d’encapçalaments Llistes de matèria i llistes …openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/244/8...2. Ser capaç de presentar l’evolució històrica d’aquest llenguatge

Llistesd’encapçalamentsde matèria i llistesd’autoritats Manela Juncà Campdepadrós PID_00143942

CC-BY-NC-ND • PID_00143942 Llistes d’encapçalaments de matèria i llistes d’autoritats

Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència deReconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los,distribuir-los i transmetre'ls públicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundació per a la UniversitatOberta de Catalunya), no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar ahttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca


Índex

Introducció.................................................................................................. 5

Objectius....................................................................................................... 6

1. Les autoritats en l’anàlisi de contingut....................................... 7

2. Què és una llista d’encapçalaments de matèria?....................... 9

3. Origen i evolució de les llistes d’encapçalaments..................... 12

4. Tipologia de les llistes d’encapçalaments.................................... 16

5. Principis de les llistes d’encapçalaments.................................... 19

6. Encapçalaments i subencapçalaments......................................... 23

6.1. Encapçalaments ........................................................................... 23

6.2. Subencapçalaments ..................................................................... 23

7. Regles de vocabulari i signes de puntuació de les LEM............ 28

8. Termes simples i compostos............................................................ 30

8.1. Encapçalaments simples ............................................................. 30

8.2. Encapçalaments compostos ........................................................ 30

8.3. Ordre dels encapçalaments ......................................................... 32

9. Les relacions semàntiques............................................................... 34

9.1. Relació d’equivalència ................................................................. 35

9.2. Relació de jerarquia ..................................................................... 37

9.3. Relació associativa ....................................................................... 39

9.4. Símbols emprats per a designar els tres tipus de relacions .......... 40

10. Aprenent a indexar amb una llista d’encapçalaments............ 41

11. Les llistes d’autoritats...................................................................... 45

11.1. Les llistes d’autoritats a Catalunya i Espanya ............................. 45

11.2. Tipologia ...................................................................................... 48

11.3. Indexar amb una llista d’autoritats ............................................ 50

Activitats...................................................................................................... 53

Glossari......................................................................................................... 54


Bibliografia................................................................................................. 58

CC-BY-NC-ND • PID_00143942 5 Llistes d’encapçalaments de matèria i llistes d’autoritats

Introducció

Aquest mòdul us introdueix en l’ús de les autoritats en la indexació per matè-

ries. Comprèn dos llenguatges: Les llistes d’encapçalaments de matèria i les

llistes d’autoritats.

Itinerari�d’estudi

El mòdul comença amb la definició de les autoritats i el seu ús en l’anàlisi de

contingut. A continuació, es descriuen les llistes d’encapçalaments de matè-

ria i els elements comuns a qualsevol llista d’encapçalaments sigui quin sigui

l’idioma. El darrer apartat es dedica a la resta d’autoritats.

Conceptes més importants

Concepte Vegeu

Autoritat 1. Les autoritats en l’anàlisi de contingut

Encapçalament i subencapçalament de matèria 5. Principis de les llistes d’encapçalaments6. Encapçalaments i subencapçalaments7. Regles de vocabulari i signes de puntuació en les LEM8. Termes simples i compostos

Relacions semàntiques: d’equivalència, jerarquia i associació 9. Les relacions semàntiques

Principi d’especificitatPrincipi d’economia

10. Aprenent a indexar amb una llista d’encapçalaments

Nom, títol, títol uniforme, nom geogràfic 11. Llista d’autoritats


Objectius

Amb l’estudi dels materials associats a aquest mòdul assolireu els objectius

següents:

Quant als llistats�d’encapçalaments�de�matèria:

1. Saber definir les llistes d’encapçalaments de matèria i la seva tipologia.

2. Ser capaç de presentar l’evolució històrica d’aquest llenguatge documen-

tal.

3. Conèixer les principals llistes d’encapçalaments.

4. Conèixer els elements, les relacions i la sintaxi de les llistes

d’encapçalaments.

5. Adquirir una certa habilitat en la indexació de documents amb les llis-

tes LEMAC (Llista d’encapçalaments de matèria en català) i AM BNE

(Autoritats de matèria del Catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional

d’Espanya) i AM CSIC (Autoritats de matèria de la xarxa de biblioteques

del CSIC).

Quant a les llistes�d’autoritats:

1. Conèixer l’ús de les autoritats en l’anàlisi de contingut.

2. Aprendre a indexar matèries que incloguin algun tipus d’autoritat.


1. Les autoritats en l’anàlisi de contingut

Aquest mòdul està dedicat als dos llenguatges documentals que tracten les

autoritats: les llistes d’encapçalaments de matèria i les llistes d’autoritats.

Les autoritats són les formes normalitzades de les entrades d’un catàleg

bibliogràfic o inventari d’arxiu.

Concretament, estem parlant de les formes normalitzades per a:

• Noms propis

• Títols

• Noms propis i títols

• Matèries

• Entitats

• Noms geogràfics

Per a evitar problemes en la recuperació (de soroll i silenci documental) deguts

a l’ambigüitat del llenguatge natural, cal establir formes normalitzades en ca-

da cas d’acord amb les regles internacionals de descripció: regles nord-ameri-

canes de catalogació (per a les biblioteques) i de les normes internacionals so-

bre els registres d’autoritat d’arxius relatius a institucions, persones i famílies

(ISAAR[CPF]1) (per a arxius).

Aquestes formes normalitzades es registren en el fitxer d’autoritats, que ano-

ta la forma acceptada, els termes no seleccionats, notes d’aplicació, relacions

semàntiques si s’escau i la font on s’ha basat. Aquest fitxer d’autoritats és la

llista que l’analista ha de consultar abans d’indexar per a comprovar la forma

acceptada.

Per a analitzar el contingut d’un document, l’analista ha de saber consultar les

llistes d’encapçalaments de matèria, però també ha de saber consultar la resta

d’autoritats, ja que la matèria d’un document també pot ser:

• Un nom propi: document sobre la vida de Doris Lessing.

• Un nom d’una institució actual o històrica: document sobre el Consell de

guerra.

• Un títol uniforme: interpretacions de l’obra El retrat de Dorian Gray.

• Un lloc geogràfic: document sobre l’Índia.

• Un nom d’empresa, entitat, etc.: document sobre la cooperativa Eroski.

(1)ISAAR(CPF) és la siglad’International Standard ArchivalAutorithy Records for Corporate Bo-dies, Persons and Families, Normainternacional sobre els registresd’autoritat d’arxius relatius a insti-tucions, persones i famílies.


Aquests termes (Doris Lessing, Consell de guerra, retrat de Dorian Gray, Ín-

dia, Eroski) no apareixen a les llistes d’encapçalaments de matèria perquè te-

nen entrada com noms personals, de títol, geogràfics, etc. En conseqüència,

l’analista ha de saber consultar tota mena d’autoritats.

Entre totes les autoritats, les de matèria destaquen per la seva singularitat; i

per aquest motiu el mòdul es divideix en dos grans blocs:

• Les autoritats per matèria: llistes d’encapçalaments de matèria.

• La resta d’autoritats: llista d’autoritats.

Exemple de nom propi que actua també com a matèria

Aquest exemple mostra com la mateixa autoritat introduïda com a nom propi Dalí,�Sal-vador,�1904-1989 pot ser autor o matèria en cada cas:

• Document a): Salvador Dalí autor de l’obra El mite tràgic de l’Angelus de Millet.• Document b): Ignasi Puig escriu una obra titulada El Dalí esotèric.• Document c): Salvador Dalí escriu Vida secreta (és la seva autobiografia).

Autor Matèria

a) Dalí,�Salvador,�1904-1989 Millet,�Jean-François.�Àngelus

b) Puig�Alemán,�Ignasi Dalí,�Salvador,�1904-1989

c) Dalí,�Salvador,�1904-1989 Dalí,�Salvador,�1904-1989

Solucions extretes del catàleg Biblioteca de Catalunya Com es pot observar, autor i matèria coincideixen en el cas de les autobiografies.

Títols uniformes

Un títol uniforme és un títolfictici donat per l’analista pera agrupar totes les entrades enun catàleg d’una obra. El títoluniforme es crea per a contro-lar les diferents edicions, tra-duccions, etc. Un exemple ex-tret de la llista LENOTI: l’Ocellde foc d’Igor Stravinski té coma títol uniforme “Stravinski,Igor. Jar ptitsa”, títol que en-globa qualsevol altra traduc-ció tipus El pájaro de fuego,L’oiseau de feu, etc.


2. Què és una llista d’encapçalaments de matèria?

Una llista�d’encapçalaments�de�matèria2 és un llenguatge documental

controlat que recull ordenades alfabèticament totes les matèries o els

temes susceptibles de representar el contingut d’un fons documental.

És una llista, un lèxic de paraules i frases uniformes que s’usen per a

indexar la matèria del document.

Cada una de les entrades d’aquesta llista es coneixen com a encapçalament.

Les funcions de les llistes d’encapçalaments són:

a) En la indexació:

• Descriuen el contingut dels documents.

• Agrupen en el catàleg tots els documents de temàtiques afins.

• Normalitzen la terminologia. Cada concepte s’expressa en un terme i

només en aquest, i d’aquesta manera s’evita l’ambigüitat del llenguatge

natural.

b) En la recuperació:

• Permeten recuperar els documents pel camp matèria.

• Ajuden a localitzar altres documents a partir de les relacions semàntiques

entre termes.

Les llistes d’encapçalaments es poden classificar per idioma, per tema i per

tipus de biblioteca on s’apliquen:

1)�Per�idioma

Hi ha llistes d’encapçalaments en diversos idiomes: català, anglès, francès, cas-

tellà, italià, portuguès, etc.

Llistes d’encapçalaments en català, castellà, anglès i francès

Llengua Acrònim Nom de la llista

Català LEMAC Llista d’encapçalaments de matèria encatalà

Castellà

(2)Les llistes d’encapçalaments dematèria també es coneixen com aautoritats de matèria.


Llengua Acrònim Nom de la llista

AM BNE Autoridades de materia del Catálogode autoridades de la Biblioteca Nacio-nal de España

EM BUS Encabezamientos de materia de la Bi-blioteca Universitaria de Sevilla

AM CSIC Autoridades de materia de la red debibliotecas del CSIC

LEM BP Lista de encabezamientos de materiapara bibliotecas públicas

LCSH Library of Congress Subject Headings

SEARS Llista Sears (prové del nom de MinnieEarl Sears)

Anglès

BILINDEX BILINDEX (anglès – castellà)

LAVAL Llista Laval de la Universitat Laval (Ca-nadà)

Francès

RAMEAU Répertoire d’autorité matière ency-clopédique et alphabétique unifié

2)�Per�tema

Hi ha llistes d’àmbit enciclopèdic (totes les exemplificades en la taula anterior)

i llistes especialitzades en un tema.

3)�Per�tipus�de�biblioteca

Podem distingir les llistes d’aplicació a biblioteques nacionals (AM BNE, LE-

MAC), a biblioteques universitàries (EM BUS, LEMAC), a biblioteques públi-

ques (LEM BP) i a biblioteques o centres especialitzats (AM CSIC). Alguns

exemples son:

• Llista especialitzada en medicina: Medical Subject Headings (MESH)

• Llista especialitzada en música: Universitat de Yale.

Nosaltres, en aquesta assignatura, treballarem amb les llistes següents:

• El Catàleg d’autoritats de matèria de la Biblioteca Nacional d’Espanya.

• El Catàleg d’autoritats de matèria de la xarxa de biblioteques del CSIC.

• La Llista d’encapçalaments de matèria en català.

• I consultarem la Library of Congress Subject Headings (LCSH).

Els criteris per a escollir aquestes llistes en detriment de la resta són:

• El coneixement de l’idioma: per a indexar és necessari un cert coneixement

de la llengua de cada llista, per la qual cosa en aquest mòdul treballarem

bàsicament les llistes en català (LEMAC) i en castellà (AM BNE i AM CSIC).

A partir d’ara:

AM BNE = Autoritats de matè-ria del catàleg d’autoritatsde la Biblioteca Nacionald’Espanya.LEMAC = Llistad’encapçalaments de matèriaen català.EM BUS = Encapçalaments dematèria de la Biblioteca Uni-versitària de Sevilla.LEM BP = Llistad’encapçalaments de matèriaper a biblioteques públiques.AM CSIC = Autoritats de matè-ria de la xarxa de bibliotequesdel CSIC.

http://www.nlm.nih.gov/mesh/

http://www.library.yale.edu/cataloging/music/subjsubd.htm


També es donaran exemples de la LCSH3, per a facilitar la desimboltura en

la seva consulta i contribuir a la competència lingüística.

• L’abast conceptual: les llistes s’adapten a la realitat de la biblioteca, i per

aquest motiu escollim dues llistes d’abast enciclopèdic (com les de l’AM

BNE i la LEMAC) i una d’especialitzada (com la de l’AM CSIC).

(3)A partir d’ara, amb la sigla LCSHfem referència als Library of Con-gress Subject Headings.

• La facilitat en l’accés: les llistes estan disponibles en xarxa i són gratuïtes.

Utilitzarem la sigla LEM4 (Llistes d’encapçalaments de matèria) quan ens refe-

rim a principis comuns a totes les llistes, sigui quina sigui la seva nacionalitat

i el seu idioma. Quan es faci referència a una llista concreta n’utilitzarem les

sigles respectives.

Llistes en xarxa

• AM BNE [accessible en lí-nia].

• AM CSIC [accessible en lí-nia].

• LEMAC [accessible en línia].• LCSH [accessible en línia]

(té algunes restriccions,com ara que no es visualit-zen els termes genèrics).

• La Llista d’encapçalamentsde matèria per a bibliote-ques públiques del Ministe-ri de Cultura també es tro-ba al web, en format llistat.

(4)LEM és la sigla de llistesd’encapçalaments de matèria.

http://catalogo.bne.es/uhtbin/authoritybrowse.cgi

http://aleph.csic.es/F?func=file&file_name=find-b&local_base=MAD10

http://www.bnc.cat/catalegs/autoritats/lemac.php

http://authorities.loc.gov/

http://www.mcu.es/bibliotecas/MC/LEMBP/index.html





3. Origen i evolució de les llistes d’encapçalaments

L’origen d’aquest tipus de llenguatge documental es troba als Estats Units

d’Amèrica. Apareix per primera vegada el 1876 de mans de Charles A. Cutter.

Lectures complementàries

Per a més informació sobre l’origen i l’evolució de les llistes d’encapçalaments vegeu lesobres següents:

I.�Gil�Leiva (2008). Manual de indización. Teoría y pràctica. Gijón: Trea.

B.�Gil�Urdiciain (2004). Manual de lenguajes documentales. Gijón: Trea.

Charles A. Cutter era el bibliotecari en cap de l’Ateneu de Boston quan el go-

vern dels Estats Units li va encarregar un estudi sobre la catalogació a les bibli-

oteques del país. L’informe tenia quatre volums, el darrer del qual contenia les

Rules for a printed dictionary catalogue on exposa les regles per a trobar i indexar

un document segons la seva matèria. Apareix ja el nom de headings (encapça-

laments) per a designar els termes d’indexació. Charles Ammi Cutter. Recordem que Cutter vaser el creador de la Classificació expansiva de

Cutter (Boston, 1891).

Charles A. Cutter va elaborar els principis que regeixen les LEM com el principi

d’especificitat i el d’entrada directa; tots ells continuen vigents en l’actualitat.

També va formular el principi d’economia, les referències entre termes accep-

tats i no acceptats, ja siguin sinònims o homònims, els encapçalaments sim-

ples i compostos, els signes de puntuació, la sintaxi a l’hora de construir en-

capçalaments compostos, etc.

Vegeu també

Aquests principis s’expliquena l’apartat 5 d’aquest mòduldidàctic.

Charles A. Cutter era membre de l’American Library Association (ALA5).

L’associació va publicar l’any 1895, nou anys després de la primera edició de

Cutter, la List of subject headings for use in a dictionary catalogs com a llista

d’encapçalaments per a indexar en col·leccions petites i mitjanes. Tres anys

més tard (1898), la llista va ser ampliada pel departament de catalogació de la

Library of Congress o Biblioteca del Congrés.

1)�Llistes�d’encapçalaments�de�matèria�en�anglès

A la taula següent es recullen les llistes més importants d’encapçalaments de

matèria en anglès:

(5)ALA és la sigla d’American LibraryAssociation.


Library�of�Congress�Subject�Headings1909-fins�a�l’actualitat

L’any 1909 apareix la primera edició de la Subject headings used in the dictionarycatalogues of the Library of Congress. Va ser redactada per a fer front a les necessi-tats reals de la biblioteca. Poc després la llista ja s’utilitzava en biblioteques públi-ques i acadèmiques i la Biblioteca del Congrés editava manuals i guies explicatives.El 1975, coincidint amb la vuitena edició, passà a anomenar-se Library of CongressSubject Headings (LCSH), que és el nom i la sigla que ha conservat fins avui dia.La versió sencera té uns trenta mil termes i la reduïda, uns quatre mil. S’actualitzacada any (es calculen uns set mil canvis anuals entre incorporacions i modificaci-ons) i els canvis es publiquen en el Cataloguing Service Bulletin. Els manuals per alsusuaris es titulen Subject cataloguing manual: subject headings, són normes per a lacorrecta aplicació d’encapçalaments, subencapçalaments i relacions semàntiques.Està implementada arreu del món, Isidoro Gil (2008, pàg. 403) fa un recull de lesbiblioteques nacionals del món que l’usen o han adaptat i en recull aproximada-ment trenta repartides pels cinc continents.El 1986 va canviar les sigles que utilitzava (sa, xx, x, see) per les sigles dels tesau-rus6, i d’aquesta manera va contribuir a la normalització en la descripció de les re-lacions semàntiques dels termes.Actualment, la majoria de les llistes d’encapçalaments de matèria del món s’hi ba-sen en són traduccions directes. Per exemple, si prenem el concepte “Mar7” i mi-rem com està introduït a les diverses llistes, podem constatar el fet que unes esbasen en les altres i que el rol predominant el juga la LCSH que és present com afont original per a tota la resta.

Bilindex Bilindex és una llista basada en la LCSH, en la LEM de l’Organització dels EstatsAmericans (OEA*) i en la LEM de la Universitat Autònoma de Mèxic (UNAM**).Es una llista bilingüe, anglès-castellà. Es va crear per a ajudar els analistes que nodominaven el castellà a indexar documents en aquesta llengua. S’aplica a biblio-teques públiques de ciutats de menys de 100.000 habitants i escolars però el seugrau d’especialització i la cobertura que dóna a les publicacions hispanes varen fer-la també útil en centres especialitzats i biblioteques tècniques.

Sears�1923 És una LEM creada als Estats Units com a versió abreujada de la LCSH, per a bi-blioteques petites i escolars. La va crear Minnie Earl Sears l’any 1923 amb el títolList of subject headings for a small libraries basant-se en l’experiència de nou peti-tes biblioteques i seguint les directrius de la Library of Congress. Actualment s’usaen aquest tipus de biblioteques nord-americanes i també a les de Gran Bretanya iAustràlia.

*OEA és la sigla d’Organització d’Estats Americans.**UNAM és la sigla d’Universitat Autònoma de Mèxic.Les llistes Bilindex i Sears no es troben en obert a la xarxa però podem consultar-ne exemples a: B. Gil Urdiciain (2004), Manual de lenguajes documentales (pàg. 44-63).

(6)

Sigles que utilitza la LCSH

LCSH fins 1986 A partir de 1986

Equivalència X UF

Vegeu See Use

Genèric xx Bt broader term

Específic s.a Nt narrow term

Termes�relació�associativa Va Rt related term

(7)

El concepte “Mar”

AM BNE AM CSIC LEMAC LCSH RAMEAU

Mares�y�océanosFuentes:LCSH (Ocean)CSIC (Mares y océa-nos)EM BUS (Océano)

Mares�y�océanosFuenteLCSH (Ocean)Térm. mat. LCSH/BNF Ocean

MarFontLCSH: (enc.:Ocean)

Ocean. MerEquiv.LCSH: Ocean



http://www.bilindex.com/


2)�Llistes�d’encapçalaments�de�matèria�en�francès

A la taula següent es recullen les llistes més importants d’encapçalaments de

matèria en francès:

Laval�Répertoire�de�vedettes-matière�(RVM)�de�la�UniversitatLaval

El Répertoire de vedettes-matière és una llista d’encapçalamentsde matèria en francès, parcialment bilingüe francès-anglès. Contématèries i noms geogràfics. Els seus autors són de la Universitatcanadenca de Laval. És una adaptació de diverses llistes, com laLCSH, la Canadian Subject Headings (CSH*) i la llista de la Bibli-oteca Nacional del Canadà. Es una llista desenvolupada en el res-pecte per la llengua francesa i conceptes propis de Canadà que noquedaven recollits en la LCSH. Actualment també incorpora ter-mes provinents del Medical Subject Headings de la Biblioteca Na-cional de Medicina dels EUA (MESH**) i del tesaurus AAT*** (Art,Architecture Tesaurus) de la fundació J. Paul Getty.

RAMEAU RAMEAU són les sigles de Répertoire d’Autorité Matière Encyclopé-dique et Alphabétique Unifié, la llista d’encapçalaments usada aFrança. Està basada en el Répertoire de vedettes-matière de la Uni-versitat Laval. RAMEAU s’usa en la xarxa de biblioteques públiquesfranceses i en la Biblioteca Nacional Francesa (BNF) i, d’aquestamanera, dóna servei a la major part de la xarxa bibliotecària delpaís. Des de 1987 es gestiona des de la BNF.

*CSH és la sigla de Canadian Subject Headings.**MESH és la sigla de Medical Subject Headings.***AAT és la sigla d’Art, Architecture Tesaurus.

3)�Llistes�d’encapçalaments�de�matèria�en�castellà

a)�A�Amèrica:

En la taula següent es recullen les llistes més importants d’encapçalaments de

matèria en castellà a Amèrica:

Lista�de�encabezamientos�de�l’Organización�de�los�EstadosAmericanos�(OEA)

La llista d’encapçalaments de l’OEA és l’ampliació de la llista elabo-rada per Carmen Rovira i Jorge Aguayo per a biblioteques nacio-nals, universitàries, especialitzades i públiques de l’Amèrica Llatina.Està basada en part en la LCSH. És una llista que inclou totes lesbranques del coneixement, i inclou des de termes generals a ter-mes molt específics d’un àmbit temàtic.

b)�A�l’Estat�espanyol:

A Espanya la primera notícia que tenim d’una llista d’encapçalaments és del

1935, de Juan Vicens Lavalle, però no va arribar a ser utilitzada. La següent

notícia és de l’any 1939, quan Lasso de la Vega i Cesáreo Goicoechea publiquen

Reglas para la redacción y ordenación de los catálogos diccionarios; seguidas de una

Lista de encabezamientos de materia y números apéndices. Deu anys més tard,

el 1949, Concepció Guarro publica una llista d’encapçalaments per al terme

Cervantes (per a biblioteques que tenen col·leccions cervantines, com la BC)

i una de més amplia el 1952.

http://www.bibl.ulaval.ca/mieux/chercher/ch_vedettes_matiere

http://catalogue.bnf.fr/jsp/recherche_autorites_rameau.jsp?nouvelleRecherche=O&host=catalogue


L’any 1965 apareix de mans del CSIC els Encabezamientos de materia para bi-

bliotecas i el 1986 la Lista de encabezamientos de materia para bibliotecas pú-

blicas, del Ministeri de Cultura. Pel que fa a les biblioteques universitàries, les

de Sevilla i la Complutense foren les primeres a redactar una llista de matèries

per als seus fons.

A la taula següent es recullen les llistes més importants:

AM�BNE Els encapçalaments de matèria es comencen a utilitzar a la Biblioteca Nacional d’Espanya l’any 1958 quans’estableix la fitxa única per a totes les biblioteques públiques de l’estat i es crea un primer fitxer d’autoritats dematèria amb els elements bàsics dels registres d’autoritat.Aquest fitxer de matèries va servir de base per a la futura Lista de encabezamientos de materia para bibliotecas públi-cas, editada per primera vegada per la Direcció General del Llibre del Ministeri de Cultura l’any 1986.

EM�BUS La Universitat de Sevilla es va inspirar en la LCSH i en la Universitat Laval. És una llista d’encapçalaments de tipus en-ciclopèdic ja que ha de donar cobertura a totes les biblioteques universitàries de la ciutat. En un volum a part, es fa-ciliten les traduccions dels epígrafs a l’anglès i francès.

AM�CSIC La primera llista data del 1965, però la primera editada és del 1987. Actualment conté aproximadament trenta-vuitmil termes i en la versió impresa cada encapçalament va acompanyat de la seva traducció a l’anglès. És la llista queserveix per a indexar les bases de dades del CSIC. Donada la temàtica d’aquestes bases de dades, la llista recull ter-mes especialitzats.

LEM�BP L’any 1981 es va crear una comissió de bibliotecaris per a redactar una LEM especial per als fons d’una bibliotecapública, és a dir, per a col·leccions generals d’uns trenta mil exemplars.L’any 1986 el Ministeri de Cultura la va editar per primera vegada. És una llista molt implementada a l’estat espa-nyol.El 1991 el Ministeri, juntament amb la Biblioteca Nacional d’Espanya, varen redactar unes normes per a la seva apli-cació i la inclusió de nous epígrafs.

4)�Llista�d’encapçalaments�de�matèria�en�català

A la taula següent es recull la llista de referència més utilitzada en llegua ca-

talana:

LEMAC La primera llista en català fou elaborada l’any 1983 per l’Institut Català de Bibliografia. Es va decidir traduir i adap-tar la Lista de encabezamientos de materias para bibliotecas del 1967 de C. Rovira i J. Aguayo i, en paral·lel, s’anavacomprovant amb l’original de la LCSH. La tasca actualment corre a càrrec del Servei de Normalització de la Bibliote-ca de Catalunya i les fonts s’han ampliat amb les adaptacions de la Universitat Laval i el Rameau. S’actualitza cons-tantment, en teoria setmanalment. La LEMAC s’usa a la Biblioteca de Catalunya i al Consorci de Biblioteques Univer-sitàries de Catalunya (CBUC8).

(8)CBUC és la sigla de Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.




http://www.bnc.cat/catalegs/autoritats/lemac.php


4. Tipologia de les llistes d’encapçalaments

Les llistes d’encapçalaments de matèria són un llenguatge documental que té

les característiques següents:

a)�Sintètic. Es tracta d’un llenguatge documental sintètic perquè té per objec-

tiu sintetitzar el contingut dels documents en un únic terme d’indexació o

encapçalament.

Exemple

L’obra següent conté molts temes, però les LEM ho sintetitzen en un sol encapçalament.

BALAGUER, Víctor. Los�Frailes�y�sus�conventos:�su�historia,�su�descripción,�sus�tradi-ciones,�sus�costumbres,�su�importancia�/�por�Victor�Balaguer�;�obra�acompañada�dehermosas�láminas�grabadas�sobre�acero�por�Antonio�Roca,�dibujadas�por�J.�Puiggarí.Barcelona [etc.]: Llorens Hermanos, -1851.

Matèria amb AM CSIC: Vida religiosa y monásticaMatèria amb LEMAC: Vida religiosa i monàstica

b)�Natural. És un llenguatge natural perquè la indexació es basa en l’ús de

paraules i/o expressions que pertanyen al llenguatge o discurs comú i que es

troben en els mateixos documents (títol, resum, text, etc.) o són propis de la

mateixa disciplina.

Exemple

En una LEM l’encapçalament és Pintura, mentre que en un sistema de classificació comla CDU que és codificat seria 75.

c)�Controlat. És un llenguatge controlat perquè té com a objectiu la repre-

sentació unívoca del contingut dels documents i de les consultes: un únic

concepte per terme i un únic terme per concepte (eliminant la sinonímia i

l’homonímia). En la indexació i en la recuperació només es poden fer servir

els termes o encapçalaments que figuren en el vocabulari finit que és la llista

d’encapçalaments.

Vegeu també

Recordeu que aquestes ca-racterístiques es van tractar almòdul “Anàlisi de continguts:resum i indexació”.


Exemple de control de la sinonímia

Un document sobre els nois escoltes podria ser indexat de totes les maneres següents,però una LEM només valida un terme com a terme acceptat.

Sinònims Terme�acceptat�(LEMAC)

Boy ScoutsEscoltesExploradors (BoyScouts)Minyons de MuntanyaNoies guiesNois guies

Escoltes

Exemple de control de polisèmics

Un document tracta de la massa de farina. El terme “Masa” és polisèmic, és a dir, té elmateix origen etimològic i s’escriu i es pronuncia igual que un altre terme amb significatdiferent. Les LEM diferencien els polisèmics i els homònims de diverses maneres, entreelles posant entre parèntesis l’àmbit temàtic.

Polisèmics Terme�acceptat�(AM�CSIC)

Masa Masa (Cocina)

Masa (Física)

d)�Precoordinat. És un llenguatge precoordinat perquè la coordinació dels

diferents conceptes que conformen una matèria es produeix en el moment de

la indexació, és a dir, abans d’emmagatzemar-lo o d’incorporar-lo a un catàleg

segons unes regles i uns principis propis.

Exemple de llenguatge precoordinat

Una guia sobre els palafits construïts al llarg del riu Mekong s’indexa:

Incorrecte Correcte

Guies – Habitatges lacustres – MekongGuies – Mekong – Habitatges lacustresHabitatges lacustres – Guies – MekongMekong – Habitatges lacustres – guiesMekong – guies – Habitatges lacustres

Habitatges lacustres – Mekong – Guies

Breu�explicació:

Quan consultem palafits veiem que ens remet al terme acceptat que és Habitatgeslacustres, que pot dur subdivisió geogràfica; per tant, podem afegir el nom del riuMekong. Finalment, les llistes d’encapçalaments tenen subdivisions de forma, com és elcas de les guies que es poden afegir en darrera posició. Per tant, l’ordre de l’encapçalamentés el proposat i no cap dels incorrectes. La precoordinació assegura que tots els indexa-dors indexen de la mateixa manera i amb la mateixa forma.


e)�Estructura�combinatòria�o�associativa. És un llenguatge d’estructura com-

binatòria en què els termes d’indexació s’organitzen alfabèticament i es com-

binen entre ells (encapçalaments i subdivisions) en el moment de la indexació.

Exemple de combinació d’un encapçalament + un subencapçalament

AM CSIC: Vidrio – Propiedades eléctricas


5. Principis de les llistes d’encapçalaments

L’any 1990 la Secció de Classificació i Indexació de la International Federation

of Library Associations (IFLA9) va encarregar un projecte per a estudiar les di-

ferents llistes d’encapçalaments usades a les biblioteques nacionals del món.

Els països participants van ser el Canadà, Alemanya, l’Iran, Portugal, els EUA,

França, Noruega, Polònia i Espanya.

El panorama era poc homogeni entre les diferents llistes, en contraposició als

sistemes de classificació, la implementació dels quals era superior, potser per

tradició i per la inexistència de barreres idiomàtiques (recordem que els siste-

mes de classificació són codificats).

El grup de treball va editar un document anomenat Principles underlying

subject headings languages o Principis fonamentals en els llenguatges

d’encapçalaments de matèria, en què exposaven els principis cabdals de tota

llista d’encapçalaments fos quina fos la seva llengua. Dividien els principis en:

principis de construcció i principis d’aplicació.

Principis fonamentals en els llenguatges d’encapçalaments de matèria

Principis de construcció Principis d’aplicació

Principi d’encapçalament uniformePrincipi de sinonímia i principid’homonímiaPrincipi de semànticaPrincipi de sintaxiPrincipi de consistènciaPrincipi de denominacióPrincipi lingüísticPrincipi de l’usuari

Principi d’especificitatPrincipi d’economia

En aquest apartat tractarem els principis de construcció i en l’apartat titulat

“Aprenent a indexar amb una llista d’encapçalaments” tractarem els dos prin-

cipis d’aplicació.

a)�Principi�d’encapçalament�uniforme: cada matèria ha de ser representada

sempre amb un únic encapçalament. I cada encapçalament ha de representar

una única matèria. Per aconseguir aquest principi cal aplicar el control sobre

el vocabulari.

Exemple LEMAC

Termes afins com Peces d’antiquari i Objectes antics sempre s’indexaran com a Antigui-tats.

(9)IFLA és la sigla de la InternationalFederation of Library Associations.

http://www.ifla.org/IV/ifla61/61-lopm.htm

http://www.ifla.org/IV/ifla61/61-lopm.htm


b)�Principi�de�sinonímia�i�principi�d’homonímia: les LEM han de controlar

la sinonímia i les possibles variants de polisèmia com ara l’homonímia.

Els sinònims són les paraules o expressions que tenen el mateix significat i

que, dins un sistema documental, poder comportar silenci documental.

Les LEM controlen els sinònims mitjançant la referència Empreu o Use.

Exemples de sinonímia

Termes LEMAC

Conceptes semblants Edificació EMPREU Construcció

Variants ortogràfiques Kyllene (Grècia) EMPREU Killíni�Óros�(Grècia)

Varietats lingüístiques Ananás EMPREU Pinya�tropical

Formes alternatives C.E.E. EMPREU Comunitat�Econòmica�Europea

Encapçalaments capgirats amb coma Metall, Instrument de EMPREU Instruments�de�metall

Termes obsolets Computadores mecàniques EMPREU Calculadores

Quant als polisèmics, diem que dues paraules són polisèmiques quan el mateix

signe lingüístic, paraula o so, té més d’un significat però prové d’un mateix

origen etimològic, i manté una certa relació conceptual malgrat els diferents

usos. Els homònims són un tipus de polisèmia caracteritzada perquè tenen dos

o més orígens etimològics diferents.

Tant els polisèmics com els homònims, dins un sistema documental, compor-

ten soroll documental.

En general, el context en què està inserida la paraula ja evita els problemes

d’ambigüitat en la comunicació habitual de conversa o lectura, però un po-

lisèmic introduït en un sistema documental, sense el context, pot donar lloc

a soroll documental. Les LEM controlen els polisèmics i homònims de diver-

ses maneres: adjectivant, posant parèntesis amb el nom de la disciplina, fent

frases, jugant amb el singular plural, etc.

Exemples d’indexació de polisèmics i d’homònims

Polisèmics AM CSIC LEMAC

Matriu:�ginecologiaMatriu:�matemàtiques

MatrizMatrices (Matemáticas)

ÚterMatrius (Álgebra)

Homònims AM CSIC LEMAC

Metro:�transportMetro:�mesura

Ferrocarriles metropolitanosMetro (Unidad de longitud)

MetroMetre (Unitat de longi-tud)


Nota

En català el terme “Metro” només té un significat, el del transport, ja que la unitat demesura és “Metre”.

c)�Principi�de�semàntica: les LEM organitzen els encapçalaments en una es-

tructura semàntica, és a dir, en relacions d’equivalència, jerarquia i associació.

Exemple d’un registre d’autoritat de la LEMAC

Encapçalament acceptatArcs i fletxes

Emprat perFletxes

Termes genèricsArmes primitives – Indis d’Amèrica – Armes

Termes relacionatsTir amb arc

Termes específicsPuntes de fletxa – Ballestes (Armes)

d)�Principi�de�sintaxi: les LEM han d’establir les regles de combinació dels

encapçalaments amb els subencapçalaments.

Exemple

Encapçalament acceptatAtles

Nota d’abastAquest encapçalament, que serveix per a agrupar els atles geogrà-fics mundials, es pot utilitzar únicament seguit de subdivisió o del’adjectiu que designa el país de publicació, ex.: Atles catalans perals atles geogràfics mundials publicats a Catalunya. Les obres quetracten dels atles es troben sota l’encapçalament Atles – Història

e)�Principi�de�consistència: els encapçalaments nous que s’incorporin a una

LEM han de mantenir la coherència amb els existents: de forma i estructura

sintàctica.

Exemple

Suposem que hem d’incorporar un encapçalament per la matèria Matemàtiques. Com laresta de matèries acadèmiques s’han introduït en singular, hem d’escriure Matemàtica.

f)�Principi�de�denominació: els noms propis, de persona i de lloc han de

mantenir també la coherència amb els ja existents.

Exemple

Si cal introduir un nom i no existeix ha de seguir les normes de les regles angloamericanesde catalogació (AACR2r).

g)�Principi�lingüístic: els termes de la llista han d’estar en l’idioma del catàleg.


S’ha de respectar l’ordre natural de les expressions (el que Cutter anomenava

principi d’entrada directa). Les llistes espanyoles i catalana només permeten in-

vertir l’ordre natural de l’expressió quan la paraula significativa no és la pri-

mera.

Exemple d’excepció

Aproximació, Teoria de l’

h)�Principi�de�l’usuari: el vocabulari de les LEM s’ha d’adequar a l’usuari al

qual va destinada la llista. El llenguatge emprat en els encapçalaments ha de

reflectir les característiques dels usuaris.

Les expressions específiques o molt acadèmiques es reserven per a llistes espe-

cialitzades.

Exemples

En una llista enciclopèdica, tipus la de l’AM BNE i LEMAC:

Quercus ilex EMPREU AlzinaBiocatalitzadors EMPREU Enzims

Si un mateix concepte es pot expressar de dues maneres, s’escull la menys vulgar:

Budells EMPREU Intestins


6. Encapçalaments i subencapçalaments

Els elements que componen una llista d’encapçalaments són els encapçala-

ments i els subencapçalaments

6.1. Encapçalaments

“Són una o diverses paraules que representen conceptes.”

Blanca Gil (2004, pàg. 30)

Els encapçalaments són paraules o frases específiques que descriuen la

matèria. Estan redactats en llenguatge natural però han estat controlats,

és a dir, són termes unívocs que han controlat l’ambigüitat derivada de

la sinonímia i homonímia. Són punts d’accés per matèries.

Exemples d’encapçalaments

AM�BNE PeriodismoAjedrez

AM�CSIC MacromoléculasTeoría crítica

LEMAC FotografiaDisseny decoratiu

LCSH Magic and poetryTrees

6.2. Subencapçalaments

Els subencapçalaments són els epígrafs o les paraules que acompanyen

al darrere un encapçalament per tal de matisar-ne i precisar-ne el signi-

ficat. Són encapçalaments situats darrere d’un altre encapçalament.

Exemple segons l’AM CSIC

En l’exemple següent Bacterias és l’encapçalament i Crecimiento és el subencapça-lament.

AM CSIC: Bacterias – Crecimiento

El signe que separa els encapçalaments dels subencapçalaments és el guió, però

també hi ha LEM que utilitzen els dos punts (com LAVAL) i la coma.


Algunes llistes posen els subencapçalaments en llistes annexes (LEM de bibli-

oteques públiques) i d’altres en fan llistes alfabètiques en el cos central (LE-

MAC).

Hi ha subencapçalaments d’aplicació general (com les de forma) i d’altres que

cal combinar sota un tipus concret d’encapçalament. En aquest darrer cas la

llista ens informa amb una nota explicativa.

Exemple segons LEMAC

Subdivisió- ImpostosNota d’abastsota temes per a les obres que tracten dels impostos recaptatsper activitats productives o pels guanys personals o pel consum dedeterminats articles; i sota classes de persones i grups ètnics perals impostos pagats per aquests grups

Significa que podem afegir Impostos al darrere d’un encapçalament de tipus Tabac i fer

Tabac – Impostos

Hi ha quatre tipus de subencapçalaments: els de matèria, els geogràfics, els

cronològics i els de forma.

1)�Subencapçalaments�de�matèria

S’usen per a precisar el contingut de l’encapçalament principal.

Exemples

Acer – AliatgesAcer – AnàlisiAcer – CorrosióAcer – Electrometal·lúrgiaAcer – FosaAcer – Indústria i comerçAcer – Metal·lografiaAcer – Metal·lúrgiaAcer – Proves

També s’usen per a representar la forma en què es presenta el contingut o el

punt de vista.

Exemple

Art – Historiografia

Molts encapçalaments + subencapçalament de matèria ja venen construïts a

la llista. D’altres, els hem de combinar nosaltres seguint una nota d’aplicació

que diu el següent:

a) L’encapçalament x també pot funcionar com a subencapçalament o subdi-

visió.


Exemple

L’encapçalament Argot també pot funcionar com a subencapçalament, segons diu lanota:

Exemple d’encapçalament (esquerra) i d’encapçalament que funciona com a subencapçalament o subdivisió (dreta)

b) Subencapçalaments creats únicament per a anar darrere d’algun terme. La

nota d’aplicació ens dirà si cal que vagin sota nom de persona, tema, guerra,

substància, nom geogràfic, llengua, etc.

Exemple

La LEMAC diu a la nota d’abast que el terme Baixes pot funcionar com a subdivisió, peròamb la condició d’anar darrere d’un nom de guerra o organització militar. De maneraque podem fer Guerra Mundial I, 1914/1918 – Baixes.

Subdivisió- BaixesNota d’abastsota noms de guerres i organitzacions militars

La precoordinació evita que algun analista pugui fer un encapçalament com:

Baixes – Guerra Mundial I, 1914/1918

2)�Subencapçalaments�de�lloc�o�topogràfics

Són noms de llocs geogràfics que precisen l’encapçalament principal. S’usen

en tot tipus de temes (Economia, Art, Legislació, Història, etc.).


Algunes LEM indiquen quins encapçalaments poden dur subencapçalaments

de lloc:

• a la LEMAC surt com Subd. Geog.;

• a la LCSH surt (may subdivisions geographical) i també el seu contrari (Not

Subd. Geog.);

• a la LAVAL: nom de lieu.

D’altres LEM no especifiquen res.

Exemples de subencapçalaments de lloc

AM�CSIC Fiestas religiosas –[lugar] Fiestas religiosas – Galicia

LEMAC Pintura (Subd. Geog.)10 Pintura – França

LCSH Balinese drama (May Subdv. Geog) Balinese drama – Denpasar

Hi ha encapçalaments que permeten adjectivar el nom del país en lloc de fer

la forma composta.

Exemple segons LEMAC

Diaris

Nota d’abast

Useu-lo per a les obres que tracten sobre els diaris del món i, ambla subdivisió apropiada, aquelles que tracten d’aspectes especialso seccions dels diaris. Les obres sobre els diaris en una llenguadeterminada, o d’un país o àrea geogràfica més àmplia es trobensota l’encapçalament Diaris seguit de l’adjectiu de llengua o d’àreageogràfica, ex.: Diaris catalans, [castellans, francesos, etc.]

D’aquesta manera, en lloc de fer Diaris – França, ens permet fer Diaris francesos.

I, com comenta Blanca Gil (2004, pàg. 36), els constructors de la llista han de procurarque el significat no canviï: Pintura – Espanya (pintura que es troba a Espanya) dePintura espanyola (només de pintors espanyols).

3)�Subencapçalaments�de�temps�o�cronològics

Són períodes, dates concretes, segles. Cada llista ens indica la manera

d’introduir aquest tipus de subencapçalaments.

Exemple

El segle XIX pot introduir-se de diverses maneres: 1800-1899 o 19.

Els períodes se separen per barra: 1939/1975.

4)�Subencapçalaments�de�forma

(10)Nota: Els parèntesis són in-formatius; quan construiml’encapçalament cal separar la sub-divisió per guió


Són la forma en què es presenta el document, són formes del tipus: enciclopè-

dies, estadístiques, anuaris, biografies, etc. Algunes llistes, com la del LEM BP,

inclouen un annex amb aquests encapçalaments de forma.

Exemple

Medecina – EnciclopèdiesMedecina – EstadístiquesMedecina – Revistes

Exemple

En el mòdul “La cadena documental” trobareu un exemple sobre l’obra Vocabulario básicode la historia medieval de Pierre Bonnassie i la seva referència documental. En aquest cas,l’encapçalament porta un subencapçalament de forma:

Història medieval – terminologia

5)�Ordre�dels�subencapçalaments

Si la LEM no indica el contrari l’ordre és el següent:

Exemple

Dents – Cura i higiene – Espanya – S. XIX – Estadístiques

Si el primer lloc l’ocupa un nom geogràfic l’ordre és:

Lloc + matèria + temps + forma

Exemple

Barcelona – Política i govern – 1939/1975 – Revistes

Vegeu també

Podeu trobar l’exemple sobrel’obra Vocabulario básico de lahistoria medieval de Pierre Bon-nassie i la seva referència do-cumental a l’apartat 3 del mò-dul “La cadena documental”.


7. Regles de vocabulari i signes de puntuació de lesLEM

Les regles formen part del control del vocabulari que un llenguatge documen-

tal controlat ha de tenir present. Són convencions pròpies de cada llista. En-

cara que mai hàgim de construir una LEM sencera, sí que ens podem trobar en

la situació d’haver d’incorporar un encapçalament nou i cal saber les regles:

1)�Regla�del�singular/plural

Culturalment, les llistes angleses i espanyoles prefereixen el plural, mentre que

les franceses i les italianes es decanten pel singular. Tanmateix, sempre hi ha

excepcions degudes a particularitats de la llengua, als costums, etc.

No hi ha una normativa clara per a l’ús del singular/plural. Alguns autors com

Blanca Gil (1996, pàg. 337) apunten que el plural s’usa per a temes concrets

i comptables (enciclopèdies, museus) i el singular per a temes abstractes i in-

comptables (bellesa, positivisme, etc.).

A Espanya, la Biblioteca Nacional va redactar l’any 1991 unes normes

d’aplicació del singular/plural. A tall d’exemple, aquestes són algunes de les

regles redactades per la Biblioteca Nacional:

Exemples de regles singular/plural

En singular En plural

Conceptes abstractes: CaritatFenòmens de la natura: NeuPropietats: TransparènciaProcessos biològics: RespiracióSistemes de creences: BudismeÀrees temàtiques, disciplines: FísicaObjectes no quantificables: SorraÒrgans únics: Cor

Grups: Museus, Dofins, ItaliansÒrgans múltiples: Ossos, CabellsEpígrafs de forma: Portals, Diccionaris

Si la paraula és polisèmica, algunes llistes utilitzen el singular i el plural a la

vegada per a diferenciar.

Exemple

A la llista de l’AM CSIC hi ha Teatro (obra) i Teatros (lloc).

2)�Regla�de�les�sigles

Es prefereix l’expressió completa i no les sigles o els acrònims.

Els substantius nocomptables

En castellà i català usem el sin-gular per als substantius nocomptables, com ara arròs icafè, però fem excepcions ambcigrons i mongetes.

Lectura complementària

Podeu trobar les observaci-ons de Gil a:B.�Gil�Urdiciain (1996) (arti-cle)


Exemple de la regla de les sigles (extret de LEMAC)

Correcte Incorrecte

Descripció Bibliogràfica Normalitzada Internacional ISBD

3)�Regla�de�majúscules/minúscules

Es recomana que la primera paraula de l’encapçalament, del subencapçala-

ment, de l’encapçalament capgirat i la que va dins de parèntesis, sigui en

majúscules.

Exemple

LampisteriaGèneres de punt – Indústria i comerçAntilles, Mar de lesBanda d’energia (Física)

4)�Regla�dels�signes�de�puntuació

Les LEM utilitzen diversos signes i entre elles no hi ha unitat de criteri; per tant,

es fa necessari consultar les introduccions i els manuals adjunts a cada llista.

Els signes emprats i els seus usos més habituals són els següents:

Signe Utilitat Exemples

Guió Separa encapçalaments dels subencapçalaments Aliments – CaloriesÀfrica – Història – 1884/1918

Coma Per a expressions inverses Gaita, Música per a

Parèntesi • Diferencia homònims• Expressa el context, la situació geogràfica, l’àmbit temàtic

Mercuri (Divinitat romana)Mercuri (Planeta)Capitoli (Itàlia)

Hi ha altres signes que no són d’ús comú a les llistes d’encapçalaments que

estem utilitzant durant el curs, però és bo que sapigueu que existeixen. Mos-

trem alguns exemples extrets de l’obra de Gil (2008).

Signes poc habituals

Signe Utilitat Exemples

Dos�punts Separa encapçalaments dels subencapçalaments. Emploi: Paris

Cometes Per a obres literàries i personatges de ficció Cervantes, Miguel de,”Sancho Panza”

Doble�barra Expressa dues matèries relacionades (a l’estil del sistema Colon de laCDU), cal fer la inversa

Art//EconomiaEconomia//Art

Lectura complemtària

I.�Gil�Leiva (2008). Manualde indización. Teoría y práctica(pàg. 136). Gijón: Trea.


8. Termes simples i compostos

Els encapçalaments i subencapçalaments poden ser simples o compostos.

8.1. Encapçalaments simples

En els encapçalaments�simples el tema s’expressa en una sola paraula, gene-

ralment un substantiu. Però també poden ser adjectius, verbs substantivats o

noms geogràfics. I poden ser termes en singular com en plural.

Exemples d’encapçalaments simples

Singular Plural

AM�BNE Ética Extremeños

AM�CSIC Carnitina Animales

LEMAC Grècia Cireres

LCSH Toponymy Museums

8.2. Encapçalaments compostos

En els encapçalaments�compostos la matèria s’expressa amb més d’una pa-

raula.

Exemple

Arbres fruitersTopographical surveying

Els encapçalaments compostos poden estar formats per:

1)�Dos�substantius�units�per�una�preposició

AM�BNE Cantos de pájarosMúsica para acordeón

AM�CSIC Láseres en cirugíaRiego por aspersión

LEMAC Gèneres de puntAnimació per ordinador

LCSH Packing for shipment

2)�Dos�substantius�units�per�conjunció: els temes acostumen a ser correlatius

o bé contraris.

Industria i Comerç

Vegeu també

Recordeu que l’ús del singular/plural s’explica en l’apartat 7d’aquest mòdul didàctic.


Industria y Universidades

En aquests casos (com en el sistema Colon de la CDU) és convenient entrar

l’encapçalament al catàleg dues vegades.

Indústria i Comerç

Comerç i Indústria

AM�BNE Máximas y aforismosCine y política

AM�CSIC Emigración e inmigraciónPintura e ilustración de animales

LEMAC Germans i germanesInternet i adolescents

LCSH Rites and ceremonies

3)�Dos�o�més�substantius�separats�per�coma�i�acabats�en�etc.

AM�CSIC Tratados, manuales, etc.Restaurantes, cafeterías, etc.

LEMAC Acadèmies, societats culturals, etc.Situació legal, lleis, etc.

4)�Un�substantiu�qualificat�amb�un�parèntesi

AM�BNE Vela (Deporte)

AM�CSIC Cambio (Economía)Cambio (Filosofía)Cambio (Psicología)Cambio (Sociología)

LEMAC Radi (Metall)Radi (Os)

LCSH Canarias (Ship)Canarias (Islands)

5)�Un�substantiu�adjectivat

AM�BNE Industria forestalEscultura italiana

AM�CSIC Medicina tropicalMatemáticas difusas

LEMAC Febre grogaCuina francesa

LCSH Modern Jazz Giants


6)�Frases�fetes

AM�BNE Viajes alrededor del mundo

AM�CSIC Pueblos indígenas – Primer contacto con los occidentales

LEMAC Amor platònic en la literatura

LCSH Out of the blue series

7)�Frases�en�què�es�remarca�el�concepte�a�l’inici�de�l’epígraf�separat�amb

comes: consisteix a alterar l’ordre de l’expressió natural, col·locant en primer

lloc el terme amb més càrrega significativa i separat de la resta amb coma.

Exemple

Àngels, Mare de Déu dels

No s’usen gaire perquè es prefereix el principi d’entrada directa. Són

d’aplicació per conceptes del tipus Teoria de, Llei de, Mar de, Tests de, Mare de

Déu de.

AM�BNE Bender, Test de

AM�CSIC Addison, Enfermedad de

LEMAC Acció, Teoria de l’Albera, Serra de l’

LCSH Absolute, TheArt, Romanesque

8.3. Ordre dels encapçalaments

Les llistes estan ordenades alfabèticament pels termes acceptats i no ac-

ceptats.

Exemple de la lletra B

AM CSIC LEMAC

Baal (Personaje mitológico)BaamaraniBabel, Torre deBabesiasisBabesiasis bovinaBabesiosisBabíesBabilonioBabismoBable

Babel, Torre deBabilònia – CivilitzacióBabilònia (Ciutat antiga)BabismeBableBacallàBacallà – Indústria i comerçBacallà – Pesca comercialBacallà, Indústria delBacanals

Majoritàriament segueixen l’ordre iniciat per la LCSH:

• Encapçalament simple/compost.


• Encapçalament simple/compost – subencapçalament.

• Encapçalament compost capgirat Acció, Teoria de l’.

• Encapçalament amb qualificador Efecte hivernacle (Meteorolo-

gia).

• Encapçalament formant una frase.


9. Les relacions semàntiques

Cada encapçalament forma un registre d’autoritat. En aquest registre obser-

vem, en primer lloc, l’encapçalament acceptat i tot un seguit d’altres termes

conceptualment equivalents, més genèrics, més específics i termes que evo-

quen una relació.

Aquest apartat tracta els temes següents:

a) Relació d’equivalència.

b) Relació de jerarquia:

• Genèrica.

• Específica.

c) Relació d’associació.

d) Símbols emprats per a designar els tres tipus de relacions.

Exemple de registre d’autoritat extret de l’AM CSIC

Nota

Aquestes tres relacions tambées donen en tesaurus.


Exemple de registre d’autoritat extret de la LEMAC

Encapçalament acceptatResidus (Subd. geog.)

Nota d’abastUseu-lo per a les obres que tracten de la matèria que s’obté en unaoperació química, juntament amb el producte principal, o que restadesprés d’un tractament industrial, d’una transformació, etc., és adir, d’allò que hom deixa de banda com a inservible o inaprofitable

Emprat perDeixallesEscombrariesRebuigsResidus domèsticsResidus municipalsResidus urbans

Termes genèricsContaminacióManufacturesProductes derivats

Termes relacionatsReciclatge (Residus, etc.)Residus – EliminacióResidus – RecuperacióResidus industrials

Termes específicsFusta – ResidusCombustibles nuclears – RegeneracióResidus orgànics i paper vell – Reciclatge

Vegeu tambéla subdivisió Residus sota tipus d’indústries, plantes, processos iproductes industrials, ex.: Petroli – Residus; així com la subdivisióProductes derivats sota indústries i processos

FontLCSH: (enc.: Waste products)

9.1. Relació d’equivalència

A la llista hi ha termes acceptats i termes no acceptats.

Els termes�acceptats són els encapçalaments que es poden utilitzar per

a indexar.

Acostumen a anar en negreta. En els exemples, són els termes Cartas i Re-

sidus.

Els termes�no�acceptats són sinònims, sigles, termes massa especialit-

zats, barbarismes, formes incorrectes, etc.


Aquests termes es troben recollits a la llista però no estan admesos per a inde-

xar documents. La seva funció és controlar totes les possibles variants i oferir

una forma d’encapçalament única per a indexar.

Exemple

Els termes no acceptats de Cartas són:

Cartas literariasCorrespondencia

Els termes no acceptats de Residus són:

DeixallesEscombrariesRebuigsResidus domèsticsResidus municipalsResidus urbans

La relació d’equivalència uneix els dos termes. Si l’analista està buscant el concepte “Cor-respondencia” es trobarà a la llista amb una referència “USE” que li indicarà que had’indexar Cartas. D’aquesta manera els analistes sempre indexaran Cartas i s’evitaranentrades dobles per al mateix concepte.

En el cas dels Residus, l’analista veu que no pot indexar cap dels seus sinònims, comés el cas de Deixalles.

La funció d’aquestes relacions d’equivalència és fer de pont entre les paraules

emprades en llenguatge natural i les emprades en un llenguatge controlat, tant

en la indexació com en la recuperació. En la indexació aquest pont permet

mantenir la coherència i la univocitat als indexadors, i en la recuperació per-

met als usuaris recuperar millor els documents ja que no es produeix silenci

ni soroll documental. No és possible recuperar per mitjà d’un terme no accep-

tat, perquè el mateix programa que manté la llista farà la remissió al terme

acceptat.

Exemple

Si un usuari busca a les bases de dades del CSIC documents sobre els “Genis”, el mateixprograma el remetrà a Superdotados. Si busca en un catàleg indexat amb la LEMAC pelterme Infància, el remetrà a Infants.

Les sigles utilitzades per a expressar la relació d’equivalència entre tots dos

termes són:

Català Castellà Anglès

Empreu EM empreu USE USE

Emprat per EP emprat per UP usado por UF use for

Més exemples d’un terme no acceptat al terme acceptat

AM�BNE Formación del carácter USE Desarrollo de la personalidadInversores USE Capitalistas y financierosBiología animal USE Zoología

Vegeu també

Per a més informació sobresinònims, vegeu l’apartat 3 delmòdul “Anàlisi de continguts:resum i indexació” d’aquestaassignatura.


AM�CSIC Genios USE SuperdotadosFortuna USE PatrimonioCasualidad USE Azar

LEMAC Albins EM AlbinismeVegetals EM PlantesLlibres d’oracions EM Devocionaris

LCSH IFLA USE International Federation of Library Associations

Els termes acceptats ens informen de quins han estat els termes no triats per

a indexar el mateix concepte.

Exemples de termes acceptats i no acceptats

AM�BNE Fotografía USADO POR Fotos

AM�CSIC Sermones fúnebres USADO POR Oraciones fúnebres

LEMAC Hel·lenisme EMPRAT PER Civilització hel·lènica

LCSH Island animals USE FOR Insular animals

9.2. Relació de jerarquia

Les relacions de jerarquia són de dos tipus: genèriques i específiques. Els en-

capçalaments poden tenir termes genèrics i termes específics.

Els termes� genèrics són conceptualment més amplis que

l’encapçalament acceptat.

Exemple

Cartas i Residus veiem que tenen com a termes genèrics:

Exemple de termes genèrics

Cartas BiografíaLiteratura

Residus ContaminacióManufacturesProductes derivats

Per contra, els termes�específics, com el seu nom indica, tenen un abast

conceptual més concret que el de l’encapçalament acceptat.


Exemple

Exemple de termes específics

Cartas Novela espistolar

Residus Fusta – ResidusCombustibles nuclears – RegeneracióResidus orgànics i paper vell – Reciclatge

Els encapçalaments tenen encapçalaments genèrics i específics en funció de

la seva matèria. Hi ha temes que pel significat mateix no tenen algunes

d’aquestes relacions.

Exemple

L’encapçalament Níquel de la LEMAC només té un terme genèric, cap d’equivalent i capd’específic.

Encapçalament acceptatNíquelTermes genèricsMetalls de transicióFontLCSH: (enc.: Nickel)

Habitualment cada LEM marca els termes amb el nom complet de “genèric” o

“específic”, però a vegades s’utilitzen sigles (les mateixes que als tesaurus):

Termes genèrics, específics i les seves sigles

AM�BNE TG / TE Término genérico / Término específico

AM�CSIC TG / TE Térm. genérico / Térm. específico

LEMAC TG / TE Termes genèrics / Termes específics

LCSH BT / NT Broader terms / Narrower terms

Les relacions de jerarquia són útils en la indexació perquè mostren altres ter-

mes per sobre i per sota de l’encapçalament que estem consultant, i ajuden

l’analista a indexar amb el terme més específic que convingui. En la recupera-

ció són útils perquè els termes genèrics i específics enriqueixen la cerca.

Exemples

• En la indexació: l’analista ha d’indexar un document sobre cartes novel·lades i creuque l’encapçalament adequat és Cartas, però en consultar la LEM del CSIC s’adonaque el terme Novela epistolar és més exacte.

• En la recuperació: l’usuari busca informació sobre Residus, consulta la LEMAC i veuque també podria buscar pels seus termes específics Fusta – Residus, Combus-tibles nuclears – Regeneració, Residus orgànics i paper vell –Reciclatge i d’aquesta manera recuperaria més registres.


9.3. Relació associativa

L’estructura jeràrquica que acabem de veure és ideal per a situar un concepte

en el seu context de significat, la jerarquia el situa verticalment (més gran que,

menor que). Ara bé, en realitat els conceptes també es relacionen de manera

horitzontal, i és per això que existeixen les relacions associatives.

El que fan les relacions associatives és posar en contacte dos termes o

més que per qüestions de significat s’evoquen l’un a l’altre. No perta-

nyen a la mateixa seqüència jeràrquica però estan relacionats. Mental-

ment els associem. La relació és simètrica i consegüentment recíproca.

Exemple

Els termes relacionats de Cartas i Residus són:

Cartas Cartas – Redacción

Residus Reciclatge (Residus, etc.)Residus – EliminacióResidus – RecuperacióResidus industrials

La manera d’indicar el tipus de relació és:

AM�BNE Término relacionado

AM�CSIC Véase además

LEMAC Termes relacionats

LCSH Related term / See also

Les funcions de les relacions d’associació són sobretot d’ajuda en la recupera-

ció, ja que associen altres conceptes a l’encapçalament de partida, que poden

ser molt interessants en la cerca.

Exemple

L’encapçalament Maquillatge té dos termes relacionats Bellesa personal i Cosmè-tics, ja que d’alguna manera hi estan relacionats encara que no pertanyin a la mateixacadena jeràrquica.


9.4. Símbols emprats per a designar els tres tipus de relacions

Actualment la majoria de LEM que estan en línia inscriuen cada terme dins la

categoria que li pertoca i aquesta és expressada en llenguatge natural seguint

la terminologia pròpia dels tesaurus, adoptada per la LCSH el 1986. Però no

sempre ha estat així; abans s’usaven unes sigles molt característiques que tot

seguit reproduïm.

Símbols emprats per a designar els tres tipus de relacions

Relacions�d’equivalència Abans�de�1986 Després�de�1986

a) D’un terme acceptat a un no acceptat x EP (emprat per)UP (usado por)UF (use for)

b) D’un terme no acceptat a un acceptat v EM (empreu)USE (usar)USE (use)

Relacions�de�jerarquia Abans�de�1986 Després�de�1986

a) Generals xx TA (terme ampli)TG (término general)BT (broader term)

b) Específiques vt TE (terme especific)TE (término específico)NT (narrower term)

Relacions�de�d’associació Abans�de�1986 Després�de�1986

Repetits a xx i vt TR (terme relacionat)TR (término relacionado)RT (related term)


10.Aprenent a indexar amb una llistad’encapçalaments

Com en tots els llenguatges, el primer procés és l’anàlisi�del�text per a deter-

minar la matèria o les matèries que tracta, i també altres elements decisius

com el període cronològic, l’abast geogràfic i la forma bibliogràfica en què es

presenta el document.

Per a indexar correctament amb una LEM cal tenir present:

• Els principis d’especificitat i economia.

• L’ordre dels subencapçalaments o subdivisions.

• Les notes d’abast.

• Les obres de referència: no tots els conceptes estan representats a les llistes.

Alguns cal incorporar-los d’alguna font prestigiosa.

• Les regles de construcció, que hem vist anteriorment sobre l’ús del singu-

lar/plural, sigles, majúscules i minúscules per si hem d’introduir un terme

nou.

1)�Principis�d’especificitat�i�economia

a)� Principi� d’especificitat. Cal indexar amb l’encapçalament més especí-

fic que trobem. L’especificitat està relacionada amb l’exactitud en què

l’encapçalament descriu el contingut. Si ens quedem per sobre (indexant amb

un terme genèric) o per sota (amb un terme específic) no estarem essent ex-

actes.

Exemples del principi d’especificitat

Incorrecte�perMatèria Correcte

Genèric Massa�específic

AM�BNE Medicines Medicamentos Productos sanitarios Analgésicos

AM�CSIC Energies fòssils Cobustibles fósiles Combustibles Petróleo

LEMAC El llatí com a llengua Llatí Llengües clàssiques Manuscrits llatins

No podem indexar amb el terme genèric i l’específic al mateix temps.

Vegeu també

Podeu consultar el procésd’anàlisi del text a l’apartat3 del mòdul “Anàlisi de con-tinguts: resum i indexació”d’aquesta assignatura.


Exemple

Combustibles fósiles / Petróleo

Llengües clàssiques / Llatí

Una bona manera de ser específics és jugar amb els subencapçalaments o sub-

divisions.

Biblioteques públiques -- Llistes de llibres recomanats

Aquest principi d’especificitat es pot adaptar a la situació del servei

d’informació i documentació (SID11): si té pocs documents sobre un tema, es

recomana indexar genèricament; si, en canvi, té molts documents, es recoma-

na indexar específicament.

b)�Principi�d’economia: l’encapçalament ha de sintetitzar el contingut del

document. Un document = Un a tres encapçalaments.

El motiu d’aquesta economia en les descripcions de la matèria rau en els orí-

gens històrics del llenguatge. Hem de recordar que les llistes d’encapçalaments,

com els sistemes de classificació, van néixer en entorns manuals (no infor-

matitzats), on cada document es descrivia en fitxes de cartolina escrites a mà

o amb la màquina d’escriure. Cada document tenia un mínim de tres fitxes

de cartolina: una per al catàleg d’autors, una per al de títols i una per al de

matèries. Evidentment si el document tenia més d’una matèria calia fer una

quarta fitxa de cartolina. Per a economitzar esforços, fins i tot, no s’indexava

la matèria de les novel·les, ja que s’acostumava a recuperar per l’autor i el tí-

tol. D’aquesta època manual, que va durar fins la dècada dels anys 1980, es

va despendre una política d’actuació que recomanava per a les biblioteques

públiques entre una i tres entrades per matèria com a molt.

Actualment, i gràcies a la informatització dels catàlegs, el criteri predominant

és l’obra que s’està indexant i segons com sigui de rellevant per a la cerca

s’indexen un, dos o més encapçalaments.

Si el document tracta un tema, no cal indexar subtema per subtema.

Exemple

En una obra sobre cuina, no cal indexar Entrepans, Entremesos, Salses, etc.; indexaremCuina, que és l’epígraf que ho engloba tot.

Si el document tracta temes múltiples que la LEM no recull junts, podem in-

dexar diversos encapçalaments.

(11)SID és la sigla de serveid’informació i documentació.


Exemple

Un document sobre la monarquia hispànica en temps del Quixot es pot indexar amb tresencapçalaments com els següents:

Cervantes Saavedra, Miguel de, 1547-1616. Don Quijote de la ManchaLiteratura i societat -- Espanya -- Història -- S. XVIEspanya -- Història -- 1516-1700, Casa d’Àustria

Si indexem més d’un encapçalament cal posar-los per ordre d’importància en

el document.

2)�Ordre�dels�subencapçalaments�o�subdivisions

Recordem que molts encapçalaments amb subencapçalaments es troben

construïts a la mateixa llista. Però en el cas que calgui combinar alguna sub-

divisió l’ordre és el següent:

Si el primer lloc és un nom geogràfic llavors l’ordre és:

Lloc + matèria + temps + forma.

3)�Les�notes�d’abast

Quan el sentit d’un encapçalament no està suficientment clar, les llistes afe-

geixen una explicació associada que pot ser de diversos tipus:

a) Nota històrica

Explicació del CSIC per a l’encapçalament Yugoslavia

Úsese para las obras que tratan sobre los territorios que formabanla Yugoslavia entre 1918 y 1992 (entre 1946 y 1991 compuesta porlas repúblicas federadas de Bosnia-Herzegovina, Croacia, Macedonia,Eslovenia, Montenegro y Serbia), o los de la República Federal deYugoslavia, reducida a Serbia y a Montenegro entre 1992 y 2003.

b) Definició

Nota de la LEMAC per a la definició de WAP

Useu-lo per a les obres que tracten del protocol que permet als usuarisde telèfons mòbils o d’agendes electròniques l’accés interactiu ainternet, tot visualitzant la informació en el visor del telèfon ode l’agenda.

c) Nota d’aplicació

Nota

Si el servei d’informació i do-cumentació (SID) necessitésuna indexació més profundaes recomana indexar amb untesaurus, que és un altre llen-guatge documental naturalperò postcoordinat i que témés prestacions per a fer anàli-si que les LEM.


Nota del CSIC per a explicar en quin casos es pot indexar ambl’encapçalament Recursos energéticos

Úsese para las obras sobre todas las formas posibles de energíamecánica. Para los estudios sobre la energía desde los puntos de vistafísico o de la ingeniería úsese: Energía mecánica.

d) Nota informant d’altres termes i subdivisions.

Nota de la LEMAC explicant altres encapçalaments més específics a partirde Filosofia

Vegeu també noms de doctrines filosòfiques, ex.: Materialisme; Neo-platonisme, etc.; així com la subdivisió Filosofia sota temes i nomsde persona excepte filòsofs.

4)�Les�obres�de�referència

No tots els conceptes estan representats a les llistes. Alguns cal incorporar-los

d’alguna font prestigiosa:

• Altres Llistes d’encapçalaments, com la LCSH o RAMEAU.

• Diccionaris i enciclopèdies considerats com a autoritat dins el domini en

qüestió. La LEMAC considera autoritats l’Enciclopèdia i l’Atles del grup

Enciclopèdia Catalana, el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut

d’Estudis Catalans i el Wordreference com a traductor.

• Organismes normalitzadors com el Termcat.

• Tesaurus, particularment els construïts conforme la norma ISO 2788 Di-

rectrius per a l’establiment i desenvolupament de tesaurus monolingües

i ISO 5964 Directrius per a l’establiment i desenvolupament de tesaurus

multilingües.

• Sistema de classificació. El que s’usi en el mateix SID: CDU o LCC.

• Especialistes en el tema.

5)�Les�regles�de�construcció

Es tracta de les regles que hem vist anteriorment sobre l’ús del singular/plural,

sigles, majúscules i minúscules per si hem d’introduir un terme nou.

Exemple

Suposem que hem d’indexar OCDE i no existeix en la LEM. Com que sabem que éspreferible el nom sencer a les sigles, indexarem Organització de Cooperació iDesenvolupament Econòmic i ho farem en la llengua del catàleg. A Catalunya seria unerror indexar “Organización de cooperación y desarrollo”, ja que la llengua del catàlegés el català.


http://catalogue.bnf.fr/jsp/recherche_autorites_rameau.jsp?nouvelleRecherche=O&host=catalogue

http://www.enciclopedia.cat/

http://dlc.iec.cat/

http://dlc.iec.cat/

http://www.wordreference.com/

http://www.termcat.cat


11.Les llistes d’autoritats

Una llista� d’autoritats és un llenguatge documental controlat que

recull ordenats alfabèticament tots els registres d’autoritats presents en

el catàleg o base de dades bibliogràfica de la unitat de informació.

Les autoritats recollides en aquest apartat són:

• Noms propis

• Congressos

• Títols

• Noms propis i títols

• Entitats

• Noms geogràfics

La descripció de cada autoritat, amb els termes descartats, referències, les no-

tes d’aplicació i la font es coneix com a registre d’autoritat. La suma de tots

els registres s’anomena fitxer d’autoritats o llista d’autoritats. Si aquest fitxer es

troba vinculat al catàleg bibliogràfic, es coneix com a catàleg d’autoritats. Les

autoritats també són conegudes com a encapçalaments i identificadors.

La principal funció de les llistes d’autoritats és aconseguir la univocitat dels

noms propis, títols i altres autoritats i garantir una bona recuperació docu-

mental. Les llistes d’autoritats tenen cura dels índexs que s’usen en els catàlegs

bibliogràfics. Concretament:

• Garanteixen la normalització i la univocitat dels punts d’accés.

• Faciliten la consistència en la seva aplicació en el catàleg bibliogràfic.

• Generen la xarxa de relacions de vegeu i vegeu també.

• Assisteixen l’usuari en les cerques.

• Permeten l’intercanvi entre els registres bibliogràfics dels diversos catàlegs.

11.1. Les llistes d’autoritats a Catalunya i Espanya

Totes les biblioteques�i�centres�de�documentació indexen amb un catàleg

d’autoritats per a controlar els noms propis, geogràfics, títols, etc. Forma part

del compromís de representar els documents de manera unívoca.

Igual que els encapçalaments de matèria vistos anteriorment, aquestes autori-

tats es troben en la mateixa adreça. Només cal canviar en el desplegable l’opció

Matèria per les altres autoritats.

Vegeu també

Les regles de construccióde cada registre d’autoritats’estudien a l’assignatura Anàli-si documental.


Llista d’autoritats

Català LENOTI Llista d’encapçalaments de noms i títols de la Biblioteca Nacional de Catalunya

Castellà CA BNECA CSIC

Catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’EspanyaAutoritats de la xarxa de biblioteques del CSIC

Anglès LC Authorities Library of Congress Authorities

Francès LAVALRAMEAU

Llista Laval de la Universitat Laval (Canadà)Autorités RAMEAU

Les autoritats en documentació�arxivística, en canvi, fan referència a entitats:

institucions, persones i famílies.

La norma emprada per a elaborar els registres d’autoritats és la ISAAR(CPF) Nor-

ma internacional sobre els registres d’autoritat d’arxius relatius a Institucions, per-

sones i famílies del Consell Internacional d’Arxius. Aquesta norma ISAAR(CPF)

és complementària a la norma ISAD(G)12 Norma Internacional General de Des-

cripció Arxivística.

Les autoritats a arxius són especifiques, ja que són noms que no es troben

fàcilment en altres catàlegs d’autoritats.

El control de les autoritats a arxius permet relacionar els fons d’un mateix

productor (persona o entitat) que es trobi en diversos arxius i també vincular

aquests noms amb altres recursos bibliogràfics o museogràfics.

(12)ISAD(G) és la sigla de GeneralInternational Standard Archival Des-cription, Norma Internacional Ge-neral de Descripción Archivística.

Autoritats especifiques

Són exemples d’autoritats es-pecífiques la família dels mar-quesos de Castelldosrius (elfons històric dels quals és al’Arxiu Nacional de Catalunya),institucions històriques o elnom del director general del’empresa X.

Els registres d’autoritat d’arxius són semblants a les autoritats de biblioteques,

ja que tots dos permeten la creació de punts d’accés normalitzats en la descrip-

ció. Però els d’arxius han de respondre a uns requisits addicionals consistents

a documentar tota la informació disponible sobre el productor i el context de

producció del document. Els registres d’autoritat arxivístics acostumen a tenir

més informació que els bibliotecaris.

En aquesta assignatura treballarem amb fitxers d’autoritats ja construïts, i no

amb normes per a construir-los.

Igual que en les llistes d’encapçalaments de matèria, treballarem amb les llis-

tes d’autoritats que per idioma ens són més properes: LENOTI, el catàleg

d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya (CA BNE) i el catàleg de les

bases de dades del CSIC (CA CSIC).

Les autoritats que ofereixen en cada desplegable són:

1)�Biblioteca�de�Catalunya

Els arxius dels registresd’autoritat

Vegeu el registre d’autoritatper a la institució “Consejo deguerra”, exemple disponible ala norma ISAAR, pàg. 45-52.

http://ca.www.mcu.es/archivos/CE/RecProf/NormasDocumentos.html

http://www.bnc.cat/catalegs/autoritats/lenoti.php






Llista d’autoritats de la BC

CANTIC13 Noms de persones i de famíliesNoms d’entitatNoms de congrésTítols uniformes Combinacions de nom-títolS’exclouen:Encapçalaments temàticsNoms geogràficsTermes de gènere/formaNoms amb subdivisió de matèria

LENOTI NomNom-TítolTítol

LEMAC14 Matèria

Com es pot observar falten les autoritats per a noms geogràfics. Els noms geo-

gràfics jurisdiccionals es construeixen segons el capítol 23 de les AACR2R. Els

no jurisdiccionals es treuen d’alguna llista d’autoritats considerada de presti-

gi15 pel SID.

2)�Biblioteca�Nacional�de�España

Llista d’autoritats de la BNE

Catálogo�de�autoridades Persona Títol / Títol mapaCongresEntitatsMatèriesGeogràficsSubencapçalaments dematèria

3)�Biblioteques�del�CSIC

Llista d’autoritats del CSIC

Catálogo�CSIC�Autoridades Autor personalInstituciónCongresoMateriaTérmino geográficoTítulo uniformeSubencabezamiento

4)�Autoritats�en�anglès�i�francès

Consultarem també autoritats en altres llengües, com l’anglesa o la francesa,

per a facilitar la cerca en catàlegs internacionals.

• LC Authorities.

• Llista Laval de la Universitat Laval, Canadà (LAVAL)

• Autorités RAMEAU

(13)CANTIC és un catàlegd’autoritats cooperatiu iniciat el2007 que es duu a terme en elmarc del Catàleg Col·lectiu de lesUniversitats de Catalunya (CCUC) iestà liderat per la Biblioteca de Ca-talunya.

(14)Llista d’encapçalaments dematèria en català (LEMAC).

(15)A Catalunya les obres de re-ferència són de l’editorial Enci-clopèdia Catalana: la Gran Enci-clopèdia Catalana i l’Atles.



http://www.bnf.fr/pages/zNavigat/frame/infopro.htm?ancre=autorites/autorites.htm


11.2. Tipologia

Les llistes d’autoritats són un llenguatge documental que té les característiques

següents: és analític, natural, controlat i postcoordinat.

1)�Analític. Es tracta d’un llenguatge documental analític perquè permet, en

la indexació i també en la recuperació, l’ús de més d’una “autoritat” (o iden-

tificador).

El contingut d’un document es pot representar per tants descriptors controlats

com siguin pertinents i necessaris per a l’establiment d’un bon diàleg docu-

mental amb el sistema.

Exemple amb LENOTI

Un document del tipus “Gironins il·lustres” que tractés de Salvador Dalí, Narcís Montu-riol, Pep Ventura, Josep Pla i Xavier Cugat es podria indexar amb les autoritats d’aquestscinc personatges.

Dalí, Salvador, 1904-1989Monturiol, NarcísVentura, PepPla, Josep, 1897-1981Cugat, Xavier

2)�Natural. Es tracta d’un llenguatge documental natural perquè la indexació

es basa en l’ús de paraules i/o expressions lliures que pertanyen al llenguatge

o discurs comú i que es troben en els mateixos documents (títol, resum, text,

etc.) i en els conceptes de la consulta de l’usuari (noms de personatges, de

poblacions, de territoris, d’entitats, etc.). Els noms no es tradueixen a cap codi.

3)�Controlat. Es tracta d’un llenguatge controlat perquè els termes que el com-

ponen han estat depurats de les ambigüitats del llenguatge natural i estan des-

tinats a representar, de manera unívoca, el contingut d’un document i de les

consultes dins d’un sistema documental.

És un llenguatge documental amb voluntat d’univocitat, que cerca eliminar

els fenòmens de sinonímia, polisèmia i homonímia. Per aquest motiu exigeix

establir el control sobre tots i cadascun dels termes que aplega.

Exemple a LENOTI

Hi ha dos Josep Pla amb les dues corresponents autoritats, una correspon a l’escriptori l’altre al compositor. La polisèmia del nom s’evita amb les dates de naixement i mortdel personatge:

Pla, Josep, 1728-1762: oboista i compositor català.Pla, Josep, 1897-1981: l’escriptor i periodista empordanès.

En el cas dels sinònims, les autoritats de nom, nom geogràfic i títol segueixen

les mateixes pautes que els encapçalaments de matèria vistos anteriorment, ja

que el punt de partida són les regles angloamericanes de catalogació.

Vegeu també

Aquestes característiques estanbasades en la tipologia que và-rem veure a l’apartat 5 del mò-dul “Anàlisi de continguts: re-sum i indexació”.


Exemple

Si busquem URSS a LENOTI, trobarem que l’autoritat acceptada és:

Encapçalament acceptatUnió de Repúbliques Socialistes SoviètiquesEmprat perURSS

4)�Postcoordinat. Es tracta d’un llenguatge documental postcoordinat ja que

permet la coordinació de conceptes en el moment de la recuperació i la utilit-

zació d’un gran nombre de termes d’indexació o punts d’accés. La combinació

precisa d’aquests descriptors diferents, en la recuperació, és la que ens remet

al document cercat.

Exemple

Seguint amb l’exemple anterior, “Gironins il·lustres”, la coordinació de termes es produi-ria en el moment de la recuperació, integrant en la cerca dues o més d’aquestes autoritats(en aquest cas, personatges):

Anant a Cerca avançada i demanant:

Matèria: Monturiol, NarcísAndMatèria: Ventura, Pep

5)�Combinatori. Es tracta d’un tipus de llenguatge d’estructura combinatò-

ria o associativa, on els conceptes o descriptors s’organitzen de manera inde-

pendent i només es produeix la combinació o intersecció en les operacions

d’indexació i recuperació.

Es tracta d’un llenguatge en què els termes que el componen s’organitzen en

una llista per ordre alfabètic sense cap altre tipus d’estructura que situï cada

descriptor, identificador o autoritat en una cadena lògica, jeràrquica i estruc-

turada de conceptes.

Exemple d’autoritats de l’AM BNE, lletra A

Aaberg, Nils 1888-1957Aaker, David A.Aaliyah 1979-2001Aalto, Alvar 1898-1976Aalto, Hugo Alvar Henrik 1898-1976Aapro, M.Aapro, MattiA. A. P. y G. 1745-1792Aarnio, AulisAaron 1964-Aaron, BobAaron, JackAaron, JaneAaron, JavierAaron, Lee 1962-


11.3. Indexar amb una llista d’autoritats

Indexar amb una llista d’autoritats és semblant a indexar amb una llista

d’encapçalaments de matèria: cal consultar les llistes i saber usar les referències

que ens vinculen un terme no acceptat a l’acceptat.

Però a diferència de les LEM, en ser un llenguatge analític i postcoordinat, ens

permet indexar més d’una autoritat per document.

Quan l’autoritat es combina amb un encapçalament de matèria, hem de llegir

les notes d’aplicació que ens indicaran si podem fer l’encapçalament.

Exemple

Suposem un document sobre les diverses pel·lícules que s’han fet sobre El retrat de DorianGray, l’obra d’Oscar Wilde. Per a indexar aquest document consultarem dues llistes:

1) Una d’encapçalaments de matèries per al concepte pel·lícules sobre obres literàries. ALENOTI és Adaptacions cinematogràfiques i de vídeo.

2) Una de títols uniformes per a l’obra “Retrat de Dorian Gray”. A LENOTI és Wilde,Oscar, 1854-1900. Picture of Dorian Gray.

Com que Adaptacions cinematogràfiques duu una nota d’abast que diu que cal combi-nar-lo darrere el nom d’un autor o d’una obra, farem l’encapçalament següent:

Wilde, Oscar, 1854-1900. Picture of Dorian Gray – Adaptacionscinematogràfiques i de vídeo

Com a llenguatge controlat, les llistes d’autoritats tenen avantatges i inconve-

nients en la indexació i en la recuperació.

1)�En�la�indexació

a)�Avantatges:

• Són llistes finites, controlades i elaborades a priori. En principi, cada nom

s’expressa amb un únic descriptor; es busca eliminar l’ambigüitat present

en el llenguatge natural. És unívoc.

• Es tracta d’un llenguatge natural, no codificat, de domini comú i constituït

per elements lèxics del llenguatge usual.

• Permet un elevat grau d’especialització i, per tant, d’especificitat en la in-

dexació.

b)�Inconvenients:

• L’analista ha de traduir del llenguatge natural al llenguatge documental.


• Més car econòmicament i humanament pel que fa a la construcció i al

manteniment que una llista de paraules clau i que una llista de descriptors

lliures.

• Limitat al vocabulari recollit en el llenguatge.

• Cal haver creat aquest llenguatge abans de començar la indexació.

2)�En�la�recuperació

a)�Avantatges:

• La postcoordinació permet emprar més d’un terme d’accés al document,

cosa que facilita la tasca d’accés al document.

• És unívoc.

• Les estratègies de cerca solen ser molt simples.

b)�Inconvenients:

• Es poden donar casos de falses coordinacions.

• El grau d’actualització del vocabulari està limitat.


Activitats

Proposem les activitats per a practicar els coneixements d’aquest mòdul:

1. Crea l’encapçalament per als documents següents amb les llistes d’encapçalaments dematèria i autoritats de la Biblioteca de Catalunya, de la Biblioteca Nacional d’Espanya o delCSIC.a) Abecedari grec.b) Aire condicionat dels cotxes.c) Antologia de poesia siciliana.d) Argot rus.e) Beques d’estudis per aprendre italià.f) Bibliografia sobre jueus sefardites.g) Bibliografia sobre govern municipal.h) Boscos de la URSS.i) Ciclàmens.j) Congressos sobre àrees suburbanes.k) Conservació del paper.l) Contaminació ambiental per níquel.m) Declinacions llatines.n) Document sobre beques d’investigació sobre els efectes fisiològics de l’alcohol.o) Document sobre el segle d’or de la literatura espanyola.p) Document sobre l’obra de García Lorca La casa de Bernalda Alba.q) Ensenyament del llatí a les universitats.r) Ikebana.s) Novel·les de Paul Auster.t) Predicció de la fortuna al segle XX.

Reflexió

Les solucions de les activitatses tractaran en el tauler del’assignatura.


Glossari

AM BNE f Acrònim usat en aquest material per a les Autoritats de matèria de la BibliotecaNacional d’Espanya.

AM CSIC f Acrònim usat en aquest material per a les Autoritats de matèria de la xarxa debiblioteques del CSIC.

autoritat f Forma normalitzada de l’entrada d’un catàleg bibliogràfic o inventari d’arxiuper a noms propis, títols, noms propis i títols, matèries, entitats i noms geogràfics.

autoritat de matèria f Vegeu encapçalament.

BT Anglès. Sigles de Broad term, usades en LEM i tesaurus, per a designar en la relació dejerarquia els termes genèrics. Equivalències en altres llengües: català TA, castellà TG.Vegeutambé relació de jerarquia.

CA BNE m Acrònim de Catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya.

CA CSIC f Acrònim de Catàleg d’autoritats de la xarxa de biblioteques del CSIC.

CANTIC m Catàleg d’autoritats cooperatiu iniciat el 2007 que es realitza en el CatàlegCol·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i està liderat per la Biblioteca de Catalu-nya.

Cutter, Charles Ammi m Bibliotecari en cap de l’Ateneu de Boston. Autor de les Rules fora printed dictionary catalogue on s’exposen per primera vegada les regles per a trobar i indexarun document segons la seva temàtica usant encapçalaments de matèria. Cutter va elaborarels principis que regeixen les LEM com el principi d’especificitat i el d’entrada directa, totsells vigents en l’actualitat. També va formular el principi d’economia, les referències entretermes acceptats i no acceptats, ja siguin sinònims o homònims, els encapçalaments simplesi compostos, els signes de puntuació, la sintaxi a l’hora de construir encapçalaments com-postos, etc.

EM Català. Sigles d’EMPREU usades en les LEM i en els tesaurus per a designar la relaciód’equivalència entre un terme no acceptat i un d’acceptat. Equivalències en altres llengües.castellà USE, anglès USE.Vegeu també relació d’equivalència

EM BUS Acrònim d’Encapçalaments de matèria de la Universitat de Sevilla.

encapçalament m Cada una de les entrades o autoritats d’una llista d’encapçalamentsde matèria. Terme d’indexació propi del llenguatge documental Llistes d’encapçalamentsde matèria. Paraules o frases específiques que descriuen la matèria i representen conceptes.Estan redactades en llenguatge natural però són termes controlats, és a dir, han controlatl’ambigüitat derivada de la sinonímia i l’homonímia.

encapçalaments compostos m Conceptes expressats amb més d’una paraula.

encapçalaments simples m Conceptes expressats en una sola paraula, generalment unsubstantiu tot i que també poden ser adjectius, verbs substantivats o noms geogràfics. Tantpoden ser termes en singular com en plural.

EP Català. Sigles d’EMPRAT PER usades en les LEM i en els tesaurus per a designar la relaciód’equivalència entre un terme acceptat i un de no acceptat. Equivalències en altres llengües.castellà USADO POR, anglès USE FOR.Vegeu també relació d’equivalència

fitxer d’autoritats m Fitxer que recull tots els registres d’autoritats. Si aquest fitxer estroba vinculat al catàleg bibliogràfic es coneix com a catàleg d’autoritats.

ISAAR(CPF) f Norma per a l’elaboració d’autoritats en Arxius. Norma internacional sobre elsregistres d’autoritat d’arxius relatius a Institucions, persones i famílies del Consell internacionald’arxius.

LC Authorities f pl Acrònim de Library of Congress Authorities.

LCSH Acrònim de Library of Congress Subject Headings.

LEMAC f Acrònim de Llista d’encapçalaments de matèria en català.


LEM BP f Acrònim de la Llista d’encapçalaments de matèria per a biblioteques públiques.

LENOTI f Acrònim de la Llista d’encapçalaments de noms i títols de la Biblioteca Nacionalde Catalunya.

llista d’autoritats m Llenguatge documental controlat que recull ordenats alfabètica-ment tots els registres d’autoritats presents en el catàleg o base de dades bibliogràfica de launitat de informació. És una llista i frases uniformes que s’usen per a indexar l’autor, títol deldocument, etc. És un llenguatge analític, natural, controlat, postcoordinat i combinatori.

llista d’encapçalaments de matèria f Llenguatge documental controlat que recull or-denades alfabèticament totes les matèries o temes susceptibles de representar el contingutd’un fons documental. És una llista, un lèxic de paraules i frases uniformes que s’usen per aindexar la matèria del document. És un llenguatge sintètic, natural, controlat, precoordinati combinatori.

NT Anglès. Sigles de Narrow Term, usades en les LEM i en els tesaurus per a designar en larelació de jerarquia els termes específics. Equivalències en altres llengües. català TE, castellàTE. Vegeu també Relació de jerarquia.

obres de referència f Fonts d’informació que s’usen com a material de consulta, per aobtenir una informació breu, ràpida i exacta. En el context dels llenguatges documentalses consulten quan un concepte no està representat en la llista d’encapçalaments i cal incor-porar-lo de nou. Són obres de referència. Altres llistes d’encapçalaments, diccionaris i enci-clopèdies (considerats com a autoritat dins el domini en qüestió), organismes normalitza-dors, tesaurus, sistema de classificació i especialistes en el tema.

principi de consistència m Principi de construcció pel qual els encapçalaments nousque s’incorporin a una LEM han de mantenir la coherència amb els existents, en la formai estructura sintàctica.

principi de denominació m Principi de construcció pel qual els noms propis, de personai de lloc han de mantenir també la coherència amb els ja existents.

principi d’economia m Principi d’aplicació que recomana sintetitzar el contingut deldocument en un, dos o tres encapçalaments.

principi d’encapçalament uniforme m Principi de construcció pel qual cada matèriaha de ser representada sempre amb un únic encapçalament. I cada encapçalament ha repre-sentar una única matèria.

principi d’especificitat m Principi d’aplicació que recomana indexar ambl’encapçalament més específic que trobem. L’especificitat està relacionada amb l’exactituden què l’encapçalament descriu el contingut.

principi de l’usuari m Principi de construcció pel qual el vocabulari de les LEM s’had’adequar a l’usuari al qual va destinada la Llista. El llenguatge emprat en els encapçalamentsha de reflectir les característiques dels usuaris. Les expressions específiques o molt acadèmi-ques es reserven per a llistes especialitzades.

principi lingüístic m Principi de construcció pel qual els termes de la llista han de seren l’idioma del catàleg.

principi de semàntica m Principi de construcció pel qual els encapçalamentss’organitzen en una estructura semàntica, és a dir, en relacions d’equivalència, jerarquia iassociació.

principi de sinonímia i principi d’homonímia m Principi de construcció pel quales controlen la sinonímia i l’homonímia pròpies del llenguatge natural. Les LEM controlenels sinònims mitjançant la referència de Empreu o Use. Les LEM controlen els polisèmics ihomònims de diverses maneres. adjectivant, posant parèntesis amb el nom de la disciplina,fent frases, usant el singular i el plural, etc.

principi de sintaxi m Principi de construcció per mitjà del qual les LEM estableixen lesregles de combinació dels encapçalaments amb els subencapçalaments.

RAMEAU m Acrònim de Répertoire d’autorité matière encyclopédique et alphabétique uni-fié.


registre d’autoritat m Descripció de cada autoritat. Registre que anota la forma accep-tada, els termes no seleccionats, notes d’aplicació, relacions semàntiques si s’escau i la fonton s’ha basat.

regla de les sigles f Regla de control del vocabulari per la qual es prefereix l’expressiócompleta que les sigles o acrònims d’un concepte o entitat.

regla del singular/plural f Regla de control del vocabulari. No hi ha una normativaclara per a l’ús del singular/plural. Alguns autors apunten que el plural s’usa per a temes con-crets i comptables (enciclopèdies, museus) i el singular per a temes abstractes i incomptables(bellesa, positivisme, etc.).

regla dels signes de puntuació f Regla de control del vocabulari. Les LEM utilitzendiversos signes i no hi ha unitat de criteri, per tant es fa necessari consultar les introduccionsi els manuals adjunts a cada llista.

regla de majúscules/minúscules f Regla de control del vocabulari per la qual es reco-mana que la primera paraula de l’encapçalament, del subencapçalament, de l’encapçalamentcapgirat i la que va dins de parèntesis, siguin en majúscules.

relació associativa f Relació semàntica que posa en contacte dos termes o més que perqüestions de significat s’evoquen l’un a l’altre. No pertanyen a la mateixa seqüència jeràrqui-ca però estan relacionats. Mentalment els associem. La relació és simètrica i consegüentmentrecíproca. Les funcions de les relacions d’associació són sobretot d’ajuda en la recuperació, jaque associen altres conceptes a l’encapçalament de partida, que poden ser molt interessantsen la cerca.

relació d’equivalència f Relació semàntica que uneix els termes acceptats amb els noacceptats. La funció d’aquestes relacions és fer de pont entre les paraules emprades en llen-guatge natural i les emprades en un llenguatge controlat, tant en la indexació com en larecuperació. En la indexació aquest pont permet mantenir la coherència i la univocitat alsindexadors i en la recuperació permet als usuaris recuperar millor els documents, ja que noes produeix silenci ni soroll documental. No és possible recuperar per un terme no acceptat,ja que el mateix programa que manté la llista farà la remissió al terme acceptat gràcies aaquestes referències. Prenen la forma de EMPREU /USE.

relació de jerarquia f Relació semàntica que disposa els encapçalaments en una seqüèn-cia lògica de termes genèrics (més gran que) i específics (menor que). Les relacions dejerarquia són útils en la indexació perquè mostren altres termes per sobre i per sota del’encapçalament que estem consultant, i ajuden l’analista a indexar amb el terme més es-pecífic que convingui. En la recuperació són útils perquè els termes genèrics i específics en-riqueixen la cerca.

RT Anglès. Sigles de Related Term, usades en les LEM i en els tesaurus per a designar la relaciód’associació entre dos encapçalaments. Equivalències en altres llengües. Català TR / CastellàTR. Vegeu també Relació d’associació.

RVM m Acrònim de Répertoire de vedettes-matière de la Universitat Laval.

subencapçalaments m pl Paraules que acompanyen al darrere un encapçalament per talde matisar-ne i precisar-ne el significat. Són encapçalaments situats darrere d’un altre en-capçalament. Hi ha 4 tipus de subencapçalaments: els de matèria, els geogràfics, els cronolò-gics i els de forma.

subencapçalaments de forma m pl Subencapçalaments que s’usen per a representarla forma en què es presenta el document, són formes del tipus enciclopèdies, estadístiques,anuaris, biografies, etc.

subencapçalaments de lloc m pl Subencapçalaments que s’usen per a representar nomsde llocs geogràfics i precisar l’encapçalament principal.

subencapçalaments de matèria m pl Subencapçalaments que s’usen per a precisar elcontingut de l’encapçalament principal i per a representar la forma en què es presenta elcontingut o el punt de vista.

Subencapçalaments de temps m Subencapçalaments que s’usen per a representar perío-des, dates concretes, segles.

TA m Català. Sigles de Terme ampli, usades en les LEM i en els tesaurus per a designar en larelació de jerarquia els termes genèrics. Equivalències en altres llengües. castellà TG, anglèsBT. Vegeu també relació de jerarquia.


TE Català i Castellà. Sigles de Terme específic / Término específico, usades en les LEM i enels tesaurus per a designar en la relació de jerarquia els termes específics. Equivalències enaltres llengües. anglès NT.Vegeu també relació de jerarquia

termes acceptats m pl Encapçalaments que es poden utilitzar per a indexar. Acostumena anar en negreta.

termes específics m pl Encapçalaments que conceptualment són més concrets i específicsque l’encapçalament acceptat que estem consultant. En la cadena jeràrquica es troben situatsper sota de l’encapçalament.

termes genèrics m pl Encapçalaments que conceptualment són més amplis quel’encapçalament acceptat que estem consultant. En la cadena jeràrquica es troben situats persobre de l’encapçalament.

termes no acceptats m pl Termes no admesos per a indexar. Són sinònims, sigles, termesmassa especialitzats, barbarismes, formes incorrectes, etc. La seva funció és controlar totesles possibles variants i oferir una forma d’encapçalament única per indexar que serà el termeacceptat.

TG m Castellà. Sigles de Término genérico, usades en les LEM i en els tesaurus per a designaren la relació de jerarquia els termes genèrics. Equivalències en altres llengües. català TA,anglès BT.Vegeu també relació de jerarquia

títol uniforme m Títol fictici donat per l’analista per a agrupar totes les entrades en uncatàleg d’una obra. El títol uniforme es crea per a controlar les diferents edicions, traduccions,etc.

TR m Català i Castellà. Sigles de Terme relacionat / Término relacionado, usades en les LEM ien els tesaurus per a designar la relació d’associació entre dos encapçalaments. Equivalènciesen altres llengües. anglès RT.Vegeu també relació d’associació

UF Anglès. Sigles d’USE FOR, usades en les LEM i en els tesaurus per a designar la relaciód’equivalència entre un terme acceptat i un de no acceptat. Equivalències en altres llengües.català EMPRAT PER, castellà USADO POR.Vegeu també relació d’equivalència

UP Castellà. Sigles d’USADO POR, usades en les LEM i en els tesaurus per a designar la relaciód’equivalència entre un terme acceptat i un de no acceptat. Equivalències en altres llengües.català EMPRAT PER, anglès USE FOR. Vegeu també Relació d’equivalència.

USE Castellà i Anglès. Instrucció USE (o úsese) utilitzades en les LEM i en els tesaurus per adesignar la relació d’equivalència entre un terme no acceptat i un d’acceptat. Equivalènciesen altres llengües. català EMPREU. Vegeu també Relació d’equivalència.

v Símbol usat en les LEM, abans de l’adopció internacional de les sigles de tesaurus, per afer la relació d’equivalència entre un terme no acceptat i un d’acceptat. Actualment equivala EMPREU/USE/USE. Vegeu també Relació d’equivalència.

Vt Símbol usat en les LEM, abans de l’adopció internacional de les sigles de tesaurus, pera designar els termes específics. Actualment equival a TE/TE/NT. Vegeu també Relació dejerarquia.

x Símbol usat en les LEM, abans de l’adopció internacional de les sigles de tesaurus, per adesignar els termes no acceptats. Actualment equival a EMPREU PER / USAR POR /USE FOR.Vegeu també Relació d’equivalència.

Xx Símbol usat en les LEM, abans de l’adopció internacional de les sigles de tesaurus, pera designar els termes genèrics. Actualment equival a TA/TG/BT. Vegeu també Relació de je-rarquia.


Bibliografia

Biblioteca de Catalunya. Llista d’encapçalaments de matèria en català [disponible en línia(consulta 01-09-2009)].

Caro, C.; Travieso, C. (2003). “Encabezamientos de materia en las bibliotecas españolas:perspectiva histórica y situación actual”. A: C. Travieso; J. A. Frías (coord.). Tendencias de in-vestigación en organización del conocimiento. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.

Concrecions a les AACR2 (Part II, Encapçalaments, títols uniformes, referències) (2002). Reco-pilades pel Grup de Treball per a les Concrecions a les AACR2 amb la coordinació del Serveide Normalització Bibliogràfica. Barcelona: Biblioteca de Catalunya. (Actualització 2003.)

Chan, Louis Mai (1978). Library of Congress: Subject Headings: Principles and Application.Litleton, Colorado: Libraries Unlimited.

Gil Leiva, I. (2008). Manual de indización. Teoría y pràctica. Gijón: Trea.

Gil Urdiciain, B. (2004). Manual de lenguajes documentales. Gijón: Trea.

Informe per a la creació de la llista d’autoritats de Catalunya de noms i títols: requeriments i fun-cionalitats (Octubre de 2003). Redactat per la Subcomissió Tècnica per a l’Elaboració dels Re-queriments i Funcionalitats de la Llista d’Autoritats de Catalunya per a la Comissió Assessorade Catalogació.

MARC 21 concise authority format (2002). Washington, D.C.: Library of Congress.

Regles Angloamericanes de Catalogació (1996). Barcelona, Biblioteca de Catalunya: Eumo.

Universitat Laval (2005). Répertoire des vedettes-matière. [S.L.]: Universitat Laval. BibliotecaUniversitària.

http://www.bnc.cat/lemac/principis

http://www.gencat.net/bc/5_serpro/docdefinitiu.doc

http://www.gencat.es/bc/5_serpro/guia_fulls_actualitzacio03_03.doc

http://www.loc.gov/marc/authority/ecadhome.html


Documents

d’encapçalaments Llistes de matèria i llistes …openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/244/8...2. Ser capaç de presentar l’evolució històrica d’aquest llenguatge