UNITS PEL VOLUNTARIAT I LA LLENGUA

................

DEL VOLUNTARIAT A LA LLENGUA: UNITS

Presentació.

El què teniu a la pantalla és un intent d’explicar què és UNITS, que no pretén el foment del voluntariat per la llengua –del què ja hi ha molts exemples reeixits al llarg del territori-, sinó de vehicular en la llengua –o si més no, d’incloure-la i fer-la habitual- les intervencions a l’abast dels col·lectius que presten -voluntàriament- algun servei a la societat1.

Un tal plantejament té –al nostre parer- una doble virtualitat:1. Respecta i reforça l’activitat pròpia de cada col·lectiu implicat i2. Afavoreix la presència de la nostra llengua, en les relacions i

contactes que els tals col·lectius estableixen amb els seus destinataris.I això té un avantatge afegit: afavorir la normalitat lingüística, en

qualsevol àmbit de relació i, per tant, contribuir-hi a la pervivència recuperadora i estable. Justament aquesta dimensió –la de l’ús de la nostra llengua més enllà dels contextos filològics o escolars- esdevé crucial, segons pensem alguns, per fer-la present en tots i cadascun dels àmbits comunicatius.

1 Vegeu més endavant els components d’UNITS

Introducció.

Com qualsevol projecte, el nostre té una petita història quan, des de la directiva d’AIV –Associació Internacional del Voluntariat-, es plantejà la creació d’una eina específica que s’anomenà “Units pel servei i la llengua” i que, ara per ara, s’ha consolidat al País Valencià, amb el nom d’ “Units pel voluntariat i la llengua”, per subratllar la prestació desinteressada del servei que, cada col·lectiu integrat, ofereix. Així pretenem acomplir la doble finalitat apuntada abans: que cada grup implicat es dedique plenament al seu objectiu i que ho faça amb sensibilitat i preferència –que no exclusivitat- per la llengua del territori.

Tot començà a la sessió celebrada el 25.10.03 a Barcelona, al C/ Pere Vergés, 1, seu de l’AIV2 i on es debateren entre altres qüestions:

-La conformació d’un projecte específic –Units pel servei i la llengua-, en el marc d’AIV i en el context europeu.-La difusió de les propostes i activitats i la implicació d’altres col·lectius que utilitzen la nostra llengua en la vehiculació de les seues tasques.-L’organització de sessions formatives del voluntariat envers l’objectiu del projecte.

Aquelles primeres propostes donaren com a fruit la integració al nostre territori dels col·lectius següents:

-La Societat Valenciana de Psicologia (SVP), com a grup inicial, impulsor principal i coordinador del programa.

-El grup Mar de Comunitats Cristianes Populars (CPPs ).-El Moviment Cooperatiu de l’Escola Popular.-El col·lectiu de docents “Cordaipoal”.-L’Acció de Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT) a l’àmbit

del País Valencià.-La Federació d’Escola Valenciana (FEV).-L’associació d’Inspectors d’Educació del País Valencià (ADIDE).-L’associació Josep Climent de Castelló. I últimament:-L’Associació de Professors Jubilats de la Universitat de València

(APROJUV).

Així doncs, a aquella primera pretensió d’aglutinar grups diversos a favor de l’ús de la llengua, s’afegia ara l’intent de contribuir a la vertebració del País, creixent cap als territoris de Castelló –associació “Josep Climent”- i cap a Alacant, on té la seu ADIDE. Actualment la composició d’UNITS és:

2 L’AIV té la seu a Barcelona per a tot Espanya.

-ACAT: Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura.

Emília Bea i August Monzon, València.

-ADIDE: Associació d’Inspectors d’Educació.

Tudi Torró, Alacant i Carles Rodríguez, València.

-ASSOCIACIÓ JOSEP CLIMENT.

Avel·lí Flors i Bonet, Castelló. -Associació de Professors Jubilats de la Universitat de València (APROJUV).

Josefa Gòmez Moya

-CATEQUESI FAMILIAR.

Manel Martí i Vilar, Borriana i València.

-COL·LECTIU RESOLDRE

Juanjo Martí, València.

-CORDAIPOAL.

Domènec Cueva i Almela: I.E.S. “Malilla”. València.

-ESCOLA VALENCIANA, FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS PER LA LLENGUA.

Diego Gómez i Gerard Fullana d’EV. Carles Ramos i Dariana Groza del voluntariat pel valencià.

-GRUP MAR DE COMUNITATS CRISTIANES POPULARS (CCPS).

Teresa Ferré i Pellicer, València.

-MESTRES D’ESCOLES D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA-C.P. “RAFAEL ALTAMIRA”.

Rosa Adell i Ferré, del CP. Rafael “Altamira”. València.

-MOVIMENT COOPERATIU DE L’ESCOLA POPULAR

Ferran Zurriaga, València.

-SOCIETAT VALENCIANA DE PSICOLOGIA (SVP)

Oto Luque i Violant Estreder. Universitat de València.

-VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC-UVEG

Alfons Esteve, Universitat de València.

Programa.

A UNITS, ens plantegem:

1. Extensió del Voluntariat 1.1 El voluntariat, entès com la donació de temps i capacitat a canvi de res

tangible a favor de persones necessitades o de la millora genèrica de la societat, té una implantació notable en les nostres societats occidentals.

1.2 L’existència del fenomen voluntari, unint persones amb un mateix esperit de servei, es dóna també en els països i regions units per una mateixa parla.

2. Aprendre uns dels altres 2.1 Quan els estudis, treballs i activitats es desenvolupen en una mateixa

llengua, sembla fàcil, i fins i tot recomanable, especialment en el camp del voluntariat, realitzar intercanvis per facilitar l’aprenentatge d’uns i altres amb la finalitat de millorar l’acció voluntària.

2.2 Sensibilitzar tothom per participar en l’acció voluntària, a més d’ajudar als que ja són voluntaris, i tenint en compte que hi ha grups de voluntariat, que empren la llengua habitualment o en tenen una especial sensibilitat.

3. Què pretén el programa Units Amb el programa UNITS es pretén:

Aconseguir que el voluntariat pose en comú amb els altres el què fa i el què projecta, amb la finalitat d’enriquir-se mútuament.

Facilitar el recolzament en la realització d’actes singulars: cursos, diades, celebracions, congressos, etc.

Dur a terme conjuntament activitats d’estudi, de promoció del voluntariat o d’altres iniciatives, amb la participació dels participants en el programa.

Participar en programes de la Unió Europea que s’adiguen als objectius d’UNITS.

4. Presentr una veu més potent 4.1 Donar pes al nostre projecte, tant de cara a fora com de cara a dins del

territori.4.2 Intercanviar opinions i arribar a conclusions per consens, en diferents

temes i activitats, per generar major seguretat i confiança en l’acció voluntària.

5. Promoure la nostra llengua 5.1 Tot i que no és la finalitat única del programa UNITS la realització

d’activitats i/o estudis de la llengua, en suposa una bona promoció. 5.2 Així emprar i promoure’n l’ús la fa solidària amb els

col·lectius específics del voluntariat lingüístic.

Consideracions.

Des d’aquell 2003, que iniciarem el camí envers la conscienciació del voluntariat en la nostra llengua, hem anat adequant els nostres objectius i plantejaments, per fer-los operatius i realistes alhora. L’intercanvi d’idees i estratègies –oficialitzat en la sessió anual de fi de curs- per mantindre l’esperit voluntari i la presència de la llengua, no ha qüestionat en cap moment la singularitat de cada col·lectiu adherit i, justament això, sembla haver donat continuïtat i visos de futur al nostre projecte.

1. I és que una tal divesitat de components ho fa imprescindible. Vegem-ho:

-La Societat Valenciana de Psicologia (SVP), grup inicial, impulsor principal i coordinador del programa és un col·lectiu científic de psicòlegs que, justament, en la seua tasca divulgadora i afavoridora de projectes

d’investigació –i la subsegüent publicació a l’ANUARI de PSICOLOGIA de la SVP-, empra preferentment la nostra llengua.

-L’Acció de Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), amb seu a Barcelona, és un moviment no vinculat a l’organigrama de cap confessió, però amb base cristiana, en contra de la tortura arreu del món i amb carta d’observador. Edita un butlletí íntegrament en la nostra llengua i el grup de Valencià és el què forma part d’UNITS.

-L’associació d’Inspectors d’Educació del País Valencià (ADIDE) és un col·lectiu de voluntaris, constituït en associació sense afany de lucre, per defensar i dignificar la professió d’inspectors d’ensenyament de l’àmbit no universitari. Publica un butlletí –“Fulls d’Inspecció”- amb notable presència de la nostra llengua.

-L’associació Josep Climent de Castelló, és un col·lectiu que treballa per la presència de la llengua en la litúrgia, en la catequesi, en les activitats culturals i de lleure i s’aixopluga en la figura de l’eclesiàstic i universitari il·lustrat del segle XVIII, Josep Climent i Avinent, que fou bisbe de Barcelona, els anys decisius de la revolta de les “quintes” -1773- i què se significà per la protecció que exercí envers l’ensenyament i la sensibilitat per la nostra llengua.

-L’associació de Professors Jubilats de la Universitat de València, és un col·lectiu recent que integra –voluntàriament- a aquell professorat deslligat de les tasques acadèmiques ordinàries, però no desvinculat de la comunitat universitària ni del context social valencià. Aleshores organitza i promou activitats educatives i culturals, de tot tipus, per a la població adulta i col·labora en les promogudes per altres col·lectius afins. I això amb especial consideració i sensibilitat envers la nostra llengua.

-Catequesi familiar és un grup de catequistes i pares, que treballen per l’edició de textos en la nostra llengua, superant els obstacles de la jerarquia local, no sempre sensible al tema.

-El col·lectiu Resoldre treballa en diversos fronts: ciutadà, de sensibilització mediambiental, de defensa de la professionalitat del nous egressats dels seus estudis etc.

-La Federació d’Escola Valenciana (FEV) té un predicament indiscutible entre la societat i entre els docents implicats i compromesos en la llengua. Organitza, cada primavera, les famoses “trobades” al llarg del territori que arriba a aplegar a fins a 200.000 assistents. Té també un servei de voluntariat molt actiu.

-El grup Mar de Comunitats Cristianes Populars (CPPs ) és el més sensible a la llengua entre els qui en formen part a València. És un col·lectiu de cristians compromesos i crítics envers els plantejaments involucionistes i atemptatoris contra el respecte que mereix la societat civil i els seus representants, que cert sector de la jerarquia exterioritza.

-Mestres d’escoles d’immersió lingüística conforma un col·lectiu especialment preocupat per difondre i prestigiar l’estratègia de la immersió, que s’adreça als fills de famílies castellanoparlants, per garantir un aprenentatge eficaç de la llengua i una integració social aconseguida i estable de la població immigrant.

-El Moviment Cooperatiu de l’Escola Popular, és un grup de seguidors i seguidores de la pedagogia de Célestin Freinet a València, que destaca per la seua proposta –i pràctica- a favor de la renovació pedagògica permanent a les escoles.

-El col·lectiu de docents “Cordaipoal” treballa en la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu, amb adolescents que cursen els estudis secundària, per tal d’afavorir la seua integració acadèmica i social –llengua inclosa-.

-Finalment, el Voluntariat lingüístic a la Universitat de València, com el seu propi nom indica afavoreix i manté un grup d’alumnes voluntaris que treballen com a “partenaires” dels nous alumnes universitaris, a tal de parelles lingüístiques.

Una tal varietat, doncs, tal com hem vist, obliga a aquella estratègia de respecte i integració de les activitats de cada col·lectiu, on la tasca prioritària és la que dona sentit al grup de voluntaris i es veu completada o enriquida, en la vehiculació de les intervencions –preferentment si més no- en la nostra llengua.

2.Una altra estratègia emprada pel nostre grup d’UNITS és, sense menyscapte de treballar per l’eixamplament de les bases, en forma de nous col·lectius que es puguen incorporar, la de fer present l’esperit del voluntariat -i la preferència per la llengua- en qualsevol moment i oportunitat que se’ns presente als membres d’UNITS. Vegem alguns exemples:

-L’ANUARI de Psicologia –íntegrament en la nostra llengua i amb abstracts en anglès- s’intercanvia amb revistes de l’altra part del planeta –Xile i Brazil- sense que semble que la llengua en siga obstacle. I sempre amb la participació voluntària i generosa dels seus responsables.

-L’acollida de becaris a la nostra Facultat de Psicologia Social, per part dels membre d’UNITS, profs. Martí i Adell, no només comporta l’atenció als seus problemes i necessitats personals -més enllà de la intervenció acadèmica convencional-, sinó que inclou l’oferiment de l’aprenentatge de la nostra llengua. En concret hi ha un becari xilé sensible al tema i dues becàries –una polonesa i una altra eslovena-.

-La presència de membres d’UNITS, al nou col·lectiu d’antics professors de la Universitat de València, li dona un to de participació i compromís envers el voluntariat gens menyspreable. Ara mateix s’estan recollint llibres, per a la dotació d’una biblioteca a la residència

d’estudiants de Watan, a Guatemala i es treballa en un projecte de millora del pla d’estudis de magisteri d’aquell territori, així com en el recolzament de les escoles rurals.

-Els comunicats de La Veu de les CCPs comporten un doble compromís: a favor de causes justes i actuals i en la nostra llengua, també a la web del col·lectiu estatal.

-Com que una bona part dels adherits, treballen a l’àmbit educatiu –primària, secundària i universitat- les seues intervencions es veuen multiplicades pels nombrosos destinataris. Tal és el cas del col·lectiu de l’escola valenciana, les trobades anuals de la qual apleguen fins a dues-centes mil persones –entre alumnes, professors i pares i mares-.

Annexos.

a) Encontres: cada any té lloc la jornada anual de revisió i formació d’UNITS. Fins al moment s’han desenvolupat les ponències següents:

a.1. Marc Ant. Adell: PER QUÈ UNITS?

Segur que, en un món globalitzat com el nostre i en un context social, polític i

cultural, tan ensopit i seguidista d’aquella tendència uniformitzadora, la presència del

nostre projecte apareix com un respir, com un assossec i com un repte. Efectivament i al

si de l’AIV –Associació Internacional del Voluntariat- es conforma una proposta

anomenada Units pel servei i la llengua 3, per abastar el territori que comparteix llengua

i cultura, història i inquietuds socials i cíviques: a la fi, s’apleguen persones vinculades a

accions voluntàries i desinteressades, però altament compromeses en molts diferents

àmbits socio-culturals i units, precisament, per servei i la llengua.

Els compromisos als que ens esperonen, són:

-Assenyalar, com a l’objectiu fonamental, la vinculació de voluntariat i llengua.

-Conformar un projecte específic –Units pel servei i la llengua-, en el marc d’AIV i en

el context europeu.

-Ubicar la Secretaria, del projecte UNITS a Barcelona, a la mateixa seu de l’AIV i

establir una presidència rotatòria per territoris.

-Celebrar una reunió mínima anual, per valorar la marxa del projecte.

-Difondre les propostes i activitats d’UNITS i afavorir la implicació d’altres col·lectius

que utilitzen la nostra llengua en la vehiculació de les seues tasques.

-Organitzar sessions formatives del voluntariat envers l’objectiu del projecte.

Així, doncs, hem de celebrar una tal proposta integradora de l’AIV, perquè tot i

l’existència de plataformes a favor de la llengua, es trobava a faltar una institució -amb

projecció europea- aglutinadora de les diferents iniciatives, arreu del territori. Això ens

permetrà:

-Unir esforços.

-Treballar en equip.

-Facilitar intercanvis entre els territoris i comunitats que compartim la mateixa llengua.

-Participar en programes europeus.

I tot això amb l’aixopluc de l’AIV. L’Associació Internacional del Voluntariat

com a entitat d’àmbit internacional, sense afany de lucre, apolítica i aconfessional. Està

3 Que, finalment, al nostre àmbit es quedà com Units pel voluntariat i la llengua.

gestionada exclusivament per voluntaris, perquè creu en el voluntariat com a esperit de

servei i de donar-se als altres a canvi de res i en els valors ètics, que han de conformar

una societat humanitzada i humanitzadora. I són convidats a integrar-se tot tipus de

persones –grans, joves, estudiants...- i d’institucions –famílies, escoles, grups,

col·lectius...- disposats a prestar un servei desinteressat, a qui ho necessite.

No cal dir que el voluntariat no és una intervenció gratuïta, en el sentit que no

costa gens. Costa i molt: tots tenim obligacions diverses i no sempre ens trobem en

disponibilitat física d’espai i temps, ni afectiva per dedicar-nos-hi. El tema, però s’ho

val: la llengua i la gent.

És per això que l’articulació de les dues dimensions: dedicació generosa als

col·lectius que més ho necessiten –voluntariat- i treball -igualment desinteressat- per la

promoció de la nostra llengua , s’harmonitzen en el nostre programa UNITS PEL

VOLUNTARIAT I LA LLENGUA.

Justament, en la difusió dels nostres plantejaments, juguen un paper

fonamental les trobades d’adherits, és a dir els col·lectius i associacions que es troben

sensibilitzades per ambdues dimensions –voluntariat i llengua-. D’ací la seua

importància. I no només per als membres de les esmentades associacions, sinó per a tots

aquells col·lectius que es mostren interessats en els nostres plantejaments, encara que no

amb el grau de compromís dels adherits. Per això pretenem donar-nos a conèixer

àmpliament, en el nostre context social i convertir-nos en punta de llança informativa i

formativa del voluntariat.

En això estem.

a.2. Alfons Esteve: “El Voluntariat Lingüístic a la Universitat de València”.

Introducció.

El Voluntariat Lingüístic de la Universitat de València naix durant el curs 1996-1997,

seguint l'experiència positiva de la Universitat Autònoma de Barcelona i de manera

simultània al Voluntariat de la Universitat Jaume I, amb la finalitat de reforçar la

consciència lingüística i de promoure les iniciatives dels estudiants dins i fora de la

UVEG.

L'objectiu genèric del projecte és fomentar l’ús del valencià en la vida quotidiana de la

Universitat, tot fent arribar la normalització de la llengua allà on les normes i les

institucions són més febles o insuficients. En concret, el que persegueix el nostre model

de voluntariat és consolidar un grup nombrós d’estudiants amb un nivell alt de

consciència lingüística, format, informat i agent normalitzador actiu en la comunitat

universitària.

El nostre model de voluntariat, així doncs, no és pas una associació constituïda

legalment i més o menys vinculada al Servei de Política Lingüística. Consisteix, més

aviat, en un projecte que pretén impulsar la formació dels estudiants per tal de crear una

xarxa de suport a les activitats relacionades amb el foment de l’ús del valencià, i, alhora,

estimular totes aquelles iniciatives de promoció de la llengua que sorgesquen dels

voluntaris mateixos.

El nostre criteri ha estat des d'un principi que no és funció de l'administració (en aquest

cas, el SPL) crear cap associació ni afavorir-ne alguna en concret, i que l'única

interferència en el teixit cívic de la universitat que ens podíem permetre era formar i

dinamitzar aquells estudiants interessats en la normalització lingüística, i, en tot cas,

animar-los a participar en les diverses associacions ja existents o a crear-ne de noves.

Els voluntaris.

El curs 1996-1997 s’apuntaren al voluntariat lingüístic 118 estudiants. Durant els anys

següents, el nombre de voluntaris ha anat augmentant, de manera que a finals d'octubre

de 2000 hi havia 281 inscrits. A hores d’ara tenim 324 voluntaris actius, dels quals 85

s’han inscrit en aquest curs 2006-07.

Formació del voluntariat.

Al llarg d'aquests anys, el SPL ha organitzat nombrosos cursos adreçats al Voluntariat,

com ara: sociolingüística pràctica; participació dels estudiants a la universitat; drets i

deures lingüístics; els centres d'autoaprenentatge de llengua; ensenyament de la llengua

a castellanoparlants; An Introduction to València: The Country, the City, the University;

Introdution à la Valence: Le pays, la ville, l'université; ensenyament de la llengua a

estrangers; la manipulació periodística del conflicte lingüístic; animació lingüística amb

Internet; taller de resolució de problemes lingüístics; taller d'organització d'activitats de

dinamització lingüística; introducció a la realitat sociocultural valenciana; el futur del

valencià en el context de la mundialització; les relacions interpersonals i l'activitat

voluntària; gestió del temps; màrqueting d'associacions; planificació estratègica de

l'acció voluntària; introducció a la ràdio; disseny de pàgines web; conèixer la

Universitat; redacció de documentació administrativa, oratòria, etc.

L'avaluació dels cursos, realitzada mitjançant enquestes als participants, ha permès anar

ajustant l'oferta a les necessitats formatives de cada moment.

Dinamització del voluntariat.

Els cursos i els tallers, a més de la funció purament formativa, funcionen com un

element de dinamització en la mesura que faciliten la creació de relacions personals

entre els voluntaris i els inciten a realitzar iniciatives en favor de la llengua. Nosaltres

hem considerat necessari potenciar encara més aquesta interrelació mitjançant activitats

específiques de dinamització. Així doncs, des del SPL tots els anys organitzem diversos

sopars, sovint seguint el suggeriment dels voluntaris mateixos. I també trobades (a

Morella, Moraira, el Puig, Alboraig, Ador i Vilafranca dels Ports; i a l’octubre que ve a

Banyeres de la Mariola), als quals, a més dels voluntaris, s'ha convidat les diverses

associacions que promouen l'ús de la llengua al si de la Universitat perquè expliquen els

seus projectes.

A mig camí entre la dinamització i la formació situaríem les dues trobades del

voluntariat lingüístic que la nostra Universitat ha coorganitzat en el marc de l'Institut

Joan Lluís Vives, la primera al novembre del 1997 i la segona al maig del 1999.

Aquestes trobades van servir, a més a més, per a l'intercanvi d'experiències entre els

voluntaris i els tècnics lingüístics de les diverses universitats.

Les iniciatives dels voluntaris.

Molts dels estudiants que formen part del Voluntariat Lingüístic es troben vinculats a

associacions i col·lectius tant de dins del món universitari com de fora, que treballen i

creen consciència al voltant de la normalització del valencià. Un seguit d’activitats

diverses i sempre relacionades amb l’ús i la promoció del valencià s’han posat en

marxa, des d'aquestes entitats ja existents i des d'altres de noves, gràcies al suport i

l'espenta dels voluntaris. Així, un grup de voluntaris va tenir la iniciativa de recollir

signatures entre la comunitat universitària per tal de demanar cursets de valencià per als

estudiants i centres d’autoaprenentatge als campus on no n’hi havia, cosa que es va

aconseguir almenys en part. Un altre cas exemplar va estar la creació del grup escolta

Galotxa, format per monitors que s'han conegut i format en el Voluntariat Lingüístic de

la Universitat de València, i que deu ser una de les poques entitats d'aquest tipus a la

ciutat de València que té el valencià com a llengua vehicular. O la mateixa PEL

(Plataforma d’Estudiants per la Llengua), que va nàixer com a conseqüència dels

primers intents de suprimir la Filologia Catalana com a titulació). O ara també el

col·lectiu Viarany, que promou l’excursionisme per tot el País Valencià, precisament

entre el col·lectiu d’estudiants.

Suport a la integració dels estudiants castellanoparlants i estrangers.

El curs 1996-1997 es posà en marxa una iniciativa del Servei de Normalització

Lingüística que consistia a posar en contacte els voluntaris amb estudiants

castellanoparlants, per mitjà de la borsa d’habitatge del Vicerectorat d’Estudiants, amb

la finalitat que compartiren l’habitatge i així donar a conèixer la nostra llengua, cultura i

realitat sociolingüística.

Paral·lelament, es realitzà una actuació destinada als voluntaris lingüístics que tingueren

coneixement d’alguna llengua estrangera i demostraren interès a posar-se en contacte

amb estudiants dels diversos programes d’intercanvi internacional. El resultat fou

l'edició d'un fullet informatiu en anglès i valencià adreçat als estudiants estrangers i la

creació d'una borsa de mentors lingüístics en el Vicerectorat d'Estudiants, alimentada

amb les dades dels voluntaris interessats en aquest projecte.

Ara, i des de fa tres anys tenim en marxa el programa de tàndems lingüístics. L’objectiu

fonamental dels tàndems lingüístics és la integració dels estudiants no catalanoparlants

en l’ús normalitzat del valencià, per desenvolupar tant la seua competència lingüística

com l’hàbit de parlar-lo.

Es tracta, doncs, de relacionar cada estudiant interessat amb un voluntari

catalanoparlant, amb el qual farà intercanvis de conversa i participarà en activitats

culturals i lúdiques, que faciliten l’assoliment dels objectius d’aquest projecte.

Col·laboració dels voluntaris en les activitats del spl.

Com ja hem dit, el SPL de la UVEG no ha pretès en cap moment dirigir les activitats de

promoció de la llengua que duen a terme els voluntaris. El que sí que hem fet en

diverses ocasions és seleccionar els nostres col·laboradors entre aquests voluntaris.

El nostre servei organitza diverses activitats de dinamització, com ara les campanyes de

foment de la matrícula en valencià (demana, universitat en valencià... i el programa

Conèixer la Universitat, en el qual els estudiants preuniversitaris visiten els diversos

campus i centres on estudiaran el curs següent. Aquestes actuacions requereixen un

nombre important de col·laboradors amb una formació i unes actituds adequades. Els

estudiants que participen en el programa de formació i dinamització del Voluntariat

Lingüístic reuneixen aquestes característiques, i és per això que el SPL selecciona els

seus col·laboradors entre els voluntaris.

La col·laboració dels voluntaris amb el SPL durant aquests anys ha resultat, doncs,

doblement positiva, ja que, d'una banda, ens ha permès d'establir un contacte personal

directe amb moltíssims estudiants; de l'altra, és clar que aquestes activitats també han

contribuït a formar i motivar els voluntaris que hi han participat.

Conclusions i perspectives de futur.

Fent una anàlisi de conjunt, hem de concloure que el projecte de formació i

dinamització del Voluntariat Lingüístic que s'ha dut a terme a la Universitat de València

ha de rebre una valoració positiva. Amb el nostre programa de voluntariat lingüístic

hem aconseguit l'objectiu fonamental de formar i posar en contacte entre si una gran

quantitat de persones amb la inquietud comuna de fer del valencià una llengua digna i

viva.

El Voluntariat Lingüístic ha anat augmentant progressivament en nombre de gent, cosa

que ha fet possible una major quantitat de trobades i de relacions entre persones amb

inquietuds similars. La qualitat de les activitats, especialment d’aquelles que s’han

mantingut al llarg del temps (cursos, trobades), també ha anat millorant, i s’ha ofert als

estudiants un ampli espectre de possibilitats.

Per als voluntaris que han participat de les diverses activitats, aquestes han estat un lloc

de coneixença i de trobada, un punt de partença per a la creació de projectes nous, el

naixement d’associacions estudiantils i cíviques i, també, un espai on donar a conèixer

els col·lectius i les associacions ja existents. Hem aconseguit que un grup significatiu

d'estudiants trobaren els llocs des d’on treballar per la normalització lingüística de la

nostra universitat i també fora d’ella.

Però a més, hem aconseguit, i això és una de les grans pretensions nostres, que les

persones que han estat voluntàries lingüístics, després i una vegada acabada la seua vida

universitària, en ocupar els diversos llocs de treball, hagen estat també vertaders motors

de normalització en els seus treballs: periodistes, promotors culturals, biòlegs, psicòlegs

i un llarg etc.

El Voluntariat ha resultat ser, així mateix, una eina útil en el nostre treball diari per

aconseguir la normalització. La col·laboració de molts voluntaris en les campanyes de

dinamització ha resultat crucial per als resultats que s'hi han obtingut.

Així doncs, la previsió per al futur és reforçar les activitats de dinamització interna del

Voluntariat, especialment les trobades i els sopars; mantenir l'oferta formativa

relacionada amb les iniciatives que presenten els voluntaris mateixos i amb les

campanyes pròpies del SPL; i continuar sol·licitant la col·laboració dels voluntaris en

les tasques d'animació lingüística organitzades per l'SPL.

a.3. Manel Martí i Vilar: “Conductes socials positives en el Voluntariat”.

Resum

En la ponència dirigida en la trobada “UNITS pel voluntariat i la llengua” es presenta,

en un primer moment, la relació que hi ha entre el voluntariat i la Conducta Prosocial,

les condicions bàsiques del voluntariat i estudis recents sobre aquesta última temàtica a

la Comunitat Valenciana.

Una volta presentat i reflexionat respecte als dos constructes anteriors, es presenta un

extracte de diferents estudis de recerca científica en els quals es mostren els factors

associats a la conducta prosocial. El coneixement d’aquestes investigacions ens poden

ajudar a comprendre millor les conductes socials positives dins del voluntariat i quines

variables influeixen especialment.

El debat posterior a la conferencia es derivarà cap a l’objectiu de quines implicacions

tenen tots aquests estudis dins dels objectius del programa “UNITS pel voluntariat i la

llengua”.

Voluntariat i conducta prosocial

2 Tipus de conducta prosocial:

- espontània

- no espontània (voluntariat)

Característiques del voluntariat:

-temps de reflexió

-variables Disposicionals vs. Situacionals

-elecció elaborada i voluntària

-de forma continuada

-íntimament lligada a les motivacions de la persona

-compromís personal i formal

Condicions bàsiques del voluntariat

Disponibilitat temps lliure

Continuïtat i compromís

Absència de retribucions econòmiques

Solidaritat

Associacionisme (disposició d’un voluntari per a integrar-se en un col·lectiu)

Preparació adequada

Característiques psicosocials

Estudis recents: dades sociodemogràfiques

Dones (18 a 30 anys) fadrines, sense fills que viuen en el domicili patern

Voluntaris amb estudis universitaris orientats a l’ajuda als altres

Jubilats i aturats

Via de contacte:

Jóvens: cursos de formació, familiars i amics

Majors de 51 anys: recerca personal

Personalitat del voluntariat:

Trets:

-Extraversió

-Estabilitat emocional

-flexibilitat

-Afabilitat

-Empatia

-Obertura a experiències i coneixements

-Tenacitat

-Caràcter emprenedor

Altres variables:

-Responsabilitat social

-Autoestima

-Locus de Control Intern

Estudis recents:

nivells mitjans-alts:

-amabilitat

-obertura a l’experiència i coneixements

-perseverança

-tenacitat

-compromís

-diligència

-control emocional

nivells mitjans-baixos:

-energia

-dominància

-capacitat per a imposar-se

nivells elevats:

-afabilitat

-sensibilitat cap als altres i les seues necessitats

- disposició a l’ajuda

Relació entre c. generals de personalitat

Dones: + empatia, afabilitat i tendència a l’ajuda

(augment en els últims anys d’hòmens en accions voluntaries)

Jóvens amb + nivell educatiu: dinamisme, energia, activitat, obertura a noves

experiències i cultures (recerca de: aprendre, augmentar possibilitats de treball, ampliar

xarxes socials...).

Jubilats i tercera edat: + estabilitat emocional (recerca de: obligació moral d’actuar de

forma solidària, ampliar cercle d’amistats...)

b) Difusió:

b.1-(EL PUNT)

Units pel servei i la llengua4.

En un món globalitzat com el nostre i en un context social, polític i cultural, que fa seguidisme d’aquella tendència uniformitzadora, apareix com un respir i assossec de l’ànima, la iniciativa que glossarem tot seguit. Efectivament, el proppassat dia 25.10.03, es constituí a Barcelona i al si de l’AIV –Associació Internacional del Voluntariat- un projecte anomenat Units pel servei i la llengua, que abasta els territoris que compartim llengua i cultura, amb representació de l’Alguer, de Balears, del Principat, de la Catalunya Nord, del País Valencià, d’Andorra, de la Franja de Ponent i de la Vall d’Aran. A la fi, s’apleguen persones vinculades a accions voluntàries i desinteressades,

4 Marc Antoni Adell, de la Societat Valenciana de Psicologia (SVP) i de l’Associació Internacional del Voluntariat (AIV)

però altament compromeses en molts diferents àmbits socio-culturals i units, precisament, per servei i la llengua.

Els compromisos als que s’arriba, inicialment, són:-Assenyalar, com a l’objectiu fonamental, la vinculació de voluntariat i llengua. -Conformar un projecte específic –Units pel servei i la llengua-, en el marc d’AIV i en el context europeu.-Ubicar la Secretaria, del projecte UNITS a Barcelona, a la mateixa seu de l’AIV i establir una presidència rotatòria per territoris.-Celebrar una reunió mínima anual, per valorar la marxa del projecte.-Difondre les propostes i activitats d’UNITS i afavorir la implicació d’altres col·lectius que utilitzen la nostra llengua en la vehiculació de les seues tasques.-Organitzar sessions formatives del voluntariat envers l’objectiu del projecte.

Hem de celebrar, doncs, la proposta integradora de l’AIV, perquè tot i l’existència de plataformes a favor de la llengua, es trobava a faltar una institució -amb projecció europea- aglutinadora de les diferents iniciatives, arreu del territori. És per això que saludem esperançats la constitució del projecte UNITS PEL SERVEI I LA LLENGUA, que ens permetrà:-Unir esforços.-Treballar en equip.-Facilitar intercanvis entre els territoris i comunitats que compartim la mateixa llengua.-Participar en programes europeus.

I tot això amb l’aixopluc de l’AIV. Què és, però, l’AIV? L’Associació Internacional del Voluntariat és una entitat d’àmbit internacional, sense afany de lucre, apolítica i aconfessional. Està gestionada exclusivament per voluntaris, perquè creu en el voluntariat com a esperit de servei i de donar-se als altres a canvi de res i en els valors ètics, que han de conformar una societat humanitzada i humanitzadora. I són convidats a integrar-se tot tipus de persones –grans, joves, estudiants...- i d’institucions –famílies, escoles, grups, col·lectius...- disposats a prestar un servei desinteressat, a qui ho necessite.

Ara l’AIV, amb la intenció de fomentar i consolidar les iniciatives disperses en favor del voluntariat i la llengua, engega el projecte UNITS, al que us convida a integrar-vos.

La proposta, doncs, esdevé especialment oportuna entre nosaltres, perquè l’anunci de la Generalitat Valenciana amb la publicació del “decàleg” envers la llengua, no resulte una nova cortina de fum o una maniobra electoralista més del PP, a les que ja ens té acostumats. Cal que totes les instàncies cíviques i polítiques, tots els col·lectius i persones sensibilitzades i democràtiques facen causa comú, per exigir a les institucions coherència i compromís amb la gent a la que serveixen, en l’acompliment del mandat constitucional de respecte i protecció de les llengües, al seu territori.

b.2-(EL PUNT)

VOLUNTARIAT I PAÍS5

Tota pedra fa paret. Per això hem estat encantats de participar a les Jornades que, sobre Voluntariat i País, s’han esdevingut a Calaceit, capital cultural de la FRANJA DE PONENT, els proppassats dies 16 i 17 d’octubre, coincidint, a més, amb el pas del CORRELLENGUA. I és que el projecte UNITS va fent camí: un projecte que abasta tots els territoris de llengua catalana des de la Catalunya Nord al País Valencià, des de l’Alguer a Fraga, passant per Andorra, el Principat i les illes Balears. Ara ha estat l’hora de la Franja per abordar el tema de referència, al recinte del teatre local de Calaceit.

Així ens hem introduït en l’aproximació conceptual del terme voluntariat, com a referència a un col·lectiu i a una actitud de dedicació i servei altruistes. I al País com a realitat de pobles, conformada per subjectes que presenten determinats trets d’identitat –la llengua especialment- i de comportament, arrelats –una i altres- en la història comuna.

Justament, perquè individus i col·lectius de voluntaris, així com les societats que conformen els pobles, necessiten -per consolidar la seua personalitat-, gaudir d’un raonable nivell d’autoestima, cal aprofundir en la mística i en la psicologia de l’acció generosa i encoratjada dels voluntaris. I és que quan es disposa de tots els recursos necessaris i del marc jurídic que garanteix el reconeixement de tots els drets de la ciutadania –inclòs el d’autodeterminació-, l’acció del voluntariat esdevé innecessària. En el nostre cas, però, quan ens trobem lluny d’aquella normalitat jurídica, social, cultural i política, la participació dels voluntaris –individus i col·lectius- esdevé imprescindible per garantir la nostra subsistència. Això és especialment dramàtic a la Franja de Ponent, on la seua població de poc més de 50.000 habitants, tot i ser en més del 90% catalanoparlant, no té cap reconeixement oficial de la seua –i nostra- llengua, per part de la comunitat –Aragó- a la que pertany. Heus ací com és de vital, potenciar projectes com el d’UNITS PEL SERVEI I LA LLENGUA, que aixopluga l’AIV –Associació Internacional del Voluntariat-, per equilibrar situacions tan asimètriques i injustes, com la de la Franja.

Altrament s’analitzà el voluntariat, com a servei per millorar la societat, amb el seus reptes i límits alhora. Entre els primers hi ha: l’opció lliure, les capacitats i temps pròpies posades a contribució, la gratuïtat del servei, l’organització associativa, la priorització de les intervencions, la defensa d’un món de valors i d’una ètica humanitzats. Entre els límits hi compten: la formació personal, la complementarietat dels professionals, les necessitats i condicionaments de l’entorn i la implicació afectiva.

I tot això a favor del dret a l’existència del nostre País, defensant els nostres trets d’identitat: història, cultura, llengua... Així com l’encaix institucional i normatiu, que comporta el reconeixement dels drets humans i polítics bàsics i unes pràctiques socials respectuoses amb el nostre fet diferencial. Per la nostra part, però, cal comptar amb la saba relacional que és l’autoestima col·lectiva, que ens empeny als ciutadans i ciutadanes a posar-nos en marxa. Com?-Objectivant l’anàlisi de la situació, per no caure en falses il·lusions.-Mostrant serenitat en la seua valoració.-Acceptant les limitacions de la realitat.-Mantenint permanentment un projecte vital atractiu.-Conduïnt-nos, coherentment i progressivament, cap als objectius proposats.-Valorant els petits guanys aconseguits.

5 Marc Antoni Adell, de la Societat Valenciana de Psicologia (SVP) i de l’Associació Internacional del Voluntariat (AIV)

-Actuant organitzadament i coordinament.-Prenent consciencia de caminar plegats, junts, acompanyats.-Consolidant els nostres comportaments, per l’exercici permanent de les conductes diàries.-Entrenant-nos en estratègies d’afrontament de conflictes –individuals i col·lectives-

Tot això des de paràmetres vitalistes i recercant la felicitat, a la que com a persones i com a poble, tenim dret.

El que sembla evident és que no ens ho donaran fet. Així que la voluntat de ser poble és a la base de qualsevol projecte de País perquè, com deia Vicent Andrés i Estellés, no s’és res si no s’és poble.

b.3-(Recensió A L’ANUARI DE PSICOLOGIA6)

MARTÍ I BOSCH, L i al.: ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DEL VOLUNTARIAT (A.I.V.)

Aquesta Associació és una entitat sense ànim de lucre ni cap vinculació religiosa o política. Es tracta d’una organització no governamental, al servei del voluntariat ambiental, cívic, cultural, de temps lliure i social. La seua seu a Espanya és a Barcelona i ha publicat una col·lecció de fullets divulgatius, des del núm. 1, dedicat a explicar Què és i com és l’A.I.V, fins al núm. 10 que s’ocupa dels Reptes i límits del voluntariat. Així el núm. 2 aborda...

Justament l’AIV ha encetat un nou programa d’actuacions amb el nom d’UNITS PEL SERVEI I LA LLENGUA que convida a unir esforços, treballar en equip, participar en programes europeus i facilitar intercanvis, orientats a afavorir l’acció dels col·lectius de voluntaris envers la llengua que compartim. L’àmbit d’intervencions del programa abasta els territoris de l’Alguer, Andorra, El Principat, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears, el País Valencià i la Val d’Aran. En concret es pretén:

-Assolir un objectiu fonamental, que és el de vincular voluntariat i llengua. -Conformar un projecte específic –Units pel servei i la llengua-, en el marc d’AIV i en el context europeu.-Ubicar la Secretaria a Barcelona, a la mateixa seu de l’AIV i una Presidència rotatòria per territoris.-Difondre les propostes i activitats d’altres col·lectius que utilitzen la nostra llengua en la vehiculació de les seues tasques.-Organitzar de sessions formatives del voluntariat envers l’objectiu del projecte.

Al respecte, la vinculació de la Societat Valenciana de Psicologia –SVP- al projecte UNITS PEL SERVEI I LA LLENGUA, es justifica per:

1) La SVP, als seus estatuts (Títol primer, art. 4art,1) es proposa, com a primer dels seus objectius, “Promoure l’ús del valencià en l’àmbit científic, acadèmic i professional de la Psicologia”.

6 Manel Matí, Dep. de Psicologia del Desenvolupament i de l’Educació. Facultat de Psicologia. Universitat de València.

2) L’ANUARI que es publica es fa íntegrament en la nostra llengua, amb recensions en anglès.

3) En 1997, arran de la consulta que féu el Consell Valencià de Cultura, s’elaborà el document “Informe de la SVP sobre la realitat psicolingüística valenciana”, on s’analitza des de la perspectiva científica que ens afecta, el mal anomenat conflicte lingüístic al nostre territori.

4) Periòdicament la SVP organitza jornades, com la del 2002 –Psicologia, Llengua i Societat- orientades a afavorir la presència de la nostra llengua, en l’àmbit de la ciència que professem i en un context social normalitzat lingüísticament.

5) Al si de la SVP, el prof. Ferran Suay i la psicòloga Gemma Sanginés han elaborat un taller d’autoestima lingüística, per generar i consolidar respostes positives, en els catalanoparlants, front als episodis hostils a la llengua que, diàriament, es viuen en el nostre context.

6) Fora d’això, la SVP, manté nivells de col·laboració i contacte diversos, amb altres col·lectius sensibles a la llengua, com ara la Federació d’escoles valencianes, la Societat científico-mèdica Dr. Pesset, els casals Jaume I, el Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València, el Col·lectiu del voluntariat lingüístic de la mateixa UV i d’altres. Així mateix es preveu iniciar una línia de col·laboració amb els Amics de la Bressola, oferint assessorament i suport a famílies i professorat a l’entorn de la dimensió psicològica i pedagògica de l’ensenyament en català. I amb Acció Cultural de País Valencià, que aixopluga institucions diverses i té el projecte de repristinar l’emblemàtic edifici “El Siglo”, a València, per a finalitats culturals en favor de la llengua i la cultura pròpies.

Així que, en un món globalitzat com el nostre i en un context social, polític i cultural tan amenaçat, apareix com un respir i assossec de l’ànim, la iniciativa que patrocina l’AIV –Associació Internacional del Voluntariat-, en el projecte Units pel servei i la llengua, i en la publicació dels 10 fullets divulgatius, als que ens hem referit abans i que són d’obligada lectura per conèixer l’AIV i els seus projectes. Cal que totes les instàncies cíviques i polítiques, tots els col·lectius i persones sensibilitzades i democràtiques facen causa comú, per exigir a les institucions coherència i compromís amb la ciutadania, que vol viure amb normalitat comunicativa, expressant-se en la llengua pròpia.