DÉUS EGIPCIS

AmonDéu de l'Egipte antic, el nom del qual significa 'l'ocult'.D'origen obscur, adquirí relleu a partir de la dinastia XI, en la qual ja apareix associat al Sol (Amon-Ra). Mut, la seva esposa, i Khonsú, es van fer grans construccions en honor seu, com Karnak i Luxor. La influència d'Amon, palesa igualment en l'onomàstica i en els oracles que emetia, començà a minvar a partir de la Baixa Època, quan s'imposà el culte dels animals sagrats, com el d'Apis. Era representat amb figura humana.

Anubis

Déu egipci dels morts i dels funerals, a diferència d'Osiris, que ho era de l'altra vida.Encara que adorat especialment a Cinòpolis, el seu culte, molt antic i dilatat, car arribà fins a l'època romana, abastava tot l'Egipte. Els seus vincles familiars, complexos i poc clars (de vegades, germà d'Osiris; d'altres, fill d'Osiris, Seth, etc), el relacionen preferentment amb les divinitats del mite osiríac, segons el qual s'encarregà dels funerals d'Osiris. 

Representació d'Anubis, déu dels morts i dels funerals, momificant el cos d'un difunt.Així mateix, en el famós judici del mort, presidit per aquest déu, Anubis tenia cura de la pesada del cor del difunt a la balança. Se’l representava com un home amb cap de gos o de xacal.

Apis

Toro sagrat a l'Egipte antic, considerat com l'encarnació de Ptah, creador del món i sobirà dels déus.S'inicia el costum d'enterrar-lo esplèndidament. A la seva mort era enterrat en unes esplèndides catacumbes, la més famosa de les quals és el serapèum de Sakkara.

Geb

Déu egipci de la Terra, representava el principi de fertilitat i vida.En casar-se amb Nut deessa del cel van produir el gran ou d’on sorgir el déu sol.

Hathor

Deessa egípcia, sobirana del cel i de l'Occident, protectora de la música, de la dansa, de l'alegria, de l'amor, de les dones i dels navegants.La representaven com una vaca, o com una dona amb el cap de vaca, o amb testa femenina i orelles bovines.

La deessa Hathor (esquerra), rebent les ofrenes d'una dona.

Horus

Déu falcó egipci originari del delta.Considerat com el protector de la monarquia, el seu nom designa, a vegades, el rei. Es distingien fonamentalment dos Horus: Haroeris (Horus el Gran) i Harpòcrates (Horus el Nen).

Isis

Divinitat egípcia, d'origen celestial, deessa del naixement, assimilada a Hathor o a l'astre Siri.

Mut

Deessa egípcia.Una de les senyores del cel, gaudí de gran prestigi a partir del Regne Nou (1567 aC) com a dona d'Ammó en la tríada tebana. Era representada com una reina amb la doble corona, com un voltor o amb cap de lleona.

Neftis

Deessa egípcia, segons una de les versions de la llegenda osiríaca, era germana d'Isis i d'Osiris, muller i germana de Seth. Se la representava com una dona coronada pels dos jeroglífics del seu nom, és a dir, 'Senyora del Castell'. Acompanyava els difunts en l’altra vida. Representava la nit i la mort.

Nut. Deessa del cel i dels astres. Protegia als morts donant-los-hi protecció i menjar. També els podia concedir la sort de renéixer.

Neith

Deessa egípcia.Divinitat guerrera (un dels seus emblemes és un arc amb dues fletxes), era protectora del Delta i deessa de la inundació.

Osiris

En la mitologia egípcia Osiris  era un dels Déus més importants. Era pare

d'Horus i marit d'Isis(Deessa de la fertilitat). Era el Déu de la mort i del "més

enllà" encara que també era un Déu agrari però, sobretot, se l'anomenava Déu

de la resurrecció.

Els textos dels sarcòfags el relacionaven amb el blat, ja que quan mor la llavor,

reneix més tard en forma d'espiga (resurrecció). Osiris representa tot el que

reneix, sobretot el Nil, que és un símbol de regeneració i fertilitat, per tant,

també és símbol de la natura.

.

Representació d'Osiris (esquerra), déu del més enllà, representat amb els seus atributs: tiara, bàcul i espantamosques.

Ptah

Déu egipci, adorat especialment a Memfis.Fou sempre el patró dels escultors i dels orfebres, raó per la qual els grecs l'identificaren amb Hefest. La seva dona era Sekhmet, el seu fill Nefertum i el seu animal sagrat Apis.

Ra

 

Divinitat egípcia, personificació del Sol.Els sobirans de la qual feren precedir llur nom principal regularment de la fórmula "Fill de Ra". Així mateix, en el decurs del temps es procedí a la unió de Ra amb

diverses divinitats (Ra-Atum, Ra-Harakté, Ammó-Ra, Sobek-Ra, Khnum-Ra, Montú-Ra, etc. cosa que significava que totes elles participaven de la natura solar de Ra.

Sekhmet

Deessa egípcia, divinitat guerrera, era patrona també dels metges. Se la representava com una dona amb cap de lleona, coronada amb el disc solar.

Seth

Déu egipci enemistat amb Horus, déu protector dels reis, el record d'aquesta pugna van fer que se’l considerés temible.

Primitiu déu de la tempestat, considerat també geni del mal i enemic dels déus. Se’l representava com un animal fabulós, originàriament potser un ase, o com un home amb cap d'aquest animal.

Thot

Primitivament una divinitat lunar, més tard fou adorat sobretot com a déu de la saviesa, de l'escriptura i del còmput del temps. Escriba dels déus, esdevingué, lògicament, patró dels escribes i dels mags. Tingué així mateix un paper en la llegenda osiríaca, on es mostra favorable a Osiris i al seu fill Horus. Intervé també en la famosa escena on és pesat el cor (psicòstasi) del difunt davant el tribunal osiríac. Els egipcis el representaven com un home amb cap d'ibis, bé que una tradició en feia un babuí. Tenia la deessa Šešat com a companya. En època grecoromana (323 aC-395 dC) fou assimilat a Hermes.

Llegenda sobre l’origen de la vida

Segons les creençes de l'Antic Egipte, la vida va començar amb els éssers divins.

La primera divinitat s'anomenà Aton, i era el déu de la llum. Amb les seves

costelles, Aton va crear a Shu, Déu de l'aire, i Tefenet, Deessa de l'aigua. Aquests

dos es varen casar, i van tenir dos fills: Geb (Déu de la terra) i Nut (Deesa del

cel).Geb i Nut, tot i ser germans (l'endogàmia no era estranya a Egipte), van casar-

se i varen tenir quatre fills: Osiris, Seth, Isis i Neftis.

Llegenda d’Osiris i Isis

En una festa de Déus, Seth va portar un gran cofre fet de fusta i decorat amb or i

grans pintures. Tots els assistents a la festa van meravellar-se'n i intentaren

entrar-hi, però cap d'ells hi encaixava. A tots els era o massa llarg o massa petit.

Osiris meravellat per la grandiositat i la bellesa de l'arca va entrar-hi i va quedar

sorprès, perquè ell si que hi encaixava a la perfecció. Va mirar el seu germà Seth,

que li va dir que li regalava, però mentre Osiris encara era dins, va tancar el bagul

bruscament i va empresonar-lo a dins. El cofre va ser llençat al Nil, però Hapi, el

déu del Nil, va fer que el arribés fins les costes fenícies a prop de la ciutat

de Byblos lloc en què, a causa de les onades, l'arca va quedar-se clavada en un

gran arbre que va créixer exageradament. Quan el rei de Byblos va veure que

s'havia fet tan gran, va ordenar que el talessin per construir una columna gegant

que subjectaria la teulada del seu palau. Isis, assabentada de la traïció de Seth, es

va proposar trobar el cadàver del seu marit per a donar-li una sepultura digna d'un

déu, i va partir al costat del seu fill Horus (també anomenat Horus el Nen o

Harpócrates). Després, Isis, sol·licitant sempre l'ajuda dels nens, va esbrinar

gràcies a un vent diví que el bagul havia arribat fins a la localitat de Byblos. Els

reis d'aquesta localitat van oferir a Isis els millors regals que es pogué imaginar,

però ella només va demanar una cosa: el gran pilar de tamarisc que subjectava el

palau i tot el que tingués a dins. Quan l'hi van oferir, Isis ho va obrir sense cap

esforç i va agafar l'arca, i tot seguit li va retornar el pilar al Rei cobert amb una tela

fina ungida amb essències i flors. Isis va carregar el cofre en un vaixell ofert pel rei

i va partir cap a Egipte en companyia del fill més gran del rei.

Quan va arribar a Egipte, Isis va amagar el cofre als pantans del Delta. Seth va

trobar el cofre i el va reconèixer. Molt empipat, el va obrir i va trossejar el cos

d'Osiris en 14 bocins que va escampar per tot el Nil perquè servís d'aliment als

cocodrils. Així doncs, Isis va haver de buscar un altre cop el cadàver del seu marit,

però aquest cop amb l'ajuda de la seva germana Neftis, la dona de Seth, amb qui

engendrà Osiris i Anubis. Durant la seva recerca, Isis anava protegida per 7

escorpins i per aquest fet, els cocodrils no van menjar-se ni els 14 trossos d'Osiris

els van fer mal a elles.

Isis va entregar els bocins d'Osiris als sacerdots i els va obligar a què li donessin

sepultura i el veneressin. També els va obligar a consagrar un animal, els que ells

volguessin, per venerar-lo quan ell morís.

La seva dona va reconstruir el cos, però és va adonar que faltava un tros, el del

membre viril. Anubis va aconseguir que es convertís en la primera mòmia d'Egipte

i Isis va retornar la vida al seu cos. Després d'això, Osiris s'hagué de quedar a

l'inframón per jutjar les ànimes dels morts i fou anomenat, Neb-er-tcher ("senyor

de més enllà del límit").

Osiris pesava les ànimes dels morts i les comparava amb la Ploma de la veritat.

Les que pesaven més eren enviades a Ammit i les que no pesaven prou a Aaru.

ACTIVITATS LLENGUA CATALANA

1. Llegeix la informació sobre cadascun dels déus de la mitologia egípcia i les dues llegendes.

2. Tria 10 paraules cerca’n els significat i crea una oració.3. Escriu un resum de la llegenda d’Isis i Osiris.4. Escriu una llegenda on apareguin 7 déus de la mitologia egípcia han

de tenir les característiques i atributs que se’ls atorgaven en la seva religió. També cal que estiguin descrits de forma detallada. (ajudeu-vos d’aquest dossier) Com pots veure les llegendes actuen com a explicació dels orígens, fenòmens que costen d’entendre i, normalment, se situen en llocs reals; tot i que poden contenir elements fantàstics.Cal que tingui una pàgina d’extensió (mínim) i recorda, cal situar-la Egipte (ciutats, riu...) en un temps passat propi de la mitologia.