Definitiu ANALISI DEL CURRICULUM A PARTIR DE … › sgfp › llicencies › 200708 › memories › 1772m.pdf3.2.5 Estudi de les funcions i tasques que realitzen els TASOC segons

AANNÀÀLLIISSII DDEELL CCUURRRRÍÍCCUULLUUMMFFOORRMMAATTIIUU AA PPAARRTTIIRR DDEE LLAA

IINNSSEERRCCIIÓÓ LLAABBOORRAALL DDEELL TTÈÈCCNNIICCOO TTÈÈCCNNIICCAA SSUUPPEERRIIOORR EENN

AANNIIMMAACCIIÓÓ SSOOCCIIOOCCUULLTTUURRAALL

PPiillaarr FFiigguueerraass TToorrrruueellllaaTTuuttoorr:: XXaavviieerr ÚÚccaarr MMaarrttíínneezz

SSeetteemmbbrree 22000088

Anàlisi del currículum formatiu a partir de la inserció laboral del TASOC. Pilar Figueras Torruella

1

ÍÍNNDDEEXXPàg.

RREESSUUMM........................................................................................................................................ 5

00 IINNTTRROODDUUCCCCIIÓÓ__________________________________________________________

0.1 Justificació................................... ................................. 7

0.2 Motivacions.................................... ............................... 9

11.. FFOONNAAMMEENNTTAACCIIÓÓ TTEEÒÒRRIICCAA____________________________________

1.1 L’animació i l’animador sociocultural.......... ............... 10

1.1.1 L’animació sociocultural.................................................... 101.1.2 L’animador sociocultural................................................... 111.1.3 Funcions i tasques de l’animador sociocultural................ 121.1.4 Àmbits d’intervenció de l’animador sociocultural.............. 131.1.5 Els espais professionals de l’animador sociocultural....... 14

1.2 La formació de l’animador sociocultural........ ............ 16

1.2.1 Evolució de la formació en animació sociocultural............ 161.2.2 El/la Tècnic/a Superior en Animació Sociocultural............ 171.2.3 La formació del TASOC. El currículum formatiu............... 191.2.4 Alguns conceptes entre professionalitat i formació........... 211.2.5 Metodologia per a la formació d’animadors...................... 23

1.3 Altres investigacions relacionades............. ................

1.3.1 Estudis sectorials publicats per Porta 22.......................... 261.3.2 Estudi sobre la inserció laboral de les persones Graduades de Formació Professional Inicial 2006/2007........... 291.3.3 Anàlisi de llocs de treball en Animació Sociocultural......... 30

22.. MMÈÈTTOODDEE__________________________________________________________________

2.1 Disseny metodològic............................ ........................ 33

2.1.1 Objectius de la investigació............................................... 33


2

2.1.2 Tipus d’investigació i metodologia emprada...................... 332.1.3 Preguntes de la recerca .................................................... 342.1.4 Disseny utilitzat.................................................................. 35

2.2 Poblacions i mostres........................... ......................... 36

2.2.1 Participants........................................................................ 362.2.2 Procediment de configuració dels grups de participants... 36

2.3 Instruments i tècniques de recollida d’informac ió.... 42

2.3.1 El qüestionari..................................................................... 432.3.2 El registre d’actuacions professionals................................ 48

2.4 Procediment d’aplicació dels instruments................. 49

2.5 Anàlisi de dades i tractament de la informació. ......... 50

2.5.1 Per a les dades obtingudes a través del qüestionari......... 502.5.2 Per a les dades obtingudes a través del registre derealitzacions professionals.......................................................... 502.5.3 Per a l’anàlisi del currículum formatiu del CFGS d’ASC i lacorrespondència amb les actuacions professionals dels TASOC. 51

33.. RREESSUULLTTAATTSS____________________________________________________________

3.1 Resultats relatius a la descripció del col·lect iu i la seva inserció..................................... ................................. 52

3.1.1. Descripció de la població................................................. 543.1.2. Formació dels TASOC..................................................... 583.1.3 Professionalització inicial.................................................. 643.1.4 Ocupació........................................................................... 663.1.5 Estudi bivariable................................................................ 71

3.2 Resultats relatius a les actuacions professiona ls delTASOC................................................................................. 78

3.2.1 Funció d’obtenció i gestió d’informació............................. 783.2.2 Funció socioeducativa o de relació amb els usuaris........ 803.2.3 Funció de planificació........................................................ 833.2.4 Gestió dels recursos.......................................................... 843.2.5 Estudi de les funcions i tasques que realitzen els TASOCsegons l’àmbit de l’animació sociocultural en que treballen....... 87


3

3.3 Resultats relatius a l’anàlisi del currículum.. ............. 93

3.3.1 Interpretació de la correspondència entre els objectius terminals dels diferents crèdits del currículum amb les funcions i tasques que realitzen els TASOC............................................ 953.3.2 Comparació dels resultats obtinguts entre les funcionsi tasques que realitzen els TASOC i el currículum...................... 98

44.. CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS ii PPRROOPPOOSSTTEESS______________________________

4.1 Conclusions de l’estudi........................ ......................... 100

4.2 Propostes per al currículum.................... ..................... 102

55.. LLIIMMIITTAACCIIOONNSS II NNOOVVEESS LLÍÍNNIIEESS DD’’ IINNVVEESSTTIIGGAACCIIÓÓ

5.1 Limitacions de l’estudi........................ .......................... 103

5.2 Noves línies d’investigació.................... ....................... 104

AAggrraaïïmmeennttss.............................................................................................................................. 106

RReeffeerrèènncciieess bbiibbll iiooggrrààff iiqquueess........................................................................ 107

RReellaacciióó ddee ggrrààff iiccss,, ttaauulleess ii ff iigguurreess................................................ 112

AANNNNEEXXOOSS ____________________________________________________________________

1. Nivells formativo-professionals de la Unió Europ ea... 2

2. Organigrama del CFGS d’Animació sociocultural... .... 5

3. Qüestionari..................................... .................................. 7

4. Model de registre de funcions i tasques dels TAS OC. 12

5. Registre codificat de funcions i tasques dels TA SOC. 14


4

L. Funcions i tasques de l’àmbit del lleure.................................. 14C. Funcions i tasques àmbit de la cultura................................... 18D. Tasques i funcions àmbit del desenvolupament comunitari... 22S. Funcions i tasques de l’àmbit socioassistencial..................... 26

6. Objectius terminals dels diferents crèdits del C FGS d’ASC.......................................... ...................................... 32

Crèdit 1: Organització i gestió d'una petita empresa d'activitats de temps lliure i socioeducatives............................................... 32Crèdit 2: Desenvolupament comunitari....................................... 34Crèdit 3: Animació cultural.......................................................... 36Crèdit 4: Animació d'oci i de temps de lleure.............................. 38Crèdit 5: Animació i dinàmica de grups...................................... 40Crèdit 6: Metodologia de la intervenció social............................ 42Crèdit 7: Bases antropològiques i psicosociològiques............... 43Crèdit 8: Formació i orientació laboral........................................ 44


5

RREESSUUMM

Després de vuit anys d’implantació del Cicle Formatiu de Grau Superiord’Animació Sociocultural (CFGS d’ASC) s’ha detectat que els Tècnics1

Superiors en Animació Sociocultural (TASOC) no s’insereixen laboralment en lamesura que seria d’esperar, sobretot si atenem als estudis de mercat que diuenque l’animació sociocultural és un nou nínxol d’ocupació.

Al ser aquesta una nova professió, partim de la pregunta: el currículum formatiudel CFGS d’ASC s’adequa a les realitzacions professionals dels TASOC?

És per això que en aquesta recerca s’han plantejat els següents objectius:

• Caracteritzar el recorregut formatiu dels TASOC i la seva inserciólaboral.

• Identificar les actuacions professionals que desenvolupa el TASOC enel seu lloc de treball.

• Contrastar la formació oferta en el currículum formatiu del FCGS d’ASCamb l’efectivament aplicada en el lloc de treball.

S’han establert tres fases del treball que coincideixen amb els tres objectiusplantejats:

1. Elaboració d’un qüestionari descriptiu adreçat a tota la població deTASOC formada en centres públics de Catalunya fins el curs 2006 iadministrat mitjançant correu electrònic. La mostra accidental ha estatcomposta pels 303 individus que han respost el qüestionari, això suposael 25,6% de la població total. L’explotació de les dades s’ha fet amb elpaquet estadístic SPSS.

2. A partir d’aquest qüestionari s’han detectat 27 informants claupertanyents als diferents àmbits de l’animació sociocultural, els qualshan elaborat un registre d’actuacions professionals (tasques) querealitzen en la seva acció com a professionals. Aquestes tasques hanestat categoritzades i subcategoritzades mitjançant el programari detractament de textos Weft-qda.

3. S’han comparat aquestes categories i subcategories amb el currículumdel CFGS d’ASC.

1 Per tal d’alleugerir el text, no s’especifica el femení d’articles i substantius referits a lespersones. Des d’ara es vol fer palès que sempre que es faci referència als TASOC,professionals, professors, tutors, animadors, usuaris... es fa per igual a homes i a dones.S’utilitzaran els noms genèrics sempre que sigui possible, tot i això en alguns casos es faràservir el masculí com tradicionalment s’ha vingut fent, sense entendre-ho com un acte dediscriminació, sinó com un acord per tal d’alleugerir la lectura.


6

Els resultats més destacables que s’han obtingut són:

� Només un 21% dels TASOC es queden amb aquesta titulació, ja que un70% van a la universitat i el 9% restant cursen un altre cicle formatiu.Les diplomatures més cursades pels TASOC són educació social, seguitde magisteri i treball social, i les llicenciatures són psicologia, pedagogiai psicopedagogia, en aquest mateix ordre.

� Hi ha alts percentatges de satisfacció respecte els continguts adquiritsdurant el cicle formatiu, un 85% pel que fa als aprenentatgesconceptuals, un 81% pel que fa als aprenentatges procedimentals i un85% pel que fa als aprenentatges actitudinals.

� El 92,4% dels TASOC estan treballant, però d’aquests només la meitatho estan fent en el món de l’animació sociocultural o en àmbitsrelacionats.

� L’àmbit del lleure i el socioassistencial són els que més TASOC ocupen.

� Hi ha coherència entre les funcions i tasques que realitzen els TASOCen el seu lloc de treball i el currículum formatiu. La funció de planificacióés la que reporta un volum més ampli de tasques, mentre que laintervenció directa és la que ocupa més temps de treball.

� El currículum formatiu del Cicle d’ASC proporciona de forma satisfactòriales eines que el TASOC necessita per a desenvolupar la seva tasca, tretde petites adequacions que serien interessants d’introduir.

Les conclusions a que ens porta aquest estudi és que el currículum formatiu ésadient per a la formació dels TASOC. Hi ha una alta inserció laboral (un 92,4%,mentre que altres estudis assenyalen una mitjana d’inserció del 70,6% detitulats d’FP a Catalunya) , però d’altra banda hi ha una baixa inserció en feinespròpies de l’animador sociocultural o relacionades (un 50,8% mentre que lamitjana de Catalunya està en un 80%).

Amb aquestes dades a la ma, hauríem de poder esperar molt millors resultatsd’inserció en la feina per la qual els TASOC s’han preparat, atenent als estudisde mercat i a la alta satisfacció que provoquen els estudis realitzats als propisTASOC. De manera que les causes d’aquesta baixa inserció laboral en l’àmbitde l’Animació Sociocultural l’hauríem de cercar en altres elements fora delcurrículum formatiu i fora de la preparació, formació i motivació d’aquestsprofessionals.

Aquestes conclusions ens porten a plantejar-nos altres preguntes per donarresposta a aquesta falta d’inserció laboral en l’àmbit de l’AnimacióSociocultural. Això obre noves vies d’investigació per poder determinar quinessón les veritables causes.


7

00 IINNTTRROODDUUCCCCIIÓÓ

0.1 Justificació

La primera promoció de Tècnics Superior en Animació Sociocultural (d’ara enendavant TASOC) formats en el Cicle Formatiu de Grau Superior d’AnimacióSociocultural ja fa nou anys que va sortir al món laboral a Catalunya2. Set anysabans, el 1991-92 s’havia iniciat de forma experimental el Mòdul Professionald’Activitats Socioculturals (MP3). És un bon moment per a fer balanç ireflexionar sobre aquest perfil professional, la seva formació i la inserció que téen el món laboral, sobretot si tenim en compte que durant el curs 2008-2009s’inicia l’avaluació de la Formació Professional Reglada per part delDepartament d’Educació mitjançant el Consell Superior d’Avaluació del SistemaEducatiu3.

L’avaluació en educació ha de ser sistemàtica i ha de complir una doble funció.Per un costat ha de passar comptes a la societat dels esforços invertits i elrendiment obtingut. Per l’altre ha de possibilitar la millora del sistema i del seufuncionament, que s’ha de traduir en una millor qualitat educativa..

Tant els planificadors del sistema educatiu com els executors, en aquest cas elprofessorat, necessiten avaluar per comprovar si allò que s’està fent realmentés el que es pretén fer. Cal saber si s’estan aconseguint els objectiusprevistos, o si cal posar mesures correctores.

La revisió periòdica dels currículums dels cicles formatius és una tascaimprescindible per tal de concordar les necessitats del món laboral amb l’ofertaeducativa. El Reial Decret 676/1993 de 7 de maig, pel qual s’estableixen lesdirectrius generals sobre els títols de formació professional, determina que,almenys cada cinc anys es revisaran els títols, a instància de lesadministracions educatives, del Consell General de la Formació Professional odels agents socials. L’abril de 2008 s’inicia la revisió del currículum del CFGSd’ASC.

El currículum dels cicles formatius de Formació Professional Específicas’estableix tenint present les necessitats generals de qualificació de cada àmbitprofessional detectades a l’Estat espanyol. Les comunitats autònomes ambcompetència en educació tenen la possibilitat d’adequar els currículums a laseva realitat socio-econòmica. També els centres docents disposen de diversesmesures que permeten ajustar-se a les necessitats específiques de l’entornlaboral.

2 La primera promoció és la que es forma durant els cursos 1997-1999, i és al juny de 1999 quesurt al món laboral amb la titulació de TASOC.

3 “L’avaluació de la formació professional reglada 2008-2009” Quaderns d’avaluació núm. 10.Gener de 2008. http://www20.gencat.cat/portal/site/Educació.


8

Perez i Perez ens diuen que “la formació de l’animador sociocultural no potrestar estancada donat que la societat evoluciona a un ritme cada cop mésràpid, per això el currículum de la formació dels animadors ha d’incloure lesnoves competències personals, socials i laborals. És precís revisar-locontínuament i adaptar-lo a les exigències professionals i a les necessitats,interessos i demandes dels subjectes i grups als que es destina” (2005:34).

Esmentar també, que mentre es detecta en tots els estudis prospectius demercat que l’animació sociocultural és un futur nínxol d’ocupació, es corroborala davallada de matrícula que ha sofert aquest cicle formatiu, tant a Catalunyacom al territori MEC. En un estudi realitzat el curs 2004-2005 a la comunitat deMadrid4 es pot comprovar aquesta davallada progressiva de la demanda,havent una oferta superior a aquesta, tal com demostra el gràfic núm 1.

Gràfic núm.1: Oferta i demanda en els cicles format ius de grau superior a laComunitat de Madrid.

Es pretén, doncs, que aquesta investigació sigui una eina per a la reflexió decom s’han situat aquests professionals en el món laboral i de comprovar dequina forma responen a les demandes de la societat. Aquest treball permetràconèixer les necessitats formatives reals a partir de la inserció laboral delsprofessionals, per tal de modificar en el sentit que sigui convenient elscurrículums formatius dels TASOC, contribuint a millorar la formació d’aqueststècnics.

4 Hernández Franco, Vicente (05): És el director del projecte ORION, un observatori permanentde les preferències acadèmiques i professionals dels estudiants de secundària de laComunidad de Madrid.


9

0.2 Motivacions

Des de la implementació d’aquest cicle formatiu hi he estat implicada com aprofessora d’educació secundària formadora de Tècnics Superiors d’AnimacióSociocultural a l’IES-SEP5 Vidal i Barraquer de Tarragona. Aquest va ser elprimer IES depenent del Departament d’Educació que va iniciar els estudis delCicle Formatiu d’Animació Sociocultural (d’ara en endavant CFGS d’ASC) il’únic IES experimentador del MP-3 de la mateixa especialitat.

Durant tots aquests anys he estat tutora dels diferents grups d’ASC, cosa quem’ha permès mantenir una relació de proximitat amb l’entorn laboral de laprofessió i en contacte directe amb els tutors de Formació en Centres deTreball (en endavant FCT) i dels contractadors. La gestió de la borsa de treballdel CFGS d’ASC del nostre IES també ha estat una eina que m’ha permèscopsar les demandes laborals i les condicions de contractació que s’ofereixenen aquest camp professional.

La proximitat amb els ex-alumnes que exerceixen com a professionals, lesseves il·lusions de treballar en allò i per allò que s’han format i també elcontacte amb alguns que han desistit en l’intent, m’ha encès la necessitatd’embarcar-me en el present estudi.

Aquesta necessitat, no respon només a interessos personals, sinó també delcol·lectiu de professorat que formem els futurs professionals de l’AnimacióSociocultural. Una bona part d’aquest professorat del CFGS d’ASC deCatalunya ens trobem any rere any durant el curs escolar en diferents reunionsi activitats, cal dir que sempre recolzats i estimulats per les persones que hanocupat els càrrecs de Tècnics responsables de la Família de ServeisSocioculturals i a la Comunitat on s’inclou el cicle. Durant aquests nou anyss’han anat desvetllant dubtes, inquietuds, hipòtesis, evidències que ens han fetveure la importància d’aturar la pràctica diària i esmerçar un temps a la recercaper a poder reflexionar i millorar aquesta pràctica.

Demostra aquesta inquietud i necessitat de reflexió l’article “ Els tècnics enanimació sociocultural, una professió de frontera”, publicat als Quadernsd’Educació Social núm. 9 que la meva col·lega Hortènsia Grau i jo mateixavàrem escriure a petició del Departament de Comunicació del CEESC (Col·legid’Educadors i Educadores Socials de Catalunya). En ell es fa un repàs de laproblemàtica de la professió a simple vista, a partir del que veiem des de lapràctica, però cal donar un pas més enllà i aquesta visió intuïtiva i perceptivacal dotar-la d’arguments empírics, que és el que pretenc amb aquestainvestigació.

5 IES-SEP respon a les sigles Institut d’Educació Secundària Superior d’EnsenyamentsProfessionals.


10

11.. FFOONNAAMMEENNTTAACCIIÓÓ TTEEÒÒRRIICCAA

1.1 L’animació i l’animador sociocultural

1.1.1 L’animació sociocultural

Són moltes les definicions que s’han fet de l’Animació sociocultural. LaUNESCO (1982) la defineix com un conjunt de pràctiques socials que tenencom a finalitat estimular la iniciativa i la participació de les comunitats en elprocés del seu propi desenvolupament i en la dinàmica global de la vidasociopolítica en la que estan integrats.

Úcar (1994) en l’estudi publicat sobre l’Estatut Epistemològic de l’Animaciósociocultural, entén aquesta com l’instrument/metodologia d’intervencióen/sobre una realitat, i en tant que és una acció interventora que respon a unanecessitat. L’animació es dirigeix a allò social, utilitza allò social com una de lesseves metodologies i pretén ser social. Diu també que l’animació es dirigeix aallò cultural i és i pretén ser cultural; tot dependrà del col·lectiu en que es volintervenir i de les tècniques d’intervenció emprades. Segueix Úcar dient quetant en la seva consideració social com cultural, l’animació sociocultural és unapràctica educativa global que s’efectua en les comunitats en forma d’accionssocials i culturals.

De Miguel (1995) recull varies definicions de diferents autors (Ander-Egg,Caride, De Castro, Cembranos, Pérez, Martín, Puig, Quintana, Viché...) En unintent de síntesi, i a partir de totes elles es podria dir que l’animaciósociocultural és una metodologia (manera de, tècniques, model, instrument,ideologia...) que es tradueix en una intervenció sociocultural (acció, conjuntd’accions, acció grupal, pràctiques socials) en un territori concret, que esdesenvolupa sobretot durant el temps lliure de les persones, amb la finalitatd’estimular iniciatives i la participació de grups i comunitats per al propidesenvolupament i per a la transformació de la societat on són immersos.

Perez i Perez (2006), en un esforç encara més sintètic entenen per AnimacióSociocultural una metodologia d’intervenció, de caràcter intencional iparticipatiu orientada a la promoció individual i la transformació comunitària.

Una de les caracteritzacions més precises del terme la va realitzar A. Petrus(1989) a finals dels anys vuitanta. Aquest autor opta per resumir en deu lescaracterístiques bàsiques de l’animació sociocultural:

- És un element, un factor transformador de l’individu i la societat- Serveix de via per a la participació ciutadana- És un vehicle d’expressió ciutadana- És un factor de motivació i estímul social- Redueix els conflictes socials i grupals- Crea consciència associativa i ciutadana- Estimula a través de la vida associativa, la relació de cohabitació social- Fomenta els valors culturals i l’esperit crític social


11

- Desenvolupa la informació i fomenta l’assessorament social- Atén les necessitats socials bàsiques en regim de convivència

Actualment, l’animació sociocultural és considerada en el nostre país unametodologia transversal d’intervenció socioeducativa que pot ser utilitzada perles diferents professions d’allò social.

1.1.2 L’animador sociocultural

Atenent a la definició que sintetitzada anteriorment sobre AnimacióSociocultural, es defineix a l’animador com aquell professional que exerceixuna intervenció sociocultural en un territori concret, animant processos grupalsamb una rica gamma de procediments i tècniques adequades a les fitesproposades.

És un educador que du a terme amb professionalitat la seva tasca dedesenvolupament comunitari, fonamentada en una preparació i formaciópermanent, que ha d’estar avalada per entitats formatives, reconegudes per lasocietat. Les eines que utilitza principalment per a dur a terme la seva tascasón: el dinamisme, la participació, la creativitat, el sentit crític i l’espontaneïtat.(Departamento Cultura del Gobierno Vasco (1991))

Així doncs, la intervenció de l’Animador sociocultural pretén que cada personaprengui part activa en els processos de creació i innovació cultural i social ambla finalitat d’incidir en el desenvolupament comunitari d’un territori. També volfacilitar processos de comunicació i participació entre grups de ciutadans ques’autoorganitzen per donar resposta als seus interessos personals i socials.(Cacho 1998)

Per Puig (en AAVV 1994) un animador sociocultural proposa idees i construeixprojectes per a vertebrar, cohesionar, potenciar la creativitat i la solidaritat...,d’una ciutat a partir del treball quotidià en els micro grups i els micro serveis.

Guillet ens proposa el neologisme “Animactor strategicus” per a definir millor elcaràcter actiu de l’animador. Diu que l’animador és un estratega que ha decombinar els recursos que te a l’abast i amb ells establir una estratègia que lipermetrà aconseguir un objectiu, ja sigui organitzar un projecte, gestionar unasituació, fer contactes... “Ser un estrateg és determinar els mitjans quepermetran canviar la situació de partida per a obtenir la realització de l‘objectiufinal” (2006:162).

L’animador, segueix Guillet, “és un facilitador de relacions capaç decomprendre els reptes socials d’una associació, d’un barri i d’una col·lectivitatlocal. La seva tasca serà ajudar a que cada individu pugui dur a terme la sevafunció dins l’escena social i actuar-hi en funció dels seus interessos i dels seusdesitjos, sempre amb una perspectiva de promoció i desenvolupament social.”(2006:162).


12

1.1.3 Funcions i tasques

Quintana (1993:170) ens proporciona un llistat de les funcions de l’AnimadorSociocultural:

- Facilitar la relació personal entre els membres de l’equip d’animació- Promoure actituds cooperatives entre les persones- Despertar un desig de participació- Acollir iniciatives col·lectives i canalitzar-les- Suscitar un sentit crític davant la situació social- Ajudar al grup a saber plantejar els seus problemes.- Ser agent de canvi social mitjançant propostes d’actuació del grup- Motivar al grup, comunicar il·lusió i confiança- Aclarir els objectius on arribar- Coordinar les activitats- Oferir els recursos tècnics necessaris- Aconseguir que els implicats en l’acció la coneguin, la sentin, la vulguin i

la sàpiguen realitzar- Donar mètodes, no camins ni solucions- Promoure una autocrítica del treball realitzat- Vetllar pel clima del grup i ajudar a superar eventuals conflictes

De Miguel Badesa (1995), pocs anys després, en sintetitza i afegeix algunesfuncions més:

- Potenciar les relacions interpersonals- Promoure o cobrir necessitats dels col·lectius ciutadans- Potenciar la participació i el desenvolupament de programes- Fer veure els problemes col·lectius com a propis i cercar vies de solució- Crear actituds de cooperació- Ajudar al grup a solucionar els seus problemes i a la seva transformació- Coordinar activitats- Oferir els recursos tècnics necessaris, harmonitzar la realitat amb l’acció- Planificar, coordinar i avaluar programes d’intervenció.

Quintana ens escenifica un professional molt proper al grup, amb unes funcionsprincipalment socioeducatives i de relació amb els usuaris, un treball fet des dedins del grup i per al grup. En la proposta de De Miguel, podem percebre unprofessional amb unes competències més àmplies, molt més tècnic, ambconeixements de programació, coordinació, avaluació.

Els canvis socioculturals i educatius actuals exigeixen de l’animador unesfuncions i tasques cada cop més tecnològiques que passen també per la gestióde la informació, (amb un bon domini de les tecnologies de la informació icomunicació i dels diferents llenguatges que es poden emprar), per la gestiódels recursos (amb tota la càrrega burocràtica i documental que reporta) i per laplanificació acurada de les intervencions.


13

1.1.4 Àmbits d’intervenció

Tot i que podem trobar diferents punts de vista entre autors, hi ha unatendència bastant generalitzada a identificar tres grans àmbits en l’AnimacióSociocultural.

A- L’àmbit d’educacióB- L’àmbit culturalC- L’àmbit social

A) Àmbit d’educació, fonamentalment en l’educació d el i en el lleure

L’Animació Sociocultural com a pràctica educativa s’emmarca dins del’educació no formal, i va relacionada amb molts dels moviments educatius ques’han preocupat per la formació, sobretot de joves i adults, però el seu referentmés important ha estat i és l’educació en el temps de lleure.

La pràctica de l’animació sociocultural es dóna generalment durant el tempslliure de les persones, o sigui, el que queda després d’haver satisfet lesnecessitats vitals i socials que té l’ésser humà. El temps de lleure estàíntimament relacionat al concepte d’oci, el qual l’entendrem com la formad’utilitzar el temps de lleure que accentua el valor de la llibertat davant al denecessitat i promou que l’individu disfruti i es desenvolupi mentre realitza unadeterminada activitat que l’omple i el fa créixer com a persona.

Tradicionalment el terme d’educació en el lleure s’ha referit en relació a lainfància i joventut, però davant els canvis sociològics que ha sofert en elsdarrers anys la nostra societat, aquest terme s’ha ampliat a altres segments depoblació i a períodes que sobrepassen el temps de vacances.

També canvis en el concepte de l’educació han fet, gràcies a la seva enormeversatilitat i capacitat d’adaptació i contextualització que l’ASC projecti tambéles seves actuacions en contextos i activitats típiques i pròpies del sistemaeducatiu formal, de l’estil de setmanes blanques i setmanes culturals,intercanvis i agermanaments intercentres, àrees d’extensió universitària,colònies escolars o plans d’entorn per posar alguns exemples.

B) Àmbit cultural

Entendrem la gestió cultural i l’animació sociocultural, com dues formescomplementàries de treballar els projectes culturals. La primera se centra en elproducte que difon o promociona entre la població, mentre que la segona posal’èmfasi en les relacions socials dels processos de participació i expressió quees generen a través de la intervenció.

Les accions que es desenvolupen en aquest àmbit posen l’èmfasi en lesactivitats culturals que permetran la participació de la població. És a dir,parteixen del grup o comunitat i acompleixen funcions relacionades amb ladimensió cultural, tals com el foment de la identitat cultural, el desenvolupamentde la creativitat, l’expressió cultural...


14

Cada cop són més les propostes i idees que sorgeixen entorn la promociócultural, ja que s’ha vist en la cultura una gran eina per al desenvolupamentendògen del territori (turisme rural, turisme cultural, creació de museusentogràfics, ecomuseus, foment de festes i tradicions ja siguin de nova creació,recuperades o tradicionals, expressions artístico-culturals genuïnamentautòctones, etc.). La cultura compleix una funció social directament relacionadaamb el desenvolupament econòmic dels pobles i comarques i és capaç degenerar riquesa. Entendrem per tant la cultura com un motor de canvi en eldesenvolupament econòmic (Comissió Mundial sobre Cultura iDesenvolupament, 1996).

Aquests plantejaments entorn al binomi cultura i desenvolupament,constitueixen per a l’animació sociocultural un important punt de mira en el queconflueixen la seva dimensió social i cultural. Les idees de participació,mobilització, identitat cultural, capacitat crítica, etc, que acompanyen aquestsnous plantejaments de la intervenció cultural, són coincidents amb els trets quedefineixen la dimensió cultural i social de l’animació (Calvo 2002). Així esconverteixen en àmbits d’intervenció per a l’Animació Sociocultural.

C) Àmbit social, fonamentat en el desenvolupament c omunitari

Es tracta d’aquells processos d’ASC que se centren en el treball comunitari i eldesenvolupament de la comunitat6. L’acció en aquest àmbit dóna prioritat a lamobilització ciutadana a partir de la generació i promoció de grups,associacions i equipaments orientats a la participació social.

L’acció comunitària no parteix d’un marc conceptual homogeni i les teories, lesactivitats i les pràctiques que la configuren provenen d’àmbits disciplinarsdiversos. No es pretén aquí dilucidar sobre el complex terme de comunitat, pertant, de manera generalitzada, entendrem que dins l’àmbit comunitari s’hiinclouen totes les intervencions que es dirigeixen cap a aconseguir unsobjectius que possibilitin l’empoderament de la comunitat i dels membres que laconfiguren. A la vegada ha d’ajudar a crear escenaris, contextos i projectesafavoridors del desenvolupament i enfortiment dels individus, col·lectius,organitzacions i institucions que configuren una comunitat. (Úcar 2006)

1.1.5 Els espais professionals de l’Animador Soci ocultural

Els espais d’intervenció en els que se situa el treball de l’AnimadorSociocultural són plurals i diversificats. S’han fet diversos inventaris atenent amúltiples variables: àmbits específics i no específics, tipus de programes,col·lectius a qui van dirigits, nivell professional, l’estatus, el context, àmbitgeogràfic... el ventall és enormement gran, les classificacions difuses i lesfronteres borroses.

6 Alguns autors distingeixen dins de l’àmbit social dos grans mons, el de la intervenciócomunitària el de l’acció socioassistencial.


15

Per a respondre a la qüestió que ens ocupa d’identificar on es fa animaciósociocultural, no cal elaborar una relació exhaustiva de totes i cadascuna de lespropostes de classificació dels diferents autors. Es partirà dels tres àmbitsd’intervenció i s’aniran situant aquests espais professionals, no sense que hipugui haver alguns punts de solapament entre uns i altres al fer una inevitablebarreja entre espais, programes i funcions.

Taula núm. 1: Espais professionals de l’Animador So ciocultural

ÀMBITS ESPAIS PROFESSIONALS

ÀMBITD’EDUCACIÓ(Educació en ellleure)

. Lleure de Gent Gran: casals, esplais, residències...

. Cases de colònies, campaments, camps de treball...

. Gestió d’albergs de joventut

. Activitats en establiments turístics: parcs, càmpings, hotels

. Activitats culturals i extraescolars a centres escolars

. Activitats paraesportives

. Dinamització del lleure juvenil: informadors juvenils, ocialternatiu, tallers de consum responsable.... Ludoteques, casals, esplais, clubs.... Aules de natura, granges-escola i equipaments d’educaciómediambiental.. Suport a activitats en els Camps d’Aprenentatge. Dinamització del lleure en empreses. Atenció socioeducativa d’adults. Dinamització d’aules d’extensió universitària

ÀMBITCULTURAL

. Equipaments socioculturals: cases de cultura, clubs,ateneus.... Equipaments culturals: teatres, espais d’assaig, salesd’exposicions,.... Suport a la producció tècnica de festes i espectacles. Activitats en equipaments culturals (museus, biblioteques,sales d’exposicions, ecomuseus, jaciments, arxius...). Dinamització de la cultura popular. Intervenció en projectes de desenvolupament cultural

ÀMBIT SOCIAL(Intervenciócomunitària)

. Gestió de/en Centres Cívics

. Intervenció en plans comunitaris i d’entorn

. Participació ciutadana

. Campanyes de conscienciació a la població

. Associacionisme

. Fundacions i ONG

. Agents de Desenvolupament Local

Font: elaboració pròpia


16

1.2 La formació de l’animador sociocultural

1.2.1 Evolució de la formació en animació sociocult ural

Com a la resta d’Europa, l’ASC com a tal, neix a Espanya i Catalunya al voltantdels anys 60. Apareix com una metodologia per a tractar els problemes quecomporta la societat post industrial. No s’utilitza pròpiament el nom d’AnimacióSociocultural, però aquesta pràctica social era utilitzada per diferentsmoviments socials i educatius, generalment associats a l’educació en el tempsde lleure, com l’escoltisme, els serveis de colònies i vacances, les parròquies,col·lectius de foment de la cultura popular, casals, clubs...

Després de la dictadura, a mitjans de la dècada del 70, es va prenentconsciència de la importància de la participació ciutadana per al propidesenvolupament de la comunitat.

Fins llavors, la tasca d’Animació s’havia dut a terme en la majoria de casos deforma voluntària i gratuïta, cobrint les necessitats socials a partir de pròpiesexperiències i coneixements, de la pròpia voluntat, de les pròpies aptituds i ambgrans dosis d’il·lusió i bona voluntat. Podien ser persones amb una certaformació pedagògica i cultural o senzillament interessades en eldesenvolupament social i cultural de les comunitats o en un interès pedagògicvers individus i grups.

L’animació basada en el voluntariat té molts aspectes positius: dinamisme,espontaneïtat, coneixença dels micromedis on s’actua; però també pot teniraspectes negatius com la falta de fonamentació teòrica, la preparació tècnica ola rigorositat en el treball.

Com que no hi havia una formació específica en aquest camp, els propismoviments i associacions van anar elaborant els seus projectes de formaciódirigits a explicitar el projecte, a compartir i analitzar la pràctica i a ensenyaralgunes tècniques.

Institucions catalanes que van dur a terme aquests tipus de formació aCatalunya són: l’Escola de l’Esplai de Barcelona (1960), ABAST (1979), IMAE(1979), TRAÇ (1980), Escola del BAIX7, NEXES o els “Cursos de Formació deCaps” del moviment Escolta, anomenats escola FORCA o FOCA segons sidepenen dels Escoltes Catalans o dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi.Tots, amb plantejaments i plans d’estudis força diferents.

Amb l’arribada de la democràcia i dels primers ajuntaments democràtics a tocarde la dècada dels 80, es generen accions culturals, socials i propostes de lleurediferents de les que s‘havien conegut fins ara. L’ambient de llibertat que es 7 BATLLE SUÑER, Roser (91): L'Escola del Baix. Col.lecció Taleia, Experiències dePedagogía Social. Fundació Serveis de Cultura Popular. Barcelona. ISBN 84-404-9669


17

respira fa que s’impulsi l’associacionisme, es creïn Fundacions, Centres Cívics,Casals culturals, Universitats Populars, Esplais, s’incrementi l’oferta de colòniesde Vacances i s’ampliï la Xarxa d’Albergs de Joventut entre altresesdeveniments. L’animació sociocultural avança acceleradament.

A la dècada dels 80 l’Animació Sociocultural arriba a la seva plenitud.L’Administració local comença a impulsar projectes d’animació socioculturalamb l’objectiu de potenciar la participació ciutadana i l’associacionisme.Ajuntaments i institucions comencen a contractar persones que exerceixin dedinamitzadors en àrees de cultura, joventut, festes o afers socials. Molts lídersde moviments socials i del món associatiu passen a treballar a les institucionspúbliques i a l’administració local, que substituïen les seves mancancesformatives per grans dosis de militància i voluntarisme.

La formació d’aquests primers animadors va ser assumida per les mateixesorganitzacions que promovien els projectes. Formació i pràctica van ser caresd’una mateixa moneda durant tot el procés de constitució de la professió.L’animació sociocultural, com a realitat professional, s’ha construït a partir de lapràctica, i part d’aquesta pràctica ha estat l’experimentació, la informaciódirecta i l’intercanvi d’experiències, que han esdevingut les principals fonts deformació professional (Miró 07).

Així, amb els plantejaments de la Democràcia Cultural, es fa imprescindible unaformació específica, a partir de les necessitats d’aquests professionals. ACatalunya es creen les Escoles d’Educadors en el Lleure Infantil i Juvenil8, decaràcter municipal i autonòmic, que imparteixen cursos de Pedagogia delLleure i Animació Sociocultural. El mateix succeeix en altres indrets de l’Estatespanyol, tals com Múrcia, Madrid, València, Galícia... Amb l’apariciód’aquestes escoles, l’animació es referma, es va perfilant la figura del’animador i es reconeix professionalment. El 1986 es fa el primer estudi sobrela formació dels animadors, detectant-se uns cinquanta centres de formació entota Espanya9.

1.2.2 El Tècnic Superior en Animació Sociocultural

A finals dels vuitanta, el Ministerio de Educación y Ciencia (MEC) crea latitulació del Tècnico de Actividades Socioculturales10 com a estudis dins de laFormació Professional Específica. Després d’un període d’experimentació endiferents comunitats autònomes, es va homologar aquesta titulació per a totl’estat Espanyol. El 1995 s’estableix el currículum del títol de Tècnic Superioren Animació Sociocultural11 consta de 1700 hores, de les quals 430 en són de

8 ORDRE de presidència del 25-11-81 i del decret posterior 213/1987 de 9 de juny sobre elreconeixement d’Escoles d’Educadors en el lleure Infantil i Juvenil.9 LÓPEZ DE Ceballos, P. (1987). Formación de animadors y dinámicas de la animación.Popular. Madrid.10 Publicat al BOE 304, del 20 diciembre de 1988, pel qual s’aprova de forma experimental elmòdul professional d’Activitats Socioculturals.

11 Real Decreto 2518/1995, de 22 diciembre BOE 21 febrero 1996, núm. 45, Establece el títulode Técnico Superior en Animación Sociocultural y las correspondientes enseñanzas mínimas.


18

pràctiques en empreses d’activitats de lleure i socioculturals. Acredita un nivellprofessional III12.

La competència general d’aquest tècnic és programar intervencions d'animaciósociocultural a partir de la informació sobre el col·lectiu, tant rebuda del'empresa o organisme contractant, com la generada per ell mateix, interpretarels objectius de l’entitat i dels clients i participants, i extreure les conclusions idades necessàries a què donarà lloc aquesta programació.Les competències i realitzacions professionals més rellevants que ha demanifestar aquest professional fan referència a

• L’organització, planificació i gestió d’una petita empresa d’activitats detemps de lleure i socioeducatives.

• Organització, dinamització i avaluació de projectes en els àmbits de:

• L’oci i el temps de lleure• L’animació cultural• La intervenció comunitària

L’àmbit professional i de treball se centra en els sectors de la intervenció social,turisme i activitats recreatives, en les àrees de programació, organització,desenvolupament, seguiment i avaluació de projectes d’animació sociocultural,i també en l’elaboració de programes d’intervenció sociocomunitària.

Els principals subsectors en què pot desenvolupar la seva activitat són:

⇒ Activitats de serveis socials amb allotjament o sense, activitatsassociatives, serveis culturals, activitats de fires i parcs d’atraccions id’altres activitats d’espectacles.

⇒ En general, es podrà integrar en qualsevol estructura o organitzacióempresarial que consideri la realització d’activitats d’intervenciócomunitària, treball amb grups, col·lectius o associacions, programes dedinamització cultural, oci i temps lliure.

⇒ Podrà participar en la realització de programes diversos d’assistènciasocial o motivació de comportament ciutadans, sempre sota la supervisióde nivells superiors, dels quals rebrà instruccions i als quals informarà.

Les principals ocupacions i llocs de treball que pot exercir el TASOC són:

• Coordinador de programes d’intervenció específics (per edat osectors d’intervenció).

• Animador d’equipaments especialitzats (ludoteques, centresculturals i cívics, albergs, campaments).

• Animador comunitari.

DECRET 183/1998, de 8 de juliol, pel qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de grausuperior d'animació sociocultural. http://www.xtec.es/fp/17/1751.htm12 Veure annex 1: els nivells formativo-professionals que considera la UE.


19

• Animador/monitor cultural.

• Animador/monitor de temps lliure.

• Animador hospitalari

1.2.3 La formació del TASOC. El currículum formatiu

El model formatiu es basa en el “saber”, el “saber fer” i el “saber ser i estar”

a) El saber: entès com un procés d’adquisició de coneixements culturalsdiversos mitjançant la fixació, elaboració i reproducció dels sabers. Té uncaràcter fonamentalment formalitzador i només secundàriament pràctic.

b) El saber fer: és l’aprenentatge enfocat a l’execució, utilitzant tècniques,procediments i criteris d’actuació. Es desenvolupa la capacitat de respondre auna situació, problema o interrogant mitjançant l’elecció d’estratègies adients iinstruments apropiats. El saber fer, és un saber eminentment tecnològic,enfocat a la pràctica i a la resolució de problemes mitjançant el coneixement il’ús de tècniques, instruments i mètodes de treball. El saber tecnològic té unaorientació pragmàtica i un fort component de domini de destreses i rutines, tancognoscitives com motores.

c) El saber ser i estar: és l’aprenentatge dirigit a desenvolupar capacitatspsicosocials i personals relacionades amb un àmbit d’actuació. Se centra en lasensibilització actitudinal i en l’adquisició de destreses personals respecte a lestasques i la relació amb els altres. Propicia els coneixements i habilitatsnecessàries per al tracte social, l’adaptació a circumstàncies diverses i lavaloració dels entorns.

El disseny curricular de la formació tècnico-professional considera eldesenvolupament dels tres tipus de competència i la seva estructura té com afinalitat determinar un desenvolupament de competències tecnològiquesfonamentades en el saber científic i emmarcades en el desenvolupament de lescapacitats personals i socials per a un perfil professional donat. Tenint encompte tot això, l’eix prioritari de la presa de decisions curriculars és el saberfer.

Entendrem el currículum formatiu referit a la formació professional específicacom un procés que inclou la definició d’objectius educatius referits a lescapacitats professionals que ha de demostrar l’alumne ajustats a unscontinguts i a unes estratègies metodològiques.

Per aconseguir el perfil professional13 i les competències14 que s’estableixen enel decret, l’alumnat ha de superar els següents crèdits15:

13 Perfil professional : És el conjunt d’activitats i objectius professionals que caracteritzen cadatítol.14 Competència professional: Conjunt de coneixements, habilitats, destreses i aptitudsadquirides a través de processos formatius o en l’experiència professional, que permeten


20

Taula núm. 2 : Relació de crèdits del CFGS d’ASC

TIPUS NÚM. CREDIT DURADA16

C4 Animació d’oci i de temps de lleure 210hC3 Animació cultural 180hTroncalsC2 Desenvolupament comunitari 180hC1 Organització i gestió d’una petita

empresa d’activitats de temps lliure isocioeducatives

90h

C5 Animació i dinàmica de grups 120hC6 Metodologia de la intervenció social 120h

Transversals

C7 Bases antropològiques ipsicosociològiques

120h

Comuns C8 Formació i orientació laboral 60hFCT C9 Formació en Centres de treball 430hDe síntesi C10 Crèdit de síntesi 60h

Hores de lliure disposició: 130hTOTAL 1700h

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Currículum Formatiu del CFGS d’ASC

Com a trets generals, el currículum engloba els tres grans àmbits en que sesitua l’Animació Sociocultural que juntament amb la creació d’una empesadefiniran les quatre unitats de competència associades a quatre mòdulsprofessionals que són els que estructuren els seus crèdits troncals.17

Cal destacar el crèdit de Formació en Centres de Treball (FCT) es realitza enempreses o institucions del sector, amb les quals se signa un conveni decol·laboració a tres bandes (IES, empresa i alumne/a). Es fa un seguimentacurat

Aquest és un nivell mitjà de formació d’animadors, que ofereix una millorpreparació que l’animador de base sense perdre’s en les disquisicionsteòriques de la formació universitària.

1.2.4 Alguns conceptes entre professionalitat i for mació

l’exercici de l’activitat professional (conjunt de realitzacions professionals) conforme lesexigències requerides pel lloc de treball.15 Els crèdits en la FP són unitats organitzatives dels continguts del currículum, així cada crèditpodrà tenir una durada temporal diferent.16 La durada mínima que estableix el decret, ja que s’hi poden afegir hores de lliure disposiciósegons consideri atenent a les necessitats del seu entorn sociolaboral. També amb les horesde lliure disposició es poden crear crèdits nous segons aquestes necessitats.17 Veure a l’annex 2 l’organigrama del CFGS d’ASC


21

Echeverria (93) esquematitza el procés d’anàlisi funcional dels processosproductius relacionant-los amb el procés de disseny de la formació. A l’hora dedelimitar la professionalitat, es parteix de les àrees professionals que esconcreten en els camps professionals fins arribar finalment a les unitats decompetència, a cadascuna de les quals s’associen els corresponents sabersque donen origen als mòduls professionals.

Figura núm.1 : Esquema del procés d’anàlisi funcion al dels processosproductius en relació amb el procés de disseny de l a formació.

Font: Echeverria (93:303)

Entendrem per àrees professionals , els conjunts d’habilitats, coneixementsarticulats entre sí per la relació entre les tasques, l’ús de la tecnologia, lacirculació de la informació, el llenguatge i el camp de coneixements necessarisper a desenvolupar una professió. Dins de cada àrea professional es podencrear varis títols, però tots han de compartir una formació de base comuna iuna certa mobilitat professional.

El camp professional és el conjunt d’ocupacions del mateix nivell susceptiblede ser dutes a terme mitjançant una professió i una formació addicionals de llocde treball.

- Ocupació : exercici d’un lloc de treball determinat per al qual es

requereixen un conjunt de coneixements i habilitats.

PROFESSIONALITAT FORMACIÓ

ÀREA PROFESIONAL

CAMP PROFESSIONAL

UNITAT DE COMPETÈNCIA

FORMACIÓ PROFESSIONALDE BASE

CICLE FORMATIU

MÒDUL DE FORMACIÓ

CRÈDITS


22

- Professió : Capacitat d’exercir una gamma més o menys àmplia de llocs

de treball afins

Les unitats de competència són el conjunt d’activitats professionals,obtingudes de la divisió de la competència general necessària per a obtenir untítol de formació professional, de tal forma que tinguin valor i significat enl’ocupació i que la seva formació associada (mòdul professional) origini unprograma formatiu amb coherència educativa. La unitat de competència és lapart més petita de la qualificació professional de la figura, que pot acreditar-seper a l’obtenció de la competència professional del títol.

Un mòdul professional , és un conjunt de coneixements, habilitats i aptitudsordenats amb criteris d’afinitat formativa, que constitueixen un bloc coherent ique culmina la formació necessària per a adquirir una professió (MEC,1988:38). Cada mòdul es pot estructurar en un o més crèdits.

Així doncs, els cicles formatius s’estableixen a partir de les demandes de lesqualificacions dels sistema productiu, així com del contrast de les propostesdels agents socials, i condueixen a l’obtenció de títols professionals. La novavisió de la professionalitat i els canvis previstos en el sistema de formacióobliguen a un detingut procés de catalogació dels títols professionals, iniciatl’any 1992.

Amb aquest catàleg es vol garantir, per una part, la validesa dels títols enl’àmbit estatal i europeu i a la vegada afavorir el desenvolupament decompetències professionals vàlides per a entorns socioeconòmics concrets, enresposta a les seves característiques i necessitats.

Aquest procés s’inicia amb estudis sectorials definint els camps d’observació(reunió d’activitats econòmiques amb homogeneïtat tecnològica), i a través d’unanàlisi prospectiu s’obté la informació necessària per a identificar lesnecessitats de qualificació i definir els perfils professionals dels títols. Aquestatasca la realitzen els Grups de Treball Professionals, conjunt d’expertstecnològics i educatius constituïts per a cada camp tecnològic.

Figura núm. 2: Esquema del procés per a l’elaboraci ó de títols de formacióprofessional reglada.

Fase I: Estudi i tractament de la informació sectorial.Conclusions sobre el sector a efectes de formació.

Fase II: Anàlisi dels processos productius. Identificació icaracterització de les Àrees Professionals

Fase III: Delimitació i caracterització generalde les Figures Professionals dels títols.


23

Font: Elaboració pròpia a partir d’Echeverria (93:annex I)

1.2.5. Metodologia per a la formació d’animadors

Tenint en compte les diferents tendències i concepcions sobre la formació delsanimadors, des de les personalistes militants que no consideren necessaris elscentres de formació per que els animadors es formen en l’acció, passant perles racionalistes que fonamenten la formació en l’anàlisi dels fets socials i de lapròpia pràctica, i acabant per la concepció tècnica segons les quals elsanimadors han de ser capaços de dominar certes tècniques, és clar que laformació hauria de passar per un compendi de les tres tendències: tenir lapossibilitat de formar-se en l’acció, amb unes bones pràctiques en els centresde treball, a la vegada que reflexionar i ser crític davant dels fets socials i ambel domini de certes tècniques imprescindibles per a actuar de la forma mésadequada.

Perez Serrano i Perez de Guzman ens diuen que “mitjançant la formació del’animador sociocultural, queda garantida la interiorització dels projectescol·lectius i individuals i s’assegura la qualificació de les iniciatives que es duen

Fase VII: Comprovar que les figures professionals iles titulacions cobreixen les necessitats del sector.

Fase IV: Delimitació d’unitats decompetència i mòduls associats.

Fase V: Obtenir els continguts formatiusque permetran la qualificació professional.

Fase VI: “Incardinar” la figura professional en un nivell deformació del sistema educatiu associant-la a cada títol.

CATÀLEG DE TÍTOLS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL


24

a terme. No només té com a finalitat formar per a l‘acció sinó que s’ha de tendira professionalitzar el desenvolupament de les seves activitats. L’economiasocial està generant nous espais oberts a les professions que tenen com afinalitat última el desenvolupament humà, social i comunitari. La formació delsanimadors ha de respondre a les demandes de la societat, adaptar-se alstemps i, sobretot, estar atenta als nous jaciments d’ocupació” (2005:28).

Els principis que ens proposa Ander-Egg (1989) en que s’ha de basar laformació d’animadors:

• Aprofitar el potencial educatiu de cada individu, del treball en grup i delmedi.

• Els futurs animadors han d’implicar-se en la pròpia formació i elaborarpropostes d’activitats.

• Més que en llibres, s’han de basar en situacions concretes i enl’aprofitament dels recursos disponibles.

• Formar-se en la pràctica i per a la pràctica, ha de ser el punt dereferència de l’aprenentatge teòric.

• S’han de formar persones que sàpiguen enfrontar-se a la vida i resoldrecreativament els problemes que aquesta comporta.

• Compromís per part del futur animador cap a un aprenentatgeautorresponsable.

• Compromís amb la situació que s’està vivint al seu voltant.

Perez Serrano i Perez de Guzman (2005:27) ens proposen que la metodologiaa utilitzar hauria de ser participativa o no directiva, caracteritzada per unmètode d’ensenyament-aprenentatge creatiu, diagonal i cooperatiu basat en:

� Una pedagogia autogestionària sustentada en els principis de l’educacióalliberadora que va desenvolupar Freire i en les corrents pedagògiquesantiautoritàries de Freinet i Piaget.

� La preocupació fonamental de l’animador serà procurar la participació enla realització dels programes socioculturals.

� La formació de l’animador s’ha d’adquirir a partir de l’anàlisi desituacions concretes i el desenvolupament de la capacitat d’utilitzar elsrecursos disponibles. És a dir, una formació inductiva.

� Ha de comprendre una fase teòrica i una pràctica, mútuamentinterrelacionades. Vincular la formació amb la vida i per a la vidaafavoreix l’aparició d’un ésser protagonista i creatiu, capaç d’aplicar elsconeixements i les experiències per al seu creixement personal i la sevaacció comunitària. Orientada a la transformació de la realitat.

� Una formació contínua. L’animador ha de formar-se contínuament ambla finalitat d’actualitzar els seus coneixements i destreses i fonamentar lapràctica quotidiana. La formació ajuda a mantenir l’entusiasme en latasca a realitzar i evita el desgast (síndrome de Bourneau) al que es veusotmès.


25

� Connexió formació18-realitat. L’ideal seria que cada projecte d’animacióestigués connectat directament o a través de xarxes associatives, ambun equip interdisciplinari de nivell universitari que l’ajudés a analitzarperiòdicament els seus plantejaments i la seva acció.

� S’ha de procurar que aquells que s’estan formant com animadors siguincapaços d’avaluar el seu propi procés de formació, és a dir, dereflexionar sobre l’adquisició de coneixements i habilitats.

� Compromís personal. Una actitud que reflecteixi un estil de vidacompromès.

El paper dels centres de formació i dels formadors d’animadors socioculturalsés, també, contribuir, facilitant l’anàlisi i la reflexió sobre les pràctiquesconcretes, al desenvolupament de la pròpia professió, superant la informacióper a l’exercici professional per una veritable i plena formació professional.... Ésimportant i urgent que la formació reglada trobi la manera d’incorporar lapràctica professional directa als dissenys formatius, si no correm el risc que eldistanciament entre els programes de formació inicial i les pràctiquesquotidianes dels professionals augmenti fins que no es reconeguin mútuament.(Miró 07)

Seguint Miró, en el futur la formació dels Animadors i Educadors ha de donarresposta a les següents qüestions:

⇒ Crear mecanismes d’adaptació dels centres de formació als canvis en lapràctica professional, tot millorant el diàleg entre la universitat i lesinstitucions que generen llocs de treball o que representen elsprofessionals, fent de les empreses i les organitzacions veritablescentres de formació i reconeixement la seva capacitat formadora.

⇒ Establir un vincle més estret entre la formació professional (cicles ASC iIS) i l’estudi de grau que vindrà a ocupar el lloc de l’actual diplomatura.

⇒ Millorar la flexibilitat normativa perquè la formació i la pràcticaprofessional siguin compatibles de forma real. La pràctica professionalforma part del procés formatiu i, per tant, les normatives de matriculació ipermanència dels centres formatius no han de limitar la possibilitatd’exercir-la.

⇒ Encetar i avançar en el procés de reconeixement de competènciesadquirides en la pràctica professional en el marc dels sistema educatiureglat, tant en la formació professional com en els estudis universitaris.

⇒ Incorporar la difusió i l’anàlisi de les pràctiques quotidianes, elsprojectes, els serveis i les experiències produïdes pels animadors en elseu exercici professional diari a la formació inicial.

18 L’autora diu connexió universitat-realitat


26

⇒ En definitiva, cal dissenyar un sistema de formació, inicial i permanent,per als animadors i les animadores socioculturals que integri la formacióprofessional, la formació universitària i la formació en les empreses i elscentres de treballi que permeti, en tots els casos, l’acreditació i elreconeixement oficial.

Segons Pérez Serrano (2004), la incorporació al sistema educatiu de novesprofessions en educació social, ha de ser professionalitzadora. És a dir, had’anar acompanyada de la delimitació del perfil de cadascuna de lesprofessions, adaptada al camp laboral i d’un currículum de formació associat almateix. Això facilitarà la clarificació de les relacions acadèmiques iprofessionals entre elles i amb d’altres properes, tant a nivell vertical (TASOC iDiplomats en Educació Social) com horitzontal (Diplomats en Educació Social iDiplomats en Treball Social). Per a complir aquests fins, serà necessària lacoordinació entre els responsables de la promoció d’aquestes professions enels diferents nivells.

1.3 Altres investigacions relacionades

En aquest apartat es presenten algunes investigacions recents relacionadesdirectament en la temàtica que ens ocupa. Es creu interessant aportar dadesextretes dels darrers estudis prospectius sobre els sectors econòmics propers al’animació sociocultural, també s’aporten dades molt recents sobre la inserciólaboral de les persones graduades en FP Inicial el curs 2006/2007 i per últim esdescriuen els resultats d’un anàlisi sobre les funcions i tasques que realitzal’animador sociocultural en els seus llocs de treball.

1.3.1 Estudis sectorials publicats per Porta 22 19

Porta 22, Espai de Noves Ocupacions, és un equipament de Barcelona Activa,l’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona. Sota l’impulsi la supervisió de Barcelona Activa,s’han realitzat estudis sectorials ad hoc quehan permès reconstruir, des de la perspectiva de l’ocupació, la situació actualde diferents sectors econòmics i identificar possibles tendències i escenarisfuturs. Centren la seva activitat d’investigació en aquells sectors econòmicsamb major projecció de futur a Barcelona.

Dels 15 sectors emergents que han analitzat fins el moment, n’hi ha dos quetoquen de ple a l’activitat laboral de l’animador sociocultural:

• El sector de la cultura i lleure : en les vessants d’organització i difusiód’esdeveniments culturals lligats a les arts escèniques, dinamització idifusió del patrimoni (museus, biblioteques, galeries d’art, jaciments

19 http://www.porta22.com/porta22/cat/sectors-de-futur/index.jsp


27

arqueològics, monuments...), dinamització de turisme rural, gestiócultural (difusió i màrqueting de la cultura)...

• El sector de serveis a les persones: Les ocupacions del sector delsServeis a les Persones abasten un conjunt de prestacions que donenresposta a diferents necessitats personals i socials com l’atenció a lainfància i adolescència, a persones grans i a persones dependents, a lafamília, a la comunitat, així com al propi benestar personal. Fins a fa poc,la resposta a aquestes necessitats es proporcionava en bona mesura através de la família, les xarxes veïnals o del voluntariat. Un seguit detransformacions socials, com la creixent incorporació de la dona en elmón laboral, l'envelliment de la població o la creixent diversitat social hanaccelerat la demanda d'aquests serveis i la seva progressivaprofessionalització. Aquest sector és, sens dubte, una de les majorsfonts d’ocupació en el segle XXI.

l’informe sectorial de l’àmbit de serveis a les persones dóna a conèixer lestendències de present i de futur del sector. Des del punt de vista ocupacional,el sector és molt ampli, les ocupacions més vinculades a l’animadorsociocultural són: animador per a la gent gran, conseller per a la jubilació, agentde desenvolupament local, dinamitzador de serveis extraescolars, ludotecari,monitor infantil, agent de civilitat, animador sociocultural, gestor d’entitats nolucratives, mediador, tècnic en voluntariat... Cal esmentar que en tots elsestudis prospectius es detecta que l’animació sociocultural, com totes lesocupacions dels serveis a les persones és un gran nínxol d’ocupació. De cadavegada més apareixen serveis i prestacions que no existien amb anterioritat.

Entre les 50 ocupacions més ofertes en el servei públic d’ocupació a Catalunyadurant el 2006 hi figuren:

Taula núm. 3: Ocupacions més ofertes a Catalunya du rant el 2006

Ocupacions més ofertes Llocs de treballcreats durantl’any

% de llocs detreball sobre eltotal

9110 Empleats domèstics 1.507 1,50%3532 Animadors comunitaris 1.322 1,32%5199 Altres treballadors de serveis

personals1.180 1,18%

3531 Educadors Socials 457 0,46%Total de les 50 ocupacions 80.876 80,71%

Font: Porta 22

Mancances detectades de l’oferta i necessitats de la demanda insuficientmentcobertes:


28

Subsisteixen multitud de problemes en el funcionament del mercatoferta/demanda de treball, particularment en els sectors més nombrosos delsserveis d’atenció personal. Aquests problemes tenen a veure amb:

- Insuficiència de regulació, la qual cosa determina que per el mateix perfiles trobin ocupades persones amb qualificació adient i altres personesque provenen exclusivament de l’exercici professional.

- Manca de qualificació de l’oferta, particularment en els sectors amb méscreixement, que implica dificultats importants per trobar professional ambla qualificació mínima i, indirectament, posa en perill la qualitat delsserveis que es presten.

Projeccions i escenaris de futur del sector:

L’ocupació en els sectors dels serveis a les persones continuarà en el properperíode creixent a ritmes superiors al de la mitjana de l’ocupació,previsiblement a l’entorn del 5% en conjunt i amb taxes properes al 10% anualen alguns subsectors.

La majoria de subsectors continuaran els ritmes actuals de maduració itransformació, on la tendència a l’aparició d’empreses de més gran dimensió igrans operadors institucionals serà molt rellevant. Bona part de les activitats iserveis, no obstant, continuarà vinculat a l’existència d’autònoms, petitesempreses i entitats no lucratives que en un àmbit local o territorial configuraranles ofertes més importants del sector.

Un estudi conjunt per diversos països de la UE ha establert una projecció decreixement net de les ocupacions i ritme anual de requeriments en el mercat detreball. Tots els factors indicarien que al nostre país aquest ritme de creixementha de ser necessàriament igual o superior. Les dades són les següents:

Taula núm. 4 : Creixement de les ocupacions a la UE

Grup ocupacional Creixement net del’ocupació fins 2015

Entrades anuals almercat de treball

Servei domèstic 27,3 % 4,8 %Cura d’infants i a domicili 28,2 % 4,4 %Auxiliars clínics 31,8 % 4,7 %Professions paramèdiques 6,5 % 2,5 %Acció social, cultural iesportiva

13,3 % 2,7 %

Font: Porta 22

Amb aquestes dades a la vista, es pot deduir que l’animació sociocultural és unfiló d’ocupació que està creixent i que seguirà en aquesta línia durant lapropera dècada.


29

1.3.2 Estudi sobre la inserció laboral de les perso nesgraduades de Formació Professional Inicial 2006/200 720

Estudi realitzat pel Departament d’Educació en col·laboració amb el ConsellGeneral de Cambres de Catalunya durant el curs 2006-2007.

En aquest estudi hi han col·laborat més de 300 centres de titularitat pública iprivada, reflectint la inserció laboral de 17.300 persones graduades en ciclesformatius de grau mitjà i superior al cap de sis mesos d’haver finalitzat elsestudis. L’instrument utilitzat va ser una enquesta tramesa als diferents centresde set preguntes senzilles que havien de respondre els tutors d’FCT (Formacióen Centres de Treball) o la persona coordinadora de l’FCT a partir de trucadestelefòniques a l’alumnat graduat.

Els resultats han de servir per a millorar la planificació de l’oferta de formacióprofessional inicial a Catalunya, de manera que permetrà adequar de formamés ajustada l’oferta formativa a les necessitats de qualificació professional.

Les dades més rellevants respecte la inserció laboral que obté l’estudi són:

- Inserció laboral dels graduats en cicles superiors a tot Catalunya és del74,47%, un 42,74% continua estudis, dels quals un 20% estudia itreballa a la vegada.

- El 81% de graduats superiors treballen en allò que s’han format

Taula núm. 5: Inserció laboral a Catalunya

Alumnes enquest.

Buscafeina Estudia

Estudiai

treballaTreballa Inserció

laboral

Feinarelacionadaamb estudis

TOTALCATALUNYA 17146 4,59 24,73 20,70 49,96 70,66 80,01

Cicles de GrauSuperiorCatalunya

8776 3,44 22,06 20,68 53,79 74,47 81,22

Familia ServeisSocioculturals ia la Comunitat

1166 2,74 21,86 28,81 46,56 75,37 74,4

Cicles GrauSuperior SSC 1088 2,94 20,77 28,03 48,28 76,28 75,66

CFGS animaciósociocultural 83 1,2 27,71 22,89 48,19 71,08 69,49

Font: Unitat de relacions Escola-Empresa del Departament d’Educació de laGeneralitat de Catalunya.

Observem doncs, com el Cicle Formatiu de Grau Superior d’AnimacióSociocultural és el que té el percentatge més baix de persones que busquen

20 www.cambrabcn.es/Catalan/Formacio/documents/insercio_laboral.pdf


30

feina (1,2%), el més alt de persones que estudien 50,6% i l’índex més baixd’inserció laboral en feina relacionada amb els estudis (no arriba al 70%).

Així, els TASOC són persones amb una bona formació permanent, amb uníndex altíssim d’ocupació, però amb l’índex més baix d’ocupació en tasquesrelacionades amb allò que han estudiat. Quan relacionem aquestes dades ambles proporcionades per l’apartat 1.3.1 en el qual s’ha arribat a la conclusió deque l’ASC és un filó d’ocupació que està en creixement, s’evidencia una granincongruència: per què els TASOC no s’insereixen laboralment tal i com seriad’esperar en allò que han estudiat si de feina n’hi ha molta?

1.3.3 Anàlisi de llocs de treball en Animació Socio cultural

Un estudi de Lalana i Martín en Perez Serrano (2000) “La realidad del mundolaboral del Animador Sociocultural” a partir de la tècnica d’anàlisi de llocs detreball, intenta trobar els perfils professionals, les funcions i les tasques quemés habitualment realitza l’animador, a partir d’una mostra de 358 animadorsen actiu distribuïts per tot l’estat espanyol21.

Ayuso Carrasco (2004:91) les resumeix i esquematitza de la següent manera:

Taula núm. 6: Tasques i funcions que realitza l’ani mador sociocultural

Enunciat de lesfuncions

Núm.tasques

Selecció de tasques més habituals que realitzal’animador

Investigació social icultural

85. Determinar els sectors existents en la zona. Analitzar i formular expectatives, motius i inquietuds. Descobrir i satisfer necessitats

Estimular i motivar 131. Fomentar iniciatives socioculturals. Motivar la confiança en l’acció social. Oferir a tots igualtat d’oportunitats. Repartir el lideratge

Catalitzar processosde dinamització 151

. Establir prioritats

. Desenvolupar la creativitat

. Proporcionar medis i instruments per a la planificaciói promoció d’activitats

Relacions intragrup 153. Afavorir intercanvis d’idees. Prendre consciència de les unitats de grup. Potenciar la participació

Relacions extragrupi intragrup 95

. Decidir col·lectivament, col·legiadament

. Fer que cada grup assumeixi la seva responsabilitat

. Confiar en la capacitat

Programació 91. Presentar projectes. Prioritzar objectius a partir de necessitats. Integrar els recursos del medi en la programació

Avaluació 134 . Avaluar les relacions intragrup

21 Cal puntualitzar que no especifica quina formació inicial tenen aquests animadors; sónpersones que estan en un lloc de treball relacionat amb l’animació sociocultural.


31

. Avaluar els factors socioculturals

. Avaluar l’execució del projecte

. Avaluar el que s’ha realitzat

Organització 114. Preveure els recursos. Definir les àrees d’intervenció i l’àmbit d’actuació. Prendre decisions

Gestió iadministració 116

. Relació amb institucions

. Conèixer i sol·licitar informació

. Gestionar ajuts i subvencions

Orientació iassistència tècnica 72

. Explicar característiques i possibilitats dels temes detreball. Processos d’aprenentatge i autoaprenentatge. Improvisar solucions. Facilitar intercanvis associacions/administració

Expressió iinformació

95. Estimular la comunicació i el diàleg. Aconseguir la lliure expressió de tothom. Entrevistar. Respectar idees i criteris en un grup

Educació 98. Convivència. Oci i temps de lleure. Apreciar la col·laboració de l’altre. Autoestima, autonomia personal

Provisió de serveis 100

. Inventariar recursos necessaris i disponibles

. Participar en centres culturals

. Determinar i aconseguir infraestructura tècnica per ales activitats. Determinar la propaganda/difusió

Coordinar 19. Fer el seguiment de projectes i activitats. Articular els recursos. Coordinar animador/usuaris

Promoció producció 18. Recolzar noves iniciatives. Relacionar-se amb les autoritats en la matèria. Celebrar entrevistes

Font: Ayuso Carrasco (2004:91)

Es van caracteritzar 1.472 tasques que s’han agrupat en 15 funcionsprofessionals. Les funcions que tenen més nombre de tasques són les queafecten a un major nombre de llocs de treball i que són de caràcter mésgeneralista. Per contra les que tenen menys nombre de tasques afecten amenys llocs de treball i són de caràcter més especialitzat.

També es descriuen 15 perfils professionals:

Taula núm. 7: Perfils professionals de l’Animador S ociocultural

Animador d’entitat públicaSegons l’entitat on es treballa Animador d’entitat privada

Animador en centres especialitzatsSegons la col·lectivitat Animador de grups socials

Segons el camp d’acció

Animador en sectors marginats


32

Animador d’escoles d’animacióAnimador mixtAnimador juvenilAnimador de la tercera edatAnimador de persones adultesAnimador ruralAnimador urbàSegons l’àmbit geogràficAnimador suburbialGeneralista

Segons l’amplitud de l’activitat EspecialistaFont: Perez Serrano (2000:134-135)


33

22 MMÈÈTTOODDEE

2.1 Disseny metodològic

En aquest apartat del treball es presenta el marc metodològic que s’ha empraten aquesta investigació.

A l’hora de fonamentar les valoracions o judicis sobre la realitat extretes d’unestudi o investigació, cal definir els models en que aquesta investigaciós’inscriu per a dur-lo a terme. En aquest cas, s’ha utilitzat el paradigma que encada moment s’ha considerat més pertinent per a obtenir la informació que s’hacregut necessària per anar avançant en la investigació. Així s’ha emprat elquantitatiu o positivista i el qualitatiu o etnogràfic, com a dos enfocaments quees complementen.

Posteriorment, en la recollida de dades s’han emprat els instruments que hanvingut condicionats per la mateixa naturalesa de la informació que es precisa.

2.1.1 Objectius de la investigació

L’objectiu general de la present investigació és: determinar si els contingutsde formació del currículum del Cicle Formatiu de Gr au Superiord’Animació Sociocultural s’adeqüen a les necessitat s laborals.

És per això que en aquesta recerca es plantegen els següents objectiusespecífics:

• Caracteritzar el recorregut formatiu dels TASOC i la seva inserciólaboral.

• Identificar les realitzacions professionals (funcions i tasques) quedesenvolupa el TASOC en el seu lloc de treball.

• Contrastar la formació oferta en el currículum formatiu del FCGS d’ASCamb l’efectivament aplicada en el lloc de treball.

2.1.2 Tipus d’investigació i metodologia emprada

La finalitat perseguida per aquesta investigació és la millora de la qualitateducativa; se situa, per tant, dins la modalitat d’investigació aplicada i enconcret dins la investigació avaluativa.


34

L’avaluació, tal com la defineixen diferents autors (Perez Serrano, Latorre) és elconjunt de processos per a l’obtenció i l’anàlisi d’informació rellevant en la qualrecolzar uns judicis de valor sobre un objecte, fenomen, procés oesdeveniment, com a suport d’una eventual decisió sobre el mateix. L’avaluaciópermet augmentar la racionalitat en la presa de decisions, qüestió essencial enla situació actual de crisi de l’Estat del Benestar que exigeix un aprofitamentdels recursos i l’oferta de la màxima qualitat.

De la confluència dels termes investigació i avaluació, sorgeix la investigacióavaluativa, definida per De la Orden (91) com el conjunt de “processossistemàtics de recollida i anàlisi d’informació fiable i vàlida per a prendredecisions sobre un programa educatiu”. Es pot parlar d’aquesta modalitatd’investigació en la mesura en que tal avaluació es du a terme de manerasistemàtica, controlada i rigorosa amb el propòsit d’informar l’acció, de recolzaramb arguments la presa de decisions i aplicar el coneixement per tald’aprofundir i poder extreure conclusions i propostes.

Els objectius plantejats condueixen a una investigació exploratòria de la realitaten el moment actual i en un espai territorial concret que comprèn tota laComunitat Autònoma de Catalunya. Per tant primerament es farà un estudidescriptiu de la situació, el qual s’emmarca dins la metodologia de lainvestigació descriptiva, pròpia de les primeres etapes en el desenvolupamentd’una investigació. Posteriorment se situarà en la investigació explicativa ambla finalitat de donar respostes a allò que passa.

Pel que fa a la mesura, s’ha emprat l’enfocament quantitatiu (positivista) per totallò que fa referència a fenòmens observables i susceptibles de quantificació,utilitzant la metodologia empírico-analítica i fent servir proves estadístiques pera l’anàlisi de les dades. A la vegada s’ha emprat l’enfoc qualitatiu (naturalista oetnogràfic), orientat a l’estudi dels significats de les accions humanes i de lavida social, utilitzant una metodologia interpretativa.

2.1.3 Preguntes de la recerca

A l’emmarcar la present investigació dins de la Investigació avaluativa,difícilment es podrà partir de la formulació d’hipòtesis precises. Es farà, doncs,a partir de la formulació de preguntes:

• Quins nivells d’inserció laboral hi ha entre els TASOC? En quins àmbitsestan treballant?

• Quina percepció tenen de la seva formació inicial? N’estan satisfets? Elsha servit per a dur a terme de forma satisfactòria la seva tasca?

• La formació dels TASOC està responent a les necessitats laborals? Calmodificar el currículum per adequar-lo a aquestes necessitats?


35

2.1.4 Disseny utilitzat

El següent esquema clarifica de forma gràfica les fases del disseny de lainvestigació.

Figura núm. 3: Fases del disseny de la investigació

Formulació del problema i objectius

La formació del Tècnic Superior d’Animació Sociocultural aCatalunya, s’adequa a les necessitats laborals?

Selecció de la metodologia d’investigació

Investigació exploratòria de la realitat que donarà pas a unainvestigació explicativa amb metodologia quantitativa i qualitativa.

Disseny, elaboració i validació dels instruments pe robtenir les dades

Qüestionari � Registre d’actuacions professionals�Currículum formatiu

Recopilació, anàlisi i tractament de les dades

Anàlisi estadístic i anàlisi de continguts

CONCLUSIONS PROPOSTES

Identificació de la informaciónecessària per la investigació

Selecció de fons documentalsElaboració de constructes i variables

Identificació de poblacionsi mostres

Recerca de la població iselecció de mostres


36

2.2 Poblacions i mostres

La població i la mostra vénen determinades per l’estudi que es vol realitzar. Enla present investigació, es concreta en un determinat nivell de formació, en unespai geogràfic delimitat i en un període temporal concret que es descriu mésendavant.

El procés d’identificació i d’obtenció de les dades dels participants ha estat llargi costós i finalment la mostra obtinguda s’ha concretat d’acord amb els criteris icircumstàncies que seguidament es descriuen.

2.2.1 Participants

• Per a caracteritzar el recorregut formatiu dels TAS OC i la sevainserció laboral: s’ha treballat amb tota la població de graduats com aTècnics Superiors en Animació Sociocultural sorgits dels diferents IESpúblics que han ofert aquest cicle formatiu a Catalunya22, des de laprimera promoció sorgida el juny de 1999 fins la que va sortir el juny del2006. Es descarta la promoció que va acabar el juny del 2007 perconsiderar-se que no ha tingut temps material per a situar-selaboralment.

La població és de 1183 TASOC. La demanda és resposta per 303participants (mostra responent).

• Per a identificar les actuacions professionals (fun cions i tasques)que desenvolupa el TASOC en el seu lloc de treball : s’opta pelmostreig intencional. El nombre total de participants ha estat de 26, delsquals 8 homes i 18 dones.

� Àmbit del lleure: 8 persones� Àmbit del la cultura: 7 persones� Àmbit del desenvolupament comunitari: 5 persones� Àmbit socioassistencial: 6 persones

2.2.2 Procediment de configuració dels grups de par ticipants

• Mostra de Tècnics en Animació Sociocultural

El Departament d’Educació ha facilitat la informació dels diferents IES on esformen els TASOC amb el nombre de matriculats a segon curs de cadapromoció. La investigadora s’ha posat en contacte amb els IES i s’ha elaboratuna base de dades en Access recollint les següents dades dels TASOC:

22 Es descarten els centre privats ja que no ha pogut proporcionar dades.


37

• IES on es va formar• Telèfon de contacte que l’alumne va donar al moment de matricular-se al

centre• En algun cas s’ha proporcionat també el telèfon mòbil i/ o el correu

electrònic.

Aquesta informació ha estat facilitada per:

• Tutors del cicle formatiu d’ASC23

• Borses de treball dels IES• Tècnics en Animació Sociocultural• Associació d’Animadors Socioculturals de Catalunya.

Dels 1183 TASOC s’aconsegueixen les dades de 771 i es procedeix a telefonaraquestes persones. Primerament es truca als domicilis paterns (que en lamajoria de casos correspon al telèfon que havia proporcionat l’alumne en elmoment de matricular-se a l’IES), d’aquí hem aconseguit el telèfon mòbil i uncop s’ha contactat amb el TASOC se li ha demanat el correu electrònic prèviainformació de:

� Qui és la investigadora� Quin objectiu es pretén

Per a localitzar els individus s’han fet fins a un màxim de sis trucades en diesdiferents i en franges horàries diferents a cada telèfon (tant de domiciliparticular com mòbil). Un cop obtingut el correu electrònic, s’ha enviat elqüestionari.

Per a aconseguir el màxim nombre de participants s’han fet fins a cincrecordatoris via correu electrònic.

Un cop acabat aquest procés s’han localitzat 681 correus electrònics. S’hanperdut 90 individus, entre telèfons inexistents, errors o canvis de telèfon i/odomicili. La resposta ha estat de 303 qüestionaris, o sigui, s’ha rebut el 44,5%dels qüestionaris enviats que representa un 25,6% de la població total. Lamortalitat experimental ha estat de 880 individus.

En la següent taula es presenta el resum d’aquestes dades.

23 Cal dir que dos IES, no ofereixen noms ni telèfons. Un d’aquests IES es compromet a ferarribar ell mateix el qüestionari als ex-alumnes d’ASC via correu ordinari. Un tercer IES ens faarribar un correu electrònic generat pel propi IES que es mostra inactiu en la majoria de casos.Aquesta situació provoca un esbiaixament de la mostra, que si be manté la representativitat enla majoria de variables, la perd en les variables que localitzen físicament els TASOC (Lloc deresidència, IES formador, Comarca del lloc de treball i Zona del lloc de treball).


38

Taula núm. 8: Població TASOC

IES formadors deTASOC

Promo-cions

Alumnesmatriculats a2n curs

Poblacióobtinguda

Qüestionarisrebuts

IES de l’Ebre(Tortosa)

2003

2004

2005

2006

14

10

0

8

Total: 32

Total: 21

0

1

2

3

Total: 6IES Eugeni d’Ors(Badalona)

1999

2000

2001

24

22

10

Total: 56

No haproporcionatdades

0

0

0

Total: 0IES Ferran Tallada(Barcelona)

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

26

26

21

21

17

19

19

19

Total: 168

No haproporcionat

dades.

0

0

0

0

1

1

5

2

Total: 9IES 4Guillem Catà(Manresa)

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

26

25

18

14

22

22

22

Total: 149

Total: 108

3

10

5

4

12

3

8

Total: 45IES JoanCoromines(Pineda de Mar)

1999

2000

2001

2002

2003

2004

21

25

2

13

9

14

Total: 76

0

11

9

2

6


39

2005

2006

12

9

Total: 105

3

9

2

Total: 42IES Ribot i Serra(Sabadell)

2001

2002

2003

2004

2005

2006

19

20

19

26

20

5

Total: 109

Total: 84

4

10

7

6

8

5

Total: 40 IES Ronda(Lleida)

2001

2002

2003

2004

2005

2006

23

11

23

21

19

7

Total: 104

No haproporcio-natdades.

Total: 136

1

1

1

7

0

0

Total: 10IES SalvadorSeguí(Barcelona)

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

26

23

22

31

31

26

28

Total: 187

Total: 113

2

1

9

7

10

9

6

Total: 44IES Sant Feliu deGuíxols

2001 17

Total: 17 Total: 17

2

Total: 2IES Severo Ochoa(Esplugues deLlobregat)

2001

2002

2003

2004

2005

2006

15

15

14

15

14

8

Total: 81

Total: 52

0

0

5

5

3

2

Total: 15IES Vidal iBarraquer

1999

2000

22

20

12

17


40

(Tarragona)2001

2002

2003

2004

2005

2006

24

21

24

24

21

19

Total: 175

Total: 164

12

9

10

9

14

7

Total: 90

TOTALS: Total: 1.183 100%

Total: 771 Total: 303 25,6%

Font: elaboració pròpia a partir de dades proporcionades pel Departament d’Educació

En el gràfic núm. 2 es pot observar de forma gràfica l’expressió de la taulaanterior. S’ha de tenir en compte que no tots els alumnes que s’han matriculatal 2n curs han acabat graduant-se.

Gràfic núm. 2:

175

81

17

187

104

109

105

149

168

56

32

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200

Nombre d'alumnes

IES Vidal i Barraquer

IES Severo Ochoa

IES Sant Feliu

IES Salvador Seguí

IES Ronda

IES Ribot i Serra

IES Joan Coromines

IES Guillem Catà

IES Ferran Tallada

IES Eugeni d'Ors

IES de l'Ebre

Alumnes que s'han matriculat a 2n curs del CFGS d'A SC en els IES de Catalunya fins el curs 2005-06

En el gràfic núm. 3 es representa el nombre de TASOC que han respost elqüestionari segons l’IES que es van formar. Cal esmentar l’alta participació dels


41

graduats a l’IES Vidal i Barraquer que ha estat deguda a que els enquestatsconeixen personalment a la investigadora.

Gràfic núm. 3:

90

15

2

44

10

40

42

45

9

0

6

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

Nombre d'enquestats


IES Severo Ochoa

IES Sant Feliu

IES Salvador Seguí

IES Ronda

IES Ribot i Serra

IES Joan Coromines

IES Guillem Catà

IES Ferran Tallada

IES Eugeni d'Ors

IES de l'Ebre

IES de formació dels enquestats

• Els informants clau de les actuacions professionals

Per determinar els participants que seran els informants clau, s’opta pelmostreig intencional o selecció basada en el criteri. És a dir, se seleccionen lespersones en funció de la informació que puguin aportar a l’estudi.

Els participants de cada grup de treball s’han seleccionat a partir dels següentscriteris:

� Àmbit en el que es treballa (quatre àmbits diferents)

� Treballar més de 20 hores setmanals

� Viure i treballar a Catalunya

� Voluntat expressada en el qüestionari de continuar participant com ainformant clau.

En funció de tots aquests criteris de selecció s’han organitzat quatre grups detreball, un per a cada àmbit.


42

1- Àmbit del lleure

2- Àmbit de la cultura

3- Àmbit de desenvolupament comunitari

4- Àmbit socioassistencial

El procediment per a la convocatòria ha estat:

• Detecció a partir del qüestionari dels possibles participants.

• Selecció dels participants a partir dels criteris anteriorment definits. Seseleccionen uns quinze participants per grup en previsió que la meitat novulgui o no pugui participar.

• Convocatòria dels participants mitjançant correu electrònic, un mésabans de la trobada. Es demana confirmació de la participació.

• Als que responen es fa un recordatori una setmana abans dient lespersones que configuren definitivament el grup de treball pel mateixmitjà.

• Dos o tres dies abans, se’ls truca per via telefònica personalment,recordant-los la convocatòria.

Atès que en l’àmbit del lleure hi ha més persones treballant que en altresàmbits, s’ha filtrat també la variable de treball en ASC, desestimant els quidiuen treballar en àmbits relacionats. S’ha intentat també que, en cada grup detreball, hi hagi representants formats en els diferents IES de Catalunya.

Els llocs de treball dels informants clau per a cada àmbit han estat:

Àmbit del lleure:

1- Monitora en el lleure socioeducatiu

2- Dinamitzador de carrer en temps de lleure

3- Dinamitzador juvenil d’espai jove en centre cívic

4- Dinamitzador i informador juvenil

5- Informador juvenil i casal de joves

6- Directora casal

7- Coordinadora Espai Jove

8- Dinamitzadora PIJ (Punt d’Informació Juvenil)

Àmbit de la cultura:

1- Tècnic de cultura, joventut, festes, benestar... en ajuntament rural.


43

2- Regidoria àrea de cultura, joventut, participació ciutadana, comunicació iigualtat. Fa funcions a la vegada de tècnic i polític.

3- Dinamitzadora casal cultural.

4- Tècnica de joventut, cultura, festes ajuntament rural.

5- Tècnic de cultura i festes en ajuntament rural.

6- Tècnica auxiliar de cultura i festa.

7- Coordinador de cultura i festes en ajuntament urbà. Gestió equipamentcultural i producció de festes.

Àmbit del desenvolupament comunitari:

1- Dinamitzadora i responsable d’un centre cultural

2- Dinamitzadora en una associació sobre la prevenció de violència de gènere

3- Tècnic territorial en programes de participació

4- Coordinadora d’un pla d’entorn

5- Tècnica dinamitzadora de les noves tecnologies dins un pla dedesenvolupament comunitari

Àmbit socioassistencial:

1- Animadora residència fundació

2- Dinamitzadora d’adults

3- Animadora social en un col·lectiu específic

4- Animadora residència pública

5- Animadora residència pública

6- Animadora en residència privada

2.3 Instruments i tècniques de recollida d’informac ió

Seguidament descriurem els instruments i tècniques que s’han emprat per arecollir la informació. Com ja s’ha dit anteriorment, aquests instruments esconstrueixen a partir del tipus d’informació que es precisa per tirar endavant lainvestigació.

Els instruments que s’han elaborat són:

� Qüestionari� Registre de les actuacions professionals dels TASOC


44

2.3.1 El qüestionari

Per recollir la informació que prové dels titulats com a Tècnics en AnimacióSociocultural, s’ha utilitzat un qüestionari . S’ha decidit emprar aquestinstrument per que ens permet copsar la realitat de forma simultània i enpoblacions molt nombroses. Economitza temps i esforç en la seva aplicació il’anonimat ofereix garanties de que es respondrà amb sinceritat. També ens hapermès obtenir una informació directa sobre la variable a avaluar, simplificantl’anàlisi de la variable pel que fa a registre i codificació de les dadesobtingudes.

Per a la confecció del qüestionari s’han tingut en compte una sèrie de requisits:

• S’ha fet una presentació explicant les motivacions del mateix i incidint elmàxim empàticament possible amb la importància de que sigui respostper a la obtenció d’informacions que poden incidir en el benefici de laprofessió.

• Es donen instruccions explícites de com emplenar-lo i de com retornar elqüestionari un cop omplert, a la vegada que s’agraeix la col·laboració.

• S’han construït les qüestions amb la màxima claredat, brevetat, precisió iconcisió. També es donen indicacions explícites de com s’ha derespondre.

• Per facilitar les respostes dels animadors, i per facilitar el tractamentestadístic de les dades recollides, s’ha intentat elaborar les màximesqüestions tancades possibles. La fórmula que s’ha optat és assenyalaramb una creu la casella corresponent. Malgrat tot s’ha deixat algunaresposta oberta, donada possibilitat de múltiples opcions.

• En les qüestions tancades s’han precodificat les alternatives de lesrespostes, assignant-los un valor numèric per tal d’agilitzar elprocessament de les dades.

• El qüestionari no havia de ser ni semblar molt llarg, per animar a laresposta el màxim de persones possibles, i s’havia de poder respondreen menys de 10 minuts. S’han organitzat les qüestions de forma queocupés el mínim espai físic possible i que cap qüestió quedés tallada endues planes.

• S’ha tingut cura en l’estètica i la presentació.

El qüestionari es considera una tècnica rigorosa de dades que demana unaprecisió conceptual i una elaboració meticulosa. Per tant en la seva construcciós’han seguit les següents etapes:

� Delimitar els constructes, les variables i els especificadors

� Cercar la qüestió més adequada per a l’objectiu que pretenem


45

� Primera redacció del qüestionari

� S’ha passat un pre-test a quatre subjectes pilot per tal de contrastar laclaredat de les preguntes, pertinença dels aspectes inclosos i altres. Lesquatre persones pertanyen a la població de TASOC i el criteri deselecció ha estat la relació propera i la disposició de col·laboració amb lainvestigadora.

� Segona redacció del qüestionari

� Validació del qüestionari per part de sis experts24. Els criteris de

validació utilitzats han estat:

o Pertinença : els ítems tenen relació lògica amb l’objecte que espretén analitzar? Responen a allò que volem saber?

o Univocitat de cada ítem: S’entén? Aborda només una dimensióde l’objecte? Tothom entendrà el mateix?

o Importància : Quin pes te l’ítem en relació a l’objecte ques’aborda.

� Reelaboració del que calgui atenent les opinions dels experts.

� Segon pre-test a altres quatre TASOC. No és necessària la modificació

del qüestionari25.

24 Els experts que l’han validat són:

- Dr. Francesc Martínez Olmo , professor del departament de Mètodes d'Investigació iDiagnòstic en Educació de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

- Sra. Margarita Hernández , Inspectora del Departament d’Educació de la Famíliaprofessional de serveis Socioculturals i a la Comunitat.

- Dra. Pilar Pineda , Pedagoga experta en Formació a les Organitzacions. ProfessoraTitular d'Economia de l'Educació i Pedagogia Laboral de la UAB.

- Dr. Rafael Merino , professor lector del Departament de Sociologia de la UAB.Investigador del Grup de Recerca Educació i Treball del mateix departament

- Dra. Mercè Jariot , Professora de l'àrea de Mètodes d'Investigació i Diagnóstic del'Educació de la UAB

25 Veure el model de qüestionari a l’annex 3.


46

Figura núm. 4: Esquema del disseny del qüestionari

Font: Elaboració pròpia

Constructes i categories d’anàlisi

VariablesSelecció de variablesSelecció d’especificadors

Ítems que formaran el qüestionari

Condicions d’elaboració:

• Presentació i motivacions• Explicacions: a) Per emplenar-lo

b) Per reenviar-lo• Claredat, brevetat i precisió• Qüestions tancades d’una o múltiples respostes.• Codificació• Cura en l’estètica

Qüestionari V1 Qüestionari V2 Qüestionari V3

Pre-test 1 Pre-test 2

QÜESTIONARIDEFINITIU

Criteri d’experts:. Pertinença. Univocitat. Importància


47

Les variables

Les variables que s’han estructurat, han de permetre obtenir una descripciódels TASOC, de la seva formació, de la seva professionalització inicial i de laseva ocupació.

En la següent taula presentem els constructes sobre els que s’han configuratles variables, els especificadors i els objectius que pretenem aconseguir ambcadascuna.

Taula núm. 9.: Variables

Constructes Variables Especificadors Objectiu1.1Edat Definir l’edat del

col·lectiu1.2 Gènere .Home

.DonaDefinir la paritat delcol.lectiu

1.3 Residència

.Barcelona

.Tarragona

.Lleida

.Girona

. Fora de Catalunya

. Estranger

Localitzar els animadorsen el territori

1.4 Promoció

.1999

.2000

.2001

.2002

.2003

.2004

.2005

.2006

Esbrinar el volum detitulats per curs i lapromoció en que vanacabar.

1. Descripcióde lapoblació

1.5 IES formador

.Ferran Tallada

.Salvador Segui

.Severo Ochoa

.Eugeni d’Ors

.Joan Coromines

.Guillem Catà

.Ribot i Serra

.Ronda

.Vidal i Barraquer

.Ebre

Determinar el volum detitulats que s’han formaten cada centre.

2.1 Motivacionsper estudiar ASC

.Volia ser animadorsociocultural.Pont per accedir a estudissuperiors.Alternativa a no poderaccedir als estudis desitjats.Alguna cosa havia de fer.Altres

Determinar lesmotivacions que hanportat als tècnics aformar-se en el cicleformatiu d’ASC.

2 Formació

2.2 Estudisd’accés al cicle

.Batxillerat, BUP

.Prova accés

.FP

.Altre cicle formatiu

.Universitat

.Altres

Determinar la formad’accés al cicle formatiu


48

2.3 Formaciórelacionada abanso durant

.Curs de monitor lleure

.Curs de director lleure

.Cursos formació de caps

. Altres cursos similars

Interès per la formacióen altres estudisrelacionats amb el campde l’animació

2.4 Formaciópermanent

. No

. Un altre cicle formatiu.Quin?. Una diplomatura. Quina?. Una llicenciatura. Quina?. Post grau / màster. Quin?

Interès per la formaciópermanent formal.Determinar quinpercentatge continuaestudiant i el què.

2.5 Satisfaccióformació cicle

. Aprenentatges conceptuals0-5. Aprenentatgesprocedimentals 0-5. Aprenentatges actitudinals0-5

Copsar la percepció deltècnic en referència a laformació en el cicle.Esbrinar punts forts ifebles en la formació.

. Cap

. Si com a voluntari

. Si de forma remunerada

Grau deprofessionalitzacióanterior al cicle.

3.1 Experiènciaprofessional enASC anterior alCF . Àmbit del lleure

. Àmbit de la cultura

. Àmbit deldesenvolupament comunitari. Àmbit socioassistencial

Àmbits més comuns detreball anteriors a laconsecució de latitulació

. No, les tenia exemptes

. Si, tota

. Si de forma parcial

. Si, tot i que les teniaexemptes

Grau deprofessionalitzaciódurant el cicle.

3.Professio-nalitzacióinicial 3.2 Formació en

centres de treball

. En l’àmbit del lleure

. En l’àmbit de la cultura

. En l’àmbit deldesenvolupament comunitari. En l’àmbit socioassistencial

Àmbits principals detreball en la formacióinicial.

. Treballo / no treballo

. Estudio / no estudio

4.1Tipus ocupacióactual

. Treballo en ASC

. Treballo en àmbitsrelacionats. Treballo en àmbits norelacionats

Detecció depercentatges d’ocupacióen ASC i en àmbitsrelacionats.Detecció de taxes d’aturentre els titulats en ASC

4.2 Àmbit detreball.

.Àmbit del lleure

.Àmbit cultural

.Àmbit de desenvolupamentcomunitari. Àmbit socioassistencial

Detecció dels àmbits detreball en els que elsTASOC estan treballant.

4.Ocupació

4.3 Funciódesenvolupada

. Intervenció directa (%)

. Programació (%)

. Gestió i organització delsrecursos (%). Avaluació (%)

Descripció de tasquesmés habituals querealitzen els animadorsen els llocs de treball

Voluntat de seguir participant enpropers grups de discussió

. Si

. No

Detectar personesdisposades a serinformants clau.

2.3.2 El registre d’actuacions professionals


49

El registre d’actuacions professionals és un document elaborat per lainvestigadora26 el qual pretén determinar les funcions i tasques que realitzenels professionals en el seu lloc de treball.

En aquest document els TASOC escollits com a informants clau han especificatles actuacions que realitzen atenent a les següents situacions de treball:

⇒ Amb els usuaris⇒ Amb l’equip de treball⇒ De forma individual

Aquestes tres variables no es consideren rellevants per a la informació quevolem obtenir, però considerem que són importants que l’informador les tinguimentalment en compte per a poder fer una recapitulació més exhaustiva de laseva tasca atenent a moments i a situacions laborals diferents.

Les poblacions i els instruments de recollida de dades se sintetitzen en elsegüent esquema al qual s’hi ha afegit els objectius.

Figura núm. 5 : Poblacions, instruments i objectius de la investigació

Font: elaboració pròpia

26 Veure el model de registre a l’annex 4

POBLACIONS INSTRUMENTS OBJECTIUS

Elaborar unmarc teòric

Els TASOC

Informants clau

Revisióliteratura ASC

Qüestionari1- Descriure elcol·lectiu2- Determinar lainserció laboral

Registreactuacions

3- Identificar lesactuacions delsprofessionals

Anàlisi decontingut delscurrículums

4- Contrastar laformació amb elque s’aplica


50

2.4 Procediment d’aplicació dels instruments

El qüestionari és autoadministrat i es tramet mitjançant el correu electrònic. Esfa una tramesa per llistes de distribució (una llista diferent per IES deprovinença). A l’encapçalament de cada qüestionari la investigadora indical’abreviatura del centre (per tal de facilitar la identificació de l’individu) i un coprebut escriu el número de l’identificador adjudicat a cada individu per la base dedades (aquest individu és reconegut per l’adreça electrònica i el nom en segonainstància).

Així que es van rebent els qüestionaris complimentats es van passant a la basede dades elaborada mitjançant el programa ACCESS. Als quinze dies d’haverfet la tramesa es fa un recordatori via correu electrònic a les persones que nohan respost. Si no hi ha resposta en deu dies més, es fa una segona tramesa,una tercera i fins a una quarta. En última instància es fa el recordatorimitjançant telefonia.

El moment de tramesa i recollida del qüestionari és entre els mesos d’octubre inovembre de 2007.

El registre d’actuacions professionals és elaborat de forma presencial.

El moment d’elaboració del registre ha estat durant quatre dissabtesconsecutius del mes de març de 2008.

L’espai on s’ha dut a terme ha estat a la Casa del Mar de Barcelona. L’espais’ha escollit tenint en compte les següents condicions:

� Ciutat propera per a la majoria de participants.� Facilitat de vies de comunicació.� Un espai conegut, fàcil de trobar i equipat amb les condicions que

requereix un grup de treball (tranquil, acollidor, temperatura adequada,mobiliari adequat...)

Els incentius que s’han emprat per a motivar a la participació han estat:- Incentiu emotiu en la redacció del correu electrònic.- Convit a esmorzar.

La metodologia que s’ha seguit ha estat:• Rebuda dels participants.• Presentació personal i dels participants i breu explicació del lloc de

treball que cadascú ocupa.• Explicar el que es pretén, que se’n farà i per a que servirà.• Lliurament del registre per la recollida de dades.• Aclariments de dubtes.• Recollida del document.

La durada de cada grup de treball ha estat d’una hora aproximadamentexcloent el temps utilitzat per a esmorzar.


51

2.5 Anàlisi de dades

2.5.1 Per a les dades obtingudes a través del qüest ionari

Un cop definides les característiques de les variables de l’estudi i introduïdesles dades en el programa ACCESS, es procedeix a la conversió amb el paquetestadístic de l’SPSS (Statistical Package for the Social Sciences).

Se segueix amb el procés de depuració de la matriu de dades amb la finalitatde corregir errades en la transcripció dels valors, calculant alguns estadísticsdescriptius de totes les variables. Aquests han estat:

• Les freqüències absolutes de cada una de les categories o valors quepren la variable per verificar que no hi ha cap valor aliè als valors lògicsde la variable.

• El nombre d’individus de cada variable per verificar que els valorsperduts són els que han de ser (consultant els qüestionaris en els casosque ha estat necessari) i/o esmenant els errors de transcripció.

• El mínim i el màxim per verificar que no existeixen valors extrems quesobrepassin o que no arribin al rang lògic de la variable.

A patir d’aquí es procedeix a l’explotació de les dades.

2.5.2 Per a les dades obtingudes a través del regis tred’actuacions professionals.

Per a l’anàlisi i l’obtenció de resultats s’ha utilitzat el programa d’anàlisi dedades qualitatives Weft-qda.

Els passos que s’han seguit per a l’anàlisi de les dades han estat:• Transcripció de la informació manuscrita pels TASOC en el registre de

realitzacions professionals a formati digital (document en Word)• Conversió en document de text i captura pel programa Weft-qda.• Definició d’un sistema de categories i subcategories preliminar• Codificació del material• Redistribució del material segons les diferents categories i subcategories• Avaluar la nova distribució: creació de noves categories o subcategories,

unir o subdividir categories i subcategories, canvis de noms...• Elaborar el sistema de categories i subcategories definitiu• Recodificar el material• Redistribuir el material

A més de recopilar la informació proporcionada, s’ha fet l’anàlisi estadística deles dades obtingudes en relació als àmbits d’intervenció. L’explotació de lesdades i els gràfics s’han fet amb el full de càlcul EXCEL.


52

2.5.3 Per a l’anàlisi del currículum formatiu del C FGS d’ASC i lacorrespondència amb les actuacions professionals de lsTASOC

Un cop obtingudes les dades de les funcions i tasques que realitza el TASOCen la seva feina quotidiana, s’han confrontat amb els objectius terminals delscrèdits troncals, transversals i comuns del currículum formatiu. No s’ha fet ambel C9 ni amb el C10 per que els objectius terminals d’aquests crèdits són moltoberts per tal que es puguin adaptar a les múltiples situacions, àmbits inecessitats, la qual cosa fa difícil fer la correspondència amb les funcions itasques que realitza el TASOC, ja que són crèdits que formen d’una maneramolt global tot posant a la pràctica les capacitats adquirides en els altrescrèdits.

La confrontació de les funcions i tasques s’ha fet amb els objectius terminalsper que aquests precisen el grau i el tipus d’aprenentatge que l’alumne had’haver adquirit en finalitzar el cicle i neixen de les capacitats estipulades pelsobjectius generals. Els objectius terminals indiquen els resultats esperats del’aprenentatge de l’alumne i constitueixen el que es podria anomenar mínimavaluable. Aquest mínim fa referència a les capacitats mínimes necessàries perarribar a assolir la qualificació professional establerta.

Els passos que s’ha seguit per a l’anàlisi de les dades han estat:

• Codificació dels objectius terminals: el primer dígit fa referència alnúmero de crèdit i el segon dígit al número d’odre en que apareixl’objectiu terminal27.

• Correspondència amb les funcions i tasques dels TASOC.

• Avaluació del pes específic dels objectius terminals el relació a lesfuncions i tasques que desenvolupa el TASOC.

27 Veure a l’annex 5 la relació d’objectius terminals de cada crèdit amb la codificaciócorresponent.


53

33.. RREESSUULLTTAATTSS

3.1 Resultats relatius a la descripció del col·lect iu i laseva inserció

La població (N) és finita: els titulats en TASOC des del 1999 al 2006. No esdisposa exactament de la població total dels titulats, però sí dels matriculats elsegon curs del cicle formatiu (dades proporcionades pel Departamentd’Educació de la Generalitat de Catalunya). Durant aquestes vuit promocionss’han matriculat un total de 1183 persones, (s’ha de tenir en compte que no totsels matriculats han obtingut la titulació de TASOC). Finalment s’ha obtingutresposta de 303 professionals. Això representa el 25,6% de la població total.

De manera prèvia a l’estudi s’ha calculat la mida de la mostra necessària per aestimar una proporció amb un determinat grau de confiança. (α=0,05, Z=1,96) iamb una precisió de e=0,05.

Per a trobar de la mostra, donat que la població és finita s’ha utilitzat la fórmula:

n= ____NZ2pq____ (N-1) e2+Z2pq

Població total N= 1183Probabilitat d’error p= 0,50 i q = 0,50, que correspon a la posició de màximaindeterminació.Grandària de la mostra n=303N/N-1 és el factor de correcció per a poblacions finites (penalitza les mostrespetites)

Suposant que totes les 1183 persones haguessin obtingut la graduació deTASOC, la mostra mínima que necessitaríem amb un error de mostreig de 0,05és de 290 persones.

Seguidament es realitza l’explotació de les dades recollides mitjançant unseguit de proves estadístiques amb el paquet estadístic SPSS. Aquestesproves es poden agrupar en:

a) Estudi descriptiu univariable mitjançant el qual s’ha obtingut la distribucióde la mostra en cada variable considerada en l’estudi.

b) Estudi bivariable , que estudia les diferències entre els subgrups creats apartir de cada variable. En el cas de les variables de mesura nominal s’hautilitzat la prova Χ2 sempre que ha estat possible, o sigui sempre que a la taulahi hagi un nombre de caselles (menys del 20%) amb una freqüència esperadano inferior a 5. Considerarem el nivell mínim de confiança del 95% (p<0,05).


54

Figura núm. 6 : Esquema de les variables i els creu aments

Font:elaboraciópròpia.

1.Descripciópoblació

1.5 IES

1.4 Promoció

1.3 Residència

1.2 Gènere

1.1 Edat

2. Formació

2.1 Motivació

2.2 Accés

2.3 Formaciócomplementària

2.4 Formaciópermanent

2.5 Satisfaccióaprenentatges

Finalit

3. Professionalitzacióinicial

3.1 Experiència anterior al CF

3.2 Formació Centres Treball

Tipus Àmbit

Exempció Àmbit

4.Ocupació

4.1 Situaciólaboral

Treballa/estudia

InsercióEn ASC

4.2 Lloc treballÀmbit

4.3 Funcions


55

3.1.1. Descripció de la població

El gràfic 4 defineix l’edat dels TASOC que han respost el qüestionari. S’ha detenir en compte que el qüestionari s’ha passat des de la primera promoció(1999) fins els graduats l’any 2006. Aquesta última promoció enquestada és quimarca l’edat mínima possible (21 anys). Com es pot comprovar les edats esreparteixen en forma de Campana de Gauss des dels 21 anys fins els 32,trobant-se el 75% de la població entre els 23 i 29 anys. A partir dels 33 anys lesfreqüències disminueixen notablement, per tant podem dir que el col·lectiu deTASOC és molt jove. Hi ha cinc individus que no responen a aquesta qüestió.

Gràfic núm. 4 : Edat

Edat

4847444341403938373433323130292827262524232221No resposta

Fre

quèn

cia

50

40

30

20

10

0

Gràfic núm. 5 : Gènere

78,9%

20,8%

Dona

Home

No respon

Pel que fa al gènere delsTASOC, el gràfic 5 indica que el79% dels individus enquestatssón dones, mentre que el 21%són homes. Hi ha una personaque no respon a la qüestió.


56

El gràfic núm. 6 localitza els animadors en el territori on viuen en el moment derealitzar la investigació. Dels TASOC que han respost el qüestionari, un 58,4%viuen a Barcelona, un 26,7% a Tarragona, el 6,9% a Girona, el 4,3% a Lleida,el 3% estan vivint a l’Estat Espanyol, fora de Catalunya i el 0,7% estan vivintfora d’Espanya. El baix percentatge que es troba a les comarques de Lleida ésmotivat per la baixa resposta que s’ha obtingut des d’aquesta província degut aqüestions ja explicades anteriorment. El baix percentatge a les comarquesgironines és degut a que en aquests moments no hi ha cap IES formador entota la província (només un IES va formar dues promocions). En relació a ladistribució territorial, la mostra no és estadísticament representativa.

Gràfic núm. 6: Lloc de residència

Taula núm. 10 : Lloc de residència

Lloc de residència

177 58,4

81 26,7

13 4,3

21 6,9

9 3,0

2 ,7

303 100,0

Barcelona

Tarragona

Lleida

Girona

Fora de Catalunya

Estranger

Total

Freqüència Percentatge

El gràfic núm.7 situa els TASOC en la promoció en que van acabar els seusestudis en relació amb els alumnes matriculats a segon curs del CFGS d’ASCen la mateixa promoció.. Es recorda que la investigació avarca des de laprimera promoció de TASOC fins la que va finalitzar els estudis el curs 2005-2006. En el gràfic es pot comprovar com es manté la proporció entre els

26,7%

Fora de Catalunya3%

A l’estranger0,7%

4,3%6,9%

58,4%


57

alumnes matriculats i els que han respost el qüestionari per a cada promoció.Cal destacar l’augment de matrícules (i en conseqüència alumnes titulatsTASOC) fins la promoció 2002-2004, iniciant seguidament un notable descens.

Així obtenim que:

• De la promoció del 1999: s’obté el12,9% de persones enquestades.• Promoció del 2000: el 22,7%• Promoció del 2001: el 20,1%• Promoció del 2002: el 27%• Promoció del 2003: el 25%• Promoció del 2004: el 30,2%• Promoció del 2005: el 29,1%• Promoció del 2006: el 28%

De manera que amb excepció de la primera promoció en que ha estat mésdifícil localitzar els TASOC, la proporció es manté entre un 20 i un 30%.

Gràfic núm. 7: Relació població total alumnes ASC r especte enquestats segonspromoció d’estudis

35125

53153

55182

41165

38141

36179

33145

1293

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200

Nombre d'individus

Promoció 2006

Promoció 2005

Promoció 2004

Promoció 2003

Promoció 2002

Promoció 2001

Promoció 2000

Promoció 1999

Relació població total alumnes ASC respecte enquest ats segons promoció

Alumnes matriculatsTASOC enquestats


58

En el gràfic núm. 8 es pot copsar la relació entre la població total d’alumnesmatriculats a segon curs del CFGS d’ASC amb la dels TASOC que han respostsegons IES de formació. L’elevat percentatge d’ex-alumnes del Vidal iBarraquer que han respost és degut a que coneixen personalment a lainvestigadora. Observarem que no s’obté cap resposta d’alumnat provinent del’IES Eugeni d’Ors degut a que no s’han facilitat dades dels ex-alumnes perpoder-hi contactar, el mateix passa amb els del Ferran Tallada i per una raósemblant amb els de l’IES Ronda. Això fa que la mostra no siguiestadísticament representativa pel que fa a l’IES de procedència i enconseqüència a les variables geogràfiques.

Així obtenim que:

• De l’IES de l’Ebre: es té el 18,75% de persones enquestades.• De l’IES Eugeni d’Ors: el 0% degut a que no s’han facilitat dades.• De lIES Ferran Tallada: el 5,3% per la mateixa causa que l’anterior IES• De l’IES Guillem Catà: el 30,2%• De l’IES Joan Coromines: el 40%• De l’IES Ribot i Serra: el 36,7%• De l’IES Ronda el 9,2% per que no s’han facilitat dades• De l’IES Salvador Seguí: el 23,5%• De l’IES de Sant Feliu de Guíxols: 11,8%• De l’IES Severo Ochoa: el 18,5%• De l’IES Vidal i Barraquer: el 51,4%

Gràfic núm. 8 : Relació població total alumnes ASC respecte enquestats segonsIES on s’han format

90175

1581

217

44187

10104

40109

42105

45149

9168

056

632

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200

Nombre d'individus


IES Severo Ochoa

IES Sant Feliu

IES Salvador Seguí

IES Ronda

IES Ribot i Serra

IES Joan Coromines

IES Guillem Catà

IES Ferran Tallada

IES Eugeni d'Ors

IES de l'Ebre

Relació població total alumnes ASC respecte enquest ats segons IES on s'han format

TASOC enquestats Alumnes matriculats


59

3.1.2. Formació dels TASOC

Els motius que porten als TASOC a estudiar el CFGS d’ASC es poden observaren el gràfic 9. Es planteja la qüestió amb la possibilitat de múltiples respostes,obtenint com a resultats que la motivació principal esmentada per un 64% delsenquestats és l’interès en l’animació sociocultural, seguida per la utilització delcicle com a pont per a accedir a altres estudis (un 37%). En tercer lloc iesmentat per un 15,8% figura com a alternativa a no poder accedir als estudisdesitjats. Per tant, es pot dir que si be hi ha un alt percentatge de TASOC queescullen aquest cicle per l’interès que els desperta el món de l’animaciósociocultural, són notables les persones que l’utilitzen com a pont per a accedira altres estudis.

Gràfic núm.9 : Motivacions que porten a estudiar el CFGS d’ASC

Motivacions

Altres motivacions

ASC sona divertit

Alternativa no accés

Accés altres estudis

Necessitat titulació

Interès en ASC

Per

cent

atge

70

60

50

40

30

20

10

0

10

16

37

5

64

La forma amb que han accedit al CFGS d’ASC és representada en el gràfic 10.La majoria d’estudiants d’ASC provenen del Batxillerat (un 64%), tot i que s’hade destacar a parts iguals (un 13,5%) els que provenen de l’antiga FP o hanentrat des de la prova d’accés a CFGS. Cal tenir en compte els 14 casos querepresenten un 4,6% de persones que cursen el cicle provenint de laUniversitat.

Gràfic núm. 10 : Forma d’accés al Cicle Formatiu

Forma d'accés al cicle d'ASC

Des de la Universita

Des d'un altre cicle

Des de l'antiga FP

Des de prova d'accés

Des del BAT o BUP

No respon

Per

cent

atge

70

60

50

40

30

20

10

0 5

1414

64


60

Es pretén esbrinar també si hi ha un interès per altres estudis relacionats ambel camp de l’animació sociocultural, ja siguin cursats amb anterioritat o durant elmateix cicle formatiu. La qüestió té la possibilitat de múltiples respostes, ja queuna persona pot haver cursat formacions diferents. Tal com indica el gràfic 11,es pot observar com un 41,4% no ha fet cap formació relacionada, per tant,més de la meitat de persones (un 58,6%) s’ha format. Aquest percentatgecoincideix amb el 64,4% de persones que expressaven l’interès en el món del’Animació Sociocultural com a principal motivació per cursar el cicle. El tipus deformació que més persones cursa és el Diploma de Monitor de Lleure (un38,6%), un percentatge elevat si considerem que cursant el cicle d’ASC s’obtéautomàticament l’acreditació d’aquest diploma. El curs de voluntariat (16,2%) iel Diploma de Director de Lleure (12,9%) són altres cursos de formacióhabituals en els Animadors Socioculturals. Dintre de l’opció altres cursos calesmentar els relacionats amb el lleure (ludoteques, jocs, cançons, danses,teatre), els relacionats a la gestió cultural, festes i cultura popular i elsrelacionats amb activitats esportives i de socorrisme.

Gràfic núm.11 : Formació anterior o durant el cicle relacionada amb ASC

Formació

Altres cursos

Curs voluntariat

Formació de caps

Director de lleure

Monitor de lleure

Cap formació

Per

cent

atge

50

40

30

20

10

0

1416

7

13

3941

A més de conèixer el bagatge de formació amb que el futur TASOC arriba alCicle Formatiu, es vol saber si després de cursat el Cicle es continua fentformació i els resultats que s’han obtingut estan expressats en el gràfic 12.Només un 18,7% no continuen fent formació. Cal remarcar que més de lameitat de TASOC, un considerable 55,1%, han cursat o estan cursant unadiplomatura i un 15,2% una llicenciatura. També és important considerar ladada del 9,2% de persones que cursen un altre cicle formatiu, motivatprobablement per no haver pogut accedir al cicle desitjat en primera instància.


61

Gràfic núm. 12 : Formació permanent després d’haver cursat el cicle

Formacions

Altres cursos

Postgrau o master

Cursa llicenciatura

Cursa diplomatura

Cursa un altre cicle

No continua formació

Per

cent

atge

60

50

40

30

20

10

0

17

6

15

55

9

18

D’aquestes dades s’obté que un 70% dels TASOC van a la universitat desprésd’haver cursat el CFGS d’ASC, un 9% van a un altre cicle formatiu, de maneraque només el 21% es queden amb la titulació de Tècnics de Grau Superior enAnimació Sociocultural.

Com es pot veure en la taula 11, els cicles formatius més cursats són els de lamateixa família professional: CFGS d’Integració Social i el CFGS d’Educacióinfantil.

Taula núm. 11 : Altres cicles formatius cursats

Altres cicles formatius

275 90,8

2 ,7

1 ,3

1 ,3

1 ,3

2 ,7

1 ,3

6 2,0

1 ,3

9 3,0

1 ,3

1 ,3

1 ,3

1 ,3

303 100,0

No altre cicle

Administració i Finances

Animació Turística

Arts aplicades al mur

Audiopròtesi

Comerç i Marqueting

Conducció activitats fisicoesportives en medi natural

Educació Infantil

Interpretació de llengua de signes

Integració Social

Joieria Artística

Produccions Audiovisuals

Salut Ambiental

Secretariat

Total



62

La taula 12 dóna les dades de les diplomatures que s’han cursat o que s’estancursant. Es destaca l’alt percentatge de TASOC que estan cursant o han cursatla diplomatura d’Educació Social (26%), seguida de Magisteri amb un 13% i entercer lloc Treball Social amb un 8,6%. Cal dir que hi ha una persona que diuque ha fet una diplomatura, però no l’especifica.

Taula núm. 12 : Diplomatures cursades

Diplomatures

137 45,2

4 1,3

1 ,3

79 26,1

1 ,3

1 ,3

2 ,7

2 ,7

2 ,7

39 12,9

1 ,3

1 ,3

4 1,3

26 8,6

3 1,0

303 100,0

No diplomatura

Biblioteconomia i Documentació

Ciències Empresarials

Educació Social

Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió

Graduada en criminologia i Política criminal

Infermeria

Logopèdia

Logopèdia i Magisteri

Magisteri

Relacions Públiques

Sociologia

Teràpia Ocupacional

Treball Social

Turisme

Total


A la taula 13 es llegeix les llicenciatures que els TASOC han cursat o estancursant en aquests moments. Són de destacar Psiclologia i Pedagogia, ambun 5,6% i un 4,3% respectivament, seguit de Psicopedagogia amb un 2,6%.

Taula núm. 13: Llicenciatures cursades

Llicenciatures

258 85,1

1 ,3

1 ,3

1 ,3

13 4,3

17 5,6

8 2,6

1 ,3

3 1,0

303 100,0

No llicenciatura

Criminologia

Història

Música

Pedagogia

Psicologia

Psicopedagogia

Publicitat i relacions públiques

Sociologia

Total



63

Com es pot veure a la taula 14, la relació de postgraus i màsters realitzats pelsenquestats és molt variada. Es pot destacar els quatre casos en que s’hanrealitzat postgraus en Gestió Cultural i dos en Teràpia Familiar.

Taula núm. 14 : Postgraus i màsters cursats

Postgraus i masters

285 94,1

1 ,3

1 ,3

1 ,3

1 ,3

1 ,3

1 ,3

2 ,7

1 ,3

1 ,3

1 ,3

1 ,3

1 ,3

1 ,3

1 ,3

1 ,3

2 ,7

303 100,0

Sense postgrau

Animació Sociocultural. Postgrau estudis sobre lajoventut.

Ciutadania i aimmigració

Direcció i Comunicació Empresarial

Direcció i Gestió de residències. Master:Musicoterapia.

Estratègies i orientació

Expert en Serveis d'informació juvenil i atencióciutadana

Gestió Cultural

Gestió Cultural. Turisme Cultural

Immigració Global

Infermeria Oncològica

Interpretacio musical

Intervenció en infants i adolescents en risc social.Gestió cultural.

Mediació en l'àmbit educatiu

Qualitat de vida

Rehabilitació de la veu

Teràpia Familiar

Total


Encara més variada és la relació d’altres cursos de formació. 52 persones (un17,2% dels enquestats) han respost que han fet altres cursos de formaciópermanent després d’haver cursat el CFGS d’ASC. Donada la varietat decursos, s’han categoritzat en la següent taula:

Taula núm. 15: Altres cursos de formació permanent

Tipologia de cursos Freqüència PercentatgeCurs de director de lleure 11 3,6Cursos relacionats amb la joventut (polítiques, participació,informació...)

7 2,3

Cursos relacionats amb col·lectius específics 5 1,6Cursos relacionats amb salut i conductes de risc 4 1,3Cursos relacionats amb noves tecnologies (fotografia,informàtica)

3 1,0

Curs Adaptació Pedagògica (CAP) 3 1,0Cursos de teatre 3 1,0Altres 18 5,9No especifica 7 2,3


64

Gràfic núm. 13 : Finalització d’estudisposteriors al cicle

Per a detectar el grau de satisfacció / insatisfacció que tenen els TASOC pelque fa a l’adquisició de continguts impartits durant el cicle formatiu, s’ha utilitzatuna escala ordinal excloent, amb sis gradacions (pesos), tres de desfavorablesi tres de favorables amb la intenció de que no hi hagi un pes mitjà en que s’hipuguin acollir els indecisos, obligant als individus a posicionar-sedesfavorablement o favorablement.

En el gràfic 14 es pot copsar el grau de satisfacció pel que fa als tres tipus decontinguts treballats durant el cicle formatiu:

� Aprenentatges conceptuals, un 15,2% està insatisfet, un 31% n’estàsatisfet i un 53,8% està bastant o molt satisfet.

� Aprenentatges procedimentals, un 19,5% està insatisfet, un 25,7% estàsatisfet i un 54,8% està bastant o molt satisfet.

� Aprenentatges actitudinals, un 15,4% està insatisfet, un 24,4% estàsatisfet i un 60,1% està bastant o molt satisfet.

Gràfic núm.14 : Grau de satisfacció dels continguts adquirits al cicle

Aprenentatges conceptuals

Molt satisfet

Bastant satisfet

Satisfet

Una mica insatisfet

Bastant insatisfet

Per

cent

atge

40

30

20

10

0

15

39

31

12

4

Aprenentatges procedimentals

Molt satisfet

Bastant satisfet

Satisfet

Una mica insatisfet

Bastant insatisfet

Molt insatisfet

Per

cent

atge

40

30

20

10

0

17

38

26

14

5

Aprenentatges actitudinals

Molt satisfet

Bastant satisfet

Satisfet

Una mica insatisfet

Bastant insatisfet

Molt insatisfet

Per

cent

atge

40

30

20

10

0

25

35

24

9

6

Interessa saber també en quinaproporció els TASOC han finalitzatels estudis posteriors al cicle. Elgràfic 13 indica aquesta proporció.Les persones que no han continuatestudiant en acabar el cicle són un19,5% (s’ha trobat una petitadiferència de percentatge d’aquestosrespecte al gràfic 12 (un 18,7%),produïda per cinc persones que noespecifiquen els estudis que hanrealitzat. Mentre que s’obté un 31,4%de TASOC que han acabat estudisposteriors al cicle, hi ha gairebé un50% d’aquesta població que enaquests moments està estudiant.

19,5%

49,2%

31,4%

No ha fet formació

Encara no ha acabat

Els ha acabat


65

Si es bipolaritzen els posicionaments, es veu clarament que hi ha altspercentatges de satisfacció (més del 80% dels TASOC ho expressen així) perque fa als tres tipus d’aprenentatges.

Gràfic núm. 15 : Bipolarització de la satisfacció/i nsatisfacció dels contingutsadquirits durant el Cicle Formatiu.

3.1.3 Professionalització inicial

Una qüestió interessant a estudiar és el grau de professionalització en animaciósociocultural amb que els alumnes arriben als estudis del Cicle Formatiu.Segons podem veure en el gràfic 16, només el 21% dels TASOC no tenen captipus d’experiència professional anterior a cursar el cicle, un 54,1% ha treballatcom a voluntari/a i un important 46,2% te experiència professional de formaremunerada. Aquesta qüestió té la possibilitat de múltiples respostes ja que unapersona pot haver treballat com a voluntària i de forma remunerada.

Gràfic núm.16 : Tipus d’experiència professional en ASC anterior al CicleFormatiu

Experiència

De forma remunerada

Com a voluntari/a

Cap experiència

Per

cent

atge

60

50

40

30

20

10

0

46

54

22

L’àmbit en el que més experiència es té abans de començar el cicle és el dellleure, ja que un 65,3% expressa haver-hi estat relacionat ja sigui de forma

Aprenentatges procedimentals

SatisfetsInsatisfets

Per

cent

atge

100

80

60

40

20

0

81

19

Aprenentatges conceptuals


Per

cent

atge

100

80

60

40

20

0

85

15

Aprenentatges actitudinals


Per

cent

atge

100

80

60

40

20

0

84

16


66

voluntària o de forma remunerada, seguit de l’àmbit de la cultura amb un 28,1%de persones relacionades. Els àmbits amb menys experiència abans decomençar el cicle són el de desenvolupament comunitari (14.5%) i l’àmbitsocioassistencial (13,2%).

Gràfic núm.17 : Àmbits d’experiència professional a nterior al Cicle Formatiu

Àmbits

A. socioassistencial

Àmbit comunitari

Àmbit de la cultura

Àmbit del lleure

Per

cent

atge

70

60

50

40

30

20

10

0

1315

28

65

Gràfic núm.18 : Formació en Centres deTreball

El gràfic 19 indica en quins àmbits s’ha dut a terme la Formació en Centres deTreball. L’àmbit en que més pràctiques es realitzen és en el de la cultura, en elque s’hi van formar 107 persones (35,3%), seguit de l’àmbit del lleure amb 89persones (un 29,4%), seguit de l’àmbit socioassistencial amb 62 persones (el20,5%) i per últim en l’àmbit del desenvolupament comunitari amb 57 persones

6,9%

25,4%

42,9%

24,1%

FCT,tot i tenint exe

Parcial

FCT sencera

Exempt/a

No respon

El crèdit de Formació en Centres deTreball (FCT), l’ha cursat un 75,2%dels TASOC, i no l’ha fet un 24,1%.Entre els primers, un 42,9% la vacursar tota sencera (no tenia captipus d’exempció), el 25,4% la vacursar parcialment, és a dir tenia unaexempció parcial i el 6,9% la cursa toti tenir exempció total. Hi ha duespersones que no responen a laqüestió.


67

(un 18,8%). Cal tenir en compte que aquesta és una qüestió amb la possibilitatde múltiples respostes, ja que en molts casos els estudiants fan pràctiques endos o fins a tres centres de treball que poden ser d’àmbits diferents.

Gràfic núm. 19 : Àmbits on es va cursar la Formació en Centres de Treball (FCT)

Àmbits

À. socioassistencial

Àmbit com

unitari

Àmbit de la cultura

Àmbit del lleure

Per

cent

atge

40

30

20

10

0

2019

35

29

3.1.4 Ocupació

La situació laboral en que es troben els TASOC en el moment de la investigacióés: 280 persones (el 92,4%) estan treballant i 123 (el 40,6%) estan estudiant,de les quals 105 (34,6%) estan a la vegada estudiant i treballant. 5 (1,6%)persones ni estudien ni treballen.

Gràfic 20: Ocupació dels TASOC Gràfic 21: Re lació treball i estudis

Treball

TreballaNo treballa

Fre

qüèn

cia

200

150

100

50

0

Estudis

No estudia

Estudia

105

18

175

Ocupació

Està estudiantEstà treballant

Fre

qüèn

cia

300

250

200

150

100

50

0

123

280


68

5,8%

32,5%

14,9%

11,7%

35,1%

Altres

A. socioassistencial

A. comunitari

Amb. cultural

Amb. lleure

Gràfic núm. 22 : Ocupació relacionadaamb Animació Sociocultural

Gràfic núm. 23: Àmbits en que es treballa

S’especifica quins són exactament aquests llocs de treball que podem trobardins de cada àmbit. Com era de preveure han sortit una gran varietat de llocsde treball que s’han categoritzat de la següent manera:

Àmbit del lleure:

• La dinamització del lleure juvenil, els punts d’informació, les campanyesd’oci alternatiu és el que en aquests moments està ocupant mésTASOC, el 13%

41,6%

29,7%

21,1%

7,6%

Àmbits no relacionat

Àmbits relacionats

Treballa en ASC

No treballa

No tots els TASOC que treballen hoestan fent en l’AnimacióSociocultural. Els que hi estantreballant són el 21,1%. El 29,7%consideren que no treballenpròpiament en ASC sinó que enàmbits relacionats. Per àmbitsrelacionats hem entès que sónaquells en els qual s’utilitza en bonapart la metodologia de l’animaciósociocultural per a dur a terme laseva tasca. El 42,2% treballen enàmbits que no estan relacionats i laresta no estan treballant

L’àmbit que està ocupant mésTASOC en el moment de lainvestigació, és el del lleure,amb un 35,1%. El segueix elsocioassistencial, tot i queaquest àmbit no és propi del’animació sociocultural, hitrobem un 32,5% d’ocupats.. Pelque fa a l’àmbit comunitari,trobem que aquest ocupa a un14,9% de TASOC mentre que elcultural és el que menys amb un11,7%.


69

• Els equipaments de lleure tals com casals, ludoteques, esplais... estanocupant a un 10,4%

• També les activitats escolars en centres escolars és un bon filód’ocupació: 9,1%

• El lleure per a Gent Gran en casals i esplais ocupa a un 1,3%

• Les activitats paraesportives ocupen a un altre 1,3%

Àmbit de la cultura:

• La gestió d’equipaments socioculturals tals com cases de cultura, clubs,ateneus, és el que ocupa a més TASOC dins d’aquest àmbit: un 3,9%

• El suport a la producció tècnica de festes i espectacles ocupa un 2,6%

• El mateix percentatge per a les activitats en equipaments culturals talscom museus, biblioteques, jaciments arqueològics...

• La gestió d’equipaments culturals d’arts escèniques o salesd’exposicions ocupa solament a un 1,3% dels enquestats.

• S’ha obtingut la mateixa proporció per als que s’ocupen de ladinamització de la cultura popular.

Àmbit del desenvolupament comunitari:

• La intervenció en plans comunitaris i d’entorn així com aspectes departicipació ciutadana són els llocs de treball que ocupen a més TASOCdins de l’àmbit del desenvolupament comunitari, un 6,5%.

• El segon lloc d’ocupació dins d’aquest mateix àmbit és la gestió de o enCentres Cívics, amb un 5,8%.

• En associacionisme, ONG i fundacions hi treballa l’1,9% delsenquestats.

• Tan sols un 0,6% treballa en campanyes de conscienciació dirigides a lapoblació.

Àmbit socioassistencial:

• Les residències de Gent Gran és el principal filó d’ocupació d’aquestàmbit, amb un 9,1% de TASOC contractats.

• Li segueix l’ocupació amb col·lectius específics: personesdiscapacitades, immigrants, drogodependències, presons... (un 4,5%)


70

• En tercer lloc, dins d’aquest àmbit, trobem els que es dediquen a laprotecció i tutela de menors en un 3,9%.

• L’atenció socioeducativa d’adults te un 2,6%.

• Centres de dia i pisos tutelats amb el mateix percentatge, un 2,6%.

• Agents de salut un 2,6%

• I en últim lloc els que es dediquen a la inserció laboral i ocupacional(1,3%).

Altres:

En altres s’ha agrupat un 5,8% que han considerat que el seu lloc de treball nocoincidia amb cap categorització de les proposades: regidoria de joventut icultura, acollida de joves, comunitats d’aprenentatge, Serveis Socials,programació d’activitats per a la gent gran, atenció primària, dinamitzaciódigital, suport als consells locals de joventut i medis de comunicació.

Gràfic núm. 24 : Lloc de treball que s’ocupa

Lloc de treball

Altres

Agents de salut

Inserció laboral

Educador de carrer

Protecció menors

Col. específics

Inadapt/marginació

Centres de dia

Residències gent gra

Socioeducació adults

Campanyes conscienci

Associacions, ONG...

Plans comunitaris

Centres Cívics

Din. cultura popular

Activitats culturals

Producció técnica de

Equip. culturals

Eq. socioculturals

Equipaments lleure

Lleure juvenil

Act. paraesportives

Activ. extraescolars

Lleure gent gran

Per

cent

atge

14

12

10

8

6

4

2

0


71

Pel que fa a la descripció de les funcions que el TASOC realitza méshabitualment en la seva tasca, s’han agrupat en quatre categories: laIntervenció directa amb els usuaris, Tasques de programació i planificació,Gestió i organització dels recursos i d’Avaluació, conscients de que les duesdarreres tasques formen part de la programació, però que necessitàvemseparar d’aquella per la seva especificitat de tasques.

Per a fer més fàcil l’anàlisi de les dades s’ha agrupat el temps de treball dedicaten sis gradacions: el 0%, de 1 al 19%, del 20 al 49%, del 50 al 69%, del 70 al99% i el 100%.

Gràfic núm. 25: Funcions que el TASOC realitza en l a seva tasca

Tasques programació

Temps de treball dedicat

70-99%50-69%20-49%1-19%0%

Per

cent

atge

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Gestió i organització dels recursos


50-69%20-49%1-19%0%

Per

cent

atge

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Avaluació


20-49%1-19%0%

Per

cent

atge

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Intervenció directa


100%

70-99%

50-69%

20-49%

1-19%

0%

Per

cent

atge

80

70

60

50

40

30

20

10

0


72

Així s’obté que gairebé tots els TASOC fan Intervenció directa que en lamajoria de casos s’hi dedica d’un 20 a un 99% del temps de treball. La mitjanade temps dedicat a aquesta funció és del 50,5%. I la mediana se situa en el50% del temps. A les tasques de programació s’hi dedica menys percentatgede temps, (sent la mitjana de 22,9% i la mediana del 20%) ja que la majoria devalors es mouen entre l’1 al 49% del temps de treball, i són molt pocs els que hidediquen més del 50% del temps. Pel que fa a la funció de gestió iorganització dels recursos , hi ha un 6,5% de persones que no fan aquestafunció i la majoria situa el seu temps de dedicació entre l’1 i el 49% de temps,amb una mitjana del 16,6% i una mediana del 10%. La funció que menys esrealitza és la d’avaluació , en la que no hi ha ningú que hi dediqui més del 50%del seu temps, situant-se la majoria dels valors entre l’1 i el 19% del temps,amb una mitjana del 9,9% del temps dedicat i tenint en compte que hi ha un9,7% de TASOC que no avaluen mai. La mediana és del 10%.

Taula núm. 16 : Estadístics de les funcions que el TASOC realitza en laseva tasca

Estadistics

151 151 151 151

3 3 3 3

50,56 22,95 16,62 9,88

0 0 0 0

100 70 50 40

30,00 10,00 10,00 5,00

50,00 20,00 10,00 10,00

70,00 30,00 20,00 10,00

Vàlids

No respon

N

Mitjana

Mínim

Màxim

25

50

75

Percentils

Intervenció directaamb l'usuari

Tasques de programació iplanificació

Gestió i organitzaciódels recursos Avaluació

De totes aquestes dades es dedueix que les funcions del TASOC poden sermolt diferents segons el lloc de treball. D’una manera global es percep que lafunció que més ocupa els seu temps és la intervenció directa seguida de lestasques de programació. Són pocs els que fan tasques d’avaluació si be hi haalgun individu que hi dedica fins el 40% del seu temps i el 50% en tasques degestió.

3.1.5 Estudi bivariable

Quan es relacionen els IES i la inserció laboral de TASOC, trobem que elsIES que tenen més inserció en ASC o en àmbits relacionats són l’IES SalvadorSeguí i l’IES Vidal i Barraquer, ambdós amb una inserció del 60,5%. L’IES SantFeliu de Guíxols no té inserció en ASC i és baixa la de l’IES Ebre i FerranTallada. Els altres IES superen el 50% d’inserció en ASC.


73

Gràfic núm. 26: IES/inserció Taula núm. 17:

No hi ha una significativitat pel que fa a la relació entre la forma en ques’accedeix al cicle i la inserció laboral en ASC o àmbits relacionats(X2=7,738 s (p=0,102). Tot i amb això, cal subratllar que les persones queprovenen de la prova d’accés i les persones que provenen de la universitat sónles que tenen un percentatge més alt d’inserció en ASC o àmbits relacionats(un 72,2% i un 71,4%).

Taula núm. 18: Gràfic núm. 27: Accés/inserció

*Hi ha una persona que no respon com accedeix. La resta fins a 303, no treballen.

Tabla de contingencia IES i inserció laboral en ASC

1 3 4

25,0% 75,0% 100%

3 5 8

37,5% 62,5% 100%

22 19 41

53,7% 46,3% 100%

22 19 41

53,7% 46,3% 100%

5 5 10

50,0% 50,0% 100%

18 18 36

50,0% 50,0% 100%

0 2 2

,0% 100,0% 100%

8 6 14

57,1% 42,9% 100%

26 17 43

60,5% 39,5% 100%

49 32 81

60,5% 39,5% 100%

154 126 280

55,0% 45,0% 100%

Recompte

% de IES

Recompte

% de IES

Recompte

% de IES

Recompte

% de IES

Recompte

% de IES

Recompte

% de IES

Recompte

% de IES

Recompte

% de IES

Recompte

% de IES

Recompte

% de IES

Recompte

% de IES

IES Ebre

IES FerranTallada

IES GuillemCatà

IES JoanCoromines

IES Ronda

IES Ribot i Serra

IES Sant Feliude Guíxols

IES SeveroOchoa

IES SalvadorSeguí

IES Vidal iBarraquer

IES

Total

Treballa enASC i

relacionats

Treballaen

altres Total

IES

IES Vidal i Barraque

IES Salvador Seguí

IES Severo Ochoa

IES Sant Feliu de Gu

IES Ribot i Serra

IES Ronda

IES Joan Coromines

IES Guillem Catà

IES Ferran Tallada

IES Ebre

Rec

ompt

e

60

50

40

30

20

10

0

Inserció en ASC

ASC i relacionats

Treball en altres




Des de l'antiga FP

Des de la prova d'ac

Des del BAT o BUP

Rec

ompt

e

100

80

60

40

20

0

Inserció en ASC

ASC i relacionats

Treball en altres

Tabla de contingencia Forma d'accés al cicle d'ASC i Inserció laboral en ASC

94 86 180

52,2% 47,8% 100%

26 10 36

72,2% 27,8% 100%

18 21 39

46,2% 53,8% 100%

6 4 10

60,0% 40,0% 100%

10 4 14

71,4% 28,6% 100%

154 125 279

55,2% 44,8% 100%

Recompte

%

Recompte

%

Recompte

%

Recompte

%

Recompte

%

Recompte

%

Des del BAT oBUP

Des de la provad'accés

Des de l'antigaFP

Des d'un altrecicle formatiu

Des de laUniversitat

Formad'accésal cicled'ASC

Total

ASC irelacionats

Treballaen altres

Inserció en ASC

Total


74

La relació entre la forma d’accés al cicle d’ASC i la formació permanent(continuació d’estudis) no és prou significativa (X2= 5,596 s (p=0,231)), amb tot,es pot dir que les persones que provenen de la prova d’accés o de la universitatsón les que en més alt percentatge continuen la formació (el 90,2% i el 92,9%respectivament). També continua estudis els provinents de Batxillerat amb unrespectable 82%.

Gràfic núm. 28 : Accés/formació Taula núm. 19:

* Una persona no respon a forma d’accés.

En la relació entre satisfacció dels aprenentatges conceptuals i l’IES nos’ha pogut aplicar la prova del X2 donat que no es compleixen els requisits per ala seva aplicació (6 caselles, el 30%, tenen una freqüència esperada <5). Tot iaixò podem dir que, els IES que superen la mitjana de satisfacció (84,8%) sónl’IES de l’Ebre, IES Vidal i Barraquer i IES Guillem Catà.

Taula núm. 20: Satisfacció dels aprenentatges conce ptuals segons IES

6 100,0% 6 100,0%

3 33,3% 6 66,7% 9 100,0%

3 6,7% 42 93,3% 45 100,0%

10 23,8% 32 76,2% 42 100,0%

2 20,0% 8 80,0% 10 100,0%

11 27,5% 29 72,5% 40 100,0%

1 50,0% 1 50,0% 2 100,0%

4 26,7% 11 73,3% 15 100,0%

8 18,2% 36 81,8% 44 100,0%

4 4,4% 86 95,6% 90 100,0%

46 15,2% 257 84,8% 303 100,0%

IES Ebre

IES Ferran Tallada

IES Guillem Catà

IES Joan Coromines

IES Ronda

IES Ribot i Serra

IES Sant Feliu de Guíxols

IES Severo Ochoa

IES Salvador Seguí


IES

Total

Freq. %

Insatisfets

Freq. %

Satisfets

Satisfacció aprenentatgesconceptuals

Freq. % Files

Total




Des de l'FP

Des de prova d'accés

Des del BAT o BUP

Rec

ompt

e

200

150

100

50

0

Formació permanent

Altres estudis

No altres estudis

Tabla de contingencia Forma d'accés al cicle d'ASC i Formaciópermanent

159 35 194

64,1% 64,8% 64,2%

37 4 41

14,9% 7,4% 13,6%

30 11 41

12,1% 20,4% 13,6%

9 3 12

3,6% 5,6% 4,0%

13 1 14

5,2% 1,9% 4,6%

248 54 302

100,0% 100,0% 100%

Recompte

%

Recompte

%

Recompte

%

Recompte

%

Recompte

%

Recompte

%

Des del BAT oBUP

Des de laprova d'accés

Des del'antiga FP

Des d'un altrecicle formatiu

Des de laUniversitat

Formad'accésal cicled'ASC

Total

Altresestudis

No altresestudis

Formaciópermanent

Total


75

Per les mateixes raons no s’ha aplicat la prova del X2 en la relació entre lasatisfacció dels aprenentatges procedimentals , i l’IES. Els IES que superenla mitjana del 80,5% de satisfets són IES de l’Ebre, IES Vidal i Barraquer, IESGuillem Catà i IES Ronda.

Taula núm. 21: Satisfacció dels aprenentatges proce dimentals segons IES

6 100,0% 6 100,0%

3 33,3% 6 66,7% 9 100,0%

5 11,1% 40 88,9% 45 100,0%

13 31,0% 29 69,0% 42 100,0%

1 10,0% 9 90,0% 10 100,0%

14 35,0% 26 65,0% 40 100,0%

1 50,0% 1 50,0% 2 100,0%

6 40,0% 9 60,0% 15 100,0%

11 25,0% 33 75,0% 44 100,0%

5 5,6% 85 94,4% 90 100,0%

59 19,5% 244 80,5% 303 100,0%

IES Ebre

IES Ferran Tallada

IES Guillem Catà

IES Joan Coromines

IES Ronda

IES Ribot i Serra

IES Sant Feliu de Guíxols

IES Severo Ochoa

IES Salvador Seguí


IES

Total

Freq. %

Insatisfets

Freq. %

Satisfets

Satisfacció aprenenetatgesprocedimentals

Freq. % Files

Total

Al relacionar la satisfacció dels aprenentatges actitudinals i l’IES, no s’hapogut aplicar la prova del X2. Els IES que superen la mitjana del 84,5% sónl’IES de l’Ebre, l’IES Vidal i Barraquer i l’IES Guillem Catà.

Taula núm. 22 : Satisfacció dels aprenentatges acti tudinals segons IES

6 100,0% 6 100,0%

4 44,4% 5 55,6% 9 100,0%

2 4,4% 43 95,6% 45 100,0%

8 19,0% 34 81,0% 42 100,0%

2 20,0% 8 80,0% 10 100,0%

11 27,5% 29 72,5% 40 100,0%

1 50,0% 1 50,0% 2 100,0%

6 40,0% 9 60,0% 15 100,0%

10 22,7% 34 77,3% 44 100,0%

3 3,3% 87 96,7% 90 100,0%

47 15,5% 256 84,5% 303 100,0%

IES Ebre

IES Ferran Tallada

IES Guillem Catà

IES Joan Coromines

IES Ronda

IES Ribot i Serra

IES Sant Feliu deGuíxols

IES Severo Ochoa

IES Salvador Seguí


IES

Total

Freq. %

Insatisfets

Freq. %

Satisfets

Satisfacció aprenetatges actitudinals

Freq. % Files

Total


76

La relació entre la formació complementària que els TASOC han cursatabans o durant el cicle formatiu i la inserció en ASC és significativa (X2= 3,982s (p=0,046)), de manera que es pot afirmar que aquells TASOC que han fetalgun tipus de formació anterior o durant el cicle relacionada amb l’animaciósociocultural, s’insereixen més fàcilment en ASC que no pas els que no n’hanfet, els quals s’insereixen en menor mesura.

Taula núm. 23: Gràfic núm. 29: Inserció en ASC/ formació complementària

Formacio complementaria anterior i durant el CF

Cap formacióAmb formació

Rec

ompt

e

110

100

90

80

70

60

50

40

Inserció en ASC

ASC i relacionats

Treball en altres

La relació entre la formació permanent i la inserció laboral , és significativa(X2= 4,815 s (p=0,028)). Les persones que han realitzat estudis posteriors alcicle s’han inserit en ASC o àmbits relacionats en major proporció que els queno els han realitzat.

Gràfic núm. 30: Formació Taula núm. 24:permanent/Inserció en ASC

A l’estudiar les relacions entre el tipus experiència professional abans delcicle i l’àmbit de l’experiència , s’ha hagut de fer un creuament entre variablesde múltiple resposta. El total de persones amb experiència anterior al cicle coma voluntari són 164 (54,1%), i de forma remunerada en són 140 (46,2%), de les

Taula de conting ència Formacio complementària anterior i durant el CF i Inserció laboral

100 67 167

59,9% 40,1% 100%

54 59 113

47,8% 52,2% 100%

154 126 280

55,0% 45,0% 100%

Recompte

%

Recompte

%

Recompte

%

Ambformació

Capformació

Formaciocomplementariaanterior i durantel CF

Total

En ASC irelacionats

Treballaen altres

Inserció laboral

Total

Formació permanent

No altres estudisAltres estudis

Rec

ompt

e

140

120

100

80

60

40

20

0

Inserció en ASC

ASC i relacionats

Treball en altres

Taula de contingència Formació permanent i Inserció laboral

133 96 229

58,1% 41,9% 100%

21 30 51

41,2% 58,8% 100%

154 126 280

55,0% 45,0% 100%

Recompte

%

Recompte

%

Recompte

%

Altresestudis

No altresestudis

Formaciópermanent

Total

En ASC irelacionats

Treballaen altres

Inserció laboral

Total


77

quals 68 tenen amdós tipus d’experiència a la vegada. També es té experiènciaa la vegada en diferents àmbits. La següent taula expressa que els TASOCcomencen la seva formació amb una experiència prèvia, majoritàriament enl’àmbit del lleure ja sigui de forma remunerada com no remunerada.

Taula núm. 25: Tipus d’experiència professional aba ns del cicle i àmbit del’experiència

Experiència con avoluntari

Experiència de formaremunerada

Freqüència Percentatge Freqüència PercentatgeÀmbit del lleure 143 87,2 122 87,1Àmbit de la cultura 67 40,9 52 37,1À. desenvolupamentcomunitari 35 21,3 25 17,9À. socioassistencial 32 19,5 27 19,3

Al relacionar el tipus experiència professional abans del cicle ambl’exempció de la Formació en Centres de Treball (en aquest cas només lavariable tipus d’experiència és de múltiple resposta), s’obté que nonecessàriament el fet de tenir experiència anterior comporta exempcions totalso parcials. No obstant i això hi ha una tendència a que els que tenenexperiència com a voluntaris cursin l’FCT sencera, mentre els que tenenexperiència remunerada tenen major nombre d’exempcions totals. És dedestacar que hi ha un percentatge de TASOC que tot i tenint exempció total,opta per cursar l’FCT.

Taula núm. 26 : Tipus d’experiència professional ab ans del cicle i exempció de laFCT

Experiència con avoluntari

Experiència de formaremunerada

Freqüència Percentatge Freqüència PercentatgeExempció total 45 27,4 56 40,0FCT sencera 68 41,5 41 29,3FCT parcial 34 20,7 29 20,7Cursa sent exempt 15 9,1 13 9,3No respon 2 1,2 1 0,7Total 164 100 140 100

Es vol conèixer també si existeix relació entre l’ àmbit on s’ha fet l’FCT il’àmbit on s’insereixen professionalment . Es parteix de les 89 persones quevan fer l’FCT en l’àmbit del lleure, 107 que fan FCT en cultura, 57 que fan FCTen comunitari, 62 que fan FCT en socioassistencial amb l’avinentesa que s’hacursat l’FCT en un, dos o més àmbits. L’àmbit socioassistencial és el que en un40% dels casos de les persones que hi havia fet l’FCT s’insereix en el mateixàmbit. En menor proporció passa en l’àmbit del lleure (un 23%). En l’àmbitcultural i el del desenvolupament comunitari, hi ha poquíssima relació entrel’àmbit de l’FCT i l’àmbit on s’insereixen professionalment.


78

Taula núm. 27: Àmbit on s’ha fet l’FCT i l’àmbit on els TASOC s’insereixenprofessionalment

FCT enàmbit del

lleure

FCT en àmbitcultural

FCT àmbitdel desenv.comunitari

FCT en àmbitsocioassis-

tencialFreq. % Freq. % Freq. % Freq. %

Inserció en l’àmbitdel lleure

21 23,6 18 16,8 11 19,3 8 12,9

Inserció en l’àmbit dela cultura

4 4,5 7 6,5 4 7,0 2 3,2

Inserció en l’àmbitdel des. comunitari

5 5,6 11 10,3 4 7,0 1 1,6

Inserció en l’àmbitsocioassistencial

7 7,9 8 7,5 7 12,3 25 40,3

Al relacionar les variables àmbit de treball i titulació universitària, es trobauna relació significativa (X2= 10,818 s (p=0,029)), tot i que dues caselles tenenuna freqüència esperada inferior a 5 (el 20%). Els resultats indiquen que enl’àmbit socioassistencial és en el que treballen més TASOC amb titulacionsuniversitàries (un 44%) i és en l’àmbit del lleure on hi ha menys percentatgesd’aquestes titulacions (un 16,7%). Els altres àmbits tenen una proporció moltsemblant, entre el 21 i 22%.

Gràfic núm. 31: Àmbit de Taula núm. 28: Àmbit de t reball itreball/Titulació universitària titulació università ria

També es vol conèixer les relacions existents entre l’àmbit en que es treballa iles funcions que els TASOC desenvolupen. S’ha eliminat la categoria “altresàmbits” de la taula per que no aporta informació, per aquesta raó elspercentatges de la fila no sumen 100. Es troben congruències en que tan enl’àmbit cultural com en el comunitari, els TASOC dediquen més part del seutemps a fer altres tasques que no pas a la intervenció directa, mentre que elsàmbits del lleure i socioassistencial dediquen bona part del seu temps aaquesta funció.

Àmbits de treball

Altres

Àmbit socioassistenc

Àmbit com

unitari

Àmbit cultural

Àmbit del lleure

Fre

qüèn

cia

50

40

30

20

10

0

Titulació universita

Sense

Amb

45 9 54

83,3% 16,7% 100,0%

14 4 18

77,8% 22,2% 100,0%

18 5 23

78,3% 21,7% 100,0%

28 22 50

56,0% 44,0% 100,0%

7 2 9

77,8% 22,2% 100,0%

112 42 154

72,7% 27,3% 100,0%

Àmbit del lleure

Àmbit cultural

Àmbit comunitari

Àmbit socioassistencial

Altres

Àmbitsde treball

Total

Sense Amb

Titulació universitaria

Total


79

Taula núm. 29: Àmbit en el que es treballa en relac ió al percentatge de tempsque dediquen a fer cada funció.

3.2 Resultats relatius a les actuacions professiona ls delTASOC

Entendrem les actuacions professionals com allò que els professionals fanen situacions de treball (en aquest cas els Tècnics Superiors en AnimacióSociocultural). Les actuacions professionals obtingudes, s’han categoritzat enfuncions i tasques mitjançant la metodologia d’anàlisi de contingut.

La funció professional és el conjunt de tasques desenvolupades en unasituació de treball, que tenen una particular significació. Les tasques són unconjunt d’operacions que requereixen un esforç mental o físic per a aconseguirun fi determinat. Cada funció professional té unes tasques determinades.

Així, en l’estudi realitzat s’han detectat les següents funcions que realitzal’animador sociocultural en el seu treball quotidià. S’han aglutinat totes lesfuncions i tasques que han expressat els TASOC que treballen en els diferentsàmbits de l’animació28.

3.2.1 Funció d’obtenció i gestió d’informació

En aquesta funció s’hi han categoritzat totes aquelles tasques que requereixentant l’obtenció de la informació, l’intercanvi d’aquesta informació amb d’altresens o persones, la difusió de la informació i la documentació que es genera.

3.2.1.1 Tasques per a la informació i formació

Aquestes tasques estan relacionades amb la cerca i obtenció d’informació através de diferents mitjans. Conseqüentment s’ha inclòs aquí les tasques deformació permanent al considerar-les com a tasques de cerca d’informació queajuden i comporten la formació de l’animador.

28 Veure annex 5. Buidatge dels registres de les funcions i tasques que realitzen els TASOCamb la codificació corresponent.

Àmbit lleure Àmbit cultura Àmbitcomunitari

Àmbitsocioassistencial

Freq. Percent. Freq. Percent. Freq. Percent. Freq. Percent.

Més del 50%Intervenció directa

37 40,7 8 8,8 5 5,5 39 42,9

Més del 20%Programació

35 34,7 13 12,9 21 20,8 24 23,8

Més del 10% Gestió iorganització

39 32,0 17 13,9 22 18,0 36 29,5

Més del 10%Avaluació

34 34,7 11 11,2 16 16,3 30 30,6


80

� Conèixer experiències que s’estan duent a terme en altres grups,

equipaments, comunitats.

� Assistir a jornades, conferències, reunions informatives, cursos, tallers...

� Cercar a Internet la informació necessària.

� Gestionar, recopilar la informació mitjançant eines informàtiques.

� Acudir a concerts, espectacles, obres de teatre i dansa, exposicions,

tallers i altres activitats lúdico-culturals... com a observadors.

� Mantenir-se informat dels esdeveniments socials i culturals de la

comunitat on s’actua.

� Conèixer els recursos de la comunitat on s’actua.

� Cercar informació en biblioteques, hemeroteques i mediateques.

� Recerca d’informació per a l’acció educativa.

3.2.1.2 Tasques d’intercanvi d’informació

En aquesta categoria s’han relacionat les tasques en que la transmissiód’informació va en dues o més direccions. L’objecte de la informació segueixsent múltiple tot i que es redueixen els canals ja que fonamentalment aquestintercanvi d’informació es realitza mitjançant entrevistes, reunions i correuelectrònic.

� Entrevistar a usuaris, familiars, representants, proveïdors...

� Reunir-se amb l’equip de treball, institucions, empreses, associacions...

� Contactar per correu electrònic i altres mitjans de comunicació amb

altres professionals.

� Representar l’entitat en reunions, assemblees...

3.2.1.3 Tasques de difusió de la informació

Aquí s’han agrupat les tasques que es realitzen per a donar a conèixer unproducte, servei, activitat, programa... o sigui que tenen una funció de difusió ide màrqueting utilitzant diferents recursos comunicatius.

� Presentar projectes, programes, tallers, activitats...

� Elaborar notes de premsa i trametre-les als medis de comunicació.

� Convocar rodes de premsa.

� Atendre entrevistes dels medis de comunicació.

� Realitzar exposicions: fotografies d’activitats, objectes elaborats pels

usuaris...


81

� Elaborar agendes culturals, revistes...

� Dissenyar de cartells, tríptics, fulletons, flyers...

� Mantenir la pàgina web.

� Enviar cartes informatives, correus electrònics, invitacions...

� Confeccionar i mantenir cartelleres informatives.

� Fer fotografies, imprimir-les i gestionar-les.

3.2.1.4 Documentació

Per documentació referim l’elaboració de documents generats a partir del’obtenció, intercanvi i difusió de la informació.

� Elaborar:

• Dossiers

• Memòries dels programes o dels projectes

• Informes inicials, de procés i finals

• Registres

• Bases de dades

• Fotografies

• Projectes

• Convocatòries

• Actes

• Matrícules

• Enregistraments de vídeo

• Històries de vida

• Notes de premsa

• Reculls de premsa

• Presentacions en Power-Point

• Cartes

� Arxivar la documentació

3.2.2. Funció socioeducativa o de relació amb els u suaris

Dins d’aquesta funció s’hi han englobat les tasques que realitza el TASOC deforma més directa amb els usuaris.


82

3.2.2.1 Tasques de dinamització, motivació, estimul ació

Aquestes tasques van dirigides tan a persones, com a grups, entitats icomunitat en general.

� Dinamitzar mitjançant dinàmiques de grup.

� Iniciar i realitzar processos participatius.

� Generar dubtes i reptar a resoldre’ls.

� Promoure consells d’infants, joves, pre-adolescents per que hi puguin dir

la seva.

� Donar suport a plans d’entorn, plans locals i plans joves.

� Posar els recursos necessaris per a dinamitzar grups, projectes,

associacions, entitats...

� Potenciar grups locals.

� Motivar i estimular als avis a la participació a activitats.

� Animar a equips de treball per a que col·laborin.

3.2.2.2 Tasques de mediació

Les tasques que aquí s’han relacionat són les que el TASOC fa de mitjancer endiferents situacions per a aconseguir una millor convivència i una millor entesa.La majoria de tasques de mediació fan referència a la gestió de conflictes jasigui entre persones, grups o entitats.

� Procurar la cohesió i integració social de les persones.

� Elaborar i fer complir les normes de convivència.

� Mediar per ajudar a resoldre conflictes.

� Vetllar per un bon ambient de convivència, ja sigui en el grup,

equipament, entitat o comunitat

3.2.2.3 Tasques d’assessorament, informació i orien tació

Les tasques que s’inclouen en aquesta categoria, fan referència a totesaquelles que requereixen que el TASOC doni una informació per a que altresprenguin decisions. O sigui que la informació és en una direcció, del TASOCcap a l’exterior. L’objecte dels assessoraments i informacions és molt ampli, iva des de a recursos, normatives i subvencions, normes d’ús d’espais imaterials, participació en activitats... així com són múltiples els canalsd’informació: de forma presencial, a través de telèfon, correu electrònic, correuordinari, reunions, entrevistes, cartelleres, fulletons...

� Atendre demandes.


83

� Respondre consultes.

� Assessorar a persones, grups, entitats.

� Resoldre dubtes.

� Informar sobre serveis i recursos.

� Derivar usuaris cap a altres recursos i serveis.

� Crear itineraris d’atenció.

� Orientació escolar i laboral.

� Acció tutorial

3.2.2.4 Tasques d’acció formativa i/o educativa

S’han detectat algunes tasques que fa el TASOC bàsicament formatives,seguidament les relacionem:

� Formar: en noves tecnologies, a realitzar currículums, delegats de

joventut als IES...

� Educar: transmissió d’hàbits, rutines conductuals, educació ciutadana,

medi ambient...

� Reconduir aportacions a l’explicació teòrico-problemàtica

� Donar suport a deures i estudis

� Preparar les sessions formatives

3.2.2.5 Implementació i execució d’activitats

Són variats els recursos que utilitza el TASOC com a vehicle per a dur a termela seva tasca. Els recursos que han esmentat són:

� Tallers. Adreçats a tot tipus d’usuaris: joves, pares i mares, nens, gentgran. De diverses temàtiques: de teatre, de contes, d’estimulaciócognitiva, manualitats, psicomotricitat, musicoteràpia, gimnàsticapassiva, cistelleria, tapissos, de palmes, de postals..

� Jocs i activitats lúdiques: petanca, jocs de taula, bingo, jocs cognitius,jocs de pilota...

� Sortides: culturals, lúdiques, passejades, excursions, trobades, aplecs...

� Celebració de festes: festes populars, festes d’aniversari, celebraciód’esdeveniments...


84

� Altres activitats: dinàmiques, conferències, cursos, col·loquis, programesde participació, cafes-tertúlia, grups de conversa, audicions musicals,cinema, revista del centre, decoracions..

3.2.3 Funció de planificació

En definitiva, dins la funció de planificar hi ha implícites tot una sèrie de tasquesque es troben dins d’altres funcions, com cercar informació, gestionarrecursos... que en molts casos són prèvies o simultànies a la de planificar. Enaquesta categoria s’han recollit les tasques que intervenen en la planificació defutures accions.

3.2.3.1 Tasques que realitza per a la detecció de n ecessitats

Totes aquestes tasques estan relacionades amb mètodes d’investigació social,aplicats tant a persones, com a grups, entitats i comunitat en general.

� Dissenyar, aplicar i buidar instruments per a l’anàlisi de la realitat::qüestionaris, entrevistes, grups de discussió...

� Dissenyar, aplicar i buidar d’altres instruments de detecció mésimmediats: bústies de suggerències, cartelleres d’opinió, registres denecessitats...

� Observar i escoltar de forma activa.

� Gestionar i conduir reunions per a recollir opinions.

� Entrevistar de forma individualitzada com a eina fonamental de deteccióde necessitats, interessos, inquietuds i situacions personals.

� Registrar i documentar la detecció de necessitats: fitxes, registres

� Adaptar les necessitats als recursos de la comunitat

3.2.3.2 Tasques de coordinació

Les tasques de coordinació fan referència a aquelles tasques que cal posar-sed’acord per a dur quelcom a terme o per aconseguir un objectiu. L’eina mésutilitzada per a aquesta coordinació és la reunió.

� Coordinar i coordinar-se amb persones: equips, tutors, agents socials,tècnics, personal, regidors, joves, voluntaris...

� Coordinar i coordinar-se amb ens: entitats, xarxes, biblioteques, serveis,institucions...

� Coordinar accions: projectes, activitats, tallers, tasques, reunions, festes,producció tècnica, tasques de protocol, setmana jove, cursos, la revista,sortides...


85

� Prendre decisions.

3.2.3.3 Tasques de programació

S’han trobat múltiples objectes de programació: tallers, jocs, festes, cicles deconferències, cursos, accions formatives, arts escèniques, exposicions, visites,excursions i sortides... i evidentment amb organitzacions temporals diferents:per tot un curs, trimestrals, mensuals, setmanals, diàries, de forma permanent,esporàdica... en llocs molt diferents: equipaments, via pública, a l’aire lliure...idirigides a públics també molt diferents, des de a tota la comunitat, fins a grupsespecífics.

Les tasques que es requereixen per al disseny de projectes i d’activitats són:

� Justificar les accions

� Plantejar els objectius.

� Definir els recursos.

� Temporalitzar les activitats: elaborar cronogrames.

3.2.3.4 Tasques d’avaluació, valoració i seguiment

Aquí s’han recollit les tasques que es realitzen amb la finalitat d’avaluar ovalorar serveis, programes, projectes, activitats o a persones. També s’hi haninclòs les tasques de seguiment, tant de control com d’avaluació contínua.

L’avaluació es realitza en gairebé totes les tasques que realitza l’animadorsociocultural, així s’avaluen les dinàmiques, els projectes, els programes departicipació, les accions formatives, els programes formatius, les activitats...També s’avalua la consecució d’objectius referits a les persones: alumnat,talleristes, professorat, monitors, usuaris.

L’avaluació es du a terme de forma individual, en equip, amb els usuaris itambé de forma conjunta amb les famílies.

� Formular propostes de millora i innovacions.

� Elaborar registres d’observació

� Es realitza autoavaluació.

3.2.4. Gestió dels recursos

La gestió dels recursos és una funció molt important en la tasca dels TASOC, sibé és una part important en la programació, s’ha considerat de forma separadadonada la gran quantitat de tasques que comporta.

S’ha categoritzat en cinc apartats:


86

3.2.4.1 Gestió en general

Sota aquesta categoria s’han recollit les actuacions més generals i pocespecífiques de la gestió dels recursos.

� Fer reunions de gestió.

� Gestionar les reunions.

� Dirigir i gestionar el centre, equipament, associació..., amb totes les

tasques administratives que reporta.

� Gestionar els recursos per a l’execució de les activitats en general.

� Producció tècnica d’esdeveniments, festes i actuacions.

� Proporcionar els recursos necessaris per a donar suport a iniciatives

dels usuaris.

� Negociar contractes i serveis.

� Gestionar informàticament els recursos.

3.2.4.2 Gestió dels recursos humans

Tasques que fan referència a gestionar tot allò que te a veure amb lespersones que intervenen per a dur a terme els projectes i les accions.

� Cercar i seleccionar el personal: monitors, talleristes, mestres...

� Contractar el personal, grups d’animació, companyies de teatre,

actuacions...

� Coordinar els monitors, el personal, els voluntaris...

� Seleccionar grups.

� Coordinar torns i substitucions de personal.

� Proveir personal per a esdeveniments esporàdics.

� Gestionar nòmines.

3.2.4.3 Gestió dels recursos materials

Tasques que fan referència a gestionar tot allò que té a veure amb els materialsnecessaris per a dur a terme projectes i accions.

� Preparar i organitzar

� Demanar

� Elaborar

� Revisar


87

� Cercar proveïdors de materials

� Comprar

� Subministrar

� Comprovar funcionament aparells

� Gestionar el transport

� Cercar materials diversos

� Inventariar

� Adaptar materials

3.2.4.4 Gestió dels recursos econòmics

Aquí s’han englobat totes les tasques que fan referència a la gestió econòmicaja sigui d’equipaments, activitats o compra-venda de serveis o materials.

� Elaborar pressupostos

� Cercar fonts de finançament: sol·licitar subvencions, cercar espònsors.

� Facturar tallers i serveis en general.

� Atorgar i controlar subvencions a entitats

� Portar la comptabilitat d’alguns serveis.

� Gestionar econòmicament el servei: altes i baixes dels socis, despeses,

ingressos...

3.2.4.5 Gestió dels recursos espacials

En aquesta categoria s’han aglutinat totes aquelles tasques que fan referènciaa la gestió dels espais.

� Mantenir els espais

� Demanar o deixar els espais

� Adequar els espais

� Distribuir i organitzar els espais

� Obrir i tancar l’equipament

� Controlar la sala

� Coordinar les sales

� Dur a terme regidories d’espais

3.2.4.6 Gestió de recursos temporals

S’han trobat poques referències a la gestió d’aquests recursos:


88

� Elaborar horaris

� Elaborar cronogrames

Aquestes funcions i tasques obtingudes es resumeixen en la següent taula:

Taula núm. 30: Funcions i tasques que realitzen els TASOC

FUNCIONS TASQUES

1- OBTENCIÓ I GESTIÓD’INFORMACIÓ

1.1 Informació i formació1.2 Intercanvi d’informació1.3 Difusió de la informació1.4 Documentació

2- SOCIOEDUCATIVA O DERELACIÓ AMB ELSUSUARIS

2.1 Dinamització, motivació i estimulació2.2 Mediació2.3 Assessorament, informació i orientació2.4 Acció formativa i/o educativa2.5 Implementació i execució d’activitats

3- PLANIFICACIÓ3.1 Detecció de necessitats3.2 Coordinació3.3 Programació3.4 Avaluació

4- GESTIÓ DE RECURSOS

4.1 Gestió en general4.2 Gestió de recursos humans4.3 Gestió de recursos materials4.4 Gestió de recursos econòmics4.5 Gestió de recursos espacials4.6 Gestió dels recursos temporals

3.2.5 Estudi de les funcions i tasques que realitzen els TASOCsegons àmbit de l’animació sociocultural en que tre ballen.

En les següents taules es presenta el recompte (Rec.) de tasquescategoritzades segons la funció que els informants claus han dit que realitzavenen la seva feina.


89

Per tal de poder fer una comparació entre els diferents àmbits i obtenir en totsla mateixa proporció amb independència del nombre de persones que vanparticipar en la mostra, oferim la mitjana de respostes per individu29 (Mitj.)

En la taula 31 es destaca que dins la funció d’obtenció i gestió de la informació,la tasca que menys es realitza és la d’intercanvi d’informació (17,29%), mentreque les altres tasques apareixen en percentatges semblants.

Taula núm. 31: Tasques que el TASOC realitza dins l a funció d’obtenció i gestióde la informació segons àmbits d’intervenció.

Àmbit dellleure

Àmbit de lacultura

Àmbitdesenvolup.comunitat

Àmbit socioassis-

tencialTOTAL

Rec. Mitj. Rec. Mitj. Rec. Mitj. Rec. Mitj. Rec. %1.1 Informació iformació 9 1,12 16 2,00 7 1,4 3 0,50 35 26,311.2 Intercanvid’informació 11 1,37 6 0,75 5 1,00 1 0,16 23 17,291.3 Difusió de lainformació 10 1,25 13 1,62 5 1,00 9 1,50 37 27,811.4Documentació 9 1,12 6 0,75 7 1,40 16 2,66 38 28,57

TOTAL 39 4,87 41 5,12 24 4,80 29 4,83 133 100

Comparant entre àmbits d’intervenció, es pot comprovar com el volum detasques per a l’obtenció i gestió de la informació és semblant per a tots ells. Sis’observa més detalladament, destaca que l’àmbit de la cultura es caracteritzaper que requereix més informació i formació que els altres, i també cal ferressaltar el gran nombre de documentació que diuen generar en l’àmbitsocioassistencial, mentre que en aquest mateix àmbit es troben les cotesd’intercanvi d’informació més baixes.

Gràfic núm. 32 Gràfic núm.33

Obtenció i gestió de la informació segons àmbit

0

2

4

Mitj

anes

del

rec

om

pte

Àmbit del lleure Àmbit de la cultura

Àmbit del desenvolupament comunitari Àmbit socioassistencial

29 Recordem el nombre de participants per àmbit:Àmbit de lleure 8 persones, àmbit del la cultura 8 persones, àmbit de desenvolupamentcomunitari 5 persones, àmbit socioassistencial 6 persones

Tasques referides a l'obtenció i gestió de la informació

26%

17%28%

29% 1.1 Informació i formació

1.2 Intercanvi d'informació

1.3 Difusió d'informació

1.4 Documentació


90

Segons podem deduir de les dades que ens proporciona la taula 32, i quetenim reflectides en el gràfic núm. 34, dins de la funció socioeducativa o derelació amb els usuaris, la tasca que més es du a terme és la d’assessorament,informació i orientació (27,21%), mentre les que menys es fa és la de mediació(13,60%) i acció formativa i educativa (12,92%).

Taula núm. 32 : Tasques que el TASOC realitza dins la funció socioeducativa ode relació amb els usuaris segons els àmbits d’inte rvenció

Àmbit dellleure

Àmbit de lacultura

Àmbitdesenvolup.comunitari

Àmbitsocioassis-

tencialTOTAL

Rec. Mitj. Rec. Mitj. Rec. Mitj. Rec. Mitj. Rec. %2.1 Dinamitza-ció, motivació iestimulació

14 1,75 7 0,87 10 2,00 3 0,50 34 23,12

2.2 Mediació 11 1,37 1 0,125 7 1,40 1 0,16 20 13,60

2.3 Assessora-ment, informa-ció i orientació

17 2,12 13 1,62 4 0,80 6 1,00 40 27,21

2.4 Accióformativa i/oeducativa

8 1,00 0 0,00 8 1,60 3 0,50 19 12,92

2.5 Implemen-tació i execuciód’activitats

6 0,75 3 0,37 11 2,20 14 2,33 34 23,12

TOTAL 56 7,00 24 3,00 40 8,00 27 4,50 147 100

Pel que fa als àmbits, es pot destacar que l’àmbit de la cultura és el que menysrelació directa té amb els usuaris (veiem com no fa referència a cap accióeducativa o formativa i mínima a tasques de mediació), en contrast amb elsàmbits del desenvolupament comunitari o el del lleure. L’àmbit socioassistenciali de desenvolupament comunitari destaquen pel gran volum de tasquesd’implementació i execució d’activitats que duen a terme.

Gràfic núm. 34 Gràfic núm. 35

Tasques referides a la funció socioeducativa

23%

14%

27%

13%

23%

2.1 Dinamització, motivació iestimulació

2.2 Mediació

2.3 Assessorament,informació, orientació2.4 Acció formativa i/oeducativa

2.5 Implementació i execuciód'activitats

Funció socioeducativa segons àmbit

0

2

4

6

8

10

Mitj

anes

del

rec

ompt

e




91

Dins de la funció de planificació s’observa que la tasca que més es realitza ésla de programació (35,23%), sent la detecció de necessitats la que menys esrealitza (13,33%).

Taula núm. 33: Tasques que el TASOC realitza dins l a funció de planificaciósegons els àmbits d’intervenció

Àmbit dellleure

Àmbit de lacultura


Àmbitsocioassis-

tencialTOTAL

Rec. Mitj. Rec. Mitj. Rec. Mitj. Rec. Mitj. Rec. %3.1 Detecció denecessitats 3 0,37 8 1,00 6 1,20 11 1,83 28 13,33

3.2 Coordinació 13 1,62 14 1,75 16 3,20 14 2,33 57 27,143.3 Programació

21 2,62 20 2,50 15 3,00 18 3,00 74 35,233.4 Avaluació,valoració,seguiment

16 2,00 4 0,5 10 2,00 21 3,50 51 24,28

TOTAL 53 6,62 46 5,75 47 9,40 64 10,66 210 100

Pel que fa a àmbits, el socioassistencial juntament amb el del desenvolupamentcomunitari són els que més planifiquen la seva tasca. Ja si s’observa amb mésdetall la taula 33, destaquen els alts nivells de coordinació que realitza l’àmbitdel desenvolupament comunitari, i els alts nivells d’avaluació delsocioassistencial que en ambdós casos passen d’una mitjana de 3. En l’altreextrem, podem destacar la poca detecció de necessitats que fa l’àmbit dellleure, així com la poca avaluació per part de l’àmbit de la cultura (que noarriben a una mitjana d’1).


Funció de planificació segons àmbit

02468

1012

Mitj

anes

del

rec

ompt

e

Àmbit del lleure Àmbit de la culturaÀmbit del desenvolupament comunitari Àmbit socioassistencial

Tasques referides a la funció de planificació

13%

27%

36%

24%3.1 Detecció de necessitats

3.2 Coordinació

3.3 Programació

3.4 Avaluació, valoració iseguiment


92

Pel que fa a la funció de gestionar recursos, es pot observar en la taula 34 quela tasca que més es realitza és la gestió dels recursos materials (29,69%)juntament amb la de recursos econòmics (27,34%). La tasca que gairebé nos’esmenta és la de gestió dels recursos temporals (0,78%).

Taula núm. 34: Tasques que el TASOC realitza dins l a funció gestió delsrecursos segons els àmbits d’intervenció

Àmbit dellleure

Àmbit de lacultura


Àmbitsocioassis-

tencialTOTAL

Rec. Mitj. Rec. Mitj. Rec. Mitj. Rec. Mitj. Rec. %4.1 Gestióen general 4 0,50 5 0,62 3 0,60 2 0,33 14 11,93

4.2 Gestióde recursoshumans

10 1,25 9 1,12 3 0,60 0 0,00 22 17,19

4.3 Gestióde recursosmaterials

12 1,50 4 0,50 6 1,20 16 2,66 38 29,69

4.4 Gestióde recursoseconòmics

7 0,87 12 0,87 9 1,80 7 1,16 35 27,34

4.5 Gestióde recursosespacials

4 0,50 6 0,75 4 0,80 4 0,66 18 14,06

4.6 Gestiórecursostemporals

0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,16 1 0,78

TOTAL 37 4,62 36 4,50 25 5,00 30 5,00 128 100

En referència als àmbits, tots quatre porten un volum de gestió semblant (entre4,5 i 5 de mitjana). Ja si entrem en detalls, podem destacar l’elevada gestió derecursos materials a que fa referència l’àmbit socioassistencial i la nul·la gestióde recursos humans que fa el mateix àmbit.


Funció de gestió dels recursos segons àmbits

0

2

4

6

Mitj

anes

del

rec

ompt

e



Tasques referides a la gestió de recursos

11%

17%

30%

27%

14% 1% 4.1 Gestió en general

4.2 Gestió de recursoshumans4.3 Gestió de recursosmaterials4.4 Gestió de recursoseconòmics4.5 Gestió de recursosespacials4.6 Gestió de recursostemporals


93

En la taula 35 es recull el recompte de les tasques amb els percentatgesrespecte totes les funcions per tal de poder-les comparar quantitativament entresí.

Taula núm. 35: Resum de funcions i tasques que el T ASOC realitza

FUNCIONS TASQUES Recompte Percentatge1.1 Informació i formació 35 5,661.2 Intercanvi d’informació 23 3,721.3 Difusió de la informació 37 5,98

1- OBTENCIÓ IGESTIÓD’INFORMACIÓ 1.4 Documentació 38 6,15SUBTOTAL Recompte: 133 Percentatge: 21,5

2.1 Dinamització, motivació i estimulació 34 5,502.2 Mediació 20 3,242.3 Assessorament, informació iorientació

40 6,47

2.4 Acció formativa i/o educativa 19 3,07

2-SOCIOEDUCATIVAO DE RELACIÓAMB ELS USUARIS

2.5 Implementació i execució d’activitats 34 5,50SUBTOTAL Recompte: 147 Percentatge: 23,8

3.1 Detecció de necessitats 28 4,533.2 Coordinació 57 9,223.3 Programació 74 11,97

3- PLANIFICACIÓ

3.4 Avaluació 51 8,25SUBTOTAL Recompte: 210 Percentatge: 33,9

4.1 Gestió en general 14 2,264.2 Gestió de recursos humans 22 3,564.3 Gestió de recursos materials 38 6,154.4 Gestió de recursos econòmics 35 5,664.5 Gestió de recursos espacials 18 2,91

4- GESTIÓ DERECURSOS

4.6 Gestió dels recursos temporals 1 0,16SUBTOTAL Recompte: 128 Percentatge: 20,7TOTAL 618 100

Tal com es pot veure a la taula 35 les actuacions professionals que més duen aterme els TASOC consultats són, en primer lloc tasques de programació,seguides de tasques de coordinació, de tasques d’avaluació i de tasquesd’assessorament, informació i orientació. Les que menys realitzen són gestióde recursos temporals, gestió en general, gestió de recursos espacials i l’accióformativa i/o educativa.

Gràfic núm. 40

Funcions desenvolupades pel TASOC

22%

24%33%

21%1- Obtenció i gestió de lainformació2- Socioeducativa

3- Planificació

4- Gestió dels recursos


94

3.3 Resultats relatius a l’anàlisi del currículum

Per a analitzar el currículum s’ha partit de l’anàlisi dels objectius terminals delcicle d’Animació Sociocultural. S’ha fet d’aquesta manera per que són elsobjectius terminals els que precisen el grau i tipus d’aprenentatge que l’alumneha d’haver adquirit en finalitzar el cicle i neixen de les capacitats estipuladespels objectius generals.

Els objectius terminals indiquen els resultats esperats de l’aprenentatge del’alumne i constitueixen el que es podria anomenar mínim avaluable. Aquestmínim fa referència a les capacitats mínimes necessàries per arribar a assolir laqualificació professional establerta. L’objectiu terminal es refereix a lescapacitats assolides al final del crèdit i es diferència tant de la generalització(objectiu general) com de la concreció excessiva (objectiu didàctic).

Un objectiu terminal expressa, en principi, una sola competència, i per aixònormalment només hi ha un verb. Els objectius terminals inclouen tots elsítems, per separat o en conjunt, dels blocs de contingut. Així, un mateix objectiuterminal pot fer referència, simultàniament, a diversos continguts específics i,ensems, un mateix contingut pot aparèixer en diferents objectius terminals en lamesura que pot ser objecte de diferents tipus de resultats esperats del’aprenentatge. Un objectiu terminal també pot fer referència alhora, a lacombinació d’un contingut conceptual amb un contingut procedimental, o d’un odiversos continguts procedimentals amb un o diversos d’actitudinals, etc...

De la confrontació dels objectius terminals de cada crèdit del currículum ambles actuacions professionals dels TASOC (les categories que expressen lesfuncions i amb les subcategories que expressen les tasques de cada funció),s’ha obtingut la taula 36. L’anàlisi es realitza amb el C130, C2, C3, C4, C5, C6,C7 i C8. No es fa amb el C9 ni amb el C10 ja que són crèdits que formen d’unamanera globalitzada, tot posant a la pràctica les capacitats adquirides en elsaltres crèdits.

30

C1: Organització i gestió d’una petita empresa d’activitats de temps lliure i socioeducatives.Durada: 90h. C2: Desenvolupament comunitari. Durada: 180h. C3: Animació Cultural. Durada: 180h. C4: Animació d’oci i de temps de lleure. Durada: 210h.. C5: Animació i dinàmica de grups. Durada: 120h. C6: Metodologia de la intervenció social. Durada: 120h. C7: Bases antropològiques i psicosociològiques. Durada: 120h. C8: Formació i orientació laboral. Durada: 60h. C9: Formació en Centres de Treball. Durada: 430h. C10: Crèdit de síntesi. Durada: 60h.


95

Taula núm. 36: Correspondència entre els objectius terminals dels diferentscrèdits del currículum amb les funcions i tasques q ue realitzen els TASOC.

OBJECTIUS TERMINALS 31FUNCIONS TASQUESC1 C2 C3 C4 C5 C6 C7 C8

1.1 Informació iformació

1.1 2.12.2

3.13.23.5

4.14.2

5.8 7.6

1.2 Intercanvid’informació

5.135.145.155.16

1.3 Difusió de lainformació

1.19 2.122.132.14

5.135.145.155.16

1- OBTENCIÓI GESTIÓd’IN-FORMACIÓ

1.4 Documentació 1.91.101.111.141.15

2.62.18

3.53.63.18

4.34.64.15

7.77.8

2.1 Dinamització,motivació iestimulació

2.72.132.14

3.73.13

4.12 5.15.95.12

2.2 Mediació 5.65.75.175.185.19

7.27.5

2.3 Assessorament,informació i orientació

2.15

2.4 Acció formativa i/oeducativa

5.5 7.3

2-SOCIOEDU-CATIVA O DERELACIÓAMB ELSUSUARIS

2.5 Implementació iexecució d’activitats

3.123.15

4.104.11

5.20

3.1 Detecció denecessitats

1.151.17

2.32.52.6

3.33.43.6

4.54.6

5.35.4

7.47.67.7

3.2 Coordinació 5.185.19

3.3 Programació 1.15 2.42.52.6

3.43.53.6

4.44.54.6

6.36.4

3-PLANIFICA-CIÓ

3.4 Avaluació, valo-ració, seguiment.

1.151.161.18

2.62.162.172.18

3.63.143.163.173.18

4.64.134.144.15

5.105.11

6.56.66.76.8

7.8

4.1 Gestió en general 1.61.91.21

4.2 Gestió derecursos humans

1.81.101.111.15

2.62.7

3.63.7

4.6 8.48.58.68.78.88.9

4- GESTIÓ DERECURSOS

4.3 Gestió derecursos materials

1.15 2.62.82.92.102.11

3.63.83.93.103.11

4.64.74.84.9

31 Veure la relació numerada dels objectius terminals dels diferents crèdits del currículum al’Annex 6.


96

4.4 Gestió derecursos econòmics

1.71.91.101.111.121.131.151.22

8.10

4.5 Gestió derecursos espacials

1.15 2.62.82.92.102.11

3.63.83.93.103.11

4.64.74.84.9

4.6 Gestió delsrecursos temporals

1.15 2.6 3.6 4.6

C1 C2 C3 C4 C5 C6 C7 C8FUNCIONS TASQUES OBJECTIUS TERMINALS

3.3.1 Interpretació de la correspondència entre els objectiusterminals dels diferents crèdits del currículum amb lesfuncions i tasques que realitzen els TASOC.

Les principals dades que es poden interpretar de la lectura de la taula donenels següents resultats:

� La majoria d’objectius terminals fan referència a allò que el TASOC hade saber fer, la qual cosa indica que el currículum té una àmplia baseprocedimental. Aquesta és una de les característiques de la FormacióProfessional.

� Totes les actuacions professionals que han dit els TASOC que fan, estancobertes per al menys un objectiu terminal. No n’hi ha cap que no estiguicontemplada en el currículum.

� S’han trobat alguns objectius terminals que no tenen correspondènciadirecta amb cap de les actuacions professionals esmentades pelsTASOC. Aquests són:

Taula núm. 37 : Objectius terminals sense correspon dència directe amb lesactuacions professionals esmentades pels TASOC

C1 C2 C3 C4 C5 C6 C7 C81.21.31.41.51.201.23

5.2 6.16.2

7.17.97.107.11

8.18.28.38.118.128.13

Analitzats aquests objectius terminals, s’ha obtingut que:

- Els 1.2, 1.3, 1.4, 1.5, 1.20, 1.23, 8.11, 8.12, 8.13 fan referència exclusivaa actuacions relacionades directament amb l’activitat empresarial


97

(estudis de competència, formes jurídiques de l’activitat empresarial,estudi de mercat, càlcul de rendibilitat...). Al no tenir cap TASOC en lamostra que es dediqui a aquest tipus d’activitat, no s’han detectataquestes tasques.

- Pel que fa als objectius terminals 5.2, 6.1, 6.2, 7.1 i 7.11 no s’ha trobatuna relació directa amb les tasques que realitzen, ja que són objectiusclarament referits a fets, conceptes i sistemes conceptuals. Com que elsTASOC han descrit les tasques que realitzen i aquestes estanrelacionades directament amb els continguts procedimentals, és difícilfer la correspondència de cap acció professional amb aquests objectius,a no ser que se sigui molt benèvol, però que sí serviran al TASOC per aconceptualitzar i emmarcar allò que fa.

- Els 7.9 i 7.10 són objectius referits a actituds. De la mateixa forma queno s’ha pogut fer la correspondència dels objectius referits a contingutsconceptuals, no es pot fer amb aquests.

- Els objectius 8.1, 8.2 i 8.3 fan referència a la prevenció de situacions derisc i actuacions en cas d’accident. Cap TASOC no ha esmentat aquesttipus de tasques.

� En cada crèdit troncal32 hi ha un objectiu que és el que proporcionarà elsconeixements per a programar i que imprescindiblement necessitad’altres tasques que s’han considerat per separat i que són anteriors,simultànies o posteriors a l’acció de programar: detecció de necessitatsper establir els objectius, temporització, adaptacions d’espais omaterials, gestió econòmica, recursos humans o disseny de l’avaluació.Aquests objectius que es repeteixen en diferents tasques són: 1.15, 2.6,3.6 i 4.6.

� Hi ha algunes tasques que el currículum dóna més pes que a altres. Esconsidera que s’hi dóna pes, si hi ha més de deu objectius que en fanreferència i si es dóna en més de tres crèdits. Així obtenim:

Taula núm. 38: Tasques amb més pes dins el currícul um.

TASQUES Núm.D’OBJECTIUS

Núm.CRÈDITS

3.4 Avaluació 22 73.1 Detecció de necessitats 15 61.4 Documentació 15 54.2 Gestió de recursos humans 15 53.3 Programació 12 54.3 Gestió de recursos materials 15 4

Cal destacar que l’avaluació es treballa en tots els crèdits menys en un.

32 Recordem que els crèdits troncals són el C1, C2, C3 i C4.


98

� Les tasques a les que el currículum dóna menys pes:

Taula núm. 39 : Tasques amb menys pes dins el currí culum.

TASQUES Núm.D’OBJECTIUS

Núm.CRÈDITS

2.3 Assessorament, informació iorientació

1 1

3.2 Coordinació 2 12.4 Acció formativa i/o educativa 2 24.1 Gestió en general 3 11.2 Intercanvi d’informació 4 14.6 Gestió dels recursostemporals

4 4

� La funció socioeducativa o de relació amb els usuaris és la que menyscàrrega té dins el currículum, sent la planificació la que més càrrega te.

� En una lectura vertical de la taula es percep que el mateix tipus detasques es treballen des de crèdits diferents, o el que és el mateix, moltscrèdits comparteixen objectius semblants, la qual cosa porta a deduirque es treballa de forma molt globalitzada sense compartimentaritzar elsprocessos tecnològics. Això requereix un treball d’equip important perpart de l’equip docent per tal de parlar amb el mateix llenguatge i derepartir en la mesura del possible en quins crèdits es farà èmfasi de tal oqual procediment.

� Els quatre crèdits troncals (C1: Organització i gestió d’una petitaempresa d’activitats de temps lliure i socioeducatives, C2:Desenvolupament Comunitari, C3: Animació Cultural i C4: Animaciód’oci i de temps de lleure) treballen accions professionals semblants,però cadascun des d’àmbits diferents, cosa que implica abarcarcontinguts procedimentals similars amb continguts conceptuals diferents.Fan força èmfasi en la planificació i en la gestió dels recursos. La gestióde recursos econòmics està plenament en mans del C1.

� El C5 (Dinàmiques de grup) és el crèdit que més treballa la funciósocioeducativa o de relació amb els usuaris. Es complementa amb el C7(Bases antropològiques i psicosociològiques) ambdós donenfonamentació pedagògica com a tal i proporcionen estratègies per a lamediació. El C5 també té un paper important en la gestió de lainformació.

� El C6 (Metodologia de la Intervenció Social) és un crèdit puramentmetodològic que dóna eines per a programar i avaluar juntament amb elC7.


99

� El C7 com ja s’ha vist, per un costat complementa el C5 en la funciósocioeducativa i de relació amb els usuaris, i per altra, complementa elC6 en la funció de planificació.

� Per últim, el C8 (Formació i orientació laboral) se centra primordialmenten les situacions de risc laboral i la seva prevenció, en els drets i deuresde les relacions laborals i en tot l’entorn sociolaboral del sector. És uncrèdit que tot i ser poc procedimental és imprescindible per alconeixement de tot l’entorn sociolaboral no tan sols de l’animaciósociocultural si no de qualsevol altre camp professional. La partprocedimental del crèdit forma gairebé exclusivament en la gestió derecursos humans.

3.3.2 Comparació dels resultats obtinguts entre les funcions itasques que els TASOC realitzen i el currículum

1- Funció d’obtenció i gestió de la informació

Les dades obtingudes per aquesta funció expressen una coherència entre elsobjectius terminals del cicle i allò que fan els TASOC. Es detecta un bonequilibri entre totes les tasques que es realitzen i els procediments que elcurrículum pretén proporcionar. La difusió de la informació és la tasca dinsd’aquest apartat que hauria d’augmentar el seu pes en el currículum.

2- Funció socioeducativa o de relació amb els usuar is.

En aquesta funció es detecten algunes desviacions entre el que es fa i el ques’aprèn a fer. Caldria destacar la poca referència que fa el currículum a tasquesd’assessorament, informació i orientació, mentre que els TASOC expressenque aquestes tasques tenen un gran pes en la seva feina. També laimplementació d’activitats hauria de prendre més entitat dins el currículum.

3- Funció de planificació

Aquesta funció és la que els TASOC han expressat que els reporta un volummés ampli de tasques. Aquest fet és totalment congruent amb el currículum elqual dóna un pes important a aquest tipus de tasques. És de destacar que en elcurrículum hi ha una forta càrrega en la detecció de necessitats, mentre que elsTASOC diuen que dins d’aquesta funció és la tasca que menys es realitza.Tenint en compte la gran importància que té la detecció de necessitats en laAnimació Sociocultural, ja que és una acció interventora que respon anecessitats, cal que el professorat es plantegi fer èmfasi en aquesta tasca. Noobstant, es considera en aquest aspecte, que el currículum compleix amb allòque hauria de ser.


100

El currículum dóna pocs recursos de coordinació, atenent el pes que aquestatasca té en la feina quotidiana. Els aspectes de programació estan prou benrepresentats en el currículum.

4- Funció de gestió dels recursos

Es detecta un bon equilibri en les tasques d’aquesta funció i el que ens proposael currículum. Esmentar només que en el currículum hi ha un pes important enels recursos humans que respon a les necessitats dels TASOC de l’àmbit dellleure i de la cultura, no essent així pels de l’àmbit socioassistencial, ja que capTASOC no fa esment a aquest tipus de tasques.


101

44.. CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS II PPRROOPPOOSSTTEESS

4.1 Conclusions de l’estudi

• Un col·lectiu jove i majoritàriament femení. El gruix del col·lectiu delsTASOC és molt jove, se situa entre els 23 i 29 anys i és majoritàriamentfemení. Aquesta dada constata la tendència de feminització que estàmarcant les professions socials.

• Es localitza en el territori de forma desigual , amb una concentraciómolt més important a les comarques Barcelonines que en les de la restade Catalunya. No hi ha cap IES que formi TASOC a les comarquesgironines, per això el percentatge de TASOC en aquestes comarques ésmolt baix. Els pocs que hi treballen estan formats a centres deBarcelona, principalment.

• Un col·lectiu molt motivat i amb ganes de formació. L’interèspersonal vers l’animació sociocultural és la motivació més important perestudiar ASC, no obstant un 37% de persones utilitzen aquests estudisper accedir a estudis superiors, sent la forma d’accés majoritària des delBatxillerat. Més de la meitat dels alumnes arriben al cicle ambformacions complementàries relacionades amb l’ASC, i gairebé les tresquartes parts quan acaba al cicle es matricula a la universitat a cursarprincipalment educació social, magisteri, treball social o psicopedagogia.

• Molt satisfets de la formació rebuda. Majoritàriament els TASOCestan molt satisfets de la formació rebuda en el cicle, ja sigui de caireconceptual, procedimental i actitudinal (tots passen del 80% desatisfacció). Els TASOC que estan més satisfets en tots tres aspectessón els que provenen de l’IES Guillem Catà i de l’IES Vidal i Barraquer.

• Amb experiència prèvia. El 80% dels estudiants del CF d’ASC arribenals centres amb un important bagatge d’experiència professional, ja siguiremunerada o com a voluntaris i sobretot en l’àmbit del lleure. Aquest fetimplica que quasi la quarta part estigui exempt de l’FCT, no obstantmolts estudiants la cursen de forma voluntària.

• No hi ha una relació entre l’àmbit que es cursa l’F CT i l’àmbit enque s’acaba treballant. L’àmbit que més manté aquesta relació és elsocioassistencial (un 40%), però per exemple en l’àmbit cultural nomésun 6,5% dels que han fet FCT en aquest àmbit hi acaben treballant(quan és l’àmbit on s’hi fa més FCT).

• Un col·lectiu molt ocupat però només la meitat tene n feina del quehan estudiat . El 92,4% dels TASOC estan treballant, dels quals estudiai treballa a la vegada un 40%, però només la meitat dels TASOCtreballen en animació sociocultural o àmbits relacionats. Els estudiantsque provenen de la prova d’accés i els que provenen de la universitat


102

són els que tenen més altes quotes d’inserció laboral en ASC. Tambés’insereixen més fàcilment aquells que han fet algun tipus de formaciócomplementària relacionada amb l’animació o els que han realitzatestudis posteriors al cicle. Els IES que més inserció laboral tenen entreels TASOC que han format són l’IES Salvador Seguí i l’IES Vidal iBarraquer, ambdós amb un 60,5%.

• Els àmbits que més TASOC ocupen: el lleure i el soc ioassistencial .Essent l’àmbit socioassistencial, un àmbit de treball més proper al’educació especialitzada que no pas a l’animació sociocultural, esdetecten molts TASOC que treballen en aquest àmbit. L’àmbit del lleure iel socioassistencial són els que més TASOC ocupen (una tercera partcadascun), mentre que la tercera part restant es reparteix entre l’àmbitcultural i el del desenvolupament comunitari. També l’àmbitsocioassistencial és on hi treballen més TASOC amb titulacionsuniversitàries; on hi ha menys percentatge de titulació universitària és enl’àmbit del lleure.

• La major part de temps de treball el dediquen a la intervenciódirecta amb l’usuari, però les proporcions varien depenent de l’àmbitd’intervenció, així qui més intervenció directe fa és l’àmbit del lleure i elsocioassistencial. L’avaluació és la funció que menys temps ocupa, sentl’àmbit de la cultura i el del desenvolupament comunitari els que menystemps destinen a l’avaluació.

• S’evidencien algunes diferències de les funcions i tasques que elsTASOC realitzen segons l’àmbit on treballen. L’àmbit que manifestamés diferències és el de l’animació cultural. Aquestes diferències esconcreten en que:

o Necessita fer més formació i obtenir més informació que els altreso Elabora menys documentacióo Fa molt poques de les tasques descrites dins la funció

socioeducativa i de relació amb els usuaris.o És l’àmbit que menys avaluació i seguiment realitza.

• Coherència entre les funcions i tasques que realitz en els TASOC i elcurrículum. La funció de planificació és la que reporta un volum mésampli de tasques, sobretot les referides a la programació, coordinació iavaluació. Aquest fet és totalment congruent amb el currículum el qualdóna un pes important a aquest tipus de tasques. Cal, però que elcurrículum incideixi més en la funció socioeducativa.

• El currículum formatiu del cicle d’ASC proporciona de formasatisfactòria les eines que el TASOC necessita per a desenvoluparla seva tasca , tret de petites adequacions que serien interessantsd’introduir.

• És convenient la reformulació d’alguns crèdits del currículum per talque la formació s’adeqüi millor a les necessitats de la professió.


103

• Les causes de la baixa inserció dels TASOC en l’Ani macióSociocultural s’hauran d’anar a buscar en altres as pectes fora de lamotivació i formació dels TASOC.

4.2 Propostes per al currículum

Si be majoritàriament el currículum s’adequa de forma coherent a lesnecessitats de la professió, es poden fer algunes propostes que ajudaran amillorar la formació dels futurs professionals.

• Els quatre crèdits troncals que sorgeixen de les unitats de competència(C1, C2, C3 i C4) s’haurien d’especialitzar en la gestió dels recursos i enla planificació d’activitats pròpies per a cada àmbit d’actuació. Han deser crèdits en constant evolució, molt lligats als recursos que té elterritori i als projectes que s’estan duent a terme per tal d’adequar-se alscanvis constants propis de la professió. Han d’estar molt lligats a l’entorni amatents a les necessitats socials de cada moment.

• El C5 ha de cobrir la funció socioeducativa i de relació amb els usuaris,encaminat a dinamitzar, estimular la participació, motivar i mediar. Ha dedonar les bases per a poder treballar amb les persones, les dinàmiquesdel grup, els lideratges, resolució de conflictes, habilitats socials, trets delcomportament i de la personalitat, patrons de conductes... Algunsd’aquests continguts s’estan treballant des del C7, de manera quecaldria reorganitzar-los per a que es treballessin des del C5.

• El C6 proporciona les eines per a programar i sobretot per al dissenyd’avaluacions. Amb tot, la detecció de necessitats, així com el tractamentestadístic i representacions gràfiques les trobem al C7. S’entén aquestfet com a incongruent, ja que la detecció de necessitats, la programació,el tractament estadístic de dades i les seves representacions gràfiques,l’avaluació... són continguts referits a la metodologia de la investigació ide la intervenció. Conseqüentment, el C6 es dedicaria única iexclusivament a fonamentar totes les bases metodològiques per dotard’eines als futurs TASOC per a fer una bona investigació social, anàliside la realitat, un bon disseny de projectes i una bona avaluació. Per aixòcaldria doncs una reorganització de continguts entre el C6 i el C7.

• Amb aquestes propostes de reorganització el C7 queda buit decontinguts, ja que alguns haurien anat a enriquir el C5 i altres al C6. Demanera que es podria suprimir el C7 tal i com el tenim dissenyat enaquests moments.

• Cal la creació d’un nou crèdit que doni eines per obtenir i gestionar lainformació mitjançant les noves tecnologies: gestió del correu electrònic,cerques a Internet, tècniques de màrqueting, disseny i edició de fulletonsi tríptics, gestió de pàgines web, edició de vídeo, tractament d’imatges,


104

confecció de revistes o fanzines... que vagi incorporant les últimesinnovacions tecnològiques pel que fa a informació i comunicació.

• Mantenir el C8 fent molt d’èmfasi cap a l’orientació professional: àmbitsde treball, itineraris per seguir formació, recursos d’informació iorientació professional disponibles, com trobar feina... ja que aixòajudaria a la inserció laboral. També seria interessant incloure en aquestcrèdit coneixements per a intervenció en primers auxilis (tot i quesortosament cap dels TASOC informants clau han fet esment d’aquesttipus de tasques, en som conscients que són de gran utilitat en casosmolt puntuals).

• Cal donar el crit d’alerta a formadors per a que incideixin en laimportància de la detecció de necessitats abans d’iniciar qualsevolintervenció (sobretot en l’àmbit del lleure que és on s’han obtingut cotesmés baixes).

• Cal plantejar si la formació dels TASOC que treballaran en l’àmbit de lacultura ha de seguir el mateix currículum que els altres o confeccionar uncurrículum més especialitzat.

55.. LLIIMMIITTAACCIIOONNSS II NNOOVVEESS LLÍÍNNIIEESS DD’’ IINNVVEESSTTIIGGAACCIIÓÓ

5.1 Limitacions de l’estudi

En tota investigació o procés de recerca hi ha algunes limitacions o puntsfebles susceptibles de ser millorats o corregits. En aquesta es poden destacarles següents:

• Les objeccions de dos centres a proporcionar un mitjà de comunicació ala investigadora per tal de poder-me posar en contacte amb els TASOCque havien format, i la ingenuïtat –tot i la seva bona voluntat- d’un terceral creure que les adreces electròniques que el centre havia proporcionata l’alumnat eren utilitzades, han provocat un esbiaixament de la mostra,que si be manté la representativitat en la majoria de variables, la perd enles variables que localitzen físicament els TASOC (Lloc de residència,IES formador, Comarca del lloc de treball i Zona del lloc de treball).

• La qüestió 2.4 del qüestionari ha reportat alguns problemes enl’explotació estadística, ja que es pregunta si en aquest moment s’hanfinalitzat els estudis de forma general, mentre que s’hauria d’haverrealitzat la pregunta estudi per estudi. S’ha pogut solucionar el problemarecomptant els casos un per un de forma manual, ja que no es va trobaruna fórmula estadística per a obtenir només aquells que havien acabatestudis universitaris.

• Una altra limitació a tenir en compte pot haver estat que alguns delsTASOC coneixen personalment a la investigadora pel fet d’haver estat


105

professora d’un centre en concret. Aquest fet pot comportar el risc queles respostes al qüestionari puguin estar propicies vers aquest centre,donada la càrrega afectiva que suposa el tracte personal.

• Tal com s’ha anat veient el camp de l’animació sociocultural és moltampli. En aquest estudi s’ha investigat amb TASOC dels quatre àmbitsque hem definit, però dins de cada àmbit hi ha diferents ocupacions querealitzen funcions i tasques ben diferents d’unes a les altres. S’ésconscient que no s’han abarcat totes aquestes ocupacions. Les mateixescondicions que s’han definit per als informants clau fan que algunesocupacions que requereixen treballs temporals no hagin intervingut. Ensreferim a aquells TASOC que treballen principalment en el lleure infantil,tals com l’organització de colònies, campaments, camps de treball,casals d’estiu, ludoteques... ja que els seus contractes són detemporada o a temps parcial.

Tot i aquestes limitacions, amb aquest treball s’han donat llums per a la millorade la formació dels TASOC i per a seguir treballant per a afavorir la sevainserció laboral en el món de l’Animació Sociocultural.

5.2 Noves línies d’investigació

Amb aquesta investigació queda palès que la causa de la baixa inserció laboraldels TASOC en treballs d’ASC o relacionats no és l’adequació del currículum aallò que necessiten els treballadors. De manera que les causes d’aquesta baixainserció laboral en l’àmbit de l’Animació Sociocultural s’haurien de cercar enaltres elements fora del currículum formatiu i fora de la preparació, formació imotivació d’aquests professionals.

Aquestes conclusions porten a plantejar altres preguntes per donar resposta aaquesta falta d’inserció laboral en el món de l’Animació Sociocultural i entreballs relacionats. Preguntes tals com:

- Si el TASOC és un treballador motivat, que la seva formació respon a lesnecessitats laborals, amb una inserció en l’àmbit laboral del 92,4%, ambla circumstància de que els estudis de mercat consideren que l’ASC ésun nou nínxol d’ocupació, per que hi ha una baixa inserció laboral enallò que s’ha estudiat (un 50,8%)?

- Quines són les condicions laborals amb que es contracten aqueststreballadors?

- Quines són les dificultats a l’hora de dur a terme les seves funcions itasques?

- Per que hi ha diferències importants d’inserció laboral en ASC entre elsdiferents centres que han format TASOC si el currículum és el mateixper a tothom? La metodologia del professorat formador hi té a veure?


106

- Quines són les relacions que s’estableixen entre els propis professionalsi altres professionals del món social?

- Quin és el coneixement i reconeixement social que se’n té d’aquestaprofessió?

- Aquest fet es dóna només a Catalunya o també a tot l’estat espanyol.

Això obre noves vies d’investigació per al futur amb la finalitat de poderdeterminar quines són les veritables causes d’aquesta no del tot satisfactòriainserció laboral.

És per això que després d’aquest treball, se seguirà investigant per a poderrespondre aquestes preguntes en la tesi titulada “10 anys del cicle formatiud’animació sociocultural: adequació dels professionals de l’animació al mercatde treball de Catalunya”, en el marc de la qual s’ha elaborat aquest estudi. Tesiinscrita en el Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social de la UniversitatAutònoma de Barcelona i dirigida pel Dr. Xavier Úcar Martínez.


107

AAggrraaïïmmeennttss

• Al tutor d’aquesta recerca, Dr. Xavier Úcar Martínez, pel seu inestimablesuport i encoratjament i la proximitat en que sempre l’he tingut.

• Al Dr. Joan Sala Barbany del Departament de Bioestadística de lafacultat de medicina de la URV per la quantitat d’hores que ha invertit enla meva formació i assessorament en els aspectes estadístics.

• A la Pilar Nus Rey, Assessora Tècnica Docent de la Família Professionalde Serveis Socioculturals i a la Comunitat per la informació que m’haanat proporcionant al llarg de la recerca.

• Als experts que han invertit desinteressadament el seu temps en lavalidació del qüestionari Dr. Francesc Martínez Olmo, Sra. MargaritaHernández, Dra. Pilar Pineda, Dr. Rafael Merino, Dra. Mercè Jariot.

• Als professors tutors del CFGS d’Animació Sociocultural que m’hanproporcionat algun mitjà de comunicació amb els graduats en ASC: JoanMorros, Jordi Sora, Anna Quintín, Sumsi Parals, Tarsi Royo, AnnaFernández, Lydia Lizandra i Marisa Peris. També a la Pilar Cobo, PilarGallifa, Llorenç Planes, Yvonne Amorós i Rosa Janer.

• Als informants clau que han tingut la voluntat de participar destinat unmatí del seu temps lliure a parlar de feina: Anna Pujols, Sara Pulido,Dani González, Mary Campillo, Xavier Martínez, Mireia Muset, JordiCollado, Alba Zamora, Elisa Garcia, Maria Ruiz, Laia Garcia, Víctor Saló,Núria Vergara, Mireia Arenós, Patrícia Rodríguez, Gemma Guilló, Maitede la Rosa, Salvador Mimbrera, Carles Gispert, David Muñoz, MarcFerré, Maite Montfort, Núria Cartanyà, Dunia Strens, Carmela Mas,Montse De Cara i Marta Pons.

• A tots els Tècnics i Tècniques Superiors en Animació Sociocultural queamb la voluntat de millorar la professió han respost al qüestionari quese’ls ha tramès.

• Al Departament d’Acció Social i Ciutadania per acollir-nos durant quatredissabtes a les instal·lacions de la Casa del Mar de Barcelona.

L’esforç de totes aquestes persones i institucions ha permès poder presentaraquest estudi.


108

RReeffeerrèènncciieess bbiibbll iiooggrrààff iiqquueess

AAVV (1994): El Educador Social: profesión y formación universit aria.Editorial popular, S.A. Madrid.

ANDER-EGG (1989 ). La animación y los animadores: pautas de acción yde formación. Narcea. Madrid. (ISBN:84-277-0864-5)

AYUSO CARRASCO, Ismael (2004): Animación sociocultural. Intervenciónmultidisciplinar. Formación Alcalá. Jaén. 3ª edició. (ISBN: 84-96224-73-2)

BISQUERRA ALZINA, Rafael (Coord.) (2004). Metodología de lainvestigación educativa. La Muralla S.A. Madrid (ISBN: 84-7133-748-7)

CALVO, Ana (2002). La animación sociocultural. Una estrategia educativ apara la participación . Psicologia y Educación. Alianza Editorial. Madrid(ISBN: 84-206-8694-8)

CEMBRANOS, F., MONTESINOS, D., BUSTELO, M. (1997). La animaciónsociocultutral:una propuesta metodológica. Ed. Popular S.A. Madrid.(ISBN: 84-86524-70-9)

CERDÀ, R.; CERDÀ, P; CERDÀ, M.R. (2005). Animación Cultural. Altamar.Barcelona. (ISBN: 84-96334-03-1)

COOK, T.D. i REICHARDT, CH.S. (1986). Métodos cualitativos ycuantitativos en investigacion evaluativa. Morata. Madrid.

DE LA ORDEN, A (1991): Investigación educativa. Tecnologia de laeducación . Santillana. Madrid

DE MIGUEL BADESA, Sara (1995): Perfil del animador sociocultural .Narcea S.A. Madrid. (ISBN: 84-277-1134-4)

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1992): Família professional : TreballSocial. Animació Socio-cultural. MP3 . Col.lecció Mòduls Professionalsnúm. 16. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1996): Didàctica dels CiclesFormatius . Generalitat de Catalunya. Barcelona. (ISBN: 84-393-3843-0)

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (2001): Formació professionalespecífica. Tècnics de grau superior . Generalitat de Catalunya.Barcelona. (DL: B-19709-2001)

DEPARTAMENTO DE CULTURA (1991): El animador sociocultural.Personalidad, creatividad y valores . Servicio central de publicacionesdel Gobierno Vasco. Vitoria-Gasteiz.


109

ECHEVERRIA, Benito (1993): Formación profesional. Guia para elseguimiento de su evolución. PPU. Barcelona. (ISBN: 84-477-0221-9)

FIGUERAS, Pilar i GRAU, Hortènsia (2007). Els tècnics en animaciósociocultural, una professió de frontera. Revista Educació Socialnúm.9. Juliol 2007. (51-56) CEESC. Barcelona. (ISSN: 1578-9780)

FIGUERAS, Pilar i MORROS, Joan (2005). Animación de ocio y tiempo libre .Altamar. Barcelona. (ISBN: 84-96334-04-X)

GRAU JUAN, Hortènsia (2002). Al Vidal i Barraquer de Tarragona complim 10anys. Nusos, revista d’animació sociocultural . Edita: col.lectiud’alumnes i professors del Cicle Formatiu d’ASC de Catalunya. (4-5).(DL:B-20.304-02)

GUILLÉN, Josep M. (coord.) (1994). La nova formació Professional: delsMòduls als Cicles Formatius. ICE Universitat de Barcelona, Serveis deCultura Popular, Horsori. Barcelona. (ISBN: 84-85840-26-7)

GILLET, Jean Claude (2006). La animación en la comunidad. Un modelo deanimación socioeducativa. Graó, Barcelona. (ISBN: 84-7827-448-0)

HERNÁNDEZ FRANCO, Vicente (2005). Ciclos Formativos 2004.Preferencias de los estudiantes de la comunidad de Madrid.Universidad Pontificia Comillas. Madrid. (ISBN : 84-8468-157-2)

JIMÉNEZ, Bonifacio (1996). Claves para comprender la formaiónprofesional en Europa y españa. EUB. Barcelona. (ISBN: 84-89607-37-0)

LATORRE, A ; DEL RINCON, D ; ARNAL, J. (1996). Bases metodológicas dela Investigación Educativa. Hurtado Ediciones, Barcelona. (ISBN : 84-605-5978-5)

LÓPEZ, Fernando (1995). Formació, qualificació i mercat . ICE Universitat deBarcelona, Serveis de Cultura Popular, Horsori. Barcelona (ISBN: 84-85840-39-9)

MARTÍN, M.Teresa (coord.1999). Génesis y sentido actual de la animaciónsociocultural. Ed. Sanz y Torres S.L. Madrid. (ISBN: 84-88667-51-5)

MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE (1988). Proyectopara la reforma técnico profesional. Madrid. Ministerio de Educación yCiencia.

MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE (2002). Nuevasprofesiones al servicio de la sociedad. Secretaria General Técnica.(ISBN : 84-369-3603-5)


110

MIRÓ, Enric (2007). Entre la coherència i l’ambigüitat, la (in)formació. RevistaEducació Social núm.9. Juliol 2007. (27-37) CEESC. Barcelona. (ISSN:1578-9780)

MONCLÚS, Carles (2002). La formación y el marco laboral de los técnicossuperiores en animación sociocultural. Revista Parlem. Núm. 15 . Maig-juny 2002. (4-6).

MONTES I SALA, Pep (1995). La animación en expansión. Claves deEducación Social. Núm.1. Universidad del País Vasco y FederaciónEstatal de Asociaciones Profesionales de Educadores Sociales.(25-27)

OGALLAR AGUIRRE, M. Teresa (2007). Sistema Nacional de Cualificaciones yFormación Profesional. Nuevo marco de la Formación Profesional enEspaña, en La actualización de las Competéncias Profesionales:Sanidad y Formación Profesional. Ministerio de Educación y Ciencia.Madrid. (ISBN: 84-369-4320-1)

PÉREZ SERRANO, Glòria (1997): Metodologías de investigación en animaciónsociocultural en TRILLA BERNET, Jaume (Coord.) (1997). AnimaciónSociocultural. Teorías, programas y ámbitos. Ariel SA. Barcelona(ISBN: 84-344-2606-4)

PÉREZ SERRANO, Glòria (Coord.) (2000). Modelos de InvestigaciónCualitativa en Educación Social y Animación Sociocu ltural.Aplicaciones prácticas. Narcea, S.A. de Ediciones. Madrid. (ISBN: 84-277-1302-9)

PÉREZ SERRANO, Glòria i PÉREZ DE GUZMÁN PUYA, M. Victoria (2006).Qué es la Animación Sociocultural. Epistemologa y v alores.Col.lección Sociocultural. Narcea SA. Madrid. (ISBN: 84-277-1516-1)

PÉREZ SERRANO, Glòria i PÉREZ DE GUZMÁN PUYA, M. Victoria (2005). ElAnimador. Buenas prácticas de Acción Sociocultural. Col.lecciónSociocultural. Narcea SA. Madrid. (ISBN: 84-277-1511-0)

PETRUS,A. (1989). Animación sociocultural. En F. Etxeberría (dir), Pedagogíasocial y educación no escolar (pp.241-254). San Sebastián:Universidad del País Vasco.

QUINTANA CABANAS, Jose M. (1993). Los ámbitos profesionales de laAnimación. Narcea SA. Madrid. (ISBN: 84-277-1028-3)

RUBIO, M. José (1996). La FP contínua i els agents de formació. ICEUniversitat de Barcelona, Serveis de Cultura Popular, Horsori.Barcelona. (ISBN: 84-85840-42-9)


111

RUBIO, M. José i BARAS, Jesús (1997). El anàlisis de la realidad en laintervención social. Métodos y técnicas de investig ación. Ed. CCS.Madrid. (ISBN: 84-8316-041-2)

SÁNCHEZ CARRIÓN, J. J. (1990). Introducción al análisis de datos conSPSS/PC+ versión 2.0 y 3.0. Alianza Universidad Textos. Madrid (ISBN:84-206-8124-5)

SIERRA BRAVO, Restituto (97). Técnicas de Investigación Social. Teoria yejercicios. Thompson Editores. Madrid. (ISBN: 84-283-2429-8)

SOLER MASÓ, Pere (1995). La animación sociocultural como metodologia ysector profesional del educador social. Claves de Educación Socialnúm.1 . Universidad del País Vasco y Federación Estatal deAsociaciones Profesionales de Educadores Sociales.(28-31)

TRILLA BERNET, Jaume (Coord.) (1997). Animación Sociocultural. Teorías,programas y ámbitos. Ariel SA. Barcelona (ISBN: 84-344-2606-4)

ÚCAR MARTÍNEZ, Xavier (1992). La animación sociocultural. CEAC.Barcelona (ISBN: 84-329-9358-1)

ÚCAR MARTÍNEZ, Xavier (2002). Medio siglo de animación sociocultural enEspaña: Balance y perspectivas. Revista Iberoamericana deeducación . Editorial digital. (1-22).(ISSN: 1681-5653)http://www.campus-oei.org/revista/deloslectores/301Ucar.pdf

VENTOSA, Víctor (1997). Intervención socioeducativa. CCS. Madrid. (ISBN:84-8316-062-5)

VICHE GONZÁLEZ, Mario (1989): Intervención sociocultural . Grup Dissabte.València.

VICHE GONZÁLEZ, Mario (1986): Animación Sociocultural y Educación enel Tiempo libre . Ed. Víctor Ortega. València.

Altres llicències d’estudi consultades

SANZ GARCIA, Florentino (2003/04). L'orientació professional de l'alumnatdels cicles formatius, la inserció laboral i la ges tió de la borsa de treball.

SANSÓ VERGELÍ, Immaculada (2004/05). Adeq uació oferta acadèmica idemanda laboral dels tècnics superiors d'FP. Sector químic-alimentari-sanitari-mediambiental.

PERIS MORANCHO, Pere (2006/07). Les competències instrumentals oclau en l'alumnat de cicles formatius de formació p rofessional: valoracióper part dels agents implicats i proposta concreta d'estratègies pertreballar-les.


112

Pàgines web

http://www.xtec/fp � Formació Professional Catalunya

http://www.gencat.cat/educacio �� Educació Generalitat Catalunya. ICQP

http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio �� Portal d’Educació Generalitat

http://www.mepsyd.es/educa/jsp/plantilla.jsp?id=32&contenido=/formacion-profesional �� Ministerio de educación, política social y deporte

http://www.mepsyd.es/educa/incual/ice_catalogoWeb.html �� Instituto Nacionalde las Cualificaciones Profesionales

http://ascprofesional.blogspot.com/ �� Blog de TASOC i TIS (Tècnics enintegració Social) d’envergadura estatal.

http://www.cambrabcn.es �� Cambra de Comerç de Barcelona

http://www.porta22.com/porta22 �� Espai d’informació i recursos sobre NovesOcupacions de l’Ajuntament de Barcelona.

http://www.eduso.net � Portal d’Educació Social. Revista Claves deEducación Social

http://www.quadernsanimacio.com � Revista Quaderns d’Animació

http://www.lazer.eefd.ufrj.br/animadorsociocultural � Revista Iberoamericanad’Animació Sociocultural

http://www.aneca.es-activin-docs-libroblanco_pedagogia1_0305.pdf.url �� LlibreBlanc de Pedagogia i Educació Social

http://www.ceesc.es/CATALA/default.htm �� Col·legi d’Educadores i EducadorsSocials de Catalunya


113

RREELLAACCIIÓÓ DDEE GGRRÀÀFFIICCSS

Gràfic núm.1: Oferta i demanda en els cicles formatius de grau superior a

la Comunitat de Madrid........................................................................ 8

Gràfic núm. 2: Alumnes que s’han matriculat en el 2n curs del CFGS d’ASC

en els IES de Catalunya fins el curs 2005-2006.................................. 39

Gràfic núm. 3: IES de formació dels enquestats............................................. 40

Gràfic núm. 4 : Edat......................................................................................... 54

Gràfic núm. 5 : Gènere.................................................................................... 54

Gràfic núm. 6: Lloc de residència.................................................................... 55

Gràfic núm. 7: Relació població total alumnes ASC respecte enquestats

segons promoció d’estudis................................................................... 56

Gràfic núm. 8 : Relació població total alumnes ASC respecte enquestats

segons IES on s’han format................................................................. 57

Gràfic núm. 9 : Motivacions que porten a estudiar el CFGS d’ASC................ 58

Gràfic núm.10 : Forma d’accés al Cicle Formatiu........................................... 58

Gràfic núm.11 : Formació anterior o durant el cicle relacionada amb ASC.... 59

Gràfic núm.12 : Formació permanent després d’haver cursat el cicle............ 60

Gràfic núm.13 : Finalització d’estudis posteriors al cicle................................. 63

Gràfic núm.14 : Grau de satisfacció dels continguts adquirits al cicle............. 63

Gràfic núm.15 : Bipolarització de la satisfacció/insatisfacció dels continguts

adquirits durant el Cicle Formatiu........................................................ 64

Gràfic núm.16 : Tipus d’experiència professional en ASC anterior al Cicle

Formatiu............................................................................................... 64

Gràfic núm.17 : Àmbits d’experiència professional anterior al Cicle Formatiu 65

Gràfic núm.18 : Formació en Centres de Treball............................................ 65


114

Gràfic núm. 19 : Àmbits on es va cursar la Formació en Centres de Treball 66

Gràfic núm. 20: Ocupació dels TASOC........................................................... 66

Gràfic núm. 21: Relació treball i estudis.......................................................... 66

Gràfic núm. 22 : Ocupació relacionada amb Animació Sociocultural.............. 67

Gràfic núm. 23: Àmbits en que es treballa....................................................... 67

Gràfic núm. 24 : Lloc de treball que s’ocupa................................................... 69

Gràfic núm. 25: Funcions que el TASOC realitza en la seva tasca................ 70

Gràfic núm. 26: Relació IES amb la inserció laboral....................................... 72

Gràfic núm. 27: Relació forma d’accés i inserció laboral................................. 72

Gràfic núm. 28: Relació forma d’accés amb la formació permanent............... 73

Gràfic núm. 29: Relació entre la inserció en ASC i la formació complementària 75

Gràfic núm. 30: Relació entre la formació permanent i la inserció laboral...... 75

Gràfic núm. 31: Relació entre l’àmbit de treball i la titulació universitària........ 77

Gràfic núm. 32: Tasques referides a l’obtenció i gestió de la informació......... 88

Gràfic núm. 33: Funció d’obtenció i gestió de la informació segons àmbit...... 88

Gràfic núm. 34: Tasques referides a la funció socioeducativa......................... 89

Gràfic núm. 35: Funció socioeducativa segons àmbit...................................... 89

Gràfic núm. 36: Tasques referides a la funció de planificació.......................... 90

Gràfic núm. 37: Funció de planificació segons àmbit....................................... 90

Gràfic núm. 38: Tasques referides a la gestió de recursos.............................. 91

Gràfic núm. 39: Funció de planificació segons àmbit....................................... 91

Gràfic núm. 40: Funcions que realitza el TASOC............................................. 92

RREELLAACCIIÓÓ DDEE TTAAUULLEESS

Taula núm. 1: Espais professionals de l’Animador Sociocultural.................... 15


115

Taula núm. 2 : Relació de crèdits del CFGS d’ASC......................................... 20

Taula núm. 3: Ocupacions més ofertes a Catalunya durant el 2006............... 27

Taula núm. 4 : Creixement de les ocupacions a la UE.................................... 28

Taula núm. 5 : Inserció laboral a Catalunya..................................................... 29

Taula núm. 6: Tasques i funcions que realitza l’animador sociocultural.......... 30

Taula núm. 7: Perfils professionals de l’Animador Sociocultural..................... 31

Taula núm. 8: Població de TASOC.................................................................. 38

Taula núm. 9: Variables................................................................................... 46

Taula núm. 10 : Lloc de residència.................................................................. 55

Taula núm. 11 : Altres cicles formatius cursats............................................... 60

Taula núm. 12 : Diplomatures cursades.......................................................... 61

Taula núm. 13: Llicenciatures cursades.......................................................... 61

Taula núm. 14 : Postgraus i màsters cursats................................................... 62

Taula núm. 15: Altres cursos de formació permanent...................................... 62

Taula núm. 16: Estadístics de les funcions que el TASOC realitza en la seva

tasca......................................................................................... 71

Taula núm. 17: Taula de contingència entre IES i inserció laboral en ASC.... 72

Taula núm. 18: Taula de contingència entre la forma d’accés al cicle i la

Inserció laboral en ASC............................................................ 72

Taula núm. 19: Taula de contingència entre la forma d’accés al CFGS d’ASC

i la formació permanent........................................................... 73

Taula núm. 20: Satisfacció dels aprenentatges conceptuals segons IES....... 73

Taula núm. 21: Satisfacció dels aprenentatges procedimentals segons IES.. 74

Taula núm. 22 : Satisfacció dels aprenentatges actitudinals segons IES........ 74

Taula núm. 23: Taula de contingència entre la formació complementària i la

inserció laboral.......................................................................... 75

Taula núm. 24: Taula de contingència entre la formació permanent i la inser-

laboral....................................................................................... 75


116

Taula núm. 25: Relació entre el tipus d’experiència professional abans del

cicle i àmbit de l’experiència...................................................... 76

Taula núm. 26: Relació entre el tipus d’experiència professional abans del

cicle i exempció de l’FCT.......................................................... 76

Taula núm. 27: Relació entre l’àmbit on s’ha fet l’FCT i l’àmbit on els TASOC

s’insereixen professionalment................................................... 77

Taula núm. 28: Relació entre l’àmbit de treball i la titulació universitària......... 77

Taula núm. 29: Àmbit en el que es treballa en relació al percentatge de temps

que dediquen a fer cada funció................................................. 78

Taula núm. 30: Funcions i tasques que realitzen els TASOC......................... 87

Taula núm. 31: Tasques que el TASOC realitza dins la funció d’obtenció i

gestió de la informació segons àmbits d’intervenció................. 88

Taula núm. 32 : Tasques que el TASOC realitza dins la funció socioeducativa

o de relació amb els usuaris segons els àmbits d’intervenció... 89

Taula núm. 33: Tasques que el TASOC realitza dins la funció de planificació

segons els àmbits d’intervenció................................................. 90

Taula núm. 34: Tasques que el TASOC realitza dins la funció gestió dels

recursos segons els àmbits d’intervenció.................................. 91

Taula núm. 35: Resum de funcions i tasques que el TASOC realitza.............. 92

Taula núm. 36: Correspondència entre els objectius terminals dels diferents

crèdits del currículum amb les funcions i tasques que realitzen

els TASOC................................................................................. 94

Taula núm. 37 : Objectius terminals sense correspondència directe amb

les actuacions professionals esmentades pels TASOC......................... 95

Taula núm. 38: Tasques amb més pes dins el currículum................................ 96

Taula núm. 39 : Tasques amb menys pes dins el currículum........................... 97


117

RREELLAACCIIÓÓ DDEE FFIIGGUURREESS

Figura núm.1 : Esquema del procés d’anàlisi funcional dels processos

productius en relació amb el procés de disseny de la formació.......... 21

Figura núm. 2: Esquema del procés per a l’elaboració de títols de

formació professional reglada............................................................. 22

Figura núm. 3: Fases del disseny de la investigació...................................... 35

Figura núm. 4: Esquema del disseny del qüestionari..................................... 45

Figura núm. 5 : Poblacions, instruments i objectius de la investigació........... 48

Figura núm. 6 : Esquema de les variables i els creuaments.......................... 53

Documents

Definitiu ANALISI DEL CURRICULUM A PARTIR DE … › sgfp › llicencies › 200708 › memories › 1772m.pdf3.2.5 Estudi de les funcions i tasques que realitzen els TASOC segons