Embed Size (px)
Citation preview
De la qualitat de l'aigua a l'estat ecològic
NARCIS PRAT Grup de Recerca F.E.M.(Freshwater Ecology and
Management). Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona
Santa Llúcia: el 2013, de què parlarem? De l'aigua 2013 Any Internacional de la Cooperació en l'Esfera de l'Aigua
La qualitat entra en acció La llei de 1985 (RAI, 1967)
Directiva
Aigües residuals 1992
Regula DBO y SS
Focus en característiques
fisicoquímiques
Qualitat biológica no es fa servir per la gestió
(només peixos per directiva específica)
(Estudis 1979-1983, un per Junta Sanejament 1991)
0
2
4
6
8
10
12
14
16
Nú
mero
art
icle
s
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
Any
Socioeconòmic
Estat ecològic
Gestió recurs
Fins al 2000 interessa poc i qualitat
El debat social, es clau i sobretot que l’any 2000 arriba la DMA
Canvi de paradigma:
l’aigua com a actiu ambiental
L’aigua com a recurs L’aigua com a suport
dels ecosistemes
Postel, S. & Richter, B.
Rivers for life.
Island Press 2003
DMA té un calendari i objectius ambientals, els nous plans (a fer abans de 2010) han de ser diferents
Objectius
Generals:
En termes generals, els objectius de la Planificació hidrològica
a Catalunya, i per tant també els del Programa de mesures,
passen per fer compatible la garantia de disponibilitat
d’aigua per a satisfer les demandes actuals i futures de
manera racional i sostenible, amb la recuperació i/o el
manteniment d’un bon estat del medi aquàtic que
permeti complir amb els requeriments fixats a la normativa
comunitària, i particularment amb els objectius ambientals de
la DMA, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre,
per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en
l’àmbit de la política de l’aigua. En aquest sentit, cal remarcar
que els objectius de la planificació hidrològica incorporen
plenament els objectius normatius fixats a l’article 4 de la
DMA.
Es un tema que preocupi a la gent?
Resultats del procés de participació
del PGDFC
Que preocupava més a la gent?
Millorar la qualitat hidromorfològica, respecte al espai fluvial, control extracció àrids
Cabals de manteniment, revisar concessions
Treure el consum mínim a la tarifa de l’aigua
Millorar el sanejament
Disminuir contaminació industrial
Millorar la connectivitat fluvial
Disminuir el nitrogen, control dels purins i contaminació difusa agricultura
Coordinació amb activitat urbanística
Més pressupost per les riberes
Preservar el litoral
Posar en marxa els Consells de Conca per una gestió consensuada de l’aigua a Catalunya.
0
2
4
6
8
10
12
14
16
Nú
mero
art
icle
s
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
Any
Socioeconòmic
Estat ecològic
Gestió recurs
El debat es centra en els recursos i l’economia
Obligació directiva: Objectius ambientals, utilització
d’indicadors biològics.
El programa de
seguiment
Classificació de l’Estat Ecològic
Desviació Estat
Valor observat
Valor de referència
Mínima
Lleugera
Moderada
Molt Bó
Bó
Mediocre
Deficient
Dolent
Objectius ambientals PGDHC 3.1.2. L’escenari previst a 2015
La previsió a 2015 tenint en compte les mesures i
actuacions recollides en aquest Programa de mesures
és assolir els objectius ambientals fixats a la DMA
en un 56% de les masses d’aigua de les conques
internes de Catalunya i en un 67% del conjunt de
Catalunya.
A la resta de masses d’aigua, les limitacions tècniques
o pressupostàries faran impossible aplicar les mesures
necessàries per assolir-hi el bon estat o bon potencial
l’any 2015, i aquest objectiu es posposa a posteriors
escenaris temporals (2021 o 2027), recollits en la
revisió del Programa de mesures.
EFECTES DEL PLA DE MESURES
ACTUAL 2015
Perqué no podem arribar al Bon
Estat de les masses d’aigua?
Problemes de cabal,
derivacions aigua
Perquè la qualitat biològica es tant dolenta?:
Urbanització, el problema dels pluvials
La sal
Descripció mesures: Reducció subs prioritàries (E3) 156
155,4 milions a Conca Ebre: o sigui el problema de Flix…(117
de fons Europeus)
PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT
Cubeta d’Abrera, Can Morral
Estat actual
Proposta de l’Espai fluvial i
previsió de noves infraestructures
La Vall Baixa, Pallejà-El Papiol La Vall Baixa, St.Vicenç del Horts-Molins de
Rei
Pont del Quart cinturó Pont del TGV Traçat del TGV
MILLORA ESTAT ECOLÒGIC: RESTAURACIÓ
Espècies invasores
Nous problemes: La mosca negra
Els sediments que no arriben al mar…
Ordenació territorial: Quina Catalunya?
És un problema de diners?
En part si, l’ACA no recupera els costos
L’ACA no recupera els costos…..culpa de dèficit d’inversió
ATLL (Aigua en alta per BCN) tampoc per culpa de obres del Pla
Quin preu hauria de tenir l’aigua? Només pel manteniment del sistema (sense inversió)
És un problema de diners?
No només d’això………
…..falta de voluntat?
La gestió depèn de qui la fa.
El canvi de cicle: Catalunya • Finals de 2010: Canvi de govern a Catalunya, intent de canviar el Pla
de Gestió.
• Canvi de model. Control i desconfiança envers els tècnics. Política de no fer res.
• Problemes econòmics pel deute de l’ACA, no es fan les inversions previstes en el Pla de Gestió. Intent de parar les depuradores.
• Privatització com a solució: ATLL
• Dues pujades de preus amb pacte amb el PP. Cada any intent de pujar el canon.
• Els temes ambientals deixen de ser prioritat amb l’excusa de la crisi. S’aturen totes les accions de restauració.
• Gràcies als anys humits no hi ha problemes de sequera. L’aigua desapareix dels mitjans de comunicació excepte per el tema econòmic de l’ACA.
• Desprestigi de la desalinització, s’oblida el seu paper en el cabal del Ter i en la millora de la qualitat de l’aigua de boca.
• Grups de pressió: informe reclamant de nou el transvasament del Roina.
• Girona: Reclamen devolució del Ter ni que sigui transvasant el Roina.
• Plataforma “Aigua es Vida” oposició als transvasaments i a la privatització.
El canvi de cicle: Espanya • 2011: Torna el PP al govern d’Espanya.
• Arias-Cañete (que va dir el 2000 “este plan se aprobará por cojones”) nomenat ministre d’Agricultura amb les competències sobre el cicle de l’aigua.
• Es demana altra vegada el transvasament de l’Ebre.
• Espanya no ha aprovat definitivament cap dels seus plans de conca (excepte Catalunya). Risc de multa de la UE.
• Espanya no ha completat les seves depuradores: UE pot sancionar.
• Esborrany del Pla de l’Ebre, el cabal ambiental que es fixa es fins i tot més baix que el del Pla de l’any 2000. Es concedeixen totes les demandes de les diferents regions, mentre que el cabal mig del riu disminueix.
• Procés a corre-cuita d’aprovació dels Plans per tal d’evitar les sancions
• Al mateix temps es continuen promovent obres i infrastructures sense esperar a les aprovacions dels Plans (embassament de Yesa...)
