fer entenedora la ciència? Hi estem totsmassa poc familiaritzats?-”No, no és difícil. Hi ha camps més feixucs com la químicao les matemàtiques. però la resta és ben senzill. Als científicsels hi costa perquè són incapaços de simplificar i utilitzar unllenguatge que no és el seu. A més, no saben distingir entre

el que és important per a ells i per a la gent. Però quan n’a-prenen, ho fan molt bé”.

-Creu que la de cièntific encara és una professió de prestigi,o de romàntics?-”A Estats Units, de prestigi. Aquí, a mitges”.

-Digue’m si és cièntificament cert això que diu al seu llibrede la ciència del sexe sobre les rosses. Sóc rossa…-”Suposo que et refereixes a un estudi on van posar unamateixa noia a la barra d’un bar, diverses nits diferents, devegades tenyida de rossa i altres de morena, i s’apropavenmés homes quan anava de rossa. Un experiment semblantvan fer amb autoestopistes tenyides de rossa o de morena,i paraven més a la rossa. L’experiment demostra aquestatendència. la interpretació és més complexa, i s’explica alllibre”.

-De què tracta, aquest llibre?-”En una primera part, d’investigacions en biologia, psico-logia, neurociència, sociologia, etcètera. Tot al voltant de lasexualitat humana. En una segona part, interpreto el nostrecomportament sexual (i visito tribus urbanes com ara elssadomasoquistes, tantra o intercanvis de parella), en basea aquests coneixements científics. És molt original. Ningúha fet un llibre així, i estem mirant la possibilitat d’editar-loals Estats Units”.

-Ara per ara aconsella els joves marxar a viure a fora perdesenvolupar-nos en els nostres estudis, o no està tot per-dut?-”Si un vol ser un bon científic ha de marxar una temporadafora. És imprescindible. Si prefereix la comoditat de quedar-se a caseta, al costat de la mama, doncs serà un científic me-diocre. No és res greu. Potser serà més feliç. Tot depén de lesinquietuds personals i professionals que cadascú tingui. Joel que penso és que, amb el gran i interessant que és el món,“tot perdut” és quedar-s’hi aïllat en un racó”.

-Què recomanaria a un jove cièntific per sobreviure?-”Que ofereixi quelcom novedós i que cree valor al seu tre-ball”.

PINZELLADES DE TORTOSA David Jiménez. TÈCNIC DE TURISME

L’ANY 1929 i sota el distintiu EAJ-11 començaven les emis-sions de radiodifusió a Tortosa. Fou una iniciativa encomia-ble, que pretenia fer arribar les ones radiofòniques aTortosa i la seva àrea d’influència, trencant l’isolament deTortosa amb la resta de Catalunya. Tal i com comentava undels pioners de la radiofonia tortosina, el senyor RamonÒdena: “Nosaltres volem que tota la comarca tortosinapugui escoltar les nostres audicions amb petits i senzillsaparells de galena, d’un cost baix, que faci possible que totala comarca sigui radiooient i es beneficiï dels avantatgesd’aquesta branca del saber”.

A L’ESTIU DEL 1936 el senyor Òdena posa en funciona-ment una estació que seria confiscada pel comitè antifei-xista al mateix any, i també construïa una emissora d’onacurta que enllaçava amb la “zona nacional” per rebre notí-cies humanitàries. L’emissora deixà de funcionar en ésserassassinat el senyor Òdena. En la dècada dels anys qua-

ranta es posà en marxa la Ràdio Tortosa que coneixeríemfins arribar al seu tancament, l’any 1991. D’entre els pro-grames que va emetre en destaquen els següents més po-pulars:

“XERRADES SENSE MALÍCIA”, iniciat en la dècada delsquaranta a càrrec dels senyors Josep Maria Vallès i RodolfoLamote; els seus continguts anaven des de les denúnciesper alguna deficiència fins a la reivindicació d’alguna qües-tió en temps no massa favorables per a prendre aquests ris-cos. “Xerrades sense malicia” va ser el primer programaestable en llengua catalana de la radiodifusió catalana.

“EL SENYOR TONETquan baixa de la muntanya”, que in-formava els pagesos i agricultors molt abans de la creacióper part de la Generalitat del DARP.

“DISCOS DEDICADOS”,que fins i tot amenitzava els mo-

ments familiars més feliços tals com els casaments, comu-nions, onomàstiques, aniversaris, etc.

“CANTANDO AL TRABAJAR”,programa matinal en quèels radiooients demanaven les cançons que volien escoltar,i que es va convertir en el programa radiofònic més escoltata les Terres de l’Ebre.

RÀDIO TORTOSA va ser absorbida més tard per RNE,perdent així part de la seva pròpia programació i finalmenttancada en temps del president socialista Felipe González,adduint raons econòmiques. Així es posava punt i final al’etapa d’una (diuen) de les emissores de ràdio més anti-gues de l’Estat. Alguns del locutors radiofònics més impor-tants de l’època foren: Francesc Guimerà, Joaquim Marín,Mari Paz Ballesteros, Luz Acero, Josep Àngel Òdena, JordiItarte, Conxita Panisello, Conrad Duran, Ximo Rambla oArtur Gaya.

L’antiga Ràdio Tortosa.

CULTURA

Entrevista amb el divulgador científic Pere Estupinyà, autor del llibre ‘El ladrón de cerebros’que acaba de ser convertit en una sèrie documental que ja s’emet en països d’Amèrica.

“Encara em falten per robar molts cervells”MIRADES

Sílvia Altadill


HI HA COMPORTAMENTSque són per fer-se’ls mirar.Una darrera demostració d’això és l’enrenou que ha su-posat la reacció a l’actuació de l’alcaldessa de València RitaBarberá durant la Crida de les Falles d’enguany, que vatenir lloc el passat diumenge 22 de febrer. Des del cadafalque es posa per a l’ocasió davant les torres de Serrans dela ciutat, segurament l’estampa més emblemàtica del capi casal, l’alcaldessa va fer una intervenció desafortunadaen emprar el valencià, de resultes de la qual va posar-sepersonalment en evidència, no tan sols en relació al fetque no sap parlar la llengua pròpia de la ciutat que re-presenta, sinó també en relació a la seua pròpia temeritaten l’exercici del càrrec. Un vídeo amb els retalls d’imatgesen què destrossa la llengua i ha de recórrer a la repeticiód’una mateixa estructura sintàctica per organitzar el quediu, a partir de frases començades totes pel barbarisme“caloret”, va córrer com la mateixa pólvora fallera per es-carnir-la. I a partir d’aquest recull de perles, de seguidavan aparèixer altres vídeos musicals que fan de la inter-venció una cançó que amb més o menys gràcia es burlaobertament del personatge i de la seua ineptitud. O pot-ser caldria dir millor que fa burla d’unes flaqueses permostrar-la com una inepta.

ÉS EVIDENT QUE l’escarni incideix en el fet que la per-sona no va estar a l’altura del càrrec que ocupa. Veient in-tervencions anteriors seues en el mateix acte d’anyspassats, la comparació no tan sols palesa aquest fet, sinóque també indica una decadència peremptòria. L’actitudd’interès, seriositat, i adaptació als formalismes dels dis-

curs d’un acte que es fa de cara a un públic enfervorit perla perspectiva festiva en el melic del món de la festa fa-llera, es veu truncada per una pèrdua de facultats inqües-tionable. La reacció a això ha estat la burla i l’escarni.

HI HA OPINIONS com la de Manel Pitarch, que escriual respecte l’article “El perill de banalitzar ‘el caloret’“, queposen èmfasi en el fet que, a banda de la conya marinerafeta a costa del mal pas de l’alcaldessa i de l’atropellamentde l’idioma en boca de qui intencionadament només enfa ús puntual quan li resulta indefugible perquè ho marcael guió, el fet de no haver estat a l’altura hauria de tenirconseqüències polítiques. Unes conseqüències que, comassenyala algun responsable faller, no s’esdevindran per-què “aquí nunca pasa nada“. No cal aprofundir-hi més.L’endemà, l’alcaldessa va disculpar-se públicament en unaltre acte rutinari del seu càrrec, concretament la inaugu-ració d’un hort urbà, i en paus. Ho va fer en castellà per-què no parla valencià i perquè ja no tocava i vajustificar-se dient que s’havia quedat en blanc. Com quela manera de funcionar de la cosa pública es basa en l’au-toritarisme propi d’aquesta democràcia formal en quèper abandonar un càrrec de representació pràcticamentha de ser per defenestració i no hi ha cap codi ètic basaten el decòrum, doncs tema tancat. La burla s’anirà esfila-garsant i a esperar que no perjudique els interessos elec-torals del partit de l’alcaldessa.

LA MANCA DE RESPECTEexhibida per Barberá en re-lació a la consideració que li mereix la llengua dels valen-

cians està del tot d’acord amb el fet curiós que en la da-rrera convocatòria d’oposicions emesa per la Conselleriad’Educació valenciana no hi ha ni una sola plaça per aprofessorat de valencià. En canvi, el 33% de les placesofertades ho són per l’especialitat de llengua anglesa. Jaes veu d’una hora lluny que al partit de la senyora alcal-dessa de València li interessa que la població desaprengala seua pròpia llengua i, en canvi, reforce la seua formacióen una tercera llengua que se suposa que va associadaamb valors positius com la internacionalització, el pluri-lingüisme i etcètera. I mentrestant no es parla del castellà,la llengua de l’alcaldessa i també del president de la Ge-neralitat, per cert, i aquest silenci demostra que té el paperpredominant assegurat en l’educació i en la societat. Iaixò, no ens en càpiga cap dubte, és una glòria molt con-creta ofrenada a Espanya, que no ix debades.

L’ALCALDESSA NO DIMITIRÀ. Passarà el tràngol detrobar-se escarnida en remixs que acabaran sonant comqualsevol altra cançó banalment jocosa i esperarà quel’estultícia fomentada amb premeditació torne a fer-liconfiança electoral al seu partit. Un partit desacreditat perla corrupció dels anys de desgavell i d’anorreament sis-temàtic de l’ús social de la llengua i la cultura vinculada.De l’alfabetització en la llengua pròpia més concretament.Fins i tot és possible que alguns partidaris de l’alcaldessa,en lloc d’avergonyir-se de la seua manera de fer, la trobengraciosa. És aquesta forma de gracieta per a ignorants,que encara aplaudeixen les mostres d’ineptitud que elsidentifiquen. Per fer-s’ho mirar.

L’estultícia com estratègia

CULTURA ILERCAVÒNIA Vicent Sanz. ESCRIPTOR


El PerellóFirabril 201518 i 19 d’abril.

L’AldeaFira de l’Arròs i el comerçDel 24 al 26 d’abril.

La GaleraFira de la TerrissaDe l’1 al 3 de maig.

TortosaExpoebre 2015Del 30 d’abril al 3 de maig.

AAGE N D A

US RECOMANEMIX FIRA LITERÀRIA JOAN CID I MULET

Del 16 al 18 d’abril, a Jesús

Espectacles

Ulldecona

La Passió d’UlldeconaDiumenge, 12, 19 i 26d’abril, a les 16.30hTeatre Orfeó Montsià

L’actual Passió d’Ulldecona naixel 1955 de la mà de Josep MªRafí i Poblet i, després dínter-pretar diversos textos refosos,lány 1964 séstrena la versió encastellà de Josep Mª JunyentQuintana. Lány 1993 aquesttext es compagina alternativa-ment amb un nou text en ca-talà de Jaume Vidal i Alcover ilány 2014 séstrena la versió enllengua catalana del dramaturgIgnasi Roda Fàbregas, de lóbraoriginal de Junyent Quintanadesprés de fer un redactat deltext evangèlic més actual.

En aquest sentit, a la tempo-rada 2015 arriba la unificacióescènica, estructural, literària,dramàtica i evangèlica, totrespectant les representacionsen els dos idiomes.

Literatura

El PerellóPresentació del llibre “ El Gegant del Burgà”Diumenge, 12 d’abril a les 12.00h.Lloc: Cinema-Auditori Victòria.

TortosaPresentació del llibre “ Poetes de l’Ebre”Dimarts, 17 d’abril a les 18.00h.Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo.

GandesaRecital de Poesia de SergiQuiñoneroDivendres, 10 d’abril a les 19.00h.Lloc: Biblioteca Comarcal.

GandesaPresentació del llibre “ Cullerades de vida” de Francesca AliernDivendres, 17 d’abril a les 19.00h.Lloc: Biblioteca Comarcal.

GandesaPresentació del llibre “ El café de las tres” de Lola SalmerónDivendres, 24 d’abril a les 19.00h .i a les 19.30h.Monòleg dramàtic a càrrecd’Ayla Galí Lloc: Biblioteca Comarcal.

Visites

Pinell de Brai“Los efectes de la batalla”Diumenge, 12 d’abril a les 11.00h.Lloc: Centre d’Interpretació del Pinell de Brai.

Tallers

Música

TortosaOrquestra de Cambra de ColòniaDivendres, 10 d’abril a les 21.00h.Lloc: Auditori Felip Pedrell.

Deltebre12 hores de música improvisadaDissabte, 18 d’abril .Lloc: Diversos espais.

VinebreActuació de la cantant Verónica ZúñigaDijous, 23 d’abril a les 19.00h.Lloc: Casal Cultural.

Tot tipus d'activitats al voltant de la literatura i del móndel llibre de les comarques de l’Ebre, amb conferències,presentacions de llibres, projeccions de documentals,conta-contes, espectacles per als infants, nit de les lletreseròtiques, trobada de gegants, teatre, xocolatada i moltmés. Enguany, la fira literària de Jesús arriba a la seua no-vena edició, ja plenament consolidada.

El PerellóTaller de castellsDissabte, 11 i 15 d’abril a les 18.00h.Lloc: Pati de l’Hotel d’Entitats.

Mas de BarberansGraneres de PaumaDivendres, 3 d’abril de 16 a 20h.Lloc: Museu de la Pauma.

Dansa

Amposta“La Bella Dorment”del Balletde MoscouDimarts, 5 de maig a les 20.00h. Auditori La Lira Ampostina.

Exposicions

Tortosa“#Artveuivot. Artistes pel dreta decidir”Fins l’11 de maig.Lloc: Campus Terres de l’Ebre.

Amposta“Força i pes. Els camàlics del’arròs d’Amposta”Fins el 24 de maig.Lloc: Museu de les Terres de l’Ebre.

Benicarló“Precipicios de papel”Fins el 7 de juny a la planta baixa.Lloc: MUCBE.

Gandesa“El valor de les biblioteques”Fins el 25 d’abril.Lloc: Biblioteca Comarcal.

Fires

Circ

AmpostaCelebració del Dia Mundialdel CircDissabte, 18 d’abril a les 18.00h.Lloc: Plaça del Mercat.

Exposicions

TortosaLa biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa és l’escenari de l’exposició fotogràfica ‘Línies’, en quèDavid Jiménez Prescolí ens ensenya la seua mirada detallista sobre diversos racons de Tortosa.

Teatre

Tortosa“Maps” de Mons DansaDiumenge, 12 d’abril a les 12.00h.Lloc: Auditori Felip Pedrell.

Tortosa“Fedra” dirigidaper Sergi BelbelDivendres, 17 d’abril a les 22.00hLloc: Museu de la Pauma.


“M’agrada moltel cinema i lespel·lícules. Amés, sempre quevaig al cinemam’agraden lesbegudes i les crispetes. Vaig al ci-nema cinc vegades a l’any.”

PPETITS ARTISTES

INSTITUT-ESCOLA 3 D’ABRIL: ELS AUDIOVISUALS

L’INSTITUT-ESCOLA 3 D’ABRIL deMóra la Nova és el centre escollit aquestmes per l’espai Petits Artistes. El centreva adoptar el format d’institut-escolal’any 2011 i actualment compta amb uns430 alumnes des del curs de P3 fins 4td’ESO. En aquest cas, els alumnes delquart curs de primària ens han explicatque són els mitjans audiovisuals, tot

coincidint amb la celebració de la Set-mana Cultural de l’escola, dedicada aaquesta temàtica.

“Cristian Llopis“He dibuixat una sala de cinema perquèm’agrada molt veure pel·lícules. Estariamolt bé si puguèssim fer una pel·lícula delprograma Petits Artistes i sortiríem a la granpantalla.”

“L’escola varebre la visita deJordi Gil, del’Info K, el portalde notícies adre-çades als més pe-

tits. Va ser molt divertit i vamaprendre com funciona un mitjà.”

2 PINZELLADES

Eduard Corrons

Pau Belmonte

“He escollit laràdio perquèm ’ a g r a d a r i aveure com es tre-balla a aquestmitjà, i també vull enregistrar unprograma amb la meva classe.”

“M’agrada moltescoltar la ràdio.Sempre sinto-nitzo els partitsde futbol i m’a-gradaria veure la

ràdio per dins. M’ho imagino totnegre i amb molts cables”

Nerea Font

Oriol Figueras

“En el marc de laSetmana Cultu-ral farem unconte en parellesamb l’ordinador.Podrem construirpersonatges.

“Em faria moltail·lusió anar aveure una pel·lí-cula al cinemaamb tots elsmeus amics.

També voldria que m’expliquessincom és el cinema i com es fa. ”

Lídia Mulet

Alvaro Garcia

“A mi m’agradamolt la ràdio i lamúsica queposen. Normal-ment escolto laCadena Dial per-què m’agradenles cançons que hi posen.”

“Celebrar la Set-mana Cultural al’escola és unacosa molt diver-tida. Aprenemmolt d’un tema

en concret. Enguany el títol és ‘1, 2,3 acció!.”

David Barahona

Paula Rodríguez

“M’ag r ada r i aanar al cinema iveure `Big Hero6`, una de lesmeves pel·lículespreferides i en-cara no he pogutanar a veure-la.”

“A l’Info K ensvan explicar mol-tes curiositats.Una d’aquestesés que el plató ésd’un color i es

dissenya posteriorment. Jo vull tre-ballar a la tele i ser famós.”

Paula Treig

Pere Puell

“A la SetmanaCultural anem alcinema tota laclasse a veureuna pel·lícula. Lameva preferida

és ‘La Noche en el museo’. ”

Noa Delgado

“És molt impor-tant estar infor-mats perquè sinóno sabríem quepassa al nostrevoltant. Per això,

hem d’estar atents als mitjans decomunicació.”

Pol Pueyo


“Tinc ganes d’a-nar amb tots elsamics al cinema,serà el primercop que anemtots junts. Esperoque puguem elegir la pel·lícula.”

Teresa Descarrega

“M’agradaria vi-sitar un estudi deràdio perquè nohe anat mai. Degran m’agradariaser periodista perun dia i fer un informatiu.”

Pau López


EESPORTS

ESPORTISTES DE L’ANY

L’ESPORT EBRENC viu una èpocad’èxits i reconeixements. De fet, en lesdarreres setmanes els pobles de l’Al-dea i Jesús han volgut retre home-natge a tots els que fan de l’esportuna raó de viure. La guardonada a lamillor esportista jesusenca del 2014 vaser Cinta Escoda, gràcies al gran reco-rregut esportiu dins del món del twir-

ling. D’altra banda, Núria Gas, delClub Patí l’Aldea, va ser escollida lamillor esportista aldeana de l’any. I ésque al 2014 va aconseguir a nivell in-dividual i a la categoria júnior el pri-mer lloc al Campionat d’Espanya, elcinquè d’Europa, el sisè del món i latercera plaça a la Copa alemanya. Endefinitiva, un planter excel·lent.

EL CLUB NATACIÓTortosaviu un bon moment espor-tiu, malgrat que certs pro-jectes inacabats no els hanacompanyat. “Fa 13 anysque vaig arribar al club i jahi havien promeses denoves instal·lacions”, afirmal’entrenador de l’entitat,Xavi Matheu. “Al principitens aquella il·lusió perquèarribi, però al cap d’unsanys veus que això ja no esfarà i et centres amb el quètens, els horaris de nit i lapiscina municipal de Tor-

tosa”, sentencia. Tot i queaquesta piscina medeix 25metres i no és reglamentàriaper fer-hi competicions -sí anivell escolar-, “s’ha demos-trat que el què és importantés l’actitutd dels nedadors”,afegeix Matheu, “a Olotvam aconseguir seguir a Se-gona Divisió”. L’esforç i ladedicació dels nedadors hadonat els seus fruits, ja que“som l’únic club de tota laprovíncia que està a segona,tota la resta es troba a Ter-cera Divisió”. Tot i que vanquedar vuitens, les marqueshan estat més bones que al2014, quan van finalitzarcinquens. “Encara té mésmèrit, perquè amb aquellsresultats no hagués sigutsuficient”, conclou. Ja ho diuel seu crit de guerra, “A l’ai-gua tots som un”. M.A.

L’objectiu eraseguir a SegonaDivisió i ho hemaconseguit”“

Tortosa va iniciar el calendari dela Copa Catalana d’escalada enbloc. A més, la capital del BaixEbre va acollir al pavelló delTemple la segona prova de laCopa Espanyola d’aquesta mo-dalitat esportiva. El número departicipants va superar les ex-pectatives amb un total de 130escaladors. Encara que l’esca-lada de competició a nivell te-rritorial no té un bon planter, hiva haver participació ebrencaen bona part de les categories.El vicepresident de la UEC, Ma-nolo Navarro, va destacar lapresència d’esportistes del club“a la categoria sub-12 mascu-lina i femenina, també a la mo-dalitat sub-18 masculina i al’absoluta femenina; tot unrepte si es té en compte que faquatre anys no hi havia cap es-calador ebrenc”.Els escaladors absoluts mascu-lins i femenins puntuaven a lesdues copes, i a la Copa Espan-yola, a la categoria absolutamasculina Javier Cano, Jona-than Flor i Eric López van serels tres primers classificats,mentre que Maud Ansade, It-

ziar Zabala i Maria Alarcón vanser les que van pujar al podi a lamodalitat absolut femenina. En referència a la Copa Cata-lana, en la modalitat absolutmasculina Javier Cano va pen-jar-se l’or, i Cristian Gutiérrez iCarlos Catarí van ser els se-güents classificats. En quant ala categoria absolut femeninaMaud Ansade, Maria València iMaria Cartró van ser les espor-tistes amb el millor registre. Perla seva banda, Cartró, l’actualcampiona d’Espanya d’escaladaen bloc, va destacar el gran ni-vell competitiu que hi ha en

aquest inici de temporada. “Hiha diverses noies que vénenamb moltes ganes aquest any, jono em contaria com una d’e-lles”, assegurava Cartró, “no hiha res clar, ho veurem en lesproperes competicions”.

Esportistes ebrencsPel que fa als escaladors de lesTerres de l’Ebre, Alba Navarro,de la UEC Tortosa, va situar-sequarta a la modalitat sub-12 fe-menina i Pol Ferrando, de lamateixa entitat esportiva, vaclassificar-se tretzè a la catego-ria masculina sub-12. Per la seva

banda, Youssef Abaghad, de laUEC Tortosa, va quedar vuitè ala categoria sub-18 masculina.Tortosa s’ha convertit en unpunt de referència, ja que grà-cies a proves com aquestes s’haanat introduint dins del mapade l’escalda de competició. Pelque fa a la Copa Catalana, lesproperes proves seran a Barce-lona i Reus, mentre que a laCopa Espanyola, Madrid i Gra-nada seran les següents. La ca-pital del Baix Ebre celebrarà, amés, les copes espanyoles d’es-calada de dificultat absolut i ju-venil l’11 i 12 d’abril.

Els ebrencs escalen el cim ESCALADA

Xavi MatheuENTRENADOR CLUB NATACIÓ TORTOSAEl número de participants va superar les

expectatives, amb un total de 130 escaladorsLa capital del Baix Ebre va acollir la Copa

Catalana i la Copa Espanyola d’escalada en bloc Els nedadorstortosins, unreferent alterritori

Esportistes escalen els obstacles durant la competició. // FOTO: ÒSCAR LANAU

Maria AcostaTORTOSA

1ENTREVISTA


AGENDAESPORTIVA

Dies 11 i 12 d’bril Triatló Trilimit 2015 aDeltebre

Dies 11 i 12 d’abrilCopes espanyoles d’esca-lada de dificultat absolut ijuvenil

Diumenge 12 abrilVI Cursa de Panxampla,vuitena prova del Circuitde Curses de Muntanya

Diumenge 12 abrilVIII a per la Cabra de Ti-vissa, tercera prova Xa-llenger BTT

Diumenge 19 abrilCursa invitada a la Torrede l’Espanyol, quartaprova Xallenger BTT

Diumenge 26 abrilVI Marató de la Fageda,novena prova del Circuitde Curses de Muntanya

ESPORTS

El Taekwondo Alfaro va serun dels millors equips a lacategoria cadet femení delCampionat d’Espanya cele-brat a Tarragona. De fet, Ra-quel Tirado es va proclamarcampiona en menys de 44quilos, guanyant 5 combats,i va aconseguir la plaça di-recta per anar al Campionatdel Món. D’altra banda,Yaiza Ferré va ser subcam-piona en menys de 51 qui-los. M.A.

Tirado, l’orgull del’Alfaro Amposta

La col·locació de la primerapedra del Centre de Tecnifi-cació de rem a Campredó jaés una realitat. Aquestanova base pretén potenciarla formació d’esportistesd’alt nivell i dotar al Clubde Rem Tortosa d’unes ins-tal·lacions òptimes per mi-llorar el rendiment delsseus remers. Les instal·la-cions es construiran al cos-tat de la Base Nàutica delClub de Rem, situat entreTortosa i Campredó. M.A.

Nou Centre deTecnificació derem a Campredó

REM

TAEKWONDO PATINATGE ARTÍSTIC

El Grup Xou Petit del Club Patíl’Aldea va tornar a aconseguirun nou èxit emportant-se elCampionat d’Espanya en grupsxou petits celebrat a Saragossa.El pavelló Príncep Felip va serl’escenari de la competició es-panyola, on els patinadors vanguanyar la medalla d’or que elsdóna passaport directe per alCampionat Europeu d’Ale-manya i al Campionat Mundialde Cali, a Colòmbia.

La interpretació és la clauAmb l’acurada actuació crash,amb els 95,90 punts aconseguitsi amb un 10 amb impressió ar-

tística el Club Patí l’Aldea vaimposar-se al Sant Celoni i a laFundació Vilanova. Els ebrencsestan aconseguint tots els títolspossibles. De fet, fa un mes vanproclamar-se campions de Ca-talunya, com també ho van fera nivell provincial. La properacita serà al Campionat Europeuque es disputarà entre 30 d’a-bril i el 2 de maig a la ciutat ale-manya de Bremerhaven. Elgrup aldeà és l’actual subcam-pió del món i bona part de l’èxitse l’endú l’entrenador, ManelVillarroya. Així ho afirma Es-ther Solé, membre de la juntade l’entitat, “ell és qui obtéaquests resultats, ja que té moltbones idees, és creatiu i motivaals patinadors perquè demos-trin la seva millor versió”.

Uns patins amb molt talentEl Club Patí l’Aldea es va proclamar campió

de Catalunya en la modalitat grup xou petitAmb el Campionat d’Espanya a la butxaca

tenen accès directe a la competició mundial

Maria AcostaALDEA

El grup xou petit al Campionat de Catalunya. // FOTO: CLUB PATÍ L’ALDEA

MOTOCICLISME

Adam Raga (Gas Gas) va fina-litzar segon a l’última prova delCampionat Mundial X-Trial In-door que es va celebrar aOviedo. Toni Bou (MontesaHonda), després d’aconseguirel novè títol consecutiu enaquest campionat a la darreraprova austríaca de WienerNeustadt, va acabar en tercera

plaça, mentre que el guanyadorabsolut de la cita espanyola vaser el tarragoní Albert Cabes-tany (Sherco). Amb aquest resultat l’ulldeco-nenc es va assegurar la segonaposició d’aquesta competicióamb un total de 89 punts, perdavant de Cabestany que en vaaconseguir 77. La següentprova serà el Campionat Mun-dial de Trial Outdoor que s’en-cetarà a Japó el proper 25d’abril.

Raga, subcampió del mónEl pilot de Gas Gas va aconseguir la segona

plaça a l’última prova celebrada a OviedoBou aconsegueix el novè títol consecutiu del

Campionat Mundial X-Trial Indoor

Maria AcostaULLDECONA

Adam Raga al podi amb Albert Cabestany i Toni Bou. // FOTO: GAS GAS


L’ANSIETAT és un estat d'a-prensió, tensió o malestar queprové de l'anticipació de perill,la font es desconeix o no es re-coneix. És un estat anímic enquè hi ha una sensació vaga idifusa de perill i pot acompan-yar de símptomes físics deri-vats de l'estimulació delsistema nerviós autònom, comla cefalea, palpitacions, sudora-ció, mal a l'estómac, sensaciótoràcica opressiva,intranquil·litat...

UN CERT GRAU d'ansietat esconsidera "normal" o fins i totbeneficiós: és l’ansietat situa-cional. Situació que motiva iprepara l'individu per empren-dre tasques de manera imme-diata i ràpida. A més, l’individusol tenir estratègies suficientsper fer front a la situació sensehaver de recórrer a fàrmacs. Elproblema apareix quan l'ansie-tat incapacita la persona (untrastorn de pànic) o es conver-teix en un problema crònic queel manté contínuament enestat de sobreexcitació.

EXISTEIXENmedicamentsque actuen com a calmants isón molt eficaços. Però hi haqui prefereix provar abans al-guna herba medicinal perquè,en alguns casos, els medica-ments poden crear un hàbit iproduir efectes secundaris des-agradables. Les herbes que ac-tuen com calmants naturalssón ben tolerades i amb moltpocs efectes secundaris. Lesmés populars són la passiflora,la valeriana, til·la, llúpol, herbade Sant Joan i la camamilla. Encas d'estar embarassada o lac-tant, no s’ha de prendre capd'aquestes herbes. I sempres'ha de consultar amb un pro-fessional abans d’iniciar untractament amb herbes, aixícom avisar al metge si es com-binen amb medicaments.

SS A L U T

TRETZE PACIENTS EN UN MESLA UNITAT d'hemodinàmica de l'Hos-pital Universitari Joan XXIII de Tarragonaha practicat tretze intervencions en ho-rari nocturn durant el primer mes d'am-pliació del servei, segons dadesfacilitades pel departament de Salut. Desdel passat 16 de febrer, el servei disposaentre les vuit del vespre i les vuit del matíd'un cardiòleg hemodinamista, dues in-

fermeres especialitzades i un tècnic de ra-diologia. En l'horari diürn, la unitat vaatendre 28 pacients durant el primermes, és a dir, fins al 16 de març. El centrepreveu realitzar unes 70 intervencions co-ronàries urgents més durant aquest 2015arran l'ampliació horària del funciona-ment a les 24 hores diàries durant els 365dies de l'any . C.B.

Els serveis socials municipals iels equips d'atenció primàriade Salut d'Amposta treballarande forma coordinada per detec-tar i atendre casos complexosque requereixin assistència es-pecífica. Es tracta d'una novafase del projecte 'Salut+Social',que es va iniciar fa uns mesosde forma pilot a Amposta, ambla posada en marxa d'una apli-cació informàtica que permetels dos serveis compartir infor-mació sobre pacients amb ne-cessitats complexes, com lademència. Un equip de deupersones, integrat per personalsanitari i treballadors socials,amb la participació també de l'-Hospital Comarcal, formaranuna comissió conjunta de coor-dinació. L’alcalde d’Amposta,Manel Ferré, preveu que espodrà donar servei a 1.200 per-sones de l'ABS d'Amposta, tot iassegurar que el nombre d'u-suaris acabarà creixent. Això hade permetre detectar casos querequereixen una atenció espe-

cial per la seva complexitat comara gent gran, molta amb pro-blemes amb demència, que viusola, amb pocs recursos i no potseguir adequadament els trac-taments mèdics o pacients ensituació socio-econòmica pre-cària que acudeixen a lesconsultes mèdiques amb pato-logies que es podrien millorarsi s'activen els recursos de pro-tecció social. El gerent de l'ICS,Pere Montserrat, va mostrar lavoluntat de l'organisme d'es-tendre el model com "una tacad'oli" per les Terres de l'Ebre iCatalunya.Pel que fa al seu funcionament,professionals municipals estraslladaran un cop de setmanaal CAP per passar visita als pa-cients que puguin requeriraquesta atenció juntament ambl'equip mèdic.

El projecte Salut+Social prioritzaràl’atenció al pacient complex

ATENCIÓ PRIMÀRIA

Tortosa se centrarà en la gent gran que viusola i els infants en situació de vulnerabilitat

Es tracta d’una nova fase de l’aplicatiu peratendre casos que requereixen atenció especial

Presentació de la nova fase del projecte a Amposta. // FOTO: M.V.

Cinta BonetAMPOSTA

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

1RACÓ DE SALUTAnsietat

Tortosa també implanta l’aplicatiu

L'Ajuntament de Tortosa il'Institut Català de la Salut(ICS) també han signat unconveni de col·laboració perimplementar l'aplicatiu infor-màtic "Salut+Social", un pro-jecte que aposta per unamillor coordinació entre elsprofessionals sanitaris de l’À-rea Bàsica de Salut (ABS) de laciutat amb els tècnics dels ser-

veis socials de l'Ajuntament.L'objectiu és prestar una mi-llor atenció als usuaris d'a-quests serveis, posant especialèmfasi en els pacients de ma-lalties cròniques, però en elcas de Tortosa també en elscol·lectius de gent gran queviu sola i el d'infants que estroben en situació de vulnera-bilitat social.

Mira elvideo enaquest


L'Hospital de Tortosa Verge dela Cinta (HTVC) ha estat reco-negut pel Ministeri de Sanitatper haver implantat els darrersanys la tècnica de part a l'aigua,així com per haver millorat l'a-tenció al naixement. La direc-tora d'Infermeria de l'hospitaltortosí, Blanca Cuevas, i la coor-dinadora d'infermeria de l'àreaobstètrica, Núria Colomé, vanrebre el diploma acreditatiu enun acte celebrat el mes passat aMadrid. L'objectiu d'imple-

mentar aquesta tècnica era ofe-rir una alternativa en l'atencióal part, satisfer la demandaexistent, i comparar les diferèn-cies entre els tipus de part i elstraumatismes perineals quecausen ambdues tècniques.L'avaluació dels parts a l'HTVCdurant els darrers anys mostraque s'ha produït un augmentdels parts naturals (37% al 2010i 57% al 2013), tot i que dins d'a-quest grup han disminuït lleu-gerament els parts a l'aigua(16% al 2010 i 13% al 2013), pro-bablement pels criteris d'inclu-sió i exclusió dels protocols delpart a l'aigua i per la disminu-

ció del número de dones provi-nents d'altres països. Amb tot,la xifra de parts a l'aigua esmanté en uns 40 anuals. A més,els resultats derivats de l'ava-luació mostren que amb elsparts a l'aigua més donespoden mantenir íntegre el peri-neu després del part, i que dis-minueix el percentatge de patirun esquinçament.L'any 2010, es va inaugurar lanova àrea de parts de l’Hospitalde Tortosa Verge de la Cinta i el5 de juliol d'aquell mateix anyes va fer el primer part a l'ai-gua. Des d'aquell dia fins a fi-nals del 2010 es van fer 70 parts

DES QUE NAIXEM ens exposem a moltessituacions, en les quals pot sorgir l’emocióbàsica de la por. Aquesta emoció té un im-portant valor adaptatiu complint una funcióde supervivència, ja que amb ella aprenema distanciar-nos de situacions perilloses.Quan el nen va madurant, les pors van can-viant i el que abans ens feia por passa a serpart de la nostra vida normal. D’altrabanda, molt relacionada amb la por estàl’ansietat, que és una resposta psicofisiolò-gica d’alarma a algun estímul, sent l’ansie-tat necessària i positiva en cert sentit, ja queprepara a l’organisme davant dels perills,siguin aquests reals o imaginaris. El pro-blema de la por i de l’ansietat, però, és quedeixen de ser adaptatius quan el nen inter-preta un perill que realment no existeix,arribant a generar-se fòbies.

LES PORS DE LA INFÀNCIA fins que ensfem adults es poden observar per etapesevolutives. Així, en el primer any de vida,encara que sempre supeditat a la capacitatde distingir el familiar de l’estrany, s’evi-

dencien pors als sons forts, les altures, lespersones o objectes estranys, la separació iels objectes amenaçadors. Entre un any idos anys i mig, trobem a més de la por alsestranys, la por a les tempestes, el mar, elspetits animals, els insectes i la separaciódels pares, intensificant-se aquesta cap alsdos anys. Des dos anys i mig fins als sisanys s’observa la por a la foscor, als animalsen general, a quedar-se sol i als fantasmes imonstres, apareixent les pors als animalssalvatges.

DES DELS SIS FINS ALS ONZE anys s’evi-dencia la por a successos sobrenaturals, ales ferides corporals, al dany físic, la salut,la mort, adquirint rellevància les pors tipussang-injecció-dany i les pors relacionadesamb el col·legi (rendiment acadèmic, com-panys, aspectes socials). Dels onze als tretzeanys es mantenen i incrementen les porssocials i escolars, i sorgeixen les pors del’autoimatge (autoestima, imatge personal)i sobre temes econòmics i polítics. I per fi-nalitzar, en l’adolescència, apareixen les

pors sexuals, d’autoidentitat i de rendimentpersonal, continuant les pors característi-ques de la preadolescència i adquirint pre-ponderància les relacionades amb elrendiment personal, l’autoidentitat i les re-lacions interpersonals.

VIST AIXÒ, davant la por del nen semprehem d’intentar actuar amb la màxima tran-quil·litat, deixant-lo que s’enfronti i acos-tumi a les petites pors, oferint-li un modelatde la forma d’actuar amb petites aproxima-cions successives a l’estímul provocador dela por, sense forçar-lo a realitzar les conduc-tes que tem, felicitant-lo per qualsevol petitavanç i donant-li suport afectiu. El pro-blema pot sorgir quan les pors són molt im-portants i persistents i alteren elfuncionament del nen i el seu entorn, tro-bant-nos fora del curs evolutiu normal, enquè és molt possible la necessitat de con-sulta amb un professional i, si s’escau, untractament especialitzat.

SALUT

Els nens i la por

Lluís VergésPSICÒLEG

BREU

Premi per la implantació del part a l’aiguaHOSPITAL DE TORTOSA VERGE DE LA CINTA

La plataforma que lluita pelmanteniment de l'ambulància24 hores a Alcanar preparauna protesta per després de laSetmana Santa. Sabedors ques'ha arribat a la fase definitivadel concurs, i en no rebre in-formació al respecte, els cana-reus sortiran al carrer perexigir un dret que considerenbàsic. C.B.

Manifestació perl’ambulància

Les responsables l’HTVC amb el diploma acreditatiu. // FOTO: SALUT

C. Bonet TORTOSA

cop d’ull// Març 201536

Amposta Es ven plaça depàrquing. 1.500 euros.Papers apart. � 650756727

Tortosa Es lloga otraspassa Bar-Cafeteria aTortosa tot equipat. � 629 768 568

Tortosa Es traspassa Bar-Cafeteria - Forn aRemolins tot equipat.Interessats trucar a partirde les 12.00h al � 687 400 703

Oferta M'ofereixo pertreballar com cambrer,amb experiència encafeteria, menjador, ambdiscapacitat als peus peròno m'impedeix treballar. � 650756727

Tortosa Es ven Peugeot 206,1.4, 3 portes, 90 cv, negremetal·litzat, any 2006,120.000 Km. Preu: 3.920euros. � 977 44 85 77

Contactes Home de 45 anys,cerca dona per a relacióseriosa i de futur. Enviarcurriculum vitae més fotocarnet a: Cid AF a l’avingudade la Generalitat 151, 1ºC43500 Tortosa.

Varis Compro tebeos, còmicsde superherois, manga,àlbums de cromos, llibres,programes de cinema,soldadets de plom i joguinesen general. � 630930616

[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[VARIS]

HORITZONTALS: 1. Del ritme tanirregular que pot provocar uncol·lapse. A França cuina i a Menorcaes menja / 2. Té forma de Calimero.Un estri del camp a la parada / 3. Lameitat de molt. De l’escut il·lustrat nopas amb el riu Onyar amb vuit trian-gles. Cap de brot / 4. Sol anar sota labarca i dins del corsari. Es feia esperarcom el blat del veí / 5.Contracte vita-lici només per a estupradors. Mentreno es repeteixi rai, que no empipa / 6.Trident desmanegat. Com les Teresi-nes i les Catalines però en monges /7. Quin món més estrany! L’alcoholque el fetiller necessita per ser. Mig-temps del migtemps / 8.El més tèrboldels elements del derbi. Valls tan tan-cades que se senten gairebé presone-res / 9. Fa via d’Urquinaona al marperò en direcció Besòs-Llobregat. Li-miten la natalitat / 10. Els partits labusquen més que en Wally. Capfiquisense preocupar-se, només cal encer-tar el forat / 11.Abracen en Recared.Desenvolupaments imperfectes (alsatteliers?) Entrant en matèria / 12.Apèndix carnós de les plantes i delcarilló. A més de maldestre i graponerno dóna la cara / 13.Una escopinya ala vall piemontesa. Surt de la garnatxaper anar endavant.

VERTICALS: 1. Bellugar lleugera-ment, amb esforç, per treure delsopor el moviment. La sal del ma-laurat / 2. Duu els elefants a lamort. Fa que el riu imiti la vida i sesdificultats / 3. Només té un sí pelnobeli. Faci nit com tot un cavallerantic. Cul de mandril / 4. Podriatenir lògica, equiparar-lo a un re-bentat. És a la campana com elmembre al cavall / 5.Antipatia dutamassa enllà. Del caràcter de l’ésserque, essent independent, se sentvinagre i alhora oli. Pilar prim / 6.Conjunt d’instruments per dispa-rar un tret. Es fa inacabable, i ambraó / 7. Para la mà. Aquí el foratque cal encertar és més rebuscat.Ela mal escrita / 8. Tan aviat és aOccitània com en una ampolla devi. Inferència, com ara que tota illaté sa relació / 9.Ho fan perquè n’hiha. Si no és de llarga vista és malvista / 10.Quaderns que duren tresmesos, màxim un any. Mala sort, hasortit un tros destrossat / 11. Enplena boda. És visible que es po-dria anar vestint. Principi d’axono-metria / 12. Una basca amagada ala bossa d’anar a mercat. Fot elcotxe marge avall pensant-se quesón les cartes.

PASSATEMPS

[TREBALL]

[MOTOR]

[AMISTAT]


COMUNICACIÓ

PANTALLES

P Canal 21 et recomanaDONES AMB NOM PROPI de lesTerres de l’Ebre és el nou programa querealitza Canal 21 junt amb l’Institut Ca-talà de les Dones. La primera protago-nista va ser l’escriptora Francesc Aliernmentre que en el proper programa laperiodista Sílvia Alarcón parlarà ambl’actriu Sílvia Sabaté. L’estrena serà el6 abril a les 21 hores.

GENT DEL BARRI. La televisió locali comarcal recupera un dels seus pro-grames estrella en què els protagonis-tes són la gent dels nostres pobles. Enaquesta nova edició la cuina també téun paper clau, i és que les associacionsde dones ens presentaran els plats méstípics de casa nostra. La primera emis-sió del programa serà dimecres nit.

Premis al treballperiodístic ebrenc

La demarcació de l’Ebre delCol·legi de Periodistes de Ca-talunya va premiar amb el IPremi Periodisme Terres del’Ebre dos treballs de tres pe-riodistes ebrencs. D’unabanda, el reportatge “Inva-sors”, de Joana Pardos i SílviaBerbís, sobre l’impacte delcaragol maçana als campsd’arròs del Delta de l’Ebre, ique va ser emès al programa30 minuts de TV3. D’altrabanda, “Castor: la bombollasísmica”, un treball d’investi-gació realitzat per Jordi Mar-sal sobre el projecte demagatzem submarí de gasinstal·lat davant d’Alcanar iVinaròs, publicat en formatde llibre per Edicions Saldo-nar. En l’acte de lliuramentdel Premi, i apart de la dota-ció econòmica corresponent,els periodistes també vanrebre dues il·lustracions de ladissenyadora tortosina Marta

Viladrich. En el trancurs de laFesta del Periodisme de lesTerres de l’Ebre què va pre-miar aquests treballs tambées van donar a conèixer elsguanyadors dels premisMicro 2014. L’alcalde d’ Alca-nar, Alfons Montserrat, vaguanyar el Micro Obert, “peratendre els mitjans de comu-nicació i fer declaracions finsi tot en temes polèmics o con-flictius”. S’apunta també que“és dels polítics que acos-tuma a tornar trucades”. Pelque fa al Micro Tancat, aquestha estat pel departament dePremsa de la Conselleriad’Agricultura i Medi Am-bient “per impedir que espugui parlar directamentamb cap tècnic”. Van ser fina-listes en la categoria de MicroObert el departament depremsa dels Bombers i el de-legat del Govern, Xavier Pa-llarès, i en el Micro Tancat elsjutjats de Tortosa, Amposta iMóra d’Ebre, i les comunitatsde regants de la Dreta i l’Es-querra de l’Ebre.

Cinta BonetTORTOSA

Jordi Marsal i Sílvia Berbís, comparteixen premi. / FOTO: CPC

I és que Samsung ha perdut molta quota demercat i el S5, tot i ser un terminal de forçaqualitat, no ha donat les vendes esperades.És per això que els nous S6 incorporen undisseny totalment trencador, així com unasèrie de funcionalitats i prestacions real-ment exclusives, ja que la idea és convèn-cer al públic de l’elevat cost dels mateixos.El que primer ens cridarà l’atenció és elseu acabat de luxe, emprant materials demolta qualitat com són el metall i el cris-tall, que juntament amb la varietat de co-lors disponibles, ens farà notar un canvi derumb prou radical envers els plasticososmodels anteriors de la firma. Un altra de les novetats té a veure amb elsistema de recàrrega sense fils, que tot i noser pioners en aquest tema, sí que és unaaposta diferenciadora de la nova línia delsGalaxy. Així, disposarem d’una base de re-càrrega circular compatible amb l’estàn-dard Qi sobre la que deixarem caure elterminal i automàticament començarà aalimentar-se.Més novetats les trobem en el millorat lec-tor d’empremtes dactilars, que ara ja notindrà els problemes anteriors d’orientacióreconeguts, i també en la pantalla de 5’1”

d’altíssima qualitat amb una “bestial” re-solució 2K, que fins i tot en intempestivescondicions d’intensa llum respondrà ambmolta eficiència de colors i contrast.També és destacable que sigui el primerterminal d’alta gamma de la firma coreanaque incorpora un processador propi de lamarca, en aquest cas d’un poderós Exynos7 de 8 nuclis acompanyat de 3Gb de RAM.També s’ha augmentat la capacitat d’em-magatzematge partint dels 32Gb fins als128Gb, però es perd el pràctic lector de tar-ges microSD.Quant a la càmera fotogràfica, disposa d’unsensor de 16MP amb estabilitzador òptic ienfocament millorat que ens permetrà gau-dir de les millors instantànies mai integra-des en un dispositiu telefònic, amb unacàmera frontal de 5Mb també molt eficient.Per finalitzar volem recalcar la disponibili-tat de dos models: el S6 (normal) i el S6Edge, aquest últim amb pantalla corba quepermetrà funcions addicionals mitjançantgestes tàctils. Quant a preus, partim de699€ fins als 1049€ amb l’Edge de 128Gb ila disponibilitat s’espera a partir del 10d’abril a pràcticament tot el continent eu-ropeu.

TECNOLOGIA

Samsung presenta elnou Galaxy S6El líder mundial de telefonia ha presentat en el recent MWC 2015 de Barce-lona el seu nou model insígnia, el Samsung Galaxy S6, un terminal que jaen la seva sisena evolució apareix en dos formats o variants anomenadesGalaxy S6 i el revolucionari Galaxy S6 Edge.

per Jaume Querol


Posem el bacallà, els alls i la pesteta a una paella.Amb l’oli partint de gelat, deixem confitant el bacallà afoc lent durant cinc minuts.Retirem de l’oli el bacallà i la pesteta.Farem l’allioli en un morter amb l’all, el rovell que prèvia-ment haurem separat de la clara, una mica de sal i pebre.Cobrim el llom de bacallà amb l’allioli i el gratinaremal forn.Finalment, emplatem el bacallà acompanyat d’uns crui-xents de làmines d’all.

VI RECOMANATL’Indià Blanc

2013Pagos de Hibera

D.O. TERRA ALTAPinell de Brai

Preu aprox. : 9,90€

F O G O N S

F

Una masia del segle XIX, unrei, un cuiner, un arquitecte…Aquests podrien ser algunsdels personatges d’un conte almés pur estil cavalleresc. El rei Alfons XII es va deixarenamorar per aquesta masia iva acabar sent la seva residèn-cia d’estiu, atès que es troba alcostat del mar. Més concreta-ment, a la població de les Casesd’Alcanar. Sembla, doncs, que es tractad’un edifici d’arquitectura gus-tosa perquè amb els anys fouun arquitecte, el senyor Lla-sera, qui també en va quedarcaptivat. Avui en dia és l’entornideal per passar una vetlladaromàntica gaudint del paisatge,però també degustant la cuinamediterrània en qualsevol delsseus plats i menús degustació. Una cuina d’avantguarda, siba-rita, amb un fort caràcter medi-terrani i elaborada amb elsmillors productes del territori ide temporada són els elementsimprescindibles. Els seus platsno deixen indiferents a capdels comensals que, gràcies a lacura de la carta, fa que sempretinguis ganes de repetir. Un tracte i una cuina reial apreus assequibles, en què po-dràs degustar plats com el se-cret ibèric, la dorada fumada, elcarpaccio de bacallà, els ravio-lis de confit d’ànec o el llobarroamb llàgrimes de compota depastanaga i sofregit d’escalun-yes amb pernil ibèric i vinagrede Mòdena, per exemple. La cuina de la masia és el seuvalor en alça. Si més no, l’har-monia de l’arquitectura i la res-tauració de la masia, ladecoració, l’entorn i la sevacuina fan que sigui una expe-riència gratificant per als sen-tits. A més, avui dia també ésl’entorn perfecte per convertirel dia de la teva boda en un au-tèntic conte de fades.

Masia Tancat deCodorniu

La ressenya

Ingredients

OliLlom de bacallà dessalat

AllsPestetaSalPebreOu

RestaurantVenta de la Punta

Bacallà confitati gratinatamb allioli

Manel Arasa

PAS PAS PAS PAS

ELABORACIÓ:

ET RECOMANEMLA MAR DEL DELTACuina basada en la cultura gastronòmicatípica i tradicional del Delta, amb arrossosexquisits, que són la seva especialitat.També s’hi poden degustar els mariscs i elpeix de la Badia dels Alfacs, l'ànec del Delta i altres plats típics. Per als que vul-guin un dinar més lleuger, hi ha una bonavarietat de tapes, amanides, entrepans,plats combinats, etcètera.

Es troba situat a pocs metres de la platjadels Eucaliptus, un lloc ideal per delectaramb un bon menjar i passar un dia agra-dable en un entorn natural.

Crta. Eucaliptus, Km,19 TV-3405AmpostaReserves: 977 47 91 48


P AJUTS PER LA MOSCA DE L’OLIVERAEL DEPARTAMENT d'Agriculturava anunciar en el marc de la Taula Sec-torial de l'oli d'oliva que els productorsd'oli de tot Catalunya podran combatrela plaga de la mosca de l'olivera aco-llint-se a la mesura agroambiental desistemes alternatius a la lluita química,tal com havien reclamat la FCAC i Unióde Pagesos. Donat el cas d'un excés de

demanda, es prioritzarà l'ajut per alssectors que són més intensius en l'ús defitosanitaris i a les zones amb més inci-dència de la plaga de la mosca de l'oli-vera, és a dir, Baix Ebre, Montsià i Riberad'Ebre. També es tindrien en compte lesàrees de conreu homogènies amb majorsuperfície, ja que tenen més impactemediambiental en el territori. C.B.

PAGESIA

Aquest mes d’abril sembra-rem i plantarem carbassons,tomates, escaroles, espinacs,melons, cogombres, raves,síndries i cebes. Esclariremel planter de tomates i alber-gínies. Sembrarem lesmongetes primerenques.Recol·lectarem pastanagues,porros, bròquils, cols, faves,pèsols, espinacs, ravanets,alls tendres, cebes tendres ibledes. Els carbassons i elscogombres s’ha de sembrarper Setmana Santa. Caldràfer clots, posar-hi fems vells,terra fina, les granes de car-bassó (4 o 5) i terra fina pertapar. Les granes de cogom-bre s’hauran de nasprar,igual que les dels pèsols pera què facin una bona pro-ducció. C.B.

CALENDARI

A l’abril, plantarem tomates, ravesi melons

Bon Sant Jordi iSanta Creu, hihaurà vi per totarreu”

“Fins que la llunad’abril no hagipassat, no donisl’hivern per acabat”

“Abril plovent,maig rient”

“

AGRICULTURA

El departament d’Agriculturadestinarà 1’5 milions d’euros ala lluita contra el caragol ma-çana. El Pla d’actuació contra laplaga d’aquest 2015 descartarepetir la salinització de milersd'hectàrees a l'hemidelta es-querre del Delta. Així, s'ha pre-parat un paquet d'accions,sobretot de contenció, ambguarets, l'eixugat hivernal, du-rant i després de la sega, o elcontrol del trànsit de mol·luscsdel riu Ebre fins als arrossars.Una comissió de seguimentcontrolarà les actuacions pre-vistes i podrà canviar-les se-gons l'evolució de la plaga o elsresultats de les mesures aplica-des. Així ho va explicar el con-seller d’Agricultura, JosepMaria Pelegrí, qui va destacar"el consens" territorial ambquè ha estat elaborat el Plad'actuació i també la incorpo-ració de partides per compen-sar als arrossaires que haginde deixar el terreny sense sem-brar. Com s'ha descartat repe-tir la salinització, es preveuestablir una quarantena d'hec-tàrees de guarets anuals, 20,4hectàrees a l'hemidelta dret i

25,4 hectàrees a l'hemidelta es-querre. Segons el coordinadorde l'Estratègia de lluita contrael caragol maçana, Jordi Sala,aquesta mesura es farà servir

per atacar els focus més grans. Unió de Pagesos ha valoratcom a "correcte" el nou Plad'actuació contra el caragolmaçana. Tot i això, van advertirque vigilaran de prop que escompleixin els acords assolitsper compensar o indemnitzarles pèrdues que es generin del'aplicació de certes mesuresde lluita contra la plaga. Per la seva banda, des de l'or-ganització ecologista SEO/BirdLife han acceptat que no escontinuï amb el pla de salinit-zació però consideren "sufi-

cient" que es faci arribar aiguade mar als canals de reg a latardor. Des del departamentd’Agricultura també es va des-tacar la importància de seguirinvestigant a curt i llarg ter-mini sobre altres possibilitatsde lluita contra la plaga.

1’5 milions pel caragol maçana Agricultura enllesteix en pla d’actuació con-

tra la plaga amb el consens del sectorEs descarta la salinització i s’aposta per la

contenció amb guarets o l’eixugat hivernal

El conseller Pelegrí va presentar el Pla d’Actuació davant del sector de l’arròs. // FOTO: MANEL CAPELL.

Cinta BonetTORTOSA

[ LA XIFRA ]

40hectàrees de guarets anualscontra la plaga

Mira elvideo enaquestenllaç

Ensenyament ampliarà el centre deSant Llàtzer de Tortosa

Amposta vol crear uncentre adreçat a la formació i ocupació delsjoves

Ports inicia el dragatge del port deSant Carles de la Ràpitaper rebre més creuers

La Fiscalia ha tancatla investigació sobre laplantació de marihuanade Rasquera

La Unió Europea podria reprovar la compensació pel Castor

Pere Estupinyà: “Tincganes d’explicar latroballa de vida extraterrestre”

El projecte Salut+Social prioritzaràl’atenció als pacientsmés complexos

Agricultura destina1,5 milions d’euros alnou pla contra el caragol maçana

#p20

#22

#p24

#p26

#p28

#p34

#p39

1

// Maig 201440

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p15

Documents

Cop d'Ull 236