Cosmoglotta March 1948

Embed Size (px)

Citation preview

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    1/16

    RLF. fV'\ATe--J KA: " '~crrONOMIf- e J ; t e G C l L " R I T AI IN LI LINC,(lE- INTe:R.NATIONAL.~ ~N u m e r o.5pet ia l

    ~ilc;cjon Administn.tiol'l:INSTITUTEOCCIDENTALChapell. (Vd)S.... la

    N r 136.5erie AMARTE1~'t-8

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    2/16

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    3/16

    fiutenemie eRe~uldn16. il\ I i lil'l~ i1\Teel\atlel\alIn nro , 134 de COSltOGLOTTA (ed.. A pag. 19) yo atraet Iiatention. ~el letores aun nov cvre interlingutstic, nVIJFKUNSTTALENu , Bcr1t de un e:sperantiet nederlandeei. Sr. W.A.

    J. Ma.nde.rs de Venlo ..Poe .!lar fJUDatrecat, quam it convsne , 11 scient1c objectivlts quel manifes:ta se in ti ovre , yo anunciat mi inten-t:ion discuss'er in queLo articule,B ulterior! Ii fundamentalobject1ones de Sr. Manders contra. Occidental . L1 unes1m det:1 articules esset pubLdcat in COSMOGlOTTAB nr , 94 sub 11titul "Autonomie e Naturalita in 11 L.1." Yo ocupat me ini t pri 1 1 misinterpretat1.on del c o n c e p t i o n e s : f u n d a m e n t a . l deE. de Wahl pTi l1 scope del IDWldlingue e yo expos'it 11 vis,-punctu occidentalistic pri 11 ortograf1c problema. 11 ,se-

    quent articules va esae r consa.crat a.1 question del deriva-tion . It semblat me util profi ta.r ti ocaeaon por far un apecie de resumat1e d.e omni argumentee que1es ml1i ta in favorede n o r t e s e . No 1 c o n s t a t a i n fa c t e qu e 11 i m p o r t a n t1e de lproblema "auton.omie Q ' natur,a11 ta" eembla ere scer con 11progresisee del modern 1nte.r11ngu.1et1ca. Sr. H(0 Jacob consa-era't a it un nUmere apreciab11 de p,ginesin au du libreer'Onthe' choice of a . COIllIJlon language" e IIA planned auxi.11aryl a nguage" e a n c 11 li ngu.i s t i c s t ab de l ALA ess e t c o n fro n t a . tc o n 11 s a m p r oble ma .Pro practic mot1veano1 presenea Ii materiale in uns o l o a de r n e , vi c e diepera6 .r Ii e xp o s i t e i n p l u r i a r t 1c u l e e .

    LI OEJECT IONE:S DE SR. ~.AN])ER:S., or bon situar 11 problema, _yo deve eomenear per c:1t.arqueLe selec:tet p.a.sea.ges ex 11 libre de S'r. Manders quelesilustra Ii pun.ctu.s in discussion.:

    ( p ag . 198) : Ci on deve timen p o s i r _ s e 11 q u e s t i o n :H.Esqu,e 11 c1oncept1on de De Wahl responde _a rat:ional cri-teriee? Su t'ot sistema preaupoai 11 conce aerrt Le [Ileadm1n.imun lingue romania. T1. qu.1 vole expresser se inOocidental De pOS61e usar Ii existent a.fixes eecun au pro-p.r1arbltri,e: 11deve UBar 11p.recis afixe quel p,erm.1s-seformar un 1nternati,onalmen c'onoeset parol 0 quel duc-te a un derivate con romanic a.apect1e. . It estotvezve.r que Occidental oterta _solmen rar poss1bilit4e de in-dividual parolformat1on. 81 on depa:rte del vi.spunctu.que 11 l1ngu.e international va, 'p1u tost 0 tara., far 11aprene10n die foren linguee Bupe.rf'lu1 por mult persones -eto es anc 11 con!ceptlon de DeWahl - ta.nde to s1gn1f1-oa que1n future :multes va dever ap,render 11 vocabular1-19

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    4/16

    um de Occidental con omn1 :BUcompos! ties e derivates prescin 11 aWD,man i e r e in quel 111 deve nu apre,nder 1i d,eriva-tea trancesi e hiepan. It 8S vier que meminti casu Occi-de nt a l veIl ma n e r a n c o r m u l t p 1 u fa c11 qua m 11 viventlinguae, mers!! al relat1v regular1t4 del der1vat1onea ea l fa c t I grammatica, m a p o r t i e qu el e a n e p o s s e a p o ya rBe s ur 1 1 l i n gu e e r O I Q a n i o , 1 1 sistema. de derivati o n deOccidenta.l va asser inferior1 in faci,11 tt1 8. t1 de Espe-r a n t o e Ida ; c on ce rn an t s u PO BB1bi 1 1t a s de a p l i c a t10nit es mem inferiori a VolapUk.[pag , 80 > : : Occidental ha.ve quam card,inal cara.cterist1-cum que it ne tende, quam 11 altri linguee internatio-nal, Viers abeolut regular! ta.. To vale tam por 11 gram-matica quam poz- 11 derivation. Ti, ultim ee adplu cara,c.,..terieat per Ii exi:stentie de un grand. ndmere de aflxesde queles pIur1 havre plu, quam un functi.on, durante que11 sam funct1.on es soventeexpresset per pluri af'ixes.Flutost quam etablisser un ver ei.atema de derivation,De Wahl provat trovar regules quelee veIl permisaer Iezec Iver der1vates internationalmen concaee t quam regu-larimen fOrrmat Occidental-paroles. "Electrici ta, sa1-va t 1o n, e xec u t o r, exp edit i o n , a c t i o n , t o l e r a n t i e , s e r -p en ti n e, Arge nt 1n ia, t r i p o n , e p i o n , p a t r o n " e s n e s a l -men rergulsri derivationee occidentslistic, ma adpLu pa-roles queles es i.ncrontrab11 sub 11 sam fo.rme.s inlin-gues natLonaL, E to es por De l,'la.hl lu essential.(page 351) O n n e p o s s e n e a dm i r a r Ii s i s t e m a de DeWa hl qu el r e s wn a i n qu el c r e l a t ivme n simplic regules11 t r e comp11cat m e c a n i s m e de derivation del I1nguesromania. Ma quant,cunc tngeniosi es ti sistema:. it havepoe practic valore" Durante que in Esperanto e Ido onposse self f'ormar' 11 derivatea per Ii unLe auxil1e delrason 0 del leges del analrogie, ti sam , poas1bili ta esexcLudet in .occidenta.l. In ti lingua un derivate es 0'0-r e e t s o l m a n e i i t coinci.de in a u a . s p e c t e e xt e r i o r i conun forme zomanLc, L1, scope es dune ssmpre crear un pa-rol quel on ja conosse per au forme. Ti qui v'ell hasarse u n i c m e n sur Ii sense del rad1ca.s e del afues, veIlinma.ncabilmen crear paroles quam "mil! tariatu_ affa'bi-lerie ,. eeperore, povriflcar, capi talario, Ii berie. mor-tant1e, comenaa'tdon" t formes queles es omnes teoricmenoorect t ma malgre to-fale. Qui ne conoeae romantc lin- ..gues es forti.at aprender o.mni deri vate,s quam a1 iIi vallesa err ra.d1eas, benque in veri tol! 1i regulari format ionfacillsa. cons1derab1lmen 1i a.prension. For 11 activ u,es-tion del lingue ti total dependentie del roman1c I1ngues:fo r m a u n e e r i o s t o bst ac u l . De al t r1 latere i t s s jus taconcs sex que to considerabi'lmen facilisa Ii comprensionpor tis queles co.nosse ti 11ngllea. Un intelec:tu.a.le tot-men ne beaona conoeae r Occidental por posser comp:renderl . n m ediatm e n a l q u e l t extu in O c c i d e n t a l . O n p o s s e di r lus a m n i p r i Esp e r a n t o n i p r i Ido.

    2-0

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    5/16

    In 11 ooules de Sr. Manders, 1i ,si tuatlon s,embla duneeaae r 11 sequent: de un lat,ere un statema (Esperanto) qUlele s n 1 t a m n a t u r a l n i t a m i n t e r n a t i o n a l qu a m Oc c i de n t a l , m aquel _o~~rta_l~ Cl "Va r ltage e SB e r extremmenslmpl1c: e regular1in au p a r o l f o r m a t 1 o n . de a l tri l a t e r e un sistema (Occiden-tal) qu.el as absolut international, ma u t1, 1nternat1ona11-ta eS obtenet ye Ii det,riment del regular1 t~ e ta,c111t4 dea p l i c a t 10n de l r e gu l e s de de r i va t i o n . L1 fa c i 11t 4 de Es p e -r a n t o e s o bt e n e t p e r 11 c l a n n e n de f1n i t e u n i va c s e n s e de lelementes d,erivatori: 11 sense de un notio:n compoa1t (parolder1vat) re,sulta s e m pz - e l o gic m e n e x 11 senses comb1nat de lelement:es i : s o l a t . Li s fe r e de aplicatioD de l a ,fi xe s e spracticmen inllmi tat. In revancha., 11 des,feoili ttt de 00c1-dental es deb1t al mult1,~ens1ta del af1xee: un parol der1-vat es corec t solmen 81 it ea: conform al internatlona11 ta,e solmen 11 romanic populea save electer' ex 11 quantite dea f i x e s di s p o n i bl 1 t i e qu e l e s e f e c t i v m e n producte 11 i n t e r -na.tionalit~ del fom.e der1vat CI It nanca dune al sistema dede r i va t i o n de Oc c i de n t a l 11 a u t o n o m i e qu e l o a r a . c t e r i e e . 1'1metodes de parolform.at1on in Espe ranuo e Ido.

    ANC OCCIDENTAL ES AUTONOM.Nu, it es oertmen un exag:erat1on afirma.r que 11 sis,te-ma de derivation de Occidenta.l es caracter1sat per un tot,al.manca de aut onomi e.. Noi posse mempo,s1,r quampl"in.c1p1e qU'8un parol corectmen format aecun 11 regulee de d,eriva.tlondo c e t i n n o r gr a m m a t i c a e deve e s s e r c o n s 1de r a t qu a m ju s tmem s1 it ne co reaponde a1 forme i n t e r n a t i o n a l sub quel onc u s t o m a t r o va r i t i n 11 l e x1c o s . Yo ne v'1de , p o r e x. , in 11n 6m i n e de . qu e l principie o n ve Il p o s s e r c o n da m n a r 11 p a r o -les ftmili tariatu, povrificar, oom,ensat1on" que Lea Sro J{'an-

    d'ers 01ta quam incorect. *). In c~ter1 t1 pos.sib111 tie demisformat1on as m1nu f r eq u e n t quam o n ve l l p o s e e 'r Bupos1ra prim viSUq Po.r exemple,: q_ui va formax 1'1 parol ucapi tala,-,rio" quande no1 have un derivate "cap:1tallet" de quel 11internationali'ti1 include, om.n1lingues de Portugal til Rus-sia? Pay no1 save que inOccidental on distinte in'ter af1-xe s p r o du o t 1v e i n p r odu c t l v. Li e u t 1xe s i n p r o du c t 1v e s t r epoe (-eat, -iI, -1d, -escer, -iear) e on ge n e r a l m e n . aprende11 der1vat'es "tot fat II vice fomar lea self, quam on ancaprende in Espera.nto sin derivar lee (pro que on ne posse)paroIea finient in -mento, -en,co, -anoo, -cro , -uro, -ara,-,alaetc. etc , ) durant que 111 forma. in Occidental regularid,eri vat es *) Per un ironie del fate, Sr. Manders sembla har haust,atau examples ex 1 1 o r i tieR de O c c i de n t a l qu e L yo .s e l f pub11-oat ca. 15 annus ante nu in mi artioul !lIDO E LA.LOG-IKO"(Pr ogr e s o X 9 3 , ) . Ma desde 1933 yo ha e vo l u e t qu a m &n o Sr .Manders va inev1t,ab1lmen evoluer e tOI probab1lmen 'in m1numul,t tempo,re quam yo. '11

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    6/16

    L1 a.fi,xeiB productlv have inOccidental praot1cmen 11sam pOBsibi11 tcis de inl1m1tat aplication quam inEsp,eranto"Nequ6 i m p ed1 n o s d. 1r equlta-t-o,s1_. ma.lgr~ qu e F ha ve n'tiqu1-table".e H ,requitatlvou Not ,forma sin hes1tar 'II1Ude'tte,.H O -rada, substantival, prunta_tton, credaoi, perd1bl!, leone ,_0,muslcaetro, ._1J!llla.111B, tass,ade, sucrafj' .slotton, B~rr(1oria,h e s i t a t o r ! , B u c c e s s o s 1 , f l e x u r a e t c . e c.aln qu e s t 1 0n a r n o sesque tlparolea es internatIo,nal 0 ne , la mem quande iiietectivmen ne es international, iIi malgre omn,io,os nequandehave tl aapec te artificial quel caracter1S8 11 pluparte delder1vate,s 1nE:aperanto e Ida. 111 sempre representa formesqueLea anc 11 vivent linguesv'ell haz- poas et prod.ucter pe.rl o r p r o p r 1 m e di a s . E in 'fac t e u n gr an d quant1te de derivateein Oec id ental, quam po r 'ex. tol~ration. t r a n . s p o r t a tion, mor-dec 1" m a l e s sere, T,ee1vement, queles v e l l pc s a e r semblar Iil-n a t u r a l p o r u n fr a n c e s e , ha ve l o r e xa c t e qu 1va l e n t e s i ve i nan.glest, sive in italian 0 bl,span e es pro to conalderatquam perfectmen n a t u r a l de l c o n c e r n e t p a p u l e s .

    ESgUE _VERMEN ESPERANTO ES PLU FACIL?Not vole ta.men francmen aconceae r que monoglotties par-l a n t u n 11ng,ue ne-romanic poese efect1vmen in cart c a s u se s s e r s edu c t e t a fo r m a r de r i va t e s qu e l e s , be n qu e t e o r 1c m e np O B s i b 1 1 , t a m e n n e c o r r e s p o n de 9. 1 f o r m e s qu e l e s 11 i n t e r n a -t 10n a l i t a i m p o s t qu a m di r e c t l v i n 11 u s a t i o n de l l i ngu e .81 Do i reducte 11 cr ; tica. de Sr. Mandere a ti precisi C8iSUS;noi. deve accncaae r que it es rect. Ma e n . u . venf 11 grandquestion: ESQUE REAI1 r!E .N Lil SAM DESFACILIITA HE' AN C EX ISTE INl~S.I~ERANTO '? :Esque vermenEaperanto es un lingue autonom inti sense que chascun notion posse esser expreaB,et; por talmendLr automaticmen e sLn erra possibil .mers:1 81 un1c auxilie

    de bo n s e l e c t e t slues cOn clarmen d e f i n 1 t sense? E s qu e 1 1logic analise quel 11 usa'to r de Esperanto deve far por tro-var in cnaaoun casu Ii exact combination de radicae e afi-xes que l es c or e sp o nde al 1d~ a exp re s se r e s r ea l me n a o oe s -sibil anc al"hom del strade" , i.e. at1 specie de c'l1entesa quel Esperanto pretende just dedicar au part1culari o:ui-daB?Fr1. t o n o i e s ja. de l c o m e n s a a e s a l t a t de u n s e r i o e idub1t'e. Si 11 af1rmat1ones, de nor adversarios concernerrt 11e xc e l 1e n t i e de l o r s i s t e m a de derivation vell e s s @r ve r ,quel beson veIl il1 tan,de haver por ed1ter epeaa vocabu1a ...riums, quam 111 existe in Esperanto e Ido? Un bon. gramma-

    ticae u n s 1m p 11c rad1car1um ve Il de ve r s u f1c e r p o r o m n i be -sones , Quel beson on veIl haver por indicar in 1i lexicosanc omni deri va tea, e1 tis-c i posse esse'r tam f'a.c1lmen for-mat ex Ii radicas mers! a1 insupera.bil principie de Hauto-n o m i e " q u e l p r e s i de t a 1 e l a bo r a t i o n de l r eg u l a s de "vort -_faradol1 in Espe rarrto? Ho Vet ti :tan.t la.uda't tac111 ta del si-stema de derivation apa.rentmea ne exi,ste, nam 11 max oomplet:gr a mm a .t i ca de E's p er an t o, a s ave r 11 np l en a Gr a .m at i ko " deKa . l o e s a y e Wa r i nghi e n (c a . 500 p 'g1n e s !) e s a n e o r n e s a tcompl,et por explice.r om.n1miateries del esperanta llivort-12.

    I ir

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    7/16

    farad o U e a n c o r m i n u p o r fa r s u p e r fl u i 11 speas l e xl c o s . Incontrari! In au recension del duesim edt t,ion del a.Lude't gra.:m.-mat~ea. 11 exeellentesperanti~,t Larrt f, plendi amarimen (Sen-nac i.eca Revuo ,10.5.1939) que 11. eape rarrt.Lstes poe s ede nu Utroplenan gramatikon, dum mankas sUfiee plena vor tr.ro ; ITIn, verita 1i sam iidesfacilitaa" que Las 11 esperantistesc r i t i c a i n O c c ide n t a l e xi s t e i n m e m p l u a . l t gradu anc in Es-

    peranto. 111 as soLmen de un al tri specie. Noi. va d"emonstra.rto per un metod10 lexposi tion del factes.LI ftfOLTISENSITA DEL AFIXES IN ESPl!:RANTO.

    On, r e p r ~ c h a a Occidental qU,a it manea a su af'Lxea ti uni-sens at a . quel caracte'risa 11 sistema de der1 vation in Esperan-t,o e queL es assertetmen 11 cardinal factor por 11, fac11 a-p r e n s i bi l i t 4 de ti l i n gu e . O r 11 ve r 1t ' fo r t i & nOB c o n e t a t a rque ti sam mul tisenei ta existe anc che 1:1 afixes de Esp,eran-tOG Vi qu e l c e x e m p l e s :- ADO : 1. action (s kr i 'ba do ), 2. du r a da (i r a do ) , 3 . r e p e t i t i o n

    (paado)

    -ISMO:

    1. alqu6 concret (Bkr1ba~ 0), 2.. concre+ reeul tate deun action (konatruajo,) 3. materiale (ligna~o) f 4,. co-ae comest;1b11 (pol'kajo), 15. mam e re de acter (azena~o).1. filio de .... (regido) 2. yun nas cete (8evalido),3. deacend entea (levid,oj~, 4. indigen,o (Kanaanado },5 . e p igo n e (Homer idoj).1. do c t r i n e (budhismo), 2. m o ve m e n t (ve ge t a r i e m o ),3. man1ere de a.cter (kaniba.lismo) t 4. sistema (~ur-n a 1 i s m o ), 5. ma1adivte'ndenties (alkoholismo),6. 1dlotismes (latin1~amo).-ANO: 1. membr e (komi ta.tano), 2. logiante (urbano ) , 3. ade:p-t e (L u t he r a n o ) , 4. a p a r t e n e n t a (familia.no)o

    -,~.A:l. 'inc11n.a.t a (dormema), 2. possent . (eksplo-dema) , 3. sub Ii dangere de (mort'ema,) ..EK- : 1. c o m e n s a de u n a c t i o n (e ki r 'i ), 2. s uh1t a o t i o n m o -m e n t a n (e kba t1).RE-: 1. retro (reven1)!. 2. denov (revidi).EL-: 1. movement ad, ~xte:r (e1.1r1), 2. selection (e1trov!),3.aquisiter alqu6 desi.rat (.elflati monon de 1u),4. man.1festar per al qu .6 (e lpa ro li ), 5. crear per (elpen,si); 6. exten,der in '11sense del longore (e1-glatig:i) t 7. plen,exhaustiv (elkresk1), 8. passer:far til 1i f'ine (alperti = occ -. suportar). 9. t i linusa.b111 tti., desaparit1011, (eluz1) ., Yo pensa que t1 exem.ples (h~';lstet ex 11 Plena Gra.mat1kode Esperanto de Kaloc,say-W.a.r1ngh~en) sut1ee por mOnstrar ~1ver cara.ctere del monosemie apl10,at1n Esperanto. It va es-eer deafactl a.ftrm.ar Q.ue11 diferentiee de sense es minug r a n d inEs p e r a n t o qu a m i n O c c i de n t a l .

    -ro o :-AJO:

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    8/16

    4. ti une atms ermax bon fartrativ:La s s n o s s u p o s i r qu e yo ha a p r e n de t l 1r a di c a BRUIr - i nEsperanto e que yo prova derivar de ti radios Ii tot faml1i.ede paroles. Arm.at per 11 regules de deri vat ion yo comenaaperf o rm ar c or e ct me n Ii s e qu e n t e e r i e de p a r o l e s :brult (brular), brul1-i (.arder), ekbrul1 (accender), ek-bruliAi ( inflammar se , ma bru11 (extint,er ), malbru11~i (ii-t i n t e r s e ). _.

    UN EX EM FLE I}lJSTR UCcr! IV .cbetacuf ad junte ae aneez- altres _. It va. 89-pre-ceder lor expos ttLon de un eXlemple ilus-

    M a p e r ha e a r de yo i n c o n t r a t i s a m r a di c a i n 11 l e xi c o ec o n s t a t a que du r a n t qu . e y o t r a c t a t 11 ve r be qu a m t r a n s i t 1v,it in reali ta have un sense' intransi tiv.Ti decovri tion to-t al me n des tr uc te mi bell a e r i e de de rl va te s e y o b a s t a coreo-ter it. Quam nov reBultate yo recive 11 ae quezrt aerie:brul1 (a.rder ), brllligi (brular), .ekbrulie;i (accender),~bruli (inflamma.r se) t malbruli. (extinter se), malbruligilextinter).TO s e m bl a c o r e c t , m a he ve, m i t r 1bu l a t i o . n e e a n c o r n ees flIt1t. It monstra se que on ne d1 malbru11.si tn Esperan-to '. On have por t1 notion un special ra.d.ica., a saver eating1.11 CQ r e c t s e r i e es dune:br u 11,br u l i gi , e kbr u l i . gi , ekb ru11, eatingi, e s t i n g i , t i .Ma 11 p,oBsibili t~B de a u t o n o m parolformat1on p e r t o a n -c o r n e e s e xn a u a t . e 't, S1 11 s : 1t u . a t i o nyell ha r esset i n v e r s ,i . e . s1 yo vell in prim har aprendet Ii. radioa eating' e igno-rat Lt. ra.dica brul, yo vell tot naturalmen ha.r com.ensa.t 11s e r i e de de r i va t e a p e r :e'st1~itest1ni1, malesttn.gt, malest~i~1t ekmales-tin~!, e__~les~1;~ j ._ i, 81 yo veIl har conaiderat Ii vt!rbee a t n gi qu a m _r a n s ~V, e p e re s t 1ng1, e s t 1ng1g1, m a l e s t i n .gi , m a . l e s t 1ng1g1, ekmaleatin-&i , .elanalest1ng1gi, a 1 y o ve Il ha r considerat i t falsmen quami n t r a n s i t i v .In resuma, Ii regulae de derivat,ion in Esperanto permia-s e t e o r i c m e n Ii s e qu e n t aerie de p a r o l e e : _bru11, brUl1fi, ekbrul1g1, ekbruli, estingi, est1ng1/Zi.,bruliRi, ekbruli:1, malbruli, malbru11gi" mslbrullt1, estin-gi g! , m a le s ti n gi gi , ma.lestingi!i, e km a l es ti n gi , e km al e st 1n -g1gi t ekmal.,i a : . t i.ng1t1.Ex ti 17 teoricmen possibil derivates, solmen 11 6 une_s tmes es corect; 11 10 alt.re:s es fa.lsmen. format.On tro facilmen oblivia que 11 ilvortfar,ado" inEsperantot o t a l m e n ne es tam simplic e a u t o m a t i c ' quam Io n vole far noscrede'r.For que un Esperanto-

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    9/16

    LI IN 'TR ICAC ITA s DEL "VORTFARADO r~ .IN ESP ER AN TO .1. 1 L 1 c o n o s s e n t i e de l r ad1c a n e s u . . fi c ei n Es pe r a n t o p o rp o s s e r f o r m a r c o r e c t m e n 1 1 , d e r 1 v a t e s . It e s n e c e s s i s a v e re sq~ e _t 1 r a. di c~ e s s ubs ta nt iv a l, . a dje ct iv a l 0 v e r ba l . I nOCCl.d-ental,no~ der1va ex Ii du substanti vee "br oaae II e "pec-tine" 11_~e:rbeB,brossar e pectina.r e 1i afere es: liquidateAnc in Esperanto noi forma, Ii derivates bros! brosado ex 1isu'bstantive "b.roso"'. Mapor p o s s e r far to nOr'deve s a v e r in~ qu e br o s - i n Es p e r a n t o ha ve ,u n s e n s e s u bs t a n t i v a l . E -tone es tam self-evident ~ nam tl. sam Zamenhof que I d.a.t unsense substantival al rad lea b:ros,-, tracte. in revancha Iir a di c s k o m b- (pect1n-) q u a m verbal. O n r i u n c n e p o a s e di r Be . . .cun Ii exemple de IIbros-": kO'mbo (pectlne), komb1 (pectinar)"ko m ba do (p e c t i n ~t i o n ) , m a o n de v e d e r i v a r : k o m b l ( p e c t i n a r ) ,kombo rpect~nat'lon), k o m b 1 10 (pectine). Un a l t r i exemple: S 1on ne save l.n antey que Ii radios flvarb-' .have i,n se selfu n s e n s e verbal 0 s u bs t a n t i va l , 1 1 r e s u l t a t e s de l d e r i v a ~ i o nva esser totalmen diferent. In Ii unes.im casu noi v'ell rec i.-ver:varbi (recrutar), var'bo (recruta.tion), varbito (recrute);i n Ii dues1m c s s u Ii s e r i e ve Il e a s e r : va . rbo (r ec r u t e ), YSJ'-bigi (rlecrutar), varbigo (recrutation). -2. It ne 66 desfacil d1vinar que 11brul-" have in se self' uns e n s e verbal e pro to 11 desiacilit;4 m e n t i o n a t i n s u p r a n ee x1s t e p a r t 1 radica. In r e v a n c h 8 , 11 c a r a c t e r e ve rba l de lr a d 1 e a in question fortia Ii uaat o-r dist'inter' inter sensetransitive intransit1v, nam de ti distintion depend,e 11 co-r e c t 0 !n . c o r e c t fo r m a t i o n de l derivatesi. Or, Sr . Ma nde r s s e l fa c o n o s s e t r a n c m e n qu e ti n e c e s s i t ' c o n s t a n t m e n d i s t 1 n t e r i n -t e r ve rbe s t r a n s i t i ve i n t r a n s 'i t 1v, ju n t c o n 11 de s 1'ac 111t asave r preeis:imende omn1 verbes esque 111 es in facte tran-si.t1v 0 :!ntransi tiv, c o n s t i tue un del max grand obstacul'EIapor Ii c o r e c t u s a del l i n gu e e I t existe, secun Sr. Manders,poe perso,nes queles save usar 11 sufixes ~.!.i e -!!, corectm.en.""em expert esperantistes usa lea sovente ill! fala mandere , EIi culmine del malchance es que ti du euf1xes t queLe.s .cond,i-tiona 11 ju.st formation deI derivates secun 11 sense (tran-s i t i v 0 fn t r a n s i t 1v) de l r adi c a s , a s ju s t i n t e r 11 m a x i m p o r -t a n t e m a x fr e qu e n t m e n u s a t .3.Noi h a v e in E s p e r a n t o lUl COInod m e d i e p~r i n d i c a r 1 1 con-tr,arie, a saver 11 pref'ixe mal- (granda-malgranda, fermi-mal:fermi, nova-malnova etc. J . ~n veIl penaaz que nequd es plufac11 quam aplica,r un prefixe con un tam clar e inequivocs e ns e . Re gr et a b1 lm e n it e s t a l Bo l m e n Bu r 1 1 p a p e r e , n a m i tn e s U fi e e conosser t i p.ref1xe: q u a m m.onstra. 11 exemple de"malbrul1Ir, on deve anoor saver in quel precisi casus: on pos-se uaaz it e in queles ne. In facta, it e.xiste i.n Esperantou n gr a nd s e r i e de a n t o n i m e s qu e l e a r,teas forma~ p e r 11 p~e-.fixe m~l-, maes expresset per spec1a1 radicae: k u r a 3 a - t L m & ,t1ri-puAi i komenc1-f1n1; 1Ilort1-y1vi, "reni -goni, perdi-trorl.;ridi-plori; konfes1-nei; ,anluzi-enui, konv'ena.-d iyerga;. ill--kava-konveksa ete , etc. 31 11 aprens or ne ha.ve 11 certlta queu n a:ffxe c o n un tam clarmen defin:it s e n s e p o s s e e s s e r ueat

    i s

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    10/16

    sin restriction, a quo ~servi a l a r ti. bell "aut onorme" in 11Hvo r t fa r a do" de Esp e r a n t o ?Ti i n c e r t i t a . p r 1 11 c o r e c t l t a de l E s p e r a n t o - d e r l v a t e sext e nde s e anc , a fo r m e s qu e l e s e s gra.:mmat1calmen !n: r e p r o ch a -ibi1. L1 r e p r o c he qu e l o n fa a Oc c i de n t a l r e t o r n . a s e c o n t r aEsperanto, nam ane in Esperant,o on posse formar derivatesqu e l e s , be n qu e t . e o r i c m e n c o r e e t , t a m e n n e c : o r e s p o n de a t i s

    qu e l e s Ii u s a . ha c o n s a c r a t quam g e n u i n E sp e r a n t o - p a r o l e e .Pro quo , p~r exemple, ne dir ~r a ubo- t"Ur ni lo vi c e ~rau-bile, s1 on anc d.i i'korko-tirilo"'? Pro quo ne Ai 'e'o Vl.ceb_e.vf:~_9; 8i on anc posse dir automob11eio vice"ara e? Si"";~onaro sta por tren, esque alor tagu arc e fo aro veIlesser minu corect quam t e g m e n t o e libro?- Pro quo -ne"l1erbarovi c e he r be jo , predikejo vi c e p r e&ejo, l?r e ~e je t o vi c e kapelO'e m or t1n te jo 0e n t e r i g e j o v i c e tombejo? e t c . e t c .

    Po r fa c i11. s a r 11 apren.sion d. e l l i ngu e , Esperanto reduc-te Ii mime re del radicaa a un minimwn e recurre a au siste-ma de derivation por expresser un grand nillmere de notLones~r q u e l e s o m n i l i n g u e s vive n t u s a s p e c i a l x '8. di c a s . T i s i s -tema de derivation permisse m e m e x p r e s s e r cert notiones f W l -amerrt a I per li arti,ficial combina.tion de af1xes 1 n t e r s e .i p o s s i bi l i t a . a s u n i c i n E s p e r a n t o e o n p o s s e considerariton bon jure quam. 11 triumf diel principie del autonomie ind'omin1a del derivation. Ma just ta monstra s e Ii congeni-al inapti t,a de ti principle qua.m fact'or de facili tli in-Iip r a c t 1 c aplication de l l i n gu a . Yo profease Wl cert a d m i r a -t i o n p e r Ii i n ge n i o s 1t a de l a u t o r e s e s p e r a n t i s t i c qu e l e s e x-eTl e in Ii creation de' nov paz-oLes I unLcnen basa't sur Iirese 1nlimitat p08s1b111t~s quel oferta Ii s i s t e m a de deri-a t i o n de Za m e n ho f. M a t i a dm i r a t i o n ne : s u c c e s s a du p a r m eri 11 practic valore de'l metcdes usat. Yo defia qud.cuncruva r que ininstructet pezaonee (qu.eles Esperanto ya. justconsidera quam 11 max .importt--,nt parte de au. cLi errt.eLa) esermen capab11 form,ar self, per Lf, uni.c auxi Li.e del regulese d eri v a t i o n ti. b e l l s e r i e d e "aut o n o m ' deri vates q u e L e aoi incontra tam aoverrt e in 11 production 11tterari speran-tistic. Yo ctta in. h a s a r d e : kunulo, alm111.t,i, ~r~gad1, obli:-!,fal,ku0 ig1, eli~gigi t .li~lO, kontr~uul(l;' 9.la~igi, onitP--ala~o etc , Yo Lncorrt re.t an textus espe rant Ls trtc 11. e.x-r ees fon "#!tono de falpuftigoff. Nequande y,o veIl nar essetcapabil ccna t r uo-t.er self un. tal mons+ru , soLmen per un h.asar-yo decovrit que it sta por F "pierre d"achoppement", G"S,tein des Anstosses" e ancor nodLe yo es incapabil exp11care 1i proces se anal1.sat!or'1 quel ha ductet a ti expression.

    Nequande un fra.noese veIl esser capab tI formar 11 parole m s t a r a , r a m in su p r o p r i lingue t1. notion as e xp r e s s e t p e rp e c l a 1 - r a di c a s e n u l l l o gi c a n a l i s e v e l l du c t e r Ie .a s e 1 : c -ter Ii r-adLc a star- por fo.rmar ti parol. Ti-ci n e e s a l trl-c o s qu a m 11 li t t e r a l t r a du c t i o n de l R " s a . m o s t o y a t e l n y l l ' q u e lo I retrova sub 11 sam forme in G "selbstandigi' e Ned., Trzelf-

    L1 uV ORTFARA DO II E L1 I I H O M DEL STRADE" .

    2.0

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    11/16

    s t a n .dig". It e s dun e a c e s o l m e n u n s l avo 0 ger m a n e qu e l veIle ve n t u a l m e n p o s s e r , ha ve r 11 ide r e p r od uc t e r ti n o t i o n p e r 11sam medies queles i1 uaa in, au propri lingue matrin. Ma togent te un ,al trt. tre grav dange re, V1d'ente con que L fac11itaZame nh o :f t r a n s p o s i inEsp e r a n t o der 1va t e s t i p i c m e n s l a vi o egermanic, sin ocupar se pr1 Ii lo,gic analise (e r , anc e1-r'igardi = a u s s e he n; e l p a r o l i = a u s s p r e ch e n; allas1 ::::ztuaesen'eldono = Ausgabe etc.):, 11 va esser seductet uea'r ti comod Jme,aie anc i.n al tr1 casus e deri var por ex. Burkapt1 = auf"f'a.a-s,en; surdo.n.1 z aufgeben; Bubtenado = Unterhaltung; antaiitir1= vorziehen; elvolo ;::;:Aua:flug etc. -

    Resumante Iu exposit in supra" yo conatata. que ti as-ser tet sup er10rita de Es p e r a n t o es i: nexi ste nt, n am. i t n e e 8p o s s .1,b il f,orma.r Ii der iva t e s o o r e c t m e n e i . n c o n s t a n t m e n c o n -s u l t a r 11 l exi c o .O D DEVE CON SU1TAR, LI LEX ICO

    p o r s a ve ra~-.j.esque un dat radios. es Bubstant1v'al, adjectival 0e squ e u n da t ve r ba e s t r a n a i t1v 0 i n t r a n a1 t1v,e s qu e n n da t n o t i o n p o s s e efe c t1vm e n e s e e r fo r m a tderivation 0 esque it es t :r aduc te t p e r un zad Lcat o n o m .

    A t o o n p o a s e adjW'lt er qu ed) me m t a u Es p e r a n t o p r oduc t e 11 bes o n a t n o t i o n p e r Ii r e -gula,s de au s1s.tema de derivation, Ii apz'enaor es an-cor fortiat consul ta.r 11 lexic:o, nam in-Ii majori tedel casus queles conperne tipie Esperanto-de'rivates,

    Ii poss1b11it4.s de au t o n o m formation exc e de 11 c a p a -bili t~B analisatori ne solmen del poe i.nstructet peI'-sones, ma mem de un grand parte de I 1n t e l e c t u a l e a . . Lilabor de' analise necessi as ta.m grand que' anc por ili11 consulta,tion del lexi,oo es 11 plu. curt via ..

    verbal,p e ra u -

    A to on va forsan responder qu e m u l t e s p e r a n t i a t e s, m e mp oe i n st r uc te t, t i n i p e r m a . s t r i s a r 11 l i n gue i n maniere t r eaatiaf'ant poe un pIn 0 minu long p,erlode de practica. Tos e mbla p r uva r qu e 11 s i s t e m a d,e derivation i n Es p e r a n t o n ees tro desfacil.'To as just, ma 11 explioation ee; facil. L1 espera.nt1etestotmen ne perdi l o r t e m p o r por formar self, con 11 a.uxl11~del regules gratnmatioal, 11 deri vate~B queLea iIi beaona , Ilifa exactmen to quo on :r'eprocha 8Occidenta.l, 1.,e.1~i aprende11derivate:s tot fat,. haustente lee sive ex 11 le'x1oo,B, siveex 11 letura 0 Ii convers:ation.E TO E:STRE NATURAL,NAMTOES L:I UN IC - METODE POS.sIB I :L POR APREHD.ER UlN LINGUE FORE! ,N A -TURAL0 ARTIFICIAL. E 1t es certm:e.n ne s,r,. M.anders qui vacontrad1r m e in t 1 p u n c t u , n a m i l a o o n o s s e . s e lf ti factetrefrancm.en in au 11br,e t sin advere traer e'x it 11 conclusionesqueles log1cmen :resul ta e:z: t1 st:ate de coee,s. Quele 01tates

    va monstra.r to:

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    12/16

    (pag , 149): It e s ane a remarc:a.r que in 11m,ajor1t;~ delcasus on ne sempre forma Ii derivatea denov] on prunta leiSex 11 l e x i c a 0 on ha inoontrat les dUrant 11 letura 0 11conversation e seque les poy conscientmen 0 !no'onsc1entmen.L,1majori te delesperantistea aprecia ne tam mult 11 pos-,sibilita formar 11 derivates autonommen, quam 11 comoditaper quel ti derivates posse esser ana11sa.t e re:memorat.In general, on ,re'curre a autonom. der1vat1ones solmen, quan-.de it existe po.r to Wl speCial necessit!! ..(p a g. 191): Ne qu i e t u . d i a u n vo c a bu l a r i u m e c e r t l I l e n n e p o raprender 11, pronuncia.t1,on; po r 11 max multea 11 letura cons-ti tue 11 unf.o 0 adm1nim Ii cardinal med1e po,r faml1iar1sara e c o n 11 lingue a r t i f i c i a l .(pag,. 34'3): In realit! 11 derivation in Esperanto as basatprec1pue Bur imi tat1on. Li manuales 01tsun cert nlimere de'exemples e apoy.ante se ,SUI tis-ci, on forma self no'vi de'ri-'va.tes. L1 facte que analo'g1e Iude un plugrand rol quam re-t l e c t i o n e s rational e s i l u s t r a t p e r I i n a t u r a de l m a x f r e ~quent erras in 11 aplicat:1ondel lingue. It ne existe unabeolut un1fo.rmitr! in 1i aplicat10n del r e g u l a e de deriva-t i o n , n e m e m c he Ii m a x bo n a u t o r e s de l l i ngu e .l lt as dune etabliss,et que 11 sistema de derivatiQn deEs p e r a n t o n e o fe r t a p l u m u l t a va n t a gs e qu a m ti de Oc ci de nt al ,nam it ne libera 11 aprensor plu mult del necees tta recurreral lex1,co, quam to even1 in omn,i a1trl. 1ingues. L1 Bolfac1-11ta queL it o.fe.rta es que it fum! un comod med1e por anali-a,ar 11 derivates queLee 11 aprendentes nauete tot fat ex Iiletura. Mati .facilits e x i s t e ane in Occidental e yo a u d a c i aaeserter que in ti punctu Esperanto, es memincontestabilmeni n f e r i o r ! a. O Cc i de n t a l . L i de r i va t e a i n Es p e r a n t o a s i n m u l tcasus absolut arb! trar1, nam 11i ne s:empre es 11 products de

    W1 logic anali,se de lor sense; 11i ha esset ,ereat del promi-nent scri tores esperantiBtic e na ,poy esset colectet in 11lex-icoe. Me nequ6 pIUva que 11 formes propos'1t det i seri to-res 8S 11 max bon, ni mem11 sol pOBsibil. S,ecun 11 consta-t,ati.o.n de Sr. Manders 6eli" , ti abaolut, uniformi ta in11 apli-c a t i o n de l regulee de derivation, qu e l ve Il teoricmen deverresul tar automat1cmen del principie de 8uto.n'omie t ne existe'i nEsperanto. Ne m e m c he 11 m a x bo n a c r i t o r e s . Q u e l ve l l e a -Sier 11 :rerSultate 91 on veIl Laaaa.r chascun aprenaor l!berformar self 11 besonat derivat:es'?In Oc c i de n t a l , i n c o n t r a r i ,

    LIPRINCIPIE DEL INTERNATIONALITAfur n1 1. n Ii grand m a j o r i t e del cas us un roo e-s olid f'und8Jl1entp o r 11 s e l e c t i o n de l ju s t atuee. N u l l beson rupter s e 11cap , pro quo on deve d1rinterr reto, ma kronado (1nt,erpre~tatlon, co:ronation) j. laborator~o, ma dormejo (laboratoria,dorm1toria); s a k r a m e n t o , ma movado ( a a c r a m e n t t movement);re, '1staro, Ina. ornama'o (governament, lornament); eks.kluzlva,ma p __- :e :ma e ins_ trua . (exclusiv, 1mpulsiv, instructiv) 'j 8:k-toro' ,ma e,enat'a.n_o(actor, senator) ;1ns:tru.1sto r ma tr'inmfantQ~8

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    13/16

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    14/16

    11 vocabular1um.. Precipue por me'trio tra.duct'iones 11 jl8 exis-tent vocabulnrium es cons1derat quam lnsufic1ent. In fecte, 11d 1 s p o n i b l 1 p a r o l e s a o v e n t e n ~ s u c c e s s a r e p r o d u o t e r 1 1 de s i r a tn u a n c i e s . It a s n e c e s s i evitar qu a n t p o s s i b11 de r i va t 10n e s eparol-composi ttcnes , pro que ill fa un impression art1fio:1a.le inco 1 '0 1" 1 -. Adplu 111 ea, fonet1cmen desbel1 e have un plumpa sp e ct e , e fin a lr r :. e n111 e s so ven t e tr o l o ng p or me t ri c tr ad. u c-ti o ne s . Pr o to Ka l oc s ay t ot m en ne he a l t a i n t r o du c t e r n!Umeros'1neologismes, p:recipue porvicear d.erivatI9s.It a s ve r qu e S r . M and ers c o n s i d e r s i n p r i n C i p i e 11 i n t r o -du c t i o n de n e o l o gi s m e B c o n Ii s c o p e i n r i c h a r 1 . 1 l i n gu a I 1 t t e -rari quam inconc11iabil con Ii scope fundamenta,l del L.I. Mat 1 o p i n i o n p e r s o n a l , r e s p e c t a bi l 1 ~ s e s e l f , n e p o s s e f a r de s -a p a r i r 11 c o n c r e t f a c t e a qu e l e s 11 c i t a i n BU l i br e . E t i fa c -t e a m o n s t r a a l a r m e n qu e s t r a x qu a n de e xp e r t e s e s p e r a n t 1s t i cprove. far servir lor I1ngue a acope s plu seriosi quam a scr1r1itt .h1storiettes e exchangear 11ustrat ,Poatcaries, i11 senti11 defectes inherent al taut laud at sistema de de ri va t,i on . E

    por v1cter Ii desfaoili taa iIi r e c u r r e justmen al medi.ee que-lea 1i t e o r e t i c o s de Es p e r a n t o c o n da m n a 1n Oc c i de n t a l qu a m: l n c o n c 11i a bi l c o n 11 p r i n c i p l e s fu n da m e n t a l de l L. I. ,a s a ve rIi internationa.lita del v o c a b u l a r i u m . Per to i11 c'onfirma,selfque11 1N "TERNATIONALIT.A ES IN OMN I CASUS11 M.AXSECUR E FRACTICMEN 11 SOL :POS-S IBIL GUIDE POR LI EDIFICATION DE UNV OCAB ULA RIUM QUEL SATISFA O fl1N I E XIG EN -TIES DE UN LINGUE UNIVERSAL.

    In. facte, ai 11 esperantistes self ne pro.!1ta 11 assert etfa c i l i t 4 qu e l o f c r t a l e a Ii m ec an io me n r i gi d s i s t e m a de de r i -vation por formar auton.ommen 11 beaona't paroles t ma prefere11 plu curt, plu direct e plu comod v:1a quel eonsiste in baus-ter lea "tot fatIll ex 11 Lext.ooa e ex 11, leturst tande 1'1 8;18-te m a de derivati'on in Esperanto pardi au WI1e avantage e c o n -eerva salmen Ii innegabil des avant ages, Por O'oc1dental 1'1 si-tuation ea just inve:re. Ta 11 sistema de derivation eta in11 servicie del internat1onal1ta.: 11 der1'v.ates es interna.tio-n a l s i n a s s e r fn regu la ri , du ra nt qu e i n Es p e r a n t o 111 e s n e -c e s s i m e n a r t i f i c i a l a 1 1 1 1 e a r e g u 1 . a r i e o b l i g a t o r i m e n i n r e -gulari s1 111 ea international. UnOcc:i.dental-derivate ne eam i n u fa c 11m e n a n a l l s a b11 qu a m u n Ee : p e r a n t o - de r i va t e . L1 s o ldlferentie es que in O c c i d e n t a l ti a n a l i s e e xp 11c a 11 s e n s ede un v1vent parol international, durant que inEsperanto 1.1objecte de ti ana'l'iee es in 11 ma.:a:mult casus un artificial-men constructet parol. Quel del du met,odes of'erta 11 pIngrand cuI tural 'val'ore?c: UN EON SISTEMA DE DERIVATION ES NECESSI!

    ( ) x l u e x p o s i t ins u p r a o n v e I l p oe se r o on ol ude r qu e 11intrlns1r: valore d,el r egu le si de deriv8It,ion e s q u e s t i o n a b i lin queLcune sistema de L. I. 31 on in principi'e sempreprefe-re ap.render Ii deriva.tes IItot fatn vice formar les autonommen,.JO

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    15/16

  • 8/7/2019 Cosmoglotta March 1948

    16/16

    pie ,de 1nternat1onali ta resta defini t1vmen inscri tal activede .nor lingue e conf'irma Bll B u p e r i o r 1 t a in relation con omnia l t r i s i s t e m a s de L . I .Yo veIl voluntarimen har extendet mi r-emazcaa crt tica.lH n c a a l t r i l i n gu e s i n t e r n a t i o n a l , precipue Ido, v i c e r e s t r i c -ter me a Esperanto. E yo' anc havet in comensa 11 intention.coneac'rar consLder-abf.Lmen plumul t spacie al cri tica d,el sis-t e m a de de r i va t i o n . Za m e r m Q fa n . Ma ti e xp o . s i t e ha g r a d u a l m e ntnnt crescet Bub mi plum que yo devet f1nalmen r ea t r Lct er meaI si:r:plic enumeration delf1Uldam,ental desfJ.cilitcis, sin ilus-t r a r l e s p e r p l u qu a m t r e p o e e xe m p l e s h a u s t e t e x Ii vo l u m l -osi materiale quel yo hat colectet par ti scope .. Yo espe rat A m e n qu e 111 v ~ s u f i c e r p o r m o n s t r a r 1i i n t e n i bi l i t ' de lt e s e qu e l p i c t e 11 " a u t o n o m i e li de l s i s t e m a de de r i v a t i o n , t a lqual it es aplice.,t in Esper-an to e Ido, quam factor de facili-t a . in compare tLon con Ii. sistemas del natur-a.LfstLc scole e metcondamne tis-ei quam incompat1b.il con 11 ver scope del linguein t~~rna tional,

    A Q M a t e j k a

    ..r- .....