Deu punts per entendre el procs escocs Albert Guasch La passada tardor vaig estar estudiant a Esccia, a la Universitat de Stirling. Vaig fer algunes assignatures de poltica britnica. Va ser especialment interessant: el poble escocs viu un procs cap a la celebraci dun referndum dindependncia amb caracterstiques similars (i tamb moltes diferncies) del de Catalunya. Ja hi ha data, el 18 de setembre de 2014. He escrit aquesta guia en deu punts per aquells que vulguin aprofundir en el procs. Tot i el format estructurat en punts no s breu. s poti-poti del que he aprs all, la recerca que he fet posteriorment i algunes ancdotes personals. Som-hi. (1) Al Regne Unit no hi ha caf per a tothom

El Regne Unit, com Espanya, s un estat de tradici centralista que sha descentralitzat per les reivindicacions de la perifria. Tot i aix, el mtic caf para todos peninsular, que implica igualtat en el trasps de competncies perqu les comunitats espanyoles no histriques tinguin les mateixes competncies que les nacionalitats, no es veu necessari. Si Esccia reclama lautogovern, no ha de ser el mateix que el de Galles, que t fora ms afinitat amb les lleis del Parlament Britnic. I mentre Esccia i Galles obtenen lautonomia, Anglaterra la rebutja. Ells continuen governant-se a travs del poder centralitzat de Westminster, seu del Parlament Britnic. Enlloc del regionalisme, Anglaterra es descentralitza cap el localisme; s a dir als municipis enlloc de les regions.

El 1997 els escocesos van votar en referndum tenir un parlament regional i crear la figura de First Minister. El procs es coneix com a Devolution (devoluci de competncies) i era llargament reclamat pel nacionalisme escocs i fins i tot per algunes corrents dins dels partits centrals britnics. Dos anys ms tard, ja tenien el seu govern propi. Per qu els va donar aquesta autonomia? El govern Laborista de Tony Blair havia pujat al poder amb la promesa de resoldre les crisis territorials de Gran Bretanya duna vegada per totes. Hi havia dues corrents de pensament sobre els efectes de lautogovern. Tom Dallyel un parlamentari laborista deia aleshores lautogovern s un pendent relliscs cap a la independncia. Un altre laborista, George Robertson, en canvi, deia lautogovern donar el cop de grcia al nacionalisme Tanmateix, el Partit Laborista tenia una bona motivaci per fer-ho. A Esccia, el seu principal competidor no s el Partit Conservador (que s molt minoritari a Esccia), sin el Partit Nacionalista Escocs (Dara endavant mhi referir com a SNP), que aglutina prcticament tot el nacionalisme escocs. En leix esquerra-dreta es disputa lespai socialdemcrata amb el Partit Laborista Escocs que es percep com un partit ms britnic. Per tant, electoralment lautogovern interessava als laboristes. Tony Blair i el seu cercle van creure durant els anys 90 que si permetien la creaci dun

Parlament Escocs, desactivarien la necessitat de nacionalisme i la poblaci escocesa es decantaria massivament pel Partit Laborista, la marca de Blair.

No va anar exactament aix. El SNP va saber collocar-se a laltura del repte. Si b el nounat Parlament Escocs va ser governat pels Laboristes, el 2007, els nacionalismes escocesos van poder governar en minoria i demostrar la seva vlua. El 2011 van renovar el seu suport, aquest cop amb una majoria absoluta, que els va permetre dur a terme el seu projecte estrella: el referndum per la independncia dEsccia. La descentralitzaci de Gran Bretanya resolia altres situacions, a ms de lescocesa. A Galles la reivindicaci era menys intensa i va resultar en una Assemblea Nacional amb poders legislatius ms limitats que els escocesos. A Irlanda del Nord, que ja havia tingut assemblea prpia en el passat, interessava pel procs de pau acostar la comunitat irlandesa i la unionista en un parlament local. El Regne Unit va avaluar les necessitats de cada comunitat i va atorgar un autogovern en conseqncia. No va haver-hi, en canvi, la gelosia i les renyines prpies que impulsen el caf per a tothom. (2) El Regne Unit no t constituci

El Regne Unit no t una Carta Magna com la majoria de pasos del mn. s un pas obert en canal. Tcnicament shi pot aprovar qualsevol llei si es dona la majoria adequada. Si dem la meitat ms un dels Membres del Parlament votessin abolir la llei de llibertat de premsa, no hi ha cap ra per no fer-la efectiva. No hi ha cap llei fonamental difcil de reformar (en molts pasos, com a Espanya, es requereix una majoria de dos teros del parlament) que consagri drets i organitzacions institucionals. Les lleis sortints de les dues cambres, Cambra dels Comuns i Cambra dels Lords, sn considerades el grau ms alt de legislaci sobirana.

Aix, hi ha tractats que legislen en matries com la relaci del Parlament amb la Monarquia, drets fonamentals, disseny institucional, etc. Tenen crrega simblica perqu en un altre pas tot aix estaria escrit en pedra en una Constituci, per a la prctica sn tant fcils de canviar com qualsevol altre llei. s un tnue coix legal del qual emanen els valors caracterstics del sistema britnic.

Una daquestes lleis de naturalesa simblica s el Tractat de la Uni, pel qual Esccia sunia a Anglaterra per a formar la Gran Bretanya. Aquest tractat del 1707 seria la llei a derogar si Esccia esdevingus finalment un estat independent. La uni dels dos regnes va resultar en un pas nou: la Gran Bretanya. Es va considerar que era una nacionalitat prpia, la britnica i a la vegada cadascun dels dos regnes conservava la seva nacionalitat anterior, langlesa i lescocesa. Un escocs, ara per ara, s britnic, nacionalitat que comparteix amb els anglesos; per compte de dir-li angls...

Imatge: www.universalnewsandsport.com

El tractat tamb diu que El Regne dAnglaterra i el Regne dEsccia suneixen en un nou Regne anomenat de Gran Bretanya per sempre ms. Aquest per sempre ms, aparent final dun conte idllic escrit fa tres-cents anys, no ha impedit que el Govern Britnic hagi establert un pacte vinculant per a fer un referndum a Esccia i derogar el tractat si surt el s. Cameron hagus pogut aferrar-shi de la mateixa manera que a Espanya es divinitza la indivisible unidad del Estado Espaol.

(3) Al SNP no se lha votat per anar a taca

Qui a Catalunya vota a Esquerra Republicana, passa automticament a ser categoritzat com a independentista. Aix no passa a Esccia, on votar el SNP noms s garantia de ser socialdemcrata i defensar els interessos escocesos. Cal tenir en compte que, a diferencia del Principat, el SNP t prcticament el monopoli del sentiment nacionalista escocs, enlloc de disseminar-se per lespai poltic. Les enquestes demostren que hi ha un gruix important dels seus electors que s desitgen un estat independent. No obstant aix, molta gent no ha votat el SNP per ser els lders que els portaran a taca. Perqu ho han fet, doncs?

La victria del SNP del 2011 no sentn sense lanterior, la del 2007. Aquell any, el Partit Laborista, que dominava el Parlament Escocs des de la seva creaci, es veia molt afectat pels pecats de la seva marca a nivell nacional: sofria el desgast del govern i havia donat suport a limpopular guerra dIraq. Davant daquesta opci socialdemcrata en declivi, molts escocesos van optar per una digual per nacionalista, el SNP. Es presentaven amb un programa social gaireb idntic que el dels Laboristes per van aconseguir aparentar aire fresc. Van obtenir noms un diputat de ms que el Partit Laborista Escocs. El 2011 van renovar el seu suport amb majoria absoluta.

El Regne Unit t uns electors molt infidels. La partida del decantament de vots es juga a lespai de centre i els estudis demostren que molts electors voten segons el que ells anomenen valence: prioritzar els resultats prctics dun govern per sobre de les ideologies. Aqu ha radicat lxit del SNP des que va ser escollit el 2007, ha aconseguit que els escocesos percebessin una millora en la qualitat de vida a ms de presentar-se com el partit que millor defensa els interessos del govern local. Al final, que Esccia persegueixi una agenda secessionista no s que de cop pateixi duna febrada nacionalista, sin de que molts electors han optat per un partit que creuen que gestiona i legisla correctament en assumptes com educaci, sanitat, seguretat, etctera; i que a la vegada s independentista. (4) lex Salmond, el timoner del procs escocs Tamb cal atribuir lxit del nacionalisme al seu principal lder. Alex Salmond, Primer Ministre d'Esccia i impulsor del procs s gat vell del nacionalisme escocs. Es posicion com a lder a principis dels anys 90 i va consolidar el viratge del partit cap a la socialdemocrcia i l'europeisme. Aix va collocar el partit al centre i atrapar l'espai del Laborisme que feia un viratge similar. Tot i no guanyar la primera elecci del nounat Parlament Escocs, el 1999 va aconseguir collocar-se com a cap de

l'oposici. El 2007 aconseguiria ser escollit Primer Ministre d'Esccia i el 2011 revalidaria el ttol amb majoria absoluta.

El seu lideratge al SNP s slid. Al llarg de la seva carrera s'ha posicionat com un home intelligent, un poltic hbil i un llop amb pell d'home agradable i rialler. Vaig assistir a un meeting de Better Together, la campanya pel no, on el titllaven de populista i de demagog, per sobretot el temien. "Tergiversa la realitat. s un home molt perills", em va dir un empresari escocs favorable al no. Els seus referents poltics? Jordi Pujol ns un.

Primer Esccia podria ser el seu epitafi. Busca la polmica i agita per sempre cau dempeus. A l'elecci general del Regne Unit de 2010 va declarar que "volia fer que el Parlament Britnic balls al ritme d'Esccia." s una mostra del llenguatge combatiu que utilitza. T guerra per estona: Durant aquesta mateixa campanya va portar la BBC a judici perqu no el van convidar al debat general entre David Cameron, Gordon Brown i Nick Clegg, tot i que no va guanyar. Seguint amb la BBC, en plena entrevista amb el prestigis canal britnic, desprs d'una pregunta incmoda, diu "Wow. Un gran exemple de la imparcialitat a qu ens t acostumats la British Brainwashing Corporation [Corporaci Britnica de Rentat de Cervell]". Son alguns exemples de la seva vessant ms agitadora.

L'estil de Salmond est molt en sintonia amb la faceta reivindicativa del poble escocs. Ells sn la Gllia, el poble petit i senzill que aconsegueix fer prevaldre els seus interessos enfront l'ex-imperi. Lactitud combativa i lxit de la seva gesti premiat a les eleccions del 2011 que va guanyar amb majoria, demostren que Alex Salmond viu un afer amors amb el poble escocs. Aconseguir convncer-los d'una lluna de mel a l'Esccia independent?

(5) LAcord dEdinburgh: els governs negocien de tu a tu

He anat dient que els resultats de les eleccions del 2011 van ser tota una sorpresa a Esccia. El SNP obtenia una majoria absoluta que cinc anys abans semblava impossible. Una golejada. La imatge que ho representava era lanomenat Yellow Map (el mapa dEsccia prcticament tot de groc, el color del SNP)

Els mapes de les anteriors eleccions revelen lascens impressionant del SNP.

Es diu que sense la imatge imponent daquest mapa groc, el Primer Ministre britnic David Cameron no hagus parat tant esment a les demandes dels escocesos. En qualsevol cas, es van endegar les negociacions entre governs.

Eleccions 2003 Eleccions 2007

Imatge: scotland.gov.uk

El govern escocs posava sobre la taula un referndum amb tres opcions. La primera, mantenir el status quo. La segona, la independncia. La tercera lanomenada devolution max, una autonomia fiscal i capacitat de despesa social molt amplis. Semblant al concepte de pacte fiscal. El principal objectiu de Cameron en les negociacions era retirar aquesta ltima via. Era la ms popular i sho va jugar tot a una carta, el s o el no. Sabia que molts escocesos que s haguessin votat aquesta autonomia fiscal no farien el pas definitiu cap a la independncia i aix ho demostraven les enquestes. Per aix abans de lacord va dir que la pregunta havia de ser clara. A ms, un no rotund aparcaria la qesti durant molt de temps. El SNP tamb va acceptar jugar-sho tot a la carta del s o no. Daqu en va sortir la pregunta del referndum: Should Scotland be an independent country? (Esccia hauria de ser un pas independent?) La negativa rotunda de Cameron a la tercera via els donava molt de marge per negociar. Van aconseguir que el referndum es legisls des dEsccia tot i que es far sota la mirada i control de la Electoral Commission, lorganisme independent que regula totes les eleccions britniques. Van aconseguir que es pogus votar a partir dels 16 anys tot i que sembla que el tret els pot sortir per la culata perqu no volen independitzar-se. Ambds governs es van comprometre tamb a treballar constructivament pel b de la gent dEsccia sigui quin sigui el resultat. Al Regne Unit es considera que les competncies en matria de sobirania resideixen al Parlament de Westminster. Per aix la qesti sha resolt amb un arranjament temporal. A la llei que va crear el Parlament Escocs (Scotland Act, 1998) hi trobem una secci que diu que es poden transferir poders entre Holyrood i Westminster si els dos parlaments hi accedeixen. Sha invocat aquest precepte per a que el Parlament de Westminster atorgui poders especials per a celebrar el referndum de manera temporal. Va ser un dia triomfal per Salmond. Cameron va demostrar actitud conciliadora i democrtica. El First Minister escocs va aconseguir que el Prime Minister britnic viatgs a Edimburg per a firmar lacord. Sequiparava la importncia dels dos governs i aix es prefigurava la talla destadista dAlex Salmond. Escenificats al St Andrews Hall, seu del govern escocs, els acords dEdimburg semblaven una visita entre caps destat, una imatge que fa les delcies dels favorables al s.

(6) Els mitjans no son parcials per no carreguen contra el procs sistemticament

El dia que es va publicar el Llibre Blanc de la independnica dEsccia - una mena de full de ruta del procs i esbs del possible Estat escocs - les portades de les edicions escoceses dels rotatius britnics no van ser amables amb el govern escocs. Sobretot els diaris d'rbita conservadora i els tabloides.

La ms grfica, com de costum, la portada de The Sun:

Imatge: telegraph.co.uk

Imatge: bbc.com

Uns quants titulars: El Daily Record, un tabloide vinculat al Partit Laborista: "Salmond promet que hi haura diners, diners, diners amb la independncia per...S'ha oblidat del preu a pagar?"

El Daily Express, un tabloide vinculat al Partit Conservador: "Un salt a la foscor"

Un altre tabloide conservador, el Daily Mail: "El gran farsant. [...] s un regitzell de suborns desvergonyits i un full de ruta cap a un desastre indubtable"

Altres diaris, ms seriosos titulen amb cites de Salmond. The Scotsman, per exemple titula simplement "Scotlands Future?" Podeu veure ms de portades aqu

Que el tema de la independncia ocupi portades no s habitual. Si no passa quelcom important, com la presentaci del Llibre Blanc per part del govern escocs, els tabloides es dediquen a les habituals xafarderies sobre famosos o als casos de menors segrestats. Els diaris britnics seriosos com The Guardian, el Times o el Telegraph en parlen per no ho destaquen molt. Diaris escocesos com el Herald Scotland i The Scotsman sn els que ms tinta hi dediquen.

El que vinc a dir s que el tema escocs no apareix repetida i sistemticament a la premsa amb la intenci de desprestigiar el procs, com passa amb Catalunya i els rotatius de Madrid. La militncia i la imparcialitat tamb sn marca de la casa per no s'obsessionen amb el tema. El dia que es va presentar el Llibre Blanc vaig anar a veure el debat posterior al Parlament Escocs on es discutia obertament sobre la independncia. Coincidia que una escola visitava la cambra. A ning li va semblar estrany: segurament escoltar un debat plural, sigui quin sigui el tema, s bo per les criatures. Qu jo spiga no ha passat aqu, per seria divertit comprovar qu dirien els diaris de Madrid si una escola ports els nens a veure un debat sobre la independncia de Catalunya al Parlament.

La BBC tamb juga un paper destacat en el debat. Ha organitzat una srie de debats en diversos llocs del pas on el pblic pot fer preguntes als poltics, tot en un ambient dexasperant cordialitat britnica. Tot i aix, la vaca sagrada de les televisions pbliques europees ha estat acusada de ser parcial en el debat. El mateix director reconeixia en declaracions que els costaria ser imparcials. En aquest interessant bloc en catal sobre el procs escocs sen recullen alguns exemples. (7) Hi ha campanya pel s i pel no amb participaci de la societat civil

Pel que fa a les campanyes, les dues estan en marxa des de fa temps: la del s, Yes, Scotland i la del no, Better Together. Yes Scotland disposa de 2 milions deuros la majoria dels quals provenen noms de 5 donants. El Partit Verd escocs, que tamb la recolzava inicialment, sen ha anat despenjant perqu, segons ells, est instrumentalitzada pel SNP. Sembla que s la

ms activa a les xarxes socials. T 36.000 seguidors. Better Together en t 20.500. Yes Scotland distribueix vdeos com aquest per motivar el personal.

Better Together ha recaptat 1,3 millions deuros, molts dells provinents del poder econmic. Per exemple, un empresari vinculat al mn del petroli nha donat 500,000. El director de la campanya, Allistair Darling, responsable de la cartera dHisenda amb Gordon Brown, va dir que shavia de guanyar b per tal daparcar la qesti del referndum escocs per molt de temps. Els partidaris de la independncia els acusen de fer una campanya basada en la por. s lgic, el no ve a dir que tot quedar igual i s difcil de vendre com a projecte engrescador. Les campanyes ja han superat el debat sobre si sha de votar o no. Lxit radica en demostrar o refusar que en una Esccia independent shi viur millor. Difonen informes a la premsa, fan filtracions.. Totes dues son molt actives i es nodreixen de voluntaris. A Stirling, on vaig residir, una ciutat mitjana, tenia divisions locals de les dues, per es reunien en residncies particulars perqu no tenien local propi. Regularment repartien trptics en llocs transitats, com a les estacions de tren. Fins i tot la universitat tenia els seus propis grups destudiants mobilitzats. Vaig tenir loportunitat dassistir a un meeting de la branca local de Better Together. Es celebrava en una casa particular a la zona alta de la ciutat. Lhoste oferia menjar i beure a canvi de 10 lliures que anaven de pet al qu ells anomenaven the cause, s a dir, la seva campanya. All socialitzaven i feien una mena de conferncies improvisades. Va parlar-hi el responsable de la campanya del poble del costat per compartir idees. Desprs un jove que estava a les llistes dels conservadors per les eleccions europees segons el qual la Uni Europea s una mena dUni Sovitica disfressada de cara macroestructura dintils funcionaris que passen el dia maquinant com burlar-se de la apreciada sobirania del seu Imperi. Molts britnics opinen en aquests termes de la UE.

Les opinions eren variades. Alguns dindependncia no en volien ni sentir a parlar. Vam lluitar plegats a la guerra!, deia un romntic. Altres creien que els objectius que perseguia Salmond eren lloables per que havia de fer-ho dins del Regne Unit. Hi haur transferncies de funcionaris si el pas sindependitza? Tamb nhi ha que pensen que Salmond s una mena de demagog a qui sha de parar els peus. Feia poc shavia presentat el Llibre Blanc, que delimita els passos a seguir cap a lEsccia amb Estat. La gran pea de ficci escocesa del segle, em deien. Per aquests unionistes escocesos, Mariano Rajoy era un heroi. Justament aquella setmana els havia fet un favor referint-se al tema escocs per escombrar cap a casa: Tinc clar que una regi que obtingui la independncia dun Estat Membre quedaria fora de lla Uni Europea. Fora bo que ho coneguin els escocesos i la resta dels ciutadans europeus. Va ser divertit explicals-hi una mica millor qui s Mariano Rajoy...

(8) El moment s ara

Som la generaci de la independncia dEsccia. I el nostre moment s ara, va dir Alex Salmond en la conferncia anual del seu partit. Aquesta s la idea que plana sobre els nacionalistes escocesos: no sabem si tindrem alguna altra oportunitat; cal aprofitar aquesta. Sobretot quan bona part dels arguments per justificar la independncia sn conjunturals.

El Regne Unit, com molts daltres estats, sha apuntat al carro de les retallades. Per el partit Conservador Britnic - tot i compartir govern amb els Liberal Demcrates que suposadament sn una fora moderadora - ja hi est avesat en aix de retallar i privatitzar. Si b Cameron es presentava a les eleccions com un conservador moderat que matisava la filosofia de Thatcher, tant el moment econmic com els membres conservadors del parlament - molts s, hereus del thatcherisme - lhan emps cap a la dreta. Enfront a les retallades imposades des de Westminster, Esccia es reivindica com un reducte socialdemcrata. Aix fa temps que ha estat aix: tradicionalment els escocesos votaven el Partit Laborista o als Partit dels Liberal Demcrates. Els conservadors mai hi ha tingut massa xit. En la memria collectiva hi resta el desori de moltes famlies escoceses que van patir les retallades i les privatitzacions de lera Thatcher, incidint especialment a la zona industrial de Glasgow. Alex Salmond i els seus collegues es dediquen a explicar als seus conciutadans com els afecten les retallades davui en dia i aix marquen diferncies amb una Esccia independent: Ells rebutgen les retallades perqu entenen que els Escocesos volen un altre model. Quan Salmond detalla la seva visi per una Esccia independent els referents sn Sucia, Noruega, Dinamarca, Finlndia. Pasos petits amb socialdemocrcia de pedigr.

La tardor passada, quan jo era a Esccia, lopini pblica coa amb dos temes concrets que exemplificaven aquestes diferncies: la bedroom tax i la privatitzaci del Royal Mail. La bedroom tax fa referncia una impost a les ajudes al lloguer o a la hipoteca si la casa t espai que es considera inocupat. Salmond recorda que una Esccia independent tindria els poders per derogar-la. El servei de correus, el Royal Mail, est en procs de privatitzaci per ordre del govern Cameron, un mel que ni Thatcher es va atrevir a obrir. En canvi, Salmond diu que si dell depengus tornaria a mans pbliques. En aquests temes els SNP hi troba la matria prima per fer poltica i justificar la necessitat dun Estat. Segons ells, moltes mesures imposades des de Westminster no sn prpies del model Escocs i que una Constituci prpia els permetria decidir tot aix per ells mateixos.

En la temena del Partit Conservador tamb hi rau la ra per la qual el referndum es fa a final de legislatura. Quan es van signar l Acord dEdinburgh, que va atorgar el dret a consultar els escocesos, David Cameron no anava tan malament com ara a les enquestes. La proximitat duna elecci al Regne Unit que revalids la victria del Partit Conservador, aquell que pinten com laboratori de retallades i privatitzaci a dojo, faria decantar el vot cap a lopci independentista.

s lgic pensar, doncs, que aquests arguments no funcionarien si el Govern de Cameron no hagus de (o volgus) aplicar retallades. No hauria funcionat - o almenys no tant efectivament - amb Tony Blair. Per aix depn del moment poltic.

Tamb cal buscar la dria del SNP per aixecar la bandera de la independncia en el fet que per primer cop en la seva histria gaudeixen duna majoria absoluta. El moment dol que viuen al parlament escocs podria entrar en terreny pantans i tornar-los a condemnar a la oposici. Tot i que aix no sembla que pugui passar a curt termini - la seva intenci de vot es mant al 40% - ning pot preveure qu faran els electors si un projecte poltic tan important com un referndum dindependncia fracassa.

(9) LEstat escocs ja est esbossat

El 26 de Novembre de 2013 Alex Salmond presentava a Glasgow el Llibre Blanc de la Independncia dEsccia amb lobjectiu de clarificar les passes que calia seguir cap a la independncia i les caracterstiques daquest Estat tan cobejat.

El primer que cal tenir en compte s que es tracta dun document extens (670 pgines) realitzat pel govern escocs, part interessada en assolir la independncia. s una barreja de informe poltic i declaraci dintencions. Detalla els passos a seguir fins el referndum i la visi dels nacionalistes escocesos de com seria un estat independent.

En la seva vessant de full de ruta, el Paper Blanc contempla pel juliol linici de la campanya oficial fins el 18 de setembre de 2014, dia del referndum. En cas del resultat favorable al s, sobrir un perode de negociacions amb el Regne Unit i el 25 de mar del 2016, Esccia es declararia formalment independent. Dos mesos ms tard, caldria celebrar eleccions per escollir un parlament constituent, s a dir que ostenti el mandat de redactar una Constituci.

Al Llibre Blanc el govern escocs tamb hi esbossa la visi prpia de com hauria de ser aquest Estat. Com a principis generals, lEsccia independent mantindria la Reina Isabel com a Cap dEstat la tenen molts pasos de la Commonwealth com Canad o Austrlia i fins a 16 estats sobirans i es quedaria amb la Lliura esterlina com a moneda, la BBC com a servei de comunicaci pblic, lestatus de Membre de la Uni Europea i la lliure circulaci entre territoris del voltant (la Common Travel Agency que elimina les fronteres entre Regne Unit i Irlanda). Val a dir que tot aix s un brindis al sol, ja que tots aquests temes shaurien de negociar amb la resta de britnics i, mentre no s'hagi votat, formen part de l'estira i arronsa de la campanya.

La lliura: La prctica totalitat dels escocesos vol conservar-la. Esccia i Irlanda del Nord, sn de les poques regions del mn capaces de tenir una versi prpia de la moneda: els bancs privats, com el Royal Bank of Scotland, poden imprimir diners amb el recolzament financer del Banc dAnglaterra. Permetr, doncs el Banc dAnglaterra que els escocesos conservin la lliura si opten per separar-se? Ara per ara, la lliura s "moneda de canvi", una mesura de coacci per decantar el vot cap a l'unionisme. Per els independentistes tamb tenen el seu as a la mniga. Estan disposats a emportar-se'n la seva part del deute del Regne Unit si se'ls permet conservar la lliura. A ms que s contraproduent pels anglesos, ja que Esccia s el seu segon client comercial. Segurament el tema no es mour d'aquests termes fins que es voti.

La Uni Europea: La voluntat del govern escocs s la de resoldre rpidament el tema. Ells parlen de continuity of effect: volen continuar aplicant els tractats desprs de la hipottica independncia i negociar amb la UE una incorporaci ipso facto que els suposi una transici sense entrebancs. La Comissi, ara per ara, sembla indicar que Esccia, com Catalunya haurien de reincorporar-se a la Uni Europea mitjanant el procediment formal, unes negociacions que poden durar anys. No s d'estranyar, la Comissi es deu a uns Estats Membres que volen evitar a tota costa un campi qui pugui regional a la UE. Un cop Esccia i Catalunya hagin votat i, en cas que sigui favorable

a la separaci, entrar en joc la realpolitik i els termes canviaran. A ms, els conservadors britnics planegen celebrar un referndum sobre la permanncia del Regne Unit a la UE, aix que irnicament Esccia podria quedar-se fora de lespai europeu si opta per no separar-se.

Immigraci: Mentre que el Regne Unit aplica una poltica molt restrictiva amb perspectiva danar a pitjor, Esccia t inters en obrir les seves fronteres. s un pas macrocfal, la major part de gent viu als voltants d'Edinburgh o Glasgow. La immigraci pot ajudar a equilibrar el territori i repoblar el nord, a ms de reeixir una economia que ja creix.

Defensa: Esccia planteja muntar-se un exrcit propi i entrar a la OTAN. Fa un parell danys el SNP va haver de fer un viratge per la causa, ja que histricament defensava ser-ne fora de lOTAN. En defensa s especialment rellevant l'anomenat Trident: la major flota de submarins nucellars del Regne Unit, situada en territori escocs. En cas del s, el govern preveu el retorn de Trident a la resta del Regne Unit ja que vol entrar a l'OTAN en qualitat de membre sense armes nuclears. Es comprometen a quedar-se la flota fins el 2020, topall de temps perqu la qesti es resolgui.

Petroli: Juntament amb Noruega, el Regne Unit s el principal explotador del petroli del Mar del Nord. Salmond sost que en cas d'independncia els pertocaria un 90% dels jaciments. No s cap tonteria, es calcula que Esccia t el 60% de les reserves del petroli de la UE. s, tamb, un debat molt obert i delicat s'han de traar lnies i seria un tema a tractar en les negociacions posteriors.

Perqu s tan important el petroli? Perqu hi ha estats que basen el seu model econmic en aquest recurs i aix s precisament el qu vol fer el SNP. Hem dit anteriorment que Alex Salmond acosta la idea d'una Esccia independent a la dels pasos escandinaus. Aqu s on aix cobra ms sentit. Noruega t un fons del petroli amb un doble objectiu: protegir les finances del pas de les fluctuacions del preu del petroli a lescena internacional i garantir les pensions. A finals del 2013 tenia 608.000 milions d'euros i augmenta cada any amb els beneficis de l'explotaci petrolfera i amb inversions als mercats internacionals. Aquest s el referent de Salmond i companyia. L'Esccia independent podr tenir universitats gratutes, un impost de societats baix, uns salaris dignes i tota mena d'incentius fiscals descrits al Llibre Blanc grcies, en part, a una milionada finanada amb els beneficis del petroli.

En la descripci de lapartat social s un es veu clarament larma de doble tall que s aquest document. En les seves pgines hi ha molts caramels que, si es recullen, s'arriba a la conclusi que l'Esccia independent seria un buclic pas de tall escandinau i a sobre amb castells medievals i un paisatge bonic. s poltica, toca als escocesos decidir si s'ho creuen o no. Un exemple de caramel sucs propi d'un pas avanat s la proposta de que l'Estat pagus 1140 hores de guarderia a costa de lerari pblic i a jornada complerta perqu els pares poguessin tornar a la feina rpidament desprs de tenir fills. s aqu on sha de presentar una proposta com aquesta?

Amb les enquestes a la contra, el govern escocs ha produt un document amb voluntat dexplicar i capgirar el vot. Pertoca als escocesos escollir si es creuen aquesta terra promesa. Qu val ms ro conegut o bo per conixer?

(10) Guanya el no

Els cinc membres permanents de les Nacions Unides sn els Estats Units, el Regne Unit, Frana, Rssia, la Xina i bviament Esccia quan sigui independent. Ho va dir un professor en una classe de poltica internacional i bviament el personal es va posar a riure. Aquesta s la sorna amb la que alguns escocesos parlen del fet que el seu pas esdevingui un estat. La independncia t alguns fervents partidaris que voten el SNP per no sn suficients. Les enquestes acostumen a posar el s entre el 30 i el 40%. El no oscilla entre el 45% i el 55%. Hi ha aproximadament un 15%-20% dindecisos. El repte est en convncer aquesta majoria que ara per ara no els fa ni fred ni calor. La Wikipedia fa un recull denquestes. Qu pot passar s guanya el no? El projecte estrella del SNP fracassaria. Molt soroll per no res. Podrien patir un revs electoral, tot i que de moment tornarien a guanyar si fem cas de les enquestes. Segurament continuaran amb la reivindicaci dobtenir ms competncies. Cal tenir en compte que histricament el nacionalisme escocs ha estat un fenomen oscillant. Els vots al SNP sn marginals fins els anys 70, quan hi ha un pic i es tornen a enfonsar fins els anys 90. A partir de la passada dcada fan el salt a les majories. Si el referndum fracassa podria tornar a caure perqu no s segur que el SNP hagi arribat per quedar-se. De fet, a les eleccions generals britniques del 2010 a Esccia encara hi va guanyar el Partit Laborista. A ms, si surt el no alguns estats com Espanya i tamb la UE respiraran alleujats. No hauran de passar pel mal trngol de reconixer la Esccia independent tenint problemes a casa ni engegar unes negociacions que els resulten incmodes. Segurament el debat sintensificar. El 18 de setembre sanir a votar. Amb normalitat. Sacceptaran els resultats i sactuar en conseqncia. Amb total normalitat. Ja hi estan acostumats.