Embed Size (px)
Citation preview
Telèfon: 973663024
Web: www.hotelvallfosca.com
Correu: [email protected]
Hotel Vall Fosca
Carretera, s/n,
25512 Molinos (el Pallars Jussà)
VALL FO SCA
Dons magnífics indrets del Pallars Jussà
COLL D’OLI I PONT
DELS OBACS
Descripció:
La vall fosca és plena de petits racons fàcilment accesibles
que et permeten aillar-te i viure la tranquil·litat com mai
abans ho havies fet.
Descobreix el coll d’oli, un lloc de pas des de sempre amb
una de les millors vistes de la zona, i després descansa
sobre el pont dels obacs en el barranc roi
MAPA DE L’EXCURSIÓ
Guiro - Coll d’Oli
Oveix - Pont dels Obacs
HISTÒRIA
QUI EREN ELS CÀTARS?
AMB NENS...
L’EXCURSIÓ
Recomanem fer l’excursió del Pont dels Obacs ja que és molt més curta i té un
desnivell inferior.
ACTIVITATS
Al llarg de l’excursió es poden dur a terme diferents activitats per tal
d’aconseguir que el nen estigui distret i gaudeixi al màxim de l’experiència.
Algunes de les nostres propostes són:
- Recol·lecció de plantes remeieres o fruits del bosc per després a casa
preparar melmelades o remèis casolans.
- Identificar la fauna que trobem al llarg del camí. Els més fàcils de
veure són els ocells i els insectes.
FAUNA I FLORA
ORTIGA (Urtica dioica)
L’ortiga és una planta amb un elevat nombre
d’atribucions medicinals, tot i que la majoria de vegades
s’usa per combatre dolors, inflamacions i alteracions en
el sistema circulatori.
La part aèria és consumida a manera de verdura, en
forma de truites o en les sopes de pa.
Recurs alimentari molt important en temps passat,
actualment en franca decadència.
RAÏM DE PASTOR (Sedum sediforme )
Planta adaptada a la sequera gràcies a la capacitat
d’emmagatzemar aigua a les seves fulles. Pot arribar als
30cm d’alçada i la podem trobar en molts llocs (zones
pedregoses, sostres de cases, enmig el bosc…).
La seva part aèria s’ha usat tradicionalment com a
cicatritzant. Bullida serveix per combatre úlceres
d’estomac.
GUÀRDOL (Cistus Laurifolius)
Arbust endèmic de la zona molt apreciat fa un
temps per encendre foc i per la seva acció
cicatritzant. Es feia bullir aigua amb fulla de
noguer i guàrdol i al rentar la ferida la carn es
regenerava més ràpidament.
ROURE (Quercus pubenscens)
El roure martinenc és un arbre caducifoli que pot
arribar fins als 25 m. La seva escorça és fina i profun-
dament fissurada, formant plaques petites de color
gris fosc. Les banques principals es troben inflades
allà on s'uneixen amb el tronc
FITXA TÈCNICA
DIFICULTAT: Fàcil
LONGITUD: 5,30km
ÈPOCA RECOMENADA: Tot l’any
PERFIL GRÀFIC:
MATERIAL NECESSARI:
Calçat i roba còmode, impermeable, aigua, menjar (fruita, barre-
tes energètiques, etc.), mapa de la zona, brúixola i farmaciola.
TEMPS: 1h 40’
DESNIVELL: 457m
DIFICULTAT: Fàcil
LONGITUD: 2,16km
ÈPOCA RECOMENADA: Tot l’any
PERFIL GRÀFIC:
TEMPS: 45min aprox.
DESNIVELL: 163m.
Guiro - Coll d’Oli
Oveix - Pont dels Obacs
Guiro - Coll d’Oli
LLIBRE DE RUTA
Ens trobem a la plaça del poble. Passem pel costat de
l’església i ens dirigim cap a un cartell.
Temps parcial 0’ Temps total 0’
Girem a l’esquerra per sortir del poble, seguint les
indicacions de Mare de Déu del Coll i Coll d’oli.
Temps parcial 3’ Temps total 3’
Arribem a la Mare de Déu del Coll. Seguim pel camí
de la dreta.
Temps parcial 17’ Temps total 20’
Arribem al Coll d’Oli. Tornem pel mateix camí fins al
cotxe.
Temps parcial 20’’ Temps total 40’
Accés en cotxe:
FAUNA I FLORA
PAPALLONA REI (PAPILO MACHAON)
És una de les papallones més espectaculars dels Països Catalans.
Aquesta papallona és de vol ràpid i es passa el dia anant de camp a
camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors de l'anís i del fonoll
on de vegades hom la veu amb les ales esteses, reposant al sol.
Viu en tres generacions,de la primavera fins a la tardor.
(Bufo bufo) GRIPAU COMÚ És el gripau més gros d’Europa. Les femelles, més grans
poden assolir els 15 cm de longitud. Es nodreix de cucs de
terra, atròpodes i preferiblement de coleòpters. Pel seu
règim alimentàri és una espècie beneficiosa pels humans.
És molt difosa la faula que diu que escup verí, cosa que no
és veritat, si bé és cert que la seuapell conté glàndules
verinoses que li són molt útils per tal de defensar-se dels seus depredadors. Tanmateix,
la toxicitat d'aquestes glàndules no representa cap perill per a les persones.
TALP (Talpa europaea)
Una mica més gran que un ratolí, les seves potes del da-
vant són autentiques pales, adaptades per obrir-se pas sota
terra.
S’alimenta de cucs i altres petits insectes que detecta
gràcies al seu nas dins les seves galeries.
Viu en una complicada xarxa de galeries que construeixen
ells mateixos.
(Vulpes vulpes) GUINEU És un carnívor solitari i nocturn, que només viu en colla
a l’època de cria. Sovint aprofita antigues construccions
dels toixons o engradeix els caus dels conills, però
també pot fer-se el forat ella mateixa.
S’alimenta d’una gran varietat de preses de mida petita.
Antigament quan un pagès aconseguia matar-ne una, la
passejava per les cases dels voltants tot demanant alguna cosa com a recompensa.
CUERETA BLANCA (Motacilla alba)
Molt distribuida dins el territori català, la cuereta blanca, és un
ocell de l’ordre dels passeriformes.
Té una embergadura de 31cm i un pes que ronda els 20 gr.
S’alimenta d’insectes i llavors en camins i vores de carreteres.
Està molt lligada a l’aigua i es present durant tot l’any.
(Buteo buteo) ALIGOT COMÚ L'aligot comú mesura de 51 a 56 cm de llargària i en ple vol les ales
fan més d'un metre d'envergadura. A Catalunya el trobem en
gran part del territorio, sempre que tingui bosc per fer el niu i
zones obertes per caçar.
S’alimenta bàsicament d’animals petits com rates i esquirols.
VOLTOR (Gyps fulvus)
És un ocell de l'ordre dels falconiformes i de la família dels vultúrids. Fa
entre 97 i 104 cm de llargària, pesa entre 6 i 13kg i pot arribar als 280cm
d’envergadura. S'alimenta de cadàvers de bòvids, cavalls i mamífers en
general. A l’estiu, quan els ramats pugen a les muntanyes del Pirineu, els
voltors comuns es dispersen en aquella direcció.
(Accipiter gentilis) ASTOR Viu en boscos fins a 2000m d’altitud el podem trobar durant tot
l’any. S’alimenta d’altres ocells i petits mamífers com esquirols,
talps, conills…
La femella fa 58-64 cm de llargària i 108-127 cm d’envergadura,
mentre que el mascle, més petit, pot arribar als 57cm de llargada i
als105 cm d’envergadura.
MALLERENGA PETITA (Parus ater)
No passa dels 11,5 cm de longitud i el seu pes oscil·la entre
els 8 i 14 g. S’alimenta d’insectes, de larves i d’ous que
extreu de les escletxes dels troncs.
El seu caràcter mogut i nerviós fa que no estigui mai
quieta, enfilant-se constantment als troncs i
penjant-se acrobàticament als branquillons.
FAUNA I FLORA LLIBRE DE RUTA
Oveix - Pont dels Obacs
Accés en cotxe:
Des del parking de l’entrada, entrem al poble per un
carrer que baixa. De seguida sortim darrera l’església.
Temps parcial 0’ Temps total 0’
Seguim el cartell indicador. Creuem un camí i seguim
recte.
Temps parcial 5’ Temps total 5’
Descartem un camí a l’esquerra i seguim recte.
Temps parcial 5’ Temps total 10’
Arribem al pont dels obacs. Tornem pel mateix camí.
Temps parcial 10’ Temps total 20’
PUNTS D’INTERÈS
GUIRÓ:
Guiró, sovint grafiat Aguiró, és un
poble de la Vall Fosca, pertanyent al
municipi de la Torre de Cabdella.
És un dels tres pobles del Solà,
juntament amb Astell i Oveix, i
originalment ja formaven part del
terme primigeni de la Torre de
Cabdella.
En els documents medievals apareix
esmentat com a Idiror, o variants al voltant d'aquest nom (Daydiro, per
exemple).
Segons Joan Coromines (op. cit.), l'origen de Guiró és el nom propi
germànic Geiro, pronunciat, en la seva evolució amb g oclusiva i no
fricativa, com en l'evolució habitual cap al català. Les cites documentals
trobades des del segle VIII així semblen indicar-ho, ja que s'alternen
formes com ara Gai- i Gei- (que cal llegir Guei-). El fet que sigui paraula
aguda i, per tant, accentuada, és degut al derivat hipocorístic en -on que
es dóna sovint en noms germànics.
MARE DE DÉU DEL COLL:
Està situada en el Serrat de la Capella, en
un coll que dóna nom a l'ermita, a ponent
de Guiró. És en el contrafort sud-oriental
del Tossal de Tuiro i a llevant del Coll
d'Oli.
PUNTS D’INTERÈS
OVEIX:
L'origen del poble d'Oveix es troba
lligat al castell d'aquest mateix nom,
que encara constava el 1381 amb
quatre focs. Se'n desconeix
l'emplaçament.
El lloc d'Oveix pertanyia a la baronia
de Bellera, des d'època medieval fins
a l'extinció de les senyories, al segle
XIX.
Documentat des del 834 a causa del monestir benedictí que hi hagué
(domum Sti. Vicentii de Ovece, Joan Coromines (op. cit.) no dubta a
atribuir aquest topònim a un origen basc: de obe i etxe, seria la casa
dels pastors, tot i que també hi podria haver incidit l'arrel oi, amb el
significat de rústic.
PONT DELS OBACS
El pont dels Obacs,
recentment reconstruït sobre els antics
pilars, creua el barranc Roi,
nom que prové del color vermellós de la
roca de la zona.
COLL D’OLI:
El Coll d'Oli és un coll a 1.526,9 m. alt. si-
tuat en el límit dels termes municipals deSa-
rroca de Bellera (antic terme de Benés, de
l'Alta Ribagorça), i de la Torre de Cabdella,
del Pallars Jussà.
Passava per aquest coll el camí de bast que
unia les valls paral·leles del Flamisell i dela
Valiri, a través dels pobles de Guiró, a
la Vall Fosca, i de Castellvell de Bellera
