But11. Inst . Cat. Hist. Nat., 45 (Sec. Zool., 3): 121-126. 1980

DESCRIPCIO DE DUES SUBSPECIES NOVESDE PODARCIS PITYUSENSIS

Antonia-Maria Cirer

SUMMARYDescription of two new subspecies of Podarcis pityusensis

Two new subespecies: Podarcis pityusensis canaretensis and Podarcis pityusensismartinezi , are described, according with an analysis of 15 variables. They complete thepolytipic species Podarcis (= Lacerta ) pityusensis . Their geografic distribution is limitedto two smalls islets: Illot des Canaret and Illot de Sa Sal Rosa, near the Ibiza island, inthe Balearic Islands.

Durant la prospeccio herpetologica quevaig fer I'estiu de 1979 a les illes Pitiiisesper a estudiar les subspecies de la sargan-tana Podarcis (=Lacerta) pitvusensis, vaigvisitar alguns petits illots dels quals no esfeia cap esment en anteriors treballs. Enalguns no es va trobar cap individu dePodarcis pitvusensis, peso en d'altres esva trobar una reduida poblacio de sargan-lanes, en particular en els illots d'Es Cana-ret, at Hord d'Eivissa, i en el de Sa SalRosa, a Pest; d'aquestes poblacions tractaaquest estudi.La distribucio de Podarcis pitvusensis

inclou la totalitat de les Pitii.ises i alguneszones de Mallorca: Ciutat i ses Ilietes, perintroduccio recent. A les illes on es trobaaquest laccrtid, la poblacio roman dividi-da en multiples subpoblacions que corres-ponen a les diferents subspecies. La se-paracid reproductive Os practicament to-tal, des que cada illot se separa. S'hi haproduit un fenomen de microevolucio molt

marcat, i fins ara hi ha 32 subspecies des-crites, cada una distribuida en una o duesilles, les quals formen en conjunt unRassenkreis o especie politipica.

Les dues poblacions objecte d'aquest es-tudi formen dues races geografiques per-fectament delinides, ja que la seva distri-bucid es acantonada en els dos petits illots,totalmcnt separats de terra ferma duranttot I'any.

L'analisi estadistica ens dona diferen-cies significatives d'aquestes poblacionsrespecte a la qual els es mes semblant, lade l'illa d'Eivissa. Per tant, se'ls pot donarcategoria de subspecies, seguint els crite-ris dels herpetolegs alemanys, d'una subs-pecie per cada illy o grup d'illes.Pero conve mantenir una certa reserva

mcntre no es faci una analisi de taxono-mia numerica i una analisi canonica, ambtotes les subspecies de Podarcis pitvusen-sis. Actualment hom treballa en aquestesani lisis.

* Edifici Badia T, 5e., 3a. Carretera Sant Joan, s/n. Eivissa-Ciutat.

121

MATERIAL

Es van capturar els individus pel siste-ma de trampeig, perque hom considersque es el mes aleatori en aquest cas. Dela poblacio de l'illot d'es Canaret s'obtin-gueren 6 mascles i 5 femelles. De la de 1'i-Hot de sa Sal Rosa 4 mascles i 6 femelles.No s'obtingucren mes exemplars com hau-ria estat dcsitjable per a una millor analisi,a causa del petit nombre d'individus d'a-qucstes poblacions. Ambdues mostres escomparen amb la poblacio de l'illa d'Ei-vissa, la mes propera en ambdos casos. Dela poblacio d'Eivissa s'obtingueren pel ma-teix sistema 38 mascles i 37 femelles. Totsells romanen en el meu poder, a l'esperade ser dipositats en alguna institucio mesadequada.

Podarcis pityusensis canaretensis n. ssp.

TERRA TYPICA: Illot d'es Canaret. Es tro-ba al nord de l'illa d'Eivissa (fig. 1) en elCalo des Pores, prop del port de Portinatx.L'illot es molt petit, duns 3.000 m2, sepa-rat per un petit canal d'uns 2,5 m de pro-funditat. Aixo es indicatiu del fet que laseparacio de les dues terres es molt re-cent, i que malgrat ser dos comunitats re-productores totalment separades, les di-ferencies acumulades no poden esser mas-sa patents. Esta molt resguardat del tem-poral del mar i dels vents forts, la qualcosa permet una vegetacio estable. Propdel mar hi ha I'alianca Chrithmo-lirnonion,tipica de les costes rocoses de les Pitiilses.Ws amunt, la taxa de recobriment vegetales mes alta. S'hi troben arbres de Pinushalepensis, a mes de matolls de Pistacialentiscus i Rosinarinus off icinalis. En el solhi ha nombroses roques i pedres esllavis-sades damunt de blocs de roca calearia.

DESCRIPcIO: Presenten un aspecte ro-bust. El cap es marcadament mes amplei robust que a la poblacio de 1'illa d'Eivis-sa, i amb vistoses taques negres irregularsen el pileus. Les extremitats son, en gene-ral, llargues amb dits prims i llargs.

Ventre: Mascles i femelles hi presentencolor blau col, amb taques verdoses. Alsflancs del ventre hi ha un punt negre acada escata ventral. La regio gular to uncolor de Eons corn el del ventre i en al-guns individus (2 mascles i 3 femelles), estroben dibuixos de petits punts negres.

Does: S'ohscr%cn 11eu,cres dilcreneics

entre mascles i femellcs. En els mascles

predomina el color verd . La mcitat pre-

senten zones de color blau . Les bandes

occipital ( BO), parietals ( BP) i temporals

(BT), dc color negre , no segueixen una

ratlla definida , i es presenten fregi.ient-

ment interrompudes.Per contra , les femellcs son de color de

fons castany , amb alguns reflexos verds.Les BO, BP i BT tampoc tenon dibuixosdefinits i no formen bandes continues. Lesbandes superciliars son conspicues i recti-linies , d'un color gris perla.

El color i els dibuixos d ' aquestcs sargan-tanes son semblants als que presenten al-guns individus de P. pityusensis pityusen-sis, de les zones nord de 1'illa d'Eivissa.

El nom de ]a subspecie s'ha dcrivat de lalocalitat.

Podarcis pityusensis nnartinezi n. ssp.

TERRA TYPTCA: Illot de sa Sal Rosa. Setroba just davant d'un antic carregador desal de les salines d'Eivissa (fig. 1). Es unillot petit d'uns 2.500 m2 i molt baix, peroles ones no 1'arriben a cobrir a causa dela rada que formen alli les costes i que elresguarden del temporal.

L'illot esta separat d'Eivissa per un ca-nal d'aigua duns 150 m d'ample i 1,5-2 me-tres de profunditat. El temps de separa-cio tambe deu esser curt, pero es comen-cen a veure diferencies respecte a la po-blacio d'Eivissa.La vegetacio es molt pobra, amb matolls

baixos de Pistacia lentiscus adossats a lesroques i especies de l'alianca Chrithnio-lifnonion. El sol es quasi be tot roca cal-caria fortament erosionada.

DESCRIPcI6: Els individus presenten unmoderat gegantisme. El cos, les extremi-tats i el cap son mes grans que en els in-dividus d'Eivissa, pero no gaire mes ro-busts. El cap es mes estilitzat, amb taquesnegres damunt del pileus.

Ventre: En els mascles el color es vcrdpallid, variant des clels blavosos fins abeige clar. Les femelles, en canvi, agafenun color mes uniforme, verd beige o blaueel, predominant la coloracio blava. Laregio gular en ambdos sexes presenta di-buixos de punts negres.

Dors: Els mascles presenten color groca les bandes dorsals; a les bandes super-

122

Ftc. 1. Les illes Pitiiises, on es troba Podarcis pityusensis. Els noms dels illots objecte d'aquestcstudi s'han subratilat.The Pitiiiscs islands, where P. pityusensis lives. The islets object of this study are underwritten.

ciliars cl color varia de verd botella finsa verd grogos; les bander suboculars endos casos es vcrda i en cis altres dos cas-tany-olivat. Les BO, BP i BT, de color ne-grc, estan intcrrompudes en forca casos ien un cas totalment desdibuixades.

Les femclles varien el color des de lameitat del dory vcrd i l'altre meitat cas-tany fins a csscr tot verd o fins i tot verdamb reflcxos Maus. Les BO, BP i BT, sonnegres i, corn cis mascics, poc definides.

El color dorsal de les femelles cs sem-blant al que presenten altres poblacionsde P. pit vusensis, pet-6 6s sorprenent elcolor groc que presenten cis mascles.

El nom de la subspecic s'ha derivat del

de J.-P. Martinez Rica.

ANALISI ESTADISTICA

S'han comparat les miles de 15 varia-bles: longitud corporal (LC), amplada delcap (AC), longitud del pileus (LP), ampla-da del pileus (AP), longitud pota anterior(PA), longitud pota posterior (PP), longi-tud gular (LG), nombre d'escates del collar(EC), nombre d'escates ventrals longitudi-nals (EV), nombre d'escates dorsals ]on-gitudinals (EDL), nombre d'escates dor-sals transversals (EDT), nombre de lamel-les sota cl quart dit de 1'extremitat poste-rior (L 4t.), nombre de porus femorals(PF), nombre d'escates gulars (EG) i pes(P)•

S'ha comprovat que segueixen una dis-

123

Drr

too

Mv_

-ton

ON

O'D Cn Cn M

In .00'

(-0-

'0 - n O (T --^ V C)

00 00 O O" -n o^ 00 n iC

O - O`, OnO O OM N M N M M

oo N 00 h0- M O n O

M00 Cr?

M M vi 'C M o\It -It M

C1 O O O O C) O 10M n o1 h M U CO

h10 O

N N NO C7,

NO o

N^

ID N 00 00 M O Cry h M o`00 to M N C 'C - N M Mh M 10 M Q N 10 N O -^ o^ MW Cn to On 10 On

Mn O

00N

7h M O

oho Lr)c\t

00 Oto

h h 10 00 Cn N N `Dr3

O

W.may

O O 10 00 M - O Q' On M '0 0O

COM O^ N M M 00 a0 O h O^ .--i O^

D O h --^ \D O o0 On O o0 O

Cdrn

W N N N N N N

Uho

pO

M M O p

v

COGro

0 0 0 0 0 0

U U\Dr,4

-Lr)

007

r-Lr)

00rn

Oh

Nti

Mv

N00

o00o r-

MN

.--i 00 N_

+ C O O)^ o

ro ro

N .--i N N N

7\C M

0 -> o N ' N 00 M

°'DM

N hN

-t 00M

MM

O7

OM

94 00 M O D1 M

074 N o0 'C O N cO 'Lri On M )n

N N 10 N M .-. 00 ,-. ct O Cn ON N

O-o N N O 00 M 00 N N h M rr)a^ r1i O h M M If N00 \0 h O 10 O 00 Cl \C

CN o' \0 CD oo \0 On 00 00 h

U O h Cn 00 O N T n On M N No N ^--^ ^C •--^ N O rl c=> O

7WQ

Ca N

, 14 o n

e

0-fD U O 000 N n Q\ 1 Cn o0 IC 00 N

C LO "

U

0 o N rn o 0- O o o

ro U 0- 1 M 7 O h O C)0 o o ooc IQ

.,

"t\0 Ln

oo M to 000 CD N

1

N

wFo o+ o+ Fo lo 0+ 0+ Fo Fo o+ 0+

ro^0k 0 ik b ix 0 i k 0 1 x v x 0

ro

W

0L.CO0roU

W

CS

0

ro

CO

124

TAut.A 11. Valors de F, T i nivell do significaciu de les comparacions poblacionals. Els graus de lli-bertat do T van entre parcntesis.T and F values , and signification level of the populations comparison . The degrees of liberty of T are in paren-theses.

LC AC AP LP LG PP

F 1,85 1,09 1,38 1,54 1,20 9,08Es Canaret- 5 I/oEivissa

I T 1,47 (42) 2,23 (42) 1,57 (42) 0,37 (42) 0,37 (42) 6,12 (50)E 0,20 0,05 0,05 0,20 0,001

F 2,11 4,43 2,73 1,69 60,14Es Canaret- E No scgueix 10 % 0,01Eivissa distribucio

T -0,89 (40) normal 1,32 (529) 0,34 (40) 0,75 (40) -4,20 (174)E 0,20 0,001

F 3,46 2,67 1,94 7,03 4,08 1,67Sa Sal Rosa- E 5 ° °Eivissa

d T -2,46 (40) -0,52 (40) -0,35 (40) -3,55 (286) -3,19 (40) -1,26 (41)E 0,02 0,001 0,01

F 5,49 8,06 21,49 8,47 3,72Sa Sal Rosa- 5 'o No segueix 5 % 1 °o 5 %Ei i di ib iov ssa

T -3,42 (8)str uc

normal 0,69 (o) -0,72 (946) -3,97 (223) -1,13 (40)0,01 0,001

EVL EDL EDT PF EG P

F 1,18 2,94 3,00 1.71 1,33Es Canaret- E No segueixEivissa distribucio

T 1,33 (40) -2,18 {42) 4,13 (42) normal 0,30 (42) 1,54(42)E 0,20 0,05 0,001 0,20

F 12,00 1,59 2,50 7,60 4,53Es Canaret- E No segueix 0,01 00 5 % 10 %Eivissa distribucio

T normal -6,71 (16) -0,33 (40) -0,67 (40) 0,93 (216) 0,84 (149)E 0,001

F 1,47 7,42 5,68 1,02 20,46 1,60Sa Sal Rosa- 5% 10 ° 1Eivissa

d T 0,15 (42) 1,44 (3) -2,54 (40) -0,72 (40) -0,03 (40) -1,94 (40)E 0,05 0,10

F 1,02 1,31 1,07 1,51 2,48Sa Sal Rosa- E No segueixEivissa distribucio

Y T normal -1,44 (41) -2,28 (41) 1,60 (41) -0,38 (41) -2,51 (41)E 0,20 0,05 0,20 0,02

125

tribucio normal, segons el test do Lillic-fors, amb un nivell de significacio E=0,05(vegeu la taula I), o be e = 0,01 (marcadesamb un asterisc).Una vegada comprovada la normalitat,

s'ha fet una analisi de la varianca entreles poblacions : Es Canaret - Eivissa i sa SalRosa-Eivissa , per mascles i femelles se-paradament , a causa del gran dimorfismesexual que existeix dins aquesta especi.e.Seguidament s'han comparat les correspo-nent mitjanes poblacionals amb el test Tde Student ( taula II), o be el test de Beh-rens-Fisher, que es un test modificat perquan l'analisi de la varianga no es signifi-cativa.

RESULTATS

Les variables mes significatives son lesdepenents de la grandaria i forma (LC, LP,AP, LG, P, PP) i les del nombre d'escatesdorsals (EDL, EDT).L'augment de la grandaria a les especies

vicaries insulars es un fenomen que esrepeteix frequcntment en altres grups zoo-logics. Dc vegades es dona un progressiugegantisme o nanisme a mida que aug-menta el temps de separacio de 1'illa, acausa de les pressions de seleccio.La varianga del nombre d'escates dor-

sals to un significat no massa clar ni dcfi-nit (HORTON, 1972). Pero en alguns lacer-tids s'ha comprovat una relaci6 positivaamb la quantitat de radiacio rebuda (CLO-VER, 1975). La radiacio que reben els illotses sensiblement mes gran que la rebudaa terra ferma, i I'augmcnt d'escates seriauna adaptaci6 en aquest sentit.Un altre sentit de diferenciacio es el que

fa referencia a les variables LG i EG, palsentit etolbgic de la regio gular, en lesbaralles entre els mascles i en l'atracci6sexual. Les diferencies solament son sig-nificatives en alguns casos, sobretot en lapoblaci6 que habita a I'illot de sa Sal Rosa.Pero per observacions directes propies id'altres autors, s'aprecia un diferent corn-portament a les distintcs poblacions deP. pilvusensis (CoI.oM, 1978), apreciant-setambe en aquestes poblacions.L'augment de porus femorals esta posi-

tivament correlacionat amb 1'augment dela densitat poblacional (RADOVANOVre,1959), a causa del fet que s'afavoreix lacomunicacio intraspecffica, sobretot enabsencia de depredadors. La significacio

oblinguda cs molt petita , do la qual cocaes pot deduir una baixa densitat poblacio-nal en els illots de sa Sal Rosa i d'es Ca-naret.Aquestes petites diferencies que comen-

cen a manifestar -se son indicatives d'unestadi prematur de la formacio de racesgeografiques , adaptades a condicions d'in-sularitat, estadi mes accentuat en la po-blacio de sa Sal Rosa que en la d'es Ca-naret. Aixo coincideix amb la menor dis-tancia geografica de I'illot d ' Es Canaret aEivissa. En l'estudi conjunt de totes lespoblacions es podra deslligar el procesevolutiu seguit per l'especie , a causa delfet que es troben nombrosos estadis dediferenciacio , segons cl temps que roma-nen separades les poblacions.

Agra'iments

Vagi la mcva gratitud als doctors NaMaite Usbn i En Joan-Pau Martinez Rica,per la seva collaboracio i ajuda.

BIBLIOGRAFIA

CLOVER, R. Cii. 1975. Morphological variations inpopulations of Laccrta from islands in theAdriatic sea. Ph. D. Thesis. Univ. Michigan. Mi-chigan.

Coi-oM, G. 1978. Biogeografia de las islas Balea-res. Dip. Prov. Bal. Inst. Est. Bal.: 325-333. Pal-ma de Mallorca.

HARTMANN, M. 1953. Die Rassenaufspaltung derBalcarischen Inseleidechsen. Zool. Jahrbiicher,64: 86-96.

HORTON, D. R. 1972. Lizard scales and adapta-tion. Syst. Zool., 21: 441-443.

LILGE, D. 1975. Systematisch Biometriche Unter-suchungen on Lacerta pityusensis. Salamandra,15: 145-178.

LILLIEFORS, H. W. 1977. On the Kolmogorov-Smir-nov test for normality with mean and varianceunknown. Am. stat. Assoc. Jour.: 399-402.

MARTfNEZ-RICA, J.-P. & ALCOVER & MATOI.. 1976.Rcptils i amfibis. In: Natura us o abiis? Llibreblanc de la gestio de la natura als Palsos Ca-talans (R. Folch, ed.). Barcino. Barcelona: 222-227.

MERTENS-MULLER. 1940. Die Amphibian und Rep-tilien Europas. Abh. Senckberg naturfosch. 451.Franckfurt.

RADOVANOVIC, M. 1959. Zum problem der Spezia-tion bei Inseleidechen. Zool. Jahrb. (Syst.), 86:395-436.

WETTSTEIN, V. 1937. Uber Balearen Eidechsen.Zool. Anz., 117 (1937) 11/12: 293-297.

126