núm. 140EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XXXVIIDESEMBRE 2014nosaltres

PÀG. 10 ENTREVISTA

IMMA SERRANO, EL RELLEU

DE LA CARMINA

PÀG. 20 CARRER

DELS GEGANTS

HEM FET PANELLETS

PÀG. 22 OBRIM CAMÍ

HEM COINCIDIT AMB EL NOM

DE LA CLASSE!

PÀG. 8 COL·LEGINOTÍCIES

TENIM NOVES EXTRAESCOLARS!

PÀG. 9 COL·LEGINOTÍCIES

REPRENEM L’ESCOLA DE PARES!

PÀG. 13 DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC

I D’ORIENTACIÓ

COM EXPLICAR LA RUPTURA

ALS FILLS

PÀG. 28 CRUÏLLA

DE NARRADORS

LA DESTRAL(Joaquim Pastor)

PÀG. 26 CICLE SUPERIOR

UNA TARDOR AMB ACTIVITATS

A DOJO!

50è aniversari del col·legi sant vicenç

Llarg camí, gran futur

SUMARI

03Editorial

15Llibres recomanats

18Temps era temps

30Bon dia, Sr. Kaspàrov

26Cicle superior

14Biblioteca Ramon Folch

06Col·leginotícies

04Benvinguts a la vida

29Entreteniments

14Concurs literari: Mostrari de tre-balls premiats (I)

19Carrer dels Gegants

28Cruïlla de narradors

10Entrevista: Imma Serrano

22Obrim camí

31Agenda de Nadal

13Departament Psicopedagògic i d’Orientació

05Fundació Educativa Esteve Casals

12Entrevista: Arnau Garcia

24Quart creixent

La nostra portadaEl passat 15 de setembre de 2014, alumnes i mestres vàrem donar el tret de sortida a un curs que esdevindrà històric: el cinquantè aniversari del Col·legi Sant Vicenç.

Equip de redaccióConsell de redacció: Mònica Biel, Laia Mèlich, Antoni Prats i Manel VidalCorrector: Joaquim PastorInformació: Carmina Botellas, Joan Capdevila, Júlia Galván, Paco López, Glòria Roig i Imma SerranoFotografies: equip de mestres, AMPA i FEECCol·laboradors/es d’aquest número: Pilar Díaz, Esteve Fradera i equip de mestresDisseny i maquetació: Joan Pastor

Una escola solidàriaFamílies i mestres som conscients que vivim immersos en una crisi econòmica i de valors. Des del Col·legi Sant Vicenç volem fomentar la solidaritat amb el poble i els més necessitats i, per aquest motiu, col·laborem amb diverses entitats en la recollida d’aliments, roba o, fins i tot, de diners -com és el cas de La Marató-. Participa tu també en les nostres campanyes solidàries!

Concurs de fotografiaJa tenim a punt el primer concurs fotogràfic de l’escola. Podeu llegir les bases a la nostra pàgina web i presentar les vostres imatges a partir del vint-i-set d’abril.

Amb els braços obertsLa revista Nosaltres és una de les moltes eines de comunicació del nostre centre. Des de l’equip de redacció us encoratgem a dir la vostra i fer-nos propostes a l’adreça de correu revistanosaltres@csantvicens.cat

2NOSALTRES

EDITORIAL

Aquest any estem de festa. Aquest any en fem 50. I cin-quanta anys donen per molt, però, és clar, en aquest temps hi ha hagut molts canvis. Per

als qui només hem viscut l’escola nova se’ns fa molt estrany i curiós sentir les anècdotes dels qui van poder gaudir de l’”Acadèmia” de Ca n’Aragall: que si era tan petita que gairebé no hi ca-bien, que si no tenien menjador, que si feien servir màquines d’escriure en comptes d’ordinadors, que si feien les fotocòpies amb una multicopista, que si els terres de les classes tenien grans desnivells, que si el pati dels petits era al terrat, que si feien educació física en un garatge fora de l’escola, que si feien obres de teatre en un escenari minúscul... i un llarg etcètera que no ens cansem mai d’escoltar. I és que el cert és que la societat ha canviat bru-talment en aquest període. Només cal parar-se a pensar que a l’escola de Ca n’Aragall el mestre disposava de la pis-sarra i les seves explicacions, mentre que actualment a la classe tenim pis-sarres digitals amb accés a internet, aula d’ordinadors, biblioteca i molts més recursos que ens poden ajudar en el dia a dia. També disposem d’una escola més gran que va ser construïda amb l’ajut desinteressat de les famí-lies. Una escola amb uns llargs i lli-sos passadissos, un gimnàs, un gran menjador amb cuina pròpia, un pati envejable i un teatre amb microfonia i quadre de llums. Però tot això no ha canviat de la nit al dia, sinó que ha es-tat fruit de les ganes de voler millorar,

de voler oferir bons serveis, de lluitar pel que es creu que és important. I és que, encara que molts de nosaltres no haguem viscut aquella escola tan xica, creiem que és important saber d’on ve-nim per saber on som i saber on volem anar.

D’altra banda, durant aquest temps també han anat canviant les lleis d’educació, i la veritat és que fa man-dra comptar quantes n’hem patit. La majoria, per no dir totes, estan pensa-des per gent que no viu la realitat es-colar pròpiament, que no sap el que es cou en una aula, i que no sap quines són les experiències, vivències, moti-vacions i curiositats dels nens i nenes que assisteixen a les escoles. A més, si hi reflexionem, la nostra escola ha pas-sat de l’època franquista –encara que només fos per pocs anys–, on el mestre era autoritari i, fins i tot, intransigent, a una escola on el mestre és més pro-per, tant per a l’alumne com per a la família. Així que amb orgull podem dir que, malgrat les diferents èpoques passades, som una escola amb un ta-rannà especial, aquell que anomenem caràcter propi. Una escola on pares i mestres s’han implicat de valent, ca-dascú en la seva mesura, per aconse-guir l’escola que ells volien per als seus fills. I és que som el fruit de la llavor de primavera que van plantar uns pares amb una inquietud educativa –i que poc s’ho pensaven que arribaríem on hem arribat. Una llavor que ha passat 50 hiverns i no tem els llargs i crus hi-verns que li queden.

Laia Mèlich

El fruit de la llavor de primavera

som Una escola on pares i mestres s’han implicat de valent, cadascú en la seva mesura, per aconseguir l’escola que ells volien per als seus fills

Som la veu d’una escola amb 50 anys d’història. Una escola que no s’identi-fica amb cap edifici, cap política, cap moment puntual, sinó amb totes les persones que hi conviuen i compar-teixen bons i mals moments. Persones que tenen un caràcter propi. Per això desitgem poder-ne fer 50 i molts més.

50è aniversari del Col·legi Sant Vicenç. Llarg camí, gran futur

3NOSALTRES

Hola! Em dic Adrià Masa Berruezo, i vaig néixer a l’Hospital General de Catalunya de Sant Cugat del Vallès a les 6.10 h

del dia 16 de maig de 2014. Tinc un germanet de cinc anys que es diu Àlex i una germaneta de dos, l’Ariadna. Els meus pares, en David i la Miriam, em van explicar que vaig fer-los esperar molta estona –gairebé sis hores– des que la mama va trencar aigües fins que em van poder abraçar. L’Àlex m’esperava amb molta alegria i quan va venir a veure’m, acompanyat de la l’Ariadna, els vaig donar un regalet a cadascú. També em van venir a visitar els meus avis Jesús, Montserrat, Pedro i Juanita, estaven tan contents del meu naixement!

TaAat! Ja sóc aquí! Eren les 8.40 h del 5 de maig de 2014 quan a la Clínica Teknon de Barcelona vaig arribar al món.

Em dic Álvaro Martos Olivera, i sóc fill d’en David i la Sara. El meu nom el van triar els pares, i diuen que al meu germanet li va agradar molt. Es diu Sergio, em cuida i protegeix moltíssim i està ple de joia de ser el germà gran. Tota la família m’ha rebut amb els braços oberts, sobretot els avis Antonio, Ana, Fabián i Manuela, i les meves padrines, la Patricia i la Sonia

EP! Que som bessonada! Ens diem Guiu i Blai Pastor Raurich, i som fills del Toni i la Natàlia, mestres de teatre i directors de l’Escola de

Teatre El Bitxo. Vàrem néixer a les 12.01 i les 12.09 h del 25 de setembre de 2014 a l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues. Els meus avis, Joan, Pepita i Miquel, i els besavis Josep (a.c.s.) i Margarita es van il·lusionar molt en rebre’ns. També ens van rebre amb molta alegria els nostres padrins, Raquel i Xavi, i Laia i Eugeni. Quan la mama es va quedar embarassada, el papa i la nostra germaneta feien broma que seríem bessons, i quan van saber que l’havien encertat, van dir: “Hem guanyat!” La Isona, que té 5 anys i sembla una minimama, perquè és molt responsable, ens cuida i juga molt amb nosaltres: quan un dorm, juga amb l’altre, i al revés. Quan passegem pel carrer, amics i coneguts somriuen en veure’ns, els pares no saben si és d’alegria o de compassió.

Benvingutsa la vida

Tenir bessons i una altra filla abans comporta molta feina i molta paciència, tothom ens ho diu i ho estem comprovant. A nosaltres la feina no ens espanta i l’amor pels fills ens fa créixer cada dia. Ens alimenten les seves mirades i els seus somriures, però també, i és molt bo saber-ho, les mirades de tots els amics i coneguts, les felicitacions de la gent que coneixem i dels que no havíem vist mai i que no dubten a encoratjar-te. Ens fa forts i ens fa caminar endavant amb molta energia, l’amor dels nostres fills i l’amor de tots els que ens envolten i, per sort, al Col·legi Sant Vicenç rebem constantment aquest amor i aquesta energia. Encoratgem tothom a tenir bessons, i si algú vol experimentar abans que se sent, els hi deixem un parell de nits. I, com diem en el món del teatre per desitjar molta sort... molta merda!

Toni i Natàlia

L’amor pels fills ens fa créixer dia a dia

BENVINGUTS A LA VIDA

4NOSALTRES

FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

Dins del Caràcter propi del Col·legi Sant Vicenç, l’educació en valors ha estat i és un dels pilars del tarannà del nostre centre. A més a més, d’acord amb una enquesta feta el curs 2013-14 als pares de cicle superior, les famílies valoren de forma molt positiva l’educació que dóna l’escola en valors (solidaritat, reconciliació, integració, respecte, esforç, alegria, generositat…), com també l’educació integral que rep l’alumne a fi de potenciar les seves capacitats físiques, intel·lectuals, artístiques, afectives, socials i espirituals. No hem d’oblidar que la nostra escola és d’inspiració cristiana i els valors que hem esmentat anteriorment són valors arrelats profundament en el missatge de Jesucrist. Possiblement altres escoles poden oferir també una formació en valors però sense cap connotació cristiana. Des del Patronat volem renovar l’aposta que van fer els fundadors de l’ACPF per una escola cristiana, motiu pel qual donem suport a la tasca educadora de l’escola basada en els criteris evangèlics, tal com consta en el nostre Caràcter propi. També manifestem el nostre màxim respecte a aquelles persones no creients que han triat el Col·legi Sant Vicenç perquè consideren que els valors que s’hi ensenyen poden ajudar els seus fills i filles a tenir una bona educació.

Una escola amb valors

EN AQUEST NÚMERO DE LA REVISTA NOSALTRES US EXPLIQUEM LES ACTIVITATS MÉS DESTACADES QUE EL PATRONAT DE

LA FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS HA PROMOGUT DURANT AQUEST DARRER TRIMESTRE DEL CURS.

Fundació Educativa Esteve CasalsActivitats destacades

El Patronat de la Fundació Educativa Esteve Casals ha començat el curs 2014-15 amb la mateixa il·lusió i entusiasme que el curs passat. Ara fa un any (el 17 de novembre del 2013) vàrem celebrar, juntament amb la comunitat educativa del Col·legi Sant Vicenç,

l’acte inaugural de la Fundació. Aquest curs tenim una colla de projectes en marxa que us volem explicar en aquest número de la revista Nosaltres.

Aquest curs és l’any del 50è aniversari del Col·legi Sant Vicenç. El 6 d’octubre de 1964 es van obrir les portes del Colegio-Academia San Vicente –la popular “Acadèmia”. Aquella inauguració va ser possible gràcies a la fe i la generositat d’un col·lectiu de pares i mares que cinc anys abans (1959) havien fundat l’Associació Catòlica de Pares de Família (ACPF). Des de la Fundació creiem que és important recordar els nostres orígens, i donarem suport als diferents actes que s’estan preparant des de l’escola per commemorar aquesta efemèride.

Aquest curs també estem treballant per fer el canvi de titularitat de l’escola, fins ara a mans de l’ACPF. Tal com vàrem comunicar en les reunions de principi de curs amb les famílies, un cop es faci efectiu el traspàs us informarem detalladament de les deduccions fiscals que, a l’hora d’omplir la declaració de renda, es podran fer en alguna de les quotes que actualment s’estan pagant.

Des de la Comissió de Projecte Educatiu del Centre (PEC) i Caràcter Propi del Patronat, hem contribuït a posar en marxa l’Escola de Pares. El Patronat de la Fundació vol donar suport a les famílies en l’educació dels nostres fills i filles. L’objectiu és crear un espai d’informació i de formació que permeti millorar la tasca educativa i ajudar al creixement dels nostres alumnes en aspectes emocionals, afectius, socials...

A fi de fomentar la participació de les famílies en les activitats del col·legi, des del Patronat, i juntament amb la Comissió de Comunicació, estem impulsant un concurs de fotografia per a totes les famílies de l’escola.

I, a més d’aquestes iniciatives, també vetllem i vetllarem perquè els nostres alumnes estiguin preparats per a créixer com a persones no únicament amb un bon bagatge de coneixements acadèmics, sinó també de valors humans i cristians. Són ells la raó principal que ens mou a seguir treballant dia rere dia.

A fi de programar totes aquestes activitats i moltes altres, fem moltes reunions i dediquem moltes hores del nostre temps lliure per tal que tots els projectes arribin a bon port. Demanem a Déu que ens ajudi en totes aquestes tasques

5NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Col·leginotíciesl’actualitat de l’escola

La primera festa com-memorativa del 50è aniversari va tenir lloc el dissabte 25 d’octu-bre de 2014 al pati de

l’escola. A quarts de nou del vespre, prop de quatre-centes persones es van congregar per gaudir d’aquest gran esde-veniment entorn d’un sopar

de germanor organitzat per una comissió formada per pa-res i mestres de l’escola.

L’obertura de la trobada va anar a càrrec dels alumnes de cicle superior que, presentats per Laia Mèlich, mestra de l’escola, van fer una emotiva representació dels canvis que

ha sofert el col·legi al llarg d’aquests cinquanta anys. Dos exalumnes, Elena Meca i Joan Pastor, van ser els narradors d’un guió redactat -a partir d’idees extretes de l’equip docent i de l’intercanvi d’opi-nions d’antics alumnes i mestres de l’Acadèmia- per la mestra del cicle inicial i Toni Pastor, pare d’una alumna i director de l’escola de teatre El Bitxo. El resultat va ser un espectacle de records i vivèn-cies que va provocar tendres sensacions entre els assistents

i que es va viure amb una in-tensitat inenarrable.

Joan Capdevila, titular de l’escola, va obrir els parla-ments donant la benvinguda en nom del Patronat de la Fundació Educativa Esteve Casals. Va voler rememorar, a través de les seves paraules, l’inici de l’escola de fa cinc dècades i va recordar que “l’obertura de l’escola no va estar exempta de dificultats, però l’esforç, la il·lusió i l’en-tusiasme d’aquelles famílies

25 octubre 2014

L’escola viu un multitudinari sopar d’inici del 50è aniversari

“Llarg camí, gran futur” 50 anys del Col·legi Sant Vicenç

El dia es va llevar ria-ller, amb un sol que espaterrava. Un nou curs començava, exul-tant, ple de sorpre-

nents celebracions amb mo-tiu del cinquantè aniversari del col·legi. Com era d’espe-rar, el primer aplec festiu esdevingué aquella mateixa tarda. Els alumnes, des de P4 fins a sisè, van retrobar-se, a la pista del pati, amb aquells companys i mestres que feia temps que no veien i, alhora, van conèixer nous amics que havien arribat a l’escola.

El curs escolar 2014-2015 va començar el 15 de setembre amb noves il·lusions per part del professorat i l’alum-nat del nostre centre. Con-centrats al pati, tots junts van retre homenatge a l’es-cola entonant “L’aniversari feliç”. Jaume Folqué i Luis Oriol Castilla, com a repre-sentants de l’Equip Directiu -i especialment en nom de tot l’equip docent-, van vo-ler donar la benvinguda a tots als alumnes, particular-ment a aquells que comen-çaven a formar part de la

nostra comunitat educativa. Amb la col·laboració dels més petits, van poder bu-far les espelmes que aquest any decoraran el pastís del cinquantè aniversari. El di-rector va demanar que cada alumne demanés un desig, un desig que poguéssim complir aquest any, i va ex-plicar als infants la impor-tància de celebrar aquest mig segle d’història.

L’acte, organitzat pel Depar-tament de Pastoral, va fi-nalitzar amb l’esclat d’uns canons de confetis, que van fer més festiva la concentra-ció, en el mateix moment que l’alumnat escoltava i cantava “Un casal obert”, l’himne del col·legi Sant

Vicenç. El cel nítid i blau acompanyava els petits, il-lusionats, en aquella jorna-da que encapçalava el curs.

La nostra escola començava a celebrar el seu llarg camí, però és important creure en el gran futur que ens espera. Anhelem, doncs, que el camí que tot just co-mencem estigui ple de pa-raules com: diversió, ganes, somriures, felicitat, convi-vència, alegria, paciència, imaginació, curiositat, ge-nerositat, sinceritat, amis-tat, pau... I totes aquelles que puguem anar afegint mentre caminem plegats i puguem viure i celebrar aquests 50 anys d’il·lusió i esforços compartits

15 setembre 2014

L’aniversari feliç enceta el nou curs

6NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

i dels mestres van superar els entrebancs d’aquells primers anys”. El patró va reconèixer que el ma-teix esforç i il·lusió dels nostres predecessors ens han anat acompanyant d’aleshores ençà. En Joan va deixar constància que: “A la vida no compten únicament els reconei-xements i honors, sinó

més aviat les ganes de fer la feina ben feta, la dedicació als altres, el respecte, l’estimació de la nostra cultura i del nostre poble, la capa-citat de dialogar i per-donar... i un llarg etcè-tera de valors humans i cristians”. Uns valors que encapçalen el nostre Caràcter propi.

Més tard, Jaume Folqué va prendre la paraula i va expressar els 50 anys de l’escola al servei del nos-tre poble a través d’una metàfora. Va parlar de po-der assaborir l’educació i els coneixements com un bon pastís. Es va referir al nostre Caràcter propi quan parlava dels ingredi-ents de primera categoria, al nostre Projecte educatiu, les Normes d’organització i el Projecte curricular quan esmentava els estris de cuina i, finalment, als mestres i als pares quan anomenava els pastissers.

El director va continuar: “Amb aquests ingredients, estris de cuina i pastis-sers és obvi pensar que el dolç que elaborarem serà l’excel·lent educació que rebran els nens i nenes que se’ns han confiat. Si és així, aquests alumnes, els autèntics comensals, seran els qui al llarg de la seva vida jutjaran si era ex-

quisit i suculent”. Per aca-bar, va encoratjar a bufar les espelmes amb el desig d’un gran futur per al Col-legi Sant Vicenç, com tam-bé per a l’alumnat que hi ha passat, hi passa i que hi continuarà passant.

L’última intervenció va anar a càrrec de Júlia Galván, que, com a re-presentant de l’AMPA, va donar les gràcies a to-tes les persones que van fer possible el sopar i va encoratjar els assistents a participar en totes les activitats festives que ce-lebrarà el col·legi aquest curs. A més a més, va ani-mar a brindar amb el got especial del 50è.

A continuació, Manel Vi-dal, mestre i membre de la comissió encarregada de la celebració del 50è, va fer apagar els focus que enllumenaven la pista. Per a sorpresa de tots els presents, una composició

rítmica i molt acolorida de coets va ser enlairada vers un cel fosc que va que-dar il·luminat a l’instant. Els focs d’artifici, acom-panyats d’una pletòrica música, van esdevenir la culminació del capvespre i van evidenciar als ulls dels espectadors, per si algú encara tenia dubtes, la importància d’aquests

50 anys per a l’escola i per al poble.

Enmig d’un clima festiu i reunits en unes taules disposades entorn del centre de la pista, les fa-mílies i mestres de l’es-cola van fruir de la resta de la vetllada sopant tots junts i compartint l’ale-gria d’aquest inici de curs. Gràcies a la col·laboració de César Abad, que va en-carregar-se de la reproduc-ció de la música, tots els participants van seguir gaudint durant una bona estona -a ritme de músi-ca i llums- d’una trobada joliua que va donar pas a l’inici de la celebració dels cinquanta anys del Col-legi Sant Vicenç

Una quarantena d’alumnes de l’escola participen en la 1a cursa infantil del municipi L’edició d’enguany de la 6a Cur-sa de 10 km de Sant Vicenç dels Horts, organitzada per la Regidoria d’Esports, ha estat precedida per la 1a cursa infantil, estructurada en dues categories per a l’educació primària: cicle inicial (630 m) i cicle mitjà i superior (1080 m).

Disputada el passat 26 d’octubre, la carrera va aconseguir aplegar molts joves corredors, una qua-rantena dels quals provenien de la nostra escola, que, acompanyats per Luis Oriol Castilla i encoratjats per tots els mestres d’educació física, van participar, il·lusionats, en aquesta jornada esportiva. Amb el dorsal 98, Pol Boltà, alumne de 5è, va ser el segon classificat de la seva categoria. Felicitats!

famílies i mestres de l’escola van fruir de la vetllada sopant tots junts

7NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Robòtica, taekwondo i handbol, noves activitats extraescolars, noves oportunitats educatives

Gràcies a les dades extre-tes de l’última enquesta facilitada als pares i ma-

res dels alumnes apuntats, on podien indicar el grau de satisfacció amb l’activitat re-alitzada i suggerir diferents propostes, l’equip del servei d’extraescolars ha pogut buscar noves alternatives i oferir les activitats de robòti-ca, taekwondo i handbol.

Enguany hi ha més de 180 alumnes inscrits en les activitats extraescolars de l’escola. Taekwondo -una oferta destinada a alumnes de P4 a 6è, amb 50 infants donats d’alta- és, com a

gran novetat, la que té més demanda. L’handbol, una altra de les noves propostes, és una activitat directament relacionada amb el Club d’Handbol Sant Vicenç, que organitzarà per primer cop la lliga d’handbol escolar Ai-tor Ariño amb altres escoles del municipi. A robòtica els alumnes més grans de l’esco-la, guiats per un professional extern de l’empresa Robotix, experimenten amb la força i el moviment, desenvolupen la creativitat i el pensament crític, reflexionen, prediuen i observen per solucionar problemes i aprenen a disse-

nyar, construir i programar robots tot jugant.

Eva Reina, membre de la comissió, ens explica que “actualment estem molt satisfets amb la resposta de les famílies pel que fa a les extraescolars, ja que tenim una quantitat molt alta d’alumnes inscrits i la valoració de les famílies és bona”. I afegeix: “La comis-sió treballa per oferir activi-tats lúdiques i esportives a les famílies del Col·legi Sant Vicenç i donar un servei de qualitat alternatiu a les al-tres activitats municipals”

TOTAL inscrits taekwondo

les més sol·licitades

Futbol sala Aeròbic Bàsquet184 48 44 30 18

Dades activitats Extraescolars

el servei d’extraescolars

Membres de la Comissió d’Extraescolars: Magda Giralt, Luis Oriol Castilla, Roger Bartés i Eva Reina.

Coordinadors: Luis Oriol Castilla i Roger Bartés.

Activitats: futbol sala, escriptura digital, aerò-bic, iniciació als esports, bàsquet, taekwondo, handbol i robòtica.

Monitors: Xavier Costa, Albert Farled, David Ferrés, Anna Faneca, Mireia Sáez, Carme Ollé, Vanessa Plans, Mercè Rosell i Andrea López.

8NOSALTRES

El passat 7 de juny el nostre company David Ferrés i la Sílvia Llorens van reunir familiars i amics per fer-los testimonis i partícips del seu enllaç a l’església de Sant Vicenç Màrtir. Les celebracions van continuar més tard a la Masia Egara (Terrassa), on es va fer un convit a l’aire lliure en el decurs d’una tarda que segurament es recordarà com una de les més

caloroses de l’estiu de 2014. Però no solament va ser el sol el que va fer que aquell 7 de juny fos un dia ple de llum, sinó les il·lusions, les esperances, els instants i els bons records de la parella i de tots els qui els han acompanyat. Sílvia i David: esperem que sempre us acompanyi aquesta llum

El passat 5 de juliol també va ser un dia especial per a la Mireia Sáez, la nostra nova vetlladora, i la seva parella, Dani Domínguez. A la una del migdia familiars i amics estaven convocats a l’església de Santa Eulàlia del Papiol per celebrar un casori. La nota còmica la van protagonitzar els tres nebots de la núvia, que havien d’entrar a

l’església just abans que ella, però, en veure tot de gent, es van fer enrere amb gran timidesa. Més tard i amb més tranquil·litat, van acabar la celebració al restaurant Can Rafel de Cervelló. Desitgem que els nuvis hagin entrat en aquesta nova etapa amb bon peu

Un dia ple de llum

Que entri la núvia

COL·LEGINOTÍCIES

Reprenem l’Escola de Pares!

El passat dijous 16 d’octubre, a les 17.15 h, va tenir lloc a la biblioteca Ramon Folch, la de

l’escola, la primera xerrada adreça-da a pares i mares sobre temes re-lacionats amb l’educació dels fills. Des de la Fundació Educativa Esteve Casals i el Col·legi Sant Vicenç, ens hem proposat reprendre aquesta iniciativa, que ja s’havia dut a ter-me anys enrere, com a part del que anomenem “Escola de Pares”.

La xerrada, sota el títol “Viure i sobreviure a les noves tecnologi-es en família”, fou impartida per Juanjo Fernández, professor, es-criptor, educador i consultor peda-gògic a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) ocu-pen moltes hores i preocupacions dels nostres fills i filles i, potser, tam-bé hores nostres: mòbils, jocs online, Youtube, Facebook, Whatsapp, etc. Vivim en un món on, des de ben petits, els nens i nenes es troben envoltats de pantalles. En Juanjo, amb molt d’en-cert i una gran capacitat comunica-dora, va aconseguir captar l’atenció dels assistents (una seixantena de persones, sobretot pares i mares i també alguns mestres) i ens donà criteris clars i eines per a aconseguir un bon ús de les TIC, desfent tòpics i pors.

Per a facilitar l’organització fa-miliar, vam oferir un servei de guar-deria amb monitors de l’Esplai Flor de Neu.

La valoració de tots els qui van poder-ne gaudir ha estat molt posi-tiva, i això ens anima a continuar amb la intenció d’oferir, a tota la comunitat educativa, una o dues xerrades més aquest curs

Ramon Carreté

9NOSALTRES

ENTREVISTA:IMMA SERRANO

família i temps lliure

Parla’ns una mica sobre la teva família.He viscut a St. Joan Despí amb els meus pares i el meu germà gran fins que em vaig casar i vaig venir a viure a St. Vicenç. Tenim una filla de 9 anys, la Maria, amb la qual compartim el gust d’anar a la Costa Brava a l’estiu (sense oblidar-nos del poble dels avis a Cuen-ca), i durant la resta de l’any ens agrada visitar pobles i racons de Catalunya.

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?M’agrada molt escoltar música, cosir, restaurar coses velles, caminar, llegir, estar en família i amb amics, fer pastis-sos amb la meva filla... Acostumo a esti-rar molt les hores del dia i a prioritzar allò que realment és important (visitar el meu pare, ja que està una mica deli-cat). Em considero una persona senzi-lla, molt normal, sensible i que valora els petits gestos de la gent.

La teva anterior feina a l’escola

Quina tasca has desenvolupat fins ara a l’escola?Vaig començar com a monitora de menjador, després com a coordinadora i més tard com a vetlladora fent suport a l’aula.

Què és el que més t’agradava fer?A totes les feines en les quals he estat m’han ensenyat moltes coses i he après moltíssim dels nens i de la gent amb

01L’Imma, acompanyada del Joan, el seu marit, i

la Maria, la seva filla.

02L’Imma, amb la

Carmina i el Paco.

03L’Imma, la Glòria

i el Paco, a la secretaria del centre.

L’Imma Serrano ja fa uns anys que volta per la nostra escola. L’hem vista de vetlladora, de monitora de menjador, i, de fet, fa un parell o tres anys li vàrem fer una entrevista com a coordinadora d’aquest servei. Aquest cop l’entrevistem perquè ha fet un canvi de rumb i emprèn la difícil tasca al departament d’administració i serveis de l’escola, substituint la Carmina. L’Imma es pren la nova feina amb l’entusiasme i el positivisme que la caracteritzen, tot i que, tal com ella reconeix, encara està en procés d’adaptació. Estem segurs que sabrà atendre les famílies i mestres tal com ho ha fet la Carmina, ja que tant l’una com l’altra tenen dues coses en comú: la dolcesa i un gran somriure. Endavant i bona feina.

IMMA SERRANO, el RELLEU DE LA CARMINA

01 02

10NOSALTRES

ENTREVISTA:IMMA SERRANO

qui he treballat (personal docent i no docent). Però el que més m’ha agradat ha estat la relació amb els nens i nenes, dels quals tinc un gran record.

Què és el que més trobes a faltar?El contacte directe amb els nens. Ara els veig però són estones curtes, que, tot i així, aprofito al màxim (els cordo la sabata, pentino bé una cueta al pas-sadís o simplement els faig un petó a la galta i els dic: “T’has fet molt gran”, o “quin vestit més bonic que portes: me’l deixaràs un dia?”...).

La teva feina actual a l’escola

Què et va empènyer a presentar-te a la nova tasca?Crec que ha estat per una estabilitat per-sonal laboral. Després de donar-hi mol-tes voltes i de parlar amb gent que m’es-timo, em vaig decidir i vaig donar el pas.

Quins canvis has notat?Molts, però crec que m’estic familia-ritzant bé. Començo a adaptar-me al ritme d’organització, a conèixer les fa-mílies i a conèixer coses de l’escola que abans no sabia.

Parla’ns dels teus companys i de la

persona que substituiràs.Potser sona a tòpic però han estat excel-lents amb mi, m’han donat tota la seva confiança, suport i ajuda en tot moment. Són gent molt treballadora, molt huma-na, compromesa amb l’escola i amb les situacions quotidianes que se’ns presen-ten dia rere dia. Sobre la persona que substitueixo... uff! La trobo molt a faltar i li tinc molt de res-pecte pel que ha significat per a l’escola. La tinc com a referent en moltes coses i em quedo amb la seva frescor, el seu posi-tivisme, la seva força i el seu entusiasme.

Has hagut de fer alguna formació?Feia molts anys que havia treballat en aquest àmbit i creia convenient repas-sar alguns conceptes. Actualment estic fent una formació en l’àmbit compta-ble i més endavant voldré continuar fent altres formacions per intentar mi-llorar a la feina.

S’estan complint les teves expectatives sobre la feina que estàs duent a terme?Encara estic en procés d’adaptació, però crec que sí: s’estan complint les expectatives personals que tenia. Amb tot i això, em queden moltes coses per aprendre que espero dur a terme amb seny, responsabilitat i serenor.

Diferències

Com ha canviat la teva relació amb els nens i els mestres?Es noten alguns canvis, però em conti-nuo trobant amb les companyes de sem-pre, el que passa que a llocs diferents. A vegades em vénen a veure per coses que necessiten i ens expliquem vivències i situacions del dia a dia a l’escola. Inten-to ajudar-les i col·laborar en tot allò que faci falta (ja saben els qui em coneixen que poden comptar amb mi).Amb els nens és diferent, perquè ja no tinc un contacte directe a l’aula o al menjador. Tot i així, busco estones per a parlar amb ells.

Quines altres diferències has notat?El moviment de gent que passa per l’administració de l’escola, el contacte amb les famílies, que és diferent... Es tracten moltes coses, la veritat és que el dia passa volant

03

Consells de la Carmina La Carmina durant 30 anys ha dut a ter-me la tasca que ara tot just inicia l’Imma. Per això hem volgut recopilar tota aques-ta experiència en uns breus consells. A la pregunta de: “Quins consells li donaries a l’Imma?”, la Carmina ens ha contestat això:

1 Trabajar con entusiasmo, porque al trabajar con gente joven y niños se

necesita mucha energía, pero también da mucha vida, sobre todo los niños.

2 Estimar el trabajo que tiene, porque hay unas familias muy agradecidas.

Familias que son la materia prima del cole, en el cual las personas de administración somos la primera impresión que reciben durante la época de preinscripciones.

3 Atender bien a los maestros, porque muchas veces necesitan

ayuda administrativa. Ellos están más pendientes de sus clases.

4 Confiar en Paco y Glòria, porque el trabajo en equipo es muy importante.

Tot i que la Carmina s’hagi jubilat, l’Imma sap molt bé que l’ajudarà molt en tot el que necessiti, tal com fan el Paco i la Glòria dia rere dia.

11NOSALTRES

Hola, em dic Arnau Garcia Puig, vaig néixer a l’Hospital de Sant Pau fa 27 anys, i des de ben petit he viscut al centre de Barcelona. Fill de Salvador Garcia i Mª Immaculada Puig, d’ells he après la vida de barri, on el compromís, la tolerància i el respecte són valors imprescindibles.

He estudiat Història i Arqueologia a la Universitat de Barcelona. La meva inten-ció és poder fer el màster d’Arqueologia Submarina. Més endavant m’agradaria fer la carrera de Magisteri, que era la meva segona opció.

Quan tenia 17 anys, vaig començar la formació de monitoratge en el lleure, amb el títol de monitor, que he anat completant amb els títols de socorris-ta, primers auxilis, director, resolució de conflictes, educació per a la pau en infants i adolescents, risoteràpia, psi-cologia de cau, colorteràpia, educació esportiva en infants, tècnic esportiu i entrenador de bàsquet.

A la meva vida hi ha quatre grans pas-sions. La primera, la cultura popular catalana: sóc casteller i diable de Gràcia des de fa 10 anys. L’altra gran passió que tinc és l’escoltisme, relacionada amb la tercera, l’educació: m’encanta aprendre, i aprendre com educar i diferents formes d’ensenyar el nostre futur. I la quarta és la muntanya: em considero una persona activa i dinàmica, m’agrada sobretot ca-minar i córrer per la muntanya.

Experiència professional i vocació

Pràcticament sempre he treballat en el món del monitoratge, des de men-jadors fins a colònies i extraescolars diverses. A partir del 2010 vaig comen-çar a fer de coordinador de menjador, colònies a l’estiu, i posteriorment he seguit com a responsable de grup a l’agrupament, formador de nous mo-

nitors i membre de l’equip de formació de l’Associació Catalana de Scouts.

El Col·legi Sant Vicenç

Al començament d’aquest any van ofe-rir-me aquesta oportunitat i repte de treballar a l’escola. Treballo quatre hores diàries al col·legi, però com a coordina-dor em passo hores cavil·lant coses com “com podem millorar això?”, “per què falla allò?”, “quin taller es pot fer?”...

M’he sentit molt acollit tant per l’equip de monitores amb les quals treballo direc-tament, com per l’equip de cuina i l’equip de mestres i personal del centre, el qual em va allargar la mà des del primer mo-ment per a qualsevol cosa que necessités.

La Comissió de Menjador

La comissió està formada per una per-sona representant de la Junta; un repre-sentant de Fundesplai i jo mateix com a coordinador del menjador. Quan cal aprovar els menús, també ve la tècnica de cuines i el nutricionista de Fundes-plai. Els objectius de la comissió són vet-llar, controlar i tutelar tots els aspectes educatius, de funcionament, dietètics, sanitaris i higiènics del servei de menja-dor. Ens reunim un cop al mes.

Com a coordinador, sóc el responsable del bon funcionament del menjador i d’elaborar, juntament amb l’equip de monitores, els objectius específics de cada curs. Dissenyem una programació d’activitats de lleure. Coordino l’equip de monitores i, amb elles, gestiono les incidències que pugui haver-hi. Faig un seguiment pedagògic dels infants. I, fi-nalment, sóc l’interlocutor davant la Co-missió de Menjador del Consell Escolar de tot el que fa referència al menjador, com també l’encarregat de passar l’assis-tència d’infants al col·legi i a l’empresa.

Estic molt satisfet de l’ambient que hi ha en el si de l’equip de menjador. És un equip de monitores que fa molts anys que treballen juntes, i tothom ja es co-neix. A mi m’han ajudat molt a incor-porar-me i sentir-me acollit, i m’ajuden molt a fer la meva feina.

Els alumnes al menjador

Els hàbits bàsics al menjador varien segons l’edat de l’infant. Se’ls ensenya principalment l’ús dels coberts, que es-tiguin correctament al menjador i que provin i mengin tots els aliments acor-dats per la Comissió de Menjador.

En l’estona de lleure (de 13.00 a 15.00 h), l’objectiu principal és que apren-guin a respectar-se, la convivència amb els companys i el personal docent de l’escola, i que aprenguin a respectar els espais i el material del col·legi. Prin-cipalment tenen una estona de lleure per a esbargir-se i, segons els dies, se’ls proposen activitats, tallers i jocs. A par-tir del mes de novembre, hem habilitat una aula perquè els més grans puguin treballar o estudiar.

Tenim un únic objectiu, que és igual per a tots, d’acord amb l’edat de cada infant: donar a l’infant recursos i ajuda perquè adquireixi l’autonomia que ha de tenir dintre de l’àmbit del menjador, tant a l’hora de menjar com de jugar.

Durant aquest curs continuarem amb les jornades gastronòmiques, però no seran tantes, ja que introduïm algunes petites novetats, de les quals només puc avançar que els infants seran els principals protagonistes.

Uns protagonistes que, acompanyats de persones com tu, fan possible que el menjador escolar esdevingui un espai educatiu i de lleure. Benvingut, Arnau!

“M’encanta aprendre, i aprendre com educar” ES CONSIDERA UNA PERSONA ACTIVA I DINÀMICA I FORMA PART DE LA COMISSIÓ DE MENJADOR DES DE SETEMBRE. UNA EXTENSA FORMACIÓ EN EL LLEURE L’ACOMPANYA. ARNAU GARCIA, EL NOU COORDINADOR DE MENJADOR, ES PRESENTA.

ENTREVISTA:ARNAU GARCIA

12NOSALTRES

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I

D’ORIENTACIÓ

Com explicar la ruptura als fills

No hi ha cap explicació que pugui evi-tar tot el risc de patiment, però, des del punt de vista de la salut psicològica del nen, hem de considerar les següents qüestions:

1 Comentar-li la ruptura com una decisió conjunta.

Si no és possible junts, fer-ho per sepa-rat, però explicar la mateixa versió. Sense mostrar ràbia, preocupació o tristesa.

2 El nen ha d’estar informat.Les explicacions inicials han de ser

generals i més endavant es poden am-pliar.Els nens estan capacitats per a enten-dre la realitat que viuen.Quan no tenen explicacions, imaginen, i el nen pot pensar que és abandonat, que no l’estimen, etc.

3 No cal informar el nen dels con-flictes de la parella ni, en alguns

casos, del motiu de la separació.No presentar-se com a víctima.Apropar-se al màxim a la veritat sense donar detalls que puguin fer mal.

4 S’ha d’explicar que han decidit viure separats i que ell no té res

a veure en la decisió.Que el nen no se senti culpable.

5 Dir que els ha costat temps deci-dir-se i que estan segurs que és el

millor per a tots.Al nen li ha de quedar clar que no pot fer res per canviar aquesta decisió.

6 Informar el nen de les condici-ons de la custòdia.

Amb qui viurà o si és compartida.Es poden preparar millor si s’anticipen els canvis futurs.

7 Tan important és el que es diu com el que no es diu.

“No li parlaré ni bé ni malament del pare / mare”.No aclarir determinades qüestions, po-den crear un imatge negativa d’un dels pares.

8 No dramatitzar ni mostrar com-portaments victimistes.

“Em sento trist quan arriba la nit”...Això li pot provocar al nen ansietat, confusió i sentiments d’inseguretat.

9 Deixar clar que no hi ha un bo i un dolent, que no hi ha culpables.

Evitar que pensi que hi ha un pare o una mare dolent i que l’altre/a és bo.

10 No s’han de fomentar fantasi-es mentint sobre la realitat de

la separació i creant una relació fic-tícia de la parella.“El teu pare ha marxat de viatge”...Dificulta l’acceptació i l’adaptació que quan abans es faci millor.

11 Explicar al nen que finalitza el vincle de parella, però no el

vincle pares – fill

Pilar Díaz

13NOSALTRES

El timbre de les cinc de la tarda del dilluns 15 de setembre ha sonat ale-gre. L’hora encara és plena de llum estival i l’aire calent convida a jugar al pati o al carrer. Una nena, però, ha vist la porta oberta de la biblioteca, i hi ha entrat silenciosa. Ha obert la seva motxilla, i, a sobre la taula, hi ha abocat l’estoig, un llibre i l’arxivador. “S’hi pot treballar, oi?”, ha dit quan

els seus ulls han topat amb la mirada inquisidora d’un mestre. Ben mirat, ha estat una manera insòlita i boni-ca d’inaugurar la biblioteca en horari extraescolar. Al cap d’una estona, en-llestides les primeres feines, la nena fulleja una revista Nosaltres. Rere les finestres, la tarda escorre un suc llu-minós de préssec.

Joan Vinyoli i Pladevall neix el 3 de ju-liol de 1914 a Barcelona. Els Jardinets de Gràcia són un bon lloc per a ini-ciar els primers passos del poeta. La família Vinyo-li, i sobretot la mare i en Joan, passen tar-des i diumenges al matí jugant i pre-nent la fresca. La felicitat augmen-ta quan, uns anys més tard, neix la seva germana Car-men. Però, al cap de dos mesos, el pare es posa malalt i mor. En Joan va a escola als jesuïtes -Sagrat Cor de Jesús-, on fa molts amics. Es-tudia comerç i aprèn francès, anglès i alemany. Tot i l’interès que posa en els estudis, continua jugant amb sa germana. Fa vaixells amb cadires i les veles són draps de cuina. Un dels entreteniments d’en Joan és el Meca-no, un joc de construccions. Però el millor moment de l’any són les festes de Nadal. Ell i la Carmen munten el pessebre i passen les tardes, en sortir d’escola, amb els tous de molsa, les muntanyes de suro i la neu de farina.

En Joan guardarà les figuretes de fang del naixement durant tota la vida.

La inquietud i la necessitat de comunicar-se amb la

natura el porta a fun-dar un agrupament

excursionista amb els seus amics. Però l’escriptura és el que més li agrada. El 1945 es casa amb Teresa

Sastre. Fruit del seu matrimoni són els

tres fills que tindrà. És aleshores que, ple de

joia, escriu De vida i somni. El 1951 guanya el premi Óssa Me-

nor amb el llibre Les hores retrobades. Vinyoli, arribat a la seva maduresa poètica, escriu fonamentalment so-bre amor, poesia i mort. Vent d’aram n’és un exemple. El 30 de novembre de 1984, Joan Vinyoli, molt malalt, mor a Barcelona. Al poema “Retrat de família” hi ha gravats aquests versos: “tanca els ulls i / vola”.

Obertura singular

Centenari del poeta Joan Vinyoli

BiblioglíficsSobre la teulada d’un verd molsa de la casa d’en Vilobí, hi passen núvols de paper, carregats de jeroglífics. Una suau i enigmàtica pluja de mots nous va assaonant i enriquint el vocabulari dels seus admiradors. La primera setmana de desembre vam arribar al biblioglífic 300! Diuen, els qui ho van veure, que en Vilobí també ho va celebrar.

Sessió de contes de tardorGairebé tocant l’hivern, ens arriba la primera sessió de contes. En aquesta ocasió, un conte en anglès i l’escenificació de la bonica rondalla La sopa de pedres (adaptació de Joaquim Pastor) alegraren la tarda del dia 4 de desembre. La interpretació anirà a càrrec d’alguns alumnes del cicle superior amb l’ajut de les mestres del Departament de Llengües.

El vers de cada diaL’escriptora i poetessa santfeliuenca Joana Raspall va morir el 4 de desembre de l’any passat, a l’edat de 100 anys. És per això que durant aquest primer trimestre els alumnes de cicle inicial i mitjà han trobat, al nostre tauler d’anuncis, com si fos un obsequi, un vers d’aquesta escriptora. Així mateix, els nois i noies de cicle superior s’emporten a les aules, de matí, unes belles paraules d’un altre poeta català, de qui enguany celebrem el centenari; es tracta de Joan Vinyoli.

Contes per als més petitsUn cop al trimestre, els més petits de l’escola gaudeixen d’una sessió de contes adreçada exclusivament a l’educació infantil. En aquesta ocasió, els dies 29 d’octubre i 3 de novembre, la Isabel Soneira i l’Antoni Prats, després de cantar “Biblioteca de palau”, els van explicar el conte popular El rei de les aigües, Tupi i la bruixa, de Mercè Arànega -amb el suport d’imatges a la pantalla-, i el divertit conte de Gianni Rodari, Embolicant la troca, del llibre Contes per telèfon. Ens consta que els nens i nenes s’ho van passar d’allò més bé.

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

Un espai acollidor i lluminós EL NOU CURS HA TORNAT A OMPLIR DE VIDA LA NOSTRA ESTIMADA BIBLIOTECA. TOTS ELS NENS I NENES DE L’ESCOLA HI ENTREN ALMENYS UN COP PER SETMANA. ANIMACIÓ LECTORA, SESSIONS DE CONTES, TREBALLS DE RECERCA, ESTUDI, REFORÇOS, RACONS, JOCS DE LLENGUA I, FINS I TOT, DE NOMBRES. AQUESTES SÓN ALGUNES DE LES ACTIVITATS QUE S’HI DESENVOLUPEN. I QUAN LA CAPVESPRADA TENYEIX DE FOSC ELS CARRERS, S’HI ARRECEREN UNA COLLA D’INFANTS I ADULTS, EMBOLCALLATS PER UNA LLUM ACOLLIDORA.

14NOSALTRES

LA T

IRA

CÒM

ICA,

per

Man

el C

ruz

LLIBRES RECOMANATS

Llibres recomanats

P3Hervé Tullet Un llibre

Editorial Cruïlla

Llibre d’observació i atenció que, a cada pàgina, dóna instruccions al lector sobre què ha de fer.

P4Michael GrejniecDE QUÈ FA GUST LA LLUNA?

Editorial Kalandraka

Un llibre tan rodó i saborós com la lluna plena. Els animals de la selva ens mostraran com les coses compartides sempre fan millor gust.

P5Delphine Durand i Phyllis RootLA CASA DE LA MEI

Editorial Baula

La casa de la Mei és petita i còmoda, ideal per a ella i el seu gat. Però la Mei acull tota la gent que hi arriba i cada vegada hi ha menys espai per a ella i el seu gat! Entra-hi. T’esperen moltes sorpreses.

David MckeeL’ELMER

Editorial Vicenç Vives. Col·lecció Pinyata

L’Elmer no és un elefant qualsevol. Té la pell de pedaços de color: groc, blau, vermell, verd, rosa, negre... Cansat de ser diferent, un dia l’Elmer decideix pintar-se de color gris i fer una broma als altres elefants.

Éric PuybaretCUBRELUNAS

Editorial Vicenç Vives. Colección Piñata

Nino es un chico con suerte. Acaban de nombrarlo Cubrelunas, el oficio con el que siempre ha soñado. En adelante, tendrá que tapar cada noche una parte de la luna para que la veamos menguar y crecer. Por desgracia, en el último momento, ¡Nino pierde la pastillita que le ha de permitir volar hasta su lugar de trabajo! Los habitantes del pueblo deciden ayudarlo, y de ese modo nos enseñan que nada resulta imposible cuando trabajamos en grupo y unimos esfuerzos.

John Cech / Eric PuybaretEL TRENCANOUS

Editorial Baula

Cada cop que arriba la nit de Nadal, una pluja de regals inunda la casa de la Marie i en Fritz. Aquesta vegada la nena està fascinada per un trencanous de fusta. A la nit, quan tothom dorm, ella veu que el Trencanous pren vida i s’enfronta valentament amb un exèrcit de ratolins. Però és possible, això? No deu haver estat cosa de la seva imaginació? El padrí de la Marie, l’extravagant senyor Drosselmeier, revelarà a la petita que els somnis són, molts cops, més reals del que ens pensem.

Carol Ann DuffyLA LADRONA DE LÁGRIMAS

Editorial Vicenç Vives. Colección Piñata

¿Qué hace el ladrón de lágrimas de las lágrimas que roba? Cada noche, justo después de la cena y antes de la hora de acostarse, la Ladrona de Lágrimas se echa a la espalda su saco impermeable y plateado y, sigilosamente, roba las lágrimas de los niños que lloran. Pero, ¿qué hace con todas esas lágrimas? ¿Y por qué las lágrimas de verdadera tristeza son las más especiales de todas?

Victoria HewardTHE SECRET OF THE STONES

Editorial Vicenç Vives

Max and Laura’s summer holiday in the village of Stonecross is full of excitement and danger: a symbol, an old book of secrets, a mysterious housekeeper and thieves who don’t steal anything. What does it all mean?

Joaquim PastorLA CRIDA DEL LLIBRE DE BAMBÚ

Editorial Bambú

Lu Xun té onze anys, no va a l’escola i viu amb el seu avi, que li ensenya l’art de la cal·ligrafia. Després que l’avi sigui capturat per a treballar a la Gran Muralla Xinesa, Lu Xun haurà de vèncer multitud de perills per tornar-lo a veure. Una novel·la sobre la màgia de l’escriptura ambientada en temps de la dinastia Qin.

L’autor, Joaquim Pastor, ha estat mestre del Col·legi Sant Vicenç i continua col·laborant amb la nostra escola.

Educació infantil CICLE INICIAL CICLE MITJÀ CICLE Superior

15NOSALTRES

CONCURS LITERARI

La lluna i el sol La lluna ben trista i el sol com un mussol.

No t’enfadis, lluna, que el sol t’estima molt.

Ruth Aymerich (guanyadora de cicle inicial)

Un any passa volant A l’hivern, la tortuga s’amaga poruga. Ràpidament entra al seu cau perquè els temps ja no escau.

Quan arriba la primavera, el gat no s’espera. Miola que miolaràs, mentre les flors esperaràs.

A l’estiu tota cuca viu, i les orenetes fan nius. Ha arribat la calor i que bo és menjar un bon meló!

I després, a la tardor, no fa fred ni calor. Molts dies plou i el cargol surt i es mou.

Pol Boltà (guanyador de cicle mitjà)

Se despertó una mañana Se despertó una mañana. Soy una lágrima, llena de pena.

Me llamo lágrima. Si caigo, puedo llamarme llanto.

Me llamo lágrima. Si me alzo, puedo ser el viento.

Si lloro puedo ser lluvia. Si deslizo... Hubo llantos de lágrimas aquella mañana en la tierra.

Iván Cervilla (guanyador de cicle superior)

16NOSALTRES

CONCURS LITERARI

Marc Rodríguez (guanyador de la categoria de còmic)

17NOSALTRES

TEMPS ERA TEMPS

temps era temps...

Sabies que...

......la Glòria va tenir cura del primer preescolar de l’escola?

“Entre 1975 i 1977 es van dur a terme importants projectes, a més de la construcció del col·legi nou. Farem esment dels més significatius.

Pel que fa a l’aspecte pedagògic, hom es veu obligat a destacar la posada en marxa del curs de preescolar, endegat durant el curs 1976-77, del qual tingué cura Glòria Roig (actual secretària). Fou precisament en el moment de projectar el funcionament del preescolar que la nova Junta s’adonà que calia fer importants reformes a la part vella del col·legi, l’estructura de la qual no era la més adient per a una escola. Sense entrar en més detalls, us direm que de resultes de dites reformes el col·legi pogué disposar d’un despatxet de secretaria i d’una aula per al nou

preescolar. Per fer front a l’import d’aquestes modificacions i a les despeses imprevistes del col·legi nou, la Junta va haver de sol·licitar un altre préstec d’un milió i mig de pessetes (9.015 €), avalat per quinze pares.

Altres iniciatives d’aquells anys foren l’inici de les classes de català a càrrec de mossèn Ignasi Vilanova, la participació d’alumnes de l’Acadèmia en un curset de natació realitzat a Molins de Rei i l’impuls que van rebre les activitats dels dissabtes al matí: esports, manualitats, música, excursions...”

Font: Crònica d’una escola 20è aniversari del Col·legi-Acadèmia Sant Vicenç

CARRER DELS GEGANTS

P-·3

HOLA A TOTHOM! SOM LA CLASSE DELS DOFINS I LES TORTUGUES. AQUEST CURS

COMENCEM UN NOU ANY ON CONEIXEREM NOUS AMICS I AMIGUES A QUI ESTIMAR I RESPECTAR. AMB ELLS APRENDREM A

FER-NOS UNA MICA MÉS GRANS.

DOFINS

TORTUGUES

19NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS

HEM FET PANELLETS ELS TUCANS I ELS MUSSOLS HEM FET PANELLETS PER A TOTS ELS NOSTRES AMICS DE L’ESCOLA.

VOLEU SABER COM ELS VAM FER I AMB QUI ELS VAM COMPARTIR?

20NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS

EXCURSIÓ DE P5 AL CIRC DE CAN LLOBETA

EL PASSAT DIJOUS 13 DE NOVEMBRE ELS DOMADORS D’ELEFANTS I ELS MAGS DE P5 VAM ANAR D’EXCURSIÓ FINS A CAN LLOBETA, AIGUAFREDA, PER PARTICIPAR

EN TALLERS DEL CIRC. VAM APRENDRE A FER EQUILIBRIS SOBRE UNA CORDA, SALTAR EN UN LLIT ELÀSTIC I AMB XANQUES, A FER L’ÀNGEL I LA FIGURA “DEL QUE CAU” AMB EL TRAPEZI, I VAM COMPROVAR QUE DIFÍCIL QUE ÉS SER MALABARISTA:

LES PILOTES I LES MASSES NO ENS VOLIEN FER CAS. PER FINALITZAR VAM RIURE UNA MICA AMB ELS PALLASSOS I ENS VAN PINTAR LA CARA.

21NOSALTRES

ANEM D’EXCURSIÓ AL ZOO

El dia 7 d’octubre vam anar al Zoo i vam veure molts animals.

Cada equip tenia un quadern on escrivíem els noms dels animals segons si eren rèptils, aus o mamífers.

Vam veure una pel·lícula sobre el dragó de Komodo i també l’espectacle dels dofins.

Vam dinar i després vam jugar una estona al parc.

Els nens i nenes de 1r volíem posar un nom a la nostra classe. Cadascú va dir el nom d’un animal que li agradava molt i després vam votar: a 1r A el gat va ser el més votat, i a 1r B, les panteres.

Hem investigat moltes coses sobre els gats i les panteres: tenim la classe plena de fotos, dibuixos, murals i llibres.

Un dia ens vam pintar la cara, va ser molt divertit!

CÀRRECS

Tenim aquests càrrecs: bon amic, vigilant de l’ordre,

meteoròlegs, bibliotecari, caps i cues. I a cada equip de taula,

un capità. Cada setmana canviem d’encarregats.

ELS GATS I LES PANTERES

NOM DE LA CLASSE DE 2n

Per primera vegada, les classes de segon hem triat el mateix nom per a la classe. Quina sorpresa ens vam endur quan ho vam saber! Un animal marí, transparent i que amaga grans misteris.

Us deixem unes pistes: - Es pot camuflar. - N’hi ha més de 3.000 espècies. - Al Japó hi viu l’espècie més gran del món.

Si en voleu saber més, entreu en el bloc dels aventurers.

El dia 7 d’octubre els nens i nenes de segon vam anar a l’Aquàrium de Barcelona. Quan érem a l’autocar, estàvem molt nerviosos. Quan vam entrar ens vam quedar amb la boca oberta. La Sílvia i l’Emma ens van explicar moltes coses dels peixos. Vam veure: taurons, meduses, el peix lluna, llenguados, morenes, peixos guitarra... Ens va agradar tant que no volíem marxar.

OBRIM CAMÍ

ELS DE 2n VISITEM L’AQUÀRIUM

TALLERS DE TARDOR

Per la CASTANYADA, els TALLERS DE TARDOR. A l’aula de música

hem fet una dansa. A l’aula d’art, un bolet amb un follet a sobre.

A les classes de 2n ens han explicat un conte i també jocs de la tardor amb la PDI. I a la classe de 1r, un punt de llibre. Ens ho

hem passat molt bé!

23NOSALTRES

LA TORNADA A L’ESCOLA HA ESTAT MOLT INTENSA I FRUCTÍFERA. TOT I QUE LA CALOR D’OCTUBRE HA DESPISTAT ELS ARBRES I LES DARRERES NUVOLADES HAN CONFÓS EL FRED, PER ALS ALUMNES DE VILACREIXENT HA ESTAT UN INICI DE CURS PLE DE NOUS CONEIXEMENTS I ACTIVITATS QUE HAN DEIXAT PERCEBRE ELS PRIMERS FRUITS D’AQUESTS NOU CURS.

Els fruits de la tardor

En aquest cicle tenim moltes coses noves: el carnet de con-duir bolígraf, els plenilunis i el torneig lector. El que més m’agrada són ELS PLENIS!Quan vam començar el curs, vam fer uns dibuixos del mas de les Heures i representen la casa i el mas d’una història que vam escoltar. Els guanyadors van ser el Germán i la

Leyre i, en segon lloc, el Xavier i la Lucía Sierra. Xavier Folqué (3r A)

M’agrada tercer i totes les coses que hem fet! Estic molt con-tent!Fernando (3r A)

Un nou curs

QUART CREIXENT

Leyre Meseguer (3r A) José García (3r B)

“Vet aquí”...Des de Vilacreixent us volem presentar una nova activitat de lectura molt engrescadora i motivadora, el “Vet aquí”. L’objectiu principal és adquirir el gust per la lectura i ajudar a tenir l’hàbit d’escoltar, però en aquest

cas és el mestre qui llegeix. Escoltar contes o històries és una activitat que desenvolupa la imaginació i la fantasia. Els contes ajuden l’infant a créixer com a persona, són una font valuosíssima d’aprenentatges

enriquidors per a la vida. Volem compartir amb vosaltres alguns dels llibres que hem anat escoltant durant el primer trimestre.

24NOSALTRES

QUART CREIXENT

La primera activitat de la gimcana era amb un cercle. Havíem d’agafar el cercle i agafar les castanyes que estaven amaga-des i tenien un número. El segon joc el fèiem de dos en dos. Havíem de transpor-tar castanyes. La castanya havia de tocar el cos de dues persones i no es podia fer amb la mà. L’últim joc va ser jugar al pati, i a la pista van posar música. Aída Termes (3rB)

Vam començar amb el joc de trobar les castanyes. Després de buscar vam fer una cursa de portar castanyes sense portar-les amb la mà. Les castanyes es deixaven en un cistellet. Més tard, vam anar a classe i ens van donar plenilunis d’un. Alguns van tenir sort i van tenir un pleniluni especial. Per acabar, vam baixar a menjar les castanyes i a jugar. José García (3r B)

Vam fer una gimcana amb castanyes molt divertida. El que més em va agra-dar és quan vam encistellar les casta-nyes i ens van donar el primer plenilu-ni sencer de cicle mitjà. Ariadna (3r A)

Vam fer una prova de buscar castanyes i no ens podíem separar dels companys del grup. Va ser una mica difícil per-què no ens posàvem d’acord. Va ser molt divertit. Marc Zafra (3r A)

A la Plenicastanyada em va costar molt trobar les castanyes perquè estaven molt amagades. Després vam menjar castanyes molt bones. Sara Canals (3r A)

A la Plenicastanyada em va agradar molt el joc de buscar les castanyes. I quan vam acabar els jocs vam menjar castanyes molt bones que eren molt calentes. Izan Bayo (3r A)

Arriben ja els de quart Aamb la castanyera, que és molt rapera.

Al cicle mitjà fem una gimcanai celebrem la plenicastanyada.

Juguem amb castanyes i en equip!Ho celebrem i és molt divertit!

És important participar!Vinga, a la gresca, que volem jugar!

A la castanyada ens ho passem molt bé!Mengem castanyes i moniatos també.

La castanyera ens agrada molt,regala castanyes a tot el món.

A 4t A ens fa ballar,i a la resta ens fa cantar.

Castanyera, vine ja!Porta’ns castanyes per menjar!

Alumnes de 4t A

El dia de la Castanyada els alumnes de 4t vam compondre la lletra d’un rap. Tot seguit compartim amb vosaltres aquestes cançons.

Les castanyes ja han arribat,a un bon preu les hem comprat.

Els panellets estan ben fets.La castanyera ha anat al bosc

i ha trobat un parell de cargols.ha pensat que eren castanyesi li han sortit moltes aranyes.

La tardor ja ha arribati les castanyes s’han preparat.La castanyera pot ser rapera.La castanyera porta castanyes

per menjar-les i pelar-les.La castanyera-com mola!-

menja panelletsamb coca-cola.

La tardor ha arribati panellets ens ha portat.

Som els amics de la castanyera,per això mengem castanyes

amb la senyera.

Alumnes de 4t B

La Plenicastanyada

La castanyera rapera Rap de 4t B

Iván Lartategui (4t A)

Ana Moriana (4t A)

25NOSALTRES

Cicle superior

Una tardor amb activitats a dojo

Activitats extres a l’hora de l’esbarjoNosaltres hem buscat una música per a fer un ball. Ens està quedant molt bé! Les nenes petites i el nen que hi participen n’estan gaudint molt, i d’això ens n’alegrem.

Carla Ollé, 6è B

Aquest curs ens deixen entrar al pati dels petits per jugar amb ells, cuidar-los i ajudar-los en allò que necessitin. En aquest lloc hem conegut molts amiguets que ens han ajudat. Aquesta experiència ens agrada molt i ens fa sentir grans, responsables i importants. No ho oblidarem mai!

Helena Ricardo i Andrea Hernández, 5è A

Keep calm El keep calm és una nova activitat que s’han inventat els mestres. Es tracta de mantenir la calma durant totes les hores d’escola, però sobretot els deu minuts abans de les nou, durant el canvi de classe i els deu minuts abans de les tres de la tarda.

Iván Sánchez, 6è B

Noms per a les aulesEls primers dia de col·legi vam escollir els noms de les classes. Nosaltres, els de 5è B, vam escollir diferents noms: Gandhi, Santa Teresa de Calcuta, Félix Rodríguez de la Fuente, Nelson Mandela... Després de les votacions, el guanyador va ser Santa Teresa de Calcuta. Però com que aquest nom era molt llarg, vam pensar que Teresa parlava l’indi i vam descobrir el nom de la classe: Shanti, que és “pau” en indi.

Claudia Camiño i Gisela Pancorbo, 5è B

PiscinaCada setmana els de sisè anem a la piscina. Hi estem una hora. El que hi fem és entretingut. Allà nedem, fem jocs... També fem salts d’altura i de longitud. És molt divertit, però l’aigua és molt freda!

Lídia Castillo i Daniel Parramon, 6è B

TeatreJa som els grans de l’escola! I per això cada dimarts a la tarda fem teatre, però no és un teatre conegut, sinó un teatre inventat. Durant aquestes primeres setmanes hem fet jocs divertits. El Toni Pastor és superbò en teatre, i per això ens ensenya tant.

Marta Juncà, 6è B

Auxiliar de conversaAquest any ha vingut, com a auxiliar de conversa, una noia de Miami que es diu Danielle. És molt bona professora i aprenem moltes coses d’anglès. Fem jocs i activitats. Ens cau molt bé perquè és molt divertida i alegre. Sempre riem amb ella i ella també sempre riu. Està aprenent a parlar castellà.

Andrea Ribera i Íngrid Gil, 6è A

CICLE SUPERIOR

Ja som a cinquè!Com ja sabeu, a l’inici del cicle es formen nous grups. Aquesta va ser una de les raons per les quals estàvem neguitosos. Al cap d’uns dies ja estàvem totalment adaptats i... a treballar! Ens ho passem genial! Aprenem i ens divertim i, de segur, que el curs ens anirà molt bé. A més, al cicle superior uns companys de la classe fan de “guies” i la seva funció, entre d’altres, és ajudar-nos.

Núria González, Judit Selfa i Clara Clement, 5è A

Cinquè és un altre món! Tot és més difícil, però si estudies i t’esforces pots treure bones notes. Així que... a estudiar més! Els deures són més llargs i, a vegades, quan falten pocs minuts per a acabar la classe, et posen set exercicis, i ens diuen: “Espavileu-vos, que ja sou a cinquè!” A matemàtiques els càlculs ja són més difícils, i a les altres àrees ens baixen punts per faltes d’ortografia. El millor de tot? Doncs que ens ho passem molt bé! Ah, i estem aprenent a jugar a escacs i a resoldre jeroglífics com si fóssim uns especialistes.

Miquel Aymà i Eloy Franch, 5è A

Apadrinament lectorL’apadrinament lector és una forma de fomentar amistats. Els nens i nenes de sisè ajuden a llegir els alumnes de primer. Cadascú de nosaltres es fa responsable d’un nen o d’una nena. Els ensenyem a llegir, distingir les lletres, posar-los so...

Daniel Sangüesa, 6è B, Joel Sáenz i Marc Mateu, 6è A

A alguns alumnes els costa molt llegir, a d’altres els resulta més fàcil. Però tots s’hi esforcen. Els de sisè estem molt contents de fer aquesta activitat, i ho seguirem fent tot el curs amb moltes ganes i alegria. És una experiència inoblidable.

Anna Jones, Carla Rico, Pau Rovira, Jaume Roig i Paula Díaz, 6è A

26NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

Pati dels petitsDes de fa dos anys fem una activitat que consisteix a anar un dia a la setmana a jugar amb els nens petits. És molt divertit anar al pati dels petits, perquè hi ha tobogans i juguem a futbol, fem castells de sorra al sorral... Els nens s’ho passen molt bé a la caseta o amb el patinet, tot i que a vegades es fan mal, però sempre tornen a jugar i es perdonen. Aquesta activitat ens agrada molt.

Aitor Curpián, Guillem Talayero, Teresa Aymerich i Marta Siñol, 6è A

M’encanta ajudar i acariciar els petitons; són una monada. Tot i així, a vegades es barallen, però això és normal en els nens petits.

Anaiska Revelles, 6è B

Museu Egipci de BarcelonaEl dia 24 d’octubre vam anar al Museu Egipci de Barcelona. Vam fer un taller de jeroglífics. Ens van ensenyar com escrivien els egipcis. Vam veure mòmies, tresors, estàtues de déus, animals...

Andreu Folqué i Jaume Andreu, 6è A

La noia que ens va guiar es diu Desi i ens va explicar coses molt interessants sobre els egipcis. Els egipcis creien que després de la mort hi hauria un altra vida, per això agafaven totes les riqueses que tenien i les posaven dintre de la tomba. Al final vam fer un petit taller en què explicaven com escrivien els antics egipcis. Ens van donar un paper on havíem d’escriure el nostre nom en llenguatge jeroglífic; i també ens van dir que aquell paper estava fet d’una planta que s’anomena papir. Per últim, vam anar al Pi Gros i allà vam fer un pícnic. Érem vint nenes. Va ser genial!

Gisela Pancorbo, 6è A

50è aniversari del col·legiEl passat dissabte 25 d’octubre vam celebrar una gran festa al pati de l’escola. Era el primer acte dels molts que es prepararan per a celebrar el 50è aniversari del Col·legi Sant Vicenç. Entre les activitats que es van fer aquella nit, ens va agradar molt una obra de teatre sobre l’escola antiga, l’Acadèmia, i després sobre la nova. Quins canvis! Nosaltres vam participar-hi i també alumnes d’altres cursos. En acabar la festa, vam jugar a futbol i vam ballar durant molta estona. Una cosa curiosa és que aquell dia també va ser el meu aniversari. Quina casualitat, oi?

Sergio Arizu i Izan Pérez, 5è A

El sopar que inaugurava l’acte del 50è aniversari del Col·legi Sant Vicenç va ser genial. Vam sopar i després vam començar a ballar. La pista feia goig de veure. Els llums il·luminaven l’escenari. La nit va ser genial. Vam jugar i ballar tots junts.

Claudia Delgado, 6è B

SupercientíficsLa Lina a vegades ens fa preguntes sobre la ciència i les hem de respondre. Normalment la solució cal buscar-la a internet, per exemple: què és un àtom, el nom del cràter més important de la Lluna... Si ho endevinem, ens posen un punt. Al final de curs sabrem el millor científic de la classe.

Marc Rodríguez i Jon Navarro, 5è B.

Torneig lectorEls nens i nenes de cicle superior participem en una activitat anomenada “Fem el cim”. Aquesta activitat consisteix a pujar dalt d’una muntanya, el Cavall Bernat de Montserrat. Aquest cim l’han dibuixat els mestres i les mestres del cicle superior.Aquesta activitat ens sembla molt interessant, perquè ens ajuda a fer l’esforç de llegir i saber escriure millor les paraules.

Andrea Márquez i Laura Camacho, 5è B

Conte de NadalEls dies 16 i 17 de desembre representarem una obra que es titula Conte de Nadal. Ara l’estem assajant per-què volem que ens surti molt bé. L’obra tracta d’una persona que es diu Scrooge, i és dolent i avariciós. La presèn-cia de tres esperits farà que canviï.

Laura Martín i Pol Boltà, 5è B

Us volem anunciar que els alumnes de 5è estrenarem pels volts de Nadal una adaptació de la novel·la A Christmas Carol, de Charles Dickens. Nosaltres la titularem Conte de Nadal i serà una adaptació musical d’aquesta novel·la.

Álex Castillo i Víctor Gordo, 5è A

El guió fa molta gràcia, bé, algunes escenes, però també fan una mica de por i de pena. Hi ha molta pobresa i tristesa, però el missatge final és molt bonic. La meva amiga Judit Puertas fa de xafardera i jo d’Esperit dels Nadals Futurs. Tots estem molt contents perquè ens agrada molt l’obra.

Alba Sánchez i Judit Puertas, 5è A

27NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

Joaquim Pastor Font

La destral

Sóc filla de la terra. El meu pare era un freixe mo-delat per les ventades gèlides de les serralades del Prepirineu aragonès. La mare era una roca de ferro d’una mina a cel obert. Sospito que, com a les me-ves germanes, em van donar a llum en una ferreria

o potser en una de les antigues fargues de l’Aragó. He dit do-nar a llum, sí, perquè la primera imatge que tinc de la meva llarga vida és la vivor roja del foc. Del foc que fon i vincla; del foc que abrasa i encega.

Recordo que un dia, tot just acabades de néixer, ens van col-locar en unes grans caixes de fusta, ben arrenglerades, i un camió ens va transportar fins al magatzem d’un ferreter que anava per les fires més importants del nostre país venent eines del camp i tot tipus d’atuells. Fou en una d’aquestes fires que el meu cos va agrair per primera vegada l’escalfor agradable del sol, exposada com estava a la vorera del carrer Major d’un poble de la riba esquerra del Llobregat. Era el segon divendres d’octubre de 1977. Fredejava, i el cel presu-mia d’un blau que enamorava.

Aquell mateix dia, a l’hora foscant, un home de mitjana edat s’aturà davant la parada del ferreter. L’acompanyava una noieta de cabells rossos com el blat madur. Podia haver triat qualsevol de les meves germanes, però m’escollí a mi. M’agafà amb delicadesa, em mirà i remirà i preguntà quant valia. Llavors, abans que la del venedor, vaig sentir la veu de la noia:

– Per què la vols, pare?, si l’avi ja en té una.

– Sí, Assumpta, però la de l’avi és molt vella i està rovellada, de tant fer-la servir.

De seguida vaig adonar-me que el meu amo em tractaria bé. El que jo no sabia...

– És nova, Jaume? -li preguntà un dels homes que l’esperava l’endemà al camp que hi havia al final de l’antic camí dels rentadors.

Eren les vuit del matí i a la carretera que passava pel costat del camp encara no hi havia gaire circulació.

En Jaume es girà i féu que sí amb el cap, i va ser aleshores que em vaig sobresaltar vivament. Vaig adonar-me que tots els companys del meu amo duien eines de tall i alguns, en-demés, pics i pales. Què pretenien?, per què s’havien reunit tan d’hora equipats d’aquella manera?... El cap de la colla, que es deia Joan, els indicà que ja podien començar. I llavors ho vaig entendre tot. Aquells homes s’havien posat d’acord

per arrencar tots els arbres fruiters d’aquell camp. Primer els esbrancarien i, tot seguit, després d’haver cavat al seu voltant, els ani-rien arrencant d’un en un.

El meu amo el destinaren, juntament amb un tal Anton, al rengle de pomeres que hi havia molt a prop de les eixides de les cases del carrer del Riu, veïnes d’aquelles terres de conreu. Vaig tancar els ulls per no veure com la fulla plana es clavava a la branca i la partia. Era la primera vegada que en Jaume em feia servir i tenia por d’estremir-me. Però aviat m’hi vaig acostumar. Què havia de témer si havia estat concebuda per a això enmig de la rojor del foc, com ja us he explicat?

Els cops de les eines de tall con-tra branques i troncs se succeïen ininterrompudament. Només deixaren de sentir-se quan els components de la colla s’aturaren per esmorzar. Després continuaren. M’esborronava tanta fúria i no entenia per què la força d’aquells homes irrompia contra els arbres que durant tants anys els havien donat fruits en abundor.

Dintre meu es va anar covant un odi contra en Jaume i els seus companys, que cada dissabte -i fins i tot algun diumen-ge- d’aquella tardor fredosa es trobaven per continuar la seva obra destructora. El que més em dolia és que jo, sense poder-ho evitar, contribuïa a abatre l’aplec de vida d’aque-lles fèrtils terres de conreu.

Però l’odi minvà sobtadament un dia que l’Anton, en el ma-teix moment que el meu amo anava a enfonsar-me, com era habitual, contra la branca d’una pomera, deixà anar un crit que em trasbalsà:

– Jaume, espera’t, que aquí hi ha un ocell!

En Jaume obeí i, en lloc de colpejar, em deixà a terra i s’acos-tà a la soca de la pomera, on descobrí, efectivament, un par-dalet atrapat entre uns branquillons. L’Anton el prengué amb cura i, quasi immediatament, el va deixar anar perquè volés.

L’Assumpta, que duia un cistell amb l’esmorzar del pare, ho havia presenciat tot. Les paraules que digué a continu-ació m’ajudaren, a la fi, a entendre el desfici i les presses d’aquells treballadors que cada dissabte deixaven més de-sert el camp del costat de la carretera.

– Aquest serà el nostre pati, oi pare? -I afegí:- Ara ja sé per què volies una destral nova.

– Sí –assegurà en Jaume–, el pati que la teva escola no té.

El primer “pati nou” del Col·legi-Acadèmia Sant Vicenç, per on molts nois i noies vicentins començaren a córrer, il-lusionats, el mes de gener de 1978

28NOSALTRES

LLEGIU EL CONTE QUE TROBAREU A LA SECCIÓ “CRUÏLLA DE NARRADORS”. EL TEXT ES BASA EN FETS REALS, I HA ESTAT ESCRIT PER JOAQUIM PASTOR ARRAN DE LA CELEBRACIÓ DEL 50È ANIVERSARI DEL COL·LEGI SANT VICENÇ. TOT SEGUIT, AGAFEU AMB MOLTA CURA LA DESTRAL I ESBRANQUEU AQUESTS ENTRETENIMENTS.

Entreteniments amb destralAntoni Prats

Sudoku fèrtilA la penúltima columna d’aquest sudoku hi ha una terra fèrtil que espera ser desco-berta. La destral -sense poder-ho evitar i malgrat que li dol- des de les vuit del matí abat els arbres que hi creixen..

Verbs fogososApunteu les quatre accions que anomena el text i que corresponen al foc.

Dies fredososPinteu de color verd el dia en què en Jaume començà a fer servir la destral.

Jeroglífic vegetalPare de la destral.

Riba firaireAssenyala amb una fletxa la riba (dreta o esquerra) del riu Llobregat on s’esdevé la fira que permetrà a en Jaume comprar la destral.

Paraules amagades

N

R

R C

U O

C

E

(Solució)

F 9E

Anagrama metal·lúrgicLlocs antics de l’Aragó on possiblement van donar a llum la nostra destral.

GRUESFA

Expressió genuïnaCopieu l’expressió del text que equival a quan es feia fosc.

Noms anticsSabeu el nom que aleshores rebia la nostra escola? I el del nostre primer pati?

(Solució)

(Solució)

ENTRETENIMENTS

DL DM DC DJ DV DS DG

1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26 27 28 29 30

31

Propietari d’un magatzem ple d’eines del camp i altres atuells.

Patis exteriors de les cases; les del del carrer del Riu en tenien.

Petites reixes de pomera que atrapen el pardalet.

Octubre 1977

29NOSALTRES

BON DIA, SR. KASPÀROV

Bon dia, Sr. KaspàrovHistòria dels escacs (LXIV)

De l’1 al 14 d’agost d’enguany s’ha jugat a la ciutat de Tromsø (No-ruega) la 41ª Olimpíada d’Escacs,

tant pel que fa a la categoria mascu-lina com a la femenina. Hi han par-ticipat un total de 181 països i 1.600 escaquistes. Aquest és un important esdeveniment que es produeix cada quatre anys i que converteix el món dels escacs en una gran festa. En aques-ta ocasió l’equip masculí espanyol va estar format per Francisco Vallejo (1r tauler), David Anton (2n), Iván Salgado (3r) i Miquel Illescas (4t). L’equip feme-ní agrupava Sabrina Vega (1r tauler), Olga Alexandrova (2n), Ana Matnadze (3r), Amelia Aramaz (4t) i, com a reser-va ,Yudaia Hernández.

Hongria va comptar amb la participa-ció de l’excampiona Judit Polgar, cosa que no va passar amb l’Índia, que no rebé l’ajut de l’aspirant al títol mundi-al, Anand. Cal esmentar també que Es-panya va quedar classificada en desena posició, empatada a 16 punts amb les seleccions d’Ucraïna, Cuba, Armènia i Israel. La medalla d’or aconseguida per l’equip xinès en la categoria masculina i la de plata en la femenina han donat un gran impuls als escacs d’aquest país, que, lentament i progressivament, es catapulta als primers llocs dels escacs mundials. Cal recordar que, en la cate-goria femenina, l’actual campiona del món és la xinesa Yifan Hou.

En aquesta Olimpíada es van produ-ir dues lamentables incidències: dos atacs de cor de dos escaquistes mentre jugaven les seves partides. Això mostra la tensió amb què es van viure cadas-cun dels matxs.

Vegem, tot seguit, una de les partides d’aquesta Olimpíada entre Sèrbia i Azerbaidjan

1. e4, e5

2. Cf3, Cc6

3. Ab5, f5 (El gambet Janisch porta el nom del mestre rus que l’estudià. La idea és atacar des de bon començament el centre blanc. La variant principal és 3. ..., Cf3; 4. O-O, d3; o 3. ..., a6; 4. Aa4, Cf3.)

4. d3, ... (S’aparta de la línia principal 4. Cc3, Cc6; 5. Exf4, Ac4.)

4. ... , fxe4

5. dxe4, Cf6

6. O-O, d6 (Si 6. ..., Cxe4; 7. Te1, Cf6; 8. Txe4+, ...)

7. Cc3, Ae7

8. Ae3, a6

9. Ae2, Ag4

10. h3, Ah5

11. Cg5, Axe2

12. Dxe2, Dd7 (Les

blanques tenen avantatge posicional.)

13. Dc4, Cd8 (Preveu la jugada 14. Df7+...)

14. f4, exf4

15. Axf4, Dc6 (Radjabov intenta el canvi de dames per disminuir la pressió de les blanques.)

16. Dd3, h6!? (Jugada incerta que sembla igualar la posició.)

17. Cf3, Ce6

18. Ae3, O-O

19. Ch4, Cc5

20. Cg6!, ... (Les blanques juguen activament; si 20. ... Cxd3; 21. Cxe7+, i recupera la dama.)

20. ..., Tf7

21. Dc4, Te8

22. e5!, ... (La pressió augmenta.)

22. ... , dxe5?? (Greu error de Radjabov, que perd una peça i les negres entren en una fase agònica.)

23. Cxe7+, Texe7 (Perunovic guanya el cavall, netament.)

24. Dxc5, De6

25. Tad1, Rh7

26. Cd5, Ce4 (Radjabov intenta complicar la partida per tal de recuperar la peça.)

27. Dc4, Cg3

28. Txf7, Txf7

29. Af2, ...

Radjabov es rendeix; no vol allargar l’agonia, atès que li manca un cavall. Demà serà un altre dia de competició i les coses poden sortir millor; cal estalviar energies perquè hi ha moltes partides encara.

la partida

Blanques: Perunovic (Sèrbia) Negres: Radjabov (Azerbaidjan)

41ª Olimpíada d’escacs - Tromsø (Noruega

Esteve Fradera

Obertura espanyola

CLASSIFICACIÓ FINAL DE LA 41a OLIMPÍADA D’ESCACS

Categoria masculina Categoria Femenina

1 Xina 19 punts

2 Hongria 17 punts

3 Índia 17 punts

1 Rússia 20 punts

2 Xina 18 punts

3 Ucraïna 18 punts

30NOSALTRES

AGENDA DE NADAL

Agenda de Nadal

Pastorets de la Palma

(representats des de 1952)

Dates: 25 i 28 de desembre i 4 i 11 de gener

Horari: dia 25 de desembre, 19 h; dies 28 de desembre i 4 i 11 de gener, 18 h

Preu de les entrades: entre 8 i 10 € (gratuït

amb el carnet del Club Super3)

Lloc: Societat Aliança Palmarenca (la Palma)Reserves i informació: tel. 93 672 09 52 (de dilluns a divendres)

tel. 93 672 00 40 (dissabtes i diumenges)

www.lapalma.diba.es/teatre.htm

Pessebre Vivent de Catalunya (52a edició)

Dates: del 29 de novembre a l’11 de generHoraris: 18, 19, 20 i 20:45 h (consulteu la pàgina web)Preu de les entrades: entre 8 i 12 € (gratuït amb el carnet del Club Super3 i els menors de sis anys)Lloc: Corbera de LlobregatInformació: tel 936 881 089

www.pessebrecorbera.cat

Pessebre Vivent de la Torreta (19a edició)

Organitzador: Amics del Pessebre Vivent de la TorretaDates: 20 i 21 de desembreHoraris: de 18 a 20 h, cada 30 minutsPreu de les entrades: 4 € (menors de sis anys, gratuït)Lloc: La Torreta (la Roca del Vallès)www.pessebrevivent.org

51è Festival de la Infància i la Joventut de Barcelona

Dates: del 27 de desembre al 4 de gener

Horari: d’11 a 20 h

Lloc: recinte ferial de Montjuïc

www.festivalinfancia.com

Fira de Nadal de Sant Vicenç dels Horts

Organitza: Ajuntament de Sant VicençDates: 19, 20 i 21 de desembreLloc: plaça Narcís Lunes

23è Festival de la Infància de Sant Vicenç dels Horts

Dates: del 27 al 30 de desembre

Horari: d’10 a 14 h i de 16:30 a 19:30 h

Preu de les entrades: 6 € l’entrada diària

i 15 € l’abonament

Lloc: Pavelló Poliesportiu Municipal Sant

Josep

Cagatió

Organitza: El Bitxo, escola de teatre.

Dates, horari i lloc:

19 de desembre, de 17 a 19 h, a la plaça Sant Jordi.

20 de desembre, de 12 a 14 h, a la Vinyala.

21 de desembre, de 12 a 14 h i de 17 a 19 h,

a la Fira de Nadal (plaça Narcís Lunes)

31NOSALTRES

AMB EL PATROCINI DE:

CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA CONCERTAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYAServeis: escola oberta, menjador, escola d’estiu, activitats extraescolars i biblioteca

C/ Antoni Gaudí, 8 | 08620 Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) Telèfon: 93 656 15 69 | Fax: 93 656 41 35 www.csantvicens.cat | info@csantvicens.cat

Carta + logo CSV

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Format paper: DIN-A4

7

Carta + logo CSV

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Format paper: DIN-A4

7