Creixement econòmic i infraestructures

Creixement econòmic i infraestructures

Cooperació públic – privada en la inversió i gestió d’infraestructures

Teresa Garcia-MilàUniversitat Pompeu Fabra

XREAP26 Novembre 2010

Entorn actual

• Dificultat pressupostària del sector públic, tant govern central com autonòmic i local– reducció recaptació impositiva– increment despeses corrents, especialment

per la cobertura de l’estat del benestar• Pressió internacional per reduir dèficit i

controlar el creixement de deute públic• Dificultat de finançament en mercats

internacionals

En aquest entorn es molt important, mantenir i no endarrerir els plans d’inversió en infraestructura estratègica.

– Contribueixen a la demanda agregada, a la dinamització de l’economia

– Si es fan les infraestructures adequades, escollides amb criteris d’eficiència, son factor clau pel creixement a mig i llarg termini de l’economia

Entorn actual

Alternatives de finançament

Alternatives al finançament de les infraestructures per pressupost públic

Dos nivells de discussió

•Fer pagar a l’usuari–Peatges–Eurovinyeta

Alternatives de finançament

Alternatives al finançament de les infraestructures per pressupost públic

Dos nivells de discussió

•Fer pagar a l’usuari

•Finançar infraestructures fora de pressupost/endeutament públic

Finançament fora de pressupost

Finançar infraestructures fora de pressupost públic

• Privatització – responsabilitat pública transferida al sector privat

• Col·laboració Sector Públic – Sector Privat (PPP Private-Public Partnership)

Col·laboració Sector Públic - Privat

Característiques CPP -1

• Una empresa privada finança, construeix i gestiona una infraestructura durant un període relativament llarg, a canvi d’uns ingressos que provenen– directament de l’usuari (peatges, taxes d’us)– del sector públic, en base a resultats, en

diverses modalitats (peatges ombra, pagament per disponibilitat).


Característiques CPP -2

• La selecció de l’empresa i les condicions de la concessió es realitzen en competència (competència pel mercat)

• Les diferents modalitats de contractes permeten un repartiment del risc entre el sector privat i el sector públic


La selecció del soci privat, les condicions del contracte i d’una possible renegociació son crucials per aconseguir

– Qualitat de la construcció– Bon manteniment – Qualitat de la gestió – Cost adequat per l’usuari o l’administració

pública


Potencials avantatges de la CPP

• Major eficiència del sector privat a un o més dels tres nivells–Finançament–Disseny i construcció–Manteniment i gestió

Molt important que la qualitat de la infraestructura i la gestió sigui comprovable i exigible per part del sector públic. Si no es així existeixen incentius a estalviar en costos de construcció i manteniment.


Potencials avantatges de la CPP

• Major eficiència del sector privat a un o més dels tres nivells–Finançament–Disseny i construcció–Manteniment i gestió

Molt important que la qualitat de la infraestructura i la gestió sigui comprovable i exigible per part del sector públic. Si no es així existeixen incentius a estalviar en costos de construcció i manteniment.

• Alleugerir pressió sobre el pressupost Públic


• Alleugerir pressió sobre el pressupost PúblicSi la concessió està ben dissenyada, en termes intertemporals el sector públic hauria de ser indiferent entre la construcció i gestió pública, o la concessió. Els recursos públics no invertits en el present, i que per tant no representen despesa i endeutament públic, comporten a la vegada – pèrdues d’ingressos futurs, si l’usuari paga via

peatges o taxes – majors despeses futures pel sector públic si es

retribueix al concessionari via peatges ombra o pagaments per disponibilitat.


• Alleugerir pressió sobre el pressupost Públic?Sovint els governs, especialment en períodes pre-electorals, descompten en excés el futur.

• Més aviat tenir accés a finançament.Actualment el sector públic te limitat l’endeutament. Sector privat pot fer de pont intertemporal.


Es pot ser creatiu en les formes de col·laboració Sector Públic – Sector Privat, lligant molt be les condicions del contracte.Exemple: la Línia 9 de metro.

– Construcció dels túnels i la compra dels trens per pressupost públic (55%)

– Estacions (disseny, construcció i manteniment) per concessió (45%) - pagament per disponibilitat

– TMB com operador de la línia


A tenir en compte en el disseny:– Integració permet internalitzar les possibles

externalitats entre disseny/construcció, i manteniment/gestió, amb una assignació òptima dels recursos.

– Separació pot fer guanyar eficiència al escollir el millor constructor i el millor gestor.

– Separació permet millor distribució del risc.


Es essencial una valoració adequada de la necessitat de la infraestructura, de la demanda potencial, i de la viabilitat econòmica.

–Radials de Madrid–Eix transversal

Conclusió

Conclusió

• La col·laboració sector públic–sector privat te recorregut, però es essencial que estigui ben dissenyada.

• El sector privat pot fer de pont intertemporal, però el cost d’oportunitat social de la infraestructura no s’ha d’oblidar.

• Cal seleccionar amb criteris d’eficiència els projectes que es realitzen, i no descomptar en excés el futur.

• Hi ha recorregut per ser creatiu en formats diversos de col·laboració sector públic-privat

Teresa Garcia-MilàUniversitat Pompeu Fabra

XREAP26 Novembre 2010

Moltes gràcies

Fer pagar a l’usuari

Fer pagar a l’usuari – qui utilitza paga.

Centrem discussió en xarxes viaries

• PEATGES

• EUROVINYETA

Fer pagar a l’usuari - Peatges

PEATGES– Sobre infraestructura finançada públicament– Sobre infraestructura privada o en règim de

concessióEl peatge es un instrument que pot tenir una doble funció

– Eina per administrar la congestió– Eina de recaptació de recursos per finançar

inversió i/o manteniment

Fer pagar a l’usuari - Peatges

• Eina per captar recursos per nova inversió i manteniment – Si la política de peatges no es uniforme en el

territori, introdueix un element de competitivitat diferencial negatiu pel territori de peatge.Exemple: Catalunya envers altres parts d’Espanya

– La desviació de tràfic a vies alternatives lliures de peatge, generalment menys segures, introdueix un potencial problema de seguretat i congestió. Especialment greu si el que es desvia per evitar peatge es el transport de mercaderies

Fer pagar a l’usuari - Eurovinyeta

EUROVINYETA

Directiva europea (1999 revisada a 2006 i 2009) que estableix un sistema de tarifació per us de les infraestructures als vehicles de transport de mercaderies, segons distancia, tonatge i emissions contaminants.


EUROVINYETA

• Internalitzar els costos operatius quan es fa un servei a canvi d’una contraprestació econòmica. La xarxa viaria es un factor de producció que el transportista ha de pagar pel seu us: “qui utilitza paga”Objectiu de la directriu: eliminar distorsions de la competència entre empreses de transport dels diferents estats membres.

• Internalitzar les externalitats negatives (contaminació ambiental i acústica, congestió)Objectiu de la directriu: aconseguir un transport sostenible: “qui contamina paga”


A més dels beneficis econòmics de la recaptació per millora i manteniment de les infraestructures viaries, l’experiència a altres països indica que:

– Pot incentivar reestructuració del sector per aconseguir major eficiència.

Per exemple, l’agrupació d’operadors o el cooperativisme permetria la millor utilització de la flota, reduint camions vuits (a Espanya al voltant del 40%)

– Pot incentivar renovació de flotes menys contaminants

– Pot incentivar transport en horaris de menor congestió

– Pot distribuir tràfic entre diferents vies reduint congestió de vies lliures de peatge.

– Pot incentivar utilització de transport alternatiu: tren de mercaderies.

Problema si no hi ha bona xarxa ferroviària per mercaderies, amb centres logístics adequats.


Beneficis addicionals per Espanya de la aplicació de la directiva

– Captació de recursos per manteniment i noves infraestructures

– Evitar que els nostres transportistes paguin fora i els estrangers no paguin a Espanya

– Es podrien dedicar part dels recursos inicialment captats per ajudar a reestructurar el sector. Aconseguir un sector més eficient i competitiu a Europa.

Documents

Creixement econòmic i infraestructures