CREENCES SOBRE ALGUNS OCELLS I LA SEVA RELACIÓ

AMB PEDRES VIRTUOSES DIVERSES

Miquel RAYÓ *

Introducció

1. No és la nostra intenció la d'escatir,per la via de l'assaig exhaustiu, quinaés la relació que existeix, segons ensdiuen els textos antics i les tradicionsrecollides pels folkloristes o que encaraperviuen en la memòria popular, entrealgunes espècies d'aus i altres tantsminerals - reals o no. Ens basta a sa-ber, per ara, que l'Ornitologia, entesacom a ciència moderna, sotmesa,doncs, al rigor de la metodologiacientífica experimental, ha hagut desuperar com les altres ciències naturalsun lentíssim, però apassionant, procésde decantació dels coneixementsobjectius que avui la conformen de totun conjunt d'altres "coneixements" quefins fa relativament poc temps cons-tituïen un bagatge de creences popu-lars, de faules i lliçons moralitzants,d'ingenuïtats que ara ens poden sor-prendre, però que possiblement soste-

nien significacions profundes impor-tants (pel que fa a la màgia, a facultatssanatòries, a l'alquímia, etc.).2. En tot cas, i pel que fa a les "pedres",ens apressam a insinuar que, enprincipi, potser elles (feixugues, con-demnades per la gravetat a romandreen el sòl, aparentment i realmentmortes...) representen l'oposat essen-cial a les aus (lleugeres, voladores,capaces de trencar relativament, si béque a costa d'un alt grau d'especia-lització anatòmica i fisiològica, i d'unalt consum energètic, el -literalment-pesant imperatiu gravitatori), i que peraixò, des d'una mentalitat màgico-primitiva, foren lligades a la HistòriaNatural d'algunes espècies ornítiques(i a altres espècies vives, imaginàriesen més d'un cas) per tal que aquelles,matèria inerta, se convertissin enportadores de "vida" i de qualitats di-verses, i encara útils precisament alsosteniment de la "vida"t.

1 Vegeu, sobre la qüestió de la màgia primitiva, per exemple, FRAZER, J. (1981) La rama

Dorada. Fondo de Cultura Económica. Madrid. 8a. reimpressió de la 2a edició de 1951: 33-71. L'edició original anglesa és molt més antiga.

Es prou interessant el que es comenta a SMITH C.U.M. (1977) El problema de la vida.Alianza Editorial. Madrid: 24-44.

Vegeu el que diu el folklorista Joan Amades al respecte: "Es remarcable la connexió queestableix el poble entre la pedra i els animals; com hem pogut veure, la tradició creu en lavirtut d'un gran nombre de pedres d'origen animal o relacionades amb bèsties; sembla com

si de manera inconscient hom s'adonés de la pobresa i de l'austeritat de la pedra per ellamateixa i per a comunicar-li virtut calgués relacionar-la amb un ésser vivent al qualencomanen un deix de llur virior." AMADES, J. (1980) Folklore de Catalunya. Costums iCreences. Selecta. Barcelona: 1214.

* GOB-Mallorca. Verí, 1 3r. 07001 PALMA (Balears)

55

ANUARI ORNITOLÒGIC

DE LES 13ALEARS - 91

Pel que fa als ocells (en relació ales pedres), ja se sap que en algunscasos, hom pot trobar dins els òrgansdel seu apare ll digestiu, petites pedres,sobre l'origen i la utilitat gàstrica deles quals en trobareu completa infor-mació en els manuals d'Ornitologia2 . Ino oblidem, tampoc, que hi ha almenysuna espècie, Neoprhon percnopterus(moixeta voltonera, mall.; arpellot,men.), que usa pedres com eina.3

Relativament important serà, enla lectura del present treball, recordarl'antiga "teoria de les rúbriques" odels signes, atribuida a Plini, així comla influència absoluta que la religiócristiana tingué sobre la mentalitatoccidental (d'aquest àmbit culturalseran tots els exemples que esmenta-rem aquí) durant segles, i molt espe-cialment durant l'Alta i la Baixa EdatMitjana. Crombie (1974) resumeix aixíel que ara diem:"La preocupación por las propiedadesmágicas y astrológicas de los objetosnaturales era, junto con la búsqueda desímbolos morales, la característicaprincipal de la perspectiva científicaen la Cristiandad occidental antes delsiglo XIII. En la obra de Plinio habíauna gran cantidad de datos mágicos, yuna de sus ideas distintivas, la doctrinade las rúbricas, según la que cada ani-mal, planta o mineral, poseía una marca

que indicaba sus propiedades ocultas,tuvo un gran efecto sobre la historianatural popular."43. Algunes notes més cal afegir enaquesta mena de breu introducció. Unafa referència a la relació de les pedresamb els principis de l'Astrologia. Defet, alguns dels més importants lapi-daris, siguin d'origen àrab, siguind'origen clàssic, presenten, com si laseva pretensió fos la de compondre un"cosmos" de sers interrelacionats, lespedres sotmeses a les influències delsastres. En concret, el famós "Lapida-rio" d'Alfons X, el Savi, rei de Castella,segle XIII, que sembla ser una versiód'alguns lapidaris caldeus, siríacs oàrabs més antics, a la vegada possible-ment versions d'altres grecs primitius,segons ens diu Ruíz Sierra (1977), ique és model per a altres lapidarisposteriors:`...hemos de significar que la Escuelade Traductores de Toledo influyónotablemente en la expansión de lacultura árabe, y como consecuencia,del legado que los árabes recibieronde Grecia. Alfonso X el Sabio, granpropulsor de la cultura, publicó dostextos relacionados con el tema quenos ocupa: Libros del Saber de Astro-nomia y Lapidario, auténticas enci-clopedias del conocimiento astronó-mico y mineral."5

2 Vegeu en aquest sentit al vol. "Ocells" de la Història Natural dels Països Catalans, p.17.

3 Qualsevol ornitòleg sap que la moixeta voltonera usa pedres per trencar la closca dels ous

de l'estruç. Trobareu la dada a qualsevol llibre (d'autors reconeguts com Noval, Rodríguezde la Fuente, Araújo, Geroudet, Suetens, etc.) que tracti dels costums dels rapinyaires.

4 CROMeIe, A.C. (1974) Historia de la Ciencia. de San Agustín a Galileo. Vol I. AlianzaEditorial. Madrid: 30.

5 Ruiz SIERRA, J. (1977) en la introducció de l'edició que fa del llibre de GASPAR DE

MORALES, De las virtudes y propiedades maravillosas de las piedras preciosas. Editora

56

ANUARI ORNITOLÒGIC

DE LES BALEARS - 91

El mateix lapidari de Gaspar deMorales 6 , que usarem, és alhora uncompendi mineralògic i astrològic;com ho és, en certa mesura, el recent-ment publicat Llibre dels planetes idels signes, un tractat d'astrologiamallorquí del segle XVII . De totamanera, aquesta relació seria objected'un altre article, i per això just enfeim ara una menció recordatòria.

No podem oblidar, finalment, lanotable presència de l'Alquímia i de laMedicina en tot el que presentam acontinuació. D'una banda, és evidentque el món mineral seria incompren-sible sense aquella ciència que, no sesap prou bé quan, tot i que els químicsmoderns en pretenen establir la dataconcreta (segle XVIII amb els treballsde Boyle, de Lavoisier, etc.), donàorigen a la Química tal com ara laconeixem. Sembla que el traspàs foucabdal en l'evolució del pensamenthumà i la seva concepció del món.Com ho degué ser molt abans el queEliade (1974) ens comenta 'ambaquestes paraules:"Hemos procurado comprender elcomportamiento del Hombre de lassociedades arcaicas con respecto a laMateria, de seguir las aventuras espi-rituales en las que se vió comprometido

cuando descubrió su poder de cambiarel modo de ser de las sustancias...8

De l'altra, l'antiga medicinahipocràtica tenia fonaments moltarrelats en aquella màgia de la qualparlàvem abans, així com de la teoriadeis senyals. Un exemple ens en seràprou explícit (i en ell ja se relaciona unocell amb "pedres "):

"El estómago del quebranta-huesos, `dado poco a poco a comer,según dicen, hace orinar la piedra'." 9

Ocells i pedres

En aquest treball (dividit en di-versos articles que apareixeran suc-cessivament en l'Anuari), presenta-rem la informació de la relació entreels ocells i les pedres d'acord a:1. La taula que tot seguit exposam, enla qual se dóna compte de les espèciesd'ocells que tenen una relació moltdirecta amb pedres (les més vegades,se diu que les pedres són producte delspropis ocells), i de les quals, en el seucas, se'n dóna també el nom segonssón esmentades als textos de consultaque hem usat en l'elaboració de lataula (amb predomini del nom catala-nitzat, quan és possible), així com lesprincipals propietats que hom li atri-

Nacional. Madrid: 33-34.

Vegeu BREY MARIÑO, M. (1988) en la introducció de l'edició que fa del Lapidario deALFONSO X, REY DE CASTILLA. Editorial Castalia. Madrid: VII-XXX.

6 Op. cit.

7 (1991) Llibre dels planetes i dels signes, a cu ra de Jaume Oliver. José de Olañeta/Ajuntament de Palma. Palma de Mallorca.

8 ELIADE, MIRCEA (1974) Herreros y alquimistas. Alianza Editorial. Madrid: 9.

9 De Laguna als seus Comentaris a l'obra de Dioscòrides, 1563, citat per MARIÑO FERRO,

X. R. (1988) La Medicina Mágica (Hipócrates). Edicións Xerais de Galicia. Vigo: 99 isegüents.

57

ANUARI ORNITOLÒGIC

DE LES BALEARS - 91

OCELL PEDRA PROPIETATS PRINCIPALS

Pedra de l'àguila, parts fàcilsaquilina, aetites, antiabortivapedres ferrals, emenagogalimonita dóna gràcia, amor

contra dimoniscontra mentidesmalalties dels ullsgotacoralanti verí

Alció Alcioni neteja cutisorinar bé, calbeshidròpicsfa les dents blanquesmals de ronyons

Calàndria Pedra de calàndria fa parlar i cantar bé

Corb Pedra de corb, allarga la vidacórbia dóna saviesa i seny

Çulunen Elbehta immobilitza

Esparver Pedra d'esparver reconcilia enemics

Estornells Pedra d'estornells vigoritzadora,dóna força, estimula

Estruç Pedra d'estruç ulls i nervis

Falcó Pedra falconera guarda la casa de perills

Gall Pedra de gall, alectori, donen coratge, alegriaelectri, electori conserva els bens

Grua Pedra de grua pedra de toc

Oronella Pedra d'oronella, mals d'ulls, folliacalcedònia, alidona, dóna alegriachelidònia, contra la melancoliapedra de rei

Puput Pedra de puput dóna felicitat

Voltor "Buitreña", açufaratitz, parts fàcilskabrocí, abietytz

Xoriguer Pedra xoriguera allunya malaltiessort, amor, matrimoniferides d'arma

Taula de les relacions entre els ocells i les pedres i les seves propietats o "virtuts"

Aguila

58

ANUARI ORNITOLÒGIC

DE LES BALEARS - 9I

bueix, generalment referides a lacuració de malalties o als seus efectescom a talismans per les persones quiels porten o els conserven.2. Una selecció relativament signi-ficativa dels textos que hem consultati dels quals en transcrivim algunsfragments per a satisfer la curiositatdel lector, amb l'afegitó d'algunesnotes explicatives quan s'escau. Enpropers articles completarem la infor-mació per a les diferents espècies. Enaquesta primera entrega, just faremreferència a la pedra de l'àguila.

Textos seleccionats

L'àguila i la pedra `aetites'

"Las águilas cogen la piedra que sellama, de acuerdo con el nombre deellas, `piedra aquilina' (aetites)10.Dicen que esta piedra es buena paralas mujeres preñadas, que evitan conella los abortos."' 1

Ja en aquesta antiga cita homesmenta la relació de l'àguila amb unapedra concreta, i en aquest cas amb uncaràcter clarament obstètric, cosa que

se repeteix en altres casos com veuremmés endavant 12 . Trobam la mateixacontarella a molts altres textos, tantcultes com de caràcter etnogràfic (delsque n'oferim exemples de les terrescatalanes), pels quals se demostra lapersistència de certes tradicions icreences antiquíssimes. Vegem-ho:a. "Aquilinus. La pedre qui és ditaaquilinus, que vol dir pedre d'àguila,ho pedre sonant o pedre prenys... éspedre que és feta axí com a amella. Equant hom le percut ella sona per unapedre qui és dins en manera de fembrequi és prenys, e per ço ha nom pedreprenys... deu ésser envolcada en filld'argent, e aquesta pedre ha tan granvirtut que fembre prenys qui la aportno.s pot affollar de son infant, e fembrequi ha sanch flux per devall estanqua.lfortment, la qual cosa és moltpreuada."13b. " Segons creença popular, les àguilesestan molt geloses de llurs ous i sempretemen que no els els canviïn; així queels menuts surten de la closca elsencaren al sol del migdia i els el fanmirar de fit a fit; si el nou nat resisteixel raig de la claror de l'astre, és aguiló

I° Recordem que el noln científic de les àguiles i d'altres rapinyaires conté en molts casosl'expressió "aetus": Aquila chrysaetus, Haliaeetus albicilla, Hyeraetus pennatus, Circaetus

gallicus, Gypaetus barbatus, etc.

11 CLAUDIO ELIANO (1984) Historia de los animales. Gredos. Madrid: Vol. 1. LI. I: 92.

12 El poder "generatriu ", o de caràcter fecundador de les pedres, i de molts minerals ésexplicat per molts estudiosos de la mitologia mineral i/o tel.lúrica.

"Las sustancias 'minerales participan del carácter sagrado de la Madre Tierra. No

tardamos en encontrarnos con la idea de que los minerales "crecen" en el vientre de la Tierrani más ni menos que si fueran embriones. La metalurgia adquiere de este modo un carácterobstétrico.", a ELIADE, M. Op. Cit: 10.

13 (1977) Lapidari. Tractat de Pedres Precioses, a cura de Joan Gili. The Dolphin Book.Oxford: 24-25.

14 Vegeu que aquest mite prové de molt antic, car és esmentat, per exemple, i quasitextualment a CLAUDIO ELIANO, Op. cit.: 131-132. L'obra és original del segle III. La ideatambé és present en la major part de "bestiaris" medievals.

59

ANUARI ORNITOLÒGICDE LES BALEARS - 91

i l'omplen de tendreses maternals; peròsi... parpelleja i tanca els ulls, el creuenbord i, sense pietat, el llencen del niuo el maten a picades 14 ; la força i lavigoria per a mirar el sol sense ver-gonya la deuen a l'acció de la pedrareferida... Diuen que les àguiles portenal niu pedretes d'aquestes perquètambé tenen la propietat de donar es-calfor, i així elles se'n poden anarsense necessitat de covar la posta..." 15

c. "Hom atribueix virtut per a donarforça a la vista 16 a la pedra de l'àguila,buida de dins, amb una partícula oporció d'aquest metall a l'interior, queen sacsejarla se belluga i fa una remoretaque a les orelles populars produeix

efecte meravellós i d'encís."17d. "Las aetites son piedras que seencuentran en los nidos de las águilas.Dicen que se encuentran dos, una ma-cho y otra hembra 18 , y que sin ellas laságuilas no pueden tener crías... Unidasambas, aceleran el parto, pero enalgunos casos dañan la matriz si estaspiedras no se apartan rápidamente dela parturienta. "19

e. "De la piedra Ethytes o del Aguila.Opiniones ay de muchos autores, queay macho y hembra de aquesta piedra,y que sin entrambos no puede el aguilaparir... Es hallada in extremis orbispartibus, de donde el aguila la trae...Ayuda a las mugeres a parir con mas

15 AMADES, J. Op. cit.: 1212.

16 El poder de la visió de les àguiles és proverbial arreu del món cultural nostre,especialment en les creacions rondallístiques. Potser per això, se'ls dóna també popularment

un alt poder endevinatori-màgic, tal com ens ho expliquen Alcover-Moll, a l'entrada Aguila

del seu Diccionari Català-Valencià-Balear: "En les rondalles populars, l'àguila té intervenciósovint màgica i principalment endevinatòria. Així les àguiles saben on és el castell de

l"'hermosura del món" i ho diuen els aligatons (Alcover Rond. I, 28 ss.); de tots els animalsde la terra, de la mar i del cel, només l'àguila sap on és el Castell d'Iràs i no tornaràs (ibid.199 ss.). A la rondalla de la llàmpria meravellosa (ibid. VII, 45), l'àguila més grossa i més

forta és l'àguila de Portugal, única que sap on és el palau perdut dotze grosses de leegos allàdeçà d'on fan el niu les cegues, dins el grec, dins ALCOVER-MOLL (1975) Diccionari Català-Valencià-Balear, Editorial Moll. Palma de Mallorca. V. I.:318-319.

Sobre la dificultat que compo rta trobar aquest lloc de més enllà d"'on fan el niu lescegues", vegeu el conte Com és que no troben nius de cega, dins ALCOVER, A.M. (1980)(Jordi des Racó) Rondaies mallorquines V: 8-9. Editorial Moll. Palma de Mallorca.

17 AMADES, J. Op. cit.: 1216.

18 ELIADE, M. Op. cit: 38: "La clasificación sexual de los minerales y las piedras se hamantenido en los escritos de los lapidarios y alquimistas de la Edad Media."

Ibid.: 37: "Se trata pues de una concepción general de la realidad cósmica, percibida entanto que Vida y, por consiguiente, sexuada, toda vez que la sexualidad es un signoparticular de toda realidad viviente."

]bid.: 38: "En tal universo mental ha sido donde han cristalizado las creencias relativas

a las piedras fecundadoras y ginecológicas y a las piedras de lluvia. Y una creencia aún másarcaica las ha precedido: la de la petra genitrix."

19 SAN IslDoao DE SEVILLA. (1983) Etimologias. Vol. II. A cura de Oroz Reta, J. i MarcosCasquero, M. A. Biblioteca de Autores Cristianos. Madrid : 275.

60

ANUARI ORNITOLOGICDE LES BALEARS - 91

facilidad, y assi puesta debajo delAguila le alivia los dolores, y le hazeparir los huevos mas facilmente...Ligada esta piedra con un paño almuslo izquierdo de la muger acelera elparto, mas conviene en saliendo lacriatura... quitarla, porque si se detienesaldran tambien las tripas... Colgadaal brazo izquierdo de la preñada detienela criatura en el vientre, y es causa deque no la aborte... Atada a qualquiermuslo de la muger al tiempo que lesbaxa el menstruo, sino acude suficien-temente, es causa de que superabundeen quantidad... "20f. "Una pedra que té l'àguila en lo niués bona per a deslliurar les dones delpart, tocant-les ab ella, i això és per lavirtut que Venus li dóna... "221

g. "Para que salgan a luz más prestosus pollos, [el águila] pone en el nidodos piedras preciosas, llamadas Ere-dos, que la una es macho, y la otrahembra, sin las quales no puede ponersus huevos, ni sacar sus pollos. Ponetambién otra piedra en el mismo nido,llamada de unos Etites, y de otrosAcates, que es la que vulgarmente sellama piedra del Aguila... para templarcon ella el mucho calor que tiene; conel qual cozeria los huevos... porque aesta piedra no la puede ofender el calordel fuego... su minera está en los mon-tes de la India, entre Chimoas ySarando, cerca de las riberas del marOceano, y que es llamada de losGriegos alibiadora del parto: porqueno solo facilita el del aguila, sino

también el de la muger, atandosela almuslo izquierdo y traida por ellacuando esta preñada en el brazosiniestro, la guarda de abortar... poneen su nido el Aguila otra común muygrande y pesada para que con su pessono pueda el ayre mover, ni desbaratarlas ramas do compone su nido... "22

(Segueix en un proper ANUARI.)

Resum

Com tots els éssers, vius o inanimats,del món objectiu els ocells han esdevingutdes d'èpoques remotes material per a leselaboracions simbòliques (i subjectives)de l'espècie humana. Molts d'ocells formenpart d'un cos mític i de llegendes i creencesmàgico-populars curioses i notables. Enalguns casos (l'àguila, el voltor, el corb, ialtres espècies que se nomenen en el presentarticle) tals creences ens provoquen, desde la perspectiva del món actual, més d'unsomriure. La seva coneixença, però,convida l'ornitòleg a no oblidar que, quanobserva i estudia els ocells, fa cultura.

Sutnmary

Beliefs about some birds and theirrelation to several magic stones

As happens to all beings, living orinanimate, in the objective world, birdshave become, since prehistory, materialfor symbolic (and subjective) elaborationsby man. Many birds are part of a mythicalbody and of many magic and popular leg-ends and beliefs, odd and remarkable at

20 MORALES, GASPAR DE. Op. Cit.: 311-315.

21 Llibre dels planetes i dels signes. Op. cit.: 107.

22 MARCUELLO, FRANCISCO. (1989) Primera Parte de la Historia natural y moral de las aves.Edició facsímil de la de 1617. Icona. Madrid: 3-4.

61

ANUARI ORNITOLOGICDE LES BALEARS - 91

the same time. In some cases (eagle, vul-ture, rayen and other species named in thetext) these beliefs, seen from the perspec-tive of the present world, cause us to smile.

But to know them is an invitation for theornithologist not forget that, when hewatches and studies the birds, he is makingculture.

(Rebut; 18.11.91: Acceptat; 28.01.92)

62