ESDEVENIMENTS PARROQUIALS
CALENDARI DE VACANCES DESTIU DIUMENGE DIA 9 DAGOST CELEBRACI DE
LA PARAULA A LES 11 DEL MAT (Josep Llads) DIA 15 DAGOST FESTA DE LA
MARE DE DU CELEBRACI DE LA PARAULA A LES 11 DEL MAT (Josep Llads)
DIUMENGE DIA 16 DAGOST CELEBRACI DE LA PARAULA A LES 11 DEL MAT
(Josep Llads) DIUMENGE DIA 23 DAGOST CELEBRACI DE LA PARAULA A LES
11 DEL MAT (Josep Llads) DIUMENGE DIA 30 DAGOST EUCARISTIA A LES 11
DEL MAT (Mn Xavier) Cal tenir present que durant tot el mes dagost,
els dissabtes no hi ha eucaristia ni celebraci de la paraula, noms
els diumenges ales 11 del mat
PARRQUIA DE SANT HILARI
VILANOVA DEL CAM
MISSA DE VIGLIA I DOMINICAL Dissabte 19:30, Diumenge 11h DIES
FEINERS Dijous i divendres missa a les 18:00h MISSA DOMINICAL Barri
St. Pere: esglsia Verge de la Pau, primer diumenge de cada mes
12:30h
LOCALS PARROQUIALS c/ Sant Jordi,16 A Telfon 938 06 0973 Despatx
parroquial: dimarts i dimecres de les 18:45 a les 20:15h Critas:
dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern
Com molt ja sabeu molts de vosaltres, cada dia costa molt de
trobar preveres que puguin celebrar leucaristia en temps de
vacances, o en altres temps litrgics forts. Seguint la lnia del
Vatic segon i tamb la del Papa Fran-cesc, cal que els laics
participin, es preparin i ajudin ala comunitat parroquial a poder
fer la celebraci de la Paraula. Aquesta tasca to-thom que estigui
preparar i tingui coneixe-ment de les escriptures, pot
desenvolupar-la, oferint aquest servei ala comunitat. Seia molt
positiu que aquestes persones que ofereixen aquest servei , les
puguem ajudar, esperonar-les i acompanyar en aquest cam que la
comunitat eclesial fa. En la nostre Parrquia, aquesta tasca la fa
en Josep, ja conegut per molt de vosaltres. Per caldria tenir
present, que no noms Ell, sin feligresos que vulguin participar i
collaborar tamb poden fer aquesta celebra-ci. Penseu que els
preveres, tenen el dret de po-der fer vacances, en el meu cas
personal, com molt ja sabeu, vaig a Tenerife, a fer una substituci
dun capella de 88 anys, La pre-sencia dun servidor a la Parrquia de
la Con-cepci de Tenerife far que Mossn Maurici pugui fer tres
setmanes de vacances. Cal saber ajudar-nos els uns als altres, fent
convencions possibles . Penseu que un servidor noms tindr una
set-mana de vacances oficials, que ser quan To-ta la Parrquia de la
Concepci de Tenerife faci el viatge Alscia i Selva Negre. Penseu
que el fet de sortir fora del nostre mn ens ajuda a tenir altres
perspectives de la vida, ens enriqueix i ajuda a que desprs les
comunitat siguin ms vives, aportant no-ves idees, formes de pensar
i fer. Voldria re-marcar i deixar clar, quela celebraci de la
Paraula es vlida, reconeguda i validada per la prpia esglsia. s
important que la comu-nitat no deixi de pregar i celebrar el
diumenge per manca de preveres.
H
O
R
A
R
I
S
1 DAGOST DEL 2015 DIVUIT DIUMENGE N. 1981
COLLABOREM I PARTICIPEN
Vilanova del Cam Telfon 93.806.09.73
[email protected] 08788- Barcelona
EL COR DEL CRISTIANISME
La gent necessita Jess i el busca. Hi ha alguna cosa en ell que
els atrau, per encara no saben exactament per qu el busquen ni per
a qu. Segons levangelista, molts ho fan perqu el dia anterior els
ha distribut pa per saciar la seva fam. Jess comena a conversar amb
ells. Hi ha coses que conv aclarir des del principi. El pa material
s molt important. Ell mateix els ha ensenyat a dema-nar a Du el pa
de cada dia per a tothom. Per lsser hum necessita al-guna cosa ms.
Jess vol oferir-los un aliment que pot sadollar per sempre la seva
fam de vida. La gent intueix que Jess els est obrint un horitz nou,
per no saben qu fer, ni per on comenar. Levangelista resumeix els
seus interrogants amb aquestes paraules: Com hem dactuar per a fer
les obres de Du?. En ells hi ha un desig sincer dencertar. Volen
treballar en el que Du vol, per, acos-tumats a pensar-ho tot des de
la Llei, pre-gunten a Jess quines obres, prctiques i observances
noves han de tenir en compte. La resposta de Jess toca el cor del
cris-tianisme: lobra (en singular!) que Du vol s aquesta: que
cregueu en aquell que ell ha enviat. Du noms vol que creguin en
Jesucrist perqu s el gran re-gal que ell ha enviat al mn. Aquesta s
la nova exigncia. En aix han de treba-llar. La resta s secundari.
Desprs de vint segles de cristianisme, no necessitem descobrir de
nou que tota la fora i loriginalitat de lEsglsia est en creure en
Jesucrist i seguir? No necessi-tem passar de lactitud dadeptes duna
religi de creences i de prctiques a viure com a deixebles de Jess?
La fe cristiana no consisteix primordialment en anar complint
correctament un codi de prctiques i observances noves, superiors a
les de lantic testament. No. La identitat cristiana est en aprendre
a viure un estil de vida que neix de la relaci viva i confiada en
Jess el Crist. Ens anem fent cristians en la me-sura que aprenem a
pensar, a sentir, a estimar, a treballar, a patir i a viure com
Jess. Ser cristi exigeix avui una experincia de Jess i una
identificaci amb el seu projecte que no es requeria fa uns anys per
ser un bon practicant. Per subsistir enmig de la societat laica,
les comunitats cristianes necessiten tenir cura ms que mai de
ladhesi i el contacte vital amb Jess el Crist.
Jos 24, 1-2a. 15-17.18b Ef 5, 21-32 Jn 6, 60-69
