Des de la revista, i aprofitant aquestes datesnadalenques on els sentiments més oposats afloren,volem dedicar unes ratlles a la nostàlgia, un recordals qui ja no estan entre nosaltres tot i que elstenim presents perquè durant molts anys han formatpart de la fesomia del nostre entorn:homes i dones lligats al camp, pagesos i mestressesde casa arrelats a la terra.

Des del positivisme i l�esperança amb què vivim eldia a dia i la il·lusió amb què esperem el futur,guardem als nostres cors aquesta altra manera defer que ens van ensenyar on el temps no corria tant,les rutines es repetien al llarg dels anys de lamateixa manera, el plaer per les petites coses, lalluita contra les adversitats, les dificultats peraconseguir la collita, les poques estones d�esbarjo,el sacrifici...

Potser per necessitat o perquè no tenien altra opció,van fer que el temps es deturés al nostre voltant,van mantenir al llarg de molts anys el paisatgeque ens envolta : oliveres, garrofers , vinya ... quevan recorrent els seus cicles al seu ritme, de maneralenta, de vida llarga, absents a les nostres preses.Conreus treballats a mà, a cop d�aixada, contemplatsdurant gairebé els tres-cents seixanta-cinc dies del�any malgrat les sovintejades inclemències de lameteorologia o de les polítiques agràries. Aquestpaisatge amb què ens agrada retrobar-nos desprésde la jornada laboral o quan marxem de la Noudurant un temps i que quan passem el pont del�AVE ens acull. Ja som a casa !

Avui dia, en què aquests valors estan tan endecadència, en què tots volem resultats immediats, els qui hem rebut aquesta herència tenim el privilegide poder parar de tant en tant i de recordar quehi ha una altra manera de viure més respectuosaamb la natura i amb els cicles vitals, que cansamés el físic però allibera la ment, que embruta lesmans però neteja l�esperit. I és per això que tot iles confortables cases en què vivim on no hi faltade res, els avantatges tecnològics, les comoditatsi el benestar de què gaudim... sovint des de casa,entre les parets o per sobre les teulades necessitemveure el verd dels arbres centenaris, el marró de laterra que ens ha vist créixer, el blau del celmediterrani... respirar fort i agafar aire per continuarendavant.

Serveixi el Nou Gaià per conservar el vostre llegatque amorosament guardem a les nostres memòries.

Durant els dies 6 i 7 d�octubre vatenir lloc la 2a trobada de nouencsi nouetans. En aquesta ocasió ala Nou de Berguedà, ja que la 1atrobada, que es va produir perSant Jordi del 2006, va ser alnostre poble. La història va anaraixí:

Guardàvem tan bon record de lavegada que ens vam conèixer ambels nouetans al nostre poble queens vam posar a preparar la 2atrobada amb molta il·lusió i ganes,

endevinàvem que el tarannàamable, obert i alegre que ens vandonar a conèixer la gent de laNou de Berguedà, ens faria sentiral seu poble com a casa nostra.No ens vam equivocar.

La proposta d�anar a passar elcap de setmana al Berguedà vaanimar a molta gent del poble,més concretament, 90 personesvam formar l�expedició per anara conèixer el nostre homònim,algun d�ells, amb la il·lusió de

trobar bolets en una zona forçaconeguda per aquest producte tanpreuat, va veure truncat el seudesig ja que aquesta temporadano ha donat gaires alegries alsboletaires.

Emprenem el nostre viatge el matídel dissabte 6 i la primera paradaés a Berga per conèixer la Firadel Bolet, que casualment secelebra aquell cap de setmana.Després d�una passejada per laFira, ens dirigim cap a la Nou de

2a. TROBADADE LA NOU DE BERGUEDÀ - LA NOU DE GAIÀ

CAP DE SETMANA A LA NOU DE BERGUEDÀPer Josepa Figueras

Berguedà per una carreteretaestreta i costeruda d�un granencant. Arribem a hora de dinari el primer que ens sorprèngratament és una gran pancartade benvinguda que han penjat al�entrada del poble.

Després de dinar la comitiva ensacompanya a conèixer els voltants.Molt amablement, el capellà delpoble ens reuneix a l�esglésiaMartí per fer-nos una extensaexplicació sobre el mateix recintei una mica de la història del poble.Seguidament, ens desplacem a peu cap al Santuari en honor a laverge de Lourdes. Hi podem visitaruna petita gruta on es troba unafont, l�aigua de la qual se liatribueixen efectes sanadors. Ahora de sopar fem el primer àpat

de germanor amb els nouetans,val a dir que fresqueixa una mica,però ens sentim abrigats per lacàlida acollida rebuda.

El diumenge 7 al matí, preparemd u e s v i s i t e s d e m a n eraimprovisada després de decidirque anar a buscar bolets haviad�esperar una altra ocasió. Enprimer lloc, anem a veure les minesde Cercs i després el mirador deGresolet per contemplar l�impressionant cim del Pedraforca.Tornem cap a la Nou de Berguedài la seva gent ja ens espera ambels fogons encesos per oferir-nos una vedella amb bolets de la terraper llepar-se�n els dits.

Durant el dinar es fan elsparlaments per part de lesautoritats i es procedeix, ambemoció continguda, a l� intercanvid�obsequis. Cap a mitja tardaemprenem el camí de tornada capa casa. El record de la trobadaés entranyable. Agraïm, i molt, atota la gent de la Nou de Berguedàque, amb la seva col·laboració, vafer possible el retrobament, i novolem deixar de dir que els duremsempre dins dels nostres cors.

Gràcies Eleuteri, gràcies Imma igràcies a tots els nouetans queho van fer possible.

2a. TROBADADE LA NOU DE BERGUEDÀ - LA NOU DE GAIÀ

VISITA ALS LLOCS D'INTERÈS

Dintre dels actes festius del poblei en concret per la Festa de la Marede Déu de les Neus, el 5 d�agost,ja es programa una ballada desardanes com a fet habitual. Aquestany ens vam aplegar en el marcincomparable de la pista del Cercaton els forasters poden gaudir delnostre jardí municipal. Vàrem seruna bona colla de balladors,principalment del poble, però tambése n�acosten dels pobles de larodalia i així en teníem deTorredembarra, de la Pobla deMontornès i d�altres. En la petitamitja part unes galetes i un porróde cava corrien entre tots i a esperarla propera trobada sardanista.

GRUP SARDANISTA

ACTIVITATS DELSEGON SEMESTRE

LES NEUSPel Grup Sardanista

SOCIETAT

Nit de les EntitatsEn la passada festa local de SantCosme i Sant Damià, l�Ajuntamentva organitzar la 1a nit de lesentitats, on després de gaudir delsopar de germanor, va anar cridanta totes les entitats locals i se�nsobsequiava amb un trofeu on esreconeixia la feina feta i uns regalsper cada ent i ta t ( l l ib re,arxivador...). El Grup Sardanistahi va ser present representat perla junta actual i vam aprofitar peragrair a tothom el suport rebut iconvidar a tothom en els actesque s�organitzaran durant l�any2008 per commemorar els 20Anys d �Aplec �Gran Jardí�.

Festa de la CastanyadaDins de la diada de Tots Sants, elGrup Sardanista organitza latradicional castanyada popular,al casal municipal, amb sopar iball.Així el passat 31 d�octubre comja és tradicional al Casal de laNou es van aplegar una norantenade persones per sopar i ballar al

so de l�organista Noé. El soparpreparat pels cuiners locals enJulià, en Joan i en Martí vaconsistir en: ensaladilla ambllagostins, pollastre al cava, gelati cafè. Més tard, una vegadacomençada la ballarusca, unsminuts per menjar els panellets iles castanyes i a continuar ballantfins ben entrada la matinada.Agraïm a tothom la col·laboració,tant en l�assistència com en elparament i recollida de la sala delCasal. En aquesta edició vamcol·laborar amb el Grup de diables�Trencanous� que van aprofitarla festa per rifar un pernil i aixícomençar a recaptar diners perla seva entitat. Bona sort iendavant!

Agenda d�activitats previstes pel2008

· Març 29 i 30: Assemblea desocis i Aplec �Gran Jardí�

· Juny 23: Arribada de la Flama

del Canigó i repartiment alspobles veïns.

· Octubre 26: Tot el diaAssemblea de la Unió d�Associacions d� Aplecs de lesComarques Meridionals deCatalunya ( Assemblea, ballada,dinar i concert)

· Octubre 31: Sopar de la Cas-tanyada

Probablement hi haurà algunaaltra activitat però encara nosabem les dates.

Loteria de NadalAquest any s�ha jugat al número66405 en participacions de 2�40�cadascuna. Gràcies a tots per lacol·laboració, tant en la vendacom en la compra. Sor t!

LA FESTA DE LA CASTANYADA

eL Nou Gaià 4

Com ja vàrem explicar enl�anterior número de la revista, elGrup de dones de la Nou de Gaiàes tà celebrant el seu XèAniversari.

Aquest segon semestre s�ha fetla festa-homenatge a la sòcia mésgran, la Sra. Carme Cañellas.

El dia 17. de novembre a la saladel Casal es va fer un dinar, seguitde l�actuació de la tuna, la qualva imposar la capa a la nostrasòcia homenatjada. També laPresidenta en nom seu i de totala junta va oferir a Carme Cañellasuns obsequis de record d�aquestdia. I com a final de festa, vamgaudir de l�actuació del grup deball de �Polinèsia�, amb gran èxitja que són uns artistes i ballarins

de gran categoria.

També es va fer aquest mateix diauna exposició de fotografies detotes les activitats i sortidesculturals que ha realitzat el Grupde Dones durant aquests 10 anys,que en són moltes.

Com que el dia d�inici del�associació va ser el 27 d�abril de1997 (diada de la Mare de Déude Montserrat), les celebracionsencara no han acabat. Per tant,es prepara una cloenda durantaquest primer trimestre, de la qualsereu informats.

ALTRES ACTIVITATS- Hem realitzat un Taller de

relaxació facilitades pel ConsellComarcal

- Comença el segon trimestre delTaller de restauració de mobles,que ja té un considerablenombre d�alumnes.

- Es va celebrar el clàssic berenarde Nadal amb la festa de l�amicinvisible i, enguany, vam rebreuna visita molt inesperada: ElPAPA NOEL de veritat. Vadeixar a la porta els seus rensi ens va obsequiar ambcaramels i bombons per a totesles presents. Ah� i va ser molt i molt simpàtic.

Com sempre us animen a les donesde la Nou que encara no sousòcies que us hi feu i a les que jaen sou que seguiu participant entotes les activitats que esproposen.

HOMENATGE A LA SÒCIA MÉS GRANPel Grup de Dones

eL Nou Gaià 5

CELEBRACIÓ DEL XÈ. ANIVERSARIDEL GRUP DE DONES DE LA NOU DE GAIÀ

A l�anterior número de la revista,no vam poder incloure el comentaridel final de la temporada2006/2007. Breument direm queels resultats no van ser gairesatisfactoris. L�equip, en assolir lapermanència a la categoria, es varelaxar i això va fer que equips, apriori inferiors, ens guanyessin.També cal dir que es va canviarl�entrenador i aquest fet vaconvulsionar la plantilla, influintnegativament en la convivència ien els resultats.

La temporada 2007/2008 es vacomençar amb problemes a l�horade confeccionar la plantilla. Onzejugadors, alguns molt importants,van causar baixa. Només deujugadors van continuar, a més delDelio Castillo, que es va fer càrrecd�entrenar l�equip al final de latemporada passada. Molts delsjugadors que van iniciar lapretemporada amb l�equip, a últimahora, van fallar per diversos motiusi la plantilla es va acabar decompletar a poc temps d�iniciar elcampionat. Això va fer que a lesnoves incorporacions els costésadaptar-se a l�equip. Tots aquestsfets van comportar que tot i fer uninici de campionat amb partitsmeritoris, els resultats noacompanyessin. Aquest fet vaprovocar un desànim general i faltade confiança que va portar a l�equip

a ocupar l�últim lloc de laclassificació.

És per això que es va creure oportúfer alguns canvis en la direcciótècnica de l�equip. L�Alberto Barrio,fins aleshores segon entrenador,passaria a ocupar el càrrec demàxim responsable de l�equip i elDelio s�incorporaria a la plantillaconvertint-se en un dels capitans.Aquest canvi ha estat molt positiuper a l�equip. Per una bandal�Alberto és una persona moltdinàmica i positiva que transmetil·lusió i confiança. El sistema dejoc que aplica està donant bonsresultats. En cinc jornades s�hanaconseguit set punts. El Delio, perla seva banda ha ocupat la posicióde lliure al mig de la defensa. La

seva qualitat, experiència itranquil·litat han donat molta mésseguretat a l�equip.

A dia d�avui ja no ocupem plaçade descens directe, per tant, estemesperançats amb el tarannà delnostre equip, veiem amb optimismela segona volta i creiem que eltreball que estem fent plegatsdonarà fruits.

Plantilla 2007 - 2008Porters: Sergi Infantes

Hector CaroDefensa: Carles Rovira

Xavi InfantesJordi FortunyDelio CastilloMarc DescarregaCarlos Pilar

UNA NOVA PLANTILLAPer Toni i Jordi Virgili

eL Nou Gaià 6

U.E. LA NOU

TEMPORADA 2007-2008

Mitjos: David FortunyNacho CerezuelaJoan Pera SanromaLluis GinerRoiger CañellasAitor PiquerasJose Santos.

Davanters: Albert FortunyJordi VirgiliMarc CañellasIvan Pages.

La U.E. La Nou de Gaia basicamentes un club de futbol, pero com aassossiacio esportiva municipalsempre, a part del futbol, hem intentatd�organitzar activitats diverses perdonar mes vida al nostre municipi.Enguany, i dintre de la nostramodestia ens sentim orgullososd�haver organitzat un campus d�estiude futbol i un altre de basquetadrecats als nens i nenes del poble iduts a terme l�estiu passat. El defutbol va estar dirigit per l�AlbertoBarrio i el de basquet pel Carles Vives.Aquestes activitats eren totalmentgratuites i intentarem donar-loscontinuitat en els proxims anys. Tambevam organitzar, amb molt d�exit, elsopar de final d�any al casal municipalamb l�assistencia de mes de centtrenta persones. La col·laboracio delJulia Giner i del Marti Marti alsfogons, del Pep Ribalta i familia enl�organitzacio i dels joves que vandur a terme la intendencia, vanpropiciar una nit meravellosa.

CAMPUSD'ESTIU

eL Nou Gaià 7

TEMPORADA2007-2008

El conseller Llena afirma que lareforma permetrà obrir nousmercats i potenciar els vins dequalitat elaborats a Catalunya

El conseller d'Agricultura,Alimentació i Acció Rural,Joaquim Llena, considera que lareforma de l'Organització Comunadel Mercat (OCM) del vi és "unamolt bona notícia pel sectorviticultor i vinicultor català". Sies té en compte el primerdocument de treball i el documentconsensuat avui, "gairebé totes lesdemandes del sector han estatrecollides i incorporades".

Segons el conseller Llena, �la novaOCM del vi permetrà obrir nousmercats, potenciar el concepte devi europeu de qualitat i concedeixals països productors l�opció dedecidir quina és la millor políticaa adoptar en funció de les sevesnecessitats regionals�. Pelconseller, �una reforma d�aquesttipus era necessària perquèl�actual OCM del vi havia quedat

obsoleta i no tenia instrumentsútils per superar situacions decrisis en determinats moments�.A més, a partir d�ara, el sectordisposarà de més de 400 milionsd�euros anuals per millorar la sevacompetitivitat.

E l f e t que e l s fon s a lD e s e n v o l u p a m e n t R u r a ls�incorporin als sobres nacionalsper a les polítiques vitivinícoles;l�ajornament de la liberalitzacióde les plantacions fins el 1015així com que els consellsreguladors de les Denominacionsd�Origen puguin mantenir els dretsde plantació a partir d�aquestadata; l�existència d�un períodetransitori per a dur a termel�eliminació de les ajudes al�alcohol de boca o l�opció depoder finançar mesures depromoció a mercats de tercerspaïsos són alguns dels avençosque permeten fer una valoraciópositiva de l�acord polític assolitpel Consel l de Minis t resd�Agricultura de la Unió Europea.

CATALUNYA ES MOSTRA SATISFETAAMB LA NOVA OCM DEL VIPer Ricard Rey

COOPERATIVA AGRÍCOLA

FCAC - FEDERACIÓ DE COOPERATIVESAGRÀRIES DE CATALUNYA -

Mitjos: David FortunyNacho CerezuelaJoan Pera SanromaLluis GinerRoiger CañellasAitor PiquerasJose Santos.

Davanters: Albert FortunyJordi VirgiliMarc CañellasIvan Pages.

La U.E. La Nou de Gaia basicamentes un club de futbol, pero com aassossiacio esportiva municipalsempre, a part del futbol, hem intentatd�organitzar activitats diverses perdonar mes vida al nostre municipi.Enguany, i dintre de la nostramodestia ens sentim orgullososd�haver organitzat un campus d�estiude futbol i un altre de basquetadrecats als nens i nenes del poble iduts a terme l�estiu passat. El defutbol va estar dirigit per l�AlbertoBarrio i el de basquet pel Carles Vives.Aquestes activitats eren totalmentgratuites i intentarem donar-loscontinuitat en els proxims anys. Tambevam organitzar, amb molt d�exit, elsopar de final d�any al casal municipalamb l�assistencia de mes de centtrenta persones. La col·laboracio delJulia Giner i del Marti Marti alsfogons, del Pep Ribalta i familia enl�organitzacio i dels joves que vandur a terme la intendencia, vanpropiciar una nit meravellosa.

CAMPUSD'ESTIU

eL Nou Gaià 7

TEMPORADA2007-2008

El conseller Llena afirma que lareforma permetrà obrir nousmercats i potenciar els vins dequalitat elaborats a Catalunya

El conseller d'Agricultura,Alimentació i Acció Rural,Joaquim Llena, considera que lareforma de l'Organització Comunadel Mercat (OCM) del vi és "unamolt bona notícia pel sectorviticultor i vinicultor català". Sies té en compte el primerdocument de treball i el documentconsensuat avui, "gairebé totes lesdemandes del sector han estatrecollides i incorporades".

Segons el conseller Llena, �la novaOCM del vi permetrà obrir nousmercats, potenciar el concepte devi europeu de qualitat i concedeixals països productors l�opció dedecidir quina és la millor políticaa adoptar en funció de les sevesnecessitats regionals�. Pelconseller, �una reforma d�aquesttipus era necessària perquèl�actual OCM del vi havia quedat

obsoleta i no tenia instrumentsútils per superar situacions decrisis en determinats moments�.A més, a partir d�ara, el sectordisposarà de més de 400 milionsd�euros anuals per millorar la sevacompetitivitat.

E l f e t que e l s fon s a lD e s e n v o l u p a m e n t R u r a ls�incorporin als sobres nacionalsper a les polítiques vitivinícoles;l�ajornament de la liberalitzacióde les plantacions fins el 1015així com que els consellsreguladors de les Denominacionsd�Origen puguin mantenir els dretsde plantació a partir d�aquestadata; l�existència d�un períodetransitori per a dur a termel�eliminació de les ajudes al�alcohol de boca o l�opció depoder finançar mesures depromoció a mercats de tercerspaïsos són alguns dels avençosque permeten fer una valoraciópositiva de l�acord polític assolitpel Consel l de Minis t resd�Agricultura de la Unió Europea.

CATALUNYA ES MOSTRA SATISFETAAMB LA NOVA OCM DEL VIPer Ricard Rey

COOPERATIVA AGRÍCOLA

FCAC - FEDERACIÓ DE COOPERATIVESAGRÀRIES DE CATALUNYA -

Pel que fa al potencial deproducció, Catalunya apostavaper un major període transitoriper impulsar la liberalització deles plantacions, i s�ha aconseguitque el termini s�ajorni fins el2015, i no el 2010 com estàprevist a la normativa actual. Amés, els consells reguladors deles Denominacions d�Origenpodran decidir a partir del 2015si mantenen els seus drets deplantació.

Pel que fa a l �arrencadavoluntària de les plantacions, elfet que es converteixi en unamesura de caràcter social és ungran avenç. A més, s�haaconseguit que el períoded�arrencada s�hagi reduïta 3 anys enlloc de 5 anyscom es demanava, i amés, s�han elevat lesprimes que rebran elsviticultors, fins a un20%.

En el cas de Catalunya,el conseller considera que�l�arrancada voluntàriad e p l a n t a c io n s n osuposarà una pèrduaimportant del nostrepotencial vitícola, i moltprobablement afectarà avinyes velles situades enzones de forta pendent o

que els seus titulars no desitgincontinuar amb el conreu�. Enaquest mateix punt, JoaquimLlena considera que �cal parlarde la necessitat que continuïn elsplans de reestructuració i/oreconversió de la vinya, els qualshan suposat per a Catalunya unamillor gestió de la vinya, unamillora sanitària del cultiu i lapossibilitat de poder portar at e r m e l a r e c o l · l e c c i ómecanitzada.

Un altre aspecte clau que caliaretocar de la proposta inicial erala defensa de l�actual sistema dep ro t e c c i ó b a s a t e n l e s

Denominacions d�Origen, atès queés un model a potenciar per poderfer front a la competitivitat delsproductes procedents de tercerspa ï s o s . Amb l a r e fo rmaconsensuada, s�aposta per unr e f o r ç a m e n t d e l e sDenominacions d�Origen i lesIndicacions Geogràfiques ,simplificant així les novescategories de protecció. Enconseqüència, la UE s�harmonitzaamb les normes internacionalsestablertes per l�OMC, i així laprotecció dels vins europeus seràmajor.

19 de desembre de 2007

PRIMES PER ARRENCAR PER HÈCTAREA ALA NOVA PROPOSTA DE REFORMA DEL VI

eL Nou Gaià 8

FCAC - FEDERACIÓ DE COOPERATIVESAGRÀRIES DE CATALUNYA -

Premis per arrencar per a la nova proposta de reforma del vi

Tramos de Rdto. Prima actual 1er. Any 2n. Any 3er. Any(+20%) (+10%) ( = )

Fins 20hl/ha 1.450 � 1.740 � 1.595 � 1.450 �

De 20 a 30 hl/ha 3.400 � 4.080 � 3.740 � 3.400 �

De 30 a 40 hl/ha 4.200 � 5.040 � 4.620 � 4.200 �

De 40 a 50 hl/ha 4.600 � 5.520 � 5.060 � 4.600 �

De 50 a 90 hl/ha 6.300 � 7.560 � 6.930 � 6.300 �

De 90 a 130 hl/ha 8.600 � 10.320 � 9.460 � 8.600 �

De 130 a 160 hl/ha 11.100 � 13.320 � 12.210 � 11.100 �

Més de 160 hl/ha 12.300 � 14.760 � 13.530 � 12.300 �

COOPERATIVA AGRÍCOLA

PERQUÈ CREIEM EN EL CAMPI EL SEU FUTUR.

PERQUÈ LA CACERA ÉSIMPRESCINDIBLE PER ALMEDI RURAL, LA RENDAAGRÀRIA I ELS QUE CUIDENDEL TERRITORI.

PERQUÈ LA CONSERVACIÓ DELA NATURALESA I LA SEVABIODIVERSITAT NECESSITENTOT L� E S F O R Ç D E L ASOCIETAT PRINCIPALMENTDE LA GENT DEL CAMP, DE LACAÇERA I DELS CAÇADORS.

1r) L�administració vol apropiar-se dels nostres terrenys i vedatsde caça.

2n) Els gossos són els nostrescompanys més preuats.Ens apliquen normes sanitàriesi de transport absurdes com sino sabéssim tenir cura delsnostres animals.

3r) La cacera està regulada permés de 800 normes injus-tificades, arbitràries i injustes.Aquestes normes es tradueixenentre altres en 17 lleis diferentsde cacera, 17 ordres de veda,17 llicències de caça, ...

4t) La gestió pública de lanaturalesa en els espais

protegits és un fracàs. Laimmensa majoria d�espècies quees troben en perill d�extinciónomés prosperen en terrenys ivedats privats.

5è) Ens prohibeixen o retallen lamitja veda i la caça demigratòries.

6è) Ens prohibeixen o retallenmodalitats tan arrelades com:la perdiu amb reclam, ocells acontrapassa, parany, la cacerade conill, aquàtiques, guatlla,tórtores, tords, ...

7è) Tenim la legislació mésrestrictiva en matèria d�armesde caça de tot Europa, amblimitacions absolutamentarbitràries.

8è) La prohibició de la munició deplom amenaça amb restringir

dràsticament la caça, el controlpoblacional i el tir esportiu enmés del 40 % del territori.

9è) L�administració vol que elsnostres terrenys i vedats de caçasiguin gestionats per �entitatsde custòdia�. No seran elsanticacera de sempre?

10è) Estem farts de ser els pagansde la conservació i demos-trarem la nostra capacitat deresposta .

En conclusió, la normativa ques�aplica a la conservació del medinatural i la caça és intervencionistai, a més a més expropiatòria,confiscadora i, el que és mésimportant, va en contra del que diuprotegir: el medi natural.

NO MÉS ATACS!. DEFENSA�T!

REIVINDICACIONSPer Ricard Rey

eL Nou Gaià 9

SOCIETAT DE CAÇADORS

PEL CAMP, LA CACERA I LA CONSERVACIÓ

Primer volíem anar-hi en tren,però finalment el grup d�amicsde la Nou de Gaià �TOTHOMHI CAP� vam agafar l�avió undiumenge de setembre de l�anypassat i començàvem una bonicaexcursió de quatre dies per anarDisney Land Paris.

Allotjats a l�hotel Cheyene delmateix complex vam anar cadadia a veure el Mickey, la Minnie,l'ànec Donald i tots els famosospersonatges de la factoriaDisney.

Fins i tot una tarda, aprofitantque des del mateix complex surtun tren de rodalies fins a Paris,ens vam arribar a la gran capital,per poder passejar pels CampsElisis, l'Arc del Triomf, l'Obeliscegipci i fer un petit recorregutamb vaixell pel Sena que ensduria fins a la mateixa TorreEif fel (un escenari mol tromàntic, llàstima que de fonsse sentia -papa, tinc gana!!-)

Al dia següent gastàvem lesúltimes hores veien una rua ambmés personatges Disney quepassaven per davant nostresaludant-nos i dient-nos adéu,la ventafocs que ho sap tot jadevia saber que havíem demarxar!

VIATGE A DISNEY LANDPer David Pallarès

eL Nou Gaià 10

SOCIETAT

TOTHOM HI CAP

Aquest curs 2007 començaamb amb 54 nens, l�escolacreix.

Ja s �ha inicia t l 'aco l lidamatinal, de 8 a 9 del matí, ambun total de 4 nens i nenes fixos.

Música per a tothom!. Activitatextra escolars per tota lamainada subvencionada perl'Ajuntament.

Solidaris amb la MARATÓ de

TV3. Un mèrit per a tots i totespersones que aquella tarda deDiumenge varem fer possibleun marcador de 933�! Moltesgràcies de tot cor.

Parc de Nadal, un altre any enaquest cas el dia 3 de Gener,va tenir lloc aquesta trobadaque un altre cop ha estat moltèxitosa, divertida i participativaper a tots el nens i les nenes deLa Nou de Gaià.

CURS 2007 - 2008 1r. TRIMESTREPer Ampa CEIP Les Codinetes

eL Nou Gaià 11

SOCIETAT

AMPA CEIP LES CODINETES

L�ENTORN POLÍTIC

A l�inici de l�època moderna,Catalunya, que manté unesinstitucions polítiques pròpies, estàinserida dins la monarquiahispànica juntament a d�altresentitats polítiques independents.Totes tenen un lligam comú: el Rei.

Des de la mort de Ferran II (1516)els reis de la casa d�Àustria �CarlesI, Felip I (II de Castella) i inicisdel regnat de Felip II (III deCastella)-, servint-se sobretot dedues institucions: el Conselld�Aragó i els virreis (o lloctinentsgenerals), van fixant i executantles polítiques que els hi sóncompetents. Sovint hi ha topadesper in ter ferències en lesjurisdiccions de poders catalans,sobretot en les institucions de laterra: la Cort General, el Parlamenti la Diputació del General. Si béal principi les relacions sóncorrectes, amb el temps s�aniranenrarint, i la crisi esclatarà al seglesegüent.

SOCIETAT

Bandolers i piratesLa societat és molt violenta. Leslluites entre senyories, dretsjurisdiccionals, revenges, robatoris,segrestos... són habituals. Hi haun bandolerisme d�origen senyorial

- i com a màxima expressió tenimles rivalitats entre els partidarisdels nyerros i dels cadellsgeneralitzada a tot el Principat -, així com un altre d�origen popular.Sovint la línia divisòria entre l�uno l�altre és difícil de precisar.

Les autoritats dediquen moltsesforços a combatre-ho. Bé siguimitjançant el Somatent �els veïnses mobilitzen per mantenir l�ordreo afrontar algun perill al toc desomatent-, o també per les firmesd�Unions, que són concòrdies entreel Municipi i el Rei per afrontarel problema en una solaorganització militar. En algun cas,s�arriba a mesures dràstiques, coml�enderroc de castells o la cremade boscos.

Un altre flagell és la pirateriacontra vaixells i terres costaneres.Són atacs d�origen musulmà, delnord d�Àfrica, que en el cas delTarragonès són freqüents al segleXIV, XV i XVI, com ho testifiquen,per exemple els llibres d�actes omanuals notarials de Tamarit,Tarragona o Vilaseca. Laconstrucció de torres de guaita iles esglésies fortificades són fetshabituals per protegir-se dels atacs.Al crit de �moros a la costa� o�via fora� la gent sortia en massacap a l�interior, emportant-se totel que podia, sobretot els ramats.

El port de Tamarit, que fou moltactiu a l�edat mitjana, va perdentprotagonisme en benefici del deTarragona, més segur, a causa de

HISTÒRIA

eL Nou Gaià 12

EN TEMPS DELS CASTELLET. SEGLE XVIPer Lluis Virgili

Planol la Nou � el Catllar

les constants incursions delscorsaris. Tot i això, els representantsmunicipals �jurats- tracten deprotegir-se, bastint el 1562l�anomenada �Torre de la Mora�.

Població. El fogatjament de 1553A poc a poc es reprèn una certarecuperació demogràfica. Hi ajudenel descens de mortalitat infantil,l�augment de natalitat i els correntsmigratoris principalment del sudd e Fra n ç a ( G a s c u n ya iLlanguedoc). D�altres elementsnegatius frenen aquest creixement,com les terribles pestes, tan presentsen els segles anteriors, i que enaquest segle tornen a sorgir, comper exemple la de 1508, o d�unamolt virulenta al 1529-1530, itambé a l�any 1591. Afegim-hi anysde males collites, com el 1529-30,i 1539-41, que fan de l�abastamentdel blat un problema, fet que portaa l�alça de preus i a la fam.

S�estima que el 1515 Catalunyapodria tenir uns 300.000 habitants.El fogatjament de l�any 1553 ensdóna ja 75.384 focs (340.000 �350.000 habitants).

Pel que fa a La Nou, el fogatge téuna importància cabdal perquè enspermet conèixer per primer cop totsels noms dels caps de casa, atèsque en el mateix document hi surtendiferenciats els d�Altafulla i LaNou. Transcrit tal i com estàredactat: �parriquies de Altafullay de La Nou fogatjat a 29 de agost1553 per Jaume Pelliser y SebastiaPallares jurats com apar en cartes185�. Seguidament s�inicia larelació dels llistats d�Altafulla,encapçalada pel senyor Lluís deCastellet �Lois de Castellar, militar- fins a un total de 44 focs. Tot seguitcita els de La Nou: �Pere Reverter,Lois Reverter, Joan Plana,M o n t s er ra t P l a n a , Per e

Rochamora, Pere JoanGinsquerol, Joan Marti, EnVergili i Joan Camps�. [Calnotar que en aquesta època elnom de Montserrat eramasculí]. En total, nou focs,que ens donarien unes 40persones.

D�altres referències a nouencsd�aquest segle: en el capbreudel Catllar de 1583, hi figurencom a propietaris de terres

en el terme del Catllar, en JoanRochamora, i Antoni Dalmau,aquest últim com a majorpropietari �entre 60 i 70 jornals- de terres de la Quadra del Catllar(veure explicació davall). En elfogatjament de Tarragona, tambéhi figura �En Vidal de La Nou�,al carrer d�en Aymerich.

ReligióLa societat té un gran sentitreligiós de la vida i la mort. Totesles expressions de cultura popular�música, festes, balls, jocs...- estanimpregnades per la religió.Tinguem en compte que és el segledel Concili de Trento (1545-1563), que defineix un modeld�església basat en l�obediència ales jerarquies, l�absència de debatsi u n a c e r t a t e n d è n c i amoralitzadora per fer front a lareforma protestant. Els bisbesefectuen visites regulars a lesparròquies, i als fidels se�ls instaa que augmentin la freqüènciadels sagraments. La penitència il�eucaristia, com a mínim s�haviende realitzar un cop a l�any i elsrectors n�havien de dur un registresistemàtic.

Es construeixen les trones pelssermons i els confessionaris.S�impulsen les manifestacions deculte popular: les processons,romeries, les rogatives, la creació

HISTÒRIA

POBLACIÓEL FOGATJAMENT DE 1553 2

eL Nou Gaià 13

de confraries religioses i laveneració de Maria VergeImmaculada.

El rei és el gran defensor de laContrarreforma, donant un nouimpuls al Tribunal del Sant Ofici -la Inquisició- per combatrequalsevol actitud heterodoxa ocrítica amb el Concili. D�altrabanda, Tarragona és el primer llocde la cristiandat catòlica enacceptar les directrius de Trento.

A La Nou, l�església de SantaMagdalena, vicaria depenent de laparròquia d�Altafulla, fou atesagairebé durant dos-cents anys �desde 1573 fins a 1767- pel vicarititular de l�església de SantaMargarida de La Riera, que al seutorn era una vicaria de la parròquiade Tamarit. Segons el Dr. SalvadorJ. Rovira i Gómez, tal i com descriua �29 retalls històrics d�Altafulla�-Centre d�Estudis d�Altafulla, CEA-, �el cardenal arquebisbe Cervantesdisposa el 16 de maig de 1573 queels feligresos de l�església de santaMagdalena fossin atesos pelsvicaris rierencs a canvi d�unagratificació anual de 14 lliurespagades entre el rector d�Altafulla-8 lliures- i els nouencs -6 lliures-.�

És també en aquest segle �l�any1595-, quan els nostres veïns deVespella signen capítols entre el

mestre pintor Isaac Hermes i elsjurats Bernat Sanroma, RafelCanyelles i Llorenç Fortuny, perpintar el retaule de l�esglésiadedicat a Sant Sebas t ià,especificant-ne la composició i elpreu.

ELS CASTELLETEls Castellet són una antiga famíliaque ja trobem relacionada al segleXI amb els comtes de Barcelona,i al costat de Ramon BerenguerIV en la conquesta de Siurana iPrades. Formen part del troncfamiliar comú dels Cervelló i elsCastellví.

Vèiem en l�article anterior quePere de Castellet i de Requesens,

senyor de Castellvell de la Marca,rep el 1506 de la seva parentaIsabel de Requesens la baroniad�Altafulla i La Nou. Pere estavacasat amb Anna d�Icard i Vilaregut,de la família dels feudals deTorredembarra i Vespella. Forenpares de Violant, Lluís i Pere. Pere,el petit, fou prior de Sant Miqueldel Fai, abat de Sant Martí deCanigó i bisbe d�Urgell, oncontribuí activament en la difusióde les idees de la Contrarreformai en la lluita contra els hugonots�protestants francesos-, que havienimmigrat des del sud de França.

Lluís heretà la baronia d�Altafulla,La Nou i Castellvell de la Marca.Fou també alcaid del castell del

HISTÒRIA

LA RELIGIÓ EN AQUESTA ÈPOCA 3

eL Nou Gaià 14

rei de Tarragona, Procuradorreial de Tarragona i Procuradordel Camp de Tarragona pelcapítol catedralici. Casat amb laperpinyanenca Magdalena d�Oms,foren pares d�un fill, Pere deCastellet i d�Oms. A la mort deLluís, el 1561, la seva víduaMagdalena administra amb grandinamisme les seves possessions,durant els més de 30 anys quesobrevisqué al seu marit. En undocument del 6 de novembre de1561, Magdalena reconeix almercader de Tarragona, GasparVirgili, la recepció de 1623 lliuresa compte de l�arrendament delsdrets senyorials de la baronia.

Cal remarcar l �ar t ic le del�historiador Antoni Virgili i Colet�Lluís de Castellet, senyord�Altafulla i La Nou�, publicatal CEA, sobre el testament delnoble. Ens assabentem per aquestdocument de dades rellevantsreferents al món d�un nobled �aquel la època: cap í to l s

matrimonials, cercle familiar,instruccions per a la liquidacióde deutes, de la gran religiositatdel personatge, de les disposicionstestamentàries per assegurar lacontinuïtat del nom del llinatge�clàusula de vinculació que mésendavant donarà lloc a plets- otambé de l�existència d�esclausen el seu servei domèstic.

Pere, el fill, heretà la baronia.Fou procurador reial de la ciutati Camp de Tarragona i regent deNàpols. És l�últim Castellet queostenta la senyoria, atès que enmorir, el receptor de l�herènciaés el nét de la seva tia Violantde Castellet i del seu maritRiambau de Corbera i SantCliment: Lluís de Corbera deSant Climent i Oliver, que obreuna nova dinastia de senyors: elsCorbera. Abans, però, hagué desos tenir un p le t amb el smarmessors del testament deMagdalena d�Oms, fet el 1593,ja que p re t eni en r e t eni r

l � h e r è n c i a ,a l · l e g a n t l ac l à u s u l a d evinculació quehavia fet el seumarit. El plet foufallat a favor deLluís de Corberael 10 d�abril de1595.

Annex: La uadra del Catllar (ode Vespella)Una de les peculiaritats queconfiguren el terme municipal deLa Nou és la franja que confrontaamb l�enclavament conegut comla Quadra del Catllar. És unafalca de terreny de forma més omenys triangular, entre els termesde La Riera, Vespella i La Nou,que pertany al terme municipaldel Catllar, però alhora quedaaïllat del seu gruix principal.

Ens trobem davant d�una curiosaherència medieval que s�haperllongat fins avui. Segons dadesextretes del llibre �El Catllar�de M. M. Fuentes, aquestaQuadra, dita del Catllar o deVespel la , s egons l � època ,històricament formava part delterme de Vespella, però depeniadel castell del Catllar. Segonsl�autor, l�origen es podria cercara principis del segle XIII, quanBernat de Montoliu �senyor dePuigdelfí i del Catllar- esposàamb Ermerssenda de Claramunt,senyora de Vespella. El seu fill,Pere, heretà Vespella, però perproximitat i pel manteniment delsdrets senyorials per part dels seussenyors, l�assentament passà alCatllar.

Posteriorment, l�any 1314, el reiJaume II, que l�havia comprat

HISTÒRIA

ELS CASTELLET 4

eL Nou Gaià 15

als marmessors de Ramond�Anglesola, ven per 40.000 sousa Pere de Queralt, senyor deQueralt i Santa Coloma, el castellde Vespella, el Mas Nou, elsmolins de Fontova i la �Quadrade Castlario� en les condicionshabituals que marcaven elsUsatges de Barcelona i Costumsde Catalunya, segons el pacte�Aquell ho tingués pel mateix reii els seus successors en feud�honor, sense cap mena de serveique ell i els seus successors fossinhomes del rei.�

El 1368, el rei Pere III, ven elmer i mixt imperi i tota lajurisdicció alta i baixa que teniael castell de Vespella i els seustermes a n �A lamanda deRocabertí, esposa de Pere V deQueralt, al preu de 10.000 sousbarcelonesos i amb la vinculaciódels Queralt el senyoriu delCatllar a finals del segle XV, laQ u a d r a q u e d a l l i g a d adefini t ivament a l Cat l lar.

En el capbreu de 1695 esreafirma la propietat dels Comtessobre la Quadra i s�estableix quela dècima dels fruits que s�hicollien es reparteixin a partsiguals entre el senyor del Catllari el de Vespella, mentre que latotalitat de la primícia era per alrector del Catllar.

HISTÒRIA

LA QUADRADEL CATLLAR 5

eL Nou Gaià 16

Atacs a la reraguardaLa guerra civil (1936-1939) vasuposar un canvi en l�estratègiamilitar de les guerres. Fins llavorsl�activitat bèl·lica se centrava en elsenfrontaments que es produïen alfront. Després d�alguns experimentsa la primera guerra mundial, lareraguarda, sobretot a partir del1937, va ser l�objectiu de constantsbombardejos amb la finalitat dematar, desmoralitzar, destruir lescomunicacions i eliminar lesindústries de guerra.

Els municipis més afectats del BaixGaià van ser els de primera línia decosta, que eren travessats per lacarretera i la líniade tren, i disposavend�al-gunes indústriesimportants.

Altafulla, Tamarit,Torredembarra,Creixell i Roda deBarà van rebre l�impacte, en major omenor mesura, deles bombes bombaaixí com atacs ambràfegues de metralladores que duienels avions. Les agressions dels piratesde l�aire van produir una desena demorts.

Hem pogut saber, per documentacióescrita i oral, que en els onze

municipis de la comarca la por alsbombardejos va ser molt gran ic r e i xe n t a m e s u ra q u es�intensificaven els atacs. Almenysen deu d�aquests pobles hem pogutdocumentar la creació d�algunaestructura de defensa passiva. Elsrefugis al Baix Gaià superaven lavintena.

Davant la por als bombardejos, laprimera reacció de moltes famíliesva ser la de fugir dels nuclis depoblació per anar a viure al camp.Les casetes del defora van arribara ser compartides per vàries famílies.D�altres es van refugiar als cellers ials cubs de les cases.

A mitjans de 1937 s�estén lanecessitat de crear refugis. En aquestsentit, l�administració catalana faun esforç gegantí per tal desubvencionar i assessorar alsmunicipis. Tot i això, va ser impossibledonar resposta a la demanda ingent

LA POR ALS BOMBARDEJOSA LA NOU DE DE GAIÀPer Jordi Suñe Morales

HISTÒRIA

GUERRA CIVIL

de diners, materials i coneixements.És per això que les iniciativesprivades, veïnals i municipals van serquantioses.

Refugis al Baix GaiàAquests són els refugis que hemlocalitzat al Baix Gaià:A Altafulla es va construir un en uncamp d�ametllers, on ara hi ha elcarrer Mn Miquel Amorós. Tambées va construir un altre refugi a lazona de l�Era de la Vila, al carrer dela Pedrera.

A Salomó es van començar dosrefugis. Un tenia una boca a l�actualavinguda de Catalunya, al costat del�Ajuntament, on ara hi ha doscontenidors d�escombraries. Entrantper aquella boca es baixaven unesescales i el refugi entrava al carrerJoan Maragall. Al torrent, al carrerNou, prop de cal Toni, es va intentarconstruir un altre que tampoc es vaacabar.

Veient aquest ambient, la canalla deSalomó va decidir intentar fer unrefugi al torrent, a l�alçada del carrerNou i del carrer Tenerife. El resultatvan ser unes petites coves inacabades.Totes les obres van començar l�any1938 i ja era massa tard per acabarres.La desena de refugis aTorredembarra han quedatsinventariats en el llibre de XavierGarcia Patrimoni de la Por: Elsrefugis antiaeris a Torredembarra

(1936-1939) publicat el2002 pel PatronatMunicipal de Cultura.

A la Riera de Gaià es vanexcavar uns túnels allateral de la via de tren,a l�alçada de l�estació detren. Actualment aqueststúnels resten parcialmenta la vista. Pere Suñé

Sanromà -Peret Melen- recorda quequan sentien que s�apropaven elsIsidros a bombardejar la costa, lagent de la Riera corria pel carrerdels Quatre Cantons cap elsavellaners, a zona on hi ha la bassota.Allí s�estiraven sota els arbresescoltant perfectament comespetegaven les bombes als poblesde davant del mar.

A la Pobla de Montornès es van feralmenys quatre refugis. Les obresdevien començar a finals de l�estiude 1937. Un era a cal Rovira, queera la casa que hi havia al mig de laplaça de l�Església, tocant al blocon ara hi ha una cafeteria. L�altreera al carrer Closa Vella. S�entravaper cal Pere, que era la casa de lacantonada, i passava almenys persota les cases d�un costat del carrer.Els altres dos refugis es van fer

GUERRA CIVIL

REFUGIS AL BAIX GAIÀ 2

eL Nou Gaià 17

darrera l�edifici de l�estació de tren.Aquests refugis estan excavatsdirectament a la pedra de la paret.No tenen bigues ni obra.

També es van aprofitar covescom les que hi havia a l�hortdel Menut i la cova que hiha sota el magatzem de lacooperativa, en entrar a laPobla.

A Roda de Barà es vautilitzar el forat del pont dela via, que era coneguda coml��alcan-tarilla�. Allà espodien arribar a reunir entre50 i 70 persones. Un altreindret on es refugiaven elsvilatans de Roda era unacova que hi ha sota �CalXim�, a la Baixada de lesMonges. Altres coves van serexcavades sota les cases quedonen als torrents ja que elmaterial del sòl, tapassot, hopermetia.A Vespella, a la pujada delcamí de l�església, es vaexcavar un forat a la muntanya pertal de protegir-se. Actualment encaras�hi pot entrar. S�hi posaven unes 15persones. A l�altra banda de lamuntanya de l�església es va aprofitaruna petita cova que hi havia.Finalment, als Masos, a l�avingudade sant Miquel, a la placeta que hiha, just on ara hi ha una font, es va

excavar un altre refugi.

A Creixell es van habilitar elssoterranis del Castell i es van emprarcap al final de la guerra. D�altra

banda, �El Pastoret� va fer a lesseves terres un refugi propi, situat atan sols uns vint metres de casa seva.

A Ferran es va emprar la minad�aigua que hi ha darrera el poble.Els més grans, però, no hi anaven ies quedaven a les pallisses.

A Renau, els refugiats que hi viviens�amagaven, quan des del poble sesentien les sirenes i les bombes aTarragona, en una cova propera queavui en dia està enrunada i que està

ubicada a l�esquerra del camíque porta a l�ermita, abansde travessar el torrent. Enaquesta cova hi podriencabre 10 ó 12 persones.A Catllar, quan s�apropavenels avions o sentien caure lesbombes a la llunyania, la gents'amagava a sota elsgarrofers (que aleshores erenmolt grans), als cups o a sotales cunetes.

El cas de la Nou de Gaià

A la Nou de Gaià es vanamagar al defora i a sota lescases (cubs i cellers).Malgrat això, l�Ajuntamentva tenir un llarg debat sobrela conveniència de construirrefugis. Precisament, el 3d�agost de 1937 no es vapoder fer la sessió plenària

�per haver-se apagat els llums a totCatalunya, i estan en perill per lapresència d�uns avions facciosos.�L�endemà es va començar a discutir�l�assumpte de construcció derefugis�.Van decidir fer-ne però abans caliaestudiar �la manera legal� definançar l�obra. Malgrat això, no

GUERRA CIVIL

COVES, SOTERRANIS,MINES D�AIGUA... 3

eL Nou Gaià 18

HISTÒRIA

tenim notícies dels refugis fins al capd�un any. Segurament la manca dediners i una situació políticacomplicada a la Nou va fer que s�anésposposant l�inici de les obres.

El 21 d�agost de 1938 el plemunicipal va acordar, �vist el pocentusiasme de la població civil enaquest afer, convocar una reunió atots els presidents dels partitsantifeixistes, per a proposar la solucióque faci viable la prompte i urgentsolució d�aquesta mesura deseguretat ciutadana per a salvar-sedels criminals bombardejos del�aviació feixista.�

Però aquesta reunió de partits vaser un fracàs perquè només assistíel president del sindicat agrícola, enJosep Vives Busquets, el president

d�ERC i alcalde de la Nou, MartíMartí Duch, i el secretari del�Ajuntament. En el ple del 6 desetembre l�alcalde va censurar�durament aquesta poca civilitati antifeixisme�.

De nou, el 12 de novembre de1938, es va decidir crear una Juntade Defensa Pass iva ambrepresentants de les organitzacionspolítiques, el metge Josep SabaterCentelles i el paleta Ramon PortaRovira.

L�alcalde havia fet gestions aTarragona i les va explicar al ple.Van aprovar construir refugis i feru n r e p a r t im e n t g e n e ra lextraordinari per a finançar lesobres. Finalment, es van iniciartres refugis. Un era al castell delBaró de les Quatre Torres.Un altre era a l�antiga botiga dela cooperativa, que era al carrerNou. I el tercer era a un pati quedonava a l�actual carrer que va dela carretera cap a l�escola. Capdels tres es va arribar a acabar.

Entenc que les dades que herecollit són incompletes i moltsde vosaltres coneixereu detallsque poden ser molt interessants.Deixo les meves dades al consellde redacció de la revista per sivoleu contactar amb mi.

GUERRA CIVIL

EL CAS DE LA NOU DE GAIÀ 4

eL Nou Gaià 19

El passat dia 16 de novembre elnostre poble va ser l�escollit perdur a terme un acte forçasignificatiu dins de la comarca delTarragonès. Com cada any elConsel l Comarcal fa unaconvocatòria a tots els municipisper escollir persones o entitatsmereixedores dels premis queproposen :

P r e mi Ta r ra go n è s B e c ad'Investigació "Caixa Penedès -L u c i u s L i c i n i u s S u r a " :Amb l'objectiu de fomentar treballsde recerca sobre la comarca,atorguem una beca a un projectede l'àmbit de les humanitats quees refereixi a la comarca delTarragonès, en general, o als seusmunicipis.

A part de reconeixement públic, elpremi inclou una beca perd e s e nvo l u p a r e l t r e b a l ld'investigació i la seva publicació.

Premi Tarragonès de Creació"Luciu s Anneus F lo ru s " :Amb l'objectiu d'estimular lesactivitats de creació en tots elsàmbits, aquest premi és unreconeixement a la trajectòriaartística d'una persona o grupvinculat a la comarca, i elscandidats han de ser proposats per

LLIURAMENT A LASALA DEL CASALPer Josepa Figueras

ESDEVENIMENTS

PREMISTARRAGONÈS

entitats, associacions o elsajuntaments de la comarca.

Premi Tarragonès de Difusió:Amb l'objectiu d'assenyalar unapersonalitat, entitat o associació,reconeguda en el seu sectorprofessional, que hagi difós oincentivat aspectes culturals,mediambientals o patrimonials delTarragonès, aquest premi tambéés un reconeixement a la trajectòriaartística d'una persona o grupvinculat a la comarca, i elscandidats han de ser proposats perentitats, associacions o elsajuntaments de la comarca.

L�acte de lliurament dels premisque va tenir lloc a la sala del Casalde la Nou de Gaià va contar ambla presència del president del

Consell Comarcal, Sr. Eudal RocaGracia, l�alcalde de la Nou, Sr. JordiCañelles Alberich i d�altrespersonalitats importants, així comdiversos representants delsmunicipis de la comarca. En aquestaocasió els guardonats van ser:

P r e mi Ta r ra go n è s B e c ad�Investigació Lucius Licinius SuraDe Kesse a Tarraco. Estudi delpoblament de la Tarragona romanad�època republicana a partir del�epigrafia de Maria Isabel PanosaDomingo

Premi Tarragonès de CreacióLucius Anneus Florus. A l�escriptorde Tarragona Josep AntoniBaixeras Sastre.

Premi Tarragonès de Difusió

Eutyches. A GEPEC � Grupd�Estudis i Protecció delsEcosistemes del Camp

A tots tres, la nostra més sincerafelicitació i els encoratgem a seguirtreballant pel Tarragonès. La galava ser magníficament conduïda perla presentadora de Tàrraco Visió,Sra. Montse Adan i va comptaramb la lluïda actuació del grupmusical �Quico, el Celio, el Noi iel Mut de Ferreries� de les terresdel Ebre. En acabar es va oferirun piscolabis a tots els assistents.Celebrem la iniciativa del ConsellComarcal d�escollir un municipidiferent, dins de la comarca, encada edició de Premis, i agraïml�oportunitat que ens ha ofertenguany de fer-nos partícips de tannotòria celebració.

ELS GUANYADORS

eL Nou Gaià 20

PREMIS TARRAGONÈS

ESDEVENIMENTS

Amb mirada retrospectiva des delcamí de l'hivern, es fa una valoraciópositiva de les activitats que s�hanorganitzat durant el 2007 al Castellde la Nou. Aquest espai està prenentuna importància considerable, iconseqüentment el nostre municipi,quant a ofertes culturals i socials alTarragonès.

El nombre de visitants s�haincrementat amb una afluència tantturística com de residents de lespoblacions de la comarca, Reus,Tarragona, Altafulla... i fora d'ellacom Barcelona.

Durant l�època estival de 2007destacar l�excel·lent acollida de les

Nits al Castell, iniciativa que proposaaglutinar en un entorn social icultural unes nits de lleure i art percompletar l�oferta d'entretenimententre la costa i l'interior delTarragonès (on també passen cosesinteressants).

Les tres exposicions programades,coincidint amb "Les nits al Castell",van ser una oferta complementàriaper a tots els qui ens van acompanyar,una alternativa de tint cultural enun ambient artístic, bell i en contacteamb la naturalesa.

Aquesta iniciativa pretén consolidar-se el proper estiu amb interessantsofertes de lleure i cultura.

Resum activitats realitzades:

Nits al CastellINSENSIBLE CONTESPER ADULTS�Propostes poètiques /respostes caòtiques�Coia Valls & Jordi Ribé18 d�agost

CARMEN BECERRA JIMÉNEZConcert de guitarra clàssica24 d�agost

BLAUSONS DUET. CONCERTDE PIANO I FLAUTAMúsica i poesia, perfums delssentimentsPoesies de Joan Salvat-PapasseitBlau sons-duet : Lidia Papió(piano) i Laura barrero (flauta)Rapsoda: Jordi Francesc25 d�agost

NITS AL CASTELLPel Consell de Redacció

eL Nou Gaià 21

CASTELL DE LA NOU

ACTIVITATS DARRER SEMESTRE

Presentació del llibre � Lesllàgrimes de la senyoreta Marta�31 d�agost

La presentació del llibre "Lesllàgrimes de la senyoreta Marta"de l�autor i veí nostre, Pep, queva comptar amb l�actuació delgrup de Jazz "Núria PaletQuartet". Pep Puig i Ponsa neixa Terrassa el 1969. Actualmentviu a la Nou de Gaià. La sevaprimera novel·la, �L'home quetorna�, va obtenir el Premi JoveTalent Fnac i va gaudir d'una moltbona acollida per part de la críticai dels lectors.

Text de contraportada�Les llàgrimes de la senyoretaMarta� és una esplèndida novel·la

d�iniciació, la crònica lluminosade les peripècies d�un grup de noisen un poblet mediterrani i, sobretot, un relat carregat d�ironiasobre els aprenentatges d�un d�ellsentre els braços de la senyoretaMarta, la mestra d�escola.Explicada des de la distància delsanys, el narrador, més que recordarsembla que jugui a recordar, ainventar-se una memòria, com sino li importés tant ser fidel alsfets com sobretot a les paraules.Amb una riquíssim galeria depersonatge secundaris que pot ferpensar en certes pel·lículesitalianes i un to entre líric i poca-solta, Pap Puig basteix unacomèdia amarga i una micamarrana sobre el desig i les sevesconseqüències desastroses.

Exposició d�escultures deFélix LozanoL�exposició �Comarca� de FélixLozano va ser el tancament de lasactivitats de l�any, visitada icomentada molt positivament perla premsa i el president del ConsellComarcal amb una alta valoraciósobre la iniciativa cultural que s�estàdesenvolupant a la Nou.

L�exposició va presentar obresescultòriques fonamentalment enmetall, ferro i acer, en una mostrade les últimes obres de Félix Lozano,artista, pintor i escultor, establerta Vespella de Gaià amb granvinculació amb la comarca delTarragonès. La trajectòria artísticade Félix Lozano es reflecteix enaquesta mostra amb un total de 72

LITERATURA: PEP PUIGESCULTURA: FÉLIX LOZANO

eL Nou Gaià 22

ACTIVITATS DARRER SEMESTRE

CASTELL DE LA NOU

peces que ocuparan distintes salesdel Castell de la Nou conformantuna visió sencera del treball del�artista. La solidesa conceptual iformal d�aquestes obres reflecteixla important posició aconseguidaper Félix Lozano en el panoramaartístic contemporani.

�El ferro, paradigma de solidesa irigidesa es transforma sota la miradacreativa de Félix Lozano i adoptaformes plàstiques entre les sevesmans creant estructures amb unagran força expressiva que supera elmoment immediat.

Elements industrials i estris del campes converteixen en escultures quebateguen i traspassen llindars cap auna figuració on l'esguard de qui

observa es troba amb la seva novaforma. L'obra del memorableescultor aragonès Pablo Serrano enssuggereix un antecedent del'expressionisme que veiem enaquesta exposició en la qual l'artistaavança un pas més cap a lesemocions més profundes.

Lozano, amb un gran domini delsmaterials, apunta als sentiments dequi mira les seves obres, provocantuna a l t ra manerad'observar allò representatque, amb la complicitat dela imaginació, aconsegueixc o n m o u r e al 'espectador.Formesrígides i definides esconverteixen en subtilsinsinuacions d'allò que

trobem entre espais, creant nouselements que neixen de la combinacióde la figuració amb l'expressionismemàgic de les seves obres. (IgnacioS. Mincholed. Coordinador del�exposició)�

Amics del CastellLa participació i suport dels veïns ila seva implicació com "Amics delCastell" beneficia el clima social i laprojecció exterior de la Nou, com unpoble amb excel·lent acollida alsvisitants, i així ho demostren elscomentaris favorables.

Per al 2008 s�està posant a puntl�agenda d�actuacions i activitatsque s�aniran realitzant al llarg del�any amb una clara vocació deconsolidar el Castell de la Nou comun centre, sobre el qual ja estanposades les mirades tant de lesinstitucions com dels particulars,des del qual poder oferir trobadessocials per a una millor convivènciadels nostres veïns i un bondesenvolupament sostenible delnostre singular municipi.

AMICS DEL CASTELL

eL Nou Gaià 23

ACTIVITATS DARRER SEMESTRE

Aquesta ha estat la cinquenaedició de les Conferències deTardor, la qual cosa ja consolidaaquesta iniciativa com a unaactivitat consolidada en elcalendari cultural del nostrepoble durant els darrers mesosde l�any.

Com sempre s�ha procurattractar temes que poguessininteressar a un gran nombre depúblic i que els conferenciantsfossin persones reconegudes perla seva especialització en lamatèria.

Hem procurat també tractarqüe s t ion s que encara nos � hague s s in aborda t ambanterioritat per tal d�oferir unampli ventall de continguts quecada cop més despertin l�interèsde més veïns.

Vam encetar l�edició amb unponent de luxe, en FrancescMauri, l�home del temps deTV3. Am el títol CANVIA ELCLIMA? HI PODEM FERA L G UN A C O S A ? , e l 2 6d�octubre del 2007 va fer unrepàs a l�evolució del clima enels darrers 2500 milions d�anysi va apuntar les causes del�alarma a nivell mundial sobreels possibles efectes del canviclimàtic que s�està observant.

Va acabar indicant mesures quepodem adoptar tots per tald�aportar el nostre granet desorra : abocar les escombrariesals contenidors corresponents,utilitzar cotxes de poc consumi poc contaminants, utilitzarcalefaccions amb energies netes,estalviar energia a les cases...

El 9 de novembre en JorgeGonzález amb el títol LESCLAUS DE L�ÈXIT DE ZARA,ens va parlar de com s�ha gestati com funciona aquest imperi dela moda que va començar en untaller de costura a Galícia. Unexcel·lent aparell logístic, i lacòpia pura i dura semblen serla �clau� de tot plegat. I el queencara comporta més mèrit,sense massa necessitat de ladeslocalització de les empresesque confeccionen les peces jaque la majoria es troben al�estat espanyol.

Aquesta conferència va comptaramb l�asistència d�un nombrósgrup d�estudiants de marketingd e Tarragona j a que e l sprofessors els la hi havienrecomanat.

CINQUENA EDICIÓPel Consell de Redacció

eL Nou Gaià 24

CASTELL DE LA NOU

CONFERÈNCIES DE TARDOR

En J. Antoni Garola Carretero ambLA COHERÈNCIA PERSONAL IDE PARELLA COM A VIAEDUCATIVA SANA, el 23 de no-vembre va orientar a una bonacolla de pares en unes bases quecal tenir clares a l�hora d�educarels fills.La formació de la identitatde les persones al voltant delsquatre anys indica la importànciaque té l�actuació dels pares enaquestes primeres edats. Cal tenirclar el que es vol aconseguir peractuar en conseqüència i a més amés ho han de fer els dos membresde la parella perquè el nen tinguiunes pautes clares que l�ajudin adesenvolupar la seva personalitat.

Per acabar el cicle,el 14 de desembreens va acompanyar l�Olga VazquezMartínez. Ella com a infermera deMiami Platja, ens va parlar dePRIMERS AUXILIS ENACCIDENTS DOMÈSTICS. Laxerrada va ser molt amena i pràctica.Va il·lustrar amb exemples quotidianscom esdevenen molts dels accidentsdomèstics i com poder-los evitar enmolts casos. Aquest dia no ens vaacompanyar massa públic. Va seruna de les primeres nits fredes ipotser això va acovardir la gent. Decara a altres edicions possiblementplantejarem altres temes semblantsja que considerem que actualmenta la Nou hi ha força població quepot estar interessada en aqueststemes sanitaris de prevenció.

UNA ACTIVITAT CONSOLIDADA EN ELCALENDARI CULTURAL

eL Nou Gaià 25

CONFERÈNCIES DE TARDOR

La tardor i l' hivern és temps de fruitssecs per excel·lència. La primera, perquèés el temps de recollida i la segona,perquè és el temps de major consum.La fruita seca, les avellanes, ametlles,nous, és fruita molt rica en energia:100 grams aporten unes 600 calories,amb un alt contingut en matèria grassa,entre el 52% de l�ametlla, al 63% deles nous i a més contenen una proporcióapreciable de proteïnes que oscil·la del19% de l�ametlla al 14% de l�avellanai d�hidrats de carboni. Per aquestescaracterístiques els fa molt aptes pera situacions d�exercici físic intens, com,per exemple, la pràctica de l�esport.

Una forma comuna de consumirl�ametlla és en forma de torró, elconsum del qual es concentra al voltantde les festes de Nadal. El torró és eldolç més típic i tradicional d�aquestesfestes. Es fa d�ametlla, mel i ou,generalment cuit.

El seu origen no és del tot clar. Espresumeix que ja en l�època grega espreparava una pasta composta perfruits secs (ametlla principalment) imel, que servia als esportistes grecscom a producte energètic per participara les olimpíades. El que sembla méssegur és que els àrabs foren els quevan introduir aquest dolç i ja en elsegle XVI existia a la vila de Xixona.Hi ha fonts que afirmen que el torróva sorgir d�un concurs proposat pelsàrabs per buscar un aliment nutritiu,

que es conservés en bones condicionsdurant llarg temps i que es poguéstransportar fàcilment pels seus exèrcitssense perill d�intoxicacions. Una altraversió diu que el torró va néixer aBarcelona, gràcies a l�elaboració d�unartesà de Barcelona anomenat Turró,que va fer un aliment amb matèriesprimeres abundants a la zona i queseria un recurs indispensable enèpoques de gana. També es diu que laparaula torró procedeix de torrat, queera una barreja de mel i fruits secsque es coïa directament al foc per feruna massa consistent i fàcil de manejar.

La incorporació del sucre en la sevaelaboració no va ser fins el segle XVIIIcoincidint amb la plantació massivade canya de sucre a Amèrica i lapossibilitat de comerciar entre aquestcontinent i els ports espanyols.

Durant molt temps, i sobretot a finalsdel segle XIX i principi del XX, moltesfamílies xixonenques anaven a vendretorró per tota Espanya amb lesdificultats que suposava per a l�època.Anaven amb carrets carregats itractaven de vendre tota la mercaderiaper tornar a Xixona amb els guanys.A mesura que el negoci anavaprosperant, era bastant típic muntarles botigues al portal de les casescèntriques de les ciutats, tradició queencara es manté avui en dia, en quèexisteixen negocis centenaris en aquestsantics portalets, que quan no es època

de torró han derivat a la venda degelats i orxates.

Les varietats autòctones i originàriesmés conegudes del torró són: el torróde Xixona, tou, fet amb ametllespicades i mel, el torró d�Alacant, dur,fet amb ametlles torrades i mel, ambclara d�ou, el que li proporciona unaespecial duresa. Son productes d�Indicació Geogràfica Protegida. Tambésón tradicionals els torrons de crema,que pot ser cremada o sense cremar,el torró d�Agramunt, i totes les varietatsque hi ha actualment, xocolata,xocolata i fruits secs, xocolata i arròs,xocolata i licors, etc.

La quantitat d�ametlla en determinala qualitat que segons la denominaciód�origen no pot ser inferior al 60% enels torrons durs ni al 64% en els tous.

Com a dolç típic d�aquestes festes eltió era l�encarregat de fer-los arribarper les postres del dia de Nadal, �Cagatió, caga torró, d�avellana i de pinyó...�

TORRÓ DE XIXONAPer Nùria Virgili

eL Nou Gaià 26

TRADICIONS

NADAL, TEMPS DE TORRÓ

El dia de Nadal, després d�haverdinat, amb el pap atapeït, estavapensant que, pel que fa la taula, nohavien canviat massa els costums.Potser ara, l�àpat era una mica méssofisticat però... carn, pollastre...Parlant de pollastre em ve a lamemòria un costum que vaig llegiral llibre �Terra i Ànima� , llibre delectura d�abans de la Guerra Civil,quan s�estudiava el català.

EL GALL DE SANT NICOLAU

En moltes contrades de Catalunya,principalment en aquestes terreslleidatanes, hi havia el costum defer una festa escolar, que en deiende Sant Nicolau, el dia sis dedesembre. Encara hi ha llocs onperdura, per bé que molt decaiguda.En alguns pobles els nens ja espreparaven amb dos o tres diesd�anticipció fent-se un barret de

paper de tres puntes ambadornaments d�altres papers dauratso argentats i amb una borleta acada punta. També es feien un sabrede fusta amb puny de llauna.

Arribat el dia de la festa, es reunientots a l�escola, i d�allà sortien ambllurs barrets i sabres, anaven tocantla pandereta i els ferrets.Mentrestant, uns quants nois feienacaptes tot dient a la porta: - No hia res per a Sant Nicolau? A vegadesrecitaven uns versos al·lusius.

Quan ja havien seguit tot el poblefent l�aplega, es reunien a la plaçaper tal de matar el gall. Era cosadivertida, aquesta cerimònia. Quinabellugadissa de nois! Quina gatzara!I quines rialles! Posaven una cordaque travessés la plaça d�un costata l�altre lligada de dos balcons, i almig penjaven una gall. Llavorstapaven els ulls a un noi al qualfeien donar uns quants tombs perquèes desorintés. Després es dreçava,agafava el sabre i amb posatcavallersc i aire marcial començavaa cantar :

�Tu, pollastre fanfarró,capità de les gallines,amb aquest sabre que portoet vaig a treure les tripes «

I anava a donar un cop de sabre algall, però generalment no

l�encertava, i , en volguéssiu de critsi rialles com feien els altres nois ques�ho estaven mirant! Hi tornava duesvegades més, i quasi sempre els copsanaven a parar a tres quarts dequinze, la qual cosa divertia moltals espectadors. El primer noiquedava fora de combat. Un altreanava a substituir-lo, i després detapar-li els ulls i donar els tombs deconsuetud, es quadrava d�igualmanera que l�anterior i cantava lamateixa cançó, o bé una altra comara aquesta:

Pobre gall, estàs perdutdesprés de tanta tabola,voldria que la cassolaet servís per a taüt.Ja n�estic ben previngutper a fer-te n funeral,amb encens de pebre I sal,que és la millor confitura,

EL GALL DE SANT NICOLAUPer Martí Martí

eL Nou Gaià 27

CULTURA

TRADICIONS

el ventre per sepulturai el porró com a fanal.

Si errava els cops, cosa molt corrent,un altre s�hi posava i un altre, i tantscom fos menester.El gall no quedavamai viu, naturalment, perquè si nopodien matar-lo a ulls clucs ho feiena ulls descoberts, i si no ho realitzavaun de sol s�hi abocaven tots alhoramovent un xivarri i un renou de mildimonis.

En acabat anaven a menjar-se�l benamanit i acompanyat de totes les cosesque havien arreplegat a la capta. I nocal dir amb quina recança veien coms�acabava aquell dia tan feliç per aells..

Pau a la Terra i als homes de bonavoluntat. Dels pollastres, no en parlem.

UN COSTUMLLEIDATÀ

eL Nou Gaià 28

TRADICIONS

Hace unos días hablábamos entrea migo s s o b r e l e c t u ra ypensamiento, sobre como muchasveces perdemos d e v i s taconceptos e ideas que tal vez porconocidas y tantas veces habladasse quedan ocultas bajo el vivirdiario sin aflorar a la superficie.La vieja frase de �no hay nadanuevo bajo el sol� nos adviertesobre la incierta capacidad de laespecie humana por descubrirnuevas líneas de pensamiento quehagan mas amable nuestraexistencia, o inventar nuevoscomportamientos personales ysociales que contribuyan a unamejor convivencia y mayorconciencia planetaria.

Quizá sea cierto que no hay nadanuevo en cuanto a la esencia dels er humano ya que s u sconsustanciales limitaciones ygrandezas están patentes día adía para lo bueno y para lo malo.Otra cosa es la aplicación de lacitada frase a los aspectostecnológicos que, esos sí, parecensorprendernos cada mañana enlos titulares de los periódicos einformativos.

El mundo Clásico, el de losautores, pensadores y filósofos,se ha quedado demasiado atrásen nuestra memoria colectivacomo especie, y, no estaría de

más - apuntaba un buen amigo - que volviéramos la vista haciaellos con la mirada nueva einocente como jóvenes aprendicesen busca de lo sorprendente paracorregir, al menos intentarlo, eldesa jus te de la rea lidad.

En esta primera aproximación almundo de los Clásicos, Zenón deCitio, fue el fundador sobre elaño 300 a.c. de la escuelaEstoica, Escuela del Pórtico,desde la que enseñó e indujo areflexiones bajo las premisasf u n d a m e n t a l e s d e s upensamiento, tales como "existeun orden a la vez racional ynatural de las cosas" y "el bienconsiste en el acuerdo pleno delindividuo con ese orden". Sonideas sencil las que s i lastuviéramos presentes en nuestrovivir cotidiano tal vez nos daríanalguna clave, alguna pista pararecorrer las horas del día y de lanoche con más convencimiento yseguridad sobre nuestros actos.

A Zenón de Citio se debe lad iv i s i ón a c ep tada d e l ainvestigación filosófica en trespartes, la lógica, la física y laética, y concluye con la primacíade la ética sobre la teoría pura.Bajo su modo de pensar nosapunta algo sencillo e inquietantea la vez: �es mejor resbalar con

"ZENÓN DE CITIO"Per Ignacio S. Mincholed

FILOSOFIA

REFLEXIONES SOBRE EL PENSAMIENTODE LOS CLÁSICOS

CULTURA

los pies que con la lengua�. Dichoestá. Ahora la reflexión esinmediata y autónoma para eldebate interior que cada cualquiera plantearse y así hacerloextensivo al mundo social.Resbalar siempre es incómodo, aveces peligroso, y la mayoría delas veces produce inestabilidad.

La estabilidad emocional es la quep r o c u r a n u e s t r o m e j o rcomportamiento y desde ellapodemos acceder a toda una suertede experiencias, no necesariamenteseguras, pero sobre las quepodremos dominar mejor sucontexto de acción si somosprudentes frente a los demás.

En ese �resbalar� de la lengua,que no deja de ser una acción frutode un modo de pensar, podríamosdiferenciar entre lo espontáneo,lo mal aprendido, y, como no, lasmalas voluntades. En cuanto a loespontáneo, lo inmediato, lo queno implica un daño premeditado,poco que decir al respecto. Encuanto a lo mal aprendido sí sepueden decir muchas cosas y todaspasan por una aceptación de lacultura como un bien que nos hacemejores frente a nosotros mismosy frente a lo social.

De los motivos de �resbalones�por malas voluntades la historia

está llena de ejemplos que sin dudason sobre la mezquindad humana,cometidos por individuos quebuscando su propio beneficio seaíslan creyendo encontrar en elloun estado de dominio sobre losdemás, y así consiguen que sulimitado pensar sea su propiodaño.

En ese orden natural y racionalde las cosas, y en el acuerdo entreel individuo y ese ordenprobablemente encontraremos unmodo de combatir la parte másmezquina del ser humano; esa quehace daño y debilita a quien lapractica en un intento estéril porbuscar en esa práctica un refugiopara sus propias limitaciones. Acada uno nos toca poner pordelante la ética en nuestrodesarrollo como individuos.

" ES MEJOR RESBALAR CON LOS PIESQUE CON LA LENGUA"

eL Nou Gaià 29

REFLEXIONES SOBRE EL PENSAMIENTODE LOS CLÁSICOS

Svetlana nació en el seno de unafamil i a humild e d e SanPetersburgo hace treinta años.La vida era dura en su país sindinero y sin trabajo y, comotantas otras, decide emigrar enbusca de horizontes másfavorables, llegando a Españahace ahora ocho años.

Alicante y el Mediterráneo leparecen un sitio mejor para vivir,aunque las cosas tampoco sonfáciles para ella.

Un día conoce a Ricardo, quevivía en su mismo edificio. Ambosmantenían entonces una relación�prob l emá t i ca� con s u srespectivas parejas. Variosencuentros casuales, luego ya notan casuales� Ricardo la llenade atenciones y a Svetlana le caebien ese joven, de su misma edad,que trabaja en la carnicería desus padres , s e compor taeducadamente, la trata conamabilidad y parece enamorarsede ella con suma naturalidad.Los dos acaban rompiendo consus respectivas parejas e inicianuna vida en común que duraráalrededor de cuatro años.

Durante un tiempo, Svetlanapiensa que su vida, y la de suhijo, comienza una nueva etapa,más feliz y confortable. Quizás

LA MIRADA AZUL DESVETLANAPer Jesús Gómez

LITERATURA

RELAT

2

también está enamorada deRicardo o le quiere de algúnmodo o quizá él sólo representapara ella un modo de saliradelante en un país extraño, unaseguridad económica o una vidamás estable y con un futuromejor para su hijo. Todo hacepensar, sin embargo, que larelación se convertiría en unatrampa y un infierno paraSvetlana, si hacemos caso de lasdeclaraciones posteriores de sumadre: "El la trataba mal...Cuando salía fuera de casautilizaba el móvil para saberdonde estaba mediante un GPS.

Además, la amenazaba conhablar con las autoridadesespañolas para que le quitaranla tutela de su hijo, de cinco añosde edad, fruto de una relaciónanterior. Este acoso la llevó apedirme ayuda través de unmensaje SMS, en el que decíaque su novio había intentadoasfixiarla y pedía que me

comunicara con un amigoen España para que leenviara a la policía�...Sabemos que el 30 demarzo d e l 2007Svetlana denuncióa Ricardo por elr o b o d e u n o sdocumentos, señalandoque no la dejaba salir decasa, y que el juzgado dictóuna orden de protección,aunque el 20 de abrilpidiera que se archivara el casoporque había vuelto a vivir conél.

Pocos meses después, el 31 deo c t u b r e , R i c a r d o s e r í acondenado por un delito demaltrato a 11 meses de prisión,con prohibición de acercarse ala víctima a menos de 500metros y de comunicarse con elladurante 2 años� Según algunosmedios, sin embargo, la parejahabría vuelto a verse y firmadoun documento privado por el que

él le cedía la vivienda que habíancompartido.

También se afirma que la jovenhabía sido amenazada de muerteen plena vía pública por el padrede Ricardo� No es difícilimaginar a Svetlana en su nuevodomicilio, a solas con su hijo,suspirando aliviada con lasentencia y empeñada enreafirmar con su ayuda laruptura definitiva con Ricardo,decidida a decir adiós parasiempre a la tragedia vivida paracomenzar una nueva etapa quedifícilmente podía ser peor quela que acababa de concluir� Depronto, una cadena de televisiónse pone en contacto con ella paracomunicarle que va a recibir unmensaje.

Decide aceptar: hace muchotiempo que no ve a su madre ni

VÍCTIMA DEL MALTRATO

eL Nou Gaià 30

RELAT

2

LITERATURA

a nadie de su tierra y piensa enla sorpresa de un familiar, quizássu propia madre, venida de Rusiapara verla. Se siente sola y, trasmes y medio de haber roto conRicardo con una sentenciainapelable, no tiene por quétemer que se trate de él.

Pero llegado el día, un miércoles,14 de noviembre, contempla enlos estudios de televisión aRicardo alegando, desde unapantalla, ante millones depersonas, que durante cuatroaños lo había dado todo por ellay que era injusto que ahora loabandonara �porque yo no habíapodido pagar un préstamo y ellase había sentido estafada�. Acontinuación, sin embargo,pronuncia otras frases quesugieren algo más: �Bueno,

también soy un poco celoso�La agobio mucho� Siguiéndola,yendo detrás de ella, vigilándolaen un momento dado�.

A preguntas de la presentadora,Svetlana aclara con voz muysuave, tímida, atemorizadaquizás, que la relación no sehabía roto por dinero: �No, nolo he dejado por eso, sino porm u c h a s o t r a s c o s a s � .Inmediatamente, ve entrar aRicardo en persona en el estudiopara sentarse a su lado.M a q u i l l a d o , t r a j e a d o yencorbatado, se planta derodillas ante ella, cual príncipeazul, y, anillo en mano, le pideque se case con él. �Te quiero�,le dice, �la vida es una y quierovivirla contigo. Para siempre.Quiero que te cases conmigo.

Lo eres todo para mí. Todo.Todo�� Svetlana está tanparalizada y muda que ya nadiedebiera dudar que no esperabaese encuentro y que es el temorlo que paraliza cada músculo desu cuerpo. Sólo sus bellos ojosazules se mueven de un lado otro,asediados, indefensos, delR icardo que habla a lapresentadora, de ésta al ojo dela cámara y a través de él a lostelespectadores que la miranpara matar su aburrimiento.

Intuyo que la mayoría de los ojosque miran la pantalla, seducidospor el galán, son incapaces dedetectar el dolor de su miradaazul. Ella no puede hablar yapenas acier ta a repet i rtímidamente su �no� una y otravez. La presentadora insiste enque se lo piense bien. Ella sigueinmóvil, pero no duda: ni siquieraquiere una relación.

Jugando con fuego y engañandoa la mujer -por muchasjustificaciones que se den, noc o m u ni c a r l e q u e i b a aencontrarse con el hombre delque acababa de separarse esengañarla-, el programa habíafacilitado al maltratador elencuentro con su víctima.

Cuatro días después, un hombreapretó el timbre de una vecinadel cuarto piso de su edificio yle dijo en tono agresivo �ábramey dígame dónde vive la rusa�.La vecina afirma que se negó ahacerlo, pero nada impidió queluego consiguiera acceder alinterior del edificio. Media horamás tarde, los gritos alertarona un vecino que acudió a socorrera Svetlana. Su cuerpo yacía enel suelo del rellano de la porteríasobre un charco de sangre conuna puñalada en el cuello y uncorte en una de sus muñecas.

¿ VÍCTIMA DE LA TELEVISIÓN ?

eL Nou Gaià 31

RELAT

Al día siguiente murió en elHospital General de Alicante. Elmagistrado del juzgado deViolencia sobre la Mujer ordenóel ingreso en prisión de Ricardo,aunque el arrestado no reconociólos hechos y afirmó que en elmomento de la agresión seencontraba en casa de suspadres.

Unos días más tarde, los bellosojos azules de Svetlana seconvierten en cenizas en elTanatorio-Crematorio �Lasiempre viva�. Con la ayuda dela comunidad rusa en España,su madre acude a Alicante pararecogerlas y llevarlas a SanPetersburgo.

Ningún medio de comunicaciónduda de la relación directa entrela aparición en televisión deSvetlana y su asesinato. �Quizásla víctima de la televisión en estamacabra historia no sea otra que

el presunto agresor, un hombreherido y desequilibrado al queun programa quiso convertir,como a tantos otros pobresdiablos y a través de una escenade nudismo emocional, enpasatiempo de media tarde.

La televisión no grabó elasesinato ni podemos hoyafirmar aún quien es su autor,pero el paso previo de laau tént ica v íc t ima por latelevisión es lo bastante cruel yviolento como para imaginar uncontinuará a cuchilladas. La teleno mata, pero trafica con ladesesperación y aprovecha ladebilidad humana�� Sinembargo, el único efecto delasesinato de Svetlana ha sidoconseguir que el dichosoprograma suba al máximo suaudiencia, ese gran valor guíade las cadenas televisivas queevidencia el paradigma denuestra avanzada civilización:

El dinero por encimad e c u a l q u i e rconsideración ética.

Con tristeza y rabia,viene a mi cabezaaquello de �el que a unmillón de moscas lesguste la mierda, noquiere decir que lamierda sea buena�.

¿ TODO VALE POR LA AUDIENCIA ?

eL Nou Gaià 32

RELAT

UN REGAL ESPECIAL

El regal que jo desitjo

tenir per aquest Nadal

no portarà llaç de vellut,

ni vermell, ni groc, ni blanc,

no durà embolcall de seda,

ni transparent ni brillant,

no anirà dintre una capsa,

ni petita, ni mitjana, ni gran.

No portarà cap etiqueta

ni nom, ni cap detall,

a l�estil dels bons desitjos

tot de llum vindrà folrat,

una llum brillant, intensa,

que el món anirà il·luminant

aturant-se allí on la misèria,

injustícia, guerra i fam

fueteja la canalla

sense escoltar el seu reclam.

I amb aquest regal màgic

a la fi potser els arribarà

rialles, alegria i esperança,

pau i felicitat.

UN REGALESPECIALPer Francesca Aubanell

LITERATURA

POEMA

LITERATURA

La rata comuna té fama de tenirun gran instint de supervivència ila seva capacitat reproductora l�haconvertida en una autèntica plaga.Però la rata, sap que és una rata?Us imagineu una rata ambconsciència de si mateixa? Si nopodeu, llegiu Firmin; i si podeu,llegiu Firmin.

Firmin és el renoc d�una ventradade la rata Flo, i des del momentde néixer ja es veu que és diferent.I ell ho sap. No només perquè ésel més menut de la família, sinóperquè, a diferència dels seusgermans, Firmin ha descobert queels retalls de paper amb què laseva mare ha fet el niu no nomésserveixen per a dormir-hi i menjar-se�ls quan hi ha gana, sinó que se�npoden llegir els estranys signesnegres que els cobreixen.

Així Firmin descobreix que potllegir i, havent nascut al soterranid�una llibreria, ben aviat esconverteix en un àvid lector; igràcies a la lectura coneixerà elmón. Però és un coneixement delmón filtrat pels llibres i a vegadesel que ha après no li serveix perentendre�l. Firmin és conscient queno és com la resta de rates, peròtambé que no és un ésser humà,per molt que llegeixi els mateixosllibres, vegi les mateixes pel·lículesi entengui el que li diuen.

Firmin viu la llibreria Pembroke,propietat de Norman Shine, elprimer ésser humà amb qui Firminintenta establir relació. La llibreriaestà situada prop de la plaçaScollay, a Boston, en un barri enple procés de transformació (plaçai transformació que van existir dedebò; i fins i tot va existir un«Norman Shine» real, encara queno es digués així ni fos com elpersonatge de la novel·la).

La història de Firmin estàexplicada en primera persona, enun llarg flashback que evoca finsi tot moments anteriors alnaixement del protagonista. L�amorde la rata pels llibres comença benaviat com a mera solucióalimentària, fins que s�adona queels llibres que rosega tenen algunacosa més: paraules, paraules ambsignificat que li fan descobrir unmón ampli i desconegut.La vidade Firmin corre paral·lela a ladegradació del barri i a ladesaparició dels seus habitants,entre ells Norman Shine i JerryMagoon, l�únic escriptor quearribarà a conèixer i l�únicapersona amb qui tindrà el quepodríem anomenar una relaciód�amistat.

És una vida plena de literatura iinterpretada des de la literatura,que omple el seu imaginari i els

seus somnis fins al punt que arribaa confondre els records reals ambels dels llibres que ha llegit; peròtot el que ha llegit fa que Firminsigui capaç d�interpretar el mónamb ironia, amb sentit de l�humor,amb tristesa, sentiments queamaren tota la lectura i ajuden acrear un retrat de la condicióhumana força punyent. Firmin sapllegir, però no sap parlar: no es potcomunicar amb els homes i aixòdobla la seva solitud, la sevaestranyesa, aliè al món de les ratesi també aliè al món dels humans�una solitud també compartidaper Jerry, l�escriptor.Però igual queel barri està sentenciat, tambéFirmin sap que tard o d�hora liarribarà el final. Un final que tancael cercle: el retorn al cau familiari el retrobament del primer llibre.

TITOL:FIRMINAUTOR: SAMSAVAGEEDITORIAL: SEIX BARRAL

FIRMINPer David Pallarès

eL Nou Gaià 33

LITERATURA

LLIBRES

El llibre que avui comentem estàescrit per Matilde Asensi. Nascudaa Alacant, ha estudiat periodismea la Universitat Autònoma deBarcelona i ha treballat a diferentsserveis informatius de la SER, RNE,agencia EFE i diversos diaris.També és autora d�altres novel·lescom �Al Salón Ambar�, �Iacobus�del qual es van fer 9 edicions.

�El último Catón� es va publicarl�octubre del 2001 i ja n�han fetmés de 300.000 exemplars.

La novel·la és del gènered�aventures i misteri, amb unatemàtica molt recurrent els últimsanys, sobre sectes secretescristianes, catarisme, templers, etcencara que molt ben documentadahistòricament. En aquesta obra,lladres de relíquies, esglésiescristianes d�orient i Occident, unafosca germandat religiosa i la�Divina Comedia� de DanteAlighieri són les claus de la trama,escrita de forma molt fàcil de llegir i àgil, que fa que no puguis deixarde llegir les 489 pagines del llibre.Resum: Sota el terra de la Ciutatdel Vaticà, enterrada entre còdexen el seu despatx de l�Arxiu Secret,la monja Ottavia Salina, paleògrafade prestigi internacional, rep l�encàrrec de desxifrar els estranystatuatges apareguts en el cadàverd�un etíop: set lletres gregues i set

creus. Al costat del cos es van trobartres trossos de fusta aparentmentsense valor. Totes les sospites vanencaminades a què les relíquies quepertanyen en realitat a la Vera Cruz,la veritable creu de Crist.

Acompanyada pel professorBoswell, arqueòleg d� Alexandria ypel capità de la Guardia SuïssaVaticana, Kaspar Glauser-Roist, laprotagonista haurà de descobrirqui està darrera de la misteriosadesaparició de les relíquies en lesesglésies de tot el món i viurà unaventura plena de enigmes: set provesbasades en els set pecats capitalsen els quals Dante Alighieri i el�Purgatori de la Divina Comedia�semblen tenir les claus per obrir lesportes. Unes proves que els portaràa set ciutats �Des de Roma aAntioquia, passant per Ràvena,Atenes, Jerusalem, Constantinoblai Alexandria- en un arriscat iemocionant itinerari en què haurande trobar qui és �EL ÚLTIMOCATÓN�.

EL ÚLTIMO CATÓNPer Esther Bernadó

eL Nou Gaià 34

LITERATURA

LLIBRES

El cardiòleg VALENTÍ FUSTER(Barcelona, 1943) és directorInstitut Cardiovascular de l�hospitalMount Sinai de Nova York,president del Comitè científic delCentro Nacional de InvestigacionsCardiovasculars espanyol ipresident de la Federació Mundialdel Cor. Les seves investigacionssobre l�origen dels accidentscardiovasculars, que han contribuïta millorar la prevenció i eltractament dels infarts, van serreconegudes el 1996 amb PremiPríncep d�Astúries d�Investigació.És l�únic investigador que ha rebutels màxims guardons científics deles quatre organitzacions decardiologia més importants delmón: L�Associació Americana delCor, el Col·legi Americà deCardiologia, la Societat Europeade Cardiologia i la Societat Interamericana de Cardiologia. Com acientífic és Doctor Honoris Causade quinze universitats i és l�autorde dos dels llibres de més prestigidedicats a la cardiologia clínica id�investigació.

És una persona d�una categoriahumana i científica molt importanti al mateix temps d�una senzillesai generositat excepcional. El seusmissatges són tan senzills i clarsque és fàcil tenir-los en compte pera la nostre vida diària. Potser sóndifícils d�aplicar: ell diu que es pot

LA CIÈNCIA DELA SALUTPer Esther Bernadó

LITERATURA

LLIBRES

fer una vida molt activa, tanp r o f e s s i o n a l m e n t c o mpersonalment però reflexionantsobre el que has de fer, com s�hade fer per aconseguir quinsobjectius. I així no es té estrès.Un detall de la seva vida queimpressiona realment és que ell eslleva del llit amb molt de tempsabans d�anar a treballar i reservaun estona per meditar abans decomençar la jornada.

Ara ha escrit per primera vegadaun llibre sobre salut destinat alsciutadans normals del carrer, ajudatpel periodista Josep Corbella. Ambun llenguatge molt fàcil i entenedor,el cardiòleg ens ofereix consellsbàsics per cuidar la nostra salut imillorar la qualitat de vida.

Estructurat de manera que es puguillegir de principi a fi com unanarració, però també perquè cadalector pugui començar pels capítolsque més li interessin. En presentaalguns dels problemes de salut que

més preocupen als ciutadans: elcontrol de pes, la dieta ideal, elcolesterol, l�activitat física, la tensióarterial, els controls de salut, elconsum d�alcohol, l�addició altabac, l�estrès i fins i tot la tristesai la felicitat. És un llibre de salutque no prohibeix res (�fins i totuna salsitxa de Frankfurt porformar part d�una dieta ideal�),que no imposa res i que presentales últimes dades científiques sobrecom prevenir malalties evitables iretardar el deteriorament propi del�edat. Així doncs, l�objectiu del

llibre és oferir les einesi les dades necessàriesperquè cada lectort i n gu i l a m i l l o rinformació possible ipugui prendre lesdecisions que considerioportunes sobre la sevapròpia salut.

VALENTNÍ FUSTER

eL Nou Gaià 35

LLIBRES

Muchas veces cuando se hablade arte la mente humana retratasúbitamente aquello que vio enformato de lienzo o en boceto dedibujo. En otros casos las bellasesculturas o los rudos bustos nosdejan perplejos ante su miradamuda y la existencia perdurablede la piedra en la cual se haesculpido. Los aspirantes aeruditos de la fiebre del arte, hanviajado incluso a la cercanaG r e c i a p a ra o b s e r va r ycomprender los mensajes de estapandemia que perdura a travésde los siglos. Quizá deberíamospenetrar en las bucólicas razonesdel artista para comprender elporqué de aquella idea que sumente encierra y el porqué de lanecesidad de parirla ingrávida.

Poniendo el ojo en las cariátidesdel Erecteion de Atenas, dos desus hermanas originales viajarontras el expolio al museo Británicoy a pesar del viaje y del traslado,las egregias esculturas siguenenteras desafiando el paso deltiempo, contemplando el ir y venirde los pobres mortales que lasobservan ya que la perpetuidadeterna es, sin duda, la sangre delarte. El arte no es efímero, es laculminación de la obra sublime,es el hermoso vacío blanco trasel punto final. Es el síndrome deStendel y la sabía bruta de

EL ARTE A SU PASOPOR EL ESCÁNERPer J. Antonio García

ART

OPINIÓ

Florencia. Tras cada piedra decada ruina se forma el tejido óseodel Partenón. La sangre del artereside en lo vivo y también en lomuerto. El arte es la gota deagua posada sobre la hoja, nohay arte sin construcción ytampoco arte sin decisión ya queel arte es el ojo porque susubordinada es la vista. Es elespejo donde los hombres quierenmirarse y sólo pueden ser unpequeño f ragmen to pa racompletarla. Perturbando elsosiego de nuestras neuronas, elarte moderno crispa a velocidadde vértigo las frágiles emocioneshumanas; iconos sagradosestablecen unas concesiones víaespiritual con el alma, y a su vezt o d o e l l o m e d i a n t e l acontemplación de hermosasimágenes que dicen ser no se cualdivinidad. Si observamos unlienzo admiramos su belleza, peroa l momen to qu i s i é ramos

t r a s l a d a r n o s a lp r i n c i p i o d e s ucreación y contemplaral maestro luchandopor conseguir la luz.A r q u i t e c t o s ,escribanos, copitas ycronistas desarrollanlas ar tes como sif u e s e n s u s h i j o sprotegidos; oradores,p r e d i c a d o r e s yperiodistas utilizan elarte sin fin ni medida,y algunos lumpensdesarraigados tambiéncrean arte y escuelacon su verborrea divinaa través de formatossórdidos en algúnmedio audiovisual. El arte pasad e s a p e r c i b i d o e n s umanifestación más sencillasiendo sin duda la verdadera.Como un torrente que a su pasolas aguas dibujan el camino que

quieren recorrer; ali g u a l q u e u n aalgarroba oscura yde formas recortadasduerme al caer delárbol en el lecho delsuelo o del olorh ú m e d o q u edesprende la tierratras la larga lluvia;como la miradatriste de un perro que

se ha perdido y no encuentra sunorte, como la observaciónfastuosa ante un plato deespinacas cocidas y su proyecciónantropomórfica, así es el arte.Él, amigos míos, que es sencillopero no ostentoso, se asemeja ala observación constante que esun don de nacido o a vecesadquirido.

Bienaventurados todos aquellosque aunque por un momento sehallan cruzado con sus diferentesformas, sabrán desde ese precisomomento que existen dos seresdentro de su mismo cuerpo, elpensador y el creador.

EL ARTE PASA DESAPERCIBIDOEN SU MANIFESTACIÓN MÁS SENCILLA

eL Nou Gaià 36

OPINIÓ

ART

Si anem cap a la Pobla deMontornès, Salomó o Vespellade Gaià veurem que l�arbre queforma, gairebé al cent per cent,els boscos que ens trobem és elpi blanc (Pinus halepensis).

A l�article anterior es va veureq u e l � e s p è c i e a u t ò c t o n apredominant a la terra baixamediterrània hauria de serl�alzina; no obstant això, és elpi blanc el que ocupa aquestacategoria. Què ha succeït?. Doncsque les a lz ines han pat i thistòricament l�abús de l�home,s�han talat per aprofitar la fusta,per fer carbó, vaixells,... i el piblanc ha ocupat el seu lloc, jaque és un arbre de creixementràpid i poc exigent quant a laqualitat del sòl. Actualmentmoltes extensions agrícoles s�hanabandonat i el pi ha colonitzatràpidament aquests terrenys. Detota manera, cal afegir queaquestes comunitats vegetals sóntransitòries, és a dir, que, si es

deixessin evolucionar lliurement,amb el temps tendirien adesaparè ixer i únicamentocuparien els sòls més pobres ipedregosos..

El pi blanc és un arbre que nosol arribar als 20 m. d�alçada ique es diferencia d�altres tipusde pins per la llargada de less eves fu l l e s (d e 8 a 12centímetres), pel seu tronctortuós, per la capçada forçairregular i sobretot perquè lespinyes, molt abundants, estaninclinades cap a la branca d�onsur ten i tenen uns escu tspràcticament plans.

És un arbre que no suporta lesbaixes temperatures i que es veumolt afectat per l�eruga de laprocessionària del pi que potarribar a constituir una plaga.

E l s e u ú s e s l im i t a al�aprofitament de la fusta coma llenya, tot i que el seu podercalorífic és baix.E l s p i n y o n s ,comes t ible s , nos�utilitzen perquèsón molt petits i nos ó n u n b o nproductor de resina(de la qua l s en � e x t r e u l atrementina) per la

qual cosa es fan servir altresespècies de pi. Trobem exemplarsmajestuosos al terme de la Poblai del Catllar.

Cal que ens replantegem lapolítica de reforestació ambaquesta espècie ja que, entred�altres raons, els incendis quesovint patim en les nostrescontrades els cremen totalmenti això potencia enormementl�erosió.

ELS PINS, PER TOT ARREU ...Per Toni Mellado

eL Nou Gaià 37

CIENCIA

HISTÒRIA I MEDI AMBIENT

En Francesc Mauri és unmeteoròleg bastant conegut queparla a la ràdio i a la televisió, enels informatius.

· A què et volies dedicar quan erespetit?No tenia clar a què em voliadedicar, tot i que ja m�agradavaaquest tema de la meteorologia.

· T�agrada la feina que fas?Sí, m�agrada molt.

· Què et va fer decidir per aquestafeina?

El que em va fer decidir peraquesta feina va ser una sèriede casualitats. Quan tenia 18anys, vaig fer un curs demeteorologia i fent una

substitució a la ràdio, a l�estiu,vaig començar.

· Qants anys fa que treballes enel món de la televisió ? Alprincipi no tenies vergonyadavant les càmeres?A la televisió fa uns 19 anys quehi treballo i a la ràdio, 22.No, no tenia vergonya perquè elfet de començar a la ràdio emva ajudar i em va fer les cosesmés fàcils quan vaig començara la televisió.

· Amb quanta antelació podeusaber les prediccions del temps?Actualment, hi ha mapes amb15 dies d�antelació, però els mésfiables són els de 5 diesd�antelació.

· Dieu el temps en directe o ja hoteniu gravat d� unes hores abans?La majoria de programes quefem són en directe, però avegades són gravats.

· Com us combineu el fet que undia surt un meteoròleg i un altredia en surt un altre?Això simplement són torns defeina. Sovint estic al migdia,però a vegades surto a la nit oal cap de setmana.

· No et sents avergonyit quan nofa el temps que dius?

La veritat és que em sap greuperquè a ningú li agradaequivocar-se.

· Canviant de tema, quins consellsdonaries a la gent per fer a casaa fi de contrarestar el canviclimàtic?Jo els diria que estalviessin acasa i amb el cotxe.

· I per últim, podries donar-meun consell, perquè de gran vullser presentadora de televisió, iem fa una mica de vergonya.

Un consell: Tot pot fer vergonya,i la televisió en realitat és unafeina com una altra.

Moltes gràcies per haver-nosconcedit aquesta entrevista i finsuna altra!!!

ENTREVISTA A EN FRANCESC MAURI

PARLEM DE METEOROLOGIAPer Clara Muntaner Virgili

eL Nou Gaià 38

A l�anàlisi que férem l�any passat,vàrem preveure la fi del cicleexpansiu del sector immobiliari aEspanya i la possibilitat quel�anomenada bombolla immobiliàriapunxés, com així avisaven moltsexperts. Els mals auguris sembla ques�hagin complert.

A l�últim any són moltes lesimmobiliàries que han hagut detancar i algunes promocions tenenseriosos problemes en la vendad�habitatges, altres han deciditendarrerir-se. A la borsa, el sectorimmobiliari ha estat penalitzat,alguns valors tenen el rècord negatiude baixades de l�any, altrescompanyies del sector, amb elsingents recursos obtinguts durant elsúltims anys, han començat adiversificar-se. Per exemple, Accionaamb la compra juntament amb Eneld�Endesa que ha convertit la famíliaEntrecanales, màxima accionistad�aquella, en la segona fortuna del�Estat, només superada pelpropietari d� Inditex (Zara), AmancioOrtega, (segons la revista Forbes,8è home més ric del món).

Les rebaixes han arribat en el sector.Alguns promotors anunciendescomptes en el preu, regalen laplaça d�aparcament, mobles, viatgesa qui proporcioni un comprador i ales immobiliàries s�anuncien preusinferiors als de l�any anterior. Alguns

parlen ja de crisi i altres dedesaccelaració en l�increment delpreu. El que sembla clar és quel�habitatge deixa de ser una inversiórendible per al capital especulatiucom ho ha estat en aquests darrersanys.

Què ha provocat aquesta frenada?

1) En primer lloc cal dir que l�elevat preu de l�habitatge i l�increment del�interès han exclòs del mercat ungran sector de la població (joves,immigrants, etc), cosa que en debilitala demanda.

2) Les enti-tats financeres hanendurit les condicions de crèdit.Algunes entitats han passat de lesalegries de finançar el 100 % delcost de compra de l�habitatge alimitar-ho al 80 % i, en la majoriad�elles, centrar-se únicament en elfinançament de la residènciahabitual. Enaquest cas, amés, hem det eni r e nc o m p t el�encarimentdel preu deld i n e r ,provocat ,p e r u n abanda, perla pujada detipus i, per

l�altra, per la crisi de les hipotequessubprime (hipoteques d�alt risc) delsEEUU, que amenaça el creixementde l�economia global. A hores d�arase�n desconeix el veritable abast.Aquestes hipoteques es van concedira compradors amb escassa capacitatde devolució, i en finançava latotalitat del preu. Darrerament, n�haaugmentat la morositat, cosa queha provocat la fallida d�algunesentitats especialitzades i dificultatsen les que hi estaven exposades enmajor grau, així com pèrdues en lesque havien adquirit actius financersemesos per finançar-les.

Caixes i Bancs quan concedeixen unpréstec hipotecari, per una banda,presten els diners i, per l�altra, emetentítols-valors (actius financers) percaptar els recursos que les financen.L�emissió d�aquestes títols, que enel cas d�Espanya han estat col·locatstambé en mercats internacionals (per

LA SITUACIÓ DEL MERCAT IMMOBILIARIA ESPANYA: CAUSES I EFECTESPer Òscar Martí Mompel

eL Nou Gaià 39

INFORMACIÓ

HABITATGE

insuficiència d�estalvi domèstic), éscada cop més difícil atesa l�escassaconfiança que generen.

Una altra via de finançament ésl�interbancari, en el qual es negociael preu del diner -Euribor en el caseuropeu-, no ha funcionatcorrectament per la desconfiança quehi ha hagut entre les entitats i ha fetque se�n dispari el preu. Això, haobligat al Bancs Centrals, europeusi d�EEUU, a injectar liquiditat en elsistema per pal·liar-ne l�efecte. Encas de perdurar aquesta situació,podria comportar un efecteinflacionari no desitjat, per la creacióde diner superior a l�augment de lariquesa real.

3) Alhora s�han endurit les condicionsen el finançament de la compra desòl i també en el finançament apromotors, per un major risc en lesoperacions i per un canvi legal de laconsideració del sòl, que en perjudicael finançament i que obliga als

promotors a tenir suficient liquiditatper a la compra.

Efectes:

L�economia espanyola té una majordependència del sector de laconstrucció que d�altres països del�entorn i, algunes zones de l�Estatmés que d�altres. Un nivell deconstrucció que ha superat la sumade països amb més població comAlemanya, França i el Regne Unit i,en molts casos, els habitatges hananat a parar en mans de capitalespeculatiu, cosa que ha inflat lademanda. Actualment, pot haver-hi,un excés d�oferta.

Un fre del sector que s�erigeix coma motor de l�economia pot comportarun augment de l�atur. L�incrementdel preu de l�habitatge, que ha superaten 10 vegades l�augment del sou enaquests últims anys, ha anatacompanyat d�un major endeutamentde les famílies, agreujat per la pujada

del tipus d�interès, unmenor estalvi i menysrecursos per a lconsum. Cal dir queaquest cicle alcista delpreu de l�habitatge hadrenat molts recursosde sectors productiusque a la llarga potp e r j u d i c a r l acompetitivitat del país.

Les dificultats en l�accés del�habitatge provoca movimentsmigratoris interns de zones on elpreu és més elevat a zones on ho ésmenys i, alhora, fa que el preutendeixi a igualar-se. Altreinconvenient d�aquesta migració ésla necessitat de dotar-se de suficientsinfraestructures, transport públic,etc, inversions públiques queacostumen anar amb retard.

Com també amb retard ha estat lareacció de l�administració públicaque ha acabat anunciant mesures.Per una banda s�han anunciat ajudesa joves per al lloguer, que han estatcriticades per alguns sectors perquèpoden implicar un encariment delslloguers, ja que consisteixen en unasubvenció. Altres mesures seran laconstrucció de més habitatges deprotecció oficial. Cal recordar queEspanya és un dels països amb unmenor parc d�habitatge públic itambé on un menor percentatge dela població viu de lloguer. Sigui comsigui, són molts els sectors de lapoblació que demanaven unadecidida aposta de l�administracióper pal·liar un dels principalsproblemes de la societat espanyolaa l�actualitat: el de l�habitatge dignei assequible.

Aquest article fou publicat al Diaride la Torre del mes de novembre de2007.

EL PREU DE L'HABITATGE HA AUGMENTAT10 VEGADES MÉS QUE ELS SOUSEN ELS DARRERS ANYS

eL Nou Gaià 40

INFORMACIÓ

HABITATGE

La placeta que hi ha davant delcementiri ha recuperat la Creu depedra que ja abans guarnia l�espai.

La creu, que prové d�una MissióPastoral i data del 1969, va estarmalmesa per la col·lusió d�unvehicle, i encara que inicialments�havia pensat en substituir-la peruna altra amb disseny més actual,es va tenir cura de guardar-la persi finalment es decidia de restaurar-la i conservar-ne així l�estatoriginal.

Després de valorar quina de lesdues opcions era la més encertada,finalment s�ha optat per la segona,conservant-ne el peu original i refentla part superior de la creu amb lamateixa qualitat de pedra i amb elmateix disseny que l�original. Almateix temps, i per evitar aixíd�altres possibles col·lusions, s�harodejat amb una illeta feta delmateix material, amb unes pilonesunides per cadenes que l�encerclen,

la qual cosa constitueix un elementdecoratiu més.

Tot el conjunt dignifica molt l�espaii és de considerar la importànciaque té haver pogut restaurar aquestelement arquitectònic que formapart de la història del nostre poble.

La inauguració oficial va tenir llocel dia 1 de novembre,dia de Tots Sants, perpart del capellà delpoble, mossèn JordiGual, i amb l�assistènciade l�alcalde, Sr. JordiCañellas, i de forçanouencs i nouenques quevan voler ser testimonisde la recuperació de lacreu.

LA CREU DE LA MISSIÓ PASTORAL DE 1969Per Josepa Figueras

eL Nou Gaià 41

RECUPERACIÓ D'ELEMENTS ARQUITECTÒNICS

Els primers mesos de la legislaturasempre són intensos ja que moltes deles gestions que es fan ara suposaranles actuacions dels propers anys. Enaquest butlletí us presentem lesactuacions dutes a terme en el darrertrimestre.

Regidoria d�UrbanismeRecepció del Pla Parcial. Aquest mesd�octubre, ha passat a formar partdel nostre nucli de població. Elaboracióde les memòries de les obres per lesque es demanaran subvencions en elPUOSC (Pla Únic d�Obres i Serveis� Governació Generalitat) i PAM (Plad�Acció Municipal - Diputació) per ala legislatura actual.

Reg. d�Ensenyament i Medi AmbientEnsenyament: continuació de lesgestions per a la construcció del nouCEIP; totes les accions s�encarrilenper disposar del nou centre al curs2009-2010. Per al curs 2008-2009es condicionarà convenientmentl�escola actual. Tant pel que fa a lanova escola com per a la preparaciódel proper curs, totes les accions esfan i es faran coordinadament entreel Departament d�Educació, el ConsellEscolar, l�AMPA i l�Ajuntament.

Medi Ambient: com a continuaciódels treballs realitzats per tald�elaborar l�Agenda 21 de la Nou,l�Ajuntament ha creat una comissióper aprofundir i elaborar, junt amb

ACTUACIONS 4t.TRIMESTRE 2007

L'AJUNTAMENTINFORMA

INFORMACIÓ

l�empresa assessora, el Pla Estratègicque es farà públic així que estiguidisponible.

Regidoria de Cultura, Acció SocialEntre d�altres actes culturals volemdestacar per la seva significació elssegüents:

· 2a Trobada de germanor entre laNou de Berguedà i la Nou de Gaià. 90 persones del nostre poble vamformar la comitiva que es vadesplaçar a la Nou de Berguedàper dur a terme la 2a Trobada entreels dos pobles.

· Per iniciar el Vè Cicle de Confe-rències de Tardor es va comptaramb un conferenciant molt conegutper a tothom, en Francesc Mauri,meteoròleg de TV3.

· Exposició d�escultura de FèlixLozano (10 novembre a 31desembre).

· Lliurament dels Premis Tarragonèsque organitza el Consell Comarcaldel Tarragonès i se celebren demanera itinerant a la nostracomarca (16 de novembre).

DISPOSICIÓ DELA SALA DEL CASALCom s'ha pogut comprovar la saladel Casal ha estat objecte de diversesmillores i per tal de conservar-ne elbon estat actual, se n�ha creat unanormativa d'ús i disposició, que seràinformada a tota persona o entitat

en el moment de cursar la sol·licitudper escrit a l'Ajuntament.

CURSOS DE CATALÀPER ADULTSL'Ajuntament conjuntament amb elConsell Comarcal del Tarragonèsoferirà un curs de català per a adults.El curs serà gratuït i se�n preveu l�inicia la primera quinzena de febrer i ambfinalització al juny de 2008.Es faran grups en funció del nivell delsinteressats.

Les classes es preveuen els dimarts deles 17,30 a 19 hores. Per formalitzar-ne la inscripció, cal comunicar-ho al'Ajuntament els dies 17,18,21 i 22de gener de les 10 a les 12 hores i laprova de nivell serà el dia 22 de les10 a 12 hores al local de jubilats.

Reg. de Serveis i Manteniment· Reconstrucció i condicionament de

la creu commemorativa de laMissió Pastoral de 1959 situadaa l�entrada del cementiri.

· Inauguració dels contenidors debrossa soterrats: amb el suport delConsell Comarcal, i amb més retarddel previst, ens incorporem alprograma de recollida selectivaimplantat al Tarragonès. En aquestapartat, hem de fer esment especiala la importància de fer una gestiócurosa, selectiva i responsable deles deixalles. En el darrer full hiteniu més informació al respecte.

· Asfaltat del Camí d�Altafulla: 3afase � 100 metres.

ALTRES TEMES GENERALSEstacionament avinguda de Catalunya.Hem de remarcar la importància queté per a la seguretat dels vianantspoder disposar de pas suficient a lesvoreres i no haver de baixar a lacarretera per poder caminar. La zonaque va del carrer Sant Cosme i SantDamià a l�entrada del poble per laCooperativa, amb les voreres mésestretes, és potser la més perillosa.Per tant, seria recomanable noestacionar-hi i hi ha alternativesd�aparcament que no suposen cap riscper a ningú.

L�èxit en aquest tema vindrà de laconscienciació dels usuaris mitjançantles explicacions de tots, del�Ajuntament però també de les veïnesi veïns.

BROSSA � CALENDARI 2008

Us adjuntem el calendari 2008 derecollida de voluminosos i de ladeixalleria mòbil (tot tipus de deixallesque no es puguin llençar als contenidorssoterrats).Seguint les indicacions, podrem lliurar-nos de tots els rebuigs sense necessitatde deixar-los a on no correspon i endies no assignats, cosa que provocauna molt mala imatge als nostrescarrers.

ALTRES TEMES GENERALS

eL Nou Gaià 42

L'AJUNTAMENT INFORMA

INFORMACIÓ

RECOLLIDA DE VOLUMINOSOSEs consideren residus voluminosos totsaquells residus que es generen a la llari que pel seu volum no es podendipositar en els contenidors de carrer,o bé que per a un particular és difícildur-los fins a la deixalleria.

Ubicació: Al costat dels ContenidorsSoterrats Dies de Recollida:24 de gener 24 de juliol21 de febrer 21 d�agost20 de març 18 de setembre24 d�abril 23 d�octubre22 de maig 20 de novembre19 de juny 18 de desembre

DEIXELLARIA MÒBILQuè es pot dipositar?Residus perillosos: bombetes iflorescents, esprais, bateries de cotxe,piles, pintures i dissolvents, neveres ifrigorífics, olis minerals, radiografies,tòners i medicaments. Altres residus:pneumàtics, ferralla, electrodomèstics,olis vegetals, vegetals i podes, moblesvells, runa i restes d'obres, tèxtil, paperi cartró, ampolles de cava.

Ubicació: Al costat marquesina bus.Periodicitat: 1r dissabte de mesDies de Recollida:5 de gener 5 de juliol2 de febrer 2 d�agost1 de març 6 de setembre5 d�abril 4 d�octubre3 de maig 1 de novembre7 de juny 6 de desembre

CALENDARI DE RECOLLIDAD'ESCOMBRARIES 2008

eL Nou Gaià 43

L'AJUNTAMENT INFORMA

SI: Pols d�escom-brar, burilles decigarretes, bolquers,compreses, baietes,cabells, excrementsd�animals, restes defruita i verdura,restes de carn i peix,paper de cuina itovallons bruts,closques d'ou i fruitaseca, marro de cafèi restes d'infusions,restes de jardineria

Paper i Cartró Vidre Envasos lleugers RebuigSI: Diaris, revistes,f u l l s , c a i x e splegades, cartród�ous.

NO: brics, bosses deplàstic, papers bruts( m o c a d o r s ,tovallons...), paperd'alumini o de fax,papers plastificats,bolquers..

Assegura� t que,barrejats amb elpaper o el cartró, nohi ha grapes, clips oaltres elementsmetàl·lics.

SI: Envasos de vidresense taps.

NO: vidre pla, nibombetes ni fluor-escents.

E s b a n d e i x e lc on t ingu t d e l senvasos abans dedipositar-los al con-tenidor. És preferibleutilitzar envasos devidre retornablesque dipositar el vidreal contenidor derecollida selectiva.

SI: llaunes, bosses ienvasos de plàstic,brics, paperd�alumini.

NO: materials deplàstic o alumini queno siguin envasos.

No hi llencis envasosde productes tòxics.

CONTENEDORSSOTERRATS

eL Nou Gaià 44

Matrimonis

Ivan Alerany Lorenzo i Sandra Caro Lucena 18-1-2008 Registre Civil La Nou de Gaià.

Naixements

Laia Rosell Montragull 06-09-2007 Tarragona (Hosp. St. Pau i Sta. Tecla)

Oriol Rosell Montragull 16-09-2007 Tarragona (Hosp. St. Pau i Sta. Tecla)

Aina Parra Rafí 12-11-2007 Tarragona (Hosp. St. Pau i Sta. Tecla)

Ian Pocurull Castillo 02-12-2007 Mora d'Ebre

(Hosp. Comarcal de Mora d'Ebre)

Jana Molina Pomares 05-01-2008 Tarragona (Hosp. St. Pau i Sta. Tecla)

Defuncions 2n semestre 2007

Joan Montragull Vidal 27-08-2007 Cementiri la Nou de Gaià

Petronila Fernández García 01-09-2007 Cementiri la Nou de Gaià

Josep Figueras Recasens 06-12-2007 Cementiri la Nou de Gaià