ANGLÈS DÍAZGIRALT LLINÀSD F - 4550

DF -

4550

Marc Anglès CachaIrene Díaz CebriánArnau Giralt BallbéGabriel Llinàs Soto

Processos de laCreació Artística2014. Grup B3A3.Professor Toni Asensio

data.fake - 4550

videoinstal·lacióprojecció en pantalla de 280 x 360 cmvideo format MP4 HD 1080p, àu-dio estèreo.recinte de LED’s en forma de U de 300cm per costat.

data.fake - 4550

“Al otro, a Borges, es a quien le ocurren las co-sas. Yo camino por Buenos Aires y me demoro, acaso ya mecánicamente, para mirar el arco de un zaguán ...; de Borges tengo noticias por el correo y veo su nombre en una terna de pro-fesores o en un diccionario geográfico. Sería exagerado afirmar que nuestra relación es hostil; yo vivo, yo me dejo vivir, para que Bor-ges pueda tramar su literatura y esa literatura me justifica ... Por lo demás, yo estoy destinado a perderme, definitivamente, y sólo algún ins-tante de mí podrá sobrevivir en el otro. Poco a poco voy cediéndole todo ... Yo he de quedar en Borges, no en mí ... mi vida es una fuga y todo lo pierdo y todo es del olvido, o del otro. No sé cuál de los dos escribe esta página.”

El hacedor, Jorge Luís Borges,1960

DF – 4550, de la idea a la materia-lització

Durant el procés de pluja d’idees i de recerca varen sorgir una sèrie de noms d’artistes que ens podrien servir d’inspiració o que formal-ment i inclús conceptualment ens semblaven atractius. Els principals varen ser Ryoji Ike-da (un dels principals compositors de mú-sica electrònica i videoinstal·ladors japone-sos) i Pablo Valbuena, artista espanyol que basa la seva obra en l’experimentació amb el mapping i treballa quasi sempre a partir d’un espai físic, és a dir, a partir de l’arquitectura, sobre la qual hi projecta diferents obres.

El nostre propòsit s’apropa bastant al de Pa-blo Valbuena tal com diu a la següent cita:

“Mis instalaciones buscan transformar los entornos pero a través de la percepción del espectador. Por eso son siempre piezas muy específicas que dependen del lugar. Y este jue-go de superposiciones tiene que ver con la ar-quitectura pero también con el dibujo. La di-ferencia es que el soporte deja de ser el papel y pasa a ser el objeto que se representa”.

Pablo Valbuena

Així, seguint una mica la seva línia i fent com una espècie de mix entre els dos (Ryoji Ike-da i Pablo Valbuena) hem creat l’obra DF – 4550. Es pot dir que ambdós artistes estan influenciats per una estètica minimal i que solen utilitzar la llum (normalment projecta-da) en les seves videoinstal·lacions. Del pri-mer ens va interessar la idea de doble reali-tat i de laberints que apareix en la seva obra i del segon tot el joc de línies i la utilització de música ambiental i a la vegada la manera com la vinculava amb el video.

D’aquesta manera, la nostra proposta es-tètica es pot classificar com art minimal. Hem volgut presentar una dualitat entre dos móns que al principi semblen ser el ma-teix ja que apareixen quasi com a continus, però que així com va transcorrent el video van diferenciant-se degut al joc de línies, llum i a les perspectives que anem projec-tant a la paret. És una idea que ens va seduir prou des del principi a tots els integrants del grup i en línies generals la teniem cla-rament projectada en les nostres ments, portant-la a un grau d’interiorització alt.

D F - 4550

Metodologia, tècniques i medis

DF - 4550 és un treball de creació totalment pròpia.

Per a crear la música vam utilitzar el pro-grama Audacity. Utilitzant samples d’instru-ments, retalls d’altres cançons i gravacions de sons quotidians remesclats vam crear una peça específica per a la instal·lació, que donava sentit i continuïtat al video i aporta-va ambientació a la sala, envoltant a l’espec-tador. Artistes com Alva Noto i Ryoji Ikeda han estat referents fundamentals a l’hora de composar la música, degut a la manera de crear que tenen, basada en les noves tecnolo-gies i els sons que se’n poden obtenir, i també per l’estètica que ambdòs fan servir.

L’escenari i l’animació del video que apareix

en pantalla ha estat creada utilitzant el pro-grama 3D Studio Max, d’Autodesk, un dels programes d’edició 3D més complets del mercat. Mitjançant la creació d’un espai vir-tual i uns objectes que posteriorment s’han animat i amb la col·locació i moviment d’unes càmares virtuals s’aconsegueix donar una sensació de realitat amb la que hem jugat al llarg del video. Visualment els referents clau han estat un altre cop Ryoji Ikeda i Pablo Valbuena, a més d’altres artistes com M. C. Escher, que si bé no treballa amb ordinadors ni utilitzant les noves tecnologies també juga amb el que és real i el que no sobre el paper, creant enganys no reproduïbles tridimensio-nalment.

El muntatge del video final, és a dir, ajun-tar les escenes animades amb 3D i afegir-hi i coordinar el so, s’ha fet amb el programa d’edició de video Premiere, d’Adobe.

D F - 4550

Conceptualització

El principal referent per a la representació del tema ha estat el reconegut escriptor Jor-ge Luis Borges, que en les seves narracions va jugant amb dos móns, amb allò real i allò fantàstic i els va entrellaçant fins que els converteix en un únic món de fantasia. Re-corr constantment a elements com laberints, dualitats de l’home i a l’etern retorn fins i tot, alineant-se amb la idea de Nietzsche. Algu-nes idees es poden reflexar en fragments de la seva obra com per exemple la cita de la pàgina anterior, on manifesta la idea de que cada home està format per dues parts.

Alguns exemples de contes que tracten aquests temes són El Hacedor, El Inmortal o Las ruinas circulares. Tot i que no seguim estrictament el seu estil ni la manera de re-presentar-ho, ha estat aquestes les idees que ens han servit per començar a treballar en la videoinstal·lació. Tot i que finalment només varem realitzar la part de video amb les seves respectives projeccions de línies, su-perfícies i quadrícules, entre d’altre figures geomètriques i una part mínima d’instal·la-ció, ens hagués agradat completar-ho de la següent manera, per tal de fer-ho encara més interactiu i que l’espai físic cobrés una mica més de presència:.

1. La part d’instal·lació, que és la part fí-sica, formada per tires de leds de llum blanca que formarien la perspectiva de la sala fins a la meitat aproximadament i la tancarien amb una línia que seria pa-ral·lela a les dues parets més estretes de la sala ,tenint en compte que seria de for-mat rectangular, és a dir, formada per un parell de parets de més llargària i de la mateixa mesura i per un altre parell que formarien els costats menors. Aquestes

parets, tal com hem pensat, anirien reco-bertes amb tela negra ben tensada per tal de cohesionar tot l’espai i donar-li unitat,ja que el fons de la projecció és negre tam-bé i totes les altres formes són blanques. Al mateix temps això ajuda a que sigui un espai sintètic, molt poc carregat, seguint la intenció minimalista i per no treure protagonisme a les projeccions, que és la part formalment més interessant.

2. La part de vídeo, que en ocasions és una continuació del món físic (la sala) i a me-sura que es projecta el video va canviant i evolucionant, sempre d’acord amb el ritme de la música. Els elements principals que hi intervenen són figures geomètriques que van formant quadrícules, línies i fal-ses perspectives entre d’altres elements, a vegades sorgits de la pura experimentació i d’altres d’una manera més intencionada i meditada. El joc de superficies, el movi-ment i fins i tot la confusió que les formes poden provocar davant la mirada de l’es-pectador són els punts principals en els quals es recolza l’obra sencera.

El tema del desdoblament de la identitat i de la falsa sensació de realitat són dos dels problemes més clars als que ens enfrontem amb l’aparició de les noves tecnologies i de les xarxes socials en línia, ja que han creat i creen mons virtuals gairebé reals, sobretot sociològicament parlant (tenim l’opció de co-municar-nos amb qualsevol persona de tot el món que tingui conexió a internet), destruïnt el contacte físic i psicològic amb la realitat. Aquest és un tema contemporani que marti-ritza a la societat actual, la por a la solitud s’ha agreujat moltíssim amb l’aparició d’a-quests nous medis de relació social.

La facilitat amb la que l’ésser humà es deixa emportar per les ilusions que semblen reals

D F - 4550

i l’ànsia de pertànyer a un col·lectiu com-porta fàcilment una descontextualització del “jo” en el moment en que aquesta falsa realitat virtual es desmonta, creant confu-sió i sorpresa així com incredulitat i sensa-ció de que el que està passant no és res més que un petit error que s’arreglarà en poca estona, donant una sensació de sobresegu-retat a la gent, ja que té la certesa de que l’error és puntual. I al final així acaba sent. Tot això ho hem intentat traslladar a la nos-tra instal·lació, on el video s’aniria repro-duïnt de manera cíclica, repetint-se sense pausa, de manera que establim mitjançant aquest recurs una metàfora de l’etern retorn.

FotogramesA continuació es mostren una sèrie de foto-grames del video.

D F - 4550

D F - 4550

D F - 4550

D F - 4550

D F - 4550

D F - 4550

D F - 4550

D F - 4550

D F - 4550

Referents

· Pieter Van Bogaert (2009), Projection – Injection – Incision. About Pablo Valbue-na’s ‘Extension Series. Assaig per la revista Almost Cinema. Text en línea. Recuperat el 25/05/2014 a http://www.pablovalbuena.com/info/texts/

· Javier Díaz-Guardiola (08-09-2010), Lo virtual puede ser muy real. Diari ABC. Text en línea. Recuperat el 25/05/2014 a http://www.abc.es/20100908/cultura-arte/pablo-valbuena-201009081841.html

· http://www.pablovalbuena.com/

· http://www.ryojiikeda.com/

· Jorge Luis Borges (2003) El Hacedor. Alianza editorial S.A. Madrid.

· X. Antich, A. Carbonell, E.Vila y J. Wagens-berg. Escher, La vida de les formes, Fundació “La Caixa”, 2004. Directora: Carme Guinea.

· https://www.youtube.com/watch?v=HE-kHG7aogl0 Ryoji Ikeda - Data Path

· http://www.cccb.org/ca/exposicio-big_bang_data-45167 (és l’exposició actual del CCCB sobre la tecnologia i la sobredosi d’in-formació).

· http://christopherbaker.net

· http://www.aaronkoblin.com/work.html

· Jorge Luis Borges (2003) El Aleph. Alianza editorial S.A. Madrid.

- 2001: A space odyssey.[Pelicula]. Dirigida per Stanley Kubrick (1969). Produïda per Stanley Kubrick. Coproduïda per MGM.

· https://www.youtube.com/watch?v=pI-wvLJX-Olg 2001: A Space Odyssey...and Beyond the Infinite

D F - 4550

D F - 4550

data.fake - 4550

Anglès, Díaz, Giralt & Llinàs

© Tots els drets reservats. 2014.

contacte:

arnaugiralt@outlook.comm.angles@hotmail.comirene2492@gmail.com

GabrielLlinas@outlook.com

D F - 4550