curs Conéixer La Ribera. Benimodo - XV Assemblea d ... · XVI al XVIII, a més de l’agricultura tradicional mediterrània, ... Estudi del pintor Rafa Armengol Armengol, nascut

Autors dels textos:Anna Alfonso, Historiadora de l’Art, [email protected] Armengol, Arqueòloga, [email protected] López, Cronista de Benimodo, [email protected]

Autors de les fotografies:Pau ArmengolRafael López

Autora de les fotografies antigues:Didín PuigAutor de la fotografia de l’Almàssera d’Ocheda:Miquel FabraAutor de la fotografia de les paelles de l’1 de Maig:Rafa Armengol

Disseny i maquetació:Sofia ArmengolCoordinació:Pau ArmengolDespeses d’impressió i enquadernació:Ajuntament de Benimodo

Febrer de 2008Presentat en el Registre de la Propietat Intel·lectual amb el núm. V-352-08

2

curs Conéixer La Ribera. Benimodo

Els primers pobladors que tr obem al termemunicipal de Benimodo i dels quals tenimnotícia pertanyen a l’Edat del Bronze (1800– 1200 aC.), segons ens indiquen les r estesarqueològiques tr obades al paratgemuntanyós de les Coves del Truig. En períodesposteriors s’establiren altres assentaments pelterme, com és el cas del jaciment de l’Alteróde la Sénia, d’època r omana, en el quals’ha localitzat material ar queològic,majoritàriament ceràmic, corresponent alsegle I dC.

Però el vertader origen del nucli poblacionalde Benimodo és islàmic, com així ho testimoniael seu nom, que deriva de Bani-Mudar o Bani-Mawdud, noms que fan referència a una tribuàrab. D’altra banda també disposem de lesrestes arqueològiques aparegudes en el nuclihistòric que ens remunten a aquesta èpocaislàmica.

L’evolució en el temps del nom àrab derivàen Benimòdol, primer topònim que apareixdocumentat en les fonts escrites a finals delsegle XIII, anys després de ser donat pel r eiJaume I a Pere de Montagut en companyiad’altres alqueries que confor maven elsenyoriu de Carlet. Aquest senyoriu quedàen possessió del seu fill Pelegrí de Montaguti posteriorment en mans dels seus successors,fins que passà als Vilanova, els quals el vanvendre als jurats de la ciutat de V alènciael1374, per a ser novament comprat el 1375per Gonçal de Castellví, amb el quals’iniciaria un nou llinatge.

Durant la Ger mania, la població patí lesconseqüències de la r evolta ja que fousaquejada l’any 1522 pels agermanats. Estantel senyoriu en possessió dels Castellví, laparròquia de Benimodo fou erigida enrectoria de moriscos quan el 1535 es produíel desmembrament de la de Carlet i es

declarà lliur e el 1550. L’any 1609 for enexpulsats els moriscos de Benimodo, i elmunicipi r està pràcticament despoblat.Aquest fet condicionà el futur del poble, elqual es desenvolupà amb una lentarecuperació demogràfica i econòmica.

L’església de la Immaculada Concepció fouconstruïda en el segle XVIII sobr e una altraanterior, que potser fóra edificada en el segleXVI sobre l’antiga mesquita. És una obra demaçoneria i faixes horitzontals de carr eus irajoles, la qual presenta una sola nau ambcapelles entre sòlids contraforts. Del segleXVI al XVIII, a més de l’agricultura tradicionalmediterrània, va tindre vital importància elconreu de la mor era i la manufacturaartesanal de la seda. El final del segle XIX escaracteritzà per l’expansió del conreu de lavinya i el constant eixamplament delsregadius, fets que acceleraren el ritme decreixement de la població. El despoblat deRessalany fou incorporat al ter me deBenimodo el 1855 després de ser repartit elseu territori entre altres termes municipals.

El període comprés per la segona dècadadel nou-cents i el anys de la II República, escaracteritzà per un important desenvo-lupament local que va per metre laconstrucció de singulars edificis: cementeri,casinos, escoles públiques, fonts, etc., a mésde ser un temps coincident amb l’auge delsector agrari, ja que es posaren les bases dela futura expansió de la tar onja al llarg delsegle XX. Aquest desenvolupament es veuriatruncat en esclatar la Guerra Civil el 1936. Alllarg del segle XX es manté un cr eixementmoderat de la població, fins a les darr eriesdel segle i principis del XXI, moment en elqual té lloc una forta expansió urbanísticaque ocasiona un augment de la població,i Benimodo passà de tindre 1.703 habitantsl’any 1991 a 2.294 l’any 2008.


3

.

4


Benimodo és un municipi de la comarca de la RiberaAlta del Xúquer, situat a 41 metr es d’altura sobre elnivell del mar. Es troba geogràficament a una latitudde 39º 12’ 45’’ nord i una longitud de 0º 31’ 48’’ oest.El seu ter me ocupa una extensió de 12,16 km 2 deterreny pla, accidentat a l’oest pels faldarsmuntanyosos de la serra del Cavalló i drenat per unasèrie de barrancs afluents al riu Sec.

El clima és típicament mediterrani, amb estius calorososamb temperatures mitjanes superiors als 25ºC, i hivernssuaus amb una mitjana de 10ºC. Les pr ecipitacionsmitjanes anuals se situen entr e els 400 i 600 mm. Elsvents predominants són els de ponent i els de llevant.

L’activitat econòmica principal sempr e ha sigutl’agricultura, encara que actualment ha per dutrellevància front a l’activitat industrial, observable enels polígons existents a la perifèria del poble, ondestaquen les indústries del sector alimentari i de lafabricació de mobles.

El terme municipal de Benimodo és un lloc idoni pera ser visitat. Compta amb una sèrie de camins ruralsque permeten gaudir del contacte amb els campsde regadiu que s’estenen per les distintes partidesrurals: la Sénia, els Corralets, el Salt, les Foies, el T ros-Alt, el Paradís, Asmolaores, etc.

El paratge natural del Barranc i Coves del T ruig ésun espai muntanyós de gran valor mediambiental,amb una vegetació i flora característica de la zona.L’interés d’aquest espai natural es veu incr ementatper ser un emplaçament ar queològic de l’Edat delBronze.

El paratge dels Ullals, a la partida rural de Ressalany,és un brollador d’aigua a nivell de terra on naix el riuVerd, afluent del Xúquer. És un important hàbitat naturald’alt valor ecològic.


5

L’arròs és la base de la cuina benimodolina, i la paella,l’arròs caldós i l’arròs al for n són els plats méstradicionals. El gaspatxo, fruit de la influència manxegaa la comarca, és un altre plat característic.

Per a les postr es estan els pr oductes de la terra, lataronja i una àmplia varietat de fruites. A més hi hatot un suculent repertori de dolços i r ebosteria, delsquals cal destacar la carabassa torrada, l’arnadí, lasopà, l’elaboració de diferents coques i pastissets, aixícom els tradicionals bunyols.

Les festes majors de Benimodo se celebren del 22 al25 d’agost en honor als seus patrons: Sant Felip Benici,Sant Bernat Màrtir i la Divina Aur ora. A mitjans desetembre se celebra la popular setmana de bous alcarrer.

Altres festes locals d’interés són la foguera de SantAntoni, les Falles organitzades per la comissió falleralocal, la festivitat religiosa de Setmana Santa i Pasqua,la processó del Corpus, les paelles de l’1 de Maig, ialtres de tradició cultural com les or ganitzades enhonor a Santa Cecília.

6



7

Antigues escolespúbliquesLes escoles públiques, que estrobaven en el camí de l’estació(actual av. Germanies), són obrade Joaquín Rieta Sister. Foren inau-gurades el 17 de setembre de 1934per les filles del president del governrepublicà F. Largo Caballero.Deixaren el seu ús docent l’any1984, data a partir de la qual hatingut diferents usos: sala d’expo-sicions, biblioteca municipal, llardels jubilats i fins i tot casal faller

Auditori MunicipalL’Auditori Municipal es construísobre els terr enys del que va serl’antic Grup Escolar de Benimodoper a servir de mar c a les actua-cions musicals i activitats culturalsque se celebraren a l’aire lliure.El projecte d’urbanització del Parci construcció de l’Auditori foucostejat per l’Excma. DiputacióProvincial de València i l’Ajunta-ment de Benimodo. L’Auditori vanàixer del projecte inicial dissenyatper l’artista local Rafael ArmengolMachí i completat pels arquitectesmunicipals. Es tracta d’una obrade formigó armat, amb un escenaride 96 m2 cobert per tres voltes deradis variables de 8 m de longitud

i 15 cm de gr ossor, suspesos d’unarc central de 6 m de radi i 19 dedesenvolupament.Fou inaugurat en la vesprada deldia 25 d’abril del 1987 per l’alcaldeManuel Bertí i Pascual, el consellerd’obres públiques, personalitats dela Diputació i l’Ajuntament en ple.El bateig musical va estar a càrrecde la Banda de la Unió Musical,que oferí el concert inaugural sotala direcció de José Salvador HuertaFerrando. Aquest mateix dia tambéera inaugurat el Palau de la Músicade València, una obra emblemà-tica per al món musical valencià.

Escoles l’any 1951 Escoles l’any 2008

8


Estudi del pintor Rafa Armengol

Armengol, nascut a Benimodo, el 1940, és undels autors més característics de les artsplàstiques valencianes dels últims 40 anys, undels punts de r eferència fonamental per acomprendre els camins de l’art figuratiu dinsde la recent història de l’art contemporaniespanyol.Armengol s’inicia en la plàstica a finals dela dècada dels cinquanta i principis delsseixanta, en el món de l’abstracció,influenciat per les corrents del moment, peròla conjuntura sociopolítica d’aquest anysfaran que es posicione i adopte elcompromís de fer crítica social a través dela seua obra.Aquest període serà testimoni d’un nou estila València, caracteritzat per un contingentpolític i social fruit del context de la transiciódemocràtica espanyola i finals de ladictadura.

Més tard, passarà també per l’hiperrealismedins del context de la cultura dels media,experimentant l’art plàstic en sèrie, el pop-art, l’art cinètic, l’op-art. Armengol, junt a Boixi Heras, són considerats els precursors del NouRealisme Social. És de destacar la pr eocu-pació per part d’Armengol en els processosd’elaboració de les seues obres cap a un artd’experimentació.Al seu període més recent explora la percep-ció visual i s’obri al neoimpressionisme, utilitzantel llenguatge dels mètodes contem-poranisde producció i d’imatge, de codifica-ció ide descodificació cromàtica. Armengol ensmostra un veritable domini plàstic amb lamanera d’utilitzar els recursos pictòrics i gràfics,els quals s’ajusten amb pr ecisió a les seuesnecessitats expressives i comunicatives. Sovintla seua creació reflexa de manera crítica lesdiverses realitats com la societat espanyola,la història de l’art o l’actual socie-tat demasses.

La inauguració de la font de la plaça Machí tinguélloc el 16 d’abril del 1922.Es tracta d’una font r ealitzada completament ambpedra, formada per una base ovalada i una columnajònica al centre, en la base de la qual es trobaven lesaixetes per a donar eixida a l’aigua.Aquesta font, junt a la de la plaça Major i la cister nade la plaça d’En Lluc, eren els principals punts d’abasti-ment d’aigua de la població en un temps en el qualen les cases no disposaven de subministrament d’aigua.Amb la clausura del Casino Republicà i apr ofitant laproximitat de la font, aquesta es convertí en el lloc dereunió dels antics usuaris del Casino. Fou conegudadurant els primers anys de franquisme amb el nom dela barca, en primer lloc per la semblança de la basede la font amb una embarcació i després perquè lagent seia al seu interior per a fer les reunions que abansfeien a la seu social.

Font de la Plaça Machí

Font de la plaça Machí Cisterna de la plaça d’En Lluc


9

Edifici construït l’any 1931 amb l’objectiud’allotjar la seu social de la Societat “ CentroRepublicano” de Benimodo. Després de laguerra civil, la propietat va passar a nom deCàndida Grau i poc temps després seriaexpropiat. Cap a la dècada del 1950 s’hi ubicàuna impremta editorial, la “Imprenta EditorialOrtí”. En l’últim terç del segle XX, la impremtaentrà en decadència i s’hagué de tancar , is’ubicaren en l’edifici les oficines de corr eus,últim ús que tingué l’immoble.

Es tracta d’un edifici de l’eclecticisme onpodem trobar característiques de l’historicismearquitectònic, del racionalisme i de l’art déco.Consta de dos façanes, una que r ecau a laplaça Machí i l’altra al carr er Major. L’edificiestà dividit en dos cossos, i la verticalitats’emfatitza amb unes pilastres d’escàs relleu,coronades a la part superior per uns pinaclesde pedra, de bulb estriat i remat helicoïdal.La decoració es tr oba únicament al cossuperior, on destaquen les volutes d’inspiracióbarroca i les mènsules, formades per elements

arquitectònics de la tradició clàssica, com sónles mètopes i els tríglifs.Un element destacable pel que fa a ladecoració, és la vorera que recorre el llarg detot l’edifici. D’inspiració déco, trobem unadecoració a base de motius geomètrics ons’empren els colors roig i verd. Just a la portaprincipal del Casino, encara es distingeixendos inicials, C i R, és a dir, “Centro Republicano”,encara que la R va estar canviada per unaaltra lletra durant els primers anys delfranquisme.

Casino Republicà

10


Plafó ceràmic de la Verge del CarmeEs troba ubicat al núm. 1 de la plaça Machí i la seua datade realització se situa en el primer quart del segle XIX.Representa la Verge del Carme. La Verge de peu, ambhàbit carmelità, gran capa blanca, cor ona coberta inimbe estrellat, sosté a Jesús xiquet en el braç esquerr e,ambdós ofereixen enormes escapularis a dos ànimes -home i dona- que emergeixen de les flames del purgatori,baix a la dr eta i esquerra. L’orla té bossell i filet gr oc icarabassa. Es tr oba r ealitzat amb pintura ceràmicapolicroma vidriada sobre fons estannífer llis. No posseeixinscripcions. El retaule té un format rectangular, les seuesdimensiones són 0,82 x 0,61 m. Té un total de 12 peces de20,5 x 20,5 cm cadascuna No pr esenta fornícula. (Fitxad’etnologia extreta de la web de l’Àrea de PatrimoniCultural de la Conselleria de Cultura i Esports, realitzadaper Inocencio V. Pérez Guillén)

Plafó ceràmic del Crist de ZalamedaEs troba ubicat al núm. 1 de la plaça Machí i la seua datade realització se situa en el primer quart del segle XIX.Representa el Sant Crist de Zalameda. Entre cortines verdesrecollides simètricament, es troba el crucifix amb Crist queporta un ampli faldellí, corona d’espines i nimbe platejat;amb dos medallons en la banda inferior a dreta i esquerraque representen dos miracles: una dona que mostra undrap i un home del qual ixen dimonis. L’orla té bossell i filetgroc i carabassa. Es troba realitzat amb pintura ceràmicapolicroma vidrada sobr e fons estannífer llis. Posseeixinscripcions: (Baix, sobre una banda blanca) "EL SS. CHRISTODE ZALAMEDA". (Medalló esquerr e) "EL P AÑO Y DIEZ /

REALES". (Medalló dret) "ESPIRITUA / DO". El retaule té unformat rectangular vertical, les seues dimensiones són 0,82x 0,61 m. Té un total de 12 peces de 20,5 x 20,5 cmcadascuna. No presenta fornícula. (Fitxa d’etnologia extretade la web de l’Àrea de Patrimoni Cultural de la Conselleriade Cultura i Esports, realitzada per Inocencio V. PérezGuillén)

Plafó ceràmic de Dolors de Sant JosepEs troba ubicat al núm. 2 del carr er L’Alcúdia i la seuadata de realització se situa al voltant del 1790, encaraque la fornícula és de l’últim quart del segle XX.Representa la fugida d’Egipte. Sant Josep a l’esquerraamb la vara florida i un punyal clavat en el pit tira de l’asesobre el qual es troben la Verge, coberta amb un mantellblau amb Jesús xiquet a la falda. Dalt, entre núvols i a ladreta, un àngel assenyala el bon camí. Manca d’orla. Hiha un marc de cintetes blaves modernes. Es troba realitzatamb pintura ceràmica policr oma vidrada sobr e fonsestannífer llis. Posseeix inscripcions: (Angle superior esquerre)“6”. El retaule té un for mat quadrat, les dimensions delqual són 0,42 x 0,42 m. Té un total de 4 peces de 21 x 21cm cadascuna. (Fitxa d’etnologia extreta de la web del’Àrea de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Culturai Esports, realitzada per Inocencio V. Pérez Guillén)

Plafó ceràmic dels Sants de la PedraEs troba ubicat al núm. 16 del carr er dels Sants i la seuadata de realització se situa al voltant del 1790.Representa els Sants Abdó i Senén, amb Sant Josep, LaPuríssima i Sant Felip Benici. Els dos sants principals es troben

de peu, vestits a la romana amb grans mantells d’erminisi estan cor onats. Abdó, en la mà dr eta porta un ramd’espigues i Senén, en l’esquerra, un sanglot de raïm. Baixde cada sant hi ha un lleó. Dalt hi ha tres medallons: SantJosep de peu amb Jesús xiquet al braç esquerre i la varaflorida en la mà dreta (esquerra); la Puríssima: la Verge depeu, amb túnica blanca estrellada i mantell blau se situasobre un núvol i entr e resplendors (central); Sant FelipBenici, amb hàbit monàstic, es troba de genolls amb elsbraços estesos orant, a la dr eta hi ha una tauleta ambuna tiara papal (dr eta). L’orla té doble filet gr oc icarabassa. El plafó es troba realitzat amb pintura ceràmicapolicroma vidrada sobr e fons estannífer llis. Posseeixinscripcions: (Baix els medallons r espectius) “S. JOSEF”;“MATER PURISIMA”; “S. FELIPE BENICIO”. (Baix els dos santsprincipals): “S. ABDON MR.”; “S. SENENT MR.” El retaule téun format rectangular apaïsat i les seues dimensions són0,82 x 1,025 m. Té un total de 20 peces de 20,5 x 20,5 cmcadascuna. (Fitxa d’etnologia extreta de la web de l’Àreade Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura i Esports,realitzada per Inocencio V. Pérez Guillén)

A banda d’aquests plafons n’existeixen d’altr es derellevància, ubicats al carrer Bertí (Crist de Zalamea), alcarrer Sant Antoni (dos plafons de Sant Antoni i el porquet)i al carrer de Santa Bàrbara. Tots són del segle XIX.A més d’aquests, cal assenyalar els plafons del segle XXubicats a la placeta de Sant Bernat (imatge del martiri deSant Bernat), al carrer Poeta Duran i Tortajada (frontal dela font de Sant Felip) i al cementeri municipal (imatge dela Verge).

Plafons ceràmics

Plafó ceràmic de la Verge del Carme. Plafó ceràmic dels Sants de la Pedra.Plafó ceràmic del Crist de Zalameda. Plafó ceràmic de Dolors de Sant Josep.


11

L’edifici actual del forn és del segle XVIII,com així ho testimonien els padr ons mésantics que es conserven a l’arxiu municipali que daten d’aquest mateix segle. Enaquests ja aparéix la nomenclatura decarrer del Forn.Aquest forn, anomenat de Rialla o de BernatUsina, tancà portes a finals del segle XX.El forn encara conserva una maquinàriacentenària fabricada al taller de VicenteDomingo, en el carrer Jesús de València.

Forn de Bernat Usina

El nou edifici de l’ajuntament data del 1980.Fou construït sobr e el solar que ocupaval’antiga casa consistorial, que datava definals del segle XVIII. Consta de tres plantesamb una distribució de les obertures pròpiade les cases de pati sencer. L’arquitecturaés funcionalista. No hi ha cap tipus dedecoració, llevat de l’escut municipal quees troba en la façana.Dins es conserva un important arxiu municipal,ja que no es va cremar en temps de guerra,amb documents des de finals del segle XVIfins a l’actualitat.També podem contemplar en l’interior del’ajuntament la campana Major que vacaure el 25 d’agost del 1999, moments abansd’iniciar-se l’última pr ocessó de les festeslocals. Per al seu r ecordatori s’ha instal·latuna placa commemorativa justament en ellloc de la caiguda. Nombr osos mitjans decomunicació es feren ressò de la notícia.

Ajuntament i campana

12


Nombrosos mitjans de comunicació es feren ressò de la notícia.

Es tracta d’una font realitzada en pedra,conformada per una base hexagonal i unacolumna en el cente també hexagonal.Es tracta d’una tipologia poc habitual enaquest tipus de construccions d’abastimentd’aigua. La base i el suport de la columnasón originals mentre que no es conserva lacolumna que remata la font. L’arribadade l’aigua a aquesta font data del 1910,si ens basem en un plànol que es conservaa l’arxiu municipal.

Font de la plaça Major


13

Església de la Immaculada Concepció

Edifici del segle XVIII caracteritzat per ser de nauúnica amb capelles entr e contraforts. Cons-tructivament, l’església de Benimodo és demaçoneria, és a dir, està construïda a base demaçons que van units amb calç i que formen unaparell irr egular. L’edifici té dos accessos, elprincipal pel carrer Salvador i el secundari per laplaça Major.A la façana hi ha un total de nou bandeshoritzontals de maçoneria, i nou bandes de tresfiles de rajoles cadascuna. Tota la decoració del’exterior es limita a aquestes bandes de rajola ia altres que emmarquen totes les obertures (portesi finestres). Als cantons s’empr en grans carreusde pedra per tal de reforçar la construcció. Sobrela porta principal hi ha un arc ogival cegat, formatper rajoles massisses, que té al seu interior unafornícula. A continuació tenim una finestra ambvidriera de colors. Aquesta finestra també apareixemmarcada per rajola. A la part superior irematant la façana, hi ha una espècie de pòrticclàssic, del qual ha desaparegut tot revestiment,i només trobem la rajola vista. El pòrtic consta enprimer lloc d’un basament, del qual ixen dospilastres adossades al mur, i entre les dos hi ha unarc de mig punt. Després trobem l’entaulamenti un frontó segmental.

El campanar, de cronologia posterior a la restade l’edifici (segle XIX), està ubicat entre la façanade la plaça Major i l’Ajuntament. És una torre deplanta quadrada, feta de maçoneria, ambcarreus i rajola als cantons, a excepció de lespilastres del cos de campanes, que són de rajola,i la cornisa superior i els remats, que són de pedra,així com la clau dels arcs de mig punt del cos decampanes.El material constructiu no és visible, ja que la torre,com és habitual en aquests tipus de construccions,apareix totalment lluïda i pintada. El campanarestà articulat en base a tres cossos: dos llisos i untercer de campanes. Aquest tercer destaca perla seua decoració, ja que està concebut comun temple clàssic amb quatre façanes, i cadas-

cuna apareix foradada allotjant les campanes.Les quatre façanes són idèntiques; consten d’unbasament que les separa del segon cos, acontinuació hi ha un sòcol del qual sor geixenquatre pilastres adossades al mur, el relleu de lesquals cr ea jocs de clar obscur. Les pilastr es,agrupades de dos en dos, emmarquen l’arc demig punt que allotja les campanes. Després teniml’entaulament amb les seues parts característi-ques: arquitrau, fris i cornisa. Finalment hi ha unabalustrada que apar eix rematada als quatr ecantons per unes boles de pedra.

A l’interior trobem una nau amb capelles entrecontraforts. La nau està coberta amb quatr etrams de volta de canó amb lunetos. L’absis, queés rectangular, apareix també cobert per un tramde volta de canó.Hi ha un total de huit capelles, cobertes la majoriaper trams de volta de cr eueria, rectangularsapaïsats, amb el costat major en sentit longitudinala l’eix de la nau. Açò afecta a totes les capellesexcepte a les dos primeres del costat de la sagris-

14


tia començant pels peus de l’església, les quals estancobertes per cúpula sobre petxines i que tindrien plantaquadrada, a diferència de la r esta que tenen plantarectangular.L’església disposa també d’un reresagrari, és a dir, unahabitació que es troba darrere de l’altar. Ocupa tota lalongitud que té l’absis i és de planta r ectangular. Estàcoberta per una cúpula al centre i dos trams de volta decanó, un a cada costat de la cúpula.En la decoració predominen els elements clàssics. És unadecoració que apunta cap al Barroc per la manera enquè estan declinats aquests elements. En primer lloc tenimun sòcol que està pintat imitant el marbre. Separant cadacapella, en el que serien els contraforts, hi ha pilastr esadossades estucades, també imitant el marbre. L’intradósde l’arc d’entrada a les capelles apareix decorat ambpintures i amb flor ons de guix en daurat i blanc. Daltd’aquests arcs està l’entaulament on trobem alternançaentre tríglifs i mètopes. La cornisa es recolza sobre mènsules

i sobre dos xiquets a mode d’atlants. A continuació estroba l’inici de la volta de canó amb lunetos, cadascundels quals allotja una finestra amb vidriera. Les finestr esestan envoltades de decoració de volutes ques’enrosquen i elements vegetals i geomètrics, rematat totaçò per caps d’angelets. Es tracta d’una decoració típicadel Barroc a les esglésies valencianes.

Com a ressenya interessant cal dir que dins la sagristia esconserva un quadre del pintor valencià Pons Arnau, quifou deixeble de Sorolla i on es representa al Pare Soria,un sacerdot del poble.

Per últim, també s’ha de mencionar que el r etaule del’altar major fou obra de Manuel Vergara l’any 1735, peròfou cremat en la guerra civil, juntament amb les altr esimatges de sants que hi havia a l’església. Actualment,d’aquest retaule es conserven únicament dos columnes,tallades en fusta i recobertes amb pa d’or.

El poeta Vicent Andrés Estellés començàa estiuejar a Benimodo l’any 1979 en lacasa núm. 25 del carr er Bertí. Ací vacompondre alguns dels seus versos mésconeguts.L’Ajuntament de Benimodo durant 10anys va celebrar premis literaris en el seuhonor encarats a estudiants de batxillerat.

Casa de Vicent Andrés Estellés


15

L’edifici de l’almàssera es construí l’any 1929 ambles pedres resultants de la neteja dels camps del’horta i amb l’arena que s’agarrava debades delriu Sec, tot travat amb un morter de calç i arena.El sostre està format per plaques de fibr ocimentondulades, recolzades sobre bigues de fusta quees disposen transversalment en cintr es quedescansen en parets de càrrega. Aquest tipus desistemes són molt lleugers i tenen una grancapacitat de suportar càrregues. S’utilitzen princi-palment en llums grans, permetent que no hi hajacap pilar al mig de la nau.L’edifici es va construir amb la intenció d’albergaruna almàssera, encara que l’any 30 es destinaren15 m de l’immoble per a l’elaboració de xampanyi els 8 restants continuaren sent almàssera.Ací es produí el xampany de la mar ca Uracan iposteriorment Valencia. Però l’any 33 va fer fallidaa l’igual que moltes altr es empreses de l’estatespanyol, i únicament continuà en ús la maquinàriade l’almàssera, que produïa tant oli d’oliva com

oli de cacau. A banda dels habitants de Benimodo,a aquesta almàssera portaven les olives la gentde la Garrofera i la Parra, sobretot després de ferel nou poble de T ous, ja que els seus habitantss’havien quedat sense almàsseres.Durant l’època franquista va sofrir nombr osostancaments i penalitzacions a causa de les ideesrepublicanes dels seus propietaris, a diferència del’altra almàssera que es trobava al poble, partidàriade la falange.Allò més destacable de la seua maquinària sónles pedres de moldre, de 5.000 Kg cadascuna, iper a les quals, segons el seu pr opietari AdelioOcheda, van fer falta quatre parells de bous pera portar-les fins a Benimodo. Així també la premsa,la caixa de bombes, la corriola de la transmissió iel quadre de comandament de la instal·lació.L’almàssera estigué en ús fins que esclatà tota laproblemàtica de l’oli de colza l’any 1981, encaraque després, durant la dècada dels huitanta,continuà la seua producció per a ús particular.

Almàssera d’Ocheda

La Casa de la Cultura és un edifici multifuncional i centre de formació, dotat d’auditori, sales d’exposicions,biblioteca, arxius, aules, i sales diverses, amb una superfície construïda total de 2.580 m2. L’edifici fouprojectat l’any 2002 per l’ar quitecte Rafael Gil Ibor, i el director d’obra fou l’arquitecte DamianAscoz Carrió. La primera pedra fou col·locada simbòlicament el 6 de juny de 2003 per l’alcaldeManuel Bertí Pascual.

Casa de la Cultura

Les obres s’iniciaren al setembre de 2003, i desprésd’un temps d’haver-se paralitzat la seua construcció,foren finalment acabades l’any 2007. L’edifici foucofinanciat pel Fons Europeu per al DesenvolupamentRegional (FEDER) i la Conselleria d’Economia, Hisendai Ocupació de la Generalitat Valenciana.La Casa de la Cultura fou inaugurada el dia 30 demarç del 2007 per l’alcalde José Luís Sanchis Oliver,comptant amb la presència de representants políticsi alcaldes de la comarca, així com de la corporaciómunicipal en ple. En aquest acte, la Banda de la UnióMusical de Benimodo fou l’encarregada d’estrenarl’auditori amb un concert dirigit pel mestr e JoséSalvador Huerta Ferrando.

imac

Texto escrito a máquina

imac


imac


imac


imac


16


Molí d’ArròsEdifici d’arquitectura industrial del segle XX (1930-1940) ubicat a l’entrada del poble, a l’av. Germanies. Ací s’emmagatzemava,es molia, i s’empaquetava arròs. Està emmarcat dins del funcionalisme arquitectònic, amb elements de l’art déco. Els elementsdecoratius els trobem únicament a les llindes de la porta i de les finestres, realitzats amb rajola roja, i aconsegueixen una bicromiaque emfatitza així aquests elements ornamentals.

Arquitectura popular (fotos 1, 2, 3)Dins d’aquest grup es poden incloure les cases del carrer Bertí 14 (segle XVIII), Sant Vicent, 16 (XVIII-XIX), i d’altres als carrers delsSants, l’Alcúdia i Sant Antoni. En aquest apartat cal fer referència a les finestres més antigues que tenim constatades a Benimodo,que daten de finals del segle XVII, i que es troben a l’entrada del carrer Sant Vicent.

Torreta de la llum - Transformador Volta S.A.Data del primer terç del segle XX. Es tracta d’una torre transformadora de llum, de secció quadrada. Respon a la tipologia delstransformadors que reduïxen la tensió a valors més baixos per a facilitar la seua distribució i consum. Per la decoració quepresenta podem emmarcar aquesta construcció dins de l’art déco, en base a la utilització d’elements constructius vistos comola rajoleria.

Casa de màquines de RessalanyÉs un edifici que data de la dècada de 1930. Alberga el motor encarregat d’elevar aigua del naixement del riu Verd per al reg.Es tracta d’un edifici que podem situar dins l’estètica déco, en base als elements decoratius geomètrics i estilitzats, així comoper les pilastres i cornises llises i els plafons ressaltats.


17

Cementeri (foto 4)El projecte de l’edifici del cementeri és de Carlos Carbonell Pañella,un dels arquitectes que realitzà l’obra de l’Ajuntament de València.La inauguració fou el 14 de desembre del 1924.La seua façana es pot emmarcar estilísticament dins de l’art décoen base a la utilització de materials constructius vistos, com la pedrai elements geomètrics en la seua decoració. La pedra vista la trobemen el sòcol que recorre tota la façana, a les llindes de les portes i ales llindes de les finestres circulars. Emfatitzant la porta principal hiha una espècie de frontó triangular en el qual trobem una imatgede la Puríssima Concepció realitzada amb rajoleria. Aquest frontóapareix rematat per una creu de pedra. Amb la combinació de lapedra i el mur blanc s’aconsegueix una bicr omia que ajuda areforçar la decoració.Aquest edifici substituí l’anterior cementeri que es trobava al final delcarrer Poeta Duran, prop de la travessia amb el carrer Colon.

Casa de la Sénia (foto 5)És una casa de camp ubicada en la partida del seu mateix nom.És del segle XVIII i respon a la tradicional casa a dos mans constituïdaper dos crugies de dos plantes paral·leles a la façana. Una de lesfinestres de la planta inferior està cegada. En el cos superior , a uncostat del balcó i ocupant el lloc d’una finestra, tr obem les restesd’un panell ceràmic, del qual sols queda una inscripció on es pot

llegir: "CASA LA [...] NIA [...] V BER [...]". A més de la casa pròpiamentdita trobem un corral de grans dimensiones en l’interior del qual hiha un pou i algunes estancesLa tradició popular de Benimodo situa en aquest lloc el naixementde Sant Ber nat al segle XII. En l’actualitat es tr oba en un estatruïnós.

Casa Gran (foto 6)Se situa en la plaça Major núm. 6. Els seus orígens poden datar delsegle XVII malgrat que la tipologia actual és del XVIII. És una casade mig pati, encara que la distribució de les obertures en els cossossuperiors suggereix que en origen seria una casa a dos mans. Constade tres plantes. Destaca la tipologia de les finestr es amb llindaalçada, propi de les construccions del segle XVIII. Cal destacar eltreball de forja en les reixes. El sòcol de rajoles és un afegit de finalsdel segle XX.Aquesta casa era més gran del que veiem en l’actualitat, ja queabraçava mitja illa de cases, i arribava fins a mitjan del carrer Major.Un dels seus pr opietaris fou Quico el de la Casa Gran, influentpersonatge en la vida política del segle XIX.

Cases d’estil modernista (foto 7)En trobem a l’av. Germanies i als carrers Jaume I, Major, Canalejas,Forn i Sant Salvador.

18


jacimentsarqueològicsEn la zona del Barranc de les Coves es troben diferentsemplaçaments arqueològics: el Poblat del Puntal delBarranc de les Coves (Bronze Inicial), junt a aquest ElPuntal del Barranc de les Coves (època indeterminada)i les Coves del Truig (Bronze Ple).

1. Poblat de El Puntal del Barranc de les CovesEn un dels meandr es que es for ma en el curs delBarranc de les Coves s’alça un turó en el quals’identificà en la dècada dels 80 un poblat del BronzeInicial (1800-1600 aC.).Aquest poblat reuneix les característiques pròpies delsassentaments del Bronze valencià, ja que es troba enun monticle no massa elevat des del qual es controlaun ampli territori.

La referència a aquest poblat apar eix a difer entspublicacions, fonamentalment en les d’AntonioMartínez Pérez, motiu pel qual, a continuació reproduïmles seues paraules:Está frente a les Coves del Truig en la margen derechadel barranco, término de Benimodo. Es un montículode escasa altura, pero cuyas laderas son depronunciada pendiente, recayendo las del N. y E.hacia el barranco de les Coves, la del S. hacia unbarranquillo que nace en sus cercanías; el O. estáunido a una gran planicie. Precisamente en ese puntovulnerable se alzó una gran torre de defensa, que,junto con el pequeño escarpe calizo que hay en lacima y las abruptas pendientes, protegían el poblado.Actualmente hay un amontonamiento de piedras ytierra que sobresale un par de metros de la planicienatural.

En superficie se obtuvo media cazuela fragmentada,con asa de cinta vertical, así como fragmentos dediversas vasijas. Las pastas son del Grupo I y II (grosera),con más abundancia de las primeras. En sílexencontramos un diente de hoz y dos esquirlas sinretoques.

El tipo de ubicación y sus materiales nos recuerdan alpoblado de Tous-Nou, y, como aquél, lo clasificamosen un Bronce Inicial. (MARTÍNEZ PÉREZ 1984, 1985).

Una altra de les peculiaritats del Bronze és la construccióen pedra sense desbastar, travada en sec, qüestióque podem corroborar també en aquest poblat, aixícom la presència d’una torre en la part més accessiblede l’assentament.La troballa d’una dent de falç mostra que es tractavad’una cultura cerealista, característica també típicad’aquest període.

El 2003 es portà a ter me la catalogació d’aquestjaciment arqueològic en la Conselleria de CulturaEducació i Ciència, i es dipositar en els materialsresultants de la prospecció arqueològica en el Museud’Alzira (València).

2. Puntal del Barranc de les CovesSegons Martínez Pérez es troba junt al poblat del Bronzeabans mencionat. En aquest es tr obaren molts sílexatípics amb evidències de talla (MARTÍNEZ PÉREZ 1984).


19

3. Coves del TruigEs localitzen enfront del Poblat del Puntal del Barranc.Es tracta d’un jaciment que pertany al Br onze Ple(1600-1200 aC.).Novament Martínez Pérez assenyala que: en la basede un gran escarpe se abren unos abrigos calcáreos,de poca profundidad, en cuyos pies se recogenfragmentos cerámicos, hechos a mano, y esquirlas desílex (MARTÍNEZ PÉREZ 1984, 1985).

Actualment podem contemplar part d’aquestsmaterials en el Museu Municipal d’Alzira.

Segons la tradició oral de Benimodo, tr obà recer enles Coves del Truig un bandoler que portava per nomEl Gato. Hem pogut corroborar aquest fet mitjançant ladocumentació de principis del segle XIX tr obada enl’arxiu municipal. Amb açò volem ressaltar la importànciahistòrica del lloc, a més de la seua r ellevància com ajaciment arqueològic.

Vistes de les Coves del Truig des del turó del Poblat del Puntal del Barranc de les Coves

20


4. Jaciment romà de l’Alteró de La SéniaEn l’Alteró de la Sénia es troba un jaciment d’èpocaromana, concretament del segle I dC., datació queve donada pels materials ceràmics tr obats ensuperfície: fragments de ceràmica campaniana,sigillata hispànica, ceràmica grisa de cuina altimperial,àmfora Dr essel 2/4, ceràmica comuna, elementscirculars de pilae d’hipocaustum, tègules, rajoletesromboïdals...En la prospecció arqueològica portada a terme l’any2007, així com en el seguiment de les obres del reg agoteig del 2008, no s’ha evidenciat cap estructura,encara que els testimonis orals dels llauradors de la zonaens parlen de paviments de llosetes romboïdals, ceràmicadispersa i ossos.Aquest jaciment fou registrat en la Direcció Generalde Patrimoni Artístic l’any 2000.

Ceràmica baixmedieval (ss. XIII-XV)procedent del carrer Bertí de Benimodo

Ceràmica islàmica (s. XIII) i baixmedieval (ss. XIII-XV)procedent del carrer Bertí de Benimodo

.


21

5. Jaciment Alqueria Islàmica de BenimodoCom ja s’ha comentat anterior ment, l’origen deBenimodo es remunta a època islàmica, i aquestfet queda referendat pel seu topònim, de claraascendència aràbiga i per les r ecents troballesarqueològiques.Pel que fa a la toponímia, el nom de Benimodocomença amb radical Beni-, que ve a significar“fill de” o “els descendents de”, i va seguit del nomd’una persona, família o tribu.

Per al nom de Benimodo existeixen duesinterpretacions:·BANI MUDAR, que fa referència a una tribu àrab(BARCELÓ TORRES 1983: 121).·BANI MAWDUD o MAUDUD, que indica el nomd’una família (CORTÉS; FURIÓ; GUICHARD; PONS 1981: 233).

Per tant, la toponímia ens indica que Benimodo,a l’igual que una gran part de municipis valenciansamb semblants característiques toponímiques, téel seu origen en la presència musulmana.

Pel que fa a l’urbanisme, el nucli primitiu del’alqueria islàmica de Benimòdol estaria for matpel carrer Bertí, el carr er Major, la plaça Major il’Església. Sols cal observar qualsevol plànol perdeduir que l’estretor i el traçat sinuós del carr erBertí respon a èpoques anteriors en les quals noregia una concepció d’urbanisme ortogonal.Cal dir a aquest respecte que el carrer Horta de

Moneda del regnat de Carles II (segona meitat del s. XVII)procedent del carrer Bertí de Benimodo

Ceràmica del segle XVIIIprocedent del carrer Bertí de Benimodo

22


Dalt, que desemboca en la plaça Major , es vaobrir recentment, concretament l’any 1985, per laqual cosa no s’ha de considerar des d’un punt devista de l’urbanisme islàmic.

Pel que fa a l’arqueologia, les excavacions realit-zades als núm. 1-3 del carrer Bertí han proporcionat,encara que escassos, alguns fragments ceràmicsd’època almohade (finals del segle XII - inicis delsegle XIII): fragments de safes amb vidratsmonocroms tur quesa o blanc. La pr esènciad’aquesta ceràmica reforça l’argumentari d’unpoblament islàmic abans de la conquesta cristiana.

En l’excavació, l’època baixmedieval es tr obarepresentada per un mur encofrat de tàpia deformigó que possiblement ha funcionat al llarg deltemps de mur mitger amb un immoble situat enl’actual carrer Horta de Dalt. També s’ha docu-mentat ceràmica baixmedieval (segles XIII al XV):plats amb vidrats monocr oms, amb decoracióbicroma de blau sobre blanc o daurat sobre blanc,llibrells i cànters amb decoracions en òxid demanganés i sobr etot, allò més destacable ésl’aparició d’una ceràmica d’importació del sud-est de França, també d’època baixmedieval, queens permet inferir una comer cialització àmpliad’aquest tipus de producte que fins ara únicaments’havia constatat a la ciutat de València.Per últim, d’època moderna i concretament delregnat de l’àustria Carles II (segona meitat delsegle XVII) aparegué una dineret de billó.


23

- Arxiu Municipal de Benimodo.

- Arxiu Municipal de Carlet.

- ARMENGOL MACHÍ, P.: Memoria científica de la prospección arqueológicade las obras de modernización y consolidación de la Comunidad deRegantes de Benimodo, 2007.

- ARMENGOL MACHÍ, P.: Memòria científica de l’excavació arqueològicadels núms. 1-3 del carrer Bertí a Benimodo, 2007.

- BARCELÓ TORRES, C.: Toponímia aràbiga del País Valencià. Alqueries icastells. Xàtiva, 1983, p.121.

- CARRERAS CANDI, F.: Geografia General del Reino de Valencia. Barcelona,1919, Vol. II.

- CAVANILLES, A.J.: Les Observacions de Cavanilles dos-cents anys després.València, 1998, Llibre II, pp. 167-168.

- CORTÉS, J.; FURIÓ, A.; GUICHARD, P.; PONS, V.: “Les alqueries de la Ribera:assaig d’identificació i localització”, Economia Agrària i Història Local. IAssemblea d’Història de la Ribera. Institució Alfons el Magnànim. València,1981, pp. 209 a 262.

- FERRANDO, A., i al.: El Llibre del Repartiment de València. València, 1979.

- FRANCO TORMO DE OLORIZ, V.: Noticia de la Actual Población del Reynode Valencia: la de sus Despoblados desde la Conquista por el Rey DonJayme Primero: las leguas que distan de la Capital: los Señoríos directosque los poseen: y la Diócesis á que pertenecen. València, 1804, p. 11.

- GIL MASCARELL, M.: “La comarca de la Ribera en el bronce valenciano:interrogantes de una cultura”, Actes de la V Assemblea d’Història de laRibera. Almussafes, 1988.

- GUINOT RODRÍGUEZ, E.: Cartes de Poblament medievals valencianes. València, 1991.

- LAPEYRE, H.: Geografia de la España morisca. València, 1986, pp. 63-112.

- LÓPEZ ANDRADA, R.: Història de la Banda de Música de Benimodo.Ajuntament de Benimodo. Benimodo, 1999.

- MARTÍ OLIVER, B.; DE PEDRO MICHÓ, M.J.: “La Ribera del Xúquer a l’Edatde Bronze: cap a un paisatge antròpic”, Geoarqueologia i Quaternarilitoral. Memorial M.P. Fumanal (1999).

- MARTÍNEZ PÉREZ, A.: “La Cultura del Bronce Valenciano en la Ribera”, Al-Gezira núm. 1. Revista d’Estudis Històrics-Ribera Alta. 1985, pp.13-112.

- MARTÍNEZ PÉREZ, A.: Carta Arqueológica de La Ribera. Alzira, 1984.

- PERIS ALBENTOSA, T.: Història de La Ribera. De vespres de les Germaniesfins a la crisi de l’Antic Règim [segles XVI-XVIII]. La cultura popular. VolumIV. Alzira, 2005.

- PIQUERAS, J.; SANCHIS, C.: L’Organització Històrica del Territori Valencià.Generalitat Valenciana, Conselleria d’Obr es públiques i T ransports.València, 1992.

- PLA BALLESTER, E.; MARTÍ OLIVER, B.: “L’arqueologia de la Ribera del Xúquer.Estat actual de la investigació”, L’Escenari Històric del Xúquer. Actes dela IV Assemblea d’Història de la Ribera. L’Alcúdia 1988.

- PLA BALLESTER, E.: Gran Enciclopedia de la Región Valenciana. València,1973. Tomo II, pp. 151, 154.

- SANCHIS SIVERA, J.: Nomenclator geográfico-eclesiástico de los pueblosde la diócesis de Valencia, con los nombres antiguos y modernos de losque existen o han existido, notas históricas y estadísticas. València, 1922,p. 132.

- SUCIAS APARICIO, P.: Notas útiles para escribir la historia del reino deValencia. València, 1911, pp.85-92.

Bibliografia

Documents

curs Conéixer La Ribera. Benimodo - XV Assemblea d ... · XVI al XVIII, a més de l’agricultura tradicional mediterrània, ... Estudi del pintor Rafa Armengol Armengol, nascut