ESDEVENIMENTS PARROQUIALS EUCARISTIA DE LA VERGE DEL ROCIO El dia 27 de setembre a l’eucaristia de les 11 del matí ens acompanyarà el “grup Rociero” de la Penya d’An-dalusia, el qual amenitzarà la nostre celebració. ACOLLIMENT DELS EXILIATS SIRIS Molts de vosaltres ja haureu sentit les declaracions i la crida que fa el Papa Francesc a acollir aquestes persones exiliades que han hagut de sortit del seu país urgentment, perquè les seves vides estan en perill. Aquesta crida també la fa la nostra església particular, concretament la del bisbat de Vic. El nostre bisbe demana a tot els feligresos que puguin acollir famílies que han sofert aquest exili. Nosaltres com a comunitat creient de Vilanova del Camí, hauríem de reflexionar i fen present les paraules de l’evangeli. I poder acollir algunes famílies. La parròquia s'està plantejant de acollir una d’aquestes famílies. Penseu que no es un acolliment de curt termini, sinó que serà a llarg termini. Com a Parròquia fem un crit per aquells que s’han quedat sense veu per poder acollir-los. Tots aquells que pugeu participar en l’acolliment de famílies passeu pel despatx parroquial. Agrairia que en aquesta crida no es fes el silenci que s’ha fet en altres crides demanant col·laboradors par-roquials, sinó, que sigui una resposta generosa, caritativa i evangèlica. També en aquest acolliment hi haurà la col·laboració del Ajuntament de Vilanova del Camí

PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL Dissabte 19:30, Diumenge 11h DIES FEINERS Dijous i divendres missa a les 18:00h MISSA DOMINICAL Barri St. Pere: església Verge de la Pau, primer diumenge de cada mes 12:30h

LOCALS PARROQUIALS c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 Despatx parroquial: dimarts i dimecres de les 18:45 a les 20:15h Càritas: dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern

Ens vàrem trobar per sopar a casa l’Anna. Tots sis havíem acabat els estudis a la facultat ja feia uns quants anys, i de tant en tant ens convidàvem a sopar i ens expli-càvem la vida. L’Anna sempre ens feia una pregunta uns dies abans, però era absolutament voluntària i molts cops ni tan sols la tractàvem de tanta comunicació que teníem. La pregunta d’aquella nit era: “Quins són els moments més intensos que has viscut aquest estiu?” Mig de debò mig en broma i amb molta gresca vàrem anar-nos expli-cant. Quan va començar a parlar l’Ernest tots ens vàrem adonar que anava de debò i l’escoltàvem amb força in-terès. L’Ernest era un bromista consagrat, però quan par-lava seriosament es feia escoltar. Era molt interessant. “Els moments més intensos que he viscut aquest estiu van ser un diumenge al matí. La nit abans havia plo-gut i feia un dia clar. No sé per què em sentia una mica angoixat, no tenia ganes d’anar a la piscina ni de moure’m de casa. Preveient que podria ser un matí força estúpid, li dic a la Carme que me’n vaig a caminar pel bosc. Fa un vent suau i fresquet que mou les fulles dels arbres. El cel està emboirat però hi ha estones de sol. Em vaig endinsant, lentament, en el bosc de roures que s’estén pels turons de prop de casa. Al principi em venien pensaments molt variats, però a poc a poc em vaig anar centrant en l’observació d’una natura realment bonica, encara més, espectacular en la seva normalitat de colors i figures. Quasi sen-se adonar-me’n em vaig trobar en un silenci total, exterior i interior. No pen-sava. Mirava, escoltava i vivia. Llavors, de dintre del cor em surt una mena d’emoció continguda i quan intento desxifrar-la entenc que Déu em veu. No us penseu que hagi entrat en èxtasi o que hagi tingut una gran reve-lació... No. Tot segueix igual. Caminar lentament, buidat de pensaments, absolutament desapareguda l’angoixa matinal, pas a pas... Això sí, ben conscient que Déu em veu. Sincerament us dic que mai havia caminat en tan bona companyia. Per cert, canviant de tema, algú sap res de la Mòni-ca 03? Aquella tia des que va marxar a Bolívia ha desapa-regut del mapa. Si us arriba alguna notícia... que corri, si us plau!”

H

O

R

A

R

I

S

20 SETEMBRE DEL 2015 VINT-I-CINQUÈ DIUMENGE Nº. 1983

CAMINANT EN BONA COMPANYIA

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

DUES ACTITUDS MOLT DE JESÚS El grup de Jesús travessa Galilea camí de Jerusalem. Ho fan de manera re-servada, sense que ningú se n’assabenti. Jesús vol dedicar-se enterament a instruir els seus deixebles. És molt important el que vol gravar en els seus cors: el seu camí no és un camí de glòria, d’èxit i de poder. És el contrari: condueix a la crucifixió i al rebuig, encara que acabarà en resurrecció. Als deixebles no els entra al cap el que els diu Jesús. Els fa por fins pregun-tar. No volen pensar en la crucifixió. No entra en els seus plans ni expectati-ves. Mentre Jesús els parla de lliurament i de creu, ells parlen de les seves ambicions: qui serà el més im-portant en el grup? Qui ocuparà el lloc més elevat? Qui rebrà més honors? Jesús «s’assegué». Vol ense-nyar una cosa que mai han d’o-blidar. Crida els Dotze, els que estan més estretament associats a la seva missió i els convida a que s’apropin, ja que els veu molt distanciats d’ell. Per seguir els seus passos i assemblar-se a ell han d’aprendre dues actituds fonamentals. · Primera actitud: «Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots». El deixeble de Jesús ha de renunciar a ambicions, rangs, honors i vanitats. En el seu grup ningú ha de pretendre estar per sobre els altres. Al contrari, ha d’ocupar l’úl-tim lloc, posar-se al nivell dels que no tenen poder ni tenen cap rang. I, des d’aquí, ser com Jesús: «servidor de tots». · La segona actitud és tan important que Jesús la il·lustra amb un gest simbòlic entranyable. Posa un nen enmig dels Dotze, al centre del grup, per-què aquells homes ambiciosos s’oblidin d’honors i de grandeses, i posin els seus ulls en els petits, els febles, els més necessitats de defensa i de cura. Després, l’abraça i els diu: «Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull». Qui acull un «petit» està acollint el més «gran», Jesús. I qui acull Jesús està acollint el Pare que l’ha enviat. Una Església que acull els petits i indefensos està ensenyant a acollir Déu. Una Església que mira cap als grans i s’associa amb els poderosos de la ter-ra està pervertint la Bona Notícia de Déu anunciada per Jesús.

Sv 2, 12. 17-20 Jm 3, 16-4, 3 Mc 9, 30-37