Cultura-Espectacles Sense permisos imminents€¦ · s’ha d’escriure Pepitu?) Com que el programa d’en Graset no comença perquè el Telenotícies s’allarga a causa de les

DIJOUS · 12 de desembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15208 - AVUI / Any XLI. Núm. 14078 - EL PUNT

1,20€

1688

50-1

1470

70®

C/ Montserrat, 41 · 08302 Mataró

Tel. 93 741 00 44www.bigimmobles.com

1572

97-1

1991

51L

des de 1894JOIERS

TARRAGONA · Sant Agustí, 21 · Tel. 977 249 743TORTOSA · D’en Carbó, 14 · Tel. 977 44 16 62 · Cervantes, 10 · Tel. 977 44 44 90

DUR · La qualificació de segon graufa que els nou presos polítics notinguin cap permís fins que nocompleixin una quarta part de la pena

Sense permisosimminents

La decisió obrenoves discrepànciesentre ERC i JxCat

P6-8

Frontal de Sant Vicenç de Tresserra, una de les obres més importants del conjunt que reclama Aragó ■ ACN

CULTURA-ESPECTACLES P30-31

El jutjat ordena el retorn immediat de 111 obres dipositades a Lleida

Cop a l’art de la Franja

EUROPA-MÓN P24-25

La CE vol mobilitzar 100.000milions d’euros per finançarla transició ecològica Von der Leyen, ahir a Brussel·les ■ EFE

Pla contra lacontaminacióa Europa

EUROPA-MÓN P28

Els sindicatsmantenen lapressió, tot iles rebaixesde MacronCanvis en la reformade les pensions

Els europeus, a favor dela mediació de la UEUn 76% pensen que Brussel·les hauriad’intervenir en el conflicte amb l’Estat

Nacional P14

Carlos Marqués-Marcet dirigeix el filmsobre el jove assassinat per feixistes

Cultura-Espectacles P32

Recreació del judici per la mort d’Agulló ■ SARA BORT

La mort de GuillemAgulló, en pel·lícula

90.000 persones gransviuen soles a Barcelona

Nacional P20

L’Agència de Salut Pública es plantejacom combatre la solitud en la vellesa

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019

entre els nego-ciadors proven

de fer orfebreria ambles paraules per no re-bentar la bombollaque els permet seguir

parlant, l’artilleria pesant no cessa perfer-la miques. Atesa la pressió a quèestan sotmesos republicans i socialis-tes en les converses per a la investidu-ra de Pedro Sánchez, només el fet quecontinuïn les trobades ja deu ser unèxit. Seuen i parlen, que no és poca co-sa, encara que els que enraonin siguinels partits i no els governs i que haginde fer filigranes per fer la sensació quevan avançant. Bé, una mica potser síque avancen. Veus autoritzades enl’anàlisi política diuen que cal miraramb lupa els mots i els gestos i espré-mer-ne el significat per valorar nego-ciacions com la que ens ocupa. Durantla campanya del 10-N el PSOE parlavade la violència de l’independentisme i,després de la sentència del Suprem,de problema d’ordre públic. Ara, des-prés d’unes eleccions en què ha deixatmés de dos milions de vots i 10 dipu-

tats, signa un comunicat conjunt ambla força independentista que les vaguanyar a Catalunya dient: “Consta-tem avenços en la definició dels instru-ments necessaris per canalitzar elconflicte polític sobre el futur de Cata-lunya.” És un avenç, efectivament, pas-sar del problema de convivència al re-coneixement que hi ha un conflicte po-lític sobre el futur de Catalunya. Unaaltra qüestió és saber amb què es con-cretarà aquest joc d’equilibris semàn-tics i si els possibles acords resistiranel foc creuat –amic i enemic, de dins ide fora– que s’intensifica a mesuraque passen els dies i que comportaràdanys col·laterals tant a socialistescom a republicans. De moment, esconcreta en la voluntat de les duesparts de mantenir-se assegudes i conti-nuar parlant, cosa que hauran de fer enuns dies en què es produiran fets queposaran a prova la disposició real aafrontar amb valentia el conflicte políticsobre el futur de Catalunya que diuenhaver constatat, més enllà d’un acordsobre la investidura. Mentrestant, lagran coalició es manté a l’aguait.

M

Keep calmEmili Gispert

Seuen iparlen

Es produiran fets queposaran a prova la disposicióreal a afrontar amb valentiael conflicte polític sobreel futur de Catalunya

altre dia parlava amb l’Eva Po-mares, periodista d’aquest dia-ri amb qui coincideixo a les

tertúlies d’en Xavier Graset al Més3/24 de TV3. Hi tinc més relació ara através del programa televisiu que noamb els anys de treballar junts al ma-teix diari. L’Eva és de Montblanc i esmou per la zona de Tarragona. La me-va filiació és entre maresmenca i bar-celonina. La coincidència física és pro-blemàtica. L’Eva em diu que ha tingutun nebot al qual els pares han posatJosep. Em va semblar que en la tria hihavia una provocativa reivindicaciód’un nom vulgar. Fins fa uns anys, elmés vulgar de tots. Dies enrere els par-lava de noms exòtics a propòsit delmeu primer net, que es diu Erill. El ne-bot de l’Eva recupera velles tradicions.“I jo he decidit que li diré Pepito.” (Os’ha d’escriure Pepitu?) Com que elprograma d’en Graset no començaperquè el Telenotícies s’allarga a causade les últimes novetats del procés,l’Eva i jo, que hauríem d’estar-hiatents per sortir informats, parlem denoms. Com s’arriba a Pepito partint deJosep? A través de Pep, és clar. La p a

L’

l’original hi és. Però només una. S’haduplicat. De Pep, Pepet. Per si no hihagués prou diminutiu, Pepito. Uncastellanisme? Segurament. Però quèimporta? Francesc Pujols, a qui moltsdeien Paco, el va catalanitzar per sem-pre amb la revista satírica que va titu-lar Papitu. La substitució de la e per laa té uns efectes risibles colossals, defi-nitius. I com es fa el salt de Francesc aPaco? Un salt mortal de resultat finalimprevisible. La filla d’una cosina me-va ha tingut una nena. Li ha posat elnom de la besàvia, Lola. La besàvia esdeia Dolors i tothom li va dir sempreLola. La mare de la criatura no ha pas-

sat pel tràmit de Dolors. Directament,Lola. Al registre civil ho accepten tot.Lola? Lola. Erill? Erill. Els noms “es-tranys” i inèdits actuals tindran tam-bé transformacions, contorsions, di-minutius?

Diumenge va ser la Puríssima, tam-bé dita la Immaculada Concepció. Lameva tia es diu Conxita i fa el santaquell dia. Viu a Tarragona, li vaig tru-car per felicitar-la i no em va respon-dre. És molt gran. “Conxita”? Deu de-rivar de Concepció. El meu gendre, elpare de l’Erill, m’ho confirma, peròamb una sorpresa. En italià, idiomadel papa que va establir el dogma i lafestivitat, concepció, concebuda, esdiu concetta. “Immaculadament con-cebuda”. Va passar al castellà i al cata-là amb un malentès: una conxa petita,una petxina. Els pares de la meva tia,els meus avis, en què van pensar quanli van imposar el nom? En concetta?En petxina? Quan es va fer gran algú liva aconsellar abandonar el diminutiuque no ho era i passar-se a Conxa. Unaactriu espanyola ho va fer. Ai, l’etimo-logia, fins i tot dels noms propis. No espot donar res per cert.

“Els nomsoriginals d’aratindran tambédiminutius?

Vuits i nous

Pep, Paco i ConxitaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019

La proposta de classificaciódels presos polítics catalans

com a presos de segon grau peni-tenciari –sense accés al règimobert– és tan polèmica i discutiblecom la sentència, el judici, la ins-trucció i la presó preventiva quehan patit. La falta d’unanimitat enla decisió i la inexistència prèvia decondemnes per sedició alimentenels dubtes sobre la mesura, multi-plicats per la pressió ferotge de ladreta política i mediàtica de Madriden plena negociació per a la investi-dura de Pedro Sánchez. Els líderspolítics i socials de l’independentis-me no haurien de ser a la presó pelque van fer i que, un cop a dins, nopuguin gaudir dels drets que perto-caria a qualsevol intern és un au-tèntic despropòsit que cal evitar.

És crucial exigir que els organis-mes responsables d’aquestes deci-sions puguin actuar i actuïn amb elmateix rigor tècnic i professionalque han demostrat al llarg de lesgairebé quatre dècades que fa queel Departament de Justícia exerceixles competències penitenciàries,cosa que han fet sense cap queixa iper a satisfacció i descàrrec de l’Es-tat. Això implica mantenir-los almarge de les pressions o ingerèn-cies inherents a l’especial focus po-lític i mediàtic que hi ha sobreaquest cas. Les competències de laGeneralitat sobre les presons nosón discutibles ni qüestionablesara, a caprici dels qui prefereixenpracticar una demagògia indecentabans que fer política.

Cal esperar una actitud respon-sable i coherent en aquest terrenyalmenys per part del PSOE i de Po-dem, que són les dues formacionsque aspiren a obtenir una majoriasòlida al Congrés que els permetiposar en marxa la legislatura inves-tint president Pedro Sánchez i for-mar el nou govern que tregui l’Estatde la paràlisi en què es troba des defa més d’un any.

Les presons,sota pressió

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El director d’Els dies que vindran roda ara La mort deGuillem, en què narra les circumstàncies de l’assassi-nat de Guillem Agulló a mans d’un grup de neonazisel 1993, el drama familiar i la injustícia social i judicialque l’ha envoltat. El film és part de la campanya Lalluita continua, que homenatja la figura del Guillem.

DOCTORA EN ECONOMIA I PRESIDENTA DE L’ANC

Cinema de denúncia

Després de guanyar les eleccions a la Cambra (Einesde país) i d’activar la campanya Consum estratègic,l’ANC continua posant el focus en l’economia i creaara una patronal independentista, Anem per Feina témig miler d’empresaris inscrits, delegació a vuit capi-tals i vocació de ser representativa.

-+=

-+=

L’art del populismeJavier Lambán

Una patronal rupturistaElisenda Paluzie

-+=

Carlos Marquès Marcet

El president dels aragonesos no té manies a exhi-bir la seva catalanofòbia fent populisme i atiantl’enfrontament entre comunitats. Ho va fer ambSixena i ara amb la Franja, polititzant una disputalegal entre bisbats i fent demagògia preparant elcamí a la intervenció policial al Museu de Lleida.

PRESIDENT DE LA COMUNITAT D’ARAGÓ

DIRECTOR DE CINEMA

o explicava fa uns dies en unaentrevista la consellera DolorsBassa, en parlar sobre les pre-

guntes estàndard que li feien els dife-rents tècnics de la presó. “Em dema-nen si he anat sovint als serveis so-cials. I jo els dic que he estat regidorad’aquest àmbit un munt d’anys i tam-bé consellera de Benestar Social. Nonomés hi he anat sovint, sinó que m’hihe passat molt temps, als serveis so-cials!”, denunciava la consellera, em-presonada injustament al Puig de lesBasses, a Figueres.

La reflexió ve a tomb ara que els di-ferents equips de tractament han fetpúblic que s’ha d’aplicar el segon grauals presos polítics catalans. Ni a casaper Nadal, ni per l’estiu, doncs. No s’hacomplert cap de les mentides anuncia-des per la caverna espanyola. “Opera-ción Almendro” ho va titular un diari,ironitzant sobre el fet de tornar a casaper Nadal. Res de tot això. En el cas de

H “Hi ha casos enquè el sistema nofunciona. Tot és unaparòdia. Els presospolítics no s’han derehabilitar

la Dolors Bassa, serà el febrer del 2021quan podrà començar a gaudir d’al-guns beneficis i sortides, o simplementanar a veure la mare a Torroella deMontgrí. Llavors haurà complert unaquarta part de la pena de dotze anys depresó que li va imposar el Tribunal Su-prem. Com ella, també s’hauran d’es-

perar al 2021 en Jordi Turull i en RaülRomeva. La resta podran començar asortir una mica abans, alguns al gener,com en Cuixart i en Sànchez, i la restaa l’octubre. Déu-n’hi-do.

La política penitenciària està pensa-da per a persones que han delinquit,no per a presos polítics que l’única co-sa que van fer va ser complir el mandatdel poble i seguir el seu programa elec-toral. Quin tractament de rehabilitaciópot rebre en Jordi Cuixart? O en JordiSànchez? Aprendre a no desconvocarmanifestacions? I, sobretot, a no enfi-lar-se a cotxes de la policia? I la presi-denta Forcadell? A portar millor un pledel Parlament? I a la resta de membresdel govern, com els “rehabilitaran”?

No fotem. Tot plegat és una paròdiasense sentit, un sainet de per riure, sino fos que té com a escenari una presó.L’única rehabilitació possible és l’am-nistia i la seva posada immediata en lli-bertat. I no el febrer del 2021!

Rehabilitar presos polítics?Miquel Riera / [email protected]

A la tres

De reüllAnna Balcells

Confessionsinquietants

om va passar amb el cop de Tejero el 23-F, qui mésqui menys tothom recorda què feia l’11 de setembre

del 2001, el dia de l’atac contra les Torres Bessones deNova York. O, més ben dit, com se’n va assabentar.

No és estrany que tinguem encara a la retina aquellesimatges impactants, aquells fets dramàtics que tantesconseqüències tindrien per a l’ordre internacional. Laguerra impulsada per George W. Bush a l’Afganistan, ons’amagava Ussama ben Laden, líder d’Al-Qaida i cervellde l’11-S, ja ha entrat en el seu divuitè any sense que se’n

vegi la sortida. Ara sabem, a més,que des d’un principi va ser unaoperació mal plantejada i abocadaal fracàs, tal com han reconegutresponsables de diversesadministracions (Bush, Obama iTrump) en uns documents internsque ha tret a la llum el WashingtonPost. No és només que no tenien ni

idea d’on es ficaven, sinó que hi van cometre errors depes –com ara intentar centralitzar el poder polític enuna societat tribal o reforçar la corrupció de l’elitgovernant–, amb un cost elevadíssim en vides de civils icombatents. I van mentir de forma continuada amaganta l’opinió pública el desastre de la intervenció. Lesrevelacions són escandaloses, i inquietants, perquèmostren en mans de qui estem tots plegats. I aquí entenim el resultat: la supervivència de l’espècieamenaçada pel canvi climàtic mentre continuematrapats en guerres doloroses, inútils i obsoletes.

C

Els presidentsdels EUA hanmentit un rerel’altre sobre eldesastre del’Afganistan

http://epa.cat/c/oxjgxw

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

La fundació reial renunciaa fer els premis a Girona. Elstrasllada a la ciutat deBarcelona arran de lesprotestes ciutadanes.

10anys

20anys

Espanya confia que Washingtonarregli el conflicte Haidar.Moratinos viatjarà als EstatsUnits per reunir-se amb HillaryClinton.

L’Estat inverteix cinc vegadesmés a l’aeroport de Barajas queal del Prat. Aquest any rep22.000 milions, la meitat delsfons aeroportuaris.

Renúncia reial Conflicte Haidar Prioritats a MadridTal diacomavui fa...

l PSOE i ERC hancelebrat ja tres

reunions oficials, qua-tre de conegudes, i al-guna més. I a partird’ara n’hi haurà més

de les últimes que de les primeres. Laqual cosa indica que això rutlla. Ara bé,ni de bon tros es pot donar per feta lainvestidura. Ni ERC ha compromès en-cara l’abstenció ni el PSOE ha abando-nat del tot l’exploració d’altres opcionscap a la dreta. De moment s’han posatd’acord en el què però encara falta elquan, i sobretot el com. Hi ha acord asituar el conflicte polític de Catalunya–un cop reconeguda l’existència– enuna via política de resolució aparcantla repressió en allò en què les parts po-den incidir, que no és tot però és prou.Costarà més concretar l’instrumentd’una via que ha de tenir com a baserefer les relacions intergovernamen-tals i una o diverses taules de diàleg enquè es puguin abordar tots els temes,també el dret a decidir, però que elPSOE ha de poder emmarcar constitu-cionalment. Diuen que caldrà imagina-ció per a la quadratura del cercle. El re-sultat és difícil de predir però l’inde-pendentisme, i especialment JxCat, hade decidir com enquadra el possibleacord i si empeny per assolir-lo. El queestà en marxa ara és una negociacióper a la investidura i ERC n’exerceix ellideratge perquè és qui per decisió delscatalans va guanyar les eleccions ge-nerals i és aritmèticament imprescin-dible al Congrés. Però després, a lataula de diàleg del conflicte, la dreta in-dependentista hi haurà de ser. I veig di-fícil pretendre que ERC faci la feina acontracorrent i amb desgast i que des-prés JxCat se sumi a taula parada. Se-gurament busca greixar l’entesa el fetque Esquerra hagi regalat a JxCat ungrup parlamentari al Senat i hagi facili-tat que si el president Puigdemont i To-ni Comín accedeixen a l’escó d’eurodi-putat gràcies al recurs d’Oriol Junque-ras a Luxemburg puguin incorporar-seal grup d’ERC al Parlament Europeu.Generositat que ha molestat algunesbases republicanes fartes del que con-sideren deslleials menysteniments delsoci de govern. La darrera pressió, ahirsobre la classificació dels presos polí-tics, és millor no qualificar-la. JxCat hade decidir, si arriba l’acord d’investidu-ra, si fa pinya i el reivindica o si elmenysté pensant en el pròxim embatelectoral. Però haurà de calibrar queles files independentistes estan neces-sitades de victòries. I que de tant entant toca insuflar una mica de moral ala gent, encara que sigui per un mèritde l’adversari, en aquest cas d’ERC.

E

Full de rutaFerran Espada

Taula parada

afirmació que política és pe-dagogia no deixa de ser undesideràtum fruit d’una for-

ma romàntica de veure la moderni-tat. Aquesta frase parteix de duespremisses que són falses: que ambarguments purament racionals unapersona pot modificar la seva posiciópolítica i que, a més, el polític des dela seva veritat superior ha de fer pe-dagogia per convèncer el no políticde la seva posició. No vull caure enels valors de la postmodernitat on esrelativitza que qualsevol posiciópolítica i intel·lectual és equivalent ino hi ha cap posició que pugui sermés treballada, informada i cohe-rent. Però el que no podem oblidar ésque els nostres biaixos ideològicssón biaixos emocionals. La decisióde vot pot semblar clarament racio-nal, però sota les nostres preferèn-cies electorals hi ha molts elementsemocionals.

LA POLÍTICA ÉS EMOCIÓ. Sense emocióno hi ha energia per sortir de la zonade confort i replantejar les nostres

L’ creences. Aquest lema, potser l’hemestirat massa i ara mateix la políticaabusa d’elements emotius, arribantgairebé a un punt pornogràfic d’ús iabús de la comunicació emocional.En tot cas, aquesta comunicacióemocional en segons quins conflic-tes, el que ens fa és enquistar les prò-pies creences.

TOTA AQUESTA INTRODUCCIÓ, la faig perexplicar una pregunta que es fanmolts activistes i polítics indepen-dentistes que es pregunten com potser que tot i la repressió l’indepen-dentisme encara no superi el 50% desuport en les eleccions. Aquesta ma-teixa pregunta, se la fan els unionis-tes en plantejar-se que com pot serque, tot i l’incompliment per partdels polítics independentistes de lapromesa d’un nou estat, l’indepen-dentisme no baixi. Les dues pregun-tes es resolen de la mateixa manera.Manca empatia. Manca empatia, i ésevident, per part dels polítics que ne-guen una solució política al conflictecatalà. Però també en manca, d’em-

patia, per part de molts activistes ipolítics independentistes. Ens hemdeixat d’escoltar, hem volgut més te-nir raó que teixir àmplies majories.Fins i tot, entre independentistes,malbaratem moltes energies en novoler respectar i entendre la posiciódiferenciada i els matisos.

DE FET, AQUESTA POSICIÓ només afavo-reix l’immobilisme. Afavoreix l’Estatespanyol, que és qui més es beneficiaque a la societat catalana quedin con-gelades les posicions i preferènciessobre un estat propi. Afavoreix defet els polítics que fan un negoci delfet de no trobar solucions polítiques ala demanda àmplia dels catalans defer un referèndum: i parlo precisa-ment del front espanyolista, especial-ment de Vox. Per tant, és responsabi-litat especial dels que defensem posi-cions independentistes desenvolu-par aquesta empatia. Si no ho fem,estem condemnats a un etern empati al fet que no hi hagi cap incentiu persolucionar el conflicte per la via polí-tica.

José Rodríguez. Sociòleg

Manca d’empatiaTribuna

Carta oberta alSr. Sánchez Llibreb El president de Foment delTreball, Josep Sánchez Llibre,en un acte, exigeix al presidentQuim Torra que condemni iaturi la “barbàrie” pels fetsocorreguts en carrers, autopis-tes i altres llocs, perquè tals ac-tuacions perjudiquen els nego-cis i atempten contra la lliurecirculació de persones i vehi-cles de transport. Se suposaque el president de Foment es-tà en l’obligació de defensar elsinteressos dels empresaris deCatalunya sempre, si és aixícom és que no exigeix als go-vernants de l’Estat espanyol, si-guin del color que siguin, sobreel drenatge de les balances fis-cals? De les míseres inversionsen Rodalies? De la finalitzacióde les obres del desdoblamentde l’N-II? Dels ports catalans onno arriben les vies fèrries d’am-ple europeu? De la necessitatque les gerències dels ports iaeroports siguin competència

directa de Catalunya? Quan elcorredor mediterrani estaràcompletat? Quan s’eliminaranels peatges de les nostres auto-pistes? Per què no s’acomplei-xen mai els minsos pressupos-tos per a infraestructures i encanvi els de Madrid sempre estanquen a l’alça? Quan s’aca-barà l’estació de la Sagrera?

Aquestes són algunes qües-tions però, senyor Sánchez, lasentència del Tribunal Suprem,amb l’empresonament de gentpacífica, no li sembla una “bar-bàrie”? La repressió de l’1-Otampoc ho va ser? Que l’expre-sident Puigdemont i altres polí-tics estiguin a l’exili com hoqualifica? Una de les condi-cions que s’han d’exigir a unapersona, que es cregui demo-cràtica, és ser equànime i s’hand’exigir comptes a totes ban-des i no només a la més feble,que en aquest cas és la catala-na.JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Comprar al barrib M’agrada molt anar almercat del barri a comprar.Sembla una ximpleroa peròfa pocs mesos que ens hemacostumat a anar-hi i ja enspassegem per allà com sifos casa nostra. A la paradade la fruita i la verdura jaens coneixen, saben les co-ses que ens agraden, detant en tant ens recomanenel que hi ha de temporada,de quina manera podemcuinar els moniatos o béens regalen un bon manatde julivert. Amb el pa enspassa igual. La fornera, laMontse, ja sap que no vo-lem bosses de plàstic, quesempre la portem de casa ique a mi m’encanten lesulleres sense xocolata! I ai-xò és el que és bonic d’anara les botigues del barri, nonomés pel que comprem odeixem de comprar sinótambé per l’ambient que hiha, la confiança, el tracte,

els petits detallets, que ensfan anar una mica més con-tents cap a casa.ANNA ESCOBET MONTAÑÀBerga (Berguedà)

Viure les quatreestacionsb Les persones que vivim apoblets o zones menys urba-nes encara tenim la gran sortde gaudir de prop el que la na-tura experimenta durant lescurtes estacions de primaverai estiu. L’indiscutible canvi cli-màtic, del qual tant es parla, faque cada vegada siguinmenys perceptibles els canvisd’estacions. Al meu entendre,és molt recomanable que ensacostem als camps i boscos,per apreciar els detalls, colorsi olors del nostre entorn apar-tant-nos de l’asfalt i la tecno-logia. Vivim tan de pressa que,a vegades, mirem sense veu-re!EVA CAELLAS PÉREZCalaf (Anoia)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019

SísifJordiSoler

Gabriel Rufián, DIPUTAT D’ERC

“La unitat és alguna cosa més que un cartello una pintada”

La frase del dia

“Intel·lectualment,Cercas és d’unaindigència còsmica,que diria en Pla. Unanul·litat. La xamba deSalamina se li giraràen contra d’aquíquatre dies

. M’ha agradat la teva necrològicade Joan Ferraté, i, modestament,penso que a ell també li hauria

agradat: concisa, sense erudicions mo-lestes, i reivindicativa. Una vegada vaigsentir dir al Gabriel que el seu germàera un poeta “frustrat”. Sempre vaigpensar que carnerejava una miquetamassa –rellegint les seves versions deDu Fu, m’hi reafirmo: ¿que us en sem-blen, a vosaltres, els que ho podeu dis-cernir?–, però, com a crític, em va en-senyar una cosa: a bussejar en el sentitúltim del text i a mirar, sobretot, d’aju-dar el lector, sense erudicions baratesni lates acadèmiques. La seva corres-pondència amb Gil de Biedma és modè-lica. No sé pas si la seva actitud, en fer-se càrrec de Seix arran de la defenes-tració de Barral, va ser prou clara: jo di-ria que era una venjança aplaçada pelstreballs que va tenir amb l’edició de Lí-ricos griegos arcaicos, plena d’erra-des, i que va voler retirar de la circula-ció no sense obrir un plet al mateix Bar-ral. Però la seva feina amb March éshercúlia, malgrat la seva habitual dis-plicència (un xic exagerada) amb el po-bre Archer. ¿No et sembla que va gas-tar massa energia en la reivindicaciódel Carner més oblidable? En fi, que alCel (de la Gran Poesia) sia.

2. TERENCI era un gran intuïtiu, valent idesmesurat per a la cultureta que li vatocar –i temerari (el seu Hamlet és unapena)–. Quedarà com a mostra sociolò-gico-cultural més que no pas com a es-criptor. Ell no volia ser Truman Capo-te, sinó Scott Fitzgerald, ric i mimat(ho va aconseguir rebaixant-se a unsnivells que el seu model no va acceptarmai, ni tan sols a Hollywood: v. TheLast Tycoon: ¿per què no en va fer, po-sem per cas, dels Lara de Planeta unmodel a petita escala?). Els intents decrear personatges polièdrics i turmen-tats són lloables, però fan figa. ¿Qui re-coneixeria en l’Oliveri d’Onades... res

1 que no sigui un arquetip prestat per unromanticisme de Reader’s Digest? Lagent que ara vol conservar relíquies deldifunt (des de l’última paraula que vadir fins a l’última boutade) en són l’au-tèntica i més genuïna de les creacionsd’en Terenci: residus de la cultureta,malgré tots ells (i totes elles: sobretot,totes elles).

3. ÉS BEN CERT que en Terenci posseeixun imaginari ambivalent de la seva prò-pia persona, que li serveix per embas-tar novel·les “serioses” i “mascletàs”.El que passa és que, al llarg de la sevacarrera, l’encreuament de gèneres i lafuriosa necessitat d’arribar a tothom(segurament, per una por cerval al con-tacte amb un públic realment cons-cient i crític, que pogués posar al desco-bert les seves febleses), no li va perme-tre d’aprofundir en la direcció de crearuna narrativa que anés més enllà de la“forma” típicament moixiana, que des-via el lector a territoris marginals, per-

què no gosa radicalitzar les troballes–podria haver estat un autèntic mau-dit, però es va quedar en un autor popprogressivament degradat–. Pensoque li mancava “pensament” –una mi-ca com el que deia Edmund Wilson del’Scott Fitzgerald–, i això el feia massalàbil per conduir la seva carrera i con-vertir el seu imaginari particular en unde general, que expliqués el país i li do-nés una autonomia real sobre el mónde la cultureta que pretenia posar po-tes enlaire. D’aquí les vacil·lacions,compromisos i marrades que el feienengabiar-se en el terribilisme una micainfantiloide, que només feia pessigolleso esgarrapadetes. Però aquesta socie-tat era (i és) tan poruga que fins i tot lipodia tenir por.

4. INTEL·LECTUALMENT, CERCAS és d’unaindigència còsmica, que diria en Pla.Una nul·litat. La xamba de Salamina seli girarà en contra d’aquí quatre dies,perquè, en no tenir categoria intel·lec-tual per defensar-se, a mesura que sur-ti a la llum el llautó del llibre, el paiet es-devindrà agressiu i, en conseqüència,més llosc encara i més agressiu i mésinfeliç. (Això sembla el dibuix d’un po-bre personatge de novel·la “psicològi-ca”. Per cert, que fa deu anys vas publi-car un article sobre literatura catalanai literatura d’idees de sublim actuali-tat: el van recollir als apunts que hi ha-via a la carpeta de l’altre dia a la Pom-peu.) Avui mateix, precisament, publi-ca al dominical d’El País una coseta so-bre Pla més caiguda que el cul de la Ma-rilyn Monroe. De Llor: soc reu de la ciu-tat dels morts, que no té continuïtat, i,tot i que tinc alguna cosa procedent dellibres de vell circulant per casa, no co-nec Tàntal. Els escriptors que es rein-venten la tradició em fan més por queuna pedregada: en general, no sónconscients que existeix alguna cosa an-terior i, per tant, bategen i enterren a lavegada.

Julià de Jòdar. Escriptor

Rosegons per a dos amicsTribuna

egociï ERC araamb el PSOE, o

ho faci el govern cata-là d’aquí a alguns me-sos amb l’espanyol,no es veu una sortidaa curt ni mitjà termini

al conflicte polític que, a la fi, els socia-listes han reconegut que hi ha a Cata-lunya. Estèrils debats nominals a ban-da, en poc més s’endevina que haginde cedir ara en les converses, més en-llà de la creació d’una taula de diàlegde resultat més que incert un cop ha-gin aconseguit el seu únic objectiu real,investir Pedro Sánchez. En tot cas, laveritat és que, més enllà de ser-li exigi-ble la fi de la repressió en tot el que si-gui a les seves mans, que no és poc,fins i tot en el molt hipotètic cas que elPSOE s’avingués a escoltar la majoriade catalans i permetés per exemple ti-rar endavant una consulta sobre el seufutur polític, ni que fos a tot l’Estat–pensar que fos vinculant ja és ciència-ficció– ben poc recorregut tindria en lapràctica. O no recordem com va acabarl’Estatut? Si el TC va passar per sobrede les corts espanyoles i fins i tot del’aval en referèndum del poble català, al-gú dubta que esmenaria tot mínim in-tent de deixar-lo opinar sobre si pot serindependent? La solució només passa-ria per l’Estat en l’encara més utòpic casque una reforma constitucional, votadaper dos terços del Congrés, incorporésel dret de decidir de les seves nacions, al’estil de la llei de claredat del Canadà.

I a fora? Ahir el Diplocat va presentaruna enquesta segons la qual la majoriadels ciutadans de nou països europeusreclamen una intermediació de la UE,que, com que és un club d’estats, no fala pinta que s’hi posi pas, com no ho hafet històricament... Per dalt, la cosa estàlligada i ben lligada, però les bases sónincontrolables, i és allà on es forgen elsgrans canvis. Caldrà continuar agitantl’arbre. L’única via és no rendir-se.

N

De set en setÒscar Palau

La negociaciói la realitat

EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 20196 |

El bisbe XavierNovell demanaperdó i afirmaque els pederastesja són morts

Unes 400 personeses presenten a lesproves per aspirara una de lesbeques concedides

Dos capellansde Solsonavan abusar devuit menors

Els germansRoca trien10 joves queinstruiranNacional

Classificar els nou presospolítics en segon grau. Ésla proposta “amb intensdebat” i per “majoria, peròno per unanimitat”, quevan proposar ahir al De-partament de Justícia lesjuntes de tractament delscentres penitenciaris deLledoners, Puig de les Bas-ses i Mas d’Enric. La secre-taria de Mesures Penals téara dos mesos per ratificarla classificació o passar-losa semillibertat. El segongrau implica un règim or-dinari, en el qual no es po-den tenir permisos persortir de la presó fins ha-ver complert una quartapart de la pena (els Jordisla complirien el 14 de ge-ner vinent i els últims se-rien Romeva, Bassa i Tu-rull: el 16 de febrer del2021). ERC va ser pru-dent i va sostenir que s’had’estudiar cada cas, men-tre que JxCat aspira al fetque tinguin el tercer grauja.

El secretari de MesuresPenals, Reinserció i Aten-ció a la Víctima, AmandCalderó, va anunciar ahirles propostes conservado-res i coincidents dels òr-gans col·legiats dels trespenals (format pel direc-tor, amb vot de qualitat, iprofessionals, com ara ju-ristes, psicòlegs, metges imestres), als quals noméses va demanar de maneraexcepcional de celebrar i

comunicar el resultat elmateix dia i hora per evi-tar filtracions i dispersió.Calderó no va detallar elsresultats de les votacions,tot i que va repetir que eldebat va ser “intens”, i elprincipal escull per no pro-posar la semillibertat o eltercer grau és l’elevadacondemna que els va im-posar el Tribunal Suprem(de 9 a 13 anys de presó),ja que compleixen la resta

de requisits, com ara tenirun entorn social estable,no reincidència (estan in-habilitats a càrrec públic) ipagar una responsabilitatcivil, no imposada, ja ques’ha derivat el càlcul de lamalversació de l’1-O al Tri-bunal de Comptes.

A partir d’avui, el serveide classificació de la secre-taria de Mesures Penalsha d’estudiar i decidir siaprova la proposta de se-

gon grau de les juntes o lamodifica per la semilliber-tat. Es preveu que no s’es-gotin els dos mesos i quecomuniqui el seu resultata mitjan gener. La secreta-ria de Mesures Penals delDepartament de Justícia,que encapçala la conselle-ra Ester Capella (ERC),només modifica un 5% deles propostes de les juntes,una xifra que Calderó vaqualificar de positiva per-

què implica que es treballaamb coordinació i els ma-teixos objectius. “Amb lesclassificacions no s’acabares. És el tret de sortida perpreparar el programa indi-vidual de tractament de lapersona”, va sostenir Cal-deró, així com concretar elcalendari de permisos i li-quidació de la condemna.A més, els presos polítics,com qualsevol intern, hande ser primer classificats

La classificació dels 9 preso

Dolors BassaExconsellera de Treball,

Benestar i Famílies (ERC)

12 anys per sediciói malversació

12 anys d’inhabilitació

Joaquim FornExconseller d’Interior

(JxCat)

10 anys i 6 mesos per sedició

10 anys i 6 mesos d’inhabilitació

Oriol JunquerasExvicepresident

(ERC)

COMPLIMENT DE LA PRIMERA QUARTA PART

DE LA PENA

30 de gener del 2021


DE LA PENA

16 de juny del 2020


DE LA PENA (*)

16 de febrer del 2021

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

La sentència del Tribunal Suprem

13 anys per sedició i malversació


Mayte PiulachsBARCELONA

PROPOSTA · Els penals proposen “sense unanimitat” queels nou presos polítics continuïn en règim ordinari, queimplica no tenir permisos fins a complir una quarta part de lapena RESPOSTA · Justícia ho aprovarà o no a mitjan gener

Presos de

El secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, ahir ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No és el contextpolític el que hamarcat la propostade classificacions,sinó el debat tècnic”Amand CalderóSECRETARI DE MESURES PENALS

36dies de permís tenen els re-clusos en segon grau que ha-gin complert 1/4 part de la pe-na i amb bon comportament.— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

100.2article amb el qual els presospolítics podrien sortir del pe-nal per fer voluntariat, un cops’aprovi la seva classificació.

“Fa 35 anys quela Generalitat tédelegades lescompetències depresons, i el modelcatalà és exemplar”

EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019 | Nacional | 7

Europa no escoltaL’APUNT davant de les institucions. Unes institucions que, de

manera global en aquests anys de procés independen-tista, no han sabut mai reaccionar i quan ho han fet haestat amb por. Aquella consigna que en algunes mani-festacions s’ha cridat d’“Escolta, Europa” cada copperd més sentit, perquè queda clar que Europa no haescoltat els catalans ni té cap intenció de fer-ho.David Brugué

Nova constatació de la inoperància de la Unió Europeaen el conflicte català-espanyol. Un 76% dels enques-tats en el sondeig del Diplocat que es va presentar ahirreclamen a les autoritats europees que intervinguin.Una reclamació que, si les democràcies fossin nor-mals, no tindria cap sentit perquè la intervenció s’hau-ria fet d’ofici. Novament, els ciutadans tornem a anar

per poder obtenir permi-sos o altres mesures, comara la recollida a l’article100.2 de la llei penitencià-ria, d’àmbit estatal, la qualpermet que presos en se-gon grau puguin sortir unsdies del penal per fer tas-ques de voluntariat en unaONG, com ha tingut OriolPujol, o cuidar de familiarsdependents.

Les defenses dels inde-

pendentistes ja han apor-tat documentació perquèles juntes de tractamentaprovin l’aplicació de l’arti-cle 100.2, el qual en aquestcas ha de ser ratificat o noper la junta de vigilànciapenitenciària, no pel De-partament de Justícia,com sí que requereix laclassificació, la qual s’ha derevisar en un termini mà-xim de sis mesos.

La junta de tractamentdel centre penitenciariMas d’Enric (Catllar) es vapronunciar en el cas del’expresidenta del Parla-ment, Carme Forcadell; ladel Puig de les Basses (Fi-gueres), en el de l’exconse-

llera de Treball i Famílies,Dolors Bassa, i el centre deLledoners (Sant Joan deVilatorrada), sobre l’exvi-cepresident Oriol Junque-ras; els exconsellers JordiTurull, Raül Romeva, Jo-sep Rull i Joaquim Forn; elpresident d’Òmnium, Jor-di Cuixart, i l’expresidentde l’ANC, Jordi Sànchez.

Per formular la sevaproposta, les juntes detractament estudien i ava-luen els informes elabo-rats pels equips dels mò-

duls de la presó que estanen contacte diari amb lespersones internes. A mésdels anys de la condemna,tenen en compte altresfactors com ara la conduc-ta i el nivell d’adaptació deles persones condemna-des als penals, les condi-cions de les seves xarxessocial i familiar, la capaci-tat de reinserció laboral, sitenen o no antecedents pe-nals, el risc de reincidènciai el temps complert en pre-só preventiva. El servei de

classificació de la subdi-recció de tractament, for-mat per 10 juristes i psicò-legs, estudiarà el conjuntde les propostes, per ga-rantir que els diferents pe-nals s’han pronunciat ambcriteris homogenis.

“Els que branden laConstitució i la llei, que noamenacin i respectin els5.600 treballadors de lespresons. Catalunya ésl’única comunitat que tédelegades les competèn-cies de presons. I cal acla-

rir que no perseguim finsespuris: els jutges imposenles penes i la Generalitatles executa, sempre garan-tint els drets dels interns”,va manifestar Calderó perles darreres crítiques departits de l’oposició, comde la fiscalia en posar endubte que el govern catalàcomplís l’execució de la pe-na dels independentistescatalans en considerarque “reben moltes visites”d’autoritats.

Quan el govern aprovi la

classificació dels presos,les seves defenses i la fisca-lia podran presentar re-curs al jutge de vigilànciapenitenciària. Per exem-ple, el penalista Jordi Pina,defensor de Sànchez, Rulli Turull, ja va precisarabans-d’ahir que han de te-nir el tercer grau. Si el jut-ge no els dona la raó, es potpresentar recurs al Tribu-nal Suprem, que és el tri-bunal sentenciador, enaquest cas. Els quatre fis-cals del Suprem ja han ex-pressat que s’oposaran alfet que els presos políticsobtinguin ja la semilliber-tat.

Per esquivar el Suprem,una possibilitat és accep-tar el segon grau, i fomen-tar que la direcció del pe-nal, en el programa de pre-paració per retornar a l’ex-terior, aprovi sortides perfer voluntariat (100.2). I,passats uns mesos, la jun-ta de tractament del cen-tre també pot proposarque els presos passin a ter-cer grau, sense esgotar eltermini de mig any, obligatper llei per revisar la classi-ficació. Els recursos noaturen les classificacions opermisos concedits, finsque hi hagi una resoluciójudicial ferma. Per ara,doncs, tercer i segon Nadaltancats per als indepen-dentistes. ■

os polítics: 2n grau

Raül RomevaExconseller d’Afers

Exteriors (ERC)



Josep RullExconseller de Territorii Sostenibilitat (JxCat)



Jordi TurullExconseller de

Presidència (JxCat)




DE LA PENA (*)


Carme ForcadellExpresidenta del

Parlament de Catalunya



Jordi SànchezExpresident de l’ANC

i diputat (JxCat)

9 anys per sedició


Jordi CuixartPresident d’Òmnium

Cultural

9 anys per sedició


La proposta de classificació penitenciària

(*) En la seva condemna cal restar un mes que van estar en presó provisional (del 2 de novembre al 4 de desembre del 2017) i afegir-hi quatre mesos en llibertat provisional (del 4 de desembre al 23 de març del 2018)

Significa règim ordinari i poden tenir 36 dies de permís un cop complerta una quarta part de la pena

2n grau


DE LA PENA (*)

2 d’octubre del 2020


DE LA PENA (*)



DE LA PENA



DE LA PENA



DE LA PENA


La fiança inicialb El Tribunal Suprem haderivat el càlcul i reclamacióde la malversació de l’1-O alTribunal de Comptes, que jaha obert un expedient, en elqual la fiscalia reclama 8 mi-lions d’euros al govern dePuigdemont. Per això, elsadvocats ja han demanat al’alt tribunal que retorni lafiança de 2,1 milions d’eu-ros, que el jutge instructorPablo Llarena va exigir alspresos polítics. Els dinersvan ser aportats per la ciu-tadania i recollits per l’asso-ciació Caixa de Solidaritat,creada per l’ANC i Òmniumper cobrir multes i fiances almoviment independentista.Cada setmana reben peti-

cions, segons responsablesde l’entitat, i una darrera vaser el pagament de les fian-ces de dos joves en presóprovisional a Tarragona perles mobilitzacions postsen-tència. També es van apor-tar els 5,8 milions exigits peljutjat d’instrucció 13 de Bar-celona, que investiga l’1-O,amb partides ara duplica-des al Tribunal de Comptes.

Compensadesb La penalista Judit Gené,defensora de l’exconselleraMeritxell Borràs, és l’únicaque va demanar al Supremque li reduís la multa de60.000 euros imposada peldelicte de desobediència encompensació pel mes en

rada del passaport. El Su-prem ha aprovat totes lespeticions de Gené, i les haaplicat als exconsellers Car-les Mundó (que com Borràsara ha de pagar 35.600 eu-ros) i Santi Vila (48.400 eu-ros).

Mundó reclamab L’exconseller Carles Mun-dó també ha anunciat quereclamarà una indemnitza-ció al Ministeri de Justíciapels seus 32 dies a presó, di-ners que destinarà a l’Asso-ciació Catalana de Drets Ci-vils. També li han de tornarels 100.000 euros de fiança,imposada per poder sortiren llibertat provisional, comtambé a Borràs.

presó provisional i altresrestriccions de drets patits,tot citant resolucions delmateix alt tribunal i de l’Au-diencia Nacional, en què esfixa que cal compensar lesmesures cautelars si final-ment la persona no és con-demnada pel delicte, enaquest cas la rebel·lió. Genérecorda al tribunal que l’arti-cle 59 del Codi Penal fixaque es pugui fer aquestaequivalència. En concret,dos dies de multa equivalena un dia a la presó. En el casde Borràs, que va estar 32dies en presó provisional, seli resten 64 dies de multa. Lapenalista també va recla-mar per les 46 comparei-xences al jutjat i per la reti-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Suprem ha de tornar els 2,1 milions a la Caixa de Solidaritat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La classificació ésel primer requisitper poder fervoluntariat fora

EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 20198 | Nacional |

Les visions contraposadesque des de fa temps man-tenen les diferents bran-ques de l’independentis-me sobre qüestions políti-ques més o menys de fonses van tornar a visualitzarahir de manera desacom-plexada a l’hora de valorarla classificació penitencià-ria atorgada als presos po-lítics. ERC, formació queté sota la seva tutela el De-partament de Justícia, vaoptar per un discurs deprudència. En declara-cions al Parlament, el vice-secretari general de comu-nicació i estratègia dels re-publicans, Sergi Sabrià, vamostrar-se respectuós,des del punt de vista tèc-

nic, amb la resolució de lesrespectives juntes de trac-tament, i va explicar queencara estan estudiant sirecorren contra la propos-ta de segon grau –el fet queles diferents resolucionsno hagin estat unànimesentenen que els dona baseper apel·lar– o bé si ja tre-ballen per sol·licitar l’acti-vació d’altres mesures re-glamentàries, com l’arti-cle 100.2, que permetriaals reclusos sortir unes ho-res cada dia per anar a tre-ballar o fer tasques de vo-luntariat. Sabrià, però, vavoler insistir que no tras-lladaran la “pressió” capals funcionaris, perquè ladecisió a prendre és “es-trictament tècnica”. Tam-bé va ser molt emfàtic al’hora de voler desvincular

aquesta discussió de lesnegociacions per la inves-tidura de Pedro Sánchez.

Per contra, la lecturaque es va fer ahir des deJxCat, soci de governd’ERC al govern de la Ge-neralitat, era radicalment

diferent. El vicepresidentdel Parlament i diputat dela formació, Josep Costa,va expressar la seva dis-conformitat amb el règimassignat, ja que, a parerseu, es donaven els requi-sits per concedir el tercer

grau als condemnats.“Ens hauria agradat unaaltra decisió. Estem dece-buts”, va dir Costa, que varessaltar la circumstànciaque el manament de lajunta no es prengués perunanimitat. “Davant del

dubte, s’hauria d’optar perl’opció menys perjudicialper als presos”, va senten-ciar, alhora que va denun-ciar que hi ha una “pressiópolítica i mediàtica” a l’Es-tat espanyol perquè la ma-nera de complir les penessigui un càstig afegit perals líders independentis-tes.

Amb matisos, tant laCUP com Òmnium van vo-ler evitar fer polèmicad’aquest afer. “Per nosal-tres això no és una qüestióde graus”, va declarar ahirel diputat anticapitalistaCarles Riera, que en con-sonància va rebutjar qual-sevol unitat independen-tista al Congrés dels Dipu-tats “que no impliqui l’ex-ercici del dret a l’autode-terminació; l’amnistia pera tots els represaliats; la fide la repressió, i la garan-tia de forma verificable del’exercici ple dels drets so-cials, civils i polítics”. Através d’una piulada, elpresident d’Òmnium em-presonat a Lledoners, Jor-di Cuixart, també va volertallar d’arrel la discussiósobre la classificació engraus. “No caiguem en po-lèmiques estèrils que no-més serveixen per dividir-nos; coherència, rigor i va-lentia.” Una estona méstard, el vicepresident del’entitat, Marcel Mauri, re-blava aquest missatge–“no podem deixar queaquest debat sobre la clas-sificació desviï el focus quehi ha presos polítics i hand’estar en llibertat”– almateix temps que ratifica-va que Cuixart s’acolliràals drets penitenciaris quecalgui, però sense expres-sar penediment “ja que noha comès cap delicte”.

Als antípodes d’aquestargumentari es va expres-sar, també ahir, la líder deCiutadans, Inés Arrima-das, que va jutjar com una“anomalia” que els respon-sables de decidir sobre laclassificació dels presos si-guin “companys de partitd’ERC i de JxCat”. Enaquesta línia, va reclamarel traspàs de la competèn-cia a l’Estat, perquè no hipugui haver “privile-gis”. ■

aERC mostra respecte a la classificació assignada per les juntes de tractament mentre que JxCat lacensura aÒmnium i la CUP demanen no perdre’s en debats tècnics i reclamen llibertat i amnistia

Francesc EspigaBARCELONA

La situació dels presos obreuna escletxa al sobiranisme

“És una anomaliaque companys departit decideixin sobrela classificació delspresos”Inés ArrimadasCIUTADANS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Aquesta no és unaqüestió de graus, sinóuna qüestió d’amnistiai de llibertat per a totsels represaliats”Carles RieraCUP

La consellera de Justícia, Ester Capella (ERC) –al centre de la imatge–, durant la sessió del ple del Parlament que es va fer ahir ■ ORIOL DURAN

“Es tracta d’unadecisió estrictamenttècnica i que s’ajusta alque ja passa en moltsaltres casos”Sergi SabriàERC

“Les diferències quehi pugui haver enaquest afer no s’hande veure com unaguerra ERC-JxCat”Jordi PinaADVOCAT

“No caiguem enpolèmiques estèrilsque només ensdivideixen; rigor,coherència i valentia”Jordi CuixartPRESIDENT D’ÒMNIUM

La classificació penitenciàriadels presos polítics no nomésha aixecat discrepàncies en-tre els partits, sinó també en-tre les diferents defenses. Iahir, es va poder constatar.Després de visitar Jordi Tu-rull, Jordi Sànchez i JosepRull a Lledoners, l’advocatJordi Pina es va mostar con-vençut de tenir “la certesa iels arguments per esperar

“Hi ha una pressiópolítica perquè elspresos tinguin uncàstig afegit a l’horade complir les penes”Josep CostaJXCAT

que Justícia pugui fer unaclassificació inicial en tercergrau”, atenent a criteris ja ex-posats amb anterioritat comel pronòstic de reinserció so-cial i laboral dels condem-nats, el tipus de delicte co-mès o perquè no hi ha possi-bilitat de reiteració. Pina tam-bé va recalcar que les diver-gències que hi pugui haver enaquesta matèria no s’han

d’interpretar “com una guer-ra entre partits”. Per la sevabanda el lletrat d’Oriol Jun-queras i Raül Romeva, An-dreu van den Eynde, va quali-ficar de previsible el pronun-ciament de les juntes de trac-tament, i alhora va mostrarles seves reserves a presen-tar un recurs a la decisió si nohi ha possibilitats, reals, deguanyar-lo.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les diferències s’estenen també entre els advocats

EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019 | Nacional | 9

8253

16-1

2023

62Q

L’Audiencia Nacional haconfirmat la seva compe-tència per jutjar el majordels Mossos d’EsquadraJosep Lluís Trapero. La sa-la penal ha decidit, doncs,no enviar el cas a l’Audièn-cia Provincial de Barcelo-na, tal com reclamava ladefensa de l’excap del cos ide la intendent Teresa La-plana, que va reclamar a lafiscalia que es pronunciésabans de l’inici del judicioral, el dia 20 de gener, so-bre el delicte de què se’lsacusa.

El càrrec inicial contraTrapero és el de rebel·lió,però el Tribunal Supremva condemnar els presospolítics per sedició i, se-gons aquella sentència, elpaper de Trapero va ser“un afegit”. Per tant, és di-fícil parlar de rebel·lió en elcas de la policia catalanaquan en tot cas estariasent partícip, segons el Su-prem, d’un pla traçat percondemnats per un delic-te de sedició.

D’aquesta manera, ladefensa volia garantir eldret a defensa dels acusatsi alhora qüestionar la com-petència de l’AudienciaNacional per jutjar-lo, per-què, si es persegueix Tra-pero i Laplana per sedició,automàticament la ins-tància que els hauria de

jutjar és a Barcelona.En qualsevol cas, la fis-

calia va respondre la set-mana passada que aquestno és el moment processaloportú per pronunciar-se ique el delicte en qüestió esdonarà a conèixer un copiniciat el judici, en la fasede qüestions prèvies. I ara

la sala penal ha confirmatque rebutja que Trapero iLaplana siguin jutjats aCatalunya.

El tribunal ha habilitat24 sessions fins al 19 demarç per jutjar el màximresponsable policial delcos durant el referèndumde l’1-O. ■

RedaccióMADRID

L’Audiencia Nacionalconfirma que jutjarà Traperoa La sala penal descarta traslladar el judici al major dels Mossos a Barcelona a Ladefensa reclama que es rebaixi l’acusació de rebel·lió a sedició i la fiscalia s’hi oposa

El major Josep Lluís Trapero el dia que va anar a declarar al Suprem pel judici ■ ACN

El jutjat penal de Terol haabsolt l’olesà Felip Segura,i tres persones més, delsdelictes contra la integri-tat moral, delictes d’odi id’injúries greus a funcio-naris públics, a les institu-cions i forces de seguretatde l’Estat espanyol, arrand’una sèrie de missatgesque van deixar a les xarxessocials per piulades sobre

la Guàrdia Civil, als qualsl’acusació particular,exercida per la vídua d’undels dos agents morts enun tiroteig amb un crimi-nal de Sèrbia, els demana-va fins a quatre anys depresó. Segura va piular:“Doncs que haguessin es-tudiat, en comptes d’allis-tar-se en un cos militar deperdonavides i estova-àvies. Em sap greu el tràn-gol de la família, però és elmateix tràngol de la famí-lia de qualsevol heroïnò-man dels vuitanta. Ellshan triat el camí que vo-lien.”

Entre les absoltes tam-bé hi ha una veïna de Mata-

ró i dues de Saragossa i lesCanàries. La magistradaAmparo Monge Bordeje,després de la vista que esva fer el 19 de novembre,considera que malgrat “lacàrrega vexatòria i insul-tant dels missatges eme-sos” no es poden “cometredelictes d’injúries contrapersones mortes”. I tambéraona que els supòsits de

delicte d’odi, que fan refe-rència a ideologia, religió,creences, situació familiaro pertinença dels seusmembres a una ètnia, raçao nació, el seu origen nacio-nal, el seu sexe, orientacióo identitat sexual, perraons de gènere, malaltia odiscapacitat, no inclouenel món de les forces i cossosde seguretat de l’Estat. ■

J.A.BARCELONA

a El jutjat de Terol noveu delicte d’odi enmissatges a les xarxesde tres acusades més

Absolt l’olesàacusat d’injuriarla Guàrdia Civil

Felip Segura entrant al jutjat de Terol el 19 de novembre ■

A. GARCÍA / EFE


Felip VI va concedir ahir elseu “vengo en proponer” aPedro Sánchez i el desd’ahir ja candidat formal ala investidura evita dirquan s’exposarà a ser votatperò omple el calendari decites mirant ja al gener.“Primer el què i després elquan”, va dir per no fixaruna data. Sánchez citaràdilluns a La Moncloa PabloCasado i Inés Arrimadas,trucarà a Quim Torra–després de no agafar-li lestrucades– i la resta de pre-sidents autonòmics i la so-cialista Adriana Lastra re-brà tots els grups, inclososJxCat i els fins ara vetatsEH Bildu i Vox. “Tot acordserà públic i estarà dins elmarc constitucional”, vaprometre Sánchez de nou.

Després que Meritxell

Batet complís el tràmit devisitar el rei i rebre l’encàr-rec, Sánchez va parlar de“diferents opcions” i no valligar el seu destí a ERC niva concretar la mesa, tot iagrair la disposició i la dis-creció dels republicans.

Pablo Iglesias va ser res-pectuós amb els temps i valloar “l’esforç” del PSOE iERC, però Jaume Asens(En Comú Podem) va exi-gir a Rufián i Laura Borràsl’abstenció ja. “La descar-nada lluita partidista deJxCat i ERC ens acosta alprecipici de Vox i a terce-res eleccions”, va etzibar.Per Asens, “igual que ERCes va equivocar titllantCarles Puigdemont de tra-ïdor, ara es tornaria a equi-vocar si dilata les negocia-cions”. El líder del PP, Pa-blo Casado, va tornar deveure el rei enrocat en el noi erigit en “l’alternativa sis-

tèmica” a Sánchez. “Si fra-cassa que deixi pas. Sán-chez és el tap”, va exigir-li.Casado va versionar les pa-raules de Sánchez del de-bat electoral. “Va prome-tre que portaria Puigde-mont a Espanya però no vadir que el portaria per ne-gociar la investidura”, vaetzibar. “ERC posa sobre lataula ara a Sánchez unatercera part de Pedralbes”,va sostenir. “Un front po-pular és una declaració deguerra”, va dir SantiagoAbascal (Vox).

En el PSOE, el barómanxec Emiliano García-Page va dedicar un símil deressonància sexual a la ne-gociació amb ERC: “Jo, pelsReis, el que no vull, com capespanyol, és vaselina. Devaselina no en volem, vo-lem uns bons Reis, un mi-llor 2020 i tenir la cons-ciència tranquil·la.” ■

David PortabellaMADRID

Sánchez ja éscandidat reiali mira al genera Cita el PP i Cs i trucarà a Torra a Casado: “Si fracassa deixipas” a Asens insta ERC i JxCat a no recelar i abstenir-se ja

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Primer el què idesprés el quan. Totacord serà públic iestarà dins el marcconstitucional”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL EN FUNCIONS

“La descarnada lluitapartidista de JxCat iERC ens acosta alprecipici de Vox i a lesterceres eleccions”Jaume AsensPORTAVEU D’EN COMÚ PODEMAL CONGRÉS

“Per Reis no vull, comno vol cap espanyol,vaselina. Volem unsbons Reis i consciènciatranquil·la”Emiliano García-PagePRESIDENT DE CASTELLA-LA MANXA

Sánchez, ahir a la nit, en la roda de premsa després de la seva designació com a candidat ■ EFE

La plantada d’ERC al rei–per no rebre mai CarmeForcadell– i ara de la CUPha deixat Laura Borràs(JxCat) com a veu únicade l’independentisme queparla in situ a La Zarzuelaa Felip VI de presos polí-tics, exiliats i referèndumd’autodeterminació. “Sino ho fem nosaltres no li

ho diu ningú del seu en-torn. Felip VI i jo hem dis-cutit molt en un reunióque s’ha allargat mésd’una hora. Som republi-cans però dialogants”, varevelar Borràs.

Tot i que ja el va visitarper primera vegada el 6 dejuny, aleshores els presospolítics encara no havienestat condemnats i ahirBorràs va voler trencar elgel entregant al monarcal’informe d’Amnistia In-ternacional sobre el judicidel Tribunal Suprem enquè es demana la posadaen llibertat de Jordi Sàn-chez i Jordi Cuixart. “Era

la primera trobada post-sentència i la sentència haocupat bona part de la con-versa”, es va limitar a dir.

Borràs també va portaral rei l’enquesta del CEOamb la valoració dels cata-lans sobre la monarquia–el CIS ho censura– i li va

dir què vol JxCat per votarla investidura: “El referèn-dum forma part ineludibleper al plantejament quefem i també la reclamacióde garanties en forma d’unmediador internacional.”Sobre el gest de retirar lamoció d’autodetermina-

ció al Parlament, Borràsva matisar que el verb noés “retirar” sinó “pospo-sar”: JxCat ho va fer perERC a canvi de tenir grupal Senat però registrarà denou demà la moció perquèpugui ser votada la prime-ra quinzena de gener. ■

David PortabellaMADRID

a Per JxCat el textd’autodeterminaciónomés s’ajornava perERC i es vota al gener

Borràs: “El reiFelip VI i jo hemdiscutit molt”

El grup mixt més poblat de lademocràcia amb 21 diputatsd’11 partits amenaçava dedeixar diputats sense veu enels plens, però els afectatshan acordat una partició entres en la qual la CUP no par-ticipa però en serà la gran be-neficada. JxCat, que té vuitescons i era la força més grandel mixt, farà l’anomenatGrup Múltiple amb els d’ÍñigoErrejón (Més País), el BNG iCompromís. Un segon grupserà regionalista amb el PRC,Terol Existeix, UPN i CoalicióCanària i es dirà Espanya Plu-ral. La loteria li toca a la CUP:sense negociar, Mireia Vehí iAlbert Botran es queden ambla meitat del grup mixt, on hihaurà Nova Canàries i FòrumAstúries. La mesa del Con-grés ho ha d’aprovar demà.

Laura Borràs (JxCat) saludant el rei Felip VI a La Zarzuela en el marc de les consultes ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Divisió del mixten tres i JxCat i laCUP per separat

La sessió de control al go-vern al Parlament, i con-cretament al presidentQuim Torra, que normal-ment és un compendi deretrets amb l’oposició, vatenir ahir de protagonis-tes els socis de govern,que, sense crítiques ober-tes, van posar de manifestcert malestar en les nego-ciacions que els republi-

cans duen a terme amb elPSOE. I es va iniciar quanel president del grup parla-mentari d’ERC, Sergi Sa-brià, va fer una reflexióper defensar l’“oportuni-tat històrica de fer seureCatalunya i l’Estat espa-nyol en una taula de nego-ciació per abordar el con-flicte polític actual” senseperdre de vista els objec-tius de l’amnistia i l’auto-determinació, la llibertat ila República. Tot i no refe-

rir-se directament als so-cis de JxCat, els va recla-mar que partint dels ma-teixos punts en comú“amb matisos, perquè lapluralitat és això i ens hafet avançar”, calia saber“sumar-la i no fer-nos tre-molar uns als altres ambmoviments curtterminis-tes”. Destacant que els so-cialistes havien reconegutel conflicte i faltava el de la“bilateralitat i les garan-ties per arribar a una reso-

lució política”, Sabrià vapreguntar a Torra si no re-nunciar a res, negociard’institució a institució id’actor a actor polític i ferpossible el que semblavaimpossible era “fer políti-ca”. El president de la Ge-neralitat va respondrecom a govern per recordara Sabrià, a tall d’adverti-ment i retret, que el nuclicentral que s’havia de por-tar a una mesa amb el go-vern espanyol era “el gran

acord nacional” que elsgrups independentistesvan aprovar al Parlamentper abordar “la llibertat,l’amnistia i l’exercici deldret a l’autodeterminacióen el termini més breupossible”, i hi va afegir queestava segur que tots elsgrups de la cambra “faranhonor a aquest compro-mís” votat. Torra va recor-dar que eren els mateixosque estaven recollits en ladeclaració de la Llotja de

Mar i en el manifest del’Assemblea de CàrrecsElectes de Catalunya.

Malestar i mocióLa subtilesa en els retretsal ple contrastava amb laindignació entre el grup deJxCat que van provocarmissatges de dirigents re-publicans a Twitter com eldel diputat a Madrid Ga-briel Rufián, molt sem-blant al de l’exdiputatJoan Tardà, defensant-se

a Els insta a fer “honor al compromís que van votar” per defensar el dret a l’autodeterminació al mésaviat possible a JxCat diu ara que portarà al pròxim ple la moció que va retirar sobre aquest tema

Torra retreu a ERC la rebaixade plantejament amb el PSOE

Jordi AlemanyBARCELONA

“Hem de treballar enaquest gran acordnacional per veurecom exercim el dret al’autodeterminació”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La pluralitat és laque ens ha fet avançarsempre i es tracta desaber sumar-la”Sergi SabriàPRESIDENT DEL GRUP PARLAMENTARID’ERC

El president de la Generalitat, Quim Torra, durant la sessió de control del ple del Parlament d’ahir al matí ■ ORIOL DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Per lleialtat no vamretirar la moció, lavam aparcar, i lapresentaren de nouaquest divendres”Laura BorràsPORTAVEU DE JXCAT AL CONGRÉS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“JxCat usal’autodeterminaciócom una mercaderiaen funció delsinteressos de partit”Carles RieraDIPUTAT DE LA CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“ERC en menys de 24hores ha cedit senadorsa l’espai convergentperquè obtingui grup alSenat”Gabriel RufiánDIPUTAT D’ERC AL CONGRÉS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases


El Parlament va convali-dar ahir, amb l’únic vot encontra de la CUP i l’absten-ció del PP, el decret llei delgovern de mesures ur-gents per a l’emergènciaclimàtica i l’impuls a lesenergies renovables, quepermetrà facilitar espe-

cialment la tramitació denous parcs eòlics –no sen’instal·la cap des de fa setanys– i fotovoltaics a Cata-lunya. L’objectiu és arri-bar al 50% d’energia netael 2030, quan avui tot justs’està en el 8,5%, lluny del20% que s’havia proposatper al 2020. “Les energiesrenovables no poden espe-rar més”, va resumir la

consellera d’empresa, Àn-gels Chacón, que va justifi-car la urgència per la de-claració d’emergència cli-màtica decretada al maigpel govern. El text incloula derogació del decret147/2009, que limitava laimplantació de parcs derenovables al país, i fixa unnou procediment més àgili ràpid, respectant les figu-

res de protecció ambiental,urbanística i paisatgística.A més, es facilita la instal-lació d’eòlica i solar per partde particulars, a qui s’obrela porta perquè puguin em-magatzemar i comercialit-zar excedents d’energia.“Cal canviar el paradigma amodel distribuït i renova-ble”, va incidir el diputatd’ERC Ferran Civit.

Ò. PalauBARCELONA

Aval ampli al Parlament al decretllei per fomentar les renovables

Els consellers Àngels Chacón i Damià Calvet, ahir ambrepresentants del sector de les energies renovables ■ ACN

de les pintades que havienrebut a la seva seu o delsmissatges que els titllavende botiflers. Rufián afir-mava que en menys de 24hores ERC havia “cedit se-nadors propis a l’espaiconvergent perquè obtin-gui grup al Senat i facilita-rà, fins on li sigui possible,la inclusió de Puigdemonti Comín en el grup del qualforma part a Brussel·les”,el grup Verds/ALE. I con-cloïa el missatge amb uncontundent: “Perquè launitat és alguna cosa mésque un cartell o una pinta-da.” I és que JxCat, com vareconèixer la seva porta-veu al Congrés, Laura Bor-ràs, va retirar del ple lamoció sobre autodetermi-nació a canvi de la cessióde senadors, tot i que quanho va anunciar el diputatEduard Pujol ho va justifi-car al·legant que “podriagenerar elements de com-plicació en aquests mo-ments de negociacions”.El fet d’esbombar-ho i ex-posar-los a les crítiquesdels seus votants per lescontradiccions que supo-sa el missatge que el dretde l’autodeterminació “ésl’eix central sobre el qualpivota aquesta solució po-lítica” i el fet de retirar lamoció, és el que va moles-tar JxCat. Per això Borràsva assegurar ahir: “Hemtingut un gest de lleialtatamb el nostre soci però lanostra posició no s’ha mo-gut ni un mil·límetre”, i vaanunciar que la tornariena registrar divendres per-què es voti en el ple de lasetmana que ve.

El diputat de la CUP Car-les Riera lamentava queper a JxCat l’autodetermi-nació era “una mercaderiaque es pot comprar i vendreen funció dels interessos departit i el diàleg per la gover-nabilitat de l’Estat”. ■

El Parlament va aprovar a latarda la proposta de resoluciódels tres grups independen-tistes que reclama “l’allibera-ment immediat i l’arxivamentde la causa” contra els nouactivistes de CDR detingutsel 23 de setembre passat,dels quals set encara són a lapresó, en el marc de l’opera-ció Judes, per presumptes

delictes de terrorisme, tinen-ça d’explosius i estralls. Aixímateix, reclama la investiga-ció de les “possibles situa-cions de vulneracions dedrets fonamentals i de man-ca de garanties processals”viscudes. Els comuns es vanabstenir en els punts que re-clamaven l’alliberament perevitar una “ingerència” del

poder legislatiu en la justícia,segons la portaveu SusannaSegovia, però en canvi es vanunir a la denúncia de les “irre-gularitats i coaccions” rebu-des pels detinguts durant ladetenció, i també van votar afavor que entitats internacio-nals s’involucrin en la investi-gació de vulneracions dedrets, que els detinguts si-

guin traslladats a presons ca-talanes mentre no siguin alli-berats i que es posi fi al seurègim d’aïllament. A més, vancondemnar també la “politit-zació i opacitat” de l’Audien-cia Nacional, el tribunal queinstrueix la causa. El textaprovat també denuncia la“instrumentalització del de-licte de terrorisme” amb fina-

litats polítiques que practical’Estat, així com “l’intent decriminalització” del dret a laprotesta i l’exercici de la dissi-dència política dels indepen-dentistes. El PSC fins i tot esva abstenir en un punt, el quedenuncia i reprova les “filtra-cions del sumari i la crimina-lització pública” dels detin-guts. ■ Ò.P.J.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Parlament exigeix “l’alliberament immediat” dels presos de l’operació Judes

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019

1722

33-1

2186

27L

La CUP va advertir queel decret pot atacar la sobi-rania municipal, i els co-muns van alertar que ladesregulació pot generarconflictes al territori i vanreclamar millores com unafiscalitat que hi reinvertei-xi, que es reguli l’equitatterritorial i més obertura ala ciutadania. Chacón vaindicar que les millores espoden incorporar a la llei detransició energètica, quesortirà a informació públi-ca aquest mes. Ahir tambées va aprovar per unanimi-tat la creació d’una comis-sió de seguiment sobrel’emergència climàtica. ■


Un 42% de ciutadans con-siderats informats de noupaïsos europeus pensenque la Unió Europea hau-ria d’actuar com a media-dora en el conflicte entreels governs català i espa-nyol, segons una enquestadel Consell de DiplomàciaPública de Catalunya (Di-plocat) presentada ahir.El 18% són partidaris queles institucions comunità-

ries donin suport a la Ge-neralitat i permetin quecelebri un referèndumd’autodeterminació, men-tre que el 16% considerenque Brussel·les hauria defer costat a La Moncloa.Els resultats evidencienque el 76% volen que la UEhi intervingui d’algunamanera, mentre que el60% demanen que ho facia favor de tesis del govern(mediació o referèndum).A només el 14% els està béla paràlisi actual amb l’ex-

cusa que es tracta d’unafer intern espanyol.

Els ciutadans del RegneUnit són els més conven-çuts de mantenir-se’n almarge (el 50%), mentreque el 48% d’eslovens vo-len que el seu govern donisuport al català. Els ale-manys i els suïssos són elsque tenen un convenci-ment més gran que la UEha de fer de mediadora.

D’altra banda, el 76,6%raonen que el conflicte noestà resolt. La gestió que

en fan tant el govern espa-nyol com el comunitarisuspèn. En canvi, la del ca-talà aprova amb un 5,2.

Amb una mostra de2.561 enquestats, el son-deig es va efectuar entre el23 de setembre i el 2 d’oc-tubre, abans que es cone-gués la sentència contraels presos polítics. S’hanconsultat ciutadans deFrança, Itàlia, Alemanya,el Regne Unit, Suècia, Su-ïssa, Estònia, Letònia i Es-lovènia. L’enquesta té la

gràcia que calca algunapregunta de les que va ferel Reial Institut Elcano elsetembre de 2018 sobre lapercepció europea de laimatge i reputació espa-nyoles, en què es percebiaEspanya com un estat au-toritari. Els resultats sóngairebé els mateixos enaquest any de diferència,però la introducció de lapregunta sobre Catalunyapermet concloure que sónmés (un 34%) els que pen-sen que “els fets polítics”

han millorat la imatge ca-talana, mentre que, en elcas de la d’Espanya, el 31%creuen que ha empitjorat.La crisi política ha canviatl’opinió a més de la meitatd’europeus consultats.

La secretària generaldel Diplocat, Laura Foras-ter, va detallar que s’haaplicat un filtratge previper arribar a la població re-alment informada. “Ambaixò hem evitat un nom-bre de respostes no ho séelevat i els resultats sónmés rics, productius i fia-bles.” L’objectiu de l’en-questa és que la informa-ció que es deriva de laimatge de Catalunya alcontinent sigui útil a les 38entitats públiques i priva-des consorciades per dis-senyar estratègies i políti-ques internacionals. “Laprojecció de la imatge deCatalunya repercuteix di-rectament en la capacitatd’atracció d’inversions ien la consolidació de rela-cions d’amistat i confian-ça amb el món”, va recor-dar Foraster.

Empat Catalunya-EspanyaCatalunya obté la mateixanota mitjana que Espa-nya, un 7,3. Els alemanys,els estonians i els letonspuntuen la primera mésalta que la segona, mentreque en el cas dels britànicsi els italians, és a l’inrevés.

Només un 1,9% dels en-questats observen negati-vament Catalunya com adestinació turística per lasituació política, mentreque un 2% no la conside-ren interessant per fer-hinegocis pel mateix motiu.La raó principal per no vi-sitar el país és la falta deconeixement (2,4%). Enconjunt, però, el 88% d’eu-ropeus consultats veuenCatalunya com una desti-nació molt atractiva, so-bretot per la platja, el cli-ma, la història i la cultura,mentre que el 70% trobenque és un lloc fàcil per fer-hi negocis. ■

a Un 76% de ciutadans de nou països d’Europa pensen que Brussel·les hauria d’intervenir en el conflicte,segons una enquesta del Diplocat a Només un 2% no farien negocis a Catalunya per la situació política

Emili BellaBARCELONA

Consens entre europeus que laUE hauria de fer de mediadora

Què creu que hauria de fer la Unió Europearespecte al problema Catalunya - Espanya?

10% 16% 22% 11% 13% 14% 8% 8%

14% 14% 20% 19% 11% 17% 10% 7%

17% 17% 15% 19% 22% 20% 25% 27%

48% 43% 31% 44% 35% 41% 46% 52%

10% 11% 13% 8% 19% 8% 12% 7%

14%

16%

18%

42%

10%

0% 10% 20% 30% 40% 50%

No prendre partit

Donar suport al governd'Espanya i defensar la

unitat de l'Estat espanyol

Donar suport al govern deCatalunya i permetre quese celebri un referèndum

Fer de mediador entre elsdos governs

No ho sé

10%

29%

42%

19%

Gestió del governd'Espanya

Gestió del governde Catalunya

Valoració de la gestió per part dels governs 0-10

Aprovat 5-7

Suspens 0 -4

No ho sé

Excel·lent 8-10 9%

39%

37%

15%

4,7 5,2

Quina és la seva valoració generalde Catalunya i d’Espanya?(qualitat de vida, economia, seguretat, democràcia…)

Mitjana Alemanya Regne Unit

França Itàlia Suècia

Suïssa Est. i Let Eslovènia

7,3* 7,4 6,7

7,5 7,0 6,5

6,2 7,4 6,7

ESP.: 7,3**

ESP.: 7,5

ESP.: 6,4

ESP.: 7,0

ESP.: 7,5

ESP.: 7,3

ESP.: 7,2

ESP.: 6,9

ESP.: 7,0

SÍ

88%SÍ

70%12%

34%

39%

15%

Gestió per partde la Unió Europea

4,8

Creu que està resoltel conflicte entreCatalunya i Espanya?

Aprova Catalunyacom a destinacióturística?

Veu Catalunya comuna regió interessantper fer negocis?

76,6%NO 8,2%

Sí

15,2%Ns

*: Valoració de Catalunya quan és coneguda**Valoració d’Espanya quan és coneguda.

Imatge internacional de Catalunya. Diplocat, 2019

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS MÓN QUE ENS MIRA

Únicament elsalemanys aprovenla gestió de la UE

Política, clima i bonica són elstres conceptes més mencio-nats en relació amb Catalu-nya entre els europeus. Dinsde política s’inclouen les res-postes predominants inde-pendent i independència.

Catalunya suscita‘política’, ‘clima’ i‘bonica’ a Europa

El 38% de la població dels es-tats analitzats són conside-rats informats, ja que estanfamiliaritzats amb qüestionsd’actualitat internacional.L’enquesta és representativade 72,15 milions de persones.

El Principat repun 7,8 com adestinació turística

La cultura i la seva gent, la bo-na salut econòmica i la situa-ció geogràfica són els princi-pals reclams per fer negocis aCatalunya, de la qual es valo-ra la pertinença a la Unió Eu-ropea i les bones connexions.

La cultura,principal reclamper als negocis

La nota mitjana de valoracióde la gestió del conflicte en-tre els governs català i espa-nyol per part de la UE és un4,8. Només els alemanysl’aproven. Els més crítics sónels bàltics i els eslovens.

Com a destinació turística,Catalunya rep un 7,8 de mitja-na. Els bàltics, eslovens i ale-manys són els que li posenuna nota més alta. En totstres casos la troben principal-ment “interessant”.

Un 38% de lapoblació estàinformada

Pedro Sánchez saludantJean-Claude Juncker ■ EFE


“Per què és necessària?”,va preguntar un dels pe-riodistes sobre una novapatronal en la presentacióahir de la iniciativa Anemper Feina (AxF) a la seu del’Assemblea Nacional Ca-talana (ANC). “D’entrada,n’hi ha una que ens ha de-mandat”, va respondre lapresidenta de l’ANC, Eli-senda Paluzie, en referèn-cia a la demanda que la pa-tronal Foment del Treballha presentat contra l’ANCper haver fomentat que elsconsumidors es facinclients de firmes energèti-ques, bancàries i de teleco-municacions alternativesa les grans empreses ques’han oposat a la indepen-dència. Interpel·lat pel fetque les patronals Cecot iPimec no s’hi han oposat,el responsable de la comis-sió Fem República del’ANC, David Fernández,creu que “hi ha un àmbitempresarial que està orfe

pel que fa a compromís depaís i modernitat, des-acomplexadament inde-pendentista”.

AxF, Empresaris Cata-lans Independents, preténser una patronal moder-na, “ de representació em-presarial del segle XXI”,innovadora i lligada al ter-ritori. Amb mig miler desocis inicials i delegacionsa Sort, Manresa, Girona,Lleida, Tarragona, Barce-lona, Tortosa i la Bisbal delPenedès, la nova patronals’organitza per vegueries,inclosa la del Penedès.“Ens agrada la marca Bar-celona i gràcies a aquestaens han conegut a tot el

món, però Catalunya ésmolt més que una ciutat”,va defensar Sílvia Cubo,vicepresidenta de la Cam-bra de Comerç de Manresai una de les empresàriesimpulsores d’AxF. L’enti-tat ja està registrada jurí-dicament com a patronalempresarial als departa-ments de Justícia i Treballperò no té previst comen-çar una interlocució ambel departament d’Empre-sa de la Generalitat finsque no obtingui represen-tativitat als sectors econò-mics – per obtenir-la en undeterminat sector produc-tiu cal representar el 15%de les empreses o dels tre-balladors que hi estan ads-crits, explica Fernández.

Per ara, el mig miler desocis inicials són petites,mitjanes i microempre-ses, com també autònomsde molts diversos sectors,hi afegeix aquest secretarinacional de l’ANC. Els jo-ves empresaris d’AxF jas’han constituït com a en-titat pròpia. ■

L’ANC impulsa lapatronalsobiranistaAnem per Feinaa Amb mig miler de socis inicials aspira a guanyarrepresentativitat en diversos sectors productius a Volcréixer a través de vuit delegacions a les vegueries

Xavier MiróBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

L’objectiu d’AxF de créixer enrepresentativitat empresarialés un pas més de l’ANC perreforçar l’independentismeen empreses, institucionseconòmiques i col·legis pro-fessionals dins la campanyaEines de País. La diagnosi delfull de ruta de l’Assembleaconstata que l’octubre del2017 la independència no vaser possible, en part, per la fe-blesa representativa de l’in-dependentisme en els sindi-cats majoritaris, les cambres

“La primera patronaldeclaradamentindependentistaomple un forat enl’àmbit empresarial”David FernándezRESPONSABLE DE LA COMISSIÓ FEMREPÚBLICA DE L’ANC

Paluzie i Cubo en la presentació ahir de la nova patronal Anem per Feina (AxF) ■ ANC

de comerç, els col·legis pro-fessionals, les patronals icom a consumidors davant“els poders oligopolístics lli-gats a les elits de poder espa-nyoles” en paraules de Palu-zie. “Som independentistes ivolem que Catalunya siguiuna terra lliure i pugui decidirper si mateixa”, afirma Cubo,que defensa, però, que AxF técom a objectius fomentarl’emprenedoria, la innovació,la modernitat, la sostenibili-tat i la transparència de qual-

sevol tipus d’empresa. “Elque volem és donar solucionsreals a problemes reals per-què ens hem cansat d’espe-rar”, conclou Cubo. L’anuncino va agradar a la patronalFoment del Treball, que ahirva retreure que fos l’ANC quila impulsa. “Les patronalss’han de crear perquè siguinpatronals. Han de ser els em-presaris que creïn patronals”,va afirmar Salvador Guiller-mo, secretari general adjuntde Foment.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Nova “eina de país” enfront de les grans patronals

Documents

Cultura-Espectacles Sense permisos imminents€¦ · s’ha d’escriure Pepitu?) Com que el programa d’en Graset no comença perquè el Telenotícies s’allarga a causa de les